02 ESTRATEGIA Construir Signif Global Jerarq Idees

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura.

1

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

TALLER DE LECTURA

Estratègia lectora treballada: Construir el significat global. Jerarquitzar les idees.

ATUREM EL FOC!

Cada estiu el foc és notícia. L’estiu passat van cremar a Catalunya moltes

hectàrees de bosc. Va haver-hi focs de grans dimensions en diverses

comarques. La televisió ens va mostrar imatges dramàtiques, de boscos

ennegrits i masies destruïdes amb animals carbonitzats. Quan veiem una

catàstrofe d’aquestes dimensions ens sentim impotents i ens preguntem

què podem fer per evitar-ho.

QUAN UN BOSC ES CREMA

Un incendi forestal provoca, a més dels

danys personals i econòmics, importants

danys en el medi ambient.

La vegetació dels boscos absorbeix una part

de la radiació solar i evita l’escalfament

excessiu del sòl. Amb la fotosíntesi produeix

matèria orgànica a partir del CO2 atmosfèric,

aigua i nutrients del sòl, i allibera oxigen. La

matèria orgànica morta s’incorpora al sòl en forma de fullaraca, la qual es degrada

gràcies als microorganismes i participa en la formació de l’humus, on viuen els cucs de

terra i alguns insectes que milloren la porositat del sòl, i on es retenen, filtren i

transporten l’aigua i els nutrients.

Quan un bosc es crema es perden els nombrosos efectes beneficiosos de la vegetació

i es perd de cop molta aigua i nutrients de la capa superficial del sòl. El mantell de terra

(fullaraca, matèria orgànica en descomposició i humus) es converteix en cendra, la

qual aporta durant un temps el nutrients que necessiten els vegetals per a refer-se,

però s’esgoten abans de tornar a produir una capa suficient d’humus (entre cinc i vint-i-

cinc anys), a més d’augmentar el pH i dificultar el creixement dels vegetals. Quan plou,


2

l’aigua arriba amb violència al sòl, arrossega la cendra i produeix erosió. Sense humus,

el sòl no reté aigua ni la filtra, cosa que ajuda a contaminar les aigües subterrànies. A

més, els petits organismes que viuen al sòl (bacteris, fongs, cucs de terra...) es

desorganitzen i això priva la degradació de la matèria orgànica, la formació de l’humus

i la porositat del sòl. Es calcula que un bosc mediterrani pot tardar a refer-se totalment

entre trenta i cinquanta anys, tot i que entre cinc o sis mesos es poden veure brots

entre la cendra.

EXTINCIÓ I PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Un 60% del territori de Catalunya és zona forestal. I el nostre clima és mediterrani, és a

dir, tenim estius secs i calorosos. Però, si bé a l’estiu hi ha un alt risc d’incendis

forestals, també comptem amb uns bons dispositius d’extinció. Aturar un foc és cosa

de professionals, és a dir, dels cossos de bombers. Només ells saben com barallar-se

amb unes flames embogides fins a aconseguir dominar-les, o com esquivar-les si

s’abraonen ferotgement al seu damunt. Només ells compten amb mitjans tècnics

adequats i amb una bona organització. Per això, la col·laboració de voluntaris en les

feines d’extinció és poc eficaç i, normalment, molt arriscada.

Una part dels focs són intencionats, és a dir, causats per piròmans o bé per propietaris

que ho fan moguts per interessos econòmics. Una altra part són causats per fenòmens

naturals com els llamps, o per accidents en les línies elèctriques i altres instal·lacions.

Però la gran majoria són el

resultat de negligències de les

persones que anem al bosc per

gaudir-ne. I és que és una sort

tenir boscos com els que tenim!

El que cal, però, és saber-ne

gaudir sense posar-los –i

posar-nos en perill-. Tots esteu

d’acord, segurament, a afirmar

que hem d’evitar de fer coses

que augmentin el risc

d’incendis, però de vegades no sabem quin comportaments hem d’evitar.

QUÈ PODEM FER PER PREVENIR EL FOC AL BOSC? En primer lloc hem d’evitar entre tots que els boscos siguin bruts. És a dir que la

vegetació del sotabosc (arbustos i bardisses) sigui abundosa. La sequera i les altes

temperatures de l’estiu fan que una petita guspira pugui encendre amb rapidesa un


3

sotabosc sec i espès. D’ençà que a Catalunya han anat desapareixent els oficis de

bosc (llenyataire, carboner, pastor) i que hi ha menys persones que es dediquen a

l’activitat agrícola en les masies escampades arreu, els boscos són més intransitables

a causa de l’espessa vegetació del sotabosc i perquè molts camins s’han perdut. Cal

que entre tots trobem la manera de desbrossar els boscos, retirar la llenya seca que fa

d’encenall, mantenir transitables els camins i, quan faci falta, obrir tallafocs o franges

sens vegetació per evitar l’expansió dels incendis que es produeixin.

Els boscos també són bruts per les deixalles que hi aboquem. Caminar per un bosc ple

de papers, envasos i bosses de plàstic no solament és desagradable a la vista sinó

que, també, ens permet endevinar una major risc d’incendis per l’acumulació de

matèries inflamables, algunes de les quals no es degraden mai. Si un dia aneu al bosc

a dinar, podeu enterrar en un clot els residus orgànics del menjar, però cal que llenceu

als contenidors de deixalles o us emporteu a casa els plàstics, les ampolles i els

envasos.

Amb tot, la negligència que més directament provoca els incendis forestals és la

d’encendre foc. Un decret recent de la Generalitat de Catalunya fixa que des del 15 de

març al 15 d’octubre està completament prohibit fer cap tipus de foc al bosc. Si aneu al

bosc amb la família o els amics a passar el dia, emporteu-vos menjar que no calgui

cuinar. A tothom li agrada fer una costellada en plena natura amb llenya collida allà

mateix, però si algú té un desig tan gran de coure carn a la brasa ha d’anar als indrets

de picnic instal·lats específicament per a aquesta funció o adreçar-se a algun dels

nombrosos restaurants situats en paratges amb una gran riquesa forestal. I els

fumadors han d’anar molt amb compte! A més del fet que l’hàbit de fumar és perjudicial

per a la salut, han de saber que, a l’estiu, una cerilla encesa o una punta de cigarreta

mal apagada poden causar un incendi ferotge, sobretot quan els conductors les llencen

per la finestra i el vent se les endu qui sap on.

Prevenir els comportaments de risc vol dir també mirar de convèncer els altres que no

facin res que pugui provocar un foc. Com diu el capità Enciam, les petites coses són

les importants!

Jaume Colomer, “Aturem el foc!” (Adaptació), Cavall Fort, núm, 789, pàg. 6 i 7


4

CONNEXIÓ:

- Tots tenim en el record imatges esgarrifoses, vistes a la TV, d’incendis a Catalunya, a la resta d’Espanya o altres països del món.

- Tots podem recordar, també, imatges de bombers en acció, de mitjans aeris i de

voluntaris treballant en l’extinció d’un foc .

- Les imatges del paisatge d’un bosc cremat impacten i deixen una impressió de tristesa i desolació.

- A les excursions, fetes amb l’escola, la família, etc., malauradament, haurem pogut

trobar deixalles abandonades per persones incíviques.

- En les excursions fetes, segurament, haurem tingut ocasió d’actuar responsablement emportant-nos les deixalles per reciclar-les, o bé aprofitar qualsevol oportunitat per abandonar-les i embrutir el bosc.

MODELATGE: Presentació de l’estratègia:

“Construir el significat global. Jerarquitzar les i dees”

- En un text no tot el contingut és igual d’important. Normalment, la persona que l’escriu té algunes idees clau i les complementa amb altres informacions i dades que ajuden a comprendre les idees importants, però que no són imprescindibles.

- El títol del text -si està ben pensat- és la màxima expressió de la idea més important

del text. - Per arribar aquí, normalment va bé partir del resum de les idees de cada un dels

paràgrafs del text. En cada paràgraf, hi sol haver una o dues idees importants.

- La resta solen ser idees que preparen per a entendre les idees importants o que les complementen: aportant-hi detalls, exemples, etc.

- En aquest taller, i per aprendre a construir el significat global procedirem, doncs, de

la següent manera:

En primer lloc numerarem els paràgrafs del text.

A continuació, resumirem les idees clau de cada un dels paràgrafs.

El pas següent serà agrupar els paràgrafs que tinguin algun tipus de relació, de manera que es puguin resumir en alguna idea que els englobi a tots.

I així successivament, fins a arribar, a la idea més general, al significat

global.


5

Núm. Resum de cada paràgraf

Construcció del significat a

partir dels diversos paràgrafs

Construcció del significat global

1

Cada estiu el foc és notícia. Davant d’aquesta catàstrofe, ens preguntem, què hi podem fer?

Cada estiu el foc és notícia. Nosaltres, què hi podem fer?

2 Un incendi provoca danys importants al medi ambient.

3

La vegetació absorbeix una part de la radiació solar i evita l’escalfament excessiu del sòl.

Amb la fotosíntesi es produeix matèria orgànica i la fullaraca enriqueix la capa d’humus.

4

Quan el bosc es crema, hi ha: - pèrdua de cop de molta aigua, - pèrdua de nutrients de la capa superficial del sòl, - augment del pH, - erosió del sòl per la pluja, - major contaminació de les aigües subterrànies, - desorganització de la vida dels organismes del sòl.

Un bosc mediterrani cremat tarda entre 30 i 50 anys a refer-se.

Un incendi al bosc provoca importants danys a la vegetació. Un bosc mediterrani pot necessitar de 30 a 50 anys a refer-se.

5

El 60% de Catalunya és massa forestal.

El perill d’incendis s’accentua a l’estiu (estació seca).

Catalunya compta amb un Cos de Bombers molt equipat i preparat.

6

Causes del foc: - piròmans, - propietaris interessats, - fenòmens naturals: llamps, etc. - accidents de línies elèctriques, - negligències de les persones.

Causes del foc: - piròmans, - propietaris interes-sats, - fenòmens naturals, - accidents de línies elèctriques, - negligència de les persones.

7 Què hi podem fer: - Col·laborar en la neteja dels boscos.

8

- Enterrar al bosc els residus orgànics i reciclar els plàstics, les ampolles i els envasos.

9

- Evitar d’encendre foc al bosc. Prohibició absoluta de fer foc entre el 15 de març i el 15 d’octubre.

10

La prevenció vol dir, també, mirar de convèncer els altres perquè no facin res que pugui provocar un foc.

Nosaltres, què hi podem fer?: - col·laborar en la neteja dels boscos, - reciclar les deixa-lles, - no encendre foc al bosc, - sensibilitzar els al-tres.

Aturem el foc! El foc al bosc és una catàs-trofe que es pot evitar amb la nostra col-laboració.


6

TEXTOS PROPOSATS PER TREBALLAR ELS ALUMNES, AUTÒNOMAMENT, AQUESTA ESTATÈGIA

TEXT núm. 1

ELS OASIS, L’ALTRA CARA DEL DESERT (I) El desert és la zona àrida per excel·lència. Això vol dir que hi ha poca aigua i, per tant,

que la vida hi és difícil. Perquè us en feu una idea, i com a mostra de casos extrems,

us diré que hi ha llocs on la mitjana de pluja és de 65 mm (és a dir, 65 litres per metre

quadrat): usant un got com a pluviòmetre, amb aquesta mitjana, tot just s’ompliria. En

d’altres, les pluges poden aparèixer cada 30 o 40 anys. A més, les temperatures també

hi poden ser realment extremes. Un matí d’hivern es pot arribar fàcilment als 50ºC,

mentre que a la nit del mateix dia, el termòmetre pot marcar els -2ºC.

En aquestes zones, on la vida és gairebé inimaginable, hi podem trobar un dels

paisatges més agradables i benèfics de la Terra: els oasis.

COM UNA ILLA PER A UN NÀUFRAG Per a la gent del desert, els oasis són com una illa per a un nàufrag. Si no existissin, el

desert seria una terra despoblada. No s’hi podria subsistir. Durant molts segles, ha

estat un punt de referència obligat en les rutes de les caravanes de camells dedicades

al comerç. És aquí on s’han pogut proveir d’aigua i aliments, fer intercanvi de productes

i descansar de la duresa de la travessia del desert abans de continuar la ruta.

Els oasis també han tingut una gran

importància perquè han permès que

les tribus que no viuen en un punt

concret i que es desplacen seguint les

condicions climàtiques més favorables,

és a dir, els nòmades es puguin

establir definitivament i convertir-se així

en sedentàries.

Si els podíem observar a vista d’ocell, veuríem que els oasis són com taques verdes

enmig de l’aridesa: grups de palmeres que sorgeixen com per art de màgia d’un terreny

on sembla impossible que hi pugui créixer cap mena de vegetació. I si ens hi

acostàvem, notaríem un seguit de sensacions agradables que ens reconfortarien de la

duresa del clima i ens convidarien a endinsar-nos-hi, com si es tractés d’un paradís.

Roger Casas, “Els oasis, l’altra cara del desert” (Adaptació), Cavall Fort, núm. 788, pàg. 6 i 7


7

Text núm. 2

ELS OASIS, L’ALTRA CARA DEL DESERT (II)

És ben evident que si enmig del desert topem amb un oasi és perquè, en aquest punt,

hi ha aigua (pous o deus) o perquè, d’una manera o d’una altra, n’hi arriba (dels rius

que baixen de les muntanyes properes). La quantitat d’aigua que hi trobarem farà que

un oasi sigui més o menys extens, més o

menys ric en varietat d’espècies vegetals i,

per tant, més menys habitat i utilitzat.

Si en endinsem en un oasi beneficiat per

l’aigua en adonarem que la idea que ens

n’havíem fet queda curta, ja que la seva

riquesa vegetal pot ser exhuberant. Hi

podrem veure tarongers, llimoners, figueres,

oliveres, codonyers, magraners, albercoquers, blat, civada, algunes plantes hortícoles

i, sobretot, palmeres.

La palmera, originària d’Aràbia, hi ocupa la major part del terreny i es pot considerar la

veritable reina dels oasis. El seu fruit, el dàtil, és una menja d’un gran valor nutritiu i

se’n coneixen més de cent varietats segons la grandària, la forma i el color. A part de

l’aliment, el dàtil s’utilitza per fer aragi, que és una beguda alcohòlica, i el pinyol, un cop

mòlt, es dóna als camells com a pinso.

Les altres parts de la palmera també s’aprofiten: les fulles es trenen per fer catifes,

cistells i cordes o, simplement, s’utilitzen com a combustible, i dels troncs se’n fan

bigues, mobles o canalons per conduir l’aigua.

La varietat animal d’un oasi també pot ser sorprenent. Segons la seva situació

geogràfica hi trobarem diverses espècies, i si hi passa un riu hi veurem peixos,

granotes, gripaus, tortugues... També hi podrem sentir el cant d’una gran varietat

d’ocells, com el rossinyol de jardí, i topar-nos amb animals domèstics com ases,

cabres, ovelles i camells.

La població humana d’un oasi és relativament gran comparada amb la d’altres llocs on

no hi viu gairebé ningú. Els habitatges es construeixen just a tocar de l’oasi per no


8

perdre gens de terreny fèrtil i per evitar que una possible crescuda del riu s’emporti tot

allò que trobi al seu pas.

La lluita contra el desert és dura. Els homes i les dones dels oasis treballen

constantment per fer-los més grans. De mica en mica es van plantant palmeres als

límits de les zones regades per anar guanyant terreny al desert. Però, per una altra

banda, aquest també avança, i ho fa a un ritme molt més ràpid i ocupant molt més

terreny del que guanyen els oasis. Aquests no deixen de ser punts fèrtils enmig de la

immensitat de la sorra o hamada (desert de pedres), però amb una utilitat vital per a

uns homes i unes dones que han fet de l’enginy i el treball la base de la seva

supervivència.

Roger Casas, “Els oasis, l’altra cara del desert” (Adaptació), Cavall Fort, núm. 788, pàg. 7 i 8

02 ESTRATEGIA Construir Signif Global Jerarq Idees

Documents

Transcript of 02 ESTRATEGIA Construir Signif Global Jerarq Idees