01 ¥ ma35 ok...Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella Russi 55 MIRADA HISTÓRICA La calidad del aire:de...

me

di

am

bie

nt

Air Pollution - a Substantial Challengefor Public Health

How much does it cost to improve airquality?

2

3 EDITORIAL

Lluís Reales

36 POLÍTIQUES PÚBLIQUES

El Pla d'actuació per a la millora de la qualitatde l'aire a l'Àrea Metropolitana de BarcelonaMaria ComellesDirectora general de Qualitat Ambiental del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de CatalunyaEl text presenta detalladament el decret aprovat pel Govern de la Generalitat deCatalunya el passat mes de juliol que té l’objectiu de reduir les emissions al’atmosfera de diòxid de nitrogen i de les partícules en suspensió de diàmetreinferior a 10 micres en 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona.

4 L’INTERROGANT

Quin és el cost de millorarla qualitat de l'aire?Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella RussiEnvirosEl pla d'actuació dissenyat per la Generalitat amb l'objectiu de restablir la qualitat del'aire a quaranta municipis de la regió metropolitana de Barcelona és el punt departida dels autors per establir els costos d'una reducció de la contaminacióatmosfèrica.

12 MIRADA HISTÒRICA

La qualitat de l'aire: dels mesuramentsa l'acció internacional i a la inversaRamon Guardans / Núria CastellsMinisteri de Medi Ambient i UNCTADUnes polítiques efectives per millorar la qualitat de l'aire exigeixen un coneixementmés profund dels agents químics i dels seus efectes sobre la salut humana.Tanmateix, també caldrà considerar els factors polítics i econòmics que hirepresentin algun paper.

20 MIRADA GLOBAL

La qualitat de l'aire al planetaJoaquim ElcachoPeriodista expert en temes ambientalsSegons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha mil milions depersones al món que respiren aire amb elements nocius per a la salut. L'autorrepassa els principals agents emissors i els possibles escenaris futurs.

SUMARIO Texto castellano

49 EDITORIAL

Lluís Reales

50 EL INTERROGANTE

¿Cuál es el coste de mejorar la calidaddel aire?Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella Russi

55 MIRADA HISTÓRICA

La calidad del aire: de las mediciones ala acción internacional y a la inversaRamon Guardans / Núria Castells

70 POLÍTICAS PÚBLICAS

El Plan de Actuación para la Mejora dela Calidad del Aire en el ÁreaMetropolitana de Barcelona:un beneficio para el medio ambiente ypara la salud de las personasMaria Comelles

SUMMARY English text

EDITORIAL

Lluís Reales

80 THE BIG QUESTION

59 MIRADA GLOBAL

La calidad del aire en el planetaJoaquim Elcacho

Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella Russi

94 THE LOCAL VIEW

Nino Künzli

The quality of the Earth's airTHE GLOBAL VIEW

Joaquim Elcacho

89

The Action Plan to Improve the AirQuality of the Barcelona MetropolitanArea: better for the environment andfor public health

99 PUBLIC POLICY

Maria Comelles

28 MIRADA LOCAL

La contaminació atmosfèrica:un repte important per a la salut públicaNino KünzliInvestigador a l’ICREA. CREAL-IMIMDiversos estudis realitzats arreu del món, com també a Barcelona, demostren queels nivells actuals de contaminació atmosfèrica provoquen problemes de salut itambé casos de morts prematures.

64 MIRADA LOCAL

La contaminación atmosférica: un retopara la salud públicaNino Künzli

79

Air quality: from measurements tointernational action and back

THE HISTORICAL VIEW

Ramon Guardans / Núria Castells

85

3

Ara fa unadècada,aquesta revista publicavaunnúmerodedicat a la problemà-tica ambiental associada a l'ús desmesurat del cotxe. Aleshores argu-mentàvem que a l'hora de considerar els factors causants del deteriora-ment del medi ambient, tant local com global, el cotxe amb prou feinesapareixia en el lloc que es mereix: el d'un dels principals actors. Aquestapercepció ha canviat. Ja tenim clar que el cotxe privat en concret, i el trans-port en general, són factors determinants en l'aparició d'alguns proble-mes ambientals que hem d'encarar col·lectivament. Per exemple, laqualitat de l'aire a les nostres ciutats i els efectes negatius que comportaen la salut humana estan cada cop més documentats.

Aquest exemplar de Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no està dedi-cat al cotxe sinó a la salut i a la qualitat de l'aire en les nostres ciutats ien el conjunt del planeta. Estudis científics, com alguns que presental'epidemiòleg Nino Künzli en aquest número, són concloents pel que faa la relació entre contaminació atmosfèrica i salut. El Govern de la Gene-ralitat s'ha atrevit a abordar el problema i, no sense polèmica, va aprovarel mes de juliol passat un pla d'actuació per millorar la qualitat de l'aire al'Àrea Metropolitana de Barcelona. Maria Comellas, directora generaldeQualitat Ambiental,explica detalladament el conjunt demesures presesen diferents sectors d'activitat, que van molt més enllà de la famosa limi-tació de la velocitat a 80 quilòmetres per hora.

Caldrà veure si a mitjà i llarg termini les mesures adoptades pel Governde la Generalitat de Catalunya mitiguen el problema o si serà necessariadoptar decisions més dràstiques, com els peatges a l'entrada de laciutat per als cotxes privats. Aquesta mesura ja ha estat adoptada enalgunes grans ciutats d'Europa, com ara Londres. Finalment, el problemaés la quantitat de cotxes que circulen per una àrea determinada i comafec-ten la qualitat de l'aire.És a dir,si el nombre total de vehicles no disminueix,el problema esdevé crònic. És veritat que les empreses del sector del'automoció s'han posat darrerament les piles,i queofereixen cotxesmenyscontaminants o híbrids, però si continua augmentant el parc de vehicles,el problema persistirà.

De fet, cap mesura dràstica –com la implantació dels peatges– no espot tirar endavant si els usuaris, els ciutadans, no tenen alternatives demobilitat. I,realment,només n'hi ha una:una aposta radical,decidida,ràpida,pel transport públic. Avui, encara que costi d'acceptar, amb els embus-sos, els accidents i els efectes sobre el medi ambient, el cotxe ha deixatde ser sinònim de llibertat. Ben al contrari, avui el privilegi és tenir lafeina i els serveis a tocar de casa. La llibertat ja no va sobre rodes. Éscert que implica uns costos, però hem de trobar fórmules consensua-des per transformar la societat «cotxecèntrica» que hem creat.•Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i Cultura

Ni la llibertat ni la salutno van sobre rodes

A GUILLEM MASAGUÉ

En reconeixement a la seva trajectòria professional, activitat docent iespecialment a la seva vàlua personal

4

Quin és el cost de millorar laqualitat de l'aire?

No hi cap mena de dubte que un dels princi-pals problemes derivats de la ineficiència energè-tica és la contaminació atmosfèrica. Aquestacontaminació és sobretot el resultat dels siste-mes de transport actuals,amés de les emissionsindustrials, i es manifesta de manera especial-ment aguda en les concentracions urbanes.Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobrela salut humana són cada copmés evidents,comper exemple els relacionats amb l'augmentde malalties respiratòries i cardiovasculars,al·lèrgies i certs tipus de càncers. Altres efec-tes de la contaminació atmosfèrica tenen a veureamb els danys a la salut animal, a la vegetació ial patrimoni construït.Això ha tingut coma conseqüència que la conta-minació atmosfèrica sigui una de les princi-pals fonts de preocupació per a la poblacióurbana. Una enquesta recent de l'Eurostat(Comissió Europea,2005) indica que almenysun terç dels ciutadans europeus manifestenestar preocupats per aquest tipus de conta-minació. En el cas de Barcelona, la meitat dela població (49%) es mostra preocupada perla contaminació atmosfèrica.Aquesta preocupació està més que justificada,ja que a l'ÀreaMetropolitana deBarcelona s'handetectat valors per sobre dels permesos a setzedels vint-i-tres observatoris, tant d'NO2 comde particulat inferior o igual a 10μm, PM10.Segons l'estudi recent delCREAL (Künzli i Pérez,2007) la concentració mitjana anual de PM10el 2004 va ser de 50,1 μg/m3, per sobre delslímits establer ts per la Directiva europea99/30/CE (40 μg/m3).

Tal com s'observa en la figura 1, la principal fontde contaminació atmosfèrica a l'Àrea Metro-politana de Barcelona és el sector del trans-port, tant per a l'NOx com per al PM10, enparticular el transport terrestre.Dins d'aquestdarrer,destaca la contribució dels vehicles privats(especialment per a l'NOx) i els vehicles pesantsde menys de 3,5 tones (pel que fa a les emis-sions de PM10, originades principalment enmotors dièsel).A Barcelona,el sector industriali energètic és responsable del 40% de les emis-sions d'NOx i del 36% de les de PM10. El 90%d'aquestes emissions són degudes a establi-ments industrials.

El Pla de millora de la contaminacióatmosfèrica

Aquesta situació de la qualitat de l'aire a la regiómetropolitana de Barcelona ha determinat queelGovern de laGeneralitat hagi declarat «zonesde protecció especial» quaranta municipisd'aquesta àrea (Decret 226/2006). A partird'aquí es va establir un pla d'actuació per resta-blir la qualitat de l'aire en aquests municipis(Decret 152/2007).Els objectius finals d'aquestPla són aconseguir :• Una mitjana anual de 40 μg/m3 per a PM10• Una mitjana diària de 50 μg/m3 per a PM10(es permet superar aquest valor un màximde 35 vegades a l'any)

• Una mitjana anual de 40 μg/m3 per als NOx

Per assolir els objectius,el Pla estableix un conjuntde setanta-tres mesures que abasten des

5

El pla d’actuació dissenyat per la Generalitat amb l’objectiu de restablir laqualitat de l’aire a quaranta municipis de la regió metropolitana de Barcelona ésel punt de partida dels autors per establir els costos d’una reducció de lacontaminació atmosfèrica.

Jordi Bruno, Jordi Poni Daniella RussiEnviros Spain, SL, Barcelona

6

d'iniciatives de sensibilització i educació ambien-tal fins amesures concretes per a les empresesi la reducció de la velocitat a les carreteres del'àrea. Aquestes mesures s'estructuren en elsàmbits següents:

• Prevenció• Transport• Indústria• Energia• Sector domèstic• Sensibilització

El conjunt d'actuacions s'ha seleccionat d'acordamb la seva eficàcia amb relació a lamillora delsnivells de qualitat de l'aire, els costos asso-ciats, l'impacte social i altres factors, i s'ha donatprioritat a les mesures que afecten les admi-nistracions públiques.Totes aquestes mesures tenen un cost asso-ciat que d'unamanera directa o indirecta recausobreels ciutadans,siguimitjançant taxes i impos-tos, o sigui indirectament com a conseqüènciade la pujada dels preus derivats de les mesu-res sobre les empreses. Naturalment, aquestscostos s'handebalancejar contra els costos deri-vats del dany a la salut i el medi ambient.En aquest sentit, l'objectiu del nostre article ésanalitzar els costos associats a la implantacióde lesmesures previstes en el Pla, i contraposar-los als beneficis derivats d'assolir els objectius dequalitat de l'aire.

Els costos de reduir la contaminacióatmosfèrica

Acontinuació detallarem els costos relacionatsamb les mesures que recull el Pla per als dife-rents àmbits d'actuació.

Mesures de prevencióLesmesuresassociadesaaquestàmbit tenencomaobjectiuno incrementar les fontsd'emissiód'NOx

iPM10.Esproposenunconjuntdemesuresbasa-des en l'aplicació de criteris ambientals, enl'aprovació de plans d'ordenació urbanística, enl'autoritzaciód'activitats (industrials,energètiques,extractives,etc.) o en l'execució d'obres.Tambées preveu el desenvolupament d'una xarxa dedistribuciódegasnatural vehiculara la regiómetro-politana de Barcelona (amb un cost d'uns 27milionsd'euros finançatspel sectorprivat).Moltesd'aquestes mesures no impliquen un cost per al'Administració,o bé la despesa ja estava progra-mada.Del total previst en lamemòriaeconòmicadel Pladins l'àmbit de laprevenció,uns62milionsd'euros, destaca la despesa necessària per al'establiment de criteris ambientals per minimit-zar la resuspensió de la pols deguda al trànsitper vials pavimentats,estimada en uns 35milionsd'euros (a càrrec dels ajuntaments).

Transport i mobilitatPer a aquesta línia d'actució el Pla estima un costtotal d'uns 163 milions d'euros. Es proposen

des de mesures de reducció del transportterrestre, fins a accions d'ambientalització del'Aeroport del Prat i del Port de Barcelona.Pelque fa al transport terrestre, per incrementarla quota de transport sostenible, es preveuenles mesures següents:• Pla director de mobilitat de la regiómetropolitana de Barcelona: ésl'instrument bàsic que configura l'estratègiade mobilitat sostenible de tot el territorimetropolità, incloent-hi previsions de reduc-ció de la contaminació per NOx i PM10.Preveu un conjunt d'actuacions relacionadesamb el foment del transport públic, la dismi-nució del transport terrestre de mercade-ries, i l'eficiència dels vehicles.El cost d'elaboraraquest Pla és d'uns 400.000 euros, però lamajor part del cost d'implantació de lesmesu-res concretes que cal adoptar formarà partdel Pla director.

• Plans de mobilitat urbana: els municipisafectats hauran d'elaborar un pla de mobi-litat urbana seguint les indicacions del Pladirector.El cost d'aquests plans se situa entreels 30.000 i els 120.000 EUR/pla.

• Plans demobilitat als centres de treball:aquests plans poden incloure la implanta-ció de sistemes de transport col·lectiu, lapromoció del cotxe compartit, etc. El costd'elaboració dels plans s'estima en 30.000EUR/pla per a àrees industrials i 3.000 EUR/plaper a altres centres de treball. Implantar el

Quin és el cost de millorar la qualitat de l'aire?Jordi Bruno, Jordi Pon i Daniella Russi

7

transpor t públic en polígons s'estima en100.000 EUR/línia (freqüència d'un auto-bús per hora).

D'altra banda, també es preveu augmentarl'eficiència dels diferents tipus de transportmitjançant les mesures següents:• Aplicació de les normatives Euro IV i Vrelatives a l'homologació de vehicles:s'estima una renovació progressiva del parcautomobilístic amb vehicles que incor-poren els estàndards Euro IV i V, amb laconsegüent reducció d'emissions (30% dePM10,37% d'NOx).Aquesta mesura no téa priori un pressupost específic, ja que incloula influència de la renovació natural del parcde vehicles, sense preveure cap incentiueconòmic addicional per a la renovació.

• Gestió de la velocitat de circulació ales vies ràpides: segurament és la mesuramés coneguda del Pla a causa de la reper-cussió mediàtica que ha tingut. Es preveulimitar la velocitat màxima a 80 km/h a lesvies ràpides de la zona 1. El cost associat

a l'aplicació de la mesura és el correspo-nent a l'adequació de la senyalització viàriaactual, més el cost de càmeres i sistemesde control.

• Ambientalització dels vehicles pesantsdels serveis públics: es preveu la substitu-ció dels vehicles més antics i la instal·lacióde filtres de partícules en la resta de vehicles(estimada en 5.000 EUR/vehicle).El cost d'unvehicle que funciona amb gas natural coma combustible representa un increment d'un10%del preu total respecte d'un vehicle quefunciona amb combustible dièsel.

Amb relació al transport marítim, també espreveuenun seguit d'actuacions al Port deBarce-lona, com el foment del transport ferroviaride mercaderies o la renovació anticipadad'embarcacions.Des del punt de vista del costdestaca el subministrament elèctric a vaixells(per evitar l'ús delsmotors),que requereix unainversió d'entre 1 i 2,5 milions d'euros (més200.000 EUR/vaixell per a l'adaptació).

Finalment, es proposen algunes mesures perreduir les emissions generades a l'Aeroportdel Prat, tot i que no tenen un cost associatal Pla.

Sector industrialS'han identificat les instal·lacions i les activitatsindustrialsmés contaminants de la regiómetro-politana, per a les quals es proposa un conjuntdetallat d'actuacions, incloent-hi la instal·lacióde filtres, els canvis de procés, la renovació deflotes de vehicles, etc. Les actuacions previstesen el sector industrial s'apliquen i es financentotalment des del sector privat. La major partde la despesa,el 74%,correspon a actuacions japrogramades destinades a la introducció demillores tecnològiques en lesmateixes empre-ses, o per a l'adaptació progressiva de la indús-tria als criteris ambientals establerts per lesnormatives. En algun cas, les inversions previs-tes arriben als 112 milions d'euros. En total, elPla estima una despesa completa d'uns 320milions d'euros.

Sector energèticDel pressupost total (820 milions d'euros), lesinversions principals fan referència a la substi-tució de les centrals de fuel i gas de Sant Adriàdel Besòs per instal·lacions de cicle combinat,i també com la nova central tèrmica de ciclecombinat al Port de Barcelona. Ambduesinstal·lacions representen una inversió associadade 800 milions d'euros, que de fet ja estavaprogramada.

Sector domèsticS'inclouenmesures que comportenmés eficièn-cia dels sistemes energètics implantats actual-ment, bé perquè els modifiquen amb alterna-tives més netes o bé perquè redueixen elsconsums actuals de combustibles.Tota la despesaassociada és pública i ja prevista anteriormentcom, per exemple, la que correspon al Pla del'energia de Catalunya 2006-2015. Aquestscostos (en total uns 49 milions d'euros) estanassociats a les línies d'ajuts en els diferents àmbitsd'actuació (previstes generalment fins al 2010):renovació de calderes, renovaciód'electrodomèstics, ecoeficiència en edificis omillora de l'aïllament tèrmic de les façanes.

Mesures de sensibilitzacióFinalment, també es preveuen mesures perdonar a conèixer el pla d'actuació i per formar

Els beneficis econòmics

de reduir

la contaminació

atmosfèrica

són molt superiors als

costos

de les mesures que cal

emprendre.

els organismes i el personal responsable de laimplantació de lesmesures.En total s'estima uncost d'uns 5 milions d'euros, on destaca lacampanya de la «Setmana de lamobilitat soste-nible» (800.000 euros) i els cursos de conduc-ció eficient (300.000 euros).

Cost total de les mesures del PlaEn resum,el cost total previst que inclou lamemò-ria econòmica del Pla s'estima en 1.420milionsd'euros,amb una distribució per sectors tal comes mostra en la figura 2. El 84% de la despesacorrespon al sector privat, i la major part estàassociada a mesures ja programades anterior-ment per dues empreses del sector energètic.Dins del sector públic destaca la despesa novaen el sector del transport públic, que assumei-xen majoritàriament les entitats públiques detransport.Val a dir que aquesta distribució de costosno és proporcional a la contribució dels dife-

rents sectors a la contaminació atmosfèrica(figura 1), on el transport és la font predo-minant de les emissions,mentre que el sectorenergètic tan sols representa un 8-10%. Enqualsevol cas, segons les previsions del Pla, l'any2010 s'assolirien els objectius de reducció tantper a NOx com per a PM10. Això implicariaque les actuacions en el camp del transporti la mobilitat tenen un retorn elevat a causa del'alta efectivitat i el baix cost que compor-ten, fet que estaria en línia amb altres estu-dis (Smeets et al., 2007).

Ara bé, ja s'ha indicat que una gran part de lesinversions necessàries en aquest sector estanprevistes per a altres administracions i per tantno s'inclouen en lamemòria econòmica del Pla(de fet responen a altres polítiques i beneficissocials, com ara el transport i la millora de laconnectivitat). Per exemple, els 4.073 milionsd'euros dedicats a ampliar la xarxa de metro,tot i que s'espera que tingui una incidènciamoltimportant en la reducció de contaminants i,pertant, s'ha de tenir en compte en la formulaciódel Pla, no s'han tingut en compte en l'anàlisieconòmica ni tan sols com a despesa progra-mada, ja que no es pot considerar una despesaestrictament relacionada ambel Pla.Tampoc nos'inclouen els costos tecnològics o industrialsassociats a la fabricació de vehicles d'acord ambels nous estàndards (Euro IV i V), perquè final-ment recauen sobre el consumidor en el procésde renovació de la flota de vehicles.D'altra banda, si bé és cer t que molts delscostos d'aplicació del Pla no es comptabilit-

zen, també s'ha pogut comprovar que les esti-macions de costos sovint resulten superiorsa la despesa posterior real, almenys pel quefa als costos tecnològics (això rarament passaen l'àmbit de l'obra civil), ja que no es preveul'efecte que té la innovació i la producciópel que fa a les noves tecnologies (DEFRA,2007).Cal veure també quin és el cost que repre-sentaria no aplicar el Pla,principalment sobre lasalut pública. Tot i les dificultats que sorgeixena l'hora dequantificar aquests costos,en l'apartatsegüent es descriuen lametodologia i els resul-tats obtinguts a la regiómetropolitana de Barce-lona.

Els costos evitats

La valoració monetàriaLa valoració econòmica dels impactes produïtsper la contaminació atmosfèrica no és fàcild'establir, ja que no tenim un mercat de la salutpròpiament dit i és difícil calcular els anys de vidaperduts. Una primera aproximació consisteixa incloure en la valoració únicament els danysque tenen un preu establert, és a dir :a. La reducció del salari percebut per mortprematura.

b. Els costos mèdics derivats de l'incrementde malalties.

c. Els costos dels ingressos perduts a causa demalalties en les diverses categories de treba-lladors.

Aquesta aproximació subestima en granmesuraels costos relacionats amb la contaminacióatmosfèrica, ja que no considera la multitudde costos que manquen de valor de mercat.En aquest sentit, els economistes han propo-sat dues categories de mètodes per intentarincloure els costos esmentats (Pearce i Turner,1990).La primera categoria comprèn elsmèto-des de valoració directa, i el més utilitzat és elmètode dels preus hedònics (MPH), que consis-teix a avaluar econòmicament el preu dels bénsafectats per la contaminació atmosfèrica i compa-rar-lo amb el preu d'aquests mateixos béns sino estan afectats o bé si pateixen diversos grausd'afectació. Per exemple, podem comparar elpreu demercat d'una casa situada en un indretcontaminat amb el de cases similars en localit-zacions amb un grau de contaminació inferior,i així esbrinarem quin és l'efecte de la conta-minació sobre el preu de l'habitatge. Tambépodem comparar els augments o les davallades

8


El disseny de

polítiques

ambientals és una

tasca complexa

que requereix

l'avaluació de

nombrosos factors.

9

de salari que els treballadors estan disposatsa acceptar depenent del risc de contaminacióassociat al seu lloc de treball.La segona categoria de mètodes utilitzats ésla dels anomenats mètodes de valoració contin-gent (MVC),que es basen en l'establiment perestadística i permitjà d'enquestes del preu queles persones entrevistades estarien disposadesa pagar per evitar un dany ambiental (en anglès,willigness to pay,WTP) ode la compensació queestarien disposades a acceptar com a conse-qüència d'un dany ambiental (en anglès,willing-ness to accept,WTA). Gràcies als estudis mésacceptats d'aquest mètode duts a terme alsEstatsUnits,es va poder determinar que les esti-macions de risc de mort calculades amb elmètode WTP tenen uns costos de vuit a vintvegades més alts que les valoracions basadessimplement en les pèrdues de salari (Viscusi,1993).Segons la teoria econòmica, el WTP inclouels costos deguts al tractament de la malaltia iel salari perdut, i també els costos associats alsofriment per la pèrdua de temps de treball id'oci. No obstant això, tenint en compte quepart dels costosmèdics i de treball perdut estancoberts per la Seguretat Social,hompot consi-derar que aquests costos no s'inclouen en lesvaloracions individuals deWTP i que,per tant,caldria afegir-los-hi (Cesar et al., 2002).

La valoració monetària de la reduccióde la contaminació atmosfèricaAEspanya,segons el programaCAFE,1 la conta-minació atmosfèrica genera uns costos de17.000 milions d'EUR/any com a mínim (un1,7% del PIB;uns 413 euros per habitant i any).Igual que a la resta d'Europa, els costos mésalts estan relacionats amb lamortalitat crònicaassociada a la contaminació per par tícules(OSE, 2007).Els beneficis econòmics com a resultat d'unapossible millora de la qualitat de l'aire a l'ÀreaMetropolitana de Barcelona han estat calculatsper Nino Künzli i Laura Pérez, del Centre deRecerca en EpidemiologiaAmbiental de Barce-lona, CREAL (Künzli i Pérez, 2007).Les conseqüències de la reducció de la conta-minació atmosfèrica (per PM10) s'han calcu-lat a partir de la reducció de: 1) la mortalitat a

curt i llarg termini (acumulativa); 2) la morbi-ditat (bronquitis i atacs d'asma), i 3) hospitalit-zacions urgents degudes a malalties cardio-vasculars i respiratòries.Per avaluar les conseqüències de la reducció delamortalitat s'utilitzen dos tipus de valoració,elvalor estadístic de la vida (VSL, per les siglesen anglès) i el mètode basat en els anys devida perduts (YOLL, per les sigles en anglès).El mètode VSL ha estat criticat (Rabl, 1998) jaque a la llarga tots acabem morint, indepen-dentment de la qualitat de l'aire. Per aquestaraó, en l'estudi del CREAL també s'han calcu-lat els beneficis econòmics a partir del mètodeYOLL.Utilitzant aquestametodologia es calcu-len els anys de vida perduts per culpa de la conta-minació atmosfèrica i s'estimen les corbes desupervivència. Els resultats de l'aplicació delsdos mètodes els presentem a les taules 1 i 2, ies pot veure que l'efecte d'exposicions agudesés menor que el d'una exposició perllongada.L'estudi de Künzli i Pérez indica que aquestaestimació ésmolt prudent tant per les assump-cions escollides com per la manca de dades.També es tracta d'una aproximació per defecte,ja que es calculen els efectes dels contaminantsindividuals sense tenir en compte les possiblessinergies amb altres contaminants atmosfèricsque podrien amplificar els efectes de PM10.La reducció de lamobilitat per aconseguirmillo-rar la qualitat de l'aire s'ha valorat utilitzantcom a indicador els símptomes de la bron-

quitis, les hospitalitzacions urgents per malal-ties cardiovasculars i els atacs d'asma en nensi adults, tal com s'indica en la taula 3. S'hanexclòs els tumors perquè és difícil establir unarelació causa-efecte, pels efectes acumula-tius amb altres factors de risc i el seu desen-volupament a llarg termini, cosa que dificultal'associació a episodis puntuals de contami-nació atmosfèrica.Un copestablerta quina és la reducciódemorta-litat i morbiditat que es podria esperar com aresultat de lamillora de la qualitat de l'aire,l'estudidelCREAL fa una valoració econòmicad'aquestamillora a partir de lametodologia establerta enel projecte ExternE (www.externe.info).El valormonetari en euros d'una mort evitada l'any2006 es va establir en el rang entre 1.020.000i 2.080.000 d'euros. La metodologia ExternEgenera resultats amb una gran incertesa, peròsón resultats que donen un rang de valors útilen aquest tipus d'estudis. Altres estudis utilit-zats donen valors inferiors als anteriors (Monzóni Guerrero, 2004; Pope et al., 1995), fet quedemostra el grau d'incertesa en aquest tipus devaloracions.Els costos relacionats amb lamorbiditat es calcu-len amb la metodologia desenvolupada en elprojecte CAFE, que té en compte: 1) el costdels recursos sanitaris utilitzats; 2) el costd'oportunitat (pèrdua de productivitat en eltreball i cost del temps d'oci, i 3) altres costossocials. Aquests costos actualitzats per a l'any

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••1 Clean Air for Europe Cost Benefit Analysis (CAFE-CBA),

http://cafe-cba.aeat.com

10

2006 són: 21.000 euros per ingrés hospitalari,de 125.000 a 260.000 euros per cas de bron-quitis crònica i 39 euros per dia per a altres símp-tomes relacionats amb la contaminació. Val adir que aquests valors utilitzats pel CREALfins i tot són inferiors amb relació als que s'hanestimat en altres valoracions econòmiques(Mirasgedis et al., 2007).A la taula 4mostremels resultats finals obtingutsen l'estudi del CREAL. Es pot observar que elsbeneficis econòmics de reduir la contaminacióatmosfèrica se situen entre 1.092 i 2.262milionsd'euros (depenentdelmètodeutilitzat) si s'assoleixl'objectiu dels 40 μg/m3, i fins als 6.376 milionsd'euros si s'assolís l'objectiu de 20 μg/m3 querecomana l'Organització Mundial de la

Salut. Els resultats també ens indiquen que elsbeneficis són degutsmajoritàriament a la reduc-ció de la mortalitat (el 83-84% dels beneficistotals segons el model VSL; el 66-67% seguintel mètode YOLL). La reducció de la bronquitiscrònica és el segon efecte més important acausa de la reducció de concentracions departiculat.La valoració econòmica final dóna valors delmateix ordre de magnitud que els que es vanobtenir en l'estudi de Monzón i Guerrero pera la Comunitat de Madrid (2004), que repor-taven uns estalvis equivalents a 778 milionsd'EUR2004.

Què hi guanyem?La valoració cost-benefici

És evident que una valoració estrictamentmonetària dels danys ambientals obvia partde la complexitat associada als problemes queno són estrictament mesurables (Alier et al.,1998). En aquest sentit, la valoració econò-mica ens pot donar una idea de la relació cost-be-nefici de lesmesures per disminuir la conta-minació atmosfèrica,però no ens dóna una visióholística de la situació des d'una perspectivasostenibilista.A la regiómetropolitana deBarcelona,si compa-remels beneficis estimats en l'estudi del CREAL(1.000-2.000 milions d'euros anuals), amb elscostos que s'inclouen en la memòria econò-mica del pla d'actuació (1.420 milions d'eurostotals), veiem que aquests últims a la llarga sónforça inferiors.2 A més a més, l'estimació delsbeneficis monetaris és molt conservadora,tant pels supòsits adoptats, com pel fet quetan sols es refereixen a la reducció de PM10, ino dels NOx o altres contaminants. Resta perveure si les mesures incloses en el Plas'implementaran adequadament o si seran sufi-cients per assolir els objectius establer ts dereducció de la contaminació atmosfèrica.En el marc europeu, s'estima que l'estratègiaeuropea per reduir la contaminació costaràmésde 7.000 milions d'EUR/any a partir del 2020(quan totes les mesures estiguin implantades),mentre que els beneficis permillores en la salutrepresentarien uns 42.000 milions d'EUR/any,sis vegades superiors a la quantitat invertida(OSE, 2007).En altres regions s'obtenen relacions cost-bene-fici similars.Als Estats Units s'ha estimat que elsbeneficis de reduir els nivells de contaminacióper PM2,5 fins als 15 μg/m3 (mitjana anual) enl'horitzó2020,seranentre9.000 i 76.000M$1999,davant uns costos de5.400M$19993 (EPA,2006).Al RegneUnit també s'handeterminat els bene-ficis (directes i indirectes) de reduir la contami-nació atmosfèrica, i és especialment rendible lacombinació de mesures (DEFRA, 2007).En resum, tots els estudis de diferents regionsdelmón constaten que els beneficis econòmicsde reduir la contaminació atmosfèrica sónmoltsuperiors als costos de les mesures que calemprendre,sense tenir en compte,amés amés,


2 Per comparar costos i beneficis hem d'acotar un horitzótemporal i aplicar una taxa de descompte. Malauradamentels economistes no s'han posat d'acord respecte a la taxade descompte que cal aplicar en les polítiques ambientals.

3 Utilitzant una taxa de descompte del 3%.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

11

que hi hamolts altres beneficis que no es podenvalorar econòmicament.S'ha de dir que els costos no són estrictamentmonetaris. En un sentit ampli, es podria consi-derar que aplicar determinades mesures tambéimplica un «cost» en el canvi d'hàbits dels ciuta-dans, en les rutinesprofessionals a l'horadedisse-nyar i planificar,i tambéel risc d'afrontar un«costpolític» davant algunes mesures impopulars.En definitiva,el disseny de polítiques ambientalsés una tasca complexa que requereix l'avaluacióde nombrosos factors, en què la valoraciómonetària de costos i beneficis, tot i les seveslimitacions, pot resultar una eina molt valuosaper facilitar i comunicar la presa de decisions.És evident que un enfocament sostenibilista,quetingui en compte les perspectives ambiental,economista i social,ens ajudarà a dissenyar d'unamanera més efectiva les mesures per reduir lacontaminació atmosfèrica a l'Àrea Metropoli-tana de Barcelona.Quant a un exemple nega-tiu per il·lustrar aquesta necessitat, podríemmencionar el debat social que ha suscitat lamesura de control de velocitat en les àrees afec-tades, una mesura impecable des del punt devista econòmic i ambiental que confronta elsnostres instints més atàvics respecte a la utilit-zació de l'automòbil.•

Rerefències

CESAR,et.al. Improving Air Quality in Metropolitan MexicoCity: An Economic Valuation. Policy ResearchWorkingpaper 2785,WorldBank,WashingtonDC,EUA,2002.

DEFRA.An Economic Analysis to inform the Air QualityStrategy. Updated Third Report of the Interdepart-mental Group onCosts and Benefits,Department ofEnvironment, Food and Rural Affairs, juliol del 2007.

EPA.Regulatory Impact Analysis - 2006National AmbientAir Quality Standards for Particle Pollution. US Envi-ronmental Protection Agency, 2006.(http://nsdi.epa.gov/ttn/ecas/ria.html)

Generalitat de Catalunya, Departament de MediAmbient i Habitatge, Direcció General de QualitatAmbiental, (2007).Document descriptiu i de mesu-res i d'actuacions executives associat a la declaracióde zones de protecció de l'ambient atmosfèric decla-rades mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig.(http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/pla_decret226.jsp)

KÜNZLI,N.; PÉREZ, L.Els beneficis per a la salut públicade la reducció de la contaminació atmosfèrica a l'ÀreaMetropolitana de Barcelona. Centre de Recerca enEpidemiologia Ambiental, Barcelona, 2007.(http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/CREAL.pdf)

MARTÍNEZ-ALIER, J.; Munda, G.; O'Neill, J.Weak com-parability of values as a foundation for ecological econo-mics. Ecological Economics, vol. 26, núm. 3,(1 de setembre de 1998), p. 277-286.

MUNDA,G.Cost-benefit analysis in integrated environ-mental assessment:some methodological issues.Ecolo-gical Economics 19, p. 157-168, 1996.

MIRASGEDIS,S.;HONTOU,V.;GEORGOPOULOU,E.;SARA-FIDIS, Y.;GAKIS,N.; LALAS,D. P.; LOUKATOS,A.;GARGOU-LAS, N.; MENTZIS, A.; ECONOMIDIS, D.; TRIANTAFILO-POULUS, T.;KORIZI,K.;MAVROTAS,G.Environmental damagecosts from airborne pollution of industrial activities in thegreater Athens, Greece area and the resulting benefitsfrom the introduction of BAT. Environmental ImpactAssessment Review, 2007.(En curs de publicació, disponible en línia a

http://www.sciencedirect.com)MONZÓN, A.; Guerrero, M. J. Valuation of social andhealth effects of transport-related air pollution in Madrid(Spain). Science of The Total Environment, vol. 334-335, p. 427-434, 2004.

Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE).Calidad del aire en las ciudades: Clave de sostenibili-dad urbana, 2007.

Pearce,D.W.;Turner,R.K.Economics of natural resour-ces and the environment. Harvester Wheatsheaf,Londres, 1990.

RABL,A.Mortality risks of air pollution: the role of expo-sure-response functions. Journal of Hazardous Mate-rials, vol. 61, núm. 1-3, p. 91-98, 1998.

SMEETS,W.; BLOM,W.; HOEN, A.; JIMMINK, B.; KOELEMEI-JER, R.; PETERS, J.; DE VRIES, W. Cost-effective abate-ment options for improving air quality in the Netherlands.Proceedings of the symposium DustConf 2007, 23i 24 d’abril del 2007,Maastricht, 2007.

VISCUSI,W.K.The Value of Risks to Life and Health. Jour-nal of Economic Literature 31, p. 1912-1946, 1993.

World Health Organization.WHO air quality guide-lines for particulate matter, ozone, nitrogen dioxideand sulphur dioxide.Global update 2005.Summary ofrisk assessment. World Health Organization,Ginebra, 2006.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

12

La qualitat de l'aire:dels mesuraments a l'accióinternacional i a la inversa

13

El canvi climàtic és un problema importantque no es pot considerar com un fenomenaïllat.Avui en dia, l'opinió pública sobre la quali-tat de l’aire tendeix a percebre de maneraparcial i extremadament simplificada unsprocessos que impliquen molts componentsi problemes ambientals. S'ha bombardejatl'opinió pública amb informació sobre el canviclimàtic i alguns altres temes com el problemade l'ozó estratosfèric i el boirum. En aquestarticle defensem la idea que una gestió encer-tada i eficaç de la qualitat de l'aire ha d'incloure,en primer lloc,un coneixementmolt més amplidels agents químics i dels possibles efectesde la contaminació atmosfèrica sobre el mediambient i la salut i, en segon lloc, una consi-deració molt més acurada dels factors políticsi econòmics.El transport a llarga distància delscontaminants atmosfèrics és,en molts sentits,un avís precoç o un traçador d'altres formesde contaminació a l'aigua, el sòl o els orga-nismes. Durant les properes dècades presen-ciarem més integració de les estratègies decontrol de les emissions i les repercussions del'estudi científic de diversos criteris de valo-ració i els efectes combinats de mesclescomplexes. Aquesta integració és molt posi-tiva des del punt de vista tècnic i científic i hauriade servir per controlar les accions ambmoltamés eficàcia.En aquest article,primer descriu-rem breument alguns dels aspectes del'evolució de la investigació i la regulació enmatèria de qualitat de l'aire, fixant-nos en l'abastcada copmés ampli de processos i en els prota-

gonistes que han intervingut energèticamenten els darrers trenta anys en aquest camp ihan obtingut resultatsmolt significatius.Desprésestudiarem en quina mesura pot ajudarl'experiència i els resultats positius a l'hora dedefinir estratègies de seguiment i avaluacióeficaces que integrin l'acció internacional enuna rica diversitat d'opinions tècniques, cien-tífiques, socials i geogràfiques.

Antecedents històrics

L'evolució del treball sobre la qualitat de l'aire(QA) durant els darrers trenta anys es carac-teritza per dos fets: en primer lloc, una transi-ció de regulacions i mètodes de seguiment iavaluació locals o nacionals a accions regio-nals o globals i, en segon lloc, una multiplica-ció de les qüestions, des dels treballs sobreles grans fonts estacionàries de finals dels anysseixanta fins a unamultiplicitat de fonts difuses,i des d'uns pocs criteris de valoració fins a unaàmplia gamma de respostes greus i cròniques,inclosa la disrupció endocrina resultant del'exposició a concentracionsmolt baixes durantperíodes prolongats.La base dels estudis sobre la qualitat de l'aireconsisteix a fer un seguiment,mesurar i estimarles emissions, les concentracions en l'aire i lesdeposicions seques i humides de cada agentcontaminant i,posteriorment,elaborar modelsdel transport atmosfèric i les reaccions quími-ques a l'atmosfera, mesurar els efectes sobrela salut i els ecosistemes i obtenir-ne patrons.

Unes polítiques efectives per millorar la qualitat de l’aire exigeixen unconeixement més profund dels agents químics i dels seus efectes sobre la saluthumana. Tanmateix, també caldrà considerar els factors polítics i econòmics quehi representin algun paper.

Ramon Guardans1

i Núria Castells2

Ministeri de Medi Ambient i UNCTAD

1 CentroNacional de Referencia sobreContaminantesOrgá-nicos Persitentes.(www.cnrcop.es).Ministeri deMediAmbient(Madrid). Les opinions expressades en aquest article sónexclusivament personals i no es corresponen necessàriamentamb la de cap de les institucions amb què treballo.

2 Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desen-volupament (UNCTAD).Lesopinions expressades en aquestarticle sónexclusivamentpersonals i noescorresponennecessà-riament amb la de capde les institucions ambquè treballo i,enconcret, no representen l'opinió de les Nacions Unides.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

14

El panorama general de tota la tasca que s'estàfent en relació amb la qualitat de l'aire és el resul-tat de la interacció de diversos factors científics,polítics i econòmics. El desenvolupament denous instruments científics i tècniques de presade mostres i mesurament representa un canvien la precisió i el cost de cada mesurament.Als anys setanta, els investigadors mesuravenel pes,en mil·ligrams,de filtres de paper o esfe-res cobertes amb parafina sotmesos a expo-sició durant una certa quantitat d'hores. Aixíes mesuraven les partícules totals suspeses enl'aire.Avui en dia,en una mostra d'aquest tipuses podrien analitzar centenars de substànciesquímiques mesurades en nanograms o pico-grams. Aquests avenços tecnològics i científicshan contribuït en granmesura a ampliar el nostreconeixement sobre els efectes de la contami-nació atmosfèrica.El marc conceptual que defi-neix l'avaluació de la qualitat de l'aire no és unobjecte estable i tancat, sinó un procés dinà-mic en què interactuen activistes, científics iresponsables polítics. Aquestes interaccionses formulenmitjançant l'intercanvi d'informació(o desinformació) i el desenvolupament acumu-latiu de coneixements científics i regulacions,drets i obligacions.

Ciència i contaminació atmosfèrica: labasedeconeixementper a l'acciópolítica

La investigació científica en matèria de qualitatde l'aire es caracteritza per diverses particula-ritats úniques que la converteixen en un campde treball interessant pel que fa als resultats prin-cipals, però també en altresmarcs conceptuals.La investigació sobre la qualitat de l'aire englobainformació que va del picogram (10-9 grams),terme important per comprendre els efectesde les substàncies químiques tòxiques en elsorganismes, fins als milions de tones (10+12grams) dels contaminants emesos.Integra infor-mació relativa als subtils equilibris químics quecomponen l'escenari en què un embrió desen-volupa sistemes neuronals, hormonals i immu-nològics i a les rutes oceàniques i atmosfèriquesglobals que transporten els agents contaminantsemesos per les grans activitats urbanes i indus-trials que conformen la dinàmica de l'atmosferai el paisatge químic en què vivim.Les fonts de la contaminació atmosfèrica esdistribueixen al llarg d'una àmplia gammad'activitats i processos i és per això que, perconèixer detalladament de les fonts les possi-

bles alternatives i lesmillors pràctiques per reduirles emissions, es requereix un marc documen-tal integrat que permeti disposar localmentde la millor informació sobre les activitats, elsproductes i les ocupacions i, a partir d'aquí, laintegri a una escala més àmplia.La física i la química de l'atmosfera i els oceanss'han estudiat amb passió,gran artesania i moltbona ciència al llarg dels darrers seixanta anys.Quant a la contaminació atmosfèrica, és útilfer unadistinció per comprendre l'escenari actualen termes polítics i científics.Hi ha dos grups de contaminants atmosfèricsque es denominenmacrocontaminants imicro-contamintants. Els macrocontaminants sónsubstàncies químiques quees trobenen la naturaen grans quantitats. Per elles mateixes, noméssón tòxiques en concentracions elevades (SO2,CH4,CO2,NOx,NHy,etc.) i s'emeten en gransquantitats (milers de tones per any i país,milionsde tones a tot el món). Aquestes substànciesrepercuteixen (de manera força impredicti-ble) en la dinàmica de l'atmosfera (precipita-cions, temperatura,temps,clima,correntsmari-nes) i en la salut i els ecosistemes (acidificació,boirum,eutrofització,ozó troposfèric).Els efec-tes dels macrocontaminants sobre els orga-nismes són deterministes (més dosi,més efecte)i hi ha un llindar per sota del qual no es preveuenefectes sobre els organismes i, en molts casos(per exemple, sulfur), se'n requereix una petitaquantitat per dur una vida sana.Elsmicrocontaminants (COP,metalls,radiació)3

són substàncies, en alguns casos artificials (lamajoria deCOP,algunes formes demetalls orgà-nics i la radiació), que són tòxiques de mane-res ben diferents: cada molècula pot serproblemàtica independentment de la concen-tració; la relació entre la dosi i la resposta noés determinista sinó probabilista i els efectes sónestocàstics. La probabilitat que es produeixil'efecte augmenta amb l'exposició o la dosi efec-tiva, però no existeix cap llindarmínim,sinó quequalsevol quantitat (picograms) pot resultarperillosa amb el temps.Els microcontaminants,d'altra banda,s'emetenen quantitats molt inferiors, de centenars dequilograms per país o milers de tones a tot elmón. Aquests contaminants no tenen efectessignificatius sobre la dinàmica de l'atmosfera iels oceans, que els transpor ten de manerapassiva,però poden tenir conseqüències nega-tivesmolt importants sobre la salut i els ecosis-temes.

Gràcies al treball elaborat en matèria de quali-tat de l'aire, tant localment com en processosinternacionals, s'han desenvolupat eines tècni-ques i científiques per fer front a aquests reptes.Podem dir que moltes de les eines tècniques iconceptuals (instruments, detectors, models)que s'utilitzen avui en dia per a la supervisióde la qualitat de l'aire són un tribut del treballsobre protecció radiològica que es va dur aterme durant la segona meitat del segle XX.La pluja àcida i el boirum local van protagonit-zar l'escena delsmacrocontaminants fins als anysnoranta,moment en què,primer l'ozó i desprésel CO2 i el canvi climàtic, van passar a acapa-rar l'atenció de l'opinió pública.Els pioners en l'estudi dels microcontaminantsvan ser els científics que investigaven sobreprotecció radiològica, que també van desen-volupar els primersmodels de difusió atmosfè-rica, precursors de les simulacions actuals delmoviment global de les masses d'aire.

Modelització de la contaminacióatmosfèrica i l'avaluació integrada

Durant els anys setanta i vuitanta, el serveimeteorològic noruec i altres grups d'investigacióescandinaus i canadencs es van dedicar al segui-ment i lamodelització del transport atmosfèrica llarga distància de la contaminació de l'aire.Aquesta recerca va fixar les bases sobre les qualses va establir, l'any 1979,el Conve-ni LRTAP.4 Ladimensió transfronterera i, per tant, interna-cional de la contaminació atmosfèrica va quedardemostrada amb elsmesuraments i elsmodelsque van fer EMEP5 i LRTAP a finals dels anyssetanta i començaments dels vuitanta seguintels passos dels treballs sobre radiació que, enels anys seixanta i setanta, havien demostrat ladistribuciómundial dels radioisòtops resultantsde les proves nuclears mitjançant xarxes devigilància.6

Almateix temps (anys seixanta i setanta) es vanfer estudis intensius locals i urbans en àreesmoltindustrialitzades i ambuna grandensitat depobla-ció comBilbao,la concadelRuhr,els PaïsosBaixos,el RegneUnit,LosAngeles o els Grans Llacs.Elsestàndards imètodes resultants7 són els puntalsde bona part de la legislació actual en matèriade qualitat de l'aire (nivells, estàndards, mèto-des analítics i de notificació).A escala internacional, el problema delsmicrocontaminants s'ha abordat en el Convenid'Estocolm sobre Contaminants Orgànics

La qualitat de l'aire: dels mesuraments a l'acció internacional i a la inversaRamon Guardans i Núria Castells

Persistents8 basat en el Conveni LRTAP i endiversos convenismarins comMAP,9OSPAR,10

el Conveni de Londres11 i convenis que trac-ten el tema dels residus com el de Basilea,12

el de Rotterdam13 i el Protocol de Montrealsobre CFC.14

Amés, la gestió racional dels productes químicsva ser impulsada per l'adopció d'un entorn polí-tic internacional, l'Enfocament Estratègic per ala Gestió de Productes Químics a Escala Inter-nacional (SAICM)15 a la Conferència Interna-cional sobre la Gestió del Productes Químics(ICCM) celebrada a Dubayy el 2006.A començaments dels anys noranta es va esta-blir el CMNUCC i va adquirir protagonismeel problema del canvi climàtic i el paper d'unmacrocontaminant específic comelCO2.Aquestprocés ha tingut una gran repercussió en elbalanç global d'activitats relacionades amb laqualitat de l'aire. Ha estimulat i contribuït demoltes maneres a construir inventarisd'emissions i a comprendre algunes vies, peròalhora ha consagrat una lògica estranya i discu-tible segons la qual els gasos amb efected'hivernacle i els problemes de qualitat de l'airesón coses diferents.Els treballs relacionats amb la qualitat de l'aireno només són rellevants pel que fa a la protec-ció de la salut pública i elmedi ambient,sinó quetambé ofereixen un marc molt atractiu per ala integració i la innovació política i científica.Creiemque,durant les darreres dècades,la inves-tigació científica sobre la qualitat de l'aire hademostrat ser un entorn creatiu per a la formu-lació de propostes per a la protecció de lasalut i el medi ambient i el desenvolupament deconceptes i processosque comportin unamilloraen la redistribució dels recursos i els riscos.Els acords internacionals enmatèria de qualitatde l'aire han obtingut bons resultats fins a certpunt, igual que els acords sobre la protecció delmedimarí signats els anys setanta i vuitanta ambl'objectiu de fer front a les mateixes substàn-cies. En general, les emissions, les concentra-cions en l'entorn i les càrregues corporals deles substàncies regulades s'han reduït consi-derablement.Avui en dia ens trobem amb dos problemesimportants que són les llargues demores entrela identificació clara d'un problema en potènciai el desplegament d'una acció eficaç (uns trentaanys en alguns casos clàssics com Pb, DDT oPCB) i la dispersió i la duplicació dels esforços.En aquest darrer problema s'hi inclouen les tàcti-

ques dilatòries legítimes i il·legítimes que apli-quen alguns responsables. L'anàlisi de la inter-actuació dels diversos actors en l'evolució deles polítiques sobre contaminació atmosfèricai la seva materialització en acords estructuratspodria ajudar a identificar els elements clau quecal tenir en compte a l'hora de definir polítiquesambientals de col·laboració global per fer frontals problemes ambientals transfronterers comla contaminació atmosfèrica.

Acords ambientals multilaterals:l'eina institucional per lluitar contrala degradació ambiental internacional

La investigació científica sobre la contamina-ció atmosfèrica ha donat lloc a un nombre cadacop més elevat d'acords ambientals multila-terals (MEA,per les sigles en anglès) que propor-cionen un marc legal i promouen polítiquesper mitigar els problemes ambientals tot esta-blint els marcs institucionals per poder fer unmesurament i un seguiment coordinat, regu-lar i coherent dels paràmetres clau en àreesmolt extenses.

15

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••3 Els CFC i les substàncies que destrueixen l'ozó estratosfè-

ric sónmicrocontaminants en el sentit que són artificials i queles quantitats totals són de milers de tones. No obstantaixò,tenenuna gran repercussió en la dinàmicade l'estratosfera,igual que els macrocontaminants.

4 http://www.unece.org/env/lrtap/

5 http://www.emep.int

6 LINDELL, B.; DUNSTER, H.J. International Comission on Radiolo-gical Protection:History,Policies and Procedures.Swedish Radia-tion Protection Institute (SSI), SE-17116. Estocolm, Suècia,1998.

7 Per exemple, la Clean Air Act (Llei de l'aire net) de l'EPAals EUA el 1970 i el Reial decret 833/1972 a Espanya.

8 http://www.emep.int

9 http://www.unepmap.org/

10 http://www.ospar.org/

11 www.londonconvention.org(http://www.imo.org/home.asp?topic_id=1488)

12 http://www.basel.int/

13 http://www.pic.int/

14 http://ozone.unep.org/

15 http://www.chem.unep.ch/saicm/

Els treballs

relacionats amb la

qualitat de l'aire no

només són rellevants

pel que fa a la

protecció de la salut

pública i el medi

ambient, sinó que

també ofereixen un

marc molt atractiu

per a la integració i

la innovació política i

científica.

Els instruments legals existents relacionats ambla contaminació atmosfèrica són una base signi-ficativa per a l'acció, però requereixen mésmesures executòries i coordinació per garan-tir l'eficàcia a l'hora d'assolir els objectius perals quals van ser definits.Hi ha diversos factorsque expliquen els retards,primer en l'adopciód'aquests acords i, després, en l'aplicació dinsdel marc temporal establert en els protocolsi els convenis.Compassa enmoltes altres qües-tions, el problema resideix molt sovint en ladivisió de la càrrega econòmica de l'execuciód'aquestes polítiques i en trobar estratègiesrendibles per posar en marxa les mesuresnecessàries per reduir tant l'origen dels efec-tes (activitats) com els efectes mateixos (perexemple, millorant la tecnologia i l'accés a«tecnologies més ecològiques» de totes lesparts). A més, molts dels problemes ambien-tals tenen àrees interrelacionades que caldriaintegrar, tant científicament com políticament.Un exemple de les sinergies ambientals enpotència ens l'ofereix l'èxit de l'aplicació delProtocol de Montreal en relació amb lessubstàncies que redueixen l'ozó.En una reunió recent per commemorar el seu20è aniversari, se'ns va informar que:«Els científics i molts governs estan estudiantuna gamma d'accions per congelar més ràpi-dament el consum i la producció d'aquests subs-titutius i avançar-ne deu anys la fase final del’eliminació progressiva. Aquestes accions sónel resultat de les investigacions que indiquenquel'acceleració podria comportar una reduccióde les emissions cumulatives durant les prope-res dècades d'entre 18.000 i 25.000 milionsde tones mètriques de diòxid de carboni (de18 a 25 gigatones), segons la capacitat delsgoverns de fomentar l'ús de les noves alterna-tives respectuoses amb elmedi ambient i l'ozó.Anualment,això podria representar una reduc-ció igual o superior al 3,5 per cent de totes lesemissions de gasos amb efecte d'hivernacleactuals arreu del món».16

Malgrat l'existència d'alguns casos positius comla sinergia esmentada per evitar la degradacióde la capa d'ozó i contribuir a la disminució delsgasos ambefecte d'hivernacle,en general,aques-tes sinergies noestan tan explotades comcaldria,tenint en compte els grans beneficis econòmicsi ambientals que podria comportar una políticaintegrada d'aquest tipus.La falta de coordinació podria, de fet, tenirefectes contraproduents, ja que les accions

d'una àrea podrien perjudicar els avençosrealitzats en d'altres.Com que el medi ambientés un sistema complex, cal fer front a la degra-dació ambiental mitjançant un enfocamentholístic que ajudi a comprendre la dinàmicadels contaminants per tal de poder coordi-nar amb eficàcia les mesures polítiques.Lamentablement,malgrat el reconeixementteòric d'aquesta necessitat en els cerclesacadèmics i científics, i malgrat els diversosesforços per convertir aquesta idea en unaacció concreta que promogui les sinergiesentre els diversos MEA, el progrés realitzatno es pot considerar satisfactori ni de bontros. A més, és evident que alguns actors esbeneficien de la dilatació d'aquest procésd'integració.

Millora de les sinergies entre MEA

Tant el món acadèmic17 com moltes organit-zacions internacionals (PNUMA, secretariatsdeMEA,etc.)18 han tractat el tema de les siner-gies entre MEA des del punt de vista teòric idel de l'aplicació. La degradació ambientalés, en essència, un problema horitzontal: elprovoquen factors de diverses àrees, com laproducció industrial, el consum o els assen-taments humans, i se li pot fer front per mitjàde diverses eines i àrees polítiques,commedistecnològics, instruments econòmics, marcslegals,regulacions,etc.Amés, la comunitat inter-nacional, almenys l'ecologista,ha reclamat durantdècades la necessitat de millorar les sinergiesper tractar els problemes ambientals.19 Semblaevident que el medi ambient es beneficiariad'una política coordinada i que les solucionspreventives o integrades podrien contribuira estalviar molts recursos.Així doncs, per quès'està trigant tant a posar en pràctica el procés?Les polítiques de prevenció d'una degrada-ció ambiental més pronunciada o de miti-gació de les tendències de contaminacióactuals requereixen diversos tipus d'accionsque impliquen el marc institucional, la inter-connexió dels interessos locals i interna-cionals, les repercussions sobre el desen-volupament econòmic i els efectes que se'nderiven, i la funció de la tecnologia i l'educacióa l'hora de posar en pràctica aquestes polí-tiques, entre d'altres.El diferent horitzó temporal del cicle polític ide l'objectiu d'assolir un desenvolupamentsostenible és un altre dels factors crítics. Una

política ambiental que doni fruits a llarg terminii que es posi en marxa avui mateix es preveucom un cost immediat per al votant: un canvien l'estil de vida,elsmodes de consum i produc-ció i els impostos. En canvi, els beneficis elsobtindran les generacions futures i aquestsfuturs ciutadans no votaran els responsablespolítics actuals. La dissonància entre el ciclepolític i l'ambiental és un factor clar de distor-sió en la definició de polítiques ambientalscol·lectives a llarg termini.

Governança ambiental internacional

Les qüestions de governança són la clau del'eficàcia potencial de l'aplicació dels MEA.20

Afecten diversos tipus de governança: la nacio-nal (coordinació de la política ambiental i d'altrespolítiques nacionals) i la internacional.En aquestadarrera, hi ha hagut diversos intents d'instituirunametaestructura que funcioni coma elementaglutinador dels problemes ambientals, quepermeti treure profit de les sinergies i actuarde manera coordinada quan es coneguin béles necessitats mundials urgents.Iniciatives com la creació del Grup de GestióAmbiental (GGA) del PNUMA pretenenreforçar la coordinació de la política ambien-tal, en concret dins del sistema de l'ONU,peròno exclusivament, i promoure sinergies entreles diverses qüestions i polítiques ambientals.El procés de progressió del GGA ha estatprobablement més lent i feixuc del previst,en part per culpa dels problemes inherents dela governança internacional i la repartició deresponsabilitats. Malgrat això, en un intentd'assolir els seus objectius i en el marc de lainiciativa UN Delivering as One, el GGA harenovat les seves intencions de reunir el suportde dins del sistema de l'ONU i pretén desig-narun marc de col·laboració,en el qual s'hi inclouespecíficament la realització de sinergies entreMEA.21 Les iniciativesmés recents estan prepa-rant el camí per tal que una col·laboraciómillordefineixi una estructura eficaç per a la gover-nança ambiental internacional. Però proba-blement això trigarà més del previst, teninten compte que la mitigació de la degradacióambiental, especialment en l'àrea de la quali-tat de l'aire, és un assumpte urgent.Els països desenvolupats i els principals contri-buents a la causa ambiental han demanat ques'augmenti l'eficàcia i es redueixi la duplica-

16


ció en la definició i l'execució de polítiques que,en molts casos, es podrien haver dut a termed'una manera més eficaç.Un exemple podriaajudar a aclarir com es podrien construir millorles sinergies:en representar el paisatge ambien-tal d'un país, s'han de destinar costos fixos al'anàlisi de la situació general, les institucions,l'economia,els indicadors socials, la dotació derecursos naturals, la capacitat tecnològica,etc.per situar un problema ambiental particular enel seu context. Probablement valdria la penapreparar una avaluació ambiental general d'un

país tenint en compte els objectius dels diver-sos MEA i cadascuna de les entitats respon-sables podria definir els termes de referènciade la informació necessària per a cada objec-tiu.22 L'exercici d'avaluació de les necessitatsamb aquesta perspectiva ex ante de la coor-dinació facilitaria de ben segur, i amb un costinferior, la definició d'una política completa-ment integrada per fer front als problemesambientals més urgents de la manera mésadequada.A més, mitjançant la integració de diversosobjectius ambientals en la fase d'avaluacióde les necessitats, el disseny de les polítiquespodria aprofitar les sinergies en potència. Ino només això, sinó que s'evitarien les situa-cions en què els esforços per assolir un objec-tiu ambiental poden perjudicar la resta demesu-res. En aquests casos, la falta de coordinaciópot fer fins i tot que les polítiques es neutra-litzin entre si, mentre que la integració delsdiversos objectius permet que els responsa-bles polítics i els executors puguin abordaraquesta qüestió i definir una estratègia compren-siva per afrontar els diversos problemes ambmés eficàcia. Per acabar, un enfocament inte-grat d'aquest tipus hauria de comprometre nonomés organitzacions internacionals, gover-namentals o no governamentals, sinó també,i sobretot, els interessats locals, que són deci-sius i condició sine qua non per garantir l'èxitreal en l'aplicació local de les accions polítiquesderivades dels mandats internacionals.Els països en vies de desenvolupament i, enconcret,els països emergents,aquells que tenenun potencial més important en termes de crei-xement econòmic d'acord amb les tendèncieseconòmiques recents, juguen sens dubte unpaper important que ja no pot ser subsidiaride les decisions que prenguin els països que jahan assolit un desenvolupament econòmicavançat. Cal incloure la seva participació i laconsideració de les seves pròpies especificitatsen l'acord equilibrat general per poder esta-blir amb èxit un marc de governança ambien-tal internacional que sigui sostenible tant entermes ambientals com de justícia social.23

Així doncs, si és evident des del punt de vistaacadèmic i teòric que, mitjançant la coordi-nació dels MEA i l'aprofitament de les siner-gies, tenimmolt a guanyar i molt poc a perdre,per què la realitat s'aparta d'aquest camí? Amés de les dificultats que comporta la defini-ció d'àrees de competència i la promoció de

la cooperació entre diverses agències, el jocde dos nivells24 no facilita l'execució efectiva aescala nacional.25

L'agenda dels països varia en l'escenari inter-nacional i en el nacional, ja que les exigènciessón diferents. Podríem dir que els responsa-bles s'enfronten al problema d'haver de satis-

17

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••16 http://ozone.unep.org/Publications/20Anniversary-press-

release.pdf.Ozone Treaty's Role in Combating Climate ChangeTops Environment Ministers Meeting in Canada.14 de setembre del 2007.

17 Per consultar un article recent aplicat a la política ambien-tal de la UE i el seu compliment, consulteu:Richard PERKINS;Eric NEUMAYER. «Implementing Multilateral EnvironmentalAgreements: An Analysis of EU Directives». A: GlobalEnvironmental Politics. Agost del 2007, vol. 7, núm. 3, pàg.13-41, 2007.

18 http://www.unep.org/DEC/OnLineManual/Compliance/

InternationalCooperation/EnhancingSecretariatCooperation/Resource/tabid/728/Default.aspx

19 Un exemple del fet que aquest debat no és nou i que elsfactors clau ja es van analitzar i comprendre durant els anysnoranta:http://www.ias.unu.edu/binaries/Interlinkages.PDF.

20 E.Ostrom ha estat un pioner en el tractament de la gover-nança i el patrimoni natural, destacant la importància del'organització institucional per establir unmarc eficaç per diri-gir l'ús sostenible dels béns públics.Es pot obtenir un exem-ple del tipus d'anàlisi i recerca interdisciplinària per al trac-tament de la gestió ambiental en la seva contribució recent:OSTROM, E.; H. NAGENDRA. Insights on Linking Forests, Trees,and People from the Air, on the Ground, and in the Laboratory.Proceedings of the National Academy of Sciences of theUnited States of America. 103:19224-19231, 2006.

21 http://www.un.org/ga/president/61/follow-up/environment/EG-OptionsPaper.PDF.Nova York, 14 de juny del 2007.

22 Unexemplede l'eficàciademostradad'aquestenfocament sónels informesobligatorisdelConveniLRTAP i l'úsd'aquests infor-mes anuals oficials en la modelització de l'avaluació integrada.

23 En la pràctica,això vol dir que cal tenir en compte tant l'equitatintrageneracional com la intergeneracional, la definició dela compartició de la responsabilitat i la distribució, la sobi-rania sobre els recursos naturals en contraposició amb laseva naturalesa de «bé públic mundial», etc. a l'hora dedefinir el marc internacional global per fer front de maneraimmediata a la degradació ambiental.

24 PUTNAM, Robert.Diplomacy and Domestic Politics: the Logicof Two-Level Games. InternationalOrganization.Estiu del 1988:427-61.

25 DIETZ Thomas; Elinor OSTROM; Paul C. STERN. «The Strug-gle to Govern the Commons». A: Science. 12 de desembredel 2003, vol. 302, núm. 5652, pàg. 1907-1912.

El diferent horitzó

temporal del cicle

polític i de l'objectiu

d'assolir un

desenvolupament

sostenible és un altre

dels factors crítics.

fer dos tipus de demandes diferents.En el pano-rama internacional, és possible que un paísvulgui signar unMEAper tenir igualtat de condi-cions en la comunitat internacional i fins i totpoder beneficiar-se de l'assistència tècnica que,en alguns casos, s'associa amb un MEA parti-cular. Un cop al país però,els responsables polí-tics s'han d'enfrontar a les diverses expecta-tives d'alguns sectors impor tants, com laindústria i les potències econòmiques nacio-nals, i a la rigidesa institucional,és a dir,a les difi-cultats per adaptar el marc legal nacional perpromoure canvis de comportament i normeslegals relacionades amb el paràmetre ambien-tal.26 Aquestes exigències nacionals poden ferperillar la ratificació real i l'execució efectivad'un MEA en concret,malgrat que el país hagisignat l'acord.27

Per acabar, és important esmentar el fet queels països en vies de desenvolupament devegades consideren la degradació del mediambient com un problema «dels països delnord». La realitat és que la preocupació pelmedi ambient va saltar a l'escenari interna-cional quan els països desenvolupats jas'havien beneficiat d'un procés de creixe-ment industrial que, sens dubte, va provocardanys ambientals considerables arreu delmón, inclosa l'exportació durant les darre-res dècades i avui en dia de moltes tonesde productes químics tòxics produïts a païsosen què el seu ús està prohibit actualment.De vegades es fa referència a aquest fet comel deute ambiental del Nord al Sud. Ara esdemana als països en vies de desenvolupa-ment que apliquin polítiques ambientals,malgrat que sovint no disposen de les tecno-logies més eficaces, la majoria de les qualsestan en mans d'empreses de l'hemisferinord, que també han produït muntanyesde productes químics tòxics que ara repre-senten un problema. La reparació d'aquestadistribució injusta dels riscos, els recursos

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••26 Consulteu,per exemple,el document rigorós de Jamie Lincon

Kitman (2000). The Secret History of Lead.(http://www.thenation.com/doc/20000320/kitman) on explicaque les empreses que tenen prohibit distribuir benzina ambplom a l'Amèrica del Nord i Europa per motius ambien-tals i sanitaris n'estan promovent activament l'ús a l'Amèricadel Sud, l'Àfrica i l'Àsia.

27 Les dades sobre la signatura i la ratificació dels tractats espoden consultar a l'adreça següent: http://sedac.ciesin.org.

Calen noves maneres de considerar

i avaluar la relació entre els

processos, els protagonistes i les

regions a l'hora de donar forma

a l'escenari econòmic i ambiental.


18

19

i la responsabilitat ambiental té conse-qüències en els modes de producció iconsum que alguns encara no estan prepa-rats per adoptar. Les polítiques ambientalsque pretenen arribar a assolir un desen-volupament sostenible per a tots no espoden definir i aplicar en un buit polític ieconòmic, sinó que cal emmarcar-les teninten compte altres factors econòmics i polí-tics clau.

Lliçons apreses i camins a seguir

La història recent de la degradació ambiental iles polítiques de protecció del medi ambientmostren un retard de tres dècades entre la iden-tificació d'un nou problema (tipus de substàn-cia, tipus d'efecte), la conscienciació social i insti-tucional i l'aplicació de l'acció política.Un procésestable a llarg termini d'intercanvi d'informaciótècnica i científica és l'eina clau per reduir aquestperíode.Els coneixements sobre medi ambient i salutque ha acumulat a tot el món el camp de larecerca en matèria de qualitat de l'aire oferei-xen l'oportunitat d'anticipar els efectes gràciesa unamillor comprensióde les tendències actuals.

Això es podria aconseguir aplicant einesd'inferència, aprenentatge automàtic i mineriade dades a les dades existents.El treball en matèria de qualitat de l'aire nonomés funciona i aconsegueix reduir les concen-tracions de les substàncies regulades, sinó quees podria dir que és un avantprojecte,un exem-plede comespot tractar demanera eficaç l'accésjust a les necessitats materials (aire net, aigua,menjar), els recursos (energia, sistemes sanita-ris, educació) i la prevenció de riscos (conta-minació atmosfèrica) en marcs de cooperacióinternacional estables que compilin i avaluïn lamillor informació disponible i prenguin decisionsa llarg termini.L'experiència adquirida en aquestcamp hauria de contribuir a millorar la sevapròpia eficàcia en el futur i podria ajudar, enun sentit més ampli, a integrar els problemesambientals i sanitaris amb normes i estratè-gies polítiques i econòmiques.Lamentablement, les lliçons apreses demostrenque no n'hi ha prou amb la conscienciació iles proves científiques per garantir accions polí-tiques decidides i oportunes si aquestes reque-reixen canvis reals en el comportament sociali en els plans i objectius econòmics. La interio-rització dels factors ambientals externs en l'anàlisi

dels costos i els beneficis en què es basen lesdecisions polítiques serien un primer pas capa un enfocament sistèmic de l’elaboració depolí-tiques. Calen noves maneres de considerar iavaluar la relació entre els processos,els prota-gonistes i les regions a l'hora de donar formaa l'escenari econòmic i ambiental.En aquest article, hem intentat defensar que elpas següent en el treball sobre la qualitat de l'airepassa per una millor integració dels processosi els problemes,inclòsel desenvolupamentd'einesconceptuals per tractar amb contundència laxarxa de relacions en què tenen lloc la produc-ció, el consum i la contaminació.Simplificar i abor-dar els problemesdemanera individual pot resul-tar útil,però tambépot limitar i distraure l'atenció.El canvi climàtic és una qüestió important queno es pot considerar comunproblema aïllat;calintegrar-lo amb altres consideracions tècniques,científiques i econòmiques.•

El canvi climàtic és una

qüestió important que no es

pot considerar com un

problema aïllat; cal integrar-

lo amb altres consideracions

tècniques, científiques i

econòmiques.

20

La qualitat de l'aireal planeta

21

Respirem globalització.Elsmercats i els governsencaramarquen algunes fronteres,però la conta-minació es produeix i arriba a tots els raconsdel planeta. Hi ha pocs aspectes de la qualitatambiental que tinguin un abast tan general comla pèrdua de qualitat de l'atmosfera.El Programade Nacions Unides per al medi ambient(PNUMA) i l'Organització Mundial de la Salut(OMS) calculen que al món hi ha actualment1.000 milions de persones que respiren aireamb grans quantitats d'elements nocius per ala salut.El nombre demorts prematures provo-cades, directa o indirectament, per la conta-minació atmosfèrica s'acosta als dos milionsanuals, segons l'OMS. Els perjudicis també espoden calcular en valor econòmic, amb unespèrdues equivalents al 2% de les economiesdels països desenvolupats i al 5% dels països endesenvolupament. Les activitats industrials, laproducció d'energia i, sobretot, l'ús de derivatsdel petroli en el transport –i òbviament el tràn-sit a les ciutats– són actualment les fonts compar-tides d'aquest problema pràcticament a totelmón.Països europeus comel RegneUnit, finsi tot abans de l'inici de la Revolució Industrial,i les grans ciutats dels Estats Units i la Xinasón paradigmes de la història i la realitat actualde la contaminació atmosfèrica.Quan va arribar a Londres, la infanta Elionor vaveure l'aire tan brut que va decidir canviar laseva residència oficial del castell de Notting-ham al de Tutbury, als afores de la capital. Lasensibilitat de la infanta Elionor va ser un delsmotius del primer intent de legislar contra la

contaminació atmosfèrica documentat arreudel món.Per evitar confusions, cal detallar quela infanta Elionor a què es refereix aquestaressenya històrica era filla de Ferran III deCaste-lla i esposa d'Eduard I d'Anglaterra.A partir deles queixes d'Elionor i de les pressions del Parla-ment britànic, els anys 1272 i 1306, Eduard Iva intentar aplicar la prohibició de cremar carbóa la ciutat de Londres i rodalies.Algunes cròniques indiquen que després dela publicació d'aquelles normatives, fer funcio-nar la cuina amb el carbó recollit a la costaest d'Anglaterra podia ser penat amb 20 anysde presó. La història explica també que lesamenaces no van impedir que Anglaterra fosdurant molts segles el país amb més conta-minació atmosfèrica delmón.No s'ha d'oblidarque les xifres oficials indiquen, per exemple,que la primera setmana de desembre del 1952,després de quatre dies intensos de boirum(barreja de fum i boira), van morir a la capitalbritànica més de 4.000 persones.L'exemple d'Elionor i Londres serveix per docu-mentar els primers passos en l'evolució d'unproblema que es va incrementar amb la Revo-lució Industrial i que actualment se situa entreles principals preocupacions tant dels païsosdesenvolupats comde les economies en procésde creixement.L'anàlisi global de la contaminació atmosfèricaal planeta és complexa.D'una banda, les dadesdisponibles són parcials i sovint es dóna la para-doxa que es refereixen a les ciutats i els païsosque han posat enmarxa accions de lluita contra

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha mil milionsde persones al món que respiren aire amb elements nocius per a la salut. L’autorrepassa els principals agents emissors i els possibles escenaris futurs.

Joaquim ElcachoPeriodista expert en temes ambientals

22

la contaminació.De l'altra, les condicions localsi l'evolució temporal afecten molt els registresde la contaminació i, per aquest motiu, és difí-cil disposar en cada moment de dades prouactualitzades i reals de la qualitat de l'aire enel conjunt del planeta.Hi ha però,estudis inter-nacionals que permeten tenir una visió prouacurada de la situació global i de la qualitat del'aire en regions determinades.L'estudi Indicadors dedesenvolupamentmundial,elaborat cada any pel BancMundial,ofereix perexemple una selecció de dades de contami-nació atmosfèrica de 113 ciutats d'arreu delmón. En aquest informe es presenten regis-tres oficials (sovint dels governs respectius) sobretres elements contaminants:partícules en suspen-sió (de diàmetre inferior de 10 micres, PM10),diòxid de sofre i diòxid de nitrogen. Com areferència,l'estudi recorda que les guies dequali-tat de l'aire dictades per l'OMS aconsellen nosuperar mitjanes anuals de 20 micrograms dePM10 per metre cúbic, 20 micrograms per aldiòxid de sofre i 40 micrograms en el cas deldiòxid de nitrogen.Un resum simple d'aquestes dades recopiladespel BancMundial indica que 92de les 113 ciutatsanalitzades supera –és a dir, incompleix– el valorguia de l'OMS per a PM10 (any 2004).Pel quefa a diòxid de sofre,de les 111 ciutats ambdadesdisponibles (mitjanes del 1995 al 2001) un totalde 36 se situaven dins els límits considerats coma acceptables. Amb relació al diòxid de nitro-gen, només 27 de les 91 ciutats amb dadesdisponibles registren nivells de contaminacióacceptables.Aquest balanç estadístic ofereix dades de duesúniques ciutats espanyoles: Madrid i Barce-lona. En els períodes analitzats, la contamina-ció a la capital de l'Estat va superar els tres valorsmarcats per l'OMS (30 micrograms de PM10,24 de diòxid de sofre i 66 de diòxid de nitro-gen). A Barcelona, els nivells de PM10 van serencara més elevats (35 micrograms per metrecúbic); per contra, la contaminació per diòxiddenitrogen va ser unamica inferior a la deMadrid(43 micrograms) i la concentració de diòxidde sofre –d'11 micrograms per metre cúbic–es va situar dins el marge de seguretat marcatper l'OMS.Amb tot,cal recordar que les dadesmés actualitzades i validades per la Generali-tat mostren, per exemple, que els nivells decontaminació a Barcelona i 39 delsmunicipis del'Àrea Metropolitana han superat durant elsúltims tres anys lamitjana de 50micrograms de

PM10 per metre cúbic d'aire (de fet, aquestsregistres han obligat a posar en marxa un plad'actuació contra la contaminació a l'ÀreaMetro-politana, en compliment de la Directiva euro-pea de qualitat de l'aire).Tot i reconèixer que les dades del BancMundialsón relativament antigues i només recullen unapetita part de la realitat del planeta, es podenfer servir per donar pinzellades globals. Perexemple, els indicadors de desenvolupamentmundial publicats a principis del 2007mostrenque les ciutats amb l'aire de millor qualitat delmón són Estocolm (Suècia), Per th (Austrà-lia), Auckland (Nova Zelanda) i Vancouver(Canadà). D'entre les capitals més poblades idesenvolupades del món destaca curiosamentla bona qualitat de l'aire de París (11 micro-grams de PM10 i 4 micrograms de diòxid desofre per metre cúbic), segons les dades delBanc Mundial.A la cua de la llista d'aquest organisme es trobenciutats com el Caire (Egipte), amb una mitjanaanual de 169micrograms de PM10 i 69 micro-grams de diòxid de sofre, Delhi (Índia) i Tian-jin (Xina).

La Xina i la contaminació emergent

El ràpid creixement econòmic de laXina, l'Índiai altres estats del sud-est asiàtic té repercussionsdirectes sobreelmedi ambient global del planeta.El desenvolupament centrat en l'ús massiud'energia i recursos naturals –deixant en segonterme lesmesures preventives– està provocant,de fet, problemes locals greus de contamina-ció atmosfèrica,de l'aigua i del sòl.La realitat quemostren les estadístiques utilitzades pels expertses posarà en evidència, molt probablementdel 8 al 24 d'agost del 2008, quan milers depersones de tot el món s'apleguin a Pequínper participar o seguir en directe la celebraciódel jocs olímpics.L'esforç de les autoritats xineses no ha acon-seguit que la capital se situï en els indicadorsde qualitat que l'OMS considera imprescin-dibles per a la pràctica de l'esport. De fet, lesanàlisis portades a terme l'estiu i la tardor del2007 van mostrar superacions gairebé cons-tants dels nivells de referència. Les dades delBancMundial,per exemple,indiquen que Pequínva registrar el 2004 una mitjana de 89 micro-grams de partícules en suspensió (PM10) peròen l'actualitat són molt freqüents les supera-cions de la barrera dels 150 micrograms de

PM10 per metre cúbic, com es pot observargairebé en directe a través de la pàgina web del'Agència Xinesa de Protecció Ambiental(www.sepa.gov.cn/english/air-list.php3). Calrecordar,que la guia de qualitat de l'aire dictadaper l'OMS recomana unamitjanamàxima anualde 20 micrograms.L'informe L'estat del món 2006delWorldwatchInstitute indica de manera il·lustrativa que «aPequín, avui pràcticament no es veuen lesmuntanyes del voltant i els retards en els volsa causa de la contaminació atmosfèrica són elnostre pa de cada dia».Les lleis de protecció de la qualitat ambientalsón molt estrictes a la Xina però els infor-mes oficials reconeixen que dues terceres partsde les 338 grans ciutats del país presenten xifresde contaminació atmosfèricamolt elevada.Lesautoritats xineses van tractar d'impedir l'estiudel 2007 que el Banc Mundial publiqués enel seu nou informe de desenvolupamentmundial la referència de l'OMS,que calcula quecada any es produeixen en aquest país 750.000morts prematures a causa de la contamina-ció atmosfèrica.L'estimació de la mortalitat ésara de domini públic, com ho és també el fetque les activitats contaminants de les ciutatsi els grans centres industrials provoquen danysimportants en l'agricultura, especialment acausa de la pluja àcida.Una part considerable d'aquest problema,tanta la Xina com en altres països de la zona, estàprovocada per la utilització de fonts d'energiapoc eficients i altament contaminants, com elcarbó, els residus urbans i agrícoles o la llenya.A banda de les grans centrals de producciód'electricitat,el problema es troba sovint en l'úsde carbó de molt baixa qualitat en petitesinstal·lacions i en calefaccions i cuines parti-culars. En aquests casos, a més de la contami-nació atmosfèrica que es pot observar alscarrers,els informes de l'OMS i el BancMundialrecorden la importància sanitària de la deno-minada contaminació interior o de recintestancats.Milions de famílies de laXina,per exem-ple, estan sotmeses de manera gairebé cons-tant a l'aire insalubre que genera la seva pròpiaactivitat diària a l'hora de cuinar o mantenirtemperatures acceptables. De fet, en aquestspaïsos en desenvolupament s'estan reproduintproblemes com els registrats al Regne Unit famés de dos segles.D'altra banda, l'abast global d'aquesta conta-minació local i regional es fa evident en estu-

La qualitat de l’aire al planetaJoaquim Elcacho

23

dis com el publicat recentment al Journal ofGeophysical Research liderat pel professorV. Ramanathan de l'Scripps Institution ofOceanography.Les dades registrades per aquestequip indiquen que en condicions normals,unatercera part de la contaminació registrada aciutats comSan Francisco o LosAngeles proce-deix directament de l'Àsia. En alguns delselements contaminants, com els produïts ales centrals tèrmiques de carbó, les tres quar-tes parts de la pol·lució detectada a les capitalscalifornianes tenen l'origen a la Xina i altrespaïsos de la regió del sud-est asiàtic. Els riusde contaminació que travessen constantmentl'atmosfera del Pacífic són amples coml'Amazones i d'alçades similars al GrandCanyondel Colorado,segons indiquen les dades reco-llides per V. Ramanathan.Elmateix equip de SanDiego va publicar l'agostdel 2007 a la revistaNature un estudi que indicaque la progressiva destrucció de les glaceres del'Himàlaia està motivada a parts gairebé igualsper l'efecte del canvi climàtic i per la contami-nació atmosfèrica regional. En aquest sentit, lacontaminació generada a la Xina i l'Índia formanúvols que transporten partícules fins a la super-fície de les glaceres. L'enfosquiment del glaç ila neu en redueix la capacitat per reflectir elsraigs de sol, i l'acumulació d'escalfor provocala desaparició ràpida de les masses de glaç.En conseqüència, l'estudi encapçalat pel profes-sor V.Ramanathan (investigador nascut a l'Índia)suggereix que la lluita contra la contaminacióés un factor imprescindible per mantenirl'estabilitat de lesmasses gelades de l'Himàlaia,base del subministrament d'aigua per amilionsde persones al continent asiàtic.(Hi ha un magnífic gràfic interactiu sobre leszones afectades per la contaminació a la Xina,publicat per The New York Times l'agost del2007, disponible a http://www.nytimes.com/interactive/2007/08/26/world/asia/20070826_CHINA_GRAPHIC.html.)

Situació a Europa

Lamillora de la qualitat de l'aire ha centrat bonapart de l'activitat normativa i de control de lesautoritats de laUnió Europea durant les últimesdues dècades.Els resultats aconseguits es trobenencara lluny de les expectatives, però comen-cen a donar mostres clares d'efectivitat, si mésnopelque fa a lesemissions.Per contra,si s'analitzala situació dels països de l'est d'Europa, la reali-

tat no és només preocupant sinó que sovintes podria qualificar com a dramàtica.El quart informe ambiental europeu (Europe'senvironment. The fourth assessment) mostraimportants avenços en el control de les emis-sions de gasos contaminants en tots els elementsanalitzats als països de l'Europa occidental icentral (vegeu el gràfic 1 adjunt). Tot i el crei-xement econòmic en aquesta àrea (la UE dels15 més Suïssa), l'aplicació de la nova legislaciói la introducció progressiva demesures econò-miques i tecnològiques han fet possible unaevolució positiva en les quantitats d'elementsnocius que deixen anar les indústries,els centresde producció d'energia i, en menor mesura,els vehicles de motor.Així, entre els anys 2000i 2004 es van reduir un 19,6% les emissionsde diòxid de sofre, un 13,6% els compostosorgànics volàtils i un9,7% lespartícules en suspen-sió (PM10).L'objectiu actual és aconseguir reduirla contaminació un 35% en el període 2005-2020.En els països del sud-est d'Europa, l'evolució noha estat tan positiva i es registren increments enles emissions d'elements com òxids de nitro-gen, diòxid de sofre i partícules en suspensió.En aquest cas, els processos d'harmonitzacióestabler ts per la Unió Europea haurien depermetre reduir les emissions contaminants un27% abans del 2020. La realitat més negativaexpressada en aquest informede l'Agència Euro-pea del Medi Ambient correspon en aquestperíode als països de la regió de l'est d'Europa,el Caucas i l'Àsia central (EOCAC al gràfic oEECCA en sigles angleses). Dins aquest grups'inclouen Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia,Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, República deMoldàvia,Rússia,Tadjikistan,Turkmenistan,Ucraïnai Uzbekistan. En aquests països, la recuperacióeconòmica i l'increment dels transports des del'any 2000, juntament amb la manca de políti-ques efectives de control, han portat a unaugment les emissions contaminants, segons

destaca l'informeoficial europeu.La situació s'haagreujat de manera molt ràpida a causa del'increment en el transport privat a ciutats comAskhabad,Dusanbe,Moscou, Tbilisi i Taixkent.A més de l'augment de vehicles en circulació,en aquests països de l'est d'Europa i de l'Àsiacentral el problema radica en el mantenimenten circulació d'automòbils i camionsmolt antics,ambnivells d'emissions extraordinàriament alts.El quart informeambiental europeu també reco-neix que tot i la contínua reducció de les emis-sions de contaminants a l'atmosfera en els païsosde l'Europa occidental i central, els nivellsd'exposició a la contaminació (immissió) «nohan millorat significativament des de finals delsanys noranta». És a dir, s'emeten menys conta-minants a l'atmosfera, però la qualitat de l'aireamoltes de les ciutats europees encara és defi-cient. «Arreu d'Europa, la població continuaestant exposada a nivells de contaminació del'aire que excedeixen els estàndards marcatsper la Unió Europea i per l'OMS. Aquestacircumstància es produeix principalment enàrees urbanes i suburbanes però també arriba

a les àrees rurals en elements contaminants comPM10 o l'ozó», indica l'estudi.La situació global de la contaminació per PM10al continent europeu es pot observar claramenten el gràfic 1,ambdades del 2004.Destaca el fetque la pràctica totalitat de Catalunya es trobi(l'any 2004) en la franja d'entre 30 i 50 micro-grams per metre cúbic, una xifra relativamentalta però que no supera el límit a partir delqual la UE considera necessària l'aplicació deplansd'actuació contra la contaminació.Cal recor-dar però, que les dades a l'Àrea Metropolitanade Barcelona els últims tres anys han superataquests valors i, en conseqüència, la Generali-tat ha posat en marxa un pla amb setanta-tresactuacions correctores (entre les quals hi ha lapolèmica reducció de la velocitat a 80 quilò-metres per hora en setze municipis).Tornant a l'avaluació europea,l'informedestacaque entre el 1997 i el 2004,entre el 23 i el 45%de la població urbana es va veure exposada aconcentracions de PM10 superiors al que esconsidera recomanableper a la salut de lesperso-nes. Pel que fa a l'ozó,del 20 al 25% de la pobla-

ció urbana de l'Europa occidental i central esva veure puntualment exposada a nivells supe-riors als legals. La situació va ser especialmentdelicada l'any 2003,ambunes condicionsmete-orològiques (sequera i altes temperatures)que van incrementar fins al 60% la proporció depoblació urbana afectada per l'ozóquees formaa les capes baixes de l'atmosfera per interac-ció entre contaminants i radiació solar.La contaminació per òxids de nitrogen –tambéen aquesta zona del continent– està millorant,tot i que encara registra nivells elevats en el 25%de les zones urbanes analitzades. Les concen-tracions de diòxid de sofre disminueixen demica enmica i es detecten importantsmillores,des de fa més d'una dècada, en la presènciade plom a l'atmosfera, signe evident del'eliminació d'aquest additiu en els derivatsdel petroli utilitzats en automòbils i camions.Com s'indicava anteriorment en referència al'apartat d'emissions, l'informe oficial mostratambé que els països bàltics, l'Europa de l'Est ila regió EOCACpresenten una qualitat de l'airei una evolució temporal molt diferent dels del'Europa occidental i central, amb incrementsnotables en la concentració de pràcticamenttots els contaminants.

Els Estats Units,doble lideratge

Els Estats Units van posar enmarxa a partir delsanys seixanta les primeres normatives moder-nes de control de la contaminació atmosfè-rica i la seva reglamentació continua sent unareferència mundial en aquest àmbit. La reduc-ció en les emissions registrada els últims anysha estat notable i la qualitat de l'aire ha millo-rat pràcticament a tot el país per a tots elselements contaminants (vegeu el gràfic 2).No obstant això, les anàlisis exhaustives del'Agència per a la Protecció del Medi Ambientdels EstatsUnits (EPA)mostren que actualment(dades del 2006) encara hi ha més de 100milions de persones en aquest país que viuenen ciutats amb nivells de contaminació supe-riors alsmarcats per la rigorosa normativa nord-americana.La indústria, les fonts d'energia i el transportemeten cada any a l'atmosfera als Estats Units137milions de tones de contaminants.Aques-tes emissions i els compostos que arriben depaïsos veïns provoquen que 77,3 milions depersones estiguin sotmeses a nivells exces-sius d'ozó a l'atmosfera; 14,7 milions de nord-

24


americans estan afectats per la contaminacióper PM10;66,9milions es veuen perjudicats peraire amb excés de partícules en suspensió dediàmetre inferior a 2,5micres (PM2,5);700.000persones viuen en zones on se superen elsnivells legals demonòxid de carboni, i 300.000personesmés es veuen afectades per la conta-minació per diòxid de sofre.En total, l'any 2006es van superar els límits de contaminació enàrees on viuen 105,6 milions de nord-ameri-

cans, segons indica l'EPA en el seu recent i deta-llat informe anual.

Low cost, un problema afegit

Les companyies aèries low cost han revolu-cionat durant els últims anys el turisme enmercats com l'europeu; però fins ara, moltpoques veus han recordat que aquesta tendèn-

25

A Pequín, avui

pràcticament no es

veuen les muntanyes

del voltant i els retards

en els vols a causa de

la contaminació

atmosfèrica són el

nostre pa de cada dia.

26

cia té un impacte significatiu sobre la qualitatde l'aire.L'Organització d'Aviació Civil Internacionalindica que l'any 2005 es van superar per primeravegada els 2.000 milions de desplaçamentsen avió.En total,els viatges en aeronaus comer-cials i privades sumarien el 2005 uns 3,7 bilionsde quilòmetres recorreguts,una xifra que equi-val a fer 4,8milions de viatges d'anada i tornadaa la Lluna.Un avió que travessa l'Atlàntic consu-meix uns 60.000 litres de combustible,gairebéel mateix que pot arribar a gastar un conduc-tor de cotxe en 50 anys.L'Agència Europea delMedi Ambient calcula que les emissions conta-minants de l'aviació civil han augmentat un 85%entre el 1994 i el 2004. El fet que bona partde les emissions dels avions es faci a gran alturaredueix la percepció de perill per a les perso-nes, però també en aquest cas, la contamina-ció és un factor global. Si l'anàlisi es refereix agasos d'efecte d'hivernacle com el diòxid decarboni, aquesta realitat és encara més preo-cupant perquè les emissions dels avions afavo-reixen l'escalfament del planeta entre dues i

quatre vegades més que les emissions super-ficials com les provocades pels cotxes.La lluita contra el canvi climàtic i per la millorade la qualitat de l'aire obligarà els pròxims anysa introduir noves reglamentacions interna-cionals i locals que posin fre als problemesprovocats pel creixement incontrolat en eltransport aeri.

Els punts negres del planeta

La contaminació és una constant a les ciutatsmodernes,encara que en realitat s'hauria de dirque les ciutats veritablement modernes sónaquelles que han aconseguit reduir substan-cialment la contaminació atmosfèrica. La faltad'anàlisis homogènies fa molt difícil determi-nar quins són els punts del planeta amb mésproblemes ambientals però des de fa uns anyshi ha diverses entitats que ajuden a dibuixarun mapa mundial de la qualitat de l'aire.L'any 2003 l'Institut Blacksmith,amb seu aNovaYork, va posar en marxa una iniciativa interna-cional per conscienciar els polítics i les institu-

cions de la greu situació ambiental que afectamilions de persones. Una part important dela Polluted Places Initiative és la selecció anual delrànquing de les deu ciutats més contaminadesdel món. La llista de punts negres del planetal'any 2007, elaborada per l'Institut Blacksmithamb la col·laboració de Green Cross Interna-tional, inclou deu ciutats de set països.L'acumulació de gasos tòxics i la falta de siste-mes de depuració de les aigües amenaça enaquestes dissortades top 10més de 12milionsde persones, moltes de les quals són infants icol·lectius amb difícil accés a l'atenció sanità-ria. Richard Fuller,fundador i director de l'InstitutBlacksmith, reconeix que els mitjans de comu-nicació dediquen cada vegada més atenció alproblema de la contaminació però aquestaspecte positiu encara no es reflecteix en unincrement substancial dels recursos econòmicsinvertits a trobar-hi la solució. Mentrestant, larealitat és quemilers de persones estanmorintper problemes de salut causats per la conta-minació imolts sónmenors d'edat,comdemos-tren els estudis científics més recents, va expli-


Un avió que travessa l'Atlàntic

consumeix uns 60.000 litres de combustible,

gairebé el mateix que pot arribar a gastar

un conductor de cotxe en 50 anys.

27

car Fuller durant la presentació internacional delnou informe anual.El top 10 de les ciutats més contaminadess'elabora a partir dels criteris de puntuació defi-nits per un grup internacional d'experts, ambla participació d'especialistes de la UniversistatJohnsHopkins, la Universitat Hunter , la Univer-sitat de Harvard, l'Institut Delhi de Tecnolo-gia, la Universitat d'Idaho i l'Hospital MountSinai.Els especialistes hanmodificat aquest anyel sistema de classificació per determinarmillorla perillositat dels elements contaminants detec-tats a cada ciutat i tenir en consideració elnombre de persones exposades a la conta-minació. Aquest canvi, per exemple, explicala incorporació de Sumgait (Azerbaidjan) i Vapi(Índia) a la llista negra.Durant el 2007, els responsables de l'InstitutBlacksmith van rebre informació sobre quarantanoves ciutats contaminades. El catàleg gene-ral d'aquest institut privat sense ànim de lucreestà format actualment per 400 ciutats d'arreudel món.Entre les novetats,aquesta iniciativa per al 2007destaca l'elaboració de la llista Dirty 30 ons'inclouen les deu i les vint ciutats més afec-tades per la contaminació demaneramés preo-cupant. En aquesta llista ampliada, per exem-ple, s'inclouen ciutats com Haina (RepúblicaDominicana),Ranipet (Índia),Mailuu-Suu (Kirgui-zistan) i Rudnaya Pristan (Rússia),que ja havienaparegut en edicions anteriors del top 10.Tot i el canvi de metodologia, la major partde les ciutats negres del món es continuentrobant a l'Àsia (especialment a la Xina, l'Índiai Rússia) i les dues úniques regions que se salvend'aquest rànquing són l'Orient Mitjà i Ocea-nia.L'activitat minera, l'herència de la guerra fredai la falta de regulació en l'activitat industrialsón els principals orígens de la contamina-ció detectats pels experts de l'Institut Blacks-mith. Un exemple aterridor d'aquesta situa-ció és la realitat de Tianjin (Xina), on esprodueix la meitat del plom de tot el país.La contaminació atmosfèrica per plom provocagreus problemes de salut i condiciona el desen-volupament intel·lectual dels infants que viuenen la zona afectada, recorda l'informe del'Institut Blacksmith.A Sumgait (Azerbaidjan),la contaminació amb productes químics imetalls pesants és la principal causa de l'elevatíndex de mutacions genètiques i malforma-cions congènites.

Top 10 del 2007 (La llista està ordenada perordre alfabètic del nom del país)• Sumgait, Azerbaidjan• Sukinda, Índia• Vapi, Índia• La Oroya, Perú• Dzerzinsk, Rússia• Noril'sk, Rússia• Txernòbil, Ucraïna• Linfen, Xina• Tianjin, Xina• Kabwe, Zàmbia

Fotografies disponibles ahttp://www.blacksmithinstitute.org/photos1.php•

Documentació

WorldWatch Intstitute. Signes vitals 2007-2008. Lestendències que configuren el nostre futur.Editat per Unescocat/Angle editorial/Obra SocialCaixa Sabadell.

Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient.Geo Year Book 2007.http://www.unep.org/geo/yearbook/yb2007/.

WorldWatch Intstitute.L'estat del món 2007.Editat per Unescocat/Angle editorial.

The World Bank.World Development Indicators 2007.http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/table3_13.pdf.

Europe's environment. The fourth assessment.http://reports.eea.europa.eu/state_of_environment_report_2007_1/en.

The UK Air Quality Archive.http://www.airquality.co.uk/archive/index.php.

KHAN, J; YARDLEY, J. As China Roars, Pollution ReachesDeadly Extremes.Publicat a The New York Times el 26 d'agost del 2007.http://www.nytimes.com/2007/08/26/world/asia/26china.html?_r=1&oref=slogin.

StateEnvironmental ProtectionAdministration (Xina).http://english.sepa.gov.cn/ ihttp://www.sepa.gov.cn/english/air-list.php3.

Blacksmith Institute.http://www.blacksmithinstitute.org/photos1.php.

Environmental Protection Agency (EUA).http://www.epa.gov/.

Pollution Amplifies Greenhouse Gas Warming Trends toJeopardize Asian Water Supplies.Scripps news.http://scrippsnews.ucsd.edu/Releases/?releaseID=830.

ZHU, A.; RAMANATHAN, V.; LI, F.; KIM, D. «Dust plumesOver the Pacific, Indian,andAtlanticoceans: Climatology and Radiative Impact»,A: Journal of Geophysical Research - Atmospheres, 31d'agost del 2007.

••••••••••••••••••

•••••••••••••••••••••••••••••••

28

La contaminació atmosfèrica:un repte importantper a la salut pública

29

Els processos de combustió del trànsit, la indús-tria i la llar són les principals causes de la conta-minació atmosfèrica. En els darrers vint anys,la qualitat de l'aire hamillorat considerablementen molts països occidentals. A Barcelona i ad'altres ciutats espanyoles però,aquesta tendèn-cia no és tan clara.Barcelona és una de les ciutatsmés contaminades d'Europa i es tracta d'unproblema local. La concentració mitjana anualde partícules és de 50 μg/m3 (PM10, és a dir,partícules amb un diàmetre de fins a 10 μg/m3),un valor molt per sobre dels límits recoma-nats per la OMS (20 μg/m3 de PM10).Malgratles condicions relativament positives de la ciutat,que gaudeix d'una bona ventilació gràcies ales fresques brises marines, la contaminació aBarcelona és considerable.1 El trànsit inces-sant i dens és la causa principal de lamala quali-tat de l'aire. També hi ha altres fonts de conta-minació importants, com la indústria, el port il'aeroport.Els efectes immediatsde la contaminacióatmosfè-rica, és a dir, els danys que es manifesten en eltermini d'algunes hores o dies, estan ben estu-diats. La conclusió és que com més elevada ésla concentració de substàncies nocives, mésfreqüents i importants són les conseqüènciespera la salut.Nohi ha cap«valor llindar»per sota delqual la contaminació no tingui repercussions pera la salut.Fins i tot si es compleixenels valors límitlegals existeix un risc per a la salut. No nomésen els dies excepcionals, sinó també en aquells

enquè la «contaminació atmosfèrica és comple-tament normal», se'n poden apreciar els efec-tes perjudicials: la funció pulmonar empitjora;els bronquis,els pulmons i l'aparell vascular reac-cionen amb inflamació;abundenels casosde tos,afeccions asmàtiques,pneumònies,arítmies cardí-aques, infarts de miocardi i apoplexies. De lamateixa manera, augmenten també les visitesmèdiques, els ingressos hospitalaris, les baixeslaborals i escolars i el consum de medicaments(per exemple,per al tractament de l'asma).ElDr.Jordi Sunyer (CREAL) considera que, a Barce-lona, els ingressoshospitalarisprovocatspermalal-ties pulmonars obstructives cròniques augmen-ten immediatamentelsdiesenquè lacontaminacióatmosfèrica és més elevada.Aquesta tendèncias'observa tant a l'estiu com a l'hivern (figura 1).La punta de l'iceberg de totes aquestes conse-qüències és l'increment dels casos mortals.

La intensa investigació duta a terme a Barcelona, Europa i a tot el món confirmaque els nivells actuals de contaminació atmosfèrica provoquen malalties i la mortprematura. En una àrea metropolitana com la de Barcelona, les conseqüènciesde la contaminació sobre la salut són considerables. Per protegir la salut delsnens i els adults cal posar en pràctica plans de gestió de la qualitat de l'aire ifer-los complir. És necessari intensificar les regulacions europees en matèria dequalitat de l'aire per tal de reduir els problemes sanitaris i els seus costosassociats. La investigació és un factor clau per comprendre millor els efectescrònics precoços de la contaminació i per identificar els grups d'individus mésvulnerables.

Nino KünzliProfessor d'investigació a l’ICREACentre de Recerca en EpidemiologiaAmbiental (CREAL) a l'Institut Municipald'Investigació Mèdica (IMIM)

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••1 La qualitat de l'aire a Barcelona:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/

Aquest fet s'ha comprovat enmés de 200 estu-dis elaborats arreu delmón i també s'ha confir-mat en el cas de Barcelona. Per norma gene-ral, lamortalitat augmenta entre el 0,5 i l'1%percada 10 μg/m3 de partícules nocives. Es potpensar que aquest valor ésmolt baix.Noobstantaixò, si calculem els efectes de la contamina-ció sobre la població total, el panorama és bendiferent. Posem per exemple un cas senzill. Lacàrrega de substàncies contaminants (PM10)de la regió de Barcelona,amb aproximadament3,8 milions d'habitants, es troba actualmenten la mitjana anual, un valor d'uns 50 μg/m3.Imaginem que el 2008 aquesta mitjana es potreduir fins arribar al valor orientatiu recoma-nat per la OMS de 20 μg/m3.Una reducció dela càrrega de PM10 de 30 μg/m3 comportariauna davallada immediata dels casosmortals del2%.Al llarg de tot un any,això es traduiria en uns520mortsmenys.Si la disminució de la càrregaes mantingués, es reduirien els efectes greus icrònics de les substàncies contaminants il'esperança de vida podria allargar-se aproxi-madament 14 mesos.2

Les conseqüències de la contaminació atmosfè-rica no es poden atribuir a substàncies conta-minants individuals.Sónmés aviat el resultat d'unainteracció complexa de centenars de substàn-cies gasoses i pulverulentes agressives que noha estat encara estudiada ambdetall.Sí que s'haninvestigat però, de manera intensiva i experi-mental, algunes de les substàncies contaminantsindividuals, com ara els efectes de les partícu-les fines d'un diàmetre de fins a 2,5 o 10micres(PM2,5 o PM10) o de l'ozó (O3). És especial-ment significatiu des del punt de vista biològicl'efecte fortament oxidant de moltes substàn-cies contaminants,en especial de PM2,5,PM10,O3 o dels òxids de nitrogen (NO2, NOx).L'organisme es troba davant el repte de neutra-litzar de manera efectiva aquests oxidants i deprotegir-se dels intrusos pulverulents. Aquestsprocessos dedefensa no sempreobtenen resul-tats satisfactoris i poden comportar reaccionsde defensa a les vies respiratòries, els pulmons,la sang i la circulació, que finalment es manifes-tin en els símptomes i les malalties esmenta-des anteriorment. El sistema nerviós autònomtambé reacciona de seguida a les concentra-cions de substàncies contaminants. Són espe-cialment significatives les alteracions del ritmecardíac, que en casos extrems poden provo-car una parada cardíaca.Aquest problema s'hainvestigat per exemple en pacients ambmarca-

passos. Aquests aparells detecten les interrup-cions en el batec del cor i, si l'aturada és massallarga, envien un senyal elèctric que fa bategarde nou el cor.Commés elevada era la concen-tració de partícules fines a l'aire dels pulmons,més senyals havien d'enviar els marcapassos.L'estudi dels efectes a llarg termini de la conta-minació atmosfèrica és un tema complicat i,pertant, està molt menys investigat que els efec-tes immediats esmentats.Es requereixenprojec-tes d'investigació de gran abast i llarga durada.Lamajoria d'estudis longitudinals han investigatla mortalitat causada per malalties cardiovas-culars o càncer de pulmó i han quantificat elsefectes de les substàncies contaminants sobrel'esperança de vida.Són importants les investigacions sobre el desen-volupament sanitari i l'aparició de malaltiescròniques com a conseqüència de la conta-minació. Un dels projectes més importantsés l'estudi sobre salut infantil Children's HealthStudy realitzat al sud de Califòrnia (consulteuels quadres). L'estudi suís SAPALDIA inves-tiga des del 1990 els efectes de la contamina-ció atmosfèrica en una gran cohort d'adults.S'ha demostrat que la tos crònica i la reduc-ció de la funció pulmonar en adults depèn dela qualitat de l'aire del lloc de residència.La quali-tat de l'aire de totes les poblacions que parti-cipen a l'estudi SAPALDIA és millor que la deBarcelona.La pregunta de si la contaminació atmosfè-rica, com el tabac, pot provocar aterosclerosino té encara una resposta clara. Especialmentinteressants són els nous experiments realitzatsamb conills (Ottawa), rates (São Paulo) i rato-lins (Nova York). Demostren que les partícu-les fines de «l'aire normal de la ciutat» que respi-ren els habitants d'aquestes ciutats no nomésprovoca inflamació crònica als pulmons,sinó queen el termini d'unes quantes setmanes aquestapot desembocar en aterosclerosi.A Los Ange-les s'ha dut a termeunprojecte pilot ambperso-nes queha estudiat la relació entre l'aterosclerosii les partícules fines.3 La concentració mitjanade partícules fines en el lloc de residència estàcorrelacionada ambel grau d'aterosclerosi indi-cat pels ultrasons (figura 2).Els resultats són importants (si es confirmenambestudismés amplis) perquè conclouen quel'aterosclerosi és la causamés habitual demalal-tia i demort.Un estudi alemany publicat recent-ment ha observat que les persones que viuenen carrers amb molt de trànsit i que, per tant,

30

La contaminació atmosfèrica: un repte important per a la salut públicaNino Künzli

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2 Informe sobre els beneficis per a la salut del Pla de gestió de

la qualitat de l'aire:http://www.creal.cat/pdf/BCNHIAeng19-09-07.pdf

3 KÜNZLI, N., et al. Ambient Air Pollution and Atherosclerosis inLos Angeles. Environ Health Persp 113:201-206, 2005.

Un estudi alemany

ha observat

que les persones

que viuen en carrers

amb molt de trànsit

i que, per tant,

estan exposades

a una contaminació

més elevada,

presenten més

esclerosi a les artèries

que les que viuen

en zones

menys transitades.

31

estan exposades a una contaminació méselevada, presenten més esclerosi a les artèriesque les que viuen en zones menys transita-des.4

Aquest és el primer estudi que confir-ma lesobservacions del projecte californià.

En aquests moments s'està duent a terme unimportant projecte a la regió deGirona.L'equipdel Dr. JaumeMarrugat (IMIM) investiga des del'any 2000 la salut cardiovascular de la pobla-ció catalana.En una investigació conjunta inter-disciplinària en curs,duta a terme pel Dr.Nino

Künzli (CREAL),el Dr. JaumeMarrugat (IMIM)i el Dr.Eric deGroot (Amsterdam),s'està inves-tigant la càrrega de substàncies contaminantsd'aquesta població i s'està mesurant el graud'aterosclerosi de tots els voluntaris mitjan-çant exploracions sonogràfiques (figura 3).El mètode sonogràfic mesura el gruix de lesparets de les artèries (caròtides). Els proces-sos patològics de l'aterosclerosi comportenl'augment constant del gruix de les parets deles artèries.Això es famés evident en les escle-rosis avançades. La premissa és que com mésgruixuda és la paret dels vasosmés avançada estroba l'aterosclerosi i més s'eleva el risc de patirun infart o una trombosi.Els primers resultats sobre la relació entre lesmalalties vasculars i la càrrega de substànciescontaminants al lloc de residència arribaran el2008 amb aquest estudi encarregat pel minis-teri espanyol.Els estudis sobre la contaminació atmosfèricaprovocada pel trànsit representen un nou repteper a les polítiques de gestió de la qualitat del'aire. Aquestes investigacions han arribat a laconclusió que els riscos per a la salut són espe-cialment elevats per a les persones que viuena prop de carrers ambmolt de trànsit.Els casosmés greus són sobretot les malalties de lesvies respiratòries,els infarts demiocardi i lamortprematura. A Suïssa, el trànsit dens dels barrisresidencials està associat amb la incidència demalalties de les vies respiratòries.Estudis longi-tudinals escandinaus han observat índexs méselevats de càncer de pulmó en els carrers ambmés circulació de vehicles.Altres estudis recentsindiquen que els nens que creixen a prop dexarxes de transport tenenentre un50 i un 100%més de risc de patir asma.Les observacions d'aquests «estudis sobre elscarrers» són plausibles biològicament i física-ment. Moltes substàncies nocives, en especialles partícules dièsel, les causades per l'abrasiódels pneumàtics i els frens,com també les partí-cules ultrafines (amb un diàmetre de fins a 100nanòmetres), arriben als carrers (de 0 a 100metres dedistància) ambuna concentració entre5 i 20 vegades superior que en les zones mésallunyades, que es troben a una distància denomés entre 100 i 200 metres. Estudis expe-

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••4 HOFFMANN, B., et al. Residential Exposure to Traffic is

Associated with Coronary Atherosclerosis. Circulation. Jul 31;116(5): 489-96. Epub 2007 Jul 16.

32


No tots els fumadors pateixen malalties relacionades amb el tabaquisme perquè el tabacno afecta tothom igual. Amb la contaminació atmosfèrica passa el mateix. La investigacióactual mira de comprendre els factors determinants de la «sensibilitat» o «susceptibilitat»de les persones als efectes adversos de la contaminació atmosfèrica. Aquesta informaciópodria influir en el futur en les polítiques i estratègies de prevenció. Les persones quepateixen asma o d'altres malalties respiratòries o cardiovasculars cròniques es considerenun «grup de risc».No obstant això, la realitat podria sermolt més complexa i és possible queno en siguem plenament conscients. Un estudi recent ha descrit les variants genètiquesque modifiquen els efectes de les partícules de l'entorn sobre la funció cardíaca. Els indivi-dus amb variants genètiques que redueixen la capacitat de l'organisme per defensar-sedels oxidants poden experimentar efectes més intensos de la contaminació atmosfèrica.La obesitat, la diabetis o l'alta pressió sanguínia també podrien ser amplificadors potencialsdels efectes adversos de la contaminació. En canvi, és possible que les píndoles antiinfla-matòries redueixin alguns d'aquests efectes. No obstant això, la informació és limitada, i hiha la possibilitat que els efectes protectors beneficiïn només alguns subgrups que encarano han estat identificats. Alguns estudis assenyalen que la ingesta regular de vitamines(fruita i verdura) podria reduir alguns dels efectes adversos de la contaminació en els nens.Les estratègies de prevenció més importants continuen sent, però, unes polítiques estric-tes que permetin reduir les emissions i millorar la qualitat de l'aire.

Quadre 1. No tots som iguals

Se sap que les persones que tenen una bona funció pulmonar i obtenen bons resultats enunes senzilles proves espiromètriques estanmés sanes i gaudeixen d'una vidamés llarga.Desde 1992, al sud de Califòrnia s'està fent un seguiment de diverses cohorts de milers denens com a par t de la investigació més extensa i sofisticada que s'ha dut a terme maisobre contaminació atmosfèrica i salut: l'estudi sobre salut infantil Children's Health Studyde la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Els nens se sotmeten cada any a proves defunció pulmonar i a preguntes molt detallades. Fins ara el seguiment ha cobert vuit anys del'adolescència dels joves, dels 10 als 18 anys. S'ha observat que el desenvolupament delspulmons depèn de la qualitat de l'aire del seu lloc de residència. Els nens que havien cres-cut a prop d'autopistes i carreteres amb molta circulació van presentar una pitjor funciópulmonar que la de la resta a l'edat de 18 anys. Les diferències a aquesta edat van serimportants: en les comunitats més contaminades, entre el 7 i el 8% dels adolescentspresentaven valors anormals, menys del 80% dels valors normals previstos. Entre lescomunitats ambmenys contaminació, l'índex de funció pulmonar reduïda va ser entre quatrei cinc vegades inferior (menys del 2%). El desenvolupament pulmonar finalitza poc desprésde la pubertat.L'estudi fa pensar que la contaminació atmosfèrica provoca un perjudici funcio-nal que pot afectar aquests nens en algun moment de la seva vida. Una de les conseqüèn-cies podria ser el desenvolupament de malalties pulmonars cròniques.

Quadre 2. Desenvolupament dels pulmons dels nens

33

Un parell d'estudis i «experiments naturals» confirmen que els plans de gestió de la qualitatde l'aire poden millorar no només la qualitat de l'aire sinó també la salut de les persones:

• L'estudi suís SCARPOL va fer un seguiment regular de la salut respiratòria infantil. Entreels anys 1991 i 2001 es van fer controls a més de 10.000 nens. La freqüència dels episo-dis de bronquitis es va reduir paral·lelament a lamillora de la qualitat de l'aire.En les comu-nitats en què més va millorar la qualitat de l'aire (com per exemple Ginebra) es vaexperimentar una reducció més pronunciada dels símptomes.

• Molts dels nens del Children's Health Study deCalifòrnia (quadre 2) van canviar de residèn-cia al llarg de l'estudi. Es va fer un seguiment de la funció pulmonar dels nens que es vantraslladar als estats occidentals dels EUA. Els nens que van anar a viure a zones ambl'aire més net de seguida van recuperar el desenvolupament pulmonar. Aquells que esvan traslladar a comunitats amb més contaminació van experimentar una reducció delcreixement pulmonar.

• En els adults, la funció pulmonar es deteriora contínuament amb l'edat.L'estudi suís SAPAL-DIA va observar que aquest procés d'envelliment s'alentia entre les persones que vanreduir l'exposició a la contaminació durant els deu anys de seguiment. Aquesta obser-vació recorda els efectes de l'abandonament del tabaquisme:la reducció de la funció pulmo-nar dels fumadors és molt més ràpida, però deixar de fumar atura aquesta davalladaaccelerada.

• El 1991, Dublín va prohibir l'ús del carbó. Això va fer que la millora de la qualitat del'aire fos espectacular i immediata. Les partícules de fum negre es van reduir en un 30%durant els anys següents. Els índexs de mortalitat van seguir el mateix patró i el nombrede morts es va reduir entre un 10 i un 15% durant els anys següents a la prohibició.

• Un experiment amb animals va exposar ratolins a emissions de dièsel en concentra-cions comparables a la dels carrers de Barcelona. En el primer experiment es va utilitzarun motor dièsel normal. En el segon, el motor estava equipat amb un filtre de partículesi funcionava amb dièsel baix en sofre. La intervenció va tenir com a resultat un descensespectacular (en alguns casos proper al 100%) de dotzenes de substàncies tòxiques conta-minants. Les fortes reaccions tòxiques i inflamatòries de les emissions de dièsel obser-vades en aquests ratolins es van reduir en gran mesura amb la intervenció. L'experimentconfirma que l'ús de les tecnologies netes disponibles podria comportar beneficisimportants en els efectes sobre la salut.

• Una fàbrica d'acer ha estat la font de contaminaciómés important de la vall deUtah (EUA).La fàbrica va estar tancada per vaga durant un any i després es va tornar a obrir. Lacontaminació atmosfèrica va descendir immediatament durant aquest any però desprésva tornar a assolir els alts nivells del passat. La mortalitat, les hospitalitzacions i els proble-mes cardiorespiratoris van seguir el mateix patró, davallant clarament durant l'any de lavaga i incrementant de seguida després d'aquest període.

Quadre 3. És veritat que la reducció de la contaminació representa una milloraper a la salut?

rimentals indiquen que moltes d'aquestesconcentracions altes de substàncies contami-nants poden ser molt nocives. Les partículesdièsel no només són cancerígenes, sinó quetambé poden augmentar l'agressivitat delsal·lergògens i provocar l'apariciód'asmaod'altresal·lèrgies en l'individu.Un estudi anglès publicatrecentmentmostra que les cèl·lules del sistemaimmunitari (macròfags) dels pulmons dels nensque vivien a propde carreteres presentaven unaconcentració de partícules de carboni fins a deu

vegades superior a la dels nens que estaven unamica menys exposats al trànsit.5 Com méselevada era la concentració de partícules a l'aireexterior,més augmentava la proporcióde carbonia les cèl·lules imés empitjorava la funció pulmo-nar. Els vehicles dièsel sense filtre de partícu-les són la fontmés important de carboni elemen-tal. Un experiment suec ha investigat fa pocels efectes dels gasos d'escapament demotorsdièsel en homes que en el passat havien patitun infart de miocardi.6 L'exposició només va

34


A la ciutat de Barcelona i en els municipis adjacents, els compostos relacionats amb lesemissions del trànsit, les indústries i les activitats de l'aeroport i el port són motiu d'especialpreocupació. Per exemple, les partícules inhalables (PM10) han excedit de manera regularels estàndards definits per a la protecció de la salut.7

Fa poc, la Generalitat de Catalunya va aprovar un pla per millorar la qualitat de l'aire de lesàrees de Catalunya que presenten concentracions més elevades de contaminació. Elprimer pas és posar en pràctica un pla de mitigació per a l'Àrea Metropolitana de Barce-lona. L'objectiu d'aquest pla és reduir la contaminació atmosfèrica de la zona de cara al2010 fins a arribar als nivells actuals legislats a la Unió Europea (UE).El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) ha calculat els beneficis per ala salut previstos com a resultat de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l'ÀreaMetro-politana de Barcelona.2 Els primers càlculs són una estimació dels beneficis per a la salutque comportaria el Pla de gestió de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat deCatalunya si s'assolissin els estàndards actuals de PM10 de la UE de 40 μg/m3 (mitjanaanual). El segon escenari quantifica el benefici sanitari anual que representaria una reduccióencara més gran de la contaminació, fins a arribar als nivells mitjans anuals proposats perl'Organització Mundial de la Salut (OMS) (20 μg/m3). L'estudi es basa en mètodes estàn-dard per esbrinar els casos atribuïbles i els canvis en l'esperança de vida. Com a marcadorde la contaminació s'ha utilitzat PM10. L'àrea objecte de la investigació inclou una poblacióde 3,8milions de ciutadans de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona.El compliment de l'estàndardde PM10 de la UE comportaria grans beneficis: s'evitarien aproximadament 1.200 morts(o al voltant del 4% de totes les morts naturals entre persones de 30 anys o més), la qualcosa allargaria cinc mesos l'esperança de vida; es produirien 600 hospitalitzacions menysper afeccions cardiorespiratòries, 12.200 casos menys de bronquitis aguda en nens i 18.700atacs d'asma menys en nens i adults. Aquesta càrrega sanitària es podria traduir en un costmitjà d'entre 300 i 600 euros per persona i any, o en una mitjana total d'entre 1.100 i2.300 milions d'euros a l'any. És probable que els beneficis estimats siguin superiors, ja queno s'han inclòs tots els efectes de la contaminació ni s'han pogut tenir en compte totes lessubstàncies contaminants o les seves complexes interaccions.Els beneficis que obtindria Barcelona si complís el nivell de l’OMS són tres vegades supe-riors als que s'indiquen més amunt.

Quadre 4. L'estudi de CREAL:Els beneficis per a la salut de lesmillores en la quali-tat de l'aire a Barcelona

35

ser d'una hora. Els efectes es van produir demanera immediata i van ser importants:les conse-qüènciesmés greus van ser l'empitjorament delflux sanguini del miocardi (isquèmia) i la reduc-ció de la capacitat de la sang per dissoldre elscoàguls,problemes que fan augmentar el risc depatir un segon infart.Les conclusions d'aquests «estudis sobre elscarrers» són molt valuoses per a Barcelona, jaque en aquesta ciutat tan edificada i amb unvolumde trànsit tan elevat hi ha una granpropor-ció de la població que viu, treballa o estudiaen carrers ambmolta circulació viària.ACalifòr-nia, precursora mundial de la gestió de la quali-tat de l'aire per a la protecció de la salut,els resul-tats dels nous «estudis sobre els carrers» ja handesembocat en unamodificació de la legislació.Els nous edificis escolars s'han de construir a unadistància mínima de 150 metres dels carrersamb molt de trànsit. Les investigacions califor-nianes indiquen que els nens que van a esco-les properes a carrers ambmolta circulació viàriatenen més tos i falten a l'escola més sovint perculpa de malalties.Malgrat que avui en dia no hi ha cap dubteque la contaminació atmosfèrica és causa demalaltia i de mort, l'abast dels danys és enca-ra incert. A banda d'algunes excepcions (perexemple, els accidents de cotxe) no podemassociar amb precisió els riscos individuals ambels efectes nocius sobre la salut.Comquemoltesmalalties i defuncions es poden atribuir al ta-baquisme,els hàbits alimentaris, la grip o la con-taminació atmosfèrica,és impossible quanti-ficar-les amb precisió, ja que la malaltia i la mortsón sovint la conseqüència de causes comple-xes.Noobstant això,hi hamètodes queperme-ten calcular a grans trets els efectes d'algunsriscos per a la població.Un estudi publicat recentment en què han parti-cipat 23 ciutats europees indica que fins i totuna reducciómínima de la concentraciómitjanade substàncies tòxiques pot comportar bene-ficis notables: una disminució de la concentra-ció de partícules fines de només 3,5 μg/m3 vacomportar unadavallada enel nombrededefun-cions superior als 6.000 casos a l'any. Els bene-ficis de la millora de la qualitat de l'aire a Barce-lona es resumeixen en el quadre 4.Poden realment les polítiques de gestió de laqualitat de l'aire millorar la salut de la pobla-ció tal com indiquen els estudis realitzats? Desde fa alguns anys,estudis «quasiexperimentals»sobre els efectes de les mesures de gestió de

la qualitat de l'aire sobre la contaminació atmosfè-rica i la salut intenten donar resposta a aquestapregunta.Fins ara,el balanç sanitari ha estatmoltpositiu (quadre 3).En resum,es pot dir que els resultats de les inves-tigacions d'Espanya,Europa i Amèrica delNordaporten arguments convincents per sol·licitarun canvi immediat en els plans de mesures pera la millora de la qualitat de l'aire. En vista delsresultats d'aquests nous «estudis sobre carrers»,en el futur s'hauria de donar més importànciaa les mesures urbanístiques. Es requereix unainvestigació interdisciplinària per donar respostaa les preguntes sobre les repercussions a llargtermini de la contaminació atmosfèrica,els efec-tes i els mecanismes d'acció de fonts de conta-minació específiques i combinacions de substàn-cies nocives, i sobre les causesmés susceptibles(consulteu els quadres).La falta de respostes nojustifica, però, una demora en la implantacióde polítiques de gestió de la qualitat de l'aire.Cal que Europa imposi legalment, de maneraimmediata i sense excepcions, els estàndardsrecomanats per la OMS per tal que es posinen pràctica de seguida mesures de gestió dela qualitat de l'aire a tota Europa (consulteuels quadres). Aquestes mesures comportaranuna millora per a la salut i una reducció delscostos.•

Científics de tot el món pressionen elsresponsables polítics per tal que adop-tin els estàndards proposats per l’OMSper protegir la salut dels ciutadans. Finsara, l'estat deCalifòrnia compta amb elsestàndards més ambiciosos. Els estàn-dards federals dels EUA són lleugera-ment menys estrictes. Per exemple, elnivell anualmitjà dels EUAde PM2,5 s'hamantingut en 15 μg/m3,malgrat que elscientífics han proposat que se segueixil'exemple de Califòrnia (és a dir, unamitjana anual de 12 μg/m3). En canvi,els responsables polítics europeus estanmolt endarrerits en relació amb lesproves científiques. Els debats actuals(estiu del 2007) dels responsables polí-tics de la UE són molt pertorbadors.Alguns fins i tot esmanifesten en contrade la regulació legal de PM2,5. D'altresdemanen que es permetin excepcionsregionals.Encara no s'ha definit cap estàn-dard de PM2,5 i el debat gira entornde nivells inacceptablement elevats,d'entre 20 i 30 μg/m3. Tot això donarialloc a una injustícia ambiental importanta Europa.Abandad'alguns indrets conflic-tius, les ciutats europees ambmés conta-minació són les meridionals i orientals.Els europeus que viuen en aquestes àreestenen el mateix dret de respirar airesa i,per tant,cal que Europa imposi legal-ment uns estàndards tal com propo-sen les directrius de l’OMS,sense excep-cions. Aquestes directrius es basen enproves científiques recents i irrefutables.De fet, alguns dels estudis més impor-tants que han servit per obtenir aques-tes proves han estat finançats pels contri-buents de la Comunitat Europea. Elscontribuents europeus mereixen queaquestes proves s'utilitzin per a que lapolítica europea protegeixi la seva salut.

Quadre 5. El desastre polític europeu

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••5 KULKARNI, N., et al. Carbon in Airway Macrophages and Lung

Function in Children.N Engl J Med. 6;355(1): del 21-30 juliol del2006.

6 MILLS,NL.,et al. Ischemic and Thrombotic Effects of Dilute Diesel-exhaust Inhalation in Men with Coronary Heart Disease. NEngl J Med. 13;357(11):1075-82, setembre del 2007.

7 La qualitat de l'aire a Barcelona:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/

36

El Pla d'actuació per a la millorade la qualitat de l'aire a l'ÀreaMetropolitana de Barcelona:un benefici per al medi ambient i per a la salut de les persones

37

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat10 de juliol el Decret 152/2007 d'aprovaciódel Pla d'actuació 2007-2009 per restablir laqualitat de l'aire per als contaminants diòxidde nitrogen (NO2) i partícules en suspensióde diàmetre inferior a 10 micres (PM10) dequaranta municipis de la regió metropolitanade Barcelona ubicats a les comarques del Barce-lonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidentali el Baix Llobregat, i que havien estat decla-rats zona de protecció especial pel Decret226/2006, de 23 de maig. L'objecte del Plad'actuació és establir les mesures necessà-ries per reduir les emissions a l'atmosferad'aquests dos contaminants i ajustar els nivellsd'immissió, és a dir, en qualitat de l'aire, laseva concentració en l'aire ambient en un puntdel territori (l'aire que tots respirem),als límitsestablerts per la legislació de la Unió Europea.Aquests valors límit han estat definits per preser-var i reduir els efectes nocius que la conta-minació atmosfèrica pot tenir sobre la saluthumana i el medi ambient.

Els antecedents legals

La Directiva 96/62/CE, de 27 de setembre,sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire,estableix que s'han de definir plans i progra-mes per millorar els nivells de qualitat de l'aireen aquelles zones on se superin els valorsde referència legislatius, amb l'objectiu de pre-servar la salut de les persones i el mediambient.

D'altra banda, el Decret 322/1987, de 23 desetembre,de desplegament de la Llei 22/1983,de protecció de l'ambient atmosfèric,estableixque s'han de declarar zona de protecció espe-cial les àrees on se superen els valors límit admis-sibles, i a fi de restablir la qualitat de l'aire caldefinir actuacions a mitjà i llarg termini. Unavegada declarada una àrea zona de proteccióespecial, el Consell Executiu ha d'aprovar unpla d'actuació que contingui les accions concre-tes necessàries per restablir la qualitat de l'airea la zona.

L'elaboració del Pla

El Pla ha estat elaborat en el si d'una comissióconstituïda pels diferents departaments de laGeneralitat i impulsada pel Departament deMedi Ambient i Habitatge,amb la col·laboraciódels ens locals. El Pla consta del text propi delDecret, al qual s'afegeix un ampli documenttècnic format per sis capítols en què es fal'avaluació de la qualitat de l'aire, la quantifica-ció de les diferents fonts d'emissió implicades,lesmesures plantejades i l'escenari futur, i tambéel seguiment previst de la implantació d'aquestesmesures.El procediment per determinar quines haviende ser lesmesures necessàries per assolir aquestsvalors d'immissió ha estat bastant complex:primer s'han hagut d'identificar i georeferen-ciar les fonts d'emissió més rellevants a lazona (industrials, energètiques, extractives,trànsit aeri, trànsit terrestre, trànsit marítim i

El text presenta detalladament el Decret aprovat pel Govern de la Generalitat deCatalunya el passat mes de juliol que té l’objectiu de reduir les emissions al’atmosfera de diòxid de nitrogen i de les partícules en suspensió de diàmetreinferior a 10 micres en 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Maria ComellesDirectora general de Qualitat Ambientaldel Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya

38

domèstic); després s'han estimat les emis-sions corresponents d'NO2 i PM10 a l'atmosfera,i, per últim, tenint en compte factors com lameteorologia de la zona i el relleu, s'ha fet elcàlcul teòric del que representen aquestes emis-sions en termes de qualitat de l'aire.L'esquema bàsic que relaciona les causes (emis-sions) amb els efectes (immissions o qualitat del'aire) mitjançant els diferents mecanismes detransmissió de la contaminació atmosfèricaés el següent:

Beneficis per a la salut de la reducció dela contaminació

El diòxid de nitrogen (NO2) és un gas irritant,tòxic en altes concentracions, que intervéen la formació d'altres contaminants, com perexemple l'ozó. Les principals fonts emisso-res dependents del factor humà són el trans-por t (rodat bàsicament, però també marí-tim i aeri) i determinats processos industrialsi energètics.Les partícules de diàmetre inferior a 10micres(PM10) són la fracció de les partícules respi-

rables que entren més endins dels pulmons ipoden afectar en un grau més elevat la salutde les persones.Les principals fonts emissoressón el transport rodat,principalment dels vehi-cles dièsel, la resuspensió del sòl i determi-nats processos industrials i energètics.S'estima que la reducció de les emissions afi d'assolir els valors límit d'immissió establertsper la Unió Europea comportarà nombrososbeneficis per a la salut dels habitants de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona: en concret,s'estalviaran 1.200 morts prematures anuals,i augmentarà la qualitat i l'esperança de vidaen cinc mesos i, a més a més, es reduirà elnombre d'ingressos hospitalaris per afeccionspulmonars i cardíaques. Aquestes són algu-nes de les principals conclusions de l'estudielaborat pel Centre de Recerca en Epide-miologia Ambiental (CREAL) per determinari quantificar amb exactitud els beneficis dela millora de la qualitat de l'aire a la zona deprotecció especial.

El territori declarat com a zona deprotecció especial

La declaració de zona de protecció especialcomprèn dues àrees diferenciades:• Gràfic 1: La zona 1 de protecció especialpel que fa als contaminants diòxid de nitro-gen (NO2) i partícules en suspensió dediàmetre inferior a 10micres (PM10) la inte-gren setze municipis: Badalona, Barcelona,l'Hospitalet de Llobregat,SantAdrià de Besòs,Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels,Cornellà de Llobregat,Esplugues de Llobre-gat, Gavà,Molins de Rei,el Prat de Llobregat,Sant Feliu de Llobregat,Sant JoanDespí,SantJust Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Vila-decans.

• Gràfic 2:La zona 2 de protecció especial pelque fa al contaminant partícules en suspen-sió de diàmetre inferior a 10micres (PM10)la integren els vint-i-quatremunicipis següents:Martorell, el Papiol, Pallejà, Sant Andreu de

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a l’Àrea Metropolitana de BarcelonaMaria Comelles

la Barca, Badia del Vallès, Barberà del Vallès,Castellbisbal,Cerdanyola del Vallès,Montcadai Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugatdel Vallès,SantQuirze del Vallès,Santa Perpè-tuadeMogoda,Terrassa,Granollers,la Llagosta,Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló,Montornès del Vallès,Parets del Vallès, i SantFost de Campsentelles.

Laqualitat deficient de l'airedels últimsanys

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Conta-minació Atmosfèrica de Catalunya,creada perla Llei 22/1983,de 21 de novembre,de protec-ció de l'ambient atmosfèric, és un conjuntd'estacions fixes i mòbils destinades a la vigilàn-cia, la previsió i el mesurament de la conta-minació atmosfèrica. L'avaluació de la quali-tat de l'aire mitjançant els sensors de la xarxaes du a terme comparant els nivells d'immissiómesurats al territori amb els objectius de quali-tat de l'aire definits en els annexos I, II, III, IV i

V del Reial decret 1073/2002,de 18 d'octubre,sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aireambient.D'acord amb l'apartat b de l'article 3 del Reialdecret 1073/2002,de 18 d'octubre, les comu-nitats autònomes han de delimitar i classificarles zones del seu territori d'acord amb la quali-tat de l'aire. Tenint en compte la impossibili-tat demesurar la concentració de contaminantsen tots els punts, per poder avaluar la qualitatde l'aire d'una manera eficaç, se subdivideixel territori en zones de qualitat de l'aire equi-valents que permeten extrapolar els valorsd'immissió mesurats en un punt a tota la zona.En la delimitació de les zones de qualitat del'aire de Catalunya, i d'acord amb els criteristècnics establerts,estan considerades les condi-cions de dispersió dels contaminants,que depe-nen bàsicament de la climatologia i l'orografia,i les emissions a l'atmosfera d'origen antro-pogènic, que inclouen l'activitat industrial, lesinfraestructures de transport i l'ocupació delsòl urbanitzat.

39

40

En la zona corresponent a l'Àrea Metropoli-tana de Barcelona, els darrers anys, els valorsdels dos contaminants han seguit una tendèn-cia en l'augment de les concentracions persobre del valor límit anual establert.És per aixòque el Govern, a instàncies del Departamentde Medi Ambient i Habitatge, va acordar quecalia prendremesures de reducció d'emissionsi canviar la tendència actual.Als gràfics següents es pot veure l'evolució delsnivells d'immissió pels diferents contaminantsa partir de les dades de les estacions de laXarxade Vigilància i Prevenció de la ContaminacióAtmosfèrica.

La qualitat de l'aire a la zona 1

Contaminant: NOx

Gràfic 3: La tendència indica un augment de lesconcentracions per sobre del valor límit anual, iun risc de superaciódel valor límit anual establertper a l'any 2010, quan ja no s'apliqui el margede tolerància.Per tant,d'acord amb la normativa,tot indicavaque calia prendremesuresde reduc-ció de les emissions per canviar la tendència.

Contaminant:PM10Gràfic 4:L'avaluació corresponent a l'any 2005constata que es va superar el valor límit anual(VLa) en vigor a partir de l'1 de gener de l'any2005.

Gràfic 5: El nombre de superacions del valorlímit establert per la normativa és sempre fix,i és de 35. Cal tenir present que el marge detolerància MdT va anar disminuint fins a l'any2005.

Gràfic 6: L'anàlisi de les dades de l'any 2005constata la superació del valor límit diari (VLd)pel que fa al contaminant partícules en suspen-sió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10).Per tant, d'acord amb la normativa, ha calgutprendremesures per reduir l'emissió d'aquestcontaminant.

La qualitat de l'aire a la zona 2Gràfic 7 i 8:El nombre de superacions permèsés sempre de 35. Cal tenir en compte que elmarge de tolerància (MdT) ha anat disminuintfins a l'any 2005.


41

Gràfic 9:L'avaluació corresponent a l'any 2005constata que en lamajoria dels punts demesu-rament se superava el valor límit diari (VLd) departícules en suspensió de diàmetre inferiora 10 micres (PM10). Per tant, i d'acord amb lanormativa,ha calgut prendremesures per reduirles emissions d'aquest contaminant.A partir d'aquests i altres resultats dels puntsdemesurament de laXarxa deVigilància i Previ-sió de la Contaminació Atmosfèrica i del'inventari d'emissió de contaminants a l'airecorresponent a l'any 2000 es va delimitar la«zona de protecció especial». Per facilitar lagestió dels plans d'actuació, es va decidir quel'àreamínima de declaració fos el termemuni-cipal. El procediment usat va ser el següent:es van quantificar i georeferenciar les emissionsa l'atmosfera de PM10 iNO2 produïdes per lesprincipals fonts existents a cada municipi; esva quantificar l'emissió total associada a cadamunicipi on la Xarxa de Vigilància i Previsióde la Contaminació Atmosfèrica havia cons-tatat una superació dels nivells de qualitat del'aire i, atesa la definició de zona de qualitatde l'aire de la Unió Europea, els municipis quepresentaven emissions iguals o superiors ales d'aquellsmunicipis on s'havien detectat supe-racions dels nivells d'immissió també es vanincloure en la zona de protecció especial.

Les causes de la situació: l'inventarid'emissions

El Pla avalua les emissions associades als dife-rents sectors amb l'objectiu de fixar les mesu-res més eficients per restablir la qualitat del'aire.Els sectors avaluats han estat el transportterrestre,marítim i aeri; les activitats industrials,energètiques i extractives, i el sector domès-tic.Els percentatges d'emissions atribuïbles als dife-rents sectors i contaminants han estat elssegüents:

Zona 1:

En el cas del trànsit terrestre, i amb l'objectiud'establir les mesures necessàries, l'inventariavalua les diferents contribucions segons elstipus de vehicles.De l'anàlisi detallada pel quefa a l'NO2 trobem l'escenari següent:

Pel que fa a les partícules, les contribucions persectors són les següents:

El transport terrestre és l'origen del 52% deles contribucions d'aquest contaminant. Pertipus de vehicles, els percentatges ques'atribueixen a cada tipus són els següents:

Zona 2:

S'ha seguit el mateix procediment que per ala zona de qualitat 1 i la mateixa avaluació pera les partícules:

L'inventari també recull les emissions de partí-cules associades al desgast dels frens,pneumà-tics, erosió del paviment i resuspensió del sòl.

En termes generals, els percentatges calculatshan estat els següents:

Les mesures establertes en el Plad'actuació

El Pla d'actuació inclou setanta-tresmesures perreduir les emissionsde contaminants queperme-tin restablir els nivells de qualitat de l'aire persota dels límits establerts per la Unió Europea.El procediment per definir les mesures concre-tes que han configurat el Pla d'actuació haconsistit a identificar els focus que incideixenmés negativament en la qualitat de l'aire,esta-blir les possiblesmesures que cal adoptar i final-ment definir uns criteris de selecció d'aquestesmesures.Concretament,els objectius de qualitat de l'aireque cal assolir són:• Mitjana anual de 40 μg/m3 per a les partí-cules en suspensió de diàmetre inferior a10 micres

• Mitjana diària de 50 μg/m3 per a les partí-cules en suspensió de diàmetre inferior a10 micres (es permet superar aquest valorfins a 35 vegades a l'any)

• Mitjana anual de 40 μg/m3 per als òxids denitrogen

S'estableix el desembre del 2009 coma terminiper assolir els objectius.

Les setanta-tres mesures del Pla s'han agru-pat en els sectors següents:1. Prevenció2. Indústria3. Energia4. Transport terrestre5. Transport marítim6. Transport aeri7. Sector domèstic8. SensibilitzacióCada mesura està codificada i inclou una breudescripció,elsmitjans econòmics o d'altre ordreque cal emprar, les entitats i els òrgans enca-rregats d'executar-la i els indicadors de segui-ment oportuns. Les mesures més destacadessón les següents:

Mesures quant al transport terrestre• La fixació d'objectius de reducció de les emis-sions en els plans de mobilitat. S'estableixque el Pla de mobilitat de la regió metro-politana de Barcelona, instrument bàsic queconfigura l'estratègia de mobilitat sosteni-ble de tot el territori metropolità que elaboral'Autoritat Metropolitana del Transport, had'assolir,mitjançant diverses actuacions, una

42


43

reducció equivalent a la disminució de lamobi-litat en un 20% a les vies principals (on la velo-citat de circulació mitjana és superior o iguala 80 km/h) i en un 10% a les secundàries (infe-rior a 80 km/h i superior o igual a 25 km/h)de la zona 1, i del 10% a les principals i del 5%a les secundàries de la zona 2 l'any 2010.Els plans de mobilitat urbana que elaborenels ajuntaments, com a elements de dissenyde l'estratègia demobilitat sostenible de cadas-cun delsmunicipis,s'han de dissenyar per asso-lir també aquell any una reducció equiva-lent a la disminució de la mobilitat a les viesurbanes d'entre un 5 i un 10% a la zona 1 id'un 5% a la zona 2. En el cas particular dela ciutat de Barcelona, el Pla de mobilitat had'aconseguir, a més a més, l'equivalent a lareducció de la mobilitat en un 20% a les viesamb més intensitat mitjana diària.

• La dotació de plans de mobilitat en centres detreball i centres generadors de mobilitat. Elscentres de treball i generadors de mobilitatd'administracions públiques i d'empresespúbliques amb més de 200 treballadors, elscentres de treball amb més de 500 treba-lladors, i els centres generadors de mobili-tat ambmés de 500 visitants habituals haurand'aprovar plans demobilitat específics abansde finals del 2009, tret que estiguin inclososen un pla de mobilitat de l'àrea industrial aquè pertanyen.

• La gestió de la velocitat de la circulació.El ServeiCatalà de Trànsit regularà la velocitatmàximade circulació a les diferents vies principals.• En una primera fase, s'ha establert com avelocitat màxima de circulació 80 km/h ales autopistes, autovies i carreteres princi-pals de la zona 1 i una velocitat màximarecomanada de 90 km/h a les vies ràpi-des de la zona 2 amb l'objectiu de reduirl'impacte directe de la circulació de vehi-cles sense congestió.

• Enunasegona fase,espreveu lavelocitat varia-blequecomporta fixarel límitmàximdevelo-citat de circulació per trams de via depe-nent de factors com la congestió del trànsit,la seguretat viària i la contaminació i la capa-citat de dispersió del medi atmosfèric.

• L'ambientalització dels vehicles pesants vincu-lats a la prestació de serveis públics. Els titu-lars dels vehicles pesants dièsel del tipusconvencional Euro I i Euro II vinculats a la pres-tació de serveis públics, com autobusos,camions de recollida d'escombraries,camions

de neteja viària o camions de bombers,haurande substituir gradualment aquests vehiclesper altres que funcionin amb gas natural, ocombustibles o tecnologia que generin emis-sions de contaminants a l'aire equivalents oinferiors, o bé hauran d'instal·lar filtres departícules als vehicles que el 31 de desem-bre del 2009 no hagin estat substituïts. Elsvehicles pesants dièsel del tipus Euro III vincu-lats a la prestació de serveis públics han dedisposar de filtres de partícules excepte sise'n preveu la substitució abans del 31 dedesembre del 2009.

Amb caràcter general, s'estima que l'aplicaciódel Pla d'actuació al sector del transport terres-tre comportarà un descens del 30%de les emis-sions, tant de diòxid de nitrogen comde PM10.

Mesures al Port de BarcelonaPer tal de reduir les emissions associades al'activitat del recinte:• S'introduiran requeriments ambientals

pel que fa a la flota de camions de trans-port de contenidors que operen al Port deBarcelona.

• Es renovarà anticipadament la flotad'embarcacions de suport a la prestació deserveis que operen a l'interior del Port. Esfarà d'acord amb la normativa més estrictad'emissió de contaminants a l'aire, ambl'objectiu que l'any 2010 el 40%de l'activitats'executi amb unitats homologades.

• Es promourà que els operadors de les termi-nals renovin lamaquinària auxiliar de càrregai descàrrega.

• Es dissenyarà un esquema de taxes portuà-ries que inclourà exempcions per als vaixellsmenys contaminants.

• Es desenvoluparà el Pla estratègic del Port,que presenta com a línia prioritària d'actuacióel desenvolupament del transport ferroviaride mercaderies.

• S'establiran millores en la manipulació deproductes pulverulents. L'objectiu és dismi-nuir les emissions difuses de par tícules,permitjà de les bones pràctiques en la utilit-zació de la maquinària i en el transport delesmercaderies, i la limitació o suspensió dedeterminades operacions quan hi hagi velo-citats elevades del vent.

• S'exigirà la reserva de l'espai necessari peral subministrament elèctric als vaixells en laconstrucció o en lamodificació substancial denoves terminals. Aquesta mesura és una deles opcionsmés eficients per reduir la conta-minació, ja que s'evita utilitzar els motorsde les embarcacions quan aquestes estanatracades al moll, i passen a proveir-se del'energia que els subministren les centralselèctriques, més eficient i generadorad'emissionsmésbaixes.S'estimaqueel bene-fici ambiental se situa al voltant del 90%.

En conjunt, s'estima que les mesures aplica-des al Port de Barcelona permetran una reduc-ció del 20% d'NO2 i el 10% de PM10.

44


Mesures per a l'Aeroport del Prat deLlobregatAENA,les companyies queoperen a l'Aeroporti la Comissió Rectora del Pla d'Actuació haurande redactar i implantar un pla de reducciód'emissions dels dos contaminants que inclou elPla,associat a la millora de l'operativa a terra perestalviar en el consum de combustibles. Tambés'haurà de promoure l'ús de les unitats auxi-liars de subministrament d'energia de les aero-naus, que s'utilitzen durant el període en quèels avions estan estacionats i necessiten proveir-se d'energia.Lesmesures aplicades a l'Aeroport del Prat deLlobregat comportaran un descens aproximatdel 20% d'NO2 de les emissions produïdes peraquesta font.

Mesures que cal aplicar en lesactivitats industrials i energètiques• Per a vint-i-quatre indústries concretes i tressectors industrials s'han definit mesures indi-vidualitzades a fi de reduir les emissions departícules PM10 i òxids de nitrogen NO2.La selecció d'aquestes activitats prové d'unaanàlisi efectuada a partir del cens de les acti-vitats industrials i de l'inventari d'emissions,per avaluar la incidència en els nivells de quali-tat de l'aire de les emissions associades a cadaestabliment.

• El Pla estableix mesures generals per reduir lesemissions difuses de partícules provinents deles vint-i-quatre activitats extractives ubicadesa les zones, tant pel que fa als accessos,els vialsde circulació i les superfícies amb trànsit devehicles,camions imaquinària,com les opera-cions de càrrega, descàrrega o la manipula-ció de materials pulverulents, i la planta i lesoperacions de tractament. La naturalesad'aquestes activitats comporta la generacióde molta pols de partícules que es dipositaa les proximitats de les instal·lacions i que, amés a més, es torna a posar en suspensióen l'aire amb el pas de vehicles.Per això s'hanestablert actuacions com ara la pavimenta-ció dels vials des de les plantes de tractamentfins a la sortida a la xarxa viària bàsica, les limi-tacions de velocitat a la rodalia, el cobri-ment del material transportat pels camions,la instal·lació de dispositius de neteja, o eltancament o cobriment del material pulve-rulent.

• A les cinquanta-vuit plantes de preparació deformigó instal·lades a les zones de protecció

especial, generadores també de partícules,s'han establert un seguit de mesures addicio-nals relacionades amb l'adequació dels acces-sos, els vials i les superfícies amb trànsit devehicles. S'estima en conjunt una reducciód'un 94% en les emissions.

• Les sis plantes de fabricació d'aglomerat asfàl-tic de l'àrea també hauran d'aplicar mesurescorrectores concretes per minimitzar la resus-pensió. Amb l'aplicació d'aquestes mesureses poden reduir les emissions de partículesentre un 50 i un 80%.

• El Pla estableix mesures detallades per a lesvint instal·lacions energètiques de la zona iper al sector de la cogeneració.

En els sectors de la indústria i l'energia,el descensd'emissions es calcula en un 30% de les partí-cules i de l'NO2.

Mesures d'aplicació al sectordomèsticS'han avaluat amb caràcter general les accionsque comporten més eficiència dels sistemesenergètics implantats actualment, sigui modifi-cant-los ambalternativesmés netes obéperquèredueixen els consums actuals de combustibles.S'han previst les accions següents:el Pla de reno-vació de calderes i escalfadors domèstics a Cata-lunya i la renovació d'electrodomèstics,quepreveuel Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015, elDecret d'ecoeficiència en edificis, i el Codi tècnicde l'edificació.

Mesures de prevencióLes mesures associades a aquest àmbit tenencom a objectiu no incrementar les fontsd'emissió d'òxids de nitrogen i par tícules

El Pla d'actuació inclou

setanta-tres mesures

per reduir les emissions

de contaminants

que permetin restablir

els nivells de qualitat

de l'aire per sota dels

límits establerts per la

Unió Europea.

45

en suspensió de diàmetre inferior a 10 micreslocalitzades en la zona de protecció espe-cial fins que el medi atmosfèric ho permeti.Es tracta fonamentalment de criteris ambien-tals que cal aplicar :• Per a l'aprovació de plans d'ordenació urba-nística. Els nous plans d'ordenació urbanísticamunicipal o les revisions corresponents, i lesmodificacions del planejament urbanístic quealterin la classificació urbanística de sòl nourba-nitzable dels municipis inclosos en la zonade protecció especial hauran d'incorporar enla documentació ambiental un balançd'emissions d'NO2 i de PM10 que ha depermetre valorar-ne la compatibilitat ambel medi durant el tràmit d'aprovació.

• Per a l'autorització demodificacions d'activitatsindustrials i energètiques i en la implantació denoves activitats. Els titulars d'una nova activi-tat industrial o energètica consideradad'impacte ambiental alt o moderat (inclosaen l'annex I o annex II.1 de la Llei d'intervencióintegral de l'Administració ambiental) haurand'apor tar en el tràmit de la sol·licitud del'autorització o la llicència ambiental d'aquestanova activitat un balanç de PM10. En casque es prevegi un increment d'emissió dePM10 o NO2, aquest s'haurà de compen-sar amb mesures de reducció addicionals.Si el que es projecta és una modificació del'activitat,caldrà aportar un balanç d'emissionsd'NO2 i de PM10 que prevegi la mobilitat i lalogística de mercaderies. S'ha de valorar lacompatibilitat amb el medi en el tràmitd'autorització.

• Per a l'aprovació de modificacionsd'infraestructures existents o noves.El projected'una nova infraestructura o el projecte demodificació d'una infraestructura existent,sotmès a declaració d'impacte ambiental,haurà d'anar acompanyat d'un balançd'emissions d'NO2,si està ubicat en algun delsmunicipis inclosos a la zona 1, i de PM10 siestà ubicat a la zona 1 o 2, que prevegi laincidència en les emissions associades a lamobilitat en altres infraestructures ubica-des en els municipis inclosos en l'àmbitd'aplicació. En el tràmit d'aprovació s'hauràde valorar la seva compatibilitat amb elmedi.

• Per a l'autorització d'activitats extractives. Elstitulars d'una activitat extractiva que sol·licitinuna modificació de l'autorització o la llicèn-cia ambiental per unamodificació substancialde l'activitat també hauran de disposar

d'aquest balanç dels contaminants concretssegons la zona.

• A les instal·lacions temporals demanpulació dematerials pulverulents. S'hauran d'implantarles mateixes accions preventives i correcto-res, i els requeriments que són d'aplicació pera les instal·lacions d'activitats extractives fixes.

• En l'execució d'obres públiques. S'estableixenuna sèrie de mesures per reduir l'impacteen la qualitat de l'aire de l'execució d'obrespúbliques noves i existents, com la pavimen-tació o la compactació de les superfícies i vials,o la limitacióde la velocitat de circulaciómàximaa l'interior i als voltants del recinte.

• En la construcció, la rehabilitació i la demoliciódels edificis i les estructures.Caldrà prendre unasèrie demesures per prevenir i evi-tar la gene-ració de partícules,com ara cobrir les façanesamb lones o dispositius similars, o efectuarla descàrrega de runes en contenidors tancats.Amés amés,els ajuntaments hauran dedispo-sar d'ordenancesmunicipals que incloguin elscriteris ambientals per a aquesta activitat. Lareducció de les emissions difuses de partí-cules en aquesta activitat serà d'entre el 50 iel 90%.

• Perminimitzar la resuspensió de partícules atri-buïbles al trànsit per vials pavimentats.Es tractad'implantar sistemes per augmentar omante-nir el grau d'humitat dels vials, principalmentals punts susceptibles d'incorporar materialpulverulent, i fer el manteniment adequatde les superfícies de rodament. Els municipishauran d'incorporar a les seves ordenancesles accions que s'hagin d'adoptar.

• Per minimitzar la resuspensió de partículesatribuïbles al trànsit per vials no pavimentats.S'hauran de pavimentar,compactar,asfaltar otractar aquelles vies on la circulació de vehi-cles de pes inferior a 3,5 tones sigui supe-rior a 30 vehicles/dia de mitjana i aquellesen què la circulació de vehicles de pes supe-rior a 3,5 tones sigui superior a 10 vehicles/dia.

• Per al desenvolupament d'una xarxa de distri-bució de gas natural vehicular a la regió metro-politana de Barcelona. Es tracta de desenvo-lupar una xarxa de subministrament decaràcter metropolità destinada a subminis-trar combustible als autobusos i camionsde recollida de residus.

Mesures de sensibilitzacióEs defineixen amb l'objectiu de donar a conèi-xer el Pla d'actuació,elsmotius que n'hanmoti-

vat la redacció i els beneficis que comportaimplantar-lo, i formar els organismes i el perso-nal responsable de la implantació de les mesu-res amb la finalitat d'assegurar-ne l'adopció.Aquestes mesures són les següents: accionsde comunicació per difondre el Pla d'actuació i lesmesures corresponents; la campanya de la«Setmana de la mobilitat sostenible i segura»;unmanual de bones pràctiques ambientals destinata les empreses de serveis logístics i transport;cursos de gestió del transport demercaderies;unmanual de gestió de la mobilitat en centres detreball; cursos per a l'elaboració i la implantacióde plans de mobilitat; seminaris per incorporarcriteris ambientals en la contractació pública;cursos de conducció eficient adreçats a conduc-tors de vehicles pesants; cursos de conduccióeficient dirigits a conductors de turismes; semi-naris sobre l'aplicació del Decret d'ecoeficiènciaen edificis i el Codi tècnic de l'edificació, i final-ment es duran a terme seminaris sobre millo-res en el manteniment i la gestió dels edificis.

L'organització administrativa i deseguiment

El Decret d'aprovació del Pla ha creat l'OficinaTècnica de Plans de Millora de la Qualitat del'Aire, que s'adscriu a la Direcció General deQualitat Ambiental del Departament deMediAmbient i Habitatge. Aquesta oficina hauràd'avaluar tècnicament la implantació del Pla,preparar la documentació tècnica per aplicar-lo, elaborar els informes preceptius que esta-bleix el Pla i donar l'assistència necessària a enslocals, administracions i empreses afecta-des/vinculades.Es crea la Comissió Rectora del Pla d'Actuació,que haurà d'aprovar els criteris tècnics neces-saris per a l'aplicació del Pla, informarà sobreles accions planificades pels diferents organis-mes, farà els suggeriments adients per assolirels objectius,valorarà les propostes i els sugge-riments que formuli el Fòrum Social de Parti-cipació, i aprovarà els criteris tècnics elabo-rats per l'Oficina Tècnica de Plans de Millorade la Qualitat de l'Aire.Es crea la Comissió Institucional com a òrganque ha de dur a terme el seguiment de laimplantació del Pla i el Fòrum Social de Parti-cipació en què podran intervenir els agentssocials.•

01 ¥ ma35 ok...Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella Russi 55 MIRADA HISTÓRICA La calidad del aire:de...

Documents

Transcript of 01 ¥ ma35 ok...Jordi Bruno / Jordi Pon / Daniella Russi 55 MIRADA HISTÓRICA La calidad del aire:de...