Dossier d’estiuLlengua Catalana

3r d’ESO

Per tal de recuperar la matèria, hauràs de fer el dossier durant els mesos de vacances i també hauràs de fer una prova de llengua el mes de setembre. Caldrà que presentis aquest dossier el mateix dia de l'examen.

1. Fes un resum del següent text.

L’amor com a tema literariMarc Romera. Dossier LaBreu Edicions. Barcelona. 18.04.2013Coincideixo bastant amb alguns dels autors aquí presents en el fet que l’amor com a tema literari no m’interessa, com a autor, gens, fins i tot diria que ni que vagi lligat al dolor, que és un tema que sí que m’interessa molt (sobretot la conversió de “dolor” en “dolçor”, trencant aquesta paraula amb una lletra trencada, buscant-ne la conversió en expressió sublimitzada, en experiència estètica). Això no vol dir que com a lector, i fins i tot com a editor, l’amor no m’interessi. Tot el contrari. L’Ultracolors de l’Albert és un claríssim exemple de llibre on l’amor hi té un pes específic importantíssim, i jo no hi acabo de veure nyonyeria, i si n’hi ha, és una nyonyeria que queda completament sotmesa al valor estètic de l’expressió, i, per tant, redimida, si és que li cal ser redimida, pel fet creatiu.I és aquest fet creatiu, realment, el que ens pot permetre parlar de temes tan llepats com l’amor, perquè en el fons, en literatura, el que importa per sobre de tot no és el tema sinó la forma. Els temes, com diu el Joan, ja han estat tan mastegats que si no hi aportem una expressió nova, un nou llenguatge, una manera diferent de dir, difícilment poden tenir interès. Per això em fascina, per exemple, la manera com la Rothkovic parla, des d’una fredor quasi russa, de situacions o diàlegs pretesament amorosos que porten a imaginar la veu poètica davant d’una paret que no respon, i em fascina com Marc Masdeu, en els seus Peus de fang construeix una història circular amorosa on l’amor és una mena d’imposició mental necessària per a la superviviència.Tant Peus de fang com Vulcano, El talent o L’entrepà són novel·les que podrien llegir-se com històries d’amor, tot i que aquest amor sempre queda mig amagat per una trama d’acció o d’introspecció que va molt més enlllà, però no podem evitar pensar que l’amor, malgrat tot, segueix sent generador d’activitat, de dolor, d’energia, d’esperança, de qualsevol dels combustibles que porten a posar l’ésser en moviment i a generar trames.Ara no parlaré dels grans poetes de l’amor perquè la llista és interminable. El que sí que és curiós és que els que l’inventen ho fan d’una manera artificial i no sentida que no passarà realment al genoma humà fins que arribin els romàntics i facin veure que se’l creuen. És a dir, que l’amor, tal com l’entenem avui, és una creació artificial per lluir-se literàriament i guanyar prestigi social (parlo dels trobadors,

sobretot), i per tant es podria dir que l’amor, més enllà del desig, és una creació literària que sublima un instint animal/humà que és el desig. I, curiosament, el desig sí que m’interessa com a autor, és a dir, que en aquest sentit, a l’igual que algun dels nostres autors (el Joan, l’Ester…), faig un retrocés i intento anar a l’element preartificialitzat per fer una cosa del tot artificial, com és la literatura.

L’amor propi, però, he de reconèixer que m’interessa molt.

2. Respon les preguntes dels tres textos següents. (textos extrets de les proves diagnòstiques de 3r d’ESO del Departament d’Ensenyament)

Diari de la Mina Harker 30 de setembreLlegeix aquest text amb atenció.

Un cop reunits al despatx del doctor Seward dues hores després del sopar, que hem començat a les sis, inconscientment hem constituït una mena de consell o comitè. El professor Van Helsing seia al cap de taula, el lloc que el doctor Seward li ha assignat tan bon punt ha entrat a l’habitació. A mi m’ha fet seure al seu costat, a la dreta, demanant-me que actués com a secretària i en Jonathan s’ha col·locat al meu costat. Davant, seien lord Godalming, el doctor Seward i el senyor Morris –lord Godalming vora el professor, i el doctor Seward al centre–. El professor ha començat: –Penso que és evident que tots estem al corrent dels fets consignats en aquests papers –davant la nostra afirmació, ha prosseguit–: Seria convenient que els expliqués el tipus d’enemic al qual ens hem d’enfrontar. Els contaré uns quants detalls sobre la vida d’aquest home que jo mateix he comprovat. Així, decidirem sobre la manera d’actuar i prendrem les mesures adients. «Els vampirs existeixen. Alguns de nosaltres en tenim proves de la seva existència. Però encara que no haguéssim viscut aquesta dolorosa experiència, les ensenyances i els testimonis del passat aporten proves suficients per a les persones sensates. Confesso que, de bon començament, jo també era escèptic. Si durant molts anys no hagués fet un esforç per conservar una ment oberta, no m’ho hauria arribat a creure, fins que un fet concret m’hagués cridat a l’orella: “Mira! Mira! Una prova! Una prova!”. Ah! Si des del primer moment hagués sabut tot el que sé ara, si hagués sospitat que era ell, hauria pogut salvar la preciosa vida estimada per nosaltres. Però l’hem perdut i hem de treballar per tal que no caiguin unes altres pobres ànimes, si les podem salvar. El nosferatu no mor com l’abella quan pica. Ben al contrari, es torna més fort i té més poder per fer mal. El vampir que hi ha entre nosaltres té la força de vint homes i és més llest que qualsevol mortal, perquè la seva sagacitat ha anat augmentant amb els segles. A més,

domina la nigromància, que com la seva etimologia indica, és l’endevinació a través dels morts, i els morts invocats per ell, obeeixen les seves ordres. És una bèstia, encara pitjor. És insensible com el dimoni i no té cor. Amb unes certes limitacions, pot aparèixer quan vol i on vol, adoptant la forma que li ve de gust. I, també amb restriccions, pot dirigir els elements: la tempesta, la boira, el tro. Té poder sobre éssers inferiors: la rata, l’òliba i el ratpenat..., l’arna, la guineu i el llop. Pot augmentar i disminuir de mida i fins i tot difuminar-se i fer-se invisible. Així doncs, com començarem la nostra lluita per acabar amb ell? Com sabrem on és i, un cop ho sapiguem, com el destruirem? Amics meus, tenim molta feina. Emprenem una missió terrible amb conseqüències que podrien fer tremolar els més valents. Perquè si fracassem en la lluita, vol dir que haurà guanyat ell: i què serà de nosaltres?»

Mentre parlava, en Jonathan m’havia agafat la mà. En veure com atansava la mà cap a mi, he temut, oh i molt!, que el superés el temor per l’espantosa naturalesa del perill. Però el seu contacte –segur, confiat, decidit– m’ha encomanat vitalitat. La mà d’un home valent parla per ella sola, no cal que una dona enamorada escolti la seva música.

Quan el professor ha acabat de parlar, el meu marit i jo ens hem mirat als ulls. Entre nosaltres sobraven les paraules. –Jo responc per la Mina i per mi –ha dit. –Compti amb mi, professor –ha dit en Quincey Morris, tan lacònic com de costum. –Estic amb vostè –ha dit lord Godalming–, encara que només sigui per la memòria de la Lucy. El doctor Seward s’ha limitat a fer un moviment de cap. El professor s’ha aixecat i, després de posar la seva creu d’or damunt la taula, ha col·locat les mans a banda i banda. He agafat la seva mà dreta i lord Godalming l’esquerra. En Jonathan m’ha agafat la mà dreta amb la seva esquerra i ha allargat l’altra al senyor Morris. Amb les mans agafades hem segellat el nostre solemne pacte. He sentit un calfred, però ni per un segon m’ha passat pel cap fer-me enrere. Hem tornat a ocupar els nostres seients, i el doctor Van Helsing ha continuat parlant amb un to que anunciava que la feina seriosa havia començat. «Hem de fixar-nos en les tradicions i les supersticions. Tractant-se d’una qüestió de vida o mort, dóna la impressió que això no és gran cosa. Però haurem de conformar-nos. En primer lloc perquè no hi ha res més i..., en segon lloc, perquè tot això, les tradicions i les supersticions, té molta importància. ¿O és que la creença en els vampirs no està recolzada per als altres (ai, no pas per a nosaltres) en les supersticions? Un any enrere, qui de nosaltres hauria acceptat una possibilitat semblant, en ple segle XIX, científic, escèptic i positivista? Nosaltres mateixos hem arribat a rebutjar un fet justificat davant els nostres ulls. Per tant, hem de suposar que la creença en el vampir, les seves limitacions i el seu remei, de moment es recolzen en la mateixa base. Permetin-me que els digui que

se l’ha conegut en tots els indrets habitats per l’home. En l’antiga Grècia i en la vella Roma. Sorgeix a tot Alemanya, França, l’Índia, i fins i tot a la península de Crimea. També a la Xina, tan allunyada de nosaltres en tots els sentits, on és molt temut. Va seguir els bojos guerrers d’Islàndia, els endimoniats huns, els eslaus, els saxons i els magiars. Hem de lluitar contra això, i els he de dir que la creença d’aquests pobles ha estat confirmada per la nostra desgraciada experiència. El vampir continua vivint, no mor amb el pas del temps, i millora cada cop que es nodreix amb la sang d’éssers vius. Pot transformar-se en llop, com sospitem que va fer per desembarcar a Whitby, on va escorxar un gos. És capaç de sorgir en forma de polsim entre els raigs de lluna, tal com van aparèixer aquelles germanes del castell del Dràcula davant d’en Jonathan. Un cop troba el camí, pot entrar i sortir de qualsevol indret tancat i segellat. Hi veu en la foscor, facultat important en un món, la meitat del qual està sempre entre tenebres. Però escoltin bé! Té poders per a totes aquestes coses, però no és lliure. En principi, no pot entrar enlloc, llevat que algú de la casa el convidi, tot i que, un cop convidat, podrà entrar-hi sempre que vulgui. El seu poder acaba, com el de totes les forces malignes, quan comença el dia. Només en determinats moments gaudeix d’una llibertat limitada. Si no es troba en el seu refugi, només pot canviar al migdia o a la sortida i la posta de sol. Tot això és el que ens diu la tradició, i en aquest informe nostre tenim proves que és cert.»

Bram Stoker, Dràcula (text adaptat)

Marca amb una X la resposta correcta.

1. La reunió té lloc a la casa:

a. de la Mina Harker; b. del professor Van Helsing; c. de lord Goldalming; d. del doctor Seward.

2. Indica en quin ordre apareixen en el text els fets següents: A B C DAmb la creu d’or damunt la taula, aixecats i agafats de la mà, han pactat col·laborar tots plegats i han tornat a seure.

S’expliquen antecedents històrics sobre vampirs, les seves extraordinàries facultats i alguns dels seus límits.

Es forma una comissió al voltant d’una taula del despatx del doctor Seward per comentar l’informe sobre els vampirs.

S’explica a qui s’han d’enfrontar, la perillositat del vampir i la missió terrible que han de realitzar davant les proves que tenen.

a. D - A - C - B b. A - B - D - C c. C - D - A - B d. B - C - D - A

3. Quin sinònim de “vampir” apareix en el text?

a. Bèstia.

b. Nosferatu.

c. Ratpenat.

d. Dimoni.

4. El professor Van Helsing creu en els vampirs?

a. Sempre ha cregut que els vampirs existeixen.

b. Creu que els vampirs existeixen.

c. És escèptic pel que fa a l’existència dels vampirs.

d. No creu que els vampirs existeixin.

5. Què és la nigromància?

a. És la màgia del mal.

b. És la màgia dels morts.

c. És l’endevinació a través dels morts.

d. És la ciència que estudia els vampirs

6. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents sobre el vampir que persegueixen.

a. Pot adoptar la forma que vol. b. Té poders sobre els éssers superiors. c. Pot manar els morts. d. És tan llest com qualsevol mortal.

7. Qui és el marit de la Mina Harker?

a. El doctor Seward.

b. Lord Godalming.

c. En Jonathan.

d. El professor Van Helsing.

8. El professor Van Helsing explica als presents les característiques del perill a què s’enfronten perquè:

a. aportin més proves;

b. coneguin tots els detalls;

c. no els vol amagar res;

d. li agrada demostrar tot el que sap.

9. En què basa el professor Van Helsing els seus coneixements sobre els vampirs?

a. En les opinions de la gent.

b. En les històries del passat que explica la gent.

c. En testimonis i ensenyances del passat.

d. En casos reals que coneixen els seus amics.

10. Quin és l’objectiu del seu pacte?

a. Salvar tota la humanitat.

b. Salvar les persones que puguin estar en perill.

c. Lluitar sense treva contra els vampirs.

d. Crear un club contra els vampirs.

11. Un segle XIX escèptic” vol dir que és un segle:

a. que confia en el seu temps;

b. que té dubtes sobre la veritat;

c. que no té dubtes sobre la veritat;

d. que ha evolucionat poc i està preocupat.

Qüestionari 2

Adéu al termòmetre clàssicLlegeix aquest text amb atenció.

Els termòmetres de mercuri ja són història. A partir d’ara estan prohibides la fabricació, la distribució i la venda d’aquests aparells a les farmàcies de tota la Unió Europea.

L’estiu del 2007, el Parlament Europeu va aprovar la directiva que restringeix l’ús tecnològic del mercuri com a component dels termòmetres mèdics o domèstics. Durant un període de 18 mesos, aquests aparells, fins ara d’ús comú a les llars i als centres sanitaris, s’han anat retirant progressivament del mercat i s’han anat substituint per altres de diferents. A partir d’ara, els termòmetres de mercuri estan prohibits. L’objectiu de Brussel· les és evitar els riscos que su-posa la generació com a residu d’aquest perillós metall pesant, altament contaminant per al medi ambient i molt perjudicial per a la salut de les persones.

Material perillós

El mercuri actua sobre l’organisme de les persones com una de les neurotoxines més grans que es coneixen: danya el sistema nerviós, els ronyons i el fetge, provoca trastorns mentals i danys en el sistema reproductor, la parla, la visió i l’oïda. Tanmateix, la seva presència en el medi ambient com a residu constitueix una de les contaminacions més greus que poden rebre els ecosistemes, perquè es pot incorporar a l’organisme dels diferents éssers vius de la cadena tròfica a través dels compostos orgànics dels quals s’alimenten i provocar alteracions que afecten greument les funcions vitals.

Fins ara, el mercuri es trobava present d’una manera o altra, a banda dels termòmetres mèdics, en els baròmetres, el material elèctric, les piles, els interruptors, els detectors de flama, els empastaments dentals, l’instrumental sanitari, els pesticides, els fungicides, les bombetes de baix consum, els tubs fluorescents, els carburants i molts altres productes amb què convivim diàriament.

Baròmetres

La UE ja va prohibir ara fa dos anys la seva utilització en la fabricació d’ordinadors i telèfons mòbils. Ara els arriba el torn als termòmetres. I d’aquí un any tampoc podrà ser utilitzat en la fabricació dels baròmetres.

En àmbit industrial, tres quartes parts de la quantitat total de mercuri que s’utilitza al món es concentra en la fabricació del clor-sosa i d’alguns polímers plàstics. A Espanya la fabricació de clor i sosa ha tingut un cost terrible per a la salut dels treballadors. Així, l’empresa Elec-troquímica Andaluza Sociedad Anónima (EASA) va fabricar entre el 1971 i el 1991 clor, sosa i l leixiu amb l a presència de mercuri en el seu procés industrial. Com a conseqüència de l’exposició a aquest perillós contaminant, 19 dels seus 85 empleats van morir per mercurialisme (nom que rep la intoxicació per mercuri) i la resta pateix greus trastorns de salut.

És per això que actualment s’estan prenent mesures arreu del món per limitar la seva presència com a component o residu tant en àmbit industrial com domèstic. L’era del mercuri ha arribat a la seva fi.

Normativa de piles

Coincidint amb l’entrada en vigor de la normativa que marca la fi dels termòmetres de mercuri, a mitjan d’aquest any entrarà en vigor a tota la Unió Europea una nova legislació sobre la composició i el reciclatge de les piles

que pretén, en primer lloc, reduir la presència de mercuri, i, en segon lloc, obligar els estats membres a fer que abans del 26 de setembre del 2009 totes les piles i acumuladors recollits pels consumidors siguin sotmesos a un correcte tractament de reciclatge. Aquest procés ex-clourà la seva valorització energètica (incineradora).

Altrament, els índexs de recollida selectiva de piles per al seu reciclatge, que actualment no arriben al 20% a Catalunya (ni a l’Estat), hauran d’assolir un percentatge del 25% el 26 de se-tembre del 2010 i un mínim del 45% el 26 de setembre del 2016. Cal recordar que l’objectiu que marca la Unió Europea és arribar conjuntament al 90% de reciclatge el 2020.

Menys metall

Per tal de facilitar les tasques de reciclatge als consumidors, les piles i els acumuladors s’hauran de poder extreure fàcilment i de forma segura dels aparells. En aquest sentit, correspon als estats europeus garantir que els productors fabriquin aparells que compleixin aquest requisit. A Catalunya, totes les piles i acumuladors recollits a part són conduïts a la planta de reciclatge del Pont de Vilomara, al Bages.

Tanmateix, aquesta segona directiva prohibeix que les piles i els acumuladors (de mòbil, agendes electròniques, miniconsoles, reproductors d’MP3, televisors o ordinadors portàtils, entre altres) que es venen a Europa continguin més de 0,0005% de mercuri en pes. Ara, això no sempre és proporcional a la mida de l’aparell. Hi ha piles botó que contenen prop de dos grams de mercuri per unitat, més que una tele.

Què en pots fer del teu antic termòmetre de mercuri? I què n’hem de fer del vell termòmetre de mercuri? Si en tenim un a casa, no cal que el llencem de manera immediata. Altrament, però, i en aplicació del principi de precaució, seria convenient anar pensant a substituir-lo per un altre aparell dels que ja es troben a les farmàcies i que poden ser de diversos tipus: digitals, de galinstan i d’infrarojos. Respecte al seu abocament controlat, no el podem dipositar al contenidor blanc que hi ha a les farmàcies, ni per descomptat a cap altre dels contenidors de recollida selectiva que trobem al carrer. Si el llencem al contenidor de rebuig anirà a parar a l’abocador controlat de residus o la planta incineradora, on, tot i que aquestes instal·lacions de gestió de residus compleixen normes molt estrictes (impermeabilització del sòl o depuració de gasos), poden acabar arribant al medi natural, en què, al tractar-se d’un tòxic que actua per bioacumulació, anirà passant d’un organisme a l’altre a través de la cadena alimentària. És per això que cal dur-lo (dins de la seva funda) a la deixalleria o punt verd més proper on disposin d’un espai habilitat per a la seva recollida selectiva. Truca al 012 per saber on tens la instal·lació més propera. I si es trenca un termòmetre de mercuri? Cal proveir-se d’uns guants de làtex, com els que es fan servir per rentar plats, i agafar les boletes amb paper o cinta adhesiva. Res d’aspiradors ni escombres.

Marca amb una X la resposta correcta.

1. La directiva del Parlament Europeu prohibeix la presència de mercuri:

a. en tots els productes industrials;

b. en els carburants;

c. en els aparells de mesura;

d. en els termòmetres i altres aparells de mesura.

2. On es trobava fins ara el mercuri?

a. En molts productes mèdics.

b. En pocs productes industrials.

c. En molts productes amb què convivim.

d. En pocs productes amb què convivim.

3. Què mesuren els baròmetres?

a. La pressió atmosfèrica.

b. L’altitud.

c. La temperatura.

d. La humitat.

4. Què va suposar, a l’empresa EASA, fabricar clor, sosa i lleixiu amb presència de mercuri?

a. Van morir aproximadament el 25% dels empleats que hi treballaven.

b. Van emmalaltir aproximadament el 50% dels empleats que hi treballaven.

c. Van emmalaltir aproximadament el 90% dels empleats que hi treballaven.

d. Van morir aproximadament el 40% dels empleats que hi treballaven.

5. Digues quines de les afirmacions següents són vertaderes (V) i quines són falses (F).

Què comportarà la normativa europea sobre la composició i reciclatge de les piles?

a. Que les piles portin menys mercuri.

b. Que les piles no portin mercuri.

c. Que les piles siguin reciclades adequadament.

d. Que augmenti la recollida selectiva de piles.

6. Què hem de fer si tenim un termòmetre de mercuri a casa?

a. L’hem de substituir per un altre que no contingui mercuri de manera immediata.

b. El podem continuar fent servir fins que no es trenqui.

c. L’hem de substituir per un altre que no contingui mercuri.

d. Hem de vigilar que no es trenqui.

7. Què hem de fer si es trenca un termòmetre de mercuri?

a. No ens hem d’amoïnar, el recollim i prou.

b. Recollim el mercuri prenent precaucions i el portem al punt de recollida.

c. Recollim el mercuri amb l’escombra.

d. Recollim el mercuri sense tocar-lo i el llencem a les escombraries.

8. Per què no podem recollir amb l’aspirador el mercuri d’un termòmetre trencat?

a. Perquè no es pot barrejar amb cap altre tipus de brossa i cal portar-lo a la deixalleria més propera.

b. Perquè s’ha de recollir amb guants de làtex i llençar-lo directament a les escombraries.

c. Perquè s’ha d’agafar amb paper o cinta adhesiva i llençar-lo al contenidor més proper.

d. Perquè no es pot barrejar amb cap altre tipus de brossa, ja que no es pot llençar a cap dels contenidors que tenim a l’abast.

9. Per què el text porta per títol “Adéu al termòmetre clàssic”?

a. Perquè la Unió Europea vol que es venguin altres tipus de termòmetres.

b. Perquè existeixen altres termòmetres més barats i útils.

c. Perquè ha arribat l’hora dels termòmetres digitals.

d. Perquè la Unió Europea ha prohibit la fabricació i venda de termòmetres amb mercuri.

10. Com s’escriu amb lletres el número 1.991?

a. Mil-nou cents noranta un.

b. Mil nou cents noranta-un.

c. Mil nou-cents noranta-un.

d. Mil nou cents-noranta un.

Qüestionari 3

CAVALLERS MEDIEVALS Segur que has sentit a parlar dels antics cavallers de l’edat mitjana. Potser també has llegit algun llibre que parli d’armadures i escuders, de castells, de duels i jocs cavallerescos, de donzelles abandonades, de trobadors viatgers i de les croades a Terra Santa. I el més bonic és que tot això va existir de debò. Però, quan van existir i com eren els cavallers?

La paraula cavaller ve de cavall i volia dir genet. Així va començar la cavalleria. Aquell que es podia permetre un cavall per anar a la guerra era un cavaller. El que no se’n podia permetre cap havia d’anar a peu i no era ningú. Els nobles a qui el rei havia cedit terres eren cavallers. També els empleats dels nobles, els seus administradors, a qui el rei havia cedit una part de la terra, eren prou rics per mantenir un cavall; a part d’això, no tenien cap poder. Quan el rei cridava a la guerra, els senyors l’havien d’acompanyar. Els únics que no pertanyien a aquesta classe eren els pagesos i els criats pobres, els serfs i els vassalls que a la guerra lluitaven a peu. Tot això va començar cap a l’any 1000, i va continuar durant els segles següents.

Fortaleses inexpugnables A poc a poc els reis i els nobles van anar construint els castells que coneixem avui dia. Aquests castells sovint s’alçaven en penya-segats rocosos on només es podia arribar a través d’un caminet. Abans d’arribar a la porta del castell, hi havia un fossat ample, de vegades ple d’aigua. Un pont llevadís creuava el fossat. En qualsevol moment el pont es podia aixecar, el castell quedava tancat i ningú no hi podia entrar, perquè a l’altra banda del fossat hi havia muralles gruixudes amb espitlleres per on es disparaven fletxes, i amb forats per on s’abocava brea ardent a l’atacant. Al darrere d’aquesta muralla sovint n’hi havia una segona i encara una tercera abans d’arribar al castell, on hi havia les habitacions del cavaller. La sala on cremava el foc de la xemeneia era per a les dones, que no duien una vida tan dura com els homes.

Viure en un d’aquests castells no era precisament còmode. La cuina era una habitació ensutjada on es rostia la carn sobre un foc de llenya. A més de les habitacions per als criats i el cavaller, hi havia la capella, on el capellà deia missa, i una torre ben alta, normalment enmig del castell, on s’emmagatzemaven les provisions i es recloïen els cavallers quan l’enemic aconseguia salvar el fossat, el pont llevadís, la brea ardent i les tres muralles. Llavors l’enemic es trobava davant d’aquesta torre inexpugnable, on els cavallers encara podien defensar-se fins que arribava ajuda. No hem d’oblidar una altra cosa! La masmorra: era un celler fondo, estret, fosc i gelat on el cavaller abandonava l’enemic fet presoner i on aquest moria de gana si no l’alliberaven per mitjà d’un rescat elevat.

Potser ja has vist algun d’aquests castells. Quan en tornis a veure un, no pensis només en els cavallers que hi vivien. Dóna un cop d’ull a les muralles i les torres i pensa en les persones que les van construir. Les torres sobre els espadats, les muralles entre precipicis les construïen els pagesos vassalls, els serfs, com també els anomenaven. Havien de picar i arrossegar les pedres, aixecar-les a pes de braços i amuntegar-les, i quan no tenien prou forces, les dones i els fills els havien d’ajudar, perquè el cavaller els ho podia manar tot. Evidentment, era millor ser cavaller que vassall! Els fills dels serfs continuaven sent serfs, i els fills dels cavallers, cavallers.

L’aprenentatge del cavaller A l’edat de set anys, el fill del cavaller era enviat a un altre castell per conèixer la vida. L’anomenaven patge i havia de servir les dones: portar-los la cua del vestit i, quan sabien llegir, llegir en veu alta davant seu perquè sovint les dones no en sabien. Als catorze anys, els patges eren nomenats escuders, i havien d’acompanyar el cavaller a la cacera i a la guerra. Si havia

estat un escuder valent i lleial, als vint-i-un anys era armat cavaller en una cerimònia molt solemne: havia d’agenollar-se entre dos testimonis, vestit amb l’armadura, però sense casc, espasa o escut. El senyor, que l’armava cavaller, li donava un copet amb l’espasa plana sobre cada espatlla i un altre al clatell. I deia:

Per a glòria de Déu i Maria

et dono aquests tres cops.

Sigues valent, lleial i just,

millor cavaller que vassall.

Amb tota aquesta cerimònia pots veure que un cavaller era alguna cosa més que un guerrer valent a cavall. El cavaller havia de servir Déu amb la seva força. Havia de protegir els febles i els desemparats: les dones, els pobres, les vídues i els orfes. Devia obediència absoluta al senyor, i per ell s’havia de veure amb cor de fer-ho tot. No havia de ser groller, ni tampoc covard. En el camp de batalla mai no havia d’atacar un enemic aïllat, sinó que l’havia de reptar a un combat. Si guanyava, no havia d’humiliar el contrincant.

Per agradar a les dones, el cavaller no havia de resplendir només en fets d’armes. S’havia de comportar amb mesura i noblesa, no rondinar ni maleir com solien fer els guerrers, i havia de dominar les arts de la pau, com els escacs i la poesia. Els cavallers sovint eren grans poetes que elogiaven les seves estimades, la seva bellesa i el seu honor. També cantaven les proeses d’altres cavallers antics i a tothom li agradava escoltar-los. Avui aquest comportament encara s’anomena “cavalleresc”, perquè suposa actuar segons els ideals dels cavallers.

Ernst H. Gombrich, Breu història del món (Text adaptat).

1. Un “genet” (paraula subratllada al text) és algú…

a. a qui li agraden molt els cavalls.

b. que té cura dels cavalls.

c. que va a cavall.

d. que cria cavalls.

2. Qui lluitava a peu?

a. La gent pobra.

b. Els que no sabien muntar a cavall.

c. Els més valents.

d. Els soldats veterans.

3. La cavalleria va existir...

a. abans de l’any 1000.

b. fins pocs anys després de l’any 1000.

c. durant l’any 1000 i els segles posteriors.

d. només durant l’any 1000.

4. “Els castells eren fortaleses inexpugnables” significa que…

a. no s’hi podia viure amb comoditat.

b. no es podien incendiar.

c. era molt difícil conquerir-los.

d. eren llocs on es combatia sovint.

5. Els castells es construïen...

a. al peu de les muntanyes.

b. al mig del bosc.

c. a prop dels rius.

d. en llocs de difícil accés.

6. Quin ordre segueix la descripció del castell?

a. De l’interior a l’exterior.

b. De les habitacions a les muralles.

c. De la cuina a la capella.

d. De l’exterior a l’interior.

7. “S’havia de veure amb cor” (frase subratllada al text) significa que havia de...

a. tenir bons sentiments.

b. veure-se’n capaç.

c. veure-ho intuïtivament.

d. fer-ho amb amor.

8. Quins dos temes tractaven els cavallers en les seves poesies?

1.

2.

9. Digues si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F).

a. S’havia d’alliberar els presoners pagant rescat.

b. Els paletes eren obligats a construir els castells.

c. Els cavallers es burlaven dels vençuts.

d. Les dames preferien els cavallers educats.

10. A quins lectors va adreçat el text?

a. Adults.

b. Professors.

c. Joves.

d. Historiadors.

11. Quina paraula substitueix el pronom “hi” a la frase?

El castell quedava tancat i ningú no hi podia entrar.

3. Fes l’esquema del següent text:

LA LÍRICA

Considerem que formen part del gènere líric aquelles obres que presenten la realitat des de la subjectivitat de l’autor, ja que reflecteixen les seves idees, sentiments, emocions o vivències personals. En els seus orígens, les composicions líriques eren creades per ser cantades davant d’un auditori culte, amb acompanyament d’un instrument musical (per exemple, la lírica trobadoresca).

Les composicions líriques reben el nom de poemes. Estan formades per versos, que a la vegada, formen les estrofes. Les estrofes es formen a partir d’un conjunt de versos combinats d’una manera determinada, normalment seguint un model establert. Normalment, els versos lírics rimen.

La lírica es pot dividir en lírica culta i lírica popular:

2.1. LÍRICA CULTA

Són composicions d’autor conegut. Es caracteritzen per estar escrites amb versos d’art major. Utilitza recursos expressius (metàfores, comparacions, etc.) i un llenguatge culte i elaborat.

Els subgèneres més importants de la lírica culta són:

- HIMNE: expressa sentiments col·lectius (religiosos o patriòtics) d’un poble o comunitat, o exalta les virtuts d’una persona o institució. S’escriu també per celebrar un esdeveniment important, per exemple, la victòria en una guerra. El seu to és solemne. Aquesta és la forma lírica més antiga que es coneix.

- ODA: acostuma a tractar temes de caràcter religiós, filosòfic o heroic. Té un to més personal i menys exaltat que l’himne. Combina versos d’art major i d’art menor.

- ELEGIA: es compon a causa de la mort d’algú, mort que ha estat molt sentida per ser la d’una persona (normalment un personatge públic) estimada i respectada per la comunitat. De vegades són poesies “de circumstàncies”, és a dir, fetes per encàrrec, sobretot si es tractava de la mort d’un rei, d’un noble, etc.

- CANÇÓ: es una composició per ser cantada amb acompanyament musical.. Bàsicament és de tema amorós.

- SÀTIRA: és una composició en què es critiquen o ridiculitzen els defectes, vicis i conductes d’un individu o de tota una comunitat. L’autor satiritza (exagera) aquests trets negatius per tal que el resultat sigui irònic i humorístic.

2.2. LÍRICA POPULAR

Són composicions de transmissió oral, d’autor desconegut. Tenen una mètrica senzilla, amb versos d’art menor. Tracta temes de la vida quotidiana (l’enamorament, el matrimoni, l’adulteri, la feina al camp, les festes populars...). Són creacions del poble per al poble. Van ser recopilades per escrit al segle XIX, durant la Renaixença, per autors com Manuel Milà i Fontanals i Marià Aguiló.

Els subgèneres més importants de la lírica popular són:

- GOIG: composicions que neixen a l’edat mitjana. Són de tema religiós, destinades a lloar la Verge i els sants. Es cantaven el dia del sant en qüestió, en aplecs o en sortir de missa. És el gènere de la lírica popular que més aviat es va posar per escrit.

- NADALA: composició destinada a ser cantada durant les festes de Nadal. El seu contingut, per tant, està relacionat amb el naixement de Jesús, l’adoració dels reis d’Orient, etc.

- CORRANDA: són cançons populars curtes, de contingut molt variat. El tema més tractat és l’amor, però també poden tractar de les feines agrícoles, i així es cantaven mentre la gent treballava al camp, poden ser de tema satíric i humorístic (quan parlen d’adulteri o matrimoni), etc.

4. Escriu un text narratiu de 200 paraules.

5. Reescriu el següent text evitant la repetició. Usa el mecanisme de cohesió més adequat a cada ocasió.

Vicent Andrés Estellés va ser un poeta i escriptor que va mantenir un compromís al llarg de tota la vida amb el país i amb la llengua catalana.Alguns dels versos de Vicent Andrés Estellés han esdevingut molt populars.Vicent Andrés Estellés va ser un autor molt prolífic i Vicent Andrés Estellés va elaborar constantment la poesia de Vicent Andrés Estellés.Vicent Andrés Estellés publicà cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.Més endavant Vicent Andrés Estellés dugué a terme un dels grans projectes personals de Vicent Andrés Estellés: redactar un inventari de personatges, fets històrics, indrets geogràfics, productes de la terra... del País Valencià. Aquest recull, editat en més de seixanta llibres, s'anomena Mural del País Valencià.

4) Posa un número (de l'1 al 8) per col·locar cadascuna de les expressions següents al buit que hi correspongui.

1. De la primavera a la tardor, però2. En el precís instant que3. Entre el juny i el novembre4. Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys5. Entre les onze del matí i la una6. I als voltants del migdia, per uns minuts7. I el divendres sis d'agost8. Però a les dotze en punt

6 d'agost de 1996, al migdia

vaig estar enamorat d'una dona. , encara que amb molta dissimulació,

l'amor ja no mantenia tan tens el cordatge. , l'enamorament va anar fent-se borrós, igual que si ara em tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cada vegada més amb el que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella època que, durant menys d'una setmana, entre dimecres i diumenge, va

resultar que més aviat me l'estimava poc. ja no l'estimava gens. Gens? li

vaig agafar una mania com mai no havia tingut a ningú. , la vaig arribar a odiar.

l'amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de vida. Una llavor que

s'esberla de sobte. jo tanco d'un cop violent la porta del taxi que s'endurà per sempre més aquella dona.(Toni Sala)

6. Dels fragments que apareixen a continuació s’han eliminat tots els marcadors discursius. Atenent-vos a la significació de cada paràgraf, identifiqueu la posició on caldria situar els connectors que es faciliten al final de cada text.

[1] L’assignatura Pràcticum III és una continuació de les assignatures homònimes de primer i segon per diversos motius. Té un enfocament absolutament pràctic, intenta simular les condicions reals en què es desenvolupa la tasca del traductor. Constitueix un complement de les assignatures de traducció especialitzada B-A1, proporciona un àmbit on es poden aplicar gran part de les estratègies de traducció apreses en aquelles assignatures. Es dedueix que tant els objectius com la metodologia de l’assignatura tenen molt en comú amb els dels Pràcticums I i II.

Perquè, en primer lloc, en segon lloc, atès que, perquè, d’això, ja que

[2] El foc forestal no tira mai enrere, només pot cremar el que encara no ha esdevingut cendra. Això fa que l'incendi forestal sigui sempre una cinta de foc que avança, immediatament precedida per un front de dessecació, per una banda de vegetació que mor i s'asseca abans de cremar, de l'escalfor que s'acosta. Quan un foc forestal s'apaga, sempre deixa una extensió cremada més o menys extensa i una faixa socarrada o morta, no pas consumida. Fronts d'avanç i de dessecació que, a

favor de vent, recorren les planes o tramunten vessants fins que un canvi de direcció del vent, un accident insalvable o una pluja provident no els atura. Els serveis d'extinció, que han de supeditar la seva estratègia a les pautes de comportament del foc.

Per això, és a dir, perquè, però, a causa, o, en tot cas,és clar

[3] Una oficina és un lloc des del qual es fa un servei, en termes generals és l’espai on hom treballa per gestionar alguna cosa. L’evolució tecnològica pot reduir l’oficina d’un agent de vendes a una habitació d’hotel en la qual hi hagi endollat un ordinador portàtil connectat al servidor central de l’empresa mare. El terme d’ecooficina o oficina ecològica s’aplica quan els criteris emprats en l’organització i gestió d’un servei preveuen el paràmetre ambiental com un element d’identitat. L’espai arquitectònic sovint és inalterable, ja sigui per qüestions econòmiques o estructurals. Deixarem aquest apartat.

En canvi, podríem dir que, és clar que, però, malauradament, per exemple, per tant

7. Per un error informàtic, els paràgrafs d'aquest text s'han desordenat. D'acord amb el contingut í la coherència textual, ordena'ls i classifica’ls, segons la lletra que duen davant, en les graelles que tens al final de l'activitat.

Saber esperar, el falcó de la reina

a) Aquest falconet, que durant la resta de l'any és un àvid menjador d'insectes, es transforma en depredador de moixons durant l'època de cria. Fins aquí no hi ha cap cosa fora del que és usual. Moltes altres espècies canvien la seva dieta en el moment de fer la cria. Però, el falcó de la reina va molt més enllà, ja que ha desplaçat el seu cicle anual fins fer coincidir l'eclosió dels ous amb el moment de major intensitat del pas migratori.

b) I com sempre, no es tracta només del benestar d'uns ocells. En el falcó de la reina podem veure el representant de tot un conjunt d’ecosistemes insulars que clamen per una protecció eficaç. Potser els illots de l'arxipèlag de Columbrets, de Cabrera i d'Eivissa, en molts casos a punt de convertir-se en molls de temporada, són els últims racons d'un Mediterrani que ja pertany al passat.

e) Ara arriba la tardor. Per a moltes persones finalitzarà l'espera de vora nou mesos quan, a mitjan mes d'octubre, s'aixecarà la veda i podran tornar a caçar. Per a molts és el moment de la retrobada amb l’escopeta, el gos i les perdius o els conills, però molts altres esperaven una altra cosa.

d) Com acostuma a passar, els humans no som els innovadors que sovint ens pensem. La . natura ja ho tenia tot inventat. Hi ha una regla bàsica en el trencaclosques natura!: allà on hi ha alguna cosa per menjar, hi ha algú disposat a menjar-se-la.

d) I és que, malgrat la motxilla de greix subcutani que ha de permetre als ocells fer llargs recorreguts, de tant en tant s'ha de parar per reomplir-la i en les migracions sobre el mar aquesta aturada sovint aprofita l'únic lloc disponible, els illots on els falcons esperen. Elegant per la seva senzillesa, si el recurs hi és, només cal explotar-lo, és qüestió de saber esperar.

e) El flux de la migració no és esperat només pels caçadors humans, moltes espècies de rapinyaires se n'aprofiten. Però si hi ha un estrateg en aquest joc és el falcó de la reina o, com s'anomena a les terres on resulta més comú, el falcó marí (Falco eleonarae).

f) Només un detall per desbaratar el pla. Com més va, hi ha més ocupació humana del medi marí a l'estiu, els vaixells d'esbarjo proliferen i els illots actuen com a imants de turistes amb ganes de descobrir petits paradisos perduts lluny de les aglomeracions del litoral. La presència humana als llocs de cria podria tenir un efecte negatiu sobre la cria del falcó de la reina, que desplaçaria les colònies tot cercant tranquil·litat i fins i tot podria abandonar la zona en alguns casos.

h) Cada tardor són més els caçadors que fan l'aguait dels tords entre les oliveres. Viatgers de terres més fredes, del nord enllà, ens arriben cada any per fer la hivernada a les con-trades mediterrànies. Milers d'ocells passen en aquestes dates per sobre del nostres caps tot cercant l'hivern benigne del sud. 

8. Cerca i corregeix les 10 faltes que hi ha en el següent text:

2. Els segles XIII I XIV

Després de la mort de Pere el Catòlic Jaume I, el seu hereu, va renunciar a la recuperació d'aquests territoris i dirigí els seus esforsos cap a la Mediterrània:

– L'any 1229: Mallorca

– L'any 1235: Ibissa

– L'any 1238: València

En aquests moments aquests eren territoris musulmans, els habitants van haver d'abandonar les terres per donar pas a repobladors catalans en el cas de les Illes i el nord de València, i amb aragonesos al sud.

A poc a poc el mode de vida dels musulmans va anar desapareixent.

En aquesta època del regnat de Jaume I el català va començar a aplicar-se a tots els camps: administratiu, cultural, jurídic... es va convertir en model de llengua.

A mitjan s XIII Jaume I va crear la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la corona encarregat de redactar tota la documentació del regne en llatí i en català. Amb Pere el Cerimoniós es va acavar de configurar el model de llengua. Va reorganitzar la Cancelleria i la va dotar de funcionaris influits pel primer humanisme, conexedors de la cultura clàssica i del llatí. Alguns documents que en van sorgir foren:

– Els Usatges de Barcelona

– Els Furs de València

– Llibre de Consolat de Mar

2.1. La prosa historiogràfica

A l'edat mitjana la història era una manera de justificar la política d'un monarca i de prestigiar una dinastia o un senyor feudal. Destaquen les quatre grans cròniques a la primera mitat del s.XIV:

– El llibre dels feits o crònica de Jaume I

– La crònica de Bernat Desclot o llibre del rei en Pere

– La crònica de Ramon Muntaner

– La crònica de Pere III el Cerimoniós

Tenen un valor literari i lingüístic extraordinari a més donar a coneixer fets de la història de les nostres terres des de la perspectiva de la mateixa gent que i va viure.

2.2. La prosa literària

Ramon Llull es un dels grans noms de la nostra literatura i de la cultura europea. Va escriure en quatre llengües:

– Llatí: llengua de cultura de la època.

– Àrab: per convertir els infidels.

– Occità: era la llengua de la poesia del moment.

– Català: la seva llengua no podia quedar relegada. Converteix el català en una llengua apta per a l'expressió literària, científica i filosòfica i és considerat el creador de la prosa catalana.

3. El segle XV

Al segle XV es van produir una sèrie d'aconteixements polítics, socials, culturals i literaris, que van tenir gran importància per a la llengua i el seu futur.

L'any 1410 mor sense descendència Martí l'Humà . Aquest fet suposa la fi de la dinastia catalana i l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, ja que al 1412, el Compromís de Casp escull Ferran d'Antequera com a successor. A més, la unió de la Corona d'Aragó amb la de Castella mitjançant el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella afeblirà les classes socials catalanes i faran del castellà llengua d'expressió per a la noblesa.

En principi no hi hagué canvis notables en l'ús de la llengua ja que el català era emprat per la població i els escriptors. La literatura del segle XV es va caracteritzar per la qualitat, quantitat i l'originalitat. Tot i que va ser un autèntic “segle d'or” ja es comença a ensumar el gust per la cultura castellana.

El català ja s'ha configurat com a llengua clarament separada de l'occità que li atorga una consciència lingüística pròpia. Però amb el temps el castellà anirà desplaçant-lo fins a deixar-lo relegat a l'ús popular.

3.1. La llengua i el “segle d'Or”

Durant aquest segle assistim a l'hegemonia econòmica, política i cultural de la ciutat de València. Les tensions polítiques i socials que hi havia a Catalunya

contrastaven amb la prosperitat de la burgesia valenciana que convertí València en una ciutat d'una vida cultural intensa.

Les grans figures del conreu literari van ser valencians.

9. Corregeix les faltes d’apostrofació i contracció:

L’any 2159 faré 200 anys, però hi ha francament poques possibilitats que ho pugui celebrar. És a dir, tot i les previsions de longevitat cada dia més agosarades, me hauré de conformar a imaginar de quina manera s’obrirà el supositori gegant que ha quedat instal·lat a la plaça del CosmoCaixa i que conté missatges de ciutadans de el segle XXI per tal que ciutadans de el segle XXII sàpiguen com eren i com pensaven, i quines ambicions tenien o quin sentit de el humor conreaven els seus rebesavis. Com que crec en la ciència i com que el professor Wagensberg em mereix tots els respectes intel·lectuals, admeto que la càpsula del temps pot sobreviure a tempestes i a ensulsiades, a terratrèmols (que nh’i podria haver, ¿per què no?), a guerres i

atemptats, i fins i tot a el augment del nivell del mar. En un segle i mig hi pot haver de tot, però la consistència del artefacte sembla poderosa. I també admeto, amb fe cega, que el material que sh’i ha desat se ha escrit amb una sintaxi que serà entesa pels habitants que hi hagi al planeta el 2159, comptant que, aleshores, el planeta no sigui el escenari de La carretera, la inquietant novel·la de Cormac McCarthy.

10. Completa les frases següents amb el temps de subjuntiu que convingui.

Cal que ell ___________(adequar) la feina al pressupost que ha donat.

Si no vols que la nena s'__________(esglaiar) no li _____________(explicar) aquestes històries.

Si no voleu que se us __________(corcar) els mobles, els haureu de fregar amb petroli.

Si s'_____________ (assossegar) en podríem tornar a parlar.

Si les mans se't ___________(ressecar) amb el fred, posa-t'hi crema.

M'agradaria que tu _________(cantar) una cançó.

No vol que nosaltres li __________(donar) caramels al nen.

El perdonaré sempre que ___________(canviar) d'actitud.

És molt important que ells __________(triar) bé.

Voleu que ella ____________(actuar) aquesta nit?

11. Indica la funció de cada complement, digues de quin sintagma es tracta i substitueix-lo per la combinació binària de pronoms febles adient. Fes-la primer d’un en un. En el cas que sigui CD indica també de quin tipus es tracta. Si es dóna el cas que alguna combinació o substitució és impossible, digues-ho:

Exemple:

Ex) Doneu els cromos al meu fill.

V SN-CD det. SP-CI

-CD det.: Els doneu al meu fill

-CI: Li doneu els cromos.

-CD+ CI: Els hi doneu.

a) Van posar mitjons a si mateixos.

-

-

-

b) La noia ha de pentinar el serrell a si mateixa.

-

-

-

c) Les cartes van ser escrites per l'un a l'altre.

-

-

-

d) Buscaven a tu pel bosc.

-

-

-

e) Lliurarà les notes a tu.

-

-

-

f) Han vist a mi a l'estadi.

-

-

-

g) Enviaran a mi l'enciclopèdia.

-

-

-

h) Escoltaran a vosaltres per ràdio.

-

-

-

i) No portis berenar per a nosaltres.

-

-

-

j) Venia cansadament de la feina.

-

-

-

k) Penjo la llonganissa al rebost.

-

-

-

l) Prego als alumnes que no fumin.

-

-

-

m) Els nens dibuixen el mapa al full.

-

-

-

n) Donaré tot el que pugui als necessitats.

-

-

-

o) Avisen als convidats que arribin d'hora.

-

-

-

p) Vull regalar unes ulleres a l'àvia.

-

-

-

q) Telefonaré al soci al restaurant.

-

-

-

r) Preguntarem als oncles si vindran.

-

-

-

s) Donaran tot això al drapaire.

-

-

-

t) Han posat deu pessetes a la guardiola.

-

-

-

12. Tenint en compte tots els conceptes que hem explicat, en especial el referent a la lleialtat lingüística i l’autoodi, respon les següents preguntes:

a) Les llengües s’imposen? Algunes ? Totes? Com?b) Les llengües es parlen perquè la gent la vol parlar, o la vol parlar com a

conseqüència dels àmbits d’ús que ocupa?

13. Comenta la següent frase del lingüista hindú PANDE (a) en relació a l’altre comentari (b). Qui té raó? Per què?:

a. “Cal recordar que les llengües ni viuen ni moren. Simplement, són utilitzades o ho deixen de ser. A diferència de la mort, el desús és un procés reversible”

b. “No cal barallar-s’hi, les llengües evolucionen, i si ho fan cap a morir, moren i ja està. No s’hi pot fer res. És evolució natural”.

14. Comenta la següent descripció metafòrica que fa el lingüista Lluís Aracil sobre el bilingüisme social:

“El bilingüisme és la sala d’espera d’una aeroport”