•

----------- - +- ---

'

ANY Ill HAkCeLONA 2 7 ne AB~IL DE 1883 NUM. 97

r VERMELL ~

l

:: SALtJT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS u ARTS Y LLETRAS ::

PRF.t .:> OF. VENT A 15 exemplars. . . . . . . . . . . en.t pe .. <1eta La.da núml!ro. . . . . . . . . . . 2 q ua rto~

Surt a ll11m ab tota re¡rularitat a lo menos una vegada cada si?t>11a11a

SUSCRlPCIÓ • P&B' AlXECAR UN MONUMKNT Al , I NS IONB MÚSICll·PO&Tà

REr.A~(:IÓ Y . ADMINISTRACIÓ

6 - RONDA DE LA UNIVERSITAT- 6 BARCELONA

I . Deu es omnipótent. li. Deu es bondat.

•

3.0~EP ... • .. ~!~~-~LA~ Ill. Deu esftí -r"l""r ~ ..- .... ._, '8: ~~ "' Aqoeütres ~ncíl)ís, sense estrafer un

_R•_'ª- l sol mot, estan escrits ínteg ros y en lletras Suma anterior . . . 214- de motllo eu q·ualsevol doctrina carca!!!

Soc:i<'t nt ('oral mnnlh·ulwml(' R l P rogr<'80• 104 Ara entrém en consideracions, y si lo-

1'vtal. . . . . 318

8e admeten donatius en aquesta l{eclarrió.

Deu es un quadro en blanch, sobre 'l qual no hi ha mes inscripció que la que tu mateix hi posis.

LUTEBO

1No s' han fixat may. mos benvolguts lec­tors, en la idea que de Deu ne tenen for­mada los cat6lichs, apostólichs, ultramon­tans. carcas y companyía~ tNo han passat may cap ratet examinant ias definicions que d' aquest St1,. (?) dónan. tota aquesta trepa, femer del sig le x1xt

Suposo que no s' ocupan vostés ah cosas tan petitas, ni molt menos se fan ab gent tant diminuta; pero siga no mes que IJer matar un ralet, 6 bé pe.r riure una estona ab los clatells lla:iuls, vaig avuy a ocupar­men convidantlos a tots vostés a saborejar un poch la doctrina carca, y a coneixe no mes que de vista, al Deu dels católicbs, apostólichs, romans, etc., etc.

Com que socb amant de la claretat, a tí de poguer combatre a n' aquesta farsa ab us propias armas, comensaré per sentar los tres principis següents. que son lo f~ namenj de la teología y religió católica:

l •

gro, que no ho dubto, demostrar que aquets principia fan m'olt poch favor al mateix Deu, que 's contradiuhen, y que, en una paraula, son falsos, donaré per ben em­pleats lo paper y tinta que gasto encara, que siga llastima 'l temp~ que en materias clericals s' emplea.

En primer lloch , pregunto: 3i . Deu es omnipotent y tot quant existeix ha sigut per ell · creat, . si con forme diu la Biblia, va crear a Adan y Eva, a fí de concedirlos eternament la gloria del cel; iper qué ·¡..1er­meté que Eva fos enganyada tan tonta­ment per 1;1 serp1 iQuina necessitat tenia, poguentho tot, de tenir una serp en lo Pa­r:ihíst iNo sabia ell ja ab anticipació, que aquestaserp, tentaria un jorn i la primera donat Si preveya, ~onchs, aytal pecat, ¡per quin motiu tio l' evitat

Per altra part: tPer qué no formi perfets al primer home y donat ¡No eran obra de elit iPer qué, donchs, faltaren i sa obe­dienciat . ¡Pot concebirse un autor omnipotent, que fassi malament una ohrat Y si li fi, ¡qui 'n tindra la culpat

Per Jo tant, si De•1 sent omnipotent, for­mi imperfets a nostres primers pares, los hi feu per ser aqoes,~a sa santa voluntaL, y per consegüent ell è9 responsable de la falta de Eva,. perque, potlentla impedir, no

. ' ' .

PREC".l DE SUSCRIPCIÓ Tot Espanya, portat a domicil i. . . 8 rals 'trimestre Paissos de la Unió Postal. . . . . 16 id. id.

Dona números extraordinaris stmpre que ho dnrui...,. las cir c1mstanc1as '

ho féu; ell té la culpa d' haber sigut llen­sats Adan y Eva del Pnrahís. y es culpab1e tambt, de qne h\ ls SQ$ dAAc~n~cnts tin­gan d' anar a rrastrats per la terra, com­batent ab tota classe de pestes, qne ell ma· teix sens cap mica <l~ concicncia nos envia a fí de fernos mes pesada nostra penosa existencia. Ell es rcs::>0nsable d' aquest conjunt de passio1ts, ódis , ambicions y g uerras que regnan contínua,uent entre sos fills y .. . per acabar, diré que ell té la culpa de qu' en Sagasta sigui espanyol y de que j o m'expressi d' aquest modo, desde las columnas de LA TRAMONTANA.

iNo veyé u, donchs, carcas, de quina ma­nera tractéu al mateix Deu, i quí adoréot

Pero reasumim y veuróm mes palmaria­men t sas contradiccions: Com ja s'acaba de veure, si Deu es omnipotent, no pot ser bó, y en aquest cas, seria indigne de ser tingut cum a Den; si per altra part, Deu es bó, no pot esser de cap manera omnipotent, y en aquest supost, ja no hauria fet lo mms de res, no hauriaressucitat, ni hauria u soc­cehit molts altres miracles, que 'ls ensota- _ nats s' atreveixen encara 4 predicar, en Ti­gilias del sigln xx.

Queda, doncbs, demostrat que 'Is tres principis carc;is aJudits, estin renyits ab lo sentit comú, y que, lluny d' abbar J benebir i Deu. J' insultan dNJcarada 1 terriblement.

ïNo veyéu, donchs, senyors carcas, vos­altres que trafiquejéu ab llana, com adme­tent també las mateixas rahons que aleguêu pera sostenir la doctrina carcunda, reaul­téu vensuts y enfangats ftns al coll, ab gravíssimas contradiccions1 Mes per xó no

•

\

l •

l

Pq.• :a

111 penséu pas que intenti convenceus, ja­may m' he proposat tal cosa: l' honra pri­mer que tot.

Tan sols vos dispensaré 'l favor de dir­Tosqueestudiéu, que vos instruïu, no ah la Biblia, sino ah la Ciencia; que en tot tem pi hi han hagut supersticiosos y fanAtichs que, no tenint res mes que fer, han inventat Deus; que 'Is grechs, segons l' Historia, sa­erificaban Jas mes· sabrosas viandas y excel·lents vins Asos Deus; que 'Is negres de Guinea, tenian per ídols, una pedra, un arbre, un riu, un animaló un objecte des­preciable qualsevol; y que 'Is salvatjes de la lndia, adornban a una banya de bou, y altres al sol y la lluna; y després que 'us hagul!u en t.era t bè d'aques tos da tos, lo qual no podr~u consPguirho mes que abl'es tudi, contesteumc a 'n aquesta pregunta: iQnina difcr<'ncia hi ha e:itre aquelJssalvaUes que adoraban una '(ledra, un a1·òre, una banya de bou, ó un altre qual se,o l objecte, y vos­altres los car-católichs que adoréu y pre­guéu A trossos cle fusta (part de un arbre), passats per la ma del artista~

JOANET BRUT

..... ***'********'******•********* .................. ~ .... **

LAMENTS D' UN COIX

,Oh peres pocb geOlhélrichll !

J .. o 1ier <!oix, di~nes lectors, m<· fa pos sa r dins tl·lrfrhs y 1fügui-los hn.sta nt fort.R. ;Mw~ por<'s, ma l constnwt.ors, no fon•11 gayrc gcométriclis!

.-<1Jui Uf/a/a t~n cui:J· per company. (dlll 11 11 molt nnt.1ch adagi) lt1mh{ es <'ui.r al cap del any.-Per ~o tant , no es gens estrany 11u<' .10 111ay nh companys vagi.

8~ un altre coix m' acompanya, (tcrur ratxo'lsa es prccis) tothom ti riure s' afanya com iii fos!lim cosa estra~ya. ¡Rc11, son costums del país!

i 1wntat a la Canuda conquii-to a lguna modista, quan camino 's queda muda

• si li parlo, y resoluda. prest s' o.parta de ma vista.

Quan un coix pel carrer pasaa caminant ab greu desfici cada insolent que traspa;sa. aixís diu nh to de guassa: -¡ Veyam si ho pendra per vici.'

Si 's mou pels carrers camorra en temps de revolució, tothom per po '& posa. a corre. Jo, caminant ab patxorra, m ' exposo a una vil acció.

Si recorro bazars bons lo sastre sempre s' escl~a. ¡Com que jo li moch rahons perque 'm probo pantalons y tots son llarchs d' una cama!

De casa l' apotecari sortia molt resolut, y esclama cert perdulari, fent de mi un mal comentari: - Vici8 de la joventut.

Acompanyant ah dolor un difunt al cementiri, un va escJamar:-¡Quin mal cor! AquelJ que acompanya 'l mort, encara salta ab deliri.-

Lo ser coix, dignes lector, me fa pasaar diu tétricha 1 ~atot butant forts. ¡l(01·parea, mal comtructon, ao f'oren gayre geoínétricha!

~ Boo~eu~(a) J~oo•v•

-<x>-

\

.. LA TRA~ONTANA

Ja fa temps que sabiam que El Obrero tenia lo seu fort en fer veure lo blanch ne­gre, pero aquesta condició l'ha posat tant de relléu en son últim número al contes­tar A nostre suelto de fa quinze dias, que be se li pot donar lo títol de mestre en la ciencia de fer rombregar ah rodas de molí.

Perque nostres lectors pugan passar un rato distret analisant de quin modo sab Hortir del pas lo dormider colega, n' hi co­piarém algun bocine~ ..

Comensa de aquesta manera: l «Contestando La Tramontana al suelto l

que esta REVISTA le dedica en su penúltimo ¡ número, nos bace saber que no le hemos contestado bien y como merecia.>

D' aixó en cataU, parlant familiarment, se'n diu una 9uatlla. Invitém al colega a que copihi lo tros nostre en que dihém aixó. tA qué va que Ho~'l trobat

Y diu en un altre puesLo:

« ... segun Ja señora Tramontana, las le­tras para los literatos; ... >

la tenim mascle y femella de ,quatllas. Pero no 'ns apressurém, que El Ubt·ero se­gueix dihent:

« ... y si se tiene en cu e o ta que para ser literato antes se ha de ser burgués, bien puede comprenderse que realmente quiere la emanci pación intelectual de Jas cl ases obreras.»

Respecte al primer punt, a pesar de que res d' aixó deyam, estém molt lluny de · creure que la literatura tinga rl' esser cul- ' tivada . per uq_ sabater 6 un drapayre. a cambi de que: un literato ó un home de : cienèias fassi sabata: ~ tir .. de un carretó. · Creyém que ~euria d

0

onar~~ 4 tothom una i

complerta ensenyansa integral, gratuïta y garantida, pera que cada un pogués se­guir en ciencias, arts ú oficis alló que li 1

vingués de natural inclinació, y una ve­gada determinada convenientment l' apti­tut individual, zapatero d tus zapatos y en paus.

iNo ho creu aixís El Obrero, Donchs bon profit li fassi.

Y tocant A l' afirmació que fa de que cpera ser literato avans se te de ser bur­gés,» li dirém que si intenta probarho, es­tém disposats A desferli. Es mes. Estém disposats A demostrarli que 'ls lileratos avuy, per regla general, son obrers y ex­plotats com qualsevol altre. Apa, maco, bona ocasió pera entrar en polémica y llu­hirte.

¡Y no saben per qué ~ El Olwero li ha fet tan de mal aquesta barreja de litera­tura f sabatast Perque habia pretingut co­neixe que LA TRAMONTANA usava Ull llen­guatj~ «propi, molt propi, enterament prop~ (aixfs ho deya) del que usan los re­dactors de la inmoral y escandalosa no­vela titulada El Nofre y la Marieta-. y nosallres li contestArem qu,e no era culpa nostr'1 que un sabater volgués entendre en literatura, per exemple. El Obrtto s'ha declarat confrare y ha ·prés candeia, pero molta candela, y fina ha quf'dat satisfet (aixfs ho diu) de la trostra confeaid.

Ja te rahó aquell ' refran que diu que n (

Gt]tlelt mon qui no ·'• consola u pergtJe no

N6m. 97

vol. Aixís ho deu h r comprés nostre contrincant al donars er satisfet.

També 'ns diu ab m t retintin, y fins hi fa brometa, que així com nosaltres ~o pensém cambiar de o ió, ell ha camb1at y cambiara sempre qu li demani la con­ciencia y la rahó.

Aixó mateix es lo e diuben tols los polítichs que cada d 's giran Ja çasaea pera ter lo seu negoci

¡Que 's pensa El O°"fJ o que creyém qu~ ell ni ningú dirA qu cambia de opinió per convenienciat Ga orne, ca.

Lo mateix que diu4' p periódich del car­rer de Ponen t han t tots los apóstatas desd' en Castelar A n n Nocedal.

No obstant, nosalt s podriam contarli un qüento de un ana uista que va rene­gar de sas ideas ab la condició de que 'l volguessin ~ ce rta n ta revol u cio na ria per veure si faria f~olla, y ara diu que va ferh o perque li d anava la conciencia y la rah ó. tEh que necessita barra pera fer semblant afirmació on lletras de mot­llo1 Donchs prometép a El Obrero que, si arribém a contar lo tüento serA ah tota la propietat qu e so n argument requereix, y que pe 'l modo de senyalar tothom conei­xera a l autor.

Y per final El Obre1·0 'ns ve A dir: - Preparat, TRAYO~TANA, que ara ve

'l bo. Y allavoras a lsa ' l bombo, agafa 'l violon

per maneta, y descarregant ah furia 'ns deixa aterr<1 ts .

tMay dirian que 'ns diu per contestar A lo de la literatura y las sabatast

ponehs nos ~iu .. 13y, n ... o g_o.so! ¡¡es una cosa que 'ns deixa lan petits, peto tan pe-tits! ! !

En fí, lo lector ja 'ns dispensarA. Don eh s nos diu ... vam os ... qne un re-

dactor . .. de ... LA ... TRAMONTANA •••

¡¡¡¡¡¡Ha fet gimnastical!!t!t

¡¡Pe.r l' amor de tots lvs Deus, senyor Obrero, que aquestos arguments deixan xafat A tot lo mon!!

Sí, senyors, un redactor ha fet gimn4s­tica ... ¡¡en un trapecio!!

¡Horror! ¡terror! ¡furor! ¡A lo menos fes gimnAstica ah la ploma

com El Obrero! Pero ca, LA TRiltONTANA estA perduda.

Lo periódich de la son li ha descobert lo marro.

¡Ves qui 'ns feya embolicar! La ploma 'ns ca u de las mans, y no po­

dém continuar contestant las trapasserías de El Obrero perque la seva llógica 'ns ha deixat glassadas las sanchs en las nostra• venas.

SerA per un' altre dia.

EPIGRAMAS -¿Vola ctinne abont na Baldomerot

-A fé una gorra, Batilta. -¿Una gorra? ¿Que 'ta gorrilta?

• -No, noy; pero 1och gorrero.

-¡Olal ¿Ahont TU C.-imiro? . -Al Bon Retiro, llagí,

· -Al Teure 'l Faust.? ¡)(e.'n admiro! -Bea de Fauat, lo Bon Bdt.iro per mi es quan IOCla í. dormi.

Q.:SO. r

. "'

-

1

-N6m. 97

Sempre 'ls poUtichs ser4n lo mate ix. Una especie de n egociants del poble. O sino díguintme qoé 'ls semhla de la

vinguda d' en Castelar y del sermó que feu en lo cemen tiri nou.

Que l' iJustre apóstata hag ués vingut per la mort d' un am ich y s' hagués con­cretat a hon ra r la seva memoria y e logiar al difun t, con formes; no hi tindria r es que dir.

Pero d' aix6 a pendre per pretext un en-terro pera vi nciica rsc c1e actes de sf ma­teix, fent propaganda políti ca y tirant ex­comunions als que no pe nsan com don Emili, vaja, tr~b~ qu e hi va tanta diJcren­cia co rn de mi a un possibilis ta .

Ara com pren eh ah on t dobia a pe nd re de negoci s aque ll nort-americA de l qiic nto que per a nuncia r be y barato se convin g ué ab un sente nciat perque dc. de '1 patíbul, quan toth om estós ate nt, declarés que la meJl or cervesa del mon era la fabricada per m is ter Th. ab lo qual aquest con seguí A poch pre u una popularitat moll superior A Ja de l Peo Malagueño y g ra n sortida i la seva cervesa .

Vaja, pro.cedimcnt possibilista y res mes.

En quant a l fondo del discurs polítich (no elog i fún ebre) del Sr. Castelar, he m de dir que en _nostra vida ha bé m sentit un es­tira y arronsa de tnes bP.mols. DPqpró~ <L' u r1 brillant. príodo deista,

espiritua lis ta, e tc., e tc., un altre perfodo heterodoxo y fins mate rialista, pero no ménos brillant y eloqüen t.

Can tan t un himne A Catalunya tot ftorit y poNich, se tornà per curts moments tan catalanista, que ja e~perabam sentirli alló de:

¡Ay Castella castellana si la terra catalana no t' hagués conegut may!

Mes ¡oh decepció! darrera aquells des­fogaments provincialistas sortí ab la mú­sica de la patria espanyola, la unita\, la identitat de rassa y de llengua, y no pari fin s ~ trobar bona la malebida y pesada eentralisació madrilenya.

Això no fou obstacle pera que una part dels que l' escoltaban l' aplaudissen, del mateix motlo que a: fer responsable al poble peP la pérd ua de la República l'any 73, cosa que, ab permís de D. Emilib, qui 'n te la culpa son los gefes-per tot arreu funestos,-que avans de saci·iftcar una mica de vanitat personal haurian cru­i;iftcat cent Repúblicas, habenthi contri­bubit no po ·h ni gayre las nulitats eleva­das llavors al rango oe personatjes.

Si 'l pobre poble tingués canciencia de las cosas, cregui 'l Sr. Castelar que avans del 3 deJaners'bauria ben espolsat de tota aquella trepa, sense esclóurel i n' ell, ni hauria consentit la legalitat de Sagunto ni mol tas altres eosas, inclús lo discurs del

cementiri nou.

l

!-------f

1 LA TRAMONTANA

¡Tremoli, Sr. Castelar, pel dia que 's puga acusar al poble d' baber fe t algo ab con­ciencia! ... l ... .._,

y a propósit de disc:nsos dº e n Castelar. En l' últim que fe u ·é,n lo Congrés dig ué

que ' Is f usionistas bà•· comés una gran apost<usia y una criminal <W:epcii>.

Y no obstant, D. Emilio es la benevolen­cia mes g rossa del f usionisme, y 's fan cada carícia que can ta ' l credo.

Dime con guien andas ... •• •• ••

A Mataró se han coa ligat los fabricants y han despatxat de sas f~bricas a ls obrers.

A Manresa han f P, t )o mateix. Y pe r molts punts las coalicions de la

classe mitja pretene n rend ir per fam als honrats fills del traba ll.

Sembla que en alg un s punts las autoritats mate ixas han fet csfo rsos pera ev itar lo corlflic te, pero la intemp~ranci a dels in­dustrial s ha fe t ineficAs tot bon anhel.

Ta ls successos, pe r mes que 'ns dolen, no 'ns estranyan.

Iniciada la lluyta de classes, única qu' en lo mon civilisat te rahó de ser, los pri­Yilpgiats per la fortuna no poden sufri r ni lag pacífi cas reclamacions del desvaJgu t.

¡Imbécils! No coneixe n que ab sa êJlto­lerancia carregan mes y mes la mina re­volucionaria, y q.ue tant mes prompte y grossera l' estrépit al rebentar quan mes comprimida estiga la carga per ells aglo­merada!

Oprimiu. tiraniséu, matéu de fam al tra­ballador y acaparéu riquesas ara que ' us topa, pero no 'us qúeixéú mes tart si al­gun dia vos tocan sufrir las conseqüencias de la vostra tiranía, y vos arreplega algun núvol de la tempestat per vosaltres pro-vocada.

•• ...... Lo ministre de la Guerra de Fransa ha

fet 8uprimir la missa que 's deya en lo quartel de Iuvalits.

A Espanya fem mes. Aquí se suprimeixen los invAlitats . Ey! exceptuant ios empleats norninals.

**

A Castelló no saben ahont portar los presos que 's posan malalts.

Aix6 ra¡. Que 'Is deixin al carrer y veurAn com se

curan desseguida. -- .. Lo gobernador de Madrit ha manat su­

primir lo ball y cant ftamenco en tots los caf és.

¡Pobres glorias nacionals, com van per

terra!

El Eco de Barcelona, peri6dicb conser­vador, se burla dels federals pactistas bar­celonins, perque no més se gastan d uas pessetas per barba pera celebrar l' aniver­sari del 23 de Abrll del 73.

Te molta rahó 'l consenador colcga. Fa molt descamisat aixó de no més gas­

iarae vuyt rals en un tiberi.

l

l

P6g.• J

Los com panys de deYoció del Bco i lo ménos s' hi gastarian una dotsenota de du­ros per cada un .

Sols que hi hauria la ,_tita diferencia de que 'Is conservadors bo farian pagar al país y ' Is federals s' bo gratan de la pro­pia butxaca després de haberbo guanyat en sa major part arrastradament.

Vels' aquí la única diferencia que va de una fartanera conservadora 4 un pa y tra­go fede ral. -•• ••

Avuy fa tres setmanas , y ah motiu de la publicació <le u n suelto en que ·ns·ocupa­vam de la re unió del~ obrers fusters que protestaren da ll1ga1·1e ab sos esplotadors, pregunta rem a nostr& ser:\flch colega El Obrero si pod riam sabP.r la seva opinió res­pecte a la ci tada Llioa.

Donchs Jo periórl i eh cascall (en castellA adorrllidera) s' ha ca llat com un mort, pen­sant sens duple quP. d boca tancada no hi entran mo$cas.

No"altres no obstant reincidi rém en la pregunta fin~ que El Ohrero ' ns contesti que equí vulga saber que vagi :\ Sala­manca.>

Res, som aixis. -- -Segons un periódich local. tres indivi­

d uos de la polida secrPta que manté 'l He­nyor Gobernador civil de la proçincia. atropellaren brutalment A un honrat pare de famíli a que anava a cobrar CPrta canti­tat.

Lo jutjateutent e n l' assumpto y l' infel~• atropella t. quP ho fou ~ garrotadaq. e~ti gravíss im.

iSi sera cert que l' .Afri~a comensa al pla de Palacio?

•• .. ... Gran moviment obrer se nota actualment

i Tarrassa. La federació local dels traballadors de

aquella ciutat te establerta una escola lai­ca que, no sent ja prou capis, van a en­grandiria en un nou yespayós local, abont los federats pensan educar sos fills, sense mis tificacions rPlligiosa s ni polfticas .

Los fu sters que dormen per Barcelona ab la lligtJ. dels patrons, pretingueren probar fortuna en tre 'Is terraaenchs, pero ... ni ' Is mils; aquestos comprenen que 'l gat y la rata, la mosca y l' aranya, may estar.in be en un mateix puesto.

Endevant y fora, fills del traball, que 'l porvenir es vostre.

... .. A Sant Joan Lasfonts los obr$"& volen

exercir lo dret de reunió que la Constitu­ció senyala, y passan avís i l' autoritat, eom prevé la lley vigent de reunions.

L' arealde, que 's preocupa per lo vist ben pocb 6 gens de lleya ni de constitu­cions, se presenta al lloch de la reunió, no ab la vara de mando, sino ab una vera de freixa, pregunta qui 'na eran los que •o­lian parlar, y auxiliat per la goardia cim los agafa, diaolt la reUDi67porta'lapr8108 i Olot, abon t son poutl d...,aida en lli-

•

bertat per lo capiü dels civils, esgarrirat sens duple de la barbaritat del Monterilla de Sant Joan Lasfonts.

Pero senyor, tque no hi ha carretó d' ar­caldes a Sant Joan pera recullir ab llas als que pateixen de hidrofobia~

¡Pobre vehinat, exposat a tals perills!

** ...... Lo general del lloron diu que vol fer di·

missió. ¡Ay pobres de nosal tresi

** ... .. Dos periódichs mes han sigut denunciats:

La lzqui.erda dindstica y La Montaña de Madrit.

Dos motius mes pera refermar al minis­teri fu sionista la benevolencia decocra­tica.

**

Se diu qu e 'l minis tre senyor Gamazo, tracta de µosar remey a la empleomanía nominal, es a dir, als que no mes cobran la nómina sens fe r res.

Aquesta reto;·mit quedara complerta la sPtma11a <l els tre~ dij ous.

Ja ho veuran . -•• •• .\ctual ment torna a remeuarse lo de do­

nar di etasa lsdiputats, y alguns periódichs apoyan que sigau de mil ?uros al any.

-Si a ixó son die tas, d~~a un fart, no sé qué fari'in aquets senyo s si men;essin de la nació.

s~gons té enté8 noslr apreciabilíssim company en la premj)sa l Obrero «las ne­>gociaciones entabla<las ntre la Sociedad »Tipogràfica de Barcelo~a y el grupo que »de aquella se separó ha pe algun tiempo, :i.para llegar a un acuerdo }' celebrar el :.pacto de union no darau¡resultado alguno :i.a consecuencia del desc~nocimiento com­»plelo de la Federacion, que las bases de »los sepa ralistas contien .>

Pero senyor Obrero: t ue escriu desde la Xina ó desde Barcelon t

Ja sap que fa alguns n meros li deyam que sempre que 's fica en ipógrafosliama­ga11 l' ou.

Y per lo vist continú n amagantli y li amagaran perpetuament.

Primer disbarat: «Neg iacions entre la Societat Tipografica y un rupo.» Las ne­gociacio ns son, 6, mes be dit, foren entre du as Societats: Ja Tipogr fica y la Solida­ria de obrers impressors.

Segona butllofa: «Lo gr po quede aque­lla societat va separarse.> Per haber firmat una protesta contra una di tadura irritant, to ren ewpulsat& vuytanta e nch socios falai­ffcantse una votació.

Tercera mentida: «Dese neixement com­plert de la Federació.» La bases a que alu­deix El Cbrero diuhen: c~mientu de la Fed11racion Tipogrd/fca.

Ara vinam aquí, sant cr sti4: ¡Es aixó discutir, raho ar, escriure en

serio 6 quét Aixó es senzillament di me1atidal a la

de~carada. y al que fa aixó se li diu embus­tero y en paus.

( •

LA TRAMONTàNA ."

No obstant, nosaltres, be del Obrera, seguim creyent que li amagan l'ou sempre que vol ficarse en tipógrafos.

Y 'l retém a qua desfaci .una sola de las afi, macions que fem Pn aquest suelto.

Una proposicioneta a El Obrero: tVol dona~; quan de nosaltres se oc:ipi,

un exemplar de son periódich a cada un dels lectors de LA TRAMONTANA, y nosaltres ne darém un altre en las mateixas condi­cions als de El Obrero!

Fora 'l modo exacte de que uns y altres s' en teressin d' aquesta semi-polêmica.

Y pot tenir per ben entés nostre colega que no li desitjém altre castich.

---········-~-·-***·--·-- •**"********·--·

i TE 'N RECORD AS'

(·A ~1A)

¿Te 'n recordas d ' aquell dia qu' a la iglesia 't vaig troba, mentres besava& la ma d' un sacerdot que hi babia?

¿Te 'n recordas qu' al inetant de besarli m' hi atansava, y sa ma també besava delirós y ab plaher gran?

Tu 'm vas dí entre cosaa variaa qu' era estrany qu' alló hagué• fet, y hagués quedat satisfet sent mas ideas contrarias.

N6m. 97

¡Qué pot ser li sap greu per la Part re­menina1

Donchs miri, senyor rector, si li pica risquisho, pero deixi fer son fet al nuvis.

** ....... Un tal Nemesio Lasaga y Baster, cape114

de ofici, va dir A Cantillana desde 'l cubell del esperit sant:

«Un fill no deu respectar a son pare ni »una dona a son marit, si 'Is ensenyan res

· »en contra de lo que jo 'Is dich.» Estém piadosament perduts, si aquest

istiu no 's reparteixen bolas.

*• .... Los tribunals francesos , durant la últi­

..ma quinzena del mes de Febrer, han con-1 demnat ~ presiri a vintiun reve1rents per

atentats al pudor, per robos , assessinats y demés entre teniments místichs.

¡Acotêm lo cap devant dels inescrutables designis del Totpoderós!

... •• ••

Llegim en nostre apreciat colega de Sa­llent Lo Llobre.fJa(·

, «Se 'ns ha manifestat que l' arcalde de 1 Balsare!1y ha prohibit tt'rminantment als 1

joves que per Ja tradicional testa de Sant l March se fassi cap mes ball ab altre músi-1 ca qu e la qu e ' l rector te con tractada per

l la iglesia. ~ pesar de Sf\r aquella a disgust Jo ' t diguí: Nena, no acabis, d t t J · · · l

puig si aixís m' bas vist obri, · e o s os JOves. puig que 81 pot va er per era que al hesar sa ma, ¡ tocar missas, en cambi pel ball diuhen que crey.r. trobarhi ' ls teue llabis. l no 's pot sentir.

CoLL Go&INA 1 »iQué li ha d' importar al arcalde si 'Js s~~~·· · .. -, .·. -:.. .. .. .. . '·.

1

1oves volru pt'r Pli'i una orquestat ¡Per ' .,.C.<:~~~);~~!0,-~.@:: ',-~ ¡ ventura s' ha 'le treure ell los quartos de i -/~ /.'?' / /j:/,f,~~ /~-}%% ¡ la butxaca1

1 • • M,~,, .J/~~'· iy;1J /J~ l »¡Esta vi• t•ue.arcaldescom Iode Balsa-~ , · :z::~' _,~~~ /, ... J . . ·-· ¡ reny s' acontentan ol~ descontentant ' ,J • •1 • if :rr.,~. ·-· - · ~ ~ .. __ :...... tothom!

Predi\;ant a l poble de la Fuliola uns mis- · » y ¡visca la li ibertat! deu cridar ell.> sionistas del sagrat cor de la María, bau 1

dit que ces menos pecat matar al pare y a >la mare y rentarse las mans ab la seva >sanch, que blasfemar del nom de Deu.»

¡Oh piadosas y santíssimas doctrinas! Molt sera que no 'n fassin de las sevas

ara que s' acosta la calor.

** ........ Si alguna de las donas traballadoras de

Manresa te la debilitat d' anar i confes­sarse, generalment lo pare confés li pre­gunta si es associada, y en cas afirmatiu, li nega l' absolució.

Pero no obstant, las societats obreras l

van d' alsa, y 'ls confessionaris de baixa. ¡Visca Ja gent negra! ¡Sas tarambanadas aj udan Ja ca'usa de la

civi1isaci6! •* .....

Quatre tnesets de presó se u' ha endut J

i Sigüenza lo reverent pare Eugeni, ex­capita del 4."rbatalló navarro de carcun­das y avuy pastor de las oveHas del remat de Cristo.

¡Bon profit li tassin!

........ ¡Quê diables tindra 'l rector de Agra­

munt per negarse 4 casar 4 un jove del pobl et

: XARADA

Qu' el' aliment troha11 tu hu;

qu' es líquit algo rició1, dos;

y q~e lletra nwaJ n' t>ll tru.

Y ei vols que 't digui mea, per aapigoer lo total ..• pema, qu' es un general qu' es diu • ugona '1'u.

Eadalt&i. .. .. GEROGLIFICH

x s A L A

K R ·LLUISA

~BAloA

SOLUCIONS Í.. LAS CABORIAS DBL mhoiRO PAISAT

JIVJWIU:-llall, Jlill, lloll. Oaom.ímm:-Lo tol ....

'Dpapafla LA 1.CADBllU. ....... la Nu U ' 1 l. .. '

J

(

-