0.1.TITOL MEMORIA 2014 - ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_27123398_1.pdf · Memòria del...

MEMÒRIA 2014

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA Març de 2015

Ctra. de Riudaura, 94. 17800 Olot. Tel 972 274 871. Fax 972 274 870. [email protected]. www.consorcisigma.org

Exp. 2014/1772

SIGMA.02.01.02.R1.Rev3

FITXA TÈCNICA DE LA MEMÒRIA

Abast i perfil

o Memòria que engloba les activitats portades a termes pel SIGMA durant l’any 2014 i també els aspectes de sostenibilitat social, ambiental i econòmica. S’ha presentat a la Junta General del

SIGMA del mes de març de 2015.

o S’ha inspirat clarament en els documents del GRI (Global Reporting Initiative) - guia G3 per la redacció de memòries de sostenibilitat, versió 3.0 de gener de 2006 - i de la Fundació Garrotxa Líder – Codi de Gestió Sostenible, versió 2010 - i ha estat adaptada a les necessitats i requeriments del Consorci.

Procés d’elaboració

o La memòria abasta tota l’organització, i s’estructura en una secció de generalitats, l’avaluació dels vectors de sostenibilitat (social, mediambiental i econòmic), i la dels diferents processos del

SIGMA.

o S’ha elaborat a partir del disseny de la memòria de l’any 2006 i segons el nou model organitzatiu iniciat l’any passat, amb la participació de gairebé tot el personal del SIGMA.

Límits per a l’elaboració

o S’engloben totes les activitats portades a terme pel SIGMA, per delegació dels diferents ens territorials amb qui té concertades actuacions, de manera preferent els municipis i el Consell

Comarcal de la Garrotxa, però també amb l’Agència Catalana de l’Aigua, per diferents actuacions de seguiment, planejament i control del Cicle del aigua, amb l’Agència de Residus de Catalunya per actuacions de gestió de residus, amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural pels projectes de conservació de la biodiversitat cultivada i de les espècies amenaçades o la Diputació de Girona, per la redacció i manteniment del Observatori per a la sostenibiltiat de la Garrotxa.

Garantia

o L’organització es troba certificada d’acord amb la ISO 9001:2008 com a sistema de garantia de qualitat de les seves actuacions. Per això anualment es verifica el bon funcionament a partir de

les corresponents auditories externes, de seguiment o de renovació. La gestió mediambiental de l’edifici es fa segons la norma ISO 140001:2004 i amb el Reglament EMAS.

o El Consorci igualment forma part de la marca de qualitat territorial “Gestió sostenible Garrotxa i Collsacabra” promoguda i desenvolupada per la Fundació Privada Garrotxa Líder, com a sistema de garantia de manteniment de la sostenibilitat i compromís territorial.

o Per a qualsevol aspecte referent a la present memòria es poden adreçar al Sr. Francesc Canalias i Farrés, a través del correu electrònic [email protected], o bé trucant al 972 27 48 71.

Compromís de sostenibilitat i responsabilitat social

o El SIGMA assumeix el compromís directe per a la sostenibilitat en totes les seves actuacions, tant a nivell organitzatiu ordinari com de planificació, aplicant en el possible el compromís de

millorar amb els criteris de sostenibilitat. La present memòria s’ha d’entendre com a prova d’aquest compromís.

o El SIGMA assumeix el Global Reporting Initiative (GRI) i del Codi de Gestió Sosteniible de la Garrotxa (CGS), per això s’incorpora al final d’aquesta memòria les correlacions entre la memòria i els requisits d’aquests codis de gestió.

SIGMA.02.01.02.R1.Rev3

ÍNDEX

PRESENTACIÓ ................................................................................. 1 1. GENERALITATS ........................................................................... 3

1.1. PERFIL DEL CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA DE LA GARROTXA, SIGMA ..................................... 5

1.2. ÒRGANS DE GOVERN ..................................................... 8 1.3. ORGANTIZACIÓ TÈCNICA .............................................. 10 1.4. PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS ..................... 12 1.5. ANÀLISI I ESTRATÈGIA .................................................. 13 1.6. COMPROMÍS AMB INICIATIVES EXTERNES ................. 15 2. VECTORS DE SOSTENIBILITAT ................................................ 17 2.1. VECTOR SOCIAL ............................................................ 19 2.2. VECTOR AMBIENTAL ..................................................... 31 2.3. VECTOR ECONÒMIC ...................................................... 43 3. PROCESSOS ESTRATÈGICS .................................................... 55 3.1. PLANIFICACIÓ, SEGUIMENT, AVALUACIÓ I MILLORA 57 3.2. PROJECTES ................................................................... 59 3.3. PROTOCOL I COMUNICACIÓ ......................................... 61 3.4. GESTIÓ DE LA QUALITAT .............................................. 65 4. GESTIÓ DE SERVEIS PÚBLICS ................................................. 67 4.1. RECOLLIDA DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA ................. 69 4.2. PLANTA DE COMPOSTATGE ......................................... 75 4.3. DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS.............................. 78 4.4. CENTRES DE RECOLLIDA ............................................. 81 4.5. SISTEMES DE SANEJAMENT ........................................ 84 4.6. LEGIONEL·LA .................................................................. 90 4.7. RECOLLIDA D’ANIMALS DE COMPANYIA ..................... 94 4.8. CONTROL DE PLAGUES I ANIMALS INDESITJABLES 100 4.9. ESPAIS VERDS ............................................................. 103 5. CONTROLS I INSPECCIONS ................................................... 107 5.1. ESTABLIMENTS ............................................................ 109 5.2. MEDI .............................................................................. 119

6. SUPORT ALS MUNICIPIS ......................................................... 129 6.1. PERMISOS I AUTORITZACIONS ................................... 131 6.2. ASSISTÈNCIA TÈCNICA ................................................ 140 6.3. ATENCIÓ AL CIUTADÀ .................................................. 147 7. LABORATORI POLIVALENT DE LA GARROTXA.................... 151 7.1. LABORATORI POLIVALENT .......................................... 153 8. SUPORT A L’ORGANITZACIÓ ................................................. 165 8.1. SUPORT ADMINISTRATIU, INFORMÀTIC I JURÍDIC .... 167 9. REQUISITS DEL GLOBAL REPORTING INITIATIVE I DEL CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE DE LA GARROTXA ............................ 173

Memòria del 2014 1

PRESENTACIÓ

Tal i com preveuen els Estatuts, anualment es presenta la memòria del Consorci, en la qual es descriuen les actuacions, ordinàries i extraordinàries, realitzades durant l’any en curs. Així doncs, es disposa de totes les memòries anuals des de la creació del SIGMA, l’any 2002; i també de les memòries anteriors, des de l’any 2000, corresponents als serveis tècnics de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa i al Laboratori Polivalent de la Garrotxa.

Enguany l’estructura de la memòria s’ha adaptat al nou model organitzatiu del Consorci, iniciat a mitjans de l’any 2013 i que ha implicat una nova configuració dels processos i del personal. S’ha mantingut el contingut i s’ha ampliat en alguns casos, per garantir la continuïtat de la informació. Es mantenen els fulls de càlcul per a les dades internes i s’obtenen les dades externes a partir de fonts oficials, com IDESCAT o INE.

La memòria del SIGMA es presenta en quatre parts clarament diferenciades: per una banda, en el capítol 1 hi ha les generalitats del Consorci i de l’organització. En el capítol 2 es descriuen els vectors de sostenibilitat: social, ambiental i econòmic. Del capítol 3 al 8 hi ha els resultats tècnics de les diferents àrees i al capítol 9 hi ha la relació d’indicadors que donen resposta al contingut de les memòries de sostenibilitat del Global Reporting Institute (GRI3), pel nivell A, i al Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra.

L’objectiu principal de la memòria és aportar informació rellevant als grups d’interès sobre la gestió que es duu a terme en les diferents activitats desenvolupades durant el 2014 i, sempre que sigui possible, la seva evolució en els darrers anys, amb la voluntat de ser transparents en les formes de planificació i gestió.

A l’apartat 1.5. Anàlisi i estratègia, es fa una síntesi de les principals fites i fracassos de les actuacions del Consorci, dels riscos i oportunitats apareguts i de les prioritats estratègiques que caldria tenir en consideració.

En matèria de sostenibilitat, la Fundació Garrotxa Líder ha concedit al SIGMA l’ús de la marca “Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra”, per haver incorporat a la seva gestió el compromís amb el territori i els valors de respecte pel medi ambient i les persones, establerts en el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra. La gestió mediambiental del SIGMA es fa seguint els criteris del Reglament EMAS i la norma ISO 14001.

Francesc Canalias i Farrés

Director

1. GENERALITATS

Memòria del 2014 5

1.1. PERFIL DEL CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA DE LA GARROTXA, SIGMA

Missió, visió i valors

La visió

o La nostra comarca presenta una realitat territorial que està sotmesa a dinàmiques pròpies i influències externes. Amb tot entenem que s’ha de garantir la vida i la independència dels seus habitants en el futur, de manera molt especial, mantenint unes bones relacions entre les persones i augmentant la seva formació i cultura, tot plegat ha de permetre la integració de les diferències en un entorn que es veu cada vegada més intercultural. Aquestes actuacions, però, s’han de desenvolupar sempre amb el màxim respecte al medi ambient, al paisatge i a la preservació i millora de la qualitat de vida, fins avui privilegiada, del nostre entorn geogràfic.

o Tot plegat ha de permetre i garantir una major participació activa en la comunitat per part de tots els ciutadans, que ha d’afavorir un entorn efectiu sa i una major seguretat econòmica per tothom, sense que això comporti una pèrdua pel nostre ric patrimoni natural.

La missió

o El Consorci de Medi Ambient i Salut Pública existeix per poder garantir d’una banda la prestació de serveis en els camps d’actuació: medi ambient, salut pública i emergències. Així com d’altra banda ha d’assegurar la generació de la informació i el coneixement necessaris, tant a la ciutadania com als poders polítics, que han de permetre prendre decisions encertades pel futur del territori.

o Es fa des de la delegació de les competències municipals per a la gestió dels serveis públics amb criteris d’efectivitat, eficàcia i eficiència, potenciant la col·laboració entre serveis i amb els diferents municipis i donant cobertura tècnica a tots ells.

El valors

o En l’àmbit de les persones: − Honestedat, entesa com integritat, no permetent de cap manera actituds de corrupció real o sobreentesa, per actituds de permissibilitat o inacció en

les nostres relacions i/o actuacions. − Lleialtat, respecte i subjecció a les voluntats, directrius, criteris i decisions de les organitzacions que governen el Consorci, sempre que això no

contradigui altres valors de l’organització. − Igualtat d’oportunitats, compromís de no crear discriminacions entre les persones, per motius de sexe, raça, color, estat civil, confessió religiosa o

qualsevulla altra que pertanyi a l’esfera de les llibertats individuals. − Iniciativa, capacitat d’establir noves activitats, de pensar, preveure i desenvolupar actuacions noves, sempre que estiguin dins el camp de treball de

l’organització i comptin amb el vist i plau i acceptació dels òrgans de govern.

o En l’àmbit dels nostres clients: − Enfocament al client, capacitat d’atendre i entendre les seves necessitats i actuar sempre en defensa i/o obtenció del màxim benefici pels nostres

clients, dins el marc de la legalitat i la millora del territori. − Confiança, garantia als nostre usuaris de que l’organització no pot ser negligent en les decisions que pren, mantenint sempre el nivell de

transparència i lleialtat institucional i legal que correspongui. − Tolerància, assumir i respectar les crítiques i opinions diferents i, fins i tot contràries a les nostres, amb comprensió, sense que això impliqui canvis en

el nivell de coordinació i lleialtat amb l’altra part. − Transparència, obligació de difondre i posar a disposició les dades generades i els coneixements i informació disponible en l’organització, sempre

6 SIGMA Consorci de Medi Ambient i Salut Pública

respectant, però, les obligacions legals pel que fa a la necessària protecció de dades personals o d’altres relacionades amb la seguretat o confidencialitat.

o En l’àmbit de la realització de tasques: − Competència, disposar o adquirir el coneixement necessari per poder atendre i resoldre les problemàtiques que es presentin en l’àmbit d’actuació

assignat. Assumint que la prestació dels serveis i les actuacions que desenvolupem es fan sempre amb les garanties legals que pertoquen i, amb l’aplicació del coneixement i millors tècniques disponibles.

− Autoorganització, capacitat de canviar, millorar i reordenar les nostres activitats, el nostre personal i les seves càrregues de treball en funció de les necessitats dels serveis i de les activitats a desenvolupar, sempre en el marc de les nostres competències i dels valors definits.

− Col·laboració, voluntat de prestar els serveis amb el màxim d’interdisciplinarietat i aprofitament de les sinèrgies amb d’altres organismes, ja siguin públics o privats.

− Simplicitat, tendir a realitzar les actuacions i definir les accions de la manera més senzilla possible, mantenir aquesta simplicitat amb l’estudi sistemàtic dels processos i procediments d’actuació de l’organització, sempre respectant les obligacions legals.

La política de l’organització

o La política del SIGMA, revisada i aprovada en data de 14 de maig de 2014, consta dels punts següents: − Gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències de la comarca de la Garrotxa, en la línia d’avançar cap a la sostenibilitat, dins el marc de

les competències de les diverses administracions públiques que l’integren. − Aconseguir la prestació d’un servei públic de medi ambient i salut pública de qualitat, presidit pel principis d’eficàcia i eficiència. − Racionalitzar i unir esforços i recursos per fer efectiva, en les millors condicions, la prestació d’aquests dos serveis, atès que el seu cost, la seva

territorialitat, l’aplicació de noves tècniques, entre d’altres, aconsellen fórmules associatives específiques amb la participació de diverses administracions.

− Promoure i col·laborar en aquelles activitats conduents al desenvolupament sostenible del seu àmbit d’actuació. − Col·laborar amb els ens consorciats en l’aplicació efectiva de les respectives polítiques mediambientals millorant els fluxos d’informació i coneixement

de les parts. − Articular i promoure la gestió de la protecció civil i les emergències en l’àmbit comarcal. − Sensibilitzar el conjunt de la població amb els temes relacionats amb el Medi Ambient i la Salut. − Realitzar estudis, plans i programes que han de permetre la presa de decisions encertades pel territori, dins els camps d’actuació propis del Consorci. − Complir amb els requisits legals i reglamentaris que són d’aplicació en els àmbits d’actuació del Consorci. − Complir els requisits voluntaris relacionats amb la sostenibilitat: memòria de sostenibilitat del GRI i adhesió al Codi de Gestió Sostenible de la

Garrotxa i el Collsacabra, complir els requisits voluntaris relacionats amb els sistemes de qualitat i medi ambient: ISO 9001:2008, Reglament EMAS CE 1221/2009 i ISO 14001:2004 i complir altres requisits que es vulguin assumir, relacionats amb els aspectes ambientals o socials.

− Millorar de manera contínua el sistema de gestió. − Avaluar la satisfacció dels treballadors i dels clients, per tal de millorar la qualitat del servei. − Implementar accions per a la prevenció de riscos laborals. − Minimitzar l’impacte mediambiental de l’entorn procedent de les activitats realitzades, assolir una gestió més sostenible i prevenir la contaminació. − Implantar la Resiliència com a eina transversal de les àrees (RESOR), de la gestió dels serveis públics (RESER), de la relació entre els diferents

serveis comarcals (RESUR) i del territori (RETER).

Memòria del 2014 7

Naturalesa de la propietat i forma jurídica

o La propietat es troba repartida al 50% entre el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot.

o L’organització és un consorci públic creat pels organismes fundadors (Consell Comarcal i Ajuntament d’Olot), per gestionar els temes relacionats amb el medi ambient i la salut pública de la Garrotxa, prèviament delegats per les diferents administracions competents, així com preparar i redactar els plans i programes necessaris per aquests àmbits de competències.

El nou model d’organització

o Durant el 2013 es va iniciar un projecte de reorganització dels diferents processos amb dues finalitats ben clares: − Estar preparats per possibles canvis organitzatius interns i de relació amb el Consell Comarcal, l’ajuntament d’Olot i la resta d’ajuntaments. − Garantir la transversalitat, l’estandarització i la professionalització.

o S’han revisat alguns procediments, plantilles i aplicacions.

o S’ha acreditat el Laboratori polivalent d’acord amb la norma ISO 17025.

Escala de l’organització

o Al 2014 el SIGMA ha comptat amb un total de 32 persones treballant, 24 de les quals són tècnics.

o El pressupost anual aprovat per l’organització en ingressos l’any 2014 ha estat de 1.233.701,52 €, que garanteix el seu funcionament ordinari.

Zones de treball de l’organització

o Els serveis i les àrees de treball del SIGMA es troben emmarcades principalment a la Garrotxa. Tot i això, es fan alguns treballs per a l’administració autonòmica on es sobrepassen els límits comarcals, com és el cas dels treballs en flora amenaçada de les comarques gironines.

o La gestió del medi ambient i la salut pública es duu a terme en relació a les competències de l’àmbit de l’administració local. Cal parlar, però, dels serveis d’anàlisi que es fan des del Laboratori Polivalent de la Garrotxa, que tenen a veure amb el suport a les tasques pròpies del SIGMA però també com a suport a iniciatives privades locals.

Premis i distincions rebuts

o La Fundació Garrotxa Líder ha concedit al SIGMA l’ús de la marca Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra, per haver incorporat a la seva gestió el compromís amb el territori i els valors de respecte pel medi ambient i les persones, establerts en el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra.


1.2. ÒRGANS DE GOVERN I DE GESTIÓ

Junta general

o Òrgan suprem de deliberació i decisió on es troben representats tots els ens consorciats. Els membres són nomenats i substituïts lliurement per les entitats integrants del Consorci, procurant recollir la pluralitat de la seva composició, sense que s'estableixi un termini específic per l’exercici del càrrec. Cada vegada que es constitueixin de nou les entitats locals associades cal que es nomenin nous representats al Consorci.

o Està integrada pels membres següents: − 2 copresidents: Sr. Joan Espona i Agustín i el Sr. Josep Maria Corominas i Barnadas. − 8 vocals designats d’entre els consellers comarcals: Srs. Josep Berga i Vayreda, Josep Dorca i Serrat, Josep Maria Cros i Roca, Joan Casas i

Carreras, Jordi Valverde i Garcia, Josep Maria Arnau i Bosch, Agustí Llop i Miarons i la Sra. Esther Badosa i Romañó. − 8 vocals designats d’entre els regidors de l’Ajuntament d’Olot: Srs. Miquel Àngel Zarza, Josep Gelis i Guix, Josep Guix i Feixas, i les Sres. Rosa

Maria Llandrich i Costa, Júlia Sala i Esteban, Anna Maria Linares i Bravo, Veva Ruiz i Teixidor i Clara Casanovas i Sarsanedas. − Actua de president el del Consorci, i assisteixen a les reunions el secretari del Consell Comarcal (Sr. Jordi Jové i Perich) com a secretari, l’interventor

de l’Ajuntament d’Olot i del Consell Comarcal (Sr. Jordi Salvador i Culí) com a interventor, i el director del SIGMA (Sr. Francesc Canalias i Farrés), aquests tres últims amb veu i sense vot.

Junta de govern

o Òrgan de direcció tècnica i gestió executiva del Consorci, composat per un nombre menor de representants designats per la Junta General.

o Les seves funcions són de gestió i suport a la direcció.

o Està integrada pels membres següents: − 2 copresidents: Sr. Joan Espona i Agustín i el Sr. Josep Maria Corominas i Barnadas. − 2 consellers comarcals: de medi ambient i salut pública (Sr. Josep Berga i Vayreda) i consellera subdelegada de salut pública (Sra. Esther Badosa i

Romañó). − 2 regidors de l’Ajuntament d’Olot: medi ambient i salut pública (Sra. Anna Maria Linares i Bravo) i urbanisme, infraestructures i obra pública (Sr.

Miquel àngel Zarza i Aibar). − 2 representants de grups polítics comarcals, convidats amb veu i sense vot: Jordi Valverde i Garcia (PSC-PM) i Josep Companys i Güell (ERC-AM). − El gerent del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sr. Sergi Martí i Arau) i el gerent de l’Ajuntament d’Olot (Sr. Jordi Güell i Güell), tots dos amb veu i

sense vot. − El secretari del Consell Comarcal (Sr. Jordi Jové i Perich) com a secretari, l’interventor de l’Ajuntament d’Olot i del Consell Comarcal (Sr. Jordi

Salvador i Culí) com interventor i el director del SIGMA (Sr. Francesc Canalias i Farrés), tots tres amb veu i sense vot.

Memòria del 2014 9

Presidència

o La presidència té funcions representatives i executives. És exercida de manera conjunta pel President del Consell Comarcal (Sr. Joan Espona i Agustín) i l’alcalde d’Olot (Josep Maria Corominas i Barnadas).

Direcció

o Les funcions assignades a la Direcció estan relacionades amb la gestió tècnica del Consorci. El director és el Sr. Francesc Canalias i Farrés.

o En els estatuts del SIGMA es preveuen els requisits que ha de complir el director per ocupar aquest càrrec, així com també el procediment de nomenament i cessació.


1.3. ORGANTIZACIÓ TÈCNICA

Estructura operativa i principals grups de treball

o L’organització s’estructura a l’entorn de processos definits que fan referència als temes d’actuació que li són propis, d’acord amb els estatuts: el medi ambient, la salut pública i les emergències. Sense oblidar la generació i consolidació de coneixement en les àrees d’actuació que facilitin la presa de decisions encertades, tal com es defineix en els seus objectius fundacionals, així com el processos de relació i comunicació.

o Des d’un punt de vista funcional els grans camps d’actuació s’agrupen en diferents processos i permeten desenvolupar les tasques que li són pròpies: − Processos estratègics: aquells que afecten de manera transversal a tota l’organització

per coordinar les grans línies de treball del Consorci. − Processos clau: són aquells que atenen directament les demandes i les delegacions de

ciutadans, ajuntaments, Consell Comarcal de la Garrotxa i altres ens públics. − Processos de suport: són aquells que ajuden al desenvolupament dels processos clau

en un determinat moment d’execució.

Mapa de processos del SIGMA, 2014.Font: elaboració pròpia.

Estructura del personal

o El Consorci ha donat una especial rellevància a l’organització del personal, d’una banda pel mateix model organitzatiu triat - la direcció per processos - , però de l’altra per entendre que és important assegurar la cohesió interna i el sentit de pertinença al grup, que facilita la millora del que avui es coneix com a coneixement corporatiu. Per això es fa imprescindible que els objectius i valors de l’organització siguin coneguts i compartits per tot el personal.

Memòria del 2014 11

o La reorganització del Consorci que s’ha dut a terme aquest any 2014 també ha fet variar l’organigrama i l’estructura del personal.

CONTROL DE SERVEIS PÚBLICSCap Serveis Públics

-Tècnic Serveis públics

-Aux. administratiu

PRESSUPOST I FINANCESDirector

-Cap Serveis públics, Cap Suport municipis, Cap Control i Inspeccions, Cap Qualitat i

administració-Administratiu

-Aux.administratiu

LABORATORI POLIVALENT

Resp. tècnic del laboratori

-Tècnic analista-Aux. administratiu

ÒRGANS DE GOVERNDirector

Administratiu

REC. HUMANSDirector

-Cap Qualitat i administració

-Tècnic permisos-Administratiu

-Aux.administratiu

SUPORT ADMINISTRATIU

Cal Qualitat i administració-Administratiu

-Aux.administratiu

SUPORT INFORMÀTICCap Qualitat i administració

-Tècnic informàtic

PROJECTESCap Qualitat i administració

-Tècnic Banc llavors

ATENCIÓ AL CIUTADÀCap Suport municipis

- Resp.tècnic comunicació i at. ciutadà

-Administratiu-Aux. administratiu

PERMISOS I AUTORITZACIONS

Cap Suport municipis-Tècnic Permisos, Tècnic

Suport municipis, Tècnic Serveis públics, Tècnic Banc de llavors,

-Administratiu-Aux.administratiu

ASSISTÈNCIA TÈCNICACap Suport municipis

-Tècnic Suport municipis, Tècnic Permisos, Tècnic

Banc de llavors-Administratiu

CONTROLS I INSPECCIONS

Cap de controls i inspeccions

-Tècnic inspectorInspector

-Aux. administratiu

PROTOCOL I COMUNICACIÓ

Director-Resp.tècnic

comunicació i at. ciutadà

G.MEDIAMBIENTALCap Qualitat i administració-Administratiu

-Aux.administratiu

PLANIF., SEGUIMENT, AVALUACIÓ I MILLORA,

Director, Cap Serveis públics, Cap Suport

municipis, Cap Control i Inspeccions, Cap Qualitat i

administració

GESTIÓ QUALITAT Cap Qualitat i administració

SUPORT JURÍDIC

Cap Suport municipis

-Administratiu

ÒRGANS TÈCNICS Director, Cap

Serveis públics, Cap Suport municipis,

Cap Control i Inspeccions, Cap

Qualitat i administració

PROCESSOS ESTRATÈGICS

PROCESSOS CLAU

PROCESSOS DE SUPORT

Organigrama del SIGMA, 2013. Font: elaboració pròpia

o El personal continua fent reunions de coordinació amb l’àrea. Es manté el Comitè de qualitat amb reunions mensuals de seguiment d’incidències i trimestrals de seguiment de programes i indicadors. Periòdicament també es duen a terme les assemblees,que són reunions informatives amb tot el personal.


1.4. PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS

Els alcaldes

o El director del Consorci ha assistit a diferents Consells d’alcaldes del Consell Comarcal de la Garrotxa durant l’any, en els quals ha presentat temes per la seva aprovació prèvia al Ple del consistori, o que pel seu interès o importància es fa necessària la seva explicació detallada. S’han tractat aspectes relacionats amb les àrees de gestió del Consorci.

o El director i els tècnics del Consorci també han visitat els ajuntaments, per tractar diferents temes en relació a la gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències.

Els secretaris dels ajuntaments

o S’ha modificat el sistema de relació amb els secretaris de la comarca, actualment i des del Consell Comarcal es du a terme una reunió de secretaris posterior a cada Consell d’Alcaldes i es en aquest marc que el consorci participa per donar a conèixer els temes que s’han tractat en el Consell d’Alcaldes.

Els grups polítics

o Durant l’any 2014 hi ha hagut dues trobades amb representants de grups polítics de la comarca (ERC i CUP).

La ciutadania

o Mitjançant les accions de comunicació la ciutadania rep informació referent a aspectes mediambientals i de salut pública i pot participar en actuacions de participació ciutadana. Les accions dutes a terme es troben a l’apartat de Relació.

El personal

o La participació del personal en l’organització es fa a través dels diferents grups organitzats: assemblea, comitè de qualitat i equips de procés.


1.5. ANÀLISI I ESTRATÈGIA

Principals fites i fracassos

o Les fites i fracassos s’han d’entendre com a oportunitats de millora per a la gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències de la comarca. Les responsabilitats (i per tant els èxits o fracassos) no només s’han d’atribuir a un fet concret, sinó a sinèrgies que fan possible (o no) el desenvolupament de les actuacions previstes.

Fites i actuacions destacades:

o S’ha treballat de manera transversal en els diferents projectes vinculats a la Resiliència.

• RESOR: estandarització de procediments, competències del personal, etc.

• RESSER: organització dels serveis públics de gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències.

• RESUR: coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels serveis públics comarcals.

• RESTER: definició de l’Estratègia pel seguiment dels factors de canvi i dels serveis ecosistèmics de la Garrotxa. Criteris de desplegament i manual d’implantació.

o S’ha definit l’estructura dels costos del Consorci en relació als municipis i als serveis prestats.

o S’ha treballat en la transversalitat de serveis amb el Consell Comarcal de la Garrotxa, l’ajuntament d’Olot i la resta de municipis.

o S’ha acreditat el laboratori amb la ISO 17025, en la realització d’anàlisis de medi ambient (pH, conductivitat i DQO en aigua continental, aigua de consum i aigua residual).

o S’ha finalitzat el cens activitats empresarials de la comarca.

o S’ha aconseguit tancar el cultiu de la falguera amenaçada Dryopteris remota.

o Des del Consell Comarcal s’han comprat dues instal·lacions: el Centre de recollida d’animals perduts i abandonats d’Olot i el Dipòsit controlat de Residus de Beuda.

o S’ha treballat en un Pla integral de millora energètica amb l’ús d’energies renovables a la comarca., com la xarxa de calor d’Olot i el Pla de biomassa.

Fracassos i retards en actuacions:

o Lentitud en la implantació de projectes transversals de les diferents àrees, com la resiliència, la gestió de la informació i la posta en marxa d’equips i noves tecnologies.

o Indefinició del model de finançament del Consorci.

o Retard en la dotació i consolidació d’infraestructures de gestió de residus i del cicle de l’aigua.


Riscos i oportunitats

o La gestió del SIGMA s’entén com un element indissociable dels fets ocorreguts al territori, fet que suposa una intensa interacció amb els agents de la Garrotxa i, fins i tot, els que actuen més enllà dels límits comarcals.

o Hi ha incertesa respecte al futur de la gestió derivada dels problemes de finançament del Cicle de l’aigua per part de l’ACA.

o El Consell Comarcal ha estat reconegut com una Entitat Local de l’Aigua (ELA) en el conjunt de la comarca.

o Existeix la necessitat d’establir sistemes de col·laboració i gestió conjunta entre les diferents administracions i entitats privades.

o Es fa necessari adaptar els serveis a les necessitats del territori, derivades de la crisi econòmica.

o Treballar en la millora conjunta de l’estalvi i eficiència energètiques.

o La consolidació de la sala de situació com a sistema de millora en la gestió de riscos i emergències.

Prioritats estratègiques

o Prioritats estratègiques claus respecte la sostenibilitat a curt termini: − Augmentar la transversalitat i la unitat d’acció entre grups i serveis locals i comarcals. − Finalitzar la implantació dels diferents projectes relacionats amb la Resiliència. − Redacció i aprovació del projecte bàsic per la construcció del centre de gestió de residus − Treballar per la millora de la mobilitat pública. − Millorar les accions destinades a la racionalització i estalvi energètic a la comarca, començant per la mateixa Administració. − Control de riscos i emergències comarcals. − Seguir treballant en la garantia per a la conservació ex situ i in situ d’espècies amenaçades. − Redactar el Pla de gestió de residus de la Garrotxa 2015-2020. − Iniciar la redacció del Pla del cicle de l’aigua de la Garrotxa 2016-2021. − Iniciar la redacció del Pla d’energia de la Garrotxa 2016-2021.

o Tendències a mig i llarg termini: − Mantenir i obrir nous actors de l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa. − Consolidar el suport a l’agricultura, amb especial atenció a la millora de la capacitat de transformació dels petits productors. Esdevenir un centre

d’assessorament en aquest camp. − Implantar sistemes de monitoratge de l’evolució dels serveis ecosistèmics a llarg termini. − Millorar l’adaptació del territori al canvi global en col·laboració amb altres organismes de la comarca i externs. − Gestionar l’Administració de manera participativa i oberta.


1.6. COMPROMÍS AMB INICIATIVES EXTERNES

Marc comarcal

o El SIGMA participa en iniciatives sorgides del territori, en el marc de la sostenibilitat comarcal, que tenen a veure amb les tasques de gestió ordinària del propi Consorci: − Coordinació tècnica dels plans d’actuació dels diferents organismes que treballen en el medi ambient a nivell comarcal (PNZVG i Consorci de l’Alta

Garrotxa). − Suport operatiu en la dinamització del sector agrari de la comarca, en col·laboració amb altres entitats comarcals. − Participació en la Fira del Fajol, de Batet de la Serra. − Participació en la Fira del Farro, de la Vall de Bianya. − Pràctiques d’estudiants de la comarca, des de Batxillerat fins a Màsters universitaris. − Suport a diferents treballs de recerca d’Ensenyament Secundari.

Marc general

o S’ha participat en diverses comissions i grups de treball, en l’assessorament d’aspectes relacionats amb el medi ambient i la salut pública, per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM): − Comissió de Medi Ambient de l’ACM − Consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua − Consell de Direcció de l’Agència de Residus − Consell de Prevenció de Residus de Catalunya − Comissions tècniques i grups de treball, de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya. − Jurat en els Premis de l’Aigua (edició de l’any 2015).

Memòria del 2014

2. VECTORS DE SOSTENIBILITAT


2.1. VECTOR SOCIAL

DESCRIPCIÓ

Es tenen en compte aquelles consideracions que afecten de manera directa al personal del Consorci i les actuacions referides a la responsabilitat social de l’organització, mantenint com a principi la responsabilitat en la millora de la formació i la creació de coneixement que poden generar cap al territori.

PERSONAL DEL CONSORCI

Plantilla de personal

o Durant l’any 2014 la plantilla del centre ha estat de 32 persones (el 97% de les quals resideixen a la Garrotxa), amb els llocs de treball següents:

Nom titulació requerida lloc treball Nom titulació requerida lloc treball ALBA FONT RIVAS cicle grau mig administració JOANA COMA I BOSCH cicle grau superior especialista

ALÍCIA CULEBRAS VALERA cicle grau superior administració JUDITH FERRER TUBAU diplomatura tècnic

ANNA BUXÓ CASTAÑER diplomatura tècnic MANEL SERRAT JUANOLA diplomatura tècnic

DAVID LLONGARRIU REIXACH diplomatura tècnic MARC ARIMANY CLAVAGUERA diplomatura tècnic

DOLORS HERRERO SANCHO cicle grau superior especialista MERITXELL BLAZQUEZ SARGATAL cicle grau superior administració ESTER SALA CODINA diplomatura tècnic MIQUEL GÜELL SOLA diplomatura tècnic

ESTEVE COSTA SALA llicenciatura tècnic MIQUEL PLANELLA I PAGÈS cicle grau superior especialista

EVA ORTIZ TUDELA llicenciatura tècnic MOISÈS ANGLADA ESQUERRÀ diplomatura tècnic

FRANCESC CANALIAS FARRÉS llicenciatura direcció MONTSERRAT FLORES DOMINGUEZ cicle grau mig administració

FRANCESC PRUNES AULINAS diplomatura tècnic NATALIA VILAS AUBERT diplomatura tècnic

GABRIELA BASSOLS COMPTE cicle grau superior inspector NÚRIA MELIÀ LLOPIS diplomatura tècnic

ISABEL BARLUENGA ROJAS diplomatura tècnic ROSER DURAN CASTELLS diplomatura tècnic

ISABEL COSTA JUAREZ diplomatura tècnic SANDRA PAGÈS NOGUÉ cicle grau superior administració

ISABEL MUNDET GENIS diplomatura tècnic TERESA ASPARÓ MARMANEU cicle grau superior administració

ISABEL PRESTA BATALLER cicle grau superior especialista VICTÒRIA PICART VILARÓ diplomatura tècnic

JOAN SOLÀ PUIGDEMONT cicle grau superior inspector XEVI PUJOL PLANELLA diplomatura tècnic Plantilla del SIGMA durant el 2014, segons titulació requerida i lloc de treball, 2014. Font: elaboració pròpia

o A finals d’any hi ha hagut una baixa voluntària d’un tècnic del Consorci.

o El personal està cobert per un conveni col·lectiu: els dos treballadors de l’ajuntament d’Olot pel conveni d’aquest ens i la resta, pel conveni de personal del Consell Comarcal de la Garrotxa.

20 SIGMA.Consorci de Medi Ambient i Salut Pública

o Enguany s’ha prorrogat el conveni amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per a la cooperació i assistència tècnico-administrativa, a fi d'optimitzar els recursos humans d'ambdues administracions i aprofitar les sinèrgies entre ambdós ens.

Categories de personal

o La majoria del personal del centre són tècnics (el 65% del total), seguits pels administratius.

o Les variacions de salaris entre les categories, que es mantenen en els mateixos nivells que els anys anteriors, vénen determinades pel conveni de personal del Consell Comarcal, que regeix les categories i els sous del personal del SIGMA. Totes les contractacions són a jornada completa.

administració

16%

tècnics

65%

especialistes

10%

direcció

3%

inspectors

6%

Llocs de treball

cicle grau

mig

6%

diplomatures

56%

cicle grau

superior

28%

llicenciatures

10%

Titulació requerida

Llocs de treball del SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia Titulació requerida en els llocs de treball del SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia

Categoria

salari base

mensual

(€)

diferència SMI

mensual

(%)

percentatge sobre

el sou més baix

(%)

percentatge de diferència

amb la categoria anterior

(%)

€/hora

treballada

Auxiliar administratiu 1.051,34 63 - - 4,67

Administratiu i especialista 1.408,62 118 34 34 6,26

Tècnic mig 1.804,09 180 72 28 8,02

Tècnic superior 2.339,81 263 123 30 10,40

Variació salarial entre categories, 2014. Font: elaboració pròpia a partir del Conveni de personal. SMI: salari mínim interprofessional. (*) Els Auxiliars administratius requereixen com a mínim un Cicle Formatiu de Grau Mitjà o equivalent (categoria D), els Administratius i Especialistes requereixen de Cicles Formatius de Grau Superior o equivalent (Categoria C), els Tècnics mitjans, Diplomatures, Enginyeries Tècniques o titulacions equivalents (Categoria B) i els Tècnics superiors, Llicenciatures, Enginyeries superiors o titulacions equivalent (Categoria A)

Igualtat d’oportunitats

o Totes les contractacions que es fan al Consorci són en règim obert i igualtat d’oportunitats. Es valoren de manera molt especial les capacitats del personal per encaixar en els equips de treball existents, considerant que el caràcter i l’actitud es tenen, mentre que els coneixements es poden adquirir (sobretot partint de la base que en les convocatòries ja es demana una titulació mínima). No hi ha diferències de sous per raó de sexe.


dones

66%

homes

34%

Personal per sexes

0

2

4

6

8

10

12

aux.admin.-FPI

(D)

admin.-FPII (C) tècnic mig (B) tècnic superior

(A)

nú

m.

tre

ba

lla

drs

Personal per categories i sexe

home dona

Distribució del total de personal entre homes i dones en el Consorci, 2014. Distribució per sexes en funció de les categories de les places, 2014. Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia

entre 30 i

50 anys

87%

més de 50

anys

13%

Personal per franges d'edat

0

5

10

15

20

menors de 30 anys entre 30 i 50 anys més de 50 anys

nú

m.

tre

ba

lla

drs

Personal per franges d'edat i sexe

homes dones

Distribució del personal per franges d’edat, 2014. Font: elaboració pròpia Distribució del personal per franges d’edat i per sexe, 2014. Font: elaboració pròpia


Tipologia de contractes

o En el SIGMA existeixen dues tipologies de contracte: − Fixes: per aquelles tasques que són pròpies de l’administració i, per tant, queden garantides en el temps. Per accedir a aquestes places s’ha de

superar un concurs - oposició públic. − No fixes: inclouen les contractacions d’obra i servei (que tenen una durada determinada en el temps) i les contractacions indefinides (aquelles que es

transformaran amb caràcter fix quan es proveeixin els preceptius procediments públics).

o També hi ha adscrit un funcionari i una persona contractada laboral de l’ajuntament d’Olot, en comissió de serveis. Les seves contractacions es regeixen pel Conveni de personal de l’ajuntament.

o En la proposta de llocs de treball pel 2008 es van oferir 11 places fixes (se’n van convocar 7 durant els anys 2008 i 2009). L’any 2010 es van ofertar 6 places (4 que provenen de 2008 i 2 de noves) de les quals no se n’ha convocat cap. L’any 2014 han continuat ofertades les 6 places que hi havia el 2010.

o Les places que no són fixes estan ocupades per persones amb contractes d’obra i servei (3) i per persones amb contractes indefinits (6).

o La responsabilitat social del Consorci va més enllà de les obligacions legals que marquen la Llei 13/1982 de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids, de donar ocupació almenys a un 2% de treballadors disminuïts sobre el nombre total de treballadors de l'entitat, o de l'aplicació de mesures alternatives de caràcter excepcional que regulen el Reial Decret 364/2005, de 8 d'abril i el Decret 264/2000 de 24 de juliol. Una de les contractacions és d’una persona amb discapacitat.

Distribució del personal per tipologia de contracte, 2014. Font: elaboració pròpia

Salut i seguretat laboral

o El SIGMA disposa d’una Avaluació de Riscos Laborals, que dóna lloc a la Planificació de Riscos en compliment a la normativa vigent en Prevenció de Riscos Laborals i que preveu millores en el si del Consorci, que cal implantar progressivament. El representant sindical de l’empresa és el treballador assignat en aquesta matèria, tal i com preveu la Llei, i s’ajuda amb un segon treballador amb titulació superior de Prevenció de Riscos Laborals. El personal del SIGMA disposa dels equips de protecció individual (EPI) necessaris per fer les tasques encomanades. Es disposa d’un servei de prevenció aliè que fa la prevenció tècnica i la vigilància de la salut als treballadors.

o Enguany s’han realitzat les revisions mèdiques anuals, en les quals hi ha assistit el 100% del personal que no estava de baixa. El personal que havia de fer la revisió obligatòriament, l’ha feta.

o No hi hagut malalties professionals.

o Hi ha hagut tres persones que s’han beneficiat del servei amb Mutua Asepeyo de recuperació per malaltia comuna o traumatisme.

fix

72%

no fix

28%

Personal per tipus de contracte


o Hi ha hagut una inspecció laboral del Departament de Treball de la Generalitat. S’han resolt les incidències i s’ha tancat l’expedient.

o Les absències del personal es diferencien en: baixa per justificació mèdica i absències sense justificació mèdica (menys de 4 dies a partir de 2013). Hi ha hagut 658 dies de baixes justificades repartides en 8 persones (82 dies/persona, superior a l’any anterior que va ser de 20 dies/persona). El fet més destacat ha estat que hi ha hagut 5 persones amb baixa per maternitat i 2 persones amb baixes amb durades superiors a un mes (per malaltia); cap baixa s’ha substituït. Les baixes no justificades han estat de 55 dies repartides en 22 persones (2,5 dies/persona, superior a l’any anterior que va ser de 1,57).

o L’índex d’absentisme laboral (hores no treballades respecte el total d’hores treballades) ha estat del 10%, i l’índex d’absentisme laboral no justificat, el 6% (hores no treballades i no justificades respecte el total d’hores no treballades), el primer superior a l’any anterior i el segon inferior.

RESPONSABILITAT SOCIAL DEL CONSORCI

Beneficis socials pel personal

o Independentment del tipus de contracte i d’acord amb el Conveni de personal del Consell Comarcal, que també regeix al personal contractat pel SIGMA, es disposa de: − tres tipus de permisos: preceptius i justificats, preceptius i no justificable, i reduccions de la jornada i pauses, − dos tipus de llicències: per estudis i per assumptes propis i − tres tipus d’excedències: serveis especials, voluntària per passar al servei actiu d’un altre cos o escala de qualsevol Administració i per atendre un fill

natural o adoptiu fins a tres anys a comptar de la data del naixement o l’adopció.

o Enguany 4 persones del Consorci han ajustat l’horari d’inici i de finalització, per poder conciliar l’horari laboral amb les necessitats familiars.

o Una persona disposa de la reducció del 20% de la jornada laboral.

Formació del personal

o La formació del personal té per objectiu millorar les seves habilitats i coneixements, i crear coneixement corporatiu, alhora que garanteix l’ocupabilitat.

o En les actuacions de formació del personal es parla de formació específica (implicada directament amb el lloc de treball) i personal (millora del currículum).

o El Programa de formació específica considera la realitzada externament i internament. La formació externa inclou l’organitzada i impartida per entitats i professorat externs al SIGMA. La seva previsió només es pot fer quan es dóna a conèixer la convocatòria de formació i el seu cost només es podrà assumir en cas que la partida pressupostària del centre així ho permeti. La formació interna és aquella organitzada pel propi Consorci, la programació de la qual es preveu en el Programa de formació anual, i s’ajusta al pressupost de què es disposa.

o El programa específic de formació incloïa cursos de formació pel personal del SIGMA, realitzats per personal intern i extern. Durant l’any s’han dut a terme el 75% dels cursos previstos. El programa de formació no inclou la formació en aspectes relacionats amb la gestió final de les seves carreres professionals (no es preveu que es doni aquest supòsit), ni la formació a les famílies dels treballadors o als membres de la comunitat en relació a malalties greus. La formació específica d’Anglès es fa fora de l’horari laboral i s’assumeix entre el SIGMA i els participants del curs.

o Cursos comptabilitzats de formació específica:


Formació específica Intern/extern Procés “Sigues tu” i desfibril·ladors en joves Extern Comunicació Anàlisi forense digital en profunditat * Extern Suport informàtic Anàlisi mitjançant la tècnica de la PCR Intern Laboratori / Banc de llavors Anàlisis de perills i punts crítics en sales de desfer per a petits productors de carn Extern Laboratori polivalent Anglès Intern Transversal Aplicacions informàtiques internes Intern Transversal Aspectes pràctics sobre la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2005 Intern Laboratori polivalent Com treure profit del Facebook i Twitter Extern Comunicació

Comissió de la funció pública (Col·legi d’Enginyers) Extern Llicències i autoritzacions / Assistència tècnica

Congrés AVHIC de seguretat alimentària Extern Control i inspeccions Curs d’aprofitament sobre el Codi Tècnic de l’Edificació Extern Llicències i autoritzacions Dinamitzar l’efectivitat en les reunions Intern Planificació

Documents bàsics de seguretat en cas d’incendi Extern Llicències i autoritzacions / Assistència tècnica

El nou model organitzatiu del SIGMA Intern Transversal El pressupost i la gestió pressupostària Extern Pressupost El projecte de Resiliència Intern Transversal El sistema de qualitat Oshas Extern Recursos humans Elaboració de conserves vegetals Extern Laboratori polivalent Esquena saludable Extern Transversal Etiquetatge segons el nou Reglament europeu Extern Control i inspeccions Feng Shui Harmonía Habitat casas y jardines * Extern Gestió de serveis públics Fengshui para parques y jardines. Paisajismo digital * Extern Espais verds Fira de la biomassa 2014 Extern Espais verds Gestió de documents i arxiu a les entitats locals Extern Suport administratiu Gestión del riesgo de alérgenos en la industria alimentaria * Extern Control i inspeccions Gestor d’expedients BPM i GIS de l’ajuntament d’Olot Intern Transversal Guia per a la venda de proximitat Extern Control i inspeccions Intervenció en les activitats del món local Extern Llicències i autoritzacions

Introducció als sistemes de conservació dels aliments Extern Laboratori Polivalent / Control i inspeccions

Jornada de Neucat Extern Emergències

La factura electrònica Extern Suport administratiu / Suport informàtic

La nova ISO 9001:2015 Extern Gestió de la qualitat La nova llei de governs locals LRSAL Intern Transversal Operadors i manteniment de piscines d’ús públic Extern Control i inspeccions


Procediments a la llei d’Urbanisme Extern Llicències i autoritzacions Q-GIS 2.0 * Extern/Intern Transversal Simulador d’incendis Extern Transversal

Formació específica per procés, 2014. Font: elaboració pròpia (*) Cursos telemàtics

o De la formació específica es considera que els cursos següents són sobre Noves Tecnologies d’Informació i Coneixement: Anàlisi forense digital en profunditat, Aplicacions informàtiques internes, Gestor d’expedients BPM i GIS de l’ajuntament d’Olot, La factura electrònica i Q-GIS 2.0; el 100% del personal s’ha format en NTIC. Enguany hi ha hagut 4 cursos que s’han fet de forma telemàtica, amb la conseqüent avantatge que suposa per l’alumne d’estalvi de temps en el desplaçament, si tenim en compte que molts dels cursos es fan a Girona o a Barcelona.

o S’han comptabilitzat 316 hores de formació (no s’inclou la formació interna). La mitjana (entre tot el personal) de 9,9 hores per persona. En general, hi ha major formació entre les dones.

o En finalitzar un curs de formació, la persona que hi ha assistit valora el seu aprofitament. S’han valorat 15 cursos externs; la mitjana de les valoracions és de és de 3,3 sobre 4 (aquesta mitjana es calcula de manera ponderada, segons la durada de cadascun dels cursos valorats). L’any següent el director o el cap de procés supervisa l’aprofitament de la formació realitzada pels caps de procés o el personal de l’àrea, respectivament.

o Enguany no hi ha hagut cap sol·licitud de llicència per estudis.

o Hi ha dues persones que han fet formació personal d’anglès.

Formació de personal no contractat

o Formació centrada en estudiants de pràctiques que cada any fan una estada a les instal·lacions. Es considera que les responsabilitats del SIGMA van més enllà de la gestió de serveis, per la seva capacitat d’oferir suport a estudiants que comencen el procés d’adaptació al món laboral. Per tant, l’estada de persones en pràctiques en el centre ha estat sempre un objectiu del Consorci. Enguany hi ha hagut 5 estudiants de pràctiques:

Tipus Centre procedència Àrea destí Descripció de les tasques

Pràctiques acadèmiques externes Universitat de

Girona Espais verds i informàtica

Suport la redacció del Pla de gestió i manteniment del Parc Nou d’Olot i gestió de cartografia

Pràctiques acadèmiques externes Universitat de

Girona Espais verds i informàtica

Suport la redacció del Pla de gestió i manteniment del Parc Nou d’Olot i gestió de cartografia

Estada a l’empresa INS Bosc de la

Coma Totes les àrees Coneixement de les diferents àrees de treball

Estada a l’empresa INS Montsacopa Totes les àrees Coneixement de les diferents àrees de treball Estada a l’empresa INS La Garrotxa Laboratori Pràctiques de laboratori

Característiques de les estades dels estudiants de pràctiques al SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia

o La mitjana d’hores ha estat de 196 per estudiant i la mitjana de les valoracions, de 3,8 sobre 4.

o En relació al nombre d’estudiants que han fet formació formal al SIGMA es considera ben dimensionat, per no sobrecarregar les tasques ordinàries.


Suport a iniciatives de desenvolupament del territori

o Tot i que les tasques específiques del Consorci estan orientades a la gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències, durant l’any s’ha col·laborat i donat suport material i tècnic a algunes iniciatives del territori (algunes actuacions també es recullen en altres apartats d’aquesta memòria): − Seguiment dels treballs del Banc de Llavors d’espècies agrícoles, per preservar les varietats antigues cultivades i tornar-les a valorar. Actua com a

líder del projecte el mateix Consorci. − Suport a la Fira del Fajol i a les Jornades sobre productes locals, de Batet de la Serra. També s’ha col·laborat amb la Fira del Farro de la Vall de

Bianya mitjançant suport tècnic a l’organització. − Suport tècnic per tramitar el reconeixement de la DOP fesols de Santa Pau.

Suport a iniciatives de creació de coneixement

o En el procés de millora del coneixement general s’han desenvolupat diferent actuacions d’interès durant l’any: − Seguiment dels treballs de conservació ex situ del Banc de Llavors d’espècies amenaçades. Durant el període s’ha treballat en diferents projectes

amb els següents tàxons: Asplenium marinum, Asplenium obovatum subsp. obovatum, Pellaea calomelanos, Thelypteris palustris, Dryopteris remota, Polygala vayredae, Silene sennenii, Seseli farrenyi, Aquilegia paui, Delphinium montanum, Drosera rotundifolia i Potentilla palustris. Actua com a líder del projecte el mateix Consorci.

− Treball assecatge dels purins: una tecnologia viable per a la valorització en el sector porcí. Pla analític i d’aplicació agrícola i l’estudi sobre l’aprofitament energètic del subproducte.

− Estudi i avaluació pastoral de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa. Promogut per l’Alta Garrotxa, amb el suport del Consorci. − Suport Pla per la millora de la fertilització agrària de les comarques gironines. − Control de les aus migratòries en relació a la grip aviar, treball que ha donat lloc a un inventari de les aus aquàtiques de la comarca. Desenvolupat

per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, amb el suport econòmic del Consorci.

Creació de coneixement i divulgació d’idees

o S’han dut a terme nombroses actuacions de comunicació relacionades amb el Medi Ambient, la Salut Pública, les Emergències i la Sostenibilitat en general. En el capítol de Relació s’exposa tot allò referent als aspectes de comunicació.

o S’han dut a terme sessions de treball amb diferents operadors de serveis, per al desenvolupament del projecte de la Resiliència aplicada en aquest àmbit (RESER).

Sistema de protecció de dades personals

o Des de finals de l’any 2004 el SIGMA disposa d’un sistema de protecció de dades personals, d’acord amb els requisits de la Llei 15/1999 de protecció de dades personals i el Reglament 1750/2007, que desenvolupa la citada llei.

o Durant l’any no hi ha hagut incidències del sistema de protecció de dades personals.


INDICADORS I OBJECTIUS

Indicador Valor 2014

Objectiu 2014

Objectiu 2015 Comentari dels resultats

Proporció de contractacions fixes/temporals (tant per 1)

2,56 - -

Índex màxim de diferència salarial entre categories (%)

34 <40 <40 -

Valoració global de la satisfacció del personal (entre 1 i 4)

- >3 - No s’ha fet enquesta de satisfacció perquè es substituirà per l’avaluació de les competències del lloc de treball

Proporció de personal executiu/suport (tant per 1) 2,56 <3 -

Índex d’absentisme laboral (%) 10 - Aquest any hi ha hagut més dies de baixa en relació a l’any anterior. La major part es centren amb 5 baixes de maternitat i 2 baixa per malaltia.

Índex d’absentisme laboral no justificat (%) 6 - S’ha reduït respecte l’any passat, que va ser del 7%.

Despesa en formació (€/treballador) 97,73 156,25 Es manté el pressupost de formació.

Punt. cursos de formació (d’1 a 4) 3,3 >3,2 -

Mitjana d’hores de formació específica (hores/persona)

9,9 2 a 20 hores

No s’inclou la formació interna en relació a les aplicacions informàtiques

Compliment del programa de formació del personal (%)

74 >80 Es fa difícil programar la formació interna

Índex de formació del personal extern (persones de pràctiques/personal de SIGMA)

0,16 0,2 0,2 Es considera adequat, per no sobrecarregar les diferents àrees, sobretot a l’estiu.

Mitjana de la valoració de les pràctiques d’estudiants (d’1 a 4)

3,8 >3,5 >3,5 -


EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La plantilla s’estabilitza

o Al llarg de l’any 2014 la plantilla ha estat de 32 persones fins a finals d’any, que hi ha hagut una baixa voluntària.

0

4

8

12

16

20

24

28

32

36

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Evolució del nombre de persones de la plantilla

0

4

8

12

16

20

24

28

32

36

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Altes i baixes de personal (nre de treballadors)

Evolució de la plantilla de personal des de la creació del Laboratori Polivalent l’any Evolució anual de les altres i baixes de personal en el centre des de l’any 1986, 2014. 1986, 2014. Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia

Continua la tendència en el model de contractació i es manté l’índex del personal de suport

o Es manté la proporció entre el personal de suport i la resta de personal.

o Es pot apreciar el manteniment del tipus de contractacions, amb un 72% de contractes fixes. Aquesta tendència d’aquests últims anys encara perdurarà durant els propers anys, amb els acord presos per la Junta de Govern. El canvi de tendència s’haurà d’acompanyar d’una millora en les fonts de finançament del mateix Consorci per tal de poder garantir-ne la viabilitat econòmica.


0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució de l'índex de personal de suport (tant per u)

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució de l'índex de contractes fixos (tant per u)

Evolució de la relació entre el personal executiu i el personal de suport, 2014. Font: Evolució de les contractacions fixes en relació a les temporals, 2014. Font: elaboració elaboració pròpia pròpia

S’incrementen el pressupost i la despesa en formació però disminueixen la mitjana d’hores per persona (en formació externa)

o En la despesa de formació no es comptabilitzen els estudis i treballs i els convenis. Tampoc la formació interna. El 2014 disminueix la mitjana d’hores de formació i augmenta la valoració global, respecte l’any anterior.

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

Evolució del pressupost per formació

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

Evolució de la despesa en formació de personal

Evolució anual del pressupost destinat a formació, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució anual de la despesa realitzada en formació, 2014. Font: elaboració pròpia


1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

0

10

20

30

40

50

60

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

pun

tuac

ió

mitj

ana

hor

es/p

ers.

Evolució de les hores i la valoració de la formació

Mitjana d'hores Puntuació

Evolució de les hores i la valoració de la formació, 2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o A finals d’any una persona ha presentat la baixa voluntària del seu lloc de treball.

o Es mantenen els sistemes que permeten la conciliació de la vida laboral i la vida familiar.

o L’índex d’absentisme laboral ha estat del 10% i l’índex d’absentisme laboral no justificat, el 6%, el primer superior a l’any anterior i el segon inferior.

o Es manté un bon nivell de formació del personal, que el personal valora bé. Però no es compleix l’objectiu d’execució del Pla de formació.

o Els estudiants de pràctiques valoren positivament la seva estada al SIGMA.

o S’ha col·laborat amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per la cooperació i assistència a l’àrea d’Administració.

o No s’han fet les enquestes al personal, perquè s’està treballant en l’avaluació per competències.

PLA D’ACTUACIÓ 2015

o Finalitzar la definició de les competències dels llocs de treball dins el projecte RESOR.

ALTRES

o Continuar treballant amb la transversalitat i la unitat d’acció en la prestació de serveis entre les diferents àrees i també amb altres grups i administracions.

o Constituir un Comitè de Seguretat i Salut per fer un seguiment de la Planificació de Riscos Laborals al centre, malgrat no sigui obligatori (no hi ha més de 50 treballadors).


2.2. VECTOR AMBIENTAL

DESCRIPCIÓ

Anàlisi del comportament ambiental del Consorci (el comportament de les diferents àrees i del territori es desenvolupa en els diferents processos funcionals).

GESTIÓ AMBIENTAL DEL SIGMA

Gestió mediambiental d’acord amb els requisits del sistema EMAS i ISO 14001

o Durant els anys 2010-2013 el Consorci va estar certificat amb el Reglament europeu EMAS i la norma ISO 14001, ambdós sobre sistemes de gestió mediambiental. Durant el 2014, tot i que no s’ha certificat el sistema mitjançant una entitat externa, sí que s’ha continuat amb el sistema de gestió.

o La implantació del sistema EMAS és un pas important per promoure millores contínues, però també és un aprenentatge en la millora del control de gestió mediambiental dels serveis que es gestionen des del Consorci, que ha de permetre la reenginyeria i la millora contínua dels processos.

o D’altres motius per a la implantació són els següents: és un element més per encaminar la gestió cap a la qualitat total, ha de servir com a prevenció i anticipació als problemes (si és possible) i per “donar exemple” com a Administració encarregada de la gestió del medi ambient.

o S’han implantat els processos i procediments per a la gestió i s’ha establert un Programa mediambiental pels anys 2013-2015, on es detallen les línies estratègiques, els objectius i les fites que es volen assolir.

Identificació d’aspectes ambientals

o Els aspectes mediambientals són aquells elements de les activitats, productes o serveis que poden interferir en el medi ambient. Són significatius aquells que poden tenir un impacte significatiu sobre el medi ambient. Mitjançant una matriu de control, s’han avaluat els diferents aspectes ambientals del SIGMA, tant aquells que són directes (si es controla la gestió directament) com les indirectes (si es tracta del comportament mediambiental de proveïdors i subcontractats). Dins de l’avaluació també s’han considerat les situacions normals, anormals i d’emergència.

o Els aspectes que s’han considerat significatius, pel seu major impacte mediambiental, es controlen a partir del sistema de gestió mediambiental. S’han identificat els aspectes següents:

− Directes: oficina, inspecció i mostreig i laboratori. − Indirectes: obra pública, Planta de Compostatge, Dipòsit Controlat de Residus, cicle de l’aigua, zoonosi, salut pública, residus i neteja viària i e. verds.


Consum energètic

o Les fonts energètiques principals de l’edifici del SIGMA són l’electricitat (per processos d’enllumenat, funcionament dels equips informàtics, aire condicionat i energia en el laboratori), el gas natural (per combustible de calefacció i l’encenedor bunsen del laboratori) i el combustible pels cotxes (gasoil i gasolina).

o La conversió dels consums de gas (m3) i de combustibles per mobilitat (litres combustible pels vehicles del SIGMA) s’ha fet a partir dels factors de conversió de la Guia pràctica per al càlcul d'emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), d'abril de 2010, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El consum energètic dels cotxes particulars emprats en horari laboral s’ha fet a partir dels quilòmetres, l’eficiència energètica dels vehicles del Consorci i la GEH.

o Amb valors absoluts, la despesa energètica total d’enguany ha estat de 206.483 kWh. Les dades de consum elèctric i de gas natural s’han obtingut a partir de les factures de les companyies de distribució. L’eficiència energètica dels cotxes és del 6,33%.

o Per tal de millorar l’eficiència energètica de l’edifici i el seu confort, es disposa d’un sistema telecontrol i telegestió de la instal·lació de climatització.

o En quant a consums indirectes, es disposa de les dades referides a la gestió de les EDAR i també de la Planta de Compostatge.

Distribució de l’ús de l’energia, 2014. Font: elaboració pròpia

Consum de matèries primeres

o En la compra del Consorci es tenen en compte criteris de compra verda, que consisteixen en l’adquisició de paper reciclat i també en tenir en compte criteris mediambientals a l’hora de fer les compres de subministraments i serveis.

o Les matèries primeres usades es poden agrupar en dos blocs diferents: el material d’oficina i els materials utilitzats al laboratori.

o Respecte a la utilització de material d’oficina, cal destacar de manera especial el consum de paper. Durant l’any 2014 no s’ha pogut calcular el consum perquè hi havia un error en les dades del paper existent al magatzem en iniciar-se l’any.

o Per tal de reduir una part del consum de paper, s’han continuat evitant en el possible les fotocòpies, s’han escanejat els documents per a l’arxiu i s’ha potenciat l’ús de paper reciclat.

o S’han comprat 16 tòners i tintes d’impressora, que representen 9kg anuals (0,47kg per persona).

o Aquestes compres no inclouen el consum de les fotocopiadores (que també s’utilitzen per imprimir). Per calcular el consum de les fotocopiadores s’utilitza el valor del nombre de còpies que han fet: pel 2014 han estat 138.010 còpies per persona, un 3% menys respecte l’any anterior.

electricitat; 80.145; 39%

gas natural; 60.134; 29%

combustible vehicles;

66.204; 32%

Distribució de l'ús de l'energia (kWh; %)


Consum d’aigua

o L’aigua que es consumeix a l’edifici del SIGMA procedeix de la xarxa municipal de distribució, que capta l’aigua procedent de l’aqüífer fluviovolcànic de la zona. El consum està centrat de manera molt especial en els treballs del laboratori i en les seves necessitats per netejar el material i les mostres i pels sistemes de refrigeració dels equips de destil·lació.

o Durant l’any 2014 el consum d’aigua total ha estat de 374m3, que representen un consum anual de 11,0 m3 per persona.

o Es pot valorar el consum d’aigua atenent a les necessitats del personal que treballa en el centre en matèria d’higiene, així com a la neteja de les instal·lacions. S’estima que aquestes necessitats són de l’ordre de 20 litres/persona i dia, que suposen uns 169 m3/any i, per tant, el laboratori ha tingut un consum anual de 205m3, que suposa un consum de 0,82 m3/dia treballat, inferior als 0,99 m3/dia de l’any anterior. Si comptabilitzem per unitats de producció, el consum d’aigua ha estat de 12,96 litres/analítica.

Emissions de CO2

o Les emissions de CO2 procedeixen dels consums d’electricitat, gas i combustibles per mobilitat. Es calculen les emissions derivades del consum elèctric i de gas natural a partir de la Guia per al càlcul d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), d’abril de 2010, de l’Oficina catalana de canvi climàtic.

o Durant tot el 2014 s’han emès 46,09 Tn de CO2. Si es té en compte el quilometratge, s’han emès 0,25 kg de CO2 per quilòmetre.

o S’ha continuat maximitzant l’ús dels vehicles del Consorci evitant l’ús de vehicles propis del personal. Enguany gairebé no s’ha utilitzat la bicicleta, perquè s’ha avariat i el cost de la reparació era elevat.

o No s’han avaluat les emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle, procedents del consum indirecte d’energia, com per exemple, els desplaçaments dels treballadors cap / des de la feina, viatges d’empresa, etc.

o

Distribució de les emissions de CO2 en el SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia

Emissions de gasos nocius

o L’estudi de les emissions de gasos nocius per l’atmosfera només és important en els gasos emesos pel treball del laboratori, per tant, són derivats de les anàlisis i de les tècniques utilitzades. Aquestes emissions s’estimen a partir dels reactius adquirits durant l’any, ja que la gestió del magatzem fa que hi hagi un estoc de productes bastant ajustat al seu ús.

o L’any 2004 es van abandonar les tècniques que obligaven a utilitzar reactius perjudicials per la capa d’ozó, per tant, les emissions d’aquests gasos són nul·les.

electricitat; 18,67; 41%

gas natural; 12,14; 26%

combustible vehicles;

15,27; 33%

Emissions de CO2 (Tn; %)


o Durant l’any s’estima que s’han emès 62 litres de gasos perjudicials: un litre d’àcid clorhídric i 56 litres de dissolvents orgànics.

Producció de residus i la seva selecció

o Els residus produïts en el Consorci se seleccionen en origen. La persona encarregada de la neteja de l’edifici, cada dia recull, pesa i elimina els residus generats, per fraccions de recollida. Els residus especials es recullen per separat de la resta, amb destinació final a la Deixalleria comarcal. A partir del 16 de juny de 2014 hi ha fraccions de residus que només es pesen cada 15 dies, perquè l’estimació suposa una variació inferior al 10% (amb dades de 2013), respecte a pesar-les cada dia. D'aquesta manera que la persona de la neteja s'estalvia de pesar uns 560 kg a l'any.

o Les oficines han produït el 52% dels residus (majoritàriament paper i cartró i rebuig) i el laboratori, la resta (principalment rebuig).

o La caracterització dels residus han sortit un 1,6% d’impropis.

Distribució dels residus generats segons fraccions, 2014. Font: elaboració pròpia

Abocament d’aigües residuals

o L’aigua residual del SIGMA va a parar a una bassa de decantació pròpia i s’aboca a la xarxa de clavegueram amb destinació final a l’EDAR d’Olot. La tipologia de les aigües abocades fa que es puguin considerar com a aigües residuals assimilables a domèstiques. S’estima que l’abocament és equivalent al consum d’aigua (aigua sanitària, per anàlisis i de neteja d’estris del laboratori). Per tant, s’han abocat 374m3 d’aigua residual.

o S’ha analitzat l’aigua residual abocada i els resultats són correctes, ja que compleixen l’Ordenança comarcal d’abocament d’aigües residuals de la Garrotxa.

Control ambiental

o Es fa el control de les condicions ambientals (temperatura, humitat i contaminació microbiològica), que permetin assegurar unes determinacions analítiques correctes, el confort del personal i un consum racional d’energia per calefacció i refrigeració.

o Control microbiològic ambiental: pel laboratori es fa mensualment i per la resta de l’edifici, semestralment.

o Control de temperatures i humitat del laboratori: es fa seguint els procediments normalitzats de treball corresponents.

o Control de temperatures dels despatxos del SIGMA: es fa només en cas que es consideri necessari, per validar la programació del sistema de calefacció, si es fan canvis significatius, etc.

o Neteja de les instal·lacions: es considera que el servei de neteja de l’edifici és correcte. L’avaluació del proveïdor corresponent és molt bona i es preveu

rebuig; 590,2; 48%

matèria orgànica; 148,7;

12%

paper i cartró; 281,5; 23%

envasos; 132,8; 11%

vidre; 13,0; 1%r. especials;

60,3; 5%

Distribució de la generació de residus (kg; %)

rebuig matèria orgànica paper i cartró envasos vidre r. especials


continuar amb el mateix servei per l’any vinent.

o En quant al manteniment de l’edifici, es fan les actuacions previstes per un correcte funcionament dels equips i aparells. També es manté actualitzat un plànol amb les instal·lacions i els sistemes.

Control de les emissions atmosfèriques

o Es fa el control de les condicions de les instal·lacions i vehicles que assegurin unes emissions atmosfèriques correctes:

o Revisió i manteniment de les campanes extractives del laboratori i dels filtres, segons les instruccions de treball corresponents.

o Revisió i manteniment dels vehicles, segons quilometratges i ITV previstos. S’han fet els que calia i els resultats han estat favorables.

o Revisió i manteniment de la caldera i el sistema de calefacció i aire condicionat, anualment i segons calendaris previstos.

Control d’aspectes ambientals indirectes

o Els aspectes ambientals indirectes es controlen a través del seguiment que es fa als adjudicataris dels serveis públics i serveis subcontractats.

Gestió d’emergències mediambientals

o La gestió d’emergències del SIGMA es fa segons el Pla de riscos laborals del centre. Pels vessaments, es disposa d’una instrucció específica i també de material absorbent.

o Després d’una situació d’emergència es revisa i s’avalua. Enguany no hi ha hagut abocaments accidentals (combustible, residus o productes químics).

Formació, comunicació i informació

o La comunicació interna del SIGMA s’estableix de forma oral, mitjançant les actes del Comitè de qualitat o l’Assemblea general, la intranet, el plafó d’anuncis i també a través del correu electrònic.

o El Pla d’acollida del nou personal contractat inclou la formació en gestió mediambiental i els estudiants que duen a terme la seva estada de pràctiques al centre també reben formació general sobre el SGM, bàsicament en les tasques que duguin a terme.

o La comunicació externa dels grups d’interès s’estableix a través de diferents canals: de forma presencial, a través del correu electrònic i a través del web (www.consorcisigma.org). La Declaració mediambiental permet informar a les parts interessades del comportament ambiental del Consorci.

Impactes significatius en la biodiversitat

o Les activitats d’oficina i de laboratori que es duen a terme a l’edifici del SIGMA no es considera que impactin significativament a la biodiversitat, ja que no es troba en un Espai d’Interès Natural ni en una àrea d’alta biodiversitat no protegida. Veure els treballs de protecció de la biodiversitat cultivada i silvestre (Laboratori Polivalent), gestió dels espais verds de la ciutat d’Olot (veure capítol d’Espais verds) i la gestió de les diferents infraestructures del Consell Comarcal (veure capítol de Gestió de serveis públics).


Programa ambiental 2013-2015

o El Programa ambiental es va definir amb l’objectiu de determinar quines actuacions eren necessàries i possibles per aquest període, per tal de millorar la gestió mediambiental del SIGMA, a partir de la disminució dels consums i la minimització de la contaminació derivada de les activitats del personal i de l’edifici del Consorci.

o Per a la disminució dels consums, es preveu treballar en: − Equilibrar les necessitats tècniques de consum energètic, emissions atmosfèriques de CO2, confort del personal i qualitat de l’aire. − Disminuir un 10% les emissions de CO2 degudes a l’electricitat, el gas natural i el combustible de vehicles. − Potenciar l’ús de la bicicleta elèctrica. − Comptabilitzar els consums d’aigua de manera sectoritzada. − Fer un ús racional del paper. − Disminuir el nombre d’impressores. − Compra verda de paper. − Consum racional de tòners i tintes.

o Per minimitzar la contaminació derivada de les activitats del personal i de l’edifici del SIGMA, es preveu treballar en: − Minimitzar i seleccionar els residus no especials i gestionar-los correctament. − No emetre gasos perjudicials per la capa d’ozó. − Gestionar les situacions d’emergència amb el mínim risc per al es persones i el mínim impacte per al medi ambient.

o Per millorar la gestió dels serveis públics, es preveu treballar en controlar les empreses adjudicatàries de manera homogènia (disposar de manuals d’explotació, plans d’autoprotecció, de les instal·lacions, indicadors de gestió, etc.).

o Actuacions generals: incloure requisits ambientals en els plecs de condicions (sempre que estiguin relacionats amb l’objecte del contracte).

o Durant el 2014 s’han assolit el 59% de les fites previstes. Per manca de temps del personal, no s’ha fet l’auditoria energètica, la caracterització de residus, i l’estudi de les possibilitats de comptabilitzar el consum d’aigua sectoritzat. Tampoc s’han fet les inversions d’estalvi energètic, per manca de disponibilitat pressupostària.

Incidències en el funcionament ordinari dels serveis del SIGMA

o Pel què fa als serveis que rep l’edifici, enguany destaquen les incidències següents, que es consideren significatives: − Fallades de les línies telefòniques degudes al manteniment de la companyia telefònica i a una pujada de tensió. Amb la instal·lació de la fibra òptica

es preveu que no es tornin a donar aquest tipus de fallades. − Fallades del sistema de calefacció i aire condicionat. S’han reparat i/o substituït els equips corresponents. − Entrada d’aigua a la zona de recepció i al laboratori. No hi van haver desperfectes.


INDICADORS

Indicadors Valors anuals de 2014

Objectiu pel 2014

Objectiu pel 2015 Comentaris

Total Unitat

producció Total / unitat

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Consum directe total d’energia

206,5 MWh 34 persones 6,07 MWh/pers. <214,7 MWh <207,9 MWh

No s’han fet actuacions encaminades a disminuir el consum energètic. S’ha disminuït el consum dels vehicles, segurament

per un canvi en les feines encarregades. Pel 2015 l’objectiu és consumir un 3% menys respecte a la

mitjana dels tres últims anys Consum total d’energia

renovable (*) 0 MWh 34 persones 0 MWh/pers. - - No està previst consumir energies renovables

EFICIÈNCIA EN EL CONSUM DE MATERIALS

Consum de paper (pes i A4 equivalents) - 34 persones -

<15,65 kg/pers. i

3.251 DINA4 equivalents

/pers.

<15,65 kg/pers. i

3.251 DINA4 equivalents

/pers.

No s’ha calculat perquè hi havia un error en el recompte de desembre de 2013. Es manté l’objectiu previst pel 2014

Consum de tòners i tintes d’impressió 16 kg 34 persones 0,47 kg tòners i

tintes /pers.

<0,25 kg tòners i

tintes /pers.

<4,2 kg tòners i tintes

/pers.

Es comptabilitzen les compres de tintes i tòners d’impressió. No s’ha assolit l’objectiu. Pel 2015 l’objectiu és consumir menys que

la mitjana dels darreres tres anys Còpies de les fotocopiadores

– impressores 4.692.327 34 persones 138.009 còpies/pers.

<194.483 còpies/pers.

<145.765 còpies/pers.

Pel 2015 l’objectiu és consumir menys que la mitjana dels darreres tres anys

Reactius i material de laboratori

62 litres 15.794 analít.

0,0039 litres/anal.

<0,0035 litres/anal.

<0,0027 litres/anal.

Es comptabilitzen només els reactius que emeten gasos perjudicials. No s’ha acomplert l’objectiu perquè s’ha participat

en un projecte de caracterització de pastures i ha calgut utilitzar una gran quantitat de dissolvents orgànics.


AIGUA

Consum total d’aigua 374m3 34 persones 11,00 m3/pers. <12,46 m3/pers.

<11,45 m3/pers.

S’han disminuït el nombre d’analítiques del laboratori. Pel 2015 l’objectiu és consumir menys que la mitjana dels

darreres tres anys

Consum d’aigua al laboratori 205 m3 15.794 analít. 0,013 m3/anal. <0,014

m3/anal. 0,013

m3/anal.

Consum estimat a partir de considerar un consum de 20 litres/dia per persona i dia i restar-lo del consum total.



RESIDUS

Envasos 132,8kg 34 persones 3,9 kg/pers. <4,8 kg/pers <4,38 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels darreres tres anys

Matèria orgànica 148,7kg 34 persones 4,4 kg/pers. < 2,8 kg/pers >3,36 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels

darreres tres anys

Paper i cartró 281,5kg 34 persones 8,3 kg/pers. < 10,3 kg/pers <9,14 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels

darreres tres anys

Rebuig 590,2kg 34 persones 17,4 kg/pers. < 21,0 kg/pers <18,10 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels

darreres tres anys

Vidre 13,0kg 34 persones 0,4 kg/pers. 0,8 kg/pers <0,57 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels darreres tres anys

Total residus no especials 1.166,2kg 34 persones 34,3 kg/pers. <39,7

kg/pers <34,83 kg/pers Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels

darreres tres anys

Residus especials 60,3kg 34 persones

16.826 analít.

Oficines: 1,6kg/pers.

Laboratori: 0,003 kg/analít.

<1,7 kg/pers <1,62 kg/pers.

<0,038 kg/anal.

El 91% de residus especials són del laboratori; la resta, d’oficines.

Pel 2015 l’objectiu és generar menys que la mitjana dels darreres tres anys

EMISSIONS

Emissions de CO2 degudes a l’electricitat i el gas natural 30,81 t 600m2 42,84 kg CO2 /

m2 < 42,36 kg CO2 / m

2 <41,36 kg CO2

/ m2

Hi havia un error en el càlcul de l’objectiu de 2014, que havia de ser < 41,56 kg CO2 / m

2. S’ha disminuït les emissions de gas natural, però no pas les d’electricitat.

Pel 2015 l’objectiu és emetre un 3% menys de CO2 Emissions de CO2 degudes al

combustible de vehicles 14,29 t 80.910 km 0,23 kg CO2 /km <0,22 kg CO2 / km

<0,22 kg CO2 / km

Pel 2014 l’objectiu és el mateix CO2 que l’any anterior, ja que es preveu la mateixa tipologia de feina

Total d’emissions de CO2 45,10 t 34 persones 1,33 t/pers. <44,95 t <45,16 Pel 2014 l’objectiu és emetre un 3% menys de CO2 d’electricitat i de gas natural i mantenir el dels vehicles

BIODIVERSITAT

Ocupació del sòl 600 m2 34 persones 17,65 m2/pers. - Els 600 m2 són de planta de l’edifici, que està envoltat de 604,44 m2 de superfície enjardinada amb plantes autòctones

* energia (elèctrica i tèrmica) produïda per l’organització a partir d’energia procedent de les fonts renovables



Continuen disminuint les emissions de CO2 a l’atmosfera

o Les emissions degudes a l’electricitat han augmentat un 1%, les de gas han disminuït un 6% i les degudes a combustible de vehicles han disminuït un 20%.

o Les emissions d’altres gasos a l’atmosfera s’han comptabilitzat els productes comprats des del laboratori, que han augmentat sobretot per la compra de dissolvents orgànics, necessaris per determinar els greixos en farratges (encàrrec puntual que ha implicat un gran nombre de determinacions).

0

10

20

30

40

50

60

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de les emissions de CO2 (tones)

electricitat gas natural combustible vehicles

0

30

60

90

120

150

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de les emissions de gasos perjudicials (litres)

perjudicials per l'ozó oxids nitrosos àc. clorhídric dissolvents orgàncis

Evolució de les emissions de CO2 en tones, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de les emissions de gasos perjudicials, 2014. Font: elaboració pròpia

NOTA: En relació als valors d’anys anteriors al 2009, cal considerar que s’utilitzaven factors de conversió diferents per convertir els consums a emissions de CO2. Les emissions dels combustibles dels vehicles tenen en compte la mobilitat dels vehicles del SIGMA i no pas la deguda al desplaçament dels treballadors fins a la feina.


Es manté la producció de residus totals

o Enguany la producció de residus totals es manté gairebé igual que l’any passat: només ha augmentat un 2% respecte l’any anterior: s’ha passat de 1.199kg a 1.226kg. Han disminuït els envasos, el paper i el vidre. Han augmentat el rebuig, els residus especials i la matèria orgànica. Cal tenir en compte que a partir del juliol de 2014 algunes de les fraccions només s’han pesat cada 15 dies i s’ha estimat la producció al total.

0

200

400

600

800

1.000

2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de la producció de residus, per fraccions (kg)

envasos paper vidre especials matèria orgànica rebuig

0

10

20

30

40

50

60

2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de la producció total de residus (kg/pers.)

Evolució de la producció de residus, per fraccions, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de la producció total de residus, 2014. Font: elaboració pròpia

Disminueix el consum energètic total, sobretot a causa de la disminució del consum de combustible per vehicles i de gas natural

o Durant l’any 2014, el consum total d’energia ha disminuït un 8,5%: el consum elèctric ha augmentat un 0,6%, el gas natural ha disminuït un 5,5% i el combustible per vehicles, un 20,2%.

Evolució del consum energètic, 2014. Font: elaboració pròpia. NOTA: Abans del 2009, s’utilitzaven factors de conversió diferents per

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del consum energètic (kWh)

electricitat gas natural combustible vehicles


convertir els consums a emissions de CO2).

o Els consums energètics totals per persona i el consum energètic per superfície s’han mantingut.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del consum energètic total (kWh/pers.)

0

50

100

150

200

250

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del consum energètic (electricitat i gas natural) (kWh/m2)

Evolució anual del consum energètic per lloc de treball, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució anual del consum anual de gas i electricitat, 2014. Font: elaboració pròpia

Disminueix el consum d’aigua

o El consum total d’aigua ha disminuït un 10%. Pel laboratori s’estima que la disminució ha estat del 17%.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del consum d'aigua al SIGMA (m3)

02468

101214161820

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del consum estimat d'aigua al laboratori (litres/anal.)

Evolució del consum d’aigua a les instal·lacions del SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució del consum estimat d’aigua al laboratori, 2014. Font: elaboració pròpia


RESUM

Fets Propostes

o No s’ha fet l’auditoria energètica prevista.

o S’ha executat el 59% de les actuacions previstes per enguany, en el Programa ambiental 2013-2015.

o Disminueixen les emissions de CO2, el consum energètic i el consum d’aigua. Augmenta la producció total de residus.

o Es manté la producció total de residus. La fracció de rebuig representa la meitat dels residus generats.


o Fer la caracterització dels residus del SIGMA, en especial del rebuig, per estudiar si aquesta fracció es pot reduir.

o Fer una auditoria energètica de l’edifici i calcular l’Etiqueta d’eficiència energètica. Implantar mesures d’estalvi energètic.

o Potenciar l’ús del paper reciclat i cercar sistemes de tramitació electrònica, amb els quals es pugui reduir l’ús del paper.


2.3. VECTOR ECONÒMIC

DESCRIPCIÓ

Anàlisi de la gestió econòmica del Consorci, que es fa amb l’anàlisi econòmica anual del pressupost i anàlisi de la gestió de recursos dels organismes matrius (Ajuntament d’Olot i Consell Comarcal de la Garrotxa) que han de ser autoritzats pels serveis tècnics del SIGMA, per poder ser disposats i ordenats..

GESTIÓ ECONÒMICA DEL SIGMA

Despeses del pressupost anual

o El pressupost anual aprovat per l’organització ha estat de 1.233.701,52€, el qual garanteix el seu funcionament ordinari. Respecte de les despeses s’evidencia l’elevada proporció en la despesa que representa el personal, així com la contenció en la resta de les despeses del centre i la inexistència de despeses financeres en el Consorci.

o Es diferencia l’origen de les despeses segons si són per serveis fixos i per serveis variables. S’entén com a serveis fixos les delegacions específiques de serveis o funcions (residus, sanejament, salut pública, activitats) i com a variables els que es realitzen per encàrrec concret i per tant no poden ser programats (obres, assistència tècnica, redacció de projectes, ...). Alguns dels encàrrecs rebuts durant el 2014 d’energia i emergències s’han classificat amb els dos nivells de serveis tenint en compte el tipus de tasca.

Personal80%

Despesa general

12%

Material tècnic

5%Estudis i treballs

2%

Inversions 1%

Distribució de les despeses pressupostades

Despeses per serveis

fixos82%

Despeses per serveis variables

18%

Origen de les despeses

Distribució de les despeses del SIGMA segons destí, 2014. Font: elaboració pròpia Distribució de les despeses del SIGMA segons origen, 2014. Font: elaboració pròpia segons el pressupost aprovat. (*) No es consideren les despeses d’amortització d’inversions segons la despesa executada (pagades en la seva totalitat), perquè no són considerades en els pressupostos del centre.


Origen dels ingressos

o La importància de cada un dels processos del SIGMA en la generació dels ingressos de l’entitat no és igual ni equivalent, per això és determinant tenir una idea clara de la participació de cadascun en la conformació real dels ingressos, de manera que se’n pot avaluar la seva importància relativa per al futur de l’organització.

o Les àrees menys desenvolupades són les de zoonosi, energia, i emergències i protecció civil. Cal tenir en compte però que és més important l’equilibri de cada procés que el valor total dels ingressos aportats. En el punt següent es pot veure el balanç econòmic per cada àrea.

Participació dels diferents serveis en la generació dels ingressos del Consorci, 2014. Font: elaboració pròpia

Gestió de residus

22%

Cicle de l'aigua

10%

Gestió espais verds

4%

Neteja viària

3%Zoonosi

1% Energia

1%

Activitats econòm

6%

Emergències prot

civil

2%Obra pública

3%

S. pública establim

5%

S. pública medi

3%

Projectes

9%

Analítiques

18%

Alta Garrotxa

6%

Altres ingressos

7%

Distribució dels ingressos per àrees


Àrees de servei

o L’avaluació del pressupost liquidat es fa estudiant les diferents àrees que agrupa el Consorci segons els serveis que realitza. Amb aquesta estructura s’estudien els costos directes (que són assignables de manera directa a les àrees), els costos de suport (personal general d’administració, direcció i suport, assignat a cada àrea), despesa corrent (entesa com les necessitats estructurals de manteniment del centre) sense amortització de les inversions (ja que no es consideren en el pressupost del centre).

o El gràfica del balanç per cada servei mostra quins serveis són deficitaris econòmicament. S’han considerat com a “Altres” els diferents treballs que són de difícil repartiment entre la resta de serveis.

Balanç econòmic de cadascun dels serveis, 2014. Font: elaboració pròpia

Liquidació del pressupost. Estabilitat pressupost

o El pressupost de l’any ha donat com a resultat una liquidació positiva de 2.660,23€.

o Pel què fa a la despesa s’ha fet un gran esforç de contenció, amb un estalvi en: personal i despesa corrent. Aquest any no hi ha hagut disponibilitat per fer gaires inversions ni estudis i treballs externs.

o Es mantenen els sous congelats amb la reducció del 5%.

o La diferència entre ingressos i obligacions reconegudes ha tingut un resultat positiu amb un valor positiu molt ajustat de 140,48€

o L’estabilitat pressupostària (diferència entre obligacions reconegudes i ingressos, aplicant els ajustaments corresponents) té un resultat positiu que determina una capacitat de finançament de 32.797,55€.

o Es compleix la regla de la despesa, la qual estableix un sostre màxim de despesa per l’exercici (aplicant els ajustaments corresponents).

o El sostre màxim de despesa per l’exercici següent es calcula aplicant una taxa de creixement que reconeix la llei, que pel 2015 és d’un 1,7%.

Gestió de residus

Cicle de l'aigua

Espais verds

Neteja viària

Zoonosi

Energia

Activitats econòm

Emergències prot civil

S. pública establim

S. pública medi

Obra pública

Projectes

Analítiques

Alta Garrotxa

Altres

-100.000,00

-50.000,00

0,00

50.000,00

100.000,00

150.000,00

200.000,00

Balanç per econòmic per serveis (€)


Romanent

o D’acord amb la liquidació del pressupost, es donen els següents resultats: el resultat de l’any de 2.660,23€ més el superàvit no aplicat d’anys anteriors de 364.897,97€, dona un superàvit total de l’exercici de 367.558,20€. D’aquí es descompta el saldo de la provisió per dubtós cobrament de 75.779,39€ i la retenció per la paga doble no cobrada de 50.699,96€. Tot plegat dona un romanent líquid global de 241.078,85€.

o El romanent líquid de l’any s’explica per diferents motius: els majors ingressos de 123.916,16€ (DDGI, banc de llavors, redacció de projectes no previstos i ingressos per la baixes de treballadors) i les economies de despesa de 74.651,87€ (despesa de personal i despesa corrent). Aquest estalvi amb despesa juntament amb els majors ingressos compensen els menors ingressos que s’han donat durant l’exercici per valor de 194.643,13€ (baixes exercicis tancats de 2.639,17, direcció d’obres i redacció de projectes i un conveni d’emergències).

o D’altra banda hi ha un romanent autoritzat i disposat (AD) per un valor de 2.807,50€ que es considera com a gastat.


PRESSUPOST D’EXECUCIÓ

Pressupost ordinari d’execució

o El SIGMA té atribuïdes les obligacions de certificació de la despesa dels pressupostos ordinaris d’execució de les tasques encarregades i delegades. Aquestes obligacions afecten tant a l’Ajuntament d’Olot com al Consell Comarcal de la Garrotxa.

o És important considerar aquests pressupostos, ja que són els que poden donar una veritable dimensió de les tasques executades i controlades per part del Consorci, més enllà del pressupost ordinari de funcionament del centre.

Conceptes de despesaValor econòmicpressupostat (€)

Adjudicataris Àmbit d'acció

SALUT PÚBLICA

recollida i custòdia d'animals 86.003,45Ass. Protectora AnimalsGarrotxa_Terra Viva Comarca

control de plagues i animals indesitjables 12.400,45 ECADE Comarcaprevenció i control legionel·losi 30.400,00 COTA Comarcacontrol de plagues i animals indesitjables Olot 30.119,00 ECADE i altres Olotprevenció i control legionel·losi Olot 11.881,00 Florenci Cos Olotcampanyes gossos i animals companyia Olot 0,00 Olot

ESPAIS VERDSreposició i manteniment de l'arbrat Olot 327.908,20 contractes Olot

CICLE DE L'AIGUAsistemes de sanejament (explotació i conservació) 2.652.278,60 Aquambiente Comarcaneteja i manteniment de les lleres 0,00 Comarca

RESIDUSrecollida de residus comarca (RSU i FORM) 837.944,74 Anfruns-Garriga Comarcatractament dels residus, abocador 996.681,84 diversos Comarcarecollida de voluminosos i deixalleries 434.288,33 IGFA Comarcarecollida de vidre 48.252,48 IGFA Comarcacompra i reparació de contenidors 30.000,00 diversos Comarca i Olotrecollida de paper i envasos 553.733,25 IGFA Comarcagestió de residus especials deixalleria 96.000,00 IGFA Comarcagestió de la planta de compostatge (explotació i conservació) 921.483,13 Aquambiente Comarcarecollida, transport de residus i neteja viària Olot 2.684.285,33 Igfa-Urbaser Olotentrada a l'abocador comarcal i PCO Olot 1.065.949,22 CCG Olottractament de lixiviats de l'abocador 100.000,00 diversos Comarcaaltres despeses de gestió residus Olot 145.427,69 Igfa-Urbaser i altres Olot

Total partides de gestió ambiental 11.065.036,71 Pressupost ordinari d’execució, segons àrea i àmbit d’acció, 2014 Font: elaboració pròpia


Pressupost d’inversió

o Es recullen els pressupostos d’inversió en actuacions ambientals, procedents de qualsevol origen. Aquestes inversions són totes executades o dirigides pel personal del Consorci. Les seves característiques i particularitats es podran trobar de manera detallada a cadascun dels processos dels quals formen part. El volum d’aquestes actuacions determina en bona part el nivell real d’inversió en infraestructures, i en operacions de reposició i manteniment d’aquestes, relacionades amb el medi ambient de la comarca.

Executat ( €) Origen recursos Dipòsit Controlat de Residus 54.036,45 CCG Planta de Gestió de Residus 16.940,00 CCG Planta de Compostatge 75.165,46 CCG i ACA

Campanyes de Residus 9.589,64 Ecoembes i Ecovidrio

Sanejament 252.151,94 ACA Total 407.883,49 -

Pressupost d’inversió, segons àrea i origen del recurs, 2014. Font: elaboració pròpia



Indicador Valors 2014

Objectiu 2014


Execució del pressupost (%) 94 >90 >90 - Execució despesa corrent sobre el

pressupost (%) 15 <25 <20 Despesa capítol II executada sobre l’import total de despesa executada

Cost de personal sobre el pressupost (%)

80 <70 <80 Import sou i quota pressupostats sobre el total de pressupost

Costos operatius (%) 10 <20 <20 Costos de funcionament executats (despesa general sobre el total del pressupost) Romanents del pressupost (%) 0 >5 >0 -

Nivell d’endeutament (%) 0 <10 <10 -

Inversió total (%) 2 >5 >5 Inversió executada sobre la despesa total. Enguany no s’han pogut fer les inversions

previstes per manca d’ingressos Inversió en millora tecnològica i

innovació (%) 37 >50 >50 Enguany no s’han pogut fer les inversions previstes per manca d’ingressos

Inversió en millora coneixement (%) 49 >10 >10 -

Ingressos bruts per lloc de treball (€) 36.343 >40.000 >35.500 L’objectiu pel 2015 és el mínim que cal ingressar per assegurar l’estabilitat

pressupostària

Valor econòmic retingut (VER) (€) 140,48 >0 >0 Resultat econòmic de l'any (ingressos – despeses, obligacions reconegudes)

Ajudes significatives del govern (€) 84.500 - - Observatori DDGI i resiliència Dipsalut Proporció de nombre de proveïdors

locals (%) 38 - -

S’entén per “local” el que té el mateix àmbit d’actuació que l’organització, és a dir, la Garrotxa.

Proporció de nombre de proveïdors no locals que podrien ser locals (%)

10 - - Proveïdors “no locals” que es podrien haver contractat dins l’àmbit local

Proporció d’alts directius locals (%) 100 - - S’entén per “alta direcció” la persona que forma part de la Direcció del Consorci



Evolució del pressupost del Consorci i del percentatge de costos relatius de personal

o El pressupost del SIGMA disminueix, tant pel què fa als ingressos com a les despeses.

o El percentatge que suposen les despeses de personal (81%) són superiors a l’any anterior (77%), ja que la plantilla s’ha mantingut però han disminuït els ingressos pressupostats.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució dels ingressos i despeses finals (€)

ingressos despeses

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de les despeses de personal sobre el la despesa

executada (€)

sou personal despesa anual

Evolució històrica dels ingressos i despeses finals, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de les despeses pressupostades en personal, 2014. Font: elaboració pròpia


Evolució del romanent

o El romanent de l’any s’obté per l’estalvi en despesa de personal i per la contenció de la despesa corrent, ja que els menors ingressos no haurien quedat coberts pels majors ingressos.

o Aquest any el romanent és gairebé inexistent amb un valor de 2.660,23€, representa un 0% dels ingressos totals del centre.

Evolució del romanent, 2014. Font: elaboració pròpia NOTA: És el romanent real de l’any en curs, sense acumular el romanent no aplicat d’anys anteriors.

Ingressos bruts per lloc de treball

o El valor absolut d’ingressos bruts per lloc de treball (considerats sobre el resultat final del pressupost) ha disminuït un 9% respecte a l’any anterior.

Evolució dels ingressos bruts per lloc de treball,2014. Font: elaboració pròpia

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del resultat de l'any (€)

0200.000400.000600.000800.000

1.000.0001.200.0001.400.0001.600.0001.800.0002.000.0002.200.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Ingressos bruts per lloc de treball (€)


Coeficient de cost directe en la liquidació

o El cost directe del Consorci (relaciona els ingressos totals respecte al personal d’un procés directament implicat) és d’un 1,17. Ha estat menor que l’any anterior que va ser de 1,51. Aquest valor és el multiplicador per determinar els ingressos necessaris per garantir l’equilibri pressupostari de cadascun dels processos, un cop s’han calculat les despeses fixes. Si el valor es troba per sota de 1 indica que no es pot garantir les despeses directes.

o L’efecte del manteniment de la plantilla sumat al fort programa de contenció de la despesa aplicat, fa que els valors de cost directe siguin baixos. Totes les mesures aplicades van en la direcció de rebaixar els estructurals donat que l’altra part del cost directe, el personal, és invariable.

Evolució del coeficient del cost directe, 2014. Font: elaboració pròpia

Obligacions en la gestió del Medi Ambient, la Salut Pública i les Emergències

o El nivell econòmic ha augmentat pel que fa a les obligacions de gestió encomanades al Consorci (1.160.740,52€ respecte l’any anterior), les quals suposen un total de 11.065.036,71€ anuals. Aquest increment es deu principalment a les atribucions de l’ACA per millores i conservació de la planta de compostatge i sistemes de sanejament.

o Aquest valor inclou les partides relacionades amb Medi Ambient, Salut Pública i Emergències del pressupost del Consell Comarcal de la Garrotxa i de l’ajuntament d’Olot.

Evolució del pressupost d’execució, 2014. Font: elaboració pròpia

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del pressupost ordinari gestionat

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

2,20

2,40

2,60

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del coeficient de cost directe (tant per u)


Inversió en infraestructures ambientals de la comarca

o El pressupost destinat a inversions directament relacionades amb el medi ambient ha augmentat un 103% respecte l’any anterior. La diferència respecte l’any anterior provenen sobretot de les atribucions de fons de l’ACA.

o No s’inclouen en aquest punt les inversions en la direcció ambiental de les obres públiques, que no es controlen des del SIGMA. Aquestes es recullen en el procés d’Obra pública.

Evolució del pressupost d’inversió, 2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o Es dóna una ràtio positiva entre els ingressos i les despeses.

o Es compleix el principi d’estabilitat pressupostària.

o El coeficient de cost fix ha disminuït respecte l’any anterior i indica menys rendibilitat del sistema.

o Els ingressos bruts per lloc de treball superen lleugerament el nivell mínim per cobrir les necessitats reals.

o Disminueix el romanent en relació a l’any anterior, per l’entrada en vigor de la llei LRSAL i la diferència en l’estructuració del pressupost.

o Augmenta el nivell del pressupost ordinari de gestió. El nivell d’actuació en inversions de medi ambient s’ha incrementat lleugerament.

o Cal mantenir el pla de contenció en la despesa per assegurar el compliment del pressupost.

o Cal assegurar el nivell d’ingressos bruts per lloc de treball fins al nivell d’estabilitat (aprox. 35.500 €/lloc de treball).

o Cal assegurar l’execució dels projectes en temps i forma.

o Cal augmentar i assegurar els ingressos fixes.

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del pressupost d'inversió gestionat

Memòria del 2014

3. PROCESSOS ESTRATÈGICS


3.1 PLANIFICACIÓ, SEGUIMENT, AVALUACIÓ I MILLORA

DESCRIPCIÓ

Estructurar les actuacions per aconseguir els objectius marcats, verificar el seu compliment i, si convé, proposar millores.

ACTUACIONS ANUALS

Pla d’actuació anual del SIGMA

o Anualment la Junta General aprova el Pla d’actuació anual del Consorci, que recull les feines ordinàries i també les actuacions extraordinàries. En aquest Pla s’han agrupat les actuacions ordinàries dels diferents processos i és per això que no es pot fer una avaluació comparativa amb els anys anteriors.

o Pel 2014 es van preveure un total de 47 actuacions extraordinàries. 18 s’han finalitzat, 16 estan iniciades i 13 no s’han dut a terme (5 de les quals depenien d’ens externs). S’ha tingut en compte aquesta avaluació en la revisió del Pla d’actuació de 2015.

Pla de gestió de Residus 2007-2012

o Tot i que el Pla va caducar l’any 2012, no s’ha revisat perquè les actuacions previstes, tot i ser vàlides, s’han endarrerit per problemes pressupostaris i també per la revisió del PROGREMIC de la Generalitat de Catalunya, que ha donat l’actual PRECAT20 i el fet que la Directiva Marc de Residus defineix com a termini per a les actuacions previstes en el programa comarcal l’any 2015. Per tant, el aquest any caldrà revisar el programa comarcal.

Pla del Cicle de l’Aigua 2010-2015

o El context actual econòmic ha suposat una manca d’execució de les tasques definides en el Programa del Cicle de l’Aigua a la Garrotxa “Programa de mesures 2010 – 2015”.

o S’ha constituït el Consell Comarcal com a ELA de la Garrotxa.

Pla d’Espais verds d’Olot 2014-2020

o El 23 de juliol de 2014 es va publicar al BOP de Girona l’aprovació definitiva del Pla Director d’Espais Verds d’Olot 2014-2020.

o S’ha inclòs la proposta de gestió i millora del Parc Nou, així com la gestió dels horts urbans.

Pla d’Energia comarcal 2010-2015

o S’ha donar suport als municipis de la comarca en matèria d’eficiència i estalvi energètic i en la implantació d’energies renovables (biomassa, geotèrmia, solar tèrmica,...), segons el Pla d’energia comarcal.


o S’han redactat els PAES d’alguns municipis de la comarca.

o S’ha treballat en el Pla estratègic de gestió de la biomassa de la comarca.

Satisfacció del client

o Es consideren clients del SIGMA els següents: Consell Comarcal de la Garrotxa, ajuntaments, clients del Laboratori, estudiants de assistents als cursos de formació pràctiques (veure capítol de Sostenibilitat Social).

o Des del 2013 s’ha modificat el sistema d’obtenció de la informació d’alguns dels clients. Mensualment en el Comitè de qualitat es recullen les incidències relacionades amb el Consell, els ajuntaments i els clients del laboratori. S’ha fet el seguiment de les incidències.

o Els assistents als cursos de formació (veure apartat 3.3. Protocol i comunicació) i els estudiants de pràctiques fan una enquesta de valoració (veure apartat 2.2. Vector ambiental).

o S’han mantingut les enquestes de satisfacció dels clients del laboratori. S’han escollit 15 clients, de tots els tipus de mostres i que siguin significatius en quant a facturació. Han contestat 13 i els resultats són satisfactoris. No han anotat cap aspecte desfavorable.



Objectiu 2014


Desenvolupament d’accions extraordinàries (%) 72 85 85 Inclou les finalitzades i les iniciades al 2014

Fets Propostes

o Es fa difícil assolir l’objectiu de compliment de les actuacions extraordinàries del Pla d’actuació anual.

o S’ha modificat el sistema d’obtenció de la informació de satisfacció dels clients.

o Fer el seguiment trimestral de les actuacions previstes al Pla d’actuació anual.

o Consolidar el sistema de recollida d’informació relacionada amb la satisfacció dels clients.

o Redactar els nous plans comarcals de Gestió de Residus, d’Estalvi i eficiència i de Gestió del cicle de l’aigua.


3.2 PROJECTES

DESCRIPCIÓ

Executar actuacions temporals, no repetitives en el temps, que afecten de manera transversal diferents àrees o que exploren nous camps de treball.

ACTUACIONS ANUALS

Resiliència

o La resiliència és una propietat dels sistemes socioecològics, complexes i interrelacionats, que permet la seva gestió proactiva per afrontar situacions de canvi i continuar garantint el seu desenvolupament com a sistema. De tota manera cal considerar la resiliència, també, en un sentit molt més proper i pràctic pel que fa al seu desenvolupament en el si de l’administració local, en aquest sentit donem com a bona la definició d’en Lluís Fontanals (2012) que considera la resiliència com la capacitat de: Prevenir, Aguantar, Respondre, Recuperar i Aprendre (PARRA) de les situacions siguin aquestes ordinàries o extraordinàries.

o Durant l’any s’ha treballat en els diferents nivells del projecte de la resiliència:

- RESOR: estandarització de procediments, formació del personal, etc.

- RESSER: definició de la gestió dels serveis públics de forma resilient.

- RESUR: treball amb els diferents operadors per establir projectes de millora per a la coordinació dels agents implicats en els serveis comarcals.

- RESTER: definició de l’Estratègia pel seguiment dels factors de canvi i dels serveis ecosistèmics de la Garrotxa. Criteris de desplegament i manual d’implantació.

o També s’està treballant en la redacció d’un document estratègic que reculli totes les definicions i estratègies per continuar tirant endavant els diferents àmbits d’actuació.

Transversalitat

o Es planteja aquest projecte a rel dels canvis en els models de prestació de serveis públics i en la nova llei de l’administració (LRSAL). La finalitat del projecte és garantir la prestació dels serveis encarregats, assegurar-ne la qualitat i també els costos.

o Es treballa en àmbits com la col·laboració amb d’altres administracions, la racionalització dels procediments compartits amb els ens locals i la cooperació en la prestació dels serveis.

Reorganització

o A mitjans de 2013 es va iniciar un canvi en l’estructura organitzativa, per adaptar el Consorci als nous requeriments legislatius i per estar preparats per


possibles canvis organitzatius interns i de relació amb el Consell Comarcal, l’ajuntament d’Olot i la resta de municipis de la comarca.

o Durant el 2014 s’han consolidat els equips i els procediments de treball. S’ha iniciat l’estandarització en la definició de procediments i també la definició de les competències dels llocs de treball.


Indicador Valor 2014 Objectiu 2014 Objectiu 2015 Comentari dels resultats

Execució dels projectes en el termini previst (%) - 100% 100% La descripció actual dels projectes no permet calcular aquest

indicador.

Fets Propostes

o El projecte de Resiliència es va iniciar per millorar la prestació de serveis públics i s’ha treballat per aplicar el concepte a nivell intern i també a nivell de territori.

o S’han consolidat la majoria dels procediments i equips de treball, segons el nou model organitzatiu.

o S’ha treballat amb el Consell Comarcal per a la transversalitat dels serveis públics.

o Desenvolupar el projecte de la resiliència en els diferents àmbits: organització, de serveis públics, de coordinació entre els serveis públics i de serveis ecosistèmics.

o Estandaritzar els procediments de treball del Consorci i definició de les competències dels llocs de treball.

o Continuar treballant amb la transversalitat dels serveis amb el Consell Comarcal i l’ajuntament d’Olot.


3.3. PROTOCOL I COMUNICACIÓ

DESCRIPCIÓ

Relacionar-se, informar, formar i sensibilitzar la població en general o bé grups concrets, sobre aspectes de medi ambient, salut pública i emergències.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Executar les accions de comunicació

o S’han realitzat les actuacions de comunicació següents:

Àmbit d’actuació: Transversal

• Difusió amb la web del SIGMA. • Cicle de conferències els Grans Interrogants de la ciència: 10 xerrades sobre temes de difusió científica i tècnica adreçades al públic general. • Publicació de l’Observatori per a la sostenibilitat de la Garrotxa. • Edició de l’Agenda Escolar de la Garrotxa – temàtica residus. • Participació en la realització del butlletí “Olot en Xifres 2013”. • Presentació del SIGMA a un grup d’alumnes de l’IES Garrotxa. • Elaboració de programes televisius relacionats amb la Gestió Sostenible del Medi.

Àmbit d’actuació: Residus

• 8 xerrades informatives escoles sobre Com ordenem la porqueria que generem, en diferents centres d’educació secundària. • Visites a les instal·lacions de gestió de residus: 4 a la Planta de compostatge, 2 al Dipòsit controlat de residus i 2 a la Deixalleria comarcal. • Organització de l’estada de l’Escola Mòbil de Reciclatge a Olot. • Difusió del calendari de la Deixalleria Mòbil a la comarca. • Elaboració d’un Díptic informatiu de la gestió de residus a la comarca. • 2 xerrades en establiments comercials: la gestió de les deixalles i l’ús d’alguns serveis municipals de recollida, com la recollida de cartró comercial.

Àmbit d’actuació: Salut pública

• 6 cursos de manipulació d’aliments. • Revisió dels menús escolars i proposta de sopars en base als dinars que es serveixen en els centres educatius. • 31 xerrades d’alimentació saludable en diferents centres d’educació primària de la comarca. • Participació en el procés de vacunacions i revisions en nens d’edat escolar.


• Participació en l’execució de diverses activitats organitzades per DIPSALUT: o “Detectiu Queixal Corcat” per diferents centres educatius de la comarca. o Formació per a tècnics de piscines. o “Sigues tu” i “Òrdago” per diferents centres d’ensenyament. o Prevenció del mosquit tigre.

• Reedició dels tríptics “Tu n’ets el responsable” de tinença responsable d’animals de companyia. • Participació en la Taula d’infància de la Garrotxa. • Comunicació de les actuacions realitzades dins el projecte de mesures electromagnètiques a la comarca. • Campanya de retolació de les fonts naturals de la ciutat d’Olot.

Àmbit d’actuació: Espais verds i banc de llavors

• Participació en l’organització de la VII Fira del Farro de la Vall de Bianya. • IX Jornades de productes agroalimentaris locals en el marc de la Fira del Fajol de Batet de la Serra. • Presentació de la proposta del nou reglament d’Horts urbans de la ciutat d’Olot als diferents espais (5 reunions informatives). • Comunicació del projecte d’enjardinament d’una zona verda d’Olot (Rotonda Petrocat) per part dels alumnes del mòdul de jardineria de l’IES

Garrotxa. • Jornada informativa sobre el procés de creació de la DOP fesols de Santa Pau. • Difusió del Pla per a la fertilització nitrogenada a la Garrotxa, mitjançant els butlletins periòdics. • Dins el Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM s’han organitzat la jornada: Cultius associats amb cereal d’hivern amb lleguminosa.

Àmbit d’actuació: Cicle de l’aigua

• 4 xerrades sobre Com rentem l’aigua a la Garrotxa en diferents centres d’educació secundària. • 4 visites a les EDAR de la comarca.

Àmbit d’actuació: Energia

• Participació en Jornades i Ponències: o Primera Jornada d’Energia, eficiència energètica i autoconsum. o Jornada formativa “Estalvi i Eficiència Energètica a l’empresa”, organitzada per ADRINOC. o Jornades de Biocombustible organitzades per INNOVAC. o Seminari sobre Energia Geotèrmica de Baixa Temperatura en l’àmbit municipal. o Projecte Smart Reflex – INCASOL. o Seminari EctAdapt – Diputació de Girona. o Jornades de Renovació Energètica d’Edificis Municipals, Vilanova i la Geltrú.

• Comunicació de les actuacions realitzades dins el projecte “Carboneig 2.0”. • Comunicació de les actuacions realitzades dins el programa “CLIMA – Biomassa rural”. • Promoció de l’estalvi energètic a les escoles.


Àmbit d’actuació: Activitats classificades

• Ponència “Tràmits municipals per obrir una empresa” dins els Seminaris a emprenedors organitzats per la FES i l’IMPC.

Seguiment dels treballs per a l’actualització de l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa

o S’ha redactat l’Observatori 2014, que conté el màxim de dades actualitzades de l’any 2013. Aquest document és un conjunt d’indicadors numèrics objectius, relatius a la sostenibilitat de la comarca en els àmbits ambientals, socials i econòmics. La sèrie estadística ha de permetre, amb el temps, veure l’evolució i poder fer un seguiment de les accions i polítiques concretes. La periodicitat d’actualització és anual i es preveu que cada mes de juny es publiqui. Els destinataris són els càrrecs electes i la ciutadania. No té voluntat interpretativa, sinó que la posterior interpretació i lectura recau en cada grup d’interès en funció de les seves necessitats i/o condició ideològica.



Objectiu 2014


Visites al web 3.228 - - El 20% dels visitants han repetit la visita al web.


Augmenten el nombre de visitants del web del SIGMA

El SIGMA disposa d’un comptador gratuït (http://statcounter.com/) que comptabilitza el nombre de visitants del web. Des de l’any 2007 que va entrar en funcionament el web fins el 2010, el nombre de visitants anava augmentant. A partir del 2010 però, varen començar a disminuir les visites. Enguany hi ha hagut un cert manteniment respecte els anys anteriors, amb un increment d’un 13% de visites respecte el 2013.

Evolució anual de les visites del web del SIGMA, 2014. Font elaboració pròpia, a partir de les dades obtingudes del comptador “statcounter”

0

1000

2000

3000

4000

5000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de visites al web

visitants 1 sola vegada visitants que repeteixen


RESUM

Fets Propostes

o L’actualització del web actual no es pot fer de manera autònoma.

o No es disposa d’un Pla de comunicació.

o Com ja és habitual, es fa difícil obtenir les dades corresponents al darrer any de l’Observatori de la sostenibilitat, ja que moltes fonts que s’utilitzen no disposen de les dades actualitzades.


o Millorar el web del SIGMA, perquè sigui fàcilment modulable segons les necessitats del Consorci.

o Redactar el Pla de comunicació dels diferents àmbits de medi ambient, salut pública i emergències, en coordinació amb necessitats i estratègies del Consell Comarcal i de l’ajuntament d’Olot.


3.4. GESTIÓ DE LA QUALITAT

DESCRIPCIÓ

Millorar contínuament la gestió del Consorci, amb la gestió de no-conformitats i realització de l’auditoria interna.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Seguiment de la certificació del SIGMA (norma UNE/EN- ISO 9001) i l’acreditació del Laboratori Polivalent (norma UNE/EN ISO 17025)

o Des de l’any 2004 el SIGMA es troba certificat d’acord amb la norma UNE/EN- ISO 9001, per tal de garantir la millora contínua de l’organització per processos, i el Laboratori Polivalent ja disposava del certificat ISO 9001:1994 (des del 1999) i el certificat ISO 9001:2000 (des del 2003). Durant el 2014 s’han dut a terme les auditories de seguiment (la corresponent a l’any anterior i la d’enguany). De la primera auditoria resta pendent la descripció de les competències dels llocs de treball.

o Enguany també s’ha acreditat el laboratori amb la norma tècnica UNE/EN ISO 17025, per la determinació de pH, conductivitat i DQO.

Gestió de les no-conformitats i auditories de qualitat

No- conformitats, accions correctives i accions preventives

o Les no-conformitats (NC) són serveis, activitats, materials, etc. d’origen extern (proveïdors o subcontractats) o intern (internes, reclamacions de clients, auditories internes o auditories externes) que presenten alguna irregularitat, ja sigui de caràcter tècnic o de caràcter servicial, que afecta la qualitat del servei que s’ofereix. Posteriorment s’obren les accions correctives (AC) quan cal eliminar la causa d’una no-conformitat, per evitar que torni a ocórrer o bé s’obren les accions preventives (AP), que s’apliquen després d’identificar una no-conformitat potencial, però que cal eliminar-ne la causa i impedir la seva aparició.

o S’han obert un total de 62 no-conformitats. El 68% procedents del laboratori, ja que enguany hi ha hagut el primer any del procés d’acreditació d’acord amb la norma ISO 17025. Durant l’any en curs s’han tancat 43 no-conformitats, de les quals 28 han estat tancades en el termini previst.

o En finalitzar l’any, hi ha 23 no-conformitats obertes.

Auditories internes

o Les auditories internes (AI) són revisions anuals, realitzades pel mateix personal del Consorci o per personal extern contractat, per determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat satisfan les disposicions prèviament establertes. També determina la conformitat amb la norma internacional UNE-EN-ISO 9001:2008 i UNE-EN-ISO 17025:2005.

o Auditories externes: de la ISO 9001 no s’han obert no-conformitats. De la ISO 17025 s’han obert 17 no-conformitats.

o Auditories internes: de la ISO 9001 s’han obert 13 no-conformitats. De la ISO 17025 s’han obert 25 no-conformitats.


EVOLUCIÓ HISTORICA

Augmenta el percentatge d’accions correctives procedents d’auditoria i no s’acompleix l’objectiu previst

o Les AC i AP procedents d’auditories (interna i externa) representen el 94% de les NC obertes durant l’any. Enguany el valor és molt alt perquè ha estat el primer de l’acreditació del Laboratori amb la ISO 17025.

o A més a més, no s’acompleix l’objectiu previst, que havia de ser inferior al 50%.

Evolució del les NC procedents d’auditoria, respecte el total d’AC i AP obertes durant l’any. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o Es manté la certificació del sistema de gestió de qualitat segons la ISO 9001:2008 i s’obté l’acreditació del laboratori d’acord amb la norma ISO 17025:2005. No s’ha renovat la certificació d’acord amb la ISO 14001 i el reglament EMAS, però s’han continuat aplicant els criteris de gestió.

o Es fa difícil complir els terminis de tancament de les no-conformitats.

o S’han obert no-conformitats derivades de les auditories però també d’internes.

o Potenciar l’obertura, seguiment i tancament de les no-conformitats, com a eines d’avaluació i millora.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Percentatge de NC d'auditoria (interna i externa)

AC d'auditoria objectiu

Memòria del 2014

4. GESTIÓ DE SERVEIS PÚBLICS


4.1. RECOLLIDA DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA

DESCRIPCIÓ

Fomentar la prevenció i garantir la recollida i selecció dels residus a través de la gestió dels serveis de recollida de deixalles (residus municipals ordinaris, voluminosos, especials i els generats per activitats empresarials, sempre que siguin assimilables a domèstics), així com la gestió del servei de neteja viària per aquells municipis que ho hagin delegat.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Gestió i control dels serveis de recollida de residus

o Durant l’any 2014 a la Garrotxa s’han gestionat un total de 29.851 tones de deixalles (s’inclouen totes les deixalles, tant recollides a través dels serveis municipals, com aportades a les deixalleries i centres de transferència). Un 29% d’aquestes han estat valoritzades o han seguit vies de tractament de residus especials o perillosos. La resta, 21.263 tones, han estat dipositades al Dipòsit controlat de residus municipals de la Garrotxa.

o Un 77% del REBUIG aportat al dipòsit (16.431 Tn) correspon a residus sòlids urbans (rebuig domèstic, industrial i comercial assimilables connectats als serveis municipals de recollida), i un 11% correspon a residus de materials voluminosos que han passat per les deixalleries. La resta, el 12% (2.611 Tn ) ha estat rebuig industrial assimilable a domèstic d’empreses desconnectades dels serveis municipals de recollida.

o Pel que fa als residus urbans corresponen a residus comercials assimilables a domèstics connectats als serveis municipals, s’ha recollit 2.587 Tn, un 10% inferior a l’any passat.

o La generació total de rebuig ha estat inferior a anys anteriors, en 0,93 kg/hab·dia, dels quals 0,68 kg s’atribueixen a generació domèstica i 0,25 kg a industrial assimilable, connectada i desconnectada dels serveis municipals de recollida.

o A través de la recollida SELECTIVA s’han valoritzat 7.443 tones de material, que representen un rendiment del 31,18% sobre la producció urbana. 2014

Fracció Tones seleccionadesKg generats (Kg/hab any)

Kg seleccionats (Kg/hab any)

Objectiu assolit s/producció teòrica

Objectiu PGRMG

Vidre 1.208,52 29,82 21,57 72,32% 70%

Paper i cartró 1.827,57 76,69 32,61 42,53% 60%Envasos lleugers 1368,27 51,13 24,42 47,76% 35%Fracció orgànica 3.038,73 153,38 54,23 35,36% 35%

TOTAL 7.443,09 426,05 132,83 31,18% Material valoritzat a través de la recollida selectiva, 2014. Font: elaboració pròpia. * inclou també la producció de rebuig.

o Aquest any l’Agencia de Residus de Catalunya (ARC) ha realitzat 4 caracteritzacions de la FORM procedent d’Olot i entrada a la Planta de Compostatge, una per cada trimestre, amb uns resultats molt dispars entre el 4,62% i el 8,25% d’impropis (la mitjana es situa al 6,75%). Els resultats es consideren satisfactoris ja que s’ha baixat del 10% d’impropis respecte l’any passat. A la resta de circuits de la Garrotxa s’han fet un total de 16 caracteritzacions, una per trimestre i


circuit. Els valors també són dispars, entre el 2,13% i el 8,14% d’impropis, tot i això aquests son uns valors satisfactoris ja que han estat inferiors a anys anteriors.

o Pel que fa a la comarca les caracteritzacions d’envasos lleugers es de forma diferenciada degut el model de recollida, essent amb contenidor de càrrega posterior, utilitzat a Olot i el d’iglú per a la resta de la comarca. La tendència a la disminució d’impropis a la comarca, es manté en valors inferiors al 20%. Pel que fa a Olot, els resultats de les caracteritzacions han superat el 30% en alguns casos i la mitja es situa en el 32,39% d’impropis, valor que fins el moment va baixant cada any.

o La producció urbana total (recollida amb contenidors de rebuig i de selectiva amb inclusió dels industrials connectats a les recollides municipals) ha estat de 23.874 tones, la qual cosa representa una producció de 1,17 kg/hab·dia.

o Amb el servei de recollida porta a porta de mobles i TRASTOS vells s’han recollit 442 tones de material, que conjuntament amb els residus entrats a la Deixalleria, han generat 2.221 tones de rebuig i 1.145 tones de materials valoritzables o especials. En conjunt, les tones recollides han estat un 18% superior a l’any passat, amb un increment important pel que fa a les tones de rebuig de l’odre del 44%.

o A continuació es presenta un resum de la quantitat (en tones) de residus gestionats a la comarca

PRODUCCIÓ DE RESIDUS DE LA GARROTXA ANY.- 2014 Valors en tones

M. O.domèstic industrial RSU indústria matèria trastos trastos vidre paper envasos cartró vidre entrades sortides esp sortides residus especials i residus

conectada desconectada orgànica recollits abocador cartró comercial comercial deixalleria i valoritzables abocador abocador recuperats generats

ARGELAGUER 127,74 5,08 132,82 52,99 31,32 4,66 23,43 12,80 16,33 10,09 209,24 70,54 279,78

BESALÚ 602,94 112,68 715,62 0,00 157,01 16,83 84,63 61,91 124,98 59,64 238,11 64,05 174,06 800,25 467,59 1.267,84

BEUDA 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,92 4,63 6,50 6,42 3,46 4,63 16,38 21,01

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 214,21 41,15 255,36 0,00 55,52 9,37 47,12 19,29 40,68 18,39 302,47 133,88 436,35LES PLANES D'HOSTOLES 405,93 70,74 476,67 0,00 79,69 20,97 105,45 38,29 48,02 22,68 582,11 188,69 770,80

LES PRESES 553,28 309,17 862,45 180,92 0,00 21,68 109,02 44,46 70,56 28,28 1.152,39 143,30 1.295,69

MAIÀ DE MONTCAL 164,68 10,29 174,98 0,00 0,00 4,22 21,22 21,12 18,99 9,06 196,20 49,16 245,36

MIERES 105,85 8,68 114,53 0,00 0,00 4,83 24,29 11,12 14,76 5,77 138,81 31,65 170,47

MONTAGUT I OIX 349,52 82,75 432,27 0,00 0,00 14,17 71,25 35,48 24,87 14,26 503,52 74,61 578,13

OLOT 7.862,17 1.146,56 9.008,73 1.547,12 2.064,00 202,85 1.020,02 533,38 840,46 978,29 167,07 45,50 1.659,73 1.048,66 611,06 11.575,86 5.677,36 17.253,22RIUDAURA 115,96 0,00 115,96 0,00 0,00 8,10 40,73 14,34 15,65 7,54 156,69 37,53 194,22SALES DE LLIERCA 16,48 8,26 24,74 0,00 0,00 6,75 33,94 6,13 5,36 2,82 58,68 14,31 72,99SANT ANIOL DE FINESTRES 82,76 30,70 113,46 0,00 0,00 15,43 77,59 20,24 11,43 6,16 191,05 37,83 228,87

SANT FELIU DE PALLEROLS 290,05 53,96 344,01 0,00 49,32 18,33 92,17 51,74 60,95 28,77 35,86 4,38 31,48 436,18 195,16 631,34

SANT FERRIOL 37,74 8,95 46,69 55,86 0,00 3,73 18,76 7,50 10,97 4,17 121,30 22,64 143,94

SANT JAUME DE LLIERCA 167,78 16,08 183,86 177,68 36,06 7,94 39,93 20,74 31,90 19,15 401,46 107,85 509,31

SANT JOAN LES FONTS 999,69 301,20 1.300,89 155,03 222,70 14,22 71,50 66,89 103,03 48,84 292,49 27,93 264,56 1.527,42 469,38 1.996,81

SANTA PAU 407,79 57,97 465,76 97,78 102,85 22,96 115,45 55,91 56,88 27,64 679,00 243,28 922,27TORTELLÀ 166,15 9,56 175,71 24,27 19,07 6,62 33,29 17,22 29,59 16,67 233,27 82,55 315,81

VALL D'EN BAS 821,82 226,22 1.048,04 192,04 149,62 19,29 97,00 68,38 87,89 39,57 1.337,08 345,46 1.682,54

VALL DE BIANYA 351,20 87,25 438,46 128,02 71,56 17,81 89,56 49,60 40,78 17,02 656,04 178,96 835,00

TOTALS ANUALS 13.843,73 2.587,25 16.430,98 2.611,71 3.038,73 441,68 2.220,96 1.163,02 1.660,50 1.368,27 167,07 45,50 2.226,18 1.145,02 1.081,16 21.263,65 8.588,11 29.851,76

REBUIG TRASTOS RECOLLIDA SELECTIVA DEIXALLERIA TOTAL

Quantitat de residus (en tones) gestionats en les recollides i infraestructures de residus de la Garrotxa l’any 2014. Font: elaboració pròpia. NOTA: Tot i que s’imputen els materials recollits a les deixalleries només als municipis que disposen d’aquestes instal·lacions, el material pot procedir dels usuaris de tota la seva àrea d’influència

Gestió i control de les recollides sectorials específiques

o Es realitzen recollides de caire sectorial (comerços, bars i restaurants) del municipi d’Olot, a causa del volum de deixalles generades i de la voluntat del municipi. També es fan a Besalú, tot i que es comptabilitzen a través de la seva deixalleria.


o Del servei de recollida de paper i cartró comercial del centre d’Olot s’han recollit 167 tones de material, que representa un 17% de tot el paper recollit selectivament a la ciutat. Respecte el servei de recollida de vidre en bars i restaurants s’han recollit un total de 47 tones de material, que representen menys del 8% del total del vidre recollit a la ciutat.

o A partir del servei de recollida de piles en establiments, s’han recollit un total de 4 tones de material, aproximadament la mateixa quantitat que l’any anterior.

o Amb la recollida porta a porta de materials voluminosos d’Olot (l’únic municipi del qual es gestionen les sol·licituds) s’han recollit 203 tones de residus, distribuïdes en aproximadament 4.302 punts de recollida. El 34% dels punts recollits han estat sol·licitats prèviament (un 83% a través del SIGMA i un 17% a través de l’OAC), mentre que el 66% restant han estat detectats i recollits mentre es realitzava el propi servei. Respecte a la resta de municipis de la comarca s’han recollit 239 tones de residus en 3.916 punts de recollida, les recollides en zones disseminades són molt puntuals.

Gestió i control dels serveis de neteja viària (Olot)

o Durant l’any s’han tramès un total de 558 sol·licituds relacionades tant amb la neteja viària com amb la recollida de deixalles.

o L’estat de neteja de la ciutat s’ha controlat a través de 77 inspeccions amb indicadors prèviament definits. S’ha fet el seguiment de les tasques de l’adjudicatari i del servei (58 inspeccions en total), amb 12 inspeccions de neteja viària, 26 inspeccions a la resta de serveis i 20 inspeccions d’incidències puntuals de neteja o recollida de deixalles. Cal tenir en compte que aquestes incidències són d’origen molt divers i que la majoria d’elles no són atribuïbles a una manca de prestació del servei per part de l’adjudicatari.

o El control de l’estat de neteja de la ciutat ha donat bons resultats. El control d’indicadors realitzat abans i després de la neteja ha donat uns resultat mig de 1,25 sobre 3 (dins una escala de 0 a 3, on el 0 representa un estat perfecte i el 3 un estat deficient).

o Durant l’any 2014 hi ha hagut un total de 3 plans ocupacionals. Un de 4 persones durant 6 mesos que van realitzar tasques de neteja i manteniment al Barri Vell i que va finalitzar al mes de juny. Un altre de 2 persones que han realitzat tasques de neteja vertical a tota la ciutat i que va finalitzar al mes de juliol i per últim un pla ocupacional d’11 persones que també han realitzat tasques de neteja i manteniment per tota la ciutat i que ha finalitzat el 30 de gener de 2015.

o L’avaluació de l’eficiència en la neteja viària i la seva evolució anual és difícil de calcular, perquè és un element subjectiu. El nombre d’incidències detectades i les inspeccions relacionades no reflecteixen directament el grau de neteja de la ciutat i el compliment del contracte per part de l’adjudicatari, sinó que ve fortament condicionat per la percepció i el comportament del ciutadà i pel grau de control per part de l’Administració. El nombre d’incidències greus, que deriven d’un incompliment injustificat de les obligacions establertes al contracte amb l’adjudicatari, segueix essent nul.

o Durant aquest 2014 s’han tramitat 107 ordres a l’adjudicatari, 3 relacionades amb animals morts, 5 sobre buidatge de papereres i manteniment i 99 relacionades amb la neteja de la via pública.

EXTRAORDINÀRIES

Desplegament de la nova concessió de recollida de deixalles en proximitat a la comarca

o En data 11 de desembre de 2014, el Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa va fer pública la contractació del servei de recollida de deixalles en proximitat de la Garrotxa a l’empresa Tractaments i Serveis Ambientals Vila, SL, per complir la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Les empreses Anfruns-Garriga, SL i Fomento de Construcciones y Contratas, SA han interposat un recurs especial a la contractació. És per això


que, fins que no es resolgui el procés, el servei el continuarà prestant l’antic concessionari (Anfruns-Garriga, SL) amb les mateixes condicions. Aquest fet també ha provocat que quedi paralitzat el desplegament del PGRMG a la resta de la comarca, situació que s’arrossega des de l’1 de gener de 2014.



Objectiu 2014


Variació de la producció urbana de residus per habitant (%)

0,58 Dismi-nució

- Ja fa uns anys que la producció tendeix a disminuir tot i això aquest any el descens

s’ha mantingut, tal com la recollida selectiva (-2%) i en els RSU connectats (1,55%).

Valorització de residus de la recollida selectiva en origen total (%)

31,18 Augment 32

El rendiment de la recollida selectiva ha augmentat respecte els anys anteriors i tot i que ha disminuït lleugerament respecte l’any 2013 (32), mantenint el seu màxim històric. Aquesta disminució no ha permès arribar a l’objectiu establert pel 2014 a causa de la disminució de les recollides de la fracció orgànica i el paper i el cartró.

Variació de residus industrials assimilables a domèstics

desconnectats (%) -31,18

Dismi-nució

- Ja fa uns anys que va disminuït la quantitat de residus empresarials desconnectats del

serveis municipals que entren al Dipòsit controlat, que també s’atribueix a la crisi econòmica general.


Forta davallada de la generació de rebuig

o Disminueixen els residus de caràcter empresarial desconnectats (31%) i les activitats connectades (10%), mentre que la producció dels domèstics augmenta lleugerament (4%).

o La producció unitària de rebuig domèstic es manté en valors de mínim històric i es situa als 0,68 kg/hab·dia, així com la de rebuig empresarial, que és de 0,25 kg/hab·dia. La producció de rebuig no ha parat de disminuir des de la màxima producció que es va donar l’any 2006 on hi ha hagut les produccions més altes (1,0 kg/hab·dia de rebuig domèstic i 0,6 kg/hab·dia de rebuig empresarial).

Evolució de la producció de rebuig (domèstic i industrial assimilable connectat i desconnectat als serveis municipals de recollida) 2014. Font: elaboració pròpia

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

Evolució de la producció de deixalles (kg/hab·dia)

domèstic industrial


Es manté de la recollida selectiva

o Aquest any el rendiment de la recollida selectiva es manté a nivells històrics de selecció. Enguany a la comarca s’han recollit selectivament el 31,18% dels residus generats (l’any 2013 el 31,92% que havia esta el valor més alt assolit). Tot i això, si la valoració la fem per fracció, hi hagut una disminució sobretot de la matèria orgànica (-4,07%) i el paper i cartró (-3,55% ), i s’ha augmentat la recollida dels envasos lleugers en un 5%,

o Enguany la producció urbana total (domèstica sense tenir els residus de les activitats connectades) es situa als 1,04 kg/hab·dia de rebuig i selectiva (durant els últims anys s’havia mantingut als 1,1 kg/hab·dia i 1,04 Kg/hab.dia l’any 2012).

0%

10%

20%

30%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució total de la recolldia selectiva

tones recollides Rendiment (%)

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del rendiment de la recollida selectiva

VIDRE PAPER ENVASOS MATERIA ORGANICA TOTAL

Evolució de la quantitat de material procedent de la recollida selectiva i rendiment Evolució dels kg de FORM i del rendiment d’aquesta recollida (% sobre el total de rebuig recollit), d’aquesta sobre la producció urbana a la Garrotxa, 2014. Font: elaboració pròpia 2014. Font: elaboració pròpia.

Paper i cartró comercial (kg)

Vidre de bars i restaurants

(kg)

Piles en establiments

(kg) 2004 150.230 13.770 1.480 2005 202.310 18.360 1.700 2006 213.570 23.590 2.390 2007 238.250 41.480 1.480 2008 230.710 54.100 1.640 2009 213.610 63.690 1.460 2010 206.420 58.660 2.606 2011 186.060 64.200 2.618 2012 163.820 57.540 2.820 2013 161.880 53.780 4.013 2014 167.070 45.500 3.476

Evolució del material procedent de les diferents recollides sectorials a Olot en kg, 2014. Font: elaboració pròpia


RESUM

Fets Propostes

o Disminució en la recollida selectiva en origen, sobretot de les recollides de matèria orgànica i el paper i el cartró, llevat dels envasos lleugers, fet que provoca que els rendiments pràcticament es mantinguin en relació a l’any passat.

o Restem lluny dels objectius de recollida selectiva del paper i cartró, definits en el Programa de gestió de residus de la Garrotxa.

o Lleuger augment de la producció domèstica de deixalles.

o Es van consolidant les aplicacions informàtiques però amb baix ús encara de la de control de pesos de les recollides.


o Modificar l’ordenança de gestió de residus d’Olot, d’acord amb els nous models de recollida.

o Redactar el Manual d’ús, el Pla de Prevenció de Riscos i el Pla d’Autoprotecció per aquelles instal·lacions de gestió de residus que encara no el tenen.

ALTRES

o Continuar treballant per millorar el control de les taxes d’escombraries empresarials d’Olot, amb la millora del rendiment de les aplicacions informàtiques d’inspeccions a activitats i de gestió de les recollides empresarials i començar a gestionar les taxes a empreses amb pesos reals dels contenidors d’ús particular i sobretot l’aplicació del control de pesos.

o Millorar els objectius pel que fa a la recollida selectiva de paper i cartó.


4.2. PLANTA DE COMPOSTATGE

DESCRIPCIÓ

Controlar i supervisar la gestió de la planta de compostatge d’Olot amb l’objectiu de garantir un correcte tractament de la FORM així com dels Fangs procedents de les depuradores públiques.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Gestió i control de la Planta de compostatge de la Garrotxa

o S’han tractat un total de 7.454 tones de FORM procedents de diferents Ens Locals de les comarques gironines, 121 tones menys que l’any passat. Tot i sol·licitar a l’Agència de Residus de Catalunya més FORM d’altres indrets pròxims a la Garrotxa, no ha estat possible incrementar-ne el tractament. Del total de FORM tractada el 43% procedeix de la comarca de la Garrotxa.

o La mitjana mensual tractada ha estat de 621 tones/mes amb una punta durant el mes d’agost de 775 tones/mes. Aquest valor encara per sota de la capacitat de planta (1.041 tones/mes). De mitjana anual s’ha assolit el 60% de capacitat de la instal·lació.

o Han entrat 7.150 tones de fangs, un 4,30 % menys que l’any passat. S’ha assolit el 72% de capacitat de la planta, un 3% menys de l’any 2013 a causa de l’excessiva humitat dels fangs d’entrada, que s’ha de compensar amb l’addicció de més agent activant. El 76% de fangs tractats són comarcals.

o El rebuig total que ha generat la Planta, que s’ha aportat al Dipòsit controlat, ha estat de 660 tones, que representen un 8,85% de la FORM tractada. El rebuig generat és atribuïble als materials impropis presents en la FORM. Atenent a les caracteritzacions, el material aportat conté 450 tones de rebuig, dada molt llunyana al rebuig real, per tant, es conclou que les caracteritzacions no acaben de ser representatives del rebuig que realment entra a la planta.

o A la Planta s’han generat un total de 1.346 tones de compost procedents del tractament de la FORM I 1.579 tones de compost procedents del tractament dels fangs de depuradora. El rendiment (t compost/t entrades) és del 18% en FORM i 22% en fangs.

o La qualitat del compost procedent de la FORM i de fangs presenta uns valors aptes per ser aplicats a l’agricultura.

o La tendència de tot l’any ha estat la no-generació de males olors. No s’han detectat incidències a considerar.

Entrades mensuals i capacitat nominal de la instal·lació (Cn), 2014. Font: elaboració pròpia a partir les dades de l’empresa gestora de la planta.

0

200400

600

8001.000

1.200

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Entrades a la Planta de Compostatge (t)

FANG EDAR FORM Cn Form Cn Form


EXTRAORDINÀRIES



Objectiu 2014


Percentatge d’analítiques de qualitat del compost de FORM de categoria

Classe A (%) 0 50 25

No hi ha cap analítica de compost de FORM amb classe A a causa de la presència de Zinc, Coure, Cadmi i Mercuri a les analítiques. Totes les analítiques donen Classe B,

apte per ús agrícola. Percentatge d’analítiques de qualitat

del compost de FANGS aptes per agricultura Classe C (%)

100 100 100 S’ha millorat la qualitat respecte el 2013 per absència de metalls.

Rebuig real / Rebuig teòric (tant per 1)

1,57 <2 <2 La poca fiabilitat de les caracteritzacions alhora de calcular el rebuig teòric és

l’indicatiu d’aquesta diferència FORM tractada / capacitat de la

Planta de Compostatge 0,60 0,80-1 0,80-1

La falta de FORM a Catalunya no ha permès incrementar el tractament d’aquest material

Fangs tractats / capacitat de la Planta de Compostatge

(tant per 1) 0,72 0,80-1 0,80-1

No s’assoleix la capacitat òptima a causa de l’excés d’aigua que porten els fangs, que disminueixen la capacitat de tractament.

Energia consumida (kWh/tones tractades)

129 <150 <150 S’han reduït 2 kWh per tona , respecta al 2013.

Compost obtingut de FORM (tones compost FORM/tones entrades)

0,18 0,20 0,20 No s’han complert els objectius perquè els túnels surten excessivament humits i es

perd compost alhora de cribar l’estella Compost obtingut de FANGS (tones

compost FANG/tones entrades) 0,22 0,30 0,30

La bona qualitat de l’estella de fusta utilitzada ha estat clau per al compliment dels objectius.

Millores executades a la Planta

o S’han realitzat diverses millores finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua per un import de 39.000 € (sense IVA), que s’han basat en la recirculació de l’aigua del rentador de gasos per així minimitzar l’abocament d’aigües a EDAR. Aquesta administració també ha finançat l’adquisició d’una pala carregadora de segona mà, en molt bon estat, per un import de 88.000 € (sense IVA).

o També s’ha realitzat l’adjudicació d’una planta de diòxid de clor per al tractament d’aigua de reg dels biofiltres, per un import de 50.000 € (IVA inclòs), amb fons propis del Consell Comarcal.



RESUM

Fets Propostes

o La pala carregadora ha complert la seva vida útil i s’ha substituït.

o L’obra de recirculació de l’aigua del rentador de gasos ha fet que disminuís l’abocament d’aigües residuals a l’EDAR.

o Només s’ha assolit el 60% de la capacitat de tractament de FORM de la Planta. Tot i posar-ho en coneixement de l’ARC, no ha estat possible incrementar l’entrada de material degut a la falta de FORM a Catalunya.

o El marro de cafè com a agent activant és car i té carències de subministrament. S’han fet diferents proves per substituir-lo sense uns resultat satisfactoris.

o S’ha adquirit una planta de diòxid de clor per tractar l’aigua dels biofiltres.


o Trobar un substitut del marro de cafè com a agent activant.

o Conèixer el destí del compost ja que actualment es desconeix.

ALTRES

o Incrementar els percentatges de compost de FORM amb qualitat classe A i augmentar la qualitat del compost de FANGS.

o Incrementar l’entrada de FORM a la Planta de compostatge.

La Planta de Compostatge continua estant per sota les capacitats nominals de tractament

o S’han tractat 121 tones de FORM menys que l’any passat i l’entrada total de fangs a les instal·lacions ha estat un 4,30 % menys que l’any passat.

o En general s’observa que els valors de fangs i de FORM tractats estan molt lluny de la capacitat nominal de la Planta, que és de 12.500t per la FORM i 10.000t pels fangs.

Evolució de les entrades anuals a la Planta de Compostatge. Cn: Capacitat nominal Font: elaboració pròpia a partir les dades de l’empresa gestora de la planta.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de les entrades a la Planta de Compostatge (t)

fangs FORM Cn fangs Cn FORM


4.3 DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS

DESCRIPCIÓ

Garantir la gestió del Dipòsit Controlat de Residus Municipals de la Garrotxa, per assegurar una correcta deposició.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Gestió i control del Dipòsit controlat de residus municipals de la Garrotxa

o Durant l’any 2014 han entrat 21.263 tones de rebuig. La seva deposició presenta una densitat de 0,87 Tn/m3 que corresponen a 24.440 m3. Durant aquest any

s’ha finalitzat l’explotació de la cel·la 6 i ha entrat en funcionament la cel·la 7, amb una disponibilitat per a la disposició de residus a finals d’any d’uns 2 mesos. Hi ha previst que inicis del 2015 s’iniciïn les obres d’adequació del dipòsit controlat de Beuda, Fase 2, necessaris per garantir la disposició dels residus generats a la comarca i més tenint en compte la disponibilitat de la cel·la 7.

o La pluviometria total acumulada al Dipòsit ha estat de 1.163 l/m2, molt superior a la mitjana anual dels últims 10 anys (900 l/m2), en un 29%.

o S’han generat 7.554 m3 de lixiviats, un 13% superior al 2013 i d’un 38% superior a la mitjana dels últims 10 any (5.471 m3). Un total de 1.547 m3 han estat tractats en el propi Dipòsit, tot i que l’explotador s’ha fet càrrec de manera directa de la gestió de 4.000 m3, equivalent al 90% del cabal de disseny de la planta. La resta, 3.554 m3 han estat transportats i gestionats per un gestor extern autoritzat i el Consell Comarcal n’ha assumit el 75% del cost de transport i tractament i l’adjudicatari el 25% (en aquest import s’inclouen el 29% dels concentrats procedents del tractament de lixiviats).

o Els lixiviats generats mantenen les seves característiques habituals amb concentracions elevades d’amoni, salinitat i DQO. El seu increment durant el 2014 és atribuïble a l’elevada precipitació (la meitat del mesos de l’any la precipitació a estat superior als 110 l/m2, destacant de manera excepcional el mes de desembre amb 225 l/m2), així com a l’augment de superfície explotada que es troba segellada parcialment. En les obres d’adequació del Dipòsit (Fase 2), hi ha previst el segellat d’aquesta zona, que ajudarà a reduir les infiltracions d’aigües i per tant, la generació de lixiviats.

o Tot i la molt bona qualitat dels lixiviats tractats, el fet que l’actual Autorització Ambiental del dipòsit no contempli l’abocament a llera, fa que l’aigua tractada hagi de ser retirada amb camió cisterna fins a una EDAR municipal. S’ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’autorització d’abocament a medi, i segueix en tràmit la sol·licitud d’autorització per la reutilització dels lixiviats tractats, iniciada al 2013.

o S’han continuat avaluant els paràmetres de control analític dels 4 piezòmetres, de la bassa de recepció de lixiviats, dels lixiviats tractats, de la riera de Capellades i de la bassa de pluvials, així com de la torxa per avaluar l’emissió de gasos, tots ells d’acord amb el Decret 1/1997 sobre deposició de rebuig en dipòsits controlats. Dels resultats obtinguts cal destacar la manca de temperatura de crema de la torxa, la qual no arriba a la temperatura estipulada.

o Durant aquest any s’han realitzat 9 inspeccions a les instal·lacions del Dipòsit per part de diferents Administracions: sis de l’ARC, una de l’ACA i dues per part dels tècnics de l’Ajuntament de Beuda. A més, s’ha fet una reunió de la Comissió de seguiment del Dipòsit.


0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució dels residus entrats al Dipòsit controlat de residus municipals de la Garrotxa (kg)



Objectiu 2014


Variació del pes anual de residus entrats a l’abocador (%)

-2,32 0 0 Continua la disminució dels residus entrats al Dipòsit, a causa d’un fort retrocés de les aportacions de residus d’origen empresarial.

Generació de lixiviats per pluviometria interceptada (m3

lixiviats/m3 pluja interceptada 0,092 <0,05 <0,05

Segueixen havent infiltracions d’aigües netes a l’interior del vas, les obres d’adequació del dipòsit controlat de Beuda, Fase 2, suposaran una millora en el segellat i per tant,

una reducció de les infiltracions. Lixiviats tractats respecte la

capacitat de disseny de la planta (%) 35 100 100

La complexitat de la planta provoca aturades de manteniment i neteges que no permeten un funcionament constant.


El material entrat al Dipòsit Controlat de Residus segueix a la baixa

o La producció total de rebuig entrat al dipòsit ha estat de 21.263 tones, una disminució del 2,32% respecte l’any 2013, situant-se al mateix nivell de l’any

1994.

o Segueixen a la baixa els residus d’origen industrial, mentre que hi ha un petit increment pel que fa a l’entrada de la recollida domèstica i les deixalleries.

Evolució de les entrades al Dipòsit controlat de residus (kg), 2014. Font: elaboració pròpia Distribució anual dels residus entrats al dipòsit segons la seva procedència, 2014. Font: elaboració pròpia. RSU: residus sòlids urbans, RI: residus industrials

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Residus tractats durant el 2014(kg)

RSU (kg) RI (kg) Deixalleria(kg)


RESUM

Fets Propostes

o Continua la disminució dels residus entrats al Dipòsit, a causa d’un fort retrocés de les aportacions de residus de caràcter empresarial, tot i el petit increment en la generació de residus domèstics.

o El sistema de tractament de lixiviats ha tractat 1.547 m3. L’etapa d’ultrafiltració és la que ha donat més problemes per tamponament de les membranes.

o La gestió dels lixiviats concentrats del procés de tractament s’ha de fer externament.

o La pluviometria total acumulada ha estat de 1.163 l/m2, i s’han generat un total de 7.554 m3 de lixiviats, valors molt superiors als de les mitjanes dels últims 10 anys.

o En finalitzar l’any, al Dipòsit li queda menys de 2 mesos de vida útil.

o S’ha legalitzat la instal·lació elèctrica, l’emmagatzematge de residus i l’emmagatzematge de carburants.

o S’ha comptat amb una assistència tècnica per millorar el sistema de tractament de lixiviats.

o S’ha dut a terme el control periòdic per part d’una entitat de control ambiental.


o Adequar de manera urgent la nova zona d’abocament del Dipòsit Fase 2

ALTRES

o Connexió de les xemeneies de les cel·les 4, 5, 6 i 7.

o Treballar per consolidar l’actual sistema de tractament de lixiviats, que sigui robust i doni garanties. Així com ampliar la seva capacitat i passar de 20 a 40m3/dia i poder assumir les puntes de producció.

o Poder gestionar el concentrat del tractament de lixiviats a les pròpies instal·lacions del Dipòsit, que actualment es fan mitjançant un tractament extern.

o Aconseguir la revisió de l’autorització ambiental, a partir de les incorporacions dels canvis realitzats pel que fa a: sistema tractament de lixiviats i el seu abocaments a llera, correcció del càlcul en el volum autoritzat de capacitat del vas i actualitzar el llistat de codis CER permesos per entrar al dipòsit.


4.4. CENTRES DE RECOLLIDA

DESCRIPCIÓ

Garantir la recollida i la correcta selecció i gestió dels residus municipals recollits pels serveis municipals i comarcals de recollida de deixalles i que entren als centres de recollida i transferència.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Gestió i control de les deixalleries i la planta de transferència de residus

o En les 4 deixalleries municipals de la comarca s’han recollit, en aquests 2014, un total de 2.226 tones, desglossades en la següent taula:

CentreTones de material

% valoritzable o especials i

perillosos% rebuig

Habitants àrea d’influència

kg / hab. àrea influència

Deixalleria comarcal (Olot) 1.659,73 63,18% 36,82% 43.148 38,47Deixalleria de Besalú 238,11 26,90% 73,10% 3.283 72,53Deixalleria de Sant Feliu de Pallerols 35,86 12,21% 87,79% 3.398 10,55Deixalleria de Sant Joan les Fonts 292,49 9,55% 90,45% 6.207 47,12Total deixalleries 2.226,18 51,43% 48,57% 56.036 39,73

2014

Material entrat a les deixalleries, 2014. Font: elaboració pròpia

o La Deixalleria comarcal (Olot), l’única amb control d’entrades, ha tingut 9.064 entrades, el 54% de les quals han estat d’activitats industrials i comercials assimilables, el 45% de particulars i l’1% d’activitats de caràcter municipal.

o El 51% dels residus recollits a les deixalleries han seguit vies de valorització o de tractament de residus especials. A les deixalleries locals aquesta proporció és molt més baixa ja que el seu funcionament, sovint sense control d’entrada, fa incrementar molt la quantitat de material recollit no valoritzable.

o El nombre de robatoris a la Deixalleria comarcal ha disminuït respecte l’any anterior, tot i això, desapareix gran quantitat del material valoritzable recollit a les instal·lacions.

o La Deixalleria comarcal també actua com a centre de transferència. Hi passen tots els residus voluminosos recollits pels serveis municipals, els residus procedents de les deixalleries locals i mòbils, els residus aportats pels usuaris de la instal·lació, així com els envasos lleugers. El gran volum de material que s’hi gestiona fa que sovint estigui desbordada i que l’emmagatzematge dels residus especials i perillosos no es faci de manera adequada per manca d’espai.


EXTRAORDINÀRIES

Viabilitat i valoració del projecte d’ampliació de la Ceixalleria Comarcal i millora de les deixalleries locals

o El seguiment d’adjudicataris i les inspeccions d’ofici a les instal·lacions han permès detectar acuradament les deficiències de les instal·lacions de la Deixalleria comarcal i les deixalleries locals. S’han resolt algunes de les incidències detectades a les deixalleries mòbils i locals però no s’ha iniciat cap actuació de millora de les instal·lacions de la deixalleria comarcal.

o La principal problemàtica de la Deixalleria comarcal continua essent la disponibilitat d’espai atenent a l’ús que es fa de la instal·lació, que dificulta una gestió del servei correcta. Així mateix, la infraestructura té deficiències vinculades a l’obra (la tanca exterior, recollida de vessaments, impermeabilització de superfícies, etc.) i vinculades a la prevenció de riscos laborals (senyalització, baranes, etc.) tot i que en aquest últim aspecte ja s’han fet diverses actuacions.



Objectiu 2014


Grau de selecció dels materials a les deixalleries (%) 51,43 70 70

Aquest any la Deixalleria comarcal ha assolit el 63% de selecció dels materials i en les deixalleries locals el nivell mitjà ha estat del 8,2%.


Important augment del rebuig generat a les deixalleries

o S’ha recuperat sensiblement l’ús de les deixalleries, les entrades, la quantitat de material recollit i el seu grau de valorització. El número d’entrades a la

Deixalleria comarcal augmenta un 2,36% així com la quantitat de material en un 3,5%. Mentre que el grau de valorització disminueix lleugerament, el 2014 s’han valoritzat el 51% dels residus que han sortit de les instal·lacions.

o Es manté el descens de la recollida porta a porta de mobles i trastos vells (1,09%). Tot i això hi ha un augment considerable en l’entrada de materials voluminosos al Dipòsit controlat (24%), tornant a valors d’anys anteriors. Hi ha un augment d’aquest tipus de residu procedents de les entrades a les deixalleries. Durant aquest any s’han fet unes proves pilot per tal de poder valoritzar aquest residu mitjançant la incineració, per la generació d’energia i evitar la seva deposició controlada, amb previsió que entri en servei a partir del 2015.


0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del grau de selecció de materials a les deixalleries

% residus especials i valortizables % de rebuig

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de la recollida de mobles i trastos vells (tones)

Evolució del percentatge de materials recollits a les deixalleries que han Evolució de la quantitat de material procedent de la recollida de mobles i trastos vells a tota Seguit vies de valorització o de tractament de residus especials, 2014 la Garrotxa, 2014. Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’adjudicatari

RESUM

Fets Propostes

o Lleuger augment de l’ús de les deixalleries. Disminució del grau de selecció dels residus valoritzables.

o Augmenten els residus voluminosos aportats al Dipòsit controlat de Beuda.

o Es detecten deficiències en les instal·lacions de les deixalleries vinculades sobretot a la manca d’espai, a l’estructura de les instal·lacions i a les mesures de seguretat.


o Continuar el procés de control dels adjudicataris així com l’aplicació de comunicació d’ordres.

o Revisar el Manual d’ús, el Pla de Prevenció de Riscos i el Pla d’Autoprotecció per aquelles instal·lacions de gestió de residus que encara no el tenen.

o Redactar el Pla de Millores, Reposició i noves inversions de les Deixalleries.

o Implantar la valorització dels voluminosos mitjançant la incineració, per augmentar el grau de selecció i disminució dels costos de tractament.

o Augmentar la selecció dels materials en les deixalleries.


4.5. SISTEMES DE SANEJAMENT

DESCRIPCIÓ

Garantir la qualitat de l’aigua abocada a medi, procedent dels sistemes de sanejament públics de la comarca.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Control i inspecció dels sistemes de sanejament de la comarca

o Actualment els sistemes públics de sanejament compten amb un total de 21 plantes depuradores, 42 estacions d’impulsió i 65 Km de col·lectors en alta. En conjunt, aquest 2014 s’han tractat un total de 7.000 dm3 d’aigües residuals, equivalents a 19.171 m3/dia, que juntament amb la càrrega orgànica a tractar, donen servei de sanejament a una població de 92.733 habitants equivalents/dia.

o De les mitjanes absolutes de tots els sistemes, s’ha mantingut el cabal tractat respecte el 2013 (ha disminuït un 1%), tot i que hi ha hagut més precipitació absoluta. Això és per la seva diferent tipologia (distribució, freqüència, durada i quantitat) respecte a la del 2013. De les 10 plantes que disposen de cabalímetre per mesurar l’aigua d’entrada, tres es troben saturades respecte el cabal de disseny (Besalú en un 97 %, Sant Joan les Fonts en un 99 % i Sant Aniol de Finestres en un 88%).

o Pel que fa a la càrrega orgànica expressada en kg/dia, es pot considerar que aquesta s’ha mantingut en termes mitjans, ja que els percentatges de variació respecte l’any anterior són inferiors al 2%: MES +2%, DBO5 -1% i DQO +1%. Tot i això, hi ha casos concrets en els quals la càrrega han augmentat considerablement, un exemple és l’EDAR de Begudà: amb un increment del 65% de MES, i del 22% i 15% de la DQO i la DBO5 respectivament. L’EDAR d’Olot, s’ha vist incrementada lleugerament la càrrega orgànica tractada (+8,5%), fet que ha contribuït a augmentar la quantitat de fangs generats. De manera conjunta el 48% dels sistemes es troben saturats respecte la DBO5 de disseny i d’aquests, el 70% corresponen a sistemes petits.

o Pel que fa a la qualitat dels efluents, hi ha 2 EDAR que presenten unes mitjanes anuals per sobre els límits permesos d’abocament a la llera: el Mallol i els Hostalets d’en Bas, que tenen un sistema de depuració amb poques garanties per la tipologia d’aigües que hi arriben. Relacionat amb aquest fet, les EDAR de Maià de Montcal i de la Pinya, tot i que de mitjana no superen els límits fixats, sí que presenten valors pròxims al límits i mostres puntuals superant-lo. En aquest apartat també cal tenir present la manca de qualitat en les aigües abocades del sistema de Sant Aniol de Finestres, per l’elevada presència de sals.


Sistema Cabal tractat (m3/dia)

Matèria fresca (t/any)

Nivell saturació (cabal, %)

Saturació (càrrega DBO5, %)

Incidències Observacions

Valors límit (*) - - <80% <80% Begudà 707 327 58 64 Abocaments puntuals que

desestabilitzen la planta. Increment de la càrrega a tractar. Lleuger increment de la quantitat de fangs produïts.

Besalú 628 147 97 43 - Beuda Falta comptador 15 - 100 - - Can Trona Falta comptador 0 - 39 - Davallada import de la càrrega contaminant

d’entrada Castellfollit de la Roca 398 60 66 114 Abocaments puntuals caracteritzats per

l’elevada càrrega orgànica i greixos Davallada del nivell de saturació per càrrega orgànica, tot i que continua a nivells molt elevats

El Mallol Falta comptador 0 - 61 Abocaments puntuals amb presència de greix.

Sistema amb poques garanties. Incompliments reiterats d’abocaments. Davallada de la càrrega contaminant

El Triai (Olot) Falta comptador 45 - 604 Elevada càrrega contaminant en l’afluent Qualitat d’entrada poc representativa atenent les condicions del clavegueram

Els Hostalets d’en Bas Falta comptador 0 - 85 Abocaments puntuals amb presència de greixos

Sistema amb poques garanties en cabals punta. Incompliment d’abocaments

Joanetes Falta comptador 18 - 89 - - La Pinya Falta comptador 33 - 90 - Sistema amb poques garanties de qualitat, Llierca 871 328 54 42 - Augment de la quantitat de fangs, tot i que

amb valors inferiors als de 2012. Disminució de càrrega contaminant d’entrada.

Maià de Montcal Falta comptador 0 - 31 - Sistema amb poques garanties en cabals punta. Incompliment d’abocaments tot i la disminució càrrega orgànica d’entrada.

Mieres 1 (Sallera) Falta comptador 0 - 38 Abocament puntuals amb presència de greix

Disminució càrrega orgànica mitjana

Mieres 2 Falta comptador 0 - 90 Abocament puntuals amb presència de greix

Disminució de la carrega orgànica i dels sòlids en suspensió.

Montagut 105 69 60 56 Abocament puntuals amb presència de sòlids i matèria orgànica

Disminució general de les càrregues d’entrada.

Olot 12.982 5306 76 68 Abocaments amb elevada presència de greixos, matèria orgànica i nitrogen.

Augment de la càrrega orgànica a tractar. Augment de la quantitat de fangs generada.

Sant Aniol de Finestres 132 210 88 30 Planta caracteritzada per les entrades de salmorres

Manteniment de la concentració de sals.

Sant Joan les Fonts 1.734 357 99 109 - Planta saturada tant per cabal com càrrega orgànica.

Sant Privat d’en Bas Falta comptador 81 - 112 - Sistema saturat per càrrega orgànica Santa Pau 214 187 71 57 - Disminució de càrrega orgànica.

Disminució dels fangs generats. Vall d’Hostoles 911 227 73 50 - - Mitjana dels valors de control del funcionament de les EDAR de la Garrotxa, 2014. Font: elaboració pròpia. (*) Valors límit segons el Decret 130/2003


Sol·licitud, control i seguiment dels treballs de neteja, manteniment i millora de lleres

o S’han realitzat treballs de manteniment i conservació de la llera del riu Fluvià al tram del barri del Pont i a la zona de Can Morató d’Argelaguer. Empreses forestals de la comarca han executat els treballs a canvi de quedar-se la fusta.

o S’han realitzat actuacions d’urgència de retirada d’arbres al riu Fluvià a la zona d’Olot.

EXTRAORDINÀRIES

Actuacions de reposició i millora

o Durant aquest any s’han dut a terme actuacions de reposició i millores urgents des d’un punt de vista de seguretat laboral i/o d’impacte al medi, a partir d’una atribució de fons de l’Agència Catalana de l’Aigua. La inversió total ha estat de l’ordre dels 200.000 €:

ACTUACIÓ SISTEMA DE SANEJAMENT IMPORT (€)

Adequació decantació primària (Neteja i bombes) Sant Joan les Fonts 9.995,02

Adequació decantació primària (Pont i pista) Sant Joan les Fonts 17.635,40

Substitució quadre elèctric bombament Torrent Soler i adequació maniobra per acceptar buidat tercera bomba. Millora en el sistema d'alarmes Sant Joan les Fonts 8.249,73 Adequació arqueta purga i recirculació Besalú 10.301,00

Instal·lació de detectors de nivell al bombament de Sant Jaume i al del Molinot Llierca 1.841,66

Adequació sitja de fangs de deshidratació EDAR Besalú Besalú 2.641,80

Construcció passarel·la lateral reactor biològic EDAR Sant Joan Sant Joan les Fonts 2.571,87

Millora ventilació sala deshidratació edar Olot PRL Olot 3.724,31

Millora arqueta de vàlvules bombeig Les Preses Olot 14.920,71

Actuacions varies per millorar seguretat a les plantes de la Zona centre Olot 7.258,90

Subministrament i instal·lació graella difusors reactor 2 EDAR Begudà Begudà 17.534,44

Neteja i condicionament reactor 2 EDAR Begudà Begudà 6.320,00

Substitució PLC edar de Begudà Begudà 5.280,71

Instal·lació d'un sistema de dosificació de clorur fèrric Begudà 4.125,00

Reparació de la pista de rodadura de l'edar de les Planes Hostoles 1.840,00

Adquisició grup electrogen edar les Planes Hostoles 17.809,53

Millora del sistema d'enlairament de la graella i substitució dels difusors del reactor Sant Aniol de Finestres 2.841,78

Instal·lació detector de nivell EIAR Sant Feliu de Pallerols Hostoles 1.741,62

Adequació PRL EDAR de Santa Pau (contrucció de dutxa i instal·lació de baranes) Santa Pau 2.979,24


Adequació PRL EDARs Vall d'en Bas La Pinya, El Mallol, Hostalets 2.101,74

Adequació instal·lacions per recepció grup electrogen portàtil Conjunt sistemes Garrotxa 8.604,48

Instal·lació protecció sobretensions transitòries i permanents EDARs Garrotxa Conjunt sistemes Garrotxa 2.407,68

Instal·lació protecció sobretensions transitòries i permanents bombaments varis Conjunt sistemes Garrotxa 10.201,07

Condicionament d'equips per a aturades d'emergència (PRL) Equips de diverses EDAR 9.270,20

Instal·lació de Parallamps Sant Joan les fonts, Besalú, Sant Aniol 10.506,02

Adquisició de bomba per treballs extraordinaris Conjunt sistemes 7.550,00 Substitució d'emergència col·lector de les Preses Olot 11.668,36

TOTAL 201.922,27 Millores als sistemes de sanejament públics de la Garrotxa, 2014. Font: elaboració pròpia



Objectiu 2014


DQO tractada a les EDAR (Kg DQO/dia)

12.558 <16.500 <16.500 Es pot considerar que la càrrega s’ha mantingut constant, ja que la seva variació ha

estat de l’ordre de l’1%. Índex de biodegradabilitat de l’aigua

a tractar 0,51 >0,4 >0,4

La biodegradabilitat és adequada per a la depuració en sistemes biològics, tot i la presència de sistemes amb una biodegradabilitat baixa.

Consum elèctric (Kw/m3) 0,43 <0,50 <0,50 Tot i el manteniment del cabal tractat i unes càrregues d’entrada similars a les de l’any

2012, s’ha reduït el consum elèctric un 5%.

Sistemes saturats per cabal (%) 14,5 0 0 Dels 10 sistemes que disposen de cabalímetre, Besalú, Sant Joan les Fonts i Sant

Aniol de Finestres estan saturats.

Sistemes saturats per càrrega de DBO5 (%)

48 0 0 Hi ha 10 sistemes saturats per càrrega. De manera especial en sistemes petits, tot i

que depuradores com Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Font també es troben en aquesta situació.

EDAR amb incompliments de l’aigua de sortida (%)

10 0 0 Es manté el percentatge de sistemes amb incompliments, que representen l’1% del

cabal total tractat. Els resultats han estat valorats a partir de les mitjanes mensuals de cada sistema.


EVOLUCIÓ HISTORICA

Manteniment de cabal i de la càrrega orgànica a tractar a les EDAR

o El manteniment del cabal respecte el 2013 tot i l’augment de les precipitacions, és causat per la diferent distribució, freqüència, durada i quantitat.

o Augment del volum de fangs generats tot i el manteniment de la càrrega d’entrada.

o El consum energètic global s’ha reduït un 2%.

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

mg

/l

Kg DQO d'entrada a les EDAR

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

m3/

dia

Mitjana del cabal diari tractat a les EDAR

Evolució de la mitjana de la DQO d’entrada a les EDAR, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de la mitjana del cabal diari tractat a les EDAR, 2014. Font: elaboració pròpia

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

kW/m

3

Mitjana anual del consum elèctric

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Tn

Quantitat de fangs (matèria fresca)

Evolució de la mitjana anual del consum elèctric, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de la quantitat de fangs (matèria fresca), 2014. Font: elaboració pròpia


RESUM

Fets Propostes

o Es manté el cabal mitjà tractat a les EDAR de la comarca. Tres es troben saturades respecte el cabal de disseny (Besalú en un 98 %, Sant Joan les Fonts en un 94 % i Sant Aniol de Finestres en un 91 %).

o La mitjana global de la càrrega orgànica de les aigües residuals a tractar a les EDAR s’ha mantingut respecte l’any anterior. En moltes EDAR ha baixat, però ha augmentat en les de Begudà (+ 20 %) i en la d’Olot (+8,5%).

o Mala qualitat de l’aigua de sortida de les EDAR dels Hostalets d’en Bas i el Mallol. La Pinya i Maià de Montcal es troben en mitjanes molt pròximes al límit d’abocament, amb mostres puntuals que el superen. Sant Aniol de Finestres, per altra banda, té nivells molt elevats de sortida de sals solubles.

o Els sistemes de Besalú, Sant Aniol de Finestres i especialment Sant Joan les Fonts, es troben dins els límits de saturació per cabal.

o Els sistemes de sanejament següents estan saturats per càrrega (DBO5): Castellfollit de la Roca, el Triai, Sant Joan les Fonts, Mieres, el Mallol, Hostalets d’en Bas, Joanetes, la Pinya, Sant Privat d’en Bas i Beuda.

o Ha entrat en funcionament el tercer decantador i les basses de retenció de l’EDAR d’Olot, d’acord amb el conveni amb l’empresa Olot Meats, SA.


o Executar les obres contemplades dins el PSARU 2005, entre les quals hi ha l’EDAR de l’Alt Fluvià, l’EDAR de Maià de Montcal i l’EDAR de Castellfollit de la Roca.

o Redactar el projecte d’ampliació de l’EDAR de Sant Joan les Fonts, que també haurà d’incloure el canvi d’ubicació de l’estació d’impulsió del Torrent Soler.

o Executar el Programa de recuperació i millora dels espais fluvials i prevenció d’inundacions (2011-2015).

o Executar les propostes definides en el Programa de gestió del cicle de l’aigua (2011 – 2015).

o Iniciar la redacció del Programa de sectorial del cicle de l’aigua (2016-2021).


4.6. LEGIONEL·LA

DESCRIPCIÓ

Control de l’adjudicació del servei de neteja, desinfecció, control i revisió de les instal·lacions municipals amb risc per legionel·la.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Control sanitari de les instal·lacions municipals d’alt i baix risc per legionel·la

o Segons la normativa de referència, el control de les instal·lacions amb risc de transmissió de legionel·losi correspon al titular de la instal·lació. Per tant, en instal·lacions de titularitat municipal, el responsable del seu control n’és l’ajuntament.

o En base als convenis de delegació dels municipis al Consell Comarcal per la realització de les tasques de protecció de la salut, i d’acord amb la normativa vigent, s’han dut a terme tasques de neteja, desinfecció, control i revisió de les instal·lacions municipals amb risc per legionel·la a 20 dels 21 municipis de la comarca. A Olot, aquestes tasques les ha executat l’empresa Florenci COS SL. A la resta de municipis de la comarca s’han realitzat amb la contractació de l’empresa COTA, Comercial Tècnica de l’Aigua.

o En el conjunt de la comarca s’han controlat 133 instal·lacions municipals, 22 de les quals són considerades com instal·lacions d’alt risc de transmissió de legionel·losi, ja que el seu sistema d’aigua calenta sanitària disposa de circuit de retorn. La resta corresponen a instal·lacions de baix risc.

Centre educatiu

36%

Pavelló esports

41%

Camp futbol5%

Piscina9%

Social/lleure9%

Tipologia de les instal·lacions municipals d'alt risc

Centre educatiu12%

Pavelló esports1%

Camp futbol21%

Piscina7%

Social/lleure11%

Font ornamental

3%

Reg aspersió43%

Serveis2%

Tipologia de les instal·lacions municipals de baixrisc

Instal·lacions municipals d’alt risc segons l’ús, 2014. Font: Elaboració pròpia Instal·lacions municipals de baix risc segons l’ús, 2014. Font: Elaboració pròpia


o S’han efectuat un total de 259 controls analítics i en cap dels casos s’ha detectat presència de legionel·la. La distribució per municipis és la següent:

Instal·lacions d'alt risc

Instal·lacions de baix risc

Total instal·lacions

Controls analítics

Argelaguer 1 2 3 8

Besalú 3 13 16 26

Beuda 0 0 0 0

Castellfollit de la Roca 1 2 3 7

Maià de Montcal 0 4 4 7

Mieres 0 1 1 3

Montagut i Oix 0 3 3 5

Olot 8 31 39 86

Les Planes d'Hostoles 1 4 5 10

Les Preses 0 10 10 14

Riudaura - - - -

Sales de Llierca 0 0 0 0

Sant Aniol de Finestres 0 0 0 0

Sant Feliu de Pallerols 1 6 7 12

Sant Ferriol 0 0 0 0

Sant Jaume de Llierca 1 2 3 7

Sant Joan les Fonts 3 4 7 19

Santa Pau 1 4 5 10

Tortellà 0 4 4 5

Vall d'en Bas 2 19 21 37

Vall de Bianya 0 2 2 3

TOTAL 22 111 133 259 Nombre d’instal·lacions de titularitat municipal amb risc per legionel·la, 2014. Font: elaboració pròpia

o Segons la normativa, totes les instal·lacions d’alt risc per legionel·la han de passar una revisió per part d’una Entitat Col·laboradora de l’Administració (ECA) cada quatre anys. Durant aquest any s’han realitzat millores estructurals per donar compliment a la normativa a 11 instal·lacions, queda pendent la seva revisió per part d’una ECA a principis de 2015. De les 22 instal·lacions municipals d’alt risc per legionel·la presents a la comarca, 9 d’elles disposen de la revisió vigent per part d’una ECA, 11 estan en tràmit de revisió i 2 presenten problemes estructurals per la seva revisió.




Objectiu 2014


Casos de legionel·la detectats en edificis públics (0%)

0 0 0 Dels controls duts a terme en edificis públics en cap cas s’ha detectat presència de

legionel·la Compliment del programa en

instal·lacions municipals controlades amb risc per legionel·la revisió

ECA(%)

40 100 100 Hi ha 11 instal·lacions en tràmit de ser revisades per part d’una ECA. La seva revisió

favorable suposarà el 90% de compliment.


Estabilització del nombre d’instal·lacions municipals amb risc per legionel·la controlades

o Des del 2010 es realitza un control de les instal·lacions municipals amb risc per legionel·la a través de l’empresa Florenci Cos SL a Olot i COTA SL a la resta de la comarca. Aquest any, tot i haver algun canvi respecte l’any anterior, s’ha mantingut el mateix nombre d’instal·lacions controlades.

Evolució del nombre d’instal·lacions municipals amb risc per legionel·la controlades, 2014. Font: elaboració pròpia

0

20

40

60

80

100

120

2010 2011 2012 2013 2014

Nre instal·lacions municipals amb risc per legionel·la controlades

baix risc alt risc


RESUM

Fets Propostes

o Únicament el 40% d’instal·lacions municipals d’alt risc per legionel·la han estat revisades de manera satisfactòria per part d’una ECA, tal i com marca la normativa vigent.

o S’han adequat 11 instal·lacions d’alt risc per donar compliment a la normativa vigent i poder ser revisades per una ECA. Però encara existeixen 2 instal·lacions d’alt risc amb problemes estructurals que cal esmenar.

o Tots els controls analítics de legionel·la fets en instal·lacions municipals han donat resultats negatius.


o Fer que totes les instal·lacions municipals d’alt risc disposin del certificat de revisió d’una ECA.

o Disposar dels plànols de la xarxa d’aigua actualitzat i en suport digital de totes les instal·lacions d’alt i baix risc de legionel·losis.


4.7. RECOLLIDA I CUSTODIA D’ANIMALS DE COMPANYIA

DESCRIPCIÓ

Garantir la recollida i custodia d’animals domèstics abandonats, perduts, ensalvatgits o animals salvatges urbans, fins al seu retorn al propietari o adopció. També s’inclou el control i manteniment de les colònies de gats rodamón.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Control i seguiment del servei de recollida i custòdia d’animals de companyia

o El servei de recollida i custòdia d’animals de companyia de la Garrotxa es duu a terme a través de l’adjudicació a l’associació protectora d’animals de la Garrotxa Terra Viva. Aquest contracte, iniciat el 2012, es prorroga per anys naturals fins a un màxim de deu anys.

o Al mes de juliol el Consell Comarcal de la Garrotxa ha comprat la finca on hi ha les instal·lacions de la Residència Canina Can Mali, situada al sector de les Planotes d’Olot, per un import total de 265.151€, dels quals el 94% han vingut finançats pel PUOSC 2008-12. No obstant, no ha estat fins a final d’any que s’ha acabat de fer efectiu el traspàs respecte l’antic propietari.

o El nombre d’animals que han estat registrats a les instal·lacions de recollida i custòdia ha estat de 326 gossos i 146 gats. A principis d’any el nombre de gossos residents a les instal·lacions era de 72, dels quals 11 estaven en règim d’acollida. A final d’any el nombre de gossos residents és de 83, dels quals 7 es troben en règim d’acollida a casa de voluntaris. L’acollida de gossos permet atendre necessitats especials d’algun dels animals que es troben en custòdia com ara l’alimentació de cadells, estats de convalescència de malalties, ferides o intervencions, administració de medicaments, etc..

o S’han realitzat 236 recollides efectives de gossos, dels quals un 60% han estat retornats al seu propietari. La resta de gossos recollits no han estat reclamats pels seus propietaris i han passat a ser considerats abandonats un cop finalitzat el termini legal de 20 dies des de la seva recollida. Aquests gossos suposen un 40% del total de les recollides efectuades.

o Dels 142 gossos retornats, en un 45% dels casos s’ha fet de manera immediata (en el punt de la recollida). Aquests retorns immediats han estat possibles en aquells animals que disposaven d’algun tipus d’identificació i que el propietari ha pogut respondre immediatament a l’avís del servei.

o Cal destacar que un 56 % dels gossos recollits no disposaven de cap identificador, factor que a banda de no donar compliment a la normativa vigent, en dificulta la localització del propietari. D’aquest percentatge, només ha estat possible el retorn de 38 gossos (un 16% de les recollides), que han estat reclamats pel propi propietari o ha estat localitzat gràcies a les xarxes socials que utilitza l’adjudicatari del servei. A aquests animals sense identificador, en el moment del retorn al propietari, se’ls ha implantat un xip i se’ls ha registrat al Registre d’Animals de Companyia de Catalunya (ANICOM) si resideixen a la Garrotxa o a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia del Col·legi de Veterinaris de Catalunya en cas contrari.

o Cal fer també esment que hi ha hagut 3 gossos amb propietari conegut i vinculat al registre del xip identificador que, tot i haver-los notificat per escrit la presència del seu animal a les instal·lacions comarcals, no l’han vingut a recuperar dins del termini legal des de la seva notificació. Per tant, aquests gossos es consideraren abandonats i queden en custòdia del servei comarcal.


o S’han acollit 12 gossos a partir de la renúncia del seu propietari, dels quals 4 ja han estat donats en adopció. Els motius principals de les renúncies han estat per l’estat de salut del propietari (33%), per motius econòmics (25%) i per defunció del propietari (17%).

o Dels animals que han estat en residència, s’han donat en adopció 95 gossos i 27 gats. Cadascun ha estat identificat amb un xip, esterilitzat, vacunat, desparasitat i, en el cas de que l’adoptant fos resident a la comarca, censat directament pel servei adjudicatari. Cal destacar que, tot i que la procedència dels adoptants majoritàriament prové de la Garrotxa (un 49% en el cas dels gossos i un 67% en el dels gats), també s’han donat animals en adopció a d’altres destinacions. Aquest fet és degut a la tasca de difusió que realitza l’Associació Protectora a les xarxes socials i a la participació en Fires on es promociona l’adopció. L’adjudicatari també manté contacte amb protectores d’animals d’Alemanya que permet donar sortida a animals de difícil adopció.

o El Consell Comarcal de la Garrotxa té una taxa associada a la gestió dels serveis de cessió, recollida i custòdia d’animals domèstics. Aquest any 2014, la compensació econòmica a partir del cobrament d’aquesta taxa, amb la qual es pretén evitar la reincidència i la baixa vigilància d’alguns propietaris cap als seus animals, ha estat de 12.658,30 €.

o El servei també realitza tasques de control i gestió de colònies de gats rodamón tant si la petició prové d’instàncies de ciutadans d’Olot com si l’origen és a petició dels ajuntaments de la comarca. Les tasques de control consisteixen en la captura dels animals, revisió veterinària, esterilització i desparasitació. En aquells casos en què la revisió veterinària detecta evidències de malaltia, es realitza un test de leucèmia i de sida felina i se sacrifica l’animal en cas de resultat positiu al test. Un cop finalitzat el control, es retornen o reubiquen en funció de la pressió que hi ha sobre el medi. Per garantir una correcta gestió de les colònies és necessària la implicació dels diferents agents (alimentadors, veïnat, autoritat competent).

o Dels controls derivats de les colònies s’han capturat 85 gats, dels quals un 47% són d’Olot. També s’han recollit 61 gats del carrer a partir d’avisos de ciutadans. Alguns animals presentaven símptomes d’enverinament, ferides per atropellament, o bé eren cadells abandonats. Excepte aquells animals que per motius justificats era necessari sacrificar-los, tota la resta han estat esterilitzats, vacunats i desparasitats i retornats al territori o bé donats en adopció.

o A banda de les recollides de gossos i gats, enguany també s’ha gestionat la recollida de dos porcs vietnamites, una xinxilla i tres cobaies.

Destí de les recollides o captures de gats urbans a la comarca, 2014. Font: elaboració pròpia Principals destinacions de les adopcions de gossos, 2014 Font: Elaboració pròpia

Garrotxa49%

comarques de Girona20%

comarques Barcelona

12%

comarques de Lleida

1%

comarques de Tarragona

1%

Resta de l'estat espanyol

2%

Alemanya14%

Luxemburg1%

Destinacions dels gossos adoptats

Retorn al propietari

2%

Retornat/ reubicat al medi

59%

Adoptat18%

Acollida6%

Resident1%

Mort/Eutanàsia14%

Destí dels gats capturats o recollits pel servei


Distribució del nombre de gossos gestionats en el servei públic, 2014. Font: elaboració pròpia

Acollida Adoptats Baixes Residents RetornatsRetorn

immediat TOTAL% respecte

el totalArgelaguer - - - - 4 - 4 1,2Besalú 1 5 - 6 1 2 15 4,6Beuda - - - 2 - - 2 0,6Castellfollit de la Roca - 1 - 1 1 1 4 1,2Les Planes d'Hostoles - 4 - 2 5 1 12 3,7Les Preses - 6 1 2 2 6 17 5,2Maià de Montcal - 5 1 2 - 2 10 3,1Mieres - - - - 2 - 2 0,6Montagut i Oix 1 3 1 3 5 2 15 4,6Olot 1 31 - 22 29 27 110 33,7Riudaura 3 2 - 2 2 1 10 3,1Sales de Llierca - 2 - - - - 2 0,6Sant Aniol de Finestres - - - 1 1 3 5 1,5Sant Feliu de Pallerols - 2 - 3 1 2 8 2,5Sant Ferriol - 1 - - - 1 2 0,6Sant Jaume de Llierca - - - 2 3 2 7 2,1Sant Joan les Fonts - 10 - 1 2 3 16 4,9Santa Pau - 1 - 3 7 5 16 4,9Tortellà - - 1 1 1 - 3 0,9Vall de Bianya - 3 - 2 6 2 13 4,0Vall d'en Bas - 7 1 8 6 4 26 8,0Antiga concessió 1 12 1 13 - - 27 8,3TOTAL 7 95 6 76 78 64 326 100,0% respecte el total 2,1 29,1 1,8 23,3 23,9 19,6 100,0


Origen de les captures de colònies de gats urbans a la comarca, 2014. Font: elaboració pròpia



Objectiu 2014


Ràtio d’adopcions gossos (%) 29 >50 -

S’ha comptat únicament les adopcions de gossos. Aquest valor s’ha reduït lleugerament respecte al de 2013. Si es comptabilitzen les adopcions de gats el valor augmenta fins a un 37%. Cal recalcular l’indicador tenint en compte els gossos que

passen per les instal·lacions i determiar quina és la capacitat real d’adopcions. Colònies de gats sanejades respecte

les sol·licitades (%) 48 100 100

L’elevat nombre de colònies i la complexitat en la recollida dels gats en algunes d’elles ha dificultat el control del 100% de les colònies amb afectacions veïnals

Percentatge de gossos recollits sense xip 56 <25 <25

Caldria promoure la identificació dels animals amb la implantació d’un xip amb campanyes de sensibilització de la població

Abandonat o perdut Atropellat Enverinat Malalt

Captures de

colònia TOTAL

% respecte el total

Besalú 1 5 - 1 22 29 20Beuda - - - - 3 3 2Castellfollit de la Roca 4 1 2 - 8 15 10Les Planes d'Hostoles 2 - - - - 2 1Les Preses 1 - - - - 1 1Maià de Montcal - - - - 3 3 2Olot 33 5 2 1 40 81 55Sant Aniol de Finestres 1 - - - - 1 1Sant Joan les Fonts 2 - - - - 2 1Vall de Bianya - - - - 9 9 6TOTAL 44 11 4 2 85 146 100% respecte el total 30 8 3 1 58 100



Augmenta el nombre de gossos gestionats pel servei respecte l’any passat

o Des de l’any 2011 ha anat augmentant el moviment i nombre de gossos gestionats anualment pel servei de recollida i custòdia d’animals del Consell Comarcal. A partir del mes de juny de l’any 2013 es va començar a comptabilitzar el nombre de gossos recollits i retornats de manera immediata als seus propietaris. L’any 2014 ha estat el primer que s’ha pogut recollir aquesta dada de manera completa. És important destacar que aquesta tasca del retorn immediat evita la saturació d’animals a les instal·lacions i evita també l’estrès del trasllat i ubicació en una gàbia als animals.

Evolució del nombre de gossos que han passat per les instal·lacions de custòdia comarcals, 2014. Font: elaboració pròpia

Es manté l’ordre de magnitud d’animals adoptats respecte l’any anterior

o Aquest any han disminuït lleugerament el nombre d’adopcions de gossos realitzades, tot i que el valor manté el mateix ordre de magnitud. Enguany la tasca de promoció de l’adopció que realitza l’adjudicatari ha derivat també els esforços a promoure l’adopció de gats. Tenint en compte el nombre d’adopcions total el percentatge es manté en un 37%.

Percentatge d’adopcions dels animals que surten de les instal·lacions comarcals, 2005-2014. Font: elaboració pròpia

0

50

100

150

200

250

300

350

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de gossos que han passat per les gosseres

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Percentatge d'adopcions d'animals

Gossos Gats


Es manté un nombre baix de renúncies i abandonaments de gossos per part dels seus propietaris

o Cada any es donen alguns casos de renúncia d’un gos per part del seu propietari per no poder-lo atendre. A banda d’aquests casos de renúncia formal, s’ha detectat un increment en l’abandonament de gossos sense identificació a les instal·lacions comarcals i en d’altres indrets públics. Principalment es tracta de cadells abandonats en caixes prop de contenidors i de gossos lligats en espais públics. des de l’any 2008, el nombre total de renúncies es manté per sota dels 15 animals.

Evolució del nombre de gossos que entren a les gosseres a través de renúncies controlades, 2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o El Consell Comarcal ha passat a ser propietari de les instal·lacions de recollida i custòdia d’animals.

o S’ha redactat el manual d’explotació del servei de recollida i custòdia d’animals de companyia, en finalitzar l’any es troba en fase de revisió, per la posterior aprovació.

o A partir del 2014 s’ha iniciat el recompte de sortides del servei durant les quals no s’ha aconseguit recollir els animals que havien generat l’avís.

o El 56% dels gossos recollits no disposen de cap sistema d’identificació.

o El control de colònies de gats rodamón és dificultosa i està limitada pels mitjans de què es disposa, així com de la col·laboració dels alimentadors.


o Realitzar l’estudi de costos de les instal·lacions de recollida i custòdia d’animals.

o Redactar el Manual d’ús, el Pla de Prevenció de Riscos i el Pla d’Autoprotecció del servei de recollida i custòdia d’animals de companyia.

o Redactar un pla de manteniment i reposició i noves inversions de les gosseres comarcals.

o Implicar els diferents agents que intervenen en diferents processos (comisos, colònies de gats, control de xips, etc.), per disposar d’un servei més eficient.

0

2

4

6

8

10

12

14

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de gossos recollits per renúncia del propietari


4.8. CONTROL DE PLAGUES I ANIMALS INDESITJABLES

DESCRIPCIÓ

Identificar, controlar i vigilar els riscos per a la salut procedents de la presència de plagues i animals indesitjables.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Control i seguiment de l’adjudicació del servei de control de plagues

o L’empresa ECADE SL executa les tasques ordinàries de control de rates i coloms a Olot i, esporàdicament, també fa tasques extraordinàries relacionades amb altres plagues (insectes) que li són encomanades.

o A la resta de municipis de la comarca, excepte Riudaura, també ha estat l’empresa ECADE SL qui ha realitzat les tasques ordinàries de control de rates a la via pública i l’execució i seguiment dels Plans de desinsectació, desratització i desinfecció (DDD) als centres educatius.

o Pel què fa al control de rosegadors, els treballs duts a terme per l’empresa es consideren satisfactoris i suficients a tota la comarca. A Olot, aquest fet queda palès amb el manteniment del nombre d’avisos de ciutadans que hi ha hagut, 53 durant el 2014, i dels quals se n’ha fet seguiment posterior fins a eliminar el focus d’origen de la queixa.

o S’han elaborat, implantat i seguit els Plans DDD a tots els centres educatius de la comarca que tenen cuina i on cal portar un control més estricte de les plagues. Actualment s’estan aplicant els Plans al 100% de centres d’ensenyament públic a on és d’obligat compliment. Durant l’any s’han fet 5 actuacions als centres degudes a la presència d’una plaga.

o Pel que fa al control de la població de coloms a Olot, s’ha seguit el sistema de captura de coloms amb gàbies que s’havia iniciat l’any 2007. Al llarg de l’any s’ha mantingut una gàbia a la mateixa ubicació on s’havien fet més captures els darrers anys i s’ha ubicat dues gàbies més en tres punts de la ciutat on històricament hi ha hagut queixes per la presència de coloms. El nombre total de captures realitzades aquest any ha estat de 529 coloms. La percepció és que la població de coloms a la ciutat està controlada.

o Durant aquest any s’han obert 7 expedients d’atenció al ciutadà relacionats amb problemes de coloms en edificis particulars, els quals es poden resoldre amb la col·locació de punxes. Aquestes queixes ens proporcionen informació de les zones on la població de coloms pot generar molèsties als ciutadans.


EXTRAORDINÀRIES

Actuacions extraordinàries

o A mitjans del mes d’agost es va detectar la presència de mosquit tigre (Aedes albopictus) a diferents zones de la ciutat d’Olot. Es tracta d’una espècie invasora que tot i estar estesa per comarques del litoral de Catalunya, darrerament està entrant a les comarques de l’interior. Les condicions de pluges i calor del 2014, han estat idònies per a la seva reproducció. S’han atès dues queixes de ciutadans d’Olot juntament amb el Servei de Control de Mosquits Girona d’acord amb el Programa de Vigilància del mosquit tigre de Dipsalut tot i això, la distribució de la població de mosquit tigre ha estat generalitzada per tot el territori de la comarca, motiu pel qual es van iniciar tasques de difusió sobre informació general del mosquit i les mesures de prevenció als ajuntaments de la comarca i a centres educatius, hospital, residències geriàtriques i d’altres serveis municipals d’accés públic.

o S’han realitzat actuacions puntuals per evitar la proliferació de la població del gavià argentat a Olot.

o S’ha continuat fent seguiment de tractament contra tèrmits en un centre cívic a Olot, iniciat l’any 2013. El tractament consisteix en la col·locació d’esquers amb producte específic per als tèrmits, de manera que el seu consum els inhibeix el desenvolupament i acaben morint. Aquesta tècnica de control no és agressiva per al medi però l’eradicació total de la plaga s’assoleix molt més tard.

o La proliferació de plagues durant els mesos d’estiu s’accentua, comporta un increment de queixes de la població i augmenten les tasques de gestió del sistema. Destaca la presència d’escarabats de clavegueram a nivell de via pública en un carrer d’Olot, i la presència de diversos nius de vespes i abelles a diversos espais i mobiliari urbà.

o Enguany, tot i que en menor incidència que el 2013, s’ha continuat tenint avisos relacionats amb vespa asiàtica per part dels ciutadans. En cap dels avisos es va poder confirmar que fos Vespa velutina.



Objectiu 2014


Actuacions d’urgència de plagues i animals indesitjables resoltes satisfactòriament a Olot (%)

98 100 100

Hi ha un punt en el qual la resolució de la queixa depèn d’actuacions d’obra a nivell de via pública en les quals hi ha implicats la comunitat de propietaris dels habitatges

propers. Mentre no s'executin les obres, el servei manté actuacions de desratització periòdiques a la zona.



Es manté el control de la població de coloms a través de les captures

o La població de coloms d’Olot podríem dir que es manté controlada. Aquest any ha disminuït el nombre captures respecte els anys anteriors. Aquest fet es pot atribuir per una banda, a la tasca de control realitzada de manera continuada al llarg dels anys i per l’altra, a la reducció de concentracions elevades d’individus a les zones controlades. No obstant, s’observen poblacions de coloms amb uns hàbits d’alimentació a nivell de terra i que són de difícil captura amb el sistema de gàbies instal·lades en alçada i de les quals caldria fer-ne també el control.

Evolució del nombre de coloms capturats pel servei adjudicatari, 2008-2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o Els tractaments de control de rosegadors i de plagues es consideren satisfactoris i suficients tant a Olot com a la resta de la comarca.

o La població de coloms a Olot està controlada.

o La proliferació de plagues durant els mesos d’estiu s’accentua.

o S’ha detectat la presència del mosquit tigre a la comarca.

o Avaluar nous mètodes de captura de coloms per controlar les poblacions d’hàbits alimentaris arran de terra.

o Promoure campanyes de prevenció de la presència del mosquit tigre a Olot i comarca.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de coloms capturats


4.9. ESPAIS VERDS

DESCRIPCIÓ

Gestió dels espais verds de la ciutat d’Olot, d’acord amb els criteris generals definits pel Pla director.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Seguiment i coordinació dels treballs de manteniment dels espais verds d’Olot

o S’ha redactat el Pla Director dels Espais Verds d’Olot 2014-2020, que ha estat aprovat pel ple municipal de juny de 2014. Aquest document marca les directrius de gestió i manteniment dels espais verds públics d’Olot. Inclou les directrius de gestió, els pressupostos de manteniment segons diversos escenaris, inventari d’arbrat, resiliència i la gestió dels horts municipals.

o S’ha obtingut una distinció de tres flors d’honor, del concurs Viles Florides, per la gestió global dels espais verds públics.

o S’ha planificat el Programa de poda d’arbrat per a la campanya 2013-2014 i se n’ha realitzat el seguiment amb els agents implicats: Cooperativa la Fageda i Brigada Municipal. Amb aquest programa es coordinen els treballs de poda que s’executen a la ciutat, amb l’objectiu d’afavorir les podes de formació i d’aixecament de capçada.

o S’han plantat un total de 40 nous arbres en carrers, places, jardins i equipaments de la ciutat. Aquestes plantacions inclouen reposicions de l’arbrat viari existent i plantacions en espais de nova creació.

o S’ha realitzat també un seguiment dels treballs diaris de manteniment dels espais verds, principalment els treballs de sega, ressembra, parterres de flor, neteja de residus, manteniment de fonts ornamentals...Els grups de manteniment amb els quals s’ha treballat són la Cooperativa la Fageda, el Taller ocupacional de Jardineria i la Brigada Municipal de Jardineria. Els dos primers s’han dedicat totalment a les tasques de manteniment d’espais verds, mentre que el Taller Ocupacional s’ha dedicat a la millora de les vessants del volcà Montsacopa.

o S’han realitzat diverses actuacions d’envelliment floral sostenible de la ciutat: rotondes amb planta vivaç de floració prolongada i conjunts florals en alçada (Plaça de l’Àngel i Plaça del Carme).

Manteniment de l’arbrat segons tipologia, 2014. Font: elaboració pròpia

o S’ha continuat amb el programa de producció de flor de temporada i planta vivaç amb estudiants de jardineria de l’INS la Garrotxa.

o S’ha donat suport tècnic a les àrees de jocs infantils, pel que fa a la seva adequació a la normativa, adquisició de nous jocs i manteniment dels actuals.

poda d'aixecament

40%

poda de brocada

16%

poda de formació

22%

poda específica

22%

Tipus de manteniment de l'arbrat


S’ha contractat un joc infantil adaptat a nenes amb mobilitat reduïda i s’han instal·lat noranta-dos metres lineals de tanca anglesa reforçada a la Plaça Picasso.

o S’ha realitzat el seguiment de tots els espais del Parc Nou. Com a novetats, s’han sembrat dues parcel·les agrícoles amb fenc i senigrecs. També s’ha actualitzat l’inventari florístic.

EXTRAORDINÀRIES

Assessorament tècnic

o Amb el programa Geomedia Enterprise s’han entrat totes les feines de manteniment dels espais verds en temps reals. D’aquesta manera cada mes es pot controlar les feines pendents, les executades, etc.

o S’han realitzat podes de gran dificultat al Parc Nou i a l’avinguda Astúries. Els residus vegetals s’han estellat per a ús com a biomassa forestal per a calderes de la comarca.

o S’han planificat plantacions de bulboses en diversos parcs i jardins. També s’han realitzats fertilitzacions amb esmenes orgàniques, no químiques.

o S’ha col·locat un avet de Nadal tallat a la Plaça dels Coloms.



Objectiu 2014


Proporció de podes de formació i aixecament de l’arbrat (%)

62 100 80 Es fa difícil assolir l’objectiu perquè l’arbrat viari és inadequat en alguns carrers.

Arbres plantats / arbres existents a la ciutat (%)

0,002 <0,1 <0,1

Espècies autòctones plantades / noves plantacions de l’any (%)

37 <70 <70 Les particularitats per falta d’espai en les zones on s’han realitzat noves plantacions

no han permès plantar espècies autòctones.


RESUM

Fets Propostes

o Aprovació del ple municipal el Pla d’espais verds d’Olot 2014-2020. S’ha inclòs la gestió dels horts municipals en el Pla.

o Hi ha bones relacions amb els agents implicats (Brigada municipal i Cooperativa la Fageda) en els treballs de manteniment i també amb l’Àrea d’infraestructura i obra pública de l’ajuntament.

o Hi ha un bon funcionament i implicació en els treballs de manteniment ordinaris dels cursos de formació.

o Es controlen 7 sistemes de reg de espais verds públics via web, per afavorir l’estalvi d’aigua.

o Es continuen reduint les podes de brocada en favor de les podes de formació.

o S’intervé directament en el control i gestió diària del Parc Nou.

o Distinció de tres flors d’honor en el concurs Viles Florides, per la bona gestió del verd de la ciutat.

o Descatalogació d’arbres d’interès local per l’execució d’una obra emblemàtica de la ciutat.


o Establir convenis de col·laboració amb altres entitats d’Olot per fer formació específica en jardineria i paisatgisme.

ALTRES

o Establir un model de gestió per als solars de propietat privada.

o Gestionar la totalitat del pressupost assignat a jardineria de l’Ajuntament d’Olot.

Memòria del 2014

5. CONTROLS I INSPECCIONS


5.1. CONTROL I INSPECCIÓ D’ESTABLIMENTS

DESCRIPCIÓ

Controlar les activitats i establiments, per vigilar els riscos per la salut pública i la contaminació ambiental que se’n poden derivar.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Seguretat alimentària en establiments d’alimentació

o Partint del Programa de protecció de la salut de la Garrotxa s’han planificat i executat una sèrie de visites de control sanitari als diferents establiments d’alimentació de la comarca.

Establiments de venda al menor de carn

o Actualment es disposa d’un registre de 80 establiments de venda al menor de carn d’àmbit d’actuació municipal, pels quals la competència de control és del propi ajuntament. Aquests es classifiquen segons el risc alimentari que comporten i aquesta classificació permet determinar la periodicitat d’inspecció per cada establiment. Així doncs, del total d’establiments, 15 estan classificats dins el nivell 1. Són els establiments que tenen una major producció d’elaborats carnis i la seva periodicitat d’inspecció és anual. 22 establiments es classifiquen al nivell 2, amb una periodicitat bianual d’inspecció i 19 al nivell 3. Aquests últims no elaboren elaborats carnis i s’inspeccionen cada 3 anys. Finalment, 5 d’aquests 80 establiments estan classificats en una categoria anomenada especial. Són aquells establiments que, independentment de la seva producció, s’inspeccionen com a mínim un cop l’any degut a les deficiències significatives que presenten.

o Aquest any s’han realitzat 30 inspeccions a carnisseries.

Establiments de restauració

o Actualment es disposa d’un registre comarcal de 184 establiments de restauració, considerant restaurants, bar-restaurants, bars i establiments d’elaboració de menjars per emportar. Es classifiquen segons el risc alimentari que comporten i aquesta classificació permet determinar la periodicitat d’inspecció per cada establiment. Així doncs, del total d’establiments, 36 estan classificats dins el nivell 1. Són restaurants que celebren banquets i la seva periodicitat d’inspecció és anual i bars que elaboren tapes i la periodicitat d’inspecció és trianual. 83 es classifiquen al segon nivell amb una periodicitat bianual d’inspecció en cas de bar-restaurants o cada quatre anys si són bars que no elaboren tapes i 61 al nivell 3. Aquests últims són establiments que només serveixen menú o tenen pocs plats a la carta i s’inspeccionen cada 3 anys. 35 d’aquests 184 establiments estan considerants especials i la seva periodicitat d’inspecció es veu incrementada amb, com a mínim, una visita l’any.

o Del total d’establiments de restauració inventariats, aquest any se n’han controlat 61.

Peixateries

o Aquest any no s’ha inspeccionat cap dels 17 establiments de venda de peix que es tenen inventariats. No hi ha cap establiment considerat especial.


Establiments de venda de pa

o S’han inspeccionat 28 establiments dels 77 inventariats.

Establiments d’alimentació general

o S’ha dut a terme un control de seguretat alimentària en 18 establiments d’alimentació general, dels 75 que hi ha inventariats. D’aquests 11 estan en un nivell 1, 14 al 2, 19 al 3 i 4 al 4 i 7 són especials independentment del nivell.

Establiments de venda ambulant

o Aquest any no s’han inspeccionat parades de mercats d’artesania i mercats municipals.

Tipus d’establiment

Nre. d’inventariats

Nre. de controlats

Percen tatge d’especials respecte els inventariats (%)

Carnisseries 80 30 6 Restauració 184 61 19 Peixateries 17 0 0 Panaderies 77 28 3 Alimentació general 75 18 9 TOTAL 433 137 11

Establiments d’alimentació controlats i percentatge d’especials, 2014. Font: elaboració pròpia

Seguretat alimentària en centres educatius de titularitat pública

o Anualment, durant el primer semestre, es visiten els centres educatius de tota la comarca per recollir mostres d’aliments i superfícies i assessorar els professionals de l’establiment en relació a temes de seguretat alimentària. A finals d’any es fa una segona visita als centres on s’han detectat mostres desfavorables.

o Aquest 2014 s’ha realitzat una primera visita als 39 centres amb menjador escolar i una segona visita als 13 centres on s’hi ha detectat alguna deficiència. Amb les 52 visites totals s’han recollit 127 mostres d’aliments elaborats i 92 mostres de superfície, per valorar la higiene en el treball i l’eficiència dels plans de neteja i desinfecció de les instal·lacions. A més, durant les visites, s’han auditat els processos de treball, la idoneïtat de les instal·lacions, els aspectes relacionats amb la higiene del manipulador i altres aspectes relacionats amb la seguretat alimentària.

o Amb les mostres d’aliments analitzades s’han detectat resultats desfavorables en 8 centres, amb valors analítics superiors als valors norma segons el RD 3484/2000, que està derogat parcialment però que s’utilitzen els valors límit com a referència. En aquests casos s’ha remarcat la necessitat de millorar el procés d’elaboració i s’ha realitzat un assessorament i una segona recollida de mostres. En 3 casos aquestes segones mostres han tornat a donar resultats desfavorables.

o Amb les analítiques microbiològiques en superfícies de treball s’han detectat valors “no acceptables” en 6 centres. Tot i que la normativa no dicta valors norma o de referència pel què fa a les anàlisis microbiològiques en superfícies de treball, es considera que valors elevats o majors de 250 unitats formadores de colònies denoten una manca d’higiene. En aquests casos s’ha remarcat la necessitat de revisar els plans de neteja i desinfecció de les instal·lacions o els processos de treball, s’ha fet un assessorament i una segons recollida de mostres. En 2 casos aquestes han tornat a donar valors no


acceptables i s’ha tornat a remarcar la necessitat de revisar els processos de treball.

o Cal remarcar que durant l’any no hi ha hagut cap toxiinfecció alimentària declarada relacionada amb un centre educatiu.

o Tal i com s’ha fet en els darrers anys, s’ha organitzat un curs de formació de manipuladors d’aliments pels cuiners i responsables de menjadors dels centres educatius de la comarca. Aquest curs es valora positivament per part dels assistents i és una eina més per donar garantia al funcionament del sistema.

Risc per la salut en les piscines d’ús públic

o SIGMA realitza les tasques de control i inspecció de les piscines d’ús públic, en base a les delegacions de les tasques de protecció de la salut d’aquests al Consell Comarcal. Enguany s’han controlat 61 piscines d’ús públic, 9 de titularitat municipal i 52 de titularitat privada.

o En les piscines de titularitat municipal s’hi ha realitzat 2 visites durant la temporada, amb 41 controls analítics (2 per vas) de l’aigua. Només en 1 (2,4%) cas s’han detectat paràmetres desfavorables per valors anòmals de clor, fet que va provocar el tancament del vas fins que es va poder garantir la qualitat de l’aigua. Amb les visites també s’ha realitzat l’avaluació d’altres condicions de la instal·lació. Només en 1 cas s’han detectat deficiències considerades de major risc, però en general el conjunt d’instal·lacions tenen múltiples deficiències de menor importància, sobretot relacionades amb els autocontrols.

o En les piscines de titularitat privada s’hi ha realitzat 1 visita durant la temporada. Només en 6 casos s’han detectat mesures desfavorables en l’aigua, en general per valors anòmals de clor. Amb les visites també s’han detectat un conjunt important d’altres deficiències, en 19 casos (31%) considerades de major risc.

o Enguany s’ha organitzat un curs de formació per a operadors i mantenidors de piscines d’ús públic, conjuntament amb el Dipsalut.

Qualitat sanitària de les sorreres de joc infantil

o Les sorreres situades en les àrees de jocs infantils dels espais verds d’ús públic, que tenen una funció de joc o de paviment amortidor com a superfície de recepció d’un o més equipaments d’àrees de joc, poden comportar determinats riscos que cal controlar.

o Seguint el Programa de control de les sorreres en espais de joc infantil que Dipsalut posa a disposició dels ajuntaments, s’ha analitzat la sorra de 52 espais. Principalment s’han controlat sorreres ubicades en centres educatius i en espais de joc infantils de parcs públics.

o S’ha pogut constatar que la gran majoria d’aquests espais no disposen d’un pla de neteja i manteniment, ni de cap eina que garanteixi una correcta neteja i manteniment de la instal·lació. En 7 d’aquests espais s’han obtingut resultats analítics desfavorables, tots per presència d’estreptococs fecals per sobre les 1000 unitats formadores de colònies i 1 també per presència d’Escherichia coli per sobre les 1000 unitats formadores de colònies. En tots els casos desfavorables s’ha informat a l’equipament per tal que dugués a terme mesures correctores i, després d’aquestes, s’ha tornat a realitzar el control. En un dels establiments s’han tornat a obtenir resultats desfavorables.

Control de la qualitat de l’aigua en xarxes municipals de gestió directa

o A la comarca hi ha 8 municipis que gestionen directament la xarxa municipal d’aigua de consum. En base a les delegacions dels ajuntaments de la comarca al Consell Comarcal de la Garrotxa per realitzar les tasques de protecció de la salut, s’han desenvolupat una sèrie d’actuacions relacionades amb la prevenció i control dels riscos associats a l’aigua de consum humà d’aquests municipis. Aquestes tasques han consistit en la planificació del control analític, la recollida i anàlisi de mostres d’aigua, el seguiment dels resultats i la revisió dels Plans d’autocontrol i gestió de l’abastament d’aigua pel


consum humà (PAG). Aquest any no s’ha realitzat cap tasca de tramesa d’informació al SINAC (Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum) d’aquests municipis.

o La planificació analítica de l’aigua de consum s’ha establert tenint en compte les característiques de cada zona d’abastament, en base al que dicta el Reial Decret 140/2003 i al que estableix l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En total s’han analitzat 59 mostres d’aigua corresponents a 13 anàlisis de control complert, 26 anàlisis de control normal a xarxa, 16 anàlisis de control normal a dipòsit i 4 anàlisis de control normal a dipòsit de distribució. A més, per tal de donar compliment als requeriments de l’autoritat sanitària, s’han realitzat analítiques de paràmetres suplementaris d’algunes zones d’abastament. Així, s’han determinat Atrazines i els seus derivats, el plaguicida Imidacloprid, Alumini, Sulfats, Ferro i Manganès a banda de les analítiques complertes ordinàries.

o Segons els resultats de les anàlisis realitzades, l’aigua es considerà apta pel consum humà en tots els controls realitzats. Puntualment hi va haver alguna incidència d’absència de clor residual lliure en una zona d’abastament però que no va repercutir en la qualitat microbiològica de l’aigua. També es va obtenir valors superiors al màxim permès de clor residual lliure a sortida de dipòsit i a xarxa en una altra zona d’abastament. La resolució dels incompliments va ser immediata.

o Cal destacar també que en dos municipis, encara que l’aigua es considerà apta per al consum per tractar-se d’un paràmetre indicador, es va detectar sulfats per sobre del valor paramètric establert pel Reial Decret 140/2003. Es tracta d’un paràmetre del qual l’autoritat sanitària ja en fa seguiment al llarg de l’any.

o En les visites d’assessorament realitzades als municipis s’ha incidit especialment en què es disposi de plànols i esquema dels seus abastaments degudament actualitzats, que els responsables de manteniment disposin de la formació actualitzada en matèria de la gestió de l’aigua de consum i que es disposi dels registres adequats per a les tasques de revisió i manteniment de les instal·lacions i que aquestes es duguin a terme convenientment.

Control de la qualitat de l’aigua en xarxes municipals gestionades per una empresa

o La tasca de control de les analítiques d’aigua de consum per aquells ajuntaments que tenen una empresa que gestiona el servei, en aquests moments només es fa a Olot.

o L’empresa concessionària del servei d’aigua de consum d’Olot, SOREA, notifica mensualment a l’ajuntament els resultats dels controls analítics realitzats al sistema d’abastament d’aquest municipi. Durant aquest any s’han realitzat 52 analítiques a diferents punts de la ciutat d’acord amb la planificació establerta. Totes han donat valors favorables.

Anàlisi de l’aigua a l’aixeta del consumidor

o L’aigua de consum humà que es posa a disposició del consumidor ha de complir els requisits de qualitat que assenyala el RD 140/2003, en el punt en què surt de les aixetes que són utilitzades habitualment per al consum humà dins dels locals, establiments públics o privats i domicilis particulars.

o En base als convenis signats amb 20 ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal per realitzar les tasques de protecció de la salut, i aprofitant el programa de suport econòmic del Dipsalut per realitzar aquest tipus de control, s’ha continuat amb la campanya de control de l’aigua a l’aixeta del consumidor en equipaments públics municipals.

o S’han recollit 66 mostres, en 51 establiments diferents. En 2 establiments s’han obtingut resultats desfavorables per la presència de plom. En un establiment, l’analítica complementària ha donat resultats favorables. En l’altre establiment s’han realitzat 14 analítiques complementàries i en 8 s’han obtingut resultats desfavorables. En aquest cas s’ha proposat a l’Ajuntament continuar senyalitzant les aixetes de la instal·lació amb aigua no apta pel


consum humà i instal·lar-hi un punt d'aigua connectat directament amb la xarxa de distribució exterior.

Abocaments industrials d’aigües residuals a la xarxa de sanejament pública

o Enguany s’han realitzat 101 inspeccions de control dels abocaments d’establiments industrials connectats als sistemes públics de sanejament de la Garrotxa, 89 per part del Consell Comarcal, com a administració actuant, i 12 per part de l’ACA, principalment amb finalitat tributària. S’han controlat un total de 58 establiments diferents, i s’han pres un total de 73 mostres puntuals per part del Consell Comarcal.

o Del total de mostres analitzades al Laboratori per al Consell Comarcal, les quals fan referència a abocaments en algun dels sistemes públics de sanejament de la comarca, el 34% han presentat un o més incompliments respecte dels límits fixats a l’Ordenança Comarcal d’Abocament d’Aigües Residuals, corresponents només a 16 establiments diferents. Pel que fa a la valoració de danys causats en els respectius sistemes degut a aquests tipus d’efluents, el 20% són considerats com a molt greus, el 40% com a greus i el 40% com a lleus. Aquests tipus d’abocaments tenen una relació directa amb el funcionament dels sistemes públics de sanejament.

Sistema Municipi Nre. inspeccions

Establ iments inspeccionats

Begudà Sant Joan les Fonts 10 6

Llierca Sant Jaume de Llierca 6 2 Argelaguer 3 3 Tortellà 3 2

Olot

Olot 35 19 Les Preses 13 8 La Vall d’en Bas 12 5 Sant Joan les Fonts 2 2 La Vall de Bianya 2 2

Sant Aniol de Finestres Sant Aniol de Finestres 1 1 Sant Joan les Fonts Sant Joan les Fonts 11 5

La Vall d’Hostoles Sant Feliu de Pallerols 2 2 Les Planes d’Hostoles 1 1

TOTAL 101 58 Inspeccions fetes, per sistemes de sanejament, 2014. Font: elaboració pròpia




Objectiu 2014


Nombre de toxiinfeccions alimentàries comarcals (nombre)

0 0 0 Dada difícil d’obtenir perquè no es disposa d’una font oficial d’informació.

Concentració de clor correcta en l’aigua de les piscines d’ús públic

(%) 88 90 90

Un any més no es pot garantir el compliment d’aquest objectiu, fet que evidencia la importància de controlar aquests establiments.

Analítiques de sorrals favorables (%) 87 90 90 - Potabilitat de l’aigua de consum

humà a Olot (%) 100 100 100 -

Municipis que gestionen directament l’aigua de consum i disposen de

PAG (%) 100 100 100 PAG: Pla d’Autocontrol i Gestió

Analítiques de control de l’aigua a l’aixeta del consumidor amb algun

paràmetre desfavorable (%) 15,2 10 10

L’indicador es refereix a número d’analítiques i és tant elevat pel la quantitat de mostres d’un mateix equipament amb problemes de plom. El 3,9% d’establiments han

tingut aigua de consum amb algun paràmetre desfavorable. Inspeccions d’abocaments

industrials d’aigües residuals realitzades (Nre.)

89 >80 >80 A les 89 inspeccions efectuades pel CCG cal sumar-hi les 12 que hi ha dut a terme

l’ACA. Tot i que hagi disminuït el nombre total de controls (-5,6%) respecta l’any passat, han augmentat lleugerament els realitzats pel Consell Comarcal (7%).

Establiments que incompleixen l’Ordenança d’abocament (%)

34 <20 <20 Aquests 16 establiments (25 mostres), que no compleixen l’Ordenança d’abocament corresponen als incompliments derivats de les inspeccions realitzades pel Consell

Comarcal.



Creix el nombre d’establiments alimentaris censats

o No existeix un cens o inventari robust d’establiments a controlar que permeti fer el seguiment sistemàtic de les altes i les baixes dels establiments i la competència municipal del seu control. Així mateix, tampoc existeix una programació que permeti realitzar anualment un nombre constant d’inspeccions.

o El nombre d’establiments alimentaris inventariats el control dels quals és municipal ha crescut considerablement aquests darrers anys, atès que alguns establiments (carnisseries i panaderies) fins ara controlats per l’Agència de Salut Pública de Catalunya han passat a dependre dels municipis.

o Es mantenen els establiments considerats especials, que requereixen un major control.

Evolució del nombre d’establiments alimentaris inventariats,controlats i classificats com a especials, 2014. Font: elaboració pròpia

Es manté elevat el nombre d’analítiques d’aliments favorables als menjadors escolars

o El nombre d’analítiques d’aliments que presenten valors favorables continua sent elevat. Cal remarcar l’absència de toxiinfeccions alimentàries en centres educatius en els darrers anys.

Evolució del percentatge d’analítiques d’aliments en centres escolars que compleixen els valors norma, 2014. Font: elaboració pròpia

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Analítiques d'aliments que compleixen els valors norma

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2011 2012 2013 2014

Evolució dels establiments alimentaris

inventariats controlats especials


Es manté el nombre de sorreres que presenten resultats analítics desfavorables

o Des de l’any 2011 es mantenen el nombre de sorreres d’ús públic controlades, cada any s’analitzen totes les ubicades en centres educatius i cada dos anys les situades en espais de joc infantils de parcs públics. Aquest any 2014 hi ha un lleuger increment dels resultats desfavorables.

Evolució del nombre de sorreres d’ús públic controlades i les analítiques desfavorables, 2014. Font: elaboració pròpia

Augmenta el nivell de cloració de les piscines d’ús públic inspeccionades

o S’accepta la possibilitat de que en qualsevol piscina hi pugui haver fluctuacions de clor i en algun moment aquest no es trobi dins els valors que marca la normativa. Aquest any un 12% de les mesures de clor de l’aigua de les piscines d’ús públic han donat valors desfavorables. Tot i que es considera important el control de la qualitat de l’aigua, les instal·lacions deficitàries en aquest aspecte han disminuït molt respecte l’any passat (30%).

Evolució del percentatge de piscines privades d’ús públic inspeccionades amb concentració de clor correcta, 2014. Font: elaboració pròpia

0

10

20

30

40

50

60

2010 2011 2012 2013 2014

Nre

de

sorr

eres

Evolució del control de sorreres d'ús públic

controlades desfavorables

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de les analítiques de piscines d'ús públic inspeccionades amb la concentració de clor correcta


Augmenta el control analític a l’aixeta del consumidor

o El grau d’establiments amb analítiques de la potabilitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor desfavorables continua disminuint any rere any. Tanmateix, aquest any, s’ha realitzat un control més exhaustiu en una instal·lació amb analítiques desfavorables des de fa anys i s’han realitzat les propostes oportunes per assegurar la potabilitat de l’aigua de consum.

o El nombre de controls analítics a l’aixeta del consumidor s’ha mantingut respecte l’any passat. Tots els municipis, excepte Olot, continuen sense realitzar el nombre d’analítiques exigides per la normativa. Per incrementar els controls caldrà en propers anys realitzar mostrejos també en fonts públiques i establiments i habitatges particulars

Evolució del nombre d’analítiques del control de l’aigua a l’aixeta del consumidor, 2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o No existeix un cens o inventari robust d’establiments alimentaris a controlar vinculat amb el cens d’activitats.

o No hi ha aprovat un pla d’inspeccions i la ràtio entre establiments alimentaris inventariats i inspeccionats no és constant.

o Amb el control de la seguretat alimentària en centres educatius es detecten mostre desfavorables i, per tant, deficiències en els processos de treball i els plans de neteja i desinfecció.

o La concentració de clor en piscines d’ús públic no assoleix el seu objectiu, tot i que millora, i es continuen detectant motles deficiències en les instal·lacions i els autocontrols.


o Elaborar un Pla d’inspeccions comarcal. Establir i consolidar la programació d’inspeccions alimentàries en el marc del Pla d’inspeccions.

o Crear un cens o inventari d’establiments alimentaris a controlar.

o Millorar els protocols d’inspecció i els procediments de seguiment i control de la seguretat alimentària en establiments.

o Treballar perquè el control de la seguretat alimentària en centres educatius esdevingui un assessorament integral per a la millora dels processos i els plans de seguiment.

0

10

20

30

40

50

60

70

2010 2011 2012 2013 2014

Analítques de control de l'aigua a l'aixeta del consumidor (Nre de mostres)

analítiques desfavorables analítiques favorables


o No s’ha realitzat cap tràmit de tramesa de dades al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), tal i com requereix la normativa.

o No es realitza el número de controls analítics de l’aigua a l’aixeta del consumidor exigits per normativa.

o Els controls de la potabilitat de l’aigua només són desfavorables sempre en els mateixos equipaments.

o Es segueixen detectant incompliments de l’Ordenança d’abocament d’aigües residuals en el 34% de les inspeccions realitzades. De les valoracions de danys calculades, un 60% són greus o molt greus.

o Oferir als ajuntament que gestionen directament les xarxes d’abastament d’aigua de consum l’assessorament necessari per trametre la informació al SINAC.

o Oferir als ajuntaments amb piscines d’ús públic municipals l’assessorament necessari per tal de realitzar un control i seguiment acurat de la instal·lació i arranjar les deficiències que es detecten any rere any.

o Fomentar la formació als responsables de piscines d’ús públic de la comarca.

o Augmentar el número de controls analítics de l’aigua a l’aixeta del consumidor per tal de complir amb la normativa.

o Fer el seguiment de les mesures proposades per assegurar la potabilitat de l’aigua en els establiments que històricament han tingut analítiques desfavorables.

o Treballar per integrar en un únic control les diferents inspeccions i visites en establiments, relacionades amb el medi ambient i la salut pública.


5.2. CONTROL I INSPECCIÓ DEL MEDI

DESCRIPCIÓ

Controlar la qualitat i estat del medi i els espais col·lectius per vigilar els riscos per la salut pública i la contaminació ambiental que se’n poden derivar.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Recursos hídrics

o Enguany s’ha replanificat la xarxa de control d’aigües subterrànies, per optimitzar els recursos destinats a aquestes tasques, però mantenint al màxim la informació aportada. Amb el canvi de la xarxa de control i per fer els resultats comparables entre anys, s’han re calculat les mitjanes anuals només tenint en compte els nous punts de mostreig. La reducció de punts ha comportat, òbviament, variacions més brusques en els indicadors calculats.

Control quantitatiu d’aqüífers:

o S’ha controlat el nivell piezomètric de les aigües subterrànies a partir d’una xarxa de 12 pous i 2 fonts. Respecte als valors de l’any passat s’observa un augment generalitzat, a causa de la pluviometria d’aquest any, que ha propiciat una bona recàrrega dels aqüífers. A més, el descens típic estival gairebé no s’ha produït, ja que els mesos de juliol, agost i setembre han estat relativament plujosos. Aquest fet també ha produït que es reduïssin les extraccions d’aigua per reg agrícola, cosa que també ha contribuït al manteniment de nivell dels aqüífers.

Control qualitatiu d’aqüífers:

o S’ha fet una campanya de mostreig sobre una xarxa de 25 punts, a 23 dels quals s’ha pogut recollir mostra i analitzar la concentració de nitrats. Per altra banda, durant el mes de desembre s’han mostrejat 6 fonts d’Olot (també incloses en el mostreig del mes de juny) , de les quals també s’ha analitzat els nitrats. El total de mostres d’aquest 2014, per tant, ha estat de 29.

o Tres dels punts analitzats continuen amb una concentració de nitrats superior als 50mg/l (límit de potabilitat fixat pel Reial Decret 140/2003), un d’ells a la part del municipi de la Vall de Bianya no inclosa dins els límits de les zones vulnerables per a la contaminació de nitrats de la Comarca (Decret 476/2004).


Estat quantitatiu en relació als nivells piezomètrics, 2014. Font: elaboració pròpia Estat qualitatiu en relació a la concentració de nitrats, 2014. Font: elaboració pròpia

Control qualitatiu d’aigües superficials, segons índexs biològics i paràmetres fisicoquímics

o Els indicadors biològics indiquen la qualitat d'un període més o menys extens de temps, però també responen a episodis curts però recurrents de contaminació. Es tracta de valorar els propis éssers vius que habiten l'ecosistema, ja que cada un d’ells té unes característiques ecològiques per sobreviure. La manca d’unes condicions òptimes, fa que els organismes desapareguin o bé en mostrin els seus efectes. Cada espècie disposa d’un valor de sensibilitat, utilitzat per determinar l’estat biològic dels rius. Durant aquest any s’han valorat dos tipus d’indicadors biològics: el BMWP es basa en els macroinvertebrats bentònics i l’IPS es basa en les algues diatomees, tal i com preveu la Directiva Marc de l’Aigua. Pel que fa als indicadors fisicoquímics, la qualitat de l’aigua es determina a partir de la combinació de diferents paràmetres fisicoquímics: nitrats, amoni, fosfats, TOC i clorurs.

o Índex IBMWP: durant aquest any s’ha continuat amb la tasca iniciada l’any 2004, amb el control de qualitat biològica dels cursos fluvials. Del mostreig realitzat, nou dels 19 punts mostrejats presenten unes aigües molt netes i netes, mentre que la resta (un 53 %), presenta una qualitat moderada. Respecte l’any passat ha disminuït el percentatge d’aigües molt netes o netes, cosa que, en alguns casos, és atribuïble a les pluges continuades que han tingut lloc durant els períodes de mostreig del 2014. Aquestes pluges han produït crescudes importants i forts corrents, que han dificultat el creixement d’aquests organismes indicadors. També cal tenir present que la majoria de punts de qualitat moderada es troben just després d’algun nucli poblacional on s’accentua l’estrès antròpic. Si es fa una mitjana directa dels punts compresos per un mateix tram per valorar la qualitat de les masses d’aigua, el 55 % presenten aigües molt netes i netes, mentre que el 45 % presenten una qualitat moderada.


o Índex IPS: De les 9 mostres analitzades, el 78% dels punts presentaven unes aigües considerades com a molt netes o netes, mentre que la resta, el 22%, van ser moderades. Aquesta mateixa proporció es manté si es fan les mitjanes per trams: un 78 % dels trams poden ser considerats com a nets i molt nets, mentre que un 22 % presenten una qualitat moderada.

o Paràmetres fisicoquímics: la valoració d’aquest indicador s’ha fet a partir dels valors publicats per l’ACA, ja que ha estat l’administració que ha dut a terme el mostreig i l’anàlisi de les aigües. De les mitjanes dels diferents paràmetres analitzats per a cada un dels 7 punts de mostreig, 100 % són aigües molt netes i netes. Si la valoració es fa per paràmetres individuals, cal destacar la presència de nitrats en 6 dels punts mostrejats, que provoca, per aquest paràmetre en concret, una qualitat moderada.

Qualitat macroinvertebrats, 2014. Font: elaboració pròpia Qualitat fisicoquímics, 2014. Font: elaboració pròpia Qualitat diatomees, 2014. Font: elaboració pròpia


Seguiment de les estacions meteorològiques:

o S’ha fet un seguiment de les 10 estacions meteorològiques que són propietat del Consorci o del Consell Comarcal.

Principals valors obtinguts de les estacions meteorològiques, 2014. Font: elaboració pròpia Dades precipitació anys 2013 -2014. Font: elaboració pròpia

Estació meteorològica Tmàx. mitja Tmín. mitja Precipitació anual

ºC ºC mm Alta Garrotxa - Sadernes 20,0 7,8 1048 Besalú 20,5 8,4 955 Beuda 20,4 8,5 1163 Mieres 19,7 8,5 1075 Olot-Parc Nou 19,9 7,8 1146 Riudaura 19,7 8,6 1198 Sant Esteve Llèmena 21,9 8,8 971 Sant Iscle 19,2 8,4 939 Sant Jaume de Llierca 21,0 8,8 1212 Santa Pau 19,4 8,6 1214 Vall de Bianya 20,7 8,5 1067

Vigilància de la qualitat de l’aigua en fonts naturals d’Olot

o S’han controlat les aigües de les fonts naturals d’ús públic més freqüentades de la ciutat d’Olot. Concretament s’ha analitzat semestralment la Font de les Tries, la Font de la Salut, la Font Moixina, la Font de la Deu, la Font de Bufaganyes i la Font de Sant Roc.

o Totes les mostres analitzades presenten creixements microbiològics per sobre dels valors permesos al Reial Decret 140/2003, fet que es pot a atribuir a què són fonts naturals que no estan sotmeses a tractament de desinfecció. La majoria de les fonts, en una o altra campanya de mostreig, han presentat resultats desfavorables, degut bàsicament a la presència de coliforms totals o microorganismes patògens com són Clostridium perfingens o Escherichia coli. Pel que fa a nitrats, únicament s’ha superat el valor permès a la Font de Sant Roc, amb 53 mg/L, mentre que a la Font de Bufaganyes el valor obtingut és de 48 mg/L. Aquestes fonts ja varen presentar valors superiors al màxim permès durant l’any 2013.

o La informació a la població en relació a les garanties sanitàries de l’aigua de les fonts es continua fent a través de la web del SIGMA i, en el cas de les Fonts de La Moixina i Bufaganyes, amb una nota informativa penjada en un panell del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

o Durant aquest any s’ha col·laborat amb els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per tal de dissenyar i instal·lar uns senyals informatius sobre l’aptitud de l’aigua per al consum humà a l’entorn proper de cadascuna d’aquestes fonts.


Control d’instal·lacions en relació a la contaminació del medi

Radiacions electromagnètiques – antenes de telecomunicació

o Des de 2006 a la ciutat d’Olot hi ha un equip que mesura en continu les immissions de camps electromagnètics provinents d’estacions base de telefonia mòbil. El mes de juliol de 2010 aquest equip es va instal·lar la barri de Montolivet, al carrer Geranis número 50, a l’alçada de la Llar d’infants municipal. Des d’aquest punt es mesuren les emissions de l’antena del Volcà Montolivet i es dóna resposta a una demanda veïnal. Les dades recollides en relació a les emissions electromagnètiques d’aquesta antena constaten que els nivells mesurats d’immissió en aquest punt compleixen la normativa de referència.

o Durant el 2014 no s’han realitzat més mesures dels camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil a Olot, però s’ha preparat el conveni entre el Consell Comarcal e la Garrotxa i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per realitzar el proper 2015 aquetes mesures a la resta de municipis de la comarca.

Contaminació odorífera

o En el marc de l’atenció al ciutadà i l’assistència tècnica durant el 2014 s’ha treballat en un expedient relacionat amb la contaminació odorífera .

Emissions atmosfèriques

o Enguany s’ha tramitat un expedient relacionat amb emissions atmosfèriques d’una activitat econòmica.

Contaminació acústica

o Al llarg del 2014 s’ha treballat en la resolució de 10 expedients relacionats amb problemes de contaminació acústica d’activitats econòmiques.



Objectiu 2014


Punts fluvials amb l’índex BMWP > 71 (aigües netes i molt netes) (%)

47 90 - A partir de l’índex BMWP, més exigent que BMWPC, ha suposat un incompliment en els objectius proposats. En 5 dels punts mostrejats l’any anterior en manté la qualitat, en 2 es millora i en 4 es redueix. La resta de punts no s’havien analitzat l’any passat.



Augment de la qualitat de les aigües superficials de la comarca, d’acord amb l’índex biològic IBMWP

o Durant aquest any, com a conseqüència de les majors precipitacions que ha provocat més crescudes i corrents importants en el cursos d’aigua superficial, han disminuït lleugerament els punts amb aigües netes i molt netes. Es manté la qualitat moderada a la part baixa del Fluvià dins l’àmbit comarcal, així com a la riera de Riudaura.

FLU

VIÀ

Els

Hos

tale

ts d

’en

Bas

(el

Mo

lí

Ve

lll)

Po

nt d

e T

uss

ols

La P

inya

(Cod

ella

)

Les

Trie

s. F

ont d

'en

Ca

net

Font

d'e

n N

oc

St.

Joan

les

F. –

pon

t

Se

bast

iana

St.

Joan

les

F. –

la S

ebas

tian

a

( a p

arti

r de

20

08 e

l pu

nt é

s

aigü

es

am

unt

de

la r

escl

osa

)

Ca

ste

llfo

llit d

e la

Ro

ca

(pas

sera

ve

lla)

Mon

tagu

t i O

ix (e

ls A

ngle

s)

St.

Jaum

e d

e Ll

ierc

a (l

a M

ian

a)

St.

Jaum

e d

e Ll

ierc

a (c

an

Ba

rnad

es)

Arg

ela

gue

r (c

a l’O

rnós

)

Be

salú

.PR

OM

SA

Be

uda

(la

Con

fianz

a)

RIU

DA

UR

A

Riu

dau

ra (

aba

ns n

ucl

i)

Riu

dau

ra (

desp

rés

nuc

li)

Lloc

alo

u. M

olí R

oqu

er

TU

RO

NE

LL

Be

gudà

(ab

ans

ED

AR

)

Be

gudà

(Fri

besa

)

LLIE

RC

A

Po

nt d

e V

ale

ntí

Sa

nt J

aum

e d

e L

lierc

a. S

ota

Ca

les

Llie

rca B

OR

RÓ

Arg

elag

uer

sota

pon

t

Arg

ela

gue

r so

ta P

itch

& P

ut

SE

R

Sta

. Pau

(els

Arc

s)

Ab

ans

Mer

dan

ça

El T

orn

BR

UG

EN

T

St.

Feliu

P. (

aban

s n

ucli)

les

Pla

nes

d’H

oslto

les

(la

Tor

re)

Les

Pla

nes

d’H

osto

les

(des

pré

s n

ucli)

2006 2006 2006 2006 2006 2006 20062007 2007 2007 2007 2007 2007 20072008 2008 2008 2008 2008 2008 20082009 2009 2009 2009 2009 2009 20092010 2010 2010 2010 2010 2010 20102011 2011 2011 2011 2011 2011 20112012 2012 2012 2012 2012 2012 20122013 2013 2013 2013 2013 2013 20132014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

>120 Molt netes

71 - 120 Netes

41 - 70 Eutorfitzades amb contaminació

20 - 40 Parcialment contaminades

< 20 Molt contaminades

CA

PA

LLA

DE

S

Ca

n P

riva

t

Be

salú

. Ca

n B

elle

sta

r

LLÉ

ME

NA

Sa

nt A

nio

l de

fin

est

res

Sa

nt E

ste

ve d

e L

lém

en

a

ME

RD

AN

ÇA

Aig

üe

s a

mu

nt M

iere

s

El T

orn

BIA

NY

A

Ho

sta

lno

u. P

ista

a C

ap

sec

Aig

ua

ba

rre

ig R

iud

au

ra.

2006 2006 2006 20062007 2007 2007 20072008 2008 2008 20082009 2009 2009 20092010 2010 2010 20102011 2011 2011 2011

2012 2012 2012 20122013 2013 2013 20132014 2014 2014 2014

Qualitat de les aigües superficials, d’acord amb l’índex biològic IBMWP, 2014. Font: elaboració pròpia


Evolució del nivell piezomètric i de la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies

o L’evolució mensual del nivell piezomètric del 2014 ha patit fluctuacions poc marcades, a causa de les pluges relativament constants al llarg dels mesos. Contràriament al que és més habitual, aquest any no s’han observat descensos bruscos durant els mesos d’estiu. Això ha estat causat per les precipitacions relativament abundants que hi hagut durant l’estiu que, per una banda, han ajudat a recarregar els aqüífers, i per l’altra, han contribuït a reduir la despesa d’aigua per reg agrícola.

o Tot i que s’observa un lleuger descens en els indicadors de contaminació per nitrats respecte l’any anterior, no existeix una tendència clara global respecte l’evolució d’aquest paràmetre, més enllà de la davallada produïda durant la campanya del 2007.

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

Gener Febrer Març Abril Maig juny Juliol Agost Setembre Octubre NovembreDesembre

Pro

fun

dita

t (m

)

Mes

Evolució mensual del nivell piezomètric

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pro

fun

dita

t (m

)

Any

Evolució anual del nivell piezomètric

Evolució mensual nivell piezomètric del 2014. Font: elaboració pròpia Evolució piezometria anual (a desembre de cada període) 2006 -2014. Font: elaboració pròpia

0

5

10

15

20

25

30

35

40

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Any

Evolució de la concentració de nitrats

Evolució de la concentració de nitrats (mg/l) % de mostres que superen els 50 mg/l de nitrats

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

mm

Pluviometria mitjana període 2003 - 2014

Precipitació Mitjana

Evolució de la contaminació per nitrats 2006 - 2014. Font: elaboració pròpia Evolució de la precipitació 2003 - 2014. Font: elaboració pròpia


El nombre d’analítiques no potables en fonts públiques naturals d’Olot continua elevat

o El seguiment semestral que es fa a les fonts naturals des de fa més de deu anys ens indica que no es pot garantir l’aptitud pel consum humà de les seves aigües. Principalment es detecten creixements microbiològics deguts a què no s’hi aplica cap tractament de desinfecció, però també, en menor incidència, s’hi han determinat concentracions de nitrats per sobre del límit permès.

Fonts realitzades Analítiques amb compliment (%) 2003 12 8,3 2004 16 6,2 2005 15 0 2006 15 0 2007 12 16,6 2008 16 0 2009 17 5,9 2010 10 40 2011 12 0 2012 12 8,3 2013 12 16,6 2014 12 25,0

Evolució del nombre d’analítiques realitzades a les fonts públiques d’Olot i percentatge d’analítiques que compleixen segons el RD 140/2003, de 7 de febrer. 2014. Font: elaboració pròpia

Incidència dels paràmetres que indiquen la no aptitud de l’aigua de les fonts naturals d’Olot 2011-2014. Font: Elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o S’ha optimitzat les xarxes de control d’aigües subterrànies.

o Els nivells piezomètrics han augmentat de manera general a tota la comarca, com a conseqüència de les precipitacions.

o S’ha detectat la presència de clorurs i nitrats a la riera de Riudaura, degut als abocaments de l’EDAR d’Olot. S’ha detectat la presència de nitrats a les aigües superficials mostrejades i de manera especial a la conca del Llierca.

o La no potabilitat de l’aigua de les fonts naturals d’Olot s’informa a través de


o Millorar la informació de la no-garantira sanitària de l’aigua de les fonts naturals instal·lant els senyals pactats amb el PNZVG.

o Avaluar el sistema de recollida de dades i proposta de millora, per les aigües subterrànies, el mostreig de dades espacials.

o Modelització de les dades del control de les aigües superficials i subterrànies.

02468

10121416

2011 2012 2013 2014

Incidència dels paràmetres que determinen la no-potabilitat de les fonts

C. perf ringens E. coli Nitrats


mitjans telemàtics i en un panell informatiu proper a dues fonts, però no arriba a la major part dels usuaris. S’ha col·laborat amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per instal·lar uns senyals informatius a cada font.

o Les dades d’emissions electromagnètiques recollides per l’aparell de mesura de la Llar d’infants de Montolivet són favorables des de la seva instal·lació, a l’estiu de 2010.

o Establir una xarxa comarcal de mesura de les radiacions electromagnètiques en llocs sensibles.

Memòria del 2014

6. SUPORT ALS MUNICIPIS


6.1. PERMISOS I AUTORITZACIONS

DESCRIPCIÓ

Comprovar que les noves activitats econòmiques, els establiments oberts al públic i els ciutadans (horts i gossos) compleixen els requisits tècnics normatius per iniciar el seu funcionament o exercir el seu dret sense perjudicar el medi ambient o la salut pública.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Activitats classificades

Les dades:

o S’han obert 384 expedients: 305 d’Olot i 79 de la resta de la comarca. Seguint la tendència dels anys precedents les innòcues són les activitats que més es comuniquen (90), seguides de baixes (118), canvis de nom (79), modificacions i/o ampliacions d’empreses existents (19), comunicacions d’annexos III (24), obertura d’activitats recreatives (8), controls periòdics (5) i llicències ambientals (2). Les baixes tramitades han estat a resultes de la revisió del cens d’activitats o bé per baixa voluntària presentada per part dels titulars.

o En finalitzar l’any hi ha 226 expedients pendents. Continua la millora general deguda, sobretot, a l’entrada en vigor del règim de comunicació si bé es continua arrossegant expedients d’anys anteriors sobretot d’annexos III i llicències ambientals.

o S’han resolt 328 expedients, tant d’aquest any com d’anys anteriors. El grau de resolució continua essent elevat gràcies al règim de comunicació i també a la verificació documental que en el moment inicial fa l’Oficina d’atenció al ciutadà fet que estalvia enviar requeriments al ciutadà que posposaven molt l’inici de la tramitació del procés.

o S’ha celebrant mensualment la PCAA per informar a nivell ambiental, i com a competència principal, les activitats incloses en l’annex II de la Llei 20/2009. La PCAA manté la voluntat d’assistir a municipis i assessorar a promotors, tècnics, ajuntaments, etc. implicats en la legalització d’una activitat.

Comentaris:

o Pel que fa a l’assessorament a titulars o promotors d’activitats, s’han continuat atenent visites, contestant correus electrònics i responent instàncies per aclarir els dubtes que plantegen tant tècnics com titulars.

o Els expedients continuen aturant-se en aquells tràmits on el titular ha d’aportar documentació complementària o no aporta els controls inicials i periòdics als que segons la legislació vigent han de passar certes activitats. Aquesta inactivitat continua essent una de les principals causes que fa que els ajuntaments no puguin acabar els expedients pendents.


Expedients d’activitats tramitats, 2014. Font: elaboració pròpia

o A continuació es presenten les dades facilitades per les empreses pel que fa a nombre de treballadors, potència elèctrica contractada i superfície construïda fan referència als expedients que han entrat durant l’any 2014, sempre i quan els titulars i/o projectistes les hagin facilitat en la documentació presentada.

De 0 a 9 treballador

s98%

De 10 a 49 treballador

s2%

Més de 49 treballador

s0%

Empreses segons el nombre de treballadors

De 0 a 199 kW99%

De 200 a 1999 kW

1%

Més de 1999 kW

0%

Empreses segons la potència elèctrica contractada

De 0 a 99 m257%

De 100 a 499 m2

37%

Més de 499 m2

6%

Empreses segons la superfície construïda

Distribució del nombre d’empreses legalitzades Distribució del nombre d’empreses legalitzades segons Distribució del nombre d’empreses legalitzades segons nombre de treballadors, 2014 Font: elab. potència elèctrica contractada, en kW, 2014. segons superfície construïda, en m2,2013. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels titulars Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pròpia segons les dades facilitades pels titulars de 126 empreses.

de 107 empreses. pels titulars de 128 empreses.

0

20

40

60

80

100

120

Títu

lo d

el e

je

Expedients d'activitats tramitats (Nre)

resolts en tràmit entrats


Permisos d’entrada al Dipòsit Controlat de Residus i a la Planta de Compostatge

o S’han tramitat 71 permisos d’entrada al Dipòsit Controlat de Residus municipals de la Garrotxa, a 34 empreses diferents. D’aquests permisos tramitats 33

són de caràcter eventual i s’han atorgat a 8 empreses diferents i la resta, 38, són permisos de caràcter regular, nous o actualitzacions i modificacions dels que ja estaven atorgats. En finalitzar l’any n’hi ha 147 de vigents.

o S’han tramitat 14 permisos d’entrada a la Planta de Compostatge de la Garrotxa, a 12 empreses diferents. En finalitzar l’any n’hi ha 50 de vigents.

o El nombre de permisos tramitats al llarg de l’any continua disminuint. Tanmateix, a part de la disminució de deixalles generades per les activitats que entren al Dipòsit, algunes empreses han deixat d’aportar rebuig a les instal·lacions per motius econòmics.

Autoritzacions d’horts municipals

o Durant l’any s’han rebut 41 sol·licituds d’horts municipals i s’han adjudicat 29 parcel·les a nous usuaris. En finalitzar l’any hi ha 187 sol·licituds en llista d’espera.

o S’ha aprovat el nou Reglament dels horts municipals de la ciutat d’Olot al BOP de Girona núm. 181, de 23 de setembre de 2014.

o En els horts municipals es mantenen les problemàtiques preexistents: manca de control de les infraestructures permanents construïdes pels usuaris, abocaments de residus incontrolats, etc. Es té constància de diferents parcel·les municipals ocupades per horts de forma irregular que cal resoldre.

Zona amb horts Nre de parcel·les Superfície (m 2) Bonavista 25 1881 Carrer Puig Roig 5 1039 El Molí d’en Climent 5 665 Mas Bernat 86 23298 Les Planotes 50 3644 Parc Nou i carretera vella de la Deu 98 10248 Passeig de Sant Roc 30 2109 Pou del Glaç 22 3083 Sant Roc (Bicicarril) 1 2090 Total 322 48057

Horts municipals 2014. Font: elaboració pròpia.

Abocament d’aigües residuals

o S’han renovat 2 autoritzacions dels permisos d’abocament als sistemes públics de sanejament, el fet de fer referència a renovacions, no significa cap

variació en els cabals autoritzats:


Sistema de sanejament Municipi

Propostes d’autoritzacions i renovacions 2014

(Nre.)

Cabal total autoritzat d’establiments (m 3/dia) al

sistema de sanejament (2000-2014)

Cabal autoritzat/capacitat sistema (%)

Begudà Sant Joan les Fonts - 722,5 56 Besalú Besalú - 125,3 19 Castellfollit de la Roca Castellfollit de la Roca - 5,2 1 Llierca Argelaguer - 118 7 Maià de Montcal Maià de Montcal - 0,3 1 Montagut i Oix Montagut - 5 3

Olot

Olot 2

7.291,46 43 La Vall de Bianya - La Vall d’en Bas - Les Preses -

Sant Joan les Fonts Sant Joan les Fonts - 186,5 11 Santa Pau Santa Pau - 8 2 La Vall d’Hostoles Sant Feliu de Pallerols - 65,6 4

Propostes de resolució de permisos d’abocament als sistemes de sanejament de la comarca, 2014. Font: elaboració pròpia

Manteniment del cens d’animals domèstics i tramitació de les llicències de gossos perillosos d’Olot

o En finalitzar l’any, al cens d’animals domèstics d’Olot hi consten 1756 gossos i gats donats d’alta, xifra similar als comptabilitats l’any 2013. Aquest ha estat el tercer any que l’Ajuntament d’Olot ha aplicat una taxa associada al cens d’animals de companyia. L’aplicació d’aquesta taxa, a banda de proporcionar una recaptació de 14.175 € a l’ajuntament, representa un fet important per mantenir al dia el cens d’animals de companyia de la ciutat, ja que els propietaris dels animals tenen una major implicació en la seva regularització. Així, durant el 2014 s’han comptabilitzat 199 altes i 155 baixes al cens. A més, des de l’ajuntament es realitzen seguiments periòdics pel control del cens dels animals de companyia.

o L’empresa de recollida i custòdia d’animals de companyia registra tots els gossos de la comarca que surten de les instal·lacions, independentment del municipi a què pertanyin, per tal d’incorporar les dades a l’aplicació de cens del SIGMA i associada al municipi corresponent. Alguns ajuntaments disposen de la mateixa aplicació de cens de SIGMA i ja els queda registrada la informació. A la resta de municipis que no treballen amb aquesta aplicació es tramet tota la informació per tal que disposin del registre de cens corresponen.

o La Generalitat de Catalunya, per tal d’habilitar un Registre General d’animals de companyia, tal com es disposa a la Llei de protecció dels animals, va posar a disposició dels municipis una eina informàtica per a la gestió dels animals de companyia a nivell autonòmic. Es tracta d’una aplicació web, anomenada ANICOM, que integra les dades dels censos municipals d’animals i el registre del col·legi de veterinaris de Catalunya. A partir de 2013, tots els gossos que han sortit de les instal·lacions comarcals de recollida i custòdia d’animals (per adopció o retorn a propietari) han estat registrats a l’ANICOM. A més, s’està treballant per tal d’integrar aquesta aplicació amb el programa de cens de SIGMA.

o A Olot hi ha censats 93 gossos de raça potencialment perillosa. D’aquests, un 45% dels titulars tenen vigent la llicència administrativa que els habilita per a la seva tinença i un 18% la tenen pendent de renovació. Durant el 2014, s’han demanat 14 noves llicències per a la tinença d’un gos potencialment perillós i s’han atorgat totes. També s’han resolt 4 llicències més sol·licitades l’any anterior. Tot i aquest nombre de llicències atorgades, encara resta un


20% de titulars que no presenta la sol·licitud de la llicència durant el tràmit de cens de l’animal a l’ajuntament.

Cens d’instal·lacions privades d’alt risc per legionel·la (torres de refrigeració i condensadors evaporatius)

o Segons dicta la normativa, els ajuntaments han de mantenir un cens amb les torres de refrigeració i condensadors evaporatius que hi hagi al seu municipi. Durant el 2013 s’han anat actualitzant i recollint les dades d’aquests censos dels 20 municipis que han delegat la realització de les tasques de protecció de la salut al Consell Comarcal.

o Actualment hi ha 64 instal·lacions censades de les quals 15 són torres de refrigeració, 11 són condensadors evaporatius, 15 corresponen a centrals humidificadores i 23 són circuits d’aigua calenta amb retorn. D’aquestes instal·lacions 62 han acreditat estar al dia de la revisió obligatòria que s’ha de realitzar a través d’una ECA, un condensador evaporatiu de Noel Alimentària està tramitant la baixa i manca aportar el certificat del circuit d’aigua calenta amb retorn de l’Hospital vell.

Cens d’instal·lacions privades de baix risc per legionel·la

o Aprofitant les inspeccions de seguretat alimentària, s’han anat inventariant les activitats econòmiques que disposen d’instal·lacions de baix risc per legionel·la (bàsicament dutxes). En aquests moments el nombre d’activitats inventariades és de 35. Es calcula però que a la comarca hi pot haver de l’ordre de 2.000 instal·lacions privades amb un risc baix de legionel·la.



Objectiu 2014


Grau de resolució d’expedients d’activitats (tant per 1)

1,17 1 1

Milloren els resultats respecte l’any anterior. El factor clau continua essent que la majoria d’expedients que s’obren es tramiten en règim de comunicació on els tràmits a realitzar són pocs ( innòcues i III) i els canvis de nom i baixes requereixen bàsicament tasques administratives arriben a l’àrea a punt per tramitar (els requeriments de documentació complementària al ciutadà eren i encara són el primer factor pel que es bloquegen els expedients i queden pendents)

Instal·lacions del cens de legionel·la que estan al dia (%)

100 100 100 -


EXTRAORDINÀRIES

Inspeccions puntuals d’ofici per detectar possibles altes no comunicades o baixes

o Per verificar els dubtes derivats del Cens d’Activitats s’ha continuat fent inspeccions oculars amb les quals s’han detectat baixes i noves activitats no

comunicades prèviament.

o Aquestes inspeccions han esdevingut una eina bàsica per depurar la informació que mitjançant el cens s’entra a l’aplicació informàtica del Consorci. Es continua duent a terme principalment a Olot.

Redactar la Proposta de Pla controls periòdics d’innòcues i annexos III

o Al llarg de l’any, diferents ajuntaments de la comarca, inclòs Olot, han aprovat la nova ordenança d’activitats innòcues que recull el règim de comunicació i

la declaració responsable com a eines bàsiques per tramitar la legalització de les activitats de baixa incidència ambiental.


Continuen predominant els expedients d’activitats més petites, com les innòcues i els canvis de nom

o Observant la tendència dels darrers anys pel que fa a l’obertura de noves activitats, es pot consolidar com un fet que les activitats innòcues –petit

comerç, magatzem, etc., - són el tipus d’activitat econòmica que més s’obre a la comarca seguides dels canvis de nom i en detriment de les obertures en sòl industrial (Annex II).

o Els canvis de nom d’activitats existents ( també majoritàriament d’activitat comercial petita i mitjana) són rellevants perquè constitueixen aquell grup de negocis “supervivents” que enlloc de tancar s’han aconseguit traspassar a un nou titular (com és el cas de moltes activitats recreatives:bars, restaurants...). Per tant, darrera la tramitació bàsicament administrativa dels expedients de canvis de nom, hi ha aquesta important realitat d’activitats resistents al tancament i d’emprenedors indirectes.

Evolució del nombre d’expedients entrats entre 2012 i 2014, segons l’annex. Font: elaboració pròpia

0

20

40

60

80

100

Annex II Annex III C/Recreat LL/Recreativa Innòcues Canvis de nom

Evolució del nombre d'expedients entrats

2012 2013 2014


o Observant el grau de resolució també es pot continuar afirmant que el règim de comunicació permet resoldre més i més ràpid (canvis de nom, innòcues i Annex III) mentre que les activitats que continuen sota el paraigua de les llicències (Annex II) costen més de resoldre.

Evolució anual del nombre d’expedients resolts per annex, 2014. Font: elaboració pròpia

Es manté el nombre d’autoritzacions d’horts municipals

o En els últims anys el nombre d’horts urbans municipals s’ha mantingut estable.

Ev Evol Evolució de les parcel·les d’horts municipals, 2014. Font: elaboració pròpia

Estabilització del nombre d’instal·lacions privades d’alt risc per legionel·la als censos municipals

o Les instal·lacions privades amb risc per legionel·la que tenen l’obligació d’estar censades als censos municpals (torres de refrigeració i condensadors evaporatius) van disminir lleugerament els anys anteriors. Aquest any hi ha hagut petits moviments de baixa un establiment).

0

20

40

60

80

100

Annex I Annex II Annex III C/Recreativa Innòcues Canvis de nom

Nre

exp

edi

ents

Evolució del nombre d'expedients resolts segons annex

2012 2013 2014


o Arran del cobrament de la taxa relacionada amb el manteniment del cens d’animals de companyia iniciat l’any 2012 a l’ajuntament d’Olot, es va observar un increment del nombre de baixes que va propiciar una gran regularització de les dades. Des d’aquella data s’ha assolit una estabilització i actualització del nombre d’animals censats al municipi. Cal destacar que durant el 2014 encara s’han registrat baixes d’animals ocorregudes en anys anteriors.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Nre

ani

mal

s

Evolució del nombre total d'animals censats a Olot

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Nre

ani

mal

s

Moviments del cens d'animals a Olot

altes del cens baixes del cens Evolució del nombre d’animals censats a Olot, 2014. Font: elaboració pròpia Evolució dels moviments de cens d’animals d’Olot, 2014 Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o Ja és vigent el Reglament d’ús dels horts municipals d’Olot.

o S’ha finalitzat el cens d’activitats de tota la comarca.

o S’han començat a fer visites d’inspecció multidisciplinaris a establiments: en una sola visita es controlen els requisits de l’obertura i les dades de residus que serveixen per fixar la taxa d’escombraries empresarial.

o S’ha millorat l’ordenança fiscal i el circuit intern a seguir per tramitar, acceptar o denegar les sol·licituds de beneficis fiscals a la taxa de cessió d’animals de companyia.

o Es censen tots els animals de companyia de la comarca que surten de les instal·lacions comarcals a l’aplicació del cens de SIGMA i a l’arxiu de cens


o Estudiar i proporcionar dades d’interès als ajuntaments delegants en relació al cens d’activitats.

o Revisar i coordinar amb els departaments implicats d’Olot (Policia, Via pública, Secretaria, etc.) en les activitats recreatives existents.

o Redactar, aprovar i desplegar el pla de controls periòdics i autocontrols de les activitats sotmeses a règim de comunicació.

o Bolcar els Informes complementaris a l’aplicació del SITGAR-Expedients.

ALTRES

S’estabilitza el nombre d’animals de companyia censats a Olot


autonòmic (ANICOM).

o A l’ajuntament d’Olot, hi ha un 20% dels titulars de gossos potencialment perillosos que no presenta la sol·licitud de la llicència durant el tràmit de cens de l’animal.

o Continua disminuint el nombre de permisos d’entrada al Dipòsit Controlat de Residus.

o Totes les instal·lacions privades amb obligació legal d’estar al cens municipal de legionel·la estan al dia en relació a les revisions pertinents.

o Proposar millores en els models informàtics d’expedients per avançar en la simplificació administrativa.

o Continuar desplegant l’oferta d’ampliació de la delegació actual dels municipis amb el suport jurídic i administratiu de tota la tramitació de les activitats i ampliar-ho a altres temàtiques d’interès pels municipis de comarca.

o Modificar l’ordenança de gestió de residus, a nivell comarcal, d’acord amb els nous models de gestió de deixalles.

o Fer seguiment de gossos de raça potencialment perillosa registrats al cens d’Olot que encara no disposen de la llicència municipal pertinent i d’aquells que tenen la llicència caducada.

o Gestionar els horts municipals de la ciutat d’acord amb el Reglament d’ús dels horts municipals d’Olot, i establir un procediment per gestionar els expedients mitjançant el BPM.

o Treballar perquè s’inventariïn totes les instal·lacions de baix risc de legionel·la de la comarca i aprofitar les inspeccions que s’hi fan per inventariar-les.


6.2. ASSISTÈNCIA TÈCNICA I ENCÀRRECS

DESCRIPCIÓ

Donar servei als municipis i resposta als encàrrecs en l’àmbit de les competències de mediambient, salut pública, seguretat i emergències i protecció civil.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Assistència tècnica als municipis

o Els ajuntaments de la comarca, sovint demanen suport per cobrir la seva manca de recursos i personal tècnic, jurídic o administratiu que necessiten per

donar compliment a les competències i obligacions municipals en les matèries que es tracten des del Consorci SIGMA.

o A grans blocs, aquestes assistències als municipis s’encaixen en les següents matèries:

EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL

o S’ha finalitzat la revisió dels manuals de protecció civil dels municipis de Montagut i Oix, Vall de Bianya, Tortellà, Argelaguer i Mieres. Així mateix, els municipis de Sant Ferriol, Besalú i Sant Feliu de Pallerols han encarregat la revisió i actualment s’hi està treballant.

o La Comissió Comarcal d’Emergències i protecció civil, a banda de les seves funcions d’homologació, continua impulsant suport com és el cas de la gestió de les pròrrogues d'elaboració de PAU d'acord amb el Decret 127/2013, de 5 de març. Així mateix s’ha donat suport a ajuntaments i particulars en els tràmits que obligatòriament s’havien de fer mitjançant la plataforma HERMES, per evitar desplaçaments al Departament d’Interior a Girona.

o Implantació del Pla d’assistència i suport, en matèria de protecció civil als municipis de la comarca (PAS): gestió de la sitja de sal comarcal: S’ha realitzat un seguiment i gestió de la sitja de sal comarcal de 30 tones de capacitat a la zona de magatzem de la depuradora vella d’Olot, mitjançant la distribució del fundent a aquells municipis que ho han necessitat. El 2014 únicament s’han entregat 2.400 kg de sal al municipi de Beuda.

o Suport al funcionament de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) del riu Fluvià, de Sant Feliu de Pallerols i a la Federació d’ADF de la comarca de la Garrotxa: S’han continuat les tasques de suport tècnic i administratiu i la gestió de la seva comptabilitat incloses les sol·licituds de subvencions per a despeses de manteniment, millora de la maquinària ja existent i actuacions forestals.

OBRA PÚBLICA

o Redacció d’estudis i treballs tècnics

Redacció del Projecte executiu d’adequació del Dipòsit Controlat de Residus municipals de la Garrotxa. Fase 2- Per encàrrec del CCG s’ha redactat el projecte, a fi de disposar de superfície suficient pels pròxims 5 anys.


Redacció d’una memòria valorada de Modificació del Projecte bàsic del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa- A fi de complir amb els criteris d’optimització de recursos establerts per l’ARC s’han realitzat assaig de I+D en la planta de compostatge de la Garrotxa per tal d’optimitzar el disseny del procés del futur centre de gestió de residus, s’han obtingut resultats molt esperançadors que han permès optimitzar el procés i el cost de les inversions. Després d’aquest estudi, realitzat amb el suport d’una empresa externa d’assistència tècnica (Enginyeria Ambiental TGA, SL), s’ha redactat una memòria valorada de les inversions amb la nova configuració establerta. Aquesta memòria valorada s’ha enviat a l’ARC a fi de poder resoldre el finançament de la inversió.

Estudi de les actuacions en camins del PPIF Alta Garrotxa pel procés de redacció de l’ISA preliminar El Pla de prevenció d’incendis Forestals de l’EIN Alta Garrotxa preveu una sèrie d’actuacions a desenvolupar en millora de la xarxa viària, no obstant cal efectuar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Pla.

Redacció Memòria valorada per a la conservació i millora del camí d’accés a Sant Aniol d’Aguja des del Gomarell. Fase 2- Redactada per encàrrec del Consorci Alta Garrotxa per optar a una subvenció per millorar un altre tram del camí d’accés a Sant Aniol d’Aguja. Aquest document defineix i valora les actuacions a realitzar en un tram d’uns 700 metres a continuació del tram 1 arranjat l’any 2013.

Informe ambiental fitxes 143 i 144 catàleg masies St.Aniol de Finestres dins el tràmit de modificació del catàleg de Masies del municipi de Sant Ferriol.

Memòria tècnica de condicionament i millora del pati de la Llar d’infants de la Vall de Bianya. Per encàrrec de l’Ajuntament de la Vall de Bianya s’ha fet una proposta de reordenació i millora del pati per tal de resoldre els problemes detectats.

Estudi de les necessitats de sacrifici per a la producció local de la Garrotxa. Encàrrec de l’ajuntament d’Olot per determinar les necessitats de sacrifici susceptibles a anar destinades a la producció i consum local i detectar, donat el cas, les mancances en instal·lacions de sacrifici.

Estudi de perspectives del cementiri de Sant Salvador de Bianya i propostes de millora. Per encàrrec de l’ajuntament de la Vall de Bianya s’ha realitzat un plànol en 3D de l’estat actual i s’han incorporat les propostes de millora amb l’objectiu de poder apreciar les modificacions plantejades.

Informe ambiental de modificació puntual de les Normes subsidiàries de Planejament de Montagut. Per encàrrec de l’ajuntament s’ha redactat l’informe ambiental per permetre la instal·lació dels dipòsits de gas propà del municipi.

Estudi d’inundabilitat de les rieres situades a l’entorn de les edificacions de Sant Aniol d’Aguja. Per encàrrec del CAG s’ha realitzat la simulació hidràulica dels cursos d’aigua superficial en resposta a una petició de l’ACA durant el tràmit de legalització de l’activitat de refugi de Muntanya.

Valoració dels terrenys objecte de permuta entre la finca de les instal·lacions del servei comarcal de recollida i custòdia d’animals domèstics i els terrenys colindants. Per encàrrec del Consell Comarcal s’ha realitzat la valoració pericial d’aquests terrenys.

Estudi d’inundabilitat d’un tram de la Riera del Cantarell a la Vall de Bianya. Per encàrrec de l’ajuntament s’ha realitzat la simulació hidràulica dels cursos d’aigua superficial de l’entorn d’Hostalnou de Bianya que acompanya a la modificació puntual del planejament urbanístic en aquest sector. En finalitzar l’any està en fase de redacció i en fase de consulta tècnica amb l’ACA per resoldre les problemàtiques detectades durant la simulació hidràulica.

Redacció memòria valorada per remodelació/reordenar del pati de la llar d’infants de la Vall de Bianya. En fase de redacció.

o Seguiment i supervisió dels projectes encarregats externament

Tràmits en el Pla d’Obres del Projecte xarxa aigua potable i ETAP Sant Jaume de Llierca- Per encàrrec de l’ajuntament de Sant Jaume s’ha realitzat la direcció tècnica i la supervisió de les addendes al projecte per tal de complir amb els informes emesos per les administracions competents.

Rehabilitació de la rectoria de Sant Aniol d’Aguja (Fase 2)- Per encàrrec del CAG s’ha supervisat la redacció del projecte i s’ha acordat amb els tècnics de la


Diputació de Girona les actuacions a realitzar i la forma de justificació dels ajuts concedits.

Estudi i d’optimització del tractament biològic-mecànic-biològic de la fracció resta de la Garrotxa. Estudi de I+D a la Planta de Compostatge de la Garrotxa d’acord amb l’ARC per optimitzar el dimensionament del futur Centre de Gestió de Residus comarcal.

o Direcció d’obra

DO d’ampliació de l’antiga EDAR d’Olot- Obra finançada per OLOT MEATS (Escorxador de la Garrotxa), empresa que ha guanyat el concurs de cessió dels terrenys i instal·lacions de l’antiga EDAR d’Olot. Obra que es porta en execució des de finals de 2013. Només es porta executat de l’ordre del 60% de l’obra. Cal remarcar que no s’ha aconseguit que OLOT MEATS compleixi amb els terminis establerts de l’obra i en aquest moments l’empresa està demorant molt els terminis. Aquesta obra ha estat molt problemàtica, tant pel que fa a la seva complexitat tècnica com per la peculiaritat de finançament, atès que la DO ha de mediar per tal d’aconseguir una bona qualitat de l’obra sense tenir en mans el control econòmic del contracte. No obstant, pel que fa a la part d’obra executada, s’han aconseguit els objectius de qualitat del projecte i dels serveis tècnics d’explotació dels sistemes de sanejament.

DO del Projecte de rehabilitació d’un tram de camí rural de Sadernes a Sant Aniol d’Aguja i Bassegoda”. Obra que es va iniciar a finals de 2013 i s’ha finalitzat el mes de febrer de 2014, posant en servei un camí després de 7 mesos de l’incident que el va deixar tallat.

o Altres

Seguiment execució rehabilitació rectoria Sant Aniol d’Aguja (Fase 2) Per encàrrec del CAG s’ha estat efectuant el seguiment i el control econòmic de les obres de rehabilitació de la rectoria i s’han realitzat el seguiment de les justificacions de les subvencions atorgades per la Diputació de Girona.

Assistència tècnica a la contractació de les obres actuacions aigua potable Sant Jaume de Llierca- S’ha donat assistència a l’Ajuntament en el disseny i planificació de les inversions necessàries en matèria d’abastament d’aigua potable, s’han redactat els plecs de condicions que han regit el concurs d’adjudicació de les obres i s’ha constituït un comitè d’experts per a la correcció de les ofertes.

Informe tècnic d’actuacions urgents al camí rural de Sadernes a Sant Aniol d’Aguja i Bassegoda. Arran de l’incident passat l’any 2013 on es va ensorrar una volta d’obra de fàbrica del camí pel pas d’una màquina de gran tonatge, la direcció del Consorci de l’Alta Garrotxa va encarregar la revisió tècnica de les estructures que sostenen el camí. Arran d’aquesta revisió es va detectar una deficiència que va generar una actuació urgent de consolidació de l’estructura.

Valoració econòmica per portar aigua a l’Ajuntament de Sant Ferriol. Estudi per portar aigua des del polígon industrial.

Preparació documents per a la modificació puntual del POUM de Beuda, per adaptar els límits del Dipòsit Controlat de Residus als límits autoritzats.

Supervisió dels treballs de reforç d’una estructura en volta al camí de Sadernes a Bassegoda. Treballs executats per urgència arran de l’informe de revisió tècnica de les estructures d’aquest camí.

Seguiment de les obres de rehabilitació dels camins del nucli de Lliurona. Encàrrec del CAG.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES: INTERVENCIÓ AMBIENTAL O SEGURETAT DE LES PERSONES

o Informes tècnics: Aquesta assistència consisteix en emetre informes tècnics principalment per als ajuntaments o encàrrecs dels departaments interns, sobretot de l’ajuntament d’Olot ( Urbanisme, OAC, Ingressos, IMPO...).:


a) informar en matèria de medi ambient les ampliacions o canvis en empreses existents (canvis si/no substancials), informes de competències municipals per l’OGAU de Girona i comunicacions d’alta d’habitatges d’ús turístic a l’OGE: 49 informes

b) informar en prevenció d’incendis els projectes d’obres d’activitats i habitatges particulars :78 informes

c) informar les activitats ramaderes de consum propi: 18 informes

ZOONOSI

o La major part dels encàrrecs d’assistència tècnica que han sol·licitat els municipis durant l’any 2014 han estat relacionats amb la tinença d’animals de companyia i a la gestió de colònies de gats rodamón. S’han resolt satisfactòriament un 73% d’aquests encàrrecs i s’ha continuat i finalitzat 4 encàrrecs pendents de l’any anterior.

o La resolució de les queixes de ciutadans relacionades amb la gestió de les colònies de gats continua essent dificultosa. Cal distingir aquelles peticions en les què hi són implicats els propis alimentadors de gats, que col·laboren en la identificació i captura dels animals per al seu control i esterilització, d’aquelles en què la queixa ve donada pels ciutadans que tenen les molèsties per la presència de gats. En aquest darrer cas la dificultat en la gestió per part del servei deriva del fet que es desconeix el nombre d’alimentadors que hi ha a la zona i els seus hàbits. Per tant, no es pot incidir en la regulació d’aquestes pràctiques per tal de millorar l’entorn (llocs controlats, tipologia de menjar i retirada d’excés d’aliment) i per tal de realitzar les captures dels animals, ja que aquests acudeixen en major nombre quan se’ls posa l’aliment.

CICLE DE L’AIGUA

S’ha assistit tècnicament a diferents ajuntaments de la comarca redactant 5 informes relatius a autoritzacions i concessions d’abocament i abastament d’aigües.

ENERGIA

o S’han redactat el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) en 10 municipis de la comarca, amb el seu corresponent procés de participació per a cadascun d’ells. Han estat: Sant Aniol de Finestres, Les Preses, Tortellà, Sant Feliu de Pallerols, Castellfollit de la Roca, Argelaguer, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca i Olot.

o S’ha participat en el Projecte de l’Euroregió Energia i Turisme – “Energ-Tur”, en el que a més de desenvolupar una eina d’autogestió pels establiments turístics, per tal que aquests es poguessin gestionar el control energètic, s’ha realitzat una preauditoria a 6 establiments turístics del territori. Els establiments de la comarca que han participat en el Projecte han estat: Hotel Borrell (Olot), Hostal Sant Bernat (Olot), Restaurant i alberg de Joventut Bellavista (Santa Pau), Hotel Estació (Olot), Apartaments turístics - Comercial Morera (Les Preses) i el Turisme Rural - La Rectoria de Sant Miquel (Sant Feliu de Pallerols).

o S’ha participat en el Projecte Energia i Forest “Testatge d’una eina de gestió energètica per establiments turístics”, a través de l’Associació LEADER de la Garrotxa i en col·laboració amb la resta de territoris LEADER de Catalunya. Han participat en el Projecte el càmping la Vall de Bianya, i el restaurant la Quinta Justa d’Olot.

o S’ha participat en el Projecte CLIMA del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA) a través del LEADER de la Garrotxa, i


conjuntament amb altres 5 Grups d’Acció Local més i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

o Realització conjuntament amb el Consell Comarcal de la Garrotxa, de les memòries necessàries per sol·licitar les ajudes de la convocatòria del Pla a l’Acció de l’anual 2013. En total s’han redactat un total de 7 memòries vàries, que van des d’actuacions de canvi de làmpades fins a la instal·lació de sistemes fotovoltaics. El conjunt de les actuacions sol·licitades, estan valorades en 82.964 €.

o S’ha participat en el Projecte de xarxa de calor, que l’ajuntament d’Olot vol realitzar aprofitant les obres de la Plaça del Mercat:

- Encàrrec de l’Avantprojecte tècnic d’instal·lació de geotèrmia per a la climatització del Mercat municipal.

- Encàrrec d’instal·lació d’una sonda geotèrmica vertical per a la realització del Test de Resposta Tèrmica (TRT) al Mercat municipal.

- Estudi de viabilitat tècnica i econòmica d’una xarxa de calor amb ús d’energies renovables a Olot.

- Modificació de l’Avantprojecte Tècnic d’instal·lació de geotèrmia per a la climatització del Mercat municipal.

- Manual de Bones Pràctiques per a la realització del pous de geotèrmia del Mercat municipal.

- Redacció del Plec per a l’adjudicació del contracte de concessió d’obra pública per a la construcció i servei de manteniment integral de les instal·lacions d’una xarxa de calor amb l’ús d’energies renovables i subministrament d’energia.

- Seguiment de la xarxa de calor d’Olot.

o S’ha participat en la prova pilot que s’ha iniciat a nivell de la comarca de la Garrotxa, per a l’explotació forestal sostenible dels seus boscos i l’aprofitament dels seus recursos com a font d’energia. Les tasques inclouen la redacció del Pla de Biomassa Garrotxa 2013 – 2020.

o S’ha redactat la Memòria valorada per a la substitució de l’actual caldera de l’escola Bisaroques d’Olot per una caldera de biomassa.

o S’han assessorat a particulars en temes d’estalvi i eficiència energètica, així com en la implantació d’energies renovables. Aquest assessorament consisteix tant en la realització de visites, com en donar assessorament tècnic.

Encàrrecs d’altres departaments o administracions

Una altra part important de les tasques ordinàries que es realitzen des del Consorci, és a partir dels encàrrecs que ens demanen altres departaments interns de l’ajuntament d’Olot, del Consell Comarcal o altres organisme i administracions públics. Si bé el concepte és el mateix que l’assistència tècnica, els encàrrecs juguen més amb la transversalitat del personal ja que els s’ajuda a desenvolupar les tasques pròpies dels departaments sol·licitants i ja no les de del catàleg de serveis del Consorci: Per exemple, els informes en matèria de prevenció d’incendis perquè el departament d’urbanisme dels ajuntaments puguin concedir les llicències d’obres que els han sol·licitat.

AJUNTAMENT D’OLOT

o Urbanisme: 76 informes d’inspecció de solars en mal estat, 78 informes en matèria de prevenció en cas d’incendi relatius a llicències d’obres tant d’activitats econòmiques com d’habitatges particulars o anàlegs;

o Ingressos: El padró de taxes d’escombraries d’Olot i de les taxes del 2014 s’ha elaborat durant els mesos de setembre i octubre. Té un total de 1461 activitats (106 menys que l’any passat). Atenent a les inspeccions realitzades (58) i a les comprovacions fetes amb el servei de recollida de deixalles (192), s’ha revisat la tipologia i categoria assignades a 250 activitats i s’han fet canvis en 22. Aquestes s’han informat del canvi proposat i s’han rebut 88 instàncies sol·licitant una nova revisió (82 més que l’any passat!) que ja s’han resolt.


− Padró de noves altes 2014: s’ha elaborat durant els mesos de novembre i gener. Té un total de 141 activitats a les quals s’ha assignat tipologia i categoria de producció de deixalles i se n’han inspeccionat 41. Aquestes s’han informat de la nova taxa i encara no s’ha rebut cap instància sol·licitant una nova revisió.

− Al·legacions al padró principal de 2014: des de la seva aprovació fins a finals d’any s’han rebut 12 al·legacions, que ja estan totes resoltes. Se n’esperen poques més, ja que s’ha informat prèviament de tots els canvis.

− Al·legacions al padró de 2014: s’han resolt un total de 34 al·legacions de les taxes de l’exercici 2013 (17 del padró principal i 26 de noves altes).

El control de les recollides empresarials a través de les aplicacions informàtiques ha millorat molt el procés de tractament del padró de la taxa d’escombraries empresarials, tot i que encara es pot optimitzar més. Una altra millora important que s’ha implantat durant l’últim trimestre de l’any és que la inspecció de les noves altes s’inclou en la visita de comprovació que es fa a les activitats que han comunicat la seva obertura. D’aquesta manera, amb una única visita a l’establiment l’inspector municipal comprova, entre d’altres ítems, les dades de residus que posteriorment l’Àrea d’Ingressos utilitza per generar les liquidacions de taxa d’escombraries al ciutadà.

Cal continuar treballant en aquesta línia.

o IMPO: Les tasques encarregades responen a la col·laboració que des de inici d’aquesta legislatura s’ha mantingut i potenciat amb l’àrea d’empresa i promoció econòmica entenent que l’empresa o activitat econòmica és el punt comú de treball si bé es tracta des d’òptiques i competències municipals diferents. De forma continuada hi ha coordinacions per atendre consultes de ciutadans relatives a documentació i requisits tècnics per a noves obertures i també de naus o locals buits que s’intenten ocupar.

La coordinació per legalitzar els placers de la nova Plaça Mercat ha estat la tasca compartida més rellevant de l’any.

o Secretaria/Contractació: Per aquest 2014 s’han emès 24 informes relatius a temes d’espais verds, 1 d’energia, 1 de banc de llavors i 5 de residus tots ells per a expedients de contractació.

o GUOSA: Assessorament per implantar plans de seguretat alimentària a la Plaça mercat nova.

o Gerència: Estudi d’usos de la Plaça de braus per ús recreatiu.

o IMPEJO: Aules KREAS.

o Protecció civil: Càlcul de l’ocupació del pavelló Firal.

CONSELL COMARCAL

o Àrea d’Administració i Suport als Municipis: es continua treballant en la millora del procediment de bonificacions de taxes gossos.

o Àrea d’urbanisme i edificació: Al·legacions moto club Llémena i assistència en la redacció POUM Sant Ferriol.

o Àrea de Gerència: Estudi de LRSAL i secretaries exemptes.

o Àrea de Comunicació i Protocol: Estudi amortització gosseres.


RESUM

Fets Propostes

o S’ha continuat oferint la tramitació global de les activitats al municipis que encara no l’han delegat. ( Besalú)

o S’han revisat plans municipals de protecció civil d’acord amb la plantilla multirisc que ha elaborat el Departament d’Interior de la Generalitat.

o S’ha continuat treballant en mantenir un bon nivell de coordinació amb diversos departaments tant de l’ajuntament d’Olot com del Consell Comarcal per tal d’homogeneïtzar procediments de treball.

o S’han obert de l’ordre de 1.900 expedients d’assistència tècnica i encàrrecs.

o El model d’expedient informàtic d’assistència tècnica ja s’entén i aplica amb normalitat. Manca potenciar l’ús de les notes d’encàrrec.

o L’estudi de costos de l’àrea d’assistència tècnica per saber, valora i aplicar, si escau, la facturació a aquestes tasques.

o En matèria de protecció civil als municipis, s’han fet propostes de quota única per englobar totes les tasques obligatòries per als ajuntaments: revisió de plans municipals, autoprotecció d’instal·lacions públiques, simulacres.


o Replantejar les tasques de protecció civil i emergències d’acord amb els canvis normatius que està aprovant la Generalitat.

o Continuar aplicant metodologies d'avaluació de projectes d'obres

o Concretar la diagnosi actual de tasques d’assistència tècnica que es poden cobrar als municipis de cares a les propostes d’ordenances fiscals per a 2016.

ALTRES

o Continuar dinamitzant i donant suport a les ADF de la comarca mitjançant la Federació d’ADF de la Garrotxa.

o Continuar millorant el control de les taxes d’escombraries empresarials, amb la millora del rendiment de les aplicacions informàtiques d’inspeccions a activitats i de gestió de les recollides empresarials i començar a gestionar les taxes a empreses amb pesos reals dels contenidors d’ús particular.


6.3. ATENCIÓ AL CIUTADÀ

DESCRIPCIÓ

Atendre i donar resposta a les consultes, peticions, suggerències i reclamacions que planteja el ciutadà d’Olot.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Atenció al ciutadà

o Durant el present any s’han gestionat les sol·licituds i incidències dels ciutadans que arriben al SIGMA i que no formen part d’altres models d’actuació. S’han anotat 4.227 peticions distribuïdes de la manera següent:

Telèfon Personals Instàncies Correu e TotalsActivitats classificades 504 33 8 4 549Espais verds 77 10 9 1 97Residus i neteja viària 623 24 46 5 698Residus trastos* 1.460 1.460Residus roba* 73 73Salut Pública 434 62 38 80 614Salut P. plagues* 80 80Salut P. gossos* 351 351Administració 53 3 56Emergències 11 1 12Banc de llavors / horts 71 10 5 4 90Aplic. Banc llavors* 12 7 19Asses. Labo.* 22 22Altres processos 103 3 106Total 3.408 506 106 101 4.227

81% 12% 3% 2% 100% Distribució del nombre d’entrades a l’aplicació informàtica d’atenció al ciutadà i del SITGAR 2014. Font: elaboració pròpia (*) Dades obtingudes a partir de les aplicacions específiques: “Recollida de voluminosos”, “Recollida de Roba”, “Incidències de plagues”, “Cens de gossos” “Banc de llavors” i “assessorament Laboratori”.

o La principal via d’entrada de sol·licituds continua essent el telèfon amb un 83% i la segona l’atenció presencial amb un 12%. El 99% de les entrades ja


estan resoltes en finalitzar l’any.

o Des de finals de 2009 els ciutadans d’Olot també poden fer les sol·licituds i consultes de temes mediambientals i de salut pública a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’ajuntament. Des de l’any 2011 també està en marxa l’aplicació de la Ciutat dels Detalls, que permet fer el seguiment de les demandes que sorgeixen en aspectes de manteniment de la ciutat. Durant el 2014 l’OAC ha comptabilitzat les atencions i expedients següents:

OAC - gestor

de cuesOAC - registre

d'entrada Ciutat dels

detallsActivitats classificades i horts urbans - 333 -

Residus i neteja viària 176 1 77

Espais verds i horts - 5 131Salut Pública 179 140 23General 731 153 -Total 1086 632 231

Distribució del nombre d’entrades directament a l’ajuntament d’Olot, 2014. Font: elaboració pròpia

o Durant l’any al SIGMA s’ha treballat amb un total de 106 instàncies d’atenció al ciutadà, de les quals se n’han resolt un 75%, distribuïdes de la manera següent:

Pendent Resolt Total entrades

Activitats classificades 3 5 8 Banc de llavors 0 5 5 Espais verds 4 5 9 Residus i neteja viària 6 40 46 Salut Pública 14 24 38 Total 27

(25%) 79

(75%) 106

Distribució del nombre d’instàncies entrades a l’aplicació informàtica d’atenció al ciutadà, 2014. Font: elaboració pròpia

o Al 2013 es va aprovar el document de Diagnosi d’atenció al ciutadà del SIGMA, que recull diferents actuacions de millora encaminades a millorar i optimitzar el procés d’atenció al ciutadà del Consorci. Durant aquest any cal destacar l’aplicació de les actuacions de millora que es detallen a continuació:

� S’ha treballat en unificar i simplificar la resposta per actes autoritzats, assegurant que cap ciutadà es quedi amb la incertesa de si s’accepta la petició, acreditant que hi ha resposta i simplificant el procés. A partir del proper any es preveu que el control d’actes autoritzats passi a ser un procés d’assistència tècnica i no d’atenció al ciutadà.

� S’ha integrat la informació recollida per diferents aplicacions específiques del SIGMA com la de gossos o la de banc de llavors, per a comptabilitzar les demandes ciutadanes que s’atenen al SIGMA.

� S’ha treballat coordinadament amb tècnics del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa per resoldre atencions al ciutadà


complexes que requereixen actuacions més enllà de les tasques que poden realitzar els tècnics del SIGMA.



Objectiu 2014


Resolució d'instàncies (%) 75 >85 >85 Es tenen en compte les instàncies amb les quals s’hi ha treballat durant l’any 2014.


Continuen disminuint les sol·licituds d’atenció al ciutadà

o Segons les dades obtingudes a partir de l’aplicació informàtica d’Atenció al ciutadà del SIGMA, els expedients d’atenció al ciutadà de l’aplicació SITGAR, les atencions de l’OAC d’Olot i l’aplicació de la Ciutat dels detalls, el nombre de sol·licituds ha disminuït respecte l’any anterior.

o Cal remarcar que l’OAC té diferents vies de recollida d’informació (registre d’entrada, gestió de cues i ciutat dels detalls). Per totes aquestes vies la informació recollida es diferent i no es pot valorar de manera conjunta, fet que dificulta disposar d’un valor total fiable.

o La reorganització que es va portar a terme a SIGMA durant el 2013 ha comportat canvis de procés per algunes tasques que anteriorment es comptabilitzaven com a atenció al ciutadà. Aquest fet contribueix a la baixada de registres d’atenció a la ciutadania.

Evolució anual del nombre d’entrades d’atenció al ciutadà, 2014. Font: elaboració pròpia

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre d'atencions al ciutadà

entrades al SIGMA Entrades a l'OAC


Disminueix de manera important el nombre d’instàncies d’atenció al ciutadà i també el percentatge de resolució

o El nombre d’instàncies registrades com a atencions al ciutadà ha disminuït quasi un 60%. No ha disminuït la feina feta sinó que aquesta es comptabilitza en un altre model dins l’organització. Moltes de les instàncies que en anys anteriors es consideraven atencions al ciutadà ara es consideren assistències tècniques, permisos o autoritzacions.

o Aquest any s’han resolt un 75% de les instàncies d’atenció al ciutadà. D’aquestes, un 40% es considera que encara estan dins a termini normal de resolució (tres mesos des de la presentació de la instància). Del 60% restant, un 37% són instàncies presentades durant el 2014 per les que s’ha tardat més de 3 mesos a resoldre i un 22% corresponen a entrades durant el 2013 que encara no s’han pogut resoldre atès a la complexitat de la demanda o de la resolució de la mateixa.

o S’ha fet un treball important per a tancar les atencions al ciutadà històriques i evitar tenir expedients oberts innecessàriament.

Evolució de la resolució d’instàncies d’atenció al ciutadà gestionades durant l’any en curs, 2014. Font: elaboració pròpia

RESUM

Fets Propostes

o Les dades d’atenció al ciutadà recollides per l’Ajuntament d’Olot no es poden imputar en molts casos en processos concrets del SIGMA.

o S’apliquen algunes de les millores recollides en la Diagnosi d’atenció al ciutadà del SIGMA (millora la coordinació amb Via Pública en l’autorització d’actes autoritzats i amb el CASG en alguns expedients de difícil resolució).

o Disminueix el nombre d’atencions al ciutadà rebudes al SIGMA i entrades a l’aplicació “atenció al ciutadà”.

o Disminueix el nombre d’instàncies entrades al SIGMA i el percentatge de resolució.

ALTRES

o Coordinar-se amb l’OAC d’Olot per tal que la recollida de dades sigui el màxim d’útil pel SIGMA.

o Executar les millores d’atenció al ciutadà segons la Diagnosi d’atenció al ciutadà.

o Millorar el sistema de recollida d’informació sobre les demandes que fa el ciutadà.

o Treballar per establir terminis raonables de resolució d’instàncies i acotar al màxim aquelles instàncies considerades complexes en la resolució.

0

50

100

150

200

250

300

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Resolució d'instàncies

nre resoltes nre pendents

Memòria del 2014

7. LABORATORI POLIVALENT DE LA GARROTXA


LABORATORI POLIVALENT DE LA GARROTXA

DESCRIPCIÓ

El Laboratori Polivalent de la Garrotxa dóna resposta a les necessitats analítiques de la comarca, tant del sector públic com privat. Alhora és una eina molt important per a la gestió del mateix Consorci, tant en aspectes relacionats amb el Medi Ambient com de Salut Pública. També realitza assessorament tècnic sobre la interpretació de les anàlisis.

Les matrius que s’analitzen són: aigües (A), aigües residuals (AR), bromatologia (B), farratges (F), llets i derivats làctics (LL), microbiologia ambient i superfícies (MA) i terres i fangs de depuració (T).

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Adequació de la política de qualitat i dels procediments

o En finalitzar l’any 2014 la revisió 2 Política de qualitat (LPG.MGQ17025. Annex 1), aprovada el dia 12 de novembre de 2013 es considera adequada.

o Els procediments vigents al sistema de qualitat també es consideren adequats.

Realització de les analítiques segons encàrrecs

o S’han registrat 2.657 entrades de mostres i s’han fet 15.923 analítiques.

o El 66%de les analítiques realitzades provenen d’encàrrecs d’ens públics: ajuntaments de la comarca, Consell comarcal de la Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica, Aquaglogy (com a empresa gestora de serveis públics) i el mateix SIGMA. Es manté la tendència a la baixa dels encàrrecs per part dels ajuntaments.

o El 40% del total d’analítiques provenen de les diferents àrees del SIGMA. I es distribueixen de la següent manera: 57% salut pública, 25% cicle de l’aigua, 2% residus, 2% projectes i el 13% restant no s’ha registrat l’origen.

o El 59% de la facturació total del Laboratori es fa a partir d’altres processos del SIGMA o bé es tracta de les aportacions dels ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa.

o S’han contractat externament el 4.4% de les analítiques sol·licitades pels clients, tot i que no n’hi ha cap que es trobi dins l’abast de l’acreditació de la ISO 17025.. Un 76.1% de les subcontractacions corresponen a paràmetres orgànics volàtils. El percentatge restant el componen altres analítiques, de les quals destaquen, per ordre decreixent de sol·licituds mercuri, cianurs, fenols i AOX.

SIGMA Consorci de Medi Ambient i Salut Pública 154

A29%

AR29%

B14%

F9%

LL4%

MA6%

T9%

Distribució del nombre de mostres

A34%

AR29%

B10%

F13%

LL4%

MA1%

T9%

Distribució del nombre d'analítiques

Distribució del percentatge de tipus de mostres s al LPG, Distribució del percentatge d’analítiques al LPG, per tipus de matriu, 2014. Font: elaboració pròpia per tipus de matriu,2014. Font: elaboració pròpia

A: aigües, AR: aigües residuals, B: bromatologia, F: farratges, LL: llet i derivats làctics, MA: microbiologia ambient, T: terres Àrea Suport en el control d’establiments, serveis públics i medi

Salut pública

- Sorrals (T) - Xarxes d’abastament en gestió directa dels municipis (A) - Aixetes del consumidor (A) - Menjadors escolars (B, MA) - Piscines (A) - Legionel·la (A) - Fonts (A)

Cicle de l’aigua

- Estacions depuradores d’aigües residuals (AR) - Aigües subterrànies (A) - Aigües continentals (A) - Control de fangs de depuració (T)

Residus - Dipòsit controlat de residus municipals (AR i A) - Planta de compostatge de la Garrotxa (AR, A i T)

Projectes

- Banc de llavors de la Garrotxa (F i T) - Fertilització (A, T i F) - Piscifactoria (A) - Controls anions aigua macroinvertebrats (A)

Suport estratègic del laboratori a les diferents àrees del SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia A: aigües, AR: aigües residuals, B: bromatologia, F: farratges, MA: microbiologia ambient, T: terres


ajuntaments0,5%

Aqualogy5,8%

CCG19,4%

PNZVG0,0%

SIGMA40,1%

externs34,2%

Distribució de les analítiques per clients

Cicle de l'aigua36%

Projectes2%

Residus2%

Salut pública

57%

sense origen 13%

Distribució de les analítiques encarregades des de SIGMA i CCG

Distribució del percentatge d’analítiques sol·licitades per clients, 2014. Distribució del percentatge d’analítiques encarregades des de les àrees del SIGMA, 2014. Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia

Realització de controls de mètodes

o Dins dels mètodes de microbiologia, s’han fet 80 controls positius de les principals soques de microorganismes que es determinen al laboratori i tots han estat satisfactoris.

o Els controls de mostres o substàncies de referència en general han estat satisfactoris.

o En total s’han fet 153 determinacions d’intercalibracions que proporcionen un control exhaustiu dels mètodes analítics que es fan al laboratori. El 85% dels controls han estat correctes.

o Durant l’any s’han obert 25 incidències dels exercicis intercomparatius. En finalitzar l’any, hi havia tres incidències pendents de resoldre.

o Els controls dels mètodes que es troben dins l’abast de l’acreditació per la ISO 17025 han estat satisfactoris.

Gestió dels equips i maquinària del laboratori

o El laboratori disposa de 209 equips i s’han fet els manteniments i calibracions previstes a les instruccions de qualitat de cadascun. Aquestes operacions s’han pogut fer segons els calendaris previstos i els resultats han estat satisfactoris.

o Durant el 2014 s’han donat d’alta 2 equipaments nous.

o Normalment els equips que tenen més reparacions són aquells amb un desgast important en el treball diari del laboratori, com són les bombes de buit o les estufes de cultiu. Enguany s’han reparat 8 equips externament, 6 dels equips reparats (destil·lador Kjeldahl, càmara de cultiu, mòdul ASM per a ELIX 3, nevera BLL, bloc digestor i estufa de cultiu de 30ºC)


Assessorament tècnic i informació als clients

o L’assessorament tècnic i legal es troba lligat a l’activitat analítica del Laboratori. Principalment s’assessora sobre les necessitats analítiques dels clients, en funció de les normatives vigents en els camps d’actuació que els aplica i, posteriorment, es fa assessorament de gestió en funció dels resultats analítics de les mostres sol·licitades.

o Enguany s’han comptabilitzat 292 assessoraments: 36% és aigua de consum, 19% d’aigües residuals, 18% de terres, 15% de bromatologia, 7% de microbiologia ambiental, 3% de farratges i 3% de llets.

o Pel que fa al tipus d’assessorament, el 32% és sobre que analitzar, el 24% és d’interpretació de resultats, el 24% referent a la presa de mostra, el 10% sobre requeriments legals, 8% de queixes i el 3% de varis.

Distribució de les consultes dels clients, 2014. Font: elaboració pròpia

EXTRAORDINÀRIES

Acreditació del laboratori, d’acord amb la norma UNE EN ISO 17025

o La norma UNE EN ISO 17025 estableix les directrius d’un sistema de gestió de la qualitat en laboratoris d’anàlisi, de manera que se’n garanteixi la seva competència tècnica. La seva implantació al Laboratori Polivalent i l’obtenció de l’acreditació per part d’ENAC (Entidad Nacional Acreditación) es considera una estratègia de posicionament com a laboratori capdavanter dins la comarca, i de reconeixement per part de les autoritats nacionals com a laboratori de referència.

o Al mes d’abril es va realitzar l’auditoria externa per part d’ENAC (Entidad Nacional Acreditación) segons la norma UNE-EN SIO/IEC 17025:2005 “Requisitos generales para la competencia de los laboratorios de ensayo y calibración”.

o A rel dels resultats d’aquesta auditoria s’ha treballat en el Pla d’Accions Correctives de les desviacions detectades.

o Al mes d’octubre i un cop presentat el Pla d’accions Correctives a la Comissió d’Acreditació s’ha concedit l’acreditació amb el número 1115/LE2170. L’abast d’acreditació inclou la realització d’assajos al sector medioambiental de pH en aigua de consum, aigua continental i aigua residual; conductivitat en aigua de consum, aigua continental i aigua residual; i demanada química d’oxigen en aigua residual.


Anàlisi de pesticides amb la tècnica de Cromatografia de gasos

o A partir del mes de març l’estudiant de pràctiques ha optimitzat el procés d’extracció dels analits en mostres d’aigua potable. Caldrà veure com s’extreuen les dades experimentals obtingudes.

Millora i definició de les analítiques amb bioindicadors, en el marc de la directiva marc de l’aigua

o Es realitzen controls de qualitat de les dades amb una freqüència bianual per verificar els mètodes analítics.

o El laboratori determina els índex BMWPC i IBMWP d’una xarxa de punts de control dels cursos fluvials de la Garrotxa i se’n fa seguiment anual. Els resultats es descriuen en el procés del Cicle de l’aigua. El nombre de mostres processades dels macroinvertebrats ha estat de 18 punts.

o Es determinen els índexs biològics IPS de diatomees d’alguns punts de la xarxa de control dels cursos fluvials de la Garrotxa. El 2014 s’han avaluat 9 punts de la xarxa.

Treballs per posar a punt la tècnica de la reacció en cadena de la polimerassa (PCR)

o S’han iniciat els treballs amb la PCR (Polymerase Chain Reaction), tècnica de biologia molecular que permet amplificar in vitro una seqüència de DNA a partir d’una quantitat mínima de mostra.

o La tècnica utilitzada ha estat els RAPD-PCR que es basa en l’amplificació aleatòria de DNA polimòrfic, es tracta d’una tècnica còmode, ràpida i que requereix poca quantitat de DNA, a més permet distingir ràpidament i simultàniament molts organismes i té gran aplicabilitat en la diferenciació de varietats de tots tipus d’espècies.

o Concretament s’ha treballat en l’estudi de la variabilitat genètica de Dryopteris remota, espècie de falguera extremadament rara a Catalunya, classificada en la categoria EN “en perill” segons els criteris de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, que només s’ha localitzat en dos punts aïllats del nostre territori: Vall d’Aran i Alta Garrotxa.

o Durant el 2014 s’han realitzat 18 RAPD’s dels 11 individus i combinats amb els 12 encebadors. Resta pendent la interpretació dels resultats obtinguts.

Estratègia territorial de sostenibilitat del sector agrari

o Des del Consorci, juntament amb diferents agents del territori (la Fundació Privada Garrotxa Líder, el PNZVG, IRTA - Mas Badia, la delegació de la Garrotxa del DAAM, Consorci de l’Alta Garrotxa, etc.) s’ha treballat de manera coordinada per impulsar la millora i potenciació del sector primari. S’han agrupat diferents accions de dinamització com són el suport a la Fira del Fajol, a la Fira del Farro, l’organització de la Jornada sobre productes agroalimentaris locals, el suport als controls d’adobat i fertilització i participació en el projecte Garrotxa Territori Intel·ligent.

o Es col·labora amb l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau per la sol·licitud de la Denominació d’Origen Protegida Fesols de Santa Pau. Durant el període s’ha obtingut la resolució favorable a la sol·licitud d’inscripció de la Denominació d’Origen Protegida Fesols de Santa Pau (AAM/563/2014) i s’ha respost la sol·licitud d’informació complementària de la Unió Europea en relació al Document Únic.

o S’ha realitzat difusió de procés de creació de la DOP mitjançant una jornada informativa (Les Preses, 27 de març).


o Es col·labora amb el Consorci de l’Alta Garrotxa en l’estudi i avaluació pastoral de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa. Des del Laboratori s’ha donat suport analític al projecte.

Millora de la fertilització agrícola de la comarca

o Es continua participant en el Pla per la millora de la fertilització agrària de les comarques gironines on hi col·laboren els Consells Comarcals de la província, l’ACA, la Diputació de Girona, el DAAM, la fundació IRTA – Mas Badia i el PNZVG.

o Dins l’àmbit del Pla a la Garrotxa s’ha treballat en l’assessorament, transferència d’informació i divulgació:

− S’ha realitzat assessorament individualitzat de fertilització a productors. − Es fa difusió i transferència relacionada amb la fertilització mitjançant fulls informatius que s’envien des del DAAM a tots els productors interessats. − S’han organitzat una jornada dins el Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM: Cultius associats amb cereal d’hivern amb lleguminosa (Santa Pau, 24 d’octubre).

Banc de llavors de la Garrotxa. Centre de recuperació i conservació de varietats vegetals cultivades

o S’ha continuat amb les tasques genèriques de prospecció, conservació, multiplicació, col·laboració amb altres entitats i difusió del projecte.

o S’han iniciat tasques de caracterització i/o multiplicació de 42 varietats de les següents espècies: albergínia, alfàbrega, blat, blat de moro, bitxo, bròquil, carbassa, carbassó, cigró, civada, cogombre, enciam, endívia, fenigrec, herbacol, meló, mongeta, nap, tabac, tomata. Del total de mostres entrades al banc (461) un 39% han estat caracteritzades. Es col·labora amb el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Explotacions Agràries Extensives, en el cultiu de les varietats.

o S’ha iniciat la conservació de material del Banc de Llavors a llarg termini (via congelació). Només es disposa de 25 accessions conservades amb aquest sistema (un 5% del total).

o S’han proporcionat llavors a totes les persones que han mostrat interès pel projecte. Concretament s’han realitzat 97 donacions de material vegetal (139 si es té en compte el material aportat a l’IES Garrotxa) a un total de 16 col·laboradors.

o El banc de llavors des de la seva creació compta amb 199 col·laboradors, dels quals el 69% són comarcals.

o Part les actuacions portades a terme es realitzen dins el marc del Pla d’Acció per la Biodiversitat Cultivada a Catalunya 2012-2014.

Banc de llavors d’espècies amenaçades

o Es continua treballant en el projecte iniciat l’any 2012 ’“Assaig de conservació ex situ de les falgueres amenaçades de les comarques gironines”: s’ha treballat amb 8 pteridòfits inclosos en el Decret 172/2008, del 26 d’agost, de creació del Catàleg de Flora amenaçada de Catalunya (Asplenium marinum, Asplenium obovatum subsp. obovatum, Asplenium seelosii subsp. catalaunicum, Isoetes setaceum, Isoetes velatum subsp. velatum, Marsilea strigosa, Pellaea calomelanos i Thelypteris palustris).

o D’acord amb Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s’ha iniciat una prova pilot de trasplantament d’individus de Dryopteris remota A. Braun ex Döll) Druce, obtinguts en l’Assaig de conservació ex situ de la població catalana d’aquesta falguera amenaçada (projecte iniciat l’any 2011). Aquestes actuacions s’emmarquen en els treballs de conservació del tàxon a l’Alta Garrotxa.

o S’ha iniciat els projectes de conservació ex situ de Polygala vayredae, Silene sennenii, Seseli farrenyi i Aquilegia paui promoguts pel Servei de


Biodiversitat i protecció dels animals. Aquests treballs es realitzen conjuntament amb el Jardí Botànic de Barcelona.

o Es continua treballant en el projecte de conservació ex situ de l'endemisme Delphinium montanum, dins el projecte de conservació de la població de la riera de Morens.

o S’ha iniciat el Projecte de conservació ex situ de Drosera rotundifolia i Potentilla palustris en el marc del Projecte de conservació de l’espai d’interès Botànic dels Plans de Pòrtoles. Treball promogut per la Diputació de Girona.

o En el banc de llavors hi ha conservades mostres de 23 tàxons que presenten diferents graus d’amenaça en les seves poblacions naturals, la majoria considerades com a prioritàries, segons l’Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre.

o S’han continuat els treballs de la PCR amb la tècnica dels RAPD (amplificació aleatòria de DNA polimòrfic) per l’estudi de la variabilitat genètica de la població de Dryopteris remota (es treballa amb mostres de 11 individus i amb 12 encebadors diferents).

Col·laboració en el projecte assecatge dels purins: una tecnologia viable per a la valorització en el sector porcí

o Enguany s’ha iniciat aquest projecte promogut per INNOVAC i que consisteix en buscar solucions innovadores com a alternativa a les plantes de desimpacte de purins de porcí.

o Des del Laboratori es realitza el Pla analític i d’aplicació agrícola i l’Estudi sobre l’aprofitament energètic del subproducte.

Col·laboració en el Centre de reproducció de cranc de riu autòcton (Austrapotambius pallipes) del Molí de les Fonts

o Enguany s’ha continuat col·laborant en el projecte, que consisteix en el manteniment d’un reservori genètic de les diferents poblacions de cranc de les conques del Muga, el Fluvià i el Ter i la producció d’individus per procedir a la seva repoblació en trams idonis d’aquests cursos hídrics. També es fa el seguiment de les poblacions existents i les repoblacions.

o Des del Laboratori s’ha donat suport en el control microbiològic de l’aigua de la piscifactoria.



Objectiu 2014


Compliment d’intercalibracions de mètodes (%) 85 > 85 >85 Els resultats dels exercicis intercomparatius de les analítiques acreditades

segons la ISO 17025 han estat correctes.



Disminueix el nombre d’analítiques i de mostres totals, però augmenten les mostres de farratges

o Disminueix (13%) el nombre total de mostres analitzades respecte l’any anterior. Aquesta disminució pot ser deguda a una disminució dels encàrrecs que es fan des del mateix SIGMA ja que durant aquest 2014 s’ha optimitzat els controls que es duen a terme per part del SIGMA. La disminució es pot observar en mostres d’aigües residuals i aigües potables.

o També disminueix lleugerament el nombre d’analítiques (5%).

Evolució del nombre de mostres, 2014. Font: elaboració pròpia

o Per tipus de mostra han augmentat les mostres de farratges. Aquest increment es degut a la participació en l’estudi de les pastures de l’Alta Garrotxa.

0

300

600

900

1200

1500

1800

A AR B F LL MA T

Nre

mos

tres

Evolució del nombre de mostres

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

A AR B F LL MA T

Nre

ana

lítiq

ues

Evolució del nombre d'analítiques

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del nombre de mostres i analítiques segons el tipus de mostra, 2014. . Font: elaboració pròpia.

A: aigües, AR: aigües residuals, B: bromatologia, F: farratges, LL: llet i derivats làctics, MA: microbiologia ambient, T: terres

0

1000

2000

3000

4000

20012002200320042005200620072008200920102011201220132014

Nombre de mostres


Disminueixen els encàrrecs no facturats directament pel Laboratori

o Durant el 2014 no s’han facturat el 42% de les analítiques, això suposa un descens del 2% respecte a l’any anterior pel que fa a les analítiques no facturades.

Evolució del percentatge d’encàrrecs no facturats pel LPG, 2014. Font: elaboració pròpia

Es manté el nombre de mostres agrícoles conservades i augmenten lleugerament les mostres de flora amenaçada

o A finals de l’any 2014, al banc de llavors hi ha 461 mostres corresponents a varietats agrícoles i es conserven 23 tàxons de flora considerats amenaçats. Es manté el nombre mostres agrícoles i s’augmenten les mostres de flora amenaçada.

o S’ha caracteritzat el 38% de les mostres agrícoles. Tot i l’augment constant de mostres en els darrers anys es manté el percentatge de caracterització, al voltant del 40%.

EvEvolució de les mostres presents al banc de llavors i percentatge de caracterització de les agrícoles, 2014. Font: elaboració pròpia

0%10%

20%30%40%50%

60%70%80%

90%100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Percentatge d'encàrrecs no facturats directament


Disminueix significativament el nombre de sortides de material del banc de llavors

o Enguany hi ha hagut 139 sortides material agrícola del banc de germoplasma, el 70% de les quals adreçades a productors i altres entitats (97 mostres). En nombres absoluts hi hagut 54 sortides de material menys que l’any anterior. La reducció es produeix tant del material destinat a la multiplicació com a altres productors.

EEEvolució de les mostres agrícoles sortints del banc de llavors, 2014. Font: elaboració pròpia

Disminueix l’assessorament a les explotacions agràries, relacionat amb el Pla per la millora de la fertilització agrària

o En els darrers anys han anat disminuint el nombre d’explotacions agràries a les quals s’ha fet assessoraments directes de fertilització, en el si del Pla per a

la millora de la fertilització agrària a la Garrotxa: s’ha passat de les 29 explotacions l’any 2008, 22 el 2009, 8 el 2010, etc. fins a realitzar 5 assessorament l’any 2014. Aquest descens és degut a que s’han prioritzat les tasques derivades de l’assaig de fertilització i la transferència d’informació mitjançant les jornades tècniques. Les recomanacions d’adobat s’han limitat a aquells productors que ho han sol·licitat (a diferència dels dos primers anys on des de la mateixa entitat es buscava productors a qui assessorar).

RESUM

Fets Propostes

o S’ha obtingut la acreditació d’ ENAC amb la ISO 17025. L’abast d’acreditació inclou la realització d’assajos al sector medioambiental de pH en aigua de consum, aigua continental i aigua residual; conductivitat en aigua de consum, aigua continental i aigua residual; i demanada química d’oxigen en aigua residual.

o S’ha renovat el reconeixement del laboratori com a establiment tècnic auxiliar de l’ACA.


o Adaptar l’aplicatiu informàtic de gestió de mostres del Laboratori.

o Realitzar anàlisis de cromatografia de gasos. Continuar treballant en les mostres d’aigua potable i ampliar-ho per mostres d’aigües residuals.

o Treballar en l’extracció de pesticides en aigües residuals per l’anàlisi de cromatografia.


o S’ha col·laborat amb l’àrea d’inspecció del SIGMA en el control de menjadors escolars i de piscines.

o Continuen els encàrrecs d’avaluació de la qualitat dels sistemes fluvials a partir de bioindicadors.

o Han augmentat el nombre de mostres de farratges degut a l’anàlisi de les pastures de l’Alta Garrotxa.

o S’ha aprovat i publicat la sol·licitud de la DOP Fesols de Santa Pau.

o Els esforços realitzats en el Pla de fertilització nitrogenada de la Garrotxa no tenen una resposta significativa a nivell de gestió del territori. No hi ha una demanda real d’assessorament en temes de fertilització, malgrat tot es manté la relació amb la resta de les entitats i es col·labora en les accions proposades per aquestes.

o La gestió ordinària del Banc de Llavors d’espècies agrícoles a nivell de conservació del material a curt o mig termini es considera correcta. L’increment durant els darrers anys del nombre de mostres genera un augment de les tasques a realitzar (majors necessitats de multiplicació, caracterització, condicionament, etc.).

o La priorització d’altres activitats, sobretot les vinculades a flora amenada, ha generat una descens d’activitat relacionada amb les mostres agrícoles, sobretot en l’àmbit de la relació amb el productors. El que suposa un descens significatiu en el nombre de mostres cedides, en la difució del material, etc.

o Alguns dels projectes de conservació de flora amenaçada iniciats es dilaten en el temps i no tenen un període de finalització a curt termini (reproducció d’individus, transplantament a camp, seguiments, etc. I se’n han continuen iniciant de nous.

o S’ha iniciat els treballs amb la PCR per millorar el coneixement en la genètica de les espècies amenaçades, tot i que amb una dedicació baixa.

o Finalitzar la validació dels mètodes corresponents a les anàlisis de piscines i validar-ne tres més de nous.

o Continuar treballant documentació requerida per implantar la DOP dels fesols de Santa Pau (Reglament, Pla de Qualitat i Pla de Control).

o Definir amb la resta d’entitats participants, quin ha de ser el programa d’actuació del Pla de Fertilització a mig termini.

o Continuar col·laborant amb els agents implicats per la millora del sector primari.

o Incrementar el nombre de mostres conservades a llarg termini en el banc de germoplasma via congelació.

o Continuar desenvolupant els projectes iniciats vinculats a flora i reforçar la col·laboració amb el Jardí Botànic de Barcelona (Centres de referència per la conservació ex situ a Catalunya).

o Prioritzar els treballs de flora amenaçada, normalment vinculats a projectes concrets, per davant les tasques ordinàries derivades de les mostres agrícoles.

o Posar a punt diferents tècniques de PCR. Finalitzar el projecte iniciat i pendent d’interpretació dels resultats (RAPD) i iniciar un nou projecte amb una tècnica diferent (SSR o similar).

o Incrementar l’abast de l’acreditació de la ISO 17025.

ALTRES

o Continuar treballant en la definició del suport del laboratori en relació a les necessitats estratègiques de les diferents àrees del Consorci.

Memòria del 2014

8. SUPORT A L’ORGANITZACIÓ


8.1. SUPORT ADMINISTRATIU, INFORMÀTIC I JURÍDIC

DESCRIPCIÓ

Donar suport als diferents processos del SIGMA en les tasques relacionades amb informàtica, assessoria jurídica, administració i gestió documental.

ACTUACIONS ANUALS

ORDINÀRIES

Gestió informàtica

o S’ha continuat la millora i el desplegament del Sistema d’Informació Geogràfica de la Garrotxa (SITGAR).

o Actualització de la cartografia interna al nou estàndard EPSG:25831.

o Desenvolupament d’un aplicatiu de remeses i transferències bancàries tan per ús intern com pel Consell Comarcal.

o Desenvolupament d’un aplicatiu per tablet pel control de rates a tota la comarca.

o Desenvolupament d’un aplicatiu enfocat a tablet pel treball de camp d’inspectors integrada amb el cens de comarca.

o Migració final del sistema d’entrades al Dipòsit Controlat a un sistema integrat amb la facturació del Dipòsit.

o Desplegament i millora del sistema d’ordres d’adjudicatari.

o Instal·lació i suport al contingut del web www.smartresilientgarrotxa.cat.

o Manteniment dels diferents aplicatius de les àrees.

o Pel què fa al suport informàtic al personal del SIGMA, altres entitats municipals o supramunicipals i adjudicataris tant referent a les aplicacions noves i existents com pel què fa a consultes tècniques, dubtes i incidències:

� Mitjançant l’aplicació de demandes s’han comptabilitzat 150 noves sol·licituds (un 61,41% menys respecte el 2012), de les quals el 41% han estat tancades.

� Fora de l’aplicació de demandes al personal del SIGMA (correu-e) 420.

� Adjudicataris, i altres ens municipals i supramunicipals: no comptabilitzat.

o A nivell d’infraestructura:

� Dins el programa de substitució d’equips s’han adquirit 4 ordinadors, una pantalla i un switch.

� S’han adquirit 6 sensors dins el marc del conveni de resiliència de salut pública amb el Dipsalut.


� S’ha instal·lat fibra òptica pròpia.

Assessoria jurídica

o En tant que suport legal als diferents processos del SIGMA, a part de seguir atenent aquelles consultes internes del Consorci que pel seu caire jurídic així ho han requerit, també s’han dut a terme altres actuacions:

− Ajuntament d’Olot: enguany no s’han iniciat actuacions sancionadores remarcables si bé si s’han fet diversos requeriments previs a empreses per temes de sorolls i sobretot per temes relacionats amb zoonosi.

− Consell Comarcal: redacció de l’ordenança fiscal de gossos. − Ajuntaments de comarca: destaca la redacció íntegra d’un expedient sancionador sol·licitat per l’ajuntament de Maià de Montcal per a la sanció i

tancament d’una activitat innòcua i també el suport jurídic en la fase de requerir el compliment de la normativa de soroll a una empresa de Castellfollit de la Roca.

o De forma genèrica a nivell de comarca, s’ha continuat assistint jurídicament, amb visites i informes, en relació a interpretació de les obligacions municipals derivades dels continus canvis normatius.

Aprovació de convenis

o Enguany s’han aprovat els convenis següents amb entitats públiques:

Ens signants Descripció SIGMA – FES Organització curs de poda

SIGMA – FEMAC Executar el projecte LIFE-EMA (Efficient Manure Applicator for a better farm soil management)

SIGMA – Diputació de Girona Franges de seguretat (prevenció d'incendis) SIGMA – CAG Desenvolupament d’un projecte relacionat amb els serveis ecosistèmics SIGMA - Opticits Projecte SMART RESILIENT GARROTXA SIGMA – Institut Botànic de BCN Conveni marc de cooperació científica

CCG - ARC Conveni per l’adequació del dipòsit controlat de residus municipals de la Garrotxa

CCG – CTTI Conveni per a la cessió d’un equip portàtil de mesura del nivell de camp electromagnètic

CCG Adhesió al conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i Ecovidrio 2013-2018

CCG – Ajuntament de Beuda Conveni en matèria de col·laboració per l'explotació de l'abocador CCG – Ajuntaments Conveni de delegació constitució ELA AJ. OLOT Conveni de Salut Pública amb l’Agència de Salut Pública (ASPCAT)

Convenis gestionats pel SIGMA i aprovats el 2014. Font: elaboració pròpia


Subvencions sol·licitades

o Des de SIGMA s’han sol·licitat les subvencions següents pel propi ens, però també les del Consell Comarcal i les de l’ajuntament d’Olot, relacionades amb la gestió dels serveis de medi ambient, salut pública i emergències.

Ens beneficiari Descripció Entitat concessora Observacions

SIGMA

Observatori per a la sostenibilitat de la Garrotxa (2014) Diputació de Girona Concedida Millora i remodelació dels serveis informàtics Diputació de Girona Concedida Desenvolupar la resiliència en Salut Pública de la Garrotxa Diputació de Girona Concedida Instal·lació provisional d'un cobert de biomassa Diputació de Girona Concedida

Consell Comarcal de la Garrotxa

Identificació, esterilització i adopció d’animals de companyia 2013 Dpt.Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Concedida només una part

Redacció del Pla d'Adaptació als impactes del Canvi Climàtic a la Garrotxa

Dpt.Territori i Sostenibilitat

Concedida

Aj. Olot

Millora forestal de la finca del Bac de les Tries Diputació de Girona Concedida Addenda 2014 protecció de la salut Dipsalut Concedida Pm01 Dinamització Parcs Urbans de Salut i Xarxes d’itineraris Saludables. 2014.

Dipsalut Concedida

Caldera de biomassa a l’illa energètica d’Olot Diputació Concedida Manteniment i conservació de la Riera de Riudaura ACA Denegada Pm07 Activitats de promoció de la salut. Foment d’hàbits saludables. 2014.

Dipsalut Concedida

Millora instal·lacions municipals legionel·la. 2014 Dipsalut Concedida Subvencions gestionades des del SIGMA i sol·licitades durant el 2014. Font: elaboració pròpia


Adjudicació de contractes

o Enguany s’han fet les adjudicacions següents: Contractació Descripció Assessorament en la conservació ex situ de flora amenaçada pel 2014

Seguiment de la ISO 9001:2008 Actualització de normativa 2014-2015 Maquetació de les propostes de sopars en base als dinars per a les escoles (curs 2014-2015) Assessorament en la implantació de la 17025 al laboratori Formació sobre efectivitat de les reunions Manteniment anual de l’edifici del Sigma Acreditació del laboratori amb la ISO 17025

Menor de subministraments Fibra òptica Adquisició de sensors de Salut Pública Material informàtic i llicències Adquisició d’una fotocopiadora Proteccions pels equips del laboratori Components informàtics per a la gestió online de les estacions meteorològiques de la Garrotxa Adquisició turbidímetre pel laboratori

Menor d’obres Soterrament del tub de pas de la fibra òptica al camí de Subiràs Contractes menors gestionats pel SIGMA i adjudicats el 2014. Font: elaboració pròpia

o S’ha donat suport al procediment de contractació del Consell Comarcal de la Garrotxa i a l’ajuntament d’Olot, relacionats amb els serveis de gestió del medi ambient, la salut pública i les emergències.


Seguiment i avaluació d’empreses proveïdores i subcontractades

o Es consideren proveïdors aquelles empreses que ofereixen un servei a les àrees de gestió del Consorci, ja sigui a través de la contractació de serveis públics, de serveis o subministraments. Es consideren subcontractats aquells que fan feines que havien estat encarregades al Consorci, però que aquest no disposa de capacitat tècnica per assumir-les de manera total o parcial.

o La contractació del Consorci es fa d’acord amb la Llei general de contractacions del sector públic. Sempre que sigui tècnicament viable i econòmicament factible, es tenen en compte criteris mediambientals en les compres realitzades.

o Per la resta, no hi ha hagut incidències destacables i es valora positivament el servei rebut. És per això que es mantenen com a proveïdors. Els més significatius han estat els següents:

- Laboratori: Agromecànica, Alco, Àlex Serra, Applus, Biomerieux, Cosela, Danuvic, Electrònica Joan, Foss, Gomensoro, IELAB, Instrumentación Analítica, Inter2000, Izasa, Life Technology, Mecàniques Nogué, Millipore, Sartorius, Scharlau, Sigma-Aldrich, Thermo i Touron.

- Manteniment de l’edifici i equips: Àlex Serra, Viñeta, FV Seguretat, Ascensors Serra, Copi Olot, Introsoft, SMOC, Utilitats.

- Certificacions, formació, assegurances, salut laboral, suport tècnic: AENOR, Joana Frigolé, Universitat de Girona, Curós Espigulé, Asepeyo, Joan Font, Ambiente Tecnología Consultores, Infocentre (actualització de normativa), Libelium i Serralleria Mecànica Solà.

o Des del laboratori es subcontracten algunes de les analítiques a CECAM, Sailab i Aigües de Girona. També es valora positivament el servei rebut i es mantenen com a subcontractats.

o El Consell Comarcal i l’ajuntament d’Olot té contractades empreses que duen a terme la gestió dels serveis públics relacionats amb el medi ambient i la salut pública, i que es controlen des del SIGMA. El seguiment i avaluació es fa en el capítol 4 de la memòria sobre Gestió de serveis públics.

Gestió del sistema documental dels processos

o Enguany cal destacar les revisions dels procediments del Laboratori, sobretot vinculades a l’adequació dels procediments a la norma UNE 17025:2005.

o S’han donat d’alta 85 documents nous, de baixa 90 i s’han revisat 105 documents (82 són del laboratori). Això suposa una intervenció en el 32% de la documentació existent al sistema de qualitat.

Manteniment del Centre de documentació

o El Centre de documentació dóna suport a la gestió del Consorci, ja sigui en les seves tasques ordinàries i extraordinàries, com en la redacció d’estudis, treballs, plans i programes elaborats pel SIGMA. Està estructurat amb una biblioteca presencial, que compta amb documents de diferents temàtiques ambientals i de gestió, i la biblioteca digital, on es recull la informació interna i externa en format digital.

o Actualment la base de dades no permet integrar altra documentació externa o interna de les àrees.

o Enguany s’han donat d’alta 48 entrades.


RESUM

Fets Propostes

o Es milloren les aplicacions informàtiques, s’integra la informació continguda i es treballa en la implantació de sistemes de telecomunicacions amb les infraestructures i els ajuntaments. Es fa de forma més lenta del previst.


o Continuar amb el desplegament del SITGAR (expedients, inspeccions, dades i cartografia), en el termini previst.

o Obtenir suport informàtic extern per adaptar el programa informàtic del Laboratori polivalent i d’altres aplicatius.

o Reestructurar la gestió documental i l’arxiu.

o Establir un sistema de seguiment de les demandes i incidències informàtiques

Memòria del 2014

9. REQUISITS DEL GLOBAL REPORTING

INITIATIVE I DEL CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE

DE LA GARROTXA


9. REQUISITS DEL GLOBAL REPORTING INITIATIVE (GRI) I DEL CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE – GARROTXA I COLLSACABRA

DESCRIPCIÓ

Identificació dels apartats de la memòria anual del SIGMA en base al contingut del GRI3 i del Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra (CGS). S’inclouen els continguts bàsics previstos: estratègia i anàlisi, perfil de l’organització, paràmetres de la memòria, govern, compromisos i participació dels grups d’interès i enfoc de gestió i indicadors de desenvolupament.

L’Organització Global Reporting Initiative (GRI) és una entitat sense ànim de lucre basada en una xarxa que va ser pionera en la presentació d’informes en matèria de sostenibilitat. El GRI s'ha compromès amb la millora contínua i els seus principals objectius inclouen la divulgació sobre l'acompliment ambiental, social i la governabilitat de les organitzacions, mitjançant les directrius de Memòries de Sostenibilitat. La tercera versió - coneguda com la Guia G3 - es va publicar el 2006. La Guia G3 orienta sobre quina informació cal presentar (Continguts bàsics) i com fer-ho (Principis i orientacions i Protocols). En funció de la informació que s’hi inclou, la memòria assoleix diferents nivells d’aplicació: A, B o C (de més a menys) i si aquesta memòria es verifica externament, s’afegeix el símbol +. La memòria del SIGMA d’aquest 2014 és autodeclarativa del nivell A.

El Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra pretén orientar a les empreses en l’adopció de mesures de gestió econòmica, social i ambiental respectuoses amb les persones i l‘entorn. Consta de 31 articles amb els corresponents indicadors. L’adhesió al Codi és voluntària i implica el compromís de complir-lo i una voluntat d’iniciar un procés de reflexió interna dirigit a la millora de la gestió integral de l’empresa així com la publicació de la memòria de sostenibilitat.

A continuació es presenta l’índex general de continguts segons el GRI3 i la seva correspondència amb el CGS. Per alguns dels paràmetres, s’afegeix una NOTA al final de l’índex; en cas que es consideri que no aplica a l’organització, s’identifica com a No Aplica (NA); i si no es disposa de dades s’identifica com a No Disponible (ND).


1. ESTRATÈGIA I ANÀLISI

Apartat Punt GRI Punt CGS Definició Pàgina

Estratègia i anàlisi

1.1 1.1 Declaració de la direcció 1 1.2 1.2 Descripció dels principals impactes, riscos i oportunitats 13

2. PERFIL DE L’ORGANITZACIÓ


Perfil de l’organització

2.1 1.3 Nom de l’organització portada 2.2 1.4 Principals serveis 67-164 2.3 1.5 Estructura operativa 10-11 2.4 1.6 Localització de la seu principal de l’organització portada 2.5 1.7 Nombre de països en els quals opera l’organització NOTA1 2.6 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica 7 2.7 1.9 Zones de treball de l’organització 7 2.8 1.10 Dimensió econòmica de l’organització 7 2.9 1.11 Canvis significatius del període NOTA2 2.10 1.12 Premis i distincions rebuts 7

3. PARÀMETRES DE LA MEMÒRIA


Perfil de la memòria

3.1 1.14 Període cobert per la informació 1 3.2 1.15 Data de la memòria anterior més recent 1 3.3 1.16 Cicle de presentació de memòries 1 3.4 1.17 Punt de contacte per a qüestions relatives a la Memòria o al seu contingut FT

NOTA3 Abast i cobertura de

3.5 1.18 Procés de definició del contingut de la Memòria FT NOTA3


la Memòria 3.6 1.19 Cobertura de la Memòria FT NOTA3

3.7 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la Memòria FT NOTA3

3.8 1.19 Abast i cobertura de la Memòria FT NOTA3

3.9 1.21 Tècniques de mesura de dades i bases per als càlculs 1 3.10 1.22 Descripció de l’efecte que pot tenir la reexpressió d’informació de memòries anteriors NOTA4 3.11 1.23 Canvis de metodologia significatius de metodologia d’informació i càlculs utilitzats respecte d’altres

memòries 1

3.12 1.24 Índex general de continguts del GRI 173 Verificació 3.13 1.25 Verificació i nivell d’aplicació de la Guia G-3 1

4. GOVERN, COMPROMISOS I PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS

Apartat Punt GRI Punt CGS Definició Pàgi Pàgina

Govern 4.1 1.5 Govern de l’organització 8 4.2 1.5 Funcions de la Presidència 8 4.3 1.5 Membres independents o no executius NOTA5 4.4 22.1, 22.2 Mecanismes de comunicació 12 4.5 22.4, 22.5 Vincle entre les retribucions dels directius i l’activitat de l’organització NOTA6 4.6 1.26 Procediments per evitar conflictes en l’òrgan de govern NOTA7 4.7 1.27 Procediment per determinar capacitats i experiència dels membres dels òrgans de govern NOTA8 4.8 3.1, 3.2 Declaracions de missió, visió i valors 5-6 4.9 3.3, 3.4 Procediments de supervisió dels vectors econòmic, ambiental i social NOTA9 4.10 3.3, 3.4 Procediments d’avaluació del màxim òrgan de govern NOTA10

Compromís amb iniciatives externes

4.11 4.1, 4.2,28.2 Adopció del principi de precaució NOTA11 4.12 19.2,25.8,

26.5,26.6, 26.7, 26.8

Iniciatives que l’organització subscriu o aprova 15

4.13 26.1,26.2 Associacions sectorials a les quals pertany NOTA12 Participació dels grups d’interès

4.14 20.1 Participació dels grups d’interès 12 4.15 20.1 Bases per a la identificació dels grups d’interès 12 4.16 20.2 Enfocs i freqüència de participació dels grups d’interès 12


4.17 20.3,21.9,

21.10, 27.7, 28.7

Principals preocupacions sorgides dels grups d’interès 12,NOTA13

5. ENFOC DE GESTIÓ I INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT


Dimensió econòmica

EC1 1.10, 2.4, 21.14

Valor econòmic directe generat i distribuït

49

EC2 - Conseqüències financeres i altres riscos i oportunitats per a les activitats com a conseqüència del canvi climàtic

NOTA14

EC3 21.13 Cobertura de compromisos econòmics i socials assumits NOTA15 EC4 - Ajuts i subvencions econòmiques rebudes 169 EC5 - Relació dels sous dels treballadors amb el sou mínim interprofessional 20 EC6 28.5 Compres a proveïdors locals 49 EC7 23.1, 23.2 Procediments per a la contractació local NOTA16 EC8 25.3, 23.4 Inversions amb benefici públic NOTA17 EC9 - Impactes econòmics indirectes i el seu abast ND

NOTA18 Dimensió ambiental

EN1 10.4 Materials utilitzats 32, 37 EN2 10.4, 10.5 Ús de materials valoritzats NOTA19 EN3 13.1 Consum directe d’energia 32, 37,

40 EN4 13.1 Consum indirecte d’energia NOTA20 EN5 13.2 Estalvi d’energia per millores en l’eficiència 32, 37 EN6 13.2 Iniciatives per proporcionar serveis eficients en el consum d’energia 32, 37 EN7 13.2 Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energia NOTA21 EN8 9.1 Consum total d’aigua 33, 37,

41 EN9 9.1 Fonts d’obtenció d’aigua afectades negativament NOTA22 EN10 9.2 Aigua reciclada i reutilitzada NOTA23 EN11 18.1 Ús d’espais naturals protegits NOTA24 EN12 8.1 Impactes significatius sobre la biodiversitat 35 EN13 19.2 Hàbitats protegits o restaurats NOTA25


EN14 14.1,14.2, 14.3,18.2

Accions planificades i implantades per a la gestió d’impactes sobre la biodiversitat 35

EN15 - Espècies protegides identificades en perill d’extinció 158-159 EN16 15.2 Emissions de gasos d’efecte hivernacle 33, 37,

39 EN17 15.2 Emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle ND EN18 15.3 Iniciatives adoptades per reduir les emissions d’efecte hivernacle 36, 38 EN19 15.1 Emissions de substàncies destructores de la capa d’ozó 38, 39 EN20 15.2 Emissions de NO, SO i altres emissions significatives a l’atmosfera 39 EN21 9.3, 10.5 Abocaments d’aigües residuals 34 EN22 10.1, 10.3 Residus generats 34, 37,40 EN23 - Abocaments accidentals de productes perillosos NOTA26 EN24 10.3 Gestió de residus perillosos 34 EN25 8.1 Recursos hídrics i hàbitats relacionats, afectats significativament per abocaments d’aigües NOTA27 EN26 17.1 Iniciatives per reduir l’impacte ambiental dels serveis 36 EN27 17.3 Productes venuts que han estat recuperats després de la seva vida útil NA

NOTA28 EN28 1.13 Multes i sancions per incompliment de normativa ambiental NOTA29 EN29 8.1 Impacte ambiental per transport 32,37,40

EN30 17.2 Despeses per inversions en prevenció ambiental ND NOTA30

Dimensió social – pràctiques laborals i ètica del treball

LA1 21.1,21.2, 23.3

Treballadors en plantilla per tipus d’ocupació 19-20

LA2 21.5, 23.5 Rotació de treballadors i grups d’edat 20,21 LA3 21.13 Beneficis socials a traballadors a temps complert i parcial 23 LA4 - Contractes laborals d’acord amb el conveni col·lectiu 22 LA5 22.2,22.3 Períodes de preavís a canvis organitzatius de treballadors NOTA31 LA6 - Percentatge de treballadors en el Comitè de seguretat NA

NOTA32 LA7 21.7,21.8,

21.11, 21.15 Absentisme laboral i malalties professionals 22, 27

LA8 16.2 Programes d’avaluació i formació i assessorament a treballadors en relació a malalties greus 23 LA9 - Cobertura de seguretat i salut al treball 22 LA10 16.1,24.4,

24.5 Formació dels treballadors 23,27,29

LA11 24.4 Programes de gestió i habilitats 23 LA12 6.4, 24.2, Treballadors avaluats en el seu desenvolupament professional NOTA33


24.3 LA13 21.3,23.5,

23.6 Composició dels òrgans de govern 8

LA14 21.4 Relacions salarials home - dona 20 Dimensió social – drets humans

HR1 - Acords d’inversió en drets humans NOTA34 HR2 - Proveïdors i subcontractats avaluats en drets humans NOTA35 HR3 24.4 Hores de formació relacionada amb els drets humans NOTA36 HR4 - Incidents per discriminació NOTA37 HR5 21.17 Llibertat d’associació i convenis col·lectius NOTA38 HR6 - Incidents i riscos d’explotació infantil NOTA34

HR7 - Incidents i riscos per treballs forçats NOTA34 HR8 24.4 Personal de seguretat format en drets humans NOTA39 HR9 - Incidents relacionats amb la violació dels drets dels indígenes NOTA34

Dimensió social – societat

SO1 28.1 Efectivitat de programes i pràctiques sobre impactes a la comunitat NOTA40 SO2 - Unitats de negoci analitzats pels riscos relacionats amb la corrupció NOTA41 SO3 24.4 Treballadors formats en procediments anticorrupció NOTA42

SO4 - Mesures preses contra la corrupció NOTA41 SO5 Posicionament en front a partits polítics NOTA43

SO6 - Aportacions financeres a partits polítics NOTA44

SO7 29.1,29.2 Comportament de competència deslleial NOTA45

SO8 1.13 Sancions i multes per incompliment de lleis i regulacions NOTA46

Dimensió social – responsabilitat sobre productes

PR1 17.3 Cicles de vida de productes i serveis NOTA47 PR2 27.6 Incidents sobre seguretat i salut en serveis realitzats NOTA48 PR3 27.8 Informació sobre serveis NOTA49

PR4 27.3 Queixes rebudes durant l’any 156 PR5 27.2, 27.5 Satisfacció general de clients 58 PR6 5.1,5.2 Compliment de lleis o codis voluntaris en comunicacions de màrqueting i publicitat NA

NOTA50 PR7 - Incidents per incompliment d’accions de comunicació NA

NOTA50

PR8 27.1 Reclamacions sobre privacitat i protecció de dades 26 PR9 27.4,27.9 Multes relatives a incompliments de la normativa NOTA51

1 NOTA: el país de treball és l’Estat espanyol


2 NOTA: no hi ha hagut canvis significatius en la mida, l’estructura o la propietat del Consorci 3 NOTA: FT: fitxa tècnica de la memòria (contraportada) 4 NOTA: si hi ha modificacions es citen al nou text 5 NOTA: no hi ha membres independents o no executius

6 NOTA: els membres dels òrgans de govern no perceben remuneracions per ocupar aquest càrrec. El director percep una retribució fixa, independentment dels resultats obtinguts. La plantilla no participa en la titularitat de l’entitat ni en els seus dividends

7 NOTA: vénen definits per la Llei de bases de règim local

8 NOTA: no s’aplica cap procediment per determinar capacitats i experiència dels membres dels òrgans de govern, ja que aquests són càrrecs electes municipals

9 NOTA: s’informa dels resultats dels vectors social, ambiental i econòmic a través la presentació de la memòria anual. Anualment, la Junta General aprova el pressupost del Consorci i es segueix un procediment definit per fer-ne el seguiment. Amb l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa (pàg. 84) es recullen indicadors que poden utilitzar-se per tal de conèixer les variables de l’entorn de l’organització

10 NOTA: no es fa l’avaluació del màxim òrgan de govern

11 NOTA: existeix un sistema de gestió de qualitat (certificat segons la norma ISO 9001:2008) i un SG mediambiental (segons el Reglament EMAS i la norma ISO 14001), amb els procediments corresponents

12 NOTA: el SIGMA no pertany a cap associació

13 NOTA: no s’avalua el nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

14 NOTA: no hi ha hagut conseqüències financeres, riscos ni oportunitats per a les activitats, a causa del canvi climàtic

15 NOTA: hi ha el conveni col·lectiu de personal

16 NOTA: les contractacions del personal es fan en base a la Llei estatal 7/2007 de 12 d’abril de l’Estauto Básico del Empleado Público (EBEP), el reglament català 214/1994, la Llei de bases del règim local (LBRL) i el text refós de la Llei municipal de l’any 2003. Les contractacions de serveis, subministraments i obres es fan segons la Llei de contractes del sector públic

17 NOTA: no s’han fet inversions en infraestructures pel benefici públic mitjançant compromisos comercials, pro bono, o en espècie

18 NOTA: no es disposa de les dades relatives als impactes econòmics indirectes significatius de les activitats que es duen a terme des del SIGMA. Es preveu treballar-hi durant els propers anys

19 NOTA: no s’aprofiten ni es reutilitzen residus (propis o externs) per introduir-los en els processos com a matèries primeres

20 NOTA: es disposa del consum de les EDAR (pàg. 88)

21 NOTA: auditories energètiques de la Planta de compostatge, EDAR d’Olot i EDAR de Sant Joan les Fonts

22 NOTA: no es considera que la font s’hagi afectat significativament perquè no suposa més del 5% del volum total anual mitjà, no és una massa d’aigua reconeguda com a especialment sensible ni forma part d’un aiguamoll de la llista Ramsar 23 NOTA: es recircula l’aigua del sistema de refrigeració del Soxhlet, però es desconeix la quantitat 24 NOTA: l’edifici del SIGMA es troba en terreny urbà 25 NOTA: no s’han restaurat ni protegit hàbitats naturals 26 NOTA: no s’han produït abocaments accidentals de productes perillosos


27 NOTA: no s’han produït abocaments d’aigües que afectessin els recursos hídrics ni els hàbitats relacionats 28 NOTA: no aplica perquè el SIGMA és una organització que ofereix serveis i no pas productes 29 NOTA: no s’ha rebut cap multa ni sanció no monetària per incompliment de la normativa ambiental 30 NOTA: no es disposa de les dades econòmiques relacionades amb despeses i inversions ambientals 31 NOTA: segons l’article 13 del conveni de personal vigent del Consell Comarcal de la Garrotxa: 13.1 Per a la mobilitat del personal per redistribució de llocs de treball (sense canvi retributiu) es tindran en compte les sol·licituds que es formulin al gerent i que hauran d’ésser avaluades per la Comissió Mixta. En especial es procurarà que els canvis d’ horari o torn no signifiquin una distorsió per a l’interessat. 13.2 Els canvis de lloc de treball o de centre de treball hauran ser justificats per necessitats del servei, i mai seran mesures coercitives o sancions sense expedient. S’informarà abans de la resolució als afectats. 13.3 Quan la mobilitat suposi un canvi en les funcions del lloc de treball futur respecte a l’actual, o en les retribucions, es donarà coneixement, al comitè abans de la resolució, informat així mateix l’interessat. 32 NOTA: al Consorci no hi ha cap Comitè de Seguretat i Salut (no és obligatori perquè la plantilla no és de 50 treballadors o més) 33 NOTA: durant l’any 2014 no s’ha fet, tot i que s’està treballant en un projecte de millora per tal de definir les fitxes dels llocs de treball en base a les competències (pàg. 32) 34 NOTA: el SIGMA desenvolupa les activitats a l’Estat espanyol, que és membre de l’OCDE, on existeixen nombroses lleis que garanteixen el respecte als Drets humans. El SIGMA compleix amb tota la legislació vigent als països de l’OCDE

35 NOTA: no s’han analitzat ni avaluat els proveïdors en matèria de drets humans, ja que aquests són de l’Estat espanyol, un membre de l’OCDE, on existeixen nombroses lleis que garanteixen el respecte als Drets humans 36 NOTA: no s’ha fet formació dels treballadors sobre aspectes relacionats amb els drets humans 37 NOTA: no s’han donat incidents per discriminació 38 NOTA: no s’han identificat activitats on el dret dels treballadors a la llibertat d’associació o de negociació col·lectiva pugui estar en perill. Tampoc s’han donat casos on aquests puguin estar amenaçats 39 NOTA: no es disposa de personal de seguretat 40 NOTA: no s’avalua l’impacte de les activitats gestionades pel SIGMA sobre la comunitat 41 NOTA: tot i que no es disposa de plans anticorrupció, no s’han detectat casos en aquest sentit. Com a ens públic, el Consorci té un interventor que és el fedetari públic de la gestió econòmica del SIGMA 42 NOTA: no s’ha fet formació dels treballadors en relació a procediments anticorrupció 43 NOTA: des del SIGMA s’executen les polítiques relacionades amb el Medi ambient, la Salut pública i les Emergències dels diferents ens que l’integren 44 NOTA: no es fan aportacions financeres ni en espècie a partits polítics o a institucions que s’hi relacionen 45 NOTA: no s’han portat a terme pràctiques monopolístiques o contra la lliure competència 46 NOTA: no s’ha rebut cap sanció ni multa derivades de l’incompliment de lleis i regulacions


47 NOTA: s’assegura la realització d’un bon servei a través de la definició de procediments de treball, la seva revisió i millora contínua, a partir del sistema de gestió de la qualitat d’acord amb la norma ISO 9001:2008 48 NOTA: no hi ha hagut cap incident derivat d’incompliment de la regulació legal o dels codis voluntaris relatius als impactes dels serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultat d’aquests incidents 49 NOTA: els serveis que es duen a terme es basen en les normatives sectorials de cadascuna de les àrees de treball 50 NOTA: des del SIGMA no es fan campanyes de màrqueting o publicitat 51 NOTA: no s’ha rebut cap multa fruit d’incompliments de la normativa en relació al subministrament i l’ús de productes i serveis de l’organització

0.1.TITOL MEMORIA 2014 - ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_27123398_1.pdf · Memòria del...

Documents

Transcript of 0.1.TITOL MEMORIA 2014 - ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_27123398_1.pdf · Memòria del...