Comentar un mapa

meteorològic

Anàlisi en superfície

6/II/1983

Font: “Geografía”; Ed. Anaya, p.78

El mapa presenta l’estat de l’atmosfera en superfície el 6 de febrer de 1983. Ho fa

mitjançant isòbares o línies que uneixen els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.

L’àrea representada es correspon amb les masses continentals de l’Europa occidental i

el nord d’Àfrica, l’Atlàntic oriental i la Mediterrània occidental.

Els centres d’acció que hi podem distingir són:

- Centres d’acció anticiclònics

• Un anticicló polar sobre l’Atlàntic , molt desenvolupat en el sentit dels meridians

- Centres d’acció depressionaris

• Una borrasca sobre Terranova amb un centre fred i un de càlid associats.

• Una borrasca molt profunda centrada sobre els Països Baixos que porta associat

un front fred i un front oclús.

Trets generals i anàlisi dels centres d’acció i dels fronts

Predicció del temps

La península es troba sota una situació de flux del nord que canalitza aire AM (àrtic

marítim) molt fred i sec en origen que segueix una trajectòria marina cap al sud, de

manera que la seua base experimenta un escalfament relatiu a més d’humitejar-se i

inestabilitzar-se , espentant un front fred que travessa la península de nord a sud.

Amb aquesta situació les temperatures són molt baixes i es produeixen precipitacions

en forma de neu als vesants nord de les muntanyes més septentrionals i a la submeseta

nord, mentre que les àrees del sud-est peninsular es lliuren de les nevades per la

protecció que els proporcionen les serralades Bètiques.

A les Balears esta situació pot traduir-se en precipitacions en forma de neu a la Serra

Tramuntana.

A les illes Canàries, que es troben sota la influència de l’anticicló polar, les temperatures

se situen en valors inferiors als que són habituals i el temps és sec i assolellat.