MVR 1

Núm. 1Any 2010

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

© L

LUÍS

CA

RULL

A©

ALB

ERT

CA

RRER

AS

2 MVR

MVR 3

EditorialDurant vint anys la tasca del Museu ha estat recollir, preservar, estudiar i difondre el llegat cultural de la nostra ruralia. La important ampliació que s’ha dut a terme va molt més enllà de disposar de més espai: s’ha renovat el discurs museogràfic per tal de poder explicar i reviure el que abans només es podia veure. Els mitjans audiovisuals, els sistemes interactius, els jocs amb la il·luminació, les escenografies, els sons i les olors ens permeten apropar-nos amb fidelitat al nostre passat i fer-ho d’una manera activa i didàctica. A l’Edifici Antic, amb l’emoció que produeix el coneixement i el record d’un temps passat; a l’Edifici Nou, amb la il·lusió de mirar endavant conscients del camí recorregut. Ens proposem transmetre un major conei-xement de la realitat agrària i laboral i una imatge merescuda i reforçada d’aquesta activitat i dels seus professionals. Som conscients que la pagesia i el món rural són els qui han conservat més vives les nostres tradicions i, amb les tradicions, el nostre origen i una part important de la nostra cul-tura. Així doncs, la voluntat és doble: la d’explicar la nostra història i la de plantejar preguntes i respostes. El repte del MVR és donar a conèixer les nostres arrels i fer-ho mirant al futur, oferint als nostres visitants un mu-seu que no es tracti de venir a veure’l passivament, sinó de venir a viure’l activament.

El Museu de la Vida Rural és una aportació molt valuosa que la Fundació Lluís Carulla fa al nostre país. Sent molt jove, a la dècada dels vint del segle passat, Lluís Carulla i Canals ja va mostrar la seva sensibilitat pels temes rurals. Algunes de les seves fotografies mostren la fascinació que sentia per les tasques del camp i per escenes variades de la vida al poble que ara podem reviure en les sales del museu. L’any 2010, totes aquestes imatges formen part del nou discurs museogràfic, en què el blanc i negre d’un món traspassat, matèria encesa de record, conviu amb les llampants paletes cro-màtiques, virtuals o reals, del nostre temps.

El perxe de les cases d’abans oferia tant un desembaràs per a eines i fòtils que ja no feien servei com un espai (habilitat com a corral d’interior) en què els animals feien la seva i creixien més calents que no pas a fora; alho-ra, però, el perxe també podia brindar una rica reserva de vida: en forma d’aliments (conserves, salmorres, embotits, forcs d’alls i cebes) i en forma de memòria (caixes repletes de fotografies o de diaris, estris valuosos i, tanmateix, arraconats pel progrés). El títol del nou butlletí vol aplegar tots aquests sentits. A la vegada que aquestes pàgines virtuals es volen convertir en el nunci del nou Museu de la Vida Rural.

Lluís Carulla i Maria Font

Índex4 Lacol·lecció5 Elvisitantconvidat SebastiàAlzamora,escriptori periodista6 L’article ValentíGual:L’ArxiuHistòric delmonestirdePoblet.8 D’unaltretemps9 Elrebost Lareceptad’OriolLlavina, Cuinerdel’Any2009del FòrumGastronòmic Elvi,maridatgedelaD.O.Conca deBarberà10 L’entrevista JordiRoca,directorgeneraldel PatrimoniCultural12 Sortim MasGarganta ExposicióCatalunya Terra Pagesa, alMuseud’HistòriadeCatalunya13 Lectures14 Programacultural15 Estemenxarxa

El perxeButlletí del Museu de la Vida RuralNúmero 1, gener de 2010

Equipderedacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich.Fotografies: Albert Carreras, Ramon Ro-sich, Jordi Vidal, Arxiu Mas i Arxiu del Museu de la Vida RuralDissenyGràfic: APRODISCAEdició: Museu de la Vida Rural

SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuï-tament el butlletí del MVR en format digi-tal envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat

FundacióLluísCarullaMuseu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíTel. 977 87 05 76www.museuvidarural.cat

HORARISD’OBERTURADe dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 h.Diumenges i festius de 10.30 a 14.00 h.

El Museu obre tots els dies de l’any excep-te els dilluns, l’1 i 6 de gener, el dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre.

EL PERXE

4 MVR

Fibres vegetals

Peces destacades

LA COL·LECCIÓ

Els cadiraires i els cistellers elaboren els seus valuosos productes amb fibres vegetals: la bova (o la balca) i el vímet i la canya, respectivament. La fusta a banda (que les cadires prou que han de tenir quatre potes!), aquesta és la primera matèria per a aquests professionals. Però amb això no n’hi ha prou, òbviament. Els cal molt d’ofici –i un llarg aprenentatge per acomplir-lo amb solvència–; i els cal, encara, manetes i art, la paci-ència de les feines ben fetes que remunten a segles de saviesa ancestral.

El MVR us mostra amb minuciositat alguns moments del procés d’ela-boració d’aquests oficis. A més a més, la nostra pròxima exposició tem-poral està dedicada a les fibres vegetals.

ElllenyataireDimensions: 20 x 15 x 35 cm.Data: 1988

AradacatalanaDimensions: 170 x 0,90 cmData: Primera meitat del segle XIX

Instrument compost d’una peça on va fixada la re-lla, d’un espigó on va junyida la bèstia o les bèsti-es per estirar i d’una peça a manera de mànec que

serveix d’agafall per dirigir la feina de l’arada.

CistellpelapatatesDimensions: 37 x 60 x 33 cmData: Segle XIX - XX

Cistell de base circular amb cul de queixal i perí-metre cargolat. Parets exvasades. Banda a la part in-ferior. Costelles de vímet voltades de canya. Teixit de vímet esberlat de manera que l’interior és blanc. Vora circular cargolada amb la vora del mig comu-na. Nansa vertical que cargola els vímets de les vores dels cistells en un sol feix en el centre.

PotdefarmàciaDimensions: 29 x 11,7 cmData: Segle XVIII

Pot d’apotecari procedent de l’apotecaria de l’Espluga de Francolí (família Carulla). Es troba envernissat per l’inte-rior i per l’exterior on també presenta decoracions pintades a mà amb motius florals i en color blau. Presenta la inscrip-ció “.Virc. Querc,” a la part central.

Figura de terracuita realitzada per Josep Traité relacionada amb els oficis i treballs po-pulars que represen-ta un home amb una destral que es disposa a colpejar un tronc.

MVR 5

Un museu per veureDe tant en tant, és bo escampar la vista i comprovar que tenim a la vora realitats força més interes-sants que la lletja argamassa que ens empassem cada matí amb el cafè, mentre escoltem la ràdio des de la dutxa o llegim el diari. I que, més enllà de l’Eixample de Barce-lona, també hi ha vida, i que fins i tot n’hi ha d’intel·ligent.Un magnífic exemple d’això que dic és el Museu de la Vida Rural l’Espluga de Francolí, dedicat als antics oficis, als masos, als ani-mals, als conreus, i, en general, al passat, present i futur d’allò que Josep Pla considerava la forma de paisatge més bella, que és el de la naturalesa sotmesa al domini de la mà de l’home. El Museu ha tornat a obrir les seves portes re-centment, després d’haver-s’hi dut a terme una ambiciosa renovació de les instal·lacions i una amplia-ció i posada al dia dels continguts més que notòria. Vaig tenir el gust de visitar-lo guiat per l’amic Jordi Llavina, que a les seves ocupaci-ons múltiples hi afegeix ara la de

col·laborador del museu, i en vaig sortir amb l’alegria que produeixen les coses ben fetes.Els sis milions d’euros que ha abo-cat la Fundació Lluís Carulla per la reforma del Museu han estat ben aprofitats: no tan sols s’han remo-delat per complet les antigues sa-les, sinó que també s’ha construït un nou edifici al costat de la casa pairal, dissenyat per l’arquitecte Dani Freixes, que és una autèntica virgueria de llum i espai ben apro-fitats. Tot plegat suma gairebé tres mil metres quadrats, al llarg dels quals se succeeixen tota mena de recursos museogràfics: audiovisu-als, plafons sistemes interactius, escenografies que desprenen olors (de ferro, de cuir o de gra; que ningú pensi ara en tifes de vaca), gravacions de testimonis i fins i tot un gran calidoscopi. Vaja, que no hi falta res.Amb tot, segurament el que em sembla més encertat és el plan-tejament del discurs: lluny de la nostàlgia nyonya amb què sovint s’aborda les qüestions que tenen a

veure amb la vida a pagès, a l’Es-pluga de Francolí examinen el pas-sat per mirar cap endavant. Al con-trari del que molts poden pensar, la pagesia no tan sols no és morta, sinó que és un àmbit de primera importància per a qualsevol país amb suposada consciència de ser-ho. I representa, millor que cap al-tra activitat, la capacitat exclusiva-ment humana d’ordenar el món a partir de la intel·ligència. Josep Pla n’hauria sortit encantat, del Museu de la Vida Rural.

Sebastià Alzamora,escriptor i periodista

VISITANT CONVIDAT

Els aliments s’apugenun 450% del campal supermercatUn agricultor rep 0,09 € per cada quilo de pastanagues que produeix. Ara bé, nosaltres comprarem aquest quilo de pastanagues al mercat a 0,98 € el quilo, un 1.225% més. És l’exem-ple més extrem de la diferència insostenible del preu dels productes en origen en comparació amb el preu de venda un cop han passat pels intermediaris. De mitjana l’augment dels productes agrícoles se situa en un 450%, sent les patates, el carabassó, les taron-ges i el pollastre els productes que més s’encareixen. Miguel Padilla, responsable de Mercats Agraris de COAG, comenta que “els preus al camp estan per terra, i els marges comercials, pels núvols. Les produccions agràries no estan generant valor afegit per als agricultors i ramaders, però sí importants beneficis per a altres baules de la cadena, com les grans cadenes de distribució”.

Unió de Pagesosreclamarà mesures al govern catalàEn relació amb l’encariment abusiu dels ali-ments, el sindicat Unió de Pagesos reclamarà,

mitjançant una manifestació convocada el pro-per dissabte 20 de febrer a Barcelona, mesures urgents al Govern català, central i a la Unió Eu-ropea per fer front a una de les majors crisis del sector agrari. L’anunci de mobilització per uns ‘Preus justos al camp i a la ciutat’ coincideix amb la celebració imminent d’un debat  mono-gràfic al Parlament de Catalunya sobre la situ-

ació del sector, tal i com el sindicat va demanar a les forces polítiques catalanes. Entre les peticions de la pagesia cata-lana destaquen la consolidació d’una equitat en el comerç de productes agroalimentaris en els àmbits català, espanyol, europeu i internacional, el desenvolupament de polítiques per millorar la competitivitat de les empreses agràries.

ACTUALITAT

6 MVR

L’ARTICLE

Serà, aquesta, una col·laboració per al Butlletí del Museu de la Vida Ru-ral que destil·larà un fort contingut personal i una càrrega d’emotivitat. El monestir de Poblet és un con-junt arquitectònic que ha merescut la declaració de Patrimoni de la Humanitat l’any 1991. Amb això que-da gairebé tot dit. El ceno-bi és un lloc que acull una comunitat monàstica que li dóna vida i raó de ser. Una trentena llarga de mon-jos del Cister que tenen cura del manteniment del treball i de la pregària, de l’ancestral “ora et labora” que regia el pas dels dies, de les hores, dels mesos, dels anys i dels segles.Els monjos s’establiren a Poblet a mitjan segle XII, ara fa poc més de 850 anys. Tingueren un paper clau en el repoblament d’aquesta part de la Catalunya Nova que havia viscut

sota el control dels sarraïns des d’ini-cis del segle VIII. I amb el pas del temps i gràcies al patronatge reial i a l’ajut i escalf d’importants nissa-gues aristocràtiques, Poblet va anar

bastint un autèntic imperi territori-al i jurisdiccional. En el món feudal el domini territorial permetia el co-brament de les rendes i dels censos, mentre la jurisdicció possibilitava i era inherent a l’exercici de la justícia

que es dividia en civil i criminal.La senyoria de Poblet comprenia un territori no inferior als 500-600 quilòmetres quadrats (més o menys i perquè tinguem una idea, l’exten-

sió de l’actual comarcal de la Conca de Barberà), abas-tava una quarantena de po-blacions i uns 5.000 habi-tants. Poblet tenia, doncs, una de les senyories ecle-siàstiques més importants de Catalunya i l’organitzava per baronies. A tall d’exem-ple, la meitat de l’avui co-marca de les Garrigues era de Poblet.Com és de suposar, la ges-tió i administració d’aques-ta immensa superfície va

generar molta documentació. Les jo-ies de la corona de Poblet eren Ver-dú, a l’Urgell, i la propera i díscola Vimbodí, a la Conca de Barberà. A tot arreu on hi havia vassalls, hi ha-via conflictes. D’aquí i de la neces-

El monestir de Poblet abans de la sevarestauració en una postal de l’època

L’Arxiu Històric del monestir de Poblet

Després de moltes vicissituds, l’actual

Arxiu Històric de Poblet conserva part

dels documents originats des de la

creació del monestir. Són sis armaris

monumentals, amb 36 calaixos ca-

dascun plens de documentació en

suport paper.

VALENTÍ GUAL VILÀ

MVR 7

L’ARTICLE

El monestir abans de la restauració© LLUÍS CARULLA

sitat de mantenir clars els títols de propietat manta vegades discutits en va néixer un magnífic arxiu.Una gran part d’aquesta riquesa do-cumental se’n va en orris a partir de 1835, arran de l’exclaustració mo-nàstica provocada per la desamor-tització de Mendizábal. Poblet va ser saquejat a fons. Les flames van pujar fins al cel. Les tombes reials foren profanades. La massa es va rebel·lar, enfollida, en una orgia de foc que hauria estat segurament de sang si els monjos no haguessin fu-git. I amb el temps, l’arxiu de Poblet també va rebre de valent. Molts do-cuments van ser sostrets a lloms de bèstia per un marxant de Reus ano-menat el “xafa-rucs” (amb el renom, ja paga). Fins a 12.000 (dotze mil) pergamins acabaren fent cap al que avui és l’Archivo Histórico Nacio-nal, amb seu a Madrid (a Poblet hi ha els microfilms). De totes les tones de paper que s’havien centrifugat va caldre emprendre’n un procés de recuperació. Va ser lent i laboriós i, entre d’altres, hi va tenir un paper molt destacat el diplomàtic i egiptò-leg reusenc Eduard Toda i Güell.La documentació recuperada per Toda i aconseguida per altres mit-jans configura l’actual Arxiu Històric de Poblet. Són 6 armaris monumen-tals, amb 36 calaixos cadascun plens de documentació en suport paper. He tingut la sort de poder conèixer i descriure el contingut dels armaris II i III i de bona part del primer. En unes campanyes de catalogació iniciades el 1994 i continuades entre 1998 i 2006, he pogut descriure centenars de documents. A l’armari II hi ha 600 processos criminals: malfactors, lladres, bandolers, miquelets, homes de bàndol, alguna suposada bruixa, delictes sexuals, violacions, furts, robatoris... I condemnes a mort per part del tribunal que gravitava sota la jurisdicció pobletana. A l’arma-ri III trobem els processos civils, arrendaments, contractes emfitèu-tics, capbreus, llevadors de rendes, fundacions de misses... En podríem destacar tots els conflictes generats arran de l’explotació del Bosc de Po-blet. La ingent massa forestal era de Poblet i des de mitjan segle XIV uns arbitratges deixaven clar que l’apro-fitament del forest havia de ser molt

disputes entre llenyataires i guarda-boscos.En fi, l’arxiu pobletà consent un fabu-lós viatge a un passat que demostra que “sempre han tingut bec les oques”.

VALENTÍ GUAL VILÀ

Doctor en Història Moderna i

professor de la Universitat de Barcelona,

resident a Rocafort de Queralt,

alcalde i conseller comarcal des del 1995.

restringit. Al segle XVIII, la població havia crescut molt i aquella era l’edat de la fusta, se’n necessitava per tot (construcció, olles d’aiguardent, fa-bricació d’estris i combustible). Les ordinacions només permetien de fer llenya dos pams per damunt de la forca de l’arbre. Els pagesos volien poder assocar les alzines. El resultat fou que el bosc es va esquitxar de sang més d’una vegada arran de les

Per

sab

er-n

e m

és

8 MVR

D’UN ALTRE TEMPS

Fins a temps recents havia estat cos-tum estès que cada pagesia plantés una extensió de lli o de cànem per tal d’obtenir la fibra tèxtil necessària per a les conveniències de la família. Havia estat molt general que totes les tasques inherents a les tasques del teixit i del vestit fossin de patrimoni exclusiu de les dones. Des del fangar i preparar la terra, sembrar el lli, collir-lo i laborar-lo fins a deixar-lo apte per

a poder ésser teixit, teixir-lo i tallar i cosir els vestits. Sembla que per la majoria de pobles europeus eren no-més les dones les qui curaven de l’ob-tenció i elaboració de les fibres teixi-bles i que àdhuc prenien en enuig la intervenció masculina.En molts indrets, durant uns quants dies subsegüents a la sembra, les do-nes sobretot, feien balls rodons da-munt del camp, amb preferència des-

calces i a l’hora fosca: cap al tard i més encara havent sopat. L’etnografia i la musicologia creuen que entre els balls rodons de nenes i llurs cançonetes de rotllo figuren danses que poden re-cordar cerimònies de tipus agrari per afavorir la germinació i el creixement del lli.

JOAN AMADES

Costumari català

El curs de l’any, febrer

Les tasques del teixit

El jaio TonetaAl racó vora el foc, amb el braç sobre el mosso, esguardava curiós el jaio Toneta que un jove Lluís Carulla aca-bés de muntar una aparatosa càmera de plaques de vidre per retratar-lo a la seva cuina. El flaix d’explosió el feu reaccionar “carai si arribo a vell quantes de coses noves en veuré”. Passava ja la norantena i amb el seu vestit avellutat, pipa i gorra musca seia a la vora del foc, acompanyat pel porró, les olles i el tupí. La pala, els sarments, unes petites graelles, dos càntirs de Verdú prop dels fogons i un llum de ganxo dins l’armari reve-laven les poques comoditats del jaio Toneta de l’Espluga. Aquesta foto de l’any 1927, que guanyà un premi fo-togràfic de Kodak, és una de les imat-ges més representatives del Museu.

Arxiu MVRFons Lluís Carulla

Dona treballant amb una filadora i una debanadora

© ARXIU MAS

MVR 9

La receptaVerat amb samfaina

Llaurar el futur HORTUS APRODISCAE

El vi

La història d’HORTUS APRODIS-CAE comença fa cinc anys, quan les primeres grans deslocalitzaci-ons de la producció industrial van tocar de ple l’entitat mare, Apro-disca (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà). Aquesta entitat, que té com a objectiu la integració social i laboral de persones amb discapac-titat intel·lectual i malaltia mental, treballava majoritàriament per a les indústries auxiliars d’automoció i un dels seus principals clients es va traslladar a països emergents.“Per tal de garantir la sostenibilitat futura dels nostres serveis laborals, vàrem decidir reorientar les nostres activitats cap a la creació d’HOR-

TUS APRODISCAE, i vàrem co-mençar a llaurar aquest gran pro-jecte de futur”, explica Anna Mas, coordinadora d’HORTUS.HORTUS es dedica al cultiu, elabo-ració i comercialització d’aliments i menjars ecològics. “Des de l’any 2005 cultivem verdures ecològi-ques a les nostres finques de Mont-blanc i La Selva del Camp amb una superfície de 5,5 hectàrees”.

Perquèecològic?Tots n’hem sentit a parlar dels pro-ductes ecològics. Se’ns presenten com a productes més saborosos, amb més nutrients i respectuosos amb el medi ambient i realment és així. Però per què?

Perquè no s’utilitzen productes de síntesi química com fertilitzants o pesticides en el cultiu i producció. Així el producte és més segur per al consumidor i per al medi ambient.A més, els d’HORTUS són aliments de temporada –no han passat me-sos conservats en càmeres frigorífi-ques–, que tenen un major contin-gut en nutrients i un millor sabor. I el fet d’apostar per les varietats lo-cals contribueix a reduir les emissi-ons de CO

2 derivades del transport

per carretera. Quan anem a com-prar de vegades no tenim en comp-te que si el producte ha de viatjar molts kilòmetres això vol dir més contaminació a l’atmosfera i menys sabor al plat.

INGREDIENTSPERA4PERSONES• 4 verats grossos• 1 pebrot• 1 albergínia• 1 carbassó• 4 cullerades de sofregit de tomàquet casolà• Sal• Pebre• 1 branqueta de romaní

PREPARACIÓEsllomem els verats i en traiem les espines. Saltegem les verdures tallades a daus per separat i les fiquem dins d’una cassola amb tapa. Un cop les tenim dins de la cassola, les salpebrem i hi afegim el sofregit de tomà-quet. Hi afegim, també, una punta d’aigua i ho deixem coure 10 minuts. A mitja cocció, hi afegim la branqueta de romaní, i ho deixem coure 5 o 7 minuts més. Just abans d’apagar el fogó, hi afegim els verats i tapem la cassola ja fora del foc. Deixem coure el verat amb el mateix vapor que desprengui la samfaina.

Rosat Rendé Masdéu SyrahCeller:RendéMasdéu,SLAv. Catalunya, 4443440 L’Espluga de Francolí977 87 13 61www.rendemasdeu.cat

Per a aquest plat necessitem un vi que tingui una certa càrrega tànnica, una bona acidesa i no-tes de fruita i florals, per això ho maridem amb un rosat de la va-rietat syrah. El gust salat del ve-rat conjunta molt bé amb l’acide-sa d’aquest vi mentre que el greix queda compensat pels tanins que provenen de la varietat del raïm i la samfai-na lliga amb les notes de fruita i florals del rosat.

EL REBOST

Cuiner: Oriol LlavinaRestaurant MerCat(DinsdelMercatdelaCarn)Plaçadel’Oli,108720VilafrancadelPenedèsTel.938905609

10 MVR

L’ENTREVISTA

Comera lavidad’unnendepoblealsanys60?Jugàvem molt al carrer. Sorties de l’es-cola, berenaves i a jugar a boles, al palet o a d’altres jocs. Pensa que fora d’alguns carrers, la majoria estaven sense asfal-tar i pel mig del poble hi passaven po-quíssims automòbils. Els carros d’ana-da i de tornada del tros eren els vehicles que vèiem més. També anàvem a jugar a llocs que ara estan urbanitzats i que aleshores eren vertaders indrets d’aven-tura, entre ells el riu.

QuèetportaavolerestudiarGeogra-fiaiHistòria?L’entrada tardana de la televisió va fer que passés moltes estones escoltant les padrines i els padrins, i la gent gran del poble, parlant del passat que havi-en viscut o del que havien sentit a dir als seus avantpassats. Crec que això va activar el meu interès per la història. I també el fet de ser escolà i d’accedir a veure de prop les peces d’art religiós i interessar-me pels temples.

Ambnomés19anysvassermem-bre fundador del Centre d’Estudisdel’Espluga.D’aixòse’ndiuferpo-ble,no?Aleshores érem molt pocs els que vàrem tenir la sort de poder estudiar batxillerat i després fer estudis univer-sitaris. I això et porta a passar fora tot el dia o tota la setmana. Necessites no perdre la teva vinculació amb el po-ble. L’olor de l’estesa de brisa, el so de les campanes, el colors canviant dels trossos sembrats de cereals, la família, l’amistat. Tot això fa que vulguis retor-nar a la societat els coneixements que has adquirit. En aquest cas, un grup d’espluguins que estudiàvem geogra-fia i història, junt amb d’altra gent del poble, vàrem optar per crear el Centre d’Estudis Locals com a secció del Casal.

LapublicaciódelaHistòriadel’Es-plugadeFrancolí,unaobraexcep-cional per un poble tan petit, ésun clar exempledel fruit quepotdonar el treball conjunt de parti-

culars i institucions.Comvaanaraquestaaventura?La idea ja va sorgir durant la dècada de 1980, com una de les tasques que havia de tirar endavant el Centre d’Estudis Lo-cals. Teníem el coneixement -els histori-adors hi estàvem disposats -, hi havia les institucions –el Casal i l’Ajuntament ve-ien bé la iniciativa- i calia buscar suports per a l’edició. La suma de totes aquestes parts es produí quan l’any 1998 s’acordà tirar endavant l’obra creant una comis-sió. La base de treball de recerca eren les moltes hores passades en arxius i les passejades per tot el terme ja des de finals de la dècada de 1970. Milers de notes utilitzades durant una elaboració laboriosa dels textos, feta durant moltes matinades i caps de setmana. El resultat crec que és molt bo, amb el corol·lari de l’edició en un sol volum de la síntesi dels sis volums de l’obra.

Professionalment, al primer que etdediquesésaladocènciaalPratdeLlobregat.Etvaagradarferclasses?Molt. De fet abans de començar a exer-cir de mestre de català en una escola de

primària del Prat, ja havia fet a l’Esplu-ga un curs de català per a adults que precisament va venir a inaugurar l’ex-conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol, retornat feia poc de l’exili i que residia temporalment a l’Es-pluga. Va ser un gran honor i l’enllaç entre la potenciació cultural de la dè-cada de 1930 i la recuperació d’aquest ímpetu amb la democràcia.

El 1987 t’incorpores com assessordidàctic del Servei d’Ensenyamentdel Català. Lingüísticament, vintanysdesprés,estemmilloropitjor?Molt millor. Avui pràcticament ningú posa en dubte la igualtat de drets de la llengua catalana i castellana a Cata-lunya. Tenim una legislació que garan-teix si més no la cooficialitat. El sistema d’immersió lingüística ha facilitat l’ac-cés dels infants que viuen en entorns no catalanoparlants a la llengua pròpia del país i la ràdio i la televisió en català han fet una feina enorme. A més, la ir-rupció d’Internet crec que ha afavorit la nostra llengua, en ser una societat de-senvolupada i amb un alt nivell d’ús de

“Un museu és una institució al servei de la societat i del seu desenvolupament”

Jordi Roca, director general del Patrimoni Cultural

MVR 11

L’ENTREVISTA

la xarxa. Ara bé, encara no hem superat tots els reptes. Per exemple, el cinema encara no ha arribat a la situació desit-jada i la justícia, tampoc.

EsdiuquelaculturaéslaVentafocsdel’administració...Més que la Ventafocs, en l’estat del benestar que estem encara construint anem darrere d’altres països europeus en la prestació dels serveis bàsics que anomenem les tres emes: mestres, met-ges i mossos, a les quals caldria afegir l’atenció a les persones dependents. Els pressupostos són deutors d’aques-tes mancances històriques i la cultura rep una assignació pressupostària per sota del que seria equiparable als altres països europeus. Caldria prendre cons-ciència precisament en aquest moment de crisi que la cultura pot esdevenir un potent motor econòmic.

L’octubrepassatetvannomenardi-rectorgeneraldePatrimoniCultural,quinafunciótéaquestDepartament?La nostra actuació se centra en el li-deratge i la promoció de programes, projectes i activitats que tenen com a objectius la protecció, conservació i mi-llora del patrimoni, així com la investi-gació i la difusió, per tal d’incrementar encara més el seu valor d’actiu cultural i de font de coneixement per a la socie-tat actual i per a les generacions futures. El Patrimoni Cultural quins campsabasta?Comprèn els immobles catalogats pel seu valor, els jaciments arqueològics i paleontològics, els arxius, els museus i col·leccions, els béns mobles catalogats i també el patrimoni intangible com les expressions catalogades de la cultura popular i tradicional.

Comacatalans,dequèpodempre-sumiriquèhauríemdepotenciarocuidarmés?Podem presumir de tenir un immens patrimoni, molt divers, i en un procés important de posada al dia. Hauríem de potenciar el valor del patrimoni com un actiu econòmic i hauríem de cuidar més el paisatge, l’urbanisme.

Quèrepresenta,dinsdelasocietat,unmuseu?Un museu és una institució al servei de la societat i del seu desenvolu-

pament que s’ocupa de l’adquisició, conservació, investigació, transmissió d’informació i exposició de testimo-nis materials de les persones i el seu medi ambient, amb finalitats d’estu-di, educació i gaudi.A partir de la dècada de 1990, i fins avui mateix, els esforços s’han con-cretat bàsicament en la finalització dels equipaments centrals dels mu-seus nacionals. Ara recuperem l’es-perit de començaments del segle XX i ajuntem esforços per a reconstruir un veritable teixit museístic nacional català, on els museus nacionals siguin la punta de llança de l’excel·lència i la internacionalització de la cultura catalana i conjuntament i coordina-dament tinguem a Catalunya unes xarxes territorials i temàtiques ben equipades i modernes que tanquin el cercle de la museologia del país.

Vascol·laborarenlamuseïtzaciódelaCovadelaFontMajor,del’esglé-siagòticaidelCellerCooperatiu.Eldarrertrimestredel2009esvarei-naugurarelMuseuVidaRural i in-augurarelmuseudelaFassina.Quèrepresentaperaunpoblecoml’Es-plugatenirquatremuseus?Ras i curt, que anem en la direcció que crec que és la idònia per al país: posar en valor el patrimoni com un actiu cul-tural i alhora convertir-lo en un motor econòmic. A més, és clar, d’ajudar a re-forçar la nostra identitat. Voldria recordar que l’Espluga va tenir un Museu Missional a partir de l’any 1925, situat a l’antic convent dels pares paüls (ara Residència per a la gent gran) que va perdurar fins al seu tancament l’any 1968.

Quèrepresenta, iquèhauriadere-presentar,anivelldepaís,elMuseudelaVidaRural?El MVR s’ha incorporat a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, que junt amb els actuals museus d’Història de Catalunya i d’Arqueologia de Cata-lunya, seran el nucli fundacional del futur Museu Nacional d’Història i Ar-queologia de Catalunya. Aquest museu abastarà el coneixement de les ciències socials, potenciant el discurs transver-sal, des de múltiples mirades. No sols ens parlarà de les formes de vida, dels esdeveniments i de l’evolució cultural produïda al llarg del temps en el ter-

ritori que avui coneixem com a Cata-lunya, sinó que també presentarà els grans temes d’actualitat. En l’articulació del seu discurs a nivell territorial hi té un paper important el MVR que, alhora, hauria d’esdevenir també un centre generador de coneixe-ment, un centre de recerca.

L’Esplugaéslaterradelspares,delainfantesa,lasegonaresidència...unllegatruralque,comestransmetalsfillsqueesfangransaciutat?Tenim la sort que les comunicacions han convertit una distància com la que hi ha entre Badalona –on resideixo- i l’Espluga en 90 minuts de trajecte. Jo no em miro l’Espluga com la segona re-sidència, o com la terra d’on provinc. Veig l’Espluga, i així ho transmeto als fills, com una part més del dia a dia de la nostra família.

Jordi Roca i Armengol (l’Espluga de

Francolí, 1959) recentment nomenat di-

rector general del Patrimoni Cultural, ha

dedicat la seva vida a l’ensenyament i

difusió de la llengua i la cultura catalanes,

tant des de dins com des de fora l’Admi-

nistració. Llicenciat en Geografia i Història

per la Universitat de Barcelona, ha treba-

llat al Servei d’Ensenyament del Català,

a la Universitat Catalana d’Estiu i com a

Inspector d’Educació. Va dirigir, entre 2004

i 2005, els Serveis Territorials del Departa-

ment d’Educació de Barcelona i comar-

ques i, entre 2005 i 2006, ocupà el càrrec

de director general de Centres Educatius.

Abans d’ocupar el seu actual càrrec va

ser nomenat, l’any 2007, director territorial

de Cultura i Mitjans de Comunicació del

Departament de Barcelona.

Fora de l’Administració, destaca la pro-

moció de la cultura que ha dut a terme

tota la seva vida a l’Espluga de Francolí.

Fou membre fundador del Centre d’Estu-

dis Locals (1978), ha treballat en la mu-

seïtzació de la Cova de la Font Major, de

l’església gòtica i del Celler Cooperatiu i

ha publicat diversos llibres sobre la cul-

tura local entre

els que destaca

Història de l’Es-

pluga de Fran-

colí, una obra

en sis volums

en col·laboració

amb Antoni Car-

reras.

12 MVR12 MVR

SORTIM

Mas Garganta

Al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al poble de La Pinya, hi ha Mas Garganta.És una antiga casa de pagès, datada del 1350. La Inés Puigdevall, fa 17 anys, quan va néixer el seu primer fill, va deixar la feina de funcionaria de l’Ajuntament d’Olot i va anar a viure a la casa abandonada dels seus avis. “La vaig anar arreglant, vaig tenir un altre fill, però la casa era massa gran per a una sola família, així que vaig informar-me sobre el turisme rural, que tot just comen-çava. Amb la restauració hem conservat l’estil rústic i l’hem combinat amb detalls actuals. El mas conserva l’ànima, l’esperit, el mobiliari i el caliu de les cases de pagès d’abans. La llar de foc amb els antics escons ca-talans presideix la cuina, les habitacions són espaioses i austeres. Servim sopars a la cuina i també en dos men-jadors; si fa bo, es sopa a la galeria sota els porxos, amb unes vistes espectaculars sobre la Vall d’en Bas.”“Tenim un hort molt gran i molt maco, amb parcel-les, que és com un jardí. Aquest any hem llaurat un nou camp per fer horta d’estil permacultura, un cultiu on totes les verdures es barregen per complementar els nutrients que necessita la terra, així no és necessària abonar-la i el cultiu és molt més ecològic.”“Tenim gallines per obtenir ous, pollastres, conills, xais, burres... i un poni, que va mantenint el bosc net de bardisses.”“Els nens són molt importants per a nosaltres, tenen sorral, cabanya, cordes, jocs al bosc... Oferim sopar in-fantil i tenim una mainadera que els vigila o explica un conte, així els grans poden sopar tranquil·lament, amb espelmes a la taula...”“Si us agrada la vida rural, la natura, els camps de cul-tiu, els animals, les xerrades a la vora del foc, el tracte familiar, la cuina casolana... sereu benvinguts.”

Tel.677440276-www.masgarganta.com

© JOSEP DE MONER

Fins el 24 de gener es pot veure al Museu d’Història de Catalunya l’exposició fotogràfica Catalunya terra pagesa, un recorregut a partir de les instantànies d’una desena de fotògrafs per celebrar el 35è aniversari d’Unió de Pagesos de Catalunya.El Museu d’Història de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya presenten l’exposició Catalunya terra page-sa, una mostra que serà itinerant i que ens endinsa a des-cobrir l’espai agrari de Catalunya, retratat a partir de la visió particular d’una desena de fotògrafs. L’experiència fotogràfica es desenvolupa coincidint amb el 35è aniver-sari d’Unió de Pagesos de Catalunya i amb l’objectiu de fomentar l’equilibri econòmic entre el món urbà i agríco-la que sovint es troba en una situació massa descompen-sada a favor dels interessos de les ciutats. S’intenta també transmetre mitjançant aquestes fotografies, valors molt presents en el debat actual com el de la sostenibilitat i la consciència ecològica.Mariano Cebolla, Josep M. Coll, Domènec Freixedes, Xa-vier Jubierre, Javi Martín, Maite Moné, Josep de Moner, Montse Riera, Jordi Rull i Àngel Vilà han estats els encar-regats de recórrer Catalunya per prendre les instantàni-es sobre la fisonomia sempre canviant de les terres, dels pagesos treballant en les seves produccions agrícoles, i també la vida quotidiana d’aquestes persones que han contribuït a la conservació de costums i tradicions que formen part de la nostra cultura catalana.

MUSEU D’HISTÒRIADE CATALUNYAExposició Catalunya Terra Pagesa

MVR 13

PUBLICACIONS

PINYOLS D’AUBERCOCEmili ManzanoEd. l’AvençMida: 13,6 x 21cmPreu: 17 euros

Emili Manzano (Ciutat de Mallorca 1964) és el creador i presentador del programa del Canal 33 L’horadel lector. Llicenciat en filologia hispàni-ca, ha col·laborat en mitjans com El Diari de Mallorca, La Vanguardia i Catalunya Ràdio entre altres. Pinyolsd’aubercoc és el recull dels articles que va publicar a la revista L’Avenç l’any 2006.

AGRICULTURA TRADICIONAL A LA CONCA DE BARBERÀVers l’aprofitament de pràctiques tradicionals cap a la sostenibilitatJoan Cartanyà MartíEd. Centre d’Història Natural de la Conca de BarberàMida: 17 x 23,50cmPreu: 12 euros

El montblanquí Joan Carta-nyà descriu les maneres de treballar la terra i de recollir-ne els fruïts, i ho fa a partir de la recerca documental i de la memòria popular. Ens remarca que prioritza el co-neixement popular en front de l’acadèmic, de fet, part del treball està bastat en entrevis-tes a gent de la terra i en la seva experiència vital.Amb capítols breus de lectu-ra amena, repassa el món de l’agricultura tradicional i acompanya el text amb fotogra-fies que l’il·lustren. Després d’un resum de la història de l’agricultura des dels seus inicis, parla del clima, de les llunes i del sòl, de la fertilització del terreny, de plagues i malalties, dels animals emprats per conrear, dels carros, de construccions agràries com poden ser les pallisses, els corrals o les sèquies; de la vinya, dels cereals, de les oli-veres, dels ametllers, de molts altres arbres fruiters; també d’hortalisses i llegums, d’herbes aromàtiques, medicinals i per a condimentar. Dedica un capítol als cultius per a usos no alimentaris i un altre al bestiar i acaba amb la pre-sentació dels entrevistats.En resum, un interessant compendi de l’agricultura de la nostra terra, escrit des del respecte i el reconeixement a la nostra pagesia.

De l’infant que acompanya el padrí a l’hort al jove que se’n va a París, hi trobem un recorregut vital que rememora la vida al camp amb l’orgull de la llengua pròpia. Un recull de proses que són una delícia.“‘Qui té terra, té guerra’-deia la padrina. Ni que sigui un hortet i mitja corterada d’ametlerar, que no vengui la pau.”“Els dies són llargs i malpassadors. Arrossec el meu mal fins a les tomatigueres, que s’enfilen pels canyissos ben carregades de fruita. N’agaf mitja dotzena de les més gros-ses i les pos dins el paner. Duen la calor del sol i en en-sumar-les m’envesteix una olor verda d’estiu madur i una glopada agra de tristor.”“L’aire és dolç i queda una bona estona de llum. Jo faig herba tot sol per davall dels tarongers, amb una xapeta curta i un pensament de coses inconnexes. Treballar la terra és conversar amb els morts, com llegir els clàssics.”

MVR 13

LA CATALUNYA RURAL, ABANS I ARALlorenç Ferrer i AlòsSaga editorial, 2009Mida: 23,5 x 29, 7cmPreu: 48,50 euros

El llibre és una novetat edi-torial, però el que sorprèn més és que l’editorial també és nova. Saga editorial s’es-trena amb un bon debut. Llorenç Ferrer és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre la industria-lització cotonera i la histò-ria agrària de Catalunya. Al Museu en coneixíem una de les seves obres, un llibre destacat i actualment exhaurit: LavidaruralaCatalunya(Angle editorial).“Ara i abans, dos móns que pretenen satisfer les necessi-tats humanes d’aliments, de relació entre les persones o d’oci i que ho fan de manera diferent. Les imatges han es-tat una eina excel·lent per veure el contrast entre aquests dos móns. Un que desapareix i un altre que comença a constatar que “el progrés” també està ple de contradicci-ons i que potser caldrà recuperar velles formes de vida i equilibri per poder mantenir-nos vius en el futur. Gaudir i aprendre d’aquest contrast, és el que pretén aquest llibre.”L’obra és divideix en quatre grans grups: Un paisatge que ja no és el que era, De treballar a braços a la mecanització, Els canvis a la vida de cada dia i Quan es creia en altres coses i la gent es divertia d’una altra manera.A partir d’aquí, el llibre s’estructura en capítols breus, a doble pàgina, on una acurada narració ens relata un tema que s’il·lustra, magníficament, amb fotografies antigues i d’altres d’actuals.

14 MVR

PROGRAMA CULTURAL

Agenda Recull d’actesInauguració de l’ampliació del Museu de la Vida Rural

NOTA: Tots els actes són de lliure accés i es realitzaran a la Sala d’actes del Museu.

El passat 13 de novembre, la Sala d’ac-tes del Museu va rebre el seu baptisme d’honor amb la presentació del darrer llibre de Josep Vallverdú, Un segrestecologista. Es tracta d’un recull de re-lats realistes on, se-gons Joan Rendé, pre-sentador de l’acte, “hi podem trobar tres Va-llverdús: un de murri, un de costumista i un de subtilment satíric i

intel·lectualment valent”. L’escriptor lleidatà, ciutadà adoptiu de l’Espluga de Francolí, va fer un repàs a la seva trajectòria literària fent incís en el can-vi que s’ha donat els darrers anys en la

relació escriptor-editor. Segons Vallverdú l’únic que pesa en l’actual món editorial és la ren-dibilitat del producte. Unes 40 persones van assistir a l’acte.

Diumenge 10 d’octubre, i amb la presència dels Honorables Srs. Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultu-ra i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, de l’Il·lustríssim Sr. David Rovira, president del Consell Comar-cal de la Conca de Barberà i al-calde de l’Espluga de Francolí, i de la Sra. Montserrat Carulla,

Conferència de Dani Freixes sobre Arquitectura i MuseusDani Freixes, encarregat de la reno-vació i ampliació del Museu, va oferir per al Col·legi d’Arquitectes de Tarra-gona una conferència sobre Arquitec-turaiMuseus, en què va fer un repàs a les diverses consideracions que cal tenir en compte a l’hora de construir

un edifici que albergui un museu. Freixes va comentar les seves obres més destacades, com el Museu de les Mines Prehistòriques de Gavà o el Museu de la Vida Rural. L’acte tingué lloc a la Sala d’actes del Museu el dis-sabte 21 de novembre.

Presentació d’Un segrest ecologista de Josep Vallverdú

presidenta de la Fundació Lluís Ca-rulla, es va inaugurar el renovat i am-pliat Museu de la Vida Rural. Només dos anys després de la col·locació de la primera pedra, el nou Museu va presentar en societat, amb la presèn-

cia d’unes quatre-centes persones, el seu nou edifici i la seva modernitzada museografia. L’acte va comptar amb la participació dels gegants, els grallers i els basto-ners de l’Espluga.

DIVENDRES 29 DE GENERA les 19.30 h. Taula rodona sobre cinema amb Jaume Roures, fundador de MEDIA-PRO, presentada per Ferran Espada, director d’El Punt Barcelona i amb la participació de Jordi Llavina, escrip-tor i periodista.  DILLUNS 8 DE FEBRERA les 19.00 h. Taula rodona La cuina ahir i avui amb Carme Ruscalleda, Oriol Llavi-na, Cuiner de l’Any 2009 del Fòrum Gastronòmic, i Josep Sucarrats, director de la revista Descobrir Cui-na. L’acte serà presentat per Anna Sánchez, farmacèutica i dietista.

DISSABTE 20 DE FEBRERA partir de les 10.00 h. Jornada monogràfica Explotació i conservació del paisatge amb la ponència de Jordi Saladié, profes-sor de la Universitat Rovira i Virgili. Acte organitzat pel grup Conca22.

DIVENDRES 26 DE FEBRERA les 19.00 h. Presentació del llibre Hipatia d’Ale-xandria de Carme Garcia, Laura Ruíz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué.  DIVENDRES 12 DE MARçA les 19.30 h. Xerrada: Literatura i món rural a càrrec d’Emili Manzano, presentada per Xavier Miró, periodista d’El Punt.

DISSABTE 20 DE MARçInauguració de l’exposició temporal Fibres vegetals. Les plantes ens aju-den a viure a la Sala d’Exposicions Temporals del MVR.

MVR 15

issuuLa comunitat issuu està pensada per a la publicació i la circulació de docu-ments a Internet. D’aquesta manera els catàlegs de les diferents exposicions temporals del MVR poden ser consul-tats i descarregats en pdf des d’aquest servei. Aquest butlletí ja es troba pen-jat al nostre canal issuu i pot ser llegit on-line, descarregat o enviat a terceres persones si és del seu interès.

twitterL’última incoporació a l’entorn de les Social Media al MVR és una pàgina a twitter. Aquest software on-line permet la comunicació immediata entre perso-nes o entitats a través dels twitts, breus missatges de no més de 140 caràcters que serveixen per compartir l’estat o notificar novetats, en aquest cas pro-cedents del Museu, als qui s’anome-nen seguidors i que voluntàriament demanen rebre aquesta informació. D’aquesta manera, en el moment de la presentació d’aquest butlletí el twitter del MVR va oferir aquest missatge “Ara mateix el MVR presenta el seu nou but-lletí, http://bit.ly/8rADRe 6:56 AM Jan 22nd from web” que donava la infor-mació de la notícia alhora que facilitava l’adreça per la seva descàrrega.

BlogdelMVREl blog del Museu és l’eina col-laborativa més important dels dife-rents entorns virtuals que gestiona el Museu. El blog s’actualitza peri-òdicament a través d’una sèrie de col·laboradors i tracta d’una gran varietat de temes relacionats amb el Museu, per altra banda, qualsevol lector hi pot col·laborar deixant-hi els seus comentaris. El nou blog del Museu, així com la nova web, es va posar en marxa conjuntament amb la inauguració de les noves instal-lacions i actualment ja té més d’una trentena de posts.

facebookActualment facebook és la xarxa so-cial amb més extensió i ús. La pre-sència del MVR en aquest entorn és una de les apostes per consolidar una comunitat virtual de persones que puguin seguir les activitats del Museu. Actualment la pàgina del Museu de la Vida Rural a facebook té 250 admiradors i conforma un element de difusió de les activitats i programacions així com les notícies que genera el Museu.

YouTubeEl Canal del MVR a YouTube acu-mula al voltant de 2.500 reproducci-ons de documents audiovisuals que s’emmagatzemen en aquesta xarxa social la qual permet des de la seva republicació a blogs externs fins a la consulta dels vídeos a través de ter-minals mòbils.

flickrflickr és una de les comunitats soci-als a Internet més extenses, aquest servei de Yahoo està pensat per em-magatzemar i compartir fotografies. Només en un sol dia es poden penjar en aquest servei milions de fotogra-fies arreu del món. El MVR té pàgi-na pròpia a flickr on s’hi col·loquen

les fotografies que genera el Museu classificades en àlbums segons les categories (activitats, exposicions, fotografia històrica...). A més, les imatges del Museu de la Vida Rural es troben registrades amb una llicèn-cia Cretive Commons que permet la seva lliure circulació per la xarxa sempre i quan es respecti la seva procedència.

ESTEM EN XARXA

La presència del MVR a les Social MediaEl Museu de la Vida Rural ha apostat fort per tenir una presència contínua a les xarxes socials d’Internet. Si du-rant l’any 2008 el MVR va penjar els primers audiovisu-

als a YouTube i va obrir una primera pàgina a facebook, a finals de 2009 es completà el desplegament en la difusió de continguts a temps real a la xarxa.

MuseudelaVidaRural

Carretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíConca de Barberà

www.museuvidarural.cat