ÍNDEX:

1. Localització del mite dins de

l'obra.............................................pàg. 2

2. Resum del

mite...............................................................................pàg. 4

3. Zona geogràfica on passen els fets del

mite..............................pàg. 7

4. Definició i explicació de les paraules

difícils..............................pàg. 8

5. Comentari de les al·lusions mitològiques, geogràfiques o

literàries més

significatives......................................................................pàg. 10

6. Influència del mite d'Ovidi en les arts

plàstiques........................pàg. 12

7. Influència del mite d'Ovidi en la

literatura...................................pàg. 17

1

8. Comentari personal sobre el

mite................................................pàg. 18

9. Bibliografia................................................................................

......pàg. 19

1. Localització del mite dins de l'obra:

El mite d’Artemisa i Acteó es troba en el tercer llibre de Les Metamorfosis

d'Ovidi.

En el llibre aquest mite està precedit pel mite d’Apol·lo i Dafne.

Apol·lo era germà bessó d’Artemisa, els pares dels quals eren Zeus i una de

les moltes amants que va tenir aquest déu de déus i dels llamps, Leto.

El mite que segueix després d’aquest és el de Cupido i Psyque.

Cupido és el Déu de l'amor. Molt conegut popularment per la seua

representació de xiquet pícar amb ales, amb arc i fletxes, que representen

els sentiments i els signes de l'amor.

El mite d’Artemisa i Acteó s’introdueix parlant de Cadme, rei de Tebes, i avi

d'Acteó.

Comença parlant-nos de la magnífica vida que tenia el rei i com de feliç era,

ja que tenia una gran descendència, una esplèndida muller,etc. Però –diu el

narrador- cal esperar fins l'últim dia de la vida per a considerar-se feliç, ja

que en el tram final pot aparéixer l’adversitat: Cadme havia tingut una vida 2

envejable fins que la desgràcia del seu nét, Acteó, li va portar el seu primer

motiu de dolor.

Per a introduir-nos un poc millor en el mite primer mostrarem qui fou

Cadme, i com es fundà Tebes.

Cadme fou un heroi llegendari, fill de Telefasa i del rei Agènor de Fenícia. La

seua importància en la mitologia grega radica sobretot en el fet de ser el

fundador de la ciutat de Tebes i l'introductor de l'alfabet a Grècia. Era germà

de Cílix i Europa, la qual va ser raptada per Zeus quan la va enganyar fent-

se passar aquest per un bou. Al eixir Cadme en busca de la seua germana ,

va consultar una pitonissa de l'oracle de Delfos, que li aconsellà que

abandonara la recerca d’ Europa i seguira a una vaca. On la vaca es parara,

allí fundaria la ciutat de Tebes. Quan arribaren a eixe punt, Cadme va manar

als seus companys que anaren a per aigua a la font d'Ares. Eixa font estava

guardada per un dragó que va matar a tots els seus companys. Més tard

Cadme matà al dragó. Al matar-lo, se li aparegué Atenea, que li va

aconsellar que sembrara les dents de l'animal. Al fer-ho, d’elles van eixir

uns homes armats, aquests s'anomenaren Esparts. Per haver matat Cadme

al dragó d’Ares va haver de servir-lo com a esclau durant uns anys.

Acabada la seua penitència, Cadme va ser rei de Tebes i es casà amb

Harmonia, filla de Ares i Afrodita. Més tard li va deixar al seu neu Penteu el

tron de Tebes i se n’anà amb l’esposa a Ilíria, a la vora de l'Adriàtic, on foren

transformats en serps i portats als Camps Elisis.

3

2. Resum del mite:

Abans de començar el mite comentarem un poc qui foren Artemisa i Acteó

per a situar-nos un poc millor en aquest interessant i bonic mite d'Ovidi.

Artemisa en la mitologia grega, Diana en la llatina. És la deessa dels boscos

i la caça. És filla de Zeus i Leto. Quan Hera va descobrir que Leto estava

embarassada de Zeus, el seu marit, va prohibir a Leto que donara a llum en

un lloc on pegara el sol. Però Zeus ,al veure el que passava, va enviar a

Aquil·ló, déu del fred vent del Nord, per tal que recollira Leto i se

l’emportara amb Poseidó. Aquest la va dur a l'illa d'Ortígia (Delos) on la va

cobrir amb les ones. Allí va donar a llum, agarrada de d'una olivera, a

Ártemis i Apol·lo.

Als tres anys Àrtemis li va demanar al seu pare, Zeus, que li concedira els

seus desitjos: mantenir-se verge durant tota la eternitat i mai ser atrapada

en el matrimoni. Li va demanar també gossos de caça, cérvols per a tirar

del seu carro i vint nimfes com a companyes de caça. Zeus va cedir als seus

capritxos.

Acteó era caçador, va ser criat pel centaure Quiró, que el va iniciar en

aquest art de la caça. Encara que era fill de Aristeu i Autónoe en Beòcia, és

4

poc el que es parla d'ell. Sols apareix en aquest mite, el de Artemisa i Acteó.

“Ya se alzaba Tebas, ya se podía tener, Cadmo, por feliz en tu destierro.”

Així comença el mite d’Artemisa i Acteó, parlant de Cadme, avi

d'Acteó,”desterrat” en el regne de Tebes, ja que ell era originari de Fenícia i

havia anat a Grècia temps enrere buscant la seua germana Europa.

Conta que Cadme havia tingut una bona vida, amb una bonica muller i

molta descendència, però que fins al final dels seus dies no es va poder

considerar feliç, ja que Acteó, un dels seus néts, va ser el seu primer motiu

de dolor.

En el mite es planteja una qüestió: quin crim pot haver en una errada?

Ens agradaria explicar aquesta pregunta aclarint que l'error que va tenir

Acteó va ser veure a Artemisa, deessa de la caça i dels boscos, nua quan

s'estava banyant en un llac junt amb les seues nimfes.

Aclarit açò, el mite ens diu que un dia Acteó va anar a caçar amb els seus

companys i amb els seus gossos de caça. Al migdia, després d'una llarga

jornada de cacera , amb amistoses paraules es va dirigir als seus companys

i els va dir que descansaren un poc i que després tornarien a la caça.

Mentre tots els caçadors estaven descansant, Acteó va anar a explorar un

poc el lloc.

Per aquells paratges vivia Artemisa, en una preciosa vall consagrada a ella,

rodejada de pins, on hi havia un bonic manantial de clara corrent i cristalina.

Allí solia banyar-se la deessa de la caça i dels boscos. Ella es va despullar i

va deixar la seua roba i les seues armes al costat d’ una nimfa que li ho

cuidara.

Aquesta estava banyant-se quan va aparèixer Acteó, portat pel destí.

5

Mentre explorava el lloc on estava de caça amb els seus companys, va

trobar aquell bonic lloc i s’hi va endinsar. El que ell no sabia era que per la

seua curiositat trobaria la mort aquell mateix dia.

Quan va arribar al manantial, va veure a Artemisa i a totes les seues nimfes

nues banyant-se. Aquestes, al adonar-se que un home les estava mirant, es

van enfurir tant, que van omplir el bosc de crits.

Artemisa estava roja de vergonya i de fúria i va llançar sobre el rostre

d’Acteó el que tenia més a mà, és a dir, uns esguits d’aigua, mentre li deia:

“ Ahora te está permitido contar que me has visto desnuda, si es que

puedes contarlo.” Al contacte amb l’aigua, Acteó es convertí en cèrvol.

Acteó va huir de aquell lloc ràpidament i es va sentir molt desgraciat; no

sabia què fer , ja que ara ningú el reconeixeria amb aquella aparença de

cèrvol.

Mentre pensava què podia fer, els seus gossos de caça el van veure, però

no el van veure com al seu amo, sinó com a un cèrvol.

Van començar a perseguir-lo i poc després entre tots els cinquanta gossos el

van agafar i lentament el van matar, mentre apareixien els seus companys

de caça, que tampoc el reconeixien.

Acteó finalment mor devorat pels seus propis gossos de caça davant la

ignorància que tenen de la seua condició els seus companys.

Artemisa va sadollar la seua còlera amb la mort d'Acteó i es va sentir feliç

per allò.

Alguns aprovaren la seua acció i alguns la censuraren, però tots trobaren les

seues raons per a argumentar les seues opinions.

6

3. Zona geogràfica on passen els fets del mite:

El fets del mite d’Artemisa i Acteó de Les Metamorfosis d'Ovidi s’esdevenen

a Tebes, en el regne de Beòcia.

7

En la imatge que mostrem a continuació es pot veure aquest regne.

Correspon a la zona acolorida en groc.

4. Definició i explicació de les paraules difícils:

Exequias: Honres fúnebres.

“Pero desde luego hay que esperar siempre el último día del hombre,

8

y a nadie se debe llamar feliz antes de la muerte y de las supremas

exequias.”

Aljaba: Caixa portàtil per a fletxes, ampla i oberta per dalt, estreta per

baix i pendent de una corda o corretja que es penjava del muscle

esquerre al maluc dret.

“Cuando llegó allí, entregó a una de sus ninfas, que cuidaba de sus

armas, la jabalina, la aljaba y el arco destensado.”

Hados: Força desconeguda que segons algunes persones, obra sobre

els déus, els homes i els esdeveniment.

“He aquí el nieto de Cadmo, después de suspender sus trabajos, y

errando la ventura por un bosque que no conoce, llega a aquella

espesura; pues los hados lo llevaban.”

Inminente (catástrofe): Que amenaça o està per succeir prompte.

“Regó con ella el rostro del hombre, y derramando sobre sus cabellos

el líquido vengador, pronunció además estas palabras que anunciaban

la inminente catástrofe.”

Longevo: De llarga edat.

“Le pone en la cabeza que le chorreaba unos cuernos de longevo

ciervo.”

Jauría: Conjunt de gossos a les ordres del mateix amo que alcen la

caça en una munteria.

“Toda la jauría le persigue, ansiosa de botín, por rocas y peñascos, por

riscos inaccesibles, por donde el camino es difícil, por donde no existe

camino.”

Azuzar: Incitar als gossos per tal que embestisquen.

“Pero sus compañeros, que nada saben, azuzan con sus habituales

9

gritos al arrebatado tropel.”

Desidia: Negligència, inèrcia.

“Y se lamentan de su ausencia y de que por desidia no asista al

espectáculo de la presa que se les ha presentado.”

5. Comentari de les al·lusions mitològiques, geogràfiques o

literàries més significatives:

“ Ya se alzaba Tebas, ya se podía tener, por feliz en tu destierro; tenias por

suegros a Marte y Venus.”

Cadme s’havia casat amb Harmonia, filla de els dos sogres citats abans.

10

“En medio de tantas prosperidades fue un nieto tuyo, Cadmo, tu primer

motivo de dolor”.

Acteó era el nét de Cadme, fill de Autónoe, una de les filles de Cadme,

germana de Ino, Ágave, Sémele, Polidoro i Ilirio.

“Cuando el joven hiantio.”

Açò es refereix a Acteó, que és de la regió de Beòcia, concretament de

Tebes.

“Había un valle cuajado de pinos y de puntiagudos cipreses, conocido por

Gargafia.”

Vall i font de la muntanya Citerón de Beòcia.

“Diosa de la selvas”.

Amb aquesta expressió es refereix a Artemisa, o Diana en la mitologia

grega.

“ Sacan el líquido Néfele, Hiale y Ránide, así como Psécade y Fíale.”

Néfele, equival a núvol, Hiale és la cristal·lina, Ránide és la regadora,

Psécade la pluja menuda i Fíale és tassa.Els noms de les nimfes tenen a

veure amb l’aigua, que és l’element de la natura al qual se les associa. De

fet un nimfeu és un lloc consagrat a les nimfes, ple de fonts.

“Y mientras allí se baña la Titania en sus aguas acostumbradas.”

Amb açò es refereix a Diana, ja que ella es néta del Titan Ceo i de la

11

Titànida Febe, pares de Lató o Latona, la mare, per Júpiter, dels dos

Fletxadors.

“Huye el héroe hijo de Autónoe, y en su misma carrera se asombra de verse

tan veloz.”

Amb aquesta oració es fa referència a Acteó, ja convertit en cèrvol.

“La esposa de Júpiter es la única que, en vez de hablar de si censura o alaba

el hecho, se alegra de la desgracia que aflige a la casa de Agénor, y el odio

acumulado contra su rival de Tiro lo traslada a quienes comparten su

sangre.”

L’esposa de Júpiter és Juno, l’única que s’alegra de la mala sort d’Acteó,

perquè l’odi que sent per Europa (rival seua en els amors de Júpiter i

originària de Tir, Fenícia) l’estén a tota la família d’aquesta. No oblidem que

Acteó és un nét de Cadme, germà d’Europa i fills els dos Agènor.

6. Influència del mite d’Ovidi en les arts plàstiques:

La influència de Les Metamorfosis d’Ovidi en la cultura occidental s’estén

més enllà del camp estrictament literari. Les arts plàstiques han trobat en

l’obra d’Ovidi una font contínua d’inspiració i el més complet i acolorit

catàleg de mites clàssics.

12

Aquesta és una imatge d’Artemisa que es troba en el Louvre, en París.

Aquesta famosa escultura va ser un regal del Papa Pablol IV a Enric II de

França.

Aquesta és una imatge d’Acteó amb dos dels seus gossos de caça.

És una escultura contemporània, l’autor de la qual és Paul Manship, 1925.

13

La següent imatge, correspon a una pintura en la qual apareix Cadme, avi

d’Acteó i rei de Tebes, matant al dragó. L’autor d’aquesta imatge és

Hendrick Goltzius.

A continuació, presentarem una imatge en la qual Acteó està morint devorat

pels seus propis gossos, davant la presència d’Artemisa. L’autor és l’italià

Ticiano Vecellio. Aquesta obra es troba en National Gallery a Londres. És una

pintura renaixentista.

14

En la següent imatge apareix Artemisa i una de les seues nimfes acabant

de banyar-se. És una obra de Boucher, 1742 i es pot vore en el museu

Louvre de Paris.

15

La següent imatge representa la metamorfosi d’Acteó en un cérvol. L’autor

és Cranach, 1520.

16

En la imatge que presentem a continuació apareix plasmat el moment en

què Atemisa es descoberta per Acteó, nua mentre es banyava amb les

seues nimfes. L’autor és també Ticiano en 1556.

7.Influència del mite d’Ovidi en la literatura:

A la bellesa formal dels seus versos es deu la influència que Ovidi va exercir sobre els grans poetes llatins que el van seguir: Lucano, Silio Itálico, Estacio i, sobretot, Marcial. La llista de autors que van ser influenciats per Ovidi és

17

interminable, Dante, Petrarca, Boccacio, Racine, Corneille, Shakespeare, Cervantes, Calderón de la Barca...

Però, si ens fixem en concret en el mite de Àrtemis i Acteó trobem influències en l’autor de Fábula de Acteón y Diana, Antonio Mira de Amescua, i en autors de poemes burlescos sobre el mite com José Antonio Porcel y Salablanca. Alonso del Castillo Solórzano i Melchor de Zapata també van veure’s influiïs per Ovidi al escriure els seus poemes sobre el mite.

Hem escollit uns versos de la Fábula de Diana i Acteó, de Antonio Mira de

Amescua:

Del modo que crecer con la riquezasuele el avaro amor, así crecíasu apetito mortal en la malezadel monte que gallardo discurría;cazar quiso una vez con más grandeza,aires y montes despoblar queríay gente no faltó y máquinas nuevasa la sangre de Cadmo, Rey de Tebas.

[..]Huye perdiendo el bosque, y más ligeroo más ejercitado en la carreraMelampo le alcanzó, siendo el primeroque a su dueño mordió con rabia fiera;deja el campo (teatro lastimerodel trágico suceso) de maneraque con la espuma y sangre que vertía,de coral y de nieve parecía.

8.Comentari personal:

Durant aquest treball sobre el mite d’Artemisa i Acteó, hem aprés a

treballar en grup, una cosa pràctica, ja que ens servirà per a quan

comencem a treballar, ja que sempre ho farem amb algú.

18

Ens ha agradat el mite molt, juntament amb l’elaboració d’aquest treball, ja

que les dos estem d’acord en què la mitologia clàssica es un tema fascinant

i molt interessant.

Hem pogut veure que vam encertar en l’elecció del mite, ja que a les dos

ens ha agradat molt i el trobem molt bonic.

Durant l’elaboració d’aquest treball hem tingut uns pocs problemes per a

trobar informació sobre Acteó, tot al contrari que d’Artemisa, però ho hem

sabut resoldre amb paciència, i amb un treball cooperatiu de parella.

Ens agradaria destacar tota l’ajuda rebuda per part de la professora durant

les classes de TMI(Treball Monogràfic d’Investigació) i també l’esforç fet per

traure aquest treball endavant, ja que, encara que a les dos ens agrada

molt el tema, al principi no teníem ni idea.

En conclusió ens ha agradat poder fer aquest treball, i esperem que siga un

èxit en la nostra carrera d’estudiants de l’IES Antoni Llidó. Gràcies a tot el

treball cooperatiu de parella i al bon ambient entre les dos companyes hem

pogut desenvolupar aquest treball de manera agradable per a les dos.

9.Bibliografia:

Diccionario Espasa. Mitología Griega y Romana. Ed: Espasa

Ovidio Metamorfosis. Alma Mater.

Héroes y Dioses de la antigüedad. Guía Iconográfica. Ed: Alianza

Romances de la Antigüedad Clásica. Marichu Cruz de Castro. Ediciones

19

clásicas. Madrid.

Fàbula Diana y acteó: http://209.85.229.132/search?

q=cache:uM3NMDD_hCUJ:revistas.um.es/analesfh/article/view/

57441/55341+jose+antonio+mira+de+amescua+mito&cd=7&hl=es&ct=cl

nk&gl=es

Influència de la Metamorfosi:

http://209.85.229.132/search?q=cache:FEehTWzRSu0J:www.supercable.es/~jaimemorente/Selectividad/sel_epica.htm+INFLUENCIA+DEL+MITO+DE+OVIDIO+EN+LA+M%C3%9ASICA&cd=3&hl=es&ct=clnk&gl=es

Influència del mite:

Fotocòpies repartides per la professora de TMI.

Imatge d’Àrmemis:

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Diane_de_Versailles_Leochares.jpg Imatge d’Acteó:http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/5manship.htm

Imatge de Cadme:http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Cadmo.jpg

Imatges del mite:

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Tizian_001.jpg

: http://www.elolimpo.com/73.muerte_de_acteón.ico.html

http://elcinturondehipolita.com/wp-content/nuevo-15.jpg

http://piratesandrevolutionaries.blogspot.com/2009/10/becoming-prey-transformation-of-actaeon.html

20

21