Explique’ns en què consisteix l’Associació Valencianad’Amics dels Molins.

Fa tres anys algunes persones que havíem estudiathistòria, a partir de la crisi de Campanar, vam veure quefaltava conèixer millor aquesta horta, i el seu valorhistòric, per a valorar el significat de la seua destrucciói tal volta haver-la evitada. A partir d’allà muntàrem unaassociació sense ànim de lucre per a conèixer el siste-ma de construccions lligades al regadiu i explicar el seuvalor i divulgar-lo. Vam constatar que l’element més re-presentatiu i desconegut del regadiu valencià són elsmolins, els quals desperten una gran simpatia, però sóndesconeguts i identificats amb els molins de vent, quecuriosament ací, al país, a penes existeixen. Volíem di-fondre la importancia dels 1.300 molins d’aigua de quètenim constància que hi ha hagut o hi ha encara.

En el context internacional hi ha associacions semblants.

Sí. Als països occidentals com Alemanya, Holanda,França, EUA, Anglaterra… hi ha associacions dedica-des a l’estudi dels molins, des del punt de vista del querepresenten com a primeres indústries, i primeres ma-quinàries. Els molins són les primeres maquinàries desde l’època romana fins la primera revolució industrial.Per exemple, l’associació anglesa per a la preservació

ENRIC GUINOT

“els molins no contaminen i els salts d’aigua són fontsd’energia renovable”

84 Núm. 36 MÈTODE

Enric Guinot és professor d’Història medieval en la Universitat de València. Ha

treballat sobre els orígens del País Valencia i l’època del Repoblament.

També és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis

Catalans. En els darrers anys, en el marc d’aquests estudis s’ha interessat pel procedi-

ment de creació i desenvolupament de les hortes de regadiu a les conques mediterrà-

nies. Actualment és el president de l’Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM).

«ELS MOLINS MEDITERRANIS

REPRESENTEN UNA TECNOLOGIA QUE

APROFITA MILLOR LA FORÇA DE L’AIGUA

QUE ELS MOLINS ANGLOSAXONS»

Foto

s en

trev

ista

:M

igue

l Lor

enzo

Agustí Hernàndez Dolç*

mo

no

gràfic

pais

atges d

e l

’oblit

del patrimoni industrial ha fet ja 150 anys d’història.I és al caliu d’aquestes tradicions que ens plantejàreml’associació.

Quin tipus d’elements hi ha al voltant de les canalitza-cions d’aigua?

Les séquies històriques tenen quatre elements cons-tructius que cal valorar. Quant als sistemes de captacióde l’aigua hi ha assuts, mines… que en alguns casos esremunten al segle XV. Alguns són de pedra, altres estanreconstruïts, però la majoria conserven la ubicacióhistòrica. Parlem de goles amb les seues mesureshistòriques, les alminares que permeten anivellar l’ai-gua… Un segon element són les construccions quepermeten distribuir l’aigua: caixers, que solen ser deterra, però ara ja de formigó, i el recorregut dels qualss’ha alterat. En aquests caixers hi ha els partidors perdividir l’aigua a través d’un sistema de llengües (endos), o bé a través de portells (files, rolls…). Els ter-cers elements de les séquies són l’arquitectura per sal-var els obstacles del camí. Hiincloem aqüeductes per salvar unriu, o bé mines, sifons, canons obótes. En quart lloc tenim les edi-ficacions per a aprofitar la forçade l’aigua. Ací trobem elsmolins, entre els quals hi ha unagran diversitat. Per exemplemolins de farina, d’arròs, almàs-seres, paperers, batans, ferrerieso molins de pólvora.

Per conéixer un poc més els mo-lins. Com els definiria i quines parts tenen?

Bàsicament hi ha quatre grans espais. La part exteriorés per on circula la séquia, que normalment és un en-torn desfet: s’ha desviat la séquia, s’ha perdut el dret al’aigua… El segon és l’espai subterrani: el rodet, elscacaus… la zona per on va l’aigua que fa moure la ma-quinària. Sol estar aterrada, caiguda, per l’efecte de l’a-bandonament. El tercer espai és la sala de moles, queestà en la planta baixa, on hi ha les màquines fona-mentals per a fer la mólta. La quarta part (no tots elsmolins la tenen), es comença a instal·lar durant el segleXX. Són les cernedores, corretges, politges… que au-tomatitzaven les faenes.

Quina és al causa de desaparició dels molins?

Els molins comencen a desaparèixer cap a mitjan 1920per la substitució de la força de l’aigua per la llum.Després de la guerra es revitalitzen un poc per la ca-restia, però durant poc de temps. Hi ha més molins on

hi ha més sistemes de canalització de les aigües, comles capçaleres de les séquies, no tant on hi ha moltaaigua. També hi ha molins en zones amb tradició de regcom la Vall d’Albaida, la conca del riu Bunyol, o vallscom les de Cocentaina i Alcoi. Els ubicats a les zonesproperes a les ciutats, o a les hortes, són els que pre-senten menys qualitat arquitectònica, si bé alguns esremunten fins abans de la conquesta. Per exemple el deMontcada està documentat el 1239, de forma que jaexisteix amb la conquesta, en el mateix lloc on està ara.Ara, l’edifici que podem veure hui té 200 anys, i és pro-ducte d’una reedificació. A les zones periurbanes no ésnormal trobar edificis d’una gran antiguitat. Per veureedificis amb una arquitectura, normalment en ruïnes,gòtica, cal anar a les comarques del Maestrat i delsPorts de Morella. En les d’interior hi ha més tradició enconstrucció en pedra i també als segles XV i XVI tenenuna època d’expansió que permet fer cases i molins degran qualitat. Amb la crisi del XVII aquestes cases ja noes reedifiquen i les trobem tal i com eren.

I guies dels molins millor conser-vats, n’hi ha?

D’accessos a quins són elsmillors per visitar, no n’hi hacap, perquè no n’hi ha pràctica-ment cap de visitable, i en condi-cions acceptables, només uns200, i d’aquests, amb maquinàriacompleta, la meitat o menys.Visitable restaurat en trobem un aRequena, en què quatre persones,com una activitat particular, feren

una societat i l’han restaurat per a visites. I tambéantics moliners com Alejandro Descals, a Ontinyent,permeten les visites. Fins ara, cap administració hi haintervingut. Hem fet algunes propostes, però res. Elde Petrés, del XIV, té maquinària completa. Hem pre-sentat dues vegades una proposta a la Diputació, i nohan tingut a bé donar-nos cap ajuda.

Ha dit que els molins són les primeres indústries finsla primera revolució industrial.

Els molins són instal·lacions que han deixat de funcio-nar al llarg del segle XX. Hui, el món rural, les hortes,les edificiacions… tenen un valor, pel que representenles formes de vida de les persones que ens han prece-dit. Per tant un valor cultural. Els molins també podenfer les funcions tradicionals de residència rural. Unfet molt important és que són un tipus de tecnologiainteressant: no contaminen, perquè els salts d’aiguasón fonts d’energia renovable. Aquestes tecnologies

Núm. 36 MÈTODE 85

«LA INTERVENCIÓ PRIVADA

ÉS LA FORMA REAL

D’ARRIBAR A DONAR

UNA FUNCIONALITAT

A LA GRAN QUANTITAT

DE MOLINS QUE HI HA»

pais

atges d

e l

’oblit

mo

no

gràfic

86 Núm. 36 MÈTODE

Molí d'’en Guiot, a Rossell.Aquest molí medieval està situat al riude la Sénia i fou propietat d’en Francesc de Vinatea.

Molí medieval de Gausa (Sagunt), construït sobre un braçal de laSéquia Major; ja estava en funcionament al segle XIV.

Molí Descals. Gronsa, moles i ferramentes del molí de Descals, aOntinyent.

Molí de Montcada, situat sobre la séquia de Montcada. Els seus orí-gens són islàmics.

Sala de moles gòtica del molí de la Maria, a les Coves de Vin-romà.

mo

no

gràfic

pais

atges d

e l

’oblit

L’ASSOCIACIÓVALENCIANA D’AMICS

DELS MOLINS

L’Associació Valenciana d’Amics dels Molins té laseu a la Facultat de Geografia i Història, i el seucorreu electrònic és <avam@uv.es>, i també lapàgina web <www.uv.es/avam>. Actualment té 52socis, dels quals uns deu són propietaris de molins, iuns altres estudiosos, aficionats. Entre les activitatsque organitza hi un estudi de catalogació de molins,la publicació de llibres, i un calendari d’excursionsal llarg de l’any. Ha publicat catàlegs de molins dela Vall d’Albaida, la Safor, la Marina Alta, la SéquiaReial del Xúquer, la séquia de Montcada, i quatreséquies majors de la Plana de Castelló, i inventarisparcials de la Vall d’Aiora, de l’Alt Túria i un moltsuperficial dels molins de la província de Castelló.

permeten establir una com-paració entre diversos tipusde tecnologia tradicional.Els molins mediterranisfuncionen a reacció, és adir, l’aigua cau per un canalamb molt de pendent, i laforça que adquireix l’aiguaés el que incideix en elrodet i meneja les moles.Aquesta no és la tecnologiatradicional dels molinsanglosaxons, que són els deroda vertical (com unasénia). Aquests funcionen al’Europa atlàntica i païsosanglosaxons. Hi havia al-guns molins d’aquests a laséquia del Xúquer, i a Casasdel Río n’hi ha un que hanarreglat. Aquesta tecnologiaés de llocs on sobra l’aigua.

I quin són els avantatges delmodel mediterrani de mo-lins respecte al model demolins anglosaxó?

Els molins valencians i me-diterranis tenen una tecnologia més antiga, però mésavançada. És el món musulmà des dels segles VIII i IXel que difon aquest mitjà més avançat i rendible, el qualaprofita molt més el salt d’aigua i l’energia derivada, imostra una eficiència major. És interessant que la nos-tra societat veja exemples on la tecnologia del mónllatí, musulmà… és molt més avançada que la del mónanglosaxó. Són aspectes que ens han d’ajudar a refle-xionar.

La restauració ha de ser una pràctica habitual en elsmolins, però per a complir quin tipus de finalitats ofuncions?

N’hi ha prou. Els molins que es podrien restaurartenen un tipus de mólta més a prop de la integral, notant la industrial. Aquesta manté una major qualitatperquè les moles van a menys velocitat que en lesfàbriques. Que en algunes àrees rurals alguns molinstornaren a moldre no suposaria una competència ambla indústria dels supermercats, però podria donar unamajor qualitat als productes, a diversos tipus de fari-na, farina integral… és a dir, donar un valor afegit ales cases rurals. El molí, per exemple, es podria com-pletar amb un forn tradicional. Hi ha un mercat reduït

que aceptaria açò: igual comhi ha productes agrícolessense pesticides, també po-dria haver-hi, a un preu su-perior, productes fets a partirde molins d’aigua, ambaquest valor afegit. És unaproposta que no crearia4.000 llocs de treball, peròque contribuïria a sostindreun entorn rural. Cal evitar lamusealització, que quasisempre és l’eixida en què escau.

Societat civil o institucions.Quina part ha de tindre méspes en la restauració delsmolins?

La intervenció privada és laforma real d’arribar a donaruna funcionalitat a la granquantitat de molins que hiha. No podem convertir enmuseu cada edifici valuós.Cal pensar en una diversifi-cació, i ací intervé la idea decomarca. No podem muntar

un museu de la farina, i que cada poble tinga elmateix que el poble del costat que està a dos quilòme-tres. Això seria insostenible. Cal coordinar les actua-cions i animar les rehabilitacions privades de maneraque cada edifici antic que estiguera inventariat i cata-logat se cenyira a unes determinades regles públiquesde la Conselleria. Acomplir aquests paràmetres hauriade dependre dels ajuntaments (vigilància), semprebasant-se en unes normes establertes per la Conselle-ria de Cultura. Dur avant açò seria desenvolupar ambnormes la Llei de patrimoni valencià, que és una cosaque no s’ha fet encara. Són edificis de propietat priva-da, però no són de nova planta, i són un bé per a lacomunitat. Per tant, calen normes i supervisió.

Quines normes ha de seguir la restauració d’un molí?

Ha d’haver-hi una part dirigida per arquitectes (estruc-tures) i una altra dirigida per persones amb coneixementdel sistema de circulació de l’aigua, localització de lesmaquinàries… Els arquitectes no han d’actuar sols jaque per la seua formació no tenen un coneixement tèc-nic d’aquests edificis ni de les seues instal·lacions.

*Periodista Levante-EMV

Núm. 36 MÈTODE 87

«QUE EN ALGUNES ÀREES RURALS

ALGUNS MOLINS TORNAREN

A MOLDRE NO SUPOSARIA

UNA COMPETÈNCIA AMB LA

INDÚSTRIA DELS SUPERMERCATS,

PERÒ PODRIA DONAR UNA MAJOR

QUALITAT ALS PRODUCTES,

A DIVERSOS TIPUS DE FARINA,

FARINA INTEGRAL… ÉS A DIR,

DONAR UN VALOR AFEGIT

A LES CASES RURALS»

pais

atges d

e l

’oblit

mo

no

gràfic