02.A Diagnosi inundabilitat -...

Planificació de l'espai fluvial a la conca del Francolí

02.A Memòria: Diagnosi de l‟estat actual de l‟espai fluvial

1

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

ÍNDEX

1 Introducció ............................................................................................................... 2

2 Àmbit territorial i abast ........................................................................................... 2

3 Metodologia ............................................................................................................. 3

3.1 DIAGNOSI DE LA INUNDABILIAT DE L‟ESPAI FLUVIALError! No s'ha definit

l'adreça d'interès.

3.1.1 ESTUDI PLUVIOMETRIC ........................................................................... 3

3.1.2 ESTUDI HIDROLÒGIC ............................................................................... 4

3.1.3 ESTUDI HIDRÀULIC................................................................................... 4

3.1.4 ESTUDI INUNDABILITAT ........................................................................... 4

3.2 Síntesis de la diagnosi d‟inundabilitat Error! No s'ha definit l'adreça d'interès.

4 Resum de la inundabilitat de l’espai fluvial .......................................................... 4

4.1 Riu Anguera ....................................................................................................... 5

4.2 Els torrents de Valls ........................................................................................... 5

4.3 Riu Sec............................................................................................................... 6

4.4 Riu Brugent ........................................................................................................ 7

4.5 Riu Glorieta ........................................................................................................ 7

4.6 Riera de la Selva o de Vilallonga ....................................................................... 8

4.7 Riu Milans .......................................................................................................... 8

4.8 Riu Francolí ........................................................................................................ 9

APÈNDIX 2.A.1.- ESTUDI PLUVIOMÈTRIC

APÈNDIX 2.A.2.- ESTUDI HIDROLÒGIC

APÈNDIX 2.A.3.- ESTUDI HIDRÀULIC

APÈNDIX 2.A.4.- INUNDABILITAT



2

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

1 INTRODUCCIÓ

La PEF desenvolupa i aborda la gestió dels espais fluvials mitjançant tot un seguit

d‟estudis complementaris i interrelacionats que, en el seu conjunt, abasten, no només la

totalitat de fenòmens hidrològics, hidràulics, morfodinàmics i ecològics.

En aquesta fase de la PEF han estat elaborats tot un elenc d‟anàlisi i estudis que han

permès obtenir una diagnosi referida a l‟estat ecològic de l‟espai fluvial de la conca del

riu.

Aquesta, partint d‟una exhaustiva caracterització (descripció) de l‟àmbit fluvial,

desenvolupa i incorpora informació específica referida a l‟estat en que es troben els

diferents elements o factors estudiats. Més enllà, la diagnosi, per a cadascun dels

aspectes o factors estudiats, identifica les pressions i impactes rebuts pel medi

assenyalant la relació causal entre els impactes detectats i l‟estat actual del riu.

Seguidament, estableix indicadors que ens parlen de l„estat de l‟espai fluvial per a cada

aspecte estudiat, de manera objectivada (mesurable), i en atenció als usos i pressions

actuals, indicadors que, d‟altra banda, permetran monitoritzar en el futur l‟evolució del

riu en atenció, també, a les mesures d‟ordenació, gestió i restauració que,

eventualment, es derivin de la PEF.

2 ÀMBIT TERRITORIAL I ABAST

En referència al conjunt d‟estudis desenvolupats, hom ha d‟advertir, que si bé aquells

centrats en la caracterització es desenvolupen també a nivell territorial, per tant abastant

la totalitat de la conca, la diagnosi, per la seva banda, es centra principalment en l‟espai

fluvial i, més concretament, en els cursos principals o sobre aquells trams modelitzats

hidràulicament (veure Figura 1.-).

Cal esmentar que es disposa de la delimitació geomorfològica de zones potencialment

inundables de gran part dels cursos significatius de la conca.



3

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

Figura 1.- Cursos fluvials caracteritzats. Àmbit de l‟anàlisi d‟inundabilitat i estudi morfodinàmic

3 METODOLOGIA

La diagnosi de la inundabilitat es desglossa en 4 apartats:

Estudi pluviomètric: Obtenció de la precipitació màxima i les pluges de disseny

per als diferents períodes de retorn estudiats.

Estudi Hidrològic: Procés de transformació de pluja a escorrentiu. Obtenció dels

cabals màxims per als diferents períodes de retorn.

Estudi Hidràulic: Obtenció dels nivells màxims i les sobreelevacions de la

làmina d‟aigua per la presència d‟estructures a la llera i per els diferents períodes

de retorn.

Inundabilitat: Representació de la delimitació de les zones inundables per als

diferents períodes de retorn i obtenció del risc.

L‟assoliment de cadascun dels objectius definits en cada apartat facilitaran posteriors

estudis d‟àmbit local.

3.1 ESTUDI PLUVIOMETRIC

Els objectius de l‟estudi pluviomètric són:

Obtenció de les isomàximes de precipitació diària a la conca del Francolí per als

períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys mitjançant l‟aplicació del mètode

regional ajustat a la funció de distribució GEV.

Obtenció de les isomàximes de precipitació horària per a les duracions de pluja

de 3, 6, 12 i 24 hores a la conca del Francolí per als períodes de retorn de 10, 50,

100 i 500 anys mitjançant les dades dels pluviògrafs i pluviòmetres ubicats a la

conca. Per assolir aquest objectiu és necessari calcular les corbes IDF de

cadascun dels pluviògrafs ubicats a la conca.

Obtenció dels hietogrames de disseny per a tempestes de duració 3, 6 ,12, 24

hores mitjançant l‟aplicació del mètode de Huff.

Obtenció d‟escenaris de distribució espacial de la pluja que regeixen el règim

extremal de precipitacions a la conca.



4

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

3.2 ESTUDI HIDROLÒGIC

L‟objectiu principal de l‟estudi hidrològic és determinar els cabals de disseny de la conca

per a diferents períodes de retorn. D‟aquesta manera s‟estableixen cabals d‟avinguda

normalitzats, que facilitaran posteriors estudis d‟àmbit local.

Per aconseguir l‟esmenta‟t objectiu, s‟utilitza el model de simulació del procés de

transformació precipitació - escorrentiu utilitzant el software HEC-HMS 2.2.2, essent

necessari prèviament obtenir:

Divisió en subconques de la conca del Francolí.

Transformació pluja-escorrentiu mitjançant l‟aplicació de l‟hidrograma

adimensional de l‟SCS. Per aplicar aquest mètode és necessari calcular el temps

de concentració de cadascuna de les subconques.

Càlcul de les pèrdues del procés de transformació pluja-escorrentiu mitjançant

l‟aplicació del mètode del número de corba. Per aplicar aquest mètode és

necessari obtenir el número de corba de cadascuna de les subconques.

Propagació dels hidrogrames mitjançant l‟aplicació del mètode de Muskinghum-

Cunge de 8 punts.

Calibració i validació del model hidrològic mitjançant la simulació de successos

reals enregistrats pels pluviògrafs i estacions d‟aforament existents a la conca.

Obtenció dels cabals màxims per als períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys de

període de retorn per a cada subconca.

3.3 ESTUDI HIDRÀULIC

L‟objectiu principal de l‟estudi hidràulic és determinar els nivells d‟aigua que assoleixen

els cabals determinats a la part de la hidrologia.

Per assolir aquest objectiu s‟ha procedit a la creació d‟un model hidràulic unidimensional

en règim variable, utilitzant el software MIKE 11, per a l‟obtenció dels nivells màxims

associats als períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys i la màxima crescuda

ordinària. Per assolir aquest objectiu és necessari:

Obtenció de la xarxa fluvial i les seccions transversals dels rius a modelitzar.

Aquesta informació s‟extreu del MDT amb definició de malla 1x1 metre elaborat

per aquest estudi.

Obtenció dels números de Manning per als rius a modelitzar.

Obtenció de les condicions de contorn. Per aquest motiu s‟ha estudiat el nivell del

mar a la desembocadura del riu Francolí al port de Tarragona.

Càlcul de les sobreelevacions produïdes per les estructures presents en el riu.

Comparació dels nivells màxims assolits pel model hidràulic amb les marques de

nivells històrics distribuïts al llarg de la conca.

3.4 ESTUDI INUNDABILITAT

L‟objectiu de la inundabilitat és delimitar les zones inundables per a diferents períodes

de retorn. Per assolir aquest objectiu és necessari:

Obtenció dels grids de calats de 10, 50, 100 i 500 anys de període de retorn i la

màxima crescuda ordinària.

Obtenció de les línies que engloben les inundacions de 10, 50, 100 i 500 anys de

període de retorn i la màxima crescuda ordinària.

4 RESUM DE LA INUNDABILITAT DE L’ESPAI FLUVIAL



5

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

4.1 RIU ANGUERA

El riu Anguera és un afluent per l'esquerra del Francolí que neix prop de Sarral i

desaigua al Francolí prop de Montblanc. El seu curs es troba íntegrament dins la Conca

de Barberà.

El riu neix aproximadament a 1 km al sud de Sarral, a tocar de la carretera TP-2311 (Pla

de Santa Maria - Sarral), de la unió de diverses rases i barrancs que baixen de la serra

de Comaverd, que separa la Conca de l'Alt Camp. Comença el seu recorregut en

direcció nord-oest i, prop d'Ollers, pren direcció sud-oest i recull les aigües del riu

Vallverd, passa pels afores de Pira, on forma una gorja encaixonada de gran atractiu,

travessa la carretera T-242 i, prop de la Guàrdia dels Prats, travessa la carretera C-241.

Segueix en direcció sud i travessa l'autopista AP-2 (E90), la carretera de Prenafeta i la

variant A-27, i finalment desaigua al Francolí al terme de Montblanc.

El tram modelitzat corresponen als darrers cinc quilòmetres de riu, fins arribar a la

confluència amb el riu Francolí. Al llarg d‟aquest tram no es detecten problemàtiques

d‟inundació destacables, solsament s‟hi ubiquen guals inundables i ponts amb manca

de capacitat hidràulica.

Els cabals màxims instantanis a la confluència, resultat dels models de càlcul i pels

períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, són els següents:

Període de Retorn Q (m3/s)

Riu Anguera

T=10 anys 170

T=50 anys 470

T=100 anys 660

T= 500 anys 975 Taula 1.- Cabals a la confluència del riu Anguera amb el riu Francolí.

4.2 ELS TORRENTS DE VALLS

Els torrents de Valls els formen tres rierols que travessen el nucli de Valls de nord a sud

i que s‟acaben unint per formar el torrent del Puig, tributari del riu Francolí. Són tres

cursos d‟aigua que travessen i envolten la ciutat, però que a la vegada formen part d‟un

conjunt hidrogràfic més extens, format per diverses rases i rieres que drenen l‟aigua de

bona part dels municipis de Valls i Figuerola del Camp.

Malgrat conservar la morfologia típica d‟una riera, els torrents tenen la particularitat de

portar un cabal reduït però més o menys constant, fruit de l‟aflorament en superfície de

les aigües subterrànies en els trams que penetren al nucli urbà. Aquesta circumstància

ha derivat en la presència d‟uns condicionants naturals en els torrents que es poden

assimilar als propis d‟un ecosistema de ribera, atorgant als cursos d‟aigua de la ciutat

una importància ecològica molt notable.

D‟altra banda, la presència d‟aigua en els torrents ha significat l‟aprofitament intensiu del

recurs hídric des de segles ençà, tant en l‟ús domèstic i agrícola com en l‟industrial, de

vital importància en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat. Així mateix,

aquests espais naturals inserits en el nucli urbà han aportat espais d‟oci i esbarjo a la

població.

La presència i l‟alteració antròpica en els torrents s‟ha produït des dels primers

assentaments humans però, lògicament, ha anat augmentant paral·lelament cap a un

aprofitament més intensiu dels recursos.

La xarxa de torrents estudiats són: el Torrent dels Masos, el Torrent de Fontscaldes, la

Rasa de Masmolets, el Torrent de la Xamora, el Torrent Sec i el Torrent de Puig.

Els cabals màxims instantanis a la confluència amb el riu Francolí, resultat dels models

de càlcul i pels períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, són els següents:


Torrent de Puig

T=10 anys 110



6

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

T=50 anys 280

T=100 anys 390

T= 500 anys 600 Taula 2.- Cabals a la desembocadura del Torrent de Puig al riu Francolí.

Abans de tot, cal destacar la construcció de l‟interceptor d‟aigües pluvials al sector de

“Palau de Reig”, al polígon industrial de Valls, des de l‟entroncament amb la rasa de

Figuerola i la rasa del torrent dels Masos, amb un canal de terres que té un recorregut

aproximat de 600 metres. Aquesta actuació modifica una part de l‟esquema de drenatge

que existia fins aleshores.

Els Torrents de Valls funcionen com a canals de desguàs per on només hi circula l‟aigua

d‟escorrentia en casos de precipitacions abundants; presenten doncs un règim

hidrològic que depèn totalment de la pluviometria. Existeix, però, una particularitat.

Quan els canals fluvials arriben a l‟alçada del nucli urbà, assoleixen el nivell freàtic de

l‟aqüífer superficial, de manera que les rambles seques es converteixen en petits rierols

per on hi circula un reduït cabal durant tot l‟any.

Per a règims extremals de precipitació cal destacar que en ell Torrent de la Xamora

(Unió Rasa de Fontscaldes i Torrent dels Masos), poden aflorar problemes per

inundació. Aquest problemes es detectarien a l‟aparcament ubicat a la zona de Sant

Joan, al marge esquerre del torrent, per crescudes de període de retorn superiors a 100

anys. En el mateix lloc, però en el marge dret, es produeix la inundació dels edificis

ubicats allà on el torrent realitza un gir de 90º cap a la dreta. Aquests edificis

s‟inundarien per a crescudes de període de retorn de 100 anys. Poc abans de la

confluència amb el Torrent de Puig, s‟ubica el pont del camí dels Molins, amb una

capacitat insuficient per desguassar les crescudes del Torrent de 50 anys de període de

retorn. Aquest pont també té associat un alt perill d‟obstrucció determinat per la seva

tipologia en arc d‟un únic ull.

Pel que fa al Torrent Sec, destacar la inundació de la plaça situada 150 metres aigua

avall de l‟hospital Pius, al marge dret del Torrent, originada per a crescudes superiors a

100 anys de període de retorn. Per a pal·liar d'alguna forma aquesta situació, es

planteja el seguiment del pla de manteniment i conservació de lleres per al tram

endegat. Un altre punt a esmentar del Torrent Sec, és la passarel·la que creua

l‟endegament pocs metres aigua amunt de l‟Hospital Pius. Aquesta passarel·la agreuja

les inundacions immediatament aigua amunt de la seva ubicació. A més, per a totes

aquelles crescudes superiors a 50 anys de període de retorn, impossibilita l‟accés a la

masia situada al marge esquerre, ja que l‟aigua desborda el vial.

Finalment, fora ja del nucli urbà, destacar el curs del Torrent de Puig. Els problemes

d‟inundabilitat associats a aquest, queden reduïts a parcel·les agrícoles.

4.3 RIU SEC

La desembocadura del riu Sec descriu una corba cap a la dreta, a la zona de

confluència amb el riu Francolí. Es poden quantificar els efectes de les riuades, si

s‟observa la considerable mossegada existent en els terrenys boscosos del marge

esquerre del riu Francolí.

En el riu Sec es varen construir motes de protecció, però la seva manca de continuïtat i

manteniment no aporta cap tipus de protecció en front de crescudes de 50 anys de

període de retorn. Aquestes afectarien la bòbila del Roig, ubicada al marge esquerre,

les granges d‟ambdós marges i el camp de futbol del marge dret. A la confluència amb

el riu Francolí s‟ha portat a terme una urbanització que ocupa la llera major d‟inundació

del riu Sec, associada a un període de retorn superior a 100 anys.

Els diversos creuaments del riu Sec es porten a terme mitjançant estructures, guals i

camins. En algun cas, es podrien considerar aquestes estructures com a ponts, però

l‟escassa alçada màxima sobre la llera del barranc, no superant els 2 metres, provoca

que per a riuades petites s‟obstrueixin, deixant impracticable el pas al vessar l‟aigua pel

vial. Per aquest motiu es consideren totes les estructures com a guals des del punt de

vista hidràulic.



7

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

Figura 2.- A l‟esquerra vista cap a aigua amunt del riu Sec. A la dreta urbanització que ocupa la llera

major d‟inundació del riu Sec




Riu Sec

T=10 anys 60

T=50 anys 156

T=100 anys 220

T= 500 anys 365 Taula 3.- Cabals a la desembocadura del riu Sec al riu Francolí.

4.4 RIU BRUGENT

Curs d'aigua de les muntanyes de Prades, afluent, per la dreta, del Francolí. Té una

orientació general d'oest a est. Es forma sota Capafonts (Baix Camp) per la unió de

diversos torrents que davallen de la serra de Prades (torrent de l'Abellera) i de la serra

de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de

Montblanc i de Vilaverd (Conca de Barberà), al nord, i de Mont-ral i de la Riba (Alt

Camp) al sud.

El curs del riu Brugent ve condicionat, en tota la seva longitud, pel relleu que conforma

la seva conca, immersa a les Muntanyes de Prades. La presència d‟aquest massís,

origina en la llera elevats pendents i marcats perfils orogràfics que regeixen el propi

caràcter del riu.

El tram estudiat compren els últims 1100 metres aigua amunt de la desembocadura al

riu Francolí.

Els danys de les crescudes del Brugent que afecten el seu curs, deixant de banda la

zona de confluència i interacció amb el Francolí a la Riba, (que s‟explicarà quan es parli

del tram mig del Francolí), es limiten a molins i edificis riberencs, ja sigui per inundació o

per destrucció per soscavació. Un exemple d‟inundació es situa al molí de Cardó,

mentre que els problemes de soscavació destaquen a les zones dels habitatges ubicats

150 metres aigua amunt del pont del Brugent, a la pista de tenis i al cementiri. També

s‟identifiquen com a punts singulars diversos guals inundables que creuen la llera.




Riu Brugent

T=10 anys 87

T=50 anys 235

T=100 anys 330

T= 500 anys 520 Taula 4.- Cabals a la desembocadura del riu Brugent al riu Francolí.

4.5 RIU GLORIETA

Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins

el terme de Mont-ral (Alt Camp). Travessa el terme d'Alcover, on s'obre a la plana,

separa els termes del Rourell i de Vilallonga (Tarragonès) i desguassa finalment al

terme del Morell.

No es detecten problemes destacables per inundació al llarg del riu de Glorieta. Tan

sols l‟existència de guals inundables. Cal destacar, però, l‟afecció a alguns camins

d‟accés a masos i hortes, com per exemple a Alcover amb „el Camí del Sòl de l‟Horta‟,

ubicat en zona inundable. També a Alcover la edificació ubicada al marge esquerre del

riu, immediatament aigua avall del pont de la carretera C-240a, es trobaria afectada per

crescudes al riu de Glorieta amb període de retorn de 500 anys.



8

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

Figura 3.- Vista cap a aigua avall de la desembocadura del riu de Glorieta al riu Francolí.




Riera de Glorieta

T=10 anys 40

T=50 anys 110

T=100 anys 160

T= 500 anys 260 Taula 5.- Cabals a la desembocadura del riu de Glorieta al riu Francolí.

4.6 RIERA DE LA SELVA O DE VILALLONGA

La Riera de la Selva és el darrer afluent d‟entitat del marge dret del Francolí. Neix al Coll

de les Llebres. Els principals afluents de la riera són el Barranc del Salt i el de la Font

Major, que s‟uneixen poc abans del Mas de Baget en les Tres Aigües i, a partir d‟aquí,

es forma la riera de la Selva pròpiament dita. S‟uneix al Francolí dins el conjunt

petroquímic del Morell.

Al seu pas per La Selva del Camp no es destaquen conflictes per inundació, tot i que al

llarg del municipi existeixen diversos guals inundables que esdevindrien impracticables,

fins i tot, per petites crescudes de la riera.

Al seu pas per Vilallonga del Camp destaca l‟afecció a les cases ubicades al sud est de

la població, ja sigui per inundació o per soscavació, per períodes de retorn superiors a

100 anys. El camp de futbol d‟aquesta població es situa dins la zona inundable de 500

anys de període de retorn.

L‟últim tram de la riera, al seu pas pel polígon industrial del Morell, es troba canalitzat

amb un canal de formigó de 1020 metres de longitud. La capacitat de desguàs

d‟aquesta canalització és insuficient per a la crescuda de 500 anys. En aquests casos,

motivaria la inundació de totes aquelles infraestructures adjacents amb ella. Fins i tot,

degut el pèssim estat de conservació que pot arribar a presentar la canalització, amb

dipòsits d‟arrossegalls i un important creixement de matolls i arbusts, fan que sigui

incapaç de desguassar una crescuda de 100 anys de període de retorn. A l‟entrada de

l‟endegament hi ha el pont de la carretera que dona accés al polígon industrial. Aquest

pont té una capacitat de desguàs de 10 anys de període de retorn, molt inferior a la

capacitat de l‟endegament. Aquest fet origina el vessament de les aigües, i la inundació

de les zones properes per aquelles crescudes superiors a aquest període de retorn.

Els cabals màxims instantanis, resultat dels models de càlcul i pels períodes de retorn

de 10, 50, 100 i 500 anys, són els següents:


Riera de la Selva

T=10 anys 60

T=50 anys 135

T=100 anys 190

T= 500 anys 290 Taula 6.- Cabals a la desembocadura de la riera de la Selva al riu Francolí.

4.7 RIU MILANS

Curs d'aigua de la Conca de Barberà, que neix a Vilanova de Prades, capçalera del

Francolí.

Comprèn la xarxa de barrancs i torrents precursors del Francolí fins a l‟Espluga de

Francolí, excepte el riu Sec que s‟ha tractat de forma independent. Els principals

problemes hidràulics presents en aquest tram s‟originen bàsicament degut al pas del riu

pel nucli de Vimbodí.



9

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

A Vimbodí, degut a les obres de l„AVE, s‟ha construït un immens canal de formigó armat

amb dissipadors d‟energia al seu final. Més avall, a 400 metres, es troba el poliesportiu,

gairebé alineat amb l‟eix del barranc. És a partir d‟aquest punt on s‟originen els

problemes d‟inundació en el cas de forts aiguats, doncs la boca de sortida del gran

col·lector de l‟AVE es troba situat molt a prop i en línia amb les instal·lacions esportives.

Abans d‟arribar al poliesportiu, la carretera TV-7004 creua aquest barranc amb un pont

de 3 metres d‟amplada, insuficient per a desguassar tota l‟aigua derivada per la traça de

l‟AVE. A més, aquest pas és ple de vegetació, fet que incrementa el perill d‟obstrucció i

per tant, d‟inundacions de la pròpia carretera TV-7004.

Figura 4.- Obres de l„AVE on s‟ha construït un immens canal de formigó armat. Aigua avall s‟ubica el

poliesportiu de Vimbodí. A la dreta vista de la font del Gorg al nucli de Vimbodí.

Aigua avall i dins del nucli de Vimbodí es troba la Font del Gorg, lloc de sortida natural

de les aigües circulants captades de la Vall de Torrelles, l‟endegament de l‟AVE i del

Barranc del Corregó. Aquesta situació però, no es dóna ja per petites crescudes, ja que

a partir d‟aquest moment, es produeix el desbordament per sobre la Font, passant a

ocupar la plaça ubicada immediatament aigua avall, afectant el marge dret on es troba

una edificació i la torre elèctrica ubicada en el mig d‟aquesta.


Vimbodí (nucli)

T=10 anys 34

T=50 anys 50

T=100 anys 67

T= 500 anys 96

Taula 7.- Cabals al Riu Milans al seu pas pel nucli de Vimbodí.

4.8 RIU FRANCOLÍ

El riu Francolí es considera que neix a la font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de

Barberà), a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar o Riu Sec, travessa

la Serralada Prelitoral per l'estret de la Riba i, després de passar pel Camp de

Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní. La capçalera s'obre en ventall sobre

la Depressió Central Catalana; passa per la vila de Montblanc; a la Riba rep el Brugent

per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades, i surt de l'estret per Picamoixons,

gairebé ja amb tot el seu cabal. A la conca mitja es poden trobar llocs emblemàtics que

han marcat la historia com és el cas del Pont de Goi. La conca baixa es caracteritza pel

plàcid discórrer de les seves aigües entre els camps de cultiu i polígons industrials fins a

la ciutat de Tarragona, on ha estat canalitzat degut a les grans avingudes d‟aigua,

sobretot les acorregudes el 10 d‟octubre de 1994. El riu va ser desviat en la seva

desembocadura al segle XIX creant al final una corba de 90 graus que ha provocat

seriosos problemes a la ciutat degut a l‟artificial desaigua creat.

A l‟Espluga de Francolí, tot just a la confluència amb el riu Sec, s‟han construït motes

per canalitzar tant el riu Sec com el propi Francolí. Aquestes motes però, presenten

discontinuïtats i manca de manteniment, que les fan ineficients per a conduir les aigües,

fins i tot per a crescudes de període de retorn de 10 anys. En aquest punt de la

confluència, i en el marge esquerre del riu Francolí destaca l‟existència de fàbriques i

magatzems que es veurien afectats per crescudes de 100 anys de període de retorn.

Aigua avall s‟ubica el Parc Fluvial de l‟Espluga del Francolí, degudament senyalitzat

com a zona inundable fins arribar al pont de la Font Baixa. Aigua amunt del pont de la

Font Baixa, hi ha l‟aparcament al marge dret, i els edificis al marge esquerre. Tots dos

marges són inundables per a una crescuda de 100 anys de període de retorn. Per altra

banda, la capacitat de desguàs del pont de la Font Baixa, la tipologia del qual és un arc,

és inferior a la crescuda de 500 anys de període de retorn, agreujant en aquest cas, les

condicions de inundabilitat aigua amunt. A més a més provocaria el tall de la carretera ja

que l‟aigua vessaria pel vial.



10

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

Figura 5.- A l‟esquerra vista de la Font Major, naixement del riu Francolí. A la dreta Parc Fluvial de l‟Espluga de Francolí.

Aigua avall del pont de la Font Baixa, s‟ubica el pont de la Palanca, a la carretera TV-

7002 de l‟Espluga del Francolí a Montblanc. La capacitat hidràulica d‟aquest pont, de

secció transversal en calaix de formigó armat, és inferior a la crescuda de 500 anys de

període de retorn. En aquests casos, la esmentada carretera romandria tallada ja que

l‟aigua sobreeixiria pel taulell.

A Montblanc, el pont romànic de tres ulls „Pont Vell‟, és crític per la possibilitat

d‟obstrucció. Aquest fet es veu agreujat per la seva poca capacitat de desguàs. L‟aigua

ha de passar pels costats inundant les terrasses adjacents on s‟ubiquen edificacions i

indústries a ambdós marges del riu Francolí, així com la carretera N-240 de Tarragona a

Bilbao i el camí Vell de l‟Espluga de Francolí a Montblanc. Aquestes inundacions es

generen per crescudes de períodes de retorn superiors a 100 anys.

Aigua avall del nucli, destaca el pont de la carretera TV- 2421 de Prenafeta, amb

capacitat de desguàs inferior a la crescuda de 50 anys de període de retorn. Finalment, i

ja a la confluència amb el riu Anguera, es troba la indústria química abandonada,

ubicada en una zona inundable per a un període de retorn de 500 anys.



Període de Retorn

Q (m3/s)

*L’Espluga de Francolí (nucli) **Montblanc (nucli)

T=10 anys 208 226

T=50 anys 323 351

T=100 anys 433 476

T= 500 anys 828 890

*Desprès de la desembocadura del riu Sec

**Abans de la desembocadura del riu Anguera

Taula 8.- Cabals del riu Francolí. Nuclis de L‟Espluga de Francolí i Montblanc.

El tram de riu Francolí definit entre les desembocadures del Riu Anguera i de la Riera

de la Selva, hi donen fe de les inundacions les marques que s‟han col·locat en les

diverses infraestructures i edificis situats a la vora del riu. Exemples són el Molí de la

Farga, Cal Faldilles, Cal Sisquet, Molí de les Roixeles i Molí de la Plana entre d‟altres.

Tot just aigua avall de la desembocadura del riu Anguera i aigua amunt de la carretera

N-240 de Tarragona a Bilbao, destaca la caseta del SAIH EA28. Aigua amunt d‟aquest

punt hi ha el pal que suporta els cables de l‟energia elèctrica de subministrament a

aquesta estació. En cas de riuada, és molt segur que no resisteixi i inutilitzi la

esmentada estació.

Al seu pas pel nucli de Vilaverd, s‟ubica el gual anomenat „Pont d‟Argüelles‟ format per

canonades en paral·lel de poc diàmetre i poca capacitat de desguàs, que el col·loquen

fora de servei per a petites crescudes del riu.

En el mateix municipi de Vilaverd, però just aigua amunt del pont del Sulfuro, es

produeix la inundació del marge dret, on hi ha ubicada una nau industrial i la carretera

C-240 de Salou a Ponts. Aquesta inundació s‟originaria amb crescudes de període de

retorn igual o superior a 100 anys. El pont del sulfuro, situat poc abans del congost de la

Riba, pertany a la carretera C-240, entre Vilaverd i la Riba. Aquest pont creua el riu

justament quan la vall es comença a estrènyer i el congost de la Riba es manifesta amb

tota la seva magnitud. És per això que la carretera es veu forçada a canviar de direcció,

tot obeint a les condicions morfològiques, que a partir d‟aquest moment s‟imposen i que

obliguen a fer dues corbes pronunciades. La capacitat de desguàs d‟aquest pont és



11

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

insuficient per a crescudes superiors a 50 anys, restant impracticable en aquests casos.

Aquest pont també té associat un alt perill d‟obstrucció. Durant la riuada del 10 d‟octubre

de 1994, l‟aigua va passar per sobre de la carretera vella i, per tant, per sobre el pont.

Tanmateix la presència d‟aquest pont pot tenir un efecte positiu, ja que gràcies a la poca

llum dels arcs pot retenir grans quantitats de brossa i vegetació, evitant l‟obstrucció dels

ponts aigua avall considerats més problemàtics, a més dels efectes positius de

laminació. Ara bé, el trencament d‟aquest pont provocaria una ona que podria agreujar

en aquest cas els efectes aigua avall, sobretot a la Riba.

Aigua avall, s‟arriba a l‟estret de La Riba on es produeix la inundació del Molí de l‟Estret

i d‟un tram de la carretera C-240 ubicada al marge esquerre. Superat l‟estret, el Francolí

s‟endinsa dins el nucli de La Riba, conegut com el poble que mira al riu.

A La Riba, existeix una bona consciència, sobretot per part de la gent gran, del perill de

les riuades. Aquest coneixement però, no és igual per a tota la població i sobretot en el

cas dels més joves i dels nous residents. Per la seva abrupta orografia, l‟espai

disponible per a la construcció de nous habitatges és molt limitat. S‟ha detectat una

tendència a la rehabilitació d‟edificis a la zona de major risc. Hi ha dos punts o zones,

dins el casc urbà de la Riba, molt vulnerables.

La zona de confluència del Brugent amb el Francolí. (Inundació de Cal Faldilles).

La zona del pont de Cal Cisquet.

Cal destacar que l‟excés de vegetació de la llera, l‟obstrucció dels ponts per flotants o el

trencament de ponts aigua amunt, en el cas d‟una riuada important, agreujarien

notablement els danys sobre el municipi de la Riba, tot i que no és possible estimar la

probabilitat d‟ocurrència d‟aquests fenòmens.

Històricament, els aiguats han causat destrosses especialment en aquestes dues

zones. Les riuades més recordades són les dels anys 1792, 1874, 1930 i 1994.

Figura 6.- A l‟esquerra vista cap a aigua amunt de la població de la Riba on es distingeix el congost

de la Riba i el pont del Sulfuro. A la dreta Pont de Cal Cisquet durant la riuada de 10 d‟octubre de 1994.

Al nucli de Picamoixons, al municipi de Valls, el tram de carretera T-743 que discorre

per sota el pont del ferrocarril Barcelona - Lleida es troba en zona inundable per a un

període de retorn de 500 anys. Aigua avall, la indústria paperera ubicada al marge dret,

dins el municipi d‟Alcover, es veu afecta per crescudes de període de retorn de 100

anys.

Prop de la urbanització de Serradalt, al municipi d‟Alcover, destaca el pont de Goi.

Aquest pont està format per 3 arcs i no arriba a desguassar la crescuda de 50 anys de

període de retorn, romanent tallada en aquest casos la carretera TV-7421.

Ja en el municipi de Valls, prop de la partida Freixe, s‟emplaça el pont de l‟Esquilatxe,

amb una capacitat hidràulica inferior a la crescuda associada a un període de retorn de

500 anys, provocant en aquests casos el tall de la carretera T-724. Just aigua amunt i al

marge esquerre, destaca la masia de l‟Esquilitxe també inundable per a 500 anys.

Al terme municipal de La Masó, a la zona de „Els Rius‟, s‟observa l‟activació d‟un braç

adjacent al Francolí pel marge dret. A la toponímia, a aquest braç se l‟anomena „el Riu

Vell‟. L‟activació d‟aquest braç es produeix amb crescudes superiors a 50 anys de

període de retorn. En aquest braç s‟han construït diverses instal·lacions esportives

juntament amb una piscina. A l‟entrada i sortida d‟aquest braç hi ha la traça de

l‟oleoducte.





12

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

Període de Retorn

Q (m3/s)

Vilaverd (nucli) *La Riba (nucli) Picamoixons (nucli)

T=10 anys 415 460 465 T=50 anys 675 755 765 T=100 anys 945 1065 1080 T= 500 anys 1610 1970 1990 *Desprès de la desembocadura del riu Brugent

Taula 9.- Cabals del riu Francolí. Nuclis de Vilaverd, La Riba i Picamoixons.

A la desembocadura de la riera de la Selva la carretera que circumval·la el polígon

industrial del Morell, situada al marge dret del Francolí i esquerre de la riera de la Selva,

romandria inundada en el seu punt baix per crescudes del Francolí de 500 anys de

període de retorn.

Aigua avall del pont de la carretera T-750 de la Pobla de Mafumet, al marge dret a la

zona del Molí dels Dits, es produeix la inundació de la indústria transformant existent,

per a crescudes del riu Francolí amb període de retorn de 500 anys. Poc més aigua

avall, es detecta l‟afecció a la carretera que circumval·la el polígon industrial; en aquest

cas, romandria tallada a partir de crescudes de període retorn de 100 anys. També

s‟inundaria l‟aparcament situat a la dreta d‟aquesta carretera.

Aigua amunt de la desembocadura del Barranc del Mas Blanc i al marge esquerre del

Francolí, en el municipi de Constantí, prop de la Pedrera, hi ha una mota de protecció

d‟escullera reomplerta de terres. Aquesta mota es va construir l‟any 1994 amb motiu

dels danys provocats per l‟avinguda, amb la finalitat de defensar les parcel·les que van

quedar inundades. Actualment, s‟ha perdut part del replè de terres, i s‟afecta a la

continuïtat de la mota. L‟estat actual de la mota no impedeix la inundació dels terrenys

al seu resguard per a crescudes del riu Francolí superiors o iguals a 10 anys de període

retorn, tot i que les edificacions existents no es veurien afectades fins a crescudes

iguals o superiors a 50 anys de període de retorn. A la Pedrera, al marge esquerre del

riu Francolí, les parcel·les ubicades aigua amunt del „Camí dels Palleresos‟ romandrien

inundades per a crescudes de 500 anys de període de retorn.

Aigua avall del pont de l‟autopista AP-7, en el municipi de Tarragona, l‟enllaç de la

carretera cap al peatge, ubicat al marge dret, s‟inunda en el seu punt més baix per a

crescudes de 100 anys de període de retorn.

Al marge dret del riu Francolí discorre la traça dels racks des de la desembocadura de

la riera de Vallmoll fins el Port de Tarragona. La esmentada traça és inundable en tot el

tram, per a crescudes de 500 anys de període de retorn, tot i que en molts casos, és ja

inundable per a una crescuda de 10 anys.




La Masó Nucli Sant Salvador

(Tarragona)

T=10 anys 500 560

T=50 anys 805 915

T=100 anys 1170 1360

T= 500 anys 2075 2290 Taula 10.- Cabals del riu Francolí. Nuclis de la Masó i de Sant Sanlvador.

La desembocadura al Port de Tarragona, destaca per la gran pressió urbanística que

pateix, fins al punt de trobar endegat l‟últim tram del riu Francolí, entre les Torres Jordi i

la desembocadura al Port de Tarragona. Aquests murs de protecció limiten

immediatament amb la Tabacalera, el barri del Serrallo, part de la zona portuària, la

zona industrial (Aliada Química, Fertasa, Campsa) i les infraestructures pròpies. A

l‟endegament, hi discorren nombroses infraestructures com: sortides de pluvials (de la

zona Torres Roma, zona Eroski, zona c/Reial i zona del port de Tarragona situades al

marge esquerre i de la zona del polígon industrial Francolí, la zona Fertasa, zona Gàbia

Rac, zona Kemira al marge dret), tubs d‟abastament d‟aigua (adossat al pont de

l‟avinguda Roma i sota el pont FFCC València), tubs de gas (adossats al mur del marge

esquerre i sota el pont de Ramon i Cajal) i tubs de CLH (adossats al pont de FFCC de la

línia de Lleida i al mur del marge esquerre). Totes aquestes infraestructures poden sofrir

danys amb les crescudes del riu, però són difícilment quantificables en relació amb els

períodes de retorn.



13

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

La connexió d‟ambdós marges de l‟endegament es realitza amb diversos ponts, tant de

ferrocarril com viaris. Aquests ponts restringeixen la capacitat de desguàs de

l‟endegament. Aquesta restricció però, en general no és problemàtica a excepció de la

originada pels ponts del Ferrocarril de la línia Tarragona - Lleida i de la línia Tarragona -

València. Els dos ponts es troben situats just aigua amunt de la corba de 90º que

realitza el Francolí abans d‟arribar al Port de Tarragona. El pont de la línia Tarragona –

Lleida, situat aigua amunt del de la línia Tarragona – València, és el més conflictiu ja

que tan sols compta amb capacitat de desguàs per crescudes de 100 anys de període

de retorn, originant el vessament per sobre els murs de l‟endegament per crescudes

superiors a aquest valor. En el moment que es produís aquest vessament, en el marge

esquerre s‟originaria la transformació dels vials en zones de concentració i distribució de

l‟aigua, inundant les zones de la Tabacalera, el Serrallo i part de la zona portuària, de

forma similar com es va produir a la riuada del 10 d‟octubre de 1994, on els nivells

d‟aigua a la llera, van sobrepassar la cota actual dels ponts en qüestió. Al marge dret

afectaria la zona industrial.

Figura 7.- Riuada de 10 d‟octubre de 1994. A l‟esquerre, tram amb l‟antic endegament del riu Francolí. A la dreta vista dels ponts del ferrocarril desbordats.

Aigua amunt de l‟endegament i fins a la carretera N-340 s‟ha executat el projecte

d‟urbanització de l‟àmbit comprès dins del Pla Parcial 2. Aquesta zona és troba ubicada

en zona inundable per a un període de retorn de 100 anys. Per aquest motiu, s‟ha

construït una mota de protecció al marge esquerre del Francolí (prolongació de

l‟endegament existent). Els efectes generats per l‟eliminació d‟una part de la plana

d‟inundació, originen un increment en els riscos aigua avall, juntament amb l‟afecció al

marge dret. Els efectes per la modificació de la plana d‟inundació pot implicar traslladar

o incrementar el problema de la inundabilitat a una altra zona.

Els cabals màxims instantanis a la desembocadura, resultat dels models de càlcul i pels

períodes de retorn 10, 50, 100 i 500 anys, són els següents:


Tarragona

T=10 anys 560

T=50 anys 915

T=100 anys 1360

T= 500 anys 2290 Taula 11.- Cabals a la desembocadura del riu Francolí.



14

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

APÈNDIX 2.A.1.- ESTUDI PLUVIOMÈTRIC



15

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

APÈNDIX 2.A.2.- ESTUDI HIDROLÒGIC



16

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

APÈNDIX 2.A.3.- ESTUDI HIDRÀULIC



17

03

01

2_

02

A_

ME

_D

iag

no

si_

inun

da

bili

tat_

v3

.do

c

APÈNDIX 2.A.4.- INUNDABILITAT

02.A Diagnosi inundabilitat -...

Documents

Transcript of 02.A Diagnosi inundabilitat -...