01. H

ISTÒ

RIA

DEL

PA

LAU

El Palau de Dos Aigües fou el solar de la família Rabassa de Perellós ja en el se-gle XV. Des de finals del segle XVI es realitzaren nombroses intervencions en l'edifici i, fins i tot, s'amplià la superfície. Després de la concessió del Marquesat de Dos Aigües (1699), el III marqués Sr. Giner Rabassa de Perellós i Lanuza (1706-1765) va emprendre en l'any 1740 una important reforma, comptant amb la col·laboració d'Hipòlit Rovira, Ignasi Vergara i Lluís Domingo, a qui es deu la portada d'alabastre i la cúpula de l'es-cala noble, a més de la carrossa de les Nimfes. Vicent Dasí Lluesma, VI marqués de Dos Aigües (1825-1893), inicià l'any 1854 la remodelació del palau que li va con-ferir l'aspecte actual. Fou inaugurat amb una superba festa el 17 de maig de 1867. Durant el segle XX va patir greus des-perfectes, fins que l'any 1949 el Ministeri d'Educació Nacional, d'acord amb la proposta del Sr. Manuel González Martí, va decidir adquirir-lo. Després de la re-habilitació hi obrí les seues portes el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries el mes de juny de 1954.

02. P

ATI

D’A

CC

ÉS A

L M

USEU

O D

E LA

FO

NT

El presideix un programa iconogràfic en el qual es proclamen els interessos econòmics i culturals del marqués de Dos Aigües, per mitjà dels relleus en te-rracota amb figures al·legòriques dels balcons. Aquestes fan al·lusió a les Arts (l'Arquitectura sostenint un pla del pa-lau, l'Escultura i la Música) l'Agricultura i el Comerç, les Ciències i les Lletres, les Armes i la Navegació. Aquests relleus son atribuits a José Nicoli.

03. S

ALA

DE

CA

RRUA

TGES

Antic pati de carruatges que des de 1867 va assumir la funció de distribuïdor cap a les cotxeres i estables de l'interior del palau. Originalment empedrat, actualment al-berga la carrossa de les Nimfes, la del marqués de Llanera, i una cadira de mans del segle XVIII.

03. S

ALA

DE

CA

RRUA

TGES

Plafó de taulells amb escena pastoral. Pisa po-licromada. València, segle XVIII. CE1/00308

Plafó de taulells amb escena pastoral. Pisa po-licromada. València, segle XVIII. CE1/00315

04. C

ARR

OSS

A D

E LE

S N

INFE

S La berlina de gala dels marquesos de Dos Aigües fou dissenyada i pintada per Hipòlit Rovira i tallada per l'escultor Ignasi Vergara en l'any 1753. Té un pro-grama iconogràfic similar al de la por-tada del palau, al·lusiu al títol de la Ca-sa de Dos Aigües. Tota la caixa va suspesa per corretges de cuir i el model és quasi idèntic al de la "carrossa d'Or" del príncep de Liech-tenstein, també de mitjan del XVIII. CE3/00993

05. C

ADI

RA D

E M

À

Cadira de mà espanyola, de fusta daurada en la seua part visible i revesti-da amb cuir repussat i policromat -guadamecí-. En la porta que comprèn tot el plafó davanter, porta un escut de filiació desconeguda. L’interior va folrat amb ras blanc brotxat amb argent. Segle XVIII. CE3/00996

06.

CA

RRO

SSA

DEL

MA

RQUÉ

S DE

LLA

NER

A

Datada al voltant de 1800, aquesta ca-rrossa estil imperi va pertànyer a la fa-mília del marqués de Llanera. És dona-ció recent dels seus descendents. CE3/01513

07.E

SCA

LA P

RIN

CIP

AL

Y VE

STÍB

UL

L'escala actual se situà des del segle XIX en el buit traçat en el segle anterior. Es va rebaixar en alçada i es va cobrir de manera que impedia la visió de l'antiga cúpula, que hui es pot veure en la segona planta. Els seus para-ments es van recobrir amb els vistosos estucs que semblen marbres i que han sigut recuperats després de la restaura-ció actual. Sobre la llinda d'accés al vestíbul de la planta alta es pot veure l'escut nobiliari marquesal. La porta presenta tallats dos atlants sobre un gran vas que bro-lla, en doble al·lusió als rius, com la Por-tada, o a Ibèria i Espanya i les seues possessions d'ultramar. En el vestíbul, una fornícula estucada amb l'escultura de Flora en marbre de Carrara presideix l'espai.

07.E

SCA

LA P

RIN

CIP

AL

Y VE

STÍB

UL

Consola i dues cadires a joc. Caoba i pi. Espanya S. XIX. CE3/00785, 3/00772, 3/00773 Barguenyo i taula. Banús i palissandre, llautó, ferro, carei i bronze. Es-panya S. XIX. CE3/00733 Escultura de Flora. Marbre. Italia. S. XIX. Original del palau a partir de la reforma del segle XIX. CE3/01654 Joc de relllotge i canelobres. Bronze y porcellana de Sèvres. França, S. XIX. CE3/01261, 3/01389, 3/01390 Gerro amb tapa. Porcellana. Japó. Dipósit de Susan Bredale. DO6/01283 Rams de flors. Petxines marines. Mallorca, S. XIX. CE3/00645, 3/00646

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6 6

08. S

ALA

DE

PERS

ON

ATG

ES IL

· LUS

TRES

Es tracta realment d'un saló rebedor i de pas, en múltiples documents el refe-reixen com l'antesala del saló de ball. També fou anomenada sala de perso-natges il.lustres pels medallons on es re-presenten els retrats a l'oli sobre llenç del pare Vicent Tosca, Lluís Vives, Au-siàs March, Joan de Joanes i Ignasi Ver-gara, obra del pintor Josep Brel.

08. S

ALA

DE

PERS

ON

ATG

ES I

L· L

USTR

ES

1 2 2

Butaques tipus ‘fraileros’. Noguera I vellut brodat en argent. Espanya, segle XIX CE3/00930 i 3/00931 Columnates. Diferents marbres. Taller romà, segle XIX. CE3/00462 i 3/01013 Barguenyo i peu. Fustes diverses, llautó, bronze, plom, os, carei i es-pills. España, segle XIX. CE3/01590 José Brel y Gital (1841-1894). Oli sobre tela. 1866. CE4/0205, 4/0250, 4/02048, 4/02049 i 4/02047.

Ausiàs March Juan de Juanes Pare Vicente Tosca Ignacio Vergara Luis Vives

3

1

3

2

4

4

09. PA

TI C

OB

ER

T

Mobles de jardí. Mosaic de ceràmica vidriada. Espanya ca. 1920. CE3/01600-3/01607 Plafò de taulells amb escena de caça. Pisa policromada. València segona meitat del segle XVIII. CE1/00326 Plafò de taulells amb escena de musics. Pisa policromada. València segona meitat del segle XVIII. CE1/00344 Plafò de taulells de cuina. Pisa policromada. València, 1788. CE1/00525 Amelia Cuñat (1878-1946), Gerro. Ceràmica policromada, corda se-ca. Segle XX. CE1/08890

3

1

2

4

5

4

→ 3

2

1

5

10.1

. SA

LA D

E LA

CLA

RABO

IA

Aquesta sala era així denominada per la lluerna, que en forma de claraboia geomètrica de vidre policrom es pro-longava cap a l'exterior amb una llan-terna (eliminada en les reformes poste-riors) per la qual entrava la llum. Els quatre armariets amb espills, coro-nats de medallons amb rostres de do-na, servien per a guardar-hi utensilis. La documentació antiga refereix el seu entapissat amb "seda color de fulla se-ca" o ras llaurat color "havà", evocat amb la tapisseria actual.

10.1

. SA

LA D

E LA

CLA

RABO

IA

Neptú. Pisa. L’Alcora. Entre 1798-1851. CE1/01300 Lleó devorant l’àguila imperial. Pisa. L’Alcora, segle XIX. CE1/01301 Cornucòpies. Vidre decorat a l’àcid I fusta daurada. Espanya, segle XIX. CE3/01675 and 3/01676 Rellotge. Metall daurat amb suport de fusta tallada. CE3/01242

1 2 3 3 4 ←

1

2

3

4

1. Enciamera amb tapa calada. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01167 2. Marcelina*. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01170 3. Marcelina*. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01171 4. Marcelina*. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01207 5. Marcelina*. Loza. L’Alcora. 1727 - 1749. CE1/01223 6. Marcelina*. Loza. L’Alcora. 1727 - 1749. CE1/01229 7. Marcelina de Soliba. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1750. CE1/01222 8. Plat. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01178 9. Plat o font estil Rouen. Pisa L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/11593 10. Sotacopa amb randa estil Bérain. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01247 11. Sucrera estil Bérain. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01278 12. Pot estil Bérain. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01279 13. Bust de Ferran VII. L’Alcora. Terra de pipa. Cap a 1820. CE1/01220 14. Escultura de Sant Bru. Terracota. L’Alcora. Entre 1780-1810. CE1/01221 15. Escultura de Minerva. L’Alcora. Terra de pipa. Entre 1798-1851. CE1/01219 *Suport de la xicra per a servir xocolata

VITRINA 1

1 2 3

4 5 6

7 8 9 10

11 12 13 14 15

10.2

. SA

LA D

E LA

CLA

RABO

IA. V

ITRIN

ES D

E L’

ALC

ORA

10.2

. SA

LA D

E LA

CLA

RABO

IA. V

ITRIN

ES D

E L’

ALC

ORA

1. Plat policrom flors. Pisa. L’Alcora. Entre 1749-1798. CE1/01266 2. Plat policrom flors i libèl·lula. Pisa. L’Alcora. Entre 1749-1798. CE1/01185 3. Plat policrom flors i libèl·lula. Pisa. L’Alcora. Entre 1749-1798. CE1/01186 4. Marcelina forma pàmpol. Pisa. L’Alcora. Entre 1749-1798. CE1/01239 5. Marcelina forma pàmpol. Pisa. L’Alcora. Entre 1749-1798. CE1/01240 6. Sopera en forma de carner. Pisa. L’Alcora. Entre 1789-1851. CE1/01302 7. Placa amb paisatge i figures. Pisa. L’Alcora. Segona meitat S. XVIII. CE1/11610 8. Placa amb la conversió de St. Pau. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/10440 9. Gerreta gènere Alvaro. Pisa. L’Alcora. Entre 1784-1800. CE1/01303 10. Gerreta gènere Alvaro. Pisa. L’Alcora. Entre 1784- 1800. CE1/01215 11. Beneitera amb Sta. Bàrbara. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01175 12. Aiguamans. Pisa. L’Alcora. Entre 1727-1749. CE1/01254

VITRINA 2

1 3

4 5

6 7 8

9 11

2

10 12

11.S

ALÓ

XIN

ÉS

La moda dels ambients orientals, tan en voga en el segle XVIII, persis-teix amb força en el segle XIX, es-pecialment per als salons de te. El del palau de Dos Aigües manté el mobiliari original realitzat per Federi-co Noguera i Picó -lacat en negre d'estil chippendale xinés-, amb pin-tures orientalitzants de Vicent Flores. S'han entapissat amb la mateixa te-la que els murs, imitant les decora-cions de l'època.

11. S

ALÓ

XIN

ÉS

Federico Noguera y Picó, Mobiliari original del palau, fusta lacada. València, segle XIX. CE3/00925; 3/01155; 3/00435; 3/01042 -3/01050 Gran plat. Porcellana amb esmalts policroms i daurats. Porcellana estil Imari. Arita (Japó), segle XIX. CE1/01400 Font redona Satsuma. Porcellana amb esmalts policroms i daurats. (Japó), segle XIX. CE1/01403 Gerros Satsuma. Pisa amb esmalts policroms i daurats. Japó, segle XIX. CE1/01401 i 1/01402 Gerros Satsuma. Pisa esmaltada. Japó, segle XIX. CE1/01406 i 1/01407 Gerros Satsuma. Porcellana esmaltada. Porcellana estil Imari, Arita(Japó), finals del segle XVIII o començaments del XIX. CE1/01404 i 1/01405 Vitrina amb jocs de te i café. Japó, finals del segle XIX, començaments del XX.

1

1

2

3

4

5

6

7

2

3

4

5

6

7

12. M

ENJA

DOR

Originalment les seues finestres s'o-brien al jardí posterior i al gran hiver-nacle de plantes exòtiques. Al·lusives al seu destí, els carcanyols contenen al·legories de les quatre estacions, juntament amb escenes i elements de la gastronomia, la ca-ça, pesca, collita i granja, i figures de Fortuna amb el corn de l'a-bundància. Els relleus de les portes mostres fruits i postres com l'arnadí, o dolç d'ametla. Al sostre del men-jador, "La llum fecundant la crea-ció", pintura a l'oli del segle XVIII so-bre llenç d'autor desconegut, re-presenta la creació i les quatre parts del món personificades per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. La pintura va ser restaurada al 1862 per Rafael Montesinos. Sobre les obertures hi hagué anti-gament uns bodegons de Josep Felip Parra, així com pintures de Au-gusto Ramel i José Brel.

12. M

ENJA

DOR

Vetlador i joc de cadires isabelines. Pi i caoba. Espanya, segle XIX. CE3/00784; 3/00762-3/00771 Coberteria d’argent. Barcelona, segle XVIII. CE3/01549-3/01580 Vaixella model Garofano. Pisa policromada. Faenza, Itàlia. Diverses époques. CE1/00044-1/00129 Vaixella model ceba. Porcellana. Meissen, Alemanya. CE1/00196-1/00274; 1/13066-1/13072 Amor i Psique. Còpia del d’Antonio Canova. Marbre, ¿Itàlia?, segle XIX CE3/00295 Rellotge de sobretaula. Bronze. França, segle XIX. CE3/00973 Fruiters. Bronze i vidri. Espanya, segle XIX. CE 3/01586 i 3/01587 Cornucòpies. Pin amb pa d’or i espills. Espanya, segle XVIII. CE3/00101 i 3/00102 Centre de taula. Metall, espill i paper pintat. Anglaterra, segle XX. CE3/01548 Copa de marbre estil Médici. Itàlia, mitjans segle XIX. CE3/01599

1 2

3

4 5

← 6

7

8

9 → 10

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

13. F

UMO

IR

Segons els testimonis escrits del se-gle passat, després del menjador es passava a una dependència desti-nada a "fumoir" i jocs que pot iden-tificar-se amb la present sala. Sols conserva del palau original els estucs del sòcol, anteriors a la refor-ma de 1867.

13. F

UMO

IR

Mobiliari de fusta. Banús, pi i fusta ebonitzada amb marqueteria d’os. Milà, segle XIX. CE3/00007-3/00019 Barguenyo sobre taula. Palissandre, noguera, boix, os, carei i bronze. Espanya, segle XVIII. CE3/00968 i 3/00969 Gerro tipus Nautilus. Neptú sobre cavall marí i Anfítrite. Calamina. CE3/01796 Tapís flamenc amb escena de triomf d’un romà. Llana i seda. Bèlgica, segle XVI. CE2/00734 Emilio Sala Francés (1850-1910), La tardor. Oli sobre tela. València, principis del segle XIX. CE4/00346 Emilio Sala Francés (1850-1910), La primavera. Oli sobre tela. València, principis del segle XIX. CE4/00345 Julio Cebrián Mezquita (1854-1926), Decoració del sostre. Óli sobre tela. València, 1890. CE4/00673; 4/02062-02065

1

→ 5 2

3

4

7

→ 6

1

2

3

4

5

6

7

14. O

RATO

RI

El menut oratori fou realitzat per Molinelli en estil neobizantí, amb ar-cuacions d'escaiola sobre mètopes en relleu que representen escenes de la història sagrada. La primera volta del sostre amb la Verge i la segona amb serafins can-tant el "Regina Coeli", són obres de Josep Brel. L'altar tingué al seu dia una imatge de la Verge del Roser de Josep Ma-ria García Martínez. En la reforma de 1954 van apa-réixer en els murs gran quantitat de plaques en relleu per a sostre del segle XV, amb l'heràldica de Ra-mon de Perellós, amb les quals González Martí va recrear la sostra-da medieval de l'espai anterior a la capella.

14. O

RATO

RI

1 Ignacio Vergara (1715-1776), Sant Vicent Ferrer. Fusta policromada. Valen-cia, mitjans del segle XVIII. CE3/01018 Imatge de la Immaculada. Fusta policromada. Espanya, segle XIX. CE3/01398 Anònim, Santíssima Trinidat. Copia de la Santíssima Trinidat de Durero. Oli so-bre llenç. Espanya, primer terci del segle XVII. CE4/00445 Anònim, Verge amb nen. Oli sobre llenç. Espanya, fins del segle XVIII, principis del XIX. CE4/00353 Autor desconegut, Sant Vicente Màrtir. Oli sobre llenç. Espanya, primer terci del segle XVII. Procedeix del monasteri de Santa María de Benifassà (València). CE4/00261 Custòdia. Metall i plata daurada i cisellada. Espanya, segle XIX. CE3/00722 Sacres. Metall daurat, vellut i fusta. Espanya, segle XIX. CE3/01596-3/01598 Creu processional. Metall daurat i esmalts. Espanya, segle XIX. CE3/01394 Plafò de taulells ‘Divina pastora’. Pisa policromada. València, segona meitat segle XVIII. CE1/01503

2

3

4

5

6

7

8

9

6

7

8

2

→ 1

3 ←

4 ←

5 ← ↓ 9

15. S

ALA

GÒ

TIC

A O

DEL

S PI

NA

ZO

Tant aquest espai com el de l'an-teoratori foren totalment remode-lats per González Martí recreant un espai gotitzant amb elements arqui-tectònics recuperats, com el casse-tonat (realment del segle XVI i re-construït parcialment) o l'escala ba-rroca. La seua pervivència formal ha d'en-tendre's com testimoni de l'actua-ció del fundador del museu, enca-ra que en l'actualitat es dedique a l'obra de Ignacio Pinazo Camar-lench i dels seus fills Ignacio i José Pinazo Martínez.

15. S

ALA

GÒ

TIC

A O

DE

LS P

INA

ZO

Ignacio Pinazo Camarlench (1849-1916) Pastora. Oli sobre tela. Godella, 1889. CE4/00316 Vesprada de carnival en l’Albereda. Oli sobre tela. Godella, 1889.

CE4/00315 Retrat de les filles del senyor Pampló. Oli sobre tela. Valencia, 1889. CE4/00320 Jove i Cupido. Oli sobre tela. 1889. CE4/00317 Dama de rosa. Oli sobre tela. Godella, 1911. CE4/00325

Esbós de guerrer. Carbonet sobre paper. Godella, 1886. CE4/00324

Esbós de portaestandard. Carbonet sobre paper. Godella,1886. CE4/00323 Gosset. Oli sobre tabla. Entre 1879- 1920. CE4/00319 Cap bàquic. Oli sobre tela. Entre1879-1912. CE4/00264 Xiquet de mariner. Oli sobre tela. Godella, entre 1879-1912. CE4/00350 Nu de xiquet. Oli sobre tabla. Entre 1879-1912. CE4/00265 Nu de front. Oli sobre tela. Ca. 1879-1880. CE4/04334 Joaquín Agrasot (1836-1919), Valenciana. Oli sobre tela. Valencia, ca. 1880. CE4/00260 Ramón Mateu (1891-1981), Bust de Pepe Pinazo. Bronze. 1921. CE3/00561 Ignacio Pinazo Martínez (1883-1970) Bust de Lucrecia Bori. Marbre. Segona meitat del segle XX. CE3/00571 Bust d’ancià. Terracota. 1965. CE1/07317 Retrat del pintor Ignacio Pinazo (projecte per a escultura pública). Bronze. 1946. CE3/01366 Arquilla i taula-peu amb lligadures de ferro forjat. Palissandre, banús, carei,

os i bronze. S.XVII CE3/00360 and 3/00361 Rellotge de peu. Fusta pintada. Segle XIX. CE3/01265 Tapa d’arcó emprada com a taula. Decoració de marqueteria. Segona meitat del segle XIX. CE3/00735

1

2 3

4

5

16

10

11

12 →13

6←

7←

8

9 15

20

19

→18 14←

→17

2

1

3

4

5

7

8 9

10

12

13

14

15 16 17

18

19

20

11

6

16. A

NTE

CA

MBR

A

Antesala del dormitori, la pintura del sostre, oli sobre llenç de Josep Brel realitzada en l'any 1854, repre-senta Selene -nom grec de la lluna- en clara al·lusió a la nit en corres-pondència amb l'estança següent. En la restauració hi van aparéixer dues capes superposades de de-coració mural, encara que la que actualment es pot veure és la més recent, que probablement corres-pon a la reforma de 1854.

16. A

NTE

CA

MBR

A

Barguenyo i taula. Fusta de pi i noguera,carei, ferro i bronze. Espanya, segle XVII amb retocs y afegits posteriors. CE3/00743 i 3/00744 Barguenyo I taula. Fusta de palissandre i banús, carei, os i bronze. Espanya, segle XVII amb retocs y afegits posteriors. CE3/00741 i 3/00742 Consola amb espill. Fusta lacada amb pa d’ or. València, segle XIX. CE3/00540 Arqueta. Noguera, boix i os. ¿Aragó?, segle XVII. CE3/00103 Cadira tipus confident. Fusta lacada amb decoració de marqueteria. Es-panya, segle XIX. CE3/00992 Còmoda o consola. Fusta de noguera. Segle XIX. CE3/00962 Retrat de Mª Antonieta, còpia del realitzat per Mme. Vigée-Lebrun (1775-1842). Oli sobre tela. França, segle XIX. CE4/00513 Retrat de Lluís XVI, còpia del realitzat per Mme. Vigée-Lebrun (1775-1842). Oli sobre taula. França, segle XIX. CE4/00514 Bust de Santa Teresa. Pisa. L’Alcora, segle XVIII. CE1/01282 Bust del comte d’Aranda. Pisa. L’Alcora, segle XVIII. CE1/01242 Rellotge tipus Boulle. Bronze i carei. França, segle XIX. CE3/00963 Vitrines amb joieria. Finals del segle XVIII, principis del segle XX.

3 4 5 6

7 8

9 10 11

12 12

2 1

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

17. D

ORM

ITORI

DEL

MA

RQUÉ

S El dormitori destaca pels impressio-nants estucs d'una inusitada poli-cromia. La pintura central, llenç aplicat al sostre segons la tècnica del "marouflage", representa "La Nit" i fou executada per Plàcid Fran-cés el 1862: juntament amb Nix apareixen els seus fills, Hipno i les Hespèrides. En la cornisa, nereides amb estreles i ornaments de plantes de cascall, junt amb la sanefa que representa "El riu de l'oblit". Els bus-tos femenins tallats dels cantons es decoren al tremp. La banyera, amb dofins enllaçats en el relleu del medalló central, és de marbre blanc de Carrara. Junta-ment amb un parell de llits apareix inventariada en la documentació conservada d'aquest àmbit.

17. D

ORM

ITORI

DEL

MA

RQUÉ

S

Llit. Pi estucat i daurat. Probablement del tallador J. Cotanda. Valèn-cia, 1797. CE3/00083 Banyera original de palau. Marbre. Itàlia, segle XIX. CE3/01154 Consoles. Pi amb pa d’or i pigments. València, fins del segle XVIII o principis del segle XIX. CE3/01396 i 3/01397 Orinal. Pisa. L’Alcora, primera meitat segle XVIII. CE1/10426 Bidet. Pisa. Moustiers (França), primera meitat segle XVIII. CE1/11594 Claude Michel Clodion (1738-1814), Sàtir i nimfa. Terracota. França, se-gle XVIII. CE1/00520 El bou Farnese. Terra de pipa. L’Alcora, segle XIX. CE1/01413

1

2

3

4

5

6

7

1 2

3

3

4 5

6 7

18. T

OC

ADO

R DE

DIA

RI

Destinat originalment com el seu nom indica a tocador d'ús diari, les seues parets estan completament recobertes d'estuc. Ofereix ara l'ambientació d'un dormitori d'èpo-ca. Hi destaquen uns medallons amb flascons d'essència, flors i ocells de delicat traç, obra de Jo-sep Felipe Parra. La pintura de la testera representa el jardí d'una masia, amb una ins-cripció a llapis recordant que es tracta de "Mas de Bétera mas d'En Conill", antiga propietat dels mar-quesos.

18. T

OC

ADO

R DE

DIA

RI

Llit góndola. Caoba i boix. ¿València?, primer quart del segle XIX. CE3/00076 Consola. Caoba i boix. València, mitjans segle XIX. CE3/00964 Espill. Fusta daurada. València. CE3/01139 Còmoda. Transició entre Lluis XV y Lluis XVI, marqueteria de palisan-dre, tapa de marbre, poms de bronze. Finals del segle XVIII o principis del XIX. CE3/01584 Taula estil imperi. Fusta i aplics metalics. Segle XIX. CE3/01531 Paravent de tres fulles. Fusta daurada i entapissada de seda bro-cada. CE3/01585 Mariano Benlliure (1862-1947), Bust de xiquet. Bescuit de porcellana. Fàbrica Lladró, segle XX. CE1/07282 Orinal. Pisa de Pickman. Sevilla, entre 1860-1880. CE1/06672 Reliquiari. Fusta daurada i policromada. València, segle XVIII. CE3/00123 Parell de gerros. Porcellana. França, segle XIX. CE1/03709 i 1/03710 Rellotge de porcellana. Porcellana amb vernissos policroms. L’Alcora, segle XIX. CE1/00521

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

1

2

3

4 5

6

7

8

9

10

11

19. T

OC

ADO

R DE

LUX

E L'ús d'aquesta sumptuosa sala de caràcter femení queda remarcat per la decoració, en la qual estilit-zats pilars amb relleus estil Lluís XVI culminen en una volta, obra de Pa-blo Gonzalvo. Realitzada a l'oli so-bre guix representa Venus, Cupido i les Tres Gràcies, o el tocador d'He-be segons els textos contemporanis a l'execució. Remarcant el seu caràcter, sota la volta es troben els medallons amb bustos femenins i representacions de Cupido. Els emblemes marquesals figuren en l'embotit de marbre del paviment, així com també un gran gerro, que fa al.lusió a l'ús de la sala.

19. T

OC

ADO

R DE

LUX

Eº

Tocador amb espill incorporat. Noguera, caoba, pi i boix. ¿València?, principis del segle XIX. CE3/00078 Consola sustentant de casa de nines. Caoba, banús, bronze i carei. Espanya, primer quart del segle XIX. CE3/01054 Casa de nines. Materies diverses. Segle XIX. CE3/01057 Sofà. Caoba i boix. Espanya primer quart del segle XIX. CE3/01096 Cadira. Caoba, boix i bronze. Espanya, segle XIX. CE3/00354 Rellotge de sobretaula amb figura d’Emperador. Bronze daurat. Segle XIX. CE3/00972 Ornament floral amb urnes de vidre. Petxines i caragols marins pintats en diversos colors i fulles de paper. Mallorca, segle XIX. CE3/00100 i 3/01383 Gerro i rentamans. Pisa estampada en verd i negre. Marca “Machin & Potts”, Staffordshire (Anglaterra), segle XIX. CE1/03685 i 1/03684

1

2

3

4

5

6

7

8

1

2

3 4 5 6

7 7

8

20. S

ALE

TA D

E PO

RCEL

LAN

A

L'ús d'aquesta sumptuosa sala de caràcter femení queda remarcat per la decoració, en la qual estilit-zats pilars amb relleus estil Lluís XVI culminen en una volta, obra de Pa-blo Gonzalvo. Realitzada a l'oli so-bre guix representa Venus, Cupido i les Tres Gràcies, o el tocador d'He-be segons els textos contemporanis a l'execució. Remarcant el seu caràcter, sota la volta es troben els medallons amb bustos femenins i representacions de Cupido. Els emblemes marquesals figuren en l'embotit de marbre del paviment, així com també un gran gerro, que fa al·lusió a l'ús de la sala.

20. S

ALE

TA D

E PO

RCEL

LAN

A

Conjunt de llum, goteres i mobles de fusta lacada i porcellana. Mobles: Dresde, Alemanya, 1863. Plaques de porcellana: Real fàbrica de ceràmica de Berlín. Aplics, figures i llums: Fàbrica de porcellana de Meissen, Alemanya.

1

1 1

1

1

21. S

ALA

RO

JA

Anomenada així per la intensa poli-cromia en la qual es combina el roig de la tela de les parets i del mobiliari amb els verds àcids dels murs. El tapissat s'ha evocat en no-ves teles partint de les escasses res-tes conservades. S'hi exhibeix el ma-teix conjunt del segle XVIII, estil re-ina Anna, lacat blanc amb emble-mes marquesals, que podia veure's ací cap al 1905. Part d'ell és una rèplica feta el 1867. L'embotit de marbre del paviment mostra les inicials del marqués de Dosaigües MD segons la grafia que imposarà el Sr. Vicent Dasí Lluesma. Presideix el sostre l'obra de Josep Brel "El Geni, la Glòria i l'A-mor" (1866) amb parelles d'insignes autors i les seues muses com Dant i Beatriu, Petrarca i Laura, Taso i Leo-nor, etc. Una de les figures vesteix una armadura niellada, del segle XVI, reproduïda de la mateixa ar-meria de Dos Aigües i conservada aleshores al palau.

21. S

ALA

ROJA

Joc de cadires estil Reina Anna. Fusta de pi lacada i daurada. Valèn-cia, segle XVIII. CE3/00512-3/00528 Consola. Fusta lacada blanca i daurada, tapa de marbre. València, segle XIX. CE3/00529 Peanya en forma de columna amb fust acanalat. Marbre verd i fusta. Segle XX. CE3/01176 Retrat de Mme. Du Barry, còpia del bust realitzat per Augustin Pajou (1730-1809). Pisa. França, ¿segle XIX? CE1/00506 El bou Farnese. Terracota. Nàpols, 1884. CE1/07419 Cornucòpias de vidre. La Granja de San Ildefonso (Segòvia), segle XVIII. CE3/01588 i 3/01589

1

1

2

2

3

4

← 3-4

5

6

5

6 6

22. S

ALA

PO

MPE

IAN

A

Fou decorada per Francisco Aznar García i Josep Marcelo de Contre-ras, autor aquest últim de la pintura a l'oli sobre llenç del sostre amb el tema de "L'Aurora" (1865). Al fris alt hi ha 16 paisatges menuts, mentre que en els dos grans llenços sobre fons roig pompeià es repre-senten Dafne i Apol·lo i Narcís i Eco.

22. S

ALA

PO

MPE

IAN

A

1 Bust d’Alba di Pace. Marbre. Itàlia, segle XIX. CE3/00954 Gerros. Alabastre. Itàlia, segle XIX. CE3/ 01544 i 3/ 01545 Francisco Marco Díaz-Pintado (1887-1980), Escultura de sàtir. Bronze. València, segle XX. CE3/00558

2

3

1 →

2

3

23. S

ALÓ

DE

BALL

És el principal espai de representa-ció de la planta noble, ja que era la que amb més assiduïtat s'obria als visitants. Presideix la sala un sostre amb l'o-bra "El consorci de València i En Jaume per la Religió", amb la ciutat de València agenollada davant Jaume I i una figura blanca com a representació de la fe cristiana: una al·legoria politicoreligiosa de-guda a Sal·lustià Asenjo, qui la firma en 1866. Quatre medallons de Plàcid Francés amb Venus i amo-rets flanquegen l'escena. Darrere de la gelosia de la paret in-terior es disposava l'orquestra ama-gada als assistents i una sèrie de re-lleus d'escaiola amb nombrosos elements musicals sostinguts per amorets, corns de l'abundància i animals fantàstics, en alt relleu i baix relleu, que al·ludeixen directa-ment al caràcter de l'estança. Da-tats a 1865, els relleus dels frissos son obra de Eleuterio del Álamo. Conserva el mobiliari original, com-post per sofàs, banquetes i un sofà redó central, a més dels torxers i els aplics murals amb figures masculi-nes i femenines aparellades.

23. S

ALÓ

DE

BALL

Sofà circular central. Fusta lacada i daurada. València, segle XIX. CE3/00939 Sofàs menuts i grans. Fusta lacada i daurada. València, segle XIX. CE3/00932-00936; CE3/01112-3/01115; CE3/01268-3/01272. Aplics i canelobres. Bronze i calamina. València, segle XIX. CE3/01655 - 3/001662 Arpa Erard. Fusta lacada i daurada, bronze i cordes de budell. París, segle XIX. CE3/00099 Guitarra. Abet, palissandre, nacre i pasta negra. Fàbrica de José Benedid. Cadis, 1794. CE3/00087 Guitarra. Abet amb marqueteria y nacre. Fàbrica de Salvador Pau. València, 1830. CE3/00086

1

3

3

4

5 6

6

5

4

1

2

3

2