Les

Bor

ges B

lanqu

es, 2

7 de

mar

ç de

201

5

Vanesa Torres Martínez

Diplomada en Magisteri d’Educació Física (1997-2000)

Mestra d’Educació Primària i Secretària de l’Equip Directiu

de l’Escola Terres de Ponent de Lleida

Secretària del Moviment d’Innovació Educativa de Lleida

(MIE)

Formadora d’oposicions de mestre d’Educació Fisica (4

anys) en l’Academia CEIA en els temes:

10. Evolució de les capacitats motrius en relació amb el desenvolu-

pament evolutiu general. Educació sensomotriu i psicomotriu en les

primeres etapes de la infància.

11. L’esquema corporal, el procés de lateralització. Desenvolupament de

les capacitats perceptivo-motrius.

12. L’expressió corporal en el desenvolupament de l’àrea d’Educació

Física. Manifestacions expressives associades al moviment corporal.

Intervenció educativa.

Partidaria i defensora de la criança natural i respectuosa

BABY LED WEANING

Què és exactament el BABY LED WEANING?

Normes i consells abans de començar:

Consultes convenients a realitzar abans i durant

Utensilis i facilitats…

Petita guia d’introducció dels sòlids/líquids

Aliments i condiments a evitar

Beneficis del BLW a diferents nivells de desenvolupament

Exemples de receptes: esmorzars, berenars…

Exemples de receptes: dinars i sopars

Què és exactament el BABY LED WEANING?

lliure de purés i

triturats dirigits

primer mastegar i

després deglutir

autoregulada

segons el

desenvolupament

motriu i cognitiu

autogestionada primer

amb les mans i

després amb

coberts/vaixella

ALIMENTACIÓ

COMPLEMENTÀRIA

al (pit o llet de fórmula)

respectuosa amb

l’evolució natural del

procés d’aprenentatge

oferiment a

demanda

del nadó

lliure exploració i

descobriment

activitat

familiar

procés d’exploració del món que

l’envolta (textures, olors, colors…)

PAPILLES/TRITURATS

Antiga moda lligada amb la incorporacio de

la dona al món laboral, només seria

necessari dels 4-6 mesos

Normes i consells abans de començar:

Durant els 6 primers mesos

respectar l’alletament matern exclusiu, per tal d’oferir un creixement, un desenvolupament i una salut òptima.

A partir dels 6 mesos complementar amb d’altres aliments nutritius.

OMS (Organitzacio Mundial de la Salud)

AEP (Associació Espanyola de Pediatría)

UNICEF

Que es mantingui assegut amb l’esquena recta (sense maxicosis,

hamaques, sense ajuda per aguanta’l…)

Mostra interès pels aliments: busca amb la

mirada, amb les mans, intenta agafar i ficar-se’ls a

la boca… abans i durant dels 6 mesos

Normes i consells abans de començar: Hagi desaparegut el reflex d’extrusió: quan s’introdueix un

aliment (que no sigui el pit/tetina o líquid…) en la part anterior de la boca

i és expulsat amb un moviment automàtic inconscient de la llengua,

normalment desapareix entre els 4 i 6 mesos sempre que es practiqui

amb el menjar. (el nadó no està preparat madurativament).

Moltes vegades aquest reflex és interpretat com un senyal que el nadó

no li agrada el menjar en qüestió i el rebutja, però com veiem es tracta

d'un moviment automàtic. Quan desapareix aquest reflex, de manera

natural, els petits són capaços de portar l'aliment a la part posterior de la

cavitat bucal i finalment deglutir-lo.

Quan desapareix el reflex

d'extrusió apareix...

...el reflex d’arcada, que normalment

es confon amb ennuegament

Apareix el reflex d’arcada: Si un nen s’ha ennuegat, el primer

moviment automàtic serà tossir per provocar l’expulsió de l’aliment

obstruït, pot parlar i respirar, la via respiratòria no està completament

obstruïda i és millor no fer res. Probablement el nen es trobarà bé

després d'un bon atac de tos. No intentar treure l'objecte de la gola o

de la boca ni tampoc donar-li copets a l'esquena assegut. Qualsevol

d'aquests passos podria empènyer l'objecte encara més avall a la via

respiratòria i empitjorar la situació. Acompanyar el nadó mantenint la

calma fins acabar l'episodi, de vegades tan sols fica’l boca avall és

suficient, o afegint uns copets a l’esquena.

Normes i consells abans de començar:

Asfixia o ofegaments: Quan un nen s'està ofegant o asfixiant, vol dir que un objecte generalment

un aliment o joguina se li ha quedat allotjat a la tràquea (la via respiratòria) i impedeix que l'aire flueixi

amb normalitat cap i des dels pulmons. Algunes vegades, però, l'objecte pot entrar a la tràquea i

obstruir completament el pas de l'aire. Si el flux de l'aire cap i des dels pulmons queda obstruït i el

cervell deixa de rebre oxigen, l'asfíxia per aspiració pot convertir-se en una emergència que podria

posar en perill la vida del nen.

Un nen pot estar asfixiant i necessitar ajuda immediata si:

No pot respirar i fa esforços, no pot parlar, plorar ni emetre sons, es posa blau, es subjecta la gola o

agita els braços, sembla atemorit... En aquests casos, s’hauria d’iniciar immediatament les empentes

abdominals de rescat coneguts com "maniobra de Heimlich", el procediment estàndard de primers

auxilis per a casos d'asfíxia per aspiració, si es sap fer correctament. Si hi ha una altra persona que

pugui realitzar-los, i de mentre trucar 112 i demanar ajuda. Si un nen estava asfixiant i ara està

inconscient i no respira, demani ajuda i realitzi immediatament la reanimació cardiopulmonar (RCP) si

ha rebut formació al respecte

Quan trucar al pediatre o acudir al servei d'urgències:

Després de qualsevol episodi d'asfíxia important, especialment si continua una tos persistent, baveja,

té arcades, i/o té dificultats per respirar o empassar.

Un episodi en què semblava que s’anava a asfixiar però es va recuperar després d'un atac de tos, no

hi haurà necessitat de sol·licitar atenció mèdica immediata però, no obstant això, s’hauria de trucar al

pediatre/a.

Ennuegament en nadons: http://youtu.be/ocfTd9d4GUQ

Ennuegament en nens/es: http://youtu.be/WyaHAsE4yts

Consultes convenients a realitzar abans i durant

Mesures i consells a tenir en compte…

2. No preocupar-se excessivament pel pes: a partir dels 6

mesos segons el nadó està més actiu, comença a fer mes

moviments, a desplaçar-se per tant té un gast energètic

superior = a estancament pes o devallada fins i tot.

1. Prioritzar l’alletament matern o artificial: principalment

fins a l’any, ja que conté tots els nutrients necessaris i

calòrics (excepte el FERRO), fins arribar a tenir una dieta

variada i equilibrada (PRIMER PIT/BIBERÓ i DESPRÉS

ALIMENTS).

3. Controlar que les caques i els pipis siguin normals i adequats

al que ha menjat: (semblants a la llet al principi i incorporant els

aliments menjats, de vegades sencers com arròs, trossets de

pastanaga,…).

4. Deixar autogestionar segons les seves possibilitats: d’una

peça gran i adequada poden tenir el control de calcular, intentar

mastegar, treure, experimentar, jugar, descobrir la textura, decidir

si els agrada o no el que han agafat.

5. Mida de l’aliment: durant els primers mesos oferir aliments d’una

mida semblant al seu puny o més, formes allargades i fàcils d’agafar,

(mitja pastanaga cuita, mitja poma cuita, mitja hamburguesa, tros de

bròquil...) perquè encara no saben fer la pinça, també se’ls pot oferir

aliment petits ja que (pèsols, arròs..) els costarà més i es valorarà la

seva inquietud, entreteniment i paciència...

6. Mai introduir l’aliment a la boca del nadó: simplement oferir i ficar accessiblement al seu abast (trona, taula), i quan estan preparats per començar a coordinar vista-ma (coordinació òculo-manual) i mostren interès per experimentar seran ells/es mateixos que executaran el seu procés (l’error més freqüent és la introducció de trossets petits a la boca donant lloc a molts possibles atragantaments).

7. Ni son ni gana i amb família: al principi no s’han de fer totes les menjades perquè no són necessàries (l’aliment principal és la llet materna/artificial, el més important és compartir amb família aquests moments (mai deixar-lo sol) i que el nadó estigui receptiu (no hi hagi son ni estigui afamat...

8. Sense presses, prejudicis, càstigs i premis: necessita el seu temps, i si no s’acaba el que s’havia preparat no és important, prioritzar la qualitat amb la destresa que va evolucionant que la quantitat ingerida...

Utensilis i facilitats…

Al principi no ficar plats, millor

directament a la trona o a la taula,

més endavant utilitzar els plats

normals de la família

Utilitzar cuberts

el més

semblants a la

família, n’hi ha

de plàstic color

metall

Per veure aigua, utilitzar vasos

d’aprenentatge, vasos succionadors,

vasos petits transparents (tipus

xupito de plàstic), palletes…

Fill Squeeze Infantino Fresh

Squeezed Squeeze

Utensilis que faciliten l’autogestió

dels aliments més líquids i difícils

pels nadons Vas per succió

Litecup

Vas

aprenentatge Vas «xupito» Palletes

Utensilis i facilitats…

No preocupar-se ni

obsessionar-se per

embrutar l’espai de les

menjades (protegir amb

un lule el terra (també es

poden recullir els

aliments caiguts)

Utilitzar una trona/alçador

senzills i de fàcil neteja,

que es puguin arribar a

ficar davall del grifo o de

la dutxa…

Si es comença al bon

temps, el millor deixa’ls

sense roba, i si no utilitzar

pitets amb recullidor, bates

impermeables, bates

neoprenos…

Petita guia d’introducció dels sòlids/líquids

• LLET ARTIFICIAL (nadons que no fan alletament matern)

• LLET MATERNA

• AIGUA: en començar l’alimentació complementària se li pot oferir, i si no li

apeteix és que no té set, és important oferir-la amb vas mai amb biberó

(és donar un pas endarrere en molts nadons que mai han introduït el

biberó i si es fa a partir dels 6 mesos és un altre aprenentatge

innecessari, i els nadons que l’utilitzen només per la llet s’hauria de retirar

per complet abans de l’any.)

• FRUITA, VERDURA, CARN, PEIX, LLEGUMS (llenties, cigrons,

pèsols, mongetes blanques...), ARRÒS, CEREALS, PANÍS, FRUITS

SECS TRITURATS O MOLGUTS

• ALIMENTS AMB GLUTEN ( PA, PASTA,...): és aconsellable no

sobrepassar dels set mesos la seva introducció.

0-6

m

6-1

2m

12

-24

m

2-3

an

ys

+3

an

ys

Els nadons poden menjar pràcticament el mateix que la família, però s’ha de

vigilar la manera de cuinar i la temporalització d’alguns aliments, es poden seguir les

recomana-cions sobre la introducció dels aliments pels pediatres pertinents, aquí

tenim un llistat complert d’aliments i l’edat en que poden començar a prendre’ls del

Dr. i pediatra expert amb alimentació infantil Carlos González, i complementat amb

part del llibre

«Se me hace bola» de Julio Basulto:

Introducció dels sòlids/líquids

• ALIMENTS MOLT AL·LÈRGENS COM (LLET DE VACA, OUS, PEIX,

SOJA: les últimes recomanacions dels experts diuen que es poden

donar a partir dels sis mesos, perquè diuen que no està demostrat que

retardar-ho tingui alguna avantatja, però Carlos G. es partidari

d’endarreri’ls fins a l’any. Els ous (no cal separar clara del rovell perquè

és impossible separar-ho completament, per tant el risc d’al·lèrgia és el

mateix).

• FIBRA: no és adequada durant els primers mesos, ja que la

immaduresa intestinal pot irritar el tracte digestiu i interferir en

l’absorció de nutrients com el ferro i el calci.

• MEL: no està indicada per nadons menors d’un any, està

demostrat que pot ser una font de botulisme (intoxicació per

un bacteri).

• ESPINACS, BLEDES: en poques quantitats al principi perquè

porten molts nitrats.

• SUCS DE FRUITA COMERCIALS: mai substituiran una fruita

ni l’aigua, per tant endarrerir-ho per la quantitat de sucres

afegits que porten, i mai oferir-ho amb biberó.

0-6

m

6-1

2m

12

-24

m

2-3

an

ys

+3

an

ys

Introducció dels sòlids/líquids

• PEIXOS GRANS (TONYINA VERMELLA, PEIX ESPASSA,

TIBURÓ, TONYINA EN CONSERVA...): poden contenir grans

quantitats de mercuri

• ALIMENTS QUE SUPOSEN RISC D’ASFIXIA PER

ASPIRACIÓ: fruits secs, pomes i pastanagues crues, caramels

durs o enganxosos, palometes de panís, raïm sencer, cireres

senceres, salsitxes senceres...

• LLAMINADURES, DOLÇOS I REPOSTERIA INDUSTRIAL: el

més tardà possible (millor amb 3 que amb 2 anys) i en poques

quantitats...

• CARNS D’ANIMALS CAÇATS AMB MUNICIÓ DE PLOM (fins

als 6 anys).

0-6

m

6-1

2m

12

-24

m

2-3

an

ys

+3

an

ys

SAL: els ronyons no són prou madurs i en excés pot perjudica’ls. Com a màxim 1g. al dia i sal ioada.

SUCRE: millor no afegir-ne ni oferir aliments amb altes quantitats de sucre, no aparta nutrients i si calories innecessàries, és addictiu (s’acostuma el paladar) i fomenta l’aparició de càries.

CONSERVANTS I EDULCORANTS ARTIFICIALS: tots els números E-, així com l’aspartam, sacarina, gluconat monosòdic, etc...

MENJAR PREPARAT I FREGITS: pels excessos de sal, sucres, conservants, colorants... Sempre és millor cuinar aliments frescs i cuinats al vapor, planxa, forn,...

BEGUDES DE COLA I CACAO: el més tard possible i mai abans de l’any, no forma part ni de l’alimentació habitual ni excepcional

Aliments i condiments a evitar

Beneficis del BLW a diferents nivells de

desenvolupament

• Desenvolupa els sentits i la capacitat manual en conèixer noves

textures, olors i sabors i dominar nous aliments.

• Els nens que se’ls deixa decidir acostumen a ser menys exigents.

• Estimula els seus sentits, afavoreix la seva autonomia i respecta la

capacitat per decidir.

• Els investigadors de la Universitat d'Iowa ( Estats Units ), van

trobar que els nadons que juguen amb aliments inconsistents

adquireixen un major gust per l'exploració i aprenen més ràpid

seves primeres paraules.

• L'exploració és la base de l'aprenentatge de l’infant, tant en el joc

com amb els aliments. És la manera d'aprendre del nadó, i la que

haurien de seguir tenint durant els primers anys de vida, per tant

hem de fomentar-la en tots els àmbits.

A N

IVE

LL

CO

GN

ITIU

Beneficis del BLW a diferents nivells de

desenvolupament

• Aporta enormes beneficis a la psicomotricitat del nadó (aprendre a

fer la pinça gruixuda i després fina amb els dits amb molta precisió,

a manejar els coberts, etc ... ), extrapolant aquests aprenentatges a

l’escriptura.

• Simplifica l’aprenentatge del menjar, menys passos. Els nens no

s’acostumen a les farinetes i triturats (textura que els adults no

solem utilitzar) i s'aprofita el període que hi ha entre els 6 i els 12

mesos (aproximadament) en què tenen una curiositat

impressionant cap a qualsevol cosa. Passat aquest moment van

perdent les ganes d'aprendre i provar coses noves i és més

probable que s’acostumin als triturats i que arribin a una edat més

avançada sense voler provar trossos i volent-ho menjar tot en

farinetes.

• Millora i facilita la parla i el llenguatge oral per les posicions de la

llengua en el paladar, realitzant una gran varietat de moviments.

• Es millora la comunicació entre el nadó i la família, ja que es

respecten les necessitats del nadó confiant en ell i relaxant la

sensació de control.

A N

IVE

LL

PS

ICO

MO

TR

IU

I M

OT

OR

A

NIV

EL

L

SO

CIA

L

Beneficis del BLW a diferents nivells de

desenvolupament

• Millora la gana i l’acceptació pels aliments

• Deixant al nadó les decisions sobre el menjar li ensenyem el plaer

de menjar, evitant que associï idees negatives amb el menjar.

• Millora la dieta de la família: Si es permet al nadó menjar del plat

dels pares aquests hauran d'adaptar la seva dieta a menjars iguals,

saludables i nutritius, tant pel nadó com per a ells. D'aquesta

manera no cal haver d’anar preparats amb farinetes d'aquí cap a

allà, podem anar com a convidats a dinar sense haver de preparar

res i en cas d'urgència podem comprar un fruita o preparar

quelcom ràpidament.

• Al menjar els aliments per separat, coneixen totes les seves

característiques de forma aïllada (color, forma, textura, sabor, etc

...), així el plàtan té gust a plàtan per exemple... Amb les farinetes,

en canvi, han d'assimilar un gust estrany que probablement no

tornaran a provar mai.

• S’ha vist que arriben fins i tot a evitar alguns aliments que

valorant-ho posteriorment els hi hagués provocat intoleràncies.

A N

IVE

LL

N

UT

RIC

ION

AL

Exemples de receptes: esmorzars, berenars…

Bastonets de pa + (cereals, pollastre...)

Tortitas arròs

Tortitas blat de moro

Qualsevol fruita, millor de

temporada vigilant (raïm,

cireres sencers...)

Tortitas d’espelta

Galetes artesanes avena +

(plàtan, fruits secs...)

Exemples de receptes: dinars i sopars

Hamburguesa

llenties i arròs Hamburguesa

albergínia i lli

Hamburguesa

cigrons

Pastes Gallo

(sense gluten,d’arròs...)

Tortitas quinoa

Boles d’arròs

ben cuit Croquetes artesanes al

forn (carn, peix,

vegetals...)

Exemples de receptes: iogurts vegetals, patés…