01. La forma del territori del Rec

font: flickr, realitzada per F.Maciàfont portada: Arxiu Cuyàs del Institut Cartogràfic de Catalunya -

UN TERRITORI CONNECTAT PEL RECLA FORMA DEL TERRITORI DEL REC:

0. Pròleg

1. El Rec sense el Rec1.1 Geologia1.2 Hidrologia1.3 Climatologia

2. Les raons del Rec2.1 Antecedents2.2 Necessitats2.3 Traçat

3. El Rec en el temps3.1 El rec des del mar

4. Proposta

3.2 El rec des de la ciutat3.3 Les traces del rec a la ciutat

font: elaboració pròpia

00Quan ens referim al Rec Comtal com un paisatge cultural no ho fem només pensant amb un simple traç d’aigua que travessa el territori. Hem d’anar més enllà de veure’l des d’una perspectiva d’observadors externs que tan sols es fixen en un moviment d’aigua.

EntenemEntenem com a paisatge cultural del Rec tot un seguit de situacions, fets, persones, testimonis... que l’acompanyen i fan d’ell un “tot”. És per això que en el nostre treball volem entendre els seus origens i quines raons van portar a realitzar el Rec.

DesDes dels seus inicis ha anat evolucionant i transformant. En un principi va ser una element productiu i dinamitza-dor d’activitat dins de Barcelona, prioritari en l’abastiment d’aigua dins de la ciutat. La realitat actual ens demostra que el Rec ha anat perdent gradualment al llarg del temps importància dintre la consciència de la gent, arribant al punt de la ignorància per part de la majoria.majoria.

El que volem extreure en aquest treball són elements que ens ajudin a regenrar i revaloritzar el paisatge cultural perdut del Rec. Això no vol dir retornar-lo al seu estat inicial, cosa que és imposible avui en dia, sinó reconéixer el seu traçat i que la gent el torni a tindre present.

UN TERRITORI CONNECTAT PEL REC

Rec Comtal al seu pas per Can Sant Joan (actual carrer Reixagó). 1/3 s. XX. Font: Fundació Cultural Montcada.

Ens preguntem primer de tot quin territori estem tractant. En aquest punt l’escala i el temps són les claus: és necessari retrocedir a una escala més allunyada, deixant enrere el simple traç del Rec, per poder veure on estem situats, analitzant així la geografia, hidrografia, clima i població. AA més a més a aquest anàlisis és necessari incorporar-li el factor temps per acabar d’entendre’l, per veure com el territori ha anat evolucionant al llarg de la història.

EL REC SENSE EL RECgeologia - hidrologia - climatologia

01

[GEOLOGIA] CATALUNYA

Quaternari

Neogen

Oligocè

Eocè

Paleocè

Cretaci sup.

Silurià

Ordovicià

Cambrià Oligc

Cambrià

Granitoides

Gneis

Cretaci inf.

Juràssic

Triàsic

Premià

Carbonifer

Devonià

font: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)

LLEGENDABarcelona es troba rodejada per la se-rralada de Collserola i pel sistema hi-drogràfic format pels rius Llobregat (al sud-oest) i Besòs (al nord-est). Aquests dos rius en els seus origens tenien els seus deltes, com es pot veure al plànol geològic. El Rec es situà just al límit oest de l’antic delta del Besòs.HiHi ha dos punts singulars que ajuden a entendre l’entorn: la muntanya de Mon-tjuïc formada per roques sedimentàries dipositades al delta del Llobregat, i el turó del Puigfred, últim punt de terra ferma abans de començar el delta del Besòs.

BARCELONA [GEOLOGIA]

font: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)

Vista des del Turó de Montcada i el seu Eixample, arran fenomen d’estiueig. Font: Museu Municipal Montcada

font: Panoràmica extreta de la Casa de la Mina, Montcada i Reixac

font: http://www.ub.edu/contrataedium/bcn_medieval/grup_recerca4_web.swf

font: Mapa hidrològic del Pla de Barcelona. Elabrat a partir de la cartografia antiga dels segles XVIII i XIX.

Hidrològicament, el Pla de Barcelona es caracteritza per dos tipus diferents de cursos fluvials: els rius i les rieres.

Els rius Besòs i Llobregat són cursos d’aigua de caracter extralocal que, després de travessar perpendicularment les Serralades Lito-rals desemboquen a la costa barcelonina. Es caracteritzen per tenir un règim fluvial irregular de fortes avingudes.

Les rieres, de caràcter torrencial, neixen als vessants marítims de les Serralades Litorals. Circulen erosionant el substrat geològic, en el qual s’encaixen formant torrenteres, i incidint, per tant, en la formació d’un terrent més o menys ondulat. El nivell de base de les que circulen en direcció NO-SE ve representat pel mar, i de les que s’orienten en direccio NE-SO pels rius Besòs o Llobregat.

LL’estudi de la xarxa hidrogràfica és especialment important a causa de la incidència que les rieres i els torrents han presentat en la configuració de la xarxa viària i en la pròpia estructuració del territori. A la plana de Barcelona, com en altres planes litorals, el caràcter torrencial d’aquests cursos fluvials ha afavorit el seu aprofitament com a vies de comunicació, i fins i tot com a eixos articuladors del territori, i són, per tant, un element que ha condicionat la morfologia històrica del territori.

[HIDROLOGIA] L’AIGUA A BARCELONA

L’AIGUA A LA BARCELONA MEDIEVAL

font: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besós

LA CONCA DEL BESÓS [HIDROLOGIA]

SerraladaLitoral

Serraladade Marina

Turó deMontcada

Serra deCollserola

Riu Besós

Rec Comtal

font mapa base: IGN (Institut Geogràfic Nacional)

[HIDROLOGIA] EL RECORREGUT DE L’AIGUA

Degut a la geolocalització, Catalunya pertany a un tipus de clima mediterrani, caracteritzat en altres coses per tenir un règim pluviomètric molt desequilibrat, ja que a les èpoques de tardor i primavera destaqua per tenir un règim pluviomètric bastant elevat, en canvi a les èpoque de hivern i estiu es caracteritza per tenir un règim pluviomètric molt escàs.

A més, la plutja es presenta, sobretot als mesos de tardor, d’una manera molt torrencial pro-duint crescudes molt ràpides i importants dels cabals dels rius, que en alguns casos no poden contindre la força de l’aigua. Tot i que gran part de l’any el seu cabal es practicament nul.

La riuada del Vallès Occi-dental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental origina-da per grans precipita-cions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provo-cant una avinguda torren-cial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèr-dues materials.

Precipitació mitjana - mes de Setembre Precipitació mitjana - mes de Juliol

font: http://www.panoramio.com/photo/10500047

font: meteo.cat (Servei Meterològic de Catalunya)

RIUADES

PLUVIOMETRIA [CLIMATOLOGIA]

Un cop feta una aproximació (física i temporal) a gran escala al territori del Rec Comtal, en aquest apartat ens interessa saber quines van ser les raons de construïr la sèquia en aquest indret i no en un altre.PerPer aconseguir-ho primer de tot ens fixem en els antece-dents hidrològics de la zona (bàsicament l’antic aqüe-ducte de Barcino), les necessitats que tenia Barcelona degudes al creixement de la ciutat i per últim fem ènfasi en el perquè del traçat escollit per construïr el Rec.

LES RAONS DEL RECantecedents - necessitats - traçat

02

L’AQÜEDUCTE DE BARCINO [ANTECEDENTS]

Plànol de les princi-pals vies de Barce-lona durant l’època romana i represen-tació de l’aqüeducte romà des de Mont- cada fins al casc antic de Barcelona.

Per dur a terme la construcció del Rec Comtal es va aprofitar l’antic traçat que havia tingut l’aqüeducte de Barcino, que portava aigua des de Montcada.

Aquesta antiga infraestructura va deixar de funcionar al segles IX - X.

font: http-//2.bp.blogspot.com/

font: pròpia a partir del llibre “La revolució de l’aigua a Barcelona” de Manel Guàrdia

font: http-//2.bp.blogspot.com/

Passeig a la vora del Rec a Vallbona, 1920. Font: Arxiu Ricard Ramos

Àrea de creixement urbàBarcelona 1330 i el seu creixement urbà

Planta geométrica del carrer de Tantarantana y Vermell, 1861

font: “La revolució de l’aigua a Barcelona” de Manel Guàrdia

EL CREIXEMENT DE LA CIUTAT [NECESSITATS]

Arrel del creixement de la manufacturera téxtil i del comerç marítim l’arribada del Rec Comtal i del nou sistema de clavegue-ram implantat va suposar un fort creixement urbà entre 1280 i 1330 i va suposar la consolidació del rec com a xarxa distribui-dora.

Derivació hipotéticaMerdançarRec ComtalSistema de clavegueramMolins

Font: www.taedium.com - Evolució de la Barcelona Medieval

1050 d.C. 1250 d.C.

[NECESSITATS] L’AIGUA COM A MILLORA I CREIXEMENT URBÀ

font: “La revolució de l’aigua a Barcelona” de Manel Guàrdia

1350 d.C. 1500 d.C.

Pas del rec tocant les parets de la Fàbrica de Colorants Can Pellicer. Font: Llibre “Finestrelles”, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias

EL CREIXEMENT DELS MOLINS FARINERS AL REC COMTAL [NECESSITATS]

La construcció dels molins s’inicià a l’època de Ramon Berenguer I, i es van anar assentant en el nou recorre-gut del rec. Aquesta diferen-ciació entre l’aqüeducte romà i el nou traçat era perquè l’aigua tingués més força motriu per moldre el cereal i d’aquesta manera l’aigua ja no calia que circulés per l’aqüeducte romà i per tant no havia d’entrar dins de la Ciutade-lla.

font: elaboració pròpia a partir del llibre “La revolució de l’aigua a Barcelona” de Manel Guàrdia

Veient el plànol topogràfic de l’àmbit del rec, es pot observar que des del punt més alt del rec fins el punt més baix no hi ha un gran salt topogràfic, sent el desni-vell total d’uns 75 m en 14 km de recorregut total aproximadament.

Observant el plànol topogràfic de l’àmbit del rec comtal i posant-lo en consonància amb el traçat del rec podem veure com en les zones on ha de salvar un major desnivell, aquest s’adapta i apa-reixen un major nombre de ser-pentejos per tal d’aconseguir el pensent desitjant, en canvi a les zones on la topografia és mes constant, el traçat del rec és molt més linial.

font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del ICC (Institut Cartografic de Catalunya)

[TRAÇAT] GEOMORFOLOGIA

ESTRATIFICACIÓ [TRAÇAT]

font: IGC (Institut Geològic de Catalunya)

Observant el mapa geològic de Barcelona podem observar que el traçat del Rec coincideix amb el canvi d’estrat entre l’Holocé (plana baixa) que pertany a la formació del delta, i els Esquistos i Quaternari antic (plana alta).El traçat del Rec tendeix a seguir el primer dels estrats esmentats. Aquest fet és degut a que l’estrat de l’Holocé és de composició més tova i permet modificar-lo de forma més fàcil.

En aquests plànols podem veure el recorregut del Rec un cop ja cir-cula per dins de Barcelona.Es pot observar com el traçat es va adaptant als terrenys més tous, per la seva facilitat de modificació.A més a més tots els torrents i rieres que baixen de Collserola, són creurats pel Rec de forma perpendicular.També es poden veure les diferents derivacions que pateix el Rec al llarg del seu recorregut, com la sèquia de la Madriguera, que servien per apropar l’aigua als punts més allunyats del traçat.


[TRAÇAT] GEOLOGIA

GEOLOGIA [TRAÇAT]




La secció representa la sortida de l’aigua des del Reixagó passant per la casa d’aigües de Trinitat fins arribar a la zona de Vallcarca per l’aqüeducte alt i de com es distribueix en planta quan arriba al Eixample de Barcelona a través de la mina antiga que prové de Montcada i de la canonada de ciment nova que es construeix al nucli de la casa d’aigües de Montcada. Podem apreciar el moviment de l’aigua des que surt dels pous de Montcada, baixa per la mina antiga i connecta amb la sèquia del Reixagó. Quan arriba a Trinitat és impulsada fins l’aqüeducte alt que distribueix a tota Vallcarca. Des de Trinitat continua baixant cap a Ciutat Vella per la nova cano-nada de ciment i allà es distribueix a toza la zona.nada de ciment i allà es distribueix a toza la zona.

Esquema del nou sistema de conduccions i elevacions d’Aigües de Montcada, 1914 - 1920, Gaceta Municipal. Font: Llibre “ La revolució de l’aigua a Barcelona”

[TRAÇAT] EL CAMÍ DE L’AIGUA

LLEGENDA

EL CAMÍ DE L’AIGUA [TRAÇAT]

En el pròxim apartat ens ha interessat analitzar la trans-formació que ha experimentat el Rec des de la seva creació fins els nostres dies, però no tant sols la línia d’aigua en moviment que representa una sèquia, sinó tot els elements que porta implícits al seu voltant. Es podria resumir en la transformació del paisatge lligat al Rec i la (no)adaptació de la trama urbana que ha expe-rimentat. Hem treballat superposant la seva traça en diversos mapes de diferents èpoques i extreient conclu-sions.

EL REC EN EL TEMPSel rec des del mar - des de la ciutat - traces del rec a la ciutat

03

[EL REC DES DEL MAR] EVOLUCIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA

Cap al pliocé (5 - 2,5 milions d’anys aC), les nombroses rieres que baixaven de Collserola més les aportacions del Llobregat i el Besós, havien reblert bona part de la costa amb sediments, formant primer un braç de sorra que va unir Montjuïc amb la península de manera que les corrents marines típiques de la zona (N - S) es van veure

modificades i la plana va créixer molt ràpidament.

font: elaboració pròpia a partir de http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=228448

EVOLUCIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA [EL REC DES DEL MAR]

La primera colònia romana es va establir a l'altre banda de Mon-tjuïc i tenien un petit port, però el Llobregat portava tants sedi-ments que sovint el port quedava inutilitzat ja que s'omplia de sorra, d'aquesta manera els romans van buscar una millor localit-zació i van escollir un petit turó de sorra a ran de mar i envoltat

per petites badies i zones humides.


[EL REC DES DEL MAR] EVOLUCIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA

La línia de costa s'ha modificat considerablement ja que els sedi-ments aportats per totes les rieres i el retrocés del mar han fet que la futura plana de Barcelona prengués forma. La ciutat ha crescut i es fa necessari reforçar les defenses amb noves mura-lles. El Rec Comtal ja s'havia fet per portar aigua del Besós i ser-viria per ajudar als nombrosos molins que hi havia a la zona. Ens adonem que el traçat del Rec respon a l’antiga línia de costa, degut probablement a que es tracta de terreny format a partir de sediments, per tant un terreny amb major facilitat de transformació.


EVOLUCIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA [EL REC DES DEL MAR]

Els aiguamolls de la costa es van dessecar ja que des de sempre havia sigut focus de malalties, aconseguint així noves zones per aprofitar com a camps de conreu. Actualment la línia de costa ha variat bastant sobretot per la construcció del port modern i de les nombroses platges i espigons per arribar al Fòrum, la darrera

transformació del litoral barceloní.


[EL REC DES DE LA CIUTAT] EVOLUCIÓ HISTÒRICA 1855

L’ anàlisi de les diferents etapes històriques de Barcelona ens mostra com la evolució de la ciutat ha estat marcada pel traçat del Rec Comtal. Amb aquesta evolució veurem com les diferents trames urbanes tenentenen una actitud diferent res-pecte al rec, des del rec desco-bert en alguns trams de Montca-da i Reixac fins al soterrament i indistinció en els diversos trams de l’Eixample.

LLEGENDA

tram de rec descoberttram de rec identificabletram de rec cobert

Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona: proyecto de reforma y ensanche, Cerdà, Ildefons. Font: ICC Cartoteca


Font: ICC catàleg: Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona


Manuscrit: Plano de Barcelona 1885. Autor: Vilaplana, Enrique. Font: ICC Cartoteca

Plànol que correspon a la realitat de l’any 1885, es veu el creixe-ment de l’eixample, alhora que es conser-ven els últims conreus lligats al rec comtal. El rec fa de lligam entre la ciutat construïda i la natura, en forma de conreus.


Plano de Barcelona especial de los Grandes Almacenes el Siglo. Conde Puerto y Cia. Font: ICC Cartoteca


Font: ICC catàleg: Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona


Font: ICC catàleg: Servicio del Plano de la Ciudad. Fco. Vall Verdaguer, J. Mª Blay i Fco. Rosselló

[LES TRACES DEL REC A LA CIUTAT] ELS VESTIGIS D’UN TRAÇAT HISTÒRIC

font: elaboració pròpia a partir d’ortofotos extretes de Google Maps

El traçat del Rec ha deixat una sèrie de vestigis a la ciutat construïda, aquests poden semblar en un primer moment casualitats, no obtant són el resultat d’una important traça històrica com és el Rec Comtal.

font: Safarejos de Can Sant Joan. Anys 1960. Font: Arxiu Sebastià Heredia

Arribats a aquest punt cal preguntar-se quin podria ser el futur del Rec Comtal. Partint de tots els estudis realitzats al llarg del taller podem veure que seria pertinent proposar la recuperació del seu traçat.

NosaltresNosaltres proposem la seva regeneració, pentinant, gratant el territori, per tal de redescobrir el que havia estat: amb la finalitat de desmomificar el territori, fent del Rec un element del paisatge de Barcelona.

PensemPensem en el Rec com una totalitat, no polaritzant elements solts sense relació, sinó creant un fil conductor des del seu origen al Reixagó de Montcada fins al seu fi al barri del Born de Barcelona.

PROPOSTA 04

[PROPOSTA] UN TERRITORI CONNECTAT PEL REC

“Retorneu-me

la vida que m'heu pres.

Les arbredes a les riberes,

les niuades d'ocells,

les granotes, els peixos...

La meva vida

serà la vostra salutserà la vostra salut

i el vostre goig.”


“Vores del Rec Comtal al segle XVI”, dibuix de J. Sacasas. Font: llibre“Finestrelles”

ANA CARLOS

ENRIC SERGI RICARD

www.paisajesculturales.50webs.com

www.ciutatmosaicterritorial.com

Carles Llop, Josep MaldonadoFrancesca Leder, Ignasi MangueArturo Calderón, Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Catalina SalvàMarc Fabrés, Alfons González (pfc)

Maria José Durán, Maria José Durán, Tania Galan, Enric Hernández, Manel Guàrdia, Carme Miró, Ajun-tament de Montcada i Reixac, Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, Taller d’Història Clot Camp de l’Arpa

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunyaen el marc de l’ERASMUS Intensive Program TESS

01. La forma del territori del Rec

Documents

Transcript of 01. La forma del territori del Rec