EL PAS I EL CANVI.Les necessitats de confort ambiental de les zones de pas a l’Arquitectura.Distribució i propagació dels fenòmens energètics

Índex ‐ 01/14

I – INTRODUCCIÓDistribució i propagació dels fenòmens energètics.El cas dels Mercats de Barcelona. II ‐ ELS ESPAIS DE PAS

La necessitat de recerCasuística històrica¿Què és l’espai de pas?¿Què és l espai de pas?Els espais de pas avui

III – MERCATSContext històricDos casos concrets: la Boqueria i l’Illa

IV – CONFORTDefinició de confortConfort visualConfort visualConfort acústicConfort climàticEl confort global

V – BARCELONA: CLIMA I CONFORTEl clima a BarcelonaEl confort a Barcelona

VI ‐ ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMICVI  ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMICDE DOS CASOS CONCRETSAvaluació lumínicaAvaluació climàtica

VII – CONCLUSIONS

ELS ESPAIS DE PAS ‐ 02/14La necessitat de recer

bescanvisenergètics

COSestabilitat interna

‐ ÉSSER HUMÀ = ESPÈCIE HOMEOSTÀTICAAnimal sang calentaCondicions internes estables

INMERSOS EN UN AMBIENT

RELACIÓN CONSTANTEAdaptació al medi

ENTORNcanviant HOMEOSTASI

‐ INMERSOS EN UN AMBIENTCondicions variables

ALLÀ ON LA HOMEOSTASI NO ARRIBA         SISTEMES COMPLEMENTARISModificació de l’entorn

BARRERES DEFENSIVES FONTS D’ENERGIA

ESTRATÈGIES DE RELACIÓ DE L’ENTORN‐ Utilització elements de la Natura per obtenir beneficis (instint)p ( )‐ Utilització elements de la Natura per modificar l’entorn (tècn. inst. i intel.)‐ Utilització elements de la Natura per modificar l’entorn (acte conscient)

ELS ESPAIS DE PAS ‐ 03/14Casuística històrica

‐ E. P. D’ESCALA DOMÈSTICAEntorn reduït d’usuaris

‐ E. P. D’ESCALA URBANAEntorn col∙lectiu o de ciutat

EVOLUCIÓ DELS ESPIAS DE PAS

Entorn col∙lectiu o de ciutat

E P D’ESCALA DOMÈSTICA:E. P. D ESCALA DOMÈSTICA:        

Arquitectura vernaculari tradicional

DistribuïdorsDistribuïdorsdescoberts

Patis

PassadissosEdat Mitjana

PassadissosViv. col∙lectiva

MovimentModern

Avuien dia...

ELS ESPAIS DE PAS ‐ 04/14Casuística històrica

‐ E. P. D’ESCALA DOMÈSTICAEntorn reduït d’usuaris

‐ E. P. D’ESCALA URBANAEntorn col∙lectiu o de ciutat

EVOLUCIÓ DELS ESPIAS DE PAS

Entorn col∙lectiu o de ciutat

E. P. D’ESCALA URBANA:        

Àgora i Stoagrega i romana

Sucs i basarsislàmics

Galeriesporticades

Centrescomercials

Avuien dia...

ALGUNES EXCEPCIONS

Consecució 2 entrades ArquitecturaConsecucióde sales

2 entrades= 1 passadís

Arquitecturareligiosa

ELS ESPAIS DE PAS ‐ 05/14¿Què és l’espai de pas? L’espai de pas avui

ESPAI DE PAS:

Qualsevol extensió relativa a l’obra arquitectònica, que es travessa anant a un indret o un altre.‐ Zones definides per límits arquitectònics.‐ Una de les seves principals funcions és permetre l’accessibilitat des d’un punt fins a d’altres.‐ Son espais que son travessats i que impliquen un desplaçament i una circulació‐ Son espais que son travessats i que impliquen un desplaçament i una circulació.

UBICACIÓ DELS ESPAIS DE PAS A L’ARQUITECTURA:UBICACIÓ DELS ESPAIS DE PAS A LARQUITECTURA:        

E. P. com a ELEMENTS dins l’Arq.Definicions: Exemples:“peça de pas” porta”que dona entrada” vestíbul

E. P. com a REALITATS ARQUITECTÒNIQUESDefinicions: Exemples:“on es celebra” museu”on es guarda rada” mercat

”per a poder entrar i sortit” distribuïdor”que serveix per passar” passadís

”previst de” basar o suc”destinat a” rambla

¿PERQUÈ EL MODEL COMERCIAL?

ELS MERCATS ‐ 06/14Context històric

ELS MERCATSELS CENTRES COMERCIALS¿PERQUÈ EL MODEL COMERCIAL?‐ Presència al llarg de tota la història de l’Arquitectura.‐ Tenen l’espai de pas com a element generador o definidor del projecte arquitectònic.

EVOLUCIÓ A BARCELNA DEL MODEL COMERCIALMERCAT (orígens medievals) ‐> GALERIES i MAGATZEMS (2a meitat segle XIX) ‐> CENTRES COMERCIALS (segle XX)

ELS MERCATSELS CENTRES COMERCIALS

MERCAT (orígens medievals)   ‐>   GALERIES i MAGATZEMS (2a meitat segle XIX)   ‐>   CENTRES COMERCIALS (segle XX)

C OQ

ELS MERCATS ‐ 07/14Dos casos concrets: la Boqueria i l’Illa Diagonal

C CO C ’ GOEL MERCAT DE LA BOQUERIA EL CENTRE COMERCIAL L’ILLA DIAGONAL

CONFORT:

CONFORT ‐ 08/14

Situació on hom troba satisfeta la necessitat de viure bé, amb absència de tot allò que pot constituir una molèstia o una incomoditat.

DEFINIDORS DE CONFORT:

‐ Paràmetres ambientals

Manifestacions energètiques de l’ambient, que poden resumir les característiques físiques i ambientals d’un espai habitableindependentment de l’ús de l’espai i dels seus ocupants.

BIOLÒGICO‐FISIOLÒGICS, SOCIOLÒGICS o PSICOLÒGICS.

‐ Factors de l’usuari

Condicions que influeixen sobre l’apreciació de l’ambient, però que depenen exclusivament dels usuaris d’aquest.

GENERALS, que son els que afecten a tots els sentits alhora.

ESPECÍFICS DELS SENTITS:TÈRMICS‐ TÈRMICS:‐ Temperatura de l’aire‐ Temperatura de radiació‐ Humitat relativa‐ Velocitat de l’aire

‐ VISUALS:‐ Nivell de il∙luminància‐ Enlluernament‐ Color de la llum

‐ ACÚSTICS:ACÚSTICS:

CONFORT ‐ 09/14Clima i confort a Barcelona

BARCELONABARCELONA

UBICACIÓ. Latitud 41,23 i longitud 2,11 ECLIMA.  Temperat mediterrani d’estiu calorós (seg. clas. Köpen‐Geiger)

Mediterrani Litoral Central (seg. clas. Servei Meteorològic de Catalunya)ALTITUD 0 516ALTITUD.  0 ‐ 516 m.TEMPERATURA.  Mitjana anual = 15,5C

Amplitud tèrmica = 14,5CMitjana hivern = 10CMitjana estiu = 23,5C

OLGYAY GIVONI

j ,PRECIPITACIONS.  550 ‐ 700 mm. / mensual

Estació plujosa = tardor

ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMIC DE DOS CASOS CONCRETS ‐ 10/14Avaluació lumínica

‐ NIVELL DE IL∙LUMINACIÓ (il∙luminància, lux)

‐ ENLLUERNAMENT (contrast de luminàncies)

‐ COLOR DE LA LLUM (Tª color i %  d’IRC)

FACTORS DE CONFORT VISUAL

NIVELL DE IL∙LUMINACIÓ (medicions):        EL MERCAT DE LA BOQUERIA

EL CENTRE COMERCIAL L’ILLA DIAGONAL

ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMIC DE DOS CASOS CONCRETS ‐ 11/14Avaluació lumínica

‐ NIVELL DE IL∙LUMINACIÓ (il∙luminància, lux)

‐ ENLLUERNAMENT (contrast de luminàncies)

‐ COLOR DE LA LLUM (Tª color i %  d’IRC)

FACTORS DE CONFORT VISUAL

CONTRAST DE LUMINÀNCIES (software HDR):        EL MERCAT DE LA BOQUERIA

‐ Contrast Luminàncies passadís < 1/10

‐ Il∙luminació artificialben direccionada

‐ Gran influènciail∙luminació parades

EL CENTRE COMERCIAL L’ILLA DIAGONAL

‐ Transició ext.‐int.amb adaptació suau

C t t L i à i‐ Contrast Luminàncies hall > 1/10

‐ Contrast Luminàncies passadís >> 1/10

‐ Poca influènciail∙luminació tendes

ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMIC DE DOS CASOS CONCRETS ‐ 12/14Avaluació lumínica

‐ NIVELL DE IL∙LUMINACIÓ (il∙luminància, lux)

‐ ENLLUERNAMENT (contrast de luminàncies)

‐ COLOR DE LA LLUM (Tª color i %  d’IRC)

FACTORS DE CONFORT VISUAL

COLOR DE LA LLUM:        EL MERCAT DE LA BOQUERIA

EL CENTRE COMERCIAL L’ILLA DIAGONAL

ANÀLISI LUMÍNIC I TÈRMIC DE DOS CASOS CONCRETS ‐ 13/14

TEMPERATURA i HUMITAT (sondes Testo)

Avaluació tèrmica

‐ TEMPERATURA i HUMITAT (sondes Testo)

‐ TEMPERATURA DE RADIACIÓ (termoradiancímetre)

‐ VELOCITAT DE L’AIRE (anemòmetre)

FACTORS DE CONFORT TÈRMIC

TEMPERATURA I HUMITAT (medicions):        EL MERCAT DE LA BOQUERIA

‐ Zona major activitat

TEMPERATURA DE RADIACIÓ (medicions):        EL MERCAT DE LA BOQUERIA

Zona major activitatcomercial  > Tª

‐ Zona baixa activitatcomercial,  Tª = ct.

‐ Als dies calorosos,Tª i TªTr = 23 5C Tr = 24 4CTª int. < Tª ext.

‐ Tª VARIABLE ENFUNCIÓ DEL PUNT

Tr = 23,5C Tr = 24,4C

EL CENTRE COMERCIAL L’ILLA DIAGONAL

‐ Hall senseclimatització, Tª = ct.

Tr = 1,6C Tr = 10,5C

‐ Passadís ambclimatització, Tª = ct.

‐ Tª MÉS CONSTANT INDEPENDENTMENTDEL PUNTDEL PUNT

Tr = 29,1C Tr = 1,5C

CONCLUSIONS ‐ 14/14

CONCLUSIONS ESPECÍFIQUES Es pot afirmar:CONCLUSIONS  ESPECÍFIQUES. Es pot afirmar:

‐ Que, en el cas concret de l’espai de pas comercial, sí existeixen unes necessitats de confort en ell.

‐ Que les condicions d’aquest espai han de ser més confortables que les condicions de l’ambient exterior, tot i que,per altra banda, no té unes necessitats tant exigents com les de les unitats a les que dona accés o servei.

‐ Que, normalment, aquest espai és els que fa d’element de transició (lumínica, tèrmica, aigua, etc.) entre lescaracterístiques energètiques de l’ambient exterior i les unitats a les que dona servei.

‐ I que, alhora, aquestes unitats a les que dona accés modifiquen també les pròpies característiques de l’espai depas.

CONCLUSIONS GENERALS. S’ha de comprovar si:

‐ Que aquestes conclusions específiques son extrapolables a la majoria dels espais de pas.

‐ Que les condicions de les seves necessitats de confort i el grau de distribució o propagació dels fenòmensenergètics que s’hi produeix en qualsevol de les direccions, va en funció del tipus d’activitat que es porta a terme aenergètics que s hi produeix en qualsevol de les direccions, va en funció del tipus d activitat que es porta a terme ales unitats a les que dona servei i de la relació que té amb aquestes.