7/25/2019 01-ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA MSICA

1/3

ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA MSICA

Bsicament sn 6: melodia, ritme, harmonia, timbre, textura i forma.

A ms, hi ha tres operadors que actuen o poden actuar sobre cada element constitutiu per separat o

en conjunt: el tempo , s a dir, la velocitat del flux sonor, ladinmica , s a dir, la intensitat del so, i l expressi .

L'estil fa referncia a les maneres diferents com els compositors de diverses poques i diferents llocsdel mn combinen i presenten els elements esmentats. En alguns estils de msica aquests elementsconstitutius resulten fcils d'identificar, mentre que en altres noms estan presents alguns, no tots. Perexemple, la msica de comenaments de l'Edat Mitjana i gran part de la msica de les cultures orientals nofan s de l'element harm nic, i algunes composicions del segle XX no contenen melodies de cap tipus.

La manera peculiar com es tracten, s'equilibren, es combinen, es manipulen i es presenten elsdiferents elements constitutius s all que dna l'estil propi d'un perode hist ric, d'una procedncia geogrficadeterminada o d'un compositor en particular.

La historia de la msica "culta" occidental sol dividir-se en perodes hist rics que s'identifiquen, perregla general, amb el seu estil caracter stic. Per l'estil no canvia duna manera drstica, sin que evolucionagradualment i, fins i tot, amb molta freqncia es superposen estils diferents en una mateixa poca. Unaprimera classificaci ens mostra sis perodes hist rics:

Medieval (msica antiga) fins mitjans del s. XVRenaixement 1450 -1600 (s. XVI)Barroc 1600 -1750 (s. XVII)Clssic 1750 -1810 (s. XVIII)Romntic 1810 -1910 (s. XIX)Segle XX 1910 en endavant

LA MELODIA

En essncia, s una successi de notes de diferents altures i durades, que s'organitzen de maneraque tinguin cert sentit per a qui les escolta. Per aquest sentit s una qualitat subjectiva i arbitraria, la reaccique una melodia produeix en cada individu s molt personal.

Aquestes sn les caracterstiques que hem d'observar en una melodia:1- Perfil o contorn: el disseny ascendent, descendent o ondulat que dibuixen les notes en l'espai-temps

musical; hem de veure si es mou primordialment per graus conjunts, per salts o per una barrejad'ambds: rectilini, ondulat, c ncau, convex, simtric, harm nic, en terrassa o combinacions daquests.

2- mbit: la distancia entre la nota ms greu i la ms aguda; ens donar un mbit estret, mig o ample,

3- Escala : quina s la successi de tons i semitons que sustenta la melodia; pot ser major, menor obasada en algun mode conegut o inventat. Sanomena srie si es tracta de msica Dodecat nica.

4- Intervlica.

7/25/2019 01-ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA MSICA

2/3

5- Fraseig o estructura: la manera com est construda la melodia; amb repetici de cllules, siconstitueix un motiu, si apareix en forma de perode (antecedent -conseqent) o de frase nica,

6- Atenent al seu comenament : la melodia pot ser ttica si la primera nota coincideix amb el primertemps del comps (ictus inicial),anacrsica si hi ha una nota o un grupet de notes abans del primertemps del comps o acfala si la melodia s'inicia desprs de sentir-se el primer temps del comps.

7- Atenent al seu final, la melodia pot tindre finalmascul si l'ltima nota coincideix amb el primer tempsdel darrer comps (ictus final), i finalfemen si encara se sent alguna nota desprs del primer tempsdel comps.

8- Si la melodia s vocal pot denominar-se sillbica si predomina l'articulaci de sllaba nota,melismtica si s'emeten diverses notes sobre una sola sllaba o psalm dica si trobem diversessllabes per una sola nota repetida.

EL RITME

La paraula ritme s'utilitza per descriure la manera com s'organitzen els sons considerant principalmentla seva accentuaci respecte de la resta de sons, i considerant tamb la seva durada. Generalment spossible percebre, explcitament o implcita, una pulsaci estable en forma de cops regulars anomenatstemps. Aquesta pulsaci o successi regular de temps s el que loda necessita per a mesurar el ritmemusical.

L'agrupament de les pulsacions en base a que unes sonen amb ms intensitat que altres constitueix elsistema de medici de polsos que anomenem compassos. A la msica podem trobar:

1. Compassos regulars : simples o compostos

2. Compassos irregulars o damalgama: simples, compostos o combinats

3. Ritme lliure: sense comps (cant gregori)

4. L'HARMONIA

A lanlisi harm nica cal tenir en compte:

1. El material ac rdic: acords trades, quatrades, acords alterats...

2. Els tipus denlla.

3. Les frmules cadencials.

4. Modulacions.

7/25/2019 01-ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA MSICA

3/3

5. Notes estranyes.

EL TIMBRE

Tradicionalment es defineix com el color de la msica, i depn de quins sn els harm nics queressonen amb ms intensitat en eIs diferents instruments. A les peces orquestrals es tractar de constatar si

l'autor busca la fusi de timbres o, per contra, el contrast entre timbres i caldr especificar la plantillaorquestral.

LA TEXTURA

s la manera com s'entrellacen els sons d'una composici musical. La textura musical fa referncia alnombre d'instruments que hi intervenen per tamb a la quantitat de veus diferents i a com relacionen entreelles. La textura pot ser:

Textura mon dica : s el tipus ms senzill; consta d'una sola lnia mel dica sense suport harm nic. La melodiapot ser executada per un sol instrument o veu, o per diversos a l'unson o a l'octava, i pot estar acompanyadaper instruments de percussi o per un bord. El cant gregori, les canons i danses medievals i algunesmsiques tradicionals responen a aquest tipus de textura.

Textura polif nica o contrapuntstica : consisteix en dues o ms lnies mel diques de la mateixa importncia.La msica composta al Renaixement i al Barroc s pr diga en aquest tipus de textura.

Textura homof nica o ac rdica: es tracta d'una melodia interpretada, per regla general, amb unacompanyament d'acords que mantenen, bsicament, el mateix ritme. Quan predomina la melodia i elsacords es presenten desplegats (baix dAlberti o similars) es coneix com a textura de melodia acompanyada ,tot i que no hi ha unanimitat entre els te rics i sovint no es fa distinci entre aquestes dues textures.

Textura heterof nica : es caracteritza perqu tots els intrprets toquen o canten, al mateix temps, versionsdiferents de la mateixa melodia. Per exemple, una veu o instrument toca una melodia simple me que un altrepresenta una versi ms elaborada i ornamentada de la mateixa, o b una versi simplificada, per tot deforma simultnia i sense acompanyament harm nic, habitualment amb gran riquesa rtmica. Es trobaprincipalment en la tradici musical de certs pasos del centre d'Europa i del sud de la Mediterrnia, i a totesles cultures orientals.