· Eskerrak: Antton Olariagari eskainitako laguntza eta ideiengatik; Chillida-Lekuri Eduardo...

O tabú Tabua

El tabú

XXIII. GaleuscaIdazle galegoen, euskaldunen

eta katalanen arteko topaketak

Iruña, 2006ko azaroaren 1etik 4ra

O tabú Tabua

El tabú

Eskerrak: Antton Olariagari eskainitako laguntza etaideiengatik; Chillida-Lekuri Eduardo Chillidaren Kate Igrabatua uzteagatik eta EIErekin elkarlanean aritzeagatik;ekimen honetan parte hartu duten idazle galego, katalan etaeuskaldun guztiei, eta baita ere itzultzaileei, hiru hizkuntzenarteko zubi izan zaretelako.

© EgileenaLehen edizioa: 2006ko azaroaEdizioa: Euskal Idazleen Elkartea

Zemoria kalea, 25 behea 20013 [email protected] www.idazleak.org

Galeuscako lan-taldea: Eluska Urruxulegi, Andrea Etxauri,Bego Andonegi eta Hasier Rekondo. Koordinazioa: Iratxe Etxebeste.Azalaren diseinua: Ganboa.Maketazioa eta inprenta: K3 inprimategia

Liburu hau ateratzen lagundu dute:

XXIII. Galeusca

O TABÚ NA LITERATURA GALEGA

Tabú e tópico Camilo Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Residuos polinesios (O tabú ideolóxico)Bieito Iglesias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27O tabú e as relacións (O tabú afectivo)Xavier Queipo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Escuridades de noso (O tabú estético)Isidro Novo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Contos rompe-tabúesEu era a fameMarilar Aleixandre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55A probaXabier P. Docampo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59O totalitarisme do “o”María Reimóndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63A fotografía completaAntón Riveiro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67VivirXerardo Méndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

O TABÚ NA LITERATURA VASCA

O irmán, a filla e a nai do escritor. Reflexión sobor do tabú fundacional na literatura vascaUr Apalategi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Ó revés do día. Un Santpancracio grotesco (O tabú ideolóxico)Markos Zapiain . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83O tabú afectivo. Medos e preguntasLeire Bilbao . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97Os tabúes estéticos na literatura vascaAnjel Erro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Contos rompe-tabúesA anguieiraJosu Iraeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113A hora dos cansJuan Jose Ispizua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119Vestida de fríoIxabel Millet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Gautxoria: un relato de amorJoseba Felix Tobar Arbulu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129Sanfermíns dende o cortello. A sorprendente mañá dun toro punkAsel Luzarraga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

O TABÚ NA LITERATURA CATALANA

É certo que hai escritores que rompen tabúsIsabel-Clara Simó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141O tabú ideolóxicoNúria Albó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149Sobre o tabú afectivoTeresa d’Arenys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155O tabú estético: a maxia da súa renovaciónCarles Cortés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Contos rompe-tabúesO merloRoser Atmetlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167Blue tabúCarles Cano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173Mamae, mamae, per que me deixaches?Teresa Costa-Gramunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179Averno e edénEncarna Sant-Celoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185A tentación da carneRamon Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

XXIII. Galeusca

TABUA LITERATURA GALEGOAN

Tabua eta topikoa Camilo Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201Polinesiar hondarrak (Tabu ideologikoa)Bieito Iglesias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207Tabua eta harremanak (Tabu afektiboa)Xavier Queipo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215Gure ilunpeak (Tabu estetikoa)Isidro Novo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229

Ipuinak, tabuekin haustekoNi neu, gose nintzenMarilar Aleixandre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235FrogaXabier P. Docampo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239“O”-ren totalitarismoa María Reimóndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243Argazki osoaAntón Riveiro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247BiziXerardo Méndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

TABUA EUSKAL LITERATURAN

Idazlearen anaia, alaba eta ama. Gogoeta euskal literaturaren tabu fundatzaileazUr Apalategi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257Egunez ez bezala. San Pankrazio barregarri (Tabu ideologikoa)Markos Zapiain . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265Tabu afektiboa. Beldurrak eta galderak?Leire Bilbao . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279Tabu estetikoak euskal literaturanAnjel Erro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287

Ipuinak, tabuekin haustekoTxitxardinetanJosu Iraeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295Oren orenaJuan Jose Ispizua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301HortzburuanIxabel Millet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305Gautxoria: maitasunezko istorioaJoseba Felix Tobar Arbulu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309Sanferminak kortatik. Zezen punk baten ezusteko goizaAsel Luzarraga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319

TABUA LITERATURA KATALANEAN

Ba ote dago benetan tabuak hausten dituen idazlerik?Isabel-Clara Simó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323Tabu ideologikoaNúria Albó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 333Atxekimenduzko tabuazTeresa d’Arenys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339Tabu estetikoa: bere berrikuntzaren magiaCarles Cortés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345

Ipuinak, tabuekin haustekoZozoaRoser Atmetlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351Blue tabuaCarles Cano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 357Ama, ama, zergatik utzi nauzu?Teresa Costa-Gramunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363Avernoa e edenaEncarna Sant-Celoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 369Haragiaren tentaldiakRamon Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373

XXIII. Galeusca

EL TABÚ EN LA LITERATURA GALLEGA

Tabú i tópic Camilo Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383Residus polinesics (El tabú ideológic)Bieito Iglesias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391O tabú i les relacións (El tabú afectiu)Xavier Queipo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401Oscuritats dén nelso (El tabú estètic)Isidro Novo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415

Contes contra-tabúJo era la ganaMarilar Aleixandre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 423La provaXabier P. Docampo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 429O totalitarisme do “o”María Reimóndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435La fotografía completaAntón Riveiro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441ViureXerardo Méndez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 447

O TABÚ EN LA LITERATURA BASCA

El germà, la filla I la mare de léscriptor. Reflexió sobre el tabú fundador de la literatura bascaUr Apalategi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451No pas com de dia. Sant Pancraç còmic (El tabú polític)Markos Zapiain . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 459El tabú afectiu. Pors i preguntes?Leire Bilbao . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473El tabú estètic en la literatura bascaAnjel Erro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481

Contos rompe-tabúesPescant anguilesJosu Iraeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 489L´hora dels gossosJuan Jose Ispizua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495Al pic de la fredIxabel Millet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 499Gautxoria: un relat damorJoseba Felix Tobar Arbulu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 503Les festes de Sant Fermí des de la cort. Lálba inesperada dún brau punkAsel Luzarraga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513

EL TABÚ EN LA LITERATURA CATALANA

De debò hi ha escriptors que trenquen tabús?Isabel-Clara Simó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 517Tabú ideològicNúria Albó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525Sobre el tabú afectiuTeresa d’Arenys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531El tabú estètic: la màgia de la seua renovacióCarles Cortès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 537

Contos rompe-tabúesLa merlaRoser Atmetlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543Blue tabúCarles Cano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 549Mare, mare, per què m’has abandonat?Teresa Costa-Gramunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555Avern i edénEncarna Sant-Celoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 561La temptació de la carnRamon Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 565

O tabú

TRADUTORES

• do éuscaro ao galego, Iratxe Retolaza• do catalán ao galego, Lluïsa Soaz

Tabúes en Iruñea

Xunto á nova edición de Galeusca, desembarcan na vella capitalvasca, logo de seren espallados polos pobos de todo o mundo, ostabúes que o capitán Cook atopou nos Mares do Sur.

O tabú é un agasallo das humildes linguas polinesias a tódolosdiccionarios do mundo. Toda cultura nomea o tabú para expresaloprohibido: perigosas relacións persoais, desexos e pretensións...

Pero tamén as persoas e as cousas pódense converter en tabú. Ouas palabras... e os idiomas.

Cúmprese século e medio do nacemento de Sigmund Freud, quenpublicaría en 1912 o ensaio Tótem e Tabú, onde o doutor-escritortenta buscar unha explicación aos medos sociais, e polo tanto aospropios humanos, a través da figura do tabú. Freud valeuse doconcepto do tabú para estudiares que provoca a fobia, o padecementoou o temor en cada sociedade, e que é o que nos axuda a superalose esquecelos.

Tal é a nosa intención nesta edición de Galeusca. Subliñar ascensuras e as contencións na nosa actividade literaria, e aplicalo nanosa indagación cultural.

O tabú nos nosos escritos e os temas tabú. Tanto na política comono mundo afectivo e no plano estético. Para densenrolar todos estosaspectos xuntámonos os escritores cataláns, galegos e vascos naPamplona de hoxe en día, onde se coñece que, moi ó contrario daantiga cidade, converteron o noso ancestral idioma case nun novotabú.

Coñecer, discutir, debatelos tabúes agochados, e por que non,parodialos máis manifestos. Ese é o obxectivo da XXIII edición deGaleusca. E esa é a finalidade destas palabras.

Fito Rodriguez Presidente da Asociación de Escritores Vascos

19

O tabú

Cam

ilo

Fra

nco

Camilo Franco é, ademais de pai, escritor,crítico teatral e xornalista, ocupacións queasume polas seguintes razóns: “para non estarquieto, porque son cousas que aprendín a facere xa está, e tamén porque son oficios quepermiten exercer a observación e, ás veces,cobrar por ela”. Nado en Ourense en 1963,coñécenselle libros de relatos breves como “A lúa no cénit e outros textos” (Edicións doCastro) e “En Malos Pasos” (Xerais). A quenisto escribe sempre lle gustou, ademais, otítulo dun artigo seu: “Todo o que osacadémicos dirán sobre Blanco Amor”.

Camilo Franco comparte a querencia polaironía como ferramenta de uso diario paramirar o mundo. “A ironía é a lírica do porvir.A ironía, máis que nada, é un xeito de mirar.Sirve pra regular a distancia, pero permite vero esencial das cousas e poñelas nun lugarrazonable. É unha forma de autocrítica, polotanto revolucionaria. Prevén contra ainstitucionalización, así que é unha formalúcida de expresión. Tamén é un antídotocontra o ridículo”.

21

Entre as miñas lecturas iniciáticas nunca figurou aquel libro deMargaret Mead que merquei nun saldo retirado dos quioscos tralofracaso dunha colección coa que se pretendía ilustrar ás clasesdesfavorecidas co mellor da cultura occidental. Como ninguén nunca,baixo ningún concepto, deixa de formarse unha opinión por poucodocumentada que esta estea, eu deducín da única lectura que fixendo libro, a do seu título, que Adolescencia, sexo e cultura en Samoaera un adianto da utopía. Deducín algo máis e mesmo algo que porcontraposición me parecía espectacular: os adolescentes daquelacultura nos antípodas tiñan máis ben pouca necesidade demasturbarse. Foi unha dedución sensacional desde o punto de vistaliterario e terrible desde o punto de vista científico. Neste lado domundo, eu, como case toda a miña clase social, estaba condenado aotraballo manual.

A parte sensacional da dedución ten que ver con dúas circuns-tancias lectoras: a primeira, chegar á conclusión de que aquela eraunha sociedade sexual só porque a autora decidira incluír a palabrasexo no título. É dicir, tiñan o sexo explícito. A segunda cuestión,evidente, era que naquela altura da miña vida non consideraba quea masturbación (a propia) fose unha práctica sexual.

Logo descubrín que nalgunhas edicións de tan deostado libro, apalabra sexo non aparecía no título e comecei a comprender por queas mulleres protagonizan tantos anuncios de automóbiles. Ao tempocomecei a entender algunhas outras cousas aínda que ningunha delasexcesivamente útiles. A primeira delas é que hai un procedementosocial, non sei si planificado ou intuitivo pero tremendamenteefectivo, que primeiro constrúe un muro arredor de un argumentopara logo suxerilo constantemente como un medio de tracción. Pasa

Tabú e tópico

Camilo Franco

22

co sexo. Pasa con esa fronteira estúpida marcada entre os que dincoñecer a diferenza entre o erotismo e a pornografía. Pero o sexo,por unha vez, é o fácil. A sociedade repite a actuación con cousastan altisonantes e que xeran tanta literatura como a liberdade.

Quizais por iso comecei a disociar a palabra tabú da palabra sexoe vin que a sociedade vai repetindo os comportamentos de maneiramáis ben pouco sutil ou incluso aborrecida e cando un algo desexableou que nos fai mellores circula con demasiada facilidade, comeza unmovemento pouco disimulado de represión e un xogo de mensaxessubliminais que nos asegura que un pode chegar a ese estadio dodesexable por calquera vía menos pola lóxica ou directa. Como estaé unha sociedade capitalista, agora a forma é maioritariamentecomercial. Pulir os cartos nun centro comercial é un xeito decombater o tabú. O xeito que mellor convén ao comercio.

Nalgún outro momento da revelación decateime de que esta éunha sociedade majete-democráta. Un campionato do bo rolloexpandido ata o punto de convertelo en doutrina política finisecular:o talante. Os siloxismos continuados deberían conducirnos a unhaevidencia. O tabú non pode operar hoxe como naquela época decuras exaltados, de mulleres que pecaban por omisión e de homesque o facían por ir alén do pensamento. O tabú non pode ter agoraa compoñente estritamente sexual que alimentou as portadas de casetodas as revistas da transición ás que tiven acceso, desde Interviuao Penthouse pasando polo Lib. Ese tabú hoxe non levaría a xentea Perpiñán porque unha vez que un adolescente é capaz de ler nunlibro de texto como é exactamente o acto da reprodución humananon hai líbido capaz de madurar.

Os mecanismos do tabú funcionan de maneira correctora. Tendena formarse como as pérolas no interior dunha ostra: hai unha areaque molesta e o organismo procede a envolvelo cunha capa que, encerto sentido, pode ser de fantasía. Recóbreo de imposibilidade. Daimposibilidade de nomealo, da imposibilidade de proceder sobre el.Nun sentido evidente quen establece o tabú non quere recoñecer anatureza humana. Este é un asunto por demais a debater porque,habitualmente, os tabús veñen decididos en occidente por aquelesque máis intensamente cren na orixe divina do ser humano. Será poriso, pola fe que teñen nas súas crenzas, que non acreditan tanto noser humano como especie animal e tampouco cren no ineludible doseu comportamento. Calquera sociedade que estableza un tabúpodería ter a completa seguridade de que, algún día, serásobrepasado. En certo xeito, o tabú é a rotonda da fantasía. Obrigaa dar unha volta, a non entrar ás cousas polo centro, quizais a faceralgunhas filigranas que acaben como grandes xiros literarios. Ao

23

cabo, o tabú como a censura, serve para que algúns escritoresabandonen as frases feitas ou os cineastas consigan unha elipse quetodos os cineclubistas sinalen cincuenta anos despois nun casino deprovincias.

Deixeime levar polo pasado. Pero o pasado tamén é un tabú doque aínda non se fala con confianza en moitas familias galegas. Denovo no presente, a cuestión non será tanto saber cales eran os tabúsmal curados que puñan cachondo ao meu avó como saber cales sonos tabús da sociedade contemporánea. Non aqueles herdados da vellamitoloxía sexual cristiá, nin os impostos de maneira máis ben poucoculta polo nacionalcatolicismo. O estupendo sería saber cales son ostabús operantes diariamente na sociedade que fai ruído de portasafora desta sala. Os tabús que operan nos medios de comunicación,nas medias verdades dos escritores orgánicos e naqueles que, aíndaen fase embrionaria, anda ceibos polas escolas. Hainos, seguro.

Os tempos caen e os tabús transfórmanse. Non desaparecenporque son unha ferramenta de control social. Como a violencia.Pero, se a violencia se refina, por que os tabús non habían de cambiarde maneiras. Agora, claro, estamos nunha sociedade, a occidental,que se sente civilizada e, por días, incluso civilizadora. A unhasociedade confortable quizais lle corresponda un tabú relaxado edisplicente. Desde logo non moi vociferante pero estendido. Un tabúmol como corresponde a unha sociedade que vai ao cine ás seis datarde.

Volvemos atrás e se pensamos que o tabú é o que non se podedicir, o non expresado, e nos poñemos a buscar que é o que non seexpresa agora, encontraremos un cento de argumentos cubertos todosde unha capa de disimulada progresía. Argumentos que negan apalabra para advertirnos inmediatamente que o silencio é unhaprudencia, que hai que ter en conta os auditorios e que, aínda máis,hai argumentos que non reúnen a conveniencia de ser tratados enpúblico. Tabú, por tanto. Pode que circunstancial, cambiante,superficial. Pero son adxectivos que se corresponden coa perspectivapública do corpo social. Un tabú con perfil baixo. Hai unhacorrespondencia, pero non sei se obvia: un tabú sobre cousas quenon se poden dicir é perfecto para unha sociedade que non quereescoitar.

A transferencia aínda debería levarnos máis lonxe, a un lugaronde xa case non hai paradas de bus. Porque, en moitos sentidos, aconstrución do tabú é un proceso traballoso con algo de pedagóxicoe os seus autores consideran unha mágoa botar a perder tantoesforzo. Por iso debe de ser que na operación tabú destes últimostempo hai un proceder novo. En lugar de prohibir algunhas palabras

24

escollidas, as novas maneiras aconsellan encher o espazo social dassúas antónimas. Un éxito da propaganda socialdemócrata. Podeparecer un cambio de conversa, pero en realidade é a construción dotópico. O tópico é un líquido que circula con moita fluidez nunhasociedade con demasiada dependencia mediática.

Pero o tabú contemporáneo, o coetáneo a nós, prodúceseexactamente nun espazo paradóxico. O tabú hoxe é tentar contra-dicir o tópico, buscarlle as cóxegas como ferramenta de distracción,revelar o seu carácter ficcional ou forzar a máquina para que alguénperciba canto hai de conveniente nalgunhas das afirmacións que adiario se aceptan como tal, sen que haxa nada de razoable no seuenunciado. Diría que agora máis que nunca hai que militar contrao tabú porque se antes bastaba con pronunciar o non permitido,agora hai que razoar a contracorrente para demostrar que nada écomo nos foi confiado. O tabú é unha arma para defender as aparen-cias. Está todo o mundo contra as aparencias?

Por ánimo enumerador poderiamos citar algúns tabús que, candoson citados, producen no auditorio acenos de reprobación: Ningunhaliteratura precisa dunha gran novela. Chéjov é máis moderno queJoyce. O ser humano é unha especie animal. A especie leva avanzadomoito máis no tecnolóxico que no cultural. A confusión que enmentes brillantes xera esta idea de que todo adianto técnico é unhaforma de progreso. Non decatarnos nunca de que o feito de que unchimpancé poida disparar unha metralladora o autorice moralmentea usala e actuar en consecuencia. Non admitir que hai un cento longode días que non estamos por riba dos chimpancés aínda que teñamosmáis puntería. Hai máis. Estou por incluír un de cor local para verata que punto molestan as palabras. Pero non sei. Non sei se Navarraforma ou non parte de Euskalherria e supoño que en función de quensexa o auditorio será tabú nun ou noutro sentido.

Estas listas non se acaban nunca. Cada quen pode engadir algúncaso particular. Outra das diferenzas da moderna existencia do tabúé que agora ten unha certa capacidade de adaptación a espazosdomésticos. Adaptable como calquera dos mobles que a tele anunciade madrugada.

A outra opción é aquel vello truco dos escolares cando tiñamosdificultades cunha polisílaba: pronunciala unha e outra vez ata quedesaparecía o muro que dificultaba a lingua. Pronunciar as palabrase aínda ter en conta que a razón non é para tela senón para usala.Para o resto incluso chega un pouco menos de respecto mal entendidoe un pouco máis de curiosidade. E se vos queda curiosidade por sabercomo cambiei de opinión sobre a masturbación, podedes preguntarsempre que o tabú non vos dea corte.

25

O tabúideolóxico

Bie

ito

Igle

sias

Bieito Iglesias Araúxo naceu en 1957 en Ourense.Viviu nesta cidade, no concello de Coles (cos avósmentres os pais emigraban a Suíza) e en Compostela,onde se licenciou en Xeografía e Historia e traballapresentemente como catedrático de Lingua eLiteratura galegas. Militou na esquerda nacionalista,experiencia que condensa nun ensaio publicado conoutros autores (Catro ensaios sobre o nacionalismo deesquerda). Tense dedicado á tradución (nove tomosda Biblioteca Sherlock Holmes) e ao columnismo enLa Voz, A Nosa Terra e, actualmente, en TemposNovos e El Correo Gallego. Por este labor recibiu opremio de xornalismo Blanco-Torres (en Barcos apique recompila unha mostra do seu articulismo).

A súa bibliografía máis salientable cínxese aocampo da narrativa: Vento de seda (novela, 1990),Aventura en Nassau (relatos eróticos, 1991), MissOurense (relatos policiais, 1992), Bajo las más bellasestrellas (novela, premio Ciudad de Salamanca,1998), O mellor francés de Barcelona (relatos, premioda Crítica galega, 2000), A vida apoteósica (novela,2001), A noite das cabras do aire (novela, premioMerlín de literatura infantoxuvenil, 1999), A historiaescríbese de noite (novela, premio García Barros,2001), Amor e música lixeira (relatos, 2004).

27

A encarga de escribir uns folios sobre o tabú ideolóxico pon deprincipio a cuestión de identificalo, pois, en último límite, todos ostabús obedecen a unha interdición ideolóxica, xeradora de eufe-mismos que Da Silva Correia clasifica atendendo á seguinte cau-salidade:

a) Eufemismo de superstiçao e de piedade;b) Eufemismos de decência e pudor;c) Eufemismos de delicadeza e de respeito;d) Eufemismos de prudência e megalomania.

Así pois, os tabús que están na base dos circunloquios lingüísticosremiten principalmente á esfera relixiosa, sexual, á hierarquía sociale consecuente hipocresía defensiva.

No sentido orixinal do vocábulo –entre indíxenas polinesios– enas análises de Freud e Mircea Eliade, o tabú asimílase ao terrorcósmico, a forzas misteriosas, ao sagrado, inquietante, perigoso,prohibido e impuro; á ambivalencia afectiva que supón unha loitapsicolóxica entre o amor e o odio polo interdito (versión freudiana);á ruptura ontolóxica que pode ser fatal (na visión de Eliade). Estaconcepción talvez estea vixente aínda, xunto cos mitos primixenios,en boa parte do globo –desde logo na xeografía maometana– e ensectores idosos e rurais do ámbito occidental. Pero na sociedadede masas do chamado primeiro mundo perdeu vixencia a medidaque decaíron as hierofanías. Xulgo que o tabú sexual correu unhasorte semellante á do tabú relixioso. Xa Camus, n’ A caída, defi-nía a tonalidade da nosa época e circunstancia con esclarecedoras

Residuos polinesios

Bieito Iglesias

28

palabras; O home contemporáneo? Fode e le xornais. Antes senten-ciara Baudelaire: A relixión das masas é copular. De maneira que,excluída a interdición sobrenatural ou sexual, restaría talvez apolítica, supoñendo que existan entre nós ideoloxías demonizadas(lembremos que para referirse ao demo se acode ao eufemismo: dia-ño, Perello, maligno…).

Podemos confirmar a suposición, pero, deseguida, sinalaremos orelativismo de tales tabús. Do mesmo xeito que existen menosinterdicións sobre a materia escatolóxica no medio rural que nourbano, onde, no entanto, é superior o tabú social, tamén coasideoloxías cómpre diferenciar contextos culturais e políticos. Ocomunismo foi considerado “inquietante, perigoso e prohibido”durante moitas décadas en USA, ata onte mesmo, mentres en Europaoccidental había partidos legalizados con ese nome e ideario oficial.Por contra, certas versións do feminismo norteamericano (aquel quepropón un separatismo de sexos, que considera a erección unhaagresión en si mesma, etc) resultaría “escandaloso” en ambientesprogresistas europeus. Aludir ao secesionismo nacional, non xasexual, equivale a mentar a “bicha” en grande parte do territorioespañol; pero foi aceptado para a implosión do imperio soviético ouna ex Xugoslavia sen maior batifondo. O sistema establecido, tendemostrado, en todo caso, unha extraordinaria capacidade á horade recuperar e deglutir as disidencias, e os camiños da sublevaciónparecen estreitos, o que nunca pode ser un pretexto para dimitir dasresponsabilidades cívicas e da philadelphia, da fraternidade básicae da empatía cos individuos ou colectivos oprimidos.

En lugar de establecer un catálogo de ideoloxías proscritas,precisamente porque o son a título conxuntural e en relación aespazos xeopolíticos cambiantes, examinaremos algúns tabús quexulgamos transversais ou, cando menos, moi xeralizados nasociedade en que vivimos, a da mundialización comercial e ocapitalismo divertente:

1. A obra do tempo

Os primitivos curábanse da obra do tempo, da decadencia e dacaducidade, mediante rituais míticos que renovaban o seu mundo,apelando ao prestixio de todo comezo. Abondaba por exemplo conbañarse nun río e deixar fluír coas augas a roupa vella. Os contem-poráneos esconden a cabeza debaixo da asa ou acoden a cirurxíapara eliminar toda reminiscencia.

A lectura d’ As flores do mal, a paseata co flâneur baudelairanopolo París decimonónico –a única megápole, de par de Londres, na

29

altura–, permítenos fixar o momento en que a grande cidade e aidiosincrasia resultante obraron esta mudanza fundamental: dapalabra á imaxe, da memoria á sensación. O transeúnte descoñecidoolla pero non fala cos demais pasantes (como moito, pode inventarllebiografías imaxinarias, ao modo d’ O home da multitude de Poe,voyeur do xentío desde a trincheira dun café); xulga aos outros polofeitío, é unha sentencia dos sentidos baseada en probas físicas: aroupa, o tocado, o aceno… porque carece de referencias e decoñeceo pasado, o repertorio de lembranzas –isto é, a identidade– daquelesque cruza nos paseos. A cidade representa, para ben e para mal, otriunfo do espazo sobre o tempo.

Da ocultación da memoria, levada a extremos apoteósicos polomercado capitalista (fundado na data de caducidade das mercadorías,das tendencias e modas culturais, inimigo da permanencia de moblessólidos e de libros que ocupen máis de quince días os trinques),derivan varios tabús, coma tal o da morte ou o da vellice. HerbertMarcuse escribiu –en Eros e civilización–: O home pode morrer senangustia se sabe que o que ama está protexido da miseria e do esque-cemento. Desta tarefa encárganse presentemente certos gremiosprofisionais: os peritos da industria funeraria e os expertos psicólogosenviados polas autoridades alí onde houbo mortalidades catas-tróficas, coa encomenda de axudarlles aos familiares dos finados a–impagable expresión técnica, pericial– elaborar o dó. A loita contrao tempo foi liderada por artistas do temps retrouvé (Proust) e mesmopor revolucionarios: O desexo de rachar a continuidade da historiapertence ás clases revolucionarias. Esta conciencia afirmouse a sipropia durante a Revolución de Xullo. Na tardiña do primeiro díade loita, en distintos sitios, simultánea pero independentemente,fixéronse disparos contra os reloxios nas torres de París. (WalterBenjamin). Hoxe, tal combatre líbrao o mercado coa súa promesa deeterna mocidade (xuvenilismo), coa súa necesidade de dirixirse apúblicos desapegados do pasado, pois este é mercadoría avariadaque impide a aceleración do consumo e interrompe os ciclos dasmodas, querse dicir dunha morte a prazo fixo, cada tempadaprimavera-verán e outono-inverno. Que sería da industria disco-gráfica sen a renovación xeracional?, e do comercio cosmético senas revistas de tendencias que impoñen efémeros ditados (metro-sexual, tecnosexual, etc) ligados a un negocio colosal?, e das novastecnoloxías sen segmentos de idade receptivos ás novidades? Oxuvenilismo estigmatiza a memoria, a cousa de vellos, invocándoase cadra como simple ritual compensatorio (Anos da Memoria e así),pero desmentíndoa mediante a anulación dos signos externos devellice, grazas a expedientes como a dietética –a acumulación de

30

graxa denuncia unha restra longa de anos–, a ximnástica ou acirurxía estética. Asístese a un movemento que parece ter como lemaunha cantiga de Los Sírex (¡Qué se mueran los feos!), no entanto aconsigna é: Morra o conto de vellos, morra a morte morrida!Procúrase que os nenos non vexan os cadáveres dos parentesfalecidos e pais hai que só lles permiten ver debuxos animadosbrancos, exentos de traxedia, do mesmo xeito que se expurga aliteratura infantoxuvenil das crueldades do mundo. Contodo, aviolencia, os morticinios, as carnificinas entran cada día polotelevisor; porén é imposible que tal cascata de eventos descon-textualizados e banalizados pola repetición esperten no telepacienteun autentico sentimento de compaixón: Parados contando as súaspenalidades, negros das townships de Suláfrica, curdos perseguidose nenos prostituídos entremean as súas voces trazando unhaconfiguración improbable. Como concibir xuntas todas estas traxe-dias, sen relación unhas con outras? (A tentación da inocencia, PascalBruckner). Antes espertan a hipocresía: Por que unha autora quepon o seu heroico dedo nas máis sanguiñentas feridas sociais,describindo sen temor a morte por fame dunha familia operaria, porque, pregunto, ela nunca ousaría furgar no seu oído en público comesmo dedo? (Ferdydurke, Witold Gombrowicz).

2. O anonimato

A sociedade occidental ten sido descrita como un movemento demasas democráticas en ascenso. Noutras palabras, como un universorexido pola arte de medrar. As xentes achan que na insignificanciasocial, na existencia anónima, hai unha terribilità. O antigo conceptode fama, reservado a próceres dos estados, a luminarias da cienciae das artes, democratizouse. A ciencia encontrou unha formademótica na tecnoloxía (un señor cun teléfono móbil cre participardos arcanos desvendados por Edison); a política, a literatura e amúsica conéctan coas masas a través da vedettización, da telexenia.Pero as masas reclaman mobilidade, interactividade, ocupar espazosna tele-realidade. A sona xa non se fundamenta no traballo solitarioe orgulloso, aquel bestiario de Flaubert (O orgullo é unha fera quemora nunha cova do deserto, mentres a vaidade é un loro) resolveusea favor das aves psitaciformes, a hexemonía destes volátiles é oganoincontestable. A fama ten a súa orixe nun dos sentimentos cons-titutivos da especie humana: a tendencia á admiración que, levadaás últimas consecuencias, toma o nome de fanatismo ou feiticismo(Recherches sur l’art de parvenir. Maurice Joly). O mesmo autorsubliña a superioridade dos talentos medianos, en orde a obter o

31

suceso. É boa verdade, especialmente na era da mundializacióncomercial. O mercado é, por definición, unha instancia anticanónica,inimigo da excelencia, precisa que toda mercadoría poda serencumiada e degradada aleatoriamente ou –en palabras de Félix deAzúa–. converter a merda en ouro e o ouro en merda, a capricho dasnecesidades, dos nichos de mercado ou novos xacementos de negocioque xurdan. Os restroballos do mandarinato intelectual, as elitesartísticas aínda se defenden con protestos e latinorios (margaritasante porcos); nada disto evitará que os marráns reclamen a súacomida na maseira.

3. A diferenza

Nunca tanto se falou de diversidade, multiculturalismo, etc, examais houbo un consenso social maior sobre os peares da vidacolectiva, coa posible excepción do período barroco, a primeirasociedade de masas da historia. No barroco o consenso gravitabasobre a monarquía absoluta e a Contrarreforma; as actualidadesimpoñen no seu canto o consumismo e o individuo insular, irres-ponsable ou infantilizado. Con efecto, ninguén ten culpa de nadaintramuros da citania occidental. Desde nenos somos descargadosdese peso que antes nos achombaba como a burros baixo a fardica.Os viciosos son exonerados co expediente de declaralos doentes:ludópatas, sexoadictos… O matonismo nas aulas atenúase cunbarallete pedagóxico confuso (conduta disruptiva). O opresor carecede face (a diferenza do Deus das Tempestades bíblicas, que semanifesta no Salmo 27: Busca o meu rostro!), ocúltase baixo oespectro exculpatorio do sistema; en tanto que o oprimido se escoade calquera responsabilidade apelando ao vello mito do año degoladoportador da Salvación: as vítimas da inxustiza, precisamente porselo, poden perpetrar calquera falcatrúa sen temor a un xuízo moral.

Volvendo ao rego da diferenza, parece claro que, entre nós, perdeuensulla o ideal de ser diferentes para sermos existentes. Aglobalización ignora aquela sentencia inapelable de O.Henry: Adáne Eva foron os primeiros e os últimos cidadáns do mundo. Os cam-pións de Babel, que desafiaron a soberbia divina pretendendo alzarseá estatura de Deus, e que desafiaron igualmente a lingua única dosanimais que só coñece variacións de especie –orneo universal, latidode can cosmopolita–, pugnando por safarse desa escala zoolóxica,serían vistos hoxe como rompepraceres (aguafiestas) e inimigos dacomunicación pechados nos seus cárceres identitarios cainitas, porusar palabras lidas un día si e outro tamén nos grandes diarioscapitalinos, El Mundo, El País… Pensadores hai e bastante locuaces,

32

que denuncian a insolidariedade de pobos obstinados en falaridiomas de dous ou tres millóns de usuarios. Ah, eses condenadosfinlandeses ou noruegueses, que se resisten a substituír a parla localpor unha hiperlingua! Os malditos portugueses que se independi-zaron dúas veces dúas da España (xa é teima!) e, asombrosamente,nunca pediron o reingreso.

Mais non se trata só de diversidades étnicas, nos nosos ámbitosestréitase tamén a diferenza cultural e idiosincrática de clase, depaso que aumentan ou se manteñen en semellante proporción asdesigualdades económicas. Os raparigos subproletarios –humillados–tachan do seu carné de identidade a cualificación do seu traballopara substituíla pola de “estudante”. Desde que empezaron a seavergoñar da súa ignorancia comezaron tamén a desprezar a cultura(característica pequenoburguesa que adquiriron de sotaque pormímese). Se os subproletarios se aburguesaron, os burguses, parale-lamente, subproletarizáronse. A cultura que eles producen, sendo decarácter tecnolóxico e estritamente pragmático, impide o desen-volvemento do vello “home” que aínda existe dentro deles. (Escritoscorsarios, Pier Paolo Pasolini).

Ata aquí un repaso a algúns tabús desta hora e lugar, efectuadopor un suxeito que rexeita os eufemismos de delicadeza que pudesencorresponderlle (discapacitado, coma tal), e que adopta sen melindreo seu feitío descrito pola linguaxe tradicional, valleinclanesca, coexacto termo de baldadiño.

33

O tabú afectivo

Licenciado en Bioloxía e Medicina e Cirurxía polaUniversidade de Santiago de Compostela. Dende 1989 vive etraballa en Bruxelas onde desenvolve a súa actividade profe-sional Dende 1990 escrebe e publica regularmente en galego.

Títulos publicados, libros individuais: “Ártico e outrosmares” (Edicións positivas, narrativa breve, 1990, Premio deCrítica Española de narrativa. Hai tradución portuguesa,1998, está sendo traducido ao francés); “Diarios dunnómada” (Edicións positivas, diarios, 1993); “Ringside”(Sotelo Blanco edicións, contos, 1994); “Contornos: Apuntesde filosofía natural” (Edicións Xerais de Galicia,

microensaios, 1995); “O Paso do Noroeste” (Sotelo Blanco edicións, novela,1996; Premio Garcia Barros de novela,); “Mundiños” (Edicións Xerais deGalicia, microensaios, 1997); “Malaria sentimental” (Sotelo Blancoedicións, novela, 1999); “Manual de Instruccións” (Edicións Xerais deGalicia, microensaios, 1999); “Papaventos” (Edicións Xerais de Galicia,novela, 2001, hai tradución portuguesa, 2003 na Deriva Edicións); “Nosdominios de Leviatán” (Colección “Tambo” da Deputación de Pontevedra,poesía, 2001); “O ladrón de esperma” (Edicións Xerais de Galicia, contos,2001, Premio Café Dublín de narrativa); “Os ciclos do bambú” (EditorialGalaxia, contos, 2003, está sendo traducido ao portugués por Derivaedicións ); “Glosarios” (Edicións Espiral Maior, poesía, 2004) e “O Espelloe o Dragón” (Edicións Xerais de Galicia, literartura infantíl, 2004).

Traducións do francés (en colaboración): “Mon valet et moi” e“Cytomegalovirus” de Hervé Guivert; “Le Periple de Baldassare”, de Amin Maalouf.

Traducións do inglés: “Typhoon”, de Joseph Conrad; “Ulysses”, de James Joyce (en colaboración)

Libros colectivos: “Manual e escolma do relato galego”; “Berraliberdade”; “Narradores de cine” ; “Unha liña no ceo” ; “Minirrelatos” ;“Galicia a través do espello” ; “Materia prima” ; “Na radio”; “Sempremar:cultura contra a burla negra” , “Olladas Oceánicas na ArteContemporánea” e “No País de Nunca Máis”.

Xav

ier

Qu

eip

o

35

Y contra marea y viento remaré. Hasta la otra orilla…

Severo SARDUY, “Un testigo perenne y dilatado”

Presentación

Cando me propuxeron o tema desta disertación o primeiro que penseié que ía falar exclusivamente do incesto como tabú universal, dassúas orixes e explicacións varias e que, partindo de Freud, camiñaríada man dos antropólogos máis recoñecidos como Malinowski, Levi-Strauss ou Marvin Harris. Foi na fin de semana pasada, lendo oxornal nunha cafetaría de Bruxelas cando pasei a vista sobre asnoticias internacionais e un congreso sobre a Sida celebradorecentemente en Toronto. Daquela relacionei a enfermidade con unpar de tabús, o do uso do preservativo, aínda vixente en algúnslugares de África como na illa de Zánzibar ou o tabú da homo-sexualidade, que malia as modificacións lexislativas acontecidas envarios estados, nomeadamente no Estado español, continúa vixentena nosa sociedade occidental e noutras sociedades máis ou menosafastadas do noso sistema de valores. Vixente na moral dupla, nahipocrisía, nas frases feitas, na agresividade tantas veces sentida.Pensei, entón, que o que de min se esperaba non era unha lección deantropoloxía cultural, senón, se cadra, algo máis literario, xa quedunha reunión de escritores se trataba e non dun deses simposiosumbilicais, de antropoloxía ou de botánica, de teoría de cordas oude nanotecnoloxía. Chegando á casa –chovía e iso sempre axuda–escribín estas notas se cadra algo inconexas, produto desa reflexióninicial sobre un dos tabús modernos, a lepra da fin do século XX.De aí fun tirando dun fío ata dar co centro do Labirinto. Agora estouaquí, escribindo, facéndome preguntas a min mesmo, na espera deGodot, na espera de atopar o fío de Ariadna.

O tabú e as relacións

Xavier Queipo

36

Clasificación (hipotética) dos tabús de relación

A miña formación científica adoita agromar nestas ocasións eprocuro establecer unha clasificación, un guión inicial, unha divisiónen clases ou tipoloxías que me axude a arrincar. Despois, sígoas aopé da letra ou exploro outras vías, segundo camiños non semprecertos, entrando nunha espiral de causalidades ou magnificando unpunto para esquecer outros. A clasificación dáme seguridade paracomezar, mesmo que sexa, como neste caso, unha clasificaciónempírica e de colleita propia, que podería ser desarmada por cal-quera académico que teña as ciencias sociais como disciplina privi-lexiada. Moitos, senón todos estes tipos de tabús teñen que ver coarelixión, coa idea de tótem, de negación ou ofensa ao sagrado, algúnsdirecta e outros indirectamente, a través de crenzas empíricasrelativas a supervivencia e continuidade da especie ou á descricióndo sexo como persecución ou posesión.

Propoño, pois, a seguinte clasificación, que me vai servir de guión:

• De plano espiritual: a relación con Deus e cos antepasados • De iniciación: o contacto físico e as palabras que non se

pronuncian• De liña parental Incesto de 1° e 2° grado• De número: máis de dous, ruptura do tabú• De lugar: na cama do casal, na cama dos pais, nos lugares

sagrados, no mar…• De especie: animais, vampiros, lobishomes, posuídos…• De tempo: na corentena do puerperio, nas festas de gardar

vixilia e abstinencia, na idade prepúber ou entre individuos deidades moi disimiles.

Permitiredes un variado rexistro segundo os capítulos, entre aexperiencia persoal, cando está pode ser expresada sen rubor, areflexión en alta voz baseada en lecturas ou observacións propiasou a recreación fantástica seguindo o meu instinto básico de escritor.

Tabú de plano espiritual: a relación con Deus e cos antepasados

A relación mística é sempre ollada con sospeita ou como herexíasegundo os casos. A unión mística está en moitas ocasións próximaá sexualidade e moi en particular ao orgasmo, e a negación do tabúé sempre a primeira reacción. En certas relixións non é posíbelpronunciar o nome do Deus, pois se entende como un exceso na

37

intimidade, como unha negación do tótem, que está na orixe do tabúcomo nos aprenden os antropólogos.

Pensando no cinema, quen non ve na posesión dun corpo por undemo, como no caso do filme “The exorcist”, a ruptura do tabúelemental, o do respecto ao tótem, por negación do mesmo, por alian-za co seu contrario, quen lle dá sentido e quen lle nega submisión.

A relación cos espíritos, cos antepasados ten unha importanciacapital nas manifestacións relixiosas orientais, aquelas ligadas aobudismo ou ao taoísmo, onde se lles rende respecto como se dedivindades se tratase. Tamén acontece na nosa sociedade. A miñarelación cos antepasados cuxo nome estaba varrido da memoriafamiliar constituía un tipo moi especial de prohibición e reafirmabaa miña conciencia de neno interrogador e inconformista. Había quefalar de todo, nomear a todos os membros do clan e, se así non fose,explicar as razóns de porque non se facía, porque se lles condenabaao duplo ostracismo da morte e do esquecemento. Iso non entrabana miña cabeza. Cos anos souben que non se falaba deles porque sederan morte pola propia man (o tabú do suicidio, da violenciaextrema, da negación da esperanza, da negación do sagrado) ouemigraran para non regresar, expulsados do clan ou da familia poloseu comportamento ou as súas ideas (A Guerra Civil e a súa resacade silencios), que morreran no monte acosados como lobos (aguerrilla e o tabú da fractura familiar), silenciados polo seusufrimento indicíbel (mortos de enfermidades vergonzosas oudescoñecidas, logo dunha estadía nos trópicos). A transgresión serácontar as súas vidas, recrealas, darlles nome e imaxe coa palabraescrita. Algún día fareino. Iso espero.

Tabú de iniciación: contacto físico e tabú das palabras

Se cadra a primeira memoria que teño do prohibido se refire ao tactoe, xa despois, ás palabras. As cousas ou as persoas que non se podíantocar e as palabras que non se podían pronunciar. Son lembranzastristes, de prohibicións incomprensíbeis, de maiores que nonrazoaban, que repetían verdades como mantras salutíferos. As cousaseran así desde sempre, desde que o mundo era mundo e non se podíatocar aos pobres ou oas enfermos, aos descoñecidos en xeral e menosque nada aos xitanos, que na miña nenez era a etnia alternativa, aestranxeira a nós, a que nos producía medo. Había palabras que nonse podían pronunciar, que eran pecado ou mostra de mala educación.Todos, supoño, pasamos por esa experiencia incomprensíbel. Cosanos aprendemos a técnica do eufemismo, de dicir con palabrasoutras aquilo que non se podía pronunciar.

38

Tabú de liña parental: o caso do incesto

O incesto constitúe o que se podería chamar un tabú universal. Levi-Strauss chega a dicir1 que a prohibición do incesto é o pasofundamental polo que se dá o tránsito entre a natureza e a cultura.

Hai quen pense2 que as sociedades escolleran o tabú do incestocomo unha estratexia para incrementar as súas posibilidades de su-pervivencia. Incesto e exogamia terían así unha razón concomitan-te xustificada polo que en xenética de poboacións se coñece comoo “vigor do híbrido”.

Hai que sosteña3, en contra do que suxerise Freud , que aspulsións sexuais entre individuos que medraran xuntos son menores.Westermack vben dicir que os humanos aprenden as pulsións sexuaiscomo agresivas4, sendo a agresividade contraria á harmonía familiar.Consecuencia diso é a primacía da exogamia, de xuntarse conaqueles aos que se combate, cos que están fóra do clan ou da liñaparental.5

Hai autores que distinguen entre incestos de primeiro grado,cando estes se dan dentro da familia nuclear e os de segundo grado,cando inclúen á familia estendida coa que se entrou en contacto pormedio da unión dun dos membros da familia A coa familia B (porexemplo cando se dan relacións sexuais entre un individuo e a mullerdo seu irmán). Estes casos de incestos de segundo grado son menosuniversais como tabús. Mesmo nalgunhas sociedade a viúva estáobrigada a se casar cun irmán do defunto.

Tabú de número

Mesmo nas sociedades onde poliandria e polixinea se permiten(nunca son a norma, por razóns económicas ou de equilibrio

1 Levi-Strauss, C; “Les structures élémentaires de la parenté”, Paris, Mouton,1967.

2 Arens, A; “The original sin: incest and its meaning”; Oxford University Press,1986.

3 Westermack E; Historie du mariage, Tome VI: Les théories de l’inceste, lesbases biologiques du mariage, trad. Fr.,Paris, Payot, 1945.

4 Non é infrecuente escoitar expresións que refiren aos homes como cazadoresde mulleres e a estas como devoradoras de homes.

5 Resulta curiosa esta identificación entre sexo e violencia. Os mestres xaponesesinsisten que os haikus se centren na celebración da harmonía da natureza,desaconsellando que falen de violencia, incluíndo o amor como unha forma deviolencia.

39

numérico entre os sexos) as relacións sexuais con máis dunha persoaao mesmo tempo non están recoñecidas como naturais e seconsideran tabú. Que isto non é natural senón unha convenciónsocial o ilustra o feito de que nas fantasías sexuais de moitos varónsheterosexuais está o facer o amor con dúas mulleres ao unísono, deaí a proliferación de filmes pornográficos que recrean este desexoreprimido ou a frecuencia coa que se demandan estes servizos duplosnas casas de prostitución. É curiosamente en algunhas parellashomosexuais masculinas (non teño noticia de que isto se dea entremulleres e sei que acontece con parellas heterosexuais, pero en menorproporción) onde se produce unha transgresión dupla, unha rupturaradical co tabú. É na práctica dos tríos. En troques de afrontar cadaquén a “infidelidade” polo seu lado (entendida como ruptura dunpacto de lealdade) os dous membros da parella saen ligar xuntos,compartindo experiencia cun terceiro.

Entre as lembranzas que chegan do meu período de iniciaciónsexual na aldea, está a practica da masturbación en grupo. Ben quecada quen o facía no seu cantiño, formando un círculo cos outrosrapaces, non estaba permitido, baixo pena de lapidación e posteriorostracismo, ter contacto táctil con ningún dos outros compañeirosde cerimonia. Unha transgresión do tabú, dupla tamén, pois aspredicas da igrexa prometían o inferno e a degradación da saúdepara aqueles que se deran a semellantes prácticas (tabú damasturbación, do hedonismo, do desperdicio da semente reservadapara a procreación) e ao mesmo tempo se facía en público (tabú daexposición, do exhibicionismo), ben que fose practicada en gruposreducidos e unidos por lazos de pertenza a unha comunidade máisou menos pechada (o clan). Se cadra non era unha transgresiónconsciente, senón unha iniciación na sexualidade que intentabaintegrar na idade adolescente aos membros menos espelidos do grupoou que como tantas veces acontece cos homes, establecía unhacompoñente de rivalidade entre os mozos (rivalidade errada, pois setrataba de conseguir a emisión da semente no menor tempo posíbel,que a experiencia acumulada demostra que é o menos pracenteiro).

Tabú de lugar

Supoño que a lista de lugares terá moto que ver coa cultura e ascircunstancias de cada quén , mais vou relatar con brevidade al-gunhas experiencias propias, máis resultado dun feeling, dunhapercepción, que de un costume aprendido. Se cadra foi iso, unhapercepción, ou o resultado dalgunhas imaxes captadas no cinemaou rescatadas da memoria dalgún comentario escoitado algures e

40

que se instaurou nos labirintos eléctricos da memoria. O certo é quea primeira vez que fixen o amor na casa dos meus pais (eles nuncasouberon) en troques de procurar a súa cama, que era máis ancha emáis dada logo para xogos ximnásticos, conformeime co meu catre,moito máis reducido nas súas dimensións. Había alí un tabú, unhaconsideración do lugar como sagrado, como imaxe paradoxal dotótem amado e odiado (todos pasamos por esas xeiras de amor/odioparental). Co tempo, ese tabú se estendeuse, por certo, ao leito daparella.

No mesmo senso deseguida entendín que facer o amor en lugaressagrados era tamén tabú, fosen estes os da relixión dominante nomeu entorno, nun monumento megalítico, ou na foresta sagrada deKolotialá, na África central6.

Cando as circunstancias da vida me levaron a vivir longastemporadas no mar aprendín a deixar aberta a porta aberta do cama-rote para evitar a sospeita de que algo prohibido estaba acontecendotras da porta.

Tabú de especie

Quen non sospeitou algunha vez que algún tipo de animais decompaña compartían co seu dono ou dona algo máis que unha ternaamizade, que se converteran en parceiros sexuais. Quen lendo unclásico como Drácula, de Bram Stocker ou un libro da saga de AnneRice, ou vendo un filme de vampiros, se cadra o paradigmacontemporáneo sexa “Interview with a vampire”, baseado nun libroda propia Anne Rice, non pensou tamén na transgresión da norma,na ruptura do tabú, cando se insinuaban relacións entre os señoresda noite e os obxectos do seu desexo, fosen estes do mesmo ou doutrosexo, e seguindo co cinema, “La Belle et la Bête”, de Jean Cocteaurevélase coma un filme transgresor, do mesmo xeito que o é NackedLunch, ese filme de culto construído a partir dun desacougante relatode William S. Burroughs, membro da “beat generation”.

Os casos na literatura e no cinema son ben abundantes, algúnsmáis explícitos que outros, pero todos reveladores do interese e domisterio que envolve ás relacións entre especies, coñecidas no reinoanimal onde se dá o caso de hibridación entre especies ou nasfantasías da ciencia ficción onde son frecuentes as referencias á

6 Perrigault, Jean ; L’enfer des noires (cannibalisme et fétichisme dans la brousse;Nouvelle librairie française, Paris, 1932.

41

unión entre especies de planetas e galaxias diferentes, como adoitasuceder na saga de Star Treck.

Tabú de tempo

O tempo, entendido na súa vertente dupla de idade ou de períodoespecial na vida do ego, do suxeito. Son ben coñecidos os costumesque se dan na nosa cultura, mais tamén noutras, da negación dasrelacións de parella no puerperio ou corentena que as mulleres sofrenlogo de dar a luz. En certas culturas, mantense dalgún xeito o tabúmais se permite a transgresión polo home, que pode ter relacións conoutras mulleres cando a súa parella está en corentena. Se deprohibición específica de tempo ou estación falamos, a Igrexacatólica está tamén na orixe da prohibición de manter relaciónssexuais perante a Coresma e aínda en outras festividades do anorelixioso.

O sexo antes da idade que se veu en chamar de consentimentoestá totalmente vetado por non natural e potencialmente traumático.Non son infrecuentes as transgresións parciais desta norma comoun certo tipo de relacións eróticas entre os nenos e os seus coidadores(masculinos ou femininos). Non son infrecuentes, tampouco, asexperiencias eróticas entre crianzas do mesmo clan, cando xoganentre curmáns e descobren así un certo grado de excitación e unacordar incipiente das pulsións da libido. É se cadra un dos tabúsmáis universais a relación de adultos con nenos, consentido dalgúnxeito dentro do núcleo familiar (as relacións incestuosas mantéñensemoitas veces ocultas no seo da familia) e repudiado como a maioraberración que poida existir cando fóra da familia.

Na idade adulta, o sexo entre unha muller en idade nonreprodutiva e un home novo é considerado tabú por moitas culturas,entre elas a nosa. A explicación biolóxica estaría no feito de apoboación perder un reprodutor que plantaría a súa semente enterreo hermo.

A transgresión. O exemplo do mito recreado de Teseo e o labirinto dos desexos

E se a evolución do home como especie e como individuo non fosesenón a superación dos tabús, a negación do tótem, a negación dosagrado, do intocábel, do inexplicábel? E se a función da literaturanon fose outra que comprender o mundo, que explicalo? Non estamostodos, se cadra, nesa procura constante? Non é por iso mesmo, dueto that permanent quest, que non podemos vivir sen escribir, sen

42

intentar explicar o mundo, o noso e o dos outros, non é por iso, dueto that permanent quest, que persistimos na procura do que Cortázarchamaba “El otro lado”?

O “outro lado” estaría na transgresión, do que se cree e do quenon, do que nos intriga ou nos abraia. Das tres transgresións que si-nalaba Bataille7 (o propio pensamento, o erotismo e a morte) só un-ha subsiste con toda a súa forza. Blasfemia, homosexualidade,sadismo, masoquismo, incesto e morte son transgresións relativa-mente toleradas. O único que a burguesía non soporta é a idea deque o pensamento poda pensar sobre o pensamento, de que a lin-guaxe poda falar da linguaxe, de que un autor non escriba sobre al-go senón que escriba algo como propuña Joyce.

Se o sagrado é a fusión co contrario, o Yin co Yang. O Yinprincipio da sombra, do frío, da feminidade, que invita aos seres aorepouso, á pasividade; o Yang, principio da luz, da calor, da mascu-linidade, incítaos ao despregue de enerxías, a actividade e aínda áagresividade. Antes da abolición definitiva dos contrarios, só atransgresión crea o paso entre unha esfera e a outra.

O sadismo, por poñer un exemplo tan caro a Severo Sarduy, undos meus autores esquecidos favoritos, sería a afirmación, no nivelda práctica, do duelo. Coa retórica da atadura, a agresividade sádicasería a afirmación do “outro” como pura pasividade, como yinabsoluto. A retórica da atadura, do nó, do ritual e as posicións milveces ensaiadas, privan ao “outro” e, por contraste, restitúen aosádico o seu total arbitrio, devólveno ao estado inicial do seuabsoluto posíbel, libérano, “desátano”.

Imos entrar no eido sempre esvaradío da mitoloxía, que se supóndalgún xeito a orixe dos tótems e por tanto dos seus contrarios, ostabús. Non hai se cadra mito máis recoñecíbel no Occidente que odo labirinto de Creta, o do confronto entre o heroe Teseo e o vilánMinotauro. No labirinto condénsanse varios tabús. Imos por partes.Está o da relación de homes con animais, que non é senón un casoparticular de duplicidade, de negación de unión dos contrarios (abela e a besta), neste caso o belo e o besta. Está ao mesmo tempo anegación da unión dos iguais (o heroe vingador, neste caso Teseo e omacho que rompera o tabú da violencia co asasinato, neste casoMinotauro). Está tamén o tabú da incomunicación que sofreMinotauro condenado ao ostracismo, a vivir recluído, a non utilizaroutra linguaxe que o seu urro ancestral. Así, a mitoloxía pódese

7 Citado por Severo Sarduy en Escrito sobre un cuerpo, en Obras completas,tomo II; ALLCA XX / Ediciones UNESCO, Madrid 1999.

43

entender coma a orixe dalgúns dos tabús case universais: o dobestialismo, o da homosexualidade, o do asasinato, o da exclusiónque condena aos traidores, aos enfermos, aos apestados. Comoprocurar, logo, o fío de Ariadna que nos vai dar a solución para saírvivos e renovados do labirinto? Como non o procurar? Se cadra o fíovermello é o fío do sangue, o das pulsións máis primarias, o que nosvai afastar da nosa condición animal e nos achegar á nosa condiciónhumana.

Deixádeme, pois que ensaie unha transgresión, que modifique ahistoria contada, que modifique o mito, que recree o labirinto comoeu o vexo, que non escape á tentación de crear, o maior dos tabús,un mundo paralelo.

(NOSTALXIA DO) LABIRINTO; prosopoema

I. Da esfera media, coma dun cocoon xerminal, xurde a imaxereflectida de Minotauro que, enfastiada, se abeira ás paredes dolabirinto. Tras da sombra asoma a cabeza poderosa, de cornanamacho e mandíbulas inmensas, de fociño adiantado e orellassemoventes. Logo da cachola bovina, de uro ancestral ou dequimera sublime, aparece o corpo de cachimán ilustrado, vestidocoas mellores sedas traídas do Oriente, de quen debulla nuncurruncho a xelatina dos días. Leva un rolo de papel na man edel vai declamando mantras, sutras e sentencias extraídas dostratados dos nove sabios de Persia.

II. Da montaña de lume en que se convertera o monte Ártabrodescende pola Fraga de Robelle, entre faias e sanguiños, aprincesa Ariadna. Vai camiño dos xardíns do Palacio Inventadode Iós, na procura do Labirinto dos Segredos. Trae na man unnobelo de la tinguida de vermello, que vai desenrolando notránsito accidentado polo chan das venelas, que do alto da fragalevan ata as beiras do Río dos Adeuses. En chegando, ollaangustiada para todos lados, na procura de Teseo vingador, quecon brados de xenreira escritos a lume e ferro nas verbasincendiarias do mensaxeiro, anunciara a súa chegada inminente.

III. Abríndose paso entre a ramallada que invade a canle do río,chega Teseo nunha balsa de troncos. Manexa con habelencia apértega na proa, mentres na popa un seu servinte, Aleofane, sosténa cana do leme, seguindo en todo as instrucións do seu amo. FitaTeseo á bela Ariadna, e os ollos inxectados en sangue semellan

44

queimar o aire que os separa. Berra en arroutado son acordandopíntegas e ras, facendo fuxir anguías e lubións, asustando ouriolos,lavandeiras e pardais. Xura contra todo e contra todos,ensarillando ameazas coma quen ensarilla doas nun colar deodios. Ao cabo, descende batuxando na auga. Pon un pé no aban-queiro e a terra treme, arrepiada nos seus alicerces pola forzainmensa do titán.

IV. Do labirinto xurde un brado de resposta: inintelixíbel,gaguexado, de gorxa entupida de flegmas e coágulos. Nas banca-das do Río dos Adeuses hai un silencio espeso, de cruce de olladasasustadoras, de faíscas de seixo contra seixo. A rodela na manesquerda, a espada refulxente na dereita, Teseo rexeita o nobeloque Ariadna lle tendera. Con brusquidade mil veces ensaiadaturra dos seus cabelos e dá con ela na area da ribeira. Do labirintochega agora un urro arrepiante, de aire retumbando nun padalen oxiva. Ariadna, vendo partir a Teseo, arreponse con maneirasde heroína.

V. Asentando o helmo e a celada, protexidos os pulsos polos bra-zaletes de prata, que como talismán lle agasallaran uns magos deAnatolia, de espada e afouteza armado, Teseo penetra nos corre-dores do Labirinto dos Segredos. Ariadna, unha vez máis, impetraque lle acepte o nobelo, que lle ha dar a chave da saída. Teseorexeita o agasallo renovando os insultos para a moza, que nonentende que acontece: Quen é aquel Teseo tan estraño que quere,ou quixo, ou vai querer, mudar a historia que tantas veces llecontaran as sabias que falaran do seu destino de portadora do fío?

VI. Mentres, Minotauro senta no chan agarrando da gorxa, quesangra abondosa e pulsátil. Escóitanse pasos que avanzan nolousado. Un ser alado, un peng ou un ave roc, de poutas lacerantese bico curvado e inmenso, ergue o voo entre centos de aves preei-ras, que enchen o aire en balbordo de grallas e confusión de voose de plumas. Embaixo, nas edras, alguén, se cadra a Serpe dasFontes do Destino, foi deixando sinais que conducirán os pasosde Teseo ata a cerna da esfera, onde se refuxia Minotauro, quimerasublime.

VII. Un fito na historia non contada dos heroes e os titáns. Nonmáis ver o que acontece, levado pola piedade ancestral doselixidos, Teseo acode de Minotauro na axuda, que este recibe entresaloucos e agarimos. Fóra, na Fraga de Robelle, nos xardíns do

45

Palacio Inventado de Iós, rexeitada de todos e perdida na incom-prensión e na saudade do que non foi, Ariadna perde o gusto polavida e, apampada, comeza a recitar cantigas de rapazas e deescola. No Labirinto dos Segredos, xurde na fin o amor entre osestraños, de razas e de estirpes tan dispares. A historia fai un rizosobre si propia e non é como a contaron, senón distinta.

Ata aquí unha pequena transgresión do mito do labirinto, ondeasasinato (a ave que ataca a Minotauro), bestialismo (amor eróticoentre home e touro), violencia (Teseo rexeitando Ariadna), homo-sexualidade (agarimos entre Teso e Minotauro), existencia dunhaquimera (entendida como colaxe animal), rachan as convencións eexpanden as fronteiras da liberdade individual.

Comprobarían ata aquí que en moitas ocasión evitei referenciasexplícitas aos órganos sexuais, a situacións específicas, entrando omenos posíbel na descrición de termos considerados tabú, palabrasque non se deben pronunciar se queremos manter as formas. Esaspalabras tabú, que existen, que corresponden a unha realidade, queexpresan tantas veces un desexo, foran suprimidas voluntariamente,ás veces mesmo dun xeito algo forzado, por eufemismos, esa duraaprendizaxe da lingua hipócrita (parafraseando a Levi-Strauss otránsito entre a natureza e a cultura).

En chegando aquí dinme de conta que esquecín algúns tabús derelación ben coñecidos de todos: a profanación de cadáveres, atortura, o masoquismo, o voyeurismo, moi en particular aquel quese refire á observación do acto sexual entre os próximos, e mesmoaqueles de relación con un mesmo como o suicidio ou a esquizofrenia.A miña intención non era totalizadora (citalos todos, definir ouniverso por extensión) senón tratar de entendelos, de definir clasese categorías, aportando algúns exemplos paradigmáticos (definir,porén, o universo por comprensión). Non sei se o conseguín.

Da miña parte nada máis, despídome co desexo de que, se así forade gusto, transgridan os seus tabús, e sexan felices e diferentes.Moitas grazas.

47

O tabúestético

Isid

ro N

ovo

De ascendencia mariñá, Isidro Novo naceu en Lugoa mediados do século pasado o día do patrón á horado comezo da verbena. Agás parénteses, sempreviviu na súa cidade de nacemento, onde fixoestudos ata onde o deixaron e onde realizou os máisdiversos traballos: vendedor de libros, viaxante deprodutos alimentarios, administrativo, taberneiro...

O seu balboar na escrita é no idioma castelán,pero cando toma conciencia da propia identidade, o galego convértese na súa única lingua voluntaria.Teaza de brétema, publicado na colección O Barcode Vapor no 94 foi a súa primeira publicaciónindividual. Seguiríalle o wéstern cómico Por unhapresa de machacantes e no mesmo ano sairían doprelo tamén Carne de Can, un feixe de oito relatosde carácter dramático e o libro de poemas Dendeunha nada núa. Dous anos máis tarde, no 99,aparece Antollos de Eimarmena, tamén denarrativa curta e logo dun espazo de catro anos senpublicar, sairán, consecutivamente, as novelas: Súade si, Rosa lenta e Un escuro rumor tralo silencio.

Publicou tamén dúas guías orientativas paralibar viño artesanal na súa cidade (Guía dobebercio lugués -92 e 95). Forma parte do colectivoCírculos Líticos e con el participou nosespectáculos reivindicativos : Viva Palestina! e A maré das negras ondas.

49

A conto do que se me propón direi que cando isto escribo Galiza es-tá a sufrir unha terrorífica vaga de incendios intencionados e cri-minais como non se recorda en tempos achegados e por mor diso amin seríame difícil escribir agora unha apoloxía do lume. Mesmoconsideraría de moi mal gusto que alguén me contase un chiste noque fosen protagonistas as lapas. Transitoriamente o lume para min,dende o punto de vista mirífico, é tabú como tema. Esteticamenteresúltame hoxe por hoxe rexeitábel. Pero, deslindándome xa da mi-ña persoa, o certo é que nin sequera se fai necesario que medieunha dor, un trauma, para que poida considerarse ingrato, incómo-do ou simplemente inoportuno un determinado asunto. As primei-ras palabras do preludio do seu libro O segredo do humor, o filósofolugués Celestino Fernández de la Vega, son para facer esta pre-gunta: “¿Pódese falar do humor?” E logo de facela explica que:“… non todos ollan con simpatía, na nosa época de superstición“cientificista”, os temas e indagacións desinteresados e, aparente-mente, baldíos.”

Non sería necesaria ningunha razón aparentemente transcendentepara que na escrita se impuxese nun determinado momento unhatendencia que ocultase outras; as modas literarias son, cando nadaobsta, como calquera outra moda e así Ricardo Carvalho Calero nosanos oitenta, ao tempo de facer un comentario do romance Amantiade Mª Xosé Queizán, dicía que daquela na Galiza estaba de moda anovela histórica e non a autarquía literaria. Todo o que non foseHeródoto pasaba desapercibido ou era pouco menos que invisíbelno eido narrativo. Pero no momento no que o sabio Cilistro se facíaa pregunta coa que abría o seu libro, si había na Galiza e en todo oestado unha situación na que aínda cabía pouca marxe de manobrano eido político para unha mente progresista se non se quería ficar

Escuridades de noso

Isidro Novo

50

calado e asumir a expresión das propias ideas coma algo prohibido.O ano anterior á saída do ensaio do lugués, vira a luz o poemario deCelso Emilio Ferreiro Longa noite de pedra, un título de por siemblemático que mesmo suxire con claridade a época. O tabú entónera moitas veces a propia estética. Estábase a producir unhaliteratura fortuíta –poesía sobre todo– na que era superflua a procurada beleza subxectiva, pois considerábase que era momento de loitarpor unha única beleza posíbel común a todos, pola única beleza á queera lexítimo aspirar; estábase a loitar pola Liberdade. Buscábase nesaépoca a eficacia persuasiva, unha escrita que se comportase, polo quese refire a técnica de emisión, ao xeito da oratoria. Foi o que no seudía se deu en chamar socialrealismo, aínda que hai autores queprefiren denominalo socialromanticismo. Afortunadamente, pasadaesa fase de forzada penumbra, a literatura galega recuperou o seubrillo e quizais por saturación houbo unha longa época na que aliteratura da nosa terra ergueu a bandeira do íntimo e do existencial,convertendo en tabú aquela que tanto tempo tivera que facer pornecesidade. Hoxe en día é tempo de revisala con pausa, pois maliaa ausencia de imaxes e xogos literarios que pola súa función noneran propicios, non cabe dúbida de que hai moitas obras dignas derelectura que emocionan a pesar de que os autores estivesen máispreocupados da esencia da súa mensaxe que da beleza na forma deemitilo. A voz xa citada de Celso Emilio sería a máis audíbel, perotamén fixeron aparición outras de xente moito máis nova no mundoliterario seguindo esa corrente socialrealista por el encabezada, comoforon Lois Diéguez, Margarida Ledo, Darío Xoán Cabana ou oheterónimo ferriniano Heriberto Bens, por citar algúns dos de máissona naqueles tempos.

Quixera aproveitar o paso por esta época da nosa literatura paraapuntar outro tipo de tabú, outro tipo de autocensura estética, quealgúns autores facían no eido lingüístico. Unha autocensura que nonera patrimonio dese tempo concreto do que veño de falar, senón quepertenceu a tódalas xeracións literarias que por escribir nunha linguadesprezada e mesmo ilegal non puideron dispor de pautas norma-tivas. É o fenómeno coñecido como hiperenxebrismo. O autor galego,orgulloso, digno, amante da súa lingua, quere afastar tanto ese amorseu de quen quixo exterminalo, que lle custa admitir coincidenciascoa lingua invasora e foxe delas como da peste. É quen de dicircadeirádego na vez de catedrático ou oficiña por oficina. Lingüis-ticamente hoxe está considerado un vicio, pero eu creo que era unrancor xustificado.

Porque se trataba dun rancor que non era unicamente froito desacorentena maldita que volvera a nosa lingua, recuperada non había

51

moito, de novo á precariedade, de novo ao marxinal. Porque, postosa falar de tabús, non o foi no máis amplo sentido da palabra que anosa lingua fose desterrada da escrita durante practicamente tresséculos? Non o foi, falando xa no plano meramente estético, que amaioría dos poucos textos en galego que aparecesen nesa noiteplurisecular fose dentro de obras escritas en castelán, para ridi-culizalo e facer risas a conta del, posto sempre en boca de xenteshumildes e ignorantes? Quizais aos autores desas chanzas literariashabería que preguntarlles se non era máis ridículo e servil a súavasalaxe a unha cultura e a unha lingua que lle fora imposta polaforza. Seguramente o máis digno que haxa dese tempo de escuridadesexan os traballos dos freires bieitos Feijoo, Sarmiento e Sobreira,transeúntes os tres do século dezaoito.

É verdade que a historia literaria do século seguinte encherá desatisfacción a calquera que, ademais de selo da nosa lingua, sexaamante da xustiza e da igualdade. Porque non soamente se recuperaa nosa literatura escrita, senón que a personalidade máis sobranceirae representativa desa recuperación resulta ser unha muller. Co calson dous tabús os que rachan xuntos. Reaparece a literatura eaparece a muller como axente activo da mesma, como produtora decreación. Da sensíbel man de Rosalía, reaparece a nosa lingua escritacoa mellor estilista posíbel para realzar a súa beleza.

De todas maneiras sería inxusto non citar outros nomes quetamén foron acendendo luces no camiño, aínda que non acadasen onivel da autora de Cantares Gallegos. Nese Rexurdimento tiverontamén que ver, entre outros, Xoán Manuel Pintos, autor dun librodo que paga a pena reproducir o título por ser quizais o máis longoda literatura galega, pois o tal reza así: A gaita galega tocada pologaiteiro ou sea Carta de Cristus para ir deprendendo a ler, escribire falar ben a lengua gallega e aínda máis, Pastor Díaz, aínda quefose cunha pequena contribución, o recoñecido poeta FranciscoAñón, Alberto Camino Sigüer e os seus irmáns, Díaz Robles, Lópezde la Vega e como non, Benito Vicceto e Manuel Murguía, que tantotraballaron por Galiza, malia que en galego non escribisen máis queunha minúscula parte das súas obras. Do primeiro soamente soncoñecidas no noso idioma as composicións poéticas A balada dosMontenegros, A cantiga dos borboriños e O soño dunha noite deverao e do segundo unicamente se lle coñece no idioma que amabae defendía o texto intitulado Nena das soidades. Dese tempo no queo nome de Rosalía é o que máis sona acada de toda a pléiade, nonse poden esquecer nomes que tanto lustre seguen a dar a nosas letrascomo sobre todo Pondal e Curros, pero tamén, Marcial Valladares,López Ferreiro, Xesús Rodríguez, López, Manuel Lois Vázquez e

52

dende logo Valentín Lamas Carvajal, creador d’O tío Marcos daPortela, o primeiro xornal escrito integramente en galego.

Pero se me prestou deixar constancia desa dobre ruptura, taménquero apuntar que aínda quedaron cousas que habería que irvencendo co paso do tempo. Durante todo o XIX é tabú escribirnarración en galego, de non ocuparse esta de asuntos de carácterfolclórico e incluso para historias de inspiración galega se se tratade relatos de dilatada extensión. A propia Rosalía serve para dar fedesta aseveración pois, por poñer dous exemplos, La hija del mar ouEl caballero de las botas azules, como os títulos indican, estánescritos no idioma de Cervantes, non no de Esquío. Serven deexcepción a novela de Marcial Valladares coa súa Maxina ou a fillaespuria e tamén a do cóengo Antonio López Ferreiro intitulada ATecedeira de Bonaval.

E para enlazar isto que acabo de dicir co presente e darlle caboás miñas palabras, quixera falar aquí dun curioso tabú habitantehoxe na nosa literatura. Un tabú que non existe na escrita poéticae emporiso si existe na narrativa: Trátase do erotismo. Dáse na nosaterra a curiosa circunstancia de que a primeira é admitida e incluso,en moitos casos, merecidamente eloxiada ( aí están, por citar algúns,os nomes de Yolanda Castaño, Olga Novo ou Claudio Rodríguez Fer),mentres que as poucas obras de narrativa que saen, resultan poucopromocionadas e minimamente publicitadas, independentemente dasúa calidade literaria. Dende logo a causa desa falla de atención noné dende logo a fartura de textos sobre o tema – pódese dicir que é uneido virxe na nosa literatura– e tampouco semella que haxa desin-terese verbo do xénero por parte dos lectores. Fanse poucos comentosao respecto, pero a maioría dos que se escoitan van polo camiño deconsiderar innecesaria a existencia dunha narrativa erótica, exustifícase esa afirmación dicindo que a expresión literaria doerotismo foi integrándose na narrativa xeral, pasando a formar parte,coma un compoñente máis, das coleccións literarias non acoutadasespecificamente ao xénero erótico. Non teño eu nada claro que esasobras de narrativa xeral asuman o feito erótico en toda a súadimensión. Normalmente acollen algunha escena de sexo, que nunhamoi escasa porcentaxe poden resultar eróticas. A miña pregunta é,por que poesía si e narrativa non? Acaso porque a primeira é máissutil e inaprensíbel? Pero, de ser así, por que a segunda é quen deconturbar ata ese punto? Trátase dun tabú puramente estético ouhai por tras algún atavismo relixioso, consciente ou inconsciente quelle dá pulo? Gustaríame que algún día alguén me dese unha respostaconvincente ao respecto.

53

Un contorompe-tabús

Mar

ilar

Ale

ixan

dre

Medrei na estrema entre dous continentes e aostres anos aprendín a contar (wahit, tnayn, trata,arb’a, xamsa) en árabe, dun home que viña venderovos á casa en Ceuta. Contar, os contos que llecontaba aos meus irmáns cando quería quefixesen algo por min. Aprendín a escribirredactando panfletos para revistas clandestinas,que eran as máis interesantes no tempo en que euestudaba bioloxía en Madrid. Agora traballo nauniversidade de Santiago de Compostela, talvez aúnica cidade onde hai unha catedral construídasobre a tumba dun predicador decapitado porherexe, como contei en Tránsito dos Gramáticos(1993). Teño o outro pé en Cee, na Costa da Morte,onde están situados os relatos de Lobos nas illas(1996), historias infantís como A vaca de Fisterra(2003) ou os poemas de Desmentindo a primavera(2003) e de Abecedario de árbores (2006). Os meuslibros acadaron diversos premios, entre eles oEsquío por Catálogo de Velenos (1999), o Xerais eo San Clemente de novela por Teoría do Caos(2001), e dos de literatura infantil e xuvenil oLazarillo por A Banda sen Futuro (1999), o Merlíne o da Crítica de Galicia por A expedición doPacífico (1994) ou a lista White Raven porPaxaros de Papel (2001). Rúa Carbón (2005) é a miña última novela publicada.

55

Disque este foi ano de fame, mais eu, desde que nacín, non lembroun de fartura. O pasado houbo malas colleitas. Na estivada queanovou Xacinto traballando arreo, disputándolle a croíña aos toxos,veu a peste do caruncho e levou o centeo todo. Sementa centeo, dicíaseu pai, comeredes pan negro mais outra cousa non medra nesta terraruín, o trigo non ha aturar o inverno. Tamén nosoutros somos xentede centeo. Ao perder a colleita, Xacinto asañouse, marchou buscartraballo xalundes e non volvemos ter noticias del. É así, miña filla,os homes marchan e nosoutras aturando o inverno. Eu, véndomepreñada de novo, a pesar de estarlle dando de mamar a Saludina,quixen desfacerte co caruncho, recollín unha presa de cornechosmouros, leveinos durante varios días nun peto do mandil sendecidirme a usalos. Das tres flores do centeo só se logran dúas, aterceira aborta. Talvez fose mellor. Non chegariamos a isto.

Como saber se o que te levou foi a febre ou a fame. Tremeli-cába-che o corpo, fervíanche as tempas. E a fame aseñorándose da casa.Non tiña leite abondo para Saludina e erades dous. Para comer,castañas maias mentres duraron, patacas vellas, primeiro as codias.Logo o que podía apañar no monte ou nos toutizos, herba da fame,ortigas fervidas. Hai tres días Carme, a veciña, deume un nabo mediocomesto polos vermes. Hai dous, erguéndome no medio da noite,roubeille un ovo no galiñeiro, fíxenlle un furado por riba e outro porbaixo, zugueino cru. A casca boteina ao lume antes de matinar enque puiden comela, seica dá forza ao leite. Onte, nada. Á noitesoñaba cun codelo de pan centeo. Como ía ter leite se até o sanguedeixaba de correrme polas veas. A fame, rillando desde os meus

Eu era a fame

Marilar Aleixandre

56

sangumiños, ía ocupando o seu lugar. Toda eu era un facho ardendoen lapas de fame.

Ía ao nacente procurar auga fresca, mollábache o corpiño paraescorrentar aquela fervedura. E de golpe unha tremesía que abaneao teu corpo, unha friaxe. Ficas irto no meu colo. Chameite a voces,Cosme, Cosme, tentando enlearte cun rello inútil, o nome a penaspronunciado. A nena ouleaba. Ela sentira a morte caustrando polasregañas das táboas. Eu non. E agora impotente, o teu corpo no colo,meu codechiño de centeo. Cubrín as túas mans de bicos, lambendodos dediños a suor da derradeira ferventía. Metín os teus dedos baixoa lingua, para restituírlles a calor. Despois, non sei como, encontreimecuspindo os ósiños. vezando nos brazos, nos ombros. Comungandocoa túa carne, coa miña carne. Cosme, Cosme. Sen parar. Zugandoo ovo de meu. A túa carne percorrendo o camiño de volta ao meuventre, o sangue verténdose no meu sangue, esqueiroando a morte.O teu nome un fervón entre os ollos. Fel e cinzas baixo a lingua. Osósos, envolveitos nun pano novo, soterrados baixo o capudre.

Saludina deixou de chorar. De mañá en oito días fará un ano. Sechegamos. Ao aleitala os seus dentiños mórdenme o bico do peito,como facía Xacinto hai tempo. Morde, miña nena, meu neno, máisforte. Volveu subir o leite, mesturado de sangue ou de bagullas.Morde, morde máis forte.

57


Nacín chairego e fillo de chairegos o 5de abril de 1946 en Rábade (Lugo). Aosmeus sete meses trasladámonos aCastro de Ribeiras de Lea, de alí eramiña mai –meu pai de Xermar(Cospeito)–, onde fun por primeira vezá escola.

Pasando por enriba da etapa máisinteresante da miña vida, a infancia, no

comezo da adolescencia a familia enteira trasladouse a vivir áCoruña onde estudiei o bacharelato e maxisterio, sen perdernunca o contacto coa Terra Cha a onde regresabamos encalquera oportunidade por curta que fose a estancia.

Traballei como mestre en varios colexios e durante oito anosen Preescolar na Casa. Estiven sempre relacionado cosmovementos de renovación pedagóxica.

Pertencín ao Consello de Redacción da Revista Galega deEducación.

Escribín libros de texto para a escola e textos de ensaiodidáctico e pedagóxico.

Fun actor e director de teatro. Traballei durante sete anosen Radio Nacional de España en Galicia como guionista e comodirector de programas de diverso tipo e formato. Taménescribín e dirixín obras para vídeo e para televisión. Dei cursosa profesores sobre a utilización didáctica de ambos medios.

Participei na creación da Asociación Galega do Libro Infantil eXuvenil (GALIX) na que pertencín durante cinco anos á súa xuntadirectiva, dous deles como presidente.

Durante tres anos fun columnista semanal na prensa diaria.Polos meus libros déronme algúns premios:

• Premio “Feira do Libro de A Coruña, 1989”, polo conxunto da obranarrativa.

• Premio “Emilia Pardo Bazán” do Ministerio de Educación.• Premio “Rañolas 1994” á mellor obra de Literatura Infantil e

Xuvenil en Galicia.• “Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 1995”.• “Honourl List IBBY 1996”.• “The White Ravens 1997” de la Jugendbibliothek de Munich.• Premio “Lecturas” da Asociación do Libro Infantil e Xuvenil de

Galicia (GALIX) de 2004.• “The White Ravens 2005” da Jugendbibliotethet de Munich.

Xab

ier

P. D

oCam

po

59

Aquela era a proba de valentía imprescindíbel para ser admitido nogrupo dos maiores, daqueles que deran o paso persoal de abandonara infancia sen agardar a que fosen os adultos os que lles outorgasena categoría aparellada a tal tránsito. Non sei xa cantas veces mefixeran a pregunta ritual e, como a miña resposta sempre foranegativa, igual número de veces me vira rexeitado.

- Imos bañarnos ao muíño? –dicía un–.- Podo ir convosco? –preguntaba eu–.Virábanse todos, e o que tivera a idea de se ir bañar no cubo do

muíño adiantábase unha pasada e ceibaba con solemnidade:- Ti vícheslle os collóns a San Miguel?- Non –respondía cunha sinceridade que a min mesmo me

sorprendía–.- Pois daquela… –remataba o que fixera a gran pregunta abrindo

os brazos e erguendo os ombros, coma indicando a imposibilidadede acceder ao grupo dos grandes mentres non deses cabal conta deter ollado os atributos masculinos daquel arcanxo San Miguel que,situado no lado da epístola da igrexa parroquial, erguía ao ceo obrazo dereito no que portaba unha espada flamíxera, mentres coesquerdo estendido cara adiante, sinalaba a uns imaxinarios Adáne Eva o camiño da saída do paraíso–.

Esa era a proba que había que pasar para entrar nestoutro edénterreal que é a confianza e a camaradaría dos máis grandes. E eraunha proba moi dura porque nela entraba en xogo a mesma alma.Achegarse ao santo e ollarlle por baixo das saias, mesmo só pensaren facelo, luxaría a miña ánima cunha mancha que moito me habíadar que lavar no confesionario. Na altura tiña eu xa suficienteexperiencia penitencial coma para saber que o crego me acusaría defaltar ao sexto, pero de seguro que había engadir o sacrilexio por setratar dun ser celestial. Ben sabía que aquilo era algo que non sedebía facer, algo do que non é preciso que che lembren a prohibiciónexpresamente, xa se sabe de sempre que un debe absterse de facertal cousa.

A proba

Xabier P. DoCampo

60

Pero, ao mesmo tempo, non había outro camiño. Pensar en dicirque si, que llos mirara sen telo feito era un grave risco.Podíancomezar a facer preguntas de difícil resposta: E como son? Ten osdous iguais? Para que lado carga? Imposíbel, por ese camiñopillaríanme e sería peor. Non había outro remedio que ir á igrexa,erguerlle as vestimentas ao santo e ollar para a entreperna. Iso ouvivir condenado ao parvulario até cumprir os doce ou trece anos,como lle pasaba ao Celso da Mosqueira, que xogaba coas nenasporque aínda non fora quen de pasar a proba. Así que calquera cousaparecía mellor que seguir naquel inferno dos caguiñas que nonousaban erguerlle os capisaios ao santo.

O mellor momento era antes do rosario, mentres o crego aíndaestaba na sancristía e as beatas subían abaneando o corpo a un ladoe a outro pola costa arriba.

Entrei amodiño, andando nas puntas dos pés. Aínda que na igrexanon había ninguén, sentía ao crego cazolear por tras do altar, nasancristía, o que me facía tremer coma unha vara verde. Confiabaen que a bronquite crónica advertise da proximidade do cura sedecidía achegarse á porta.

Cando estiven ao pé do santo, decateime de que me había faltarun bocadiño de talla para poder ollar ben, así que pillei unreclinatorio e achegueino. Coa boca seca coma una corda de espartoe as mans molladas coma unha fonte, botei man á veste con dousdedos trementes coma varas verdes. A suor metíaseme nos ollos epicábanme. Erguín con coidado a saia branca do anxo tronante emetín a cabeza dentro. Fíxeno cos ollos pechados. Despois, mortiñode medo, ollei para enriba, para os atributos testiculares e… ninhabía nada nin nada podía haber. O San Miguel por dentro non eramáis que un pau que remataba na cabeza, outros dous paus facíande brazos e só tiña un pé, aquel máis adiantado que sobresaía porbaixo da saia e que formaba parte da peaña e non do inexistentecorpo do santo.

Ceibei a saia e botei a correr pola igrexa adiante sen me importarxa o ruído que puidese facer. Xa era un home feito e dereito.

- Imos á Lama pillar ras?- Imos –dixen–.- Non cho preguntei a ti. Ti non vés que non lle viches os collóns

a San Miguel.- Si que llos vin.- E cando?- Onte pola tarde. Queres que che diga como son?- Non, non fai falla. Veña imos.

61


Mar

ía R

eim

ónd

ez

María Reimóndez Meilán naceu en Lugo e é traductora eintéprete de profesión. O seu primeiro libro publicado éModa Galega (Edicións Positivas, 2002) e no ano 2003recibiu o premio de novela Mulleres Progresistas de Vigo.Malia a esta incursión recente no panorama literario, Maríaleva escribindo desde que tiña 6 anos, recibiu premiosdurante a súa mocidade (Rúa Nova, Minerva), é autora devarias obras de teatro e participou en distintos recitaispoéticos. Ademais, María Reimóndez á a fundadora epresidenta da Organización Non Gobernamental deCooperación ao Desenvolvemento IMPLICADAS/OS NODESENVOLVEMENTO (www.implicadas.org) que levatraballando na India e Etiopía desde o ano 1998 enproxectos de desenvolvemento integral cun clarocompromiso pola superación da discriminación de xénerocomo base do desenvolvemento perdurable.

María Reimóndez é tamén fundadora e secretaria daASOCIACIÓN GALEGA DE PROFESIONAIS DATRADUCIÓN E DA INTERPRETACIÓN (www.agpti.org).

Bibliografía:- Moda Galega, Edicións Positivas, 2002- O Caderno de Bitácora, Edicións Positivas, 2004- Crónicas dende a India (libro dixital)

http://www.vieiros.com/welcometotiruchy.php- Usha, Finalista do Premio Merlín 2005, Edicións Xerais de

Galicia, 2006- O Club da calceta, Finalista do Premio Xerais 2005,

Edicións Xerais de Galicia, 2006

63

Oh! Oh! E o! Como sería ese proceso? Preguntamos. Ninguéncontesta excepto polas razóns dos gramáticos, ese legado semellaque de (o!) Deus? Non hai maneira de comprendelo así en abstracto.Os motivos son moito máis amplos. E o caso é que foi. O “o”ascendeu ao poder (por ser cazador e pensar que era máis importanteque ser recolector, polo abandono do vivir nomádico, por ter unapéndice externo… ah, tantos razonamentos potenciais). O “o”conseguiuno. Mesmo se falamos de “abecedario”, se aprendemos“a”, “e”, “i”, “o”, “u”, o “o” saltou as ordes establecidas e chegouao liderado. Os diccionarios réndenlle culto. Culto por ocultar. Porfacer do “a” un tabú.

O ascenso do “o” moveuse por camiños misteriosos mais noninmutables. O caso é que o “o” pensou posuír a razón. Mais nonpuido. O “o” pensou posuír a cultura. Mais non puido. O “o” pensouposuír a intelixencia absoluta. Mais non puido. O “o” pensou posuíra natureza. Mais non puido. O “o” pensou posuír a política. Maisnon puido. O “o” pensou posuír mesmo a vida. Mais non puido. Polamera resistencia do A.

Este proceso tan longo e por fortuna en fase de cambio, este golpede estado á lingua que tanto tempo durou, tivo terriblesconsecuencias sociais. O “o” adquiriu un protagonismo típico detodos os totalitarios. Así, “o” segue pensando que hai que renderllepleitesía. Cando nunha clase cen mozas e dous mozos sentan nascadeiras aínda o saúdo é “Boas tardes a todOs”. O “o” segue pensan-do que pode limitar ao a en todos os sentidos, dicirlle onde poñerse,usurpar mesmo o seu lugar. Na clínica xinecolóxica oímos falar dOspacientes. O “o” segue pensando que o “a” está aí para servilo. A

O totalitarismedo “oo”

María Reimóndez

64

maioría dOs traballadores que non ascenden por ocuparse dOs fillOsson mulleres. O “o” cre saber aínda sempre mellor o que “a” quere,pensa e desexa, combinando isto dunha maneira abraiante coapercepción de que “a” é un enorme misterio. Coñézote como se teparise –dille un “o” a unha “a”–. O corpo redondo de “a” cre “o”que lle pertence. Nun diccionario pictórico no capítulo dedicado a“O home”, aparece a imaxe do corpo espido dunha muller. Ademais,“o” decidiu ter asignadas certas tarefas de prestixio e deixarlle enexclusiva a “a” aquelas que ninguén quería. O corrector ortográficonon recoñece a palabra “lavandeiro”.

Malia a todo, a teimuda “a” non cedeu. Cos feitos pertinaces daresistencia pacífica, coas dores pasadas de tantas, coas exclusións eo escarnio. A, cunha pértega, foi capaz de arrepoñerse a demasiadosagravios. O soño de “a” non é un soño competitivo. Non é quitar oraposo para poñer a raposa. Non é unha competición. A soña por fincoa igualdade. Co seu dereito a ser visible. A facernos a todasvisibles. Co seu dereito a ser neutral cando esteamos toda-os (noalumnado, nas persoas con discapacidade, nas traballadoras/es, nasmais e pais). Soña co seu dereito alfabético a aparecer nosdiccionarios antes do “o” (xeitosa, adxectivo feminino singular).Soña con deixar de ser un tabú. Para comezar un novo texto que setitule “A visibilidade do “a” ou a igualdade para as persoas”. Porqueé esta unha xustiza que agardou demasiado tempo.

65


An

tón

Riv

eiro

(Xinzo de Limia, 1964). Cursou estudos deDereito en Santiago e ten sido galardoadoen certames coma o Álvaro Cunqueiro deNarrativa, Manuel García Barros denovela, Café Dublín de Narrativa, TorrenteBallester (Finalista), Pedrón de Ouro,Manuel Murguía, Camilo José Cela,Breogán de Contos ou Castelao deNarrativa, entre moitos outros.

Publicou os seguintes libros Valquiria(Ed.Novo Século.1994), Parque Central eoutros relatos (Ed. Espiral Maior 1996) A historia de Chicho Antela (EspiralMaior,1997), A quinta de Saler (Galaxia,1999), Animalia (Galaxia, 1999), As rulasde Bakunin (Galaxia, 2000), Homónima(Galaxia, 2001), Cartafol do Barbanza.Viaxe polo cuadrante das sereas (A NosaTerra, 2002), A canción de Sálvora (A NosaTerra, 2003), A esfinxe de amaranto(Galaxia, 2003), Limaiaé (Centro de culturaPopular do Limia, 2005), e Casas Baratas(Galaxia, 2005).

Así mesmo, participou en medio centode libros colectivos e é presidente daAsociación Cultural Barbantia, Fillopredilecto do Concello de Baltar, así comoXuíz Honario do Couto Mixto.

67

María, deixa de chorar, tes que asumir a miña morte, pensa nosorientais que fan da vida unha preparación para ela, unha obra dearte, pois iso, unha obra de arte é o que quero que fagas comigo,agora que xa estou sen roupa e con case setenta anos, fai o favor denon te laiar e colle a cámara, que temos que completar a fotografía,non sexas parva, fica sempre con esa fermosa lembranza do día quenos coñecemos naquela exposición parisiense, pouco antes de morrero ditador, lembras, eu sen saber que aqueles corpos espidos, queexhibían unha accidentada xeografía de engurras e a carne fláccidada súa ancianidade, eran obra túa, retratos en branco e negro, casedo tamaño desas persoas que insinuaban a precipitación febril dunsdesexos torpes e finxidos cuxa beleza eu non lograba captar, só deien ver a fermosura, coma se fose un misterio barroco, candoobservaba a resignada melancolía dos ollos vidrosos dunha mullercase centenaria, que sostiña na súa man dereita a fotografía antigana que se podía ver un home e unha muller mozos totalmenteespidos, e achegáchesteme, coa cámara na man, para me dicir queaquela era a túa bisavoa, e eu non sabía se te referías á mullercentenaria ou á moza da foto pequena, e dixéchesme que se tratabada mesma persoa e que o mozo espido era o teu bisavó, un mestreanarquista da segunda república, paseado polos falanxistas por llesaprender aos rapaces adiantadas prácticas de sexo nas aulas, e candosouben que ti eras a autora das fotografías sentín un arrepío inmensoporque, para alguén que imparte clases de arte coñecer persoalmentea unha artista que xa tiña entradas nos libros de texto, resultabaalgo impactante, e o mellor foi cando comezaches a me falar co

A fotografíacompleta

Antón Riveiro

68

engado sensual desa voz mentres eu percibía nas fotografías unhainsoportable voluptuosidade que ía alén do carnal, e non había nasala ninguén máis ca nós e eses seres lonxevos que nos miraban coaferoz rixidez dos seus corpos, suspensos nun anacronismo canso, epreguntáchesme se me gustaban as fotos e enredáchesme nesesilencio artístico até me propores posar para ti, si, alí na sala, e eu,que pensaba que era unha broma, fun recuando, coma se as túaspalabras me vencesen e batín coas costas na parede branca, xusto apar da fotografía dun octoxenario que empoleiraba a súa pirolacunha ilusión moza, e pedíchesme que me espise, e eu, que nuncadesexara a ningunha muller, non sabería explicar exactamente cómoo peso dun desexo cobizoso caeu sobre min e arrastrou un acenoaquiescente, si, María, porque xusto nese intre dei en me espir cunhasorte de pracer apurado, deixando en cada prenda un prexuízo e aansia de que moito antes de me desfacer da roupa ti xa me espiras,e sentín cada disparo da cámara coma unha caricia, estaba exci-tadísima, na túa voz nadaba a disciplina libre da sedución e poucoa pouco fun notando como a pel das costas se me apegaba a paredecun imán poderoso, e axiña fiquei nunha das túas obras e a xentedeu en entrar na sala, pero eu só miraba para ti, desexándotelobamente e recibindo cada disparo da cámara coma unha cariciaestremecida, ti, só ti importabas, non a xente que me miraba cunhamestura de admiración e cómico abraio, aceptando o meu corpoespido coma un engadido orixinal ao teu traballo artístico; mesmosentín a respiración ruminante dun home que me tocou case co seualento crítico, mais na sala só existiamos nolas dúas, estimuladaspola extravagancia e un desexo compulsivo que se represou no meupeito até que chegaron os periodistas e, daquela, pousaches a cámarasobre a miña roupa espallada no chan e achegácheste a min e dechesen me bicar o corpo todo cunha larpeira cobiza que me puxo a pelen carne viva e me descubriu unha sexualidade tardía, múltiple,asumida cun pracer feroz que se prolongaría trinta anos nos quefomos libres, amándonos e gozando de todos os praceres cunhafuriosa intensidade, en lugares tan peregrinos coma igrexas, colexios,praias ou museos, mais confeso que neste tempo, logo de me terdeitado con rapaces, vellos e mulleres de todas as razas, endexamaissentín no corpo un arrepío tan contundente coma o do día que noscoñecemos, cando coa fotografía me tocaches o interior da alma, si,ese foi o mellor, e aquí está a foto dese día inesquecible, lembras,meu amor, e agora, que xa estou espida, espílete antes de que veñanas enfermeiras e me vexan aquí, esmagada contra a brancura destaparede fría e con esta foto antiga na man, veña, dispara, completaa fotografía.

69


Xerardo Méndez nace en Colón, o 24de Xaneiro de 1964. Aos tres anos deidade, co regreso da familia paraGalicia, vive un ano no lugar de AsBarreiras, parroquia de Poboeiros,Castro Caldelas. Un ano despoistrasládase á cidade de Ourense, na que vive actualmente.

Conclúe o bacharelato no Instituto“As Lagoas”, xa infectado co virus da literatura, do que secontaxiara no primeiro ano do bacharelato, ou quizais antes: é cousa que non sabería dicir con precisión, e mesmo dubida seantes foron os versos ou a guitarra –que mal raña de cando envez aínda– e as cancións. A infección inza –na súa variantepoética– ao presentarse ao concurso literario convocado noinstituto no seu último ano, e sorprenderse gañador. O premioforon unha restra de libros dos clásicos, algún dos cales aíndaconserva este home distraído e esquecedizo.

Unha incerta vocación política e acontecementos persoais unchisco agres lévano a solicitar o ingreso en ERGA no ano 80 ou81, e na hoxe histórica AN-PG. Organizacións que abandonaría

logo de poucos meses. De aí o de incerta. Aos dezasete anos marcha a Santiago decidido a estudiar Física,

e estudiar algo estudiou, pero aprender, aprendeu pouco, como se deducedun expediente académico ben pouco brillante. Pode ser que a suma deinquedanzas: literaria, política, científica, deportiva, sumaran áenfermidade poética outra de natureza buridá, de forma que os anospasan sen que o noso home consiga máis que o escaso mérito de entrar unano entre os cinco escollidos para a gloria final do Esquío, gloria que lleresultou esquiva, e esgotados capital e paciencia regresa a Ourense, desdeonde, gracias á xenerosidade de varios profesores universitarios, consiguepor fin licenciarse. Nos últimos anos de estadía santiaguesa, afectadonovamente polo virus influenza literariae, esta vez na súa variantenovelesca, insiste nunha teima antiga: ver de vivir do conto. Mais, aíndaque consigue colocar un par de textos nas editoriais, as súas esperanzasdilúense axiña, e gracias a unha oportunidade impensable, entra atraballar no mundo do ensino oficial, no centro, hoxe cerrado, ColexioSueiro, da rúa Parada Justel. Dous anos que lembra con cariño e unchisco de saudade. No ano 1996 publica a súa última obra impresa: “As horas que nos quedan” titulo tal vez profético, porque o seu centro de traballo pechou ese ano e houbo de volver ás clases particulares.

Xer

ard

o M

énd

ez

71

Vivir, soñar… Cal é a diferenza? El, que facía príncipes dos humildes,que foi luz e camiño, flor e vida, non é máis que a memoria dun soño.Agora que os coiotes ouvean entre as ruínas de Aketatón, agora queo látego volve estoupar nas costas dos operarios, agora que aesperanza volve ser o óbolo de Osiris, lembrar os días da luz e dabeleza parece un soño extraviado na madrugada, unha esperanzaperdida na madurez, un conto necio da vellez.

Estes ollos que esta secando o tempo viron o día que lle deu nome:volvía o noso señor da viaxe ao Norte, e entre os tesouros que ago-chaban os tules traía unha nova esposa, que el, o poeta que quixofacer homes dos escravos, alcumou con xustiza: Nefertiti. A fermosaque chega.

Radiante coma o amencer, a fermosa mantívose a distancia, e oadolescente irado buscou nos recantos dos xardíns, bebeu o velenodos poemas, e acompañou a Amenhotep nas súas visitas aos barriosdos obreiros e os escravos. O vello Amenophis III agonizaba e Sita-mún ollaba cobizosa o corpo do próximo faraón. Perseguía a seuirmán polos recantos, e o noso señor, o príncipe de Exipto, cravabaos ollos na estranxeira. O desexo é unha forza estraña. Empúxanosa destruír o que non gozamos. Sitamún acudíu a Becankos: opríncipe dos sacerdotes invocou ás tebras e aos crocodilos, e fartodo aborrecemento do mozo, díxolle que era a reencarnación de Set.O príncipe despediuno con noxo na ollada. Esa noite o vello faraónmorreu, e Sitamún toleou.

A porta de Nefertiti abriuse pouco a pouco, pois a intelixenciaaconsella non regalar aquilo que outro anceia . Foi entón cando aembaixada dos traballadores do porto acusou ao sobriño deBecankos de apoderarse dos fondos do templo, de destinar os cartos

Vivir

Xerardo Méndez

72

das cerimonias fúnebres á construción da súa nova casa. E el, quepercorrera o porto agardando que un milagre abrira o corazón dafermosa estranxeira, reclamou as probas, analizou o caso e conde-nouno a devolver cada moeda que tomara do tesouro do templo. Oescriba que dirixía a embaixada foi ascendido a escriba real, eredactou o decreto que transformou os cartos para os mortos en casaspara os vivos. A fermosa ría oíndo aquelas palabras, e o noso señorconsiderou que se abrían as portas do ceo.

A voda foi plagada de presaxios funestos en todos os templos deOsiris. Pero desde a fiestra das aparicións, o noso señor viu a alegríado pobo e sorrindo, sentiuse renacer. Farto de escoitar aos sacerdotesde Osiris, celebrou o sed, procurou un novo comezo, e dixo queningún deus quere ser honrado con sangue, morte e sacrificios.Díxonos que nos fixeramos iguais, antes que a morte nos igualara.

Soñar… Prohibiunos axoenllarnos e humillarnos diante súa.Abolíu as cerimonias e desfiles. E cos cartos que aforrou mandoufacer casas para os fellahs. Repartiulle terras aos probes e aos colo-nos, e obrigou aos ricos a pagar impostos. Prohibiu a mendicidadee a bruxería. Mandou arredar aos animais da xente nas casas, econstruir retretes, e levar auga corrente a todas as casas. Fundounovas cidades. E dixo que todo era orde do único deus que existía,o único creador que non tiña forma, Atón, e que el era o seu repre-sentante.

Pero Atón daba ordes estranas. Non quería incienso, e arruinouo comercio con Oriente. Non quería que os homes tiveran máis dunhamuller, nin que as mulleres tiveran máis de dous fillos. E negou oculto aos deuses da morte e da outra vida, porque a vida que temosos homes é esta.

É estraño como os deuses da morte prevalecen sobre os da vida.Licenciou ao exercito, e non escoitou as peticions de Mitanni. Perdeuas provincias do Norte. Os maridos enfurecéronse. Os comerciantesdo incienso pagaron aos sacerdotes. O medo entrou na xente. Saíronás rúas, degolaron as estatuas, prenderon aos escribas do rei, nonescoitaron ao deus da vida: querían unha pasaxe certificada paraoutra. O rei poeta anoxouse: non comprendía. A fermosa sacou asgadoupas para encoraxalo, pero o tempo labra distancias, e ela nonlle dera un herdeiro. Tomou por esposa unha das súas fillas, e sóconseguiu poñer máis lume nas predicas dos sacerdotes, máisxenreira nas revoltas. Deille a copa co veleno unha tarde triste.,porque como el dixo, o reino do eterno non é deste mundo, porqueel nunca foi deste mundo. �

73

O tabú na literaturavasca

Ur

Ap

alat

egi

(París, 1972). É licenciado en Dereito e LetrasFrancesas, e doutor en Filoloxía Vasca. É mestretitular de literatura na Universidade de Pau.

Recibiu o premio “Beterri Saria” pola súanovela Gauak eta hiriak (As noites e as cidades).

Escribiu artigos de opinión e crítica nasrevistas Maiatz, Hegats, Egan, Uztaro, entreoutras, e nos xornais Euskaldunon Egunkaria eGara.

É autor do estudio La Naissance de l´écrivainbasque (A orixe do escritor vasco), publicado polaeditorial L´Harmattan de París, en 2000.

Dirixe o departamento de Crítica Literaria naeditorial Utriusque Vasconiae, e colabora nasección literaria Egunero irakurtzen delako (Alectura decote).

Publicou, entre outros, os seguintes títulos:Erdi guneak (Puntos centrales) (Maiatz, 1995),Gauak eta hiriak (As noites e as cidades) (Elkar,1997), Las relaciones imperfectas (As relaciónsimperfectas) (Hiru, 2001), Gure gauzak S.A.(Nosas cousas S.A.) (Utrisque Vasconiae, 2004) eBelaunaldi literarioak auzitan (As xeraciónsliterarias a debate) (Utriusque Vasconie, 2005).

75

Cada vez estou máis convencido de que a tradición literaria nace, sedesenrola, avella e morre, e que, polo tanto, a metáfora antro-pomórfica é a máis axeitada para explicala súa traxectoria. Sabidoé, que o ser humano adoita selo froito do desexo e o amor: nai, pai,fillo. Fórmase un triángulo psicoanalítico e a oposición fundacionalque ven intimamente amarrada: o incesto, principalmente o materno.En palabras que o navegante James Cook nos trouxo dende as illas,o tabú é o que non se pode tocar. Poderás desexala túa nai –adesexarás–, pero sin tocala. Do contrario, non chegarás á madurez,non serás (Freud), non haberá xeito de construila sociedade (Lévis-Strauss).

Pero, ¿quen é quen nesta metáfora psicoanalítica pola que nosdecidimos para explicala evolución da literatura? ¿Quen o pai, quena nai, quen o fillo? Imaxinémonos no século XVI, xusto no intre enque Europa empeza a dividirse en nacións. Un crego-poeta, de nomeBeñat Etxepare, convoca ós señores e nobres da zona para construirun fermoso casarío. Ese casarío é o euskara, ou sexa, o que nos faieuskaldunas, a lingua que é esencia de nacionalidade. Ninguénrespostará á chamada do crego-poeta ata finais do século XIX, candoun cabaleiro político, Sabino Arana, coloca a primeira pedra nocasarío. Engadamos, de paso, que o burgués fundador do nacio-nalismo vasco, para reforzala súa fe política, casou cunha caseiraanalfabeta que só falaba euskara. Polo tanto, a nación vasca nacecando o político deixa preñada ó euskara… ¡respostando así áchamada do poeta-crego impotente! Dito de outro xeito, a literaturae a política vasca son dous irmáns que construirán o casarío de nomenación vasca na terra chamada euskara, o primeiro erotiza a terra

O irmán, a filla e a nai do escritor.Reflexión sobor do tabú fundacional na literatura vasca.

Ur Apalategi

76

cas súas palabras, mentras que o segundo, excitado polas palabrasdo primeiro, a fertiliza co seu poder fálico. Polo que se ve, nonestamos tan lonxe do mito de Cyrano de Bergerac, e é á literatura aquen lle corresponde cumprir co papel de Cyrano.

De cando esa literatura nacional (falo, por suposto, da épocaconceptual que describín), ben pode ocorrer, e ocorre a miúdo, queo escritor e o político sexan fisicamente o mesmo. En Euskal Herria,por exemplo, resulta significativo que os tres primeiros teóricos donacionalismo ou protonacionalismo –Larramendi, Chaho e Arana–aparezan sempre en toda historia que se faga da literatura vasca.

A partires de ahí, ocorre algo curioso. Se a inconfesable cobizado escritor é entrar no panteón nacional, moito máis difícil lleresultará, se cabe, confesar que el é un dos fundadores desa nación.Sería como erguelo templo e querer converterse no seu deus. A puraverdade (porque ese é o desexo inconfesable de todo escritor), perocompletamente inconfesable. Polo tanto, eses dous irmáns non teránmáis que ocultala orixe real desa nación. Para iso escriben, tanto uncomo o outro, a lenda ou o mito nacional. Nese mito, logo dun xiroabraiante, a pesar de que o euskara sexa a filla da nai-terra que osdous irmáns fecundaron, a nación vasca convírtese, de súpeto, nasúa nai. A nai perfecta, a nai idealizada, a nai limpa orixe de todo.A nai autoriza tódalas súas pretensións –no caso do escritor, comoxa dixemos, entrar no panteón, e no caso do político, gañar poder–.E vemos ós dous fillos convertidos en fillos leais e auténticos da novanai, cada quen máis formal e ortodoxo ideoloxicamente. É a nenezda literatura. E tamén aquí, o escritor mailo político son, moitasveces, un: o grande poeta Lizardi foi secretario do “Gipuzkoa BuruBatzar”, o modernista Lauaxeta, entre outras cousas, formou osnovos militantes do EAJ/PNV, etc. Estes escritores son os nenoslindos que buscan a afección da nai Euskal Herria, vestidos dedomingo (garabata incluída), cas tarefas do modernismo ben feitas,murmuriando case sempre a mesma oración euskaldun fededun1

(aínda que non o crean, como no caso de Lauxeta).Co paso dos anos, á literatura e á política medroulles unha fina

barba e empezan a ver con novos ollos á nai Euskal Herria, máisconcretamente, con ollos ferventes de desexo. Chegamos ó tempo dafachenda, a xuventude. Aqueles que ata agora vivían encollidos demans, empezan a se enfrontar. O político tenta atraela atención soborda nación, e o escritor non ten gañas de quedar atrasado nesa loitaincestuosa. O franquismo entra na súa fase final e a esperanza de

1 Vasco crente.

77

troco desacouga as hormonas dos púberes. Deste tempo son asheterodoxias dos escritores vascos. O nacionalismo do EAJ/PNVresulta calmo de máis, e das plumas de Mirande, Krutwig,Txillardegi, entre outros, xorde o nacionalismo máis fervente, máistolo, máis valente, máis plural, máis radical. Ese derradeiro intentoinconsciente para seducila nai. O adolescente tenta de chamalaatención peiteándose de xeito máis extravagante, enche o seu cuartocon pósteres dos máis raros, e adobia o seu vocabulario con blas-femias. El será, como non, quen mellor entende e defende a súa naiEuskal Herria, moito mellor, polo menos, que seu morno irmánpolítico demócrata-cristián. A adolescencia é un tempo de euforia,sen dúbida, e o escritor vasco camiña como peixe na auga sumerxidona loita contra o franquismo, ledo, ca forza que lle da sabersevangarda do abertzalismo2. O irmán político terá que recoñecer quenecesita do escritor, do poeta, do cantautor, quere que os seus mítineslle reporten algún éxito. Semella que a nación ve no escritor o seufillo predilecto.

Pero é entón cando chega o intre máis dramático desta historia.Cando cae o franquismo e se pon en marcha a transición demo-crática, a nai Euskal Herria lle da as costas o seu fillo escritor edecide deixar sobor do político a propiedade e titoría do casarío,aínda que o fillo escritor sexa primoxénito. O político profe-sionalízase, monopoliza o discurso nacionalista, valéndose dalexitimidade que lle outorgan as urnas e, pouco a pouco, deixará deinvitar ós seus mítines ó cantautor, ó seu irmán escritor. Polo que seve, consideran que para manterse no poder recén gañado, ven sendomáis efectivo un anuncio na televisión que a canción dun poeta. Ocasarío ten un dono nada máis, e ó escritor só lle queda unhaposibilidade: ou ficar no casarío servindo ó seu irmán, ou marcharda casa.

Varios escritores deciden quedarse na casa, e se afunden nunharesistencia fungosa contra o seu irmán político, ata converterse nunssolteiróns incorrexibles. Outros, co nervio e a inconsciencia queotorga a xuventude, se afastan do casarío e buscan a súa propiaautonomía. Pero non ó xeito de Unamuno, que considera estéril aterra vasca, négase a construir o casarío, e busca terras máis produc-tivas. Non, para estes xóvenes escritores o casarío xa está construido,ademáis, apropiouse del o seu irmán, e segue a ser obxecto de desexo.Pero hai quen inventa algunha vía indirecta para poder entrar nopanteón nacional, porque non hai quen entre pola porta principal

2 Nacionalista vasco.

78

dende que o irmán político lle puxera novas pechaduras. E o quepodemos tildar de xeración da emancipación tentará o asalto ócasarío dun xeito inusitado ata aquel intre: creando unha literaturaen euskara non nacionalista e facendo da cuestión literaria o seuúnico obxectivo. E deste xeito paradóxico consegue esa xeración deescritores entrar no panteón nacional, implantando o tabú donacionalismo no territorio literario. Un paradoxo á primeira vista,pero comprensible dende a lóxica psicoanalítica. Se a literaturatentaba alcanzala madurez, se pretendía ser, pola forza tiña queasentalo tabú do incesto materno.

Lévi-Straus di que as prohibicións non veñen das caracteríscaspropias do prohibido, se non do lugar que ocupan nun sistema deexpresión. Dito doutro xeito, as prohibicións non son se non recursospara expresala significación. Por iso, non hay que entendela dene-gación do nacionalismo que practica a literatura vasca madurecidarespecto o seu valor intrínseco, se non como acción que serve paraexpresar unha significación: para expresala propiedade literariacompre rexeitalo nacionalismo. Rexeitalo nacionalismo é un sinalda esencia literaria, a súa principal insignia. Pero, e aquí radica oparadoxo, a esencia literaria é, por riba de todo, un agasallo danación, o maior agasallo que un fillo pode ofrecer á súa nai, igualque casar con outra muller e ser feliz. Porque, a fin de contas, e estaé a verdade profunda e o tabú que todo escritor se agocha a simesmo, a orixe da nación é a literatura. Polo tanto, non nos deberíaestrañar que Bernardo Atxaga, quen sempre se presentou como “nonnacionalista”, se convirta no buque insignia da literatura nacional.Como di o novelista Saizarbitoria, o escritor está ó mesmo tempo encontra e a prol da patria. Esa duplicidade empurra a literatura ámadurez.

Queda inaugurado o tabú fundacional, e a literatura vasca intér-nase na idade postnacionalista, na etapa do consumo. É agora candopresenta a muller escritora, e colle o relevo do irmán tráxico, quequedou desangrado trala loita anterior con Edipo, con absolutanaturalidade. A literatura vasca ten, sobre todo, lectoras, e se benas escritoras non son as únicas que gozan do éxito, si podemos decirque os escritores feminizaron a súa escritura para acollerse á novasituación. No casarío nacional segue o irmán político, e as irmásescritoras aceptaron que nese camiño cara o panteón, deberán vivirnunha especie de exilio, nos arredores. Foi a irmá escritora quenmellor asumiu esa cualidade periférica e buscou, mercou e decorouun pequeno apartamento onde pode vivir ela e o seu irmán. Aactualidade da literatura vasca é feminina. O irmán mal parado agássae do apartamento. De cando en vez, lembra tempos heroicos da

79

busca da sús propia autonomía, e escribe un novelón, a xeito deruxido de vello león, que nos recorda como se puxo o tabú envixencia, e esa novela chamarase Hamaika Pauso, ou Gizona berebakardadean.

Chegados a este punto, poderiamos dar esta historia por rema-tada, pero resta outro capítulo. Porque, unha vez chegada a madurez,rachado xa o cordón umbilical, ¿a quen pode acudilo escritor? O bosería, claro, casar ca universalidade, que é, sen dúbida, o arma máissegura para lograr esa esencia literaria. Pero o problema é que nasliteraturas minoritarias no hai xeito de atopar unha unión directaca universalidade, porque a universalidade só entende inglés, francés,español, e cinco idiomas máis. O escritor nunha literatura mino-ritaria necesita un intermediario, ou sexa, a traducción. Porque nestemundo están as linguas universais… e as outras. O escritor dunhanación pequena, se pretende casar ca universalidade, ten que sertraducido a calqueira desas grande linguas pola forza. E, por suposto,esto quere decir que a cotío se lle paga unha deuda á tradi-ciónliteraria dese idioma. Porque o máis interesado adoita selo escritorbilingüe dunha pequena (é decir, coñece ese idioma, ten a capacidadede escribir nese idioma –¡ai que tentación!–) e el adoita traducilapropia obra. Aquí nos atopamos co caso de Atxaga, quen confesouque andaba buscando motivos para seguir escribindo en euskara,vendo que lle resulta máis sinxelo moverse polo mundo castelán, eque a acollida dese lector castelán é moito máis quente. É o que pasacando o fillo é ben tratado na casa podente da nora, que empeza adeixarse ver menos pola casa materna, Pero estes pequenos asuntosdomésticos están máis aló do problema do tabú fundacional, só sonproblemillas decote entre familiares adultos.

81

Ó tabúideolóxico

Mar

kos

Zap

iain

(Irún, 1963). A día de hoxe reside enBermeo. Exerce como mestre de filosofía noInstituto desa localidade. É doutor enFilosofía e licenciado en Filoloxía.

Publicou artigos no EuskaldunonEgunkaria, Gara, Bozka, Ostiela!, Egin,Berria, Bazka e Jakin.

Impartiu unha morea de conferenciassobor filosofía e literatura vasca endistintas cidades fora e dentro do PaísVasco: Larrabetzu, Londres, Lazkao,Iruñea, Eibar, Bilbo, Miarritz, Beirut,Hondarribia, Donostia...

Na súa variada obra sobresáen ostítulos Zenbait terrorista (Algúnsterroristas) (Txalaparta, 2003), Errua etamaitasuna (Culpabilidade e amor) (Elkar,2002), Denbora eta egia: Kojèveren gogoeta(Tempo e verdade: reflexións de Kojève)(Errotete, 2006). Traduciu ao euskaraGizakiaren heriotza (A morte do home)(Jakin, 1998) e Duintasuna (Dignidade)(Enbolike, 1999), entre outros.

83

Chegada a hora de concretalas características comúns dos soños dosmembros de ETA, mellor que empregala definición de Freud (que osoño é o cumprimento dos desexos, a execución dos desexosinconscientes), sería botar man da figura da morte, internar no reinoda morte da man de Dream and the underworld de James Hillman.Entre os soños dos membros de ETA, existen aqueles que consumanos desexos, pero tamén os que non se realizan, así e todo, tanto unscoma outros teñen o mesmo remitente, a morte. Sen contalo segundode Goio “Rojo”, os soños dos membros de ETA virían a reflexar eadentrarse nos distintos xeitos do lado escuro da vida, serían algoasí como afundirse nos pozos viscosos da morte, imáxenes dosubmundo, covas desacougantes, distintos círculos do inferno:afogarse docemente nun mar xeado, non te poder enterder co teupropio irmán, o tempo que se esgota (Gizona bere bakardadean/ Ohome só); a orde ríxida da túa nai de que sexas ti mesmo que se metano cadaleito e morras, e non poder cumplila (Hamaika Pauso/ Oncepasos); alonxarse da amada, a morte do ser querido, pálida xentemorta, enfermos sen dentes (Zeru horiek/ Esos ceos); a nai deitadacomo unha papoula ensanguentada sobre o trigal verde (KoadernoGorria / Caderno vermello); a sombra mortal dun psicópata e a súamorte por sobredose de pastillas, a decisión de suicidarse do bou“Bizkaia”, non sen antes lanzar unha mensaxe ó mundo, para queteña a nova do tráxico fado do noso pobo (Aguirre zaharren kar-tzeladi berriak/Novos apresamentos do vello Aguirre); o veciñomembro do comando volto diaño, queimals mans, a perda de identi-dade, matar a un inocente (Pasaia Blues/ Pasajes Blues), a sospeitade corpos humanos e animais despezados, seccionar o teu propiocorpo, e perder un pai, soidade, enfrontarse ó Gran ladrón (Lagun

Ó revés do día. Un Santpancraciogrotesco

Markos Zapiain

84

izoztua/O amigo xeado); dende o peixe abisal a túa nai avísate deque morreu e o teu mellor amigo, xa morto, falache dende ese mesmolugar; dar voltas ó redor da Terra cunhas botellas de osíxeno casebaleiras e de compaña un astronauta admirado xa morto, a naveespacial caeu á Terra, o astronauta no seu cadaleito, o derradeiroadeus; o mestre vai collelo tren da morte, te empurra ó seu interior(Soinujolearen semea/ O fillo do acordeonista); unha onda xigantevai engulilo ex presidiario suspendido e paralizado no cantil; o expresidiario que se agocha nun campanario e militantes españoissuben polas escaleiras para matalo (Labartzari agur/Adeus aLabartza)…

Son as formas da morte, sentimentos inexorables, son de grilos,o arrepío da febre, o medo á nada, o desacougo por ter que renunciará vida, carazo conmovido, triste nerviosismo.

¿Compre sacar algunha conclusión desa supremacía da morte?Quizabes, o mellor sexa falar sobor desa alianza de soños, como sobordas cousas que non se poden explicar con claridade. Proque a morteé a nada e a nada, como decía Kojèvek, podemos dicir, como moito,que existe, pero non podemos concretalas súas características. Máisdo mesmo sobor da base común dos soños dos membros de ETA.Amosan, basicamente, o desexo de voltar á simplizidade tranquilada morte. Con todo, aínda que a figura da morte sexa predominante,non serve para conxecturalo “estadio psicolóxico típico” dunmembro de ETA, porque non o hai. Sen embargo, a personalidade decada membro soñador de ETA non ten igual, e resulta moitas vecesvariable, como as razóns de entrar, permanecer ou sair da orga-nización.

Analizando os soños dos membros de ETA, semella que quenracha un dos tabúes políticos do soñador sexa un doble de Txillar-degi, o protagonista de Labartzari agur.

1.

Txillardegi, a prol da loita armada. Esa é a conclusión á que chagao meu alumno e polo tanto enimigo Peio Ruiz logo de lela últimanovela de Txillardegi, Labartzari agur.

O protagonista Antton Ihartzegarai si defenderá a loita armadacando despois de saír do cárcere coñece Labartza, entendendo comobaldía a tarefa política, a pistola é a única vía para o proceso de libe-ración.

Non obstante, Txillardegi non é Antton Ihartzegarai.Para coñecelas opinións de Txillardegi sobor da loita armada, o

máis cordo é lelo propio Txillardegi, polo menos de primeiras. Na

85

actualidade, Txillardegi apoia á coalición Aralar. E a loita armadano lle parece axeitada, pero non por razóns éticas, se non porquebeneficia ó adversario.

Con todo, sempre hai que diferenciar o que se manifestapublicamente, e os sentimentos que nos mexen por dentro, difícil deconfesalos incluso un mesmo. A literatura adoita ser un xeito deexpresión destos últimos. Así, existen polo menos dous Txillardegis:un é quen escribe artigos coherentes nos que desenrola argumentoscontrarios á loita armada no “Berria” e no “Gara”, e o outro, máisíntimo, é quen coincide co ánimo de Antton Ihartzegarai.

Pero non abonda, aínda hai máis nos que desfacer: a relaciónentre o escritor e os seus personaxes é complexa, imposible de cinguirenteiramente, é dificil que o escritor e o personaxe coincidan en todo:o escritor pode sumarlle ó personaxe aquilo que lle falta, o que llesobra, ou nin unha nin outra cousa; pode presentalo como exemplo,ou como contraexemplo, ou nin un nin outro; ó biés dos seuspersonaxes pode querer criticar unha identidade ou unha políticaconcretas, ou pode querer ridiculizalas, ou loubalas. A historia daliteratura tratou case tódalas posibilidades. O escritor, ademáis, comocalqueira outro mortal, moitas veces tampouco sabe o que quereexactamente.

Neste sentido, fraco favor nos fai Koldo Mitxelena nun fermosoe polémico prólogo a Peru Leartzako, é decir, que Txillardegi nospresenta a Peru como exemplo é unha proba feble de Mitxelena:Tanto Peru como Txillardegi, os dous empregan a xeito de palabraclave o prefíxo vasco “sasi”1.

Sexa como fora, tampouco e posible que no fondo íntimo deTxillardegi viva a idea de facer tolear ó lector e sacrificalo, na liñade perdición de Leturia, Peru, Elsa, Exkixu, Putzu e sobor de todoIhartzegarai. Quizabes, Txillardegi agoche un monstro asasino queempurra ó lector á sensación dunha morte próxima.

Pode que Txillardegi desenrolara na súa literatura ese instinto asa-sino universal. O ano pasado lembrou nunha radio como un francéslle dixo “ti ámala morte”, “tu aimes le mort”. E deulle que pensar.

Pode ser, si, puidera ser, pero non é así. Txillardegi, na miñahumilde opinión, non nos presenta como exemplos ni a Peru Leartzanin a Antton Ihartzeagarai. Agora ben, lendo Labartzari agur senprexuízos, se sinala que agora e aquí apoiar aloita armada só se pode

1 Prefixo que expresa que algo non e homólogo ou verdadeiro, aínda que teñaa súa apariencia. Mediquillo, Poetastro, etc.

86

entender como unha cuestión patolóxica, nun cadro clínico ondedespuntan a fobia social, o delirio, o pesadelo, a morriña o pasado,a autocompasión e una desintegración xeral.

2.

Hay que explicar que expresións como “desintegración xeral” e“morriña do pasado” non son valoracións, tampouco interpretacións,se non o punto de vista dos compañeiros de Ihartzegarai e as persoasque máis o estiman: Ander: “Ti non estás ben” (186); e a súa irmáIxaskun: “estás fatal dos nervios, Antton. Compre que vaias ómédico, sen perder máis tempo” (173).

E deste xeito vese Antton a si mesmo: “no me atopo ben, e vou apeor. Calquera cousa me fere ou me deprime. Xa non son o de antes”(170).

A loita interior que enferma a Ihartzegarai se desenrola nestesdous falares: “o pasado, pasado está” e “mal nome Realidade”.Antton non acepta o paso irremediable de tempo, que todo cambiaincesantemente, “o pasado, pasado, repetíame á min mesmo. Peronon mestaba mintindo” (166).

Pode máis o segundo. “Pouco a pouco, aquel pensamentoenvenenado de “mal nome Realidade” íase apoderando de min, ataconverterme nun asunto abondo fastidiado e abondo doloroso” (166).

Moi lonxe desa dor natural pola perda do pasado está no carácterdo de Labartza. Castígase sen descanso botando vinagre sobre asvellas feridas. Un gato nos acompaña ata un dos rasgos principaisde Ihartzegarai (nunha clave de toda a obra de Txillardegi): candotiña uns doce anos (agora cumple cincuenta) adoitaba ir ca súa irmáIxaskun ó casarío Goia para xogar cos outros nenos da zona. Un día,retiveron un gatito negro contra o marco da fiestra. O cristal impe-dialle entrar na habitación. Divertíronse con el, ata que se precipitouó vacío. Ainda tentaron reanimalo, o gato morreu o instante, ¡osnenos rompen a chorar! Enterran o gatito, e colocan unha cruz. Poraquel entón, Antón creía, máis o menos, na inmortalidade dos sereshumanos, pero non na dos gatos, pouco consuelo, por tanto, por eselado. A morte das súas avóas tampouco o apenaron abondo. Buscarárespostas incesantemente.

A súa irmá Ixaskun intenta consolalo: que a súa intención no eramala, que rematará esquecendo. A resposta de Antton: “¡Non quero es-quecer! ¡Pobre gatiño! Pasei o día chorando. Nin siquera cenei” (143).

Pasan dazaoito anos dende aquela. Antton Ihartzegarai pasou osúltimos dazasete preso en distintos cárceres españolas. Morren o seuspais estando preso. A nai, cando Antton debería estar por lei na rúa.

87

Non lle permitiron acudir ó enterro. Todo iso, por suposto, nonaxudará a mantelo equilibrio.

Planeas para cando sala do cárcere unha viaxe cronolóxica, visita-los lugares máis significativos do seu pasado, de atrás cara adiante.

Un de aqueles lugares sagrados será o lugar onde enterraron aquelgatito. Arrodíllase fronte á cruz, e aínda que non reza, alí botarálongo tempo.

3. Un tsunami contro o ex presidiario

Catro meses dende que o catorce de setembro o sacan do cárcere deValcorneja, Antton está enfermo.

Os dous soños que nos conta Txillardegi son, por un lado,expresión do proceso de indisposición, síntoma, e por outro,acelerador, o empurran cara á enfermidade. Dous pesadelos, dos queIhartzegarai esperta berrando, e o tranquilizará Ixaskun. Txillardeginos sumerxe nos dous, xa non só sen avisar, se non, ademais, facendocrer ó lector que Antton o vive en realidade, e que non está a soñar.

A morte ameaza a Antton nos dous soños, no primeiro é anatureza, e no segundo a cultura, e decir, a policia.

Putzu tamén sufriu nos soños a acometida da natureza. Estandoen Lizarra, o barranco de Urbasa se lle parece algo atroz. “Como unmonstro encurvado sobre o río Urederra a punto de desfrearsse enxeito de terrible ameaza. O revivín dous ou tres veces non meuspesadelos, o vín abalanzarse sobre min” (205).

O primeiro soño de Ihartzegarai recolle o vivido por Antton nuntempo atrás, sobre todo, os intres máis duros: o 22 de outubro,afógase un xove veciño de Ea, os funerais, a crueldade do mar: sintea morte preto.

Logo, o once de novembro: primeiro, Antton lembra como deadolescentes, el e os seus amigos subía ata o arrepiante cumio deIzarte na busca de grilos, lagartas, víbora e lagartos, pondo as súasvidas en serio risco; despois, verá un fato de paxaros formando unhauve no ceo e, como se a visión lle espertara certa angustia, fica mudo,abraiado, e pensativo; ó final, permanecerá ollando ó este, ós farosda costa, Igeldo, Iger, Miarritze.

O primeiro soño recolle, sobre todo, aspectos dese once denovembro, pero ó día seguinte, o doce, Ixaskun lle contará que oavión que tomaron para vir de Valcorneja sufriu un accidente, eAntton se sentirá máis anguriado que no cárcere, “feble, vulnerable,moi fráxil. Como aquelas lagartas que atrapabamos cas mans deadolescentes” (173).

Antton revive a traxedia do gatiño o dezasete de decembro.

88

No nadal lembra a morte da súa nai, morta dez anos atrás, candoel aínda estaba no cárcere.

Todo se lle suma no primeiro soño o dezaoito de xaneiro:“Á outra beira de Lagartza, preto de Izarte, unha tarde, perseguía

un lagarto verde, ata que me quedei inmóbil ollando para o mar.Había corenta metros por enriba de min, ata que os prados, e

apunta do cantil; e outro tantos máis embaixo, ata as rocas da beira.Rematei esquecendo o lagarto.Tiña nas miñas costas a longa parede verde de lousa. E enfronte

miña, o ancho mar.A rocha que me de mal xeito me mantiña en pé, non tería máis

de dúas plamas.Respirando de mala maneira, e facendo breves descansos, xireime

e estirei o brazo dereito. Toquei a pedra ca palma da man. Estaba xea-da; e se non quería rematar xeado, tiven que separala lireixamente.

E case sen equilibrio, volvín a quedar sen ter onde botala man.O ruxido do mar subía pola parede como un desafío.Non entendía nada.Pareceume unha tolería baixar ata aquel sainte.Dende nenos sabiamos o previdos que tiñamos que ser cando

subiamos ata Labargane a coller lagartos e lagartas, o coidado quecumpría ter no fío de Labarburu e Izarte.

De escorregar alí arriba, ninguén che salvaba de caeres desfreadocontra ás rochas.

Entón, ¿que me movía ata alí?Descalzo e quedo naquel saínte do cantil de Izarte, o mundo

dividiuse en dous: fronte miña, o mar; nas miñas costas, a terrible efría parede de pedra.

Anoitecía; e o faro de Labargane comezaba a proxectala súa luz,extendíase ata o cantábrico.

Non podía nin subir nin baixar. Nada.¿Que podía facer?Un feixe de gaivotas voa fronte de min, berran, e descenden

berrando ata as rochas.- ¡Si pudera converterme en gaivota! –pensei para min–.As luces do mar empezaban a encenderse, unha a unha, ata

Capbreton: Igeldo, Iger, Miarritze… Máis luces, tremendo, un poucomáis preto e á dereita.

De súpeto, sinto forte arrepíos.¿Que podo facer? ¿Que? ¿canto tempo podereri aguantar?“¡Por deus! –pensaba para min–. Non hay ningunha fenda, nin

unha greta, nada onde poida suxeitarme!”.O mar volve ruxir dende lonxe.

89

E vexo como enfronte de min se forma unha enorme onda, untsunami xigantesco, afogado entre tronos incesantes. Un maremotoalcanza todo Labargane.

A liña de luces que vira había pouco desapareceu detrás da ondaxigante.

Matinando que baixar habería de ser unha tolería, tento subir.Ergo o meu pé dereito e o apoio contra a parede.

Sinto un frío magoante nas mans, e os dedos do pés próenme.Xiro a testa, e vexo o mar de novo.Aquel inimaxinable “mailström” do norte está de cada vez máis

alto e grande.- ¡Que é isto!…! ¡Que é isto!!…¡ ¡Que é isto!!… –exclamei tres

veces, de cada vez máis alto–”. (149-151)

4. Un Sanpancracio grotesco

“Ó día seguinte sucedeume algo que me deixou aínda máispreocupado.

Paseaba pola avenida de Ondarrondo cara Labargane, e se meachegou de fronte unha persoa que andaría polo cincuenta. “Da miñaquinta”, podería decir.

¿Que digo “da miña quinta”? Debería decir que se me achegouun sosia: alguén igualiño a min, meu irmán xemelgo (se o tivera).Máis aínda: a mesma persoa que vexo cando estou diante do espello.

Asústeime: “el son eu”… Ou se non “eu son el”.E pasando á miña beira, saludou decindo:- ¡Antonio Diarsegay!Era a voz do carceleiro Enrique. E a mal pronunciación do

apelido, é a súa.- ¡¡Presente!! –contestei como o faría un autómata. Do mesmo

xeito que faciamos nos recontos de Valcorneja–.E el continuo cara Atxeta.Iso creo. Porque non quixen volvela mirada.¡Que pavor!Baixei a pendente. O chan estaba escorregadizo. E a piques estiven

de caer.Entrei na igrexa de San Pancracio. ¿A que? ¿Por que? Non o sei.Estaba baleira, e facía frío. E a imaxe do xove mártir, moi lonxe

de semellar tráxica, resultoume cómica.Á dereita do altar esfachareaba unha luz.A porta que leva ó campanario está aberta, subo pola pendente

e estreita escaleira bufando.Un feixe de militares españois irrompe na igrexa.

90

Axitan entre berros unha xigantesca badeira española. Empezanos disparos: cinco, dez, cen…

“¿Onde ehtá, Antonio,asasino?”.O barullo é ensordecedor no interior da igrexa.“Asasino… sasino… sino…”.Pouco máis tarde, ca voz grave do bébedo e desalmado Enrique,

increméntanse as preguntas e as ameazas:“¿Onde ehtá? ¡Entrégate, Antonio! ¡Se non o fase, será peor!”.Sego ata o final do campanario.De súpeto, silencio absoluto.Podía escoitalo latexo do meu corazón.O reloxo deu a hora, e empezaron a doerme os ouvidos.- ¡As cinco! –pensei–.E volveron as ameazas.“¡Antonio!… ¡Asasino!… ¡Non sairah vivo!… ¡Entrégate!”.Sinto cada vez máis e máis preto a carreira das botas militares.- ¡¡¡Non!!! –berrei ata rachala gorxa–…”. (170-172)

5. Ó revés do día

O segundo pesadelo fará enfermar a Antton, sente arrepíos e febres.Na véspera paseaba polos lugares decote, e esqueceu o camiño devolta á casa. Acepta á súa irmá visitar un neurólogo.

a) No soño aparece o carceleiro da primeira páxina, o odiosoEnrique de Valcorneja.

¡Viuse a si mesmo!“Alguén igualiño a min, meu irmán xemelgo (se o tuvera). Máis

aínda: a mesma persoa que vexo cando estou diante do espello.Asusteime: “el son eu”… Ou se non, “eu son el”. (170)¿Que quere decir exactamente que Atton e o seu carceleiro son

semellantes?¿Que significa para Atton ese soño, ou que quere decir Txillardegi

ó lector?Identificar ó carceleiro Enrique, un dos personaxes máis despre-

zables dende o comezo mesmo da novela, ¿que lle demostra a Atton?Quizabes, ¿unha verdade agochada? ¿Algún perigo?¿Que os contrarios e os inimigos son a fin de contas análogos, un

descubrimento supostamente orixinario do este pero que emerxe encalquera parte?

Ou, concretando aínda máis, ¿que aqueles que ó comezo seme-llaban distintos rematan comportándose igual empurrados polarivalidade, e polo tanto, semellan iguais?

91

b) Logo, unha vez pasa xunto el, Atton entra na igrexa de SanPancracio, e a imaxe do mártir, en vez de tráxica, parécelle cómica.

Aquí andamos con outro enigma, relacioado ca analoxía enteAtton e Enrique, e que corresponde a un mesmo problema e unmesmo xeito de miralo mundo: porque Atton, ó longo da novela, vetanto nos membros de ETA como nos gudaris a mártires dispostos adalo seu sangue pola patria, de xeito heroico tráxico. Por iso di nosoño “moi lonxe de parecerme”: “a imaxe do mártir, moi lonxe deparecerme tráxica, resultoume cómica”. (171)

¿Que significa agora o soño para Antton, que nos quere decirTxillardegi?

Deixando de lado os posibles significados, ó final, militaresespañois, con Enrique ó fronte, entran na igrexa e tentarán matar aAntton. Antton agóchase no campanario. Pero os militares o axexanpola escaleira. Entón, Antton esperta, sobresaltado e arrepiado.

c) Este soño abaneará o punto de vista consciente de Anttonrespecto do conflicto e a loita armada, e non só o abaneará: por unlado, e aínda que de seguro o gudari e o carceleiro non sexan iguais,a dexeneración dos seu feitos os emparella (Ortega Lara); por outro,o xove mártir que sacrifica a súa vida ven sendo grotesco.

Que o membro de ETA e o carceleiro sexan o mesmo, cárcere ETAigual a ETA cárcere, como explica no soño, non coincide co puntode vista do Antton esperto, co carceleiro malo e membro de ETA bo;sen embargo, a imaxe grotescado mártir non coincide ca do heroicogudari.

O segundo pesadelo é a máis importante porque enriquece apolifonía de Labartzari agur: como sempre, personaxes distintosteñen puntos de vista diferentes, pero por outro lado, o mesmoAntton Ihartzegarai, ó tempo que vai cambiando ó longo da novela,vivirá punto de vista contrapostos cando está esperto ou candodurme ou soña.

Para Antton, esa dramática desintegración nocturna do com-portamento ó longo de toda a súa vida, é tan terrorífica e per-turbadora como a certeza de saber que os militares o acurrarlan paramatalo.

Deste xeito, a duplicidade de Txillardegi anteriormente men-cioada, é decir, que se amosa de xeito coherente contrario á loitaarmada no “Berria” e no “Gara”, e o outro, na literatura de Labar-tzari agur, sempre máis íntimo, que apoiaría o loita armada pormedio de Antton Ihartzegarai, repítesenos permutadono interior domesmo Ihartzegarai: o mesmo Antton que ó longo do díase convencea si mesmo da necesidade da loita armada, os soños lle ensinan ó

92

longo da noite a complementariedade do inimigo e o ridículo domartirio.

De noite e nos soños Antton traizoa ó Antton diurno, e viceversa.¿Que Antton é máis auténtico?Claro está que o punto de vista do Ihartzegarai diurno consi-

dérase, polo xeral tan anacrónico como danoso, e que é cousa máisespallada e mellor vista en Euskal Herria o que nos demostra esesegundo soño; case tódolos medios de comunicación están pola labor,e na actualidade é algo que abonda cada vez máis á hora de facerun filme da historia e os acontecementos.

6. Despedida

Ihartzegarai se sinte cada vez máis só e máis incómodo en Labartzae tomará unha decisión valente: aillarse no monte, en Zingiregi, coseu noso can Baltza. Unha decisión excelente, certo. Lévase con elos Pensamentos de Marco Aurelio: “Hei de confesar algo: o em-perador filósofo Marco Aurelio converteuse no meu conselleirosecreto”(221).

Unha decisión que máis semella de Zaratustra, pero marcha cosestoicos. Non sube en compaña á soidade do monte, como Zaratustra,co animal máis fachendoso baixo o sol –a aguia–, nin co animal máisdiscreto baixo o sol –a serpe–, se non cun canciño, o animal máis lealbaixo o sol.

Por outro lado, non elixe a Marco Aurelio porque está de acordoconel, se non todo o contrario: dende que sae do cárcere, AttonIhartzegarai fai xusto todo o contrario do que reivindica MarcoAurelio.

Por un lado, o estoico aconsellou esquecelo pasado e o futuro, evivilo presente do xeito máis doce que se poida.

Por outro lado, Marco Aurelio aconsella participares en todo oconcernente á sociedade, xusto no desprezo que sinte Ihartzegaraipola política.

Para rematar, é certo, como di o escritor Xabier Mendiguren, queLabartzari agur é unha especie de summa das anteriores seis novelasde Txillardegi: aquí atopamos a lagoa e o namoramento de Leturia;a tenacidade de Peru por conseguilo imposible: recuperar o perdidono pasado e detelo tempo, tamén os desvaríos e as borracheiras dePeru; e o sentimento de culpa de Elsa e a súa relación agridoce cogato “Mimu”; e os cantiles de Haizeaz bestaldetik/ Da outra beirado vento, o mar, Soustons, a profunda compaixón polos animales; arabia e a loita de Exkixu e Putzu… Si, Labartzari agur aglutina todoo anterior.

93

Pero ó mesmo tempo, ese final aberto o conveirte no libro máisxove de Txillardegi. Ihartzgarai é ó único personaxe que o seu autorlle perdoa a vida.

E ó final, Ihartzegarai atopa en Zingiregi a posibilidade deesquecer unha terrible promesa que lle fai o seu can Baltza (“algúndía o noso pobo alzarase farto de tanto politicastro. Pero é algo quenin ti nin eu veremos. ¡Desgraciadamente! E se temos a oportunidadede velo, iremos á guerra” (225)), e catro razóns para emprender unhanova vida: o amor da súa irmá Ixaskun, a compaña do cachorro, osPensamentos de Marco Aurelio, e a nove milímetros parabellum, oanimal máis humano baixo o sol, por se acaso, nunca se sabe, miraIgor Angulo.

95

O tabú afectivo

Lei

re B

ilb

ao

(Ondarroa, 1978). É licenciada en DereitoEconómico pola universidade de Deusto.Colabora co mundo do bersolarismo dendenova; deixou de participar nos festivais debersolarismo e nos concursos de versos, ena actualidade traballa presentando ostemas a improvisar neses festivais ecampeonatos.

Colaborou en distintos medios decomunicación: Euskadi Irratia, Deia, e adía de hoxe escribe unha columna noxornal Berria.

Publicou os seus traballos nas revistasKarmel, Bolo Bolo, e Linterna gorria, entreoutras. A súa tarefa como escritora foirecoñecida en distintos premios literarios, ehai pouco publicou o libro de poemasEzkatak (Escamas) (Susa, 2006) e o libro deliteratura infantil Amonak nobioa du, etazer? (A avóa ten mozo, ¿e que?) (Elkar,2006). Participou, xunto outros escritores,no libro Hitzak batzen gaitu (Únenos apalabra), publicado pola editorial Elea.

97

A tarefa dun escritor é unha tarefa de busca, pescudar con palabrase nas palabras un máis aló ou un máis acó da ollada. Sexa o que sexao obxecto da procura, moitas veces este proceso, o procesodescubridor é moito máis pracenteiro que o mesmo descubrimento.Galeusca estudia nesta edición o tema do tabú, e a materia que amin me atinxe é o tabú afectivo. Tabúes e afectos que, tanto unscoma outros, perduran case sempre ás agachadas. Peor non vimosnin a descubrires nin a verteres nada novo… se cadra, porque defacelo, o tabú deixaría de selo.

Tabú

A orixe da palabra tabú ten as súas raíces na Polinesia. Na súalingua, “ta” significa tocar, e “pu” significa non. Polo tanto, nontocar. É o sagrado, o prohibido … o tabú é intocable.

Falaremos, entón, dos tabúes, de todo aquilo que non se pode nintocar nin mencioar. Polo tanto, ¿coñecemos cales son os nosos propiostabúes, se cadra están agochados de máis… poderiamos tentardestapalos? Se compre que o tabú sexa auténtico, ten que estarprofundamente soterrado, abondo como para non poder sacalo á luzdoadamente. Por tanto, ¿en lugar de tratares o tabú, non noslimitaremos inconscientemente a falar do seu contexto? ¿Temoscoñecemento deles? E aínda así, ¿recoñecémolos?

Afectos

¿Como definilos afectos? Non serei eu quen tente facelo en dúaspalabras, cando é un asunto que desvocou obras enteiras.

Poderiamos decir que se atopan nun lugar que non podemostocalos. Ben. Polo tanto, son tabúes. Porque os sentimentos non se

O tabú afectivo.Medos e preguntas

Leire Bilbao

98

poden tocar e, ademáis, tócannos sen nos tocar. Dúas veces tabú, ostabúes afectivos.

Pracer, teima, envexa, felicidade ou dor… O Marqués de Sadesoubo obtelo pracer do sufrimento humano. Non chegaremos a tanto.Por medo, atreveríame a decir. Porque o medo é o noso tabúsobranceiro, o tabú que perdura no fondo de tódolos tabúes.

Literatura universal

Na literatura universal podemos atopar obras memorables queabranguen o tema do tabú:

Por exemplo, Lolita de Nabokov, onde o autor amosa unhacomplexa relación entre unha menor (12 anos) e seu “ titor”, e enxeñaun termo que explica un patrón concreto de muller: Lolita.

Resulta difícil de entenderes como nunha sociedade como aactual, aínda se sinale ás “lolitas” como culpables, e que o home(amante da nai) que mantén secuestrada á nena por máis de dousanos na novela, tíldese de victima. ¿Por qué botárllelas culpas á unhapersoa que descobre os seus desexos? ¿Só é un xeito de ocultalostabúes?

A novela Homo Faber de Max Frisch tamén resulta seres unexemplo significativo, unha convidación literaria que tenta pescudarmáis aló da figura de Lolita. O señor Faber comeza unha viaxe ensolitario no que coñece unha muller moito máis xoven ca el, da que,unha vez salvados os tabúes previos, remata namorando. Compar-tirán viaxe e leito. Ende mal, a moza morre antes de chegaren ó seudestino, e será a súa propia nai quen lle diga que aquela fermosamuller era a súa filla. Unha lea construida sobre os tabúes afectivos,obra de Max Frisch.

Sinalemos tamén varias obras de Elfriede Jelinek. Por exemplo,a súa afamada novela A pianista, onde unha mestra de música ErikaKhut, que anda preto dos corenta anos, vivirá unha axitada relaciónde sexo e amor con un dos seus xóvenes alumnos. Con todo, aíndaresulta máis tormentosa, e falando do tabú afectivo, aínda moitomáis interesante, a realción que mantén ca súa nai.

Na obra Os amantes, compre destacar a ironía ca que nos describeos roles entre homes e mulleres. E na obra Os rexeitados, os exis-tentes entre distintos fatos de adolescentes e, como non, a relaciónamor-odio que manteñen con seus proxenitores.

Aínda así, non son máis que unha pequena lista de exemplos,válida a xeito de resposta, pero á vez, tamén como novos interro-gantes. Son, a fin de contas, como unha isca que desperta a nosaatención e nos empurra á buscarmos novos exemplos.

99

Literatura Vasca

¿Que ocorre na literatura vasca? ¿Ata que punto nos atrevemos apropalar os nosos tabúes? Temos A afillada de Jon Mirande. ¿Nadamáis?

Na novela Dous irmáns de B. Atxaga atopámonos unha pasaxenotable, cando o irmán eivado lle toca os peitos á moza do seu irmán.Poderiamos decir que ca licencia da rapaza, con tódolos tabúes quea acción evidencia.

Tamén existen obras nas que, consciente ou inconscientemente,os tabúes despuntan dende o mesmo título. Por exemplo:

A teima de Rosseti de R. Saizarbitoria (Erein, 2001), no caso dacontradicción do escritor que atopa na palabra escrita a canle parapoderes falar sobre os seus sentimentos, pero que no plano personalten dificultade para expresalos.

Saizarbitoria adica neste libro novas pasaxes ó tema do tabú e áliteratura. O escritor, é decir, o protagonista da novela, nos di nuncapítulo do libro: “e para quen ten unha mínima capacidade para aescritura, sempre lle resulta máis doado expresarse dende o escrito.Porque evita ter que decilas cousas á face e, sobre todo, porque quenescribe sempre poderá decir que é pura invención, simple literatura.Por iso creo que –di textualmente o escritor–, agás contadasexcepcións, os escritores adoitan ser uns apoucados”.

O escritor X. Mendiguren leva ó extremo as situacións e ospersonaxes da súa obra máis recente Almas morriñentas (Elkar,2006), e deixa aparcado o pudor que nos esperta o corpo e ossentimentos. Un mestre maior que se namora dunha alumna, dúasmullers que falan sobor das aventuras máis tolas dos seus anosnovos, unha historia que mestura a política e sexo…

…son exemplos.

Poesía

Debuxamos dous exemplos para fixalos na narrativa. ¿Pero queocorre na poesía?

¿Non practicamos sen querelo un doble xogo? ¿Son razoables ostabúes poéticos?

Na narrativa inventamos personaxes literarios, que transcenden ómesmo escritor. Protexémonos baixo o pano dunha terceira persoa ouprimeira persoa ficticia, e tal vez, valémonos (cando o facemos) dunpersonaxe literario para facer seus os tabúes. ¿Pero que ocorre na poesía?

Ó poeta demandámoslle “honradez” (e digo en comas). Que seespida nun papel baleiro. A revelación do oculto. A presencia do eu.

100

E aínda que esté escrito en terceira persoa, que poidamos escoitarentre liñas a voz do poeta. Nunha palabra, implicación.

¿Pero de que xeito tocalo intocable?Na poesía e na narrativa, ¿son iguais as canles para expoñelos

tabúes? ¿Ou non? Podemos decir que na poesía vasca tamén imosrachando tabúes ós poucos.

Por exemplo, no seu libro O código da pel, dinos Miren AgurMeabe Chove sobre ol clítoris, Acostaríame con todos vós dinosAmaia Lasa, Angel Erro escribe unha Oda ó pene… Sonia Gonzálezdinos nos seus poemas amnióticos, “gústame cando se achegaempalmado ó leito…”

…exemplos.¿Compre aproveitala literatura para rachar tabúes?, esta podería

sela pregunta desta nova edición de Galeusca.¿A literatura é válida para rachar tabúes? ¿Ata que punto somos

esclavos dos nosos propios tabúes?A meirande parte deles están relacioados co sexo e ca morte, pero

tamén cas pequenas mortes das cousas decote. As relacións sexuaisentre parentes ou impedidos, a violencia de xénero, a masturbación,a impotencia sexual (tamén a impotencia física e psíquica: sabér-monos seres limitados), a menstruación, a menopausia, a morte, adepresión, o stress, a enfermidade, a frustración… ¿Como asentalosnun anaco de papel?

Tabú e afectos

Cas palabras non buscámolo efecto, se non o afecto. O máis difícilé escribir sobor dos nosos medos e sentimentos máis íntimos. ¿Noné o medo o tabú de tódolos tabúes? ¿Non agacha ese tabú o resto dostabúes? ¿cales son os medos do escritor?

Medo

Poderiamos decir, que a felicidade non está de moda na literaturavasca. Son poucos os personaxes ledos, sen complexos. Haberá quendiga que lle resulta máis difícil escribir sobor da ledicia. Haberáoutro que diga que a ledicia non se pode escribir. Tamén nos custaescribir sobor do amor (o namoramento é máis recurrente naliteratura). ¿É por iso que carecemos do xénero rosa nas letras vascas?Non nos botaremos agora en augas tan fondas.

Aínda así, na rúa, á pregunta ¿como vai iso?, contestamos Ben,moi ben. Queremos afastarnos dos problemas. Todo o contrario quena literatura. A meirande parte dos personaxes literarios son tirstes,seres atormentados… cheos de tabúes.

101

Por moito que creamos que temos que utilizar a literatura parapoñer os tabúes que sufre a sociedade no papel, non deixa de seresun paradoxo. Tanto na sociedade, como no mundo literario, estáprohibido falar das túas propias debilidades e fraquezas. É o temora coñecelas túas propias limitacións. E o maior do tabúes, o tabúque sobresae do fondo de tódolos tabúes: o medo.

Na literatura vasca os personaxes non emporcan o libro, os homesnon se masturban case nunca, nin que decir das mulleres, poucasveces quitan a roupa, poucas veces van ó baño… non sufren amenstruación, non necesitan depilarse… non hai felacións, nincunilingus… a penas atoparemos algunha escena erótica.

Do mesmo xeito que na nosa sociedade, as persoas discapacitadascarecen de vida ou impulsos sexuais, a dende certa idade tampoucopractican sexo… Os personaxes literarios non pagan hipotecas, nonteñen deudas facenda, se drogan ou se emborrachan, de non serenbaixo receita do médico.

Creamos unha sociedade literaria modélica, ou iso semella. O soñode moitos mandatarios.

Lindes

Rachalos moldes é o soño de todo escritor. Cotos físicos (para iso estáGaleusca), cotos idiomáticos e cotos anímicos (tabúes políticos,estéticos ou afectivos). O sabemos de longo, estamos limitados.Coñecémolas barreiras exteriores, polo tanto sabemos que é o quequeremos rachar; ¿pero e as rémoras interiores? A literatura, ademáisda rutina diaria, ofrécenos tamén vidas paralelas. Creamos cidadesimaxinarias, pero tamén semella que exportámolos nosos tabúes áeses pobos literarios ou xeografías de papel. ¿Non podemos ser ceibesnin sequera nese mundo de papel que nos mesmos creamos? Non vouser eu quen descubra nada, si digo que o preso e o carceleiro sonunha mesma persoa. A mesma persoa, o aforcado e o verdugo. Unhasoa persoa: o propio escritor.

103

O tabú estético

An

jel

Err

o

(Burlata, 1978). Licenciado enDereito e Filoloxía Vasca. Recibiutres veces o premio literario paraescritores noveis que organiza oConcello de Pamplona, sempre noapartado de poesía: Gora et labora(Arriba et labora) (1998), Gau on/off(1999) e Eroria (A caída) (2000).

No 2002 publica o seu primeirolibro, Eta Harkadian ni (E naArcadia eu) (editorial Elkar).

Recibiu a III bolsa Joseba Jaka ácreación literaria.

Publica o seu segundo libro depoemas no 2005, ca editorialAlberdania: Gorputzeko humoreak(Os humores do corpo). Colaboroucos fatos literarios “Volgakobatelariak” e “Bihotz BakartienKluba”, entre outros.

105

Non é doado escribir sobor dos tabúes, aínda de non seres así,tampouco poderiamos tratalos exactamente como tales. Os tabúesafiánzanse co tempo, e unha proscrición –que é si non o tabú– quenunha época concreta e nunha sociedade concreta podería tersentido, significado e utilidade, se convirte noutra época distintanun atranco caprichoso, máxico e, na meirande parte dos casos,invisible. A sociedade descoñece os seus tabúes; do pouco que senomean, perden o seu ser. Pero podemos ficar tranquilos, porque osdemais sempre anda a velas vir, dispostos a nos axudar. Ese axenteexterno nos dirá encantado o que nós rexeitamos ver. Só eles, osdemais, ou uns poucos iluminados nos poden decir algo así. (Podeque as sociedades bilingües como a nosa, na que sempre temos aposiblidade de brincar dunha lingua á outra, e deste xeito estardentro e fora ó mesmo tempo, dámonos conta dos nosos propiostabúes sen necesidade de que ningún iluminado os lembre. De nonseres deste xeito, eu nin me atrevería a tratar un asunto coma este).Creo que non existen os tabúes estéticos, ou mellor dito, creo que ostabúes estéticos non son estéticos. Vou pensar en alto. Non haidúbida de que existen xeitos de facer literatura ós que o escritor nonse achega. Poderiamos falar de tabúes estéticos, pero sexamosxenerosos ca idea da autonomía persoal de cada escritor e digamosque cada quen escribe como escribe porque así o decidiu. ¿Pero todoun conxunto, unha xeración enteira, unha lingua, quizabes, escribecomo escribe porque así o decide ou os tabúes estéticos teñen algoque decir agora? Dixen que non exsiten os tabúes estéticos. Voupontificar en alto. Creo que os tabúes estéticos son éticos. Creo, exeneralizando un pouco máis, que os tabúes só poden ser éticos.

Os tabúes estéticosna literatura vasca

Anjel Erro

106

Ninguén pode chegar a pensar que (poñamos por exemplo) alguénevite escribila palabra morte pola súa cacofonía, ou pola beleza dasúa expresión elixiu empregar para sustituir esa palabra (por moifermosas que sexan as metáforas empregadas para non nomealadirectamente; teño nas miñas mans o diccinario de locucións vascasde Koldo Izagirre: dar o derradeiro alento, esvaerse a vida, nonescoitalo proximo cuco, cruzalas augas do Jordán…), se non que é asúa propia moral, o seu xeito de entendelo mundo que o empurra anon empregar o concepto de morte. Teño a impresión de que nosachegamos á zona perigosa do binomio fondo/forma. Para uns, esesdous conceptos son invisibles, a cara e a cruz da mesma moeda,(reservo a miña opinión, polo de agora), para este fato o que diga apartires de agora non terá interese nin sentido. Hai tempo que ósescritores se lles divide en dous grupos (todo se divide en dous gruposdende hai moito tempo, pero máis ainda ós escritores): tendo en contaos que lle dan importancia e empreñando a teminoloxía de Horacio,poderiamos distinguilos entre os que priorizan o res (contido) e osque priman a verba (forma). Atendendo a esta división, os primeirosbuscan o docere (educar), e os segundos o delectare (agradar). Omellor sería a mestura equilibrada dos dous elementos (¡propio deHoracio!), o que nomeamos como aure mediocritas, pero todossabemos o estreita que é esa liña e que todos rematamos caíndonunha ou noutra beira. Canto máis nos preocupa a forma, máisdescuidámolo contido.

“Recréase de máis nos adornos, sinal de que non ten nadaimportante que decir”, e algo que se oe dacotío, e pode que agoramesmo alguén o pense por min, porque non dou ido ó grao.

Segundo intento

Non resulta doado saber porque me elixiron a min para falar dostabúes estéticos. Son consciente de que escribín dous libros depoemas, e que iso pode animar a moita xente inocente pensar queson un poeta. Lembro algunhas críticas publicadas sobor dos meuslibros, e como a palabra esteticismo aparece en máis dunha, e comoos meus amigos tentaban consolarme por esa ofensa que semella haique entender como tal, porque, non sei en outros sitios, pero no meupobo non está ben visto iso de ser (no caso de selo) un esteta.Supostamente, trátase do camiño que elixen aqueles que non querencomprometerse ou evitan collelo toro polos cornos. Pura sim-plificación, si, ¿pero por qué resulta tan magoante ser un esteta?

No meu pobo, un afamado mestre di que a poesía tomou doussendeiros principias: o do simbolismo e o da vangarda. A min non

107

me gusta moito nin un nin o outro, semellan escuros de máis, e o quea min de verdade máis me gusta é a poesía clara. O que entendolendo eses poetas (e, decindo a verdade, non os entendo moito), é queo fin último do estilo postsimbolista ultralírico é reflexalo mundointerior do poeta, e que (como o meu pobo é curioso dabondo) o doestilo postvanguardista son a identidade nacional, a reinvidicaciónda utopía e a actitude crítica a un mundo que nos foi imposto. Unqueda abraido. E pensa que tamén ten un mundo interior de seu, eque tamén mantén unha actitude crítica cara o mundo, ou así o creía.Pero as alusións ós clásicos e ós hendecasílabos rimados irrumpironnos seus poemas, polo menos en dúas ocasións. Un xa no é tan gri-leiro como pensaba.

Terceiro intento

É difícil sinalar cales son os tabúes estéticos na literatura vasca.Porque eu diría que os tabúes estéticos non existen. Existen, sendúbida, unhas formas literarias, estéticas, que non se traballan dexeito especial, e que ocorre así, se non por mor das modas, taménpor outras historias que se lles bota enriba. Así a todo, vou tentarfacer unha lista dos que poderían catalogarse de estéticos.

• Métrica e/ou rima. Entre nós se descoñecen/rexeitan estasferramentas. Empréganse na literatura oral. A literatura escrita sóos utiliza cando bebe da literatura oral, e de xeito moi mimético.Case non se empregan formas métricas (soneto, décimas,…) que noschegan da tradición literaria (ver como distinguir un endecasílabo,aínda na prensa). Non ocorre o mesmo na música, os músicoscontemporáneos (un György Ligeti) non deixaron de empregarantigas formas (un Requien).

• Integrala linguaxe coloquial no discurso literario. A argumen-tación literaria adoita ser cultivada, en grande medida, ata forma-res un idiolecto. É algo que ocorre a miúdo en situacións de diglosia.Compre coidalo idioma, e os modos da rúa, o vocabulario vulgar, oscastelanismos, en lugar de enriqueceren o idioma auténtico, o idio-ma literario, veñen sendo un perigo, algo que evitar de calqueira xei-to. (O escritor Unai Elorriaga semella rachar con esta regra).

• En relación co punto anterior, creo que tamén habería que teren conta a posibilidade dialectal.

• Evitar, por unha beira, as referencias cultas de máis (metalite-ratura, erudición,…) (ver “Cómo no parecer un erudito”, Mugalari,01-07-2006) e, pola outra, as referencias íntimas de máis (dialectais,intrahistóricas ou “vascas” de máis,…). É decir, arredar todo aqui-lo que poida molestar ó lector de hoxe en día.

108

• No relativo ós xéneros, faltan na narrativa as memorias, osdietarios e en xeral os xéneros de non ficción, e na ficción a correnterealista non é a máis visible. ¿É a ficción un sendeiro de fuga? ¿Evitao testemuño directo do escritor?

• En poesía,

Cuarto intento

Existen moitos tabúes na literatura vasca. Hai sousas das que émellor non falar, xa sabedes as que son (non podo citalas), por isomírase con lupa como non se di iso que non se pode decir.

Quinto intento

Antes de empezar, quixera dalas gracias á todos aqueles que mepermitiron estar hoxe aquí falando dun tema que particularmenteme resulta moi interesante. Pero tamén hei de confesar que lles voucausar unha pequena mágoa, porque eu non me sinto quen de decirnada máis relevante sobor dos tabúes estéticos. Non teño claro claesson os tabúes estéticos que existen na literatura vasca. Si, teño asospeita de que os tabúes estéticos non son auténticamente estéticos,se non éticos. E iso viría a decir que se alguén non segue certa esté-tica, é sinal de que non comparte os prexuizos éticos que, querendoou sen querer, se lle otorgan a esa estética. Por iso, un debate sobordos tabúes estéticos sempre estará viciado, ou mellor dito,condicionado pola ideoloxía. Polo tanto, mellor non adentrarme demáis neste tema. Pero si, pola contra, tocar outro aspecto. Haberíaque evitar esa corrente cega que relaciona unha estética concreta(empregar unhas vías formais neutras para faceres arte) cunha éticaconcreta. Somos nós, os que escollémolo que facer literario, poloexercicio escrito do coñecemento, os que temos que rachar con esetipo de prexuízos, e por suposto, con tódolos prexuízos. A mín,gústame o músico José Alfonso, símbolo da liberdade nos tempos dadictadura, intérprete da coñecida Grandola, vila morena. Eu non seicomo recibiron seu disco de 1976 (non lembro agora o seu título, nono teño á man), onde cancións como Os fantoches de Kissinger e Comose faz um canahla se tocan co xeito bailón e divertido da bossa-nova.Non sei, pero podo imaginar que moitos non se tomaron a ben quealguén tratara uns asuntos tan serios de xeito non tan serio. Porqueasí é como se desacralizan as cousas serias.

Neste sentido, o escritor Adam Zagajewski escribe no seu ensaioNa defensa do fervor que compre coidalo ton, porque na nosasociedade os temas graves non son tratados con ton grave, se non

109

cunha ironía que racha con todo. Non sei que respostar. Na miñaopinión, ese sería o único tabú estético –non sei si no mundo ou naPolonia de Zagajewski, pero sí polo menos en Euskal Herria– quepagaría a pena mencionar e botar abaixo: escribilos asuntos(supostamente) serios nun ton máis xentil, crear ese contrasteenriquecedor. Xa nos chegará a hora de poñernos circunspectos, saira prol do fervor, cando de tanto xeneralizalo contrario ninguén sexaquen de poñer un ton inspirador.

111


Josu

Ira

eta

(Donostia, 1942). Cursou estudios de Enxeñería, pero a súa traxectoriaprofesional anda leada dende novoao mundo audiovisual. Escribiu unfeixe de guións cinematográficos, e traballou como productor edirector-guionista en distintosfilmes: Trintxerpe (2001), Galeusca(2002), e Chile y los vascos (2003),entre outros. Todos eles publicadospola editorial “Ikasjaia”.

Publicou artigos de opinión,sobre todo análise política, endistintos medios escritos: Egin,Egunkaria, Gara, Berria, e a revistaPunto y Hora, entre outras.

A día de hoxe reside en Etxalar.

113

Era noite pechada, e aló, onde o Atlántico absorbe ao fermoso Miño,o Nordés de inverno cortou a auga da mareira. Ao lonxe, na puntado porto, podíanse apreciar unhas sombras escuras que danzabanbaixo o lume da farola única. Facían un curto percorrido, arras-trando a longa cana, cun feitío de culler que mergullábase na auga.Era unha peneira e estaban a pescar anguías.

Ambos os dous vestían igual, de uniforme. Un chaquetón azul,cunhas lapelas cubrendo as orellas. Eran mariñeiros, en servizomilitar obrigatorio provisional, nunha patrulleira. E acolá, unhalume vermella entre néboa.

Un deles era graúdo e baixiño, e aínda que nacera en Bueu, todaa xente o chamaba Farturas, pola súa natural disposición de engulirtodo o posíbel. O outro, era alto e fraco. Vido de terras vascas e polosproblemas para pronunciar o seu apelido, chamábano Txo.

Había frío esa noite, moito frío. Era tal o frío que o graúdo Far-turas deixou a súa peneira no muelle e comezou a mover os brazoscomo aspas tentando xerar calor. O outro mariñeiro, animouno aseguir na pesca:

- Dálle Farturas dálle, que aínda quedan dúas horas e temos quevolver ao bordo para as seis.

Daquela Farturas xa estaba anoxado por non poder fumar, postode telo feito poderíanse morrer polo fume as anguías pescadas. E oprezo das anguías baixaría no mercado:

- Txo, hoxe non lle imos a vender a angula o´s vascos, iremos ondea Cachelos.

A anguieira

Josu Iraeta

114

Txo contestou de seguida: - Iso fica lonxe, se ficamos acá e vendemos aos vascos, poderemos

pescar por máis tempo.Farturas non estaba para chanzas. Despexou toda dúbida, ao

afirmar moi anoxado: - Cala boca rapaz, hoxe teño que ollar darriba abaixo á Cachelos

antes de durmir.Seguiron a pesca e unha hora máis tarde, preto das cinco da

madrugada, encamiñáronse ao viveiro da señora Cachelos, cadaquénco seu caldeiro cheo de babexantes anguías.

O graúdo Farturas ía por diante, cunha linterna. Mais esa liternanon daba lume abondo, polo que Txo tiña dificultades para non setropezar, e para gardar da súa prezada pesca.

Estaban ledos. Tras cribar as anguías e eliminar a anguía de tripaamarela, poderían ter uns cinco ou seis kilos, e si, eran cartos.Pagaban o kilo a cen pesetas, daquela.

Os mariñeiros camiñaban pola lameira ribeira do Miño, para nonser vistos. Ao ser zona militar, prohibíase pescar.

De súpeto todo cambiu. Apareceu no mar unha falua de vixi-lancia, cos seus compañeiros na tripulación, e cunha lume intensa emovediza. Apagaron a vella linterna e tivéronse que botar na desa-gradable beira do río.

Farturas, tombado e cuberto de lama preta de pés á cabeza, maisprendendo con forza o seu balde, lanzou os seus típicos xuramentos,cun remate non menos coñecido:

- A nai co botou, quén será o cabrón.Tralo susto, seguiron polo seu camiño até se aproximar a un grupo

pequeno de casiñas, e foi Farturas quen petou con forza a portadunha delas. Ao pouco tempo, unha voz contestou:

- Está aberta.A pouca lume procedente do interior non deixaba ver moita

cousa. Mais si como para apreciar a beleza da muller que emerxeudas tebras, era fermosa, de longo cabelo. Ao se aproximar, puidéronsedecatar de que era unha muller moi atractiva, de sorriso intelixente,que mostraba con naturalidade o seu profundo e ámplio escote.

A muller decatouse axiña do lamentábel estado dos mariñeiros,e levounos ao presebe, para se limpar e se por presentábeis.

A muller entrou na casa levando os baldes para pesar as anguías,e nese mesmo intre, Farturas aprovechou para lle susurrar ao seuamigo, mentras tiña cravados os seus ollos na silueta desexada:

- Non ten bragas Txo, non ten bragas.Foron cinco os kilos pescados, que cobrarían na súa seguinte

visita, por ser este o método empregado. Estaban tolos de ledicia,

115

–tendo en conta que eran tempos nos que o dictador Franco aíndapresentaba un saúdabel aspecto– a cantidade a cobrar era estimábel.

De volta ao barco, exaltaron de seguido o visto e non visto, atéque xa na litera e faltando menos dunha hora para a diana, Farturasseguía abraiado, tan abraiado que dicía:

- Txo, a Cachelos e unha muller ¡eh¡, é unha muller que medeixou o mástro quente e duro como o ferro. ¡A virxe¡, vou reventar.

Txo anoxado, por non poder durmir, e amais, tiña medo deespertar aos compañeiros que durmían nas outras literas, non llefacía caso, pero Farturas non calaba:

- Txo, sabes ti que é o mellor que ten a pesca da angula, non osabes, pois é o marisco da Cachelos, ja… ja… ja……

As chanzas e risadas de Farturas rematáronse cun pitido nítido.Lembrou, era hora de comezar cos quefaceres diarios.

Aínda que non todo era sufrir e traballar, esta vez pasou algoabraiante. Cómo esquecer a silueta da anguieira…

117


Juan

Jos

e Is

piz

ua

É licenciado en Ciencias da Información, e tencursado o doutorado de “Periodismo Moderno”.

Foi redactor das revistas Anaitasuna e Argia, a partires de 1980. E traballou na UEU e en AEK,e en distintas edicións da “Korrika” como xefe de prensa.

Foi correspondente de Egin, na súa páxinadiaria Oiztik Begira, e nas seccións deDurangaldea e Busturialdea.

Fundador da revista Hilean Behin; traballoucomo deseñador e periodista en Gernika eBermeo.

Traballou como deseñador e periodista noBoletín Municipal de Bermeo Berrietan Blai aolongo de varios anos.

Pouco despois, foi responsable da seccióndidáctica de AEK do País Vasco, Bilbao eGernikaldea.

Tamén traballa de traductor.No 2004 recibiu o premio “Txomin Agirre

Saria” pola súa novela negra Harizpeko neskarenafera (O misterio da xove de Harizpe).

Libros publicados: Ibn el jakin, Harrarekopoeta zoratua (Susa, 2005), e Harizpeko neskarenafera (BBK-Euskaltzaindia, 2004). Traduccións:Aladino (xunto Edorta Jiménez).

119

Un can vello da conca do Baztán, farto de recibilos mesmos paos dedistintos donos, denunciou ata aquí chegamos e pensou que xa viñasendo hora de facer o que lle pedira o corpo. Máis ainda, era tempoxa de esquecelos soños caninos de sempre, elixilo fado de seu etomalo poder dunha vez por todas. Para iso, de primeiro cumpríaconvocar a tódolos cans do val á Xunta Canina do Baztán.

Can que se atopaba, fora este da aldea ou da vila, can quequedaba avisado e enfoutado a convocares outros cans. A xuntanzacelebraríase na seguinte noite de lúa chea, en Zugarramurdi.

Chegou, por fin, a noite esperada, e milleiros de cans reuníronsenos arredores dos prados dos akelarres, todos eles agardando a queo máis ancián e sabido collera a palabra. E así foi, dirixíndose átódolos concorrentes:

- Queridos irmáns e irmás, tempo é de recuperalos nosos dereitosde vivir en liberdade. Tempo é de voltar ó xeito de vida dos nososdevanceiros… –e prolongouse longo tempo, convertíndose no mellore máis brilante discurso endexamáis escoitado por unha comunidadecanina, e concluiu…– ¡¡suprimámolas cadeas, rachémolos nososcolares, non mái amos para ninguén!!

Na noite clara, un clamor incansable e unha aspiración deliberdade elevouse polo aire daquela paisaxe, dende o monte Larrunata os campos de Iparla. O val enteiro encheuse de tantos ladros eouveos como cans se congregaran na asamblea. Aínda así, temperadaa eufórica lóxica do primeiro intre, o can do ferreiro de Urdazubianimouse a pedila palabra:

- Compañeiros, a paixón dun bo discurso ensancha a alma e em-baza os ollos recordando os momentos amargos do pasado –unhaintervención de tanto siso ben pagaba a atención de tódolos alípresentes–. Pero a nosa condición de seres encadeados non nos dadereito a rachar tódalas cadeas. Fixarvos no vantaxoso que resultanpara levar as vacas ó matadoiro. De que outro xeito se non pode-riamos xantalos osos do boi e mailas vísceras da vaca que adoitamosxantar.

A hora dos cans

Juan Jose Ispizua

120

E porque ós cans ben que lles prace rillalos osos, e porque aquelaera unha cuestión que a niguén se lle pasara desapercivida, aspalabras do can da ferraría foron como unha lastra. A xuntanzadesconvocouse en silencio, e todos se retiraron deica próximaconvocatoria, convencidos de que a decisión que acaban de tomar,a de non rachar ningunha cadea, era a máis axeitada. Namentres,habería que cavilar novamente no xeito de encamiñar aquelarevolución.

Chegou un novo día de lúa chea e, con el unha nova asamblea áque acudiron tódolos cans do Baztán, todos agás o can do ferreiro.Aquela e outras poucas ausencias de última hora apenas deslucirono gran ambiente reinante entre o inxente número de asistentes, e onoso cán ancián non quixo facer máis demora e retomou o discursoco que hai tan só un mes abrira a reunión. E volvéronse repetirouveos de ledicia e ladros de festa, en idéntica disposición e mesmaintensidade, e voltaron a elevarse polo aire daquela paisaxe, dendeos campos de Iparla ata o monte Larrun.

E daquela, foi un dos cans do albardeiro, quen a xeito de voceirode todos eles, tomou a palabra:

- Queridos irmáns e irmás, todos amámola liberdade profunda-mente. Non embargante, pensar no mal que nos poderían facer to-dos eses fatos de delincuentes, se se lles permitira campar ás súasanchas. Botar conta da morea de feridos graves e mortos que deixa-rían as liortas cos lobos, de non seren polas fortes protecciones quelevamos no pescozo.

- ¡¡Pero se hai décadas que non temos ollado ningún lobo poloBaztán!! –interrumpiulle o can máis ancián–.

- ¡Xa! Voltaron a escoitalos seus ouveos pola zona da Piedra deAlba –contestoulle repidamente o xoven voceiro–. E si queremos facerfronte os seus ataques, os nosos firmes colares de coiro son tannecesarios como os nosos afiados cabeiros.

- ¡Así é! ¡Tes razón! ¡Necesitámolos! –gritaron tódolos cans,medorentos da suposta presencia dos lobos–.

O sabio e ancián can, tivo que ceder diante da acendida presióndos asistentes, e non lle quedou outro remedio que aceptala proposta,e como o día xa despuntaba polo leito do ceo, todos se forondespedindo, retirándose cada un á súa casa, deica próxima xuntanza.

Dende entón, tódalas noites de lúa chea, nos arredores do Baztán,séguense a escoitalos ladros e ouveos dos cans.

Aqueles que fachendean de ter o ouvido moi fino din que cadavez e menor o número de cans que asisten a esas reunións. Taménhai quen di que so é un fato de cans desleais o que ainda se reunenas noites de lúa chea na hora dos cans.

121


Ixab

el M

ille

t

(París, 1958). Chegou a Euskal Herria con23 anos e estudiou euskara. Hoxe, vive enEtxalar, e é contacontos.

Adicou 13 anos á ensinanza, máispreciso, ao maxisterio da linguaxe, creandométodos propios de xeitos de creación(para poesía, relatos, teatro, etc.).

Dende 1992 dedicouse a preparación doprofesorado. Impartiu diversos cursos deGlotodidática e Psicoloxía. Mestra na“Diplomatura de Euskaldunización eAlfabetización” da Universidade do PaísVasco, pescudando na didáctica(suxestopedia) e os fenómenos colectivos(comunicación, motivación e dinámica degrupo). Tamén traballou como traductora,tanto simultánea como escrita.

Libros publicados: Kanturik GabekoHerria (O pobo sen canción) (Baigorri,2002) e Jainko-Jainkotsek ez dakite dena(Os deuses e deusas non o saben todo)(Baigorri, 2003). Traduciu a obra Euskadida autonomía á independencia de JokinApalategi.

123

No caserío Olaberri, eslombado sobre o seu pequeno leito, Maritentaba afundirse máis e máis baixo a manta. Tiraba dela por tódalasesquinas, estirándoa con forza, de xeito que lle permitira cubrirsedos pes á cabeza, e poder agocharse, desaparcer baixo ela.

Sentía frío, moito frío. Un frío que lle subía por todo o corpo, brus-camente. Polas mans, as tiña xeadas, polos pes, estaban conxelados,e polo pelo, aquel pelo como de xeada que sempre se lle ourizabarebelde por baixo da manta.

Un día, nunha noite sen estrelas, farta de pelexar contra a súapropia melena, cansa de non poder dominala baixo da manta, tomouunha decisión:

Este pelo non me deixa descansar… ¡vou cortalo agora mesmo,compre que durma tranquila dunha vez por todas! –e buscou unhastesoiras que gardaban no baño–.

Eran unhas tesoiras longas e afiadas, poderían cortalo aire querespiraba. Ben o sabía, porque as empregara anteriormente, paraarranxalo ventre da súa moneca Rosa. Daquela, Rosa non se atopabamoi ben. Mari a veía sufrir, e entristecía profundamente, polo quedecidiu cortarlle de raíz aquilo que tanta dor lle provocaba. De xeitoagarimoso, segoullela parte máis torneada das coxas. Logo, colo-coulle unha gasa e tendeuna sobre a cama, para descansares.

Mari, na punta dos pés fronte do espello, comezou a cortalo seulongo e crecho pelo. Logo dun anaco, empezou a sentirse mellor.Pouco despois, case perdera tódolos seus trazos de muller. Agora si,agora si podería durmir en calma.

Mari nacera oito anos antes, o 15 de agosto. Foi bautizada conese nome en homenaxe á Virxe. Este ano, como agasallo, pedira unhamanta.

Vestida de frío

Ixabel Millet

124

A súa nai mirouna incrédula, e tentou convencela de que nonnecesitaba outra manta máis. Pero Mari empeñouse en explicarlleque con aquela non chegaba a cubrilo corpo enteiro, e que pasabafrío. Foi en balde.

Ó fin, resignada, entendeu que o mellor sería pedirlla ó Olentzero1

–unha manta ben grande, moi quente e lene–, barruntando que el aentendería.

De noite, introducíase no niño do seu leito, e encollía o seu corpoata menguar como unha moneca. Pero axiña púñase a tremer, esentía como o frío lle subía por todo o corpo. Polas mans, polaspernas e polo pelo, por moito que tentara evaporarse baixo a manta.Amodo, escondía a súa cachola, e era entón cando o frío apertábasesobre os seus ombreiros.

Xusto nese intre, deixaba de loitar, e precipitábase contra a escu-ridade da noite. O frío, pouco a pouco, anestesiaba tódolos seusmúsculos, e só se preguntaba cando deixaría de lacerarlle o xeo dasúas costas. Cedía o tremor, derrotada polo frío, ó fin, xa non sentíanada.

De súpeto, como adiviñando un terrible acontemento, despertoucos ollos violentamente abertos.

O frío era insufrible. Era unha man xélida esvarando ó interiordos seus cueiros. Era unha voz crúa supirandolle palabras estrañase virulentas.

Polas mans, polas costas e polo pelo, o frío sobordaba os seusombreiros e lle encadeaba os osos, o mesmo eixe da súa alma. Entóniniciábase a caída ó escuro precipicio da noite, e seguindo o habitualadestramento nocturno, ferida polo frío, unha vez conseguía deixarde tremer, só se preguntaba cando remataría de ferirlle o xeo dassúas costas e, ó fin, xa non sentía nada.

O seu tío sempre tentaba farcello entender. Que ela aínda erapequena, e que non podía entendelo… Explicáballe que facía o quefacía porque a quería. E engadía que non llo contara a ninguén,porque a xente non adoita a entendelas cousas do amor. E moito peor,poderían malinterpretala, e poderían mesmo acusala de mentireira,e entón, seguro, que a enviaban a un internado.

Por iso, Mari non contaba nada. De tódolos xeitos, xamáis falabamoito, e as veces que o facía ningén entendía ó que se refería, comotampouco entendían porque curtara o pelo daquel xeito. Por veces,co pretexto do frío, limitábase a pedir unha manta máis grande,quente e lene para o seu leito.

1 Personaxe do País Vasco, que representa a noite de Nadal e o solstico de inverno.

125

No caserío Olaberri, aniñada no seu leito pequeno, Mari morríade frío. Era o seu cabelo algo moi frío. Polas mans, polas costas epolo pleo, o frío rebordaba os seus ombreiros e se encadeaba nomesmo centro do seu peito. Entón, empezaba a non sentilo seu corpo,vestida de frío, xa non sentía nada. Precipitábase bruscamente contraaquela escuridade, só se preguntaba cando lle deixaría de ferir o xeodas súas costas.

Cada noite, Mari facíase as mesmas preguntas, ca esperanza deque algún día o seu cabelo deixaría de ser tan frío; seu corporecobraría a serenidade acostumada; as noites voltarían sertemperadas; por fin entendería todas aquelas cousas que lle decíaseu tío que non podía entender; e algún día tería esa manta máisgrande, máis quente e lene…

Mari tan só era unha rapaza e aínda non podía comprendermoitas cousas, pero xa sabía que nunca tería unha manta nin máisgrande, nin máis quente, nin máis lene… Poida que, como decía seutío, aínda fora pequena de máis para poder entender aquelas cousasque ninguén podería entender, pero había tempo que sabía queOlentzero non existe.

127


Jose

ba

Tob

ar A

rbu

lu

(Donejurgi-Santurtzi, 1945). Cursou estudios deEnxeñería na escola Superior de Enxeñería deBilbao en 1970, e realizou o doutorado en 1982.

En 1984 realizou un master en socioloxía daciencia, na McGill University de Montreal. Mestreda UPV-EHU.

É membro da UEU, de Eusko Ikaskuntza e aResearch Laboratory of Monetary Economics deLugano (Suiza).

Libros publicados: Mekanika kuantikoarenzenbait berezitasun (Algunhas particularidadessobor da mecánica cuántica) (UEU, 1993), Marxezharatago. Euskal independentzia eta subiranotasunekonomikoa (Máis aló de Marx. A independencia esoberanía económica vasca) (Txalaparta, 1997),Moneta teoria berrirantz (Cara unha nova teoríamonetaria) (UEU, 1999), Euskal Herria bere gai.Euskal Herriko subiranotasun monetarioa etaekonomikoa (A responsabilidade de Euskal Herria.Soberanía monetaria e económicado País Vasco)(Enbolike, 2000), Kanpo-zorraren patologia(Patoloxía da débeda externa) (UEU, 2001),Inflazioaren aurka. Bankugintza berriarenjarduerak (Contra a inflación, Exercicio da novabanca) (UEU, 2004), e Langabeziaren kontra.Bankugintzaren garrantzia (Contra o desemprego.A importancia da banca) (Elhuyar, 2005).Traduccións: Ia guztientzako ekonomi gidaliburua(Guieiro da economía para case todos) (UEU, 1988).

129

O escribín do xeito que Trasgo mo contou. Sei que moitas veces arealidade supera á ficción. Os que coñecen esta historia, o saben.Aquí, sen embargo, non farei outra cousa que sembrar o relato fiel-mente. Entón, ahí van as palabras de Trasgu.

Estaba moi tranquilo paseando polos montes de Asturias, comofago cada noite. De súpeto, cara a vagoada do monte, oín murmuriose moitos ruidos. Dúas perdices, unha macho e outra femia, falabanaxitadamente. Dispúxeme a axexala súa conversa:

- Si, eu tamén oín, din que andan por Navarra, atrapando ás danosa especie.

- Pois, o que eu oín é aínda máis preocupante. Non sei que novosaparellos queren probar con nós. Teño un pouco de medo.

- Tranquila, eses cazadores non nos coñecen, están tolos.Cazadores, novos aparellos, Navarra… comezei a preocuparme,

porque eu si coñecía algúns cazadores, e tamén distintos recunchosde Navarra. Entón decidín marchar de alí.

Non embargante, esa noite, volvendo do monte, sorprendeume omurmurio duns cazadores coñecidos:

- Diag, ds, prv/a, com, PTT, … ∑A miña preocupación ía subindo. Empezei a cavilar que as miñas

amigas as perdices tiñan razón: os cazadores estaban tolos de remate.Non había xeito de entenderes a súa fala. ¿En que diantres andaban?Todo aquilo parecíame un barallete extraterrestre. De xeito que funá Navarra. Cheguei lixeiro como un lóstrego.

Gautxoria1: un relato de amor

Joseba Tobar Arbulu

1 Paxaro nocturno.

130

Un dos mellores lugares que coñecía de Navarra, era Etxarri-Aranatz. Xa estuvera alí de festa con algúns cazadores, comendo ebebendo a fartar. Ademáis, en Etxarri-Aranatz os cazadores de máisanos chaman ás arceas Gautxoria, porque é unha ave que anda polanoite. Un bonito nome, xa o creo.

Nada máis cegar a Etxarri-Aranatz, escoitei os mesmos mur-murios. Aquel home estaba fronte a pantalla do ordenador, e repetíaes mesmas palabras unha e outra vez:

- PTT, diag, prv/a, ds, com∑Pero entón escoitei algo máis. Unhas palabras que si entendín:- Si, está morta, e posiblemente a outra tamén.Quedei xeado. ¿Quen estaba morta? ¿Por qué? ¿Que dedicación

tiñan os meus coñecidos? ¿Por qué empreñaban dúas linguaxesdiferentes, un que si podía entender, e outro que era totalmente alleopara min?

Subín ó monte, polo bosque, na busca de despostas. E o queatopei, foi abraiante. De seguro que non o vas crer, pero só che voucontalo que vin e escoitei, nada máis.

Deixando Etxarri-Aranatz, atopeime cunha morea de perdices,nun pasteiro de Altsasu. Estaban ceando. Unha levaba un aparelloestraño nas costas, un tipo de macuto cunha antena ou algo benparecido. Dirixíame cara ela, era unha xoven femia:

- ¿Que sucedeu? ¿Que tes nas costas?- Non sei que é. Pero non ma podo quitar. Segundo me direxon

os meus amigos é un macuto con antena, ouo algo así.- ¿Como cha puxeron? Houbo de ser difícil colocarche ese chisme

nas costas, ¿non? ¿Non che doe?- Mira, voucho contar. Quizabes non o creas, pero é verdade, aínda

que pareza incrible.E o que me contou a aquela perdiz femia foi, de verdade,

abraiante. Isto foi o que lle dixo, ó pe da letra:“O día de onte atopabame nun pasteiro de Bakaiku, dando un

paseo, e cenando algunha cousa. Acercóuseme un macho. Comezoua decir que, se quixera, podiamos ir xuntos ó norte, que meprotexería ó longo da viaxe, que era moi guapa e moi bonita, quepoderiamos construir xuntos un niño aló enriba…

Así estabamos, o macho cada vez máis preto de min, cada vezmáis doce, cada vez máis amable… De súpeto, ollamos unha luz moiintensa. Os dous nos derivemos ó fronte dela, ¡e zas!… unha especiede rede caiu sobor de nós. Logo cegaron ‘eles’, correndo, con presa,berrando como tolos, completamente fora de si: ‘dúas, cairon dúas,son dúas. Incrible, ¡esta si que foi boa! Lixeiro, voltemos á casa. Colleti unha, eu collo a outra. Veña’. E logo escuridade e silencio.

131

Non sei onde me levaron. Pero sobre o meu corpo sentín as manasdun home e unha muller. Non vía nada. Tapáronme a cabeza.Falaban moi baixo, case murmuriando. Sentín que me doía unhamigalla o peito, logo algo pesado nas costas, uns minutos despois,outra vez as “súas” palabras: ‘Imos ó mesmo pasteiro, soltarémolaalí. Lixeiro. Vos seguide á outra. Voltaremos logo’. Non entendíanada. O peito deixou de doer. ¿Onde estaba o macho amable co queestivera? ¿Que lle ocurreu? ¡Non sabía nada de nada!

Ca cachola tapada, leváronme á un dos pasteiros de Etxarri-Aranatz, que coñezo dende hai tempo, e alí mesmo me descubrirona cachola, e me deixaron no chan. Así como souben onde me atopaba,mirei cara unha e outra beira, e volei lonxe dos seus berros. Idosaqueles homes abofé que estaban idos. Uns minutos despois,atopábame no pasteiro primeiro de Bakaiku, e pouco máis tardenoutro de Altsasu, e alí din cuns amigo que me dixeron que levabaunha especie de macuto nas costas, que me quedaba moi ben. Nineles nin eu sabiamos como ma puxeran, nin porque nin para que.Botei toda a noite na busca do macho que estivera conmigo e, porfin, din con el no mesmo pasteiro de Altsasu. Levaba outro macuto,antena incluida, e contuome algo semellante ó que che acabo decontar. Os dous tivemos una experiencia semellante.

Despois de cear, o macho e eu comezamos a facermos plans defuturo, tiñamos intención de ir ó norte, e segundo me dixo estabamoi namorado de min. De feito, aínda que era un pouco maior camin, a min, aquel macho rexo gustábame. Entón, despois de falardas nosas cousas, cada un volveu ó seu fogar, non sin antes compartirco peteiro unhas fregas amorosas, e quedar de nos ver á noitesiguiente no mesmo lugar, para dar unha volta, e cear xuntos.

Esa foi a derradeira vez que o vin. Á noite seguinte visitei tódolospasteiros de Altsasu, Bakaiku e Etxarri-Aranatz, e non atopei rastrodel. Ninguén sabía nada. Por iso decidín pasar uns días pos esta zona, nocaso de que viñera, e por fin preparabamos a viaxe ó norte. Iso e todo”.

As palabras daquela perdiz femia me deixaron paralizado. ¿Enque andaban metidos os meus amigos cazadores? ¿Qué sentido tiñanaquelas estrañas palabras (PTT, diag, ds, com…)? ¿Por qué non asentendía? ¿E que sentido tiñan as que si entendía? (“Unha está morta.A outra seguramente tamén”) ¿A que se referían?

Degoirado por coñecer toda a historia, dirixinme ó bosque deAralar a noite seguinte. Fixen unha longa excursión polo grande ehermoso bosque Aralar. Un lugar hermoso: un faial. De súpeto, ópasala candela de Iruiturrieta vin que algo se movía. Achegeime, epreto dun acivro descubrín unha perdiz macho. Dirixinme cara el,e me decatei que levaba outro macuto. ‘Este é’, pensei.

132

- Hola, ¿Qué tal por aquí? ¿ Que é iso que levas nas costas?- Un transmisor que me puxeron uns cazadores, en Etxarri.- ¿Cómo?- Si un PTT. Antonte, estaba cunha fermosa xove nos arredores

de Bakaiku e…- ¡Ah! Si, estiven con ela, contoume o do macuto, como vos

colleron e vos puxeron ese trasto…- ¿Que macuto nin que tolerías? Isto é un transmisor, e americano.- ¿Que estás decindo?- O que escoitas. Cando eses malparidos cazadores nos colleron,

fomos levados á unha casa, e mentres á fermosa xove perdiz llepuñan o transmisor, eu non perdín detalle. Falaban moi baixo, peronon puiden escoltar ben a dous deses malparidos. Un lle explicabaó outro todo o ‘proxecto’. Eses malparidos queren experimentar connós. Por iso nos puxeron un transmisor, e despois queren seguilasnosas viaxes por medio de satélites.

- ¿Que dis?¿ Estás certo?- Si, ti non o sabes, pero é o que tentan.- Pero eu coñezo a eses cazadores, son amigos meus.- Pois, ¡peor mo pos! ¡Malditos sexan!- ¡Non digas iso!- ¿Como non o vou decir?- Seguramente, será para coñecelos vosos costumes.- Pois as miñas non as van coñecer. Nin falar.- Tranquílizate.– Non, non quero tranquilizarme. Mira…E o que me contou aquel macho abraioume aínda moito máis:“Esos amigos teus cavilaron un novo proxecto para vixiar tódolos

nosos pasos. Ti xa nos coñeces. ¡Eles aínda non! Pero ti tes a obrigado noso pacto de silencio, e non poderás decirlles nin unha palabra,nin de nos nin dos nosos costumes. É un pacto sagrado, como bensabes.

Segundo escoitei, tentan seguirnos mediante técnicas informá-ticas. Por iso, que escoitras termos que se empreñan para traba-llar cos ordenadores (diag, com, ds, prv/a,…): pertencen o sistemado satélite chamado Argos. Sóubeno mentres ‘eles’ traballaban camiña xove namorada, pero máis tarde, cando puiden estar outra vezcon ela, non quixen decirlle nada, para non asustala.

Quedamos en voltar a vernos á noite seguinte, preparala nosaviaxe ó norte, e planexar un futuro proxecto de familia. Pero depensalo moito, tomei unha decisión: ficar nesta zona, agacharme nosbosques. Esta é a mensaxe que lle tes que facer chegar a todos os danosa especie: ‘que se agochen o mellor posible’. No caso de vela, dille

133

da miña parte, que fuxa, que marche, que viaxe ó norte. Que nonagarde por min. Non lle digas onde estou, só que a quero moito. Nonquero que ninguén se preocupe por min. Farei que as súas probasfracasen, e pode que así perdan o interse en nós, e nos diesen en paz.Esa é a miña derradeira esperanza.

Non estou disposto a que esta relaciónde parella sala á luz e quedegrabada en ningún dos ‘seus’ ordenadores. Nin pensalo. É a miñadecisión. Non quixen decirlle nada, e tampouco llo direi. Que pensede min o que queira. Peor non voltarei ó seu carón, nin viaxarei conela, e xamáis ‘lles’ permitirei que entren nese niño que algún díapoderiamos construir xuntos.

A amo profundamente. ¿Pero a ti che gustaría que unha orga-nización como a CIA soubera todo da túa vida, da túa familia, decada paso que das? Pois, para nós, polo menos para min, o que osteus amigos queren facernos é moito peor. Non llo permito. Nonpermito que experimenten con nós. Por iso decidín agocharme, edilles ós meus amigo e parentes que fagan o mesmo ca min. ‘Eles’creen que poden sabelotodo de nós. Sabes que case non nos coñecen.E a partires de hoxe, nos coñeceran moito menos. ‘Agocharse’, esa éa palabra. Esa é a mensaxe”.

Non podía dar creto ó que estaba escoltando. Empezaba aencaixar algunhas pezas. Facía oito anos que traballei na CCB, e xapor aquel entón había certos rumores. Pero xamáis pensei que aquelaidea se faría realidade. E agora parecía estar xa en marcha,e a minme utilizaron como o seu intermediario:

“Así é –continuou aquel macho–, érelo intermediario. Lee o quelevo escrito no meu transmisor: ‘Trasgu’. O proxecto leva o teu nome:‘Proxecto trasgu’. Aínda máis, eses malditos non fan outra cousa quefalaren de ti, que ti eres quen nos vai guiar na nosa viaxe. Non sabenben o trabucados que andan.

O máis gracioso é que non coñecen o noso idioma nin os nososnomes, e nos diferencian por números: eu son o 39, ela é a 40, esegundo puiden saber, puxéronlle o 38 a outro que colleron enCataluña. ¡Inxenuos! E creen que xa nos coñecen. ¡Mellor así! Sesoubesen a gracia que nos fan os seus cans e os seus xeitos de vida.Si, isto semilla unha guerra. Mellor dito, é unha guerra, e se remontamoito tempo atrás. Dispoñen toda a súa maquinaria, agora mellorada(transmisores, satélites, case o nivel da CIA) contra nós. Por favor,non lles digas unha soa palabra sobre nós. Se non, racharalo pacto.Que sigas ben, e ata logo”.

Ata aquí o que a perdiz macho me contou. Estaba claro. Por unhaman, admiraba ós meus vellos amigos; ademáis puxéranlle o meunome ó proxecto. Era algo polo que me sentía recoñecido.

134

Pero por outra man, non podía decirlles nada sobre o que sei. Nonpodía rachalo pacto de silencio cas perdices.

Á noite seguinte salín na busca da xove perdiz femia, e non seimoi ben como, pero lle contei o que o seu querido macho meexplicara, sen mencioar moito nin o experimento nin os seus riscos.A xove confirmou entre vagaos que se marcharía ó día seguinte.

Sabía e aínda sei onde se atopan o 39, tamén a número 40. Poucomási tarde tiven novas do 38. Non morrera. Os meus antigos colegasestaban trabucados.

Tempo despois souben que a perdiz número 40 desaparecera máisaló dos Pirineos, preto de Alemania, pero que se deixou ver só undía. Todos recibiran a mensaxe e tentaban agocaharse. Os satélitestiñan dificultades para seguirllelo rastro, e había problemas pararecargar os transmisores. O 39 sabía o que facía, non había dúbida.

A número 40 recibui a mensaxe, e cumplui a tarefa: estivo ocultadurante semanas, de xeito que os satélites non pudieran ‘cazala’.Moito máis fermoso foi o que sucedeu ca perdiz 38: en lugar demarchar ó norte, foise ó sur, e os satélites non poden recibir sinalalgunha do seu trasnmisor. ¡Viva o 38! Todo un experto. Namentres,o número 39 segue oculto no seu lugar de Aralar, que só el e eucoñecemos. Estas foron as súas derradeiras palabras: “É a decisiónque tomei, polo menos ata agora: non saberán nada de min”.

E despois de dar unha volta por Etxarri, xa coñecida a historia,marchei á Asturias, cavilando, reflexionandosobor do que sucedera,e rindo entre dentes.

Sinto o que lles ocorre ós meus amigos os cazadores, pero quixe-ron chegar demasiado lonxe. Teño sentimentos oportos. Estou ledopolos meus amigos, poruqe son listos e moi escorregadizos. Perotamén estou algo doído polos cazadores, porque andan preocupadose nerviosos dabondo. Souben que hai noites nas que non podendurmir, e que se emocionan con catro novos datos que recollen.

Pero así é a vida… agora vou dar unha volta polos montes deAsturias. Pode que outro día che conte algunha cousa máis, perocreo que é abondo por hoxe.

E isto é o que Trasgu me contou. Sei que haberá quen non mecrea. Pero non me importa. Só escribín o que Trasgu me contou, ninmáis nin menos.

Só engadirei unha cousa máis, e é o epitafio que aparece na tumbade Descartes, que recolle unha frase de Ovidio: “ Bene qui latuit,bene vixit”, “Vivía ben, quen sabía agacharse”.

135


Ase

l L

uza

rrag

a

(Bilbo, 1971). É diplomado en estudios deEmpresa e licenciado en Filoloxía Vasca.Exerce como mestre de lingua e literaturana ikastola Bihotz Gaztea de Santurtzi. Émembro do grupo musical Punkamine. Adía de hoxe, vive en Bermeo.

Empezou a escribir de moi novo,primeiro en castelán e, logo, cumpridos xaos 19 anos, decidiu formarse enteiramenteen euskara.

Ainda que ten escrito poesía, publicou,sobre todo, artigos e relatos, que llereportaron distintos premios. En 2003recibiu a bolsa “Igartza beka” á creaciónliteraria, froito da cal é a súa novelaKaronte, obra na que se funden o xénero deaventuras, o cine e o cómic.

Libros publicados: Hamaika ispiluganbil (Espellos convexos) (Labayru, 2003),Karonte (Elkar, 2005) e Eleberria lantzekogida (Guieiro para elaborar unha novela)(xunto Antton Irusta), publicado polaAsociación de Escritores Vascos.

137

Seis da mañá. Vai un anaco que cantou o galo. Abrín os ollos e sentínos primeiros raios do sol entre as madeiras do cortello. Á miña beira,a familia e os compañeiros do cortello tamén empezan a espertar.Triste e perezosamente. O amigo porco mírame dende a pía. Xa seirapaz, xa sei o que andas a maquinar. Gracias pola túa solidaridade.Porque a decir verdade, ¿quen de nós ten ganas de espertar estámaña? Aínda así, movo a cola con pachorra, axoto as primeirasmoscas, e me incorporo ó día. Racho a tea de araña do sono, ó tempoque un sentimento de rabia apodérase de min, sinto un fondo desexode cotar contra o peche. Sen embargo, o único que fago é achegarmeata a saída, e deixar que o orballo do prado me aperte. Tampoucotería que queixarme, porque aínda que esteamos pechados, a vidaaquí transcorre cómoda e tranquila, podería incluso decir, que nosteñen entre panos. En fin, que non é como vivir en liberdade, perotampouco podemos facernos unha idea do que iso significa.

Empurro a porta co morro, e salo. O vento é fresco e agradable,pero non tarda en encherse de ecos violentos. En ocasións como esta,abáfame o sentimento de odio que me espertan eses seres que pensanselos nosos donos. De nos ter un pouco de respeto, pecharían afiestra, ou verían a televsión noutra parte. Pero non. Tódolos anospor estas datas, reúnense na sala e se dispoñen a disfrutar do penosoespectáculo. E tódolos anos, hai algo, unha especie de necesidademorbosa que me empurra ata esta fiestra. Dende alí contemplo ósmeus compañeiros, que non por descoñecidos deixan de selo,correndo entre a festa e os berros desencadeados polos humanos,como si tiveran presa por nos torturar. Milleiros de veces pregunteimeque pasará polas súas cacholas mentras se precipitan por esas rúasestreitas e escorregadizas. Que pensaría eu, de atoparme con eles.

Sanfermíns dende o cortello.A sorprendente mañá dun toro punk

Asel Luzarraga

138

¿Esquecelo traxecto marcado e non descansar ata ver entre os meuscornos a moitos deses moscóns vermellos e brancos? Non creo quede estares alí se poida matinar moito.

Noto movemento no interior do casarío. Non hai dúbida, todoestá disposto para o almorzo sanguento. Non penso presencialo, ninmoito menos. Non embargante, as miñas patas lévanme ata alí,involuntariamente. Hai alguen na sala. Tan cedo. É Eneko, o fillomáis xove. Era ó único que non vira fronte do televisor. Non esperabaalgo así del. Móvese decidido, case con altivez.

Pero non encende o televisor, se non o ordenador. É un alivio, polode agora. Sae e volve aparecer cunha cunca na man. ¿Que fará? Aquíestou, fronte da fiestra, como tódolos anos. Pero este comezo édistinto. Oio algo, chégame máis alto de cada vez. Eneko decóbremee me dirixe un xesto. ¿Que maquina este rapaz? O sinal que sae dendeo ordenador cala tódolos demais sons. É musica, e de ese estilo quetanto lle gusta a Eneko e que, queirámolo ou non, tan ben coñeceestes lares. Birou a pantalla de xeito que eu pudiera vela. Adícameun novo xesto de complicidade, chosca o ollo. Empezo a entendelo,si. De cada vez estou máis a gusto cas imáxenes que me amosa apantalla. ¡A isto chamo eu celebralos Sanfermíns! Gracias, Eneko,xamáis me fixeran tal agasallo. O xove achégase e senta no marcoda fiestra. ¡Só faltan unhas cervezas! Férveme o sangue como haitempo que non o facía. �

139

O tabúna literaturacatalá

Isab

el-C

lara

Sim

ó

(Alcoi, 1943). Escritora e xornalista. É licenciada en Filosofía e Xornalismo,e doutora en Filoloxía Románica. Foidirectora do semanal Canigó, e a día dehoxe escribe en distintos xornais. Nos seusrelatos e novelas ocorren complicadasrelacións entre personaxes complexos,como por exemplo nos libros La Nati(1991), Raquel (1992), Històries perverses(1992), e T’imagines la vida sense ell?(2000), entre outros.

Recibiu varios premios, entre os quecompre destacar o Sant Jordi (1993) porLa salvatge, e o Creu de Sant Jordi (1999)por toda a súa traxectoria. O conxunto denarracións Dones (1997) levouse á granpantalla en 2000. Un ano despois recibiráo premio da narrativa Andròmina (2001)co libro Hum... Rita!: L’home queensumava dones, e o Premio Valenciano daCritica 2004 co ensaio En legítimadefensa.

141

Cando falamos de tabú normalmente referímonos a aquilo que éprocaz ou desvergonzado, ou de mal gusto, ou, aínda máis, a palabrascuxa prudencia no seu emprego desprezamos porque a consideramosclerical e ridícula, e iso sucede case en exclusiva no eido semánticoda escatoloxía. As funcións dos aparellos excretores e dos órganossexuais son os que máis a miúdo entran neste ámbito. Os escritoresatrevidos gozan referíndose a eles, especialmente no xéneroepigramático, como unha resposta irónica para ridiculizar a beateríado chamado bo gusto.

Pero o tabú é algo ben diferente. Con todo i con iso cando dicimosque imos romper un tabú, cousa que facemos coa complicidade detodo o gremio da letra –ou case–, non estamos a referirnos ao seusignificado senón a súa caricatura. “Tabú”, como sabemos, é unhapalabra da Polinesia, moi próxima ao latín “sacer”, ao grego “αγορ”,ou ao hebreo “kodausch”. Significa dúas cousas diferentes esimultáneas: “sagrado”, por un lado, e “prohibido” ou “impuro”polo outro. O seu contrario, tamén na Polinesia, é “noa”, que queredicir accesíbel a todos. Logo, non debe confundirse coas prohibiciónsrelixiosas ou morais, como blasfemar ou insultar, que teñen unfundamento relixioso ou moral. O máis destacado do tabú é que polomenos, aparentemente, non ten fundamento. Din que é o código nonescrito máis vello da humanidade, e aínda máis: non hai pobo ningúnsen tabús, pero igual que nas matemáticas os axiomas non poden serdemostrados, malia que son a base do seu sistema lóxico, ensocioloxía o tabú é a base das relacións sociais.

O tabú recae sobre unha persoa, un animal ou un obxecto, eaqueles que non o observen, van quedar impurificados. Poderíamosdicir, logo, que un tabú é inviolábel porque aquel obxecto, animalou persoa representa a divinizade, e asemade, porque é unharepresentación demoníaca.

É certo que hai escritores que rompen tabús?

Isabel-Clara Simó

142

Con todo e con iso, a antropoloxía esfórzase para atopar autilidade, próxima ou remota, dos rituais sociais, e por iso tense feitoun catálogo de utilidades simbólicas das prohibicións: protexeralgúns personaxes e os símbolos que os representan protexer aosdébiles, preservar a saúde (contacto con cadáveres, por exemplo),protexer os cerimoniais (de iniciación, do nacemento, do matrimonio,etc) protexer ás persoas contra a cólera dos deus, protexer aos queveñen de nacer ou están a piques de facelo, etc. Violar un tabú estácastigado, e con probabilidade os primeiros sistemas penais derivandestes castigos, pero tamén hai actos de penitencia e de purificación.Algúns tabús son temporais, como a menstruación, que impurificaa muller e quen a toca. Lembremos coma exemplo a historia deRaquel e Xacob: Raquel fuxe de casa do pai e leva con ela os ídolosda familia, e cando ve que a perseguen, senta, na tenda, por riba dosídolos e cando seu pai entra a rexistrar a tenda e recuperar os ídolos,ela di que ten o mes e polo tanto é intocábel, así que teñen todosque retirarse. Ou a impureza das mulleres no parto (Levítico, 12, 1-2-5), porque dise explicitamente que a muller é impura durante setedías despois do parto se pariu un barón, pero si pariu unha nena seráimpura quince días.

De calquera xeito, semella bastante probábel que a función socialdo tabú, que obriga a unha dobre operación contraditoria, aveneración e a execración, está vencellada ao poder.

A tal efecto, Freud no coñecido Totem e Tabú, atopa un discutidoparalelismo entre o comportamento social polo que se refire ao tabúe a estrutura de determinadas neuroses obsesivas; o neuróticoobsesivo, en efecto, autoobrígase a observar determinadas prohi-bicións, especialmente o contacto (délire de toucher), algunhas delasson comprensibles pero outras son puramente cerimoniais; igualcomo pasa co tabú, e tocas aquilo que é tabú, ti mesmo xa es tabú;para purificarse, tamén, hai que realizar unha serie de ablucións. Oque si que é curioso é que, tanto o concepto social coma o individualexpresan a través do tabú o concepto de tentación: quéroo tocar perodáme arrepío a consecuencia. De igual xeito está vencellado aoconcepto de castigo.

Os tabús máis frecuentes recaen nos inimigos, no poder (os xefes)e nos mortos. Cómpre lembrar un tema tan recorrente na literaturacomo é o do espectro: os mortos veñen mortificarnos polo noso crime;así por exemplo, as alucinacións de Macbeth ou de Ricardo III. Perohai outro tema que podemos comprobar no comportamento dasmasas: a idea inconsciente do poder taumatúrxico do rei ou do Papaou do ditador; deste xeito enténdense as multitudes que se formanarredor do Rei ou do Papa, pero tamén dun ditador coma Franco;

143

sosteño que é así como podemos entender o delirio por espiar a vidados poderosos e a fascinación que senten tantas persoas porcontemplar, nas revistas do gremio, como fornican ou visten os ricose poderosos. Só coa morbosidade da envexa non se pode entenderesta parvada, as veces sobre persoas ben pouco exemplares.

Doutro xeito, o concepto de tabú non queda lonxe do conceptode consciencia moral, e, aínda máis, do concepto kantiano do impe-rativo categórico, ou en xeral, do código innato de conduta.

Agora ben, só como unha metonimia podemos entender que otabú sexan as palabras prohibidas, porque son de mal gusto, e quehai que disfrazalas con eufemismos: pipí, caca, carallo, cona e todosos numerosísimos derivados. Só neste sentido, puramente superficial,podemos entender que falemos de escritores que rachan tabús,porque usan unha linguaxe desvergonzada e desenvolta. Iso, que aliteratura teno feito toda a vida, desde Marcial ou Cátulo até Bernate Baldoví, pasando por Rabelais ou Quevedo, autores cunha linguaxeprocaz, que a sociedade máis carca e pudibunda condenou ao silen-cio, está en todas as literaturas e mais en todas as épocas. E cómpresubliñar que nunha época de seca para a literatura catalá prosperaseo nome de Vicent Garcia, o Crego de Vallfogona de Riucorb –máisfamoso polo seu divertido erotismo que pola seriedade da súaliteratura– ou que na época de represión franquista Manuel dePedrolo escribise Els quaderns d’en Marc.

Agora ben, non nos trabuquemos: ser transgresor dos boscostumes e do código da Lliga del Bon Mot* (A Liga da Boa Verba)non é o mesmo que romper un tabú, e moito menos as raíces antigas,subconscientes e universais destes. Dicir pipí, caca, carallo, conanon é o mesmo que o acto revolucionario de romper un tabú. De feito,ser un transgresor é case unha necesidade por non dicir un obxectivodos escritores. E se non fixémonos no paradoxo, tan vello, do Rei eo Poeta: o Rei precisa do Poeta, para darlle esplendor ao seu reino,e o Poeta precisa do Rei para ter os medios de producir arte; peroasemade rexéitanse mutuamente, porque o Poeta constrúe un Mundoalternativo ao real, un Mundo onde o Rei non ten poder ningún eque escribe precisamente para denunciar ao Rei. De xeito quepoderíamos dicir que toda obra de arte valiosa –e perdoade que useun adxectivo tan pouco concreto e indefinible– é revolucionaria,teña o seu autor a ideoloxía que teña. Como xa nolo advertía Jean-Paul Sartre, que na obra “Qu’est-ce que la littérature?” fai unhaob-servación ben sagaz: non existe unha boa novela que defenda aescravitude. Por certo que Nietzsche di exactamente o contrario na“Genealoxía da moral” : Os artistas son, en todas as épocas, oscriados dunha moral, dunha filosofía, dunha relixión (…) son

144

cortesáns dos seus mecenas, aduladores do poder antigo e do novocando vai en ascenso”. Os exemplos que poderíamos pór soninnumerábeis.

Querería por un exemplo da distancia que hai entre ser untransgresor e romper un tabú. Voume limitar a citar un fragmentodun dos autores máis transgresores da historia da literatura: CharlesBaudelaire, polo que ten de nihilista e hedonista. Pertence ao famosolibro “Consellos para os escritores novos” e leva o epígrafe “Sobreas amantes”:

Se quero observar a lei dos contrastes que goberna a orde morale a orde física, estou na obriga de xuntar na clase de mulleresperigosas para os escritores : a muller honrada, a sabichona, e aactriz; a muller honrada porque pertence de preciso a dous homes eé unha comida mediocre para a alma despótica dun poeta; asabichona, porque é un home frustrado; a actriz porque está tocadade literatura e fala en argot. En resumo, porque non é unha mulleren toda a acepción da palabra, xa que o público é para ela unhacousa máis preciosa co amor.

Vos podedes imaxinar un poeta namorado da súa muller eobrigado a vela actuar disfrazada de home? Paréceme que prenderíalume ao teatro.

Vos podedes imaxinar outro obrigado a escribir un papel á súamuller que non ten talento?

E aqueloutro, suando para expresar con epigramas ao público doproscenio as penas que este público lle causou ao ser que máis quere,este ser que os orientais pechaban con tripla chave antes que viñesena estudar Dereito en París ? Dado que todos os escritores sentenarrepío pola literatura nalgún momento, para eles –almas libres eorgullosas, espíritos cansos que sempre precisan repousar o sétimodía– só admito dúas clases posibles de mulleres: as prostitutas e asmulleres estúpidas, o amor ou o pote. Irmáns, é preciso que vosexplique as miñas razóns? (Publicado o 15 de abril de 1846).

Sería doado dicir que no ano 1846 a ninguén se lle tiña ocorrido,aínda que as mulleres eran persoas, e non instrumentos para a camae para a cociña do macho; Montaigne, no século XVI, un século nonprecisamente favorábel ás mulleres, deixou escrito nas súas famosase extraordinarias Memorias: “Digo que os machos e as femias sonfeitos co mesmo molde: quitado a educación ou o costume, adiferenza non é grande (Libro III, Cap. V).

•••

145

Romper tabús vai moito máis alá da transgresión, pero non todasas sociedades teñen os mesmos tabús; pero o poder de todas elassérvese dos tabús para controlar os cidadáns, entre eles, claro, osseus escritores. Cómpre citar o caso contemporáneo de ShalmanRushdi, rompedor de prohibicións teolóxicas, pero tamén o senadorMaccarthy que perseguía por motivos patrióticos ou a IgrexaCatólica exterminando herexías. O horror ao corpo nu ou á homo-sexualidade tamén son tabús que a literatura e as artes plásticasromperon con máis ou menos insolencia. Teño para min con todo queas diversas iconoclastias que viviu a historia da arte e do pensamentoforon reducindo o tabú; niso contribuíu o desprestixio da relixión,detectada tan explicitamente por un escritor, Fiedor Dostoievski,cando exclama “Se Deus non existe, todo está permitido!”, e por unfilósofo, Friedrich Nietzsche, cando di: “Deus morreu”. Entón o tabúcontemporáneo queda só en dos eidos antropoloxicamente omni-presentes: o nacemento e a morte. A morte, con todo, fora da relixióni nunha época obsesivamente hixienista perdeu consistencia. Agoraben, queda, con toda a súa forza, o nacemento.

Se algunha vez vedes en directo un parto, ficaredes tan mara-billados como calquera sociedade primitiva. Trátase dun actoviolento e abraiante. E sen dúbida emana un poder por riba do calnon hai ningún outro. Teño para min que o tabú, nunha boa parteao longo da historia pero tamén na actualidade, é o camiño máxico,e que polo tanto non é unha obriga razoar nin tampouco dar res-postas, para arrebatar este poder ás mulleres. Se observamos o léxicoque empregamos para insultarnos, casque todo el está relacionadoco nacemento: como nacemos, é dicir a legalidade do pai, ou ahumillación que lle infrinximos a una muller co acto sexual, porqueestamos dispostos a lle arrebatar a propiedade dos bebés que poidaprocrear. Observamos tamén que, cando un home ten relaciónssexuais cunha muller dicimos ca posuíu pero nunca ela o posuíu ael, e cando unha muller pare un fillo dicimos que lle deu un fillo aoseu home. Iso hoxe en día!

Os dous camiños para controlar a reprodución da muller sonenaltecer a virxindade e castigar o adulterio. A virxindade ninguénsabe para que serve. Nin tampouco podería explicar a insistencia daIgrexa Católica en facer un dogma da virxindade da Virxe María–antes do parto, durante o parto e despois do parto, por se alguéntiña dúbida que unha muller non virxe é impura, aínda que teña acategoría discutíbel de nai–. A nai dunha das rapazas salvaxementeasasinadas en Ciudad Juárez (México) dicía ás cámaras de televisiónque “mi hija estaba intacta”, como un agravante da morte violentadela.Mesmo na linguaxe actual, o primeiro insulto que se lle pode

146

facer a unha muller é que ten relacións con calquera; sería irrisorio,se non fose que xa estamos afeitos, escoitar un camioneiro que seasoma á fiestra do seu vehículo porque un turismo conducido porunha muller fixo unha manobra estraña e cuspe un ! Lagarta! quenon parece que teña nada que ver co código da circulación. E aíndacusta máis de comprender o caracter profundo da homofobia;segundo estes, os homosexuais homes “son como mulleres” e os vencomo homes que perderon a virilidade; por que os homosexuaisteñen que ser pouco virís, e os homosexuais mulleres, que se vencomo se fosen machos, non poden ser femininas? Pois é habitualescoitar en boca de persoas que se cren liberadas aquilo de “os homo-sexuais son máis sensibles”, dando a entender que a sensibilidade éfeminina(!). A confusión aquí é múltiple. Paga a pena subliñar quea dereita española e a Igrexa Católica quedou escandalizada coa leique permite o matrimonio entre homosexuais, e fixeron unhaoposición con furor etimolóxico: “Non se pode dicir “matrimonio”,berran, sen ter posto nunca en discusión a palabra “patrimonio”,seguramente porque xa lles vai ben así; o que lles repugna non é apalabra; mesmo presumindo de tolerantes(!), din que aceptan ahomosexualidade, pero lles repugna que sexa normal, lles repugnaque deixe de ser marxinal. “Se non fan mal a ninguén, din, a mintanto me ten que alguén se masturbe ou que o fagan con homes, peroiso si con discreción”. Téñoo lido literalmente así, en boca dunneocon. O control da muller, ademais, recaeu nas mans das outrasmulleres, por iso en La casa de Bernarda Alba, do desventuradoFederico García Lorca, son as mulleres as que, diante dunha rapazaque tivo relacións sen estar casada, lle berran pola rúa. “!Pónganlebrasas encendidas en el sitio del pecado!”.

O sexo e o nacemento son o universo de discurso do tabú. Afamilia, considerada na nosa ultraconservadora sociedade a célulada sociedade, ten como primeira función distinguir o rol dos homesdo rol das mulleres: como as voces igualitarias avanzaron terreo, estatarefa recae máis que nunca nel patio da escola. E na cultura do patioda escola continua existindo o peor, o máis terrorífico dos insultos,co cal pode ser humillado calquera neno: dicirlle “nena”!

* N. de la tr. Entidade fundada en Barcelona o ano 1909 po Ricard Aragó (Ivonl’Escop) cuxo obxectivo era loitar contra a blasfemia e as palabras malsoantesTivo o soporte de bispos, intelectuais e xuntou adoito milleiros de persoas.

147

O tabúideolóxico

Nú

ria

Alb

ó

(La Garriaga, 1930). Poeta e novelista. En1958 gañou o concurso de Cantonigrós coseu relato Perqué veuran Déu. Taménescribiu poesía: La mà pel front (1961),Díptic (1972) e L’encenedor verd (1980).A década dos 80 é determinante na súatraxectoria narrativa. Fes-te repicar(1997), Agapi mou (1980), Desencís (1980)ou Quan xuila el tren son novelas queben pagaron o recoñecemento tanto dacrítica como de lectores pola precisión dasúa linguaxe e polo mundo de motividadeque expón.

Adicou moitos anos á ensinanza, ataque iniciou a súa carreira políticagañando as eleccións municipais na LaGarriga. Anos máis tarde foi nomeadadeputada, e escribiu varios ensaios, comoLes dones i la política (1989). Ademais,tivo unha relación estreita ca carreiramusical. Nese eido destacan as súascantatas, musicadas por Antonio Ros-Marbà e Manuel Oltra, entre outros.

149

Un tabú é “ un imperativo categórico negativo” segundo explicaRoger Caillois, engadindo que un tabú nunca é unha prescriciónsenón unha prohibición malia que os dous conceptos implícanse unco outro. Se me prohiben comer carne, prescríbenme calquera outroalimento pero o feito de que a insistencia estea en “non farás” isodálle a súa clara dimensión e, moitas veces, con angustia negativa.

Romper un tabú tense considerado unha falta imperdoable polasociedade que a impuxo e pode chegar a ser castigado coa morte.

Escuso dicir que o tabú é unha das maneiras que ten o poderpara continuar sendo poderoso. Existe o tabú político, naturalmente,e falaremos diso máis adiante, pero o tabú por excelencia é relixioso.

Todas as relixións impuxeron uns rituais que foron pasando dexeración en xeración e que son recibidas conxuntamente coas outrasnormas sociais de convivencia do grupo.Normalmente son taninteriorizadas pola maioría dos que pertencen a este grupo queprovocan verdadeira angustia Cando non se poden cumprir aíndaque sexa a parvada máis absurda.

Por exemplo. Eu, que fun educada na relixión do “nacional-catolicismo” sentíame espida e exposta a todas as iras do ceo se meatrevía a entrar á igrexa sen mantilla. Máis ben non entraba oubotábame un pano de nariz máis ou menos aquelado na cabeza. Axente que me tivese mirado con agresividade se eu tivese entradosen mantilla non puña obxección ningunha de verme rezando cunpano engurrado na cabeza.

Ou o caso recente dun islámico doente que se negaba a inxeriralimentos durante o día porqué era o Ramadán, aínda que o médicoadvertíao do perigo que iso representaba para a súa vida.

O tabúideolóxico

Núria Albó

150

E aquí vese claramente a forza do tabú. Un medo irracional a unscastigos imaxinados que asustan máis que o máis grande dos nososmedos: o da morte.

Esta muralla invisíbel e obsesiva pódese facer a cachos coaeducación e coa audacia. Cando os meus fillos eran cativos ían aunha escola relixiosa. Para saber se os nenos dicían mentiras,facíanlles meter a man nun balde con auga e ameazábanlles con quelles ía quedar a man negra se dicíann mentiras. Até que houbo unlisto que descubriu e divulgou que non pasaba nada se dicíasmentiras e metías a man no balde, e escarallouse o invento. Ou osque descubriron –e proclamaron– que non caia lóstrego ningún doceo se tiñas relacións sexuais fora do matrimonio ou non ías a oírmisa un domingo.

Por poñer outro exemplo de como os cregos facían uso do terrorpara ter o gando controlado e con arrepío, lembro que, cando eu eraadolescente, no colexio relixioso onde eu estudaba o bacharelato,obrigábannos a facer cada ano exercicios espirituais. Unha vezexplicáronnos o seguinte: Eran dous irmáns. O maior forte e robustoe o pequeno débil e polo tanto recibía máis atención dos pais. Omaior, inducido polos celos odiaba o pequeno. Un día deu a baternel e atormentábao e obrigábao a blasfemar. Cando o cativo, porfin obedeceu o maior matouno dicíndolle “No solo muerto sinocondenado”.

Lembro que miña alma crente revirouse contra aquela inxustizado mesmo xeito que contra aqueloutra que dicía que os nenos senbautizar non poderían ir ao ceo e así un largo etcétera. Pero nuncerto momento todas estas revoltas enterradas estouparon coma unha“traca valenciana”, una tras outra e o tabú relixioso quedou esna-quizado .

Os exemplos poderían continuar até o infinito. Os católicos nonpodían comer carne os venres de coáresma pero, iso si, podían comerpeixe exquisito. Os xudeus non poden axuntar carne e queixo, porexemplo nun mesmo prato ou, como os musulmáns non poden comertouciño. Por que? Seguramente estas prescricións empezaron normasde saúde pero despois convertéronse en preceptos relixiosos, cantosmáis mellor, para ter a xente controlada e con temor.

Semellante ao tabú relixioso é o tabú político.O exemplo máisflagrante son as ditaduras pero as democracias non son alleas ácoacción.Só hai que pensar no famoso macartismo que converteutantos americanos, presuntos demócratas, en delatores dos seuscompañeiros ou en parias dunha sociedade que os considerouantiamericanos. Esta política máis ou menos explícita segue vivanos Estados Unidos e tamén en moitas outras democracias. Aquí por

151

exemplo, temos un rei que non pode ser xulgado, ou éramos anti-españois todos os que non estabamos de acordo co goberno Aznar.Tamén durante o longo goberno do presidente Pujol eran chamadosanticataláns todos os que non comulgaban coa súa visión de Ca-taluña.

O malo destas propagandas é que non só os indutores convencena una gran maioría de persoas, senón que moitas das propias vítimaschegan a crer que son culpables, de xeito algo semellante ao quepasa con moitas mulleres ou cativos que son maltratados.

A liberdade de expresión é unha utopía. Todos os gobernos, mes-mo os socialistas, coaccionaban aos xornais para que determinadasnovas sexan silenciadas. O poder é implacábel e quere perpetuarse.Todos os poderes: relixiosos, políticos, económicos, artísticos ou dotipo que sexan.E normalmente conseguen a súa finalidade porqueunha gran parte das poboacións sente que está máis segura baixounhas normas, por inconfortables que sexan, que no sen muletasdunhas leis que lles indiquen en cada situación que é o que teñenque facer . Cómpre engadir que os estados do benestar no mundooccidental teñen creado unhas xeracións de persoas que queren fuxirde toda responsabilidade e que esperan non ter ningún problema,ou se o teñen, poida resolverllo sempre alguén.

E nós, os literatos ou críticos literarios non estamos tampoucolibres de tabús. Só precisamos que algunha figura nos impoña uncriterio para que a maioría se adhira aínda que non estea de acordo.Lembro o caso dunha antoloxía de poetas cataláns onde toda apoesía tiña que ser de xeito social e houbo que facer filigranas paranon deixar fóra grandes poetas como Carles Riba que non tiñan nadaque ver coa poesía social.

Sempre hai alguén que rompe cos tabús pero as veces é paraimpoñer outros. No noso caso, o dos escritores ou críticos, hai librosque acadan unha fama inmerecida porque ninguén se atreve a dicirclaramente que non a merece ou, se pola contra se atreve, recibe arepulsa dos “entendidos”. Todos podemos lembrar casos de per-sonaxes que conseguen copar os xurados dos premios literarios paradarse os galardóns uns a outros nun círculo pechado onde é prac-ticamente imposíbel introducir ninguén. Ou o caso dun dos librosmáis universais da literatura catalá do século vinte “A praza dodiamante” de Mercè Rodoreda que non lle pareceu digna de premioao xurado correspondente.

As veces, non sempre, a posteridade corrixe os erros. O granGoethe foi absolutamente inxusto cando Schubert era mozo. Schu-bert puxo música a algúns poemas de Goethe, envioulle o resultadoesperando a aprobación pero o poeta nin se dignou contestarlle.

152

Agora moitos destes poemas son máis coñecidos coma obras deSchubert que non de Goethe como a “Rosa de Silveira” ou” Mar-garitiña fiando”.

Pola contra os músicos que Goethe prefería son practicamentedescoñecidos. Quen oíu falar de Reichardt ou de Karl Loewe, porexemplo?

Mesmo o mundo do fútbol está cheo de tabús.Os cataláns temosque ser do Barça e podemos asubiarlle. No campo se xoga mal peroben pouca xente atrévese a criticar que os xogadores gañen unhacantidade escandalosa de cartos ou que ninguén dos estranxeiros daplantilla se teña molestado en aprender catalán.

Cando hai que nomear algún tabú a xente ten que buscar uneufemismo. Desde as funcions naturais do corpo até o nome de Deusten sido preciso atopar unha reviravolta para indicar sen dicir apalabra prohibida. Non é preciso mirar atrás para poñer exemplos.A famosa frase de “daños colaterais” é viva demais para indicarque houbo matanza de inocentes durante un ataque. Os exemplosserían interminables.

Un dos tabús modernos máis enraízados é a morte. Non queremosfalar dela e usamos todo tipo de eufemismos para nomeala. Un destesé dicir que unha persoa “ marchou” cousa que máis dunha vez tenprovocado que o interlocutor distraído pregunte “Onde?” Nós nonchegamos aos extremos dos americanos de embalsamar e maquillaros mortos, de xeito que semellen vivos pero tamén dicimos que aquelmarchou ou que nos deixou ou calquera destas frases feitas quedisimulan a cruel realidade.

En resumo. Os tabús són fruto do medo, xa sexa o natural quetodos podemos sentir nas desgracias ou á morte, ou sexa o medoartificial imposto polos poderosos á gran masa da Humanidade paratela con arrepío e, polo tanto, controlada.

Contra o medo natural só hai o remedio dunha mente filosóficaou relixiosa ou con pequenos sortilexios como o de dicir tocamosmadeira para escorrentar os maleficios.

Contra o medo artificial, a Humanidade estivo de sorte porquesempre houbo pequenos grupos rebeldes que dixeron “eppur simuove”. As veces pagaron esta rebelión coa morte pero fixeronposíbel que millóns de persoas se sentiran algo máis ceibes.

Só cómpre desear que estes pequenos grupos de rebeldes nondesaparezcan.

153

O tabú afectivo

Tere

sa d

’Are

nys

Seudónimo de M. TeresaBertran Rossell (Arenys deMar, 1952). Autora dos librosde poemas Aor (PremioAmadeu Oller 1976), Onada(1980) e Mumuris (1986), entreoutros; é traductora da obra deRainer María Rilke Dosrèquiems (1997), e adaptou oslibros de poesía tuareg Larequesta i el refús (1996) eTuareg, Cants d’amor i deguerra de l’Ahaggar (1999).

No 2000 publica a novela Elquadern d’Agnès Solà, e esemesmo ano recibe o V Premi deReconeixement á CreacióPoética-Cadaqués a QuimaJaume polo libro Cants d’amori de guerra de l’Ahaggar.

155

Se coa palabra afecto referímonos xeralmente a un sentimento deamor, e por tabú entendemos interdición sagrada, resulta que avocación literaria, a algúns nos ven do afecto a un tabú. Sobre istovou reflexionar.

No meu caso, o só feito de ter herdado unha boa lingua familiarxunto ao amor cara a esta lingua, non me dera motivado a convertera escrita no centro da miña vida, se non fose o sobreprezo de angustiae de desvantaxe constante que comporta, en Cataluña, querer epreferir a lingua propia. Eu sentinme na obriga de escribir, tanto porrebeldía contra unha fala imposta, como por servidume a unha falaameazada, a dos meus, que de ser politicamente prohibida durantea ditadura pasou a ser en moitas circunstancias politicamenteincorrecta, cualificativo con connotacións de inmoralidade e de culpaque lle imprimen caracter de tabú. Intención sutil, xa que logo,dunha prohibición secular e que nos leva a pensar naquel Soyezpropre con que o Estado veciño remataba as falas que non eran ofrancés.

Os que nacidos nos anos cincuenta tivemos que estudar en centrosrelixiosos, vimos como os tabús do nacional-catolicismo que tiveranmáis peso social e educacional derrubábanse con celeridade nosprimeiros anos da chamada Transición. Asemade, as interdiciónspolítico-ideolóxicas que perduraban na longa posguerra franquista,tamén, naquel momento de esperanza, decaían quitado, unicamente,das relacionadas coas identidades humanas diferentes da castelá noEstado español, identidades que remataron, trinta anos despois, máisestigmatizadas do que estivera todo aquilo que concernía ao sextomandamento da Lei de Deus.

Sobre o tabú afectivo

Teresa d’Arenys

156

Ilustrarei a regresión que estou a presentar cun esbozo datransformación social e lingüística que ao longo de catro décadasteño observado nun territorio concreto: o Maresme, unha dascomarcas catalás que máis se ten resentido da imparábel conur-bación que xera a metrópole barcelonesa. Vouno facer subliñandotres etapas.

A primeira iníciase nos anos sesenta, no momento no que asociedade empezaba a experimentar unha chea de cambios que nontiñan nada que ver cos das épocas precedentes. Uns factoresdescoñecidos até aquel momento: a masificación do turismo naszonas costeiras, a popularización do automóbil, o televisor nosfogares e a simplificación litúrxica consecuencia do Concilio VaticanoII influían de xeito decisivo nos hábitos e na conduta da xente donoso pais, sen modificar aínda a situación lingüística deles, queseguía a ser a mesma dende a derrota civil do 1939: ou sexa, dunlado a inexistencia oficial do catalán, que era prohibido nas escolas,publicacións, emisoras de radio, rótulos, carteis, etc e obxecto derepresalias por parte da policía e da caste dos funcionarios españois;e do outro lado, a supervivencia oral do idioma en perfecto estadode saúde nos eidos familiar, profesional, comercial e de relaciónshumanas, visto que daquela (máis de corenta anos atrás) o ambientepopular, malia o medo, era monolingüe: unha parte da poboacióndescoñecía o castelán, outra tiña dificultades para falalo e, aínda,entre as clases que o dominaban había unha tendencia adesconsideralo e a preferir o francés coma segundo idioma. (Acasoporque entón o francés era sinónimo de cultura ou se cadra por aquelaposición pendular que nos aconsellaba máis adiante o poeta J. V. Foixaos estudantes de filoloxía, dicindo máis ou menos que, situados entreas presións aniquiladoras de dous estados, tiñamos que nos zafar damáis agresiva e nos decantar contra a outra, e viceversa.)

Ademais de cabo a rabo da bisbarra a lingua da rúa, malia conteralgúns barbarismos de léxico (que pronunciados coa fonética enxebretiñan o seu xeito), era unha lingua de sintaxe non contaminada,competente e rica de recursos. Riqueza herdada que se perpetuabagrazas á xente do mar, aos oficios nas poboacións, aos labregosseculares que estaban arredor delas e, quero subliñalo, polo feito deque saber falar e argumentar, era un valor social de primeira orde,mesmo entre os analfabetos. Riqueza de xiros, modismos, acentosque variaban dun lugar a outro, aínda que só estivesen separadospor uns poucos quilómetros. Diversidade de acentos, entoacións–diría microdialectais– distintivas que, se ben conserváronse atéhoxe, as derradeiras xeracións, que teñen como lingua materna otelevisor, están a perder, xunto con algún fonema.

157

Andando a década dos sesenta asistimos ao progreso doutrofactor, o máis definitivo para unha lingua perseguida, que foi ainmigración masiva de españois do sur peninsular. Ben que nas vilase lugares con pouca industria a maior parte destes inmigrantesnaturalizábanse de xeito espontáneo e os seus descendentes agoranon se poden separar da colectividade autónoma tanto polo que serefire á fala e á sensibilidade como ao nivel social, en cidades comoMataró formábanse xa os primeiros ghettos e producíanse actitudes,paternalistas dun lado e refractarias doutro, que tiñan que contribuírao bilingüismo por forza e á degradación da paisaxe no futuro.

En paralelo, xa nos setenta a ditadura española cedía nalgúnsentido, porque se recuperaban publicacións e programas radio-fónicos en catalán, se impartían, aínda que extraoficialmente, cursosde lingua e historia, medraban as conferencias públicas, os recitaisde cancións chegaban ás vilas pequenas, e a autoridade facía a vistagorda diante dalgunhas agrupacións cívicas de transfondo político.Con todo, era unha chisca de tolerancia ben feble porque no marcodo estado seguían a encarcerar xente e seguían as execucións. A deSalvador Puig Antich tivo lugar no 1974, o 2 de marzo, e a de cincomilitantes de ETA e do FRAP o 27 de setembro do ano 1975, xustodous meses antes da morte de Franco.

Coa desaparición física do ditador empeza a segunda das tresetapas que citaba antes. Os que daquela éramos moi novos espe-rabamos un paréntese de parada e de reflexión. Parada dos abusosurbanísticos, sobre todo, que xa empezaran a desfigurar nalgúnslugares próximos ao mar a paisaxe idílica da terra fértil e bencultivada que Josep Pla cualificaba de xardín das Hespérides. Ereflexión, porque o feito de saír dunha longuísima posguerrareclamaba iso.

Pero saír da posguerra era só un dicir. En vez de reflexionar sobreo pasado inmediato e programar un futuro cun crecemento civilizadoe sosteníbel, deuse carta legal á especulación e fomentouse achafallada urbanística iniciada durante a ditadura. Isto sucedeu,desde finais dos oitenta e desde a mesma sé de cada concello damariña, sen decatarse dos recursos naturais, nin da poboaciónautóctona que vivía da terra e a traballaba: os labregos. Doutra ban-da, a nivel nacional xa se aceptara –o ano 1978– unha constitucióndo Estado español na que non figuraba ningún pacto de cultura enningures… E sucedía que os novos políticos, os non franquistas,tomaban coma modelo o mesmo réxime que nós pensábamos quequedara atrás. A moitos custábanos entender que unha democraciapuidera traducirse nun frenesí de esquecer e derrubar o pasado(sobre todo no eido urbanístico), no nome dun progreso e un futuro

158

máis escuros co ceo e o inferno do credo católico ( contra o cal talvez tocaba reaccionar, mais non até o extremo de desprover ás novasxeracións dos referentes culturais de dous milenios). Con todo e coniso, a chamada transición e a década dos oitenta foron un períodopresidido polo optimismo, malia que a confianza cara as instituciónse os políticos devecese entre uns resultados electorais e os seguintes.E esta confianza minguante interrompeuse de súpeto a raíz do grannegocio inmobiliario que representaron os Xogos Olímpicos deBarcelona no 1992, nos que a lingua catalá tivo só unha presenza decompromiso.

Finalmente abordo a derradeira etapa. Ao longo da década dosnoventa e até hoxe a bisbarra do Maresme viviu dunha banda oincremento constante dunha nova onda inmigratoria de compoñentesmúltiples. Algúns destes chegarían a catalanizarse sen esforzo nosnúcleos urbanos naturais, se non fose que, por outro lado, a subs-titución dos bosques e as hortas pola edificación desenfreada xerousuburbios e zonas residenciais que están a lindar dun termo muni-cipal ao outro, ghettos periféricos, poboados sobre todo poloexcedente humano das barriadas barcelonesas, bilingüe no mellordos casos, pero sempre español, e coma tal insensíbel, intransixentee intolerante respecto de toda diversidade.

Se os de seu da bisbarra xa sufrimos a hostilidade lingüísticadeles nas areas comerciais, transportes, servizos de todo tipo e cadavez máis en centros médicos e hospitais, e sentímonos forasteiros nanosa casa, e se non hai un poder institucional que nos protexa demaneira eficaz ¿como podemos acoller, intercambiar cultura easimilar os novos inmigrantes?

Como esta pregunta é de mal contestar, os políticos universalistasenxeñaron coma os cegos pasan a ponte: que seguiremos sendocataláns aínda que falemos en castelán… A min gustaríame quereflexionasen sobre unha lúcida observación de Joan Fuster no 1968que di: Se a lingua dunha comunidade non fose tan importante nonhabería xente particularmente obsesionada en sufocar a lingua dacasa veciña.

159

O tabú estético

Car

les

Cor

tès

(Alcoi, 1968). É doutor en FiloloxíaCatalana, mestre titular de literaturacatalana contemporánea naUniversidade de Alicante, e membro do Grupo de Investigación deLiteratura Contemporánea.

Mestre e investigador, fixou a súaatención na narrativa dos escritores doséculo XX. Publicou os traballos deinvestigación Els personatges i el mendien la narrativa de Mercè Rodoreda(1996) e Començar a escriure: laconstrucció dels primers relats de MercèRodoreda (1932-1938) (2002), entreoutros.

Escribiu e publicou varios relatos. A súa primeira novela, Veu de dona(2001), recibiu o premio 25 d’Abril dalocalidade de Benissa (2000). Tres anosdespois publica Marta dibuixa ponts(2003), premio Cuitat de Sagunt 2003.Recentemente, a súa primeira novela foitraducida ao castelán co título de Lossueños de Eva (2005).

161

Se falamos de tabú estético é obvio que estamos a referirmos áaplicación deste concepto, revisado abondo durante este encontro,ao discurso literario, iso é, ás formas de expresión das historias.Cumpriría pensar, logo, que cando un escritor ou unha escritorapretende romper un tabú estético está transgredindo as tendenciasestilísticas do seu momento, iso é, as modas que imperan nunmercado lector nunha época concreta. Así, por exemplo, cando aprolífica escritora catalá Víctor Català (pseudónimo de CaterinaAlbert) presentou en sociedade a súa novela Un film 3000 metres(1918) cinguíase aos parámetros da novela realista de cortenaturalista, nunha época rexida polos parámetros culturais doNoucentisme (Novecentismo catalán). Un movemento que marcou apreferencia estética por xéneros como a poesía ou o ensaio, endetrimento da narrativa des do ano 1911 até 1925, máis ou menos.O Novecentismo tamén preconizaba o triunfo da racionalidade e daurbanidade. Lembremos, en palabras de Xavier Pericay e FerranToutain, que “os novecentistas vían a novela coma un reflexo doprovincianismo que querían combater de todos os xeitos”. Dandoao público unha nova novela con claras influenzas naturalistas,Caterina Albert amosábase consciente da transgresión. Afastábasea nivel persoal do simbolismo e doutras características domovemento anterior en relatos seus como Drames rurals (1902) ouSolitud (1905) e retrocedía no tempo das modas literarias, aosmodelos de finais do século XIX.

O tabú estético: a maxia da súa renovación

Carles Cortès

162

É obvio que daquela a crítica non entendeu aquela decisión; asíi crítico Domènec Guansé escribía o ano 1925 sobre a novela dada aoprelo sete anos antes: “o autor renuncia, de principio, a todo trans-cendentalismo, a toda verosimilitude, a toda psicoloxía. Renuncia,mesmo, á beleza da expresión”. Caterina Albert rompía o tabú:escribía una novela e, ademais, seguía os modelos oitocentistas.Teríamos que engadir un chanzo maior de transgresión: a autoraempregaba unha normativa lingüística allea á reforma gramaticalque Pompeu Fabra realizara no seo do Novecentismo. Unha evi-dencia que ela mesma recoñecía ao editor Francesc Matheu, “dámeangustia o que vostede pensaría desta novela, tan incorrecta, sentrabas e mansiña”. Se, logo, era consciente, por que o facía? Porquepara un escritor as normas non son senón límites para superar,desafíos persoais para crecer. Esta era a súa peculiar revolución, amaneira de expresar a súa liberdade creativa.

Como no exemplo observado, o feito de romper un tabú estéticoconvértese nunha fonte de evolución, de crecemento literario a partirda experimentación. Este é o parecido coa transgresión dos tabúsantropolóxicos, unhas limitacións sociais que nacen baixo axustificación da continuidade duns valores ríxidos, como estudaron,entre outros, Freud, Levi-Strauss e, máis recentemente, Adam Kuper.De igual xeito, romper os tabús estéticos ten coma consecuencia aevolución do mundo literario. Sen transgresión non hai cambio, nonhai evolución. Un esquema sobre a evolución do ser humano que, endefinitiva, podemos aplicar ás transformacións da literatura.

O tabú estético recae sobre as formas de expresión, as ferramentasliterarias que emprega cada escritor ou escritora. Son os mecanismosinternos de creación que se ven afectados por un troque de tenden-cias. Noutras ocasións, esta presión esténdese á elección do xénero,coma tamén ás referencias culturais que se integran na historia. Endefinitiva, a súa acción dota de vitalidade ás nosas literaturas,transfórmaas, fainas medrar. Cada vez que as vangardas irromperonprovocaron un desacougo considerábel, de xeito que de ser formasexpresivas tabús pasaron a converterse en norma de escritura. Unhastendencias estéticas que pasaron da marxinalidade á consolidación.Este é o interese que nos ofrecen o conxunto de correntes quepenetraron nas diversas literaturas durante a primeira metade doséculo XX, segundo as palabras de Joaquim Molas, lemos : “asvangardas propulsaron a construción dunha anti-arte e, máisexactamente, dunha nova arte, que propugnaba a investigación polainvestigación, coma mínimo, en dous eidos: o da realidade e o dasformas”. Un equilibrio incerto entre modelo e anti-modelo que rexetoda evolución estética da literatura a partir da inclinación dos

163

escritores cara a un ou a outro, malia a relatividade dos seus con-ceptos. Aquel elemento que queda excluído da conveniencia estéticadun momento, que se pode volver tabú, pode converterse nunhaforma permitida, propia dunha época concreta, de xeito que deixaráde ser tabú para ser norma.

No caso da literatura catalá, tivemos ao longo do século XXdiversos exemplos que podemos subliñar. Cómpre destacar, sendúbida, o balbordo que produciron os primeiros relatos de tipomodernista, coma os de Alexandre Riquer ou Raimon Casellas,inmersos na voráxine dos movementos finiseculares –parnasianismo,prerafaelitismo, simbolismo e decadentismo– nun ambiente literariode finais do XIX marcado polo triunfo do realismo. As propostasrexeracionistas dos narradores modernistas conseguiron a súaconsolidación nos primeiros anos do novo século. As súas propostasque en anos anteriores eran marcadas coma tabús convertíanse desocato en normas recorrentes e modelos preferentes para os nososescritores.

Os exemplos citados poden servirnos para entender a importanciada consideración variábel do que é un tabú estético na evolucióndunha literatura concreta. Un sentido útil e pragmático que faiprever a relatividade das modas literarias, un carácter caduco queé intrínseco á natureza do ser humano. Nadar contra a corrente,escribir seguindo modelos estéticos contrarios aos imperantes unmomento concreto da historia, provoca que un escritor poida sercensurado polos críticos coetáneos. Se no caso da violación dos tabúsideolóxicos, podemos ser castigados, no caso dos tabús estéticospódese provocar a marxinalidade da obra dun autor. Un afastamentoque as veces pódese converter en continuo ou transitorio. Pensemosen narradores cataláns coma Cèsar August Jordana ou FrancescTrabal que durante os anos vinte e trinta defenderon a incorporaciónde elementos da narrativa erótica, tal como estaban a facer D.H.Lawrence ou, anos máis tarde, Henry Miller noutras literaturas. Oapoucamento ideolóxico de moitos lectores daquela non entendía ouso dunhas formas expresivas alleas a eles até aquel momento. Eranuns autores que empregaban o tabú estético cun ánimo de provo-cación, coa finalidade de conectar os modelos enxebres cos de fora.Europeizar, en definitiva, a propia literatura.

Cal é a expectativa que se crea na actualidade na literaturacatalá? E no resto de literaturas irmás? Seguiremos avanzando através da superación de tabús? Continuaremos sendo literaturascreativas que se rebelan respecto aos movementos actuais paraconvertelos en pasado? Hai voces que alertan da universalidade dosconceptos e da falta de espírito crítico diante dun mundo onde todo

164

é posíbel, todo é asumíbel e nada é prohibido. Así, recentemente, oescritor peruano Fernando Iwasaki destacaba nunha entrevista,referíndose á literatura erótica, que empezaba a deixar de tersentido. Iwasaki alertaba diante dos perigos dunha sociedade lectoraonde xa no hai transgresión, onde no hai nada prohibido. Un xénerocomo a literatura erótica funciona só cando hai transgresión, candohai tabú, cando hai algo prohibido.

Deixamos as portas abertas á esperanza. Reivindicamos o pracerda transgresión, de escribir como queiramos, revirándonos diantedos costumes e dos hábitos estilísticos de cada momento. Só asípoderemos dotar de vida futura as nosas literaturas. Fuxir dasnormas para atopar a auténtica realidade da literatura: a maxia doseu dinamismo, das súas infinitas posibilidades.

165


Ros

er A

tmet

lla

(Blanes, 1963). Licenciada enFilosofía pola Universidadede Barcelona, é mestra nuncentro de ensinanzasecundaria. Publica a súaprimeira novela en 1998, Elnedador. Cinco anos depois,La clau de tots els secrets(2003) e, recentemente, Lalínia (2005).

167

Cedo pola mañá, xusto cando nace o día, o merlo pousa sobre ovalado de pedra. O valado é baixo e cingue o cacho que hai dianteda casa. Este anaco chamámoslle xardín, pero nunca tiven coidadodel. Hai herba, que medra como quere, unha hortensia nun recunchoe do outro lado unha ameixeira.

Ás veces o merlo vén cando eu aínda estou deitada. Sitúase noseu lugar de sempre, sobre unha pedra especialmente manchada delique e mirando para a miña fiestra. Ou a min gústame pensalo así…E gústame escoitalo. Porque o seu canto ten pouco que ver corechouchío alterado doutros paxaros. Tampouco é un berro, senónun xeito de chamada. Unha invocación repetida e melodiosa parapoder dicir cedo pola mañá todo aquilo que quedará afastado,prohibido, ao longo do día.

O merlo canta. E se aínda non me erguín, aparto a saba e ocobertor e achégome á fiestra. Visto desde aquí o paxaro de bicoamarelo non impón moito. Mide pouco máis dun palmo e a baía, quepor detrás empeza a reflectir os primeiros raios de luz, convérteonunha pobre mancha negra. Con todo, canta, e a súa voz secreta,fermosa, segue o carreiro que vai aló, lonxe, cara a esquerda da casa,cruza o prado e vai pola beira do campo de trigo até a cima doouteiro. Alí é onde, cada mañá, se me concentra o desexo.

E atendo. Como se puidese chegar a ver un punto minúsculo xustoonde se perde o camiño. Un punto, ao cal, aos poucos, engadiríaseun torso e logo, aínda, unhas pernas. E dende tan lonxe, sen máisdatos cá súa maneira de andar –un paso máis longo ca outro–, saberíaque é Abel. Adiviñaríalle o humor e o sorriso. E os ollos azuis que,cando neno, refregaba cos puños pechados.

O merlo

Roser Atmetlla

168

Baixaría a recibilo. Daríalle unha aperta procurando refrear osdezasete anos que pasaron. Porque el, á fin e ao cabo, volvería defacer a rolda de noite, con ganas de almorzar e deitarse. El, xeniovivo. El, con vinte anos para sempre máis, desde o mesmo intre quelle caeu aquel cacho máquina enriba.

Non o chamo. “Abel, fillo”. É o merlo quen di o que eu non pododicir e traduce exactamente o ritmo da miña dor: invócao e atende.E volve probar, sete, oito, dez veces. Até mañá.

Entón afástome da ventá e outra vez chantada neste silencio,empezo o día facéndome a cama. Logo baixo. Co primeiro cigarro,fago a primeira cafeteira, que me chega até o mediodía. Xanto. E asegunda, póñoa ao lume cando Rosana peta na porta. Fumamos,xogamos a cartas e bebemos café. A Rosana é delgada de pernas ebrazos, pero o tronco lle anchea cunha tripa prominente e coas costasque ano tras ano están a se lle derrear un pouco máis. As veces, amedia partida, érguese e chouta pola cociña suxeitándose a barriga.Imita así a Contrabuch e a Agrailler, as outras dúas vellas veciñasque saen no serán a facer “footing”.

Non me canso desta brincadeira, dáme risa, pero non lle falo doAbel. Ela sabe que iso é así: nun cuarto, outro onde nunca se entra.É un espazo que existe, case físico, e que segundo os días basculamáis cerca ou máis lonxe da mesa da cociña. Ela tampouco o nomea.Máximo, mira pola fiestra e descríbeme a época na que eu arranxabao xardín. Ambas as dúas sabemos que nunca existiu esa época, peroé a súa maneira de me dicir que teño que esforzarme. Contéstolleque é unha indecencia que unha vella toliña faga exhibición destailusión polo futuro. Entón, intenta falarme da Ida.

Pola Ida non espero, porque exactamente cada cinco semanassube polo camiño da baía. Cada cinco sábados á mesma hora aparcaa moto a carón da hortensia e leva o casco. Mentres, eu collo o pa-quete de tabaco e marcho a fumar ao patio de atrás. Alí teño a herbaluísa e a herba abelleira e fago ver que arrinco as malas herbas.

Ela, que ten vintenove anos e exerce de médica abaixo, na vila,utiliza o seu título para expresar o seu desgusto. Deixa a moto, véna atoparme e cunha soa mirada recolle o desamaño do xardín, ospratos por lavar, o po e o cigarro que teño na man. “Ola mai”. “Ola,Ida”.Saca a chaqueta e ata o mandil.

A Rosana fálame para persuadirme. Ela coida que teño cousasmáis importantes para facer que xogar ás cartas ou sentar na butacaá beira da fiestra. “A Ida é traballadora e responsábel e máis unhaboa filla”. Vén a verme, é certo. E porque é voluntariosa, sobreponseá desgana cun calendario flexíbel: cada cinco sábados á mesma horae até as nove do serán.

169

Cando a miro, busco aquela rapaza de doce anos, de boca pequenae carnosa. O beizo de baixo coma unha media lúa vermella e no dearriba o pequeno val que leva até un nariz de ponte recta. Busco,sobre todo, as ventas do nariz abertas de xeito sensíbel aos recendose os ollos grises que me miran –non sei porque– cun humor sereno.Agora leva lentes e dedica o tempo da visita a limpar e arranxar acociña. Eu deixo que o faga porque coido que non sabe xogar áscartas. “Todo o mundo sabe” afirma Rosana. Pero ela, os “sábadosda Ida” prefire aburrirse soíña de todo na súa casa. E ao díaseguinte, cando entra na cociña, bota o pescozo adiante, medio pechaun ollo e ole: “Xa volviches fumar, ho! “

O rastro de lixivia, que dura un par de días, lévoo polo chan atéos outros cuartos. Podería prohibirlle que os limpase, pero penso nasúa casa, na súa vida, e nunca podo imaxinala rindo ou con lediciapor algunha cousa. Sento na butaca e, as veces, chego a ver unhasparedes de cor azul, seguramente é porque quedo enfeitizadamirando o mar… Debe ter algún mozo, xa ten idade … … E amigos…E o traballo, se cadra gústalle… … Eu fumo. E nestas derradeirassemanas, non fixen máis ca evocar a nena de doce anos que o día doenterro do seu irmán quería levar flores no pelo…

O meu carraxe esnaquizouno todo, aquel día e un día tras outro,até que tivo que ir a vivir co pai. Perdín a voz –o merlo dimo cadamañá– e fiquei chantada neste silencio. Bebía. Pensaba cousas quelle puidesen facer dano e dicíallas. Rematei xogando ás cartas,bebendo café, aceptando a recriminación dunhas visitas que seiniciaron hai agora dous anos.

A primeira vez que se presentou, había máis de cinco anos quenon a vira. Eu pensara que a morte do Abel estragárao todo. Eamoloume vela. Ofrecinlle una cunca de café, pero non sentou.Recriminoume coma unha médica á súa paciente: “Fumas endemasía. Terías que deixalo “ E que tampouco non había moito máisque puidese dicir… … Despedinme, liberada, imaxinando que nonía volver.

Ao cabo de cinco semanas, facíaa vir outra vez e, de sábado ensábado, fomos tecendo este xeito de cousa que sempre recende alixivia.

Con todo, esta mañá chamei a Rosana e encargueille que, candobaixase á vila, mercase unha peza de bacallau remollado para min.Tróuxome dúas pezas e díxome que era unha roñona. Xusto candoviña de marchar chegou a Ida. Hoxe abrinlle eu a porta. E candoatou o mandil, eu sentei na cociña. Non falamos. Nunca falamos. Elarosma polas manchas de graxa e baleira os cinseiros de calqueramaneira. Xantou, coma sempre, de pé e eu esperei ao serán para

170

pedirlle se me podía facer un pouco de cea. “Na neveira hai baca-llau”… Hai moito tempo que non como chulas…” Xa marchaba emiroume insegura.

Esnaquizouno todo, antes de dicirme que non os sabía facer.“Fariña?” “Si” “Canta?” “Vai poñendo” “Non a pesas?” “Non. Asíestá ben”. Despois do lévedo, a auga. “Non poñas demais, a pastaten que quedar espesa”. Axudeina a mondar os allos e ela lavou ecortou o pirixel. “Quita un ovo da neveira”. “Só un ?” “Si”. A xemamesturada coa pasta e a clara batida a punto de neve. “Deberíasbatela aínda un pouco máis. Está cansa?” “Non”. Recollinlle unguecho de pelo que lle caía por riba dos lentes, pero non nos mira-mos. “Agora xa podes botar o aceite na tixola”.

Púxenme por detrás dela. Con cada cullerada de pasta, funatopando o xeito de explicarlle o que debía, de evocarlle a miña dor.Parecíame que non tiña palabras para todo aquilo máis elas foronsaíndo: unha e outra e mais outra. O neno de ollos azuis. O Abel. Omozo de vinte anos, tolo polas máquinas. “Seguro que te lembras”.E eu, que lle dicía que aquel non era o tipo de traballo que lleconviña, recrimináballe a súa falta de ambición. Porfiabamos adoitoporque traballaba e eu quería que estudase. Agora non entendo porque porfiabamos. Se cadra era polo meu desconcerto ao ver quemedraba…

A noite que morreu enfadámonos moito, de verdade. Ti durmías.Díxenlle que non o quería ver máis na casa, coma se non o tivesenunca querido. E despois esperei por el até a hora que remataba arolda de noite –até que chamaron da empresa– porque aínda tiñamáis cousas que quería berrar. Todas as cousas que quedaron dentrode min.

Tentei de explicarlle o que significa perder a voz e como, cadamañá, espero o canto do merlo. E puiden chorar ao ver os ombrosdela, que lle tremelicaban.

Polo de agora, xa lle teño preparada unha cama no sofá. Equedamos que mañá imos comer as chulas.

171


Car

les

Can

o

(Valencia, 1957). Licenciado enFiloloxía Catalana, mestre, escritore contacontos. É autor dunha moreade libros de literatura infantil exuvenil, entre os que sobresaen Lagallina que pogué ser princesa, T’heagafat caputxeta, Contes per a totl’any (1997), A l’altre costat delbarret (2002) e La màquina decontes (2002).

Traballou como guionista naradio e na televisión. Colaborou enobradoiros para promocionalalectura e traballou comocontacontos tanto dentro como forado estado español. Recibiu variospremios literarios, como o Samaruce o Lazarillo, entre outros, e o seunome figurou na lista de honra dospremios CCEI.

173

Só ao chegar á clase, o profesor puxera os lentes de sol. A cousa nonía ben. Aquilo non presaxiaba nada bo. Aquel día tiña que falar dostabús.

El nunca lles dera importancia aos tabús. De feito tomábaos arisa, non eran máis que comportamentos de xente atrasada eprimitiva, dicía. Sempre contaba que para el a palabra tabú durantemoitos anos significou só o nome do perfume abafante e vello queempregaba a súa nai. E agora que explicaba aquel concepto, aquelapalabra collida aos habitantes da illa de Tonga, aos seus alumnos desemiótica, facíao, aparentemente, coa distancia e co escepticismomáis profundos.

- A nosa cultura, a nosa existencia segundo algúns –dicía conironía– débese ao feito de romper un tabú, se Eva non mordera amazá arestora aínda íamos seguir no paraíso, e non teríamos nin fríonin calor e o cambio climático arrandearíanola e, desde logo, nin vósnin eu estaríamos nunha clase de semiótica de terceiro. Pero Evamordeuna e abriuse a veda dos tabús. Hainos por todo o mundo epara todos os gustos, algúns chegan a culturas e relixións enteirascomo a prohibición de comer ou tocar carne de touciño para osxudeus e os musulmáns. Outros circunscríbense a colectivos máisreducidos, como o tabú da cor amarela no teatro, ou o tabú denomear a innomeable no mundo dos toureiros. Todos vivimoscercados de tabús, e ás veces nin pensamos neles. Ou se pensamos épara botalos , á toureira, xa que falabamos de bois. Imaxino quetodos escoitastes algunha vez aquel dito-tabú que di “onde teñas opote…” E supoño que todos sabedes que nesta facultade non se faimoito caso que digamos, non si? –Aquí houbo risos e olladas

Blue tabú

Carles Cano

174

disimuladas cara unha alumna, que por todos era sabido, que estabaenleada co de dialectoloxía–. Ben, todos vivimos influídos en maiorou menor medida polos tabús e por iso non vos enleades coas vosasirmás ou irmáns aínda que estean máis bos co pan untado con aceite;vimos a clase máis ou menos vestidos. Hai uns tabús, sen embargo,moi particulares, nunca mellor dito, os tabús propios, aqueles quepertencen só a un mesmo. Sobre eles quero que reflexionedes durantea próxima media hora. Xa sei que algúns tedes alerxia a iso, peroreflexiónase moito mellor con lapis e papel. Mergulládevos no vosointerior e tentade de explicarvos ese tabú que só pertence ao vosomundo. Logo, se vos atrevedes, mo dades e falaremos del. De xeitoanónimo, claro. Non estades, en absoluto, na obriga de facelo.

- E cal é o seu tabú? –pregunta un alumno novo–. O profesor, JuliMartí, mirouno fite a fite. Fíxose un silencio mesto, tenso.

- O meu tabú é o azul. Xustamente ese azul que levas e que mefixo por os lentes. Se volves vir así non entrarás na clase nunca máis–dixo a secas, cortante–.

- Que carallo lle pasa co azul? –preguntou en voz baixa, por baixoo nariz, ao Manel Grau, o seu veciño de mesa–.

- Xssst, logo cho explico.Unha hora máis tarde, na cafetería de filoloxía, o rapaz novo

espetáballe ao Manel:- Quéresme explicar de vez que lle pasa a ese co azul?- Ven, entenderas iso moito mellor se apañas unha cousa

–contestoulle–. Manel levouse aquel parvo imprudente á bibliotecada facultade, e pediron un número atrasado da revista universitaria.

- Mira, hai un par de anos o Juli Martí veu a clase cunha láminae fixo unha pregunta aos alumnos. Despois, colleu un cabreo tangrande que, imaxino que para botar os demos do corpo, escribiu unconto e se lle ocorreu publicalo na revista da facultade, esta que vésaquí. Pero será mellor que a leas.

Rapsodia en azul

Aquel día estaba triste, Blue, como curiosamente chamábase taménen inglés a sensación de tristeira coincidindo coa cor. Era profesorde semiótica na universidade e xusto aquel día explicara aos alumnosque o mundo é un obxecto simbólico, que unha imaxe non é só unhaimaxe senón que pode ser tamén un símbolo e quitara aquel rectán-gulo azul do interior dunha cartolina branca e amosarállela, epreguntáralles que era aquilo. Ninguén soubera contestar. Ninguénquería pasar por imbécil. Ao remate preguntárallelo directamente aun, que dubidando e medio preguntando, declarara:

175

- Un rectángulo azul?- Ben, xa temos algunha cousa. Un rectángulo azul! –estoupara.

Moi ben, e a que se parece? –Silencio sepulcral–. Veña, a que separece? –Silencio de ultratumba–. Aquí xa se cabreou. Eu vouvosdicir a que se parece, máis ben vánvolo dicir os compañeiros do meufillo, que teñen dez anos. Fíxenlles a mesma pregunta esta mañá:parécese ao ceo, visto a través dunha fiestra, e a unha piscina, e aun caderno, e a unha porta, e mesmo a unha peixeira, e iso era o queeu quería explicarvos hoxe, os mecanismos de simbolización, desubstitución, o mecanismo das metáforas. Pero a vós as metáforasimpórtanvos unha merda! –Estaba cabreado. Non os entendía. Nono entendían. Non se entendían–. Facede os exercicios da páxina 123e reflexionade sobre os rectángulos azuis!

Xa ía noite, miraba o ceo azul escuro, a través da fiestra. Tiña unvaso de xenebra nas mans, daquela xenebra azul, a cor da xenebrae do ceo coincidían coa cor daquel rectángulo. Entón, sen saber porque asomouse á fiestra e mirou para abaixo. Dende o décimo terceiro,a piscina de abaixo víase coma un perfecto rectángulo azul, taménescuro. Sobre a superficie aboiaba un corpo. Entrou dentro, queríaesquecer aquilo e acendeu o televisor, pero estaba no canle do vídeoe outra vez apareceu aquel rectángulo azul. Acendeu o ordenadorque tamén tiña a pantalla azul. Aquela cor empurrábao cara abaixo.Foi ao ascensor, que, agora o notaba, tiña as portas azuis.

Ao chegar á piscina do edificio viu as luzadas azuis, intermitentes,da policía a través das reixas. Á beira da piscina, mollado, cunhacamisa azul, deitado había un alumno da facultade que casualmenteera veciño seu. Levaba unha nota no peto da camisa, pero estabaescrito con pluma e a auga borrara a tinta e agora non era máis cunrectángulo con manchas azuis. Sentiuse afundido, culpábel, a sombradaquel edificio, escuro, de trinta andares, planeaba ameazante,malfadada, por riba del. Ollou enriba e mirou para a súa fiestra, aluz estaba acendida. Quizá volvera a súa muller. Subiu. Estabaenormemente triste, infinitamente azul. Deu a comida aos peixes,que inocentes, ignorantes, nadaban mecanicamente dunha beira aoutra do seu rectángulo azul. Abriu o caderno de tapas azuis eescribiu esta historia.

Ao final da lectura, o rapaz novo guindoulle a revista e díxolle:- Ben, non é nada máis que un conto, non si? Un pouco azul por

demais para o meu gusto –dixo, tentando facerse o enxeñoso–.- Si, non era máis cun conto, pero un fillo de puta alumno seu,

un tipo que estaba máis raiado que unha leira de alcachofas, leunoe ocorréuselle que xa que el non tiña nada que facer neste mundo,

176

podía estragarlle a vida. Copiou o suicidio do conto, o único que nopapel do peto podíase ler perfectamente: Juli Martí, GRANDECABRÓN. A prensa botóuselle enriba, chamaron psicólogos,psiquiatras e articulistas do máis diverso pelame e puxérono a caerdun burro. No remate conseguiron que el se sentise culpábel e estivotodo un ano de baixa por depresión. Aínda segue en tratamento.

- E ti, como sabes todo iso?- Porque son veciño seu, eu era o protagonista ficticio do primeiro

conto. Ben, xa tes un tabú novo. Agora voume, eu tampouco soportoo azul.

177


Tere

sa C

osta

-Gra

mu

nt

(Barcelona, 1951). Escritora,graduada en Deseño gráfico.Fundadora da Asosiación de MujeresArtistas Som 7. Pulicou máis dunhavintena de libros, entre ensaios,relatos, poesía e prosa poética.

Destacan os seguintes títulos: Elvel de l’Harmonia (1991), premioDon 1990; La Porta Índia (1997);Noviluni a Washington (2001); Llibrede l’Amic (2002), La crisàlide (2002),El rostre del vent (2002); Sol ponent,sol ixent (2004); L’ull de Poliferm(2004), Flor Natural en los JuegosFlorales de la Pluma de Oro 2002, eSantuari grec (2005).

Xunto Oriol Pi de Cabanyes fixoa tradución da obra La veritablehistòria de la Lìdia de Cadaquése deEugeni d’Ors e tamén traduciu olibro Històries i llegendes de VictorBalaguer. Publicou artigos no xornalDiari de Vilanova, L’Eco de Sitges,El 3 de Vuit e a revista Bonart.

179

O sol vénlle de cara, oféndelle de xeito penoso os ollos. É o mesmosol inclemente, que deixa ferida, de aqueles días de verán pasadosen Cadaqués. Daquela Cecile tiña once anos e, levantando cun temorreverencial os ollos da area áspera e escura, buscaba sempre condesespero a ollada indiferente da nai que a abandonaba.

Hoxe, cara á praia de Port Lligat, lembra con toda exactitude ointento de estrangulamento perpetrado por Luís Buñuel contra asúa nai. Aínda ve a Buñuel coma un energúmeno, coma un posesoque se bota enriba dunha figura de cervo, ve os ollos que brillan, enestado salvaxe, uns ollos negros e inchados que lle dan arrepíos ámociña de once anos.

Aquela tarde o grupo de amigos andara a facer unha merendacampestre. Gala Éluard, a quen gustaba moito andar con pantalónscurtos, había días que estaba anoxada con Luís Buñuel porqueespallara aos catro ventos que a cousa que máis lle repugnaba daanatomía feminina eran unhas coxas delgadas, unhas coxas daquelasque non se tocan na parte interior senón que deseñan un espazo nomedio... Gala tiña esas coxas, e si dalgunha cousa estaba orgullosaera da harmonía do seu corpo, aquel corpo que tantas veces íaexaltar Dalí nas súas pinturas máis redondas.

A merenda transcorría placidamente cando de súpeto Luís Buñuelbrincou coma un sapo á gorxa de Gala encirrado polas imper-tinencias que aquela lle dedicaba con cinismo. O sapo botóuselleenriba coas gadoupas dun tigre co ánimo de esganala. A pequenaCécile púxose a berrar e berrar con espanto, berrou con todas asforzas até que o ogro botou a súa presa no chan. Este feito violento

Mamae, mamae, per que me deixaches?

Teresa Costa-Gramunt

180

e o sol de morte que lle cegaba as meniñas dos ollos eran as dúasúnicas cosas que Cécile lembraba da súa estadía estival en Cadaqués.

Violencia física, luz violenta e a sensación de violencia que llesupoñía o progresivo abandono da súa nai… Porque a partir doverán de 1929, Gala Eluard sería Gala Dalí, e de Cécile Eluard, dafilla que hoxe vai cara a Port Lligat, non querería saber máis nadatransgredindo así os arquetipos da nai coidadora e nutricia. Galasó foi maternal con Dalí e despois con aqueles folgazáns, aquelesamantes novos que de vella mercaba ao mesmo prezo que osmillonarios os cadros de Dalí. Cécile, a única filla de Gala, tiña sidoun accidente na súa vida; logo, noxo e esquecemento. Mentres ascomadres da veciñanza dirían, desaprobando: “ Como o paxaro quedeixa o niño, así a nai que abandona o seu cativo…”

Cara a Port Lligat, a Cécile cégaa a potente luz do sol. Pódesedicir que non ve nada, que anda ás apalpadelas coma se a guíase aluz dun faro opaco. Segue un impulso filial, desexa que o seu afectonon sabe se instintivo ou voluntario, penetre coma as augas dun ríono océano do amor materno. Cécile Eluard devece pola derradeiraaperta á nai que, segundo lle dixeron, está a morrerlle en Cadaqués.

Gala agoniza no seu cuarto. A historia de amor que empezaracoma un fastoso idilio entre un exaltado trobador e a súa altiva damarematou cun irado golpe de bastón. Malas linguas aseguran que foio pau de Dalí quen, meses atrás, fixo caer Gala polas escaleirasabaixo.

Cécile quere despedirse da nai, quere apertar a Gala, non seresigna ao que ela cre un inxustificado rexeitamento. Cando peta naporta da casa de Port Lligat que Gala compartiu durante máis decincuenta anos con ese tolo de Dalí, as pernas están a lle tremer. Nonsaca os lentes de vidros afumados, o branco do ceo e as paredescégana e cegan… É a mesma brancura horríbel que a traslada á luzmortal do setembro do vintenove, cando Gala a deixaba soíña nohotel de Cadaqués, unha criatura con febre, para andar a PortLligat con Dalí, para xogar con Dalí no xardín dos farallóns.

Gala agoniza no seu cuarto. Durante a estadía no hospital, cofémur rachado, Dalí ignorándoa, dedicouse a ler publicaciónscientíficas. Non quere saber nada da decadencia e da inminentemorte de Gala, que lle é o espello da súa propia decrepitude e morte.As consecuencias daquel accidente precipitaron Gala cara o seu final.O fermoso e inmortal corpo artístico de Gala agora está a podreceren arrepiantes pústulas.

De pe na entrada, Cécile espera con impaciencia que a deixenentrar. Leva os lentes de dó nas mans, que non sabe onde meter, e osnervios entorpécenlle os acenos máis elementais. O día é cálido, luz

181

de maio que tanto se asemella á luz daquel setembro da súa infanciadesolada!

Gala ten os ollos pechados, e non se sabe se é Dalí quen impideque Cécile vea a nai que a negou. Cando o criado volve das habi-tacións dos seus señores, di a Cécile que a súa nai non quere vela.Que nin no seu leito de morte Gala non quere o reencontro conCécile.

Cécile abanea, vacila, o seu espírito esmorece cando cruza, treme-licando ela toda, a porta da branca casa de Port Lligat. As bágoas,candentes como demos calcinándose na cacharela dun cadro doBosco, quéimanlle os ollos que ela agocha baixo os lentes de sol.Abatida, humillada, derrotada, desprezada, exclama berrando comaunha besta ferida e mirando cara arriba, cara á luz que cega: Mamae,mamae, por que me deixaches?

183


En

carn

a S

ant-

Cel

oni

(Tavernes de la Valldigna, la Safor,1959). Traductora-correctora dende haimáis dunha década na XeneralidadeValenciana. Publicou duas novelas, douslibros de contos, un feixe de relatos ecatro libros de poemas; traduciuconxuntamente a obra de dous poetasdaneses (Anne Marie Dinesen e ToveDitlevsen), e adaptou o poema épicofinlandés Kalevala de Elias Lönrot.

En canto a súa tarefa narrativa,recibiu varios premios no País Valencià;o premio Ciutat de Cullera, por Dotzecontes i una nota necrològica (1985); o premio Joanot Martorell, porSiamangorina (1986), o premio Vila dePuçol, por Guarda’t dels jocs del destí(2005), entre outros. Foi finalista noCuitat de Torrent, ca obra Al cor, laquimereta (2002). É coautora de douslibros de linguaxe, e recibiu unha axudada Institució de les Lletres Catalanespara traducir a obra de T.S. GueulleteEls mil i un quarts d’hora (2002).

185

Antes da última comida, decidín deixarme de lerias e afrontar o queeu son, malia non ter vomitado ningún bocado dende que o meuderradeiro e postremo amor me descubrise a ledicia de abrir cosbeizos as rubicundas carnes dun mixilón (Mytilus edulis) –taméndito “mexillón” noutros lugares–, e me aprendese a convivir coacomida doutro xeito, pasando de lambona compulsiva a sibaritaimpenitente, Confésoo, eu son bulímica e a bulimia é un estadoimperfectivo: unha vez que xa a gustaches, corres sempre o perigode volver caer nela. Son bulímica como outros son e serán alco-hólicos, drogadictos, fumadores ou sexofilos.

O principio dos bens e dos danos tivo lugar ao remate dunhainexistente adolescencia. Coñecía o sexo en solitario, si, pero nonsabía que era o amor, e o primeiro amor estivo a piques de matarmede inanición. Aínda que eu non era ningunha farturenta, empecei acomer para matar a fame das tripas, cando o que en realidade queríaera botala do corazón, tentar de encher o baleiro que, como un pozosen fondo, pedíame saciar o insaciábel –algo tan imposíbel comopretender enchoupar o deserto a base de bágoas–: prefería máismorrer de fartura que non de fame.

Ao cabo de seis meses, o meu esqueleto soportaba trinta quilosde mais e, con tanta humanidade sobrante, o meu soño era que unhatenia solitaria se apoderase de min para poder ser un enchedoiro senengordar. Á falta de tenia, intelixencia.

Lembro á perfección o ritual de descenso ao averno: erguerse damesa abaneando pola excesiva inxestión de bocados e de grolos e irliteralmente de cabeza ao servizo. Pechar a porta –mesmo sabendoque estás soa– botar o pasador e abrir a billa para amortecer, co sonda auga, o ruído ronco e espasmódico dos arquexos; poñerte dexeonllos diante da latrina, como para facerte perdoar por un deusmudo e xordo e, poñéndote o furabolos e o corazón até provocar ais

Averno e edén

Encarna Sant-Celoni i Verger

186

na epiglotes, presentarlle a ofrenda cotiá. Inda sentes agora comopetan na porta con insistencia e as voces que che din a berros quesaias dunha vez.

Chegou un momento no que o paraíso non compensaba o infernoda baleirada e tiven que mudar as regras do xogo para poder entrarao edén de cando en vez sen sufrir os inconvenientes eses, sobre todoo feito de que a erosión producida polas constantes secreciónsgástricas do estómago, para dixerir aquilo que agora era agora nonera, roese os dentes moito mais de presa, e así, durante dez anos, osexo chegou a ser o sucedáneo do amor e viceversa… Até que acoñecín e aprendín a transformar a larpeirada en sensualidade, comoexaminar polo miúdo a nervadura de cada folla de cada pola en vezda teima de contemplar a fraga enteira cunha ollada.

Ben, teño encargado un menú especial para catro na empresa decatering máis exquisita de Valencia, deben estar a piques de pechare gustaríame deixalo todo listo para ter o honor de engulir como épreciso tan bo manxar.

Deixo dito, cunha total capacidade mental e legal, que, caso deque me atopen con vida, non me limpen o estómago nin me reanimende xeito ningún. Despois de tantos anos sen recaídas malia asaudade, quero morrer como non vivín: absolutamente e textua-lmente farta. Así, cando chegue á fin, volverei a ser quen era enhomenaxe a el: lambona turrei del e lambona quero morrer.

E como colofón, un fragmento da rareza gastronómica que memudou a vida : a mellor maneira, teño para min, de degustar unsmixilóns ao vapor.

O segredo para que o mixilón estea ao punto e non pareza unaanaco de goma sen gusto é deixar que non coza moito, o vapor xustoten que aloumiñalo de vagar, unha e outra vez, até que o músculoabdutor se escorde, se afrouxe da valva e se entreabra amosando,orgulloso, unha suculenta polpa central de cor rosado case trans-parente que se inza, abondo, e se engruñe ao mesmo momento dei-xando ao descuberto os repregamentos internos e un botonciño negroprecedido dunha barbadela filamentosa. Entón, cunha man, hai quecoller a cuncha chea e, pola parte alombada, chuchar os zumes senvergonza; logo, coa outra man hai que agarralo facendo pinza polospeliños até liberalo do músculo de marfil, metelo na boca e suxei-tándoo con firmeza cos dentes incisivos, estarricalo con lixeireza,sen ferilo aínda. E, por fin, lambelo, remexendo coa lingua no seuinterior cheo de zume para degustar as súas texturas e a diferenteconsistencia antes de mastigala, e engulir as súas partes.

187


Ram

on S

olso

na

(Barcelona, 1950). Licenciado enFiloloxía Románica e Hispánica polaUniversidade de Barcelona. Levamáis de dúas décadas adicadas áensinanza secundaria e á literatura.Publicou as novelas Figures decalidoscopi (1989), Les horesdetingudes (1993), DG (1998), Notornarem mai més (1999) e Líniablava (2004).En 1994 recibiu os premios CríticaSerra d’Or, Prudenci Bertrana eLletra d’Or pola súa novela Leshores detingudes. Escribiu os librosde relatos Llibreta de vacances(1991) e Cementiri de butxaca(2006). Colabora en xornais e radio,e escribe guións para telefilmes.

189

No colexio dos hermanos fixéronme saber de corrido os afluentespola dereita e pola esquerda dos ríos de España, os verbos latinosdepoñentes, os doce fillos de Xacob, o poema “Con diez cañones porbanda…” Non lembro nada de todo iso, pero non esquecerei nuncaos inimigos do home.

O hermano Bartolomé preparábanos para facer a primeiracomuñón meténdonos o catecismo na cachola a golpes de mallomemorístico. Repetiamos e repetiamos preceptos abstrusos e palabrasincomprensibles que o hermano Bartolomé non se preocupaba detraducir á linguaxe infantil. A súa única obsesión era afastarnos dosinimigos do home, a saber: mundo, demonio y carne.

“De los tres, la carne es el peor de todos”, repetía cunha voz tru-culenta que daba medo. Tanto, que eu non daba preguntado nada.Quería saber por que a carne era pecado e non o era o peixe ou ochocolate. Na casa, miraba para a carne e para o polo asados quefacía a nai e non sabía ver perigo ningún para a miña alma. Mais eucría as palabras do hermano Bartolomé e dábame arrepío que meuspais, que eran uns católicos moi estritos, non tiveran ningúnescrúpulo en inducirme a min e aos meus irmáns a metermos o ini-migo na boca.

Un día pregunteille ao confesor que era o pecado da carne.Saíume de xeito espontáneo e con moita naturalidade, porque meparecía que o confesor do colexio era a persoa idónea para expli-carmo. Pero foi un erro de cálculo. Non contaba que a resposta íaser case violenta en forma de sermón sobre os sufrimentos de Deuspolos nosos pecados mortais e os retorzóns da alma nas chamaseternas do inferno. E insistiu en que non cedese á curiosidade, porque

A tentación da carne

Ramon Solsona

190

a curiosidade leva aos malos pensamentos e os malos pensamentosfan caer na tentación da carne. Eu esta parte si que a entendía,porque a min a carne tentábame.

Fronte a un arroz con coello, por exemplo, os malos pensamentosdicíanme: “Cómelle unha perna, cómella! “. Pero eu resistía conheroísmo e, aínda que meus pais me esixisen con berros e losqueadasque comese todo, eu afastaba os anacos de coello e rezaba mental-mente nosopais e avemarías para non caer na tentación. Teño queconfesar que soportaba os castigos e os lapotes coa ledicia interiordo martirio e cheguei a me convencer que ía facer carreira de santo.

Con todo e con iso a miña santidade era intermitente, porquemalia as ameazas do confesor cedín á curiosidade e pescudei polavía extrarelixiosa. Tentei a sorte cuns mangallóns, alumnos daquelesque na clase non saben nada, pero que na rúa son unha enciclopediada vida. Pregunteilles sen reviravoltas, como se fose una conversaentre iguais, que cousa era a tentación da carne. Non esperaba queme pedisen un contrasinal de acceso ao coñecemento. Preguntáronme:”Sabes que quere dicir foder?” Desconcertado, imitando que eu erados seus, díxenlles: “Si pero agora non me lembro”. Escacharon coarisa e eu fiquei sen resposta e con outro interrogante para resolver.

Cometín a inxenuidade de preguntarllo á nai: “Que quere dicirfoder?” A resposta foi dobre, de palabra e de obra. Mentres me dabaunha labazada na meixela, volvíame a deixar pampo con outrapregunta :”Iso te aprenden no colexio?”

A miña enleada mental era maiúscula. Volvíame tolo buscando arelación entre os pratos de carne e unha cousa á que chamaban fodere que ninguén me quería dicir que era.

Achegábase o día da primeira comuñón. Sen abandonar a músicado catecismo recitado ao pé da letra, o hermano Bartolomé empezoua instruírnos nos detalles técnicos do ritual. Houbo un que eurelacionei axiña coa tentación da carne. Tratábase de non tocar ahostia cos dentes, porque a carne do Noso Señor tiñas que tragalaenteira, sen mastigala. Eu púxeno en práctica decontado. Pensabaque o misteriosísimo misterio da carne era o da hostia consagrada:a carne era Deus e tiñas que engulila toda dun golpe coma secomungases.

Así que na casa volvín comer carne e meus pais deixaron decastigarme, Pero non esquecían reprenderme. “ Mastiga ben”,dicíanme. Eu facía ver que mastigaba e tragaba os cachos enteirosco convencemento que seguía ao detalle as instrucións do hermanoBartolomé. Até que un día púxenme vermello coma un tomate. Tiñaunha pelota de carne na gorxa que non subía nin baixaba.Afogábame, faltábame o aire e , mentres eu pedía auxilio con acenos

191

de desesperación, meus pais e meus irmáns reaccionaban condesacougo e dábanme ordes contraditorias: “Anda! Chouta! Senta!Bebe auga! Vomita! Respira fondo !”.

Lembro aquel episodio de maneira confusa, quitado da convicciónque morría. Dou por boa a secuencia dos feitos que se perpetúa namemoria familiar, segundo a cal meu pai deume un golpe tan fortenas costas que me fixo cuspir a pelota de carne até a outra beira damesa. Tamén din que eu choraba con desconsolo porque tocara acarne cos dentes.

Logo de liberarme do nó case mortal, meus pais leváronme a casado doutor Gelpí para que me dese unha ollada. Alí empecei a ver aluz. Aquel señor venerábel con bata branca que miraba por riba doslentes visitoume e, despois de facerme algunhas preguntas, descubriuo irracional desvarío en que se convertera o meu adoutrinamentorelixioso. Colleume a soas e aclaroume que a tentación da carne nontiña nada que ver co polo nin coa tenreira, senón cos bicos que sefacían os homes e as mulleres. Eu aproveitei aquela oportunidadeinesperada para soltar con ansiedade a pregunta que me queimabapor dentro: “E que quere dicir foder?”. Prometeu que mo ía explicarcando tivera feito a primeira comuñón, pero non me levaron nuncamais a casa do doutor Gelpí e tiven que esperar que a vida meaprendese aquilo que o colexio me negaba.

Cando fun maior dabondo para sacarme de riba o abafo doshermanos, foi como cuspir todos os medos que me afogaban o xuízoe unha vez liberado, convertín a tentación da carne nun deporte. Enon só no sentido sexual. Vingueime daquela época de privaciónsabsurdas comendo grandes cantidades de carne, pouco feita, casecrúa, vermella coma unha herexía sanguinaria.

Pero as reviravoltas da vida son imprevisíbeis e sempre hai unhermano Bartolomé de garda para amolarche a festa. Refírome ámiña muller, que é unha vexetariana militante. Para ela a carnetamén é o peor dos inimigos do home e pretende adoutrinarmelembrando a cada paso a maldade das toxinas, a extrema fraxilidadedo aparello dixestivo, o lixo químico que come o gando, a harmoníaecolóxica entre as persoas e a natureza…

Para que non haxa porfías, prefiro me abster de comer carnediante dela. Se nunha cea de amigos un pide unha perna de año aoforno e outro un pato con peras, eu sinto a chamada da carne comoa sentía canda neno: “Cómelle unha perna, cómella!”. Non o fago,pero resistir non ten ningún mérito. A mirada inquisitiva da miñamuller, chea de toxinas e pesticidas, sácame as ganas de comer.

Agora, con todo, non vivo a tentación da carne co desacougo dosanos infantís. Pola contra, estou afeito á dobre vida de carnívoro

192

vexetal clandestino. Na casa vou recto coma unha candea vexetal,pero sempre que podo doume como agasallo un filete de catro dedosde grosor. É unha gloria celestial que o hermano Bartolomé non tiñaprevisto. Seguramente é o segredo da miña felicidade. �

Tabua

ITZULTZAILEAK

• katalanetik euskarara, ponentziak: Idoia Gillenea, Xabi Strubell; ipuinak: Maria Teresa Gonzalez Esnal, Xabi Strubell

• galegotik euskarara, Iratxe Retolaza

Tabuak Iruñan

Galeusca honekin batera, Cook kapitaina zenak HegoaldekoItsasoetan aurkitu zituen tabuak munduan zehar barreiatu osteanlehorreratu berri dira Euskal Herriko hiriburu zaharrean.

Polinesiar hizkuntzek, bere txikitasunean, munduko mintzairaguztietara emaniko oparia dugu tabua. Kultura jakin bateandebekua dena adierazi egiten dugu tabua aipatuaz:

giza harreman arriskutsuak, begiz jotako ekintzak edo jakilanjerosak…

Baina pertsonak edo gauzak ere tabu bihur daitezke. Edotahitzak… eta hizkuntzak.

Dagoneko duela mende t´erdia (1856an) Moravian jaiotakoSigmund Freud mediku-idazleak Totem eta Tabua saiakera 1912anargitaratu zuenean, gizabanakoen antzera, gizarteen sufrikarioaaztertzeko eta bideratzeko gakoak eman nahi izan zituen tabuaerabiliz. Tokian tokiko gizadietan zerk eragiten duen izua, minanahiz lotsa eta zeren bidez ezabatu eta ahaztu egiten den huraezagutarazteko baliagarri suertatu zitzaion tabua kontzeptua.

Horrela ekarri nahi dugu guk Galeuscara. Gure literaturaeginkizunetan zentsura eta galgak nabarmentzeko, kultur ikerketanlagungarri izan dadin.

Tabuak gure idazkietan eta gai tabuak. Politikan, afektibitateanzein estetikan. Haiek guztiak behar bezala arakatzeko bildu garaidazle katalanak, galegoak eta euskaldunak Iruña berrian non,zaharrean ez bezala, jatorrizko hizkuntzaren erabilera egun, ia tabubihurtu duten.

Literatura dela medio, ezkutatutako tabuak agertarazteko etabarreiatutakoak barregarri uzteko. Horra XXIII. Galeusca honenhelburua. Hona hemen, beraz, horretarako izkiriatutakoa.

Fito Rodriguez Euskal Idazleen Elkarteko Lehendakaria

199

Tabua

Cam

ilo

Fra

nco

Kazetaria eta antzerki kritikaria da, honakoarrazoi hauengatik: “Deus egin gabe ezegoteagatik, eta egiten ikasi nituen gauzakdirelako, kito, eta bati behatzen egotekoaukera ematen dioten lanbideak direlako erebai, eta dirua ere kobratu egin daitekeelakohaien bidez, batzuetan”. Ourensen jaioa1963an, argitaratuak ditu A lúa no cénit eoutros textos (Edicións do Castro) eta EnMalos Pasos (Xerais) liburuak. Berezikigustukoa du bere artikulu bati jarri zionizenburua: “Todo o que os académicos diránsobre Blanco Amor”.

Camilo Francok ironiaz begiratzen diomunduari, ironia du bere lantresna nagusia.“Ironia etorkizuneko lirika da. Ironia, besteezer baino lehen, begiratzeko modua da.Distantziari neurria hartzeko balio du, bainagauzen funtsa ikusten laguntzen du, eta haiekzentzuzko tokian lekutzen ere bai. Autokritikamodu bat da, hortaz, iraultzailea.Instituzionalizazioaren kontra prebenitzen du,beraz, oso espresiobide argia da. Baitabarregarri geratzeko beldurraren kontrakoantidotoa ere da”.

201

Neure irakurketa iniziatikoen artean ez da behin ere egon MargaretMead-en liburu hura, mendebaldeko kulturaren gauzarik bikai-nenekin klaserik erdeinatuenak ilustratzeko helburua zuen sail batenporrotaren ondoren, kioskoetatik erretiraturiko merkealdi batean erosinuena. Inork, sekula, ez diogunez uzten iritzi bat sortzeari, nahiz etahau dokumentatugabea izan, liburu honetaz egindako irakurketabakarraren ondoren, hau da, titulua irakurri ondoren, Nerabezaroa,sexua eta kultura Samoan, honako hau ondorioztatu nuen, hau da,utopiaren aitzinatzea zela. Zerbait gehiago ere ondorioztatu nuen, etakontrajartzea zela eta, are ikusgarriagoa zena: kultura hartakonerabeek ez zuten masturbatzeko beharrik. Ikuspuntu literariotikdedukzio apartekoa izan zen eta ikaragarria ikuspuntu zientifikotikikusia. Munduaren alde honetan, ni neu, neure gizarte-klase gehie-naren modura, eskulanetara kondenaturik nengoen.

Dedukzioaren apartekotasuna irakurketa bi irakurketa-egoerekindu zerikusia: lehenik, hura gizarte sexuala zela ondorioztatu izana,bakar-bakarrik egileak izenburuan sexu hitza sartzea erabakizuelako. Hau da, sexua agerikoa zuten. Bigarren auzia, bistakoadena, ordurako jada nik neuk ez nuen masturbazioa (neurea) prak-tika sexualtzat hartzen.

Hain laidoztaturiko liburuaren zenbait edizioetan izenburuansexua agertzen ez zela ohartu nintzen, eta emakumeak kotxe-iragarkietan protagonista hain sarri izatea ulertu nuen. Era berean,bestelako kontu batzuk ere ulertzen hasi nintzen, nahiz etahorietariko bat ere ez izan erabilgarriegia. Batetik, badagoela gizarteprozesu bat lehenik argumentu baten inguruan horma bat eratzenduena gerora bitarteko erakargarri egiteko, ez dakit planifikatua

Tabua eta topikoa

Camilo Franco

202

ote den edo intuitiboa, baina jakin badakit eraginkorra dena.Sexuarekin gertatzen da. Erotismo eta pornografiaren artekodiferentzia ezagutzen dutela esaten dutenen arteko muga inozoarekingertatzen da. Baina sexua, behingoz, erraza da. Gizarteak ekitekomodu hori errepikatzen du behin eta berriz hotsandiko gauzekin etaaskatasunak adinako literatura sortzen dutenak.

Horregatik, beharbada, tabu hitza sexuarenetik bereizteari ekinnion, eta gizarteak oso sotilak ez diren edo arbuiagarriak moldee-tan jarrerak errepikatu egiten dituela ohartu nintzen, eta desiraga-rria den edo hobeak egiten gaituen zer edo zer aise mugitzen denean,gutxi disimulaturiko errepresio eta mezu subliminalen jolasaren mu-gimendua abian jartzen da, desiragarriaren estadio horretara helgaitezkeela esaten diguna, baina inolaz ere bide logiko edo zuzenaerabiliz. Eta hauxe gizarte kapitalista denez, orain formaren gehien-goa komertziala da. Merkatalgune batean dirua xahutzea tabuariaurre egiteko modu bat da. Merkatuari egokiena zaion modua.

Errebelazioaren beste une batean gizarte hau jatortxu-demokratadela. Ondo moldatzearen leihaketa hedaturik dago, hain hedaturik,gainera, mende-amaierako doktrina politiko bilakatu dela: aldartea.Etengabeko silogismo hauek ageriko kontu batera eraman beharkogintuzkete. Tabuak ezin du gaur egun funtzionatu apaiz buruberohaien garaietan bezala, ez-egiteagatik emakumeak ziren pekatariziren eta pentsamendutik haratago joatearren gizonak pekatari ziren.Tabuak ezin du gaur egun izan osagai sexual esturik trantsiziokoaldizkari guztiak elikatu zituena, Interviutik hasi eta Penthouseraino,Libetik igaroz. Tabu horrek ez luke gaur egun jendea Perpiñaneraeramango, izan ere, nerabe batek testu-liburu batean giza-ugalketarenekintza bera nolakoa den irakur dezakeen unetik ez dago heltzekogai den libidorik.

Tabuaren mekanismoek zuzentzeko zeregina dute. Ostra batenbarruko perlak sortu bezala eratzeko joera dute: bada eragozpen deneremu bat eta kapa baten bitartez estaltzen da, eta nolabait, fantasiazizan daiteke. Ezintasunez biltzen du. Izendatzeko ezintasuna, haren-gan eragiteko ezintasunaz. Tabua ezartzen duenak argiki ez du gizanatura onartu nahi. Hau bada eztabaidatu beharreko gaia, izan ere,gizakiaren jatorri jainkotiarrean intentsitate handienaz sinesten dutenhaiek erabakitzen baitituzte tabuak mendebaldean. Horregatikizango da, haien sinesmenetan duten fedearengatik, ez dutelagizakian sinesten espezie-animalia modura eta ez dutela sinestenharen jokaeraren halabeharrezkotasunean. Tabu bat ezartzen duenedozein gizartek, egunen batean gainditu egingo delako ziurtsun osoaizan dezake. Nolabait, tabua fantasiaren biribilgunea da. Buelta batematera behartzen gaitu, gauzetara erdigunetik ez hurbiltzera, eta

203

beharbada giro literario handietan amaituko duten filigranak egiterabehartzen gaitu. Azken batean, tabua zentsura den neurrian, zenbaitidazlek esaerak alde batera uzteko balio du edota zinegileari elipsibat eginarazten dio, probintzia-kasino batean berrogeitamar bat urteberanduago zinezale guztiek aipa dezaten.

Iraganak harrapatu nau. Baina, iragana ere bada tabu bat,oraindik ere familia galego askotan ezin da konfiantzaz hitz eginiraganaz. Orainean berriro ere, kontua ez da identifikatzea nireaitona berotu egiten zuten tabuak, gaizki sendotu direnak, baiziketa gaur egungo gizartearen tabuak zeintzuk diren jakitea. Ez dakontua mitologia sexual kristauetik jasoritako haiek aztertzea, ez etanazional-katolizismoak oso ageriki ezarritako haiek aztertzea ere.Gela honetatik kanpo zarata egiten duen gizartean indarrean daudentabuak zeintzuk diren jakitea litzateke primerakoa. Komunikabieetanindarrean dauden tabuak, idazle organikoen sasiegietan gordetzendiren tabuak, eta oraindik ere hastapenetan badira ere eskoletan askedabiltzan tabuak aztertzea. Izan badira, ziur.

Garaiak erori egiten dira eta tabuak eraldatu. Ez dira desagertzengizarte kontrolerako lanbesa baitira. Indarkeria bezala. Baina,indarkeria findu egiten bada, zergatik tabuak ez dira moldezaldatuko. Orain, noski, gizarte batean gaude, mendebaldekoa,zibilizatu sentitzen dena eta egunez egun baita zibilizatzaile ere.Gizarte eroso bati beharbada tabu erlaxatu eta axolagabea dagokio.Tabu biguna arratsaldeko seitan zinera doan gizarte bati dagokiontamainakoa.

Atzera egin, eta tabua esan ezin dena dela pentsatzen badugu,adierazi gabekoa, eta gaur egun adierazten ez dena bilatzeari eki-ten badiogu, aurrerakoitasun kapa batez estaliriko ehundaka argu-menturekin egingo dugu topo. Hitza ukatzen duten argumentuakdira, isiltasuna zuhurtzia dela ohartarazteko, entzuleak kontuanhartu behar direla eta are gehiago, badira hainbat argumentu pu-blikoki tratatzeko egokiak ez direnak. Tabua, beraz. Beharbada tes-tuinguruaren araberakoak, aldakorrak, azalekoak. Gorputz sozialarenperspektiba publikoari dagozkion adjetiboak dira. Profil baxuko ta-bua. Bada elkarrekikotasun bat, baina ez dakit agerikoa ote den: en-tzun nahi ez duen gizarte batentzat esan ezin diren gauzen ingurukotabua perfektua da.

Transferentziak haratago eraman beharko gintuzke, jada autobusgeltokirik ia ez dagoen leku batera. Zentzu askotan, izan ere, tabuareneraikuntza prozesu nekoso bezain pedagogikoa da, eta ekoizleentzatpena da halako esfortzua galtzen uztea. Beharbada horregatik azkenaldiko tabuetan bada jokaera berri bat. Zenbait hitz hautatu debekatuordez, molde berriek espazio sozialak haien antonimoez betetzea

204

aholkatzen digute. Propaganda sozialdemokrataren arrakasta.Mintzagaia aldatu delako itxura eman dezake, baina egiatantopikoaren sorkuntza da. Dependentzia mediatiko handia duen gizartebatean jario handiz mugitzen den likidoa da topikoa. Baina, egungotabua, garaikide zaiguna, espazio paradogiko batean sortzen da.Tabua gaur egun topikoari kontrajartzea da, dibertimendu lanabesmodura kilimak egitean datza, haren fikziozko izaera azalaraztea edomakina derrigortzea egunero-egunero baieztapentzat hartzen direnhainbat adierazpenetan egokitzat zer dagoen hauteman dezagun,haien enuntziatuetan arrazoizko ezer ez dagoela. Gaur egun inoizbaino gehiago borrokatu behar da tabuaren kontra, izan ere, lehendebekaturikoa izendatzearekin nahikoa bazen ere, orain korrontearenaurka arrazoitzen ibili behar da, kontatu dizkiguten gauzak horrelaez direla demostratu ahal izateko. Tabua itxurak gordezeko arma da.Mundu guztia al dago itxurak gordetzearen aurka?

Zerrendatzeko gogoz zenbait tabu aipa genitzake. Hauek aipatuohi direnean, entzuleen artean gaitzespen keinuak sortzen dira: ezdago nobela handirik behar duen literaturarik. Txekhov Joyce bainomodernoagoa da. Gizakia animalia espeziea da. Espezieak aurreraegin du gehiago teknologikoki kulturalki baino. Buru argien arteansortu ohi den nahastea, uste dutenak aurrerapen teknikoa aurre-rabide modu bat dela. Ez konturatzea txinpantze batek metrailetabatez tiro egiteko ahalmena duela edo moralki erabiltzeko baimenaeman duela, eta kontsekuente izatea. Ez onartzea egun asko etaaskotan ez gabiltzala txinpantzeak baino gorago nahiz eta punteriahobea izan. Bada gehiagorik. Bertako kolorekoren bat aipatzekotannaiz Baina, ez dakit. Ez dakit Nafarroa Euskal Herriko partedenentz, baina pentsatzen dut hau aipatze hutsa tabua izango delazentzu batean edo bestean entzuleen arabera.

205

Tabu ideologikoa

Bie

ito

Igle

sias

1957an jaio zen Ourensen. Hiri honetan bizi izanzen, Coles-eko udalerrian (aiton-amonekingurasoak Suitzara emigratu zutenean) etaKonpostelan, eta bertan Geografia eta Historianlizentziatu egin zen eta gaur egun Hizkuntza etaLiteratura galegoaren katedratiko dabil. Ezkernazionalistan militatu zuen, beste zenbaitegilerekin egindako saiakera batean bildurikoesperientzia (Catro ensaios sobre o nacionalismo deesquerda). Itzulpenean jardun izan da (SherlockHolmes bibliotekaren bederatzi ale) eta baitazutabegintzari ere, La Voz, A Nosa Terra eta gauregun Tempos Novos eta El Correo Gallegoegunkarietan. Saria eman zioten jardun honi esker,Blanco-Torres kazetari saria hain zuzen ere (Barcosa piquen biltzen du haren artikuluetariko zenbait).

Haren bibliografia aipagarriena narratibarenarlokoa da: Vento de seda (nobela, 1990), Aventuraen Nassau (relatos eróticos, 1991), Miss Ourense(relatos policiais, 1992), Bajo las más bellas estrellas(nobela, Ciudad de Salamanca saria, 1998), O mellorfrancés de Barcelona (narrazioak, Kritika galegoarensaria, 2000), A vida apoteósica (nobela, 2001), A noitedas cabras do aire (nobela, haur eta gazte literaturakoMerlin saria, 1999), A historia escríbese de noite(nobela, García Barros saria, 2001), Amor e músicalixeira (narrazioak, 2004).

207

Tabu ideologikoari buruzko orrialde batzuk idazteko enkarguak ezerbaino lehen haiek identifikatzea dakar, izan ere, azken muturrean,tabu guztiek erantzuten baitiote eufemismoak sortzen dituen debekuideologiko bati, Da Silva Correiak honela sailkatzen dituena:

a) Superstizio eta pietateari dagozkion eufemismoakb) Garbitasun eta lotsari dagozkion eufemismoakc) Samurtasun eta errespetuari dagozkion eufemismoakd) Zuhurtzia eta megalomaniari dagozkion eufemismoak

Honela, beraz, itzulinguru linguistikoen oinarrian dauden ta-buak batez ere eremu erlijiosoari, sexualari, hierarkia sozialari da-gozkio, eta itxurakeria defentsiboaren ondorio dira. Hitzarenjatorrizko zentzuan –polinesiar indigenen artean– eta Freud etaMircea Eliaderen azterketan arabera, tabua terrore kosmikoarekin,indar misteriotsuekin, sakratuarekin, kezkagarriarekin, arrisku-tsuarekin, debekatuaren eta ez-garbiarekin baliokidetzen da; esan-dakoarenganako maitasun eta gorrotoaren arteko borrokapsikologikoak dakarren anbibalentzia afektikoa (bertsio freudia-rra); zoritxarrekoa izan daitekeen haustura ontologikoa (Eliaderenikuspegia). Ikuskera hau beharbada gaur egun ere indarrean da-go, jatorrizko mitoekin batera, munduaren parte handi batean –nos-ki, geografia maometarrean– eta baita mendebaldeko eremuan ereedadetuen artean eta nekazal giroan. Baina lehen mundua deitu-riko masa-gizartean indarra galdu du hierofaniak gainbehera eto-rri diren neurrian. Nire ustean, tabu sexualak tabu erlijiosoaren zoribera izan du. Camusek jada, Jausialdia-n, gure garaiko tonu eta

Polinesiar hondarrak

Bieito Iglesias

208

egoera definitu zuen hitz argiekin: “Gizaki garaikideak? Larrutanegiten du eta egunkariak irakurtzen”. Lehenxeago honela esanazuen Baudelairek: “Masen erlijioa kopulatzea da”. Hartara, natu-raz gaindiko debekua edo debeku sexuala baztertuz, beharbada po-litika genuke, gure artean ideologia deabruturiko ideologiak badirelaonartuz gero (gogora dezagun deabruari erreferentzia egiteko ho-nako eufemismo hauek erabili ohi direla: diaño, Perello, maligno…).

Suposizio hori baiezta dezakegu, baina jarraian tabu horienerlatibismoa agerian utziko dugu. Nekazal giroan materiaeskatologikoari dagozkion debekuak gutxiago dira hirian baino,halaber, hirian tabu sozialak pisu handiagoa du, eta hartara,ideologiekin ere beharrezkoa da testuinguru kultural eta politikoakbereiztea. Komunismoa “kezkagarria, arriskutsua eta debekatua”kontsideratua izan zen hamarkada luzetan EEBBetan gaur eguneraarte, baina Europa mendebaldarrean izen eta ideia ofizial horiekzituzten alderdi legalizatuak bazeuden. Bestalde, iparramerikakofeminismoaren ikuskera zenbait (sexuen bereizketa proposatzenduen hori, erekzioa bera erasotzat duena, eta abar) europear giroaurrerakoietan “eskandaluzko”-a litzateke. Sezesionismo nazionala,jada ez sexuala, aipatzeak eremu espainolean ezinegona eragitendu; baina onartu egin zen sobietar inperioaren inplosioan edoYugoslabia zen horretan iskanbila gehiegirik gabe. Ezarritakosistemak, demostratu duen bezala, badu disidentziak berreskuratueta irensteko gaitasun ikaragarria, eta altxamendurako bideakestuak dirudite. Horixe ez da aitzakia ardura zibikoak eta filadelfiaalde batera uzteko, hau da, zapalduen arteko funtsezko anaitasuneta enpatia.

Galarazitako ideologien katalogoa egin beharrean, izan ere,testuinguruaren araberakoak dira eta espazio geopolitiko aldakorrenaraberakoak dira, transbersalak iruditzen zaizkigun tabuakaztertuko ditugu, edo bestela esanda, mundualizazio komertzialarenedo kapitalismo dibertentearen gizartean orokorrak diren tabuakaipatuko ditut:

1. Denboraren obra

Primitiboak denboraren obraz, dekadentziaz eta iraungitzeazosatu egiten ziren, haien mundua berritzen zuten erritu mitikoenbitartez, hasiera ororen prestigioari aldarri eginez. Ibai bateanbainua hartzearekin eta erropa zaharrak uren isurietanmurgiltzearekin nahikoa zen. Garaikideek euskarripean gordetzendute burua edo edozein oroipen desagerrarazteko kirurgiara jotzendute.

209

Gaitzaren loreak-en irakurketa, hemeretzigarren mendekoParisetik –garai hartako megapolis bakarra Londresetik batera–flâneur baudelairtarrak eginiko ibilaldia, hiri handiak eta idio-sinkrasiak funtsezko aldaketa hau ekarri zuten unea zehazten la-guntzen digu: hitzetik irudira, oroimenetik sentsaziora. Oinezkoezezagunak begiratu egiten du, baina ez du gainerakoekin hitzikegiten (gehienera jota, irudimenezko biografiak asma ditzake, Poe-ren Jendetza arteko gizona-ren modura, lubakia den kafetegitik jen-detzaren voyeur bilakatua); besteak itxuragatik epaitzen ditu, frogafisikoetan oinarrituriko zentzumenen sententzia da eta ibilaldietangurutzatzen dituenen iragana, oroitzapenen errepertorioa, ez duezagutzen –hau da, identitatea–. Hiria, onera eta txarrera, espazio-ak denbora garaitu izanaren errepresentazioa da.

Merkatu kapitalistak (salmenten iraungitze datan, kultur joeraeta modetan oinarritutakoa, eta altzari finkoen nahiz apaletanhamabost egun baino gehiago dauden liburuen etsai dena) muturreraeraman duen memoriaren ezkutatzeak zenbait tabu dakartza, esatebaterako, heriotzarena edo zahartzearena. Herbert Marcuse-khonako hau idatzi zuen Eros eta zibilizazioa-n: “Gizakia angustiarikgabe hil daiteke maite duena miseriaz eta ahanzturaz babesturikdagoela baldin badaki”. Egiteko honetaz arduratzen dira egunzenbait gremio profesional: ehorzte-industriako peritoak etaheriotza-tasa katastrofikoak egon diren lekuetara autoritateekbidaliko psikologo adituak, zendurikoen senitartekoei– adierazpentekniko ordainezina, aditua– oinazearen elaborazioan laguntzekozeregina dutenak. Denboraren aurkako borroka temps retrouvé-ren(Proust) artistek gidatu zuten, eta baita iraultzaileek ere: “Klaseiraultzaileei dagokie historiaren jarraikortasuna urratzeko desira.Kontzientzia honek Uztaileko Iraultzan bere burua baieztatu eginzuen. Lehen borroka eguneko arratsaldean, leku askotan, aldi bereanbaina independienteki, Pariseko dorreetako erlojuen aurka tiro eginzen” (Walter Benjamin). Gaur egun, guda hori merkatuak egiten dubetiereko gaztetasunaren promesa eginez (gaztekeria), iraganarekinloturarik ez duten publikoei zuzentzeko beharrarekin, azken batean,iraganari loturikoek kontsumoaren abiadurarako oztopo dira etamoden zikloak eteten dituzte, hau da, data finkoa duten heriotzak,udaberri-uda eta udazken-negu hain zuzen ere, oztopatzen dituzte.Belaunaldien berritzerik gabe zertan litzateke industria disko-grafikoa?, eta zertan litzateke kosmetikoen merkatua joerak(metrosexual, teknosexual eta abar) ezartzen dituzten aldizkaririkgabe?, eta zertan liratezke teknologia berriak berritasunei harberadiren adin-talderik gabe? Gaztekeriak oroimena estigmatizatzen duzaharren kontua bailitzan, nahiz eta batzuetan erritu konpensatzaile

210

bezala aipatzen duen (Oroimen Urteak eta abar), baina zahartzeaadierazten duten kanpo-zeinuak ukatuz ezeztatu egiten du, dietetika–gantzen pilaketak urteen pilaketarekin parekatzen da–, gimnasiaedo kirurgia estetikoaren bitartez. Los Sírex-en kantu bat (¡Qué semueran los feos!) lelotzat duen mugimendu bat badela ematen du,nolanahi ere leloa honako hau da: zaharren kontuak hil daitezela,hildako heriotza hil dadila! Umeek hildako senitartekoen hilotzakez ikusteko ahalegina egiten da eta badira gurasoak umeei marrazkibizidun zuriak ikusteko baimena baino ematen ez dietenak,tragediarik gabekoak, munduko krudelkeriez hitz egiten duen haureta gazte literatura ere baztertzen den moduan. Dena den, indar-keria, hilketak, sarraskiak egunero-egunero sartzen zaizkigutelebistaren bitartez; baina, ezinezkoa da testuinguruz kanpoateratako eta hutsalkeria bailiran trataturiko gertaera mordo horiekikuslearengan benetako erruki sentimendurik sortzea: “Haien nekeakkontatzen dituzten langabetuak, Hego Afrikako townships-etakobeltzak, jazarturiko kurduak eta prostituituriko umeek eurenahotsak harilkatzen dituzte nekez sinetsiko dugun osaketa eratuz.Nola antzeman batera elkarrekin harremanik ez duten tragediahoriek guztiak?” (Inozentziaren tentazioa, Pascal Bruckner). Aregehiago, itxurakeria ernarazten dute: “Gizarte-zauririk odolduenetanhatza pausatzen duen egileak, gosez hildako familia langile batenberri izurik gabe deskribatuz, zergatik, galde egiten dut, ez lukeausardiarik izango publikoki hatz hori bere belarrian sartzeko?(Ferdydurke, Witold Gombrowicz).

2. Anonimotasuna

Mendebaldeko gizartea goraka doan masa demokratikoenmugimendutzat deskribatu izan da. Beste modu batera esanda,haztearen arteak arauturiko unibertso baten modura deskribatu izanda. Hutsalkeria sozialean, existentzia anonimoan, terribilità-ren batgordetzen dela uste du jendeak. Ospearen kontzeptu zaharra,Estatuko pertsonaia ospetsuei eta arte zein zientzietako pertsonaiaargitsuei zegokiena, demokratizatu egin da. Zientziak teknologianforma demotikoarekin egin du topo (sakeleko telefonoa duen gizonbatek Edisonek desloturiko arkanoetan parte hartzen duelako usteadu); politika, literatura eta musika masekin harremanetan jartzendira vedettizazioaren bitartez, telegeniaren bitartez. Baina, masekmugikortasuna, elkarreragina, tele-errealitatean espazioak betetzeaeskatzen dute. Sona jada ez da bakarkako lanean oinarritzen,Flauberten bestiario hura (“Harrotasuna desertuaren leize bateanbizi den basapiztia da, eta harrokeria loroa da”) hegazti

211

psitaziformeen alde egin du, aldakor hauen hegemonia ukaezina da.“Ospeak giza espeziearen sentimendu osagarri batean du jatorria:miresmenerako joera, azken muturretara eramanda, fanatismo edofetixismoa dakarrena” (Recherches sur l’art de parvernir. MauriceJoly). Gertaeren jabetzeari dagokionez, egileak berak azpimarratzendu erdipurdiko talentuen gailentasuna. Bada egia, mundualizaziokomertzialaren garaian bereziki. Merkatua definizioz instantziaantikanonikoa da, bikaintasunaren etsai, produktu guztiak zorizgoretsiak edo degradatuak izan ahal izatea behar du edo –Félix deAzúaren hitzetan– “kaka urre bihurtu eta urre kaka” bihurtzekoaukera behar du, beharren nahierara, merkatuaren horma-hobienarabera edo sor daitezkeen negozio berrien hobien arabera.Mandarinato intelektualaren uztondoak, elite artistikoek oraindikere kexuka dira eta protesta egiten dute (margaritak zerrien aurrean);honek guztiak ez du ekidingo zerriek askan janari eske ibiltzea.

3. Ezberdintasuna

Behin ere ez da hainbeste hitz egin aniztasunaz, kulturaaniztasunaz, eta abar, eta behin ere ez da izan hainbesteko gizarteadostasunik talde-bizitzaren oinarriei dagokionez, salbuespena dagarai barrokoa, historiako lehen masa-gizartea. Barrokoan ados-tasuna monarkia absolutu eta Kontraerreforman zuen euskarri; gauregungo egoerak kontsumismoa eta indibiduo uhartear, arduragabeedo heldutasunik gabekoa ezartzen du. Honela, inork ez du errurikmendebaldar zitania honen hormen barruan. Haurrak garenetikzama hori arintzen digute, baina garai batean astoak bagina bezalapausatzen ziguten fardeltxo azpian. Biziotsuak salbatu egiten diragaixo deklaratuz: ludopatak, sexuzaleak, …Geletan gertatzen denhandipuzkeria argot pedagogiko nahasgarri bat erabiliz (jokaeradisruptiboa) arindu egiten da. Zanpatzaileak ez du aurpegirik(Erauntsi Biblikoetako Jainkoaren aldean, 27 Salmoan agertzendena: “Neure aurpegia bila ezazu!”), sistema mamu errugabe-tzailearen itzalean gordetzen da; zanpatuak edozein ardura izatetikihes egiten du Salbatzailearen eramaile den lepogabeturiko urtearenmito zaharra goraipatuz: injustiziaren biktimak, hain zuzen erebiktima direlako, edozein bidegabekeria egin dezakete epai moralaribeldurrik izan gabe.

Ezberdintasunaren harira berreskuratuz, argi dago, gure arteanexistentzia izateko diferente izatearen funtsa galdu egin da.Globalizazioak O. Henryren baieztapen erantzunezin hari muzinegiten dio: “Adan eta Eba munduko lehen eta azken herritarrak izanziren”. Babeleko irabazleak, Jainkoaren neurrira igoz amorru

212

jainkotiarra desafiatu egin zuten, eta animalien hizkuntza bakarraere desafiatu egin zuten espezien araberako aldaerak bainoezagutzen ez dituena –arrantza unibertsala, zakur taupadakosmopolita–, eskala zoologiko horretatik libre izateko borrokan,gaur egun komunikazioaren izorratzaile eta etsaitzat hartukoliratezke beren kainear kartzela identitarioetan itxita, hiriburuetakoegunkari handietan egunero-egunero irakur daitezkeen hitzakerabiliz, El Mundo, El País,… Pentsalariak badira, eta nahikoahiztunak, bi edo hiru milioi hiztun dituzten hizkuntzak hitz egitenegoskortsu diren herrien elkartasun eza salatzen dutenak. Ene,finlandiar edo noruegar kondenatu horiek, bertako hizkuntzahiperhizkuntza batez ordezkatzera uko egiten diotenak! Portugaldarmadarikatu horiek Espainiatik bi bider independizatu zirenak (badatema!) eta, harrigarri dena, ez dute sekula berriz sartzea eskatu.

Baina ez da bakarrik aniztasun etnikoen kontua, gure eremuetanklasearen diferentzia kultural eta idiosinkratikoa ere estutuz doa,ekonomia mailako ezberdintasunek gora egiten duten neurrian edodaudenean irauten duten neurrian. “Neska-mutil azpiproletarioak–umiliaturik– beren identitate agiritik haien lanbide-prestakuntzaezabatu egiten dute “ikasle”-arenagatik ordezkatzeko. Berenezjakintasunaz lotsatzen hasi zirenetik kultura mespretxatzen hasiziren (mimesiaren bitartez supituki berenaturiko burgesia txikiarenezaugarria). Azpiproletarioak burgestu egin dira, eta paraleloki,burgesak azpiproletarizatu egin dira. Hauek ekoizten duten kultura,izaera teknologikoa eta hertsiki pragmatikoa izaki, haien barruanoraindik ere bizi den “gizaki” zaharraren garapena oztopatzen du”(Escritos corsarios, Pier Paolo Pasolini).

Orain artekoa gaurko denbora eta lekuko zenbait taburengainbegiratua izan da, egokitu ahal zaizkion xalotasun eufemismoakerrefusatzen dituen subjektu batek egina (hartarako, ezgai), harenjarduna eztikeriarik gabe baldadiñotzat [alfer samar] hartzen duena,hizkera tradizionalak, valleinclaniarrak definituriko termino zehatzhau neure eginez.

213

Tabua afektiboa

Biologian eta Medizina eta Kirurgian lizentziatua SantiagoKonpostelako Unibertsitatean. 1989tik Bruselan bizi da etabertan lan egiten du, bere iharduera profesionala garatuz.1990etik galegoz idatzi eta argitaratzen du, erregularki.

Izenburu argitaratuak, bakarkako liburuak: “Artico eoutros mares” (Edizio positiboak, narratiba laburra, 1990,narratiba arloan Espainiar Kritikaren Saria. Badaportugeserazko itzulpena, 1998koa. Frantsesera itzultzen aridira); · “Diarios dun nómada” (Edizio positiboak, egunkariak,1993); “Ringside” (Sotelo Blanco Edizioak, ipuinak, 1994);

“Contornos: Apuntes de filosofia natural” (Xerais de Galicia Edizioak,mikrosaiakerak, 1995); “O Paso do Noroeste” (Sotelo Blanco Edizioak,eleberria, 1996; Garcia Barros eleberri saria,); “Mundiños” (Xerais deGalícia Edizioak, mikrosaiakerak, 1997); “Malaria sentimental” (SoteloBlanco Edizioak, eleberria, 1999); “Manual de Instruccións” (Xerais deGalicia Edizioak, mikrosaiakerak, 1999); “Papaventos” (Xerais de GalíciaEdizioak, eleberria, 2001, bada portugeserazko itzulpena, 2003 DerivaEdizioak-en); “Nos dominios de Leviatán” (Pontebedrako aldundiaren“Tambo” bilduman, poesia, 2001); “O ladrón de esperma” (Xerais deGalícia Edizioak, ipuinak, 2001, narratibako Cafe Dublín saria); “Os ciclosdo bambú” (Galaxia Argitaletxea, ipuinak, 2003, portugeserazko itzulpenaDeriva edizioak-en); “Glosarios” (Espiral Maior Edizioak, poesia, 2004) eta“O Espello i el Dragón” (Xerais de Galícia Edizioak, haur literatura, 2004).

Frantseseratik itzulpenak (elkarlanean eginak): “Mon valet et moi” eta“Cytomegalovirus”, Hervé Guivert-ena; “Le Periple de Baldassare”, AminMaalouf-ena.

Ingeleratik: “Typhoon”, Joseph Conrad-ena; “Ulysses”, James Joyce-ena (azken hau elkarleanean).

Liburu kolektiboak: “Manual e escolma do relato galego”; “Berraliberdade”; “Narradores de cine” ; “Unha liña no ceo” ; “Minirrelatos” ;“Galicia a través do espello” ; “Materia prima” ; “Na radio”; “Sempremar:cultura contra a burla negra” , “Olladas Oceánicas na ArteContemporánea” eta “No País de Nunca Máis” .

Xav

ier

Qu

eip

o

215



Aurkezpena

Hitzaldi honen gaia proposatu zidatenean intzestuaz hitz egiteapentsatu nuen, tabu unibertsala bailitzan, honen jatorriez etaaskotariko azalpenez eta Freud abiapuntutzat hartuz, antropologoezagunenen eskutik bidaiatuko nintzela, esate baterako, Malinowski,Levi-Strauss edo Marvin Harris-en eskutik. Baina, aurrekoasteburuan, Bruselaseko kafetegi batean egunkaria irakurtzen arinintzela, nazioarteko berriak ikustatzean, Hiesaren aurka Torontonegindako kongresu baten berri izan nuen. Orduan, gaixotasun hurapare bat tabuekin harremandu nuen; batetik, preserbatiboarenerabileraren tabua, oraindik ere Afrikako zenbait lekutan indarreandagoena, esate baterako, Zanzibar uhartean, edo bestetik,homosexualitatearen tabua, hainbat estatutan lege-aldaketak egonbadira ere, Estatu espainolean, besteak beste, gure mendebalekogizartean indarrean jarraitzen du eta baita gure balioen sistematikurrunduriko beste gizarte batzuetan ere. Moral bikoitzean, itxu-rakerian, esamoldeetan, sarritan sentituriko agresibitatean indarreandagoena. Hartara, nigandik ez zela espero kultur antropologiareninguruko irakaspena, baizik eta, agian, zer edo zer literarioagoa,izan ere, idazleen arteko bilkura da, eta ez da zilbor-sinposio horie-tariko bat, antropologiaren edo botanikaren inguruan, hari-teoriagaitzat duena edo nanoteknologia gaitzat duena. Etxera iristean–euria ari zuen, eta halakoek lagundu egiten dute beti–, beharbadaia loturarik ez duten ohar hauek idatzi nituen, hasieran egindakohausnarketa horren harira tabu moderno bati helduz, XX. mende

Tabua etaharremanak

Xavier Queipo

216

amaierako legenarra. Hari batetik tiraka aritu nintzen labirintoarenerdigunearekin topo egin arte. Orain hementxe nago, idazten, neureburuari galderak eginez, Godoten esperoan, Ariadnaren hariarekintopo egitearen zain.

Harremanezko tabuen sailkapen (hipotetikoa)

Egoera hauetan nire formakuntza zientifikoa azalarazi ohi da etaaurrera egiten lagunduko didan sailkapenen bat zirriborratzekosaioa egiten dut, hastapeneko gidoi moduko bat, mota edo tipologienaraberako banaketaren bat. Ondoren, estu-estuki jarraitzen dutsailkapen hauxe, edo beste bide batzuk aztertu egiten ditut, ez betibide ziurretan zehar, kausalitate-espiral batean murgilduz edotaalderdiren bat goretsiz beste batzuk ahazteko. Sailkapenak abiatzekoziurtasuna eskaintzen dit, nahiz eta sailkapen enpirikoa izan etanorberak egindakoa, kasu honetan bezalatsu, eta hartara, gizartezientziak disziplina pribilegiatu modura duen edonork hankaz gorautz balezake ere. Tabu hauetariko askok, akaso guztiak, erlijioarekinloturik daude, totem-aren ideiarekin, sakratuaren ukatze edoiraintzearekin zerikusia dute, zuzenean nahiz zeharka, espeziearenbiziraupen eta irauteari dagozkion, edota jazarpen nahiz jabetzamodura ulerturiko sexuaren deskribapenari dagozkion sinesmenenpirikoi loturik.

Beraz, gidoi bezala erabiliko dudan honako sailkapen hauproposatzen dut:

• Espirituari dagokion tabua: Jainkoarekiko eta arbasoekikoharremana

• Sarbide-tabua: kontaktu fisikoa eta ahoskatzen ez diren hitzak• Guraso-harremanei dagokion tabua: lehen edo bigarren mailako

intzestua• Zenbaki-tabua: bitik haratago, tabuaren haustura• Leku-tabua: baserriko ohea, gurasoen ohea, leku sakratuetan,

itsasoan…• Espezie-tabua: animaliak, banpiroak, otso-gizonak, deabruak

harturikoak…• Denbora-tabua: sabelondoko koarentena, bijilia eta abstinen-

tzia garaietan, pubertaro aurreko garaietan edo oso adin ez-berdinetako banakoen artean.

Atalen arabera, askotariko erregistroak erabiltzea baimendukodidazuelakoan naiz; batzuetan, esperientzia pertsonalak izango ditut

217

mintzagai (lotsarik gabe adierazteko gai naizen horietan), bestezenbaitetan, irakurketa edo behaketa pertsonaletan oinarriturikohausnarketak izango ditut abiapuntu, eta beste zenbaitetan, neureidazle senari erantzuten dion birsortze fantastikoan murgildukonaiz.

Espirituari dagokion tabua: Jainkoarekiko eta arbasoekiko harremana

Harreman mistikoa susmagarri begiratu ohi da, edo baita heresiabailitz bezala, kasuak kasu. Bat-egite mistikoa sarritan sexua-litatetik hurbil egon ohi da, eta bereziki orgasmotik hurbil, etatabuaren ukatzea izan ohi da lehen erreakzioa. Zenbait erlijiotan ezda posible Jainkoaren izena ahoskatu edo izendatzea, gehiegizkointimitatetzat jotzen baita, totem-aren ukatzetzat, antropologoekohartarazi bezala, tabuaren jatorrian dagoena.

Zinema erreferentziatzat hartuz, nork ez dio iritzi deabruakgorputz baten jabe egiteari, “The exorcist” filmean gertatu bezala,oinarrizko tabuaren haustura, totem-ari dagokiona, totem-a ukatuegin delako, bere aurkariarekin bat-egin izanagatik, zentzua emateneta men egitea ukatzen.

Ekialdeko adierazpen erlijiosoetan espirituekin, arbasoekinizandako harremanek berebiziko garrantzia dute, esaterako,budismoari edo taoismoari loturikoak, jainkoak izango balira bezalagurtzen direlarik. Gure gizartean ere halakoak gertatzen dira. Gurefamilian bazterturik zeuden arbasoen izenak debeku mota bereziaizateraino, eta haiekiko nire harremanak, ume galdetzaile etainkorfomista izatea berresten zuen. Guzti-guztiak hitz egin beharzen, klaneko kide guztiak izendatu beha ziren, eta horrela ez bazen,hala ez egitearen arrazoiak azaldu behar ziren, bestela, heriotzareneta ahanzturaren ostrazismo bikoitzera kondenatuko ziren. Urteekaurrera egitean, haietaz zergatik ez zen hitz egiten jakin nuen: bereburuaz beste egin zutelako (suizidioaren tabua, muturrekoindarkeriaren tabua, itxaropena ukatzearen tabua, sakratuarenukatzearen tabua), edo ez bueltatzeko emigratu egin zutelako, haienjokabide edo ideiengatik klanetik kanporatuak izan zirelako (GerraZibila eta haren isiltasun-ajeak), otsoen modura akosaturik mendianhil zirelako (gerrilla, eta familia-hausturaren tabua), esanezinezkosufrimendu batek isilarazi zituelako (gaixotasun lotsagarri edoezezagunak jota, tropikoetan eginiko egonaldi baten ondoren).Urratzea haien bizitzak kontatzea izango da, birsortzea, izen etairudi eman hitz idatziaren bitartez. Noiz edo noiz egingo dut. Esperodut.

218

Sarbide-tabua: kontaktu fisikoa eta ahoskatzen ez diren hitzak

Debekuaz dudan lehen oroitzapena, akaso, ukimenari dagokio, etaondoren, hitzari. Ukitu ezin ziren gauzak eta pertsonak, ahoskatuezin ziren hitzak. Oroitzapen tristeak dira, ulertezinak direndebekuenak, arrazoitzen ez zuten helduenak, mantra salutiferoenmodura egiak errepikatzen zituztenak. Gauzak horrela zirenbetidanik, mundua mundu zenetik eta ezin ziren pobreak ukitu edogaixoak, oro har, ezezagunak ezin ziren ukitu eta are gutxiagoijituak, nire haurtzaroan etnia alternatiboa zena, guretzat arrotza,izua sorrarazten ziguna. Ahoskatu ezin ziren hitzak bazeuden,bekatu zirenak edo heziketa txarraren adierazgarri zirenak. Guzti-guztiek, uste dut, esperientzia ulertezin hori pasa dugu. Urteekaurrera egitean, eufemismoaren teknika geure egiten dugu, ahoskatuezin den hori beste hitz batzuekin esateko teknika.

Guraso-harremanei dagokion tabua: intzestu kasuak

Intzestua tabu unibertsala dei daitekeena da. Levi-Straussek1

dioenez, naturatik kulturarako jauzia emateko oinarrizko pausoada intzestuaren debekua.

Bada pentsatzen duenik2 gizarteek haien biziraupenerakoaukerak areagotzeko estrategia modura hautatzen dutela intzes-tuaren tabua. Hartara, intzestuak eta exogamiak pareko arrazoijustifikatua izango lukete populazio-genetikan “indar-hibrido”modura ezagutzen dena.

Bada esaten duenik3, Freudek iradokitakoaren aurka, elkarrekinhezi diren indibiduoen arteko irrika sexuala txikiagoa dela.Westermack-en iritziz, gizakiek irrika sexualak agresibotzat ikastendituzte4, agresibitatea familia-harmoniaren aurkako izanik. Honen

1 Levi-Strauss, C; “Les structures élémentaires de la parenté”, Paris, Mouton1967.

2 Arens, A; “The original sin: incest and its meanin”; Oxford University Press,1986.

3 Westermack E; Histoire du mariage, Tome VI: Les théories de l’inceste, lesbases biologiques du mariage, trad. Fr., Paris, Payot, 1945.

4 Sarri entzuten da gizonak emakume-ehiztariak direla, eta emakumeak gizon-irensleak direla.

219

ondorioa da exogamiaren nagusitasuna, aurre egiten zaien horiekinelkartzearena, klanetik edo guraso-lineatik kanpo daudenak5.

Zenbait autorek lehen mailako intzestu eta bigarren mailakointzestuen arteko bereizketa egiten dute. Lehen mailako intzestua,faimiliaren nukleoan bertan gertatzen dena litzateke, eta bigarrenmailako intzestua, aldiz, hedaturiko familia ere kontuan hartzenduena litzateke, A familiako kide bat B familiako kide batekinlotzearen ondorioz, harremanetan jarri diren gainerako kideak erekontuan hartzen dituena (esate baterako, indibiduo baten eta harenanaiaren emakumearen artean harremanak gertatzen direnean).Bigarren mailako intzestu hauek ez dira hain tabu unibertsalak. Aregehiago, zenbait gizartetan alarguna zenduaren anaiarekinezkontzera beharturik dago.

Zenbaki-tabua

Poliandria eta poliginea onartzen den gizarteetan ere (inoiz ez diraaraua, arrazoi ekonomiko edo sexuen arteko oreka numerikoa dela-eta) pertsona batekin baino gehiagorekin aldi berean izandakoharreman sexualak ez dira naturaltzat hartzen eta tabukontsideratzen dira. Hau ez da naturala, baizik eta konbentziosoziala, hala adierazten du gizon heterosexual askok izaten dituztenfantasia sexualak, aldi berean bi emakumerekin maitasuna egitekofantasia, alegia. Horren ondorio dira, desira erreprimitu horibirsortzen duten filme pornografikoen goraka, edo prostituta-etxeetan zerbitzu hauek duten eskaera handia. Kuriosoa da, bainabikote homosexual maskulino zenbaitetan (hau emakumeen arteangertatzen delako berririk ez dut, eta badakit bikote heterosexualetangertatzen dela, baina ez halako neurritan) gertatzen da urratzebikoitza, tabuarekiko haustura muturrekoa. Hirukoteen praktikan.Nor bere kabuz “infidelitatea”-ari aurre egin ordez (leialtasunhitzarmen baten haustura modura ulerturikoa), bi bikotekideakligatzera batera joaten dira, hirugarren batekin esperientziapartekatuz.

Neure iniziazio-sexualaren garaiko oroitzapenen artean, taldeanegindako masturbazio jarduna dago. Gutariko bakoitzak beretxokotxoan egiten zuen, gainerako mutikoekin zirkulu bat eginez,

5 Sexu eta indarkeria arteko identifikazio hauxe bitxia da. Maisu japoniarrek,haikuek naturaren harmoniaren ospatu behar dutela azpimarratzen dute,indarkeriaz ez hitz egiteko aholkua emanez, maitasuna indarkeria-formatzathartuz.

220

baina ez zen onartzen, harrikatze eta ostrazismo zigorraren itzalean,zeremoniako gainerako kideekin inolako ukitze-harremanik izatea.Tabuaren urratze bat, baita bikoitza ere, azken batean, elizakopredikuek infernua eta osasunaren degradazioa agintzen zuten, baijardun horietan ibiltzen zirenentzat (masturbazioaren tabua,hedonismoaren tabua, birsorkuntzarako gorderiko hazia galtzenuztearena), bai jardun horretan publikoki ibiltzen zirenentzat(erakusketaren tabua, edo exhibizionismoaren tabua) eta areago,talde txikietan eta komunitate bereko (edo klan bereko) kideenartean ibiltzen zirenentzat. Beharbada, ez zen urratze konszientea,baizik eta sexualitaterako iniziatzea, taldean hain aditu ez zirenkideak nerabezaroan sarrarazten laguntzeko, edo, gizonen arteansarritan gertatu bezala, mutikoen arteko leiha ere bazena (leiha-kortasun erratua, izan ere, ahalik eta azkarren hazia botatzeanzetzan, esperientziak erakutsi bezala plazer gutxien ematen duenaizanik),

Leku-tabua

Suposatzen dut leku-zerrendak zerikusi handia duela norberarenkulturarekin eta testuinguruarekin, baina laburki neure esperientziabatzuren berri emango dut, ohitura ikasi baten ondorio bainoago,feeling-aren ondorio direnak, hautemate baten ondorio. Beharbada,hori izan zen, hautemate bat, edo zineman jasotako zenbait irudirenemaitza edo nonbait entzundako esamesen oroitzapenetik berres-kuraturikoak, eta oroimenaren labirinto elektrikoetan kokatu zena.Kontua da, neure gurasoen etxean maitasuna egin nuen lehen aldihartan (haiek ez zuten behin ere jakin), haien ohea erabili beharrean,zabalagoa zena eta jolas gimanastikoetarako aproposagoa zena,neure ohetxoarekin konformatu egin nintzen, dimentsio txikiagoakzituena. Bazegoen han taburik, lekua sakratutzat hartzearen ondorio,maitatu edo gorrotaturiko totemaren irudi paradoxala (guzti-guztiekigaro ditugu gurasoenganako maitasun/gorroto aldiak). Denborakaurrera egitean, tabu horixe hedatu egin zen, gainera, bikotekidearenohera.

Zentzu berean, berehala ulertu nuen leku sakratuetan maitasunaegitea tabua zela, izan hauek neure inguruan nagusi zenerlijioarenak, izan monumentu megalitikoetan, izan Afrika erdikoKolotiala baso sakratuan6.

6 Perrigault, Jean; L’enfer des noires (cannibalisme et fétichisme dans la brousse;Nouvelle librairie française, Paris 1932).

221

Neure egoerak itsasoan denbora luzez egotera behartu nindueneangelako atea zabalik uzten ikasi nuen, atearen atzetik debekaturikozer edo zer gertatzen ari zelako susmoa ekiditeko.

Espezie-tabua

Nork ez du susmatu, noizbait, etxe-animalia zenbaitek jabeekinadiskidetasun samurraz haratagoko harremana zutenik, partzela-sexual bilakatu zirenik. Nori ez zaio burura etorri arau urratzerik,tabuaren hausturarik, gaueko jauntxoen eta haien desira-objektuzirenen artean harremanak iradokitzean, izan horiek sexu berekonahiz ez; esate baterako, Bram Stocker-en Drakula moduko klasikobat irakurtzean, edo Anne Rice-ren liburu bat irakurtzean, edobanpiro-pelikula bat ikustean; beharbada paradigma garaikidea“Interview with a vampire” dugu. Eta zinemarekin segituz, JeanCocteau-ren “La Belle et la Bête” pelikula ere urratzailea da; baitaNacked Lunch ere, azken hau “beat generation”-eko kide denWilliam S. Burroughs-en sosegurik gabeko narrazio bateanoinarrituriko kultuzko filmea. Literaturan eta zineman kasuakugariak dira, izan esplizitoagoak edo ez, baina guzti-guztiak espezienarteko harremanek sortzen duten interes eta misterioarenadierazgarri dira, edonola ere, animalia-erreinuan ezagunak direnakespezien arteko hibridazioa gertatzen baita, edota zientzia-fikziozkofantasietan, zeinetan ohikoak diren planeta eta galaxia diferen-teetako espezien arteko loturen inguruko erreferentziak, Star Treksagan gertatu bezala.

Denbora-tabua

Denbora, bere alde bikoitzean ulerturik, hau da, adinari begiratuz,edota ego, subjektuaren bizitzaren aldi berezi bati begiratuz. Gurekulturako (eta baita beste zenbaitetako) ohitura batzuk ezagun dira;erditze ondoren edo koarentenan bikoteen arteko harremanenukatzea, emakumeek erditu ondoren mindurik daudelakoan. Zenbaitkulturetan, tabuak nolabait irauten du, baina, gizonak urra dezake,haren bikotea koarentenan dagoenean beste emakume batzuekinharremanak izan baititzake. Denboraldi edo sasoi jakin batekodebekuz dihardugula, Garizumak iraun bitartean harreman sexualakizatearen debekuaren jatorrian dago Eliza katolikoak, eta baita urteerlijiosoaren bestelako debekuetan ere.

Onarpen-adinaren aurreko sexua zeharo debekaturik dago,naturala ez delakoan eta potentzialki traumatikoa delakoan.Ohikoak dira, dena dela, aura honen urratze partzialak: esate

222

baterako, ume eta zaintzaileen (maskulinoa edo femeninoa) artekonola-halako harreman erotikoak. Ohikoak dira, halaber, klan berekoumeen arteko esperientzia erotikoak, lehengusu artean jolaseandabiltzala, eta berotzerik eta libidoaren irriken esnatze hasiberririkantzematen dute. Eta akaso, taburik unibertsalenetarikoa heldu etaumeen arteko harremanak dira, familia barruan nolabait onartuak(familia barruko intzestu harremanak askotan ezkutatu egiten dira)eta familiatik kanpo gertatzean aberraziorik handiena balitz bezalagaitzesturik.

Helduaroan, kultura askotan (gurean, kasu) birsorkuntza aldianez den emakume baten eta gizon baten arteko harremana tabua da.Azalpen biologikoa du, izan ere, populazioak birsortzaile bat galdukoluke hazia eremu agorrean ereingo lukeena.

Urratzea. Teseoren mito birsortuaren adibidea eta desiren labirintoa

Eta gizakiaren eboluzioa, espezie eta indibiduo bezala, tabuengainditzea baino ez balitz, totemaren ukatzea, sakratuaren ukatzea,ukiezinaren ukatzea, azalduezinaren ukatzea? Eta literaturarenfuntzioa mundua ulertzearena baino ez balitz, mundua azaltzearena?Ez al gabiltza guztiok, akaso, bilaketa etengabe horretan? Ez al dahorrexegatik, due to that permanent quest, idatzi gabe ezin garelabizi, mundua azaltzeko saiorik egin gabe, gurea eta besterena, etaez al da horrexegatik, due to that permanent quest, Cortazarrek “Elotro lado” deiturikoaren bilaketara deitzen gaituela?

“Beste alde” hori urratzean legoke, uste denaren eta uste ezdenaren urratzea, intrigatzen edo harritzen gaituenaren urratzea.Bataillek7 seinalaturiko hiru urratzeetatik (pentsamentu propioa,erotismoa eta heriotza) bat baino ez du irauten indar-biziz. Nahikoaonarturiko urratzeak dira blasfemia, homosexualitatea, sadismoa,masokismoa, intzestua eta heriotza. Burgesiak onartzen ez duenbakar hori, pentsamentuak pentsamenduaz pentsatu ahal izatearenideia da, hizkuntzak hizkuntzaz hitz egin ahal izatea, egile batekzenbaitetaz hitz egin beharrean zerbait idaztea, Joycek proposatubezala sakratua aurkariarekin eginiko urtzea da, Yin-a Yang-arekin.Yin-a itzalaren, hotzaren, feminitatearen printzipioa da, izakiakpausatzera deitzen ditu, pasibitatera; Yang-a, argiaren, beroaren,maskulinitatearen printzipioa da, energia zabaltzera deitzen ditu,jardunera eta baita agresibitatera ere. Aurkarien erabateko

7 Severo Sarduyk aipatua Escrito sobre un cuerpo, in Obras Completas, tomoII; ALLCA XX/Ediciones UNESCO, Madril 1999.

223

deuseztatzea etorri aurretik, urratzeak sortzen du bakar-bakarrikesfera batetik besterako pasabidea. Severo Sadismoa, esaterako,Severo Sarduy-ri hain maite zaion adibide bat jartzearren, neureegilerik gogokoena ahaztuetarik, dueluaren jardun mailakobaieztapena da. Loturaren erretorikarekin, agresibitate sadikoa“beste”aren baieztapena litzateke, pasibitate hutsa, yin absolutua.Loturaren erretorika, korapiloaren erretorika, erritualaren erretorikaeta entseaturiko milaka posizioek “bestea” gabetu egiten dute, etaberaz, sadikoari eskumen guztiak berreskurarazten dizkiote,absolutu posiblearen hastapenetako egoerara itzularazten dute,askatzen dute, “deslotzen” dute.

Sar gaitezen mitologiaren eremu labaikorrean, eremu honi egotziizan baitzaio totemen jatorria eta hortaz, aurkarien jatorria, tabuenjatorria. Kretako labirintoaren mitoa baino ezagunagoarik ez daMendebalean, Teseo heroiaren eta Minotauro zitalaren arteko aurrezaurrekoa irudikatzen duena. Pixkanaka joan gaitezen. Gizon etaanimalien arteko harremana badago, bikoiztasun kasu partikularrabaino ez dena, aurkarien bat-egitearen ukatzea (ederra eta piztia),kasu jakin honetan ar-ederra eta eme-piztia. Aldi berean, berdinenarteko bat-egitearen ukatzea dago (heroe mendekatzailea, Teseo etahilketaren bitartez indarkeriaren tabua hautsiko duen arra,Minotauro). Ostrazismora kondenaturiko Minotaurok bizi dueninkomunikazioaren tabua ere badago, itxita bizitzera kondenaturik,bere arbasoen orroa ez beste hizkuntzarik erabiltzera beharturik.Horrela, mitologia ia unibertsalak diren tabuan jatorri modura ulerdaiteke; bestialismoa, homosexualitatea, hilketa, traidoreak, gaixoak,izurritsuak kondenatzen dituenak bazterkeriara.

Nola eskuratu, bada, labirintotik bizirik eta berriturik ateratzekobidea erakutsiko digun Ariadnaren haria? Nola ez eskuratu? Agian,hari gorria odolaren haria da, irrika primarioenen haria, gureanimalia-izaeratik urrundu eta gure giza-izaerara hurbilaraztengaituena.

Utz iezadazue, beraz, urratze baterako saioa egin dezadan,kontaturiko istorioa molda dezadan, mitoa molda dezadan,labirintoa nik neuk ikusi bezala birsor dezadan, taburik handienaribirsortzeko tentazioari ihes egin ez diezaiodan, mundu paralelo batsortzeari.

LABIRINTO(AREN NOSTALGIA): prosopoema

I. Erdiko esferatik, cocoon germina baten modura, Minotaurorenirudi ispilatua sortzen da, gogaiturik, labirintoen hormen

224

ertzetatik ibiltzen da. Itzalaren atzetik buru boteretsua, ar-adarduna eta masailezur itzelak, mutur luzekoa eta belarrigeldoak. Zezen-buruaren ondotik, arbasoen uro edo kimera ezinhobe dena, gizonkote ilustratuaren gorputza agertzen da,Ekialdetik etorritako zeta onenekin jantzitakoa, egunen gelatinabazter batean marrazten duenarena. Paper-biribilkia daramaeskuan eta bertatik Pertsiako bederatzi jakintsuen tratatuetatikateratako matrak, sutrak eta sententziak deklamatuz doa.

II. Artabro muinoa bilakatu den suzko menditik Fraga deRobelletik beherantz da, pagadi eta zuhamuxketan zehar, Ariadnaprintzesa. Ioseko Jauregi Asmatuetako lorategietarantz doa,Sakratuen Labirintoaren bila. Eskuan darama gorriz tintaturikoharilkoa zabalduz doa pasabide malkartsuaren lurretik, basoarengorenetik Adeuses Ibaiaren ertzera doana. Heltzear dela,artegaturik leku guztietara begiratu egiten du, Teseomendekatzailearen bila, mezulariaren belar sukartsuetan suz etaburdinaz idatziriko herra marruz, berehalako agerpena adierazizuena.

III. Ibaiaren ildoa hartzen duten adarretatik bide eginez, Teseoheltzen da enbor-baltsa batean. Brankan pertika trebetasunezibiltzen du, txopan bere zerbitzari batek, Aleofanek, lemasostengatzen duen bitartean, jabearen agindu guztiei men eginez.Teseok tinko begiratzen dio Ariadna ederrari, eta odoletaninjektaturiko begiek banatzen dituen airea erretzen dutela dirudi.Oihu egiten du soinu eroz arrabio eta igelaz ernaraziz, anguleieta lupiei ihes eginaraziz, urretxindorrak, buztanikarak,txolarreak izutuz. Guztiaren eta guztien kontra juramentuakesaten ditu, mehatxuak biribilkatuz, gorroto-lepoko bateanharritxoak biribilkatzen dituenare antzera. Azkenean, uretanzipriztinak eginez beheratu zen. Ur-jauzian oin bat jartzen du etalurrak dardara egiten du, haren zimentuetan izuturik titanarenindar itzela dela eta.

IV. Labirintotik marruma erantzuna sortzen da: ulertezin,zizakatu, karkaxa eta odolbilduz beteriko eztarrian sorturikoa.Adeuses ibaiko oholetan isiltasun trinkoa dago, begiradabeldurtiak gurutzatuz, harrixken arteko txinparta. Ezkerrekoeskuan babesa, eskubiko eskuan ezpata disdiratsua, TeseokAriadna zabalduriko harilkoari uko egiten dio. Mila biderentseaturiko zakarkeriaz ileetatik tira egin eta ibaiertzekohondarrean botatzen du. Labirintotik marruma izugarria heltzen

225

da, ogiban den ahosabaian burrunbatzen duen haizea. Ariadna,Teseo abiatzen dela ikusten duelarik, heroiaren manerak eginezberritu egiten da.

V. Babesa eta ezkutua finkatuz, Anatoliako azti batzukoparituriko talisman diren zilarrezko besokoek pultsua babestuz,ezpataz eta ausardiaz armaturik, Teseo Sekretuen Labirintoetakokorridoretan barrena sartzen da. Ariadna, berriro ere, harilkoaonartzeko saioa egiten du, irteerako giltza eman behar diona.Teseok uko egiten dio opariari neskatoari berriro ere birao eginez,eta neskatoak ez du ulertzen zer gertatzen den: zein da Teseoarrotz hori, zer nahi du, edo nahi izan du, edo nahi izango du,jakintsuek sarritan kontatu zioten patuaren, hariaren erama-learen, historia aldatu nahi ote zuen?

VI. Bitartean, Minotauro lurrean esertzen da eztarria estutuz,gainezka eta pultsuka odolez ari zena. Lur lauzatuan aurreraegiten duten pausoak entzuten dira. Hegodun izaki bat, peng batedo roc hegazti bat, atzapar zaurgarri eta moko okertu eta itzeladuena, ehundaka hegazti harraparien artetik hegalaldia abianjartzen du, hegaldien eta lumen nahastez, eta beleen zurrunbiloazairea betetzen dutenak. Behean, huntz artean, norbait, beharbadaPatuaren Iturrietako Sugeak, esferaren erdigunerantz Teseorenurratsak gidatzeko seinaleak utzi zituen, non Minotauro babestenden, kimera sublimea.

VI. Heroe eta titanen historian ez kontaturiko haria. Gertaturikoaikusi baino ez dago, hautaturikoen arbasoen errukiz eramana,Teseok Minotauro laguntzen du, eta honek hasperen eta laztanartean jasotzen du. Kanpoan, Fraga de Robelle-n, Ioseko JauregiAsmatuan, guztiek mespretxatua eta ulertezintasunean galduta,eta izan ez zenaren osasunean galduta, Ariadnak heriotzarekikogogoa galdu egiten du, eta nahasi-nahasi eginda, emakume-kantuak eta eskolako kantuak errezitatzeari ekiten dio. SekretuenLabirintoan, azkenean, arrotzen arteko maitasuna sortzen da,arrazaz eta estirpez hain ezberdinak direnen arteko maitasuna.Historiak bere buruari kiribil egiten dio, eta ez da kontatu zigutenbezala, baizik eta bestelakoa.

Horra hor labirintoaren mitoaren urratze txiki bat, hilketa(Minotauro erasotzen duen hegaztia), bestialismoa (gizon eta zezenarteko maitasun erotikoa), indarkeria (Teseok Ariadna mespre-txatzen du), homosexualitatea (Teseo eta Minotauro arteko laztanak),

226

kimera baten existentzia (animalia-collage modura ulerturik),konbentzioak urratzen dituzte eta norbanakoaren askatasunarenmugak hedatzen dituzte.

Ohartuko zineten bezala, askotan organu sexualei, egoera jakinbatzuei, eginiko erreferentzia esplizituak ekidin ditut, tabukontsideraturiko termino batzuen deskribapenean gehiegi sartugabe, itxurak gorde nahi izanez gero ahoskatu ezin diren hitzak.Hitz tabu horiek, existitzen direnak, errealitate bati dagozkionak,sarritan desira bat adierazten dutenak, eufemismoek ordezkatudituzte haien borondatez, baita batzuetan modu derrigortuan ere.Horra hor hizkuntza hipokritaren jabekuntza gogorra (Levi-Straussen hitzak geure eginez, naturatik kulturarako igarotzea).

Honaino heltzerakoan zenbait harreman-tabu ezagun ahaztunituela konturatu nintzen: hilotzen profanazioa, tortura, voyeuris-moa, berezi-bereziki hurbilen arteko jardun sexuala behatzearidagokiona, eta baita nork bere buruarekin izan ditzakeen eskizo-frenia harremanak ere. Neure asmoa ez zen totalizatzailea izatea(guzti-guztiak aipatzea, unibertsoa hedapenaren bitartez definitzea)baizik eta ulertzen saiatzea, mota eta kategoriak definitzen saiatzea,zenbait adibide paradigmatiko gogora ekarriz (definitu, beraz,unibertsoa ulermenaren bitartez). Ez dakit asmatu ote dudan.

Neure aldetik beste ezer ere ez, agurtu egiten naiz. Urra itzazuezeuen tabuak, hala nahi izanez gero, eta izan zaitezten zoriontsu etadiferente. Eskerrik asko.

227

Tabuestetikoa

Isid

ro N

ovo

Itsastarra, Isidro Novo Lugon jaio zen aurrekomendearen erdialdean patroiaren egunean berbenahastear zen orduan. Salbuespenak salbuespen, jaiozen hirian bizi izan da, utzi zutenera artekoikasketak egin zituen bertan eta askotariko lanakegin zituen bertan: liburu saltzaile, elikatzekoproduktuen saltzaile, administrari, tabernari…

Idatzian eginiko lehen urratsak gazteleraz izanziren, baina identitatearen kontzientziazjabetzerakoan, galegoa bilakatzen da harenhizkuntza bakarra eta borondatezkoa. Teaza dabrétema, O Barco De Vapor sailean publikatu zena94. urtean izan zen haren lehen bakarkakoargitarapena. Por unha presa de machacanteswestern komikoak jarraitu zion, eta urte horretanbertan argitaratu ziren Carne de Can, zortzinarrazioetako bilduma izaera dramatikoduna etabaita Dende unha nada núa poema liburua. Bi urteberanduago, 99. urtean, Antollos de Eimarmenaagertzen da, oraingoan ere narratiba laburra etalau urte argitaratu gabe igaro ondoren, agertu zirenhurrenez hurren, honako nobela hauek: Súa de si,Rosa lenta eta Un escuro rumor tralo silencio.

Haren hirian artisau-ardoa dastatzeko gida ereargitaratu zuen (Guía do bebercio lugués- 92 eta 95).Círculo Líticos taldeko partaideetariko bat da etahonako ikuskizun aldarrikatzaileetan parte hartuzuen: Viva Palestina! Eta A maré das negras ondas.

229

Proposatzen zaidanaren harira, honako hau esango dut: idatzi hauegiten ari naizenean Galizian, garai hurbiletan oroitu ez bezala, ika-ragarrizko sute pila daude, berariaz pizturikoak eta kriminalak, etahorregatik, une honetan zaila egingo litzaidake oso suaren apolo-giaren bat idaztea. Halaber, benetan gustu txarrekoa irudituko li-tzaidake baten batek sugarrak protagonistatzat dituen zirikadarenbat kontatzea. Niretzat, ikuskera mirifikoaren arabera, sua behin-behinekotasunez tabua den gaia da. Estetikoki gaur egun mespre-txagarria iruditzen zait. Baina, nire pertsonarengan mugatu gabeere, kontua da, ez dela beharrezkoa oinaze baten edo trauma batenbitartekotza ere kontu jakinen bat gozakaitza, deserosoa edo bes-terik gabe desordukoa dela kontsideratzeko. Celestino Fernándezde la Vega Lugoko filosofoaren O segredo do humor [Umorearen se-kretua] liburuaren hitzaurreko lehen hitzak honako galdera hauegiteko dira: “Umoreaz hitz egin al daiteke?”. Eta galdera hau eginondoren, honako hau azaltzen du: “…guzti-guztiek ez dituzte be-giko, sineskeria “zientifisten” garai honetan, gai eta ikertze de-sinterasatuak, eta itxuraz, alferrikakoak”.

Ez da beharrezkoa inolako arrazoi transzendenterik idatzian unekonkretu batean joera bat gailentzeko eta beste batzuk ezkutuangeratzeko; moda literarioak, oztoporik ez dagoenean, gainerakomodak bezalakoak dira, eta horrela, 80ko urteetan Ricardo CarvalhoCalerok, Mª Xosé Queizénen Amantia poemaren iruzkina egitearekinbatera, honako hau dio: garai hartan Galizian nobela historikoamodan zegoela zioen, eta ez autarkia literarioa. Herodoto ez besteguztia oharkabean igarotzen zen, edo narratibaren eremuanikusezina zen. Baina Cilistro jakitunak bere liburua zabaltzen duengaldera egiten zuen unean, bazegoen Galizian eta baita Estatu osoanere buru aurrerakoiarentzat eremu politikoan jarduteko abagunerikez zegoen kasik, isilik egon nahi ez bazuen behintzat, eta ideienadierazpenak berak debekaturiko zer edo zer bezala onartu nahi ez

Gureilunpeak

Isidro Novo

230

bazuen. Lugoarraren saiakeraren argitaratu baino urtebete lehenago,Celso Emilio Ferreiroren poema-bildumak Longa noite de pedra-k[Harrizko gau luzea] ikusi zuen argia, izenburu enblematikoduna,garaia bera argiki iradokitzen duena. Garai hartan tabua berasarritan estetika bera zen. Ustekabeko literatura sortzen ari zen–batez ere poesia–, edertasun subjektiboaren bilaketa funtsezkotzatjotzen ez zuena, izan ere, guztiontzat posible zen edertasunkomunaren alde borrokatzeko unea zela kontsieratzen zen, zilegizen edertasun bakarraren alde; Askatasunaren alde borrokatzen zen.Garai horretan eraginkortasun persuasiboa bilatzen zen, etaigorpenari dagokionez, ahozkoaren moldera jokatzen zuen idatziabilatzen zen. Bere garaian sozial-errealismoa deiturikoa izan zen,nahiz eta sozial-erromantizismoa deitzea nahiago duten autoreakegon. Zorionez, derrigorturiko ilunpe garai hori igaro ondoren,literatura galegoak bere argitasuna berreskuratu zuen eta beharbadaasebeterik zegoelako edo denbora luze batez gure herriko literaturaintimoaren eta existentzialaren bandera haizaratu zuen, denboraluzez beharraren beharraz eginiko molde hura tabu bihurtuz. Gauregun patxadaz berraztertzeko garaia da, nahiz eta molde harkirudirik eta joko literariorik ez izan (zuen funtzioa zela-eta egokiakez zirenak), ez da dudarik, badira berrirakurtzekoak diren obradezente, zirraragarriak direnak nahiz eta egileak mezuaren esentziazgehiago arduratu mezua igortzeko formaren edertasunaz baino.Aipaturiko Celso Emilioren ahotsa litzateke entzungarriena, baina,halaber, jende gazteagoa ere aertu zen mundu literarioan korrontesozial-errealista horri jarraituz, esate baterako, Lois Diéguez,Margarida Ledo, Darío Xoán Cabana edo Heriberto Bens heteronimoferriniarra, garai hartako sonatuenak baino ez aipatzearren.

Gure literaturaren garai honetara eginiko hurbilketa baliatu nahidut beste mota batetako tabu bat aipatzeko, bestelako autozentsuraestetikoa, hainbat autorek hizkuntzaren alorrean egin zutenak.Aipatzen ari garen garai honetakoa bakarrik ez den autozentsura,baizik eta belaunaldi literario guztietan emandakoa, hizkuntzabaztertu edota hizkuntza ilegalean idazteagatik ez zuten eredunormatiborik izateko aukerarik izan. “Hiperenxebrismo” [hiper-garbizalekeria] deitu izan den fenomenoa da. Egile galegoa,hizkuntzarekiko harro, duin, maitale, bere maitea suntsitu nahi izanduen horrengandik hainbeste urrundu nahi duenez, hizkuntzainbaditzailearekiko edozein bat-etortze onartzea kosta egiten zaio,eta hauengandik ihes egiten du izurria bailiran. “Cadeirádego”esateko gai da “catedrático”-ren ordez, edota “oficiña” “oficina”-ren ordez. Gaur egun, jarrera hau linguistikoki bizioa kontsideratzenda, baina, nik neuk uste dut ezinikusi arrazoitua zela.

231

Ezinikusi hau ez zuen sortu bakar-bakarrik koarentenmadarikatu horrek, duela gutxi berreskuraturiko gure hizkuntzaberriro ere prekarietate eta marginalitatera eraman zuenak. Izanere, tabuak hizpide izanik, ez zen tabua izan, hitzaren zentzurikzabalenean, gure hizkuntza idatzietatik erbesteratu izana hirumendetan zehar? Ez al zen tabua izan, maila estetikoan hitz eginda,gau mendeaniztasun horretan agertu ziren galegoz idatziriko testugutxi horietatik gehienak gazteleraz idatziriko obretan izatea, hurairrigarri utzi eta haien kontura barre egiteko, jende umil etaezjakinen ahotan ezartzen baitzen beti? Beharbada ziri literariohorien egileei honako hau galdetu beharko litzaieke: ez al zenirrigarriagoa eta lausengariagoa haiek kultura eta hizkuntza batiegindako basailutza indarrez ezarritakoari. Ziur asko, garai ilunhaietako lanik duinenak Feijoo, Sarmiento eta Sobreira apaizekeginak ditugu, XVIII. mendeko pasadizokoak direnak hirurak alahirurak.

Egia esateko, gure hizkuntzaren maitale dena, edota justizia etaberdintasunaren maitale den edonor gogobeteko du hurrengomendeko historia literarioak. Gure literatura idatzia berreskuratuez ezik, berreskuratze horren nortasun itzaltsu eta adierazgarrienaemakume bat da. Hartara, aldi berean bi tabu urratu ziren. Literaturaberriro agertzen da, eta emakumea agertzen da literaturaren eragileaktibo, sorkuntzaren ekoizle. Rosaliaren esku sentsibletik, harenedertasuna azpimarratzeko estilistarik onenaren esku berragertzenda gure literatura.

Dena dela, ez litzateke bidezkoa bidean argiak pizten joan zirenbeste izan batzuk ez aipatzea, nahiz eta Cantares Gallegosenegilearen mailarik lortu ez. Berpizte hoerretan izan zuten garran-tziarik, besteak beste, Xoán Manuel Pintos, literatura galegoarenizenbururik luzeena duen liburuaren egilea dena, honela otoitz egitenduena: A gaita galega tocada polo gaiteiro ou sea Carta de Cristuspara ir deprendendo a ler, escribir e falar ben a lengua gallega eaínda máis. Baita Pastor Díaz ere, nahiz eta ekarpen txikiagoa egin,Franciso Antón poeta entzutetsua ere, Alberto Camino Sigües etabere anaiak, Díaz Robles, López de la Vega, eta nola ez, BenitoVicceto eta Manuel Murgia, Galiziaren alde hainbat eta hainbat lanegindakoak, euskaraz haien obraren zati txiki bat baino idatzi ezbazuten ere. Lehenengoaren sorkuntza poetikoa batzuk baino ezdira ezagutzen, A balada dos Montenegros, An cantiga dos borbo-riños eta O soño dunha noite de verao eta bigarrenaren kasuan, maiteeta defendatu zuen hizkuntzan testu bat baino ez da ezagutzen, Nenadas soidades izenburukoa. Pleiade guztitik Rosaliaren izenasonatuena den garai horretan, ezin dira ahaztu oraindik ere gure

232

literaturan hainbeste lustre duten zenbait izen, batez ere Pondal etaCurros, baina baita Marcial Valladares, López Ferreiro, XesúsRodriguez, Manuel Lois Vázque eta Valentín Lamas Carvajal, O tíoMarcos de Portela-ren sortzailea, galegoz osoki idatziriko lehenegunkaria.

Haustura bikoitz horren berri ematea beharrezkoa iritzi diot, etahalaber, denborak aurrera egin ahala gainditu beharreko kontuakere badirela ohartarazi nahi dut. Salbu gai folklorikoez hitz egiteko,XIX. mende osoan zehar galegoz narrazioa idaztea tabua da, etainspirazio galegoko istorioak tratatzea ere tabua zen, narrazioakluzeak zirenean. Rosalia bera dugu adierazpen horren adibide, biadibide jartzearren, La hija del mar edo El caballero de las botasazules narrazioak ikusi bezala Cervantesen hizkuntzan idatzi zituen,ez Esquiorenean. Sabuespen dira Marcial Valladaresen nobela,Maxina ou a filla espuria eta baita Antonio López Ferreiroren ATecedeira de Bonaval izenburukoa.

Eta esan berri dudan hau gaur egungo egoerarekin lotzeko etaneure hitzei amaia emateko, egun gure literaturan presente dagoentabu bat izan nahiko nuke hizpide. Idatzi poetikoetan ez dagoentabua, baina bai narratiboetan: erotismoaz dihardut. Gure lurranegoera bitxia ematen da poesian onarturik dago eta baita askotanbehar bezala goratu ere egiten da (hor dira, zenbait aipatzearren,Yolanda Castaño, Olga Novo eta Claudio Rodríguez Fer); narra-tibazko obra gutxi horiek, aldiz, promozio eta publizitate eskasaizaten dute, haien kalitate literarioa dena dela ere. Arreta faltahorren arrazoia ez da, ez, gaiaren inguruko testuez asperturikdagoelako irakurle galegoa –esan liteke, gure literatura eremuhorretan birjina dela– eta ez dirudi irakurleen artean ere generohorrekiko desinteresa dagoenik. Honen inguruko aipamen gutxiegiten dira, baina entzuten diren gehienak narratiba erotikoa egiteaez dela beharrezko iritzi dute, eta baieztapen hori arrazoitzen duteerotismoaren adierazpen literarioak narratiba orokorrean txertatudirela esanez, eta hartara, genero erotikora ez atxikituriko sailliterarioetan parte izanik, haien osagaietariko bat dira. Narratibaorokorreko obra horiek gertaera erotikoa bere dimentsio osoan bereegiten dutela ez dut batere argi. Normalki sexu eszenaren bat agerida, kasuren batzuetan erotikoak gerta daitezkeenak. Nire galderahonako hau da: zergatik poesia bai eta narratiba ez? Beharbadalehenengoa sotil eta hautemangaitzagoa delako? Baina, hala bada,zergatik bigarrenak erantzuten du horrela? Tabu estetikoa da edobadu itzalean indar ematen dion zantzu erlijiosorik, konsziente edoinkonszienterik? Noiz edo noiz, baten batek erantzun sineskorrenbat ematea eskertuko nuke.

233

Ipuinak,tabuekinhausteko

Mar

ilar

Ale

ixan

dre

Bi kontinenteren arteko mutur batean hazi nintzen,eta hiru urterekin arabieraz kontatzen ikasi nuen(wahit, tnayn, trata, arb’a, xamsa), Ceutan etxeraarraultzak saltzera etortzen zen gizon batekirakatsia. Ezkutuko aldizkarietarako panfletoakidazten ikasi nuen idazten, hauek baitzirenMadrilen biologia ikasten ari nintzen garaietanaldizkaririk interesgarrienak. Egun Santiago deCompostelako Unibertsitatean egiten dut lan,beharbada heretiko izan zelako lepogabetu zutenpredikari baten hilobiaren gainean katedrala eraikiduten hiri bakarra, Tránsito dos Gramáticos-en(1993) kontatu nuen bezala. Beste oina Ceen dut,Costa da Morten, eta honako lan hauek bertankokaturik daude: Lobos nas illas (1996), A vaca deFisterra (2003) haur istorioa edo Desmentindo aprimavera (2003) poemaria eta Abecedario deárbores (2006). Neure liburuek hainbat sari jasodituzte, horien artean, Catálogo de Velenos-ek(1999) Esquío saria jaso zuen, Teoría do Caos-ek(2001) Xerais eta San Clementes Nobela Sariakjaso zituen, eta baita haur eta gazte literaturakobeste bi sari ere, Lazarillo –A Banda sen Futuro(1999)–, Merlín eta Galiziako Kritika Saria –Aexpedición do Pacífico (1994)– edo White Ravenzerrenda –Paxaros de Papel (2001)–. Rúa Carbón(2005) da argitaratu dudan azken nobela.

235

Gose-urtea izan dela esaten da, baina ni, jaio naizenetik, ez dut ase-beterik gogoan. Aurreko urtean uzta txarrak egon ziren. Etengabelan eginez Xacintok prestaturiko ereintzan, zuhamuxkak harrix-karekin liskartuz, goroldioaren izurritea etorri zen eta zekale guz-tia eraman. Erein ezazu zekalea, esaten zion aitak, ogi beltza jangoduzue, baina ez da besterik hazten lur zital honetan, gariak ez dunegua jasango. Gu ere zekale jendea gara. Uzta galtzean, Xacintohaserretu egin zen, hor nonbait lana bilatzera abiatu zen eta ez du-gu berriro ere haren berririk izan. Eta honela, ene alaba, gizonakbadoaz eta gu geu negua jasanez. Ni neu, berriro ere haurdun naiz,nahiz eta Saludinari oraindik ere bularra ematen diodan, goroldio-arekin deuseztatu nahi izan zaitut, koskor ilunak bildu nituen, man-talaren poltsiko batean eraman nituen hainbat egunetan zehar,erabiltzeko ausardiarik izan gabe. Zekalearen hiru loreetatik bi bai-no ez dira hazten, hirugarrena hilaurtu. Beharbada hobea liteke. Ezginateke honetara helduko.

Ezin dut jakin zerk eraman zintuen, sukarrak edo goseak. Gor-putza dardarka zenuen, lokiak irakiten. Eta gosea etxeaz jabetzen.Ez nuen nahikoa esne Saludinarentzat eta bi zineten. Bazkaltzeko,egon ziren bitartean gaztaina zimelak, patata zaharrak, lehenengoazalak. Ondoren, mendi edo muinoetan bil nezakeena, gosearenbelarra, egosiriko asunak. Duela hiru egun Carmek, auzokoak,zizareek erdi-janda zegoen arbia eman zidan. Duela bi, gauerdianiratzarri eta oilotegitik arraultz bat lapurtu nion, zulo bat egin niongoitik eta beste bat behetik, gordinik xurgatu nuen. Oskola sutarabota nuen jan nezakeela pentsatu aurretik, beharada esnea aberastendu. Atzo, ezer ere ez. Gauean zekale ogi-koskor batekin egiten nuen

Ni neu,gose nintzen

Marilar Aleixandre

236

amets. Nola izan behar nuen esnerik odolak ere zainetatik ibiltzeariutzi bazion. Gosea, neure odoletik mamurtuz, bere lekua betetzenzihoan. Ni neu, oso-osorik, gose-sugarretan erretako faroa nintzen.

Ibaira joaten nintzen, gorputz txiki hori busti egiten nizun halakoborborra baretzeko. Bat-batean zure gorputza kulunkatu zuendardar batek, hozkirri batek. Nire altzoan lehor geratzen zara.Oihuka deitu zintudan, Cosme, Cosme, larru alferrikako bateanbiltzeko saioak eginez, izena kasik ahoskatu gabe. Beste umeak uluegiten zuen. Hark heriotza sentitu zuen oholetan zirrikituetatikigaroz. Nik neuk ez. Eta orain inpotente, zure gorputza altzoandudala, zekale puxka. Zure eskuak musuz josi nituen, zure hatzetatikazken sukarraren izerdia miazkatuz. Zure hatzak mingain azpianjarri nituen, berriro ere bero zitezen. Ondoren, ez dakit nola,hezurtxoak jariatuz topatu nuen neure burua, besoetan bizioharturik, sorbaldetan. Zure haragiarekin komuniatuz, neure hara-giarekin. Cosme, Cosme. Etengabe. Neure arraultza xurgatuz. Zureharagiak neure sabelalderako itzulera bidea eginez, zure odola nireanisuriz, heriotza besteratuz. Zure izena begi arteko sukarra. Behazunaeta errautsak mingain azpian. Hezurrak, zapi berri batean bildurik,kapulu azpian lurperaturik.

Saludinak negar egiteari utzi zion. Bihar zortzi urte bete izangoda. Iristekotan. Bularra ematen diodanean haren hortzez bularra-ri hoska egiten diote, Xacintok egin bezala duela asko. Hoska egin,ene alaba, ene seme, gogor. Esnea igo da berriro ere, odolez na-hasturik edo malkoz. Hoska egin, hoska gogor.

237


Chairegoa da eta chairegoen semea.Rábade-n (Lugo) jaioa, 1946koapirilaren 5ean. Zazpi hilabetezituela lekuz aldatu ziren amarenjaioterrira, Lea-ko Castro deRibeiras-era alegia –aitaXermarreko (Cospeito) bizilagunazen–, eta lehen aldiz eskolara hanjoango da.

Coruñara abiatuko da bizitzera, neraberazoan,sendiarekin batera. Batxilergoa eta maisu-ikasketakburutuko ditu han, baina Terra Cha-ko bere jaioterriarekinharremana galdu gabe, sekula.

Irakasle aritu zen hainbat ikastetxetan, eta zortzi urtezeskolaurreko irakaskuntzan. Berrikuntza pedagogikoarenaldeko mugimenduetan parte hartu izan du beti.

Consello de Redacción da Revista Galega de Educaciónizeneko batzordean parte hartu zuen.

Testu liburuak idatzi ditu, eta saiakera didaktikoak zeinpedagogikoak.

Antzerki aktorea eta zuzendaria izan da. GaliziakoRadio Nacional de España irratian lan egin du zazpi urtez,askotariko irratsaioen gidoilari eta zuzendari lanetan. Bideoeta telebista lanak ere idatzi eta zuzendu egin ditu.Ikasleentzako ikastaroak eman ditu, aipatu bikomunikabide horien erabilera didaktikoaren inguruan.

Asociación Galega do Libro Infantil e Xuvenil (GALIX) elkartearensorkuntzan parte hartu zuen, zuzendaritzan bost urtez partaidea izanzelarik, haietatik bi urtez lehendakari lanetan.

Zutabegilea ere izan da prentsan, hiru urtez.Honako literatur sari hauek jaso ditu:“Feira do Libro de A Coruña, 1989” saria, bere lan narratibo

osoarengatik. Hezkuntza Ministerioko “Emilia Pardo Bazán” saria.“Rañolas 1994” saria, Haur eta Gazte Literaturaren alorrean Galiziakoobra hoberenari. “1995eko Haur eta Gazte Literatura Sari Nazionala”.“Honourl List IBBY 1996”. “The White Ravens 1997”, MunichekoJugendbibliothet-eren eskutik. “Lecturas” saria, Asociación do LibroInfantil e Xuvenil de Galicia (GALIX) elkartearen eskutik, 2004an. “TheWhite Ravens 2005” saria, Municheko Jugendbibliothet-eren eskutik.

Xab

ier

P. D

oCam

po

239

Huraxe zen handien taldean onartua izateko nahitaezko ausardia-froga, haurtzaroa alde batera uzteko hautu pertsonala egina zutenenfroga, aldaketa horri dagokion kategoria helduek ematearen zainegon gabe. Ez dakit zenbat bider egin zidaten galdera errituala etabeti neure erantzuna ezezkoa izan zenez, ez ninduten onartzen.

Bainua hartzera al goaz errotara? –zioen batek–.Zuekin joaterik bai? –galdetzen nuen nik–.Elkarri begiratzen zioten, eta errotaren urmaelean bainua

hartzeko ideia izan zuenak pauso bat aurreratu egiten zen etairmotasunez botatzen zuen:

Zuk, San Migueli potroak ikusi al dizkiozu?Ez –ni neu harritzeko moduko zintzotasunez erantzuten nuen–.Orduan… –hala zioen galdera handia egin zuen lagunak berak,

besoak zabalduz eta sorbaldak goratuz, San Miguel goiaingeruarentasun maskulinoak ikusi duzula frogatu ezean, handien taldeansartzeko ezintasuna adieraziz edo. San Miguel hura parrokia-elizanzegoen epistolaren aldean, eskubiko besoan ezpata flamigeroa zueneta zerurantz luzatzen zuen, eta ezkerreko besoa aurrerantz hedatzenzen, eta irudizko Adan eta Eva batzuei paradisuko irteerako bideaseinalatzen zien–.

Horixe zen gainditu beharreko froga, beste eden lurtar honetansartzeko, alegia, handienen konfiantza eta adiskidetasunareneremuan sartzeko. Eta froga gogorra zen oso, arima bera baitzegoenjokoan. Sainduarengana hurbildu, eta gona azpitik begiratzea,ekintza horretan pentsatze hutsak besterik ez, neure arima orbanduegingo luke, aitorlekuan zer garbitu eman behar zidana. Ordurako,banuen nahikoa penitentzia-esperientzia apaizek seigarrena ez beteizanaz salatuko nindutela jakiteko, eta are gehiago, ziur askosakrilegioa ere gehitu behar zitzaion ekintza hari izaki zerutiarrazelako. Jakin banekin, halakorik ez nuela egin behar, debeku huraxegogorarazi behar ez den horietarikoa zen, betidanik baitakiguhalakorik egin behar ez dugula.

Froga

Xabier P. DoCampo

240

Baina, aldi berean, ez zegoen beste biderik. Eta bai, ikusi nituelaesatea ikusi ez arren, arrisku larria zen. Erantzun zaileko galderakegiten has zitezkeen: eta nolakoak dira? Biak berdintsuak al dira?Zein aldetara zamatzen da? Ezinezkoa, bide horretatik harrapatukonindukete, eta okerragoa litzateke. Ez zegoen beste biderik, elizarajoan behar nintzen, sainduari jantziak jaso eta hankarteari begiratu.Hori, edo 12 edo 13 urteak arte eskolaurrera kondenaturik egon,Celso da Mosqueirari gertatu bezala. Celsok neskatilekin jolas egitenzuen oraindik ez zelako gai froga gainditzeko. Beraz, sainduarigonazpiak jasotzeko adorerik ez zuten beldurtien infernu horretaniraun baino hobea, edozer gauza.

Unerik egokiena arrosarioaren aurrekoa zen, apaizak oraindiksakristian zeuden bitartean, eta serorak, gorputza alde batetikbestera kulunkatuz, aldapan gora igotzen ziren bitartean.

Mantso-mantso sartu nintzen, oin-muturretan ibiliz. Elizan inorez bazegoen ere, apaizak aldarearen atzetik eltzetan entzuten nituen,sakristian, eta makila berde baten modura dardarka nintzen.Bronquitis kronikoarengan nuen konfiantza, apaiza atera hurbiltzeaerabakiko balu, hark emango zidan abisua.

Sainduaren azpian nengoenean, ondo ikusi ahal izateko altuerapixka bat falta zitzaidala ohartu nintzen, belaunalki bat hartu etahurbildu egin nuen. Ahoa lehor, espartzuzko soka baten modura, etaeskuak bustirik, iturri baten modura, jantzia hartu egin nuen makilaberdeen modura dardarka zeuden bi behatzez. Izerdia begietansartzen zitzaidan, eta azkura. Kontu handiz aingeru trumoitsuarengona zuria jaso nuen eta burua sartu egin nuen. Begiak itxita eginnuen. Ondoren, izuak jota, gorantz begiratu nuen, barrabiletarantzeta… ez zegoen ezer, eta ezin zuen ezertxo ere egon. San Migelbarrutik, ez zen makil bat baino, buruan amaitzen zena; beste bimakilek beso itxura egiten zuten eta oin bakarra zuen, aurreratuagozegoena eta gona azpitik ateratzen zena, eta oinarriaren parte zena,eta existitzen ez zen sainduaren gorputzaren parte.

Gona askatu nuen eta korrika hasi nintzen egin nezakeen zaratariezaxola. Jada bete-beteko gizona nintzen.

- A Lamara al goaz igelak hartzera?- Goazen –esan nuen–.- Ez dizut galdetu. Ez al zara ohartzen ez dizkiozula ikusi potroak

San Migeli.- Bai, ikusi disquito.- Eta noiz?- Atzo arratsaldean. Nolakoak diren esaterik nahi?- Ez, ez da beharrezkoa. Goazen.

241


Mar

ía R

eim

ónd

ez

Lugon jaio zen eta itzultzaile eta interpretatzailea dalanbidez. Argitaratu zuen lehen liburua Moda Galega(Edicións Positivas, 2002) da, eta 2003. urtean VigokoEmakume Progresisten saria jaso zuen. Panoramaliterarioan sartu berri izanagatik ere, María Reimóndez6 urte dituenetik idatzi du, gaztaroan sariak jaso zituen(Rúa Nova, Minerva), hainbat antzezlanen egile da etaerrezitaldi poetikoetan parte hartu du.IMPLICADAS/OS NO DESENVOLVEMENTO(www.implicadas.org) Gobernuz Kanpoko Erakundekosortzaile eta lehendakaria da India eta Etiopian laneandiharduena 1998. urtetik aurrera, garapenerakoprozesu integraletan dihardute genero bazterketagainditzeko konpromiso argiarekin, garapeniraunkorrerako oinarri modura.

Halaber, María Reimóndez ere ASOCIACIÓNGALEGA DE PROFESIONAIS DA TRADUCIÓN EDA INTERPRETACIÓN elkarteko sortzaile etaidazkaria da (www.agpti.org).

Bibliografia:- Moda Galega, Edicións Positivas, 2002- O Caderno de Bitácora, Edicións Positivas, 2004- Crónicas dende a India (liburu digitala)

http://www.vieiros.com/welcometotiruchy.php- Usha, Finalista do Premio Merlín 2005, Edicións

Xerais de Galicia, 2006- O Club da calceta, Premio Xerais Sariko finalista

2005, Edicións Xerais de Galicia, 2006

243

Oh! Oh! Eta o! Nola izan zen prozesu hori? Galde egiten dugu. Ezdago erantzunik, gramatikoen arrazoiak baino ez, legatu honierreparatuz, antza, Jainkoarengandik (o!)? Horrela, abstraktuki, ezdago ulertzerik. Arrazoiak askoz ere zabalagoak dira. Kontuakkontu, hala gertatu zen. O-k boterea hartu zuen (ehiztari zelako etaberau biltzaile izatea baino garrantzitsuagoa zela pentsatzeagatik,nomada bizimodua abandonatu izanagatik, kanpo-apendizeaizateagatik… ene, hainbeste arrazoibide potentzial!). O-k lortu eginzuen. “Alfabetoa”-z hitz egiten dugunean, “a”, “e”, “i”, “o”, “u”ikasterakoan ere, “o”2-k ezarritako ordena urratu eta gidaritzaraheldu da. Hiztegiek gurtu egiten dute. Gordetzeari gurtu. “A” tabubilakarazi.

“O”-ren igoera bide misteriotsuetatik mugitu da baina inola erebide aldaezinak. Kontuak kontu, “o”-k arrazoiaren jabe egiteapentsatu zuen. Baina, ezin. “O”-k kulturaren jabe egitea pentsatu.Baina, ezin. “O”-k adimen absolutuaren jabe egitea pentsatu. Baina,ezin. “O”-k naturaren jabe egitea pentsatu. Baina, ezin. “O”-kpolitikaren jabe egitea pentsatu. Baina, ezin. “O”-k bizitzaren jabeegitea ere pentsatu. Baina, ezin. “A”-ren erresistentziak egin zuenezinezko.

“O”1-rentotalitarismoa

María Reimóndez

1 Itzultzailearen oharra: galegoz genero maskulinoa adierazten duen adjektiboendesinentzia edota artikuluari egiten dio erreferentzia “o” horrek.

2 Itzultzailearen oharra: galegoz alfabetoaren letrek maskulinoz izendatzen dira.

244

Prozesu luze hau, eta zorionez, aldaketa garaian dena, haindenbora luzez iraun duen hizkuntzaren Estatu-kolpe honek, ondoriosozial ikaragarriak izan zituen. “O”-k totalitario guztien prota-gonismoa bildu zuen. Honela, oraindik ere, “o”-k ohore egin beharzaiola uste du. Oraindik ere, eskolako eserlekuetan ehun neska etabi mutil ditugunean, agurra “Arratsalde on guztioi”3 izaten da. “O”-k zentzu guzti-guztietan “a” muga dezakeela uste du, non jarri beharden esanez, baita haren lekua lapurtu ere. Ginekologi-klinikanpazienteak4 dira hizpide. Berriro ere, “O”-k “a” bere zerbitzuradagoela uste du. Semeez arduratzeagatik mailaz igo ez direnlangileen gehiengoa emakumeak dira. “O”-k uste du, “a”-k bainohobe dakiela zer nahi duen, zer pentsatzen duen eta zer desiratzenduen “a”-k berak; honi guztiari, “a” itzelezko misterioa dela gehitubehar zaio. Erditu izan bazintut bezala ezagutzen zaitut –diotso “o”batek “a” bati–. “A”-ren gorputz biribila, “o”-k uste du berea dela.Hiztegi piktoriko batean “Gizona”-z hitz egiten den atalean,emakume baten gorputz biluzia ageri da. Gainera, “o”-k erabakizuen prestigiozko zenbait jarduera esleitzea erabaki zuen, eta “a”-riutzi zizkion bakar-bakarrik inork nahi ez zituen jarduerak. Zuzen-tzaile ortografikoak ez du ezagutzen “lavandeiro ‘garbitzaile’” hitza.

Hala ere, “a” egoskorrak ez du atzera egin. Erresistentziabaketsuan eginiko ekimen tematiak, hainbeste eta hainbesteemakumeren oinazeak, bazterketek eta . “A”, pertikaren bitartez,irain larregi horiei erantzuteko gai izan da. “A”-ren ametsa ez daamets leihakorra. Ez du azeri (arra) kentzeko asmorik, azeri (emea)jartzeko. Ez da leiha. “A”-k berdintasunarekin egiten du amets.Ikusgai izatearen eskubidearekin. (Andra) guztiok ikusgai eginarazi.Andra-gizonak gaudenean neutral izateko eskubidearekin (ikasleenartean, minusbaliak dituzten pertsonen artean, langileen artean,ama eta aiten artean). Hiztegietan “o”-ren aurretik agertzeko bereeskubide alfabetikoarekin egiten du amets (xeitosa ‘aproposa’,adjektibo femenino singularra). Tabu izateari uzten diola egiten duamets. Testu berri bati hasiera emateko, izenburu hauxe izangoduena: “’A’-ren ikusgaitasuna edo pertsonen berdintasuna”. Denboraluzez zain egon den justizia delako.

3 Itzultzailearen oharra: euskarak generoa markatzen ez badu ere, galegozmaskulinoa markaturik agertzen da.

4 Itzultzailearen oharra: euskarak generoa markatzen ez badu ere, galegozmaskulinoa markaturik agertzen da.

245


An

tón

Riv

eiro

(Xinzo de Limia, 1964). Zuzenbideikasketak egin zituen Santiagon eta sarituaizan da honako leihaketa hauetan: ÁlvaroCunqueiro Narratiba Saria, Manuel GarcíaBarros nobela saria, Café Dublín NarratibaSaria, Torrente Ballester (Finalista),Pedrón de Ouro, Manuel Murguía, CamiloJosé Cela, Breogán ipuin saria edo CastelaoNarratiba saria, beste askoren artean.

Honako liburu hauek argitaratu ditu:Valquiria (Ed.Novo Século.1994), ParqueCentral e outros relatos (Ed. Espiral Maior1996) A historia de Chicho Antela (EspiralMaior,1997), A quinta de Saler (Galaxia,1999), Animalia (Galaxia, 1999), As rulasde Bakunin (Galaxia, 2000), Homónima(Galaxia, 2001), Cartafol do Barbanza.Viaxe polo cuadrante das sereas (A NosaTerra, 2002), A canción de Sálvora (A NosaTerra, 2003), A esfinxe de amaranto(Galaxia, 2003), Limaiaé (Centro de culturaPopular do Limia, 2005), e Casas Baratas(Galaxia, 2005).

Honela, liburu kolektibo ugaritan partehartu du eta Barbantia Kultur Elkartekolehendakaria da, Baltar Udaleko semekuttuna, eta baita Couto Mixtoko EpaileOhorezko ere.

247

Maria, ez ezazu nigarrik egin, nire heriotza onartu behar duzu,pentsa ezazue ekialdekoetan, haiek bizitza heriotzarako pres-takuntza dela uste dute, artelana, bada, horixe, nirekin ere artelanbat egin dezazun nahi dut, jada erroparik gabe nagoen honetan eta70 bat urtekin, mesedez, ez zaitez atsekabetu eta har ezazu kamera,argazkia osatu behar dugu-eta, ez zaitez tuntuna izan, gera zaitezPariseko erakusketa hartan elkar ezagutu genueneko irudiarekin,diktadorea hil baino pixka bat lehenago, gogoan al duzu, ez nekiengorputz biluzi haiek, zimur-geografia malkartsua eta haragi eroriazaharraren zaharraz, zeure obra zirenik, zuri-beltzeko erretratuak,desira baldar eta itxuratien amiltze sukartsuak iradokitzen zituztenpertsonen tamainakoak ia, nik neuk antzematen ez nuen edertasuna,edertasuna ikusi nuen bakar-bakarrik, misterio barroko bat baili-tzan, ia ehun urte zituen emakume baten begi beiratuen malenkoniaetsituari so egitean, eskubiko eskuan neska eta mutil bat biluzikzituen argazki zaharra eusten zuen, eta hurbildu zinen, kameraeskuan, hura zure birramona zela esateko, eta nik ez nekien ehunbat urteko emakumeaz ari ote zinen edo argazki txikiko neskaz ariote zinen, eta pertsona bera zirela esan zenidan eta biluzik zegoenmutikoa zure birraitona zela esan zenidan, bigarren errepublikakoirakasle anarkista bat, falangistek paseatu ohi zutena eskoletanikasleei sexu-praktika aurrerakoiak irakastearren, eta argazkienegilea zu zeu zinela jakitean hotzikara ikaragarria sentitu nuen, izanere, arte eskolak ematen dituenarentzat jada manual batean ageriden artista bat pertsonalki ezagutzeko aukera izatea, zirraragarriazen, eta amu sentsualez hitz egiteari ekin zionean etorri zen onena,argazkietan haragiaz haratago –eta gorputzez haratago– zihoanatseginzaletasun jasanezina sumatzen nuen bitartean, eta gorputzenirmotasunez begiratzen gintuzten izaki urtetsu horieka eta gubesterik ez geunden aretoan, akituriko anakronismoan zintzilik, eta

Argazkiosoa

Antón Riveiro

248

argazkiak gustuko ote nituen galdetu zenidan eta isiltasun artistikohorretan bildu ninduzun zuretzat paratzeko eskatu zenidan arte,bai, han aretoan, eta ni, zirika ari zinelakoan, atzeraka joan nintzen,zure hitzek garaituko banindute bezala eta nire bizkarraldeak hormazurian jo zuen, justu-justu gaztetako grinaz adar joka ari zenlaurogeitaka urteko gizon baten ondoan, eta biluzteko eskatuzenidan, eta ni, sekula emakumerik desiratu gabekoa, ez nukeasmatuko esaten desira grintasu baten pisua nola etorri zen niregainera eta keinu baieslea herrestan eraman zuen, bai, Maria, unehorrentatxe biluztu nintzen atsegin larri batean bilduta, arropetarikobakoitzean aurreiritzi bat utziz eta ni biluztu aurretik zu jada biluztuninduzunaren antsiaz, eta kameraren kliskatzeetariko bakoitzalaztan sentitu nuen, suturik nengoen oso, zure ahotsean limurtzearendisciplina askea igerian zebilen eta pixkanaka-pixkanaka biz-karraldeko azala hormara nola itsasten zen iman boteretsu batez,eta azkar batean zure obretariko batean geratu nintzen eta jendeaaretoan sartzeari ekin zion, baina ni zuri baino ez nizun begiratzen,otseme baten modura desiratzen zintudan eta kamerako klis-katzeetariko bakoitza laztan dardarati baten modura jasotzen nuen,zu, zu baino ez, ez zegoen beste ardurarik, ez zuen ardurarik mires-men eta harridura komikoz begiratzen ninduen jendeak, zure lanartistikoaren gehitze original bezala onartuz nire gorputz biluzia;gizon bat hausnarkari ere sentitu nuen bere hats kritikoaren ukituere egin ninduena kasik, baina aretoan zu eta biok baino ez ginenexistitzen, bitxikeriak eta neure bularrean estutu zen desirakonpultsibo batek estimulaturik kazetariak heldu ziren arte, etaorduan, kamera pausatu zenuen zoruan zen nire arroparen gaineaneta niregana hurbildu zinen eta nire gorputza musukatzeari ekinzenion antsia asezinez neure larrua dardaraziz eta nigan sexualitateberantiarra, anitza ezagutu nuen, atsegin basati batez onarturikoaaske izan ginen hurrengo 30 urtetan zehar hedatu zena, elkar mai-tatuz eta sutsuki plazer guztiez goxatuz, elizak, ikastetxeak, hon-dartzak edo museoak bezain leku bitxietan, baina aitortzen dut garaihonetan, mutikoekin, zaharrekin eta arraza askotariko emakumeekinoheratu ondoren, zu ezagutu zintudan eguneko tamainako zirrararikez dut berriro ere sentitu, argazkiak eginez arimaren muina ukituzenidaneko hura, bai, hura izan zen onena, eta hementxe da egunahaztezin horretako argazkia, gogoan al duzu, ene maite, eta orain,jada biluzik nagoela, biluztu zaitez herizainak etorri eta hemen ikusiaurretik, horma hotz honen zuritasunaren kontra estuturik etaeskuan argazki zahar hau dudala, ea ba, kliskatu, osa ezazu argazkia.

249


Colón-en jaioa da, 1964ko urtarrilaren24an. Hiru urte zituela, sendiarekin ba-tera Galiziara itzuli eta urte betez bizikoda As Barreiras izeneko tokian,Poboeiros parrokian, Castro Caldelas.Urte bete beranduago, Ourensera abia-tzen da, egun bizi den tokira hain zuzen.

Batxilergoa ikasten du “As Lagoas”institutuan. Han piztuko zaio literatura

eta musikarekiko grina, eta institutuan bertan antolatutakopoesia lehiaketa irabaziko du. Klasikoen liburu sorta jasoko dusaritzat, distraitua eta ahazkorra den gizon honek oraindik eregordetzen omen duena.

Politikarako, dioenez, dudazko bokazioak ERGA taldeanizen ematera eraman zuen 1980 eta 1981 urteetan, eta AN-PGhistorikoan ere bai. Hilabete gutxira utziko zituen taldeak biak.Horregatik arestian aipatu dudazko hori.

Hamazazpi urterekin Fisika estudiatuko du Santiagon, bainaikasi, dioenez, gutxi ikasi zuen. Eta bere literatur, politika,zientzia, kirol eta poesia kezka guzti horien emaitza urriaizanagatik, ez bada Esquío-ko bost azken aukeratuen artean

aukeratua izatearena, eta dirua eta pazientzia agortuta dituelarik,Ourensera itzuliko da berriro, eta, han, dionez, unibertsitateko hainbatirakasleen bihotz zabaltasunari esker, lizentziatu egingo da azkenik.Santiagon eman zituen azken hilabeteetan, eleberrigintzari ekingo dio,baina ez du argitaletxeen oniritzia jasoko. Txiripaz, dionez, irakaslepostua lortuko du bi urtez Parada Justel kalean zegoen Colexio Sueiroikastetxean, egun itxita dagoena. 1996an, oraingoz azkena duen liburuaargitaratzen du As horas que nos quedan izenburu profetikoa daramanlana, lanbidea zuen ikastetxeak urte horretan bertan itxi baitzituen bereateak, eta eskola partikularrak ematen hasiko da.

Urtebete langabezian eman ondoren, Colexio San José ikastetxeanhasiko da lanean, Progreso kalean, eta bere izate kuadrofrenikoa –dioenez,hobe multifrenikoa esatea– ongi moldatu zen garaiak eta instituzioakeskatzen zuten esparru askotariko irakasle poliedrikoaren perfilean.Irakaskuntza eta ikaskuntzari buruzko ikerketa prozesuari ekingo dioorduan, eta bakarka ikasteko bideak erraztuko dituzten lantresnainformatikoak diseinatuko ditu. Ondorioz, baliabideak eskaintzen dituen“Son un labrego... do tempo dos Sputniks” izeneko CD-a landuko du,dioenez, literaturak baino diru-sarrera txikiagoak ekarri dizkion lana.

Xer

ard

o M

énd

ez

251

Bizi, amets egin… Zein da ezberdintasuna? Hark, umilak printzipeegiten zituenak, hura, argi eta bide izan zena, lore eta bizitza, ez daamets baten memoria baino. Orain, Aketaton-eko hondarretankoiotea uluka ari direnean, orain, langileen bizkarretan zigorrakberriz ere jotzen duenean, orain, Osiris-en oboloa berriro ereesperantza denean, argiaren eta edertasunaren egunak gogoraekartzea ilunabarrean galduriko ametsa dirudi, helduaroan gal-duriko esperantza, zahartzaroko ipuin ergela. Denbora idortuz doanbegi hauek izena eman zioten eguna ikusi zuten: gure jauna Iparral-dera egindako bidaiatik bueltan zetorren, eta tulek biltzen zituztenaltxorren artean emazte berri bat zekarren, eta hark, esklabuak gizonegin nahi izan zituen poetak, izen hau eman zion egoki: Nefertiti.Heltzen den ederra.

Egunsentia bezain dirdiratsu, ederrak distantziak gorde zituen,eta nerabe suminduak lorategietako bazterretan bilatu zuen, poemenpozoia edan zuen, eta Amenhotep lagundu zuen langile eta esklabuenauzuneetara eginiko bisitetan. Amenophis III zaharra hilzorian zeneta Sitamunek gutiziaz begiratzen zion hurrengo faraoi izangozenaren gorputzari. Bazterrik bazter jarraitzen zuen bere anaia, etageure jauna, Egiptoko printzea, atzerritarra zuen begiz joa. Desiraindar bitxia da. Goxatzen ez duguna suntsitzera garamatza.Sitamunek Becankosengana jo zuen: apaizen printzeak ilunpeak etakokodriloak deitu zituen, eta mutikoaren arbuioaz gogaiturik, Setenharagitzea zela esan zion. Printzeak kargua kendu zion begiradanardagarriz. Gau hartan faraoi zaharra hil egin zen, eta Sitamunerotu egin zen.

Bizi

Xerardo Méndez

252

Nefertitiren atea mantso-mantso zabaldu zen, izan ere, adime-nak beste batek irrikatzen duena ez oparitzea aholkatzen baitu.Orduan, portuko langileen enbaxadak Becankosen iloba salatu zuentenpluko hondasunak bere egitearren, haren etxe berriaren erai-kuntzan xahutu izanagatik hileta-errituetako dirua. Eta hura, atze-rritar ederraren bihotza mirariren batek zabaltzearen esperoanzeharkatu zuena portua, frogak eskatu zituen, kasua aztertu zueneta tenploko altxorretik harturiko txanponetariko bakoitza buel-tatzera zigortu zuen. Enbaxada zuzentzen zuen eskriba karguz igozuten eta eskriba erreala izendatu zuten, eta hildakoen dirua bizi-dunentzako etxe bihurtu zuen dekretua idatzi zuen. Itsasadarrakhitz eder haiek entzuten, eta gure jaunak zeruetako ateak zabaltzenzirela pentsatu zuen.

Osirisen tenplu guztietan, ezkontza zorigaiztoko zantzuez josizen. Baina, agerraldien leihotik, gure jaunak herriaren zoriona ikusizuen eta irribartsu, berpiztu zen. Osirisen apaizak entzuteazasperturik, sed-a ospatu zuen, hasiera berri bat izaten ahaleginduzen, eta ez dagoela Jainkorik odol, heriotz eta sakrifizioz ohoratuaizan nahi duenik. Esan egin zigun, berdinak izateko, ez genezalaitxaron heriotzak berdindu arte.

Amets egin… Bere aurrean belaunikatu eta makurtzea debekatuegin zigun. Errituak eta desfileak indargabetu zituen. Eta aurreztuzuen diruarekin fellah-entzat etxeak egitea agindu zuen. Txiro etakolonoen artean lurrak banatu zituen, eta zergak ordainarazi zizkienaberatsei. Eskale ibiltzea eta sorginkeria debekatu zituen. Etxeetananimaliak jendeengandik urruntzea agindu zuen, eta komunakeraikitzea agindu zuen, eta baita etxe guztietan ur-lasterra jartzeaere. Hiri berriak sortu zituen. Eta hau guztia existitzen zen jainkobakarraren agindua zela esan zuen, forma ez zuen sortzaile bakarhori, Aton, eta bera zela haren ordezkaria.

Baina Atonek agindu arraroak ematen zituen. Ez zuen intsen-tsurik nahi, eta Ekialdearekin zegoen merkatal harremana hautsiegin zuen. Ez zuen nahi gizonezkoek emakume bat baino gehiagoizan zezaten, ezta emakumeek bi seme-alaba baino gehiago izaterikere. Eta heriotzaren eta haratagoko bizitzaren jainkoak gurtzeariuko egin zion, gizonek dugun bizitza hauxe baita.

Arraroa da, heriotzaren jainkoak bizitzaren jainkoen gainetiknagusitu ohi dira. Gudarostea lizentziatu zuen, eta Mitannireneskaerei muzin egin zien. Iparraldeko probintziak galdu egin zituen.Senarrak biziki haserretu ziren. Intsentsu-merkatariek apaizeiordaindu zieten. Izuak jota zegoen jendea. Kalera atera ziren,estatuak lepogabetu zituzten, erregearen eskribak sutara eramanzituzten, bizitzaren jainkoari ez zioten entzun: haratagoko bizitzara

253

igarotzeko egiaztagiria nahi zuten. Errege poeta nazkatu zen: ez zuendeus ulertzen. Ederrak atzaparrak atera zituen hura amorrarazteko,baina denborak distantziak ereiten ditu, eta ederrak ez zionoinordekorik eman. Emaztetzat haren alabetariko bat hartu zuen,eta apaizen predikuak gehiago aztoratzea baino ez zuen lortu,matxinadak gorrotoz betetzea. Pozoiz beteriko kopa eman nionarratsalde triste batean, hark esan bezala, izan ere, betierekoerreinua ez da mundu honetakoa, bera ez zelako inoiz munduhonetakoa izan. �

255

Tabua euskal literaturan

Ur

Ap

alat

egi

(Paris, 1972). Zuzenbidean eta Letra Frantsesetanlientziaduna eta Euskal filologian doktore. Euskalliteraturako irakasle titularra PauekoUnibertsitatean.

Ez du inoiz parte hartu ezein lehiaketatan,baina sari bat jasoa du: 1997ko Beterri saria Gauaketa hiriak eleberriagatik.

Besteak beste, Maiatz, Hegats, Egan, Uztaro,Euskaldunon Egunkaria eta Garan argitaratu dituidazlanak, artikulu kritikoak nahiz iritzi zutabeak.

Arlo akademikoan, Pariseko L’Harmattanargitaletxeak 2000n argitaratutako La Naissancede l’écrivain basque (Euskal idazlearen sorrera)ikerlanaren egilea da.

Utriusque Vasconiae argitaletxearen baitanKritika Literarioa izeneko saila zuzentzen du etaEgunero irakurtzen delako literatur sailarenkudeaketan ere esku hartzen du.

Argitara emandako lanen artean daude, besteakbeste, Erdi guneak (Maiatz, 1995), Gauak eta hiriak(Elkar, 1997), Las relaciones imperfectas (Hiru,2001), Gure gauzak S.A. (Utrisque Vasconiae, 2004)eta Belaunaldi literarioak auzitan (UtriusqueVasconie, 2005).

257

Gero eta komentzituago nago literatur tradizio bat sortu, garatu,zahartu eta hil egiten dela eta, hortaz, metafora antropomorfikoadela egokiena bere bilakaeraren berri emateko. Jakina denez, gizakibat desiraren ala amodioaren fruitu da: ama, aita, haurra. Horraosaturik hiruki psikoanalitikoa eta berari hertsiki lotuta datorrendebeku fundatzailea: intzestuarena, bereziki amarekiko intzestuarena.Uharteetatik hitza ekarri zigun James Cook nabigatzailearen arabera,tabua unki ezin daitekeena da. Ama desira dezakezu –desiratukoduzu–, baina unkitu gabe. Bestela ez zara heldutasunera iritsiko, ezzara nor izatera iritsiko (Freud), bestela ez dago gizartea eratzerik(Lévi-Strauss).

Baina nor da nor literaturaren bilakaeraren berri emateko erabiligogo dugun metafora psikoanalitiko honetan? Nor aita, nor ama,nor haurra? Demagun XVI. mendean gaudela, Europa naziotanzatitzen hasi den unean. Beñat Etxepare izeneko apaiz poeta batekdei egiten die inguruetako jauntxo eta handikiei baserri eder bateraikitzeko. Baserri hori euskara da, hots, euskaldun egiten gaituena,naziotasunaren esentzia den hizkuntza. Apaiz-poetaren deia ez daentzuna izanen XIX. mendearen ondarra arte. Alegia, harik etajauntxo politikari batek, Sabino Aranak, baserri horren lehenharriak jarriko dituen arte. Gehi dezagun, bidenabar, euskal nazio-nalismoaren sortzaile burgesa euskara baino ez zekien baserritarsaanalfabeto batekin ezkondu zela bere fede politikoa nolabaitgorpuztearren. Politikariak euskara izorra jartzen duenean sortzenda beraz euskal nazioa… poeta-apaiz inpotentearen deiari eran-tzunez! Beste modu batera esatearren, literatura eta politika bianaia dira, euskara deritzon lurrean euskal nazioa deitzen den

Idazlearen anaia, alaba eta ama.Gogoeta euskal literaturarentabu fundatzaileaz

Ur Apalategi

258

baserria eraikiko dutenak, lehenak lurra hitzen bitartez erotizatuz,bigarrenak, lehenaren hitzek beroturik, bere indar falikoaz lur horiemankor bihurtuko duen bitartean. Ez gaude urruti Cyrano deBergerac-en mitotik, ikusten denez, eta literaturari dagokio Cyra-noren papera betetzea.

Literatura nazional baten adin horretan (deskribatu berri dudankontzepzio aroaz ari naiz, jakina) gerta daiteke, eta maiz gerta-tzen da, idazlea eta politikaria bat bera izatea fisikoki. EuskalHerrian, esaterako, ohargarria da nazionalismoaren edota protona-zionalismoaren hiru lehen teorizatzaileak –Larramendi, Chaho etaArana– euskal literaturaren edozein historiatan agertzen direla.

Hortik aurrera, gauza bitxi bat gertatzen da. Idazlearen anbizioaitorrezina panteoi nazionalean sartzea bada, are gutxiago aitordezake bera dela nazio horren sortzaileetarik bat. Tenploa eraiki etabertako jainko bihurtu nahi izatea litzateke hori. Egia hutsa (horibaita idazle ororen desira inkontzientea), baina guztiz aitorrezina.Beraz, nazioaren egiazko jatorria ezkutatzea beste erremediorik ezzaie gelditzen bi anaiei. Horretarako idazten dute biek ala biekkondaira edo mito nazionala. Mito horretan, iraulketa ikusgarribaten ondorioz, euskal nazioa, nahiz eta euskara den ama-lurrafekundatuz izandako bi anaien alaba izan, beraien ama bihurtzenda bat-batean. Ama perfektua, ama idealizatua, guztiaren sorburuden ama orbangabea. Beraien pretensioak –idazlearen kasuan, esanbezala panteoiratzea, politikariarenean, berriz, boterea eskuratzea–zilegiztatzen dituen ama. Eta bi anaiak ama berriaren seme leial etaegiazkoak bilakaturik ikusten ditugu, zein baino zein txintxoago,ideologikoki ortodoxoago. Horra literaturaren haurtzaroa. Hemenere, askotan dira berberak idazlea eta politikaria: Lizardi olerkarigorena Gipuzkoa Buru Batzarreko idazkaria izan zen, Lauaxetamodernista besteak beste EAJko militante berrien formatzaile,etabar. Ama Euskal Herriaren fereka bilatzen duten haur guapoakdira idazle hauek, igandeko jantziak soinean dituztela (gorbata etaguzti), modernismoaren etxeko-lanak eginda, eta euskaldunfededunaren otoitza ahoan dutela gehienetan (nahiz eta ez betisinetsi, Lauaxetaren kasuan bezala).

Urteak etorri, urteak joan, literaturari eta politikagintzari bizarfin bat atera zaie eta ama Euskal Herria begi berri batzuezbegiratzen hasi dira, desirak bustitako begiradaz hain zuzen.Oilarkerien aroan sartu gara, nerabezaroan. Elkarri eskua emandabizi izan zirenak hasi dira muturtzen. Politikariak nazioaren arretabereganatu nahi luke eta idazleak ez du asmorik atzeratutagelditzeko leia intzestuoso horretan. Frankismoa bere fasedekadentean sartua da eta aldaketen itxaropenak bi nerabeon

259

hormonak dantzan jarri ditu. Ordu hartakoak dira euskal idazleenheterodoxiak. EAJren nazionalismoari epela iritzi eta nazionalismoberoagoa, eroagoa, ausartagoa, anitzagoa, erradikalagoa sortuko daMirande, Krutwig, Txillardegi eta beste batzuen lumetatik. Amaseduzitzeko azken saio inkontzientea. Nerabea atentzioa deitzensaiatzen da orrazkera bitxiena asmatuz, bere gelako paretak afitxaarraroenez estaliz, bere ahoa blasfemaz apainduz. Bera da, noski,ama Euskal Herria hobetoen ulertzen eta defenditzen duena, anaiapolitikari demokrata-kristau epelak baino askoz hobeto behintzat.Garai euforikoa da nerabezaroarena, dudarik gabe, eta euskalidazlea pozarren dabil frankismoaren aurkako gerla horretanmurgilduta, abertzaletasunaren abangoardia dela jakiteak ematendion kemenak puztuta. Anaia politikariak ere onartu beharra daukaidazleraren, poetaren, kantariaren beharra duela bere mitinakarrakastatsuak izan daitezen. Badirudi nazioak idazlea daukalaseme kuttuntzat.

Orduan dator, baina, istorio honetako unerik dramatikoena.Frankismoa erori eta sistema demokratikoa abian jartzen denean,ama Euskal Herriak seme idazleari bizkarra eman eta politikariaribaserriaren ardura eta jabetza ematea erabakitzen du, anaia idazleaizan arren premua. Politikaria profesionaltzen da, diskurtsonazionalistaren monopolioa bereganatuz, hauteskundeek ematendioten zilegitasuna baliatuz eta anaia idazlea, anaia kantaria,mitinetara gonbidatzeari uzten dio pixkanaka. Antza, telebistakoiragarkiei euskal poeten kantuei baino eraginkorrago deritze botereeskuratu berrian mantentzeko. Baserriak jabe bakarra dauka etaidazleari aukera bakarra geratzen zaio: baserrian anaiaren morroigelditzea, ala baserritik alde egitea.

Idazle batzuek etxean gelditzea erabakitzen dute, anaia politi-kariaren aurkako erresistentzia marmarti erradikal batean sar-tuz, betirako mutilzahartuta. Beste batzuk, gaztetasunak ematenduen kemena eta inkontzientzia lagun dutelarik baserritik urrun-du eta autonomia bila hasiko dira. Baina ez behialako Unamunohura bezala euskal lurrari antzua iritzi eta baserria eraikitzeari ukoeginez, lur emankorragoen bila joateko. Ez, idazle gazte hauen-tzat baserria jadanik eraikita dago, anaiak bereganatuta gainera,eta gutiziagai izaten jarraitzen du. Baina panteoi nazionalera sar-tzeko zeharkako bide bat asmatu beharra dago, aurreko atetik sar-tzerik ez baitago anaia politikariak sarrailak jarri dituenetik.Baserriari asaltoa modu inoiz erabili gabean egingo dio beraz au-tonomiaren belaunaldia deritzonak: euskarazko literatura ez aber-tzalea eginez eta literaturtasuna bihurtuz jomuga bakar. Eta moduparadoxal honetan lortuko du idazle belaunaldi honek panteoi na-

260

zionalean sartzea, hain zuzen abertzaletasunaren tabua edo de-bekua ezarriz literatur eremuan. Paradoxa, itxuraz, baina logikapsikoanalitikotik guztiz ulergarria. Literaturak heldutasunera iris-teko, nor izateko, indarrean ezarri beharra baitzeukan amarekikointzestuaren tabua.

Lévi-Strauss-ek dio debekuak ez direla debekatutakoarenberezko ezaugarrietatik eratortzen, baizik eta adierazpen sistemabatean duen kokapenetik. Beste era batera esateko, debekuaksignifikazioa adierazteko baliabideak baino ez dira. Horregatik,euskal literatura helduak praktikatzen duen abertzaletasunarendenegazioa ez da bere balio intrinsekoaren arabera ulertu behar,baizik eta signifikazio bat adierazteko balio duen ekintza gisa:literaturtasuna adierazteko abertzaletasuna arbuiatu behar da.Abertzaletasunaren arbuioa literaturtasunaren ikur bat da, ikurnagusia. Baina, eta horretan datza paradoxa, literaturtasuna, ororenburu, nazioari egindako opari bat da, semeak amari egin diezaiokeenopari handiena beste emazte batekin ezkondu eta zoriontsu izateaden moduan. Zeren, funtsean, eta hau da idazle orok bere buruariezkutatzen dion egia sakon eta tabua, literatura baita nazioarenjatorria, iturburua. Ez gaitu harrituko, hortaz, beti «ez abertzale»gisa agertu den Bernardo Atxaga bihurtu izana gure literaturanazionalaren ikur nagusi. Saizarbitoriak dioen bezala idazleaaberriaren alde eta kontra dago, aldi berean. Bikoiztasun horrekdarama literatura heldutasunera.

Tabu fundazionala eraikita dago orain eta euskal literatura aropostnazionalistan sartu da, kontsumoaren aroan. Orduantxe egitendu bere agerpena emakume idazleak euskal literaturan, barneborroka edipiarrak odolhusturik utzi duen anaia tragikoarenerreleboa naturaltasun osoaz hartuz. Euskal literatura emakumeekirakurtzen dute nagusiki eta emakumeak ez badira idazle arra-kastatsu bakarrak esan dezakegu idazle gizonek beraien idazkerafeminizatu egin dutela egoera berrira moldatzeko. Baserri nazionalakanaia politikariaren esku darrai eta nebarreba idazleek onartu dutenolabaiteko erbestean bizi beharko direla panteoiratu bitartean,periferian. Arreba idazlea da hobetoen asumitu duena perife-rikotasun hori eta apartamentutxo bat bilatu, erosi eta apaindu duneba eta biok bertan bizi daitezen aurrerantzean. Euskal lite-raturaren egunerokotasuna femininoa da. Neba zauritua ez dagehiegi ateratzen apartamendutik. Noizbehinka, autonomizatzearengarai heroikoak oroitu nahiz edo, tabua nola ezarri zuen indarreanoroitzera datorren nobelatzar bat idazten du, lehoi zaharraren orroeabailitzan, eta nobela hori Hamaika Pauso deituko da, ala Gizonabere bakardadean.

261

Istorioa bukatutzat eman liteke puntu honetara helduta, bainabadu segida bat. Izan ere, heldutasunera iristean, amarekiko lotu-ra moztu ostean, norengana jo dezake idazleak ? Ideala, noski, uni-bertsaltasunarekin ezkontzea litzateke, eta literaturtasuna horilortzeko armarik seguruena da, zer duda. Baina, arazoa zera da, li-teratura txikietan ez dagoela unibertsaltasunarekin lotura zuzenalortzerik, unibertsaltasunak inglesa, frantsesa, gaztelania, eta bes-te bospasei hizkuntza baino ez duelako ulertzen. Bitartekari ba-ten laguntza behar du literatura txikietako idazleak, itzulpenarenlaguntza alegia. Hizkuntza unibertsalak baitaude mundu honetan…eta besteak. Nahitaez hizkuntza handi hauetako batera itzulia izanbehar du nazio txikietako idazleak, unibertsaltasunarekin ezkon-du nahi badu. Eta, jakina, honek esan nahi du hizkuntza horrenliteratur tradizioari zerga bat ordaintzen zaiola gehienetan. Zerenardurena nazio txikietako idazlea elebiduna baita (alegia, hiz-kuntza handi hori ezagutzen du, gai da hizkuntza horretan idaz-teko –ai tentazioa!) eta berak egiten ditu bere obren itzulpenak. Hordaukagu guk Atxagaren kasua, zeinak aitortu baitzuen orain delaurte batzuk euskaraz idazten jarraitzeko arrazoi bila zebilela, iku-sirik erosoagoa zela erdal munduan ibiltzea, beroagoa erdal irakur-leen harrera. Badakizue zer den, etxeko semea errainaren familiaaberatsagoan ongi tratatzen dutenean gutxiago ikusi ohi dute bu-rasoek. Baina arazo domestiko txiki hauek tabu fundazionalarenarazotik haratago daude, helduon eguneroko liskartxo familia bar-nekoak baino ez dira.

263

Tabuideologikoa

Mar

kos

Zap

iain

(Irun, 1963). Bermeon bizi da.Bertako Institutuan Filosofiairakasten du. Doktore da Filosofianeta Lizentziatua Filologian.

Bere lanak EuskaldunonEgunkaria, Gara, Bozka, Ostiela!,Egin, Berria, Bazka eta Jakin-enargitaratu ditu.

Hitzaldi ugari eman du filosofiaeta euskal literaturaren inguruan:Larrabetzun, Londresen, Lazkaon,Iruñean, Eibarren, Bilbon,Miarritzen, Beiruten, Hondarribian,Donostian…

Argitara emandako liburuenartean daude: Zenbait terrorista(Txalaparta, 2003), Errua etamaitasuna (Elkar, 2002), Denboraeta egia: Kojèveren gogoeta(Erroteta, 2006). Itzulpenak ere eginizan ditu; besteak beste, Gizakiarenheriotza (Jakin, 1998) etaDuintasuna (Enbolike, 1999).

265

Ematen du etakideen amets guztien ezaugarri komunak zehaztekoorduan, hobe dugula, Freuden definizioa baino (ametsa desirenbetetzea dela, nahi inkontzienteen mamitzea), herio baliatzea, JamesHillmanen Dream and the underworlden eskutik herioren erresumanbarneratzea. Etakideen ametsen artean, badira desirak mamitzendituztenak, baina baita desirak mamitzen ez dituztenak ere;alabaina, molde batekoak zein bestekoak heriok bidaliak dira. Goio“Gorria”ren bigarrena izan ezik, etakideen ametsek biziaren aldeilunaren zenbait forma barnebildu eta adieraziko lituzkete,murgiltzeak lirateke herioren putzu likinetan, azpimunduarenirudiak, leizezulo kezkagarriak, ifernuko hainbat zirkulu: itsasoizoztuan gozoro itotzea, anaiarekin ezin elkar aditzea, denboraahitzea (Gizona bere bakardadean); norbera zerraldoan sartu etahiltzeko amaren agindu idorra eta agindua ezin betetzea; (HamaikaPauso); maitearengandik bereizi beharra, maitearen hilketa, jendartezuri hila, eri horzgabeak (Zeru horiek); Ama gari berdean etzanaamapola odoldu antzo (Koaderno Gorria); psikopata baten atzaparhilgarria lepoan eta psikopataren suntsitzea gero pilulaz lepo eginik,buruaz beste egitearen aldeko erabakia Bizkaia bouean, aurretikmezu politikoa itsasoratuz munduak izan dezan gure herriaren patudohakabearen berri (Agirre zaharraren kartzelaldi berriak); koman-dokide bizilaguna deabru bilakatua, eskuak erretzea, nortasunagaltzea, errugabea hiltzea (Pasaia Blues); giza eta abere haragizatikatuaren susmoa, norberaren gorputza zatitzea, aita galtzea,bakardadea, Lapur Handiari aurre egitea (Lagun izoztua); arrainabisalen ontzitik amak hil egin dela abisatu dizu eta zure adiskiderikhandiena ere, jadanik hila, bertatik mintzo zaizu; biraka zabiltzaLurraren inguruan oxigenoa ahitzen ari zaizula eta alboan hiliko

Egunez ez bezala.San Pankrazio barregarri

Markos Zapiain

266

astronauta miretsi bat duzula, espaziontzia kolpez Lurrera erori da,astronauta zerraldoan, agurra hilari; maisuak heriotzaren trena hartubehar du, bultza egiten dizute heriotzaren trenean sar zaitezen(Soinujolearen semea); olatu ikaragarri bat labartzan mugitu ezinikdagoen preso ohia itotzera dator; militar espainolak kanpandorrekoeskaileratik gora doaz bertan ezkutatu den preso ohia hiltzera(Labartzari agur)…

Heriotzaren formak dira, sentimendu zurrunak, kilkerren hotsak,sukarraren hozkia, ezerezaren goganbeharra, bizia uzteagatikoezinegona, izotz eroa, urduritasun goibela.

Bestelako ondorio orokorrik atera behar ote da heriotzaren na-gusitasun horretatik? Apika ametsen batasun horri buruz, garbi adie-raz ez daitekeenari buruz bezala, hobe da isiltzea. Izan ere, heriotzaezereza baita eta ezerezaz, Kojèvek zioenez, gehienez ere badela esandaiteke, baina ezin daitezke bere ezaugarriak zehaztu. Orobat eta-kideen ametsen oinarri komunaz. Bizitza korapilatsutik heriotzarensinpletasun lasaira itzuli nahia adierazten dute oro har. Dena den,egia bada ere herio dela gailen, ezin bertatik etakidearen “egiturapsikologiko” tipikoa edo antzekorik ondoriozta, ez baitago hala-korik. Aitzitik, etakide amesgile bakoitzaren nortasuna besteenarenarras bestelakoa da, eta maiz gainera aldakorra, erakundean sartze-ko, bertan jarraitzeko edo uzteko arrazoiak bezalaxe.

Etakideeen amets guztiak azterturik, ematen du amesgilearentabu politikoren bat apurtzen duena Txillardegiren Labartzari agu-reko protagonistaren bigarrena dela.

1.

Txillardegi, borroka armatuaren alde. Ondorio hori atera du PeioRuiz nire ikasle eta beraz etsaiak Labartzari agur Txillardegiren az-ken eleberria irakurrita.

Antton Ihartzegarai protagonistak bai, espetxetik irten ondorenLabartza ezaguturik borroka armatua aldeztuko du, lan politikoaalferrikakotzat joz, zizpoleta askabide bakartzat.

Alabaina, Txillardegi ez baita Antton Ihartzegarai. Borroka armatuaren gaineko Txilladegiren iritziak ezagutzeko

Txillardegik berak bere izenean idatzirikoa aztertzeak artezagoadirudi, lehen begiratuan bederen. Gaur egun, Txillardegi Aralarrendabil. Eta borroka armatua ez zaio egokia iruditzen, ez arrazoi eti-koengatik, baizik arerioari egiten diolako mesede.

Hala ere, bereizi beharra dago batetik jendaurrean esanikoa etabestetik barne-muinetan joan eta etorri, goiti eta beheiti dabil-tzan sentimendu uherrak, nork bere buruari aitortzeko ere gaitzak.

267

Literatura azken hauen adierazpide izaten da. Halatan, Txillardegibi genituzke gutxienez: bata “Berria”n eta “Gara”n izkribu kohe-renteetan borroka armatuaren aurkako argudioak garatzen dizki-guna, eta bestea, sakonagoa, Antton Ihartzegarairen aldarteekin bategiten duena.

Baina hori ez da aski, korapilo gehiago dago oraindik: idazleareneta bere pertsonaien arteko harremana nahasia duzu, osotorozehazten ezinezkoa, zaila da idazlea eta protagonista zeharo bat etordaitezen: idazleak falta zaiona erants diezaioke pertsonaiari, edosobera duena, edo ez bata ez bestea; eredu gisa aurkez dezake,kontraeredu gisa, ez bata ez bestea; bere pertsonaiaren bideznortasun zein politika jakin bat kritikatu nahi ukan dezake, edobarregarri utzi, edo goraipatu. Ia edozein aukera mamitu duliteraturaren historiak. Idazleak, gainera, beste edonork bezalaxe,sarritan ez du benetan zer nahi duen jakiten.

Zentzu honetan, kalte handia egin du Koldo Mitxelenaren ira-dokizunak Peru Leartzakori egin zion hitzaurre eder bezain ezta-baidagarrian, hots, Txillardegik Peru eredu gisa aurkeztu digula1

Mitxelenaren froga ahula da: Peruk zein Txillardegik, biek dara-biltela giltza-hitz gisa “sasi aurrizkia”.

Edozein gisaz, ez da ezinezkoa Txillardegiren sakonuneren batekbere irakurleok erotu eta hil nahi izatea, Leturia, Peru, Elsa, Exkixu,Putzu eta hein batean Ihartzegarairen galbidetik. Munstro hiltzailebat ezkutatzen du beharbada Txillardegik, irakurlea herio hurbilizaten duten jarreretara bultzatzen duena.

Baina hori ez da Txillardegiren berezitasuna, baizik idazle etagizaki guztion ezaugarria. Denok dugu alde suntsitzaile gogor batatezuan, irteteko aukera egokiaren zain.

Baliteke ordea irrika hiltzaile unibertsal hori Txillardegik bereliteraturan gauzatu izana. Irratian iaz gogoratu zuenez, frantses ba-tek behiala “hila duzu maite” esan zion, “tu aimes le mort”. Zerpentsatua eman baitzion antigutarrari.

Baliteke, bai, bazitekeen, baina ez da izan. Txillardegik, nire usteapalean, ez Peru Leartzako ezta Antton Ihartzeagarai ere, ez dizkigueredu gisa aurkeztu. Aitzitik, Labartzari agur aurreiritzirik gabeirakurrita, orain eta hemen borroka armatua aldeztea ezin delapatologia legez baino ulertu nabari da bertan, gizartefobia, eldarnioa,lokamutsa, iraganzalekeria, buruerrukia eta pitzadura orokorranagusi dituen koadro kliniko batean.

1 Koldo Mitxelena, Euskal idazlan guztiak II, Liburuak 1, Euskal EditoreenElkartea, 1988, 139 or.

268

2.

Zehaztu beharra dago “pitzadura orokorra” eta “iraganzaleke-ria” bezalakoak ez direla balorazioak, ezta interpretazioak ere, bai-zik Ihartzegarairen kideen eta gehien maite dutenen ikuspuntua:Andzrrek: “hi ez hago ondo” ( 186); eta arreba Ixaskunek: “yota ha-go nerbixoetatik, Antton. Medikutara yoan bihaz ahalik eta azka-rrenik”. (173)

Eta horrelaxe ikusten du Anttonek berak bere burua: “ez nabilni ondo, eta ez gutxiagorik ere. Edozerk hausten nau, edozerketsipenera eramaten. Ez naiz lehengoa”. (170)

Ihartzegarairen baitako borroka, eritasuna dakarkiona, atsotitzbion artekoa da: “joanak joan” eta “izana izen gaiztoa”. Anttonekezin du lortu denbora ezinbestean badoala onartzea, beti ari delaguztia aldatzen. “Joanak joan‚ errepikatzen nion neure buruari.Baina faltsuki mintzo nintzaion”. (166)

Bigarrena nagusituko zaio. “Behin eta berriz ŒIzana izen gaiztoa‚esaera pozoitsu hura nagusitzen baitzen nitaz, benetan tema astuneta eritasun iraunkor bihurtu arte”. (166)

Iragan galduagatiko min naturalaz bestelakoa da labartzarrarenseta. Etengabe zigortzen du bere burua aspaldiko zaurietan ozpinaboteaz. Katuak lagunduko digu oraingoan Ihartzegarairen ezaugarrinagusian (Txillardegiren obra osoko giltzetako batean) barnera-tzen: hamabi bat urte zituela (orain berrogeita hamar ditu) sarritanjoaten zen Goia baserrira arreba Ixaskunekin, bertako neska-muti-lekin olgetan. Behin batean, katu beltz gaxte bat leiho baten bestal-dean egotera derrigortu zuten. Kristalak gelara sartzea eragozten zion.Zirika aritu zitzaizkion, jausi zen arte. Gorpu anartean beroa berpiz-ten saiatu arren, hilik zen sekula betikoz. Gaztetxoen aieneak eta ne-gar zotinak! Katua lurperatu eta gurutze bat jarri zioten. Anttonekorduan gizakien hilezkortasuna sinesten zuen gutxi gorabehera, ka-tuena ez ordea, kontsolamendu eskasa beraz alde horretatik. Amonenheriotzek ere ez zuten horrenbeste oinazetu. Erantzukiak eta deman-dak egingo dizkio atsedenik gabe bere buruari.

Ixaskun zuhurra ahaleginduko da neba kontsolatzen: intentziotxarrik ez dutela izan, ahaztuko zaiola apurka-apurka. Eta Anttonekziplo: “Etxonat ahaiztu gura, hain zuzen be! Katutxo gizajoa! Etanegarrari eman diot luzaz, oso luzaz. Afaldu ere ez dut egin”. (143)

Hogeita hemezortzi urte igaro dira. Azkeneko hamazazpiakEspainiako espetxeetan eman ditu Antton Ihartzegaraik. Bertan zelahil zaizkio aita-amak. Ama gainera Anttonek legearen araberaespetxetik kanpo behar zuelarik. Hiletara ere ez zioten utzi. Horrekguztiak ez dio noski orekari eusten lagunduko.

269

Kontua da presondegietan irten osterako bidaia kontrakronolo-giko bat prestatuko duela, iraganeko leku erabakigarrien bisitaatzekoz aurrerakoa.

Hain zuzen, leku sakratuetako bat katutxoa lurperatu zutenekoaizango da. Gurutzea izan zen tokian belaunikatu eta otoitzik egingabe isilik egongo da luzaroan.

3. Preso ohiaren aurkako tsunamia

Lau hilabete irailaren 14an Valcornejako espetxetik atera zutenezgeroztik, gaixotzen ari da Antton.

Txillardegik kontatzen dizkigun bi ametsak alde batetik gai-xotze prozesuaren adierazpen dira, sintoma, eta bestetik lastertzai-le, eritasunerantz bultzatu egiten dute. Lokamutsak dituzu biak,garrasika esnatuko da bietarik Ihartzegarai, eta Ixaskunek du kon-tsolatuko. Txillardegik bietan sartzen gaitu ez soilik abisu barik,baizik irakurleari sinetsarazi nahian Antton errealitatean dagoela,ez ametsetan.

Heriotzak mehatxatuko du amets bietan Antton, lehenbizikoannaturak eta bigarrenean kulturak, alegia, poliziak.

Putzuk ere jasanak zituen amesgaiztoetan eraso naturalak.Lizarran zela, Urbasaren hegia ikaragarri ageri zitzaion. “Urederrarenarroaren gainetik bizkarra konkortutako munstro eskerga gisa, edo-zein mementotan gain hartatik behera amiltzekotan bailegoan, me-hatxu itxura nabarmena hartu zuen. Eta nik neuk behintzat,bizpahiru aldiz ikusi nuen neure lokamutsetan, biziak harturik an-tza, eta nire gainera basaki erortzen”. (205)

Ihartzegarairen lehenbiziko amets honek lehenagoko asteetanAnttonek bizi izanikoa bilduko du, batez ere kolpe latzak: urriaren22an, 14 urteko eatarraren itotzea, hileta, itsaso gupidagabea: hurbildabilkio heriotza.

Gero, ametsari dagokionez egun erabakigarria, azaroarenhamaika: aurrena, Antton oroitzen da nerabezaroan Izarteko latabeltz beldurgarriaren gainaldera joaten zela lagunekin kilkerrak,sugandilak, ziraunak eta musker hori-berdeak harrapatzera, biziazoroki arriskuan jarriz; ondoren, txoriek zeruan uve eskerga batosatzen dutela ikusiko du eta, larritasunen bat sumatu balu bezala,mutu, zurtuta eta pentsakor geldituko da; azkenik, ekialdera begirageldituko da, kostaldeko itsasargiei, Igeldo, Iger, Miarritze.

Azaroaren hamaika horretakoak jasoko ditu oroz lehen ametsak,baina biharamunean, hamabian, Ixaskunek kontatuko dio beraiekValcornejatik etortzeko harturiko hegazkinak istripua izan duela,eta Anttonek espetxe barruan baino larriago sentituko du bere bu-

270

rua, “erkin, zaurgarri, hauskor. Nerabezaroan Selakuan harrapa-tzen genituen ziraun haiek, ikarak hartuta, gure eskuetan haus-kor gertatzen zitzaizkigunean bezalaxe”. (137)

Abenduaren hamazazpian berpiztuko du Anttonek katutxoarentragedia.

Eguberrian, azkenik, amaren heriotza gogoratuko du, hamarhilabete lehenago jazoa, Antton kartzelan zela.

Urtarrilaren hamazortzian bilduko zaio aurreko guztia lehenbi-ziko ametsean, hauxe:

Labartzaz bestaldean, Izarteko lata beldurgarriaren erditsuan, mu-gitu ezinean gertatu nintzen arrastiri batez itsasora begira. Muskerhori-berde eder baten atzetik tematuta, konturatu orduko izu betean.

Berrogei bat metro gora, gaineko zelai eta labartza-bururaino;eta beste berrogei behera, zut, itsasertzeko arroketaraino.

Neure hartan muskerraz ahaztu nintzen.Bizkarraren kontra neukan arbel eiteko horma berdaxka luzea.

Eta aurrealdean, berriz, itsaso zabala.Neure oinak belar izpi bakanen gainean pausatzeko koskak, ozta-

ozta ni zutik egoteko aukera ziztrina eskaintzen zidanak, arra parebat zabal baino ez zuen.

Arnasari ahal bezala eutsiz, eta atsedenaldi laburrak noiztenkabaliatuz, jiratu egin nuen soina, eta eskuineko besoa zabaldu. Eskuahurraz har-lata ukitu nuen. Hotz zegoen oso; eta, izoztuko ezbazitzaidan, askatu egin behar izan nuen segituan.

Eta oreka ezegonkorrean berriro, besoak inora heldu gabe gelditunintzen.

Mehatxu nabarmen gisa, itsas orro gaitza zetorkidan latapetik.Ez nuen deusik ulertzen.Erokeria hutsa zitzaidan koska arriskugarri hartaraino jaitsi

izana.Umetandik genekien sugandilen eta muskerren bila Labarganera

igotzen ginenean, guztiz kontuz ibili behar zela Labarburun etaIzarte gaineko ertzean.

Goi hartatik amilduz gero, arroketaraino erortzeaz beste auke-rarik ez zegoen.

Hortaz, zerk eraginik haraino lerraturik?Izarteko labar zutaren erditsuko koska hartan ni oinutsik

paraturik, bitan banatzen zitzaidan mundua: aurrealdean, itsasoaneukan; eta atzealdean, harri berdaxkazko horma hotz ikaragarria.

Arrastiria mamitzen hasi zen; eta Labarganeko Farola piztuta,ber argi balak hedatzen hasi zen gainaldetik eta Kantauriraino.

Ez gora, ez behera ni. Ezin deusik.Zer egingo?

271

Antxeta zuri-urdin mordo bat pasa da nire aurretik, karrakari;eta latapeko harkaitzetara jiraka jaitsi.

- Antxeta bihur ahal banendi! –neure artean–.Aurrealdeko itsasargiak pizten hasiak ziren, banan-banan, eta

Capbretoneraino: Igeldo, Iger, Miarritze… Besteren bat ere bai,ñirñirkari, bertago eta eskuin alderago.

Hotzikarek hartu naute bortizki. Zer egingo? Zer? Zer egin ote nezake neure hartan? Noiz arte eutsi

ahal izango?Alajainkoa! –neure artean ari–. Lata berdin beldurgarri honetan,

zulorik ez, heldulekurik ez, tarterik edo arraildurarik bat ere ez!Orduan orro berri bat sortu da itsaso urrunetik.Eta olatu eskerga bat lehertzen hasia ikusi dut aurrealdean,

tsunami erraldoi bat, ihortziri etengabetan itoa. Itsasikara batLabarganera zabalera osoan heldu.

Arestian ikusia nuen itsasargien ilara suntsitu egin da olatuerraldoiaren atzean.

Jaisten saiatzea erokeria izango zelakoan, goraka abiatu naiz.Alegia, eskuineko hanka jaso dut eta horman pausatu. Igotzekotan.

Eskuetan hotz mingarria sentitu, eta oinetako behatzetan, aldiz,azkura.

Burua jiratu, eta itsasaldea berrikusi dut.Sekula antzemango ez nuen “mailström” ipartar hura bertago

zen, eta altuago, eta erraldoiago.- Eneee!… Eneee!!… Eneee!!! –bota dut hiru aldiz, gero eta ozen-

kiago– (149-151).

4. San Pankrazio barregarri

Biharamunean beste gertakari bitxi hau jazo zitzaidan; eta are kez-katuago utzi.

Ondarrondo pasealekutik Labargane aldera nindoalarik, aurre-tik hurbildu zait berrogeita hamarretan zegoen gizaseme bat.“Adinkide bat”, esan nezake.

Zer diot “adinkide”, ordea? Sosia bat hurbildu zaidala esanbehar nuke: guztiz nire antzeko gizaseme bat, nire anaia bikia (izanbanu). Areago: ispiluan neure burua begiratzen dudanean aurrezaurre ikusten dudan berbera.

Ikaratu egin nau osotara: “bera ni da”… Edota “ni bera naiz”.Eta nire ondotik pasatzerakoan, doinu irmoz agurtu nau: - Antonio Diarsegay!Enrique gartzelazainaren ahotsa zen. Eta deituraren ahoskera

okerra ere, berea.

272

- Presente!! –erantzun dut automata batek egingo lukeen bezala.Valcornejako errekontuetan egiten genuen bezalaxe–.

Eta berak Atxeta aldera jarraitu du.Uste dut. Ez bainuen badaezpada atzealdera begiratu ere nahi.Hura izua!Eskuin aldera jo dut aldapa leunean behera. Zorua labain zego-

en tarteka. Eta ustekabean irristatu egin naiz; baina ez naiz erori.San Pankrazio elizara sartu naiz. Zertarako? Zergatik ? Ez dakit.Hutsa eta hotza zegoen. Eta martiri gaztearen irudiari, tragiko

gertatu beharrean, barregarri iritzi diot. Aldareko eskuin aldean, argi xume batek zizekan. Kanpandorrerako atea zabalik, eskailera hertsi erpinetan gora

abiatu naiz arnasestuka.Militarrez jantzitako soldadu espainol aldra bat sartu da elizara.Alimaleko piperpotoari eragiten ziotelarik, oihuka hasi dira

elizaren barruan. Eta tiro hotsak hasi dira: bost, hamar, ehunka…“¿Dónde ehtá, Antonio, asesino?”Harrigarrizko oihartzunak errepikatu dira barrukian:“Asesino… sesino… sino…”Geroxeago, Enrique mozkorti krudelaren ahots ozenaz berriz

ere, galderak eta mehatxuak ugaldu dira:“¿Dónde ehtá? ¡Entrégate, Antonio! ¡Si no lo hase, será peor!”.Kanpandorrean goraino jarraitu dut.Orduan isilaldi trinkoa gauzatu da.Nik neure taupadak entzuten nituen une hartan.Erlojuak ordua jo du nire ondoan ezin ozenkiago, belarrietan

oinaze bizia emanez.- Bostak! –neure artean–.Eta mehatxu berak errepikatu dira.“Antonio!… Asesino!… ¡No saldráh vivo!… ¡Entrégate!” Iltzedun bota astunen hotsak kanpandorre barrutik nigana

hurbiltzen sumatu ditut.- Ez!!! –jaurti dut garrasika, eztarria hondatzeko moduan– …

(170-172).

5. Egunez ez bezala

Bigarren amesgaiztoa Anttonek eri egingo du, hotzikaraz eta suka-rraz. Bezperan betiko tokietan txango zebilela etxeko bidea ahaz-tu du. Neurologo baten eskuetan jartzea onartu dio arrebari.

a) Ametsean lehenbiziko orrialdeko kartzeleroa ageri da, Valcor-nejako Enrique gorrotagarria.

273

Ondotik igaro zaio Anttoni. Baina zer ikusi du honek? Bere burua!Guztiz nire antzeko gizaseme bat, nire anaia bikia (izan banu).

Areago: ispiluan neure burua begiratzen dudanean aurrez aurreikusten dudan berbera.

Ikaratu egin nau osotara: “bera ni da”… Edota “ni bera naiz”.(170)

Zer esan nahi du zehazki Antton eta bere kartzelero espainolaberdinak izateak?

Zer adierazi nahi dio ametsak Anttoni, edota Txillardegikirakurleari?

Nobelan zehar aurreneko orrialdetik beretik pertsonaiarikhiguingarriena izan zaigun Enrique kartzeleroarekin goitik beheraidentifikatzeak zer erakusten dio Anttoni?

Egia ezkutu bat agian? Arrisku bat?Aurkakoak eta etsaiak azken batean berdinak direla, aurkikun-

tza dirudienez ekialdekoa jatorriz baina beti eta nonahi berpiztendena?

Edota, zehazkiago, hasieran desberdinak izan zitezkeenak etsai-tasunak berak eramaten dituela berdin jokatzera eta ondorioz ber-dintsuak izatera?

b) Gero, elkarren ondotik igaro ostean, Antton San Pankrazioelizan sartu da eta martiriaren irudia tragiko beharrean barregarriegin zaio.

Hemen ere bada beste enigma bat, Anttonen eta Enriqueren ber-dintasunari lotua, mundu-ikuskera eta arazo berari dagokiona: izanere, Anttonek nobelan zehar etakideak eta gudariak aberriarenalde odola ematen duten martiri gisa ikusten ditu, era heroiko tra-gikoan. Horretxegatik dio ametsean “beharrean”: “martiri gaztea-ren irudiari, tragiko gertatu beharrean, barregarri iritzi diot”. (171)

Zer esan nahi ote dio oraingoan ametsak Anttoni, eta Txillardegikirakurleari?

Esanahiak gorabehera, azkenik, militar espainol batzuk, Enriqueburu, elizan sartu eta Antton hiltzen ahaleginduko dira. Antton kan-pandorrean ezkutatuko da. Baina militarrak badatoz kanpandorre-ko eskaileretatik gora. Orduantxe esnatuko da Antton, asaldatubezain izutua.

c) Amets honek gatazkari eta borroka armatuari buruzko Antto-nen eguneko ikuspuntu kontzientea kordokatuko du, are alderan-tzikatu: alde batetik, gudaria eta kartzeleroa berez berdinak ez izanarren ziur aski, beren ekintzen endekatzeak berdindu egiten ditu(Ortega Lara); bestetik, bere burua sakrifikatzen duen martiri gaz-tea barregarri gertatzen da.

274

Etakidea eta kartzeleroa bat izatea, espetxea ETA bezain ETA es-petxe, ametsak dioena alegia, ez dator bat Anttonen esnatuzko ikus-puntuarekin, kartzelero gaiztoen eta etakide zintzoenarekin; halaber,martiri barregarria ez dator bat gudari heroikoaren irudiarekin.

Labartzari aguren polifonia aberasten duelako da garrantzitsuabigarren amesgaizto hau: ohi bezala, pertsonaia desberdinek ikus-puntu desberdinak dituzte, baina bestalde Antton Ihartzegaraikberberak, nobelan zehar aldatzeaz gainera, kontrako ikuspuntuakizango ditu esna eta ametsetan.

Militar espainolak bera hil nahian bertan dituela egiaztatzeabezain beldurgarri eta zorabiagarri izango zaio Anttoni bere bizialdiosoko jarreraren gauezko arrakalatzea.

Horrela, hasieran aipatu Txillardegiren bikoiztasun posiblea, hots,bata “Berrian eta “Garan mintzo koherenteen bidez borroka arma-tuaren aurka nabari dena, eta bestea Labartzari agureko literaturan,barnekoiagoa betiere, Antton Ihartzegarairen bidez borroka arma-tua aldeztuko lukeena, aldaturik errepikatuko zaigu Ihartzegarairenberaren baitan: egunez bere buruari borroka armatuaren beharra az-pimarratuko liokeen Anttoni berari gauez etsaien osagarritasuna etamartiritzaren irrigarria ikusaraziko lizkioke ametsak.

Gauez eta ametsetan Anttonek traizio egingo dio eguneko Anttoni,eta alderantziz.

Zein Antton ote da egiazkoagoa?Bistan da Ihartzegarairen eguneko ikuspuntua anakroniko bezain

kaltegarritzat jotzen dela oro har, eta zabalduagoa eta ospetsuagoadela Euskal Herrian bigarren amets honek erakusten duena;hedabide ia guztiek laguntzen dute eta gailentzen ari da historiareneta gertaeren filma kontatzeko orduan.

6. Agur

Gero eta bakartiago eta okerrago dabil horrenbestez IhartzegaraiLabartzan, eta erabaki ausarta hartuko du: mendian isolatzea,Zingiregin, Baltza bere txakurkume berriarekin. Erabaki zuzen etaederra barren. Marko Aurelioren Pentsamenduak ere eramango ditu:“aitor bat egingo dut: Marko Aurelio enperadore filosofoa bihurtudela nire kontseilari ezkutua”. (221)

Zaratustrarena zirudien erabakiak, baina estoikoekin doa. Mendikobakardadera ez ditu igoko, Zaratustrak bezala, eguzkipeko anima-liarik harroena –arranoa–, eta eguzkipeko animaliarik zuhurrena –su-gea–, baizik txakurtxo bat, eguzkipeko animaliarik leialena.

Bestalde, Marko Aurelio ez du hautatu gogaide duelako,alderantziz baizik: izan ere, Antton Ihartzegaraik Marko Aureliok

275

aldarrikatutakoaren justu kontrakoa egin baitu zehatz-mehatzespetxetik atera zutenez geroztik.

Batetik, estoikoak iraganagatik eta etorkizunagatik kezkatzeariutzi eta oraina ahal bezain gozoro bizitzea aholkatu zuen.

Bestetik, Marko Aureliok jendarteari dagozkionetan esku har-tzeko aholkatzen digu, Ihartzegaraik politikari dion mespretxutikbestaldera.

Azkenik eta bukatzeko, egia da, Xabier Mendigurenek dioen le-gez, Labartzari agur Txillardegiren aurreko sei eleberrien summagisako bat dela: Leturiaren urmahela eta maitemintzea dugu ber-tan; orobat ezinezkoa erdiesteko Peruren seta: iragan ezinbesteangaldua berpiztu eta denbora geldiaraztekoa, baita Peruren eldar-nioak ere eta mozkorraldiak; eta Elsaren erru sentimendu orokorraeta harreman gazi-gozoak “Mimu” katuarekin; eta Haizeaz bes-taldetikeko labarrak, itsasoa, Soustons, animalienganako gupidasakona; Exkixuren eta Putzuren amorrua eta borroka… Bai, lehe-nagokoa barnebiltzen du Labartzari agur honek.

Baina aldi berean Txillardegiren libururik gazteena bilakatzendu bere amaiera irekiak. Ihartzegarai duzu antigutarrak bereprotagonista guztien artean bizia barkatu dion bakarra.

Eta bukaeran Baltza txakurtxoari eginiko igarpen eta zin bel-durgarri batzuk ahaztu (“gure herrixa politikari xaxi-jakintsuezetsirik altxako dok halango batez. Etxuagu hori ikusiko ez hiketa ez nik. Zoritxarrez! Eta ikusteko aukera badogu, gudura yo-ango gaittuk”) eta bizimodu zoriontsu bati ekiteko sustrai laukoi-tza badu Ihartzegaraik Zingiregin: arreba Ixaskunen maitasuna,txakurkumearen konpainia, Marko Aurelioren Pentsamenduak etabederatzi milimetroko parabellum bat, eguzkipeko animaliarik hu-manoena, baezpada ere, batek daki, hara Igor Angulo.

277

Tabu afektiboa

Lei

re B

ilb

ao

(Ondarroa, 1978). Zuzenbideekonomikoan lizentziatua Deustukounibertsitatean. Bertso munduarekinlotura dauka gaztetatik; txapelketa,plaza eta bertso idatziak utzi eta oraingai-jartzaile lanetan aritzen da.

Hainbat komunikabidetan ibili dakolaboratzaile gisa, hala nola, EuskadiIrratia, Deia, eta azken aldian, Berrianzutabegile.

Aldizkari ezberdinetan ere idatziizan du: Karmel, Bolo Bolo, Linternagorria… Zenbait sari ere jaso ditu bertsoeta literatura lehiaketetan, eta han-hemenka beste lan batzuk ere badituargitaratuak.

Ezkatak (Susa, 2006) poesia liburuaeta haur literaturaren alorrean Amonaknobioa du, eta zer? (Elkar, 2006)liburuak eman ditu argitara. Eleaargitaletxeak kaleratutako Hitzakbatzen gaitu liburuan ere hartzen duparte, beste hainbat idazlerekin batera.

279

Idazlearen lana bilatze lana da, begietaz harago edo begietaz ba-rrura, hitzekin edo hitzetan bilatzea. Edozer dela ere bilatzera do-ana, aurkitzean jasotzen duen plazerra baino handiagoa izaten daaskotan bilaketaren, deskubrimenduaren prozesua bera. Tabua daaurtengo Galeuscako gaia, tabu afektiboak egokitu zaiguna. Tabuaketa afektuak, bata zein bestea, erdi ezkutuan izaten dira gehiene-tan. Hona ez gatoz ezer aurkitu, deskubritu edo azaleratzera… egin-go bagenu, tabuak tabu izateari utziko liokeelako, agian.

Tabua

Tabu hitzaren jatorria Polinesiatik omen dator. Bertako hizkuntzan,ukitu esan nahi du “ta”-k, eta ezetz esan nahi du“pu”-k. Beraz, ezukitu. Sakratua, debekatua… ukiezina da tabua.

Tabuez, ukitu edo aipatu behar ez den horretaz mintzatzeragatoz. Horretara, ezagutzen al ditugu gure tabuak, ez al daude az-piratuegi… desestali asmo ditzagun? Tabua benetan tabu izangobada, barneratuegi dago azaleratzeko. Beraz, tabuaz beraz bainoez ote gara inkonszienteki bere ingurumariaz hitz egitera muga-tuko? Ohartzen ala gara haietaz? Ohartuta ere onartzen al ditugu?

Afektuak

Nola definitu afektuak? Ez dugu guk bi hitzetan egingo, batzuk obraosoak dedikatu dizkiotenean.

Ukitu ezin ditugun nonbait daudela esan genezake. Hori bai. Ta-bu dira beraz. Ukiezinak baitira sentimenduak eta ukitu gabeukitzen gaituzte gainera. Bi aldiz tabu, tabu afektiboak.

Plazerra, gorrotoa, inbidia, sexua, zoriona edo mina… SadekoMarkesak gizakiaren sufrimendutik plazerra atera zuen. Ez gara

Tabu afektiboa.Beldurrak eta galderak?

Leire Bilbao

280

hainbesteraino iritsiko. Beldurrengatik, esango nuke. Beldurra baitagure taburik tabuena, tabu guztien azpian dagoena.

Literatura unibertsala

Literatura unibertsalean badaude tabuen gainean eraikitako obragogoangarriak:

Nabokov-en “Lolita” adibidez. Non adin txikiko (12 urte) neskabat eta bere “tutorea”ren arteko harreman korapilotsua azaltzenden, gizartean neska eredu bat aipatzeko erabilia izan den terminobat sortuz: Lolitak.

Zaila da ulertzen zergatik, gaur eguneko gizartean, oraindik ere“lolitak” diren errudun eta nobelan bi urtez neska “bahituta” edukizuen gizona (bere amaren maitalea) biktima. Zergatik, bere desioakpiztu dituenari errua bota? Tabuak estaltzeko bide bat ote?

Max Frisch-en “Homo Faber” da beste etsenplu argigarri bat,Lolitaz harago arakatzen duena. Faber jauna bakarrik hasitakobidaia batean bera baino gazteago den neska bat ezagutu eta hasierabateko tabuak gaindituta, berarekin maitemintzen da. Elkarrekinbidaia eta ohea konpartitzen amaitzen dute. Tamalez, destinura iritsiaurretik hiltzen da neska gaztea eta bere amaren ahotik ezagutukodu Faber jaunak, neska gazte eder hura, alaba zuela. Tabuafektiboen gainen eraikitako mataza, Max Frisch-en obra.

Elfriede Jelinek-en zenbait obra ere aipa daitezke. “La pianis-ta/Pianista” lan ezagunean esaterako, berrogei urtetik gertu dabi-len Erika Kohut musika irakasleak, sexu eta afektu harremannahaspilatsuak izango ditu bere ikasle gazte batekin. Hala ere,oraindik nahasiagoa da, eta tabu afektiboez ari garela interesga-rriagoa, bere amarekin daukan harremana.

“Las amantes/Maitaleak” obran ere aipatzekoa da nolako ironiazdeskribitzen dituen emakume eta gizonezkoen arteko roll-ak. Edo“Los excluidos/Baztertuak” lanean nerabezaroan dauden lagunkoadrilaren artekoak eta, nola ez, beraien gurasoekiko dutenmaitasun-gorroto harremana.

Aipatutako hauek adibide batzuk baino ez dira, erantzun eta ereberean galdera izan nahi duten adibideak, norberak gehiago bilatuditzan amu izan nahiko luketenak.

Euskal literatura

Zer gertatzen da euskal literaturan? Zenbateraino ausartzen garagure tabuak azaleratzen? Hor dago Miranderen “Haur besoetakoa”.Horretaz gain zenbat adibide zehatz aurki genitzake?

281

B. Atxagaren “Bi anai” nobelan bada pasarte gogoangarri batanaia ezgaituak titiak ukitzen dizkionean, bere anaiaren neska-lagunari. Neskaren “oniritziarekin” esan dezakegu, hor azaleratzendiren tabu guztiekin.

Badira izenburutik bertatik, nahita edo nahi gabe tabuakpapereratzen dituzten lanak ere. Adibidez:

R. Saizarbitoriaren “Rossetiren obsesioa” (Erein, 2001) hitzekinbai baina ekintzekin bere afektuak erakustea kostatzen zitzaionidazlearen kasua.

Saizarbitoriak, tabuak eta literaturari pasarte bat baino gehiagoeskaintzen dio liburu honetan. Idazleak, liburuko protagonistakesan nahi dut, halaxe dio pasarte batean: “idazteko gutxienekogaitasuna duenarentzat, errazagoa dela izkribuz aritzea. Gauzakaurrez aurre aurpegira bota beharra saihesteko bidea ematenduelako eta batez ere, idatziz ari denak beti esan dezakeelakoidatzirikoa asmazioa dela, literatura hutsa. “Horregatik iruditzenzait –dio hitzez hitz –salbuespenak salbu– koldarrak izan ohi direlaidazleak”.

X. Mendigurenek “Arima enkoniatuak” (Elkar, 2006), bere azkenlanean sentimenduak nahiz gorputzak sortzen diguten ahalkeaahaztuz, muturreraino eraman ditu pertsonaiak eta egoerak. Ikasleazmaitemindu den irakasle heldua, gaztetako abenturarik zoroenakelkarri kontatzen dizkioten bi emakume, politika eta larru kontuaknahasten dituen istorioa…

…adibidez.

Poesia

Narratibako adibideak baino ez ditugu eman orain artean. Zergertatzen da poesiarekin?

Ez al dugu oharkabe joku bikoitza egiten? Zilegi al dira tabupoetikoak?

Narrazioetan pertsonaia literarioak asmatzen ditugu, idazleazharago doazenak. Hirugarren pertsonaren azalean babesten garaedo lehen pertsona fiktizio batean, eta akaso, pertsonaia literarioabaliatu genezake (egiten dugunean) gure tabuak bere egiteko. Bainazer gertatzen da poesiarekin?

Poetari “zintzotasuna” (eta kakotxen artean diot) eskatzen zaio.Biluztea. Ezkutukoak ateratzea. Nia-ren presentzia. Hirugarrenpertsonan idaztean ere, poetaren ahotsa lerro artean bada ereentzutea. Hitz batean, inplikazioa.

Nola ukitu, ukitu ezin den hura?Poesian eta narratiban, tabuak azaleratzeko bideak berdinak al

282

dira? Edo ez? Euskal poesian ere gutxinaka bada ere, tabuak haustengoazela esan daiteke.

Esaterako, Miren Agur Meaberen Azalaren kodean, euria ariduela klitorian, Zuokin denokin oheratuko litzateke Amaia Lasa,Angel Errok Oda egiten dio zakilari… Sonia Gonzalezek bere poemaamniotikoetan “gustatzen zait ohera zakila harroturik hurbiltzendenean…” diosku.

…adibidez.

Tabuak hausteko baliatu behar genuke literatura? izan daitekeGaleusca honen galdera nagusienetako bat.

Tabuak hausteko balio al du literaturak? Zenbateraino men-peratzen gaituzte geure tabuek?

Sexua eta heriotzarekin zerikusia dute taburik gehienek, baitaeguneroko gauzen heriotza txiki horiekin ere. Ahaideen arteko edoezgaituen arteko sexu harremanak, generoen aurkako biolentziak,masturbazioa, inpotentzia sexuala (baita inpotentzia fisikoa etapsikikoa: mugatuak gaudela jakitea), hilekoa, menopausia, heriotza,depresioa, stressa, gaixotasunak, frustazioak… Nola jarri ordeapaperean?

Tabua eta afektoak.

Hitzekin (hitzokin) ez genuke efektu bila joan nahi, afektu bilaez bada. Geure beldurrik behinenez, barrukoenez idaztea suerta-tzen da zailena. Ez al da beldurra bera taburik tabuena? Bestetabu guztiak estaltzen dituena? Zeintzuk dira beraz, idazlearenbeldurrak?

Beldurra

Poza ez dago modan euskal literaturan –esan daiteke–. Pertsonaiaalaiak, konplexurik gabeak, gutxi daude. Zailagoa da zorionazidaztea esango du baten batek. Zoriona ezin da idatzi esango dubeste batek. Maitasunaz idazteak ere lotsa ematen digu (maiteminaerrekurrenteago da literaturan). Horregatik nobela arrosarenhutsunea euskal letretan? Ez gara ur handietan sartuko.

Kalean, ordea, zelan? Galderari Ondo, oso ondo erantzuten diogu.Arazoei ihes joan nahi dugu. Literaturan alderantziz. Tristeak, barneamaraunez beteak dira pertsonaia literario gehienak… tabuz josiak.

Literatura, gizartean dauden tabuak paperatzerako erabili behardela sinestu bagenezake ere, paradoxa! Bai gizartean bai munduliterarioan debekatua dago ahuldadeez, norbere debilidadeez hitz

283

egitea. Norbere mugak ezagutzearen beldurra. Tabua berriz, taburiktabuena. Tabu guztien azpian dagoena: beldurra.

Euskal literaturan pertsonaiek ez dituzte liburuak zikintzen,gizonezkoak ez dira ia inoiz masturbatzen, emakumezkoak zeresanik ez, oso gutxi biluzten dira, ez dira askotan komunera joaten…emakumeek ez dute hilekorik, ezta depilatzen ere… ez dagofelaziorik, cunilingusik… eszena erotiko gutxi daude.

Gizartean bezala, ez-gaituek ez dute bizitza edo inpultso sexualik,adin batetik gorakoek ere ez… Pertsonaia literarioek ez daukahipotekarik, Ogasunarekin zorrik, gutxi mozkortzen edo drogatzendira, medizina batzuk hartzeaz salbu…

Badirudi sortu dugun gizarte literarioa, gizarte eredugarria dela.Agintari askok nahi luketena.

Mugak

Mugak haustea omen da idazle ororen ametsa. Muga fisikoak(horretarako daukagu Galeusca), hizkuntzaren mugak eta barnemugak. (tabu politikoak, estetikoak edo afektiboak). Sobera dakigu,mugaturik gaude. Ordea ezagutzen ditugu kanpo mugak, badakiguberaz, zer den hautsi nahi duguna; baina barrukoak? Literaturakeguneroko errutinaz aparte bizitza paraleloak eskaintzen dizkigu.Hiri imajinarioak sortu ditugu, badirudi hala ere, bizi garengizarteko tabuak exportatu ditugula gure herri literario edopaperezko herrietara. Ezin al gara aske izan guk geuk eraiki dugunpaperezko mundu horretan ere? Ez dugu ezer deskubrituko esanezgero, pertsona bera direla presoa eta gartzelako funtzionarioa.Pertsona bera urkatua eta borreroa. Pertsona bakarra: Idazlea bera.

285

Tabu estetikoa

An

jel

Err

o

(Burlata, 1978). Zuzenbidean etaEuskal Filologian lizentziatua da.Idazle berrientzako Iruñeko Udalakantolatzen duen lehiaketan hirutansaritu dute, beti ere poesian: Gora etlabora (1998), Gau on/off (1999) etaEroria (2000).

Lehenbiziko liburua 2002an argi-taratu zion Elkarrek, Eta Harkadianni izenekoa, hain zuzen ere.

Joseba Jaka III. literatur bekairabazi zuen.

Bigarren poesia liburua 2005eanatera zen, Alberdaniaren eskutik:Gorputzeko humoreak.

Besteak beste, Volgakobatelariak eta Bihotz BakartienKluba taldeen inguruan mugitu da.

287

Gaitza da tabuei buruz idaztea, gainera hala ez balitz ez liratekehain tabu. Tabuak denborarekin tinkotzen dira, eta garai jakinbatean gizarte zehatz batentzat zentzua, esanahia eta erabil-garritasuna zeukan debeku bat “horixe baita tabu bat” momentubatetik aurrera eragozpen apetatsu, magiko eta kasu gehienetanikusezin bihurtzen da. Gizarte batek ez ditu bere tabuak ezagutzen;ez izendatzearen poderioz izana ere galdu dute. Baina lasai egongaitezke, zeren hurkoa beti baitago begira, guri laguntzeko prest.Kanpoko agente horrek pozez zoratzen esanen digu guk ikusi nahiez duguna. Kanpokoek, edo buru argi bakanek esaten ahal digutehori. (Gizarte elebidunetan, gurea bezalakoetan, zeinetan betibaitugu hizkuntza batetik bestera salto egiteko aukera, aldi bereankanpoan eta barnean egotekoa, akaso buru argirik gabe ere ohargaitezke, beraz, geure baitako tabuez. Hala ez balitz ez nintzen niausartuko hau bezalako gai batez aritzeko). Nik uste dut tabuestetikorik ez dagoela, edo, esan beharko nuke, uste dut tabu este-tikoak ez direla estetikoak. Ozenki pentsatzera noa. Dudarik gabe,idazle batek ukitzen ez dituen literatura egiteko formak badaude.Again tabu estetikoaz mintza gintezke, baina izan gaitezen esku-zabalak egile banakoaren autonomia pertsonalaren ideiarekin etaesan dezagun idazten duen bezala idazten duela berak halaerabakita. Baina talde oso batek, belaunaldi batek, agian hizkuntzabatek idazten du idazten duen bezala haiek hala erabakita, edo tabuestetikoek badute, hemen bai, zer esanik?

Tabu estetikorik ez dagoela esan dut. Ozenki pontifikatzera noa.Nik uste dut tabu estetikoak etikoak direla. Uste dut, oraindikgehiago orokortuz, tabuak ezin direla izan etikoak besterik. Inori ez

Tabu estetikoakeuskal literaturan

Anjel Erro

288

litzaioke bururatuko hil hitza (demagun) saihesten duenak halaegiten duela hitz horren kakofoniagatik, edo hura ordezkatzekoerabiltzen duen espresiobidearen edertasunagatik (nahiz etametafora zinez ederrak erabili izan diren hiltzea zuzenean ezaipatzeko; Koldo Izagirreren euskal lokuzioen hiztegia irekirik dutnire aurrean: azkeneko hatsa eman, bizia funditu, hurrengo kukuaez entzun, Jordango ura iragan), baizik eta bere moralak, munduaentenditzeko bere moduak heriotza kontzeptua ez onartzeraeramaten duelako.

Irudipena dut hondo/forma binomioaren lurralde arriskutsuetarahurbiltzen ari garela. Batzuendako bi kontzeptu hauek monetaberaren ifrentzu eta aurkia dira, ezin askatzerainoko loturakoak,(nik ez dut nire iritzia oraindik azalduko) hauentzako hemendikaurrera esango dudanak ez du ez interesik ez zentzurik edukiko.

Idazleak oso aspaldidanik bi multzotan banatu izan dira (den-dena oso aspaldidanik bi multzotan banatu izan da, baina idazleakbereziki): garrantzia zeri ematen dioten kontuan hartuta etaHorazioren terminologia erabiliz gero, res (edukia) lehenestendutenak eta verba (forma) lehenesten dutenak bereiz genitzake.Lerrokatze hau jarraiturik, lehenek docere (hezi), bigarrenekdelectare (atsegindu) bilatzen dute. Onena elementu hauenkonbinazio orekatua litzateke (zeinen tipikoa Horaziorengan!), aureamediocritas delakoa, baina gauza jakina da bide hori oso-oso estuadela eta denok alde batera ala bestera erortzen gara. Halako

moldez non formaz zenbat eta arduratuago, edukiaz hainbat etaaxolagabeago.

Bere burua gehiegi apaintzen badu, benetan zer esanik ez duelakoseinale, hau da gauza bat askotan aditzen dena eta agian oraintxenorbait nitaz pentsatzen ari dena, muinera oraindik ez naizelakoiritsi.

Bigarren ahalegina

Gaitza da jakitea zergatik hautatzen duten norbera tabu estetikoezhitz egiteko. Orduan norbera konturatzen da bi poesia liburu idatzidituela, eta horrek jende errugabe anitz pentsaraz dezakeela norberapoeta dela. Eta orduan norbera oroitzen da liburuei ateratakokritikez, eta nola haietako batean edo bestean estetizismo hitzaagertzen zen, eta nola adiskideak kontsolatzen saiatu ziren iraintzathartu behar omen den irain horretaz, zeren, ez dakit beste inon,baina norberaren herrian esteta izatea (eta demagun norberahalakorik dela) ez baitago ongiegi ikusia. Konprometitu eta gauzeiadarretatik oratu nahi izan ez dietenek hartutako bidea omen da.

289

Sinplifikazio hutsa, bai, baina bestela esteta izatea zergatik gertatzenda iraingarri?

Norberaren herrian, irakasle famatu batek dioenez, poesiak bibide hartu ditu nagusiki: sinbolismoa eta abangoardia. Norberak ezditu bi bide horiek maiteegi, ilunegiak zaizkio, eta berari poesiaargia gustatzen zaio. Poeta horiek irakurrita ulertzen duenarenarabera (eta, egia esan, ez du hagitz ulertzen), estilo postsinbolistaultralirikoak poetaren barne mundua adieraztea du xede nagusi, eta(norberaren herria oso bitxia denez) estilo postabangoardistakidentitate nazionala, utopiaren aldarrikapena eta emandakomunduarekiko jarrera kritikoa.

Norbera harrituta dago. Berak ere barne mundu bat baduela, etamunduarekiko jarrera kritikoa, uste du. Baina aipu klasikoak etaendekasilabo errimadunak sartu ditu bere poemetan, bi alditan-edo.Norberak tontoa izan behar du.

Hirugarren ahalegina

Euskal literaturaren tabu estetikoak zeintzuk diren gaitza da esaten.Izan ere, nik esango nuke tabu estetikorik ez dagoela. Zalantzarikgabe, badaude forma literario batzuk, estetika batzuk, ez direnakbereziki landuak, baina hori, moda kontu hutsagatik ez bada, haieiegozten zaien bestelako kontuengatik da. Saia nadin, hala ere,estetikotzat jo zitezkeen batzuk zerrendatzen.

• Metrika edo/eta errima. Baliabide hauek ez dira gureanmaite/ezagutzen. Ahozko literaturak erabiltzen ditu. Literaturaidatziak ahozko literaturatik edaten duenean baino ez dituerabiltzen, eta oso modu mimetikoan. Literatur tradiziotik datozenforma metrikoak (sonetoa, dezimak…), berriz, apenas lantzen dira(ik. Nola bereiz hendekasilabo bat, oraindik prentsan). Musikan ezda hala gertatzen, gaur egungo musikariak (György Ligeti batek) ezdiote forma zaharrak (Requiem bat) erabiltzeari utzi.

• Hizkera arrunta diskurtso literarioan integratzea. Literaturjarioa jasoa izaten da, neurri handi batean idiolekto bat osatzeraino.Egoera diglosikoetan gertatu ohi da hori. Hizkuntza zaindu beharda, eta kale hizkera, hizkera arrunta, erderakadak, benetakohizkuntza, literatur hizkuntzaren aberasgarri suertatu beharrean,arriskuak dira, ekidin beharrekoak. (Unai Elorriaga batengan ikusidut honekin hausteko ahalegintxoa).

• Aurreko puntuarekin lotuta, aukera dialektala ere kontuanhartu beharko zen.

• Erreferentzia kultuegiak (metaliteratura, erudizioa,…) batetik(ik. Nola ez iruditu eruditu, Mugalari, 2006-07-01) eta, bestetik,

290

erreferentzia barnerakoiegiak (dialektalegiak, intrahistorikoegiakedo “euskaldunegiak”,…) ez jartzea. Gaurko irakurleari molestadakiokeen guztia kentzea, alegia.

• Generoei dagokienez, memoriak, dietarioak eta oro har ez-fikziozko generoak falta dira narratiban, eta fikzio baitan ere joeraerrealistegiak ez dira agerikoenak. Fikzioa ihesbidea ote? Idazlearentestigantza zuzena saihestearren?

• Poesian.

Laugarren ahalegina

Euskal literaturan tabu asko omen daude. Zenbait gauza ezin di-ra aipatu, badakizue zeintzuk (ezin ditut aipatu), horrexegatik erre-paratu ohi zaio esaten ez den hori nola ez duzun esaten.

Bosgarren ahalegina

Hasi baino lehen, hemen egoteko eta niretzat hain interesgarria dengai honetaz mintzatzeko aukera eskaini didatenei eskerrak emannahi dizkiet.

Baina atsekabe bat eman behar diedala aitortu ere behar dut, niez naizelako nor sentitzen tabu estetikoez ezer funtsezkorik esateko.Ez dut batere argi euskal literaturan zeintzuk diren direlako tabuestetiko horiek. Bai susmoa dut tabu estetikoak ez direla benetanestetikoak, etikoak baizik. Eta horrek esan nahiko luke norbaitekhalako estetika bat aintzat hartzen ez badu, estetika horri, jakitunala jakin gabe, esleitzen dion aurreiritzi etikoekin bat ez datorrelakoseinale dela. Honexegatik tabu estetikoei buruzko eztabaida betiegonen da ideologiak kutsaturik edo, bestela esan, baldintzaturik.

Ondorioz nik nahiago dut gaian gehiegi ere ez sartu. Dena den,beste gauza batean bai nahi nuke sartu. Estetika bat (artea egitekobaliabide formal eta, esan gabe doa, berez neutro batzuk erabiltzea)etika jakin batekin lotzen duen joera itsua saihetsi behar dugu ahaliketa gehien. Batez ere literaturaren zeregina, eta ondorioz adimenarennolabaiteko ariketa idatzia hartu dugunok daukagu aurreiritzihoriek, eta bestelakoak ere bai noski, irauli beharra.

Nik oso maitea dut José Afonso musikaria, diktadurapekoaskatasun grinaren ikurra, Grandola, vila morena ospetsuareninterprete. Nik ez dakit nola hartuko zuten haren 1976ko diskoa (eznaiz orain izenburuaz oroitzen, eta ez dut eskura), non Os fantochesde Kissinger eta Como se faz um canalha bezalako abestiak bossa-nova erritmo guztiz dantzagarri eta olgetarian emanak dauden. Ezdakit, baina pentsa dezaket batzuek ez zutela ongi hartuko gauza

291

serioak modu ez-serio batean tratatzea. Gauza serioak berehaladesakralizatzen direlako bestela.

Zentzu horretan, agian, idatzi du Adam Zagajewskik En defensadel fervor saiakeran, esaten duelarik tonua zaindu behar dela,gaurko gizartean gai jasoei ez zaielako behar duten tonu jasoantratatzen, baizik eta ironia oro-suntsitzaile batekin. Nik ez dakithorri zer erantzun. Nire ustez, agian, aipatzea eta eraistea merezilukeen tabu estetiko bakarra –munduan zehar edo ZagajewskirenPolonian ez dakit, baina Euskal Herrian behintzat bai–, horixe beralitzateke: gauza (ustez) serioez tonu apalagoan idaztea, kontrasteaberasgarri hori sortzea. Etorriko zaigu gero honetaz gaitz esatekotenorea, ferborearen alde ateratzekoa, kontrakoa orokortzearenorokortzeaz tonu inspiratuari ekitera inor ausartuko ez denean,hain zuzen.

293

Ipuinak, tabuekinhausteko

Josu

Ira

eta

(Donostia, 1942). Ingeniaritzaikasketak egin zituen, baina gazte-gaztetatik ikus-entzunekoekoizpenarekin lotuta egon da berelanbidea. Hainbat gidoi idatzi dituzinemarako, eta ekoizle etazuzendari gidoilari lanetan aritu dahainbat filmetan: besteak beste,Trintxerpe (2001), Galeusca (2002),eta Chile y los vascos (2003).Guztiak Ikasjaia argitaletxeareneskutik eman ditu argitara.

Prentsarako ere hainbat artikuluidatzi izan ditu, batez ere azterketapolitikoa eginez (Egin, Egunkaria,Gara, Berria, Punto y Hora…).

Etxalarren bizi da egun.

295

Gau beltza zen, eta Atlantikoak ibai zoragarria den Miño ederrairentsi nahian dabilen paraje hartan, neguko haize zorrotzak moztuegiten zuen itsas zakartuaren ura. Urrunean, kaiaren puntan, itzalilun dantzariak ikus zitezkeen farol bakarraren argipean. Ibilbidelaburra egiten zuten, kainabera luzea herrestatuaz, muturreangoilare itxurakoa uretan zartzen . Peneira zen eta txitxardinenarrantzan ari ziren.

Biak zihoazen berdin janzita, uniformez alegia. Txaketoi urdiniluna, idunak belarriak babesten zizkielarik. Marinelak ziren,derrigorrezko militar probisional gazteak, patruilera batean. Etahau, argi gorri ahul bat besterik ez gau hartako lanbro artean.

Lodia eta txikia bat. Bueun jaioa izanarren ere denek Farturasdeitzen zioten, ahal zuen guztia jateko berezko joera zuelako. Garaiaeta argala bestea. Euskal lurraldeetatik etorritakoa izaki, abizenaahozkatzeko arazoak medio Txo goitizenaz deitzen zioten.

Hotza egiten zuen gau hartan, hotz handia. Hainbestera arte ezenFarturasek bere peneira zoluan utzi eta besoak eiheraren hegal gisaastintzeari ekiten zion behin eta berriz berotu nahian. Beste marinelaarrantzan jarraitzeko erreguka ari zitzaion.

- Eutsi gogor Farturas, bi ordu geratzen zaizkiguk-eta, seireta-rako untzian egon behar diagu.

Farturas ordurako haserre zebilen zigarrorik erre ezin zuelako.Egin izanez gero, arratzatutako txitxardinak keaz hiltzeko arriskuhandia zegoen. Eta txitxardin hilen prezioa erdira jeitsiko zenmerkatuan.

Hala ere Farturasek bere nahia agertu zion:- Txo, hoxe non lle imos a vender a angula o´s vascos, iremos on-

de a Cachelos.

Txitxardinetan

Josu Iraeta

296

Txok berehala erantzun zion:- Hori urrun geratzen duk. Bertan geratu eta euskaldunei salduz

gero, beranduagora arte arrantzatzeko aukera izango geniake.Farturas ez zegoen txantxetarako. Zalantza guztiak moztu zituen

haserre:- Cala boca rapaz, hoxe teño que ollar darriba abaixo á Cachelos

antes de durmir.Arrantzan jarraitu zuten eta ordu bete geroago, goizaldeko bostak

gertu, Cachelos andereak zeukan haztegira abiatu ziren, txitxardinlingirdatsuz beteriko baldea bakoitzak eskuan.

Farturas lodia ziohan aitzindari, linterna hartuta. Argi ahulbezain urduri hark atzetik zihoan Txori ez zion asko laguntzenbideko kroskak aurkitzen, eta han zihoan gizagaixoa, zentzumenosoa ibilian jarriaz, estropezu eginez zama preziatua galtzeko beldur.

Pozik zihoazen. Txitxardina bahetu eta aingira sabeloria baztertuondoren bospasei kilotara iritsi zitezkeen, eta dirua zen. Ehun pezetaordaintzen zuten kiloa, ordukoak.

Marinelak Miñoren bazter lokaztutik abiatu ziren, inork ikus ezzitzan. Gune militarra izaki, debekatuta zegoen han arrantzanjardutea.

Eta halako batean dena aldatu zen. Zainketako falua bat azalduzen ur gainean, euren kideak tripulazioan, foko indartsu baten argizalataria batera eta bestera… Linterna kaxkarra itzali eta ahozpezezkutatu behar izan zuten, gorputzak errekabazter nazkagarrianetzanda.

Burutik oinetarainoko lohi beltz blai zegoen Farturas, baina ezzuen askatzen indartsu helduta zeukan baldea. Ohiko birao andanajaurti zuen, eta, amaitzeko, betikoa:

- A nai co botou, quén será o cabrón.Ikara gaindituta, aurrera egin zuten etxe multzotxo batera iritsi

arte. Farturas izan zen haietako baten aldaba jo zuena. Erantzunalaster iritsi zen:

- Está aberta.Barrutik zetorren argiak ez zuen asko erakusten. Baina bai

nahikoa asmatzeko itzaletik zetorren emakumea liraina zela, ileluzeduna. Gerturatu ahala, dama erakargarria aurkitu zuten,bizkorraren irribarreduna, eskote zabala naturaltasun osozzeramana.

Laster ohartu zen marinelen egoera errukariaz eta hala aginduaemanez bere atzetik eraman zituen haziendarako aska bateraino,ahal zutena garbituta, itxuroso jar zitezen.

Artean, emakumea etxean sartu zen, eskuetan baldeak hartuta,txitxardinak pisatzeko. Une hura aprobetxatu zuen Farturasek,

297

oraindik begietako ninian zuelarik haren zilueta desiragaria,lagunaren belarrira xuxurlatzeko:

- Non ten bragas Txo, non ten bragas.Bost izan ziren bildutako kiloak. Hurrengoan ordainduko

zizkieten. Hala egin ohi zen.Benetan pozik zeuden. Franco diktadorea oraindik osasuntsu

zegoen garai hartarako, jaso beharreko xoxak asko ziren.Untzirako itzulera alaitsua izan zen, aztoramenduz betea. Behin

literan etzanda, eta dianak jotzeko ordu bat falta zela, Farturasekoraindik sorginduta zirudien. Hala zioen:

- Txo, a Cachelos é unha muller ¡eh!, é unha muller que me dei-xou o mastro quente e duro como o ferro. ¡ A virxe ¡ vou reventar.

Txo, haserre. Horrela ez zegoen lorik egiterik. Edo, are okerrago,lo zeudenak, iratzartzeko arrisku bizia zegoen. Baina Farturas ezzen ixiltzen:

- Txo, sabes ti que é o mellor que ten a pesca da angula, non osabes, pois é o marisco da Cachelos, ja… ja… ja…

Untziaren bizkarrean jotako txistu otz eta sarkorrak amaitu zuenFarturasen algarekin. Eguneroko zeregin amaigaberari haseraemateko seinalea zen.

Txarrenean ere, ohiko lan eta nekearen gainetik, oraingoan be-deren zerbait pizgarria ere gartatua zen. Nola ahaztu txitxardinke-tarien zilueta liraina… … … !

299


Juan

Jos

e Is

piz

ua

Informazio Zientziatan Lizentziatua eta “KazetaritzaModernoa” Doktoradutza ikastaroak gaindituta du.

Kazetari lanetan Anaitasuna eta Argia aldizkarie-tako partaide eta laguntzailea izan zen, 1980 urtetikaurrera. Honez gain, UEU, AEK eta Korrikako prentsabulegoko arduradun eta partaide, hainbat ediziotan.

Oiztik Begira Egineko eguneroko orri lokaletako ka-zetaria. Durangaldea eta Busturialdeako orrialdeetan.

Hilean Behin aldizkariaren sortzaile; disenatzaileaeta kazetari lanetan jardun zuen Gernika eta Bermeon.

Berrietan Blai Bermeoko Udal boletinarendisenatzailea eta kazetaria izan zen, zenbait urtez.

Ondoren, Bermeoko Gazte Informazio Bulegokoarduradun lanari ekin zion.

Beste alde batetik, Euskal Herriko, Bilbo etaGernikaldeko AEKko partaidea, irakasle eta didaktikaarduraduna.

Itzulpen lanak egin izan ditu zenbait erakunde etaenpresetarako.

2004 urtean Txomin Agirre Saria lortu zuen,Harizpeko neskaren afera Urdaibaiko Erreserban giro-tutako eleberri beltzari esker.

Ibn el kayin, Harrareko poeta zoratua, Susa.2005, Harizpeko neskaren afera, BBK-Euskaltzaindia. Itzulpenak, Aladino (Edorta Jimenezekin elkarla-

nean).

301

Baztango bailaran ugazaba askoren egurra jasanda zegoen txakurzahar batek planto egin eta otu zitzaion bazela garaia berak nahizuena egiteko. Are gehiago, txakur-ametsak alde batera utzi eta orekeuren buruaren jabe izan eta agintea hartu behar zutela. HorretarakoBaztango Oren Biltzarrera deituko zituen txakur guztiak.

Aurkitu txakur bakoitzari, baserrikoa dela, kalekoa dela, bil-tzarrerako abisua pasatu zion eta gainerako txakurrei ere jakina-razteko mandatua eman. Ilargi beterako bilduko guztiak zirenZugarramurdin.

Heldu zen batzar gaua eta milaka txakur bilduta zeudenakelarreko zelaian, denak txakur zahar eta jakintsu haren hitzakentzuteko grinaz. Mintzatzen hasi zitzaien honela:

- Neba-arreba maiteok, sasoia da gure libertateak berreskuratzekoeta askatasun bizitzan murgiltzeko. Gure arbasoen senera buel-tatzeko… –luze jardun zuen txakurren artean inoiz izan dendiskurtsorik sendo, potolo, mamitsu eta mardulena izan zelarikhonela amaitu zen hura– …hautsi ditzagun kateak, apurtu koilarrak,ahaztu ugazabak!!

Larrun menditik Iparlako larretaraino entzun ziren askatasunahausi eta algarak gau ilargitsu hartan. Txakur adina zaunka etaintziriz bete zen bailara. Alabaina. lehen momentuko beroakepeldutakoan Urdazubiko errementariaren ora mintzatu zen:

- Oren alai honetako kideok. Hitzen beroak arima hanpatzen digueta begiak lausotu jasan ditugun sufrimenduak gogoratzean –isilduegin ziren denak horren hitz ederrak entzunda–. Ezin dugu, baina,geu kateatzen gaituztelako katea guztiak hautsi. Oso lan handiaegiten dute behiak hiltegira eramateko orduan. Pentsa ezazue,bestela, nola jan genitzakeen idi-hezurrak eta behiki erraiak.

Oren orena

Juan Jose Ispizua

302

Txakurrek hezurrak eta erraiak gustuko dutelako edo haienpentsamenduan zegoelako, eragina izan zuten errementarikoarenesanak. Eta kateak hautsi egin behar ez zirelako erabakia ondoerrotuta joan zen bakoitza bere etxaldera hurrengo ilargi beteanbilduko zirelako deiarekin. Bitartean iraultzarekin aurrera egitekozer egin behar zen pentsatu beharra zegoen.

Heldu zen hurrengo ilargi betea eta berarekin Baztango txakurguztiak, errementarienak ezik. Gutxi batzuen faltak ez zuensaldoaren handitasuna murriztu eta gure txakur zaharrak berrirozabaldu zuen hilabete lehenagoko diskurtsoa. Orduan besteko algara,intziri eta kantu alai entzun zen Iparlatik Larruneraino. Honetanuhalgileen txakurren ordezkari zetorren batek hartu zuen hitza:

- Neba-arreba maiteok osoki maite dugu libertatea. Alabaina,gaizkileek, askatasunean bizi badira, kalte handiak eragin ahaldizkigute. Kontuan izan otsoekin borrokan egitean zenbat larrizauritu eta hildako legokeen gure iduneko koilar sendo etababesgarriengatik ez balitz.

- Aspalditik ez badago otsorik Baztanen!! –moztu dio txakurzaharrak uhalgile-txakurren ordezkariari–.

- Bai! Albako Harriko inguruan entzun dituzte haien uluak–erantzun dio berehala ordezkariak–. Eta haien erasoei aurre egitekogure letaginak bezainbeste behar ditugu larruzko koilar sendoak.

- Bai! Zuzen dabil! Behar ditugu! –oihukatu dute txakur guztiek,ustezko otsoen beldur–.

Txakur zaharrak, amore emanda, onartutzat jo zuen proposamenaeta, eguna argitzen ari zenez, bakoitza bere etxea joateko beta zelagogoratu hurrengo biltzarrera arte.

Geroztik ilargi betea den guztietan entzuten dira txakurrenahausi eta intziriak Baztan inguruan. Belarri fina dutenek gero etatxakur gutxiagoren zaunkak entzuten direla adierazten dute. Badaesaten duenik ere txakur deslaiak baino ez direla biltzen ilargibeteko oren orenean.

303


Ixab

el M

ille

t

Paris, 1958. 23 urte zituela etorri zen Euskal Herriraeta euskara ikasi zuen. Egun, Etxalarren bizi da etaipuin kontalaria da. 13 urte egin zituenirakaskuntzan, hizkuntza irakaskuntzan, hain zuzenere,teknika sortzaileetan oinarritutako metodopropioak sortuz (olerkigintzarako, ipuigintzarako,antzerkirako, etab).

1992tik geroz prestakuntzan aritu zen. UEUkokidea den aldetik, hainbat ikastaro eman zituenGlotodidaktika eta Psikologia sailetan. Horretzazgain, irakaslegoaren formakuntzan ere aritu zen,EHUk antolaturiko Euskalduntze eta AlfabetatzerakoDiplomaturan didaktika (sugestopedia) eta taldefenomenoak (komunikazioa, motibazioa eta taldedinamika) landuz. Begiraleen prestakuntzaridagokionean, musika animaziorako teknikei buruzkoikastaroak ere eman zituen.

Itzulpengintzan ere aritu izan da, ahozkoan, bat-batekoan zein idatzian.

Euskal Idazleen Elkartearen “IdazleakIkastetxeetan” programan eta Nafarroako GobernukoEuskara Departamendukoan parte hartzen du.

Argitalpenak: 2002, Kanturik Gabeko Herria, Bai-gorri; 2003, Jainko-Jainkotsek ez dakite dena, Baigorri.

Itzulpenak, Euskadi de la autonomía a la inde-pendencia, Jokin Apalategi.

305

Olaberri baserrian, bere ohe txikian, Mari manta azpian sartzensaiatu zen berriz ere. Izkinetatik tiraka, manta ahalik eta luzeenegiten saiatu zen, ile guztiak estaltzekotan, manta azpian ezkuta-tzeko asmotan, manta azpian desagertu nahian.

Hotzak zegoen. Hezurretaraino sartzen zitzaion hotza. Hotza zueneskuetan, hotz oinetan, baita ilean ere, ile managaitz hartan, mantaazpitik atereaz lazten zitzaion ilean.

Behin batean, izarrik gabeko gau batean, ile kontrako etengabekoborroka baten ostean, ileak manta azpian mantendu ezinean,erabakia hartu zuen:

- Ile hauek ez didate lo egiten uzten… eta moztu egingo ditut,horrela lasai ederrean lo egingo dut! –eta bainugelara joan zenguraizeen bila–.

Guraizeak luzeak eta zorrotzak ziren, eta oso fin mozten zuten.Ongi zekien hori, egun batean bere panpina Rosaren sabelakonpontzeko hartu baitzituen. Garai hartan, Rosa gaixo zegoen.Mari, sufritzen ikustean, oso triste jartzen zen, eta horregatik minaegiten ziona kentzea erabaki zuen. Orduan, oso suabe, hanka artekoharagi borobila moztu zion. Ondoren, gasa paratu eta ohean sartuzuen atseden har dezan.

Mari, oin-puntetan, ispiluaren aitzinean, bere ile luze etakizkurrak mozten hasi zen. Handik pixka batera, hobeto sentitzenhasi zen. Beranduago, neska itxura ia galdua zuen. Orain bai, lasailo egin ahal izango zuen.

Zortzi urte lehenago jaio zen Mari, abuztuaren 15ean. AmaBirjinaren ohorez jarri zioten izena. Aurten, opari gisa, manta berribat eskatu zuen.

Amak harridura handiz begiratu zion, eta bere mantarekin ezinzuela hotzik izan erantzun zion. Mari saiatu zen amari azaltzen mantahorrekin ezin zuela gorputz osoa estali, hotza zuela. Baina alferrik.

Azkenean, amore emanez, behar zuen manta –handi, bero etasamurra– Olentzerori eskatuko ziola erantzun zuen Marik, harkpremia ulertuko baitzuen azalduz.

Gauean, ohearen kabian sartzen zen, ahalik eta txikien bihurtuz.Baina berriro ere dardarka hasten zen, hotzak zegoen. Ileetan erehotza zuen, ileak manta azpian mantentzeko borrokatu arren.

Hortzburuan

Ixabel Millet

306

Gutxika-gutxika, iletatik sartuta, hotza bizkarrean zabaltzenzitzaion.

Orduan, borrokatzeari utziz, gauaren iluntasunean erortzen hastenzen. Hotzaren poderioz, gorputza gero eta gutxiago sumatzen zuen,bere sorbalda ea inoiz izoztuko zen bere buruari galdetuz. Dardaragelditzen zen, eta hotzburuan, ez zuen ezer sentitzen, azkenik.

Bat-batean, zerbait izugarria gertatzear zegoela sentituz, begiakzabal-zabalik zituela ernatzen zen.

Hotza izugarria zen. Bere kuleroan sartzen sentitzen zuen eskuahotza zen. Hitz harrigarriak eta izugarriak arnasestuka xuxurlatzenzituen ahotsa hotza zen.

Orduan, iletik sartuta, sorbaldatik jaitsiz, hotza bizkarrean za-baltzen zitzaion, hezurretaraino, bihotzeraino. Gauaren iluntasu-nera erortzen hasten zen, eta gaueroko entrenamendua jarraituz,hotzburuan, dardara gelditzen zenean, bere sorbalda ea noiz izoz-tuko zen bere buruari galdetuz, ez zuen ezer sentitzen, azkenik.

Osabak askotan azaldu zion. Bera txikia zela, eta ezin zuelaulertu… Askotan esplikatu zion, egiten ziona maite zuelako egitenziola. Baita inori ez kontatzeko gehitu zuen ere, jendeak ez zituelakomaitasun kontuak ulertzen. Edo larriago, jendeak oker uler zezakeelaeta gezurtia zela errango zuela, eta orduan, ziur, barnetegi bateansartuko zutela.

Beraz, Marik ez zuen ezer erraten. Dena den, gutxitan hitz egitenzuen, eta gehienetan jendeak ez zuen ulertzen zertaz ari zen, ileazergatik moztu zuen ulertzen ez zuen bezala. Noizbehinka, hotzazuela erranez, manta handiago, beroago eta samurrago bat eskatubaino ez zuen egiten.

Olaberri baserrian, bere ohe txikian, Mari hotzak zegoen. Ileanere hotza zuen. Gutxika, iletik sartuta, hotza bizkarrean zabaltzenzitzaion, bihotzeraino. Orduan, gero eta gutxiago sumatzen zuengorputza, eta hotzburuan, ez zuen ezer sentitzen. Iluntasuneraerortzen zen, bere buruari galdetuz, bere sorbalda ea noiz izoztukozen, azkenik.

Gauero, Marik bere buruari galdera berak egiten zizkion, ileanzuen hotza ea desagertuko zen; barruko dardara ea desagertuko zen;gaueko hotza ea bukatuko zen; osabak erraten zuen bezala inorkulertzen ez zituen gauza horiek ea noizbait ulertuko zituen; mantahandiago, beroago eta samurragoa ea edukiko zuen…

Txikia zen Mari eta gauza asko ez zituen ulertzen, baina jakinbazekien manta handiago, beroago eta samurragorik ez zuelaizango… Osabak erraten zuen bezala inork ulertzen ez zituen gauzahoriek ulertzeko txikiegia zen, agian, baina aspalditik bazekienOlentzero ez zela existitzen…

307


Jose

ba

Tob

ar A

rbu

lu

Donejurgi-Santurtzi, 1945. 1970ean ingeniari-tza ikasketak bukatu zituen, Bilboko GoiIngeniarien Eskolan eta 1982an ingeniaritzandoktoregoa, Bilboko Goi IngeniarienEskolan.1984an zientziaren soziologian mas-terra egin zuen, Montrealeko McGillUniversityn.

UPV-EHUko irakaslea.UEUko partaidea da, eta baita Eusko

Ikaskuntza eta Luganoko (Suitzako) ResearchLaboratory of Monetary Economics elkartekokide ere.

Argitalpenak: 1993, Mekanika kuantikoa-ren zenbait berezitasun UEU; 1997, Marxezharatago. Euskal independentzia eta subira-notasun ekonomikoa Txalaparta; 1999,Moneta teoria berrirantz UEU; 2000, EuskalHerria bere gain. Euskal Herriko subiranota-sun monetarioa eta ekonomikoa Enbolike;2001, Kanpo-zorraren patologia UEU; 2004,Inflazioaren aurka. Bankugintza berriarenjarduerak UEU; 2005, Langabeziaren kontra.Bankugintzaren garrantzia, Elhuyar.

Autoreak itzulitako obrak: 1988, Ia guz-tientzako ekonomi gidaliburua, UEU.

309

Honela kontatu zidan Trasguk, eta berak esan moduan papereanjarriko dut. Badakit askotan errealitatea askoz haratago doalafikzioa baino. Historia ezagutzen dutenek badakite hori. Hemen,aldiz, istorioa aipatuko dut. Hona bada, Trasguren hitzak.

Oso lasai egon nintzen Asturiasko mendietan zehar bueltatxo batematen, gauero egiten dudan bezala. Bat-batean zurrumurru askoeta zarata batzuk entzun nituen mendi barrenean. Bi oilagor zeudenhizketan, bata arra zen bestea emea. Adi jarri nintzen eta honelakoberbak entzun nituen:

- Bai, nik ere entzun diat, hortxe omen zabiltzak Nafarroa aldera,guretariko batzuk harrapatzen.

- Nik, aldiz, entzun dudana kezkagarriagoa dun. Ez zekinat zernolako tresna berriak frogatu nahi ditizten gurekin. Pixka bat beldurnaun.

- Lasai, horiek, ehiztari horiek ez zekitek ezer gutaz, erotu dituk.Ehiztariak, tresna berriak, Nafarroa… Kezkatzen hasi nintzen,

zeren ehiztaria batzuk ezagutzen bainituen, baita Nafarroakozenbait txoko ere. Hortaz, Nafarroa aldera joateko erabaki nuen.

Baina, gau hartan menditik itzultzean, Asturiasen bertanezagutzen ditudan ehiztari batzuen marmarka entzun nuen:

- Diag, ds, prv/a, com, PTT, …Kezka gero eta handiagoa zen. Hasi nintzen pentsatzen nire lagun

oilagorrek arrazoi zeukatela: ezagutzen nituen ehiztariak erabatzoratuta zeuden. Ezin nuen ulertu haien hizkera berria. Zertan ariziren? Estralurtarren jerga iruditu zitzaidan hori guztia. Beraz,Nafarroa aldera abiatu nintzen. Ziztu bizian iritsi ere.

Gautxoria: maitasunezkoistorioa

Joseba Tobar Arbulu

310

Nafarroan ezagutzen nuen lekurik hoberenetarikoa Etxarri zen.Bertan egon nintzen ehiztari lagun batzuekin parrandan, ongi jateneta edaten. Etxarrin gainera oilagorrari ehiztari zaharrek ‘gautxoria’deitzen diote, gauaz ibiltzen delako. Oso izen polita benetan.

Etxarrira ailegatu bezain laster, marmarka bera entzun nuen.Gizona konputagailuaren pantaila aurrean zegoen eta etengabelehengo berbak aipatzen:

- PTT, diag, prv/a, ds, com…Baina orain zerbait gehiago entzun nuen, ulertzen nituen berba

batzuk:- Bai hori hilda dago, eta agian bestea ere.Harrituta eta erabat izututa utzi ninduten hitz horiek. Nortzuk

zeuden hilda? Zer dela-eta hil ziren? Zertan zebiltzan nire ehiztariezagunak? Zergatik erabiltzen zuten bi hizkera desberdin batera,bata nik ulertzeko modukoa eta bestea erabat bitxia?

Erantzunen bila jo nuen mendirantz, basorantz. Aurkitu nuenaharrigarria zen. Seguru asko ez duzu sinetsiko, baina ikusi nuenaeta entzun nuena esango dizut, besterik ez.

Etxarri herria utzi, eta Altsasu aldeko zelai batean oilagorbatzuk topa nituen. Afaltzen ari ziren. Bata halako tresna arraroaeramaten zuen bizkarrean, motxila antzeko bat, antena edo zenazelakoa eta guztiz. Harengana jo nuen, gaztea eta emea zen.

- Zer gertatu da? Zer daraman gainean?- Ez zakiat zer den. Baina ezin diat kendu. Lagunek esan

didatenez, motxila bat duk, antena bat daukan motxila edo.- Eta nola jarri dun hori? Zaila izango zunan hiretzat tramankulu

hori jartzea hire bizkarrean, ezta? Ez daukan minarik?- Begira, kontatuko diat. Akaso ez duk sinetsiko, baina egia duk,

nahiz eta ia sinestezina izan.Eta oilagor eme hark kontatu zidana harritzekoa zen benetan.

Hona berak kontatutakoa, hitzez hitz:“Lehengo egunean Bakaikuko zelai batean egon ninduan itzuli

bat ematen eta zerbait afaltzen. Ar bat hurbildu zitzaidaan. Hasizuan esaten batera joan gintezkeela iparralderantz, bidaian beraizango zela nire babeslea, oso eder eta polita nintzela, eta beharbadahabia egin genezakeela han goian…

Horrela egon gintuan, arra gero eta hurbilago, gero eta samu-rrago, gero eta maitagarriago… Bat-batean argi sendo eta handi batikusi genian. Biok gelditu gintuan, eta dzast… sare moduko bat gurebion gainean erori zuan. Gero “haiek” etorri zituan, korrika etapresaka, oihukatzen, zoratuta, erabat erotuta: “Bi, bi batera, biharrapatu ditugu. Itzela, hau da hau! Goazen, arin etxera. Hartuzuk bat, nik bestea! Goazen”. Eta gero iluntasuna eta isiltasuna.

311

Ez zakiak nora eraman ninduten. Baina gizonezko eta emaku-mezko biren eskuak sentitu nitian nire gorputzean. Ez nian ezerikusi. Buruan zerbait jarri zidatean. Oso bajuan hitz egiten zite-an, ia isilean. Min pixka bat sentitu nian bularrean, gero pisu batbizkarrean eta handik minutu batzuetara berriz “haien” berbak:“Goazen lehengo zelaira, bertan askatuko dugu. Arin. Zuek segibestarekin. Berehala etorriko gara.” Ez nian ezer ulertu. Bularrekomina gero eta txikiagoa zuan. Non zegoen nirekin egondako ar mai-tagarri hura? Zer gertatuko zitzaion berari? Ez zakiat deus ere ez!

Burua estalita nuela, aspalditik ezagutzen dudan Etxarriko zelaibatera eraman ninditean eta han bertan buruan neukana kendu etalurrean utzi ninditean. Konturatu nintzenean non nengoen, hona etahara begiratu eta gero, hegaz egin nian, “haien” oihuen artean.Eroturik, erabat erotuta zeuden gizonezko horiek. Handik minutubatzuetara, lehendabizi Bakaikuko lehengo zelaira jo nian eta geroAltsasuko beste zelai batera, eta bertan zeuden lagun batzuek esanzidatean motxila antzeko bat neukala atzean eta benetan oso politanengoela. Ez haiek ez nik ez genekian nola jarri zidatean motxilahori, ez zergatik edo eta zertarako. Gaua osoa eman nian nirekinbatera zegoen arraren bila, eta azkenean zenbait ordu igaro ondoren,Altsasuko zelai berean aurkitu nian. Bera ere beste motxila batekinzegoen, antena eta guzti, eta nik hiri kontatukoaren atzeko zerbaitkontatu zidaan berak niri. Egoera bertsuan egon gintuan biak.

Arra eta biok afaldu eta gero, geure planak egiten hasi gintuan,iparralderantz joateko asmoa geneukaan eta berak esan zidanez,guztiz maiteminduta zegoela nirekin. Egia esan, niri ere, ni bainopixka bat zaharragoa izan arren, gustatu zitzaidaan ar indartsu etasendo hura. Hortaz, geure arteko kontuak esan eta gero nor bereeguneko lekura joan gintuan, aldez aurretik mokoekin zenbait igurtzieginez, eta hurrengo gauerako leku berean ikusteko, eta elkarrekinbuelta bat emateko eta afaltzeko geratuz.

Hori izan zuan ar hori ikusi nuen azken aldia. Hurrengo gauazAltsasuko, Bakaikuko, eta Etxarriko zelai guztiak bisitatu eta ara-katu nitian, eta arrastorik ez. Haren berririk inork ez zekian. Hortaz,erabaki nian egun batzuk hemendik ematea, ea bera etorriko zen ni-regana, eta biok iparralderako bidaia prestatu. Hauxe duk guztia.”

Harriturik utzi ninduen oilagor eme haren hitzek. Zertanzebiltzan lagunak neuzkan ehiztari horiek? Zer nolako zentzurikzeukaten entzundako berba arraro haiek (PTT, diag, ds, com…)?Zergatik ezin nuen ulertu, eta ulertu nituenak (“Bata hilda dago.Bestea seguru aski ere bai.”), nori buruzko berbak ziren?

Historia guzia jakin nahirik, Aralarko basorantz abiatu nintzenhurrengo gauean. Aralarreko baso eder eta handian zehar txango

312

bat egin nuen. Leku ederrak benetan: pagadiak nonahi. Halakobatean, Iruiturrieta inguruan pasatzerakoan, zertxobait mugitzenikusi nuen. Hurbildu eta gorosti handi baten inguruan ikusi nuenoilagor ar bat zegoela. Berarengana jo nuen eta iritsi aurretik bestemotxila bat zeukala konturatu nintzen. “Hauxe duk” pentsatu nueneta harengana hurbildu nintzen.

- Kaixo hi, zer moduz hemendik? Zer duk bizkarrean daramaana?- Transmisore bat, hire lagunek jarritakoa Etxarrin.- Nola?- Bai, PTT delakoa. Bakaiku inguruan egon ninduan lehengo

egunean gazte polit batekin…- A! Bai, berarekin egon nauk eta kontatu zidak motxilaren kon-

tua, zuon bion harrapaketa eta nola jarri zizueten tramankulu hori…- Zer motxila eta zer tramankulu? Hau transmisore bat duk,

amerikarra!- Zer diok?- Entzun duana. Ehiztari madarikatu batzuek harrapatu

gintuztenean, etxe batera eraman eta transmisorea eme politari jarrizioten bitartean, adi egon ninduan. Isil-isilik baina dena entzunniean horrelako madarikatu biri. Batek besteari adierazi zioanguztia, “proiektu” osoa. Froga batzuk egin nahi ditiztek madarikatuhoriek gurekin. Hori dela-eta, transmisore bana jarri eta gero satelitebatzuen bitartez gure ibilbideak jarraitu nahi ditiztek.

- Zertaz ari haiz? Ziur hago?- Bai, hik ez dakik baina horretan zihardutek.- Baina ehiztari horiek ezagutzen ditiat, lagunak ditiat.- Orduan gaizkiago! Madarikatuak dituk!- Ez esan hori!- Nola ez diat esango, ba?- Seguru aski zuen ohiturak ezagutzeko izango duk kontu guztia.- Ba, nireak ez ditiztek ezagutuko. Ez horixe! - Lasai hadi, motel.- Ez, ez nauk batere lasai. Begira…Eta ar horrek esan zidana oraingoz gehiago harritu ninduen.

Horra haren hitzak:“Proiektu berri bat asmatu ditek zuen lagun horiek. Dirudienez,

gure gorabehera guztiak jakitearren. Hik dakizkik orain horiekguztiak. Haiek ez! Baina hi guk hirekin egindako isilpeko itunarenpean hago, eta egongo haiz betiko. Hortaz, ezin esan diezaiekek ezerheure lagun haiei: ez gutaz ez gure ohituraz. Isilpeko tratu horisakratua duk, ongi dakianez.

Entzun dudanez, konputagailuen bitartez segitu nahi gaitizkek.Hori dela-eta, konputagailuan aritzeko agian hitz berezi batzuk

313

entzun dituk (diag, com, ds, prv/a,…): horiek guztiok Argos delakosateliteen informatika-sistemari zagozkiok. Proiektu horrenzehaztasunaz jabetu ninduan Etxarrin “haiek” nire maitalearekinegon ziren bitartean, baina hurrengo orduetan, nahiz eta berarekinegon, ez nioan ezer esan gaztetxoari, bera ez ikaratzeko.

Hurrengo gauerako geratu ninduan maiteñoarekin, iparralde-ranzko bidea prestatzeko, agian berarekin habia eta txitak eduki-tzeko. Baina asko pentsatu ondoren, zera erabaki diat: hemendikgeratzea, baso eder honetan ezkutatzea. Nire aldetik, hauxe dahik kide guztiei luzatu behar dioan mezua: “ezkutatzea, ahaliketa gehien ezkutatzea”, besterik ez. Gaztetxo hori ikusten baduk,esaiok, nire partez, alde egitea, martxan jartzea, iparralderantz abia-tzea. Niri ez itxarotea. Ez esan non nagoen, soilik oso maite duda-la. Ez diat nahi kideak kezkatzea. Beraz, nirekin egiten ari direnfrogek porrot egingo ditek. Beharbada, era honetan, ez ditek besteproiekturik martxan jarriko eta gutaz ahaztuko. Hauxe duk nire es-perantza.

Ez nagok prest nire maitalea, oso maitagarria den gazte horreneta gure arteko amodioa agirian uztea, “haien” konputagailuetannolabait azaltzea. Ezta pentsatu ere ez. Hori izan duk nire erabakia.Gaztetxoari ez zioat deus esan, ezta esango ere. Pentsa dezala nahiduena nitaz. Baina ez nauk agertuko haren ondoan, are gutxiagoharekin bidaiatzea, eta askoz gutxiago ere egin ahalko genukeenhabian madarikatu horiek sartzen uztea.

Guztiz maite diat hik ikusitako gaztea. Baina gustatuko litzaiakeCIA moduko erakunde batek hire bizitza guztia jakitea, hirefamiliaren gorabehera guztiak ezagutzea, hire ibilbide guztiazjabetzea? Ba guretzat, niretzat behintzat, hori baino okerragoa dukhire lagun haiek gurekin egin nahi dutena. Ez diat onartu. Ez diatnahi gurekin esperimentatzea. Hortaz, hemendik ibiliko naukezkutuan. Berriz, hire mezua argi gera bedi: esaiek kide guztiei, inoizbaino ezkutuago ibiltzeko. “Haiek” uste ditek gutaz dena jakindaitekeela. Hik badakik orain arte ez dakitela ia ezer. Ba, hemendikaurrera, eta niri dagokionez, are gutxiago. “Ezkutatu” hori dukhitza. Hori duk mezua”.

Nire harridura apartekoa zen. Orain zertxobait ulertzen hasinintzen. Zertxobait entzuna neukan CCB hartan ibili nintzenean,aspaldian. Baina ez nuen uste proiektu zoro hura gauzatuko zenik.Orain, aldiz, bazirudien martxan zegoela eta ni tartekoa, bitartekariaomen nintzen:

“Bai [jarraitu zuen ar hark], hi heu tartekoa, bitartekaria haiz.Irakur ezak bizkarren daukadan transmisorean idatzita dagoena:“Trasgu”. Proiektuaren izenak berak heure izena zaramak: “Trasgu

314

Proiektua”. Are gehiago, madarikatu haiek hitaz ari dituk etengabe,esanez, behin eta berriz, heuk gidatu behar gaituala geure bidaian,geure ibilbidean. Harritzekoa! Ehiztari haiek erraturik zaudekerabat. Ez al dugu guk geuk ezagutuko geure bidea? Orduan?

Barregarriena hauxe duk. Ez ditek ezagutzen gure arteko hizkera,ezta gure izenak ere, eta zenbaki batzuen bidez “ezagutu” nahigaitiztek: ni neu 39 omen nauk, gaztetxoa 40, eta entzun dudanez,Katalunian harrapatu duten beste bati 38 jarri ziotek. Aluak! Etauste diate gutaz zerbait dakitela. Hobe horrela! Jakingo balute zer-nolako barreak egiten ditiagu haietaz, haien txakurrez eta haienbizimoduez. Bai, gerla bat zirudik. Hobeto esanda, gerla bat duk,aspaldikoa, gainera. Haien tresna guztiak, orain hobetuak(transmisoreak, sateliteak, ia CIAko puntako teknologia bera) gurekontra. Mesedez, ez esan gutaz hitzik bat ere ez hire lagunmadarikatu haiei. Bestela, akabo gure arteko ituna. Ongi izan etahurrengo arte”.

Honaino ar horrek esandakoa. Hura guztia entzunda dena, edoia dena, argi zegoen. Alde batetik, nire lehengo lagunak mirestennituen; gainera nire izena jarri zioten proiektuari. Nire aldetik harroegoteko modukoa zen eta bada, dudarik ez.

Baina beste aldetik, oilagorrez orain dakidan guztia ezin esandiezaieket. Oso kideak neuzkan oilagorrei zor nien gure arteanegindako isilpeko akordioa. Ezin nuen hura hautsi.

Hurrengo gauean gaztetxoaren bila nintzen, eta ez dakit nola,arrak, bere ar maiteak niri esandako esan nion, esperimentuz etaarriskuz gehiegi aipatu barik. Gaztetxoari negar tanta bana erorizitzaion beren begi ederretatik eta beste kide batzuekin hurrengogauean alde egingo zuela esan zidan.

Banekien eta ongi dakit non zegoen “39” hura, baita “40” nondagoen ere. Beranduago jakin nuen “38” delakoaren gorabeheraz.Ez zeuden hilik. Okertuta zeuden nire lagunak.

Askoz beranduago jakin nuen “40” Pirinioez haratago agertuzela, Alemanian edo, baina soilik egun batean azaldu zen. Luzatunien mezua denek hartua zeukaten eta ezkutatzen ahalegintzen ziren.Modu horretan sateliteek gaizki zeukaten oilagorrei jarraitzeko, etabizkarrean daramaten transmisoreak kargatzeko ere arazoak zeuden.Dudarik gabe, “39” hura oso azkarra da.

“40”-k mezua jaso eta ongi ikasi zuen: zenbait egunetan, baitaaste batzuetan ere, ezkutuan ibili zen, sateliteek ez “harrapatzeko”eran. Are politagoa da “38”-arekin gertatu zena: iparralderantz jobarik, ipar-ekialderantz jo zuen, eta sateliteek ezin dute bera,beraren transmisorearen seinalek jaso. Gora “38”! Benetan argia.Tartean “39”-k erabat ezkutaturik segitzen du berak eta biok

315

ezagutzen dugun Aralarko paisaia eder eta zoragarri batean. Harenazken hitzak hauek ziren: “Hortaz, horixe duk nire erabakia,oraingoz bederen: nitaz ez ditek ezer jakingo”.

Etxarritik buelta bat eman ondoren, eta historia guztia ezagututa,Asturiaserantz abiatu nintzen pentsakor, nire buruarekin zenbaithausnarketa eginez, eta noizean behin barrezka.

Sentitzen dut nire lagun ehiztariei gertatzen zaiena, baina ur ososakonetan sartu dira, oso kideak eta adiskideak dauzkadan oila-gorren bizitza kontuetan. Hortaz, halako sentimendu gazi-gozodaukat. Gozo kide berrien aldetik, oso trebeak, azkarrak eta argiakdirelako. Oso onak dira beren arloan, ezkutatzean alegia. Gezi nirelehengo lagunen partetik, ehiztarien aldetik. Badakit kezkatutadaudela, baita urduri eta artega ere. Jakin dut zenbait gauetan loegin barik daudela, eta lortzen dituzten datu apurrekin uste duteesku artean izugarrizko proiektu zeukatela.

Baina horrela da munduko bizitza… Orain Asturiasko mendietanzehar itzuli bat emango dut. Beharbada beste egunen bateanzertxobait gehiago kontatuko dizut. Oraingoz nahikoa daukazu.

Hauxe izan da Trasguk esan zidana. Badakit zuetariko askok ezduzuela ezer sinetsiko. Hori zuen arazoa da. Trasguk niri konta-tutakoa idatzi dut, besterik ez.

Nire aldetik, hauxe baino ez dut gehituko, alegia Descartes-enhilobian agertzen den epitafioa, zeinek Ovidioren lanetik hartubaizuen: “Bene qui latuit, bene vixit”, hau da, “ongi ezkutatzen zena,ongi bizi zen”.

317


Ase

l L

uza

rrag

a

Bilbo, 1971. Enpresa ikasketetan diplomaduna etaEuskal Filologian lizentziaduna da. Lanbidez,irakaslea. Santurtziko “Bihotz Gaztea” ikastolanegiten du, hizkuntza eta literaturako irakasle legez.Punkamine musika-taldeko partaidea da. Bermeon bizida. Literaturari dagokionez, sei urterekin hasi zenlehenengo testutxoak idazten eta ingurukoei nagusitanidazlea izango zela esaten. Ume xelebrea omen zen.Orduan, ordea, erdaraz egiten zuen, bere buruarieuskaldun oso bilakatzeko prozesu serioa 19 urte izanartean ez baitzuen hasi.

Unibertsitate garaian klaseko asperdurari ihesegiteko olerkiak idazteari ekin zion, momentuzpoesiarako bidea nahikoa utzita badu ere.

Han hemenka hainbat sari irabazi ditu eta artikuluzein ipuinen batzuk argitaratu ere bai. Hamaika ispiluganbil argitaratzeak eta urte berean VI. Igartza bekaeskuratu izanak, idazketa serioski hartzera bultzatudute.

Igartza bekaren emaitza kaleratu berri du: Karonteeleberria argitaratu du Elkar argitaletxearen eskutik.Abenturazko eleberria, zinema eta komikiarengeneroak jorratzen ditu lan honetan.

Argitalpenak: 2003, Hamaika ispilu ganbil,Labayru; 2005, Karonte, Elkar; 2005, Eleberria lantze-ko gida (Antton Irustarekin). Euskal Idazleen Elkartea.

319

Goizeko seiak. Oilarrak orain dela gutxi jo du. Begiak ireki eta leheneguzki printzak sentitu ditut kortako oholen artean sartzen. Inguruanfamilia eta kortakideak ere nagi hasi dira mugtizen. Nagi eta triste.Askatik txerri lagunak neuri begiratu dit lehena. Bai, badakit zerdarabilan buruan, motel. Eskerrik asko hire elkartasunagatik. Izanere, gutariko nork du gaur altxatzeko gogorik? Hala ere, buztanapatxadaz astindu, goizeko lehenengo euliak uxatu, eta zutitu eginnaiz. Loaren lanbroak desegin ahala amorru etsi bat nagusitu danitaz, eta adarkadaka kortako atea birrintzeko gogoa piztu zait.Horren ordez, ondoezik hurbildu naiz ate horretara eta zelaitikihintzaren agur goibela heldu zait. Alaia izan beharko, izan ohi da,gatibu bizi arren kexa handirik gabe bizi baikara hemen, ia esnemamitan, esan liteke. Tira, ez da aske bizitzea lakoa, baina hori zerden ere ezin begitan dakiguke.

Muturraz atea bultzatu eta irten egin dut. Haize freskoa dakargaur. Haize honek baina, krudelkeriaren ahotsak ekarriko ditu laster.Holakoetan beren burua gure jabetzat duten gizaki horien aurkakogorrotoak betetzen nau. Aintzat hartuko bagintuzte leihoa itxikolukete, edo telebista goiko solairuan ikusi, behintzat. Baina ez.Urtero, egun hauek iritsita, egongelara bildu eta irrikaz pizten dutetelebista ikuskizun negargarri harekin gozatzeko. Eta urterozerbaitek, bultzada morboso batek, leiho horretarantz narama.Bertan ikusten ditut nire kideak, ezezagunak izanagatik ez baitutekidetasuna galtzen, gizaki eroen aldarri eta barre mozkorren arteanarrapaladan, torturatuak izateko presa balute legez. Mila aldizgaldetu diot neure buruari zer pentsamendu ote darabilten kale estueta irristakor horietatik oldartzen diren bitartean. Zer pentsatuko

San Ferminak kortatikZezen punk baten ezusteko goiza

Asel Luzarraga

320

nuke nik haien artean banengo. Markatutako bidearekin ahaztu etaeuli zuri-gorri horietako batzuk adar artean ikusi arte atsedenik ezhartu? Ez dut uste gehiegi pentsa daitekeenik han zaudela.

Mugimendua sumatu dut baserriaren barruan. Zalantza barik,prestatzen hasi dira, odol festa gosariarekin batera irensteko. Ez dutostabere ikusi gura, ez horixe. Nire gogoz kontra, ordea, hankekharantz bideratzen naute. Norbait ikusi dut egongelan. Goizegi dabaina. Eneko da, etxeko seme gaztea. Bera da inoiz telebista aurreanikusi ez dudan bakarra. Ez nuen harengandik holakorik espero.Gandorra inoiz baino tenteago daroa gero!

Telebista ez, ordenagailua piztu du. Lasaitua hartu dut, mo-mentuz behintzat. Desagertu eta katilu bat eskuan duela itzuli da.Zertan ote dabil? Hemen nago, urtero legez, leihoari itsatsita. Bainahasiera hau desberdina da. Zerbait hasi naiz entzuten, gero etaozenago. Enekok leihora begiratu eta keinu bat egin dit. Zer otedarabil mutiko honek buruan? Ordenagailutik datorren soinua besteguztiaren gainetik gailendu da. Musika da, Enekok hain gogoko dueneta baserrian nahi ta nahiez denok hain ondo ezagutzen dugunestilokoa. Ordenagailuaren pantaila niri begira ipini du. Berrirokeinu konplizea egin dit begi batez. Altxatu eta egongela utzi du,musika baserria dardarka ipintzeko moduan utzita. Ulertzen hasinaiz, bai. Gero eta gusturago ikusten ditut nik pantailak eskaintzendizkidan irudiak. Hau bai San Ferminak ospatzeko modua! Eskerrikasko, Eneko, ez didate inoiz hau lako oparirik egin. Hona datormutila, nire ondoan leihoan bermatzera. Garagardo bana baino ezdugu falta! Odola irakiten sentitzen dut aspaldian ez bezala. �

321

Tabualiteraturakatalanean

Isab

el-C

lara

Sim

ó

(Alcoi, 1943). Idazle eta kazetari.Filosofian eta Kazetaritzanlizentziaduna, eta Filologia Erromanikoadoktorea. Kazetariari dagokionez,Canigó astekariaren zuzendaria izan zeneta hainbat komunikabideetanartikuluak idazten ditu. Bere ipuin etaeleberrietan pertsonai konplexuakelkarren artean harreman korapilatsuizaten dituztenak sortu ditu, esatebaterako La Nati (1991), Raquel (1992),Històries perverses-etakoak (1992), edoT’imagines la vida sense ell?-ekoa (2000).

Besteak beste, 1993an Sant Jordisaria eman zioten, La salvatge-gatik.1999an Creu de Sant Jordi eman ziotenbere jardunbideagatik. Dones narratibabilduma (1997) zinemaratua zen 2000urtean. 2001ean Hum… Rita!: L’home queensumava dones liburuarekin Andròminanarratiba saria irabazi zuen eta 2004anEn legítima defensa saiakerarekin,Valentziar Idazleen Kritika Saria.

323

Tabuaz ari garenean, lizuna edo lotsagabea edo gustu txarrekoa denzerbaiti buruz ari ohi gara, edo, are gehiago, beraien erabilera neu-rrizkoa gutxiesgarritzat daukagun (fraidekeriatzat edo pinpirinke-riatzat hartzen dugulako) hitz batzuei buruz, eskatologiaren eremusemantikokoak ia denak. Iraizte aparatuen eta sexu organoen fun-tzioak sartzen dira batez ere esparru horretan. Idazle lotsagabeek,epigrama idazleek batez ere, atsegin handiz jotzen dute era horre-tako hitzetara, gustu on deitzen dugun horren mindulinkeria irri-garri uzteko ihardespen ironiko gisa edo.

Baina tabua beste gauza bat da. Hala ere, tabu bat hausteragoazela esaten dugunean (eta letren elkarte osoaren –edo ia osoaren–konplizitatea dugula egiten dugu hori), ez gagozkio haren esanahiariezpada haren karikaturari. ‘Tabu’ hitza, dakigun bezala, Polinesiakohitz bat da, latinezko “sacer”, grezierazko ‘αγορ’, edo hebreerazko‘kodausch’ hitzen hurbilekoa. Bi esanahi ezberdin ditu aldi berean:“sakratu”, batetik, eta “debekatu” edo “lohi”, bestetik. Bereaurkakoa, Polinesian ere bai, “noa” hitza da, zeinak esan nahi baitu“denentzat eskuragarria”. Ez da nahastu behar, beraz, debeku erli-jioso edo moralekin, hala nola birao egitearekin edo iraintzearekin,horiek oinarri erlijiosoa edo morala baitaukate. Tabuaren gauzarikohargarriena, itxuraz behintzat, oinarririk eza da. Gizadiaren his-toriako kode ez-idatzi zaharrena omen da. Areago oraindik: ez dagoherririk taburik ez duenik. Baina matematikan axiomak frogatu ezindiren bezala, bere sistema logikoaren oinarri izan arren, soziologiantabua gizarte harremanen oinarria da.

Tabua pertsona, animalia edo gauza bati egokitzen zaio, etagordetzen ez dutenek kutsaturik gelditzen dira. Esan liteke, beraz,

Ba ote dago benetan tabuak hausten dituenidazlerik?

Isabel-Clara Simó

324

tabua hautsiezina dela, pertsona, animalia edo gauza horrek jainkoairudikatzen duelako, eta, aldi berean, irudikatze deabruzko batdelako.

Hala eta guztiz ere, antropologia erritu sozialen erabilgarritasuna–hurbilekoa edo urrutikoa– aurkitzen saiatzen da, eta horregatikdebekuen erabilera sinbolikoen katalogo bat egin du: pertsonaiabatzuk eta beroriek irudikatzen dituzten sinboloak babestea, ahulakbabestea, osasuna begiratzea (hilotzak ukituz, adibidez), zeremoniakbabestea (iniziazio erritualak, jaiotza zeremoniak, ezkontzazeremoniak, eta abar), pertsonak jainkoen suminaren kontrababestea, jaio berriak edo jaiotzear daudenak babestea, eta abar.Tabua hausteak zigorra dakar, eta ziur asko lehen sistema penalekzigor horietan dute jatorria, baina badira, baita ere, penitentzia etaarazte egintzak. Tabuetako batzuk aldi baterako dira, hala nolamenstruazioa, zeinak emakumea eta hura ukitzen duena kutsatzenbaititu. Gogora dezagun, adibide gisa: “Rakel eta Jacoben historia:Rakelek ihes egin du aitaren etxetik, familiaren idoloak berekindituela. Atzetik datozkiola ikusten duenean, denda barruan sartueta idoloen gainean esertzen da. Aita etortzen denean denda ara-katzera eta idoloak berreskuratzera, Rakelek esaten dio hilekoaduela eta, beraz, ukiezina dela eta dendara sartu diren guztiek aldeegin behar dutela”. Edo emakume erditu berrien lohitasuna:Lebitarren liburuan (12, 1-2-5) esplizituki esaten baita emakumeakutsaturik geldituko dela erditu ondorengo zazpi egunetan, mutikoaizan badu, eta hamabost egunetan, neskatoa izan badu.

Nolanahi ere, oso litekeena da tabuaren funtzio soziala (opera-zio bikoitz kontraesandun bat baitakar berekin: gurpena eta gai-tzespena) aginpidearekin estuki loturik egotea.

Helburu horretarako, Freudek, Totem eta tabu ezagunean, para-lelismo eztabaidagarri bat aurkitu zuen, tabuaz den bezainbatean,jokaera sozialaren eta neurosi obsesibo jakin batzuen egiturarenartean; neurotiko obsesiboak debeku jakin batzuk ezartzen dizkiobere buruari, batez ere ukitzeari buruzko debekuak (délire detoucher), zeinetako batzuk ulergarriak baitira, baina beste batzukerabat zeremoniazkoak; tabuarekin gertatzen den bezala, tabua denaukitzen baduzu, zerori bilakatzen zara tabu; kutsadura garbitzekoere, garbitasun lege batzuk bete behar dira. Bitxia dena zera da, halakontzeptu sozialek nola banakakoek tentazioaren kontzeptuaadieraztea tabuaren bidez: ukitu nahi dut baina izutu egiten nauukitzearen ondorioak. Gainera, badu loturarik zigor kontzep-tuarekin.

Taburik ohikoenak etsaiei, aginpideari (nagusiei) eta hilei da-gozkie. Ez dator gaizki gogora ekartzea literaturako gai errepika-

325

tuenetako bat espektroarena dela: hildakoak gu oinazetzera da-toz, egin dugun krimenagatik; hor dauzkagu, adibidez, Macbethenedo Rikardo III.aren haluzinazioak. Baina bada beste gai bat, ma-saren jokaeran egiazta daitekeena: erregeek, Aita santuak edo dik-tadoreek ahalmen taumaturgikoak dituztelako ideia inkontzientea;horrela ulertzen da halako jendetzak biltzea Erregearen edo AitaSantuaren (baina baita diktadoreen ere) abarora; horrela baka-rrik uler daiteke jendearen irrika boteredunen bizitza zelatatze-ko, horrela bakarrik jende askok sentitzen duen lilura boteredunaketa aberatsak nola janzten diren eta txortan nola egiten duten ikus-tearren txutxu-mutxu aldizkarietan. Inbidiaren morbosotasuna ezda arrazoi nahikoa batere eredugarriak ez diren pertsona horiek ha-lako jakin-mina piztea ulertzeko.

Bestalde, tabuaren kontzeptua ez dago urruti kontzientziamoralarenetik, are gutxiago Kanten inperatibo kategorikoarenetik,edota, oro har, sortzetiko jokaera arauarenetik.

Dena dela, metonimia gisa baino ez da hartu behar hitz debeka-tuak (gustu txarrekoak direlako eta eufemismoz jantzi behar di-relako) tabutzat jotze hori: pixa eta kaka, pitilina eta potxina, etahorien eratorri ugariak. Zentzu erabat azaleko horretan bakarrikulertzen da idazle tabu-hausleak daudela esatea, hizkuntza lotsa-gabe erabiltzen dutelako soilik. Hori, literaturan beti izan baitirahorrelako idazleak, Martzial edo Katulotik hasita Bernat i Baldoví-raino, Rabelais o Quevedo ahaztu gabe, alegia, hizkuntza lotsaga-beki erabiltzen zutelako gizarte antigoaleko eta lotsakorrakisiltasunera kondenatzen zituen idazleak, hori, berriz diot, litera-tura guztietan eta garai guztietan gertatu da, eta aipatzekoa da,literatura katalana agortea pairatzen ari zen garai batean, VicentGarcia bezalako idazle batek (Vallfogonako erretorea deituak, eza-gunagoa bere erotismo jostakinagatik, bere literatura serioagatik bai-no) arrakasta izatea, edo, Francoren errepresio garaian, Pedrolo-kEls quaderns d’en Marc idaztea.

Dena dela, ez gaitezen engaina: ohitura onak eta Hitz OnarenLigaren kodea urratzea eta tabu bat haustea –hain gutxi berorrenerro zahar, subkontziente eta unibertsalak haustea–, ez da gauzabera. Izan ere, urratzailea izatea behar bat da ia-ia, helburu bat ezesatearren, idazlearentzat. Begira diezaiogun, adibidez, Erregereneta Poetaren paradoxa zaharrari: Erregek Poeta behar du, distiraemateko bere erreinaldiari, eta Poetak Erregeren beharra du, arteasortzeko bitartekoak izateko; baina aldi berean elkar mespretxatzendute, zeren Poetak mundu alternatibo bat eraikitzen baitu, mundubat non Erregek ez baitu aginpiderik, eta zeina propio asmatzenbaitu Errege salatzeko. Hori dela eta, esan genezake ezen artelan

326

baliotsu oro –eta barkaidazue hain izenondo zehatzezina eta lausoaerabiltzea– iraultzailea dela, egilearen ideologia gorabehera. Horixebera esan zigun, nolabait, Jean-Paul Sartrek, oharpen argi haueginez bere Qu’est-ce que la littérature? obran: ez dagoesklabotasuna defendatzen duen eleberri on bakar bat ere. Esanbeharra dago Nietzschek justu kontrakoa adierazi zigula Moralarengenealogia-n: “Artistak, garai guztietan, moral baten zerbitzariakdira, filosofia batenak, erlijio batenak […], beren mezenasenkortesanoak, botere zaharraren –eta orobat gorantz doan berriaren–losintxariak.

Adibide bat jarri nahi nuke transgresore, urratzaile izatearen etatabu bat haustearen artean dagoen tartea azaltzeko. Horretarako,hona aldatuko dut literaturaren historiako idazlerik urratzaileene-tako baten pasarte bat. Idazlea Charles Baudelaire da, nihilista etahedonista petoa. Aholkuak idazle gazteei ospetsuaren pasarte batda, “Maitaleei buruz” izenburupean datorrena:

Baldin ordena morala eta ordena fisikoa arautzen dituenkontrasteen legea gorde nahi badut, honako emakume hauekidazleentzako emakume arriskutsuen multzoan sartu beharradauzkat: emakume prestua, mari-maisua, eta antzezlea; emakumeprestua, bi gizonena delako ezinbestean, eta erdipurdiko elikagaiadelako poeta baten arima despotikoarentzat; mari-maisua, gizonfrustratua delako; antzezlea, literaturak kutsatua dagoelako etaargotean hitz egiten duelako. Laburbilduz, ez delako emakume bathitzaren adiera osoan, baliotsuagotzat jotzen dituenez gero ikus-entzuleak maitasuna baino.

Imajinatzen duzue bere emazteaz maiteminduta dagoen poetabatek hura gizon jantzita antzezten ikusi behar izatea? Nago suemango liokeela antzokiari.

Imajinatzen duzue beste batek bere emazte talenturik gabearen-tzat paper bat idatzi behar izatea?

Eta beste bat, izerdi patsetan, agertokiaren aurrealdeko ikus-entzuleei epigramen bidez azaltzen saiatzen nolako nahigabeak emandizkioten ikus-entzule horiek beroriek berak gehien maite duenizakiari, sortaldetarrek, Parisa zuzenbide ikasketak egitera etorribaino lehen iltzez eta giltzez ixten zuten izaki horri berorri? Idazleguztiak izutu baititu literaturak uneren batean edo bestean,beraientzat (zazpigarren egunean beti atseden hartzeko beharraduten arima aske eta harro, izpiritu nekatu horientzat) bi emakumeklase baino ez ditut onartzen nik: prostitutak eta emakume ergelak,maitasuna edo eltzea. Anaiok, zergatia azaldu beharra ote dago?(1846ko apirilaren 15an argitaratua).

327

Erraza litzateke esatea ezen 1846an inori ez zitzaiola bururatuartean emakumeak pertsonak zirela, eta ez arraren oherako etasukalderako tresnak; Montaignek, XVI. mendean (eta mende huraez zen emakumearen aldeko mendea izateagatik nabarmendu, egiaesan), idatzia utzia zuen bere Memòries ospetsu bezain bikainetan:“Nik diot ezen arrak eta emeak molde beraren arabera eginak direla;heziera edo jantzia gorabehera, ez dago alde handi-handirik batetikbestera (III. liburua, V. kapitulua).

•••

Tabuak haustea transgresioa baino askoz haratago doa. Gizarteguztiek ez dauzkate tabu berak, baina guztietan boterea tabuezbaliatzen da herritarrak (idazleak barne, jakina) mendean edu-kitzeko. Gaur egungo tabu hausleen artean, aipatzekoa da ShalmanRushdie, debeku teologikoen urratzailea, baina baita McCarthysenadorea ere, komunisten jazarlea, abertzaletasunaren izenean, edoEliza Katolikoa bera, heresiaren deuseztatzailea. Biluziarekiko etahomosexualitatearekiko beldurra literaturak eta arte plastikoakerrespetu gehiago edo gutxiagorekin hautsi dituzten tabuak dira.Irudipena dut, baina, artearen eta pentsamenduaren historian zeharizan diren ikonoklastiek murriztu egin dutela tabuaren hedadura;horretan eragin handia izan du erlijioaren ospe galerak, FiedroDostoievskik hain esplizituki detektatu zuena, esan zuenean:“Jainkoa existitzen ez bada, dena zilegi da!”, eta orobat FredericNietzschek, esan zuenean: “Jainkoa hil da”. Hala, beraz, egungotabua bi eremu antropologikoki nonahikoetara mugatzen da: jaiotzaeta heriotza. Heriotzak, baina, garai obsesiboki higienista honetan,sendotasuna galdu du, erlijioan izan ezik. Dena dela, hor geratzenzaigu, indarrez gainezka, jaiotza.

Inoiz erditze bat ikusteko aukera baduzue, miraz geldituko zarete,edozein gizarte primitibo bezala. Egintza bortitza eta aztoragarriada. Eta zalantzarik gabe beste inon berdinik ez daukan indarradario. Nago ezen tabua, gehienbat historian zehar baina baita egunere, bide magikoa dela, eta, beraz, inor ez dagoela behartua ezarrazoirik ez erantzunik ematera, emakumeei botere hori erauzteko.Elkar iraintzeko erabiltzen ditugun hitzei erreparatzen badiegu,ikusiko dugu jaiotzarekin loturik daudela gehien-gehienak: nolajaiotzen garen, hau da, aitaren legezkotasuna, edo emakume batiegiten diogun umilazioa sexu aktoarekin, prest baikaude beragandiksortzen diren haurren jabetza kentzeko. Orobat ikusiko dugu ezen,gizon batek sexu harremanak dituenean emakume batekin, zeraesaten dugula, gizonak gorputzez izan duela emakumea, baina inoiz

328

ez alderantziz; eta emakume batek haur egiten duenean, seme bateman diola bere gizonari. Gaur egun oraindik horrelakoak entzunbehar izatea ere! Emakumearen ugalketa kontrolatzeko bi bideakbirjintasuna goraipatzea eta adulterioa zigortzea dira. Birjinitatea,inork ez daki oraindik zertarako balio duen, eta inork ez lukeasmatuko azaltzen zer dela eta tematzen den hainbeste ElizaKatolikoa dogma bihurtzen Jainkoaren Amaren birjinitatea(erditzearen aurretik, erditzeko unean, eta erditzearen ondoren, inorkzalantzan jarriko balu ere birjina ez den emakume bat kutsaturikdagoela, amatasun maila eztabaidagarrira iritsita ere). CiudadJuarezen (Mexiko) basatiki hil dituzten nesketako baten amakhonela zioen telebista kameren aurrean, “mi hija estaba intacta”,alabaren heriotza bortitzaren astungarri gisa edo. Gaur egun ere,emakume bati egin dakiokeen irain larriena edozeinekin oheratzendela esatea da; irrigarrikeria litzateke, halakoetara hain ohituta ezbageunde, kamioizale bat, autoa gidatzen ari den emakume batekmaniobra oker bat egin duelako, burua leihotik atera eta “Urdanga!”oihukatzen entzutea, ez baitirudi irainak deus ikustekorik duenikerrepide kodearekin. Are zailagoak dira ulertzen homofobiarensakoneko arrazoiak; horien arabera, gizon homosexualak“emakumeak bezalakoak dira”, gizontasuna galdu duten gizonak.Zergatik izan behar du gizon homosexualak besteek bainogizontasun gutxiago? Zergatik ezin du emakume homosexualak, arrabalitz bezala ikusia beti, emetasunik izan? Bada, ohiko gauza daberen burua liberatutzat daukaten pertsonen ahotik entzutea“homosexualak sentiberagoak dira”, sentiberatasuna emaku-metasunari bakarrik balegokio bezala (!). Nahasmendua, puntuhorretan, izugarria da. Orain ere ez dator gaizki gogora ekartzeaEspainiako eskuinak eta Eliza Katolikoak aleluia jo berri dutelahomosexualen arteko ezkontza baimentzen duen legea dela eta, etahorren aurka egin dutela furfuria etimologikoz: “Ezin da‘matrimonio’ esan”, diote, ‘patrimonio’ hitzaren egokitasuna inoizeztabaidan jarri izan gabe, ez dutelako zertan jarririk, ziur asko.Horiek arbuiatzen dutena ez da hitza; badira beren burua tole-rantetzat eduki eta homosexualitatea onartzen dutenak ere, bainaberen onetik ateratzen ditu homosexualitatea gauza normaltzathartua izateak, bazter taldeen gauza izateari utzi izanak. “Ez badiokalterik egiten inori”, diote, “neri berdin zait norbaitek idiarenajotzea edo gizonekin egitea, baina, hori bai, diskrezioz”. Halaxeirakurria dut, hitzez hitz, neocon baten ahotan. Emaku-mearenkontrola, gainera, beste emakumeen eskuetan dago orain. Horre-gatik, Federico García Lorca gizajoaren La casa de Bernarda Albaizeneko obran, emakumeak dira, ezkongabe egonik amodioa egin

329

duen neska baten aurrean, kalean barrena oihuka doazenak, esanez:“¡Pónganle brasas encendias en el sitio del pecado!”.

Sexua eta jaiotza dira tabuaren diskurtsoaren unibertsoa. Familiagizartearen zelulatzat daukan gizarte ultrakontserbadore honetan,gizonen eta emakumeen zereginak bereiztean datza familiarenbaitako lehen eginkizuna: egitekoen berdintasunezko banaketarenaldeko ahotsak aurrera egiten ari diren neurrian, eginkizun hori,egun, eskolako jolastokian betetzen da. Eta eskolako jolastokikokulturan, bizi-bizirik dago oraindik ere mutiko bati egin dakiokeenirainik okerrena, eta izugarriena: maritxu hori.

331

Tabu ideologikoa

Nú

ria

Alb

ó

(La Garriga, 1930). Poeta etaeleberrigile. 1958an Cantonigròs-ekolehiaketan bere lehenengo saria irabazidu Perquè veuran Déu narrazioarekin.Gero poesia idatzi du: La mà pel front(1961), Díptic (1972) eta L’encenedorverd (1980). 80ko hamarkada alderabere sasoi erabakigarriari ekin dionarratzaile. Fes-te repicar (1979), Agapimou (1980), Desencís (1980) edo Quanxiula el tren (1997) hala nolakoeleberriak sentimen eta hizkuntzazehaztasuna dituztenagatik ondo hartuizan dira kritikari eta irakurtzaileek.

Urte askotan irakaskuntzan aritu daLa Garrigan udal hauteskundeakirabazi dituen arte. Geroago ahaldunizendatu dute eta zenbait saiakeraidatzi ditu, hala nola Les dones i lapolítica (1989), eta horrezaz gaineramusika den bere beste karra bat landudu. Arlo honetan nabarmentzekoak dira bere kantatak, Antoni Ros-Marbàeta Manuel Oltra-k musikatuak,besteak beste.

333

Roger Caillois-ek dio tabua “inperatibo kategoriko negatibo” batdela, eta eransten du, azalpen gisa, ezen ez dela inoiz agindu bat,debeku bat baizik, nahiz eta kontzeptu biak elkarrekin nahasitaegon. Haragia jatea debekatzen badidate, beste edozein janarihartzeko aginduko didate, baina debekuaren “ez egin” horri behineta berriz ekiteak dimentsio erabat negatiboa emango dio, larrikieman ere, askotan.

Tabua haustea huts egite barkaezina da hura ezarri duengizartearentzat, eta heriotzarekin zigortzen da zenbaitetan.

Esan gabe doa tabua botereak aginpideari eusteko duenbideetako bat dela. Tabu politikoa bada, jakina, eta aurrerago hitzegingo dugu horri buruz, baina tabuen artean nagusia erlijiosoa da.

Erlijio guztiek belaunaldiz belaunaldi iraun duten errituakinposatu dituzte, zeinak taldearen bizikidetzarako gainerako arausozialekin batera jasotzen baitira. Talde horretako kide gehienekhain dituzte barneratuta arauok ezen larritu egiten dira bete ezindituztenean, sinplekeriarik zentzugabeena izanda ere.

Adibidez. Neroni, “nazional-katolizismoaren” erlijioan hezia izanbainintzen, biluzik sentitzen nintzen, eta zeruaren haserretasunanire gain erortzeko arriskuan, mantelinarik gabe sartuz gero elizan.Hobeto esanda, edo ez nintzen sartzen, edo sakelako zapi gutxi-askopolit bat jartzen nuen buruan. Mantelinarik gabe sartuz gero gogorbegiratuko nindukeen jendeak ez zuen inolako oztoporik jartzen nihan errezatzen ikusteagatik mukizapi zimurtu bat buruan.

Beste adibide bat, eri handi zegoen harako islamdar hura da,Ramadan aldian egunez botika hartzeari uko egin ziona, medikuakbizia arriskuan jartzen ari zela behin eta berriz esan arren.

Tabu ideologikoa

Núria Albó

334

Eta hor, argi eta garbi ikusten da tabuaren indarra. Geure iru-dimenak asmatutako zigor batzuekiko beldur zentzugabea, geurebeldurrik handiena (heriotzaren beldurra, alegia) bera baino arebeldurgarriagoa.

Harresi ikusezin eta obsesibo hori txiki-txiki egin daitekeheziketarekin eta ausardiarekin. Nire seme-alabak, txikiak zirenean,eskola erlijioso batera joaten ziren. Haurrek gezurrik esaten zutenjakiteko, ontzi bete uretan sarrarazten zieten eskua, eta gezurraesanez gero eskua beltz geldituko zitzaiela esaten. Harik eta batenbat konturatu eta lau haizetara zabaldu zuen arte ez zela deusgertatzen gezurrak esan eta eskua ontzi bete uretan sartuz gero.Akabo asmazioa! Beste batzuk ere egun batean konturatu eta lauhaizetara zabaldu genuen ez zela inolako tximistarik erotzen zerutikbaldin eta ezkongabetan maitasuna egiten bazenuen edo igandetanmezara joaten ez bazinen.

Apaizek, ikasleok menderaturik eta ikaraturik edukitzeko, izuanola erabiltzen zuten erakusten duen beste adibide bat jartzearren,gogora ekarriko ditut nerabezaroan, batxilergoa ikasten ari nintzenikastetxe erlijiosoan, urtero egiten genituen gogo jardunak. Behinhonako hau kontatu ziguten: Behin baziren bi anaia. Zaharrenaindartsua zen eta txikia ahula, eta, horregatik, gurasoek arretagehiago eskaintzen zioten txikiari. Handiak, bekaizkeriaz erreta,gorroto zion txikiari. Behin, joka hasi zitzaion, eta torturatu eginzuen, birao egitera behartuz. Txikiak, amore eman zuenean, handiakhil egin zuen esanez: “No solo muerto sino condenado”.

Gogoan dut nola matxinatu zen nire arima sinestuna injustizia ho-rren kontra, bataiatu gabeko haurrak zerura ez joatearen eta abarrenkontra bezala. Une jakin batean, nonbait lurperatuta zeuden matxi-nada horiek guztiak petardo soka baten antzera lehertu ziren, batabestearen ondotik, eta tabu erlijiosoa txiki-txiki eginda gelditu zen.

Adibideen soka hori infinituraino luza liteke. Katolikoek ezinzuten haragirik jan garizumako ostiraletan, baina bai arrainikfinena. Juduek ezin dute, adibidez, plater berean haragia eta gaztajarri, eta musulmanek ezin dute txerrikirik jan. Zergatik? Aginduhoriek osasun arau gisa sortu ziren ziur asko, baina gero erlijioagindu bihurtu ziren, zenbat eta gehiago hainbat eta hobeto, jendeakontrolpean eta ikaratuta edukitzeko.

Tabu erlijiosoaren antzekoa da tabu politikoa ere. Adibideriknabarmenena diktadurak dira, baina demokraziek era erabiltzendute indarra. Aski da pentsatzea McCarthisme ospetsuan, zeinakherritar demokrata ustezko asko beren herrikideen salatari bihurtubaitzituen, edo anti-amerikartzat jotzen zituen gizarte bateko paria,bestela. Politika gutxi-asko esplizitu horrek bere horretan jarraitzen

335

du Estatu Batuetan eta beste demokrazia askotan. Hemen bertanere, adibidez, hortxe daukagu epaitu ezin den errege bat, etaAznarren gobernuarekin ados ez geunden guztiok espainiarrenkontra geunden. Pujol presidentearen gobernu-aldi luzean zehar ere,Kataluniaren kontra egotea egozten zitzaigun beraren ikuspegiarekinbat egiten genuen guztioi.

Propaganda horiek egiten duten kaltea ez da bakarrik propa-ganda eragileek pertsona gehienak konbentzitzea lortzea, baizik etabiktimetako asko ere beren burua erruduntzat jotzea azkenean, tra-tu txarrak jasaten dituzten emakume edo haurrekin gertatzen de-naren antzera, aldeak alde.

Adierazpen askatasuna utopia bat da. Gobernu guztiek, baitasozialistek ere, albiste jakin batzuk ez zabaltzera behartzen dituzteegunkariak. Botereak ez du errukirik eta betiko bihurtu nahi du.Botere guztiek berdin: erlijiosoak, politikoak, ekonomikoak,artistikoak, edo dena delakoak. Eta gehienetan beren helburualortzen dute, zeren jendea seguruago sentitzen baita arau batzuenazpian, ezin deserosoagoak izanda ere, etengabe zer egin behar dutenagintzen dioten legeen makulurik gabe baino. Gauden mendebaldehonetan, esan beharra dago ezen bizi garen ongi izate egoerakinolako erantzukizunik nahi ez duten pertsona belaunaldiak sortudituela. Pertsona horiek bizitzan arazorik ez izatea espero dute, eta,baldin badauzkate, beste norbaitek konpontzea.

Eta guk, idazle eta literatur kritikariok ere baditugu geuretabuak. Aski da gure behi sakratuetako batek irizpide bat ezartzeagutako gehienok berarekin bat egiteko, ados ez egonda ere. Gogoandut behin, poeta katalanen antologia batean, zeinean poesia guztiaksozial motakoa izan behar zuen, ahalegin guztiak egin zirela CarlesRiba bezalako poeta handiak, zeinek ez baitzuten zerikusirik poesiasozialarekin, kanpoan ez uzteko.

Bati dago norbait tabuak hausteko prest, baina batzuetanbatzuek tabu batzuk hausten dituzte beste batzuk inposatzeko. Gurekasuan, liburu batzuek ospe merezigabea lortzen dute, inor ez delakoausartzen halakorik merezi ez dutela esatera, eta ausartzen bada,“jakintsuen” arbuioa bereganatzen du. Denon gogoan daudeliteratur sarien epaimahaiko aulki guztiak hartu eta, beste inorksarrerarik izatea ia ezinezkoa zen zirkulu itxi bat eratuz, sariakelkarren artean banatu dituzten pertsonen kasuak; edota XX.mendeko literatura katalanaren libururik unibertsalenetako batena,Mercè Rodoredaren La plaça del diamant-en kasua alegia, zeinaepaimahaiari ez baitzitzaion bere garaian sarigarria iruditu.

Batzuetan, ez beti, denborak hutsak eta okerrak zuzentzen ditu.Goethe handiak erabat bidegabe jokatu zuen Schubert gaztearekin.

336

Schubertek musika jarri zien Goetheren poemetako batzuei, etagero poetari bidali zizkion beraren onespena jasotzearren, bainapoeta handiak ez zion erantzun ere egin. Orain, poema horietakoasko ezagunagoak dira Schuberten obra gisa, Goetheren obra gisabaino, hala nola “Jasmina”, edo “Margaritatxo iruten”. Aitzitik,Goethek gehien estimatzen zituen musikariak ia ezezagunakzaizkigu egun. Nork izan du inoiz Reichardt edo Karl Loew-enberri, adibidez?

Futbola bera ere tabuz beterik dago. Katalanok Barça-ren zaleakizan behar dugu, eta txistua jo diezaiekegu futbol zelaian gaizkiaritzeagatik, baina inor gutxi ausartuko da kritikatzen sekulakodirutza irabazten dutela, edo taldeko atzerritarrek katalana ikastekoahaleginik egiten ez dutela.

Tabuak izendatzeko orduan, jendeak eufemismoetara jo behardu. Gorputzaren funtzio naturaletatik hasita, Jainkoaren izeneraino,beti bilatu behar izan da itzulingururen bat hitz debekatua esangabe adierazteko. Ez dago oso urruti jo beharrik adibideak jartzeko.“Albo kalteak” esaldi ospetsua barra-barra erabiltzen da gerra erasobatean errugabeak hil direla adierazteko. Adibide zerrendaamaigabea da.

Erro sakonak dituen tabu modernoetako bat heriotza da. Ez daheriotzaz hitz egin nahi, eta era guztietako eufemismoak erabiltzendira haren aipamena egiteko. Horietako bat, hildako bati buruz arigarela, dena delakoa “joan” egin dela esatea da. Halakoetan, behinbaino gehiagotan gertatu izan da solaskide arretagabe batekgaldetzea, “Eta nora joan da ba?”. Gu ez gara, amerikarrak bezala,hildakoak baltsamatu eta makilatzeko punturaino iritsi, bizi itxuraematearren, baina haiek bezalaxe, norbait joan egin zaigula, edoutzi egin gaituela, edo gisako esapideren bat erabiltzen dugu,errealitate gordina ezkutatzearren.

Laburbilduz. Tabuak beldurraren ondorio dira, bai zoritxarrenedo heriotzaren aurrean edozeinek senti dezakeen beldur naturalarenondorio, bai botereak jendea ikaraturik eta, beraz, kontrolpeanedukitzeko gizadiaren masa handiari inposatutako beldur artifizialhorren ondorio.

Beldur naturalaren kontra, gogo filosofiko edo erlijioso batenerremedioa baizik ez dago, edo aztikeria txikiak baliatzearena (“zuraukitu” esatea, adibidez) sorginkeria eta begizkoei aurre egiteko.

Beldur artifizialaren kontra, gizadiaren historian beti izan dira,zorionez, errebel talde txikiak, “eppur si muove” esateko prest.Batzuek heriotzarekin ordaindu zuten matxinada hori, baina haieiesker milioika lagun apur bat libreago sentitzen dira egun.

Espero dezagun errebel talde txiki horiek sekula ez desagertzea.

337

Tabuafektiboa

Tere

sa d

’Are

nys

M. Teresa Bertran Rossell-enezizena (Arenys de Mar, 1952).Aor (Amadeu Oller saria 1976an),Onada (1980) eta Murmuris(1986), poesia bildumen autore,besteak beste; 1997an RainerMaria Rilke-ren Dos rèquiems-enitzulpenarena, eta La requesta iel refús (1996) eta Tuareg, Cantsd’amor i de guerra de l’Ahaggar(1999) diren tuareg poesiarenegokitzapenarena.

2000 urtean El quadernd’Agnès Solà den eleberriaargitaratzen du eta urte berean V Premi de Reconeixement a laCreació Poètica-Cadaqués aQuima Jaume irabazten du Cantsd’amor i de guerra de l’Ahaggarliburuarekin.

339

Baldin atxikimendu hitza erabiltzen dugunean maitasunezkosentimendu bati bagagozkio, eta tabu hitza erabiltzen dugunean,debeku sakratu bati, bokazio literarioa, batzuoi, tabu bati diogunatxikimendutik datorkigu. Horri buruzko gogoeta egiten saiatukonaiz orain.

Nire kasuan, familia hizkuntza on bat eta hizkuntza horrekikomaitasuna oinordetu izanak ez nindukeen bultzatuko, besterik ga-be, idazte lana nire bizitzaren erdigunean jartzera, ez balitz izanKatalunian berezko hizkuntza maitatu eta lehenesteak berekin da-karren larridura eta desabantaila etengabearen gainprezioaren-gatik. Ni idaztera behartua sentitu bainaiz, bai ezarritako hizkuntzabaten kontra altxatzearren, bai mehatxatua zegoen beste bat zer-bitzatzearren. Niretarren hizkuntza diktaduran politikoki debeka-tua egotetik kasu askotan politikoki ez-zuzena izatera igaro zen,eta azken esapide horretatik eratortzen diren moral-gabetasuneta erru konnotazioek tabu marka ezarri diote. Mendeetako debe-ku baten sotiltze horrek gogora ekartzen du aldameneko beste es-tatuak frantsesaz bestelako mintzaira guztiak akabatzeko erabiltzenzuen Soyez propre hura.

Joan den mendeko 50eko hamarraldian jaio eta ikastetxe erli-jiosoetan ikasi behar izan genuenok, gizartean eta hezkuntzan pisugehien hartu zuten nazional-katolizismoaren tabuak bata bestearenondotik erortzen ikusi genituen trantsizio delakoaren lehen urteetan.Aldi berean, gerraondo luze eta giro frankista hartan bizirik iraunzuten debeku politiko-ideologikoak ere ahulduz joan ziren itxa-ropenezko garai hartan, salbu eta Espainiako estatuaren barruandauden gaztelauez bestelako giza identitatearekin zerikusia zutenak;delako giza identitate horiek are estigmatizatuago daude orain,hogeita hamar urte geroago, Jainkoaren Legearen seigarren agin-duari dagokion guztia egona zen baino.

Atxikimenduzkotabuaz

Teresa d’Arenys

340

Orain, planteatzen ari naizen atzera egite hori argitzen saiatu-ko naiz, Kataluniako eskualde jakin batean azkeneko lau hama-rraldiotan zehar gertatu den gizarte eta hizkuntza eraldaketariburuzko azterketa zirriborro baten bidez. Eskualde hori, Maresmeizenekoa, Bartzelonako konurbazio geldiezina gehien pairatu due-netako bat da. Azterketan hiru aldi bereiziko ditut.

Lehen aldia 60ko hamarraldian hasten da, gizartean aldaketabatzuk gertatzen hasi zirenean, aurreko garaietan izan zirenaldaketen arras bestelakoak. Ordu arte ezezagunak ziren faktorebatzuek –turismoaren masifikazioa kostaldean, automobilarenjendarteratzea, telebistaren sarrera etxean, eta, Vaticanoko kontziliobigarrenaz geroztik, liturgiaren erraztea– sekulako eragina izanzuten jendearen ohitura eta jokabidean. Bien bitartean, hizkuntzarenegoeran ez zen aldaketarik izan 1939ko desegigo zibilaz geroztik:alegia, batetik katalana ofizialki ez zen existitzen, debekatuta zegoeneskolan, argitalpenetan, irratian, errotulu, kartel eta abarretan, eta,gainera, polizia eta funtzionario espainiarrek zapalduta zegoen;bestetik, ahozko hizkuntza bizi-bizi eta osasun betean gorde zenetxe barruan, lantokietan, merkataritza eta giza harremanetan, zerengarai hartan (orain dela berrogei urte baino gehiago) herri giroa,beldurra gorabehera, elebakarra baitzen: biztanleriaren zati batekez zekien gaztelaniaz, beste batek erdipurdi hitz egiten zuen, etaongi hitz egiten zutenen artean ere, batzuek nahiago zuten frantsesabigarren hizkuntza gisa. (Agian orduan frantsesa kulturarensinonimo zelako, edo, besterik gabe, J. V. Foix poetak urte batzukaurrerago filologia ikasleoi gomendatuko zigun harako pendulujarrera harengatik, zeinaren arabera guk, bi estaturen arteko presiosuntsitzaileen artean kokaturik, bietan oldarkorrena saihestenahalegindu eta besterantz makurtu behar baikenuen, eta alde-rantziz).

Gainera, eskualdeko punta batetik bestera, kaleko hizkuntza,hiztegi barbarismo batzuk gorabehera (eta horiek ere, berezko hiz-kuntzaren fonetikaren arabera ahoskatuta, bazuten bere xarma),sintaktikoki garbia zen, konpetentea eta baliabideetan aberatsa.Belaunaldiz belaunaldi oinordetutako aberastasun hori arrantza-le jendeari, herri bakoitzeko lanbideei eta mendeetako baserrikobizimoduari esker gorde zen, baina, baita ere, (eta hau ongi azpi-marratu nahi dut) ondo argudiatzen jakitea lehen mailako balio so-zialtzat hartua zegoelako, baita analfabetoen artean ere. Tokiantokiko hizketa moduak aberatsak ziren esapideetan, modismoe-tan eta doinuetan (herri bakoitzak berea zuen, nahiz eta batetik bes-tera kilometro gutxiko tartea egon). Baina askotariko hizkera etadoinu bereizgarri (mikrodialektal, esango nuke nik) horiek, egun

341

arte iraun izanagatik, galtzen hasiak dira dagoeneko, fonemarenbat edo besterekin batera gainera, azkeneko belaunaldiotan amahizkuntzatzat telebista dutenen artean.

60ko hamarraldian aurrera egin ahala, gero eta indar handiagoahartuko duen beste faktore bat agertu zen, hizkuntza zapaldu batigehien daragiona: penintsularen hegoaldetik etorritako immigraziouholdea. Nahiz eta industria gutxiko herri eta hirietan immigrantehorietako gehienak berez bezala bertakotu ziren eta berorienondorengoak ez diren kolektibitate autoktonotik bereizten, ezhizkeran ez gizarte mailan, Mataro bezalako hirietan, berriz, lehenghettoak eratu ziren, eta jarrera alde batetik paternalistak etabestetik irazgaitzak sortu ziren, zeinek elebitasuna eta, luzarora,paisaiaren degradazioa ekarri baitzuten ezinbestean.

Aldi berean, 70eko hamarraldiaren hasieran, Espainiako dikta-dura amore ematen hasi zen alderen batetik: katalanerako argitalpeneta irrati programa zenbait berreskuratu ziren, katalan eskolak etahistoria ikastaroak eman ziren (artean ofizialtasunik gabe bazenere), hitzaldi publikoak egin ziren, kantaldiak herri txikietarainoiritsi ziren, eta agintariek ez ikusiarena egiten zieten hiritar elkartebatzuei, funtsean elkarte politikoak baziren ere. Hala eta guztiz ere,tolerantzia arrasto haiek oso ahulak ziren, estatuak jendeaespetxeratzen eta hiltzen jarraitu baitzuen. 1974ko martxoaren 2an,Salvador Puig Antich hil zuten, eta 1975eko irailaren 27an, Francozendu baino bi hilabete lehenago, ETA eta FRAPeko bost kidefusilatu zituzten.

Diktadorearen heriotzarekin batera, goraxeago aipatu ditudanhiru aldietako bigarrena hasten da. Garai hartan gazte ginenokgauzak gelditzeko eta gogoeta egiteko parentesi bat irekitzea esperogenuen. Besteak beste hirigintzako gehiegikeriak gelditzeko, JosepPlak Hesperideen lorategitzat jo zuen lur landu emankorreko paisaiaidiliko hura desitxuratzen hasia baitzen itsasertzeko zenbaitalderditan. Eta orobat espero genuen gogoeta aldi bat, gerraondoluze batetik atera berria izateak hala eskatzen zuelako.

Baina gerraondotik atera berriak ginela esatea hitz egiteko modubat baino ez zen. Iragan hurbilaz gogoeta egin eta hazkundezibilizatu eta iraunkor baten araberako etorkizuna antolatu ordez,erabateko eskua eman zitzaion espekulazioari, eta bultzada handibat diktaduran hasitako kaos urbanistiko hari. 80ko hamarralditikaurrera, horrelaxe jokatu zuten itsasaldeko udaletxe guztiek, eztokian tokiko baliabide naturalak ez lurra lantzetik bizi zirenbiztanleak (baserritarrak) aintzat hartu gabe. Bestalde, 1978anindarrean sartu zen Espainiako estatuaren konstituzioa, zeinean ezbaitzen agertzen inongo kultura hitzarmenik. Izan ere, politikari

342

berriak, ez frankistek, atzean utzia uste genuen erregimen berazeukaten eredutzat. Askok lanak izan genituen demokrazia huraulertzen, hain zegoen tematua iragana ahazten eta suntsitzen(hirigintzari zegokionez gehienbat), kredo katolikoaren zeru etainfernuak baino ilunagoko aurrerapenaren eta etorkizunaren izenean(zeinaren kontra erreakzionatu beharra izango zen, agian, baina ezbelaunaldi berriak azken bi mila urteko kultura erreferenteezgabetzeko punturaino). Hala eta guztiz ere, trantsizio delakoan eta80ko hamarraldian baikortasuna nagusitu zen alde guztietan,instituzio eta politikariekiko konfiantza gutxituz joan bazen erehauteskundetik hauteskundetara. Eta gainbeheran zihoan konfiantzahorrek erreka jo zuen 1992ko Bartzelonako Olinpiar Jokoetan(zeinetan hizkuntza katalanak konpromisozko presentzia izanbaitzuen), gertaerak berekin ekarri zuen eraikuntza negoziohandiagatik.

Bukatzeko, hirugarren aldiari ekingo diot. 90eko hamarralditikgaur egun arte, Maresmeko eskualdera beste immigrazio uholde batiritsi da, jatorriko askotako jendez osatutakoa. Horietako batzukahalegin handirik gabe bertakotuko lirateke hirigune naturaletan,baldin eta baso eta baretzeak zeuden lekuetan egindako eraikitzeneurrigabeetan bazter auzoak eta bizitegi guneak sortu izan ezbalira, udalerriak bata bestearekin elkar ukitzeraino. Aldirietakoghetto horietan Bartzelonako bazter auzoetako biztanleriagaindikina kokatu da, zeina elebiduna baita, onenera jota ere, bainaespainiarra beti, eta, beraz, sentiberatasunik gabea, intrantsigenteaeta intolerantea aniztasunaren aurrean.

Baldin eskualdeko jatorrizko biztanleok beste horien hizkuntzaetsaitasuna pairatzen badugu saltoki guneetan, garraioetan, eraguztietako zerbitzuetan eta, gero eta gehiago, osasun etxe etaerietxeetan, baldin arrotz sentitzen bagara geure etxean bertan, etagure erakundeek ez badute ahalmenik gu modu eraginkor bateanbabesteko, nola hartuko ditugu, nola kultur trukea egiterabultzatuko eta geureganatuko immigrante berriak?

Galdera hori ez baita erantzuten erraza, politikari unibertsalistekostruka kantu bat asmatu dute: katalan izaten jarraituko omen dugu,gaztelaniaz hitz eginda ere… Joan Fusterrek 1968an egin zuenoharpen honen inguruan gogoeta egin dezazuen nahi nuke: Baldinkomunitate bateko hizkuntza hain garrantzitsua ez balitz, inor ezlitzateke ibiliko aldameneko etxeko hizkuntza iraungi nahiantematurik.

343

Tabu estetikoa

Car

les

Cor

tès

(Alcoi, 1968). Filologia Katalanandoktore, Alakanteko Unibertsitateanliteratura katalana garaikidea irakastendu irakasle titulodun eta LiteraturaGairaikideko Ikerketa Taldeko kide. ?

Iraskale eta ikertzaile, XX mendekoidazleen narratiban arreta jarri du.Besteak beste, Els personatges i el medien la narrativa de Mercè Rodoreda(1996) eta Començar a escriure: laconstrucció dels primers relats de MercèRodoreda (1932-1938) (2002) ikerketalanak argitaratu ditu.

Idazle, jarraibide literarioari ekindio hainbat kontakizun laburargitaratzen. Lehenengo eleberriak, Veude dona-k (2001), 2000an Benissaherriako 25 d’Abril saria jasotzen du.Hiru urte geroago Marta dibuixa ponts(2003), Ciutat de Sagunt 2003 saria izandena, argitaratu du. Duela gutxilehenengo eleberria espainerara itzulida Los sueños de Eva (2005)izenburuarekin.

345

Tabu estetikoaz hitz egitean, begien bistakoa da zertaz ari ga-ren: kontzeptu hori (luze eta zabal aztertua topaketa honetan) lite-ratura diskurtsoari (hau da, istorioak aditzera emateko bideei)aplikatzeko moduaz, alegia. Pentsa liteke beraz, ezen, idazle ba-tek tabu estetiko bat hausten duenean, une jakin bateko joera esti-listikoak (hau da, irakurle-merkatu jakin batean, garai jakin bateannagusi diren modak) urratzen dituela. Adibidez, Víctor Català idaz-le katalan oparoak (benetako izenez, Caterina Albert) bere Un film,3.000 metres (1918) eleberria aurkeztu zuenean, joera naturalista-ko eleberri errealistaren parametroei lotu zitzaion, Noucentisme ka-talanaren parametro kulturalak nagusi ziren garai batean. Izan ere,kultura mugimendu horrek poesia eta saiakera bezalako literaturageneroen lehentasun estetikoa markatu baitzuen, kontakizungin-tzaren kaltean, 1911 eta 1925 urte bitartean, gutxi gorabehera.Noucentisme-k orobat aldarrikatzen zuen arrazionaltasunaren etagizalegearen garaipena. Gogora dezagun, Xavier Pericay eta FerranToutain-en hitzetan,:“noucentistek probintzianismoaren agergarri-tzat zeukaten eleberria, eta gogor borrokatu zuten beraren kontra”.Naturalismoaren eragin nabarmena zuen eleberri bat argitaratuz,Caterina Alberts egindako transgresioaren jakitun zen. Eta hala,aurreko mugimenduaren sinbolismotik (nabarmena Drames rurals(1902) edo Solitud (1905) bezalako kontakizunetan) eta beste ezau-garri batzuetatik urrundu eta, denboran atzera eginez, XIX. men-deko ereduetara jo zuen.

Begien bistakoa da kritikak orduan ez zuela ongi ulertu erabakihura hartzearen arrazoia. Domènec Guansé kritikariak honela idatzizuen 1925an, zazpi urte lehenago idatzitako eleberriari buruz:

Tabu estetikoa:bere berrikuntzarenmagia

Carles Cortès

346

“egileak uko egiten dio, hasiera-hasieratik, transzendentalismo orori,egiantzekotasun orori, psikologia orori. Are gehiago, uko egiten dioadierazpidearen edertasunari”. Caterina Albertek tabua hautsi zuen:eleberri bat idatzi zuen, eta hori gutxi balitz bezala, aurrekomendeko ereduari jarraituz idatzi zuen. Transgresio maila handiagobat gehitu behar genuke: idazleak erabili zuen hizkuntza araubideaez zetorren bat Pompeu Fabrak Noucentismeren baitan propo-satutako gramatika berrikuntzarekin. Halaxe onartu zion CaterinaAlbertek berak Frances Matheu argitaratzaileari: “auskalo zerpentsatzen duzun eleberri honetaz, hain da akastuna, traketsa etamotela”. Horren jakitun baldin bazen, zergatik egin zuen hori? Idazlebatentzat arauak gainditu beharreko mugak baizik ez direlako,idazle gisa hazteko erronka pertsonalak. Hori zuen bere iraultzaberezia, bere sormen askatasuna adierazteko modua.

Aurreko adibidean bezala, tabu estetikoa hautsi izana litera-turaren eboluzio eta hazkunde iturri bilakatzen da, esperimenta-ziotik abiatuta. Antzeko zerbait gertatzen da tabu antropologikoak–hau da, balio zurrun batzuei jarraipena emateko aitzakian sor-tutako muga sozialak, besteak beste Freudek, Lévi-Straussek eta,oraintsuago, Adam Kuperrek ongi aztertuak– haustean. Era bere-an, tabu estetikoen urraketak literatura munduaren eboluzioa da-kar ondorioz. Transgresiorik gabe ez dago aldaketarik, ez dagoeboluziorik. Gizakiaren eboluzioari buruzko eskema hori erabataplika dakioke literaturaren baitako aldaketei.

Tabu estetikoa idazle bakoitzak baliatzen dituen literaturaadierazpide eta tresnei dagokie. Batzuetan, sormenaren barnemekanismoek joera aldaketa bat jasaten dute. Beste batzuetan,presio hori genero aukeraketara zabaltzen da, edo istorioantxertatutako kultura erreferentzietara. Azken batean, bere eraginakbizitasuna ematen die gure literaturei, aldatu egiten ditu, hazarazi.Abangoardiak agertu diren bakoitzean, nahasmendu handia eragindute, halako eran non tabutzat hartutako adierazpideak izatetikidatz arau izatera igaro baitira. Marjinaltasunetik kontsolidazioraigarotako joera estetikoak. Hori da XX. mendearen lehen erdianliteratura mota desberdinetan sortu ziren higikundeek duteninteresa, Joaquim Molas-en hitzetan: “abangoardiek zera bultzatuzuten, anti arte baten eraikuntza, eta, zehatzago izateko, arte berribaten eraikuntza, zeinak ikerketa ikerketagatik defendatzenbaitzuen, bi alorretan gutxienez: errealitatearen alorrean eta formenalorrean”. Horra ereduaren eta anti-ereduaren arteko duda-mudakooreka, literaturaren eboluzio estetiko oro gobernatzen duena,idazleen alde baterako edo besterako joaeratik abiatuta, kontzeptuonerlatibitatea gorabehera. Une jakin batean indarrean dagoen

347

komenigarritasun estetikotik baztertutako elementu bat, zeinabestela tabu bilakatuko bailitzateke, forma onargarria bihur daiteke,eta garai jakin bateko ezaugarri izan, halako eran non tabu izateariutziko baitio arau bilakatzeko.

Literatura katalanaren kasuan, adibide aipagarriak ditugu XX.mendean zehar. Azpimarratu beharra dago, inolako zalantzarik ga-be, lehen kontakizun modernistek eragin zuten zalaparta, halanola Alexandre de Riquer edo Raimon Casellas-en lanek, mendeamaierako mugimenduen zurrunbiloan murgilduta –parnasianis-moa, prerrafaelitismoa, sinbolismoa eta dekadentismoa–, eta erre-alismoaren garaipenak markatutako literatura giro batean erabatsartuta. Kontatzaile modernisten proposamen erregenerazionis-tek mende berriaren lehen urteekin batera lortu zuten beren hartansendotzea. Haien proposamenak, urte batzuk lehenago tabutzat har-tuak, norma errepikari eta lehentasunezko eredu bilakatu ziren,bat-batean, gure idazleentzat.

Aipatu adibideok baliagarriak gerta dakizkiguke tabu estetikobati buruzko ideia, literatura jakin bateko bilakabidean, aldakortzathartu beharraren garrantzia ulertzeko. Literatura modenerlatibitatea aurreikusarazten duen zentzu baliagarria etapragmatikoa da, gizatasunari datxekion izaera ahikorra. Haizekontra joateak, historiaren une jakin batean nagusi diren ereduestetikoen kontra dauden eredu batzuei jarraituz idazteak beregaraiko kritikarien gaitzespena ekar diezaiokete idazle bati. Tabuideologikoa urratuz gero, urratzailea zigortua izan daitekeen bezala,tabu estetikoa urratuz gero, urratzailea baztertua izan daiteke, etabazterketa hori behin betikoa edo aldi batekoa izan. Hor dauzkagu,adibidez, Cèsar August Jordana edo Francesc Trabal bezalakokontalariak, zeinak 20ko eta 30eko hamarraldietan kontakizungintzaerotikoaren elementuak txertatzearen alde agertu baitziren, D. H.Lawrencek edo, urteak geroago, Henry Millerrek beste literaturabatzuetan egin zutenaren antzera. Orduko irakurle askoren ideologiamehartasunak ez zuen ikusten ordu arte inoiz erabili gabekoadierazpideak erabiltzen hasteko arrazoia. Idazleok probokatzekoasmoz erabiltzen zuten tabu estetikoa, bertako ereduak etakanpokoak elkarrekin lotzeko. Kataluniako literatura europartzeko,azken batean.

Zer aukera du egungo literatura katalanak aurrera egiteko? Etagainerako literatura ahizpek? Tabuak gainditzen jarraitu beharkodugu, aurrera egingo badugu? Sormen indarrez beteriko literaturaizaten jarraituko du gureak? Egungo mugimenduen kontra altxa-turik, zaharkitutzat baztertuko dituena? Ahots batzuek ozenki ohar-tarazi digute kontzeptuen unibertsaltasunaz eta espiritu kritikoaren

348

gabeziaz, dena posible, dena zilegi eta aizu den mundu batean. Fer-nando Iwasaki idazle perutarrak berriki elkarrizketa batean zioen,literatura erotikoaz ari zela, ezen literatura mota horrek izatekoarrazoia galtzean hasia zela. Iwasakik transgresiorik eta debekurikez dagoen gizarte irakurle baten arriskuaz ohartarazten zigun.Literatura erotikoa bezalako genero batek, bizirik iraungo badu,ezinbestekoa du transgresioa, tabua, debekua.

Ez diezazkiogun leihoak erabat itxi itxaropenari. Aldarrikadezagun transgresioaren plazera, bakoitzak bere gogara idaztearena,unean uneko ohitura estilistikoen aurrean matxinatuz. Horrela bainoez dugu lortuko etorkizuneko bizi hatsa ematea gure literaturei. Ihesegin dezagun arauetatik, literaturaren egiazko errealitatea, harendinamismoaren eta aukera amaigabeen magia aurkitzeko.

349


Ros

er A

tmet

lla

(Blanes, 1963). BartzelonakoUnibertsitatean Filosofianlizentziaduna, bigarrenhezkuntzako institutu bateanirakaslea da. 1998 urtean debutaegin du literatura munduan berelehenengo eleberriarekin, Elnedador. Bost urte geroago, Laclau de tots els secrets (2003)argitaratu du, eta azkenaldihonetan, La línia (2005).

351

Goizean goiz, eguna doi hasten denean, harrizko itxituraren gaineanzozoa pausatzen da. Itxitura behea da, eta etxe aurreko lur-zatiareningurua hartzen du. Eremu horri lorategia deitzen diogu, behin erezaindu izan ez dudan arren. Bertan hazten da belarra, bere kasa, etabeste aldean hortentsia bat eta aranondo bat ere.

Batzuetan, zozoa ni oraindik ohean nagoela iristen da. Betikolekuan ipintzen da, likenak era berezian hartua dagoen harri batengainean, eta nire leihora begira. Edo horrela dela imajinatzeagustatzen zait niri … Entzutea ere gustatzen zait. Zeren bere kantuakez dauka zer ikusterik beste txorien txilio aztoraturekin. Ezin daesan, zuzen-zuzen, txilio denik, gehiago da oihu moduko bat. Doinugozoko eskaera behin eta berriz errepikatua, egunean zehardebekatua, ahoskatu gabe eta gordea geldituko den guztia esan ahalizateko.

Zozoak kantatu egiten du. Jaiki gabe banago, maindire etaestalkia atzera bota eta leihora hurbiltzen naiz. Handik ikusita mokohoriko txoriak ez du presentzia nabarmenik. Harrabetera ez dairisten, eta badiak, bere atzealdean goizalbako lehen argi-izpitan,mantxa beltz xume bihurtzen du. Baina kantatu egiten du, eta bereahots ezkutuak, zorragarriro, etxearen ezkerraldean argitan dagoenxendrari jarraitzen dio, belazea zeharkatu eta artasoroaren baz-terretik muinoaren gainalderaino iristen da. Goizero, kokatzen daneure desioa hantxe.

Eta zain gelditzen naiz. Bidea galtzen den gunean pundu ñimiñobat ikusi esperoan. Pundu bat, zeini, apur bat beranduago, soinenborbat elkartuko baitzaio, eta zango batzuk ondoren. Eta hain urrutitikere, bere ibilera beste ezer berezirik ez izan arren –urrats bat besteabaino luzeagoa–, jakingo nuke Abel dela. Antzemango nizkioke

Zozoa

Roser Atmetlla

352

umorea eta irribarrea. Eta begi urdinak ere, haurra zelarik, ukabilitxiekin igurtzi ohi zituenak.

Bidera abegi egitera aterako nintzateke. Besarkatuko nuke honezgero pasa diren hamazazpi urteak albo batera uzten. Zeren bera,azken finean, gaueko txanda egitetik etorriko zen, gosaltzeko etaetzateko gogoz. Jenio biziko mutila. Hogei urte zituela, makina tzarhura gainera erori zitzaionean.

Ez diot, “Abel, seme”deiadar egiten. Zozoa da neronek esan ezindudana hala nola neure minaren erritmoa zehatz-mehatz itzultzenduena: deitzen dio eta zain gelditzen da. Eta berriro saiatzen dagauza bera egiten zazpi, zortzi, hamar aldiz. Hurrengo eguna arte.

Orduan leiho ondotik alde egiten dut eta berriro isiltasuneanmurgilduta, egunari hasiera ematen diot ohea egiten. Ondoren jais-ten naiz. Lehen zigarrorekin batera goizeko lehen kafe ontzia pres-tatzen dut, eguerdiraino iraungo didana. Bazkaltzen dut. Bigarrenkafe ontzia Rosanak atea jotzen duenean jartzen dut sutan. Biokerretzen jarduten gara, aritzen gara kartetan, eta kafea edaten.Rosanak argalak ditu besoak eta zangoak, baina soinenborra za-baldu egiten zaio sabel nabarmen bat osatu arte, urteen poderioz,bizkarra makurtzen ari zaio. Batzuetan, jokaldiaren erdian jaikieta, sabelari eutsiz, sukaldetik ibiltzen da saltoka. Imitatzen dituContrabuch-a eta Agrailler-a, auzoko beste bi atsoak ilunabarre-ro “footing” egitera ateratzen direnak. Txantxa mota horrek ez nauaspertzen, barregura ematen dit, baina Abel ez dut aipatu ere egi-ten. Badaki berak hori horrela dela: gela baten barruan beste bat,inor sartzen ez dena. Espazioa existitzen da, fisikoa da ia, eta egu-nen arabera noiz sukaldeko mahaitik gertu noiz urruti egoten da.Ezta berak ere ez du aipatzen. Gehienez ere, leihotik begiratzen dueta lorategia txukuntzen nuen garaia gogoratzen dit. Ondo daki-gu biok garai hori inoiz ez dela existitu, baina saiatu beharko nu-keela esateko bere modua da. Erantzuten diot itsuskeria dela berabezalako atso zaharrak etorkizunerako ilusioa erakustea. Orduan,Ida-z hitz egiten hasten zait.

Ida etortzea ez dut espero, bost astebetez behin igotzen baitabadiako bidetik gora. Bost astebetez behin, beti ordu berean, motorrahortentsiaren ondoan aparkatzen du eta burkoa kentzen. Ni,bitartean, tabako paketea hartuta atzeko patiora joaten naizerretzera. Hantxe dauzkat luisa belarra eta laranja arbola, eta belargaiztoak kentzen arituko banu bezala egiten dut.

Bera, hogei urteko neska eta beheko herrian sendagile dagoena,bere tituluaz baliatzen da bere nahigabea adierazteko. Aparkatzendu motorra, bila etortzen zait eta lorategiko utzikeria, garbitzekodauden platerak, eskuan ditudan errautsa eta zigarroa begirada soil

353

batean biltzen ditu. “Kaixo, ama”. “Kaixo, Ida”. Jaka erantzi etamantala janzten du.

Rosanak ni konbentzitzeko hitz egiten dit. Bere aburuz badaudekartetan jolastea edota leiho ondoko besaulkian esertzea baino gauzagarrantzitsuagoak egiteko. “Ida langile eta arduratsua da. Neskaona da.” Etortzen zait ikustera, egia da. Eta borondatetsua delakogogo ezari aurre egiten dio egutegi zorrotz batez: bost larunbatezbehin, ordu berean, eta gaueko bederatziak arte.

Begira ari natzaiolarik hamabi urteko neskato hura, aho txikibetekoa bilatzen dut. Beheko ezpainak ilargi erdi gorriaren antzadu, eta goikoa, sudur zuzen bateraino eramaten duen bailara da.Batik bat, bilatzen ditut usain onekiko sudur-zulo apur bat irekiaketa begi arreak, –zergatik ote den ez dakit– aire lasaiez begiratzendidatenak. Orain betaurrekoak eramaten ditu eta bisitaldiaksukaldea berrantolatzen eta garbitzen ematen du. Nik uzten diotegiten, uste dudalako kartetan ez dakiela. “ Jende guztiak daki” ,dio Rosanak. Baina berak “Ida etortzen den larunbatetan” nahiagodu bere etxean aspertzea bakar-bakarrik. Hurrengo egunean,sukaldera sartu orduko, lepoa luzatzen du eta begi bat erdi itxita,esaten dit: “erre duzu berriro”.

Sobran gelditzen den lixiba arrastoa, neronek eramaten dutherrestan beste geletara. Galeraz niezaiokeen garbiketa egitea, bainapentsatzen dut bere etxean, bere bizitzan, eta ezin dut irudikatu ezbarrez ezta pozik ere. Besaulkian esertzen naiz eta, batzuetan, koloreurdineko horma batzuek iristen naiz ikustera, seguruenez, buruajoaten zaidalako itsasoari begira… Izango du mutil lagunen bat,adinean baitago. Eta lagunak… Eta beharbada gustatzen zaio berelana… Nik erretzen dut. Eta azken astebete hauetan hamabi urtekohaurra gogoratzea besterik ez dut egin, bere anaiaren lurperatzeegunean buruan loreak jarri nahi izan zituen hura…

Nire amorruak dena suntsitu zuen, egun hura eta harezgeroztikakoak ere, bere aitarekin bizitzera joan zen arte. Ahotsagaldu nuen –zozoak goizero esaten dit– eta isiltasun honetan kokatunintzen. Edaten nuen. Kalte egingo zizkioten gauzak pentsatu etaesan egiten nituen. Bukatu dut kartetan jolasten, kafea edanez, orainbi urte hasi ziren bisita batzuen itzulera onartuz.

Hona azaldu zen lehen aldian, bost urtez ikusi gabe nengoen.Sinetsita nengoen Abelen heriotzak dena hondatu zuela. Eta beraikusteak, molestatu egin zidan. Eskaini nion kafe katilu bat, bainaez zen eseri. Sendagile batek gaixoari ohi dion lez egin zidan errieta:”Gehiegi erretzen duzu. Utzi beharko zenuke”. Egia esan ez zegoengauza handirik esateko. Esan nion agur, liberatuta, berriro itzulikoez zela sinetsita.

354

Handik bost astebetera, berriro utzi nion sartzen, eta, ordutiklarunbataz larunbata jarraitu dugu beti lixiba usainarekin bukatzenden enkontru moduko honekin .

Gaur goizean, berriz, Rosanari deitu eta eskatu diot herrirajaisteko asmoa baldin bazuen eros zezala niretzat bakailao beheratuzati bat. Bi ekarri dizkit eta xuhurra naizela esan dit. Berak aldeegin orduko Ida azaldu da. Gaur hitz egin diot. Ez dugu behin erehitz egiten. Koipe mantxak direla-eta marmarka jarduten da, etamodu txarrean husten ditu hautsontziak. Bazkaldu du zutik betibezala. Itxaron dut ilunabarra arte ea afaltzeko zerbait prestatukozidan esateko.” Bakailaoa dut izozgailuan. Aspaldian ez dut janbuñuelorik”… Joateko puntuan zegoela, gelditu zait begira-begirazalantzan bezala.

Izpitu du osoa, nola egiten diren ez zekiela esan aurretik. “Irina?”.“Bai”. “Zenbat?”. Gorringoa nahastu oreari eta zuringoa elurpundua lortu arte irabiatu. “Gehiago nahastu beharko zenuke.Nekatuta?””Ez”. Jaso diot betaurrekoen gainetik erortzen zitzaionile xerlo bat, begiradarik gurutzatu gabe. “Jar dezakezu olioazartaginean”.

Bere atzean jarri naiz. Ore koilarakada bakoitzarekin nire minahitzetan nola adieraziko pentsatuz. Iruditzen zitzaidan hitzik eznuela guzti hura adierazteko, baina joan dira jaulkitzen lehen bat,gero beste bat, ondoren beste bat. Begi urdineko haurra, Abel, hogeiurtetako gazte makina zale amorratua. “Seguru gogoan duzula”.“Lan hura komeni ez zitzaiola esaten nion nik, bere anbizio falta-gatik erreprotxatuz. Hura zela eta, sesioak izaten genituen maiz lanegiten zuelako. Nik, ordea, ikasketak egin zitzala nahi nuen. Orainulertzen ditut liskar haiek. Beharbada, nire harridurak eragindaikustean nagusi egiten ari zela …”.

Hil zen gauean zinez haserretu ginen. Zu lo zinen. Behin ere maiteizan ez banu bezala esan nion etxean ez nuela gehiago ikusi nahi.Eta itxaron nuen gaueko txandaren ordua pasa arte, zeren lantegiarideitu nion esanez are gauza gehiago neuzkala leporatzeko. Barruangelditu zitzaizkidan guztiak.

Ahalegindu naiz adierazten ahotsa galtzeak zer suposatzen duen,eta zergatik, goizero, zozoaren kantuaren zain egoten naizen. Etanegar egin dut, bizkarra dardarka ari zitzaiola ikustean.

Oraingoz, sofan ohe bat prestatu diot. Buñueloak bihar jatekogelditu gara.

355


Car

les

Can

o

(Valentzia, 1957). Filologiakatalanan lizentziaduna, irakasle,idazle eta ipuin kontalaria da.Haur eta gazteentzako liburu ugaribaten autorea da, horien arteannabarmentzekoak dira La gallinaque pogué ser princesa, T’he agafatcaputxeta, Contes per a tot l’any(1997), A l’altre costat del barret(2002) eta La màquina de contes(2002).

Gidoilari moduan lan egin duirratian eta telebistan.Irakurketaren aldeko lantegitanparte hartu du eta ipuin kontalariaritu da bai Espainiar estatuannahiz kanpoan. Hainbat sariliterario jaso ditu, hala nola,Samaruc eta Lazarillo sariak, etaCCEI sariko ohorezko zerrendanegon da.

357

Irakasleak gelara sartzeaz bat betaurreko ilunak jarri zituen. Seinaletxarra. Hark ez zuen gauza onik adierazten. Egun hartan tabueninguruan hitz egitea tokatzen zen.

Berak tabuei sekula ez zien garrantzirik eman. Egia esatera, txan-txaz hartzen zuen, jende atzeratu eta primitiboaren portaerak zi-ren, hala zioen berak. Maiz kontatzen zuen tabu hitzak, berarentzat,bera amak ipini ohi zuen perfume sarkor eta antigoalekoa beste-rik ez zuela adierazten. Eta semiotikako ikasleei azaltzen ari ziz-kien Tonga uharteko biztanleengandik mailegatu hitza etakontzeptua, itxuraz behintzat, distantziaz eta ezkortasun handiz.

- Gure kultura, batzuen arabera geure existentzia –ironiaz zioen–tabu baten hausturan oinarritzen da. Evak sagarra hozkatu izan ezbalu paradisuan geundeke orain, ez hotzak ez beroak, eta klimaaldaketa bost axola izango litzaiguke, eta, esan gabe doa, ez zuekez ni, ez ginateke hemen arituko semiotika hirugarrengo kurtsoan.Gauza da Evak kosk egin zuela eta debekua hautsi egin zen. Tabuaknonahi eta era guztietakoak daude, batzuek kultura eta erlijio osoakhornitzen dituzte, txerri haragia ukitu edo jateko judu eta musul-manen debekua kasu. Besteak talde txikiagoetara mugatzen dira,antzerki giroko kolore horiarekikoa bezala, edo zezenzaleen arteanaipatu ezina dena aipatzeko tabua. Tabuz inguratuta bizi gara,jabetzen ez bagara ere. Eta jabetzen garenean, zezen kontuaz arigarenez ”a la torera” paso egiten dugu. Pentsatzen dut ezagunaegingo zaizuela tabu den esaera: eltzekoa nondik… Suposatzen dutondo dakizuela fakultate honetan aintzakotzat ez ditugula hartzen,ezta?

Hona iritsita irribarretxoak eta zeharkako begiradak zuzentzendituzte dialektologia irakaslearekin zebilen neska batengana.

Bluetabua

Carles Cano

358

- Ongi da, tira, neurri batean, gutxi asko, denok bizi gara tabubateren baten eraginpean, horregatik ez “enroilatu” ez anaiarekinez ahizparekin, ezta ogia oilotan bustita bezain erakargarri gertatzenbazaizu ere; eta, gutxi asko, jantzita gatoz eskolara. Nolanahi ereden, badaude tabu batzuk oso bereziak, geure tabu propioak,norberarenak beste inorenak ez direnak. Nahi nuke horietazhurrengo ordu eta erdian hausnarketa egin dezazuela. Badakitzuetako batzuek higuin diozuela, baina lapitza eta papera eskuanhartuta hausnarketa hobeto egiten da. Zeuon baitan murgildu etasaiatu esplikatzen zeure buruari soilik zein den bakoitzak ezagutzenduen tabu hori. Ondoren, ausartzen baldin bazarete, irakurrikodidazue eta solas egingo dugu gero. Noski, egilearen izena ezkutuangordez. Ez zaudete inolaz ere behartuta.

- Eta zein da zure tabua? –galdetzen dio ikasle berri batek–.Irakasleak, Juli Martík, goitik behera begiratzen dio. Isiltasun lodibat egiten da, tentsioa.

- Nire tabua kolore urdina da. Hain zuzen, zeuk daramazun urdinhorixe, eta betaurrekoak jartzera behartu nauena. Kolore horrekinberriz azaltzen bazara, ez zara nire gelan sartuko –lehor esaten dio,zorrotz–.

- Zer demontre gertatzen zaio kolore urdinarekin? –galdetzendio poliki, ia ahopeka, Manel Grau-ri, bere mahaikideri–.

- Xsst, gero kontatuko dizut.

Ordubete beranduago, Filologia Fakultateko kafetegian, ikasleberriak botatzen zion Maneli:

- Kontatuko al didazu, behingoz, zer gertatzen zaion horri koloreurdinarekin?

- Begira, irakurri gauza bat eta hobeto ulertuko duzu –erantzutendio–. Manelek, halako balentria egindako ikaskidea fakultatekoliburutegira eraman eta unibertsitateko aldizkari atzeratu bateskatzen dute.

- Begiratu, duela pare bat urte Juli Marti etorri zen gelara laminabatekin eta galdera bat luzatu zien ikasleei. Haren ondorioz,egundoko haserrea hartuta, deabruak gainetik kentzeko ipuin batidatzi zuen eta fakultateko aldizkarian argitaratzea otu zitzaion,hemen ikusten duzun honetan. Nolanahi ere, hobe zerorrekirakurtzen baduzu.

Rapsodia urdina

Egun hartan triste zegoen, Blue, ingelesez esaten den bezala, kolorehorrekin bat datorren tristurarekin. Semiotika irakaslea zen

359

unibertsitatean eta goiz hartan, hain justu, esplikatu zien irakasleeimundua objektu sinbolikoa dela, irudi bat ez dela soilik irudi bat,baizik izan daitekeela ere sinbolo. Eta errektangulu urdina kartulinazuri baten barruan jarrita, erakutsi eta hura zer zen galdetu zien.Inork ez zuen erantzun. Inork ez zuen tontotzat hartua izan nahi.Orduan haietako bati zuzendu zion galdera, eta, hark, zalantzati,erdi galdezka, esan zuen:

- Errektangulu urdin bat?- Ondo. Zerbait behintzat badugu. Badugu zerbait. Errektangulu

urdin bat! –jaulki zitzaion–. Oso ondo, eta zeren antza du? –Isiltasunerabatekoa–. Ea mutilok, zeren antza du? –Isiltasun kanposantukoenlakoa–. Sumindu egin zen, berealdikoa harrapatu zuen. Neronekesango dizuet zeren antza duen, hobeto esanda, bi urte dituzten niresemearen lagunek esango dizuete, galdera bera egin baitiet gaurgoizean: zeruaren antza du, leiho baten zehar ikusita, eta igerilekubatena, eta koaderno batena, eta ate batena, eta baita arrain ontzibatena, eta horixe azaldu nahi nizuen, sinboloak sortzeko daudenmoduak, dauden ordezkapenak, metaforak osatzeko moduak. Bainametaforak zuentzat, kaka zaharra! –zeharo haserre zegoen–. Berakez zien ulertzen. Haiek ez zuten ulertzen. Ez zuten elkar ulertzen.Egin itzazue 123 orrialdeko ariketak eta hausnartu errektanguluurdinei buruz!

Iluntzen zihoan, zeru urdin ilunari begiratzen zion leihoarenbestaldean. Ginebra edalontzi bat eskuan, ginebra urdina,ginebraren kolorea eta zeruarena bat zetozen errektanguluarena-rekin. Orduan, zergatik jakin gabe, leihora azaldu eta begiratu zuenbeherantz. Hirugarren solairutik beheko igerilekua errektanguluurdin perfektua zen, iluna ere bai. Gorpu bat ur gainean. Barrurantzegin, ez ikusiarena egin nahi zuen eta, piztu zuen telebista, bideoa-ren kanalean zegoen eta berriz ere errektangulu urdin hura azalduzen. Piztu zuen ordenagailuak, pantaila urdina ere zuena. Kolorehark beherantz bultzatzen zuen. Jaitsi zen igogailua, orain baiohartu zen, ateak urdinak baizituen. Eraikuntzako igerilekurairistean ikusi zituen poliziaren argi bafadak, keinuka ari zirela,urdinak. Igerilekuaren ondoan, blai eginda, alkondara urdinez,fakultateko ikasle bat, auzokoa ere bazena, lurrean zetzan. Oharbat zeukan alkandorako patrikan, baina tintaz idatzia zegoen etaurak tinta barreiatu zuen eta dagoeneko errektangulu bat mantxaurdinekin ez zen besterik. Lur jota sentitzen zen, errudun. Gorantzbegiratu eta ikusi zuen bere etxeko leihoan argi piztua zegoela.Agian emaztea bueltan egongo zen. Igo zen. Zeharo triste zegoen,guztiz urdin. Arraiak bazkatu zituen, zeintzuk, ez jakinak, toles-gabeki, euren errektangulu urdinaren alde batetik bestera igeri

360

egiten baitzuten. Azal urdineko koadernoa ireki eta istorio hauidatzi zuen.

Irakurtzen bukatu orduko, ikaskide berriak aldizkaria itzuli etaesan zion:

- Tira, ipuin bat da, ezta? Apur bat urdinegi nire gusturako, esanzuen bromosoarena eginez.

- Bai, ipuin bat besterik ez zen, baina ikasle puta seme batek,tipo bat burutik nahikoa joa zegoenak mundu honetan zer eginik ezzeukala pentsatzen zuenez, ipuina irakurri eta otu zitzaion bazeukalabizia besteari hondatzea. Ipuineko suizidioa kopiatu zuen etapatrikako paperean irakur zitekeen argi eta garbi: Juli Marti,KABROI GALANTA. Komunikabideak oldartu zitzaizkion,psikologoek, psikiatrek eta egunkarietako kazetariek, era guztietakojendilajeak, oihu jo eta ondo larrutu, laidotu zuten. Azkenean lortuzuten bera errudun senti zedila eta urte bete oso bat gaixo, lanetikat, depresio batek jota egon zen. Tratamenduan dago oraindik.

- Eta hau guztia nola dakizu zuk?- Auzoko garelako, fikzioan, lehen ipuinean, ni nintzen prota-

gonista. Ondo, tabu berri bat duzu beraz. Banoa, ezta nik ere ezindut urdina jasan-eta.

361


Tere

sa C

osta

-Gra

mu

nt

(Bartzelona, 1951). Idazle, DiseinuGrafikoan graduduna. KataluinakoExlibristen Elkartearen fundatzaile etabaita Som 7 Emakume ArtisteenElkartearen lehendakaria ere. Hogeitabostliburu baino gehiago argitaratu ditu,saiakera, narrazio, olerki eta prosa poetikakontatuz. Horien artean, nabarmentzekoakdira: El vel de l’Harmonia (1991), 1990eanDon-na saria; La Porta Índia (1997);Noviluni a Washington (2001); Llibre del’Amic (2002), La crisàlide (2002), El rostredel vent (2002); Sol ponent, sol ixent (2004);L’ull de Poliferm (2004), Lore Naturala2002ko Urrezko Isatsako Lore Jokoetan,eta Santuari grec (2005).

Oriol Pi de Cabanyes-ekin batera,Eugeni d’Ors-en La veritable història de laLídia de Cadaquésen katalanezko itzulpenaargitaratu du eta Històries i llegendes deVíctor Balaguer-en katalanezko itzulpenbat egin du ere. Horrezaz gainera, Diari deVilanova, Sitgesko L’Eco, El 3 de Vuit etaBonart aldizkarian artikuluak idatzi ditu.

363

Eguzkiak aurrez aurre jotzen du, begiak negargarriro mintzen dizkio.Txikitan Cadaquesen ematen zituen udaldietan egin ohi zuen eguzkimingarri eta errukigabe bera da. Hamaika urte zituen Cécilek artean,eta begiak hondar ilun-zakarretik altxatuz beldur itzelez bilatzenzuen abandonatzen ari zuen amaren begirada.

Gaur, Port Lligat-eko hondartzarako bidean, zehaztasun osozgogoratzen du Luis Buñuelek bere ama ito nahi izan zuenekoa.Oraindik ikusten ahal du Buñuel heriosuharrean, deabrutu batenpare, nola oldartzen zaion orein-irudi bati. Ikusten dizkio begiakdir-dir, basati, irten beharrean, hamaika urteko neskatoari hotzi-karak eragiten dizkionak.

Arratsalde hartan adiskide-taldea mendira afari-merienda egiterajoana zen. Gala Éluard, galtza motzak janztea gustuko zuena,haserre zegoen Luis Buñuelekin, hark lau haizetara zabaldu zuelakoemakumeen anatomiatik gehien atzera egiten zuena zango meheakzirela, barrualdean elkar ukitu ordez hutsarte bat uzten zuten zangohoriek… Eta horrelakoxeak ziren Galarenak. Eta, hain zuzen, berazerbaitez harro baldin bazegoen, bere gorputzaren armoniaz zegoen.Dalik bere margolan lortuenetan hainbeste laudatu zuen gorputzabera, hain zuzen.

Giro onean zihoan afari-merienda, supituki, Galak zinismozjaurtitzen zizkion zirikadak xaxatua, apo baten gisa haren leporajauzi egin zuenean. Apoak jauzi egin zion katamotz baten hatza-parrez itotzeko asmoz. Cécile txikiak garrasi egin zuen izuturik, bereindar guztiaz egin zuen garrasi, mamuak harrapakina lurrean askeutzi zuen arte. Gertaera bortitz hau eta begi niniak itsutzen zizkioneguzki galda ziren Cadaqueseko egonaldiaz oroitzen zituen gauzabakarrak.

Ama, ama,zergatik utzi nauzu?


364

Bortizkeria fisikoa, argi bortitza eta, bestalde, amaren abandonuprozesuak eraginda ernatzen zihoakion sentsazio bortitza… Zeren1929ko udaz geroztik, Gala Éluard Gala Dali bilakatuko zen, etaCécile Éluardi buruz, harez geroztik, gaur Port Lligaterako bideandagoen neskari buruz alegia, ama babesle-elikatzaile arketipoahautsiz ez zuen ezer jakin nahi izango.

Gala bakarrik Dalirekiko izango zen amatiarra, eta berandua-go alproja haiekiko ere, jada zahartzaroan, dirudunek Daliren ko-adroak erosten zituzten prezio berean erosi zituen maitale gaztehaiekiko. Cécile, Galaren alaba bakarra, istripu bat izan zen berebizitzan. Ondoren, enbarazu eta ahanztura. Bitartean auzoko mihi-gaiztoek esango zuten: “habia uzten duen txoriari bezala, haurraabandonatzen duen amari ere…”

Port Lligaterako bidean doala eguzkiko argi biziak itsutzen duCécil. Esan liteke ez duela ezer ikusten; argi opako batek gidatukobalu bezala ilunpetan doa. Alaba-senak eraginda doa, desiratukoluke bere sentimendua, borondatezko ala senezko ote den ezin jakin,ibaiaren urek egiten duten bezala amaren maitasunaren itsasozabalean itsasora dadila. Cécile Eluardek, biziro nahi du Cadaquesenhiltzen ari zaion amari azken besarkada ematea.

Gala bere gelan hilzorian dago. Trobadore sutsu baten eta beredama pinpirinaren artean behin hasitako amodio istorio arran-ditsua, makila kolpe zakar batez bukatu da. Mihigaiztoen arabera,hilabete batzuk lehenago, Dalik eskaileretan behera erorarazi zuenGala.

Cécilek agur esan nahi dio amari, Gala besarkatu nahi du, bereustez justifika ezina den arbuioaren aurrean ez du etsitzen. Dalieroarekin 50 urtetan zehar Galak banatu duen etxeko atea jotzenduenean, dardarka darabilzkio zangoak. Betaurreko ilunak ez ditukendu, zeruaren zuritasunak eta hormek itsutu egiten dute… 1929koirail haren argi hilgarriraino eramaten duen zuritasun beldurgarrihuraxe da, Galak Cadaqueseko hotelean bakar-bakarrik uzten zuengaraietaraino, bera Port Lligaten zegoen Dalirengana joana, nahizeta, harkaitzen lorategian Dalirekin jolasteko gogo bizia zuen haurraizan bera.

Gala hiltzen ari da bere gelan. Femur hezurra hautsi zuelakoospitaleko egonaldian zehar, Dalik zientzia-aldizkariak buru-belarriirakurtzen eman du denbora, Gala zaindu gabe, bere zaharkitzepropioaren nola heriotzaren ispilu den giza gainbeheraz, hala nolagertu dagoen Galaren heriotzaz, ezer jakin nahi ez duelarik.Istripuaren ondorioak bere azkenetara bultzatu du Gala, hilezkorraeta ederra zen Galaren gorputz artistikoa usteltzen ari da orainzauri izugarriren artean.

365

Etxeko sarreran zutik, Cécil zain dago noiz sartzen utziko duten.Betaurreko ilunak eskuan dituela, non jarri ez dakielarik, urdu-ritasunak keinurik arruntena ere eragozten diola. Egun beroa da,maiatzeko argiak antza handia du bere haurtzaro triste haren iraile-koarekin.

Gala begi itxita dago. Ezin da jakin Dali bera ote den eragoztenduena Cécilen bisita. Mirabea logelatik bueltan, Cécileri bere amakez duela ikusi nahi jakinarazten dio. Ezta hil orduan ere ez duelaCécile berraurkitu nahi.

Cécilek balantzaka, pauso batzuk emateko imintzio egiten du,bere animoak hondoa jotzen du Port Lligateko ate zuria dardarabizian zeharkatzen duenean. El Boscoren kuadro bateko suteanerretzen diren deabruen gisan malkoek erretzen dizkiote betaurrekoilunen azpian ezkutatzen dituen begiak. Abailduta, azpiratua,gutxietsia, oihu egiten du abere zauritu gisan eta gora begira, argiitsugarrirantz begira, ozenki esaten du: ama, ama, zergatik utzinauzu?

367


En

carn

a S

ant-

Cel

oni

(Tavernes de la Valldigna, la Safor,1959). Itzultzaile-zuzentzaile hamalauurte baino gehiagotik ValentziakoGeneralitatean. Bere obrari dagokionez,bi eleberri, bi ipuin bilduma, narraziobanaka batzuk eta lau poesia liburuargitara eman ditu orain arte; bi poetadaniarren lana (Anne Marie Dinesen etaTove Ditlevsen-ena) itzulikidetu du, etaElias Lönrot-en Kalevala, poema epikofinlandiarra dena, egokitzapenatu du.

Prosari dagokionez, País Valencià-nhainbat sari irabazi ditu; esatebaterako, Ciutat de Cullera saria, Dotzecontes i una nota necrològica-rekin(1985); Joanot Martorell saria,Siamangorina-rekin (1986), edo Vila dePuçol saria, Guarda’t dels jocs del destí-rekin (2005), eta finalista izan da Ciutatde Torrent-erako, Al cor, la quimereta-rekin (2002). Bi hizkuntza liburuarenautorekidea da eta Institució de lesLletres Catalanes-en dirulaguntza jasodu T.S. Gueullette-ren Els mil i unquarts d’hora (2002) lana itzultzeko.

369

Azken otordua egin baino lehen, kontu erromantikoak alde baterautzita, neu naizenari aurre egitea deliberatu dut. Argi dezadan, izannuen azken amodioak ezpainez txirla baten (mytilus edulis) haragigorria –zenbait lekutan ”musclo” izenaz ezagutua– nola irekierakutsi zidanetik, harez geroztik mokadurik ez dudala ahoratu.Hark erakutsi zidan beste harreman klase janariarekin, jatunkonpultsiba izatetik mokofin erremedio gabekoa izatera pasabainintzen. Aitortzen dut, bulimikoa naiz, eta bulimia egoerainperfektua da: behin dastatu duzun, beti egongo zara berrizerortzeko arriskuan. Bulimikoa naiz beste batzuk alkoholikoak,drogazaleak, erretzaileak ala sexuzaleak diren bezalaxe.

Existitu ez zen adoleszentzia baten bukaeran hasi zen. Sexubakartia ezagutzen nuen, ordea, maitasuna zer zen ez nekien, etalehen amodioak ia akabatu ninduen, erabateko ahuldaderainoeramanda akabatu ere. Jatuna ez nintzen arren sabela penez hustekohasi nintzen jaten, bihotza bera zenean zinez hustu behar nuena.Hustasuna bete behar nuen, zeren hondorik gabeko putzu batekeskatzen baitzidan asetzea ase ezina zena, –basamortua malkoakbotatzearen botatzez bustitzea bezain ezinezkoa, bestalde–. Nahiagobainuen ase hiltzea, gosez baino.

Sei hilabete pasa ondoren, nire hezurdurak hogeita hamar kilogehiago jasaten zituen eta, soberazko humanitate hura gaineanneramala, amets egiten nuen zizare bakarti batek berea egin nezala,hartara, nahi adina jango nuen baina gizendu gabe. Zizare faltan,azkartasuna.

Ondo gogoan dut abernorainoko jaitsieraren erritua: mahaitikbalantzaka altxa, edan eta jan gehiegiaren ondorioz, eta zuzenkomunerantz jo. Atea itxi –ondo bakarrik sentitu arren–, krisketabota eta, uraren soinaren bidez goitika aritzearen orro espasmo-dikoak estaltzeko, kanila ireki. Komunaren aurrean belauniko, jain-

Avernoa eta edena


370

ko mutu eta gor baten barkamena eskatuz bezala, hatz erakusleaeta erdikoa sartu epiglotiseraino botagura eragin arte, egunerokoeskaintza aurkeztuz. Oraindik ere entzuten ahal ditut ate-kolpe-ak eta ahotsak garrasika atea irekitzeko erregutzen zidatela.

Iritsi zen une bat zeinetan paradisuak ez zuen konpentsatzen hus-tuketaren infernua, joko-arauak aldatu behar izan nituen beraz,Eden-en noizean behin sartu ahal izateko ondorio txarrak saihestuz,batik bat, etengabeko isurketa gastrikoek urdailean eragiten zidatenerosioa, orain zerbait lixeritzeko bai, orain ez. Eta hortzak are azka-rrago klaskatzen nituen, eta, horrela, bi urtetan zehar, sexua bila-katu zen maitasunaren ordezkoaren ordezko, eta alderantziz. Ezagutunuen arte, orduan ikasi nuen jatunkeria sensualitate bilakatzen, adarbakoitzaren hosto bakoitzaren nerbioak arretaz aztertzea izan ze-na, baso osoa begiratu bakar batez miresten tematzearen ordez.

Ongi, Valenciako catering enpresarik hoberenera menu berezi bateskatu dut lau pertsonentzat. Iristeko puntuan behar dute dagoe-neko, gustatuko litzaidake dena prest izatea hain bazkari goxoakmerezi duen ohorearekin irensteko.

Esana gera bedi, buruz nola legez nire ahalmen guztien jabenaizelarik, ni bizirik aurkitzekotan ez garbitzeko urdaila, ezta biz-kortzeko inolako ahaleginik ez dezatela egin. Hainbeste urtetan ze-har berriz erori gabe pasa ondoren, berau faltan bota dudan arren,bizi izan naizen bezala hil nahi dudala: erabat eta zeharo asetua.Horrela, behin bukaera iritsi den, bere omenez berriro izango naiz ninintzena: asekaitztasunak erakarri zuen, asekaitz hil nahi izan zuen.

Eta amaiera bezala, hona bizitza aldatu zidan bitxikeria gastro-nomikoaren pasarte bat: txirlan lurrinez eginak dastatzeko, nireaburuz, erarik onena.

Txirla bere puntuan egon dadin, zaporerik gabeko goma zati bateman gabe, sekretua hauxe da: ez luzeegi kuzinatzea, lurrinak doilaztandu behar du, poliki, behin eta berriro, gihar abduktorea lasaitudadin. Askatuko da maskorretik, eta behin erdi irekita dagoen, berauharro, haragi koloreko pulpa mamitsua, ia gardena, oparo puztutxikitu egingo dena, azalduko zaizu. Agerian izango ditu barrukotolesdurak eta botoi beltz bat, aurrealdean bizar haritsu batekin.Orduan heldu behar zaio esku batez, maskorra betea dagoen aldetik,ertz borobilaren aldetik, eta zukuak lotsarik gabe hurrupatu. Ondo-ren, beste eskuaz pintzatu ile finak marfilezko giharretik libratuarte. Ahora eraman eta, tinko helduz, aurreko bi hortzekin ausikieta tira egin suabe, zauritu gabe. Azkenekoz, miazkatu ezazu barru-ko zukuaren bila, mastekatu baino lehen testura zein sendotasunera desberdinak dastatuz mingainarekin, eta behingoz irents itzazuatalak.

371


Ram

on S

olso

na

(Bartzelona, 1950). FilologiaErromaniko eta Hispanikolizentziaduna BartzelonakoUnibertsitatean. Hogei urtezbigarren hezkuntzan ari da eta1992tik literaturaz baino ez daarduratzen. Figures de calidoscopi(1989), Les hores detingudes (1993),DG (1998), No tornarem mai més(1999) eta Línia blava (2004)eleberriak argitara eman ditu. 1994urtean Crítica Serra d’Or, PrudenciBertrana eta Lletra d’Or sariak jasozituen Les hores detingudeseleberriagatik. Baita Llibreta devacances (1991) eta Cementiri debutxaca (2006) kontakizun liburuakidatzi ditu ere. Prentsa eta irratiankolaboratzaile gisa dabil etatelesailetarako gidoiak idazten ditu.

373

Kolejioko fraideek ikasarazi zizkidaten buruz Espainiako ibaienadarrak, esker zein eskubikoak, latinezko aditzak, Jacoben hamabisemeak, “Con diez cañones por banda” izeneko poema… Huraguztiaz ez naiz gehiago oroitzen, baina gizakiaren etsaiak nortzukdiren ez ditut sekula ahaztuko.

Bartolome anaiak lehen Jaunartzea egiteko prestatzen gintuen,katixima mailukadaka buruz kaskoan sartuz. Agindu nahasiak etahitz ulertezinak, Bartolome anaiak haurron hizkuntzara egokitzenlanik hartu gabe errepika eta errepika jarduten ginen. Bere obsesiobakarra gizakiaren etsaiengandik aldentzea zen; eta etsaiak hauekziren: mundua, deabrua eta haragia.

“Hiruetatik haragizkoa da okerrena” zioen behin eta berriz izuasartzen zizun ahots trumoitsu batekin. Hain zen trumoitsua non niez bainintzen galdetzera ausartzen. Nik zergatik haragia zen bekatueta ez arraia edo txokolatea jakin nahi nuen. Etxean amakkuzinatzen zituen haragi zatia edo oilasko errea ikusten nituen etanire arimarako ez nien inolako arriskurik ikusten. Baina nik sinistuegiten nuen Bartolome anaiak esandakoa eta izutzen ninduen niregurasoek, katoliko sutsuak zirenak, ez izatea inolako eragozpenikanaia eta biok etsaia ahora eraman genezan.

Egun batean konfesoreari galdetu nion ia zer zen haragizkobekatua. Berez atera zitzaidan, naturaltasun osoz, zeren iruditzenbaitzitzaidan hura esplikatzeko kolejioko konfesorea zela pertso-narik egokiena. Ordea, kalkulu akats bat izan zen. Ez nuen esperoerantzuna sermoi bat izango zenik: geure bekatu larrien ondoriozJaungoikoaren sufrimenduak zirela-eta jardun zen, hala nolaarimaren bihurritzeaz infernu eternalaren garretan ere. Behin eta

Haragiarententaldiak

Ramon Solsona

374

berriz esan zidan jakin-minaren aurrean ez emateko amore, jakin-minak pentsamendu txarretara eramaten gaituelako, eta, era berean,pentsamendu txarrek haragiaren tentaldira. Nik azken hau ondoulertzen nuen, haragiak horixe baietz tentatzen ninduela.

Untxi eta arrozeko plater baten aurrean, esaterako, pentsamendutxarrek esaten zidaten: “Jan ezazu izter bat, jan ezazu”. Baina nikgogoei eusten nien heroiarena egiten, eta dena jan nezan gurasoengarrasi eta zaplaztekoak arren, untxi zatiak alde batera egiten nitueneta buruz aitagureak eta abemariak otoitz egiten nituen, eror eznendin tentaldian. Aitortu behar dut alaiki eramaten nituelazigorrak eta zartakoak, martiriaren barne pozarekin, eta iritsinintzen pentsatzera santu izateko karrera egingo nuela.

Nire santutasuna, ordea, aldizkakoa zen, zeren, konfesorearenmehatxuak arren, ikusminaren aurrean amore eman nuen etaorduan erlijio kanpoko bidetatik jo nuen. Probatu nuen ikaskidebasati batzuekin, ikasgelan ezertxo ere ez dakiten baina kaleanbizitzaren entziklopedia bera diren horiekin. Inguruka ibili gabezuzen egin nien galdera, mutil berdinen arteko hizketaldia balitzbezala, ia haragiaren tentazioa zer zen. Ustekabe bat izan nuen, eznuen espero ezagutzara iristeko pasahitza eskatuko zidatenik.Galdetu zidaten: “ba al dakizu larrua jotzeak zer esan nahi duen?”Apur bat galduta, euren taldekoa banintz bezala jokatuz, esan nien:“ “Bai, baina orain ez naiz gogoratzen”. Barrez lehertzen hasi ziren,eta ni erantzunik gabe ez ezik, beste galdera berri batekin gelditunintzen.

Amari galdetzeko inozokerian erori nintzen :” Zer esan nahi dularrua jotzeak?” Erantzuna bikoitza izan zen, hitzez eta ekitez.Belarrondoko bat eman zidan, berriro nire jakin-mina zapuztutanengoen, eta gainera, amak beste galdera bat egiten zidala: “Horierakusten dizute kolejioan?”

Egundokoa zen nire nahasmena. Erotu egiten nintzen haragiplaterkaden eta “larrua jotzea” deitzen zenaren arteko loturakbilatzen, inork ere argitu ez zidana, bestalde.

Gertu zegoen Jaunartze eguna. Katixima hitzez hitz errezitatzeariutzi gabe, Bartolome anaiak ekin zion errituaren zertzeladateknikoak erakusteari. Egon zen bat nik berehalaxe haragiarententazioarekin lotu nuena. Ostia hortzekin ukitu behar ez zela eta,gure Jaunaren haragia osoa irentsi behar zela, mastekatu gabe.Segituan praktikara eraman nuen. Pentsatzen nuen haragiarenmisterio guztiz misteriotsua hostia konsagratuarena zela: haragiajainkoa zen eta kolpe bakar batez irentsi behar zenuen.

Horrela bada, etxean haragia jaten hasi nintzen eta gurasoek ezninduten gehiago zigortu. Baina etengabe egiten zidaten errieta:

375

“xehetu ondo”, esaten zidaten. Nik mastekatu itxura egiten nueneta irensten nituen zati osoak, zeharo konbentzitua Bartolomeanaiaren aginduak zuzen-zuzen jarraitzen nituela. Egun batean,tomatea bezain gorri jarri nintzen arte. Haragi pilota bat nueneztarrian, ez atzera ez aurrera. Itotzen nintzen, haizea falta zitzaidan,eta desesperatua laguntza eskatzen nuen bitartean, gurasoak etaanai-arrebek urduritasunez erantzuten zuten eta agindu kontra-jarriak ematen zizkidaten: “Ibili hadi”. “Egin salto”. “Eseri”. “Edanura”. “Bota”. “Hartu arnasa sakonki”.

Gertaera lausoki gogoratzen dut, orduantxe hilko nintzelakokonbentzimendua izan ezik. Ontzat ematen dut familiaren memo-rioan irauten duen gertaeren sekuentzia, haren arabera, aitak emanzidan bizkarrean hain kolpe handia, non, haragi pilota mahaiarenbestalderaino botarazi baitzidan. Esaten dute, baita ere, negaratsekabetua egiten nuela haragia hotzekin ukitu nuelako.

Behin ia mortala izan zen korapilo hartatik libre, gurasoek doktorGelpírengana eraman ninduten, azter nintzan. Han argia ikustenhasi nintzen. Gizon miragarri hura, bata zuriz jantzita eta betau-rrekoen gainetik begiratzen zuena, aztertu ninduen eta zenbaitgaldera egin ondoren deskubritu zuen nire heziketa erlijiosoazenbateraino bilakatua zen ez arrazoizko nahasmen. Eramanninduen aparte, argitu zidan haragiaren tentazioak ez zeukala ezerikusterik ez oilaskoarekin ez okelarekin, baizik eta, gizon etaemakumeen arteko musuekin. Probestu nuen ustekabeko aukerahura grina handiz luzatzeko barruan erretzen zidan galdera: “ Etazer esan nahi du larrua jo?” Agindu zidan Jaunartzea egindakoanesplikatuko zidala, baina harez geroztik ez ninduten eraman doktorGelpinengana eta itxaron behar izan nuen bizitzak erakuts ziezadalakolejioak ukatzen zidana.

Anaien itomena gainetik kentzeko behar adina nagusi izaterairitsi nintzenean, entendimendua ixten zizkidaten izuak ttukabotatzea bezala izan zen, eta behin liberatuta, haragiaren tentazioakirol bihurtu nuen. Ez bakarrik sexu aldetik. Baraualdi zentzu-gabeko haiei muzin egin nien kantitate handitan janez haragia,gutxi egina, ia gordinik, odolezko herexia bat bezain gorria.

Baina bizitzaren bueltak aurrez jakin ezinezkoak baitira, beti-beti aterako zaizu Bartolome anai bat, erne, festa hondatzeko prest.Nire emazteari buruz ari naiz, barazkijale militantea dena. Bera-rentzat ere haragia gizakion etsairik handiena da, eta ahaleginakegiten ditu etengabe niri gogorarazten zeintzuk diren toxinenkalteak, liseriketa sistemaren hauskortasun berebizikoa, animalieijateko ematen dizkieten zerrikeria kimikoak, pertsonen eta natu-raren arteko oreka ekologikoa…

376

Gure artean liskarrik ez izateko, bere aurrean ez dut haragirikjaten. Lagun arteko afariren batean norbaitek arkume izterra labeanerrea eskatzen badu, edo beste batek ahatea udareekin, nik txikitanaditzen nuen bezalako haragiaren oihua entzuten dut: “Jan ezazuizter bat, jan ezazu”. Ez dut egiten, baina egoerari eusteak ez dumeriturik. Emaztearen behakoak toxinez eta pestizidez blai kentzendizkit gogoak.

Nolanahi ere den, haragiaren tentazioa ez dut bizitzen haurnintzeneko larritasunarekin. Alderantziz, ohitu naiz haragijaleklandestinoaren bizimodu bikoitzari. Etxean barazkijale naiz, kostaala kosta;berriz, ahal dudan guztietan lau behatz lodi den xerra batoparitzen diot nire buruari. Bartolome anaiak aurreikusi ez zuenplazer zerutiarra da, seguruenez nire zorion sekretua. �

El tabú

TRADUCTORS

• del gallec al catalá, Xulio Ricardo Trigo• del l’èuscar al catalá, Daniel Lujan, Xoan Alonso, Xabi Strubell, Peru Alvarez Fernandez de Mendia.

Els tabús a Pamplona

Amb aquest Galeusca acaben de desembarcar a la vella capitald’Euskal Herria, després d’estendre’s per tot el món, els tabús queva trobar el capità Cook als Mars del Sud.

El tabú és el regal que les llengües polinèsies, en la seva petitesa,han donat a tots els idiomes del món. Esmentant el tabú expressemel que és prohibit en una cultura determinada: les relacions humanesperilloses, les accions previstes o el menjar nociu…

Les persones i les coses, però, també poden esdevenir tabú. I lesparaules… i les llengües.

Quan Sigmund Freud, el metge escriptor nascut a Moràvia ja faun segle i mig (1856), va publicar el 1912 l’assaig Tòtem i tabú, vavoler donar, utilitzant el tabú, les claus per explicar i canalitzar,igual que el dels individus, el sofriment de les societats. El conceptede tabú li va ser útil per mostrar què és el que fa por, mal i vergonyai per mitjà de què això s’oculta i s’oblida en cada grup humà.

Així és com ho volem portar nosaltres a Galeusca. Per fer notarla censura i els frens en les nostres produccions literàries, perquèserveixi d’ajuda en els estudis culturals.

Els tabús en les nostres obres i els tabús com a tema. En lapolítica, en l’afectivitat i en l’estètica. Per tractar-los tots com calhem aplegat escriptors catalans, gallecs i bascos a la nova Pamplona,on, no pas com a la vella, avui s’ha convertit gairebé en tabú l’ús dela llengua pròpia.

Mostrar, per mitjà de la literatura, els tabús amagats i deixar enridícul els difosos. Heus aquí l’objectiu d’aquesta XXIII Galeusca.Heus ací, doncs, el que s’ha escrit sobre això.

Fito RodriguezPresident de l’Associació d’Escriptors Bascos

381

El tabú

Cam

ilo

Fra

nco

Camilo Franco és periodista i crític de teatreper aquestes raons: “Per no estar fent no res, iperquè són les coses que vaig aprender a fer, ija està. I també perquè són treballs que lipermeten a un estar sempre contemplatiu, iperquè, amb aquestes activitats, de vegades espoden cobrar diners.” Va néixer a Ourense el1963, i té publicades les obres A lúa no cénit eoutros textos (Edicións do Castro) i En MalosPasos (Xerais). Li agrada sobetot el títol que liva posar a un article seu: ““Todo o que osacadémicos dirán sobre Blanco Amor”.En Camilo Franco es mira el món amb ironia,

perquè la ironia es la seva eina de treball. “Laironia es la lírica del futur. La ironia, abansque res, és una manera de mirar. Serveix peragafar la mesura a la distància, però ajuda aveure el fons de les coses, i posar-les en un llocque tingui sentit. És una mena d’autocrítica, Iper això mateix, revolucionària. La ironiaavisa contra la institucionalització i per aixòés una via aclaridora. També és un antidotcontra la por de quedar en ridícul”.

383

Entre les meves lectures iniciàtiques mai no va figurar aquell llibrede Margaret Mead que vaig comprar en un saldo retirat delsquioscos, i això era després del fracàs d’una col·lecció amb la quales pretenia il·lustrar les classes desfavorides amb el millor de lacultura occidental. Com que ningú mai, sota cap concepte, deixa deformar-se una opinió per poc documentada que aquesta sigui, jo vaigdeduir de l’única lectura que vaig fer del llibre, el del seu títol, queAdolescència, sexe i cultura a Samoa era un avançament de lautopia. Vaig deduir que hi havia més i també alguna cosa que percontraposició em semblava espectacular: els adolescents d’aquellacultura de les antípodes tenien més aviat poca necessitat demasturbar-se. Va ser una deducció sensacional des del punt de vistaliterari i terrible des del punt de vista científic. En aquest costat delmón, jo, com gairebé tota la meva classe social, estava condemnatal treball manual.

La part sensacional de la deducció té a veure amb dues circums-tàncies lectores: la primera, arribar a la conclusió que aquella erauna societat sexual només perquè l’autora havia d’incloure la paraulasexe al títol. És a dir, tenien el sexe explícit. La segona qüestió,evident, era que en aquella altura de la meva vida no consideravaque la masturbació (la pròpia) fos una pràctica sexual.

Més tard vaig descobrir que en algunes edicions de tan infamatllibre, la paraula sexe no apareixia al títol i vaig començar a entendreperquè les dones protagonitzen tants anuncis d’automòbils. Almateix temps vaig descobrir algunes altres coses, encara que cap deles excessivament útils. La primera d’elles és que hi ha unprocediment social, no sé si planificat o intuïtiu però tremendamentefectiu, que primer construeix un mur al voltant d’un argument pera més tard suggerir-lo constantment com un mitjà de tracció. Passaamb el sexe. Passa amb aquesta frontera estúpida marcada entre elsque diuen conèixer la diferencia entre l’erotisme i la pornografia.

Tabú i tòpic

Camilo Franco

384

Però el sexe, per una vegada, és el fàcil. La societat repeteix laactuació amb coses tan altisonants i que generen tanta literaturacom la llibertat.

Potser per això vaig començar a dissociar la paraula tabú de laparaula sexe i vaig veure que la societat va repetint els comporta-ments de manera més aviat poc subtil o fins i tot avorrida i quan al-guna cosa descartable, o que ens fa millors, circula amb massafacilitat, comença un moviment poc dissimulat de repressió i un jocde missatges subliminars que ens assegura que un pot arribar aaquest estadi d’allò descartable per qualsevol via menys per la lò-gica o directa. Com aquesta és una societat capitalista, ara la for-ma és majoritàriament comercial. Polir-se els diners en un centrecomercial és una manera de combatre el tabú. La manera que mésconvé al comerç.

En algun altre moment de la revelació em vaig adonar queaquesta és una societat democràtica-bufona. Un campionat de bonrotllo expandit fins al punt de convertir-lo en doctrina política dela fi del segle: el talant. Els sil·logismes continuats haurien deconduir-nos a una evidència. El tabú no pot operar avui com enaquella època de sacerdots exaltats, de dones que pecaven peromissió i d’homes que ho feien per anar més enllà del pensament. Eltabú no pot tenir ara la component estrictament sexual que vaalimentar les portades de gairebé totes les revistes de la transició ales quals vaig tenir accés, des de l’Interviu al Penthouse passant pelLib. Aquest tabú avui no portaria a gent a Perpinyà perquè unavegada que un adolescent és capaç de llegir en un llibre de text comés exactament l’acte de la reproducció humana no hi ha libido capaçde madurar.

Els mecanismes del tabú funcionen de manera correctora.Tendeixen a formar-se com les perles a l’interior d’una ostra: hi hauna sorra que molesta i l’organisme procedeix a embolicar-lo ambuna capa que, en cert sentit, pot ser de fantasia. El recobreixd’impossibilitat. De la impossibilitat de anomenar-lo, de laimpossibilitat de procedir sobre ell. En un sentit evident qui estableixel tabú no vol reconèixer la naturalesa humana. Aquest és unassumpte a debatre perquè, habitualment, els tabús venen deciditsa occident per aquells que més intensament creuen en l’origen divídel ser humà. Serà per això, per la fe que tenen en les seves creences,que no acrediten tant el ser humà com a espècie animal i tampoccreen en l’ineludible del seu comportament. Qualsevol societat queestableixi un tabú podria tenir la completa seguretat que, algun dia,serà sobrepassat. En certa manera, el tabú és la rotonda de lafantasia. Obliga a donar un tomb, a no entrar en les coses pel seu

385

centre, potser a fer algunes filigranes que acabin com grans girsliteraris. Al capdavall, el tabú com a censura, serveix per a quealguns escriptors abandonin les frases fetes o els cineastes assoleixinuna el·lipsi que tots els cineclubistes assenyalen cinquanta anysdesprès en un casino de províncies.

Permeteu-me que em deixi emportar pel passat. El passat tambéés un tabú del qual encara no es parla amb confiança en moltesfamílies gallegues. De nou en el present, la qüestió no serà tant saberquins eren els tabús mal curats que posaven calent el meu avi comsaber quins són els tabús de la societat contemporània. No aquellsheretats de la vella mitologia sexual cristiana, ni els imposats demanera més aviat poc culta pel nacional-catolicisme. Allò bo seriasaber quins són els tabús que influeixen diàriament en la societatque fa soroll de portes enfora d’aquesta sala. Els tabús que operenals mitjans de comunicació, a les veritats a mitges dels escriptorsorgànics i en aquells que, encara en fase embrionària, hi ha solts perles escoles. Existeixen, segur.

Els temps passen i els tabús es transformen. No desapareixenperquè són una ferramenta de control social. Com ara la violència.Però, si la violència es refina, per què els tabús no havien de canviarde maneres? Ara, és clar, estem en una societat, l’occidental, que sesent civilitzada i, per dies, fins i tot civilitzadora. A una societatconfortable potser li correspongui un tabú relaxat i displicent. Ésclar que no molt vociferant però estès. Un tabú molt com correspona una societat que va al cinema a les sis de la tarda.

Tornem enrera i si pensem que el tabú és el que no es pot dir, allòno expressat, i ens posem a buscar què és el que no s’expressa ara,trobarem un centenar d’arguments coberts tots d’una capa dedissimulada progressia. Arguments que neguen la paraula peradvertir-nos immediatament que sobre la prudència del silenci, aixícal tenir en compte els auditoris i, encara més, hi ha arguments queno resulten convenients de ser tractats en públic. Tabú, per tant.Potser circumstancial, canviant, superficial. Però són adjectius quees corresponen amb la perspectiva pública del cos social. Un tabúamb perfil baix. Hi ha una correspondència, però no sé si òbvia: untabú sobre coses que no es poden dir és perfecte per a una societatque no vol escoltar.

La transferència encara hauria de portar-nos més lluny, a un llocon ja gairebé no hi ha parades de bus. Perquè, en molts sentits, laconstrucció del tabú és un procés treballós amb alguna cosa depedagògic i els seus autors consideren una desgràcia llançar a perdretant d’esforç. Per això deu ser que en l’operació tabú d’aquests últimstemps hi ha un procedir nou. En lloc de prohibir algunes paraules

386

escollides, les noves maneres aconsellen augmentar l’espai social deles seves antònimes. Un èxit de la propaganda social-demòcrata. Potsemblar un canvi de conversa, però en realitat és la construcció deltòpic. El tòpic és un líquid que circula amb molta fluïdesa en unasocietat amb excés de dependència mediàtica.

Però el tabú contemporani, el coetani a nosaltres, té lloc exacta-ment en un espai paradoxal. El tabú avui és l’intent de contradirel tòpic, buscar-li les pessigolles com a ferramenta de distracció,revelar el seu caràcter ficcional o forçar la màquina per a que al-gú percebi quant hi ha de convenient en algunes de les afirma-cions que a diari s’accepten com a tal, sense que hagi res de raonableen el seu enunciat. Diria que ara més que mai s’ha de militar con-tra el tabú perquè si abans n’hi havia prou amb pronunciar allòno permès, ara s’ha de raonar a contracorrent per tal de demos-trar que res és com ens havia estat confiat. El tabú és una armaper defensar les aparences. Està tothom contra les aparences?

Per ànim d’enumerar podríem citar alguns tabús que, quan sónesmentats, produeixen en l’auditori senyals de reprovació: Capliteratura precisa d’una gran novel·la. Txèkhov és més modern queJoyce. L’ésser humà és una espècie animal. L’espècie ha avançat moltmés en tecnologia que en cultura. La confusió que en ments brillantsgenera la idea que tot avenç tècnic és una forma de progrés. Noadonar-nos mai que el fet que un ximpanzé pugui disparar unametralladora no autoritza moralment a usar-la, i actuar enconseqüència. No admetre que hi ha un centenar llarg de dies queno estem per damunt dels ximpanzés encara que tinguem méspunteria. Hi ha més. Estic per incloure un de color local per a veurefins quin punt molesten les paraules. Però no ho sé. No sé si Navarraforma o no part d’Euskalherria i suposo que en funció de qui siguil’auditori serà tabú en un o en altre sentit.

Aquests llistats no s’acaben mai. Cadascú pot afegir algun casparticular. Un altra de les diferències de la moderna existència deltabú és que ara té una certa capacitat d’adaptació a espais domèstics.Adaptable com qualsevol dels mobles que la tele anuncia dematinada.

L’altra opció és aquell vell truco dels escolars quan teníemdificultats amb una polisíl·laba: pronunciar-la una i un altra vegadafins que desapareixia el mur que dificultava la llengua. Pronunciarles paraules i encara tenir en compte que la raó no és per a tenir-lasinó per a fer-la servir. Per a la resta fins i tot n’hi ha prou amb unamica menys de respecte mal entès i una mica més de curiositat. I sius queda curiositat per saber com vaig canviar d’opinió sobre lamasturbació, podeu preguntar sempre que el tabú no us faci tall.

389

El tabúideològic

Bie

ito

Igle

sias

Bieito Iglesias Araúxo Va néixer el 1957 a Ourense.Va viure en aquesta ciutat, al municipi de Coles(amb els avis mentre els pares emigraven a Suïssa) ia Compostel·la, on es va llicenciar en Geografia iHistòria i treballa a hores d’ara com a catedràtic deLlengua i Literatura gallegues. Va militar enl’esquerra nacionalista, experiència que condensaen un assaig publicat amb altres autors (Catroensaios sobre o nacionalismo de esquerda). S’hadedicat també a la traducció (nou volums de laBiblioteca Sherlock Holmes) i al columnisme en LaVoz, A Nosa Terra i, actualment, a Tempos Novos iEl Correo Gallego. Per aquesta tasca va rebre elpremi de Periodisme Blanco-Torres (en Barcos apique recopila una mostra del seu articulisme).

La seva bibliografia més destacada s’ajusta alcamp de la narrativa: Vento de seda (novel·la,1990), Aventura en Nassau (relats eròtics, 1991),Miss Ourense (relats policials, 1992), Bajo las másbellas estrellas (novel·la, premi Ciudad deSalamanca, 1998), O mellor francés de Barcelona(relats, premi de la Crítica gallega, 2000), A vidaapoteósica (novel·la, 2001), A noite das cabras doaire (novela, premi Merlín de literatura infantil ijuvenil, 1999), A historia escríbese de noite(novel·la, premi García Barros, 2001), Amor emúsica lixeira (relats, 2004).

391

L’encàrrec d’escriure unes pàgines sobre el tabú ideològic presentaen principi la qüestió de la seva identificació, doncs, en últim terme,tots els tabús obeeixen a una interdicció ideològica, generadorad’eufemismes que Da Silva Correia classifica segons la següentcausalitat:

a) Eufemismes de superstició i de pietat;b) Eufemismes de decència i pudor;c) Eufemismes de delicadesa i de respecte;d) Eufemismes de prudència i megalomania.

Així, els tabús que hi ha en la base dels circumloquis lingüísticsremeten principalment a l’esfera religiosa, sexual, a la jerarquiasocial i conseqüent hipocresia defensiva.

En el sentit original del terme –entre indígenes polinesis– i en lesanàlisis de Freud i Mircea Eliade, el tabú s’assimila al terror còsmic,a forces misterioses, al sagrat, inquietant, perillós, prohibit i impur;a l’ambivalència afectiva que suposa una lluita psicològica entrel’amor i l’odi per l’interdicte (versió freudiana); a la rupturaontològica que pot ser fatal (en la visió d’Eliade). Aquesta concepciótal vegada sigui vigent encara, al costat dels mites primigenis, enbona part del globus –per descomptat en la geografia mahometana–i en sectors envellits i rurals de l’àmbit occidental. Però en la Societatde masses de l’anomenat primer món va perdre vigència a mesuraque van decaure les hierofanies. Segons crec, el tabú sexual va córreruna sort semblant a la del tabú religiós. Ja Camus, a seu llibre Lacaiguda, definia la tonalitat de la nostra època i circumstancia amb

Residuspolinesics

Bieito Iglesias

392

esclaridores paraules; L’home contemporani? Carda i llegeix diaris.Abans sentenciaria Baudelaire: La religió de les masses és copular.De tal manera que, exclosa la interdicció sobrenatural o sexual,restaria potser la política, suposant que existeixin entre nosaltresideologies dimonitzades (recordem que per a esmentar el dimoni esfa servir l’eufemisme: banyeta, àngel dolent, maligne…).

Podem confirmar la suposició, però, de seguida, farem notar elrelativisme de tabús semblants. De la mateixa manera que existeixenmenys interdiccions sobre la matèria escatològica en el medi ruralque en l’urbà, on, malgrat tot, és superior el tabú social, també ambles ideologies convé diferenciar contextos culturals i polítics. Elcomunisme va ser considerat “inquietant, perillós i prohibit” durantmoltes dècades als USA, fins ahir mateix, mentre a l’EuropaOccidental hi havia partits legalitzats amb aquest nom i amb idearioficial. Pel contrari, certes versions del feminisme nord-americà(aquell que proposa un separatisme de sexes, que considera l’ereccióuna agressió en si mateixa, etc) resultaria “escandalós” en ambientsprogressistes europeus. Fer al·lusió al secessionisme nacional, no jasexual, equival a cridar el mal temps en gran part del territoriespanyol; però va ser acceptat sense més per a la implosió de l’imperisoviètic o a l’ex-Iugoslàvia. El sistema establert té demostrat, en totcas, una extraordinària capacitat a l’hora de recuperar i deglutir lesdissidències, i els camins de la revolta semblen estrets, la qual cosamai no pot ser un pretext per a dimitir de les responsabilitatscíviques i de la philadelphia, de la fraternitat bàsica i de l’empatiaamb els individus o col·lectius oprimits.

En lloc d’establir un catàleg d’ideologies proscrites, precisamentperquè ho són a títol conjuntural i en relació a espais geopolíticscanviants, examinarem alguns tabús que jutgem transversals o, simés no, molt generalitzats en la societat en què vivim, la de lamundialització comercial i el capitalisme divertente:

1. L’obra del temps

Els primitius es curaven de l’obra del temps, de la decadència ide la caducitat, mitjançant rituals mítics que renovaven el seu món,apel·lant al prestigi de tot començament. N’hi havia prou, perexemple, amb banyar-se en un riu i deixar fluir amb les aigües laroba vella. Els contemporanis amaguen el cap a sota del coixí oacudeixen a la cirurgia per a eliminar tota reminiscència.

La lectura de Les flors del mal, la passejada amb el flâneurbaudelairà pel París vuitcentista –l’única gran ciutat, a més deLondres, a l’altura–, ens permet fixar el moment en què la gran ciutat

393

i la idiosincràsia resultant obraren aquest canvi fonamental: de laparaula a la imatge, de la memòria a la sensació. El transeüntdesconegut mira però no parla amb els altres transeünts (com a molt,pot inventar-se biografies imaginàries, a la manera de L’home de lamultitud de Poe, voyeur de la gentada des de la trinxera d’un cafè);jutja als altres per la forma, és una sentència dels sentits basada enproves físiques: la roba, el pentinat, el salut… perquè manca dereferències i ignora el passat, el repertori de records –és a dir, laidentitat d’aquells amb els quals es creua als seus passeigs. La ciutatrepresenta, per a bé i per a mal, el triomf de l’espai sobre el temps.

De la ocultació de la memòria, portada a extrems apoteòsics pelmercat capitalista (fundat en la data de caducitat de les mercaderies,de les tendències i modes culturals, enemic de la permanència demobles sòlids i de llibres que ocupen més de quinze dies alsprestatges), deriven molts tabús, com ara el de la mort o el de lavellesa. Herbert Marcuse va escriure –a Eros i civilització–: L’homepot morir sense angoixa si sap que allò que estima està protegit dela misèria i de l’oblit. D’aquesta tasca s’encarreguen a hores d’aracerts gremis professionals: els perits de la indústria funerària i elsexperts psicòlegs enviats per les autoritats on hi ha hagut mortalitatscatastròfiques, amb l’encàrrec d’ajudar els familiars dels morts a–impagable expressió tècnica, pericial– elaborar el dol. La lluitacontra el temps va ser liderada per artistes del temps retrouvé (Proust)i també per revolucionaris: El desig d’aturar la continuïtat de lahistòria pertany a les classes revolucionaries. Aquesta consciència esva reafirmar durant la Revolució de Juliol. En la tarda del primer diade lluita, a llocs diversos, simultània però independentment, es vandisparar trets contra els rellotges a les torres de París. (WalterBenjamin). Avui, tal combat té lloc al mercat amb la seva promesad’eterna joventut (jovençanisme), amb la seva necessitat de dirigir-se a públics desenganxats del passat, doncs aquests són mercaderiaavariada que impedeix l’acceleració del consum i interromp els ciclesde les modes, és a dir, d’una mort a termini, cada temporadaprimavera-estiu i tardor-hivern. Que seria de la indústria disco-gràfica sense la renovació generacional?, i del comerç cosmètic senseles revistes de tendències que imposen efímers dictats (metrosexual,tecnosexual, etc) lligats a un negoci colossal?, i de les noves tecno-logies sense segments d’edat receptius a les novetats? El jovençanismeestigmatitza la memòria, les coses dels vells, invocant-la si toca coma simple ritual compensatori (Anys de la Memòria i així), peròdesmentint-la mitjançant l’anul·lació dels signes externs d’ancianitat,gràcies a expedients com la dietètica –l’acumulació de greix denunciauna llarga rasta d’anys–, la gimnàstica o la cirurgia estètica.

394

S’assisteix a un moviment que sembla tenir com a lema una cançóde Los Sírex (¡Qué se mueran los feos!), mentrestant la consigna és:Mort a les històries de vells, mort a la mort morta! S’intenta que elsnens no vegin els cadàvers dels parents traspassats i hi ha pares quenomés els permeten veure dibuixos animats blancs, exemptes detragèdia, de la mateixa manera que s’expurga la literatura infantil ijuvenil de les crueltats del món. Amb tot, la violència, els assassinats,les carnisseries, entren cada dia pel televisor; doncs és impossible quetal cascada d’esdeveniments descontextualitzats i banalitzats per larepetició desperten en el telepacient un autèntic sentiment decompassió: Parats explicant les seves penalitats, negres de lestownships de Sud-àfrica, curds perseguits i nens prostituïts barregenles seves veus traçant una configuració improbable. Com concebrejuntes totes aquestes tragèdies, sense relació les unes amb les altres?(La temptació de la innocència, Pascal Bruckner). Abans despertenla hipocresia: Per què una autora que posa el seu dit heroic a lesferides socials més sanguinàries, descrivint sense por la mort perdesnutrició d’una família operària, per què, pregunto, ella mai nogosaria furgar-se l’oïda en públic amb el mateix dit? (Ferdydurke,Witold Gombrowicz).

2. L’anonimat

La societat occidental ha estat descrita com un moviment demasses democràtiques en ascens. Amb altres paraules, com ununivers regit per l’art de prosperar. La gent troba que lainsignificança social, en l’existència anònima, hi ha una terribilità.L’antic concepte de fama, reservat a pròcers dels estats, a lluminàriesde la ciència i de les arts, es va democratitzar. La ciència va trobaruna forma demòtica en la tecnologia (un senyor amb un telefonomòbil creu participar dels arcans desvelats per Edison); la política,la literatura i la música connecten amb les masses a través delvedettisme, de la fotogenia. Però les masses reclamen mobilitat, inter-activitat, ocupar espais a la tele-realitat. La fama ja no es potfonamentar amb el treball solitari i orgullós, i aquell bestiari deFlaubert (L’orgull és una fera que viu en una cova del desert, mentrela vanitat és un lloro) es va resoldre a favor de les aus psitaciformes,l’hegemonia d’aquestes volàtils és avui en dia incontestable. La famaté el seu origen en un dels sentiments constitutius de l’espèciehumana: la tendència a l’admiració que, portada a les últimesconseqüències, pren el nom de fanatisme o fetitxisme (Recherchessur l¢art de parvenir. Maurice Joly). El mateix autor subratlla lasuperioritat dels talents mitjans, a l’hora d’assolir el succés. És ben

395

cert, especialment en l’era de la mundialització comercial. El mercatés, per definició, una instància anticanònica, enemiga de l’excel·lència,precisa que tota mercaderia pugui ser enaltida i degradadaaleatòriament o –amb paraules de Félix de Azúa–. convertir la merdaen or i l’or en merda, a caprici de les necessitats, dels nínxols delmercat o dels nous jaciments de negoci que sorgeixin. Els rostolls delmandarinat intel·lectual, les élites artístiques encara es defensen ambprotestes i llatinismes (margarides als porcs); res d’això evitarà queels marrans reclamen el seu menjar a l’obi.

3. La diferència

Mai s’ha parlat tant de diversitat, multiculturalisme, etc, nitampoc no havia existit un consens social tan gran sobre les peanyesde la vida col·lectiva, amb la possible excepció del període barroc,la primera societat de masses de la història. Al barroc, el consensgravitava sobre la monarquia absoluta i la Contrarreforma; lesactualitats imposen el seu cant, el consumisme, i l’individu insular,irresponsable o infantilitzat. A conseqüència d’això, ningú no téculpa de res intramurs de les urbs occidentals. Des de nens somdescarregats d’aquest pes que abans ens aixafava com als burros elfardell. Els viciosos son exonerats amb expedient, declarant-losmalalts: ludòpates, sexo-addictes… La fatxenderia a les auless’atenua amb un argot pedagògic confús (conducta disruptiva).L’opressor manca de rostre (a diferència del Déu de les Tempestatsbíbliques, que es manifesta al Salm 27: Cerca el meu rostre!), s’amagasota l’espectre exculpatori del sistema; mentrestant l’oprimit el lliurade qualsevol responsabilitat apel·lant al vell mite de l’any decapitatportador de la Salvació: les víctimes de la injustícia, precisamentper ser-lo, poden perpetrar qualsevol barrabassada sense por a unjudici moral.

Tornant a solcar la diferència, sembla clar que, entre nosaltres,ha perdut força l’ideal de ser diferents per a ser existents. Laglobalització ignora aquella sentència inapel·lable d’O.Henry: Adami Eva van ser els primers i els últims ciutadans del món. Els campionsde Babel, que van desafiar la supèrbia divina amb la pretensiód’aixecar-se a l’alçada divina, i que desafiaren igualment la llenguaúnica dels animals que només coneix variacions d’espècie –renilluniversal, batec de gos cosmopolita–, pugnant per desfer-se d’aquestaescala zoològica, serien vists avui com a trencaplaers (esgarriacries)i enemics de la comunicació tancats a les seves presons identitàriescainites, per fer ús de paraules llegides un dia sí i l’altre també alsgrans diaris capitalins, El Mundo, El País… Pensadors hi ha i

396

bastant loquaços, que denuncien la insolidaritat de pobles obstinatsa parlar idiomes de dos o tres milions d’usuaris. Ah, aquestscondemnats finlandesos o noruecs, que es resisteixen a substituir laparla local per una hiperlingua! Els maleïts portuguesos ques’independitzaren dues vegades, dues, d’España (ja s’encaparren!) i,sorprenentment, mai no van demanar el reingrés.

Però no només es tracta de diversitats ètniques, als nostres àmbitses redueix també la diferència cultural i idiosincràtica de classe,alhora que augmenten o es mantenen en una proporció semblant lesdesigualtats econòmiques. Els nens subproletaris –humiliats– treuendel seu carnet d’identitat la qualificació del seu treball per asubstituir-la per la d’estudiant. Des que comencen a avergonyir-se dela seva ignorància menyspreen també la cultura (característica petit-burgesa que van adquirir de sobte per mimesi). Si els subproletariss’aburgesaren, els burgesos, paral·lelament, es van subproletaritzar.La cultura que ells produeixen, tot i ser de caràcter tecnològic iestrictament pragmàtic, impedeix el desenvolupament de l’home anticque encara existeix dins seu. (Escrits corsaris, Pier Paolo Pasolini).

Fins aquí un cop d‘ull a alguns tabús d’aquesta hora i lloc, dut aterme per un subjecte que refusa els eufemismes delicats quepoguessin correspondre-li (discapacitat, com a tal), i que adoptasense filigranes les formes descrites pel llenguatge tradicional, valle-inclanesc, amb el terme exacte: conclusió fatigada.

399

El tabúafectiu

Llicenciat en Biologia i Medicina i Cirurgia per laUniversitat de Santiago de Compostel·la. Des del 1989 viu itreballa a Brussel·les on du a terme la seva activitat profes-sional Des del 1990 escriu i publica regularment en gallec.

Títols publicats, llibres individuals: “Ártico e outrosmares” (Edicións positivas, narrativa breu, 1990, Premio de laCrítica Española de narrativa. Hi ha traducció portuguesa,1998, s’està traduint al francès); “Diarios dun nómada”(Edicións positivas, diaris, 1993); “Ringside” (Sotelo BlancoEdicións, contes, 1994); “Contornos: Apuntes de filosofíanatural” (Edicións Xerais de Galicia, microassaigs, 1995);

“O Paso do Noroeste” (Sotelo Blanco Edicións, novel·la, 1996; PremioGarcia Barros de novel·la,); “Mundiños” (Edicións Xerais de Galícia,microassaigs, 1997); “Malaria sentimental” (Sotelo Blanco Edicións,novel·la, 1999); “Manual de Instruccións” (Edicións Xerais de Galicia,microassaigs, 1999); “Papaventos” (Edicións Xerais de Galícia, novel·la,2001, hi ha traducció portuguesa, 2003 a Deriva Edicións); “Nos dominiosde Leviatán” (Col·lecció “Tambo” de la Deputación de Pontevedra, poesia,2001); “O ladrón de esperma” (Edicións Xerais de Galícia, contes, 2001,Premio Café Dublín de narrativa); “Os ciclos do bambú” (EditorialGalaxia, contes, 2003, s’està traduint al portuguès per Deriva edicións );“Glosarios” (Edicións Espiral Maior, poesia, 2004) i “O Espello i elDragón” (Edicións Xerais de Galícia, literatura infantil, 2004).

Traduccions del francès (en col·laboració): “Mon valet et moi”i “Cytomegalovirus” d’Hervé Guivert; “Le Periple de Baldassare”,d’Amin Maalouf.

Traduccions de l’anglès: “Typhoon”, de Joseph Conrad; “Ulysses”, de James Joyce (en col·laboració)

Llibres col·lectius: “Manual e escolma do relato galego”; “Berraliberdade”; “Narradores de cine” ; “Unha liña no ceo” ; “Minirrelatos” ;“Galicia a través do espello” ; “Materia prima” ; “Na radio”; “Sempremar:cultura contra a burla negra” , “Olladas Oceánicas na ArteContemporánea” i “No País de Nunca Máis” .

Xav

ier

Qu

eip

o

401



Presentació

Quan em van proposar el tema d’aquesta dissertació el primer quevaig pensar és que parlaria exclusivament de l’incest com a tabúuniversal, dels seus orígens i explicacions varies i que, partint deFreud, caminaria de la mà dels antropòlegs més reconeguts com araMalinowski, Levi-Strauss o Marvin Harris. Va ser a finals de lasetmana passada, llegint el diari en una cafeteria de Brussel·les quanvaig fer una ullada a les noticies internacionals i a un congrés sobrela Sida celebrat recentment a Toronto. Aleshores vaig relacionar lamalaltia amb un parell de tabús, el de l’ús del preservatiu, encaravigent en alguns llocs d’Àfrica com l’illa de Zanzíbar o el tabú del’homosexualitat, que tot i les modificacions legislatives que hantingut lloc en diversos estats, suposadament a l’Estat Espanyol,continua vigent en la nostra societat occidental i en altres societatsmés o menys properes al nostre sistema de valors. Vigent en la moraldoble, en la hipocresia, en les frases fetes, en l’agressivitat tantesvegades sentida. Vaig pensar, aleshores, que no s’esperava de mi unalliçó d’antropologia cultural, sinó, potser, alguna cosa més literària,ja que d’una reunió de escriptors es tractava i no d’un d’aquestssimposis umbilicals, d’antropologia o de botànica, de teoria de cordeso de nanotecnologia. En arribar a casa –plovia i això sempre ajuda-vaig escriure aquestes notes potser una mica inconnexes, productede la reflexió inicial sobre un dels tabús moderns, la lepra de la fidel segle XX. Així vaig anar tirant d’un fil fins a trobar el centre delLaberint. Ara estic aquí, escrivint, fent-me preguntes a mi mateix,a l’espera de Godot, a l’espera de trobar el fil d’Ariadna.

El tabú iles relacións

Xavier Queipo

402

Classificació (hipotètica) dels tabús de relació

La meva formació científica opta en aquestes ocasions per començarla sembra de llavors i intento establir una classificació, un guióinicial, una divisió en classes o tipologies que m’ajudi a avançar.Després, el segueixo al peu de la lletra o exploro altres vies, seguintcamins no sempre encertats, entrant en una espiral de causalitats omagnificant un punt per oblidar altres. la classificació em dónaseguretat per començar, encara que sigui, com en aquest cas, unaclassificació empírica i de collita pròpia, que podria ser desarmadaper qualsevol acadèmic que tingui les ciències socials com adisciplina privilegiada. Molts, sinó tots aquests tipus de tabús tenena veure amb la religió, amb la idea de tòtem, de negació o ofensa alsagrat, alguns directa i altres indirectament, a través de creencesempíriques relatives a la supervivència i continuïtat de la espècie oa la descripció del sexe com a persecució o possessió.

Proposo, doncs, la següent classificació, que em servirà de guió:

• De plano espiritual: la relació amb Déu i amb els avantpassats • D’iniciació: el contacte físic i les paraules que no es pronuncien• De línia parental: Incest de 1er. i 2on. grau• De nombre: més de dos, ruptura del tabú• De lloc: al llit de casa, al llit dels pares, als llocs sagrats, a la mar…• D’espècie: animals, vampirs, homes-llop, posseïts…• De temps: en la quarantena del postpart, a les festes de guardar

vigília i abstinència, en l‘edat prepúber o entre individus d’edatsmolt dissimiles.

Em permetreu un variat registre segons els capítols, entrel’experiència personal, quan aquesta pot ser expressada sense rubor,la reflexió en veu alta basada en lectures o observacions pròpies ola recreació fantàstica seguint el meu instint bàsic d’escriptor.

Tabú de pla espiritual: la relació amb Déu i amb els avantpassats

La relació mística és sempre mirada amb sospita o com a unaheretgia segons els casos. La unió mística està en moltes ocasionspròxima a la sexualitat i molt en particular a l’orgasme, i la negaciódel tabú és sempre la primera reacció. En certes religions no éspossible pronunciar el nom del Déu, doncs s’entén com un excésd’intimitat, com una negació del tòtem, que està en l’origen del tabúcom ens ensenyen els antropòlegs.

403

Pensant en el cinema, qui no veu en la possessió d’un cos per undimoni, com en el cas del film “The exorcist”, la ruptura del tabúelemental, o del respecte al tòtem, per negació d’ell mateix, peraliança amb el seu contrari, el qual li dóna sentit i alhora li negasubmissió.

La relació amb els esperits, amb els avantpassats té unaimportància capdal en les manifestacions religioses orientals,aquelles lligades al budisme o al taoisme, on se les ret respecte comsi de divinitats es tractés. També té lloc en la nostra societat. Lameva relació amb els avantpassats, el nom dels quals estavaescombrat de la memòria familiar, constituïa un tipus molt especialde prohibició i reafirmava la meva consciència de nen interrogadori inconformista. S’havia de parlar de tot, fer esment de tots elsmembres del clan i, si així no es feia, explicar-ne les raons, perquèd’una altra manera se’ls condemnava al doble ostracisme de la morti de l’oblit. Això no entrava en el meu cap. Amb els anys vaig saberque no es parlava d’elles perquè havien mort per la seva pròpia mà(el tabú del suïcidi, de la violència extrema, de la negació del’esperança, de la negació del sagrat) o havien emigrat per a notornar, expulsats del clan o de la família pel seu comportament o lesseves idees (La Guerra Civil i la seva ressaca de silencis), que havienmort a les muntanyes assetjats com llops (la guerrilla i el tabú de lafractura familiar), silenciats pel seu sofriment indicible (morts demalalties vergonyoses o desconegudes, després d’una estada alstròpics). La transgressió serà contar les seves vides, recrear-les,donar-les nom i imatge amb la paraula escrita. Algun dia ho farem.Això espero.

Tabú de iniciació: contacte físic i tabú de les paraules

Si s’escau la primera memòria que tinc del prohibit fa esment deltacte i, ja més tard, a les paraules. A les coses o a les persones queno es podien tocar i a les paraules que no es podien pronunciar. Sónrecords tristes, de prohibicions incomprensibles, de majors que noraonaven, que repetien veritats com mantres salutífers. Les coseseren així des de sempre, des que el món era món i no es podien tocarels pobres o els malalts, els desconeguts en general i menys que resels gitanos, que en la meva infantesa era l’ètnia alternativa,l’estrangera a nosaltres, la que ens feia por. Hi havia paraules queno es podien pronunciar, que eren pecat o mostra de mala educació.Tots, suposo, vam passar per aquesta experiència incomprensible.Amb els anys vam aprendre la tècnica de l’eufemisme, de dir ambaltres paraules allò que no es podia pronunciar.

404

Tabú de línia parental: el cas de l’incest

L’incest constitueix allò que es podria anomenar un tabú universal.Levi-Strauss arriba a dir1 que la prohibició de l’incest és el pasfonamental pel el qual es fa el trànsit entre la naturalesa i la cultura. Hi ha qui pensa2 que les societats escolliran el tabú de l’incest comuna estratègia per incrementar les seves possibilitats de super-vivència. Incest i exogàmia tindrien així una raó concomitantjustificada pel que en genètica de poblacions es coneix com el “vigorde l’híbrid”.

Hi ha qui sosté3, en contra del que va suggerir Freud , que lespulsions sexuals entre individus que creixeran junts són menors.Westermack ve a dir que els humans aprenen les pulsions sexualscom agressives4, sent la agressivitat contraria a l’harmonia familiar.Conseqüència d’això és la primacia de l’exogàmia, d’ajuntar-se ambaquells als quals es combat, amb els qui estan fóra del clan o de lalínia parental.5

Hi ha autors que distingeixen entre incestos de primer grau, quanaquests es donen dins de la família nuclear i els de segon grau, quaninclouen la família completa amb la qual es va entrar en contacteper mitjà de la unió d’un dels membres de la família A amb la famíliaB (per exemple quan es donen relacions sexuals entre un individu ila dona del seu germà). Aquests casos d’incests de segon grau sónmenys universals com a tabús. Igualment en algunes societats lavídua està obligada a casar-se amb un germà del difunt.

Tabú de nombre

Així mateix en les societats on poliandria i polixinea es permeten(mai no són la norma, per raons econòmiques o d’equilibri numèric

1 Levi-Strauss, C; “Les structures élémentaires de la parenté”, Paris, Mouton,1967.

2 Arens, A; “The original sin: incest and its meaning”; Oxford University Press,1986.

3 Westermack E; Historie du mariage, Tome VI: Les théories de l’inceste, lesbases biologiques du mariage, trad. Fr., Paris, Payot, 1945.

4 No és infreqüent escoltar expressions que fan esment dels homes com acaçadors de dones i d’aquestes com a devoradores d’homes.

5 Resulta curiosa aquesta identificació entre sexe i violència. Els mestresjaponesos insisteixen en que els haikus es centren en la celebració del’harmonia de la naturalesa, desaconsellant que parlen de violència, incloent-hi l’amor com a una forma de violència.

405

entre els sexes) les relacions sexuals amb més d’una persona almateix temps no estan reconegudes com a naturals i es considerentabú. Que això no és natural sinó una convenció social ho il·lustrael fet que entre les fantasies sexuals de molts homes heterosexualshi ha fer l’amor amb dues dones a la vegada, d’aquí la proliferacióde films pornogràfics que recreen aquest desig reprimit o lafreqüència amb la qual es demanden aquests serveis dobles a lescases de prostitució. És curiosament en algunes parelles homosexualsmasculines (no tinc notícia que això es doni entre dones i sí que télloc dins les parelles heterosexuals, però en menor proporció) on esprodueix una transgressió doble, una ruptura radical amb el tabú.És en la pràctica dels trios. En comtes d’afrontar cadascú la“infidelitat” pel seu costat (entesa com a ruptura d’un pacte delleialtat) els dos membres de la parella surten a lligar plegats,compartint l’experiència amb un tercer.

Entre els records que tinc del meu període d’iniciació sexual al’aldea, hi ha la pràctica de la masturbació en grup. Bé que cadascúho feia al seu cantó, formant un cercle amb els altres nois, no estavapermès, sota pena de lapidació i posterior ostracisme, tenir contactetàctil amb ningú dels altres companys de cerimònia. Una transgressiódel tabú, doble també, atès que les prediques de l’església prometienl’infern i la degradació de la salut para aquells que es lliuressin apràctiques semblants (tabú de la masturbació, de l’hedonisme, delbalafiament de la sement reservada per a la procreació) i alhora esfeia en públic (tabú de l’exposició, de l’exhibicionisme), tot i que fospracticada en grups reduïts i units per llaços de pertinença a unacomunitat més o menys tancada (el clan). S’ha de dir que no era unatransgressió conscient, sinó una iniciació en la sexualitat queintentava integrar en l’edat adolescent els membres menys ràpidsdel grup o que com tantes vegades passa amb els homes, establiauna component de rivalitat entre els joves (rivalitat errada, doncses tractava d’aconseguir l’emissió de la sement en el mínim tempspossible, que l’experiència acumulada demostra que és el menysplaent).

Tabú de lloc

Suposo que el llistat de llocs tindrà molt a veure amb la cultura i lescircumstàncies de cadascú, però vull relatar amb brevetat algunesexperiències pròpies, més resultat d’un feeling, d’una percepció, qued’un costum après. Potser va ser això, una percepció, o el resultatd’algunes imatges captades al cinema o rescatades de la memòriad’algun comentari escoltat en alguna part i que es va instaurar als

406

laberints elèctrics de la memòria. Allò cert és que la primera vegadaque vaig fer l’amor a casa dels meus pares (ells no ho van saber mai)en comptes de fer servir el seu llit, que era més ample i més adequatper a jocs gimnàstics, em vaig conformar amb el meu catre, molt mésreduït en les seves dimensions. Hi havia un tabú, una consideraciódel lloc com a sagrat, com a imatge paradoxal del tòtem estimat iodiat (tots passem per aquests moments d’amor/odi parental). Ambel temps, aquest tabú es va estendre, per cert, al llit de la parella.

En el mateix sentit, de seguida vaig entendre que fer l’amor enllocs sagrats era també tabú, fossin aquests els de la religió dominantal meu entorn, en un monument megalític, o en la forest sagrada deKolotialá, a l’Àfrica central6.

Quan les circumstàncies de la vida em van portar a viure llarguestemporades a la mar vaig aprendre a deixar oberta la porta de lacabina per evitar la sospita de que alguna cosa prohibida tenia llocdarrere la porta.

Tabú d’espècie

Qui no va sospitar alguna vegada que algun tipus d’animal decompanyia compartia amb el seu home o dona alguna cosa més queuna tendra amistat, que s’havien convertit en parcers sexuals. Quillegint un clàssic com Dràcula, de Bram Stocker o un llibre de lasaga d’Anne Rice, o mirant un film de vampirs, potser el paradigmacontemporani sigui “Interview with a vampire”, basat en un llibrede la pròpia Anne Rice, no va pensar també en la transgressió de lanorma, en la ruptura del tabú, quan s’insinuaven relacions entre elssenyors de la nit i els objectes del seu desig, fossin aquests del mateixo d’un altre sexe, i seguint amb el cinema, “La Belle et la Bête”, deJean Cocteau es revela com un film transgressor, de la mateixamanera que ho és Nacked Lunch, aquest film de culte construït apartir d’un desassossegant relat de William S. Burroughs, membrede la “beat generation”.

Els casos en la literatura i en el cinema són ben abundants, algunsmés explícits que altres, però tots reveladors de l’interès i del misterique hi ha a l’entorn de les relacions entre espècies, conegudes en elregne animal on es dóna el cas d’hibridació entre espècies o a lesfantasies de la ciència ficció on són freqüents les referències a la unió

6 Perrigault, Jean ; L’enfer des noires (cannibalisme et fétichisme dans la brousse);Nouvelle librairie française, Paris, 1932.

407

entre espècies de planetes i galàxies diferents, com així sembla passaren la saga d’Star Trek.

Tabú de temps

El temps, entès en la seva vessant doble d’edat o de període especialen la vida del jo, del subjecte. Són ben coneguts els costums que esdonen en la nostra cultura, però també en altres, de la negació deles relacions de parella durant el postpart o quarantena que les donespateixen després de donar a llum. En certes cultures, es mantéd’alguna manera el tabú però es permet la transgressió per l’home,que pot tenir relacions amb altres dones quan la seva parella estàen quarantena. Si de prohibició específica de temps o d’estacióparlem, la Església catòlica està també en l’origen de la prohibicióde mantenir relacions sexuals durant la Quaresma i encara en altresfestivitats de l’any religiós.

El sexe abans de l’edat que diuen de consentiment està totalmentvedat per no natural i potencialment traumàtic. No són infreqüentsles transgressions parcials d’aquesta norma com un cert tipus derelacions eròtiques entre els nens i els seus instructors (masculins ofemenins). No són infreqüents, tampoc, les experiències eròtiquesentre criatures del mateix clan, quan juguen entre cosins idescobreixen així un cert grau d’excitació i unes harmoniesincipients de les pulsions de la libido. I si s’escau un dels tabús mésuniversals, la relació d’adults amb nens, consentida d’alguna maneradins del nucli familiar (les relacions incestuoses es mantenen moltesvegades ocultes en el si de la família) i repudiada com a la més granaberració que pugui existir quan té lloc fora de la família.

En l’edat adulta, el sexe entre una dona en edat no reproductivai un home jove és considerat tabú per moltes cultures, entre elles lanostra. L’explicació biològica estaria en la por de la població a perdreun reproductor que plantaria la seva sement en terreny erm.

La transgressió. L’exemple del mite recreat de Teseu i el laberint dels desigs

I si l’evolució de l’home com a espècie i com a individu no fos sinóla superació dels tabús, la negació del tòtem, la negació del sagrat,de l’intocable, de l’inexplicable? I si la funció de la literatura no fosuna altra que entendre el món, que explicar-lo? No estem tots, potser,en aquesta recerca constant? No és per això mateix, due to thatpermanent quest, que no podem viure sense escriure, sense intentarexplicar el món, el nostre i el dels altres, no és per això, due to that

408

permanent quest, que persistim en la recerca d’allò que Cortázaranomenava “El otro lado”?

L’altre costat estaria en la transgressió, del que es creu i del queno, del que ens intriga o ens provoca. De les tres transgressions queassenyalava Bataille7 (el propi pensament, l’erotisme i la mort)només una subsisteix amb tota la seva força. Blasfèmia, homose-xualitat, sadisme, masoquisme, incest i mort són transgressions re-lativament tolerades. L’únic que la burgesia no suporta és la ideaque el pensament pugui pensar sobre el pensament, que el llenguat-ge pugui parlar del llenguatge, que un autor no escrigui sobre algu-na cosa sinó que escrigui alguna com proposava Joyce.

Si el sagrat és la fusió amb el contrari, el Yin amb el Yang. El Yinprincipi de l’ombra, del fred, de la feminitat, que invita als éssers alrepòs, a la passivitat; el Yang, principi de la llum, de la calor, de lamasculinitat, els incita al desplegament d’energies, a l’activitat i,encara, a l’agressivitat. Abans de l’abolició definitiva dels contraris,només la transgressió crea el pas entre una esfera i l’altra.

El sadisme, per posar un exemple tan car a Severo Sarduy, undels meus autors oblidats favorits, seria l’afirmació, en el nivell dela pràctica, del dol. Amb la retòrica de la lligadura, l’agressivitatsàdica seria l’afirmació de l’altre com a pura passivitat, com a yinabsolut. La retòrica de la lligadura, del nus, del ritual i les posicionsmil vegades assajades, priven l‘altre i, per contrast, restitueixen alsàdic el seu total arbitri, el tornen a l’estat inicial del seu absolutpossible, l’alliberen, el “deslliguen”.

La idea era entrar al predi sempre lliscadís de la mitologia, quese suposa d’alguna manera l’origen dels tòtems i per tant dels seuscontraris, els tabús. Potser no hi ha mite més reconegut a l’Occidentque el del laberint de Creta, el de l’enfrontament entre l’heroi Teseui el vilà Minotaure. Al laberint es condensen diversos tabús. Anemper parts. Hi ha el de la relació d’homes amb animals, que no és sinóun cas particular de duplicitat, de negació d’unió dels contraris (labella i la bèstia), en aquest cas el bell i la bèstia. Hi ha al mateix tempsla negació de la unió dels iguals (l’heroi venjador, en aquest cas Teseui el mascle que trencarà el tabú de la violència amb l’assassinat, enaquest cas Minotaure). Hi ha també el tabú de la incomunicació quepateix Minotaure condemnat a l’ostracisme, a viure reclòs, a no ferservir un altre llenguatge que el seu bram ancestral. Així, la mitologiaes pot entendre com a origen d’alguns dels tabús gairebé universals:

7 Citat per Severo Sarduy a Escrito sobre un cuerpo, Obras completas, tomo II;ALLCA XX / Ediciones UNESCO, Madrid, 1999.

409

el del bestialisme, el de l’homosexualitat, el de l’assassinat, el del’exclusió que condemna els traïdors, els malalts, els empestats. Comcercar, desprès, el fil d’Ariadna que ens donarà la solució per a sortirvius i renovats del laberint? Com no cercar-lo? Potser el fil vermellés el fill de sang, el de les pulsions més primàries, el que ens vaallunyar de la nostra condició animal i ens acosta a la nostra condicióhumana.

Deixeu-me, doncs, que assagi una transgressió, que modifiqui lahistòria contada, que modifiqui el mite, que recreï el laberint tal icom jo ho veig, que no escapi a la temptació de crear el més grandels tabús, un món paral·lel.

(NOSTALGIA DEL) LABERINT; prosopoema

I. De l’esfera mitjana, com d’un cocoon germinal, sorgeix laimatge reflectida del Minotaure que, avorrida, s’acosta a les paretsdel laberint. Darrere de l’ombra apunta el cap poderós, de banyesmascles i mandíbules immenses, de morro prominent i orellesentremaliades. Després de la testa bovina, d’ur ancestral o dequimera sublim, es presenta el cos de sàtrapa il·lustrat, vestit ambles millors sedes portades de l’Orient, de qui esgrana en un racóla gelatina dels dies. Porta un rotlle de paper a les mans i d’ell vadeclamant mantres, sutres i sentències extretes dels tractats delsnou savis de Pèrsia.

II. De la muntanya de foc en que es convertirà el mont Ártabrodavalla per la Fraga de Robelle, entre faigs i pollancres, la prin-cesa Ariadna. Va camí dels jardins del Palau Inventat d’Iós, a larecerca del Laberint dels Secrets. Porta a les mans un full tenyitde vermell, que va desenrotllant en el trànsit accidentat per lesplanures, que del més alt del bosc porten fins a la vora del Riudels Adéus. En arribant, mira angoixada cap a totes bandes, a larecerca del Teseu venjador, qui amb brams de ràbia escrits a foci ferro en les paraules incendiàries del missatger, anunciarà laseva arribada imminent.

III. Obrint-se pas entre el brancatge que envaeix la canal del riu,arriba Teseu en una bassa de troncs. Guia amb habilitat la perxaa proa, mentre a popa un seu servent, Aleofane, sosté la canya deltimó, seguint en tot les instruccions del seu amo. Mira Teseu labella Ariadna, i els ulls injectats en sang semblen cremar l’aireque els separa. Brama amb fúria despertant salamandres i

410

granotes, fent fugir anguiles i tencavits, espantant oriols, lavan-deres i pardals. Jura contra tot i contra tots, cabdella amenacescom qui cabdella grans en un collar d’odis. Al capdavall, descénxipollejant en l’aigua. Posa un peu a la cascada i la terra tremola,violentada en els seus fonaments per la força immensa del tità.

IV. Del laberint sorgeix un crit de resposta: inintel·ligible,quequejant, de gola obstruïda per flegmes i coàguls. A les ban-cades del Riu dels Adéus hi ha un silenci espès, de cruïlla demirades que espanten, de guspires de còdol contra còdol. Larodella en la mà esquerra, l’espasa refulgent en la dreta, Teseurebutja la rotllana que Ariadna li acosta. Amb brusquedat milvegades assajada li estira dels cabells i la llança contra les arenesde la ribera. Del laberint arriba ara un crit horripilant, d’aireressonant en un paladar en ogiva. Ariadna, mirant partir Teseu,se’n resisteix amb maneres d’heroïna.

V. Col·locant l’elm i la celada, protegits els canells pels braçaletsde plata, que com a talismà li havien regalat uns mags d’Anatòlia,d’espasa i coratge armat, Teseu penetra els corredors del Laberintdels Secrets. Ariadna, una vegada més, implora que li accepti larotllana, que li ha de donar la clau de la sortida. Teseu la rebutjarenovant els insults a la jove, qui no entén el què passa: Qui ésaquell Teseu tan estrany, què vol, què va voler, què voldrà, canviarla història que tantes vegades li van explicar les sàvies que vanparlar del seu destí de portadora del fil?

VI. Mentrestant, Minotaure s’asseu al terra agarrant-se la gola,que sagna a borbolls. S’escolten passes que avancen en l’enllosat.Un ser alat, un peng o un au de roc, de potes lancinants i bec corbi immens, aixeca el vol entre centenars d’aus insistents, queomplen l’aire amb soroll de gralles i confusió de vols i de plomes.A sota, a les eures, algú, potser la Serp de les Fonts del Destí, vaanar deixant senyals que conduiran els passos de Teseu fins al’interior de l’esfera, on es refugia Minotaure, quimera sublim.

VII. Una fita en la història no contada dels herois i els titans.No més vertader el que succeeix, portat per la pietat ancestraldels elegits, Teseu acut en ajuda de Minotaure, a qui aquest repentre sanglots i carícies. Al defora, al Bosc de Robelle, als jardinsdel Palau Inventat d’Iós, rebutjada per tots i perduda en la in-comprensió i en la saudade del que no va succeir mai, Ariadnaperd el gust per la vida i, atònita, comença a recitar cantigues

411

de joves i d’escola. Al Laberint dels Secrets, sorgeix per fi l’a-mor entre els estranys, de races i d’estirps tan dispars. La histò-ria giravolta sobre ella mateixa i no és com l’explicaren, sinódistinta.

Fins aquí una petita transgressió del mite del laberint, onassassinat (l’au que ataca a Minotaure), bestialisme (amor eròticentre home i bou), violència (Teseu rebutjant Ariadna), homo-sexualitat (carícies entre Teseu i Minotaure), existència d’unaquimera (entesa com a collatge animal), esborren les convencions iexpandeixen les fronteres de la llibertat individual.

Haureu comprovat fins aquí que en moltes ocasions he evitatreferències explícites als òrgans sexuals, a situacions específiques,entrant el menys possible en la descripció de termes considerats tabú,paraules que no s’han de pronunciar si volem mantenir les formes.Aquestes paraules tabú, que existeixen, que corresponen a unarealitat, que expressen tantes vegades un desig, van ser suprimidesvoluntàriament, potser d’una manera una mica forçada, pereufemismes, aquest dur aprenentatge de la llengua hipòcrita(parafrasejant a Levi-Strauss el trànsit entre la naturalesa i lacultura).

Arribats en aquest punt em vaig adonar de sobte que haviaoblidat alguns tabús de relació ben coneguts de tots: la profanacióde cadàvers, la tortura, el voyeurisme, molt en particular aquell quefa esment de l’observació de l’acte sexual entre els pròxims, i tambéaquells de relació amb un mateix com la esquizofrènia. La mevaintenció no era totalitzant (citar-los tots, definir l’univers perextensió) sinó tractar d’entendre’ls, de definir classes i categories,aportant alguns exemples paradigmàtics (definir, potser, l’universper comprensió). No sé si ho he aconseguit.

Per la meva part res més, m’acomiado amb el desig que, si aixíels ve de gust, transgredeixin els seus tabús i siguin feliços i diferents.Moltes gràcies.

413

El tabúestètic

Isid

ro N

ovo

D’ascendència marinera, Isidro Novo va néixer aLugo a mitjans del segle passat el dia del patró al’hora de l’inici de la revetlla. Amb alguns parèntesis,sempre ha viscut en la seva ciutat de naixement, onva estudiar fins que el van deixar, i on va dur a termeels més diversos treballs: venedor de llibres, viatjantde productes alimentaris, administratiu, taverner…

El seu balbucejar en l’escriptura és en idiomacastellà, però quan pren consciència de la pròpiaidentitat, el gallec es converteix en la seva únicallengua voluntària. Teaza de brétema, publicat en lacol·lecció O Barco de Vapor el 94 va ser la sevaprimera publicació individual. Li van seguir elwestern còmic Por unha presa de machacantes i elmateix any sortirien d’impremta també Carne deCan, un grup de vuit relats de caràcter dramàtic i elllibre de poemes Dende unha nada núa. Dos anys méstard, el 99, apareix Antollos de Eimarmena, també denarrativa curta i després d’un espai de quatre anyssense publicar, sortiran, consecutivament, lesnovel·les: Súa de si, Rosa lenta i Un escuro rumortralo silencio.

Ha publicat també dues guies orientatives perlibar vi artesanal a la seva ciutat (Guía do beberciolugués -92 e 95). Forma part del col·lectiu CírculosLíticos i amb ell ha participat en els espectaclesreivindicatius : Viva Palestina! i A maré das negrasondas.

415

A recer del tema que se’m proposa diré que mentre escric això Galíciaestà patint una terrorífica onada d’incendis intencionats i criminalscom no se’n recordava en temps propers i és per això que em re-sultaria difícil d’escriure ara una apologia del foc. També consi-deraria de molt mal gust que algú m’expliqués un acudit en el qualles protagonistes fossin les flames. Transitòriament el foc per ami, des del punt de vista mirífic, és tabú com a tema. Estèticamentem resulta avui per avui inacceptable. Però, deslligant-me ja de lameva persona, allò cert és que ni tan sols es fa necessari que facide mitjancer un dolor o un trauma, per a què pugui considerar-seingrat, incòmode o simplement inoportú un determinat assumpte.Les primeres paraules del preludi del seu llibre O segredo do hu-mor, del filòsof luguès Ceastino Fernández de la Vega, són per feraquesta pregunta: “¿Es pot parlar de l’humor?” I després de fer-laexplica que: “… no tots miren amb simpatia, en la nostra època desuperstició “cientificista”, els temes i indagacions desinteressadesi, aparentment, estèrils.”

No seria necessària cap raó aparentment transcendent perquè enl’escriptura s’imposés en un determinat moment una tendència queamagués d’altres; les modes literàries són, quan res no ho impedeix,com qualsevol altra moda i així Ricardo Carvalho Calero durant elsvuitanta, al temps de fer un comentari de la novel·la Amantia de MªXosé Queizán, deia que aleshores a Galícia estava de moda lanovel·la històrica i no l’autarquia literària. Tot allò que no fosHerodot passava desapercebut o era poc menys que invisible en elterreny narratiu. Però en el moment en que el savi Cilistro es feiala pregunta amb la qual obria el seu llibre, sí havia a Galícia i en totl’estat una situació en la que encara cabia poc marge de maniobraen el terreny polític per a una ment progressista si no es volia quedarcallat i assumir l’expressió de les pròpies idees com a una cosaprohibida. L’any anterior a la sortida de l’assaig del lugués, va veure

Oscuritats d’en nelso

Isidro Novo

416

la llum el poemari de Celso Emilio Ferreiro Llarga noite de pedra,un títol per ell mateix emblemàtic que també suggereix amb claredatl’època. El tabú aleshores era moltes vegades la pròpia estètica. Eraa punt de produir-se una literatura fortuïta –poesia sobre tot– en laqual era supèrflua la recerca de la bellesa subjectiva, doncs esconsiderava que era el moment de lluitar per una única bellesapossible comú a tots, per l’única bellesa a la que era legítim aspirar;es lluitava per la Llibertat. Es buscava en aquesta època la eficàciapersuasiva, una escriptura que es comportés, pel que fa a la tècnicad’emissió, a la manera de l’oratòria. Va ser allò que en el seu dia esva dir social-realisme, encara que hi ha autors que més s’estimendenominar-lo social-romanticisme. Afortunadament, passadaaquesta fase de forçada penombra, la literatura gallega va recuperarla seva brillantor i potser per saturació va haver una llarga èpocaen la qual la literatura de la nostra terra va aixecar la bandera del’íntim i de l’existencial, tot convertint en tabú aquella que tant detemps havia portat per necessitat. Avui en dia és temps de revisar-la amb pausa, doncs tot i l’absència d’imatges i jocs literaris que perla seva funció no n’eren propicis, no hi ha cap dubte que hi ha moltesobres dignes de relectura que emocionen tot i que els autorsestiguessin més preocupats per l’essència del seu missatge que de labellesa en la forma d’emetre’l. La veu ja citada de Celso Emilio seriaa més a més audible, però també van fer la seva aparició altres degent molt més jove en el món literari seguint aquest corrent social-realista per ell encapçalada, com ara Lois Diéguez, Margarida Ledo,Darío Xoán Cabana o l’heterònim ferrinià Heriberto Bens, per citaralguns dels que més sonaven en aquells temps.

Voldria aprofitar el pas per aquesta època de la nostra literaturaper apuntar un altre tipus de tabú, un altre tipus d’autocensuraestètica, que alguns autors feien en el terreny lingüístic. Unaautocensura que no era patrimoni d’aquest temps concret del qualparlo, sinó que va pertànyer a totes les generacions literàries queper escriure en una llengua menyspreada i també il·legal no vanpoder disposar de pautes normatives. És el fenomen conegut comhiperenxebrismo (hipergenuïsme). L’autor gallec, orgullós, digne,amant de la seva llengua, vol allunyar tant aquest amor seu de quiva voler exterminar-lo, que li costa admetre coincidències amb lallengua invasora i fuig d’ella com de la pesta. És qui per a dircadeirádego en lloc de catedrático o oficiña per oficina.Lingüísticament avui està considerat un vici, però jo crec que eraun rancor justificat.

Perquè es tractava d’un rancor que no era únicament fruitd’aquella quarantena maleïda que va tornar la nostra llengua,

417

recuperada no feia gaire, de nou a una situació precària, de nou alsmarges. Perquè, posats a parlar de tabús, no ho va ser en el mésample sentit de la paraula que la nostra llengua fos desterrada del’escriptura durant pràcticament tres segles? No ho va ser, parlantja en el pla merament estètic, que la majoria dels pocs texts en gallecque apareixen en aquesta nit plurisecular fos dins d’obres escritesen castellà, per a ridiculitzar-lo i fer riure a compte d’ell, posatsempre en boca de gents humils i ignorants? Potser als autorsd’aquestes bromes literàries se’ls hauria de preguntar si no era mésridícul i servil el seu vassallatge a una cultura i a una llengua que lihavia estat imposada per la força. Segurament el més digne que hiha d’aquest temps d’obscuritat siguin els treballs dels frares beneïtsFeijoo, Sarmiento i Sobreira, transeünts els tres del segle divuit.

És veritat que la història literària del segle següent pot omplir desatisfacció a qualsevol que, a més a més de ser-lo de la nostrallengua, sigui amant de la justícia i de la igualtat. Perquè no solamentes recupera la nostra literatura escrita, sinó que la personalitat mésimportant i representativa d’aquesta recuperació resulta ser unadona. Amb la qual cosa són dos tabús plegats. Reapareix la literaturai apareix la dona com a agent actiu de la mateixa, com a productorade creació. de la sensible mà de Rosalía, reapareix la nostra llenguaescrita amb la millor estilista possible per a realçar la seva bellesa.

De totes maneres seria injust no citar altres noms que també vananar guanyant llums en el camí, encara que no arribessin al nivellde l’autora de Cantares Gallegos. En aquest Rexurdimento van tenirtambé a veure, entre altres, Xoán Manuel Pintels, autor d’un llibredel qual paga la pena reproduir el títol per ser potser el més llarg dela literatura gallega, doncs diu així: La gaita gallega tocada pel gaiterés a dir Carta de Cristus per anar aprenent a llegir, escriure i parlarbé la llengua gallega i encara més, Pastor Diaz, encara que fos ambuna petita contribució, el reconegut poeta Francisco Añón, AlbertoCamino Sigüer i els seus germans, Diaz Robas, López de la Vega icom no, Benito Vicceto i Manuel Murguía, que tant van treballar perGalícia, tot i que en gallec no van escriure més que una minúsculapart de les seves obres. Del primer solament són conegudes en elnostre idioma les composicions poètiques A balada dos Montenegrels,A cantiga dos borboriñels i O soño duna noite de verao i del segonúnicament se li coneix en l’idioma que estimava i defensava el texttitulat Nena de les soidades. D’aquest temps en el que el nom deRosalía és el que més sona encara de tota la plèiade, no es podenoblidar noms que tant de lustre continuen donant a les nostres lletrescom ara Pondal i Curros, però, també, Marcial Valladares, LópezFerreiro, Xesús Rodríguez López, Manuel Lois Vázquez i sense cap

418

mena de dubte Valentín Lamas Carvajal, creador d’O tío Marcelsde la Portela, el primer diari escrit íntegrament en gallec.

Però si m’animo a deixar constància d’aquesta doble ruptura,també vull apuntar que encara queden coses que s’haurien d’anarvencent amb el pas del temps. Durant tot el segle XIX és tabúescriure narració en gallec, si no és que aquesta s’ocupa d’assumptesde caràcter folklòric i fins i tot, per a històries d’inspiració gallega,si es tracta de relats de dilatada extensió. La pròpia Rosalía serveixper donar fe d’aquesta asseveració i és així que, per posar dosexemples, La hija do mar o El caballero de las botas azuas, com elstítols indiquen, estan escrits en l’idioma de Cervantes, no en eld’Esquío. Són una excepció la novel·la de Marcial Valladares ambla seva Maxina o a filla espuria i també la del clergue Antonio LópezFerreiro titulada A Tecedeira de Bonaval.

I per enllaçar això que acabo de dir amb el present i donar fil ales meves paraules, voldria parlar aquí d’un curiós tabú habitant avuide la nostra literatura. Un tabú que no existeix en l’escriptura poèticai sí existeix en la narrativa: Es tracta de l’erotisme. Té lloc en la nostraterra una curiosa circumstància; en la poesia és admesa i fins i tot,en molts casos, merescudament elogiada ( tenim, per citar-ne alguns,els noms de Yolanda Castaño, Olga Novo o Claudio Rodríguez Fer),mentre que les poques obres de narrativa que surten, resulten pocpromocionades i mínimament publicitades, independentment de laseva qualitat literària. No és, però, la causa d’aquesta falta d’atencióla manca de texts sobre el tema –es pot dir que és un terreny vergeen la nostra literatura– i tampoc sembla que hagi desinterès cap algènere per part dels lectors. Es fan pocs comentaris al respecte, peròla majoria dels que s’escolten van pel camí de considerar innecessàrial’existència d’una narrativa eròtica, i es justifica aquesta afirmaciódient que l’expressió literària de l’erotisme va anar integrant-se enla narrativa general, passant a formar part, com un component més,de les col·leccions literàries no acotades específicament al gènereeròtic. No tinc gens clar que aquestes obres de narrativa generalassumeixin el fet eròtic en tota la seva dimensió. Normalment acullenalguna escena de sexe, que en un percentatge molt escàs podenresultar eròtiques. La meva pregunta és, per què poesia sí i narrativano? Potser perquè la primera és més subtil i inabastable? Però, deser així, per què la segona és qui de contorbar fins aquest punt? Estracta d’un tabú purament estètic o hi ha al darrere algun atavismereligiós, conscient o inconscient que li dóna impuls? M’agradaria quealgun dia hom em donés una resposta convincent al respecte.

421

Contescontra-tabú

Mar

ilar

Ale

ixan

dre

Vaig créixer als marges entre dos continents i alstres anys vaig aprendre a contar (wahit, tnayn,trata, arb’a, xamsa) en àrab, d’un home que venia avendre ous a la casa a la ciutat de Ceuta. Contar, leshistòries que li explicava als meus germans quanvolia que fessin alguna cosa per mi. Vaig aprendre aescriure redactant pamflets per a revistesclandestines, que eren les més interessants en eltemps en que jo estudiava biologia a Madrid. Aratreballo a la universitat de Santiago deCompostel·la, potser l’única ciutat on hi ha unacatedral construïda sobre la tomba d’un predicadordecapitat per heretge, com vaig explicar a Tránsitodos Gramáticos (1993). Tinc altre peu a Cee, a laCosta da Morte, on vaig situar els relats de Lobosnas illas (1996), històries infantils com A vaca deFisterra (2003) o els poemes de Desmentindo aprimavera (2003) i d’Abecedario de árbores (2006).Els meus llibres assoliren diversos premis, entre ellsl’Esquío per Catálogo de Velenos (1999), el Xerais iel San Clemente de novel·la per Teoría do Caos(2001), i dos de literatura infantil i juvenil, elLazarillo per A Banda sen Futuro (1999), el Merlíni el de la Crítica de Galícia per A expedición doPacífico (1994) o la llista White Raven per Paxarosde Papel (2001). Rúa Carbón (2005) és la mevaúltima novel·la publicada.

423

Diuen que aquest ha estat un any de fam, però jo, des que vaignéixer, no en recordo cap d’abundància. En el passat va haver collitesmolt dolentes. Al tros de terra que va esmatissar el Jacint treballantsense descans, disputant-li el sementici a les gatoses, va arribar elsègol banyut i la pesta s’ho va emportar tot. Sembra sègol, deia elseu pare, menjaràs pa negre, que una altra cosa no creix en aquestaterra roïna, el blat no suportarà l’hivern. També nosaltres som gentde sègol. En perdre la collita, el Jacint es va empipar, va marxar aterra estranya a la recerca de feina i mai més no en vam tenirnotícies. És així, filla meva, els homes marxen i nosaltres patiml’hivern. Jo, prenyada de nou, tot i trobar-me alletant la Saludina,volia desfer-me de tu amb la pesta del sègol, vaig recollir una presade banyes morades, les vaig portar durant dies a la butxaca deldavantal sense decidir-me a fer-les servir. De les tres flors del sègolnomés en surten dues, la tercera avorta. Tal vegada hagués estat elmillor. No hauríem arribat a això.

Com saber si se te va emportar la febre o la gana? Et tremolavael cos, et cremaven les temples. I la gana ensenyorint-se de la casa.No tenia prou llet per a la Saludina i éreu dues. Per menjar, castanyessomalles mentre duraren, patates velles, primer les peles. Desprésallò que trobava a la muntanya o als erms, veça, ortigues bullides.Fa tres dies que la Carme, la veïna, em va donar un nap mig menjatpels cucs. Fa dos, aixecant-me al bell mig de la nit, li vaig robar unou del galliner, li vaig fer un forat per dalt i un altre per sota, me’lvaig cruspir cru. Vaig llançar la closca al foc abans de pensar amenjar-me-la, seca dóna força a la llet. Ahir, no-res. A la nit somiavaamb un tros de pa de sègol. Com podia tenir llet si ni la sang em

Jo era la gana

Marilar Aleixandre

424

corria ja per les venes. La gana, rosegant-me des de les entranyes,anava ocupant el seu lloc. Tota jo com una foguera cremant enflamarades de gana.

Amb el sol naixent cercava aigua fresca, et banyava el cosset perespantar aquelles febres. I de cop un estremiment que fa oscil·lar elteu cos, una fredor. Et quedes rígid als meus braços. Et demano acrits. Cosme! Cosme! Intento embolicar-te amb una cinta inútil, elnom a penes pronunciat. La nena cridava. Ella havia sentit la mortsotjant per les escletxes de les taules. Jo no. I ara impotent, el teucos als braços, meu granet de sègol. Vaig cobrir les teves mans depetons, llepant dels ditets la suor de la darrera febre. Vaig ficar elsteus dits sota la llengua, per a restituir-les la calor. Després, no sécom, em vaig trobar escopint els ossets. gaudint dels braços, de lesespatlles. Combregant amb la teva carn, amb la meva carn. Cosme!Cosme! Sense aturar-me. Cruspint-me el meu ou. La teva carn querecorre el camí de tornada al meu ventre, la teva sang vessant-se enla meva sang, conjurant la mort. El teu nom un calfred entre els ulls.Bilis i cendres sota la llengua. Els ossos, els vaig embolicar en undrap nou, soterrats sota el server.

La Saludina ha deixat de plorar. De demà en vuit dies farà unany. Si arribem. En alletar-la les seves dentetes em mosseguen elmugró del pit, com feia el Jacint fa temps. Mossega, nena meva, nenmeu, més fort. Em puja de nou la llet, barrejada amb sang o ambllàgrimes. Mossega, mossega més fort.

427

Contescontra-tabú

És Chairego i fill de chairegos. Nascut a Rábade (Lugo), el 5dábril de 1946. Quan va complir set mesos es mudaren alpoble natal de la seva mare, Castro de Ribeiras -essent elpare de Xermar(Cospeito)- i hi va començar a anar al’escola. En la seva adolescència se’n van anar a viure amb lafamília a A Coruña. Hi realitzarà el batxillerat i estudis demagisteri, però sense perdre mai la relació amb el poble natalde Terra Cha. Va exercir de professor a diversos instituts itambé vuit anys a l’educació preescolar. Sempre ha participaten els moviments de renovació pedagògica. Va participar alConsell de Redacció de la Revista Galega de Educación.

Ha escrit llibres de text i assaigs didàctics i pedagògics.També ha estat actor i director de teatre. Ha treballat setanys a Radio Nacional de España a Galícia, com a guionista idirector de molts programes. També ha escrit i dirigittreballs de video i televisió. Ha donat cursos per estudiants,sobre la utilització didàctica dels dos mitjans de comunicacióesmentats.

Va participar en la creació de la “Asociación Galega do Libro Infantile Xuvenil” (GALIX), sent membre de la direcció durant cinc anys, dosdels quals com a president. També ha esta columnista a la premsa. Haguanyat els següents premis literaris:

El premi “Feira do Libro de A Coruña, 1989”, al conjunt de la sevaobra narrativa. Premi “Emilia Pardo Bazán” del Ministeri dÉducació. Elpremi “Rañolas 1994”, a la millor obra de literatura infantil i juvenil. El“Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 1995”. “Honourl ListIBBY 1996”. “The White Ravens 1997”, de la Jugendbibliothet deMunich. Premi “Lecturas”, de la Asociación do Libro Infantil e Xuvenilde Galicia (GALIX) a lány 2004. Premi “The White Ravens 2005”, de laJugendbibliothet de Munich.

Xab

ier

P. D

oCam

po

429

Aquella era la prova de valentia imprescindible per ser admès algrup dels més grans, d’aquells que havien fet el pas personald’abandonar la infantesa sense esperar que fossin els adults qui elsatorguessin la categoria aparellada a tal trànsit. No sé ja quantesvegades em van fer la pregunta ritual i, com la meva resposta sempreva ser negativa, igual nombre de vegades em vaig veure rebutjat.

- Anem a banyar-nos al molí? –deia un–.- Puc anar amb tu? –preguntava jo–.Es giraven tots, i qui havia tingut la idea de banyar-se a la bassa

del molí s’avançava un pas i deixava anar amb solemnitat:- Tu li has vist els collons a Sant Miquel?- No –li vaig respondre amb una sinceritat que a mi mateix em

sorprenia–.- I així què vols… –rematava qui havia fet la gran pregunta obrint

els braços i aixecant les espatlles, com indicant la impossibilitatd’accedir al grup dels més grans mentre no donessis testimonid’haver vist els atributs masculins d’aquell arcàngel Sant Miquelque, situat al costat de l’epístola de l’església parroquial, aixecavaal cel el braç dret en el qual portava una espasa flamígera, mentreamb l’esquerre estès al front, assenyalava a uns imaginaris Adam iEva el camí de la sortida del paradís–.

Aquesta era la prova que s’havia de passar per entrar en aquestaltre edèn terrenal que és la confiança i la companyonia dels mésgrans. I era una prova molt dura perquè entrava en joc la mateixaànima. Acostar-se al sant i mirar per sota de les seves saies, nomésde pensar a fer-lo, embrutava la meva ànima amb una taca i, la sevaneteja, m’hauria de costar molt cara al confessionari. A aquestesalçades ja tenia jo prou experiència penitencial com per saber queel capellà m’acusaria de faltar al sisè, però de segur que seria mésfort el sacrilegi per tractar-se d’un ser celestial. Bé que ho sabia, queallò no s’havia de fer, un acte del qual no és precís que et recordenla prohibició expressament, ja se sap de sempre que un s’had’abstenir de fer tal cosa.

La prova

Xabier P. DoCampo

430

Però, al mateix temps, no n’hi havia un altre camí. Pensar a dirque sí, que els havia mirat sense haver-lo fet era un greu risc. Podiencomençar a fer preguntes de difícil resposta: I com son? Té els dosiguals? Per a quin costat carrega? Impossible, per aquest camím’enxamparien i seria pitjor. No hi havia cap altre remei que anara l’església, aixecar-li les vestimentes al sant i mirar-li l’entrecuix.Això o viure condemnat al parvulari fins a fer els dotze o els tretzeanys, com li passava al Celso da Mosqueira, que jugava amb lesnenes perquè encara no s’havia atrevit a passar la prova. Així quequalsevol cosa semblava millor que continuar en aquell infern delscagats que no gosaven aixecar-li les faldilles al sant.

El millor moment era abans del rosari, mentre el capellà encaraestava a la sagristia i les beates pujaven costa amunt movent el cosa un costat i a un altre.

Hi vaig entrar a poc a poc, caminant de puntetes. Encara que al’església no hi havia ningú, sentia el capellà remenant atuells darrerel’altar, a la sagristia, la qual cosa em feia tremolar com una varaverda. Confiava que la seva bronquitis crònica m’advertís de laproximitat del clergue si decidia acostar-se a la porta.

En arribar als peus del sant, vaig parar compte que em mancariauna mica d’alçada per poder mirar bé, així que vaig agafar unreclinatori i el vaig apropar. Amb la boca seca com una cordad’espart i les mans mullades com una font, vaig tirar mà al vestitamb dos dits tremolosos com vares verdes. La suor em regalimavaals ulls i em picaven. Vaig alçar amb compte la saia blanca de l’àngeltronant i hi vaig ficar el cap. Ho vaig fer amb els ulls tancats.Després, mort de por, vaig mirar cap amunt, cap als atributstesticulars i… ni hi havia res ni res hi podia haver. El Sant Miquelper dins no era més que un pal que rematava al cap, altres dos palsfeien de braços i només tenia un peu, aquell més avançat quesobresortia per sota de la saia i que formava part de la peanya i node l’inexistent cos del sant.

Vaig deixar anar la saia i em vaig llançar a córrer per l’esglésiasense importar-me ja el soroll que pogués fer. Ja era un home fet idret.

- Anem a Lama a agafar granotes?- Som-hi –vaig dir–.- No t’ho he preguntat a tu. No entens que no li has vist els collons

a Sant Miquel.- Sí que els hi he vist.- Quan ha estat això?- Ahir a la tarda. Vols que et digui com son?- No, no és necessari. Vinga, som-hi.

433

Contescontra-tabú

Mar

ía R

eim

ónd

ez

Va néixer a Lugo i és traductora i intèrpret de professió. El seu primer llibre publicat és Moda Galega (EdiciónsPositivas, 2002) i l’any 2003 va rebre el premi de novel·laMulleres Progresistas de Vigo. Tot i aquesta incursió recenten el panorama literari, María Reimóndez porta escrivintdes dels 6 anys, va rebre premis durant la seva joventut(Rúa Nova, Minerva), és autora de varies obres de teatre i vaparticipar en distints recitals poètics. A més a més, MaríaReimóndez és la fundadora i presidenta de l’OrganitzacióNon Gobernamental de Cooperación al DesenvolvementoIMPLICADAS/OS NO DESENVOLVEMENTO(www.implicadas.org) que porta treballant a la Índia iEtiòpia des de l’any 1998 en projectes de desenvolupamentintegral amb un clar compromís per la superació de ladiscriminació de gènere com a base del desenvolupamentperdurable.

María Reimóndez és també fundadora i secretaria del’ASOCIACIÓN GALEGA DE PROFESIONAIS DATRADUCIÓN E DA INTERPRETACIÓN (www.agpti.org).

Bibliografia:- Moda Galega, Edicións Positivas, 2002- O Caderno de Bitácora, Edicións Positivas, 2004- Crónicas dende a India (libro dixital)

http://www.vieiros.com/welcometotiruchy.php- Usha, Finalista del Premio Merlín 2005, Edicións Xerais

de Galicia, 2006- O Club da calceta, Finalista del Premio Xerais 2005,

Edicións Xerais de Galicia, 2006.

435

Oh! Oh! I o! Com seria aquest procés? Preguntem. Ningú responexcepte per les raons dels gramàtics, aquest llegat sembla que de(o!) Déu? No hi ha manera d’entendre-ho així en abstracte. Elsmotius són molt més amplis. I el cas és que va ser. L’o va ascendir alpoder (per ser caçador i pensar que era més important que serrecol·lector, per l’abandonament del viure nòmada, per tenir unapèndix extern… ah, tants raonaments potencials). L’o ho vaaconseguir. Així mateix si parlem d’abecedari, si aprenem a, e, i, o,u, l’o es va saltar les ordres establertes i va assolir el liderat. Elsdiccionaris li reten culte. Culte per ocultar. Per fer de l’a un tabú.

L’ascens d’o es va forjar per camins misteriosos però noimmutables. El cas és que l’o va pensar de posseir la raó. Però no vapoder. L’o va pensar de posseir la cultura. Però no va poder. L’o vapensar de posseir la intel·ligència absoluta. Però no va poder. L’o vapensar de posseir la natura. Però no va poder. L’o va pensar deposseir la política. Però no va poder. L’o va pensar de posseir la vidamateixa. Però no va poder. Per la mera resistència de A.

Aquest procés tan llarg i per fortuna en fase de canvi, aquest copd’estat a la llengua que va durar tant de temps, va tenir terriblesconseqüències socials. L’o va adquirir un protagonisme típic de totsels totalitaris. Així, l’o continua pensant que se li ha de retrehomenatge. Quan en una classe cent noies i dos nois reposen sobreels malucs encara la salutació és “Bona tarda a tOts”. L’o continuapensant que pot limitar l’a en tots els sentits, dir-li on posar-se,usurpar el seu lloc. A la clínica ginecològica vam sentir parlar delspacients. L’o continua pensant que l’a hi és per a servir-lo. La majoriadels treballadors que no ascendeixen per ocupar-se dels fills són

El totalitarismede “oo”

María Reimóndez

436

dones. L’o creu saber encara que sempre és més bo el que l’a vol,pensa i desitja, combinant això d’una manera esbalaïdora amb lapercepció de que “a” és un enorme misteri. Et conec com si t’haguésparit –li diu un “o” a una “a”–. El cos rodó de l’a creu l’o que lipertany. En un diccionari pictòric al capítol dedicat a “L’hOme”, estroba la imatge del cos nu d’una dona. No obstant aixÒ, l’o va decidirtenir assignades certes tasques de prestigi i deixar-li en exclusiva al’a aquelles que ningú no volia. El corrector ortogràfic no reconeixla paraula “lavandeiro”1.

Malgrat tot, la tossuda a no va cedir. Amb els fets obstinats de laresistència pacífica, amb els dolors passats de tantes, amb lesexclusions i l’escarni. L’A, amb una perxa, va ser capaç desobreposar-se a massa greuges. El somni de l’a no és un somnicompetitiu. No és treure el guillot per col·locar la rabosa. No és unacompetició. L’A somia per fi amb la igualtat. Amb el seu dret a servisible. A fer-nos a totes visibles. Amb el seu dret a ser neutral quanestem totes-tots (en l’alumnat, en les persones discapacitades, en elstreballadors/es, en les mares i els pares). Somia amb el seu dretalfabètic a aparèixer als diccionaris abans de l’o (manyosa, adjectiufemení singular). Somia amb deixar de ser un tabú. Per a començarun nou text que es tituli “La visibilitat de l’a o la igualtat per a lespersones”. Perquè és aquesta una justícia que es va fer esperar massatemps.

1 (Nota dol tradutor): Lavandeira, dona que renta la roba, sí que es troba alsdiccionaris i correctors, pel contrari no reconeixen la seva possible accepciómasculina, tal com denuncia l’autora.

439

Contescontra-tabú

An

tón

Riv

eiro

(Xinzo de Limia, 1964). Va fer estudis deDret a Santiago i ha estat guardonat encertàmens com l’Álvaro Cunqueiro deNarrativa, Manuel García Barros denovel·la, Café Dublín de Narrativa,Torrente Ballester (Finalista), Pedrón deOuro, Manuel Murguía, Camilo José Cela,Breogán de Contes o Castelao de Narrativa,entre molts altres.

Ha publicat els següents llibresValquiria (Ed.Novo Século.1994), ParqueCentral e outros relatos (Ed. Espiral Maior1996) A historia de Chicho Antela (EspiralMaior,1997), A quinta de Saler (Galaxia,1999), Animalia (Galaxia, 1999), As rulasde Bakunin (Galaxia, 2000), Homónima(Galaxia, 2001), Cartafol do Barbanza.Viaxe polo cuadrante das sereas (A NosaTerra, 2002), A canción de Sálvora (A NosaTerra, 2003), A esfinxe de amaranto(Galaxia, 2003), Limaiaé (Centro de culturaPopular do Limia, 2005), i Casas Baratas(Galaxia, 2005).

També ha participat en mig centenar dellibres col·lectius i és president del’Associació Cultural Barbantia, Fillpredilecte del Concello de Baltar, així comJutge Honorari de Couto Mixto.

441

Maria, deixa de plorar, has d’assumir la meva mort, pensa en elsorientals que fan de la vida una preparació per a ella, una obra d’art,doncs això, una obra d’art és el que vull que facis amb mi, ara queja estic sense roba i amb gairebé setanta anys, fes el favor de noqueixar-te i agafa la càmera, que hem de completar la fotografia, nosiguis beneita, quedat sempre amb aquest bell record del dia en quèens vam conèixer en aquella exposició parisenca, poc abans de morirel dictador, recordes, i sense saber que aquells cossos nus, queexhibien una accidentada geografia d’arrugues i la carn flàccida dela seva ancianitat, eren obra teva, retrats en blanc i negre, gairebétan grans com les persones que insinuaven la precipitació febril d’unsdesigs matussers i fingits la bellesa dels quals jo no aconseguiacaptar, només hi vaig veure la gràcia, com si fos un misteri barroc,quan observava la resignada malenconia dels ulls vidriosos d’unadona gairebé centenària, que sostenia a la seva mà dreta la fotografiaantiga en la qual es podia veure un home i una dona joves totalmentnus, i t’hi apropares, amb la càmera a les mans, per a dir-me queaquella era la teva besàvia, i jo no sabia si parlaves de la donacentenària o de la jove de la foto petita, i em vas dir que es tractavade la mateixa persona i que el jove nu era el teu besavi, un mestreanarquista de la segona república, passejat pels falangistes perensenyar als nens avançades pràctiques de sexe a les aules, i quanvaig saber que tu eres l’autora de les fotografies vaig sentir unatremolor immensa perquè, per algú que imparteix classes d’artconèixer personalment a una artista que ja tenia entrades als llibresde text, resultava d’allò més impactant, i el més bo va ser quan emparlares amb l’esquer sensual de la teva veu mentre jo percebia a lesfotografies una insuportable voluptuositat que anava més enllà dela carn, i no hi havia a la sala ningú més a banda de nosaltres iaquests éssers longeus que ens miraven amb la ferotge rigidesa dels

La fotografiacompleta

Antón Riveiro

442

seus cossos, suspesos en un anacronisme feixuc, i em vas preguntarsi m’agradaven les fotos i em vas embrancar en un silenci artístic ifins i tot em vas proposar fer-te de model, sí, allí a la sala, i jo, quepensava que era una broma, vaig anar reculant, com si les tevesparaules em vencessin i vaig xocar amb l’esquena contra la paretblanca, tot just al costat de la fotografia d’un octogenari queaixecava el seu penis amb la il·lusió d’un jove, i em vas demanar queem quedés nua, i jo, que mai no havia desitjat cap dona, no sabriaexplicar exactament com el pes d’un desig cobdiciós em va caure asobre i em va provocar un gest aquiescent, sí, Maria, perquè tot justen aquest instant em vaig treure la roba amb una sort de plaerexhaurit, deixant en cada peça un prejudici i l’ànsia de què moltabans de desfer-me de la roba tu ja m’havies despullat, i vaig sentircada tret de la càmera com una carícia, estava excitadíssima, en lateva veu nedava la disciplina lliure de la seducció i a poc a poc vaignotar com la pell de l’esquena se m’enganxava a la paret amb unimant poderós, i així vaig quedar en una de les teves obres i la gentcomençà a entrar en la sala, però jo només mirava cap a tu, desitjant-te com una lloba i rebent cada tret de la càmera com una caríciaestremidora, tu, només tu importaves, no la gent que em mirava ambuna barreja d’admiració i còmic estupor, acceptant el meu cos nucom a un afegit original al teu treball artístic; alhora vaig sentir larespiració rumiant d’un home que gairebé em va tocar amb el seualè crític, però a la sala només existíem nosaltres, estimulades perl’extravagància i un desig compulsiu que es va quedar al meu pitfins que van arribar els periodistes i, aleshores, vas posar la càmerasobre la meva roba estesa al terra i t’hi vas apropar i et va donar peromplir-me tot el cos de petons amb una golafreria ansiosa que emva posar la pell en carn viva i em va descobrir una sexualitat tar-dana, múltiple, assumida amb un plaer ferotge que duraria trentaanys durant els qual vam ser lliures, estimant-nos i gaudint de totsels plaers amb una furiosa intensitat, a indrets tan pelegrins comara esglésies, escoles, platges o museus, però confesso que en aquesttemps, després d’haver-me’n anat amb joves, vells i dones de totesles races, mai no vaig sentir al meu cos una convulsió tan contundentcom la del dia en què ens vam conèixer, quan amb la fotografia emvas tocar l’interior de l’ànima, sí, aquest va ser el millor, i aquí hi hala foto d’aquest dia inoblidable, recordes, amor meu, i ara, que jaestic nua, treu-te la roba abans que vinguin les infermeres i m’hivegin, aixafada contra la blancor d’aquesta paret freda i amb aquestafoto antiga a les mans, som-hi, dispara, completa la fotografia.

445

Contescontra-tabú

Nascut a Colón, el 24 de gener de1964. Quan tenia tres anys varetornar a Galícia i va viure un any aAs Barreiras, parròquia dePoboeiros, Castro Caldelas. Un anymés tard, marxa a Ourense, lloc onviu actualment.

Estudia el batxillerat a l’Institut“As Lagoas”. Va ser allà on se li va

encendre láfició per la literatura i la música, guanyant elconcurs poètic de l’Institut. Rebrà una pila de llibres clàssicscom a premi, els quals encara guarda aquest home distretque, com es diu, té “el cap als núvols”.

La, segons diu, dubtosa vocació política el porta aapuntar-se al grup ERGA, als anys 1980 i 1981, i també alAN-PG històric. Als pocs mesos deixaria ambdós grups. Peraixò la dubtosa vocació esmentada.

Amb disset anys, estudia Física a Santiago, però, segonsdiu, va estudiar més aviat poc. Vist la poca recompensa que lireportaven les seves inquietuds per la literatura, la política,la ciència, lésport i la poesia –si no fos per haver estat triatentre els últims cinc aspirants a l’Esquío– i ja sense diners ni

paciència, torna a Ourense, on, segons diu, finalment es llicenciaràgràcies a la generositat de diversos professors. Als últims mesos passats aSantiago, comença la seva creació a l´àmbit de la novel.la, però no tindrácap acceptació editorial. Diu que va ser la xamba que va aconseguir ellloc de professor al Col.legi Sueiro del carrer Parada Justel, actualmenttancat. Al 1996 publica el que es el seu últim llibre fins láctualitat, Ashoras que nos quedan, amb cert aire profètic, ja que l’institut on exerciatancaria aquell mateix any, i començarà a donar classes particulars.

Després dún any a látur, comença a treballar al Col.legi San José, alcarrer Progreso, i la seva personalitat quadrofrènica –ell diu que seriamillor definir-la com a “multifrènica”- es va adaptar bé a l´àmbit delperfil de professor polièdric que l´època i la institució exigien.

Emprèn aleshores el procés de recerca sobre lénsenyament iláprenentatge, i dissenya eines informàtiques per ajudar a estudiar sol.En conseqüència, dissenya el CD “Son un labrego... do tempo dosSputniks”, que ofereix diferents recursos; segons diu, li reporta menysguanys que no la literatura.

Xer

ard

o M

énd

ez

447

Viure, somiar… Quina és la diferencia? Ell, que feia prínceps delshumils, que va ser llum i camí, flor i vida, no és més que la memòriad’un somni. Ara que els coiots udolen entre les ruïnes d’Aketatón,ara que la fusta espetega de nou contra les esquenes dels operaris,ara que l’esperança torna a ser l’òbol d’Osiris, recordar els dies dela llum i de la bellesa sembla un somni extraviat en la matinada,una esperança perduda en la maduresa, un conte neci de la vellesa. Aquests ulls que està secant el temps van veure el dia que li va donarnom: tornava el nostre senyor del viatge al Nord, i entre els tresorsque amagaven els tuls portava una nova esposa, que ell, el poeta queva voler fer homes dels esclaus, va anomenar amb justícia: Nefertiti.La bella que arriba.

Radiant com l’alba, la bella es va mantenir a distància, il’adolescent irat va cercar als cantons dels jardins, va beure el verídels poemes, i va acompanyar Amenhotep en les seves visites alsbarris dels obrers i dels esclaus. L’ancià Amenophis III agonitzava iSitamún mirava cobdiciosa el cos del pròxim faraó. Perseguia el seugermà per les cantonades, i el nostre senyor, el príncep d’Egipte,clavava els ulls en l’estrangera. El desig és una força estranya. Ensmou a destruir allò que no ens fa goig. Sitamún va acudir aBecankos: el príncep dels sacerdots va invocar les tenebres i elscocodrils, i fart de l’avorrició del jove, li va dir que era lareencarnació de Set. El príncep el va acomiadar amb una mirada defàstic. Aquella nit el vell faraó va passar a millor vida, i Sitamún vaembogir.

La porta de Nefertiti es va obrir a poc a poc, doncs la intel·li-gència aconsella no regalar allò que un altre anhela. Va ser aleshoresquan l’ambaixada dels treballadors del port va acusar el nebot de

Viure

Xerardo Méndez

448

Becankos d’apoderar-se dels voltants del temple, de destinar elsdiners de les cerimònies fúnebres a la construcció de la seva novacasa. I ell, que havia recorregut el port esperant que un miracle obrísel cor de la bella estrangera, va reclamar les proves, va analitzar elcas i el va condemnar a tornar cada moneda que havia pres del tresordel temple. L’escriba que dirigia l’ambaixada va ascendir a escribareal, i va redactar el decret que transformaria les estances per alsmorts en cases per als vius. La bella reia escoltant aquelles paraules,i el nostre senyor va considerar que s’obrien les portes del cel.

El casament va anar acompanyat de mals presagis a tots elstemples d’Osiris. Però des de la finestra de les aparicions, el nostresenyor va veure l’alegria del poble i va somriure, va sentir querenaixia. Fart d’escoltar els sacerdots d’Osiris, va celebrar la set, vaimpulsar un nou començament, i va dir que cap déu vol ser honoratamb sang, mort i sacrificis. Ens va dir que ens convertissin en iguals,abans que la mort ens igualés.

Somiar… Ens va prohibir d’agenollar-nos i humiliar-nos davantseu. Va abolir les cerimònies i desfilades. I amb els diners de l’estalviva donar ordre de fer cases per als fellahs. Va repartir terres alspobres i als colons, i va obligar els rics a pagar impostos. Va prohibirla mendicitat i la bruixeria. Va donar ordre de separar els animalsde la gent a les cases, i de construir excusats, i de portar aiguacorrent a totes les vivendes. Va fundar noves ciutats. I va dir que totera per ordre de l’únic déu que existia, l’únic creador que no teniaforma, Atón, i que ell era el seu representant.

Però Atón donava ordres estranyes. No volia encens, i va arruïnarel comerç amb Orient. No volia que els homes tinguessin més d’unadona, ni que les dones tinguessin més de dos fills. I va negar el culteals deus de la mort i de l’altra vida, perquè la vida que tenim elshomes és aquesta.

És estrany com els déus de la mort prevalen sobre els de la vida.Va llicenciar l’exercit, i no va escoltar les peticions de Mitanni. Vaperdre les províncies del Nord. Els marits es van enfurir. Elscomerciants d’encens pagaren els sacerdots. La por va entrar a lescases. Van sortir a les rues, degollaren les estàtues, van arrestar elsescribes del rei, no van escoltar al déu de la vida: volien un passatgecertificat per a l’altra. El rei poeta es va empipar: no ho entenia. Labella va treure les urpes per tal d‘encoratjar-lo, però el temps llauradistàncies, i ella no li va donar un hereu. Va prendre per esposa unade les seves filles, i només va aconseguir atiar el foc de les prediquesdels sacerdots, i de la ràbia a les revoltes. Li vaig donar la copa ambel verí una tarda trist, perquè com el va dir, el regne de l’etern no ésd’aquest món, perquè ell mai no va ser d’aquest món. �

449

El tabú en la literaturabasca

Ur

Ap

alat

egi

(París, 1972). Llicenciat en Dret i en LletresFranceses i doctor en Filologia Basca. Professortitular de literatura basca a la Universitat de Pau.

No ha pres mai part en cap concurs, però harebut un premi: el premi Beterri el 1997 per lanovel·la Gauak eta hiriak.

Ha publicat escrits, crítiques i columnesd’opinió a Maiatz, Hegats, Egan, Uztaro,Euskaldunon Egunkaria i Gara, entre altrespublicacions.

En l’àmbit acadèmic, és autor del treball derecerca La Naissance de l’écrivain basque (‘elnaixement de l’escriptor basc’) publicat el 2000 perl’editorial L’Harmattan de París.

En l’editorial Utriusque Vasconiae dirigeix lasecció Crítica Literària i també ha pres part en lagestió del departament literari Egunero IrakurtzenDelako.

Entre les obres que ha publicat hi ha Erdiguneak (Maiatz, 1995), Gauak eta hiriak (Elkar,1997), Las relaciones imperfectas (Hiru, 2001),Gure gauzak S.A. (Utrisque Vasconiae, 2004) iBelaunaldi literarioak auzitan (Utriusque Vasconie,2005).

451

Com més va més convençut estic que una tradició literària neix,creix, envelleix i mor i, per tant, que és la metàfora antropomòrficala més adequada per donar notícia de la seva evolució. Com se sap,un ésser humà és el fruit del desig o de l’amor: mare, pare, criatura.Completamentant això, el triangle psicoanalític, la prohibiciófundadora que hi va estretament lligada: la de l’incest, especialmentla de l’incest amb la mare. Segons el navegant James Cook, que ensva portar la paraula de les illes, el tabú és el que no es podia tocar.Podries desitjar la mare –la desitjaràs–, però sense tocar-la. Si no,no arribaràs a la maduresa, no arribaràs a ser algú (Freud), si no, nohi ha manera de formar la societat (Lévi-Strauss).

Però qui és qui en aquesta metàfora psicoanalítica que hemutilitzat per donar notícia de l’evolució de la literatura? Qui és elpare, qui és la mare, qui és el fill? Imaginem que som al segle XIX, enel moment que Europa comença a dividir-se en nacions. Un capellàpoeta anomenat Beñat Etxepare fa una crida als senyors i noblesdels voltants per construir un bell caseriu. Aquest caseriu ésl’euskara, és a dir, el que ens fa bascos, la llengua que és l’essènciade la nacionalitat. La crida del capellà-poeta no serà sentida fins afinals del segle XIX. És a dir, fins que un senyor polític, Sabin Arana,posarà les primeres pedres d’aquell caseriu. Afegim-hi, princi-palment, que el burgès creador del nacionalisme basc es va casaramb una pagesa analfabeta que no sabia sinó euskara per donar cos,d’alguna manera, a la seva fe política. Per tant, quan el polític esmolal’euskara neix la nació basca… contestant a la crida de l’impotentpoeta-capellà! Per dir-ho d’una altra manera, literatura i políticasón dos germans, els que construiran un caseriu que es diu nació

El germà, la filla i la mare de l’escriptor.Reflexió sobre el tabú fundador de la literatura basca

Ur Apalategi

452

basca a la terra anomenada euskara; el primer, erotitzant la terraper mitjà de les paraules, mentre el segon, escalfada per les paraulesdel primer, convertirà en fèrtil aquesta terra amb la seva forçafàl·lica. Com es pot veure, no som lluny del mite de Cyrano deBergerac, ni de fer el paper de Cyrano pel que fa a la literatura.

En aquesta edat d’una literatura nacional (parlo, és clar, sobre laconcepció temporal que acabo de descriure) pot passar, i tot sovintsol passar, que l’escriptor i el polític siguin el mateix físicament. AlPaís Basc, per exemple, cal notar que els tres primers teòrics delnacionalisme o del protonacionalisme ?Larramendi, Chaho i Arana?apareixen en qualsevol història de la literatura basca.

A partir d’aquí passa una cosa curiosa. L’ambició inconfessablede l’escriptor és entrar en el panteó nacional. Això seria volerconstruir el temple i ser-ne el déu. És la pura veritat (perquè aquestés el desig inconscient de tot escriptor), però és absolutamentinconfessable. Per tant, als dos germans no els queda cap més remeique amagar l’autèntic origen de la nació. Per això escriuen tots dosla llegenda o el mite. En aquest mite, la nació basca, tot i ser la filladels dos germans que han estat fecundant la mare-terra que ésl’euskara, després d’un capgirament prodigiós es converteix de sobteen la seva mare. La mare perfecta, la mare idealitzada, la mareimmaculada que és font de tot. La mare que legitima les sevespretensions ?en el cas de l’escriptor, entrar en el panteó, com s’hadit; en el del polític, en canvi, obtenir el poder. I veiem els dos fillstransformats en els fills lleials i autèntics de la nova mare, si l’unbo, ortodox políticament, l’altre més. Heus aquí la infància de laliteratura. Aquí també, sovint són el mateix l’escriptor i el polític:el magnífic poeta Lizardi va ser secretari del buru batzar Guipúscoa,el modernista Lauaxeta, entre d’altres, formador dels nous militantsdel PNB, etc. Aquests escriptors són els fills guapos que busquen lacarícia de la mare Euskal Herria, que van amb el vestit delsdiumenges (amb corbata i tot), que tenen fets els deures delmodernisme i la majoria, la pregària de l’euskaldun fededun, delbasc creient, a la boca (encara que no sempre hi creguin, com en elcas de Lauaxeta).

Amb el pas dels anys, els surt una bona barba a la literatura i ala política i la mare Euskal Herria se’ls comença a mirar, concre-tament amb una mirada xopa pel desig. Hem entrat en l’època de lavanitat, de l’adolescència. Els que han viscut fins ara agafats per lamà comencen a enfurrunyar-se. El polític voldria apropiar-se del’atenció de la nació i l’escriptor no té intenció de quedar-se enrereen aquesta competició incestuosa. El franquisme ha entrat en la sevafase decadent i l’esperança de canvi posa en dansa les hormones dels

453

dos adolescents. D’aquelles hores són les heterodòxies dels escriptors.Anomenen tebi el nacionalisme del PNB i un nacionalisme méscalent, arrauxat, agosarat, múltiple i radical naixerà de la ploma deMirande, Krutwig, Txillardegi i d’uns quants més. L’últim intentinconscient per seduir la mare. L’adolescent intenta cridar l’atencióimaginant el pentinat més excèntric, revestint amb els cartells mésrars les parets de la seva habitació, ornamentant la seva boca ambblasfèmies. Ell és, és clar, el que més bé entén i defensa la mareEuskal Herria, si més no molt més bé que el tebi del seu germà políticdemocratacristià. És una època eufòrica la de l’adolescència, sensdubte, i l’escriptor basc està gustosament immers en aquesta guerracontra el franquisme, mogut per l’empenta que li dóna saber que ésl’avantguarda del nacionalisme. També el germà polític ha dereconèixer que necessita l’escriptor, el poeta, el cantant, perquè elsseus mítings tinguin èxit. Sembla que la nació té l’escriptor com afill predilecte.

Però aleshores arriba el moment més dramàtic d’aquesta història.Quan cau el franquisme i es posa en marxa el sistema democràtic,la mare Euskal Herria decideix girar l’esquena al fill escriptor idonar al polític la gestió i la propietat del caseriu, tot i ser elprimogènit el germà escriptor. El polític es professionalitza, s’apropiael monopoli del discurs nacionalista, es val de la legitimitat que lidonen les eleccions, i de mica en mica deixa de convidar als mítingsel germà escriptor, el germà cantant. Sembla que per mantenir-seen el poder acabat d’aconseguir troba més efectiu els anuncis de latelevisió que els cants dels poetes bascos. El caseriu té un solpropietari i a l’escriptor només li queda una solució: quedar-se alcaseriu com a servent del germà, o anar-se’n.

Uns quants escriptors decideixen quedar-se a casa i entrar en unaresistència rondinaire radical contra el germà polític, com a soltervitalici. D’altres, ajudats per l’empenta i la inconsciència que dónala joventut, s’allunyaran del caseriu i començaran a cercar auto-nomia. Però no com va fer Unamuno aleshores, que en trobar estèrilla terra basca i rebutjar construir un caseriu, va anar a la cerca d’unaterra més fèrtil. No, per a aquests joves escriptors el caseriu ja estàconstruït, al damunt se l’ha apropiat el germà, i continua sentdesitjable. Però per entrar en el panteó nacional li cal inventar uncamí indirecte, perquè no hi ha manera d’entrar per la porta deldavant d’ençà que el germà polític ha posat els panys. L’assalt alcaseriu en una manera mai usada el farà per tant l’anomenadageneració de l’autonomia: fent literatura basca no nacionalista iconvertint la literaturitat en el seu únic objectiu. I d’aquesta maneraparadoxal aconseguirà aquesta generació d’escriptors entrar en el

454

panteó nacional, concretament col·locant el tabú o prohibició delnacionalisme en el domini literari. Paradoxa en aparença, peròtotalment comprensible des de la lògica psicoanalítica. Perquè laliteratura necessitava col·locar el tabú de l’incest amb la mare en elpoder per arribar a la maduresa, per ser algú.

Lévi-Strauss diu que les prohibicions no deriven de les carac-terístiques pròpies del que és prohibit, sinó del lloc que ocupa en unsistema d’expressió. Per dir-ho d’una altra manera, les prohibicionsno són sinó recursos per expressar la significació. Per això, ladenegació del nacionalisme que practica la literatura basca madurano cal entendre-la segons el seu valor intrínsec, sinó com una accióque serveix per expressar una significació: cal rebutjar el naciona-lisme per expressar la propietat literària. El rebuig del nacionalismeés una icona de la literaturitat, la icona principal. Però, i aquí raula paradoxa, la literaturitat, al cap i a la fi, és un regal fet a la nació,el més gran regal que podria fer un fill a la seva mare, com casar-seamb una altra dona i ser feliç. Perquè bàsicament, i això és la veritatprofunda i tabú que amaga tot escriptor, la literatura és l’origen, lafont de la nació. No ens sorprendrà, per tant, que Bernardo Atxaga,que sempre apareix com a “no nacionalista” s’hagi convertit ensímbol principal de la nostra literatura nacional. Com diu Saizar-bitoria, l’escriptor està, a la vegada, a favor i en contra de la nació.Aquesta dualitat porta a la maduresa de la literatura.

Ara el tabú fundacional està construït i la literatura basca haentrat en l’etapa postnacionalista, en l’etapa del consum. En aquestprecís moment fan aparició les escriptores, prenent amb totanaturalitat el relleu del tràgic germà que l’edípica lluita interior hadeixat dessagnant-se. La literatura basca la llegeixen principalmentles dones i si les dones no són els únics autors famosos podem dirque els escriptors han feminitzat la seva escriptura per adequar-sea la nova situació. El caseriu nacional continua en mans del germàpolític i els germans escriptors han acceptat d’alguna manera quehauran de viure en l’exili, a la perifèria, mentre entren en el panteó.La germana escriptora és la que ha assumit més bé aquesta condicióperifèrica i ha cercat, comprat i decorat un apartamentet perquè ellai el germà hi puguin viure des d’aleshores. El dia a dia de la literaturabasca és femení. El germà ferit no surt gaire de l’apartament. Detant en tant, volent recordar els temps heroics de l’autonomitzacióescriu una novel·leta per recordar, com el rugit d’un vell lleó, comva posar el tabú en el poder, i aquesta novel·la s’anomenarà Hamaikapauso, o Gizona bere bakardadean.

Arribats a aquest punt podem donar per acabada la història, peròté una continuació. Amb tot, en arribar a la maduresa, després de

455

tallar el seu lligam amb la mare, ¿cap a qui pot tirar l’escriptor?L’ideal, és clar, seria casar-se amb la universalitat, i és l’arma méssegura per aconseguir aquesta producció literària, sens dubte. Però,quin és el problema?, no hi ha manera d’aconseguir el lligam directeamb la universalitat en una literatura petita, perquè la universalitatno entén sinó anglès, francès, castellà i cinc o sis llengües més.L’escriptor de literatures petites necessita l’ajuda d’un intermediari,és a dir, l’ajuda de la traducció. Perquè en aquest món hi ha lesllengües universals… i les altres. L’escriptor de nacions petitesnecessita vulguis no vulguis ser traduït a una d’aquestes llengüesgrans si es vol casar amb la universalitat. I és clar, això vol dir quela major part de vegades paga un deute a la tradició literàriad’aquesta llengua. Perquè generalment l’escriptor de nacions petitesés bilingüe –és a dir, coneix aquella gran llengua, és capaç d’escriureen aquella gran llengua (ai, temptació!)– i ell mateix fa les tra-duccions de les seves obres. Heus aquí el cas d’Atxaga, que ara fauns anys va confessar que buscava raons per continuar escrivint eneuskara, després de veure que era més còmode moure’s en el món del’erdara1, i més càlida la recepció dels lectors no bascos. Ja sabeuquè és això: el fill de casa, quan el tracten bé en la família més ricade la jove, sol veure menys els seus pares. Però aquests petitsproblemes domèstics van més enllà del problema del tabúfundacional, no són sinó les petites bregues familiars de cada diaque tenim els adults.

1 Llengua distinta de la basca. (N. del t.)

457

El tabúideològic

Mar

kos

Zap

iain

(Irun, 1963). Viu a Bermeo, onensenya filosofia a l’institut. És doctor en Filosofia i llicenciat en Filologia.

Ha publicat els seus treballs a Euskaldunon Egunkaria, Gara,Bozka, Ostiela!, Egin, Berria,Bazka i Jakin.

Ha fet força conferències sobre filosofia i literatura basca: a Larrabetzu, Londres, Lazkao,Pamplona, Eibar, Bilbao, Miarritze,Beirut, Hondarribia, SantSebastià…

Entre els llibres que ha publicathi ha: Zenbait terrorista(Txalaparta, 2003), Errua etamaitasuna (Elkar, 2002), Denboraeta egia: Kojèveren gogoeta(Erroteta, 2006). També ha fettraduccions; entre d’altres,Gizakiaren heriotza (Jakin, 1998) iDuintasuna (Enbolike, 1999).

459

Sembla que a l’hora de definir els aspectes comuns de tots els somnisdels membres d’ETA és millor, més que la definició de Freud (queels somnis són l’acompliment del desigs, la plasmació de la voluntatinconscient), fer servir la mort, endinsar-se en el regne de la mortde la mà del Dream and the underworld, de James Hillman. Entreels somnis dels membres d’ETA n’hi ha dels que plasmen els desigs,però també dels que no els plasmen; amb tot, tant els uns com elsaltres són enviats per la mort. Llevat el segon de Goio Gorria (elRoig), els somnis dels membres d’ETA inclourien i expressarienalgunes formes de la part fosca de la vida, estarien submergits en elspous llefiscosos de la mort, imatges del submón, preocupantsabismes, tants cercles de l’infern: ofegar-se dolçament en un margelat, no poder avenir-se amb el germà, consumir el temps (Gizonabere bakardadean); ficar-se cadascú al taüt i no poder complir l’ordresevera de la mare de morir; (Hamaika pauso); haver-se de separarde la persona estimada, l’assassinat de la persona estimada, la mortdels hipòcrites. Els malalts esdentegats (Zeru horiek); la mareestirada damunt el blat verd com una rosella sagnant (Koadernogorria); l’urpa assassina d’un psicòpata al coll i un cop degollat, ladestrucció posterior del psicòpata amb píndoles, la decisió desuïcidar-se a l’embarcació Bizkaia, havent escampat abans elmissatge polític perquè el món sàpiga el destí malaurat del nostrepoble (Agirre zaharraren kartzelaldi berriak); la demonització delveí company de comando, les mans cremades, la pèrdua de laidentitat, la mort de l’innocent (Pasaia blues); el rastre de carnhumana o animal esquarterada, la dissecció del propi cos, la pèrduadel pare, la solitud, l’enfrontament amb el Gran Lladre (Lagun

No pas com de dia. Sant Pancraç còmic (El tabú polític)

Markos Zapiain

460

izoztua); la mare t’avisa que ha mort des d’un vaixell de peixosabissals i també el teu millor amic, ja mort, et parla des d’allà; fasvoltes al voltant de la Terra mentre se t’esgota l’oxigen i tens unestimat astronauta mort al costat, la nau cau de cop a la Terra,l’astronauta al taüt, l’adéu al mort; el mestre ha d’agafar el tren dela mort, t’empenyen perquè entris al tren de la mort (Soinujolearensemea); una onada gegant ve a ofegar l’ex-pres que està al penya-segat sense poder-se moure; el militars espanyols van escales amuntdel campanar per matar l’ex-pres que s’hi ha amagat (Labartzariagur)…

Són formes de la mort, sentiments inflexibles, carrisqueig degrills, la fredor de la febre, el recel envers el no-res, la inquietud perhaver de deixar la vida, el gel boig, el nerviosisme trist.

¿S’hauria de treure alguna altra conseqüència d’aquest predominide la mort? Potser sobre aquesta unitat dels somnis, com sobre elque no es pot explicar clarament, és millor callar. De fet, es podriadir, com deia Kojèv, que la mort és de bon tros el no-res i sobre elno-res, però no es poden definir les seves característiques. El mateixes pot dir sobre la base comuna dels somnis dels membres d’ETA.En general, expressen el desig de tornar de la vida complicada a latranquil·la senzillesa de la mort. De totes maneres, si bé és cert quela mort és el que preval, no se’n pot deduir “l’estructura psicològicatípica” del membre d’ETA ni res de l’estil, perquè no existeix talcosa. Amb tot, la identitat de cada somiador membre d’ETA éscompletament diferent de la de la resta i, sovint, a més, canviant,com ho són les raons per entrar, continuar o deixar l’organització.

Analitzant tots el somnis dels membres d’ETA, sembla que el quetrenca algun dels tabús polítics del somiador membre d’ETA siguiel segon somni del protagonista del Labartzari agur, de Txillardegi.

1.

Txillardegi, a favor de la lluita armada. Aquesta és la conclusió queha tret Peio Ruiz, alumne meu, i per tant, enemic, després de llegirLabartzari agur, l’última novel·la de Txillardegi.

El protagonista, Antton Ihartzegarai, després de sortir de la presói d’haver conegut Labartza, sí que donarà suport a la lluita armadacom a únic camí d’alliberament, perquè considera inútil l’acciópolítica.

Però Txillardegi no és Antton Ihartzegarai.Per conèixer les opinions de Txillardegi sobre la lluita armada,

sembla més just analitzar el que n’ha escrit ell mateix en nom seu,almenys a primer cop d’un. Avui dia Txillardegi és a Aralar. I no li

461

sembla adequada la lluita armada, no per raons ètiques sinó perquèfa un favor a l’enemic.

Malgrat tot, s’ha de diferenciar d’una banda el que s’ha dit davantde la gent i, d’altra, els sentiments confusos que van i vénen amunti avall dins el cos, aquells que fins i tot són difícils de confessar-sea un mateix. La literatura acostuma a ser el mitjà d’expressiód’aquests últims. Així, tindríem almenys dos Txillardegi: l’un, queens desenvolupa arguments contra la lluita armada en escritscoherents als diaris Gara i Berria, i l’altre, més profund, que va mésen consonància amb els estats d’ànim de l’Antton Ihartzegarai.

Això, però, no és suficient, hi ha encara més nusos: hi ha la relaciócomplicada entre l’escriptor i els seus personatges, impossible dedefinir completament, és difícil que l’escriptor i el protagonistaestiguin completament d’acord: l’escriptor pot afegir al personatgeel que li manca, o el que li sobra, o ni una cosa ni l’altra; el potpresentar com a model, com contramodel, ni una cosa ni l’altra; através del seu personatge pot voler criticar una determinadapersonalitat o política, o deixar-les en ridícul, o elogiar-les. Lahistòria de la literatura ha plasmat gairebé tota possibilitat.L’escriptor, a més, com qualsevol altra persona, sovint no saprealment què és el que vol.

En aquest sentit, ha fet molt de mal el suggeriment de KoldoMitxelena en el pròleg tan bonic com discutible que va a fer a PeruLeartzako, és a dir, és una prova sense fonament de Mitxelena queTxillardegi ens hi mostra Peru com a exemple1: tots dos, tantTxillardegi com Peru, fan servir el prefix sasi (pseudo) com a motclau.

De totes maneres, no és pas impossible que en algun moment deprofunditat de Txillardegi els lectors ens tornem bojos i vulguemmatar, seguint el mal exemple de Leturia, Peru, Elsa, Exkixu, Putzui, en gran mesura, Ihartzegarai. Potser Txillardegi amaga un monstreassassí que empeny el lector cap a posicions que tenen molt a propla mort.

Però això no és una particularitat de Txillardegi, sinó de tots elsescriptors i de totes les persones. En un moment de tensió, tots tenimuna forta part destructiva en espera del moment adequat per sortir.

Pot ser, però, que Txillardegi hagi plasmat aquest desig assassíuniversal en la seva literatura. Tal com va recordar l’any passat a la

1 Koldo Mitxelena, Euskal idazlan guztiak II, Liburuak 1, Euskal EditoreenElkartea, 1988, 139 or.

462

ràdio, un francès li va dir: tu estimes la mort, “tu aimes le mort”.Això va fer pensar el donostiarra2.

Podria ser, sí, hauria pogut ser, però no ho ha estat. Txillardegi,segons el meu humil parer, no ens ha mostrat com a exemples niPeru Leartzako ni Antton Ihartzegarai. És més, llegint Labartzariagur sense prejudicis, s’hi nota que defensar la lluita armada aquí iara no es podria entendre sinó com una patologia, en un quadreclínic, en què destaquen la sociofòbia, el deliri, el malson, la nostàlgiadel passat, l’autocompassió i la bogeria general.

2.

Cal precisar que elements com ara “bogeria general” i “nostàlgiadel passat” no són valoracions, ni tampoc interpretacions, sinó elpunt de vista dels companys de l’Ihartzegarai i de la gent que mésl’estimen: Ander: “tu no estàs bé” (186), i la seva germana Ixaskun:“Estàs molt nerviós, Antton. Has d’anar a cal metge com més aviatmillor.” (173)

I d’aquesta manera es veu Antton a si mateix: “No em trobo bé,gens bé. Qualsevol cosa em desmunta, qualsevol cosa em desespera.No sóc el d’abans.” (170)

La lluita interna d’Ihartzegarai, la que el fa emmalaltir, està entreaquests dos refranys: joanak joan (el passat és passat) i izana izengaiztoa (el passat, mala fama). Antton no pot aconseguir acceptarque el temps se’n va inevitablement, que contínuament ho canviatot: “El passat és passat, em repetia a mi mateix. Però m’estavaenganyant.” (166)

Se l’imposarà el segon. “Una i altra vegada el passat, mala fama,perquè aquella dita verinosa s’apoderava de mi, fins a convertir-seen un tema pesat i una malaltia crònica.” (166)

L’obstinació del de Labartza és diferent del dolor natural pelpassat perdut. Contínuament es castiga furgant-se en les ferides delpassat. El gat ens ajudarà ara a endinsar-nos en la característicaprincipal d’Ihartzegarai (en una de les claus de tota l’obra deTxillardegi): quan tenia prop de dotze anys (ara en té cinquanta)sovint anava al caseriu Goia amb la seva germana Ixaskun, a jugaramb els nois i noies de la casa. Una vegada, van obligar un gatetnegre a estar-se a l’altre cantó d’una finestra. El vidre li impediaentrar. El van estar emprenyant, fins que va caure. Encara que van

2 En l’original hi diu antigutarra, gentilici del barri donostiarra d’on ésTxillardegi. (N. del t.)

463

intentar revifar l’escalfor en aquell cos, era mort per sempre més.Quins laments i sanglots els dels joves! Van enterrar el gat i li vanposar una creu. En aquell moment, Antton creia, més o menys, en laimmortalitat de l’ésser humà, però no pas en la dels gats: escàs consolper aquesta banda, doncs. Ni la mort de les seves àvies l’havienturmentat tant. Es renyarà i es farà retrets a si mateix sense parar.L’assenyada Ixaskun tractarà de consolar el seu germà: que no hantingut mala intenció, que de mica en mica ho oblidaria. I Antton, totd’una: “Però si justament no ho vull oblidar! Pobre gatet! I he estatplorant molt de temps, moltíssim. No he ni sopat.” (143)

Han passat trenta-vuit anys. Els darrers disset AnttonIhartzegarai els ha passat a les presons espanyoles. Mentre hi era seli han mort els pares. La mare, a més, quan Antton havia d’estar perllei fora de la presó. Tampoc no el van deixar anar al funeral. Totaixò, és clar, no l’ajudarà a mantenir l’equilibri. El fet és queprepararà un viatge contracronològic per quan surti de les presons,una visita als llocs decisius del passat, d’enrere cap endavant.Precisament, un dels llocs sagrats serà allà on van enterrar el gatet.S’estarà força estona de genolls, sense resar res i en silenci al lloc onhi va haver la creu.

3. El tsunami contra l’ex-pres

Quatre mesos després que el van treure de la presó de Valcorneja eldia 14 de setembre, Antton comença a emmalaltir.

El dos somnis que Txillardegi ens explica són, d’una banda,l’expressió, el símptoma, d’un procés de malaltia, i de l’altra,acceleradors que l’empenyen cap a la malaltia. Tots dos són malsons,de tots dos es despertarà cridant Ihartzegarai i Ixaskun és qui elconsolarà. Txillardegi ens endinsa en els dos somnis no tan sols senseprevi avís sinó amb la intenció de fer creure al lector que Antton estroba en la realitat, no pas en somnis.

En tots dos somnis la mort amenaçarà Antton, en el primer lanatura i en el segon la cultura, és a dir, la policia.

També Putzu havia estat atacat per la natura en somnis. Quanera a Lizarra, se li va aparèixer aterridor el cim d’Urbasa. “Sobrela vall de l’Urederra, com un enorme monstre geperut, com si estiguésa punt d’estimbar-se des d’aquell cim, va prendre una formaamenaçadora. I jo almenys ho vaig veure dues o tres vegades ensomnis, cobrant vida aparentment i estimbant-se salvatgementdamunt meu.” (205)

Aquest primer somni d’Ihartzegarai s’ajuntarà amb el viscut perl’Antton les primeres setmanes, sobretot els cops durs: el 22

464

d’octubre, l’ofegament del noi d’Ea de 14 anys, el funeral, el mardespietat: la mort el ronda de prop.

Més tard, el dia decisiu pel que fa al somni, l’11 de novembre:primer, Antton es recorda que en l’adolescència anava amb els amicsa dalt de l’aterridora palissada negra d’Izarte a atrapar grills,sargantanes, escurçons i llangardaixos verds, posant la vidaimprudentment en perill; més tard, veurà que els ocells fan una vebaixa immensa al cel i, com si percebés algun fet greu, es quedaràmut, alerta i pensatiu; finalment, es quedarà mirant a l’est, als farsde la costa, Igeldo, Iger, Miarritze.

El primer somni agafarà en la seva totalitat els fets d’aquell 11de novembre, però l’endemà, el 12, Ixaskun li explicarà que l’avióque havien agafat per venir de Valcorneja ha tingut un accident, iAntton se sentirà molt pitjor que quan estava dins de la presó, “feble,vulnerable, fràgil. Com resultaven fràgils a les nostres mans aquellsescurçons que, morts de por, atrapàvem a Selakua quan éremadolescents”. (137)

El 17 de desembre reviurà l’Antton la tragèdia del gat.Per Nadal, finalment, recordarà la mort de la mare, ocorreguda

deu mesos abans, quan Antton era a la presó.El 18 de gener se li condensarà tot això en el primer somni,

aquest:

“Un vespre, a l’altre cantó de Labartza, em vaig quedar mirantel mar, al mig de l’aterridora palissada, sense poder-me moure. Anavacapficat darrere un preciós llangardaix verd, i quan me’n vaig adonarem vaig espantar molt. Uns quaranta metres a munt fins al prat dedalt i la punta del penya-segat; i quaranta més avall, en vertical, finsa les roques de la costa. Immers en les meves cabòries, em vaigoblidar del llangardaix. Tenia contra l’esquena una llarga paretverdosa per fer pissarra. I al davant, en canvi, el mar extens. Elsortint en què vaig reposar els peus sobre un escàs bri d’herba, queamb prou feines m’oferia la possibilitat de mantenir-m’hi dret, nofeia més de dos pams. Aguantant la respiració com podia, i fent servirpetits descansos de tant en tant, vaig girar-me, i vaig estendre el braçdret. Vaig tocar la palissada de pedra amb el palmell. Estava moltfreda; i, perquè no se’m glacés la mà, la’n vaig haver de treure deseguida. I de nou en equilibri inestable, em vaig quedar sense poderagafar-me enlloc. Com a clara amenaça, em venia l’imponent bramdel mar des de la palissada. No entenia res de res. Em semblava unaautèntica bogeria haver baixat fins aquell perillós sortint. Des queérem petits sabíem que quan pujàvem a Labargan a buscarsargantanes i llangardaixos, s’hi havia d’anar amb molt de compte

465

per les vores de Labarburu i d’Izarte. Si queia d’allà dalt, noméspodia caure a les roques. Aleshores, què és el que em va empènyer aanar-hi? Quiet i descalç sobre aquell sortint al mig de la palissadavertical d’Izarte, el món se’m dividia en dos: davant, tenia el mar; idarrere, l’aterridora freda paret de pedra verdosa. Va començar afosquejar; i el far de Labargan, encès, va començar a llançarsolitàries ràfegues de llum des de dalt fins al Cantàbric. Jo, ni amuntni avall. Sense poder fer res de res. Què podia fer? Han passat unmunt de gavines per davant meu, grallant; i han baixat girant capa les roques sota la palissada. –Si em pogués convertir en gavina!–em dic. Davant meu havien començat a encendre’s els fars, un a un,i fins a Capbreton: Igeldo, Iger, Miarritze… Algun altre més,pampallugant, més a prop i més cap a la dreta. Sento uns calfredsterribles. Què puc fer? Què? Què podria fer en aquesta situació? Finsquan podré aguantar? “Déu meu! –em deia a mi mateix. En aquestaaterridora palissada no hi ha clots, ni agafalls, cap racó ni tampoccap escletxa! Aleshores sorgeix un nou bram des de la llunyania delmar. I veig al davant una enorme onada que comença a esclatar, untsunami gegant, ofegat en inacabables trons. Un terratrèmol submaríarribant a Labargan en tota la seva immensitat. La filera de fars quehavia vist abans queden destruïts pas de l’onada gegant. Pensantque intentar baixar seria una bogeria, vaig amunt. És a dir, aixecola cama dreta i la poso a la paret. Per pujar. Sento una fredordolorosa a la mà, i als dits dels peus, en canvi, picor. Giro el cap, itorno a veure la costa. Aquell mailström nòrdic que no hauriaimaginat mai estava cada cop més a prop, i més alt, i més gegant.–Déu meuuu!… Déu meuuu!!… Déu meuuu!!! –crido tres vegades,com més va més fort.” (149-151)

4. Sant Pancraç còmic

“L’endemà me’n va passar una altra de curiosa, i em va deixar méspreocupat encara. Mentre anava des del passeig Ondarrondo cap aLabargane, se m’acosta un home que vorejava la cinquantena. “Unde la meva edat”, podria dir. Però què dic “un de la meva edat”?Hauria de dir que se’m va acostar un sòsia: un home que s’assem-blava completament a mi, el meu bessó (si el tingués). És més: elmateix que veig davant meu quan em miro al mirall. M’espanto molt:“Ell és jo… o jo sóc ell.” I en passar pel meu costat, em saluda ambun to ferm: –Antonio Diarsegay! Era la veu de l’escarceller Enrique.I la pronunciació equivocada del cognom també l’era, la seva.–Presente!! –responc com ho faria un autòmat. Igual que fèiem enels recomptes de Valcorneja. I ell continua cap a Atxeta. Crec. Perquè

466

no vaig voler ni mirar enrere per si de cas. Quina por! Tiro cap a ladreta baixant el suau pendent. El terra estava relliscós a trossos. Ide cop i volta rellisco; però no he caigut. He entrat a l’església deSant Pancraç. Amb quina idea? Per què? No ho sé. Estava buida ifreda. I la imatge del jove màrtir, en lloc de semblar-me tràgica, latrobo còmica. A la dreta de l’altar, una llum menuda resplendeix.Obro la porta del campanar i pujo les escales llargues i estretesesbufegant. Entren en l’església un tropell de soldats espanyolsvestits de militar. Mentre agitaven una estanquera gegant, comencena cridar dins de l’església. I comença el soroll de trets: cinc, deu,centenars… “¿Dónde ehtá, Antonio, asesino?” L’eco es repeteixesfereïdorament a la nau. “Asesino… sesino… sino.” Una mica méstard, una altra vegada amb la veu forta del cruel borratxo Enrique,augmenten les preguntes i les amenaces: “¿Dónde ehtá? ¡Entrégate,Antonio! ¡Si no lo hase, será peor!” Continuo fins a dalt delcampanar. Llavors es fa un silenci dens. En aquell moment jo emsentia els meus batecs. El rellotge dóna l’hora al meu costat tan fortque em fa un mal intens a les orelles. –Les cinc! –em dic. I esrepeteixen les mateixes amenaces. “¡Antonio!… ¡Asesino!… ¡Nosaldráh vivo!… ¡Entrégate!” Sento acostar-se cap a mi des del’interior del campanar el soroll de les pesades botes de claus. –No!!!–dic cridant, gairebé destrossant-me el coll…” (170-172)

5. No pas com de dia

El segon malson farà emmalaltir Antton, amb febre i calfreds. El diaanterior va oblidar el camí cap a casa quan estava d’excursió pelsllocs de sempre. Accepta fer cas de la seva germana i posar-se enmans d’un neuròleg.

a) En el somni apareix l’escarceller de la primera pàgina, l’odiósEnrique de Valcorneja, que li passa pel costat a Antton. Però quèveu aquest? A si mateix! “Un home que s’assemblava completamenta mi, el meu bessó (si el tingués). És més: el mateix que veig davantmeu quan em miro al mirall. M’espanto molt: “Ell és jo… o jo sócell.” (170) Què vol dir exactament que Antton i el seu escarcellerespanyol siguin iguals? Què li vol comunicar el somni a Antton, oTxillardegi al lector? El fet d’identificar-se de cap a peus al llarg dela novel·la amb l’escarceller Enrique, el personatge més fastigós desde la primera pàgina, què ensenya a Antton? Potser alguna veritatoculta? Un perill? Que els adversaris i els enemics, al cap i a la fi,són iguals, un descobriment que sembla que provingui de l’est peròque reviu sempre i arreu? O, més concretament, que a aquells que

467

en un principi podien ser diferents la pròpia enemistat els porta acomportar-se igual i, per tant, a ser semblants?

b) Després, en passar l’un al costat de l’altre, Antton entra al’església de Sant Pancraç i la imatge del màrtir, en lloc de tràgica,li sembla còmica. Aquí també hi ha un altre enigma, lligat a lasemblança entre Antton i Enrique, relacionada amb la visió del móni al mateix problema: de fet, Antton al llarg de la novel·la veu elsmembres d’ETA i els gudaris (soldats bascos) com a màrtirs quedonen la sang per la pàtria, d’una manera tragicoheroica. Per aixòdiu en el somni “la imatge del jove màrtir, en lloc de semblar-metràgica, la trobo còmica…” (171)

Què li vol dir ara el somni a Antton, i Txillardegi al lector? Siguiel que sigui que significa, finalment, uns militars espanyols, ambEnrique al capdavant, entraran a l’església i tractaran de matarAntton. Antton s’amagarà al campanar. Però el militars ja vanescales amunt del campanar. En aquest instant es despertarà Antton,tan agitat com espantat.

c) Aquest somni farà trontollar la visió conscient d’avui diad’Antton sobre el conflicte i la lluita armada, fins i tot la invertirà:d’una banda, encara que el gudari i l’escarceller no siguin iguals ensi mateixos, segurament la degeneració de les seves accions els iguala(Ortega Lara); d’altra banda, el jove màrtir que se sacrifica a simateix esdevé còmic.

Que el membre d’ETA i l’escarceller siguin un, que la presó siguiETA com ETA és presó, és a dir, el que diu el somni, no concordaamb el punt de vista conscient d’Antton, en què els escarcellers sóndolents i els membres d’ETA, bons; així mateix, el màrtir còmic nocoincideix amb la imatge del gudari heroic.

Aquest segon malson és important perquè enriqueix la polifoniade Labartzari agur: com sempre, els diferents personatges tenendiferents punts de vista, però d’una altra banda el mateix AnttonIhartzegarai, a part de canviar al llarg de la novel·la, tindrà puntsde vista oposats quan està despert i en els somnis.

Comprovar que té al costat el militars espanyols que el volenmatar serà per a Antton tan aterridor i desconcertant coml’esquerdament nocturn de la posició que ha defensat tota la sevavida.

Així, la possible duplicitat de Txillardegi abans esmentada, aixòés, una que s’endevina a través dels escrits coherents al diaris Berriai Gara contra la lluita armada, i l’altra, dins de la literatura deLabartzari agur, sempre més intimista, que defensaria la lluitaarmada a través d’Antton Ihartzegarai, se’ns apareixeràtransformada en el mateix interior d’Ihartzegarai: al mateix Antton

468

que de dia subratllaria la necessitat de la lluita armada, el somni lifarà veure la complementarietat dels enemics i la comicitat delmartiri. De nit i en somnis Antton trairà l’Antton de dia, i viceversa.Quin Antton deu ser el de debò?

Està clar que el punt de vista de dia d’Ihartzegarai es consideraen general tan anacrònic com perjudicial i que està més estès i ésmés conegut a Euskal Herria el que representa aquest segon somni;gairebé tots els mitjans hi ajuden i s’està imposant a l’hora d’explicarla pel·lícula de la història i dels esdeveniments.

6. Adéu

Per tant, cada vegada està més sol i més malament Ihartzegarai aLabartza, i prendrà una decisió valenta: aïllar-se a la muntanya, aZingiregi, amb el Baltza, el seu nou cadell. Una decisió correcta iadmirable de debò. També s’hi endurà els Pensaments, de MarcAureli: “Faré una confessió: que l’emperador filòsof Marc Aureli s’haconvertit en el meu assessor secret.” (221)

Semblava una decisió de Zaratustra, però va amb els estoics. Noes portarà a la solitud de la muntanya, com Zaratustra, l’animal mésaltiu sota el sol –l’àliga–, i l’animal més mesquí sota el sol –la serp–,sinó un gosset, l’animal més lleial sota el sol.

Però no ha escollit Marc Aureli perquè hi estigui d’acord, sinóben al contrari: la veritat és que Antton Ihartzegarai, d’ençà que elvan treure de la presó, ha fet amb exactitud justament el contraridel que reivindica Marc Aureli. D’una banda, l’estoic va aconsellardeixar de preocupar-se pel passat i pel futur i dedicar-se a viure elpresent de la manera més plena possible. D’altra banda, Marc Aureliens aconsella prendre part en la vida social, al cantó oposat del fàsticque li té, Ihartzegarai, a la política.

Finalment, i per acabar, és cert, com diu Xabier Mendiguren, queLabartzari agur és una mena de summa de les sis novel·les anteriorsde Txillardegi: hi tenim l’estany i l’enamorament de Leturia; laigualment impossible d’entendre tossudesa de Peru: que ressuscitael que ha perdut en l’inevitable passat i para el temps, també elsdeliris de Peru i les borratxeres; i el sentiment general de culpad’Elsa i les relacions agredolces amb el gat Mimu; i els penya-segatsd’Haizeaz bestaldetik, el mar, Soustons, la compassió profundaenvers els animals; l’odi i la lluita d’Exkixu i de Peru… Sí, Labartzariagur reuneix totes aquestes coses.

Però al mateix temps el seu final obert el converteix en el llibremés jove de Txillardegi. Ihartzegarai és l’únic de tots el seuspersonatges al qual perdonarà la vida el donostiarra.

469

I al final Ihartzegarai té l’oportunitat d’oblidar-se de lesprediccions i promeses espantoses que fa al gosset Baltza (“el nostrepoble desesperançat de polítics pseudo-savis s’aixecarà sobtadament.No ho veurem això ni tu ni jo. Per desgràcia! I si tenim l’oportunitatde veure-ho, anirem a la guerra” (225)) i de tenir una base quàdrupleper començar una vida feliç a Zingiregi: l’amor de la seva germanaIxaskun, la companyia del cadell, els Pensaments de Marc Aureli iuna Parabellum de nou mil·límetres, l’animal més humà sota els sol,per si de cas, qui ho sap, mireu si no Igor Angulo.

471

El tabú afectiu

Lei

re B

ilb

ao

(Ondarroa, 1978). Llicenciada en DretEconòmic a la Universitat de Deustua.Relacionada des de jove amb el món dela improvisació de versos; ha deixat lacompetició, les demostracions i laversificació escrita i ara es dedica amoderar les sessions d’improvisació deversos i a establir-hi els temes.Ha col·laborat en diversos mitjans decomunicació, com ara Euskadi Irratia iDeia, i darrerament fa de columnista aBerria.

A més, ha escrit en diverses revistes:Karmel, Bolo Bolo, Linterna gorria...També ha rebut diversos premis enconcursos de versificació i literatura, ité publicats altres treballs en diversosllocs més.

Ha publicat el poemari Ezkatak(Susa, 2006), i en l’àmbit de la literaturainfantil, Amonak nobioa du, eta zer?(Elkar, 2006). Juntament amb altresescriptors, ha pres part en el llibreHitzak batzen gaitu, que publicaràl’editorial Elea.

473

La feina de l’escriptor és una feina de recerca, una recerca amb lesparaules o en les paraules, més enllà dels ulls o a dins dels ulls. Siguiel que sigui el que va a buscar, el mateix procés de recerca, dedescobriment, sovint és més gran que el plaer que rep de trobar. Eltabú és el tema del Galeusca d’enguany, i el tabú afectiu, el que ensha tocat. Els tabús i els afectes, tant l’un com l’altre, generalment estanmig amagats. No hem vingut aquí a trobar, descobrir o posar demanifest res… perquè si ho féssim, potser el tabú deixaria de ser tabú.

El tabú

La paraula tabú sembla que ve de la Polinèsia. En una llengua d’allà,ta vol dir ‘tocar’, i pu vol dir ‘que no’. Per tant, ‘que no es toca’. Eltabú és sagrat, prohibit… intocable.

Parlarem del tabú, del que no s’ha de tocar o dir. Així doncs,¿coneixem els nostres tabús, no hi estem massa dominats… perquèrevelar-ne les intencions? El tabú, si realment és tabú, està massainterioritzat per posar-lo al descobert. Per tant, ¿no devem estarlimitats inconscientment a parlar, més que sobre el mateix tabú,sobre el seu entorn? Ens adonem d’això? Ens adonem també que elsacceptem?

Els afectes

Com podem definir els afectes? No ho farem pas nosaltres en duesparaules, quan d’altres hi ha dedicat obres senceres.

Podríem dir que estan en algun lloc on no es poden tocar. Aixòsí. Per tant són ta-bú. Perquè els sentiments són intocables i a mésens toquen sense tocar. Els tabús afectius són dues vegades tabú.

El plaer, l’odi, l’enveja, el sexe, la felicitat o el dolor. El Marquès

El tabú afectiu.Pors i preguntes?

Leire Bilbao

474

de Sade va treure el plaer del sofriment humà. No arribarem pas tanlluny. Diria que per por. Perquè la por és el nostre tabú de tabús, elque hi ha al dessota de tots els tabús.

La literatura universal

En la literatura universal hi ha obres memorables construïdesdamunt dels tabús: per exemple, Lolita, de Nabokov. En què s’explicala complicada relació entre una noia (12 anys) i el seu “tutor”, i queha creat un terme que s’utilitza en la societat per designar un modelde noia: les Lolites.

És difícil d’entendre per què, en la societat d’avui, les Lolites sónculpables i la víctima, l’home que a la novel·la té la noia “segrestada”durant dos anys (i que és l’amant de la seva mare). Per què s’atribueixla culpa al que encén els seus desitjos? És potser una manerad’amagar els tabús?

Homo Faber, de Max Frisch, és un altre exemple aclaridor, queindaga més enllà de Lolita. El senyor Faber, durant un viatge quecomença tot sol coneix una noia que és més jove que ell i superatsels tabús del principi, se n’enamora. Acaben compartint plegats elviatge i el llit. Per desgràcia, abans d’arribar a la destinació la noiamor i per boca de la seva mare sabrà el senyor Faber que aquellapreciosa noia era la seva filla. L’obra de Max Frisch, doncs, és unembolic construït sobre el tabú afectiu.

També es pot esmentar algun treball d’Elfriede Jelinek. Perexemple, en la seva obra més coneguda, La pianista, la professorade piano Erika Kohut, de prop de 40 anys, tindrà unes confusesrelacions sexuals i afectives amb un seu jove alumne. Amb tot,encara és més confusa, i més interessant, perquè estem parlant deltabú afectiu, és la relació que té amb la seva mare.

En l’obra Les amants també cal esmentar amb quina ironiadescriu els rols entre homes i dones. O en el treball Els exclosos, larelació d’amor-odi entre els membres de la colla d’uns amics queestan en l’adolescència i, és clar, amb els seus pares.

Aquests que hem esmentat no en són sinó uns quants exemples,exemples que volen ser respostes i a la vegada preguntes; quecadascú busqui els que els facin més peça.

La literatura basca

Què passa en la literatura basca? Fins a quin punt gosem portar ala superfície els nostres tabús? Tenim Haur besoetakoa, de Mirande.A més d’aquest, quants exemples concrets hi podem trobar?

475

A la novel·la Bi anai, de B. Atxaga, hi ha un passatge memorablequan el germà incapacitat toca els pits a la xicota del seu germà.Podríem dir que “amb l’aprovació” de la noia, amb tots els tabúsque s’hi posen al descobert.

Hi ha també treballs que porten els tabús, volgudament o no, desdel títol mateix. Per exemple:

Rossetiren obsesioa (Erein, 2001), de Ramon Saizarbitoria, el casde l’escriptor que li costa mostrar els seus afectes, no amb lesparaules, però sí amb les seves accions.

Saizarbitoria dedica precisament un passatge a la literatura detabús en aquest llibre. L’escriptor, vull dir, el protagonista del llibre,diu així en un passatge: “Per al que té una mínima aptitud perescriure, és més fàcil expressar-se per escrit. Perquè estalvia lanecessitat de dir les coses a la cara i sobretot, perquè el ques’expressa per escrit sempre pot dir que el que està escrit és unainvenció, pura literatura.” “Per això em sembla ?diu literalment?que, excepcions a banda, els escriptors solen ser covards.”

En Arima enkoinatuak (Elkar, 2006), l’últim treball de X.Mendiguren, porta fins a l’extrem els personatges i les situacionsoblidant la vergonya que ens fan sentir tant el sentiment com el cos.Un professor madur que s’ha enamorat d’una alumna, dues donesque s’expliquen les més boges aventures de joventut, una històriaque barreja afers de política i sexe…

…per exemple.

La poesia

Fins ara no hem donat sinó exemples de narrativa. Què passa ambla poesia?

No estem fent sense adonar-nos un doble joc? Són lícits els tabúspoètics?

En les narracions imaginem personatges literaris, que van mésenllà de l’autor. Ens protegim amb la pell de la tercera persona oamb una primera persona fictícia, i potser, ens podem valer (quanho fem) d’un personatge literari per fer seus els nostres tabús. Peròquè passa amb la poesia?

Al poeta se li demana “sinceritat” (i ho dic entre cometes).Despullar-se. Treure les coses amagades. La presència del jo. Tot iescriure en tercera persona, sentir la veu del poeta encara que siguientre línies. En una paraula, implicació.

Com es pot tocar el que és intocable?En la poesia i en la narrativa, les maneres de mostrar els ta-

bús, són les mateixes? O no? Podríem dir que, fins i tot en la po-

476

esia basca, encara que sigui de mica en mica, anem trencant elstabús.

Per exemple, en Azalaren kodea, de Miren Agur Meabe, “plou alclítoris”, Amaia Lasa “es ficaria al llit amb tots vosaltres”, AnjelErro “fa una oda a la cigala”… Sonia Gonzalez, en els seus poemesamniòtics, diu “m’agrada quan s’acosta al llit amb la cigala bendreta…”

…per exemple.Una de les principals preguntes d’aquest Galeusca podria ser:

podem servir-nos de la literatura per trencar els tabús?Serveix la literatura per trencar els tabús? Fins a quin punt ens

dominen els nostres tabús? La major part de tabús tenen a veure amb el sexe i la mort, també

amb aquestes petites morts de les coses de cada dia. Les relacionssexuals entre familiars o entre minusvàlids, les violències contra lesdones, la masturbació, la impotència sexual (també la impotènciafísica i psíquica: saber que estem limitats), la regla, la menopausa,la mort, la depressió, l’estrès, les malalties, les frustracions… comes posen, però, en el paper?

El tabú i els afectes

No voldríem anar a la recerca d’efecte amb les paraules, si no és ala recerca d’afecte. El més difícil és escriure sobre les nostres porsprincipals, sobre les més íntimes. No és la mateixa por el més grantabú? El que amaga tots els altres tabús? Quines són, doncs, les porsde l’escriptor?

La por

Es podria dir que l’alegria no és moda en la literatura basca. Hi hapocs personatges alegres, sense complexos. Algú dirà que és mésdifícil escriure sobre la felicitat. Algú altre dirà que no es pot escriuresobre la felicitat. També escriure sobre l’amor ens fa vergonya(l’enamorament és més recurrent en la literatura). És per això quehi ha un buit de novel·la rosa en la literatura basca? No entrarem enaigües profundes.

Com va, però, al carrer? A la pregunta respondrem bé, molt bé.Volem anar fugint dels problemes. En la literatura, al contrari. Lamajoria de personatges literaris són tristos, plens de teranyinesinteriors… plens de tabús.

La literatura, tot i pensar que ens pot servir per portar al paperels tabús existents en la societat, paradoxa! Tant en la societat com

477

en el món literari està prohibit parlar de les febleses, de les debilitatsde cadascú. La por de conèixer les limitacions de cadascú. Un altrecop el tabú, el més tabú dels tabús. El tabú subjacent a tots elstabús: la por.

En la literatura basca els personatges no embruten els llibres, elshomes gairebé mai no es masturben, les dones no cal dir-ho, moltrarament es despullen, no van gaire al vàter… les dones no tenen laregla, tampoc es depilen… no hi ha fel·lacions, cunnilingus… hi hapoques escenes eròtiques.

Com en la societat, els minusvàlids no tenen vida o impulsossexuals, els més grans d’una edat tampoc… Els personatges literarisno tenen hipoteques, deutes amb Hisenda, s’emborratxen o esdroguen poc, excepte prenent medicaments…

Sembla que la societat literària que hem creat és una societatmodèlica. La que voldrien molts mandataris.

Els límits

Sembla que el somni de tot escriptor és trencar els límits. Els límitsfísics (per a això tenim Galeusca), els límits de la llengua i els límitsinteriors. (Els tabús polítics, estètics o afectius.) Sabem prou bé queestem limitats. Coneixem els límits exteriors, sabem, per tant, quèés el que hem de trencar; ¿però els interiors? La literatura ens ofereixvides paral·leles a part de la rutina de cada dia. Creem ciutatsimaginàries, amb tot, sembla que els tabús de la societat en quèvivim els hem exportat als nostres països literaris o països de paper.¿No ens en podem alliberar ni en aquest món de paper que hemconstruït nosaltres mateixos? No descobrirem res si diem que el presi el funcionari de la presó són la mateixa persona. La mateixapersona el penjat i el botxí. Una sola persona: el mateix escriptor.

479

El tabú estètic

An

jel

Err

o

(Burlata, 1978). És llicenciat en Dreti Filologia Basca. Premiat en tresconcursos organitzats perl’Ajuntament de Pamplona per aautors novells.

El primer llibre, titulat EtaHarkadian ni, l’hi va publicar Elkarel 2002. Guanya la tercera beca deliteratura Joseba Jaka. El 2005 treuel segon llibre de poesia, ambAlberdaina: Gorputzeko humoreak.

S’ha mogut al voltant dels grupsVolgako Batelariak (Barquers delVolga) i Bihotz Bakartien Kluba (ElClub dels Cors Solitaris), entred’altres.

481

És difícil escriure sobre els tabús, a més, si no fos així, no serien tantabú. Els tabús arrelen amb el temps, i una prohibició ?perquè aixòés un tabú? que tenia sentit, significat i utilitat en una èpocadeterminada per a una societat concreta, a partir d’un moment esconverteix en una molèstia capriciosa, màgica i en la major part decasos invisible. Una societat no coneix els seus tabús; a força de noesmentar-los han perdut també l’essència. Però podem estar tran-quils, perquè el pròxim sempre està mirant, disposat a ajudar-nos.Aquest agent exterior ens dirà, boig d’alegria, el que nosaltres novolem veure. Ens ho poden dir els de fora, o els escassos savis.

(En les societats bilingües, com en les nostres, en què sempretenim la possibilitat de fer un salt d’una llengua a l’altra, d’estar ala vegada a fora i a dins, potser també sense savis ens podríemadonar dels nostres propis tabús. Si no fos així no m’atreviria jo aparlar sobre un tema com aquest.) Jo crec que no hi ha tabús estètics,o, hauria de dir, crec que els tabús estètics no són estètics. Pensaréen veu alta. Sens dubte, hi ha formes per fer literatura que unescriptor no toca. Potser podríem parlar del tabú estètic, però siguemgenerosos amb la idea de l’autonomia personal de cada autor idiguem que escriu com escriu per decisió pròpia. Però tot un grup,una generació, potser una llengua escriu com escriu per decisiópròpia, o és que aquí sí que tenen tabús estètics? He dit que no hi hatabús estètics. Pontificaré en veu alta. Jo crec que els tabús estèticssón ètics. Crec, generalitzant encara més, que els tabús no poden sersinó ètics. A ningú se li acudiria que els que (suposem que) eviten laparaula mort ho fan així per la cacofonia d’aquesta paraula o per la

El tabú estètic en la literatura basca

Anjel Erro

482

bellesa de les expressions que s’utilitzen per substituir-la (tot i lesmetàfores realment belles que s’han utilitzat per no esmentar-ladirectament; tinc obert davant meu el diccionari de locucionsbasques de Koldo Izagirre: azkeneko hatsa eman, bizia funditu,hurrengo kukua ez entzun, Jordango ura iragan1), sinó perquè laseva moral, la seva manera d’entendre el món els porta a no acceptarel concepte de la mort. Tinc la sensació que ens estem aproximant ala terra perillosa del binomi fons/forma. Per alguns, aquests dosconceptes són l’anvers i el revers de la mateixa moneda, unitsindestriablement (jo no explicaré encara la meva opinió), el que endiré d’ara endavant no té ni interès ni sentit.

Els escriptors ha estat separats en dos grups des de fa molt detemps (ben bé tot ha estat separat en dos grups, però especialmentels escriptors): tenint en compte a què donen importància i utilitzantla terminologia d’Horaci, podem distingir els que prioritzen elcontingut o res i els que prioritzen la forma o verba. Seguint aquestalínia, els primers busquen docere (ensenyar), els segons delectare(delectar).El millor seria una combinació equilibrada d’aquestselements (que típic en Horaci!), l’anomenat aurea mediocritas, peròja se sap que aquest camí és molt i molt estret i tots caiem o a uncantó o a l’altre. De tal manera que com més preocupats estem perla forma, més negligents som amb el contingut.“Si parla massa desi mateix, senyal que en realitat no té res per dir” és una cosa quesovint es diu i potser ara algú està pensant en mi, perquè encara nohe arribat a l’ou de la qüestió.

El segon intent

És difícil saber per què el trien a un per parlar dels tabús estètics.Aleshores un s’adona que ha escrit dos llibres de poesia, i això potfer pensar a molta gent innocent que un és poeta. I llavors un esrecorda de les crítiques que s’han fet al llibre, i que en algunad’aquestes apareixia la paraula esteticisme, i que els companys vanprovar de consolar per aquest insult que diuen que cal prendre coma insult, perquè, no sé en un altre lloc, però al país d’un ser esteta (isuposem que un és d’aquests) no està gaire ben vist. Diu que és elcamí que han pres els que no volen comprometre’s i agafar les cosesper les banyes. Pura simplificació, sí, però d’altra banda, per què éstan insultant ser esteta?

1 Fer el darrer sospir, perdre la vida, exhalar l’ànima, passar a millor vida,podrien ser expressions equivalents. (N. del t.)

483

Al país d’un, com diu un professor famós, la poesia ha pres doscamins principalment: el simbolisme i l’avantguarda. Un no estimagaire aquests dos camins, se li fan massa foscos, i a ell li agrada lapoesia clara. L’estil postsimbolista ultralíric té com a objectiuprincipal expressar el món interior del poeta, i (com que el país d’unés molt curiós) l’estil postavantguardista, la identitat nacional, laproclamació de la utopia i la posició crítica respecte del món donat.Un mateix està sorprès. Crec que ell també té el seu món interior, iuna posició crítica amb el món. Però ha inclòs citacions clàssiquesi endecasíl·labs rimats en els seus poemes, dues vegades si més no.Un mateix ha de ser beneit.

El tercer intent

Fa de mal dir quins són els tabús estètics en la literatura basca. Ambtot, jo diria que no hi ha tabús estètics. Sens dubte, hi ha diversesformes literàries, diverses estètiques, que no es conreen especialment,però això, sinó és purament a causa de la moda, és per altres causesque els imposen.

Malgrat tot, intentaré posar en una llista algun dels que espodrien considerar estètics.

• Mètrica o/i rima. Aquests recursos no s’estimen / coneixen entrenosaltres. Els utilitza la literatura oral. La literatura escrita no elsutilitza sinó quan beu de la literatura oral, i d’una manera moltmimètica. En canvi, les formes mètriques que vénen de la tradicióliterària (sonets, dècimes…) gairebé no es cultiven (vegeu Nola bereizhendekasilabo bat, en premsa). No passa el mateix en la música, elsmúsics d’avui (György Ligeti, per exemple) no deixen d’utilitzar formesantigues (un rèquiem).

• Integrar la parla normal en el discurs literari. La tendèncialiterària sol recollir, a grans trets, un idiolecte fins a completar-lo. Aixòés el que ha estat passant en les situacions de diglòssia. Cal cuidar lallengua, i la llengua del carrer, la parla normal, els barbarismes, lallengua de veritat, en lloc de convertir-los en enriquidors de la llengualiterària són un perill, cal evitar-los. (He vist el petit esforç d’UnaiElorriaga, per exemple, per trencar amb això.)

• Lligat amb el punt anterior, també s’hauria de tenir en comptela tria dialectal.

• No posar referències massa cultes (metaliteratura, erudició…)d’una banda (vegeu “Nola ez iruditu eruditu”, Mugalari, 1-7-2006)i, de l’altra, referències massa introvertides (massa dialectals, massaintrahistòriques o massa “basques”).Per exemple, treure tot el quepot molestar el lector d’avui.

484

• Pel que fa als gèneres, falten en la narrativa les memòries,dietaris i en general els gèneres de no-ficció, i també en la mateixaficció actituds massa realistes no són les que han aparegut més. Ésla ficció una via d’evasió? Per evitar el testimoni directe de l’escriptor?

• A la poesia.

El quart intent

Diu que en la literatura basca hi ha molts tabús. Algunes coses noes poden esmentar, ja sabeu quines (no les puc esmentar), per aixòmateix se sol parar atenció a la manera com dius això que no es diu.

El cinquè intent

Abans de començar, voldria regraciar els que m’han ofert lapossibilitat de ser aquí i de parlar sobre aquest tema que per mi éstan interessant. Però també he de confessar que els haig de donarun disgust, perquè jo no em sento qui per dir res de fonamental sobreels tabús estètics. No tinc gens clar quins són aquests tals tabúsestètics en la literatura basca. Sí que sospito que els tabús estèticsno són realment estètics, sinó ètics.

I això voldria dir que si algú no pren en consideració una estèticad’aquesta mena, és senyal que no està d’acord amb els pressupòsitsètics que atribueix, de manera conscient o inconscient, a aquestaestètica. Per això mateix la discussió sobre els tabús estètics sempreestarà impregnada o, dit d’una altra manera, condicionada, per laideologia. Com a conseqüència jo prefereixo no entrar gaire enmatèria. Amb tot, sí que voldria entrar en una altra cosa. Hemd’evitar tant com sigui possible la cega tendència a unir una estètica(utilitzar uns recursos formals i, evidentment, per naturalesa neutres,per fer art) amb una ètica determinada. Sobretot els que hem adoptatel quefer de la literatura i, en conseqüència, una mena d’exerciciescrit de l’enteniment, tenim l’obligació de capgirar aquestsprejudicis i, per descomptat, altres d’altra mena. Jo m’estimo moltel músic José Afonso, el símbol de la passió de la llibertat sota ladictadura, intèrpret de la famosa Grândola, vila morena. Jo no sépas com es prendrien el seu disc de 1976 (no em recordo ara del títol,i no el tinc a l’abast), on cançons com Os fantoches de Kissinger iComo se faz um canalha estan donades en un ritme de bossa-novatotalment bailable i juganer. No ho sé, però podria pensar que n’hiha que no es prendran bé tractar les coses serioses d’una manera noseriosa. D’altra banda perquè les coses serioses es dessacralitzen deseguida.

485

En aquest sentit, potser, ha escrit Adam Zagajewski l’assaig Endefensa del fervor, en què diu que cal cuidar el to, perquè en lasocietat d’avui no tracten els temes cultes en el to culte quenecessiten, sinó amb una ironia omnidevastadora. Jo no sé pas quès’ha de contestar a això. En la meva opinió, potser, l’únic tabú estèticque mereixeria esmentar-se i treure’s ?no sé si arreu del món o en laPolònia de Zagajewski, però almenys sí a Euskal Herria?, seriaaquest mateix: escriure en un to més senzill de coses (suposadament)serioses, crear aquest contrast enriquidor. Ja ens arribarà el momentper criticar-ho, de sortir a favor del fervor, precisament quan nos’atreveixi ningú a atacar el to inspirat a còpia de generalitzar elcontrari.

487

Contescontra-tabú

Josu

Ira

eta

(Sant Sebastià, 1942). Va fer estudisd’Enginyeria, però des de ben joveestà relacionat professionalmentamb la producció audiovisual. Haescrit guions de cinema, i ha fetdiverses pel·lícules com a productori director de guionista: entre d’altres,Trintxerpe (2001), Galeusca (2002), i Chile y los vascos (2003). Tots hanestat publicats per l’editorialIkasjaia.

També ha escrit articles depremsa, sobretot d’anàlisi política(Egin, Egunkaria, Gara, Berria,Punto y Hora…).

Actualment viu a Etxalar.

489

Era negra nit, i en aquell paratge on vol devorar l’Atlàntic elmeravellós riu que és el gran Miño, el fort vent de l’hivern tallaval’aigua de l’aspre mar. Al lluny, a la punta del moll, es podien veureombres dansant a la llum del solitari far. Feien un passeig curt,vinclaven la llarga canya, en ficaven a l’aigua l’extrem com unacullera. Era un salabre i estaven pescant anguiles.

Tots dos anaven vestits iguals, és a dir, d’uniforme. Un tabardblau marí, amb un coll que els protegia les orelles. Eren mariners,joves del servei militar obligatori, en una patrullera. I aquesta, entrela boira d’aquella nit, no era més que una tènue llum vermella.

L’un gras i petit. Tot i haver nascut a Bueu, tothom li deia Far-turas, perquè tenia el costum de menjar tant com podia. L’altre, llargi prim. Com que havia arribat de terres basques li havien posat demalnom Txo, perquè era un problema pronunciar el seu nom.

Feia fred aquella nit, molta fred. Tanta que Farturas va deixar elseu salabre a terra i movia els braços com les aspes d’un molí i espegava una vegada i una altra per escalfar-se. L’altre mariner lipregava que continués amb la pesca.

- Aguanta, Farturas, que ens queden dues hores, pels volts de lessis hem de ser al vaixell.

Farturas estava en aquell moment empipat perquè no podia ferun cigarret. Si se’l fumava, podia matar amb el fum les anguiles quehavien pescat. I el preu de les anguiles mortes baixaria a la meitatal mercat.

Amb tot, Farturas va explicar el que volia fer:- Txo, hoxe non lle imos vender a angula ós vascos, iremos onde

a Cachelos1.

Pescant anguiles

Josu Iraeta

1 Txo, avui no anirem a vendre l’anguila als bascos, anirem a ca la Cachelos.(Notes del t.)

490

Txo li va contestar de seguida:- Això queda lluny. Si ens quedéssim aquí i les venguéssim als

bascos, tindríem la possibilitat de pescar fins més tard.Farturas no estava per bromes. Tots els dubtes els va tallar

empipat:- Cala boca rapaz, hoxe teño que ollar darriba abaixo á Cachelos

antes de durmir2. Van continuar pescant i al cap d’una hora, pels volts de les cinc

de la matinada, es van dirigir al graner que tenia la senyoraCachelos, cada un amb una galleda a la mà plena d’esmunyedissesanguiles.

El gras Farturas anava al davant, amb la llanterna. Aquella llumtan tènue com trèmula no ajudava gaire Txo, que anava al darrere,a trobar els obstacles del camí, i allà anava el pobre, amb tots elssentits posats, amb por de perdre la preuada càrrega amb unaensopegada.

Anaven contents. Un cop netes les anguiles podrien arribar alscinc o sis quilos, i això eren calés. El quilo es pagava a cent pessetesd’aleshores.

Els mariners es van dirigir per un racó enfangat perquè no elsveiés ningú. Com que era territori militar, estava prohibit pescar-hi.

I de cop i volta tot va canviar. Va aparèixer una falua de vigilànciadamunt l’aigua, tripulada pels seus companys, i la llum delatora d’unpotent focus sobre l’un i l’altre… Amb la llanterna atrotinadaapagada, i en silenci, es van haver d’amagar estirant-se en un racófastigós del riu.

Farturas estava xop d’un llot negre de cap a peus, però la galledaque tenia tan fortament agafada no la va deixar anar. Va deixar anarla tirallonga de renecs de costum, i per acabar, el de sempre:

- A nai co botou, quén será o cabrón3.Superada la por, van continuar endavant fins arribar a un grup

de cases. Farturas va ser qui va picar en una d’aquelles cases ambla balda. La resposta va arribar de seguida:

- Está aberta4.No il·luminava gaire la llum que venia de dins. Però sí prou

perquè imaginessin que era una dona esvelta, de llarga cabellera,qui venia de l’ombra. Quan es va haver acostat, van trobar una dama,

2 Calla, noi, avui haig de veure de dalt a baix la Cachelos abans de dormir.3 La mare que el va parir, qui deu ser el cabró. 4 És oberta.

491

amb un somriure viu i que portava un escot generós amb moltanaturalitat.

Aviat es va adonar de la situació lamentable dels mariners i dient-los que la seguissin se’ls va endur darrere seu fins a un paller de lapropietat, perquè es rentessin tant com poguessin, i es poguessinarreglar.

Mentrestant, la dona va entrar a la casa i va agafar les galledesper pesar les anguiles. Farturas va aprofitar aquell moment, en quèencara tenia la seva silueta desitjable a la nineta dels ulls, per xiu-xiuejar al seu amic a l’orella:

- Non ten bragas, Txo, non ten bragas5.Havien aplegat cinc quilos. Els els pagaria la pròxima vegada.

Així se solia fer.Estaven realment contents. Per a aquella època en què el dictador

Franco encara tenia salut, eren molts els cèntims que cobrarien.La tornada al vaixell va ser feliç, plena d’excitació. Un cop

estirats a la llitera, i faltant una hora per tocar diana, Farturasencara semblava embruixat. Va dir:

- Txo, a Cachelos é unha muller ¡eh!, é unha muller que medeixou o mastro quente e duro como o ferro. ¡A virxe! Vou reventar6.

Txo estava empipat. Així no hi havia manera de dormir. O encarapitjor, podia despertar els que dormien. Però Fartures no callava:

- Txo, sabes ti que é o mellor que ten a pesca da angula, non osabes, pois é o marisco da Cachelos, ha, ha, ha…7

El xiulet fred i penetrant que va sonar a la coberta del vaixell vaposar fi a la rialla de Farturas. Era el senyal per donar començamenta les inacabables tasques de cada dia.

Malgrat tot, i a més de la feina de costum i del cansament, aquestavegada com a mínim havia passat alguna cosa estimulant. Com espodia oblidar l’esvelta silueta de l’anguilera…!

5 No du calces, Txo, no du calces. 6 Txo, la Cachelos sí que és una dona! Una dona que m’ha deixat la verga ca-

lenta i dura com el ferro. La mare de Déu! Rebentaré.7 Txo, saps què és el millor que té la pesca de l’anguila? No ho saps? El ma-

risc de la Cachelos, ha, ha, ha…

493

Contescontra-tabú

Juan

Jos

e Is

piz

ua

Llicenciat en Ciències de la Informació, ha acabat elscursos de doctorat de Periodisme Modern.

Com a periodista, va ser membre i col·laborador deles revistes Anaitasuna i Argia, des de 1980. A més, haestat responsable i col·laborador de l’oficina de premsade la Universitat Basca d’Estiu (UEU), la Coordinadoraper a l’Alfabetització i l’Euskaldunització (AEK) i laKorrika (el Correllengua de l’euskara), en diversesedicions.

Periodista dels fulls locals diaris Oiztik Begira del’Egin. A les planes de la comarca de Durango i deBusturia.

Fundador de la revista Hilean Behin; dissenyador i periodista a Gernika i Bermeo.

Durant uns anys va ser dissenyador i periodista del butlletí municipal de Bermeo Berrietan Blai.

Després, va ser responsable de l’Oficinad’Informació Juvenil de Bermeo. D’altra banda,membre, professor i cap de didàctica d’AEK d’EuskalHerria, Bilbao i la comarca de Gernika.

Ha traduït per a diversos organismes i empreses.L’any 2004 va guanyar el Premi Txomin Agirre,

amb la novel·la negra situada a la reserva d’UrdaibaiHarizpeko neskaren afera.

Publicacions, Ibn el kayin, Harrareko poeta zoratua, Susa. 2005, Harizpeko neskaren afera, BBK-Euskaltzaindia.

Traduccions, Aladino (conjuntament amb EdortaJimenez).

495

A la vall de Baztan, un vell gos que havia rebut pallisses de moltsamos va dir-se que ja n’hi havia prou i se li va acudir que ja haviaarribat l’hora de fer el que li vingués de gust. És més, va pensar que,els gossos havien d’abandonar els seus somnis de gos i havien de serlliures i prendre el poder. Per això va cridar a tots els gossos a laTrobada de Gossos de Baztan.

A cada gos que va trobar, ja fos de caseriu com de poble, li vapassar avís de la reunió i l’encàrrec de comunicar-ho a la resta degossos. Es reunirien tots a Zugarramurdi quan hi hagués lluna plena.

Va arribar la nit de la reunió i es van aplegar milers de gossos alprat d’Akelarre, amb afany tots de sentir les paraules d’aquell gosvell i savi. Així se’ls va adreçar:

- Benvolguts germans i germanes, és hora de recuperar les nostresllibertats i de viure lliurement. De tornar a l’instint dels nostresavantpassats… –Va estar força estona parlant amb aquell discursrobust, ple, profund i ferm com no n’hi havia hagut mai cap entreels gossos i que va acabar de la manera següent– …trenqueu lescadenes, esquinceu els collars, oblideu els amos!!

Des de la muntanya de Larrun fins a les prades d’Iparla es vansentir els lladrucs i crits de llibertat aquella nit clara. La vall es vaomplir de tants lladrucs i udols com gossos hi havia. Tanmateix, enapaivagar-se els ànims del primer moment, va parlar el gos del ferrerd’Urdazubi:

- Companys d’aquesta hora feliç. L’escalfor de les paraules ensomple l’ànima i se’ns neguen els ulls en recordar els patiments quehem suportat –va callar tothom en sentir aquelles belles paraules–.No podem, però, trencar totes les cadenes pel fet que ens encadenina nosaltres. Fan una molt bona feina a l’hora de portar les vaques a

L’hora dels gossos

Juan Jose Ispizua

496

l’escorxador. Penseu, si no, com podríem menjar ossos de bou i tripesde vedella.

Ja fos perquè als gossos els agraden els ossos i les tripes, o perquèaixí ho pensaven, les paraules del gos del ferrer van fer efecte. Icadascú se’n va anar cap al seu caseriu amb la ben arrelada decisióde no trencar les cadenes i amb l’avís que es reunirien per la següentlluna plena. Mentrestant havien de pensar què es podia fer per tirarendavant la revolució.

Va arribar la següent lluna plena i amb ella tots els gossos deBaztan, excepte el del ferrer. La manca d’uns quants no va minvarla grandària de la gossada i el nostre vell gos va reprendre el discursdel mes anterior. Es van sentir tants lladrucs, udols i cants d’alegriacom l’altra vegada des d’Iparla fins a Larrun. Tot d’una, va prendrela paraula un que representava els gossos dels corretgers:

- Benvolguts germans i germanes, estimem la llibertat ambplenitud. Amb tot, si els delinqüents viuen en llibertat, ens poden fermolt de mal. Tingueu en compte quants gossos morts o malferits nohi hauria en les lluites contra els llops si no fos pels nostres collarsforts i protectors.

- Fa temps que no hi ha llops a Baztan!!! –talla el vell gos elrepresentant dels gossos dels corretgers–.

- Sí que n’hi ha! N’han sentit els udols pels voltants de la Rocad’Alba –li respon al moment el representant–. I per fer front als seusatacs necessitem tant els nostres ullals com els forts collars de cuir.

- Sí! Té raó! Els necessitem! –criden tots els gossos, temerososdels suposats llops–.

El vell gos, rendit, va donar per acceptada la proposta i, com quees feia de dia, va recordar a tothom que era el moment d’anar-se’ncap a casa fins a la reunió següent.

Des d’aleshores, sempre que hi ha lluna plena, s’escolten lladrucsi udols de gossos per la rodalia de Baztan. Els que tenen bona orelladiuen que cada vegada s’hi sent menys gossos bordar. Hi ha quitambé diu que només s’hi reuneixen gossos perduts a l’hora delsgossos les nits de lluna plena.

497

Contescontra-tabú

Ixab

el M

ille

t

(París, 1958). Quan tenia 23 anys va anar aEuskal Herrira i va aprendre el basc. Avui, viua Etxalar i és narradora de contes.

Va dedicar 13 anys a l’ensenyament,concretament a l’ensenyament de llengua, i vacrear un mètode propi fonamental detècniques de creació (per a poesia, per aredacció de contes, per a teatre, etc.)

A partir del 1992 es va dedicar a laformació. Com a membre de la UniversitatBasca d’Estiu va impartir diversos cursos en elcamp de la glotodidàctica i la psicologia. Amés, també es va dedicar a la formació delprofessorat en la Diplomaturad’Euskaldunització i Alfabetitzacióorganitzada per la Universitat del País Basc(EHU) treballant la didàctica (suggestopèdia) ifenòmens de grup (comunicació, motivació idinàmica de grup). També s’ha dedicat a latraducció, oral, simultània i escrita.

Publicacions: 2002, Kanturik GabekoHerria, Baigorri; 2003, Jainko-Jainkotsek ezdakite dena, Baigorri.

Obres. Traduïdes per l’autora, Euskadi, dela autonomía a la independencia, JokinApalategi.

499

Al caseriu Olaberri, al seu petit llit, Mari va tornar a provar de ficar-se sota la manta. Estirant d’una punta, va provar de fer la manta tanllarga com fos possible, per cobrir-se tots els cabells, per amagar-lossota la manta, per desaparèixer sota la manta.

Estava morta de fred. La fred se li ficava fins als ossos. Tenia freda les mans, fred als peus, també als cabells, en aquells cabellsindomables, aquells cabells que se li eriçaven sortint per sota de lamanta.

Una vegada, en una nit sense estrelles, després d’una lluitainterminable contra els cabells, com que no podia mantenir elscabells sota la manta, va prendre una decisió:

- Aquests cabells no em deixen dormir… i me’ls tallaré, així síque dormiré ben tranquil·la –i se’n va anar al lavabo a buscar lestisores–.

Les tisores eren llargues i esmolades i tallaven molt bé. Prou béque ho sabia, perquè un dia les va prendre per curar el ventre a laseva nina Rosa. En aquella època la Rosa estava malalta. Mari, comque la veia patir, es va posar molt trista, i per això va decidirextirpar-li el que li feia tant de mal. Aleshores, amb molt de compte,li va tallar una rodona de carn entre les cames. Després, l’hi va posaruna gasa i la va posar al llit perquè descansés.

Mari, de puntetes, davant del mirall, va començar a tallar-se elcabell llarg i arrissat. Al cap d’un moment, va començar a sentir-semés bé. Més tard, gairebé ja no semblava una nena. Ara sí, podriadormir tranquil·la.

Mari havia nascut vuit anys abans, el 15 d’agost. Li van posaraquest nom en honor de la Mare de Déu. Aquest any va demanar,com a regal, una manta nova.

La mare la va mirar ben sorpresa, i li va contestar que amb laseva manta no podia tenir fred. Mari va provar d’explicar-li que noes podia cobrir tot el cos amb aquella manta, que tenia fred. Peròdebades.

Al pic de la fred

Ixabel Millet

1 Personatge amb aspecte de pastor que apareix pel solstici d’hivern i que por-ta regals a la mainada d’Euskal Herria. (N. del t.)

500

Finalment, cedint, Mari va contestar que la manta que necessitava–gran, càlida i suau– la demanaria a l’Olentzero1, explicant-hoperquè ella ho entengués ràpidament.

A la nit, es va refugiar al llit, arraulint-se tant com va poder. Peròcomençava altre cop a tremolar, morta de fred. Tenia fred fins alscabells, tot i lluitar per mantenir els cabells a sota de la manta.

Aleshores, deixant de lluitar, va començar a caure en la foscor dela nit. Per efecte de la fred, com més anava, menys sentia el cos, i esdemanava si mai se li glaçarien les espatlles. S’aturava la tremolor,i al pic de la fred, finalment no sentia res.

Tot de sobte, sentint que estava a punt de passar alguna cosaterrible, es va despertar i va badar uns ulls com unes taronges.

La fred era terrible. La mà que va sentir que se li ficava a lescalces era freda. La veu que li xiuxiuejava panteixant paraulesterribles i horroroses era freda.

Aleshores, entrant pels cabells, baixant per les espatlles, la fredse li va estendre per l’esquena, fins als ossos, fins al cor. Va començara caure en la foscor de la nit, i seguint la rutina de cada nit, al picde la fred, quan s’aturava la tremolor i es demanava si mai se liglaçarien les espatlles, finalment no sentia res.

L’oncle li ho havia explicat sovint. Que ella era petita, i que noho podia entendre… li ho va explicar sovint, que el que li feia eraperquè l’estimava. També hi va afegir que no ho expliqués a ningú,que la gent no entenia en coses d’amor. O encara pitjor, que la gentho podia entendre malament i que dirien que era mentida, ialeshores, ben segur que la ingressarien en un internat.

Per tant, Mari no deia res. De fet, parlava poques vegades, i lamajor part de vegades la gent no entenia de què parlava, com noentenien per què s’havia tallat els cabells. De tant en tant, dient quetenia fred, no feia sinó demanar una manta més gran, càlida i suau.

Al caseriu Olabarri, al seu petit llit, Mari tenia fred. També teniafred als cabells. Entrant lentament pels cabells, la fred s’estenia perl’esquena, fins al cor. Aleshores, com més anava, menys sentia el cos,i al pic de la fred, no sentia res. Finalment queia en la foscor,demanant-se quan se li glaçarien les espatlles.

Cada nit, Mari es feia les mateixes preguntes, quan desapareixeriala fred que sentia als cabells, si acabaria la fred de la nit; a veure sialguna vegada aquelles coses que com deia l’oncle ningú entenia lesentendrien, si tindria una manta més gran, més càlida i suau…

Mari era petita i no entenia gaires coses, però sabia que no tindriauna manta més gran, càlida i suau… Potser, com deia l’oncle, eramassa petita per entendre aquestes coses que no entenia ningú, peròja sabia feia temps que l’Olentzero no existia…

501

Contescontra-tabú

Jose

ba

Tob

ar A

rbu

lu

(Donejurgi-Santurtzi, 1945). El 1970 va acabarels estudis d’Enginyeria, a l’Escola Superiord’Enginyeria de Bilbao i el 1982 el doctorat enEnginyeria, al mateix centre.

El 1984 va fer un mestratge en sociologiade la ciència, a la Universitat McGill de Mont-real. Professor de la Universitat del País Basc(EHU).

Membre de la Universitat d’Estiu del PaísBasc (UEU), i també d’Eusko Ikaskuntza i dela societat Research Laboratory of MonetaryEconomics de Lugano (Suïssa).

Publicacions: 1993, Mekanikakuantikoaren zenbait berezitasun UEU; 1997,Marxez haratago. Euskal independentzia etasubiranotasun ekonomikoa Txalaparta; 1999,Moneta teoria berrirantz UEU; 2000, EuskalHerria bere gain. Euskal Herrikosubiranotasun monetarioa eta ekonomikoaEnbolike; 2001, Kanpo-zorraren patologiaUEU; 2004, Inflazioaren aurka. Bankugintzaberriaren jarduerak UEU; 2005,Langabeziaren kontra. Bankugintzarengarrantzia Elhuyar.

Obres traduïdes per l’autor: 1988, Ia guztientzako ekonomi gidaliburua UEU.

503

Així m’ho va explicar Trasgu, i tal com m’ho va dir ho posaré alpaper. Ja sé que tot sovint la realitat supera la ficció. Els queconeixen aquesta història ja ho saben això. Aquí, amb tot, reproduiréel relat. Heus aquí, doncs, les paraules de Trasgu.

Estava molt tranquil fent un tomb pels boscos d’Astúries, comfaig cada nit. De cop i volta, vaig sentir molts murmuris i uns sorollsa la profunditat dels turons. Dues becades parlaven, l’una era mascle,l’altra, femella. Vaig parar-hi atenció i vaig sentir aquestes paraules:

- Sí, jo també ho he sentit, diuen que són a Navarra, agafant unesquantes de nosaltres.

- Amb tot, el que jo he sentit és més preocupant. No sé quinamena de nous aparells volen provar amb nosaltres. Tinc una micade por.

- Tranquil·les, aquests caçadors no saben res de nosaltres, estanguillats.

Caçadors, aparells nous, Navarra… vaig començar a preocupar-me, perquè jo coneixia uns caçadors, i també uns quants racons deNavarra. Així és que vaig decidir fer-hi cap.

Amb tot, aquella nit, en tornar del bosc, vaig sentir uns murmurisprovinents de caçadors que coneixia a Astúries mateix:

- Diag, ds, prv/a, com, PTT.La meva preocupació anava en augment. Vaig començar a pensar

que les meves amigues becades tenien raó: els caçadors que coneixiaeren completament bojos. No podia entendre el seu nou argot. Enquè estaven ficats? Em semblava un llenguatge extraterrestre tot

Gautxoria: un relat d’amor

Joseba Tobar Arbulu

504

allò. De manera que me’n vaig anar cap a Navarra. Vaig arribar-hiràpidament.

Un dels millors llocs que coneixia de Navarra era Etxarri. Hi haviaestat amb uns amics caçadors de gresca, menjant i bevent bé. A més,a Etxarri, els vells caçadors, de les becades en diuen gautxoria1‚perquè surten de nit. Un nom bonic de debò.

Només d’arribar a Etxarri vaig sentir els mateixos murmuris.L’home era davant la pantalla de l’ordinador i repetia contínuamentles mateixes paraules d’abans:

- PTT, diag, prv/a, ds, com. Però aleshores vaig sentir alguna cosa més. Unes paraules que sí

que entenia: - Sí, aquesta és morta, i possiblement l’altra també. Aquestes paraules em van deixar sorprès i completament

espantat. Qui és que era morta? Per què va morir? A què es dedicavenaquells coneguts meus caçadors? Per què usaven dos tipus dellenguatges alhora, un que podia entendre i un altre de totalmentestrany?

Me’n vaig anar cap a la muntanya, cap al bosc, a la recerca derespostes. El que hi vaig trobar era sorprenent. Estic gairebé segurque no ho creuràs, però t’explicaré el que hi vaig veure i hi vaigsentir, res més.

En deixar Etxarri, vaig trobar en un pasturatge d’Altsasu unesquantes becades. Sopaven. Una duia un aparell estrany a l’esquena,una mena de motxilla, amb una antena o alguna cosa semblant. M’hivaig acostar; era jove i femella:

- Què ha passat? Què duus a l’esquena? - No sé pas què és. Però no m’ho puc treure. Segons m’han dit els

amics, és una motxilla que té una antena o alguna cosa així. - Com és que t’ho has posat? Deu haver estat difícil col·locar-te

aquesta andròmina a l’esquena, no? No et fa mal? - Mira, t’ho explico. Potser no t’ho creuràs, però és veritat, tot i

que és gairebé increïble. I el que em va explicar aquella becada femella de veritat que era

sorprenent. Vet aquí el que em va dir, paraula per paraula: “L’altre dia estava en un pasturatge de Bakaiku fent un tomb i

menjant alguna cosa per sopar. Se’m va acostar una becada mascle.Va començar a dir-me que podríem anar junts cap al nord, quedurant el viatge ell em protegiria, que jo era molt maca i bonica, quepotser podríem fer un niu junts allà dalt…

1 Ocel de nit.

505

Així estàvem, el mascle com més anava més a prop meu, com mésanava més dolç, com més anava més amable… De cop i volta, vamveure una llum gran i forta. Ens aturem la dues, i xac!… va caure so-bre nosaltres una mena de xarxa. Després van venir ells, corrent, depressa, xisclant, com bojos, completament guillats: ‘Dues, dues alho-ra, n’hem agafat dues. Increïble, això sí que és sort! Vinga, anem a ca-sa. Agafa’n tu una, jo l’altra! Som-hi.’ I després la foscor i el silenci.

No sé on és que em van dur. Però vaig sentir sobre el cos les mansd’un home i una dona. No veia res. M’havien posat alguna cosa alcap. Parlaven molt baix, gairebé en silenci. Vaig sentir un petit doloral pit, després un pes a l’esquena i uns minuts després una altravegada les seves paraules: ‘Anem al pasturatge d’abans, allíl’aviarem. Afanya’t. Vosaltres continueu amb l’altra. Tornem deseguida.’ No entenia res. El dolor del pit com més anava més lleuera. On era l’amable mascle que havia estat amb mi? Què li haviapassat? No sabia res de res!

Amb el cap tapat em van dur a un pasturatge d’Etxarri queconeixia de feia temps i allà mateix em van treure el que duia al capi em van deixar a terra. Quan vaig adonar-me d’on era, vaig mirara una banda i a l’altra i vaig emprendre el vol, entre els seus xiscles.Guillats, aquells homes estaven completament bojos. Al cap d’unsminuts, vaig anar primer al pasturatge de Bakaiku i després a unaltre d’Altsasu, i uns amics que eren allà em van dir que duia unamena de motxilla a l’esquena i que estava francament molt maca.No sabíem ni ells ni jo com m’havien posat la motxilla, ni per quinaraó ni amb quina finalitat. Vaig passar tota la nit cercant el mascleque havia estat amb mi, i per fi, després de passades unes quanteshores, el vaig trobar al mateix pasturatge d’Altsasu. Ell tambéportava una motxilla, amb antena i tot, i una cosa com la que t’heexplicat jo em va explicar ell a mi. Havíem estat tots dos en unasituació molt semblant.

Havent sopat el mascle i jo, vam començar a fer plans, teníemintenció d’anar cap al nord i segons em va dir estava molt enamoratde mi. Francament, i a pesar que era una mica més vell que jo,m’agradava a mi també aquell mascle fort. Així és que després deparlar de les nostres coses, cadascú va tornar al seu lloc de dia nosense abans fer-nos uns frecs amorosos amb el bec i quedar perveure’ns la nit següent al mateix lloc per fer un volt i sopar plegats.

Aquella va ser l’última vegada que vaig veure el mascle. La nitsegüent vaig visitar i escodrinyar tots els pasturatges d’Altsasu,Bakaiku i Etxarri, però ni rastre. Ningú no en sabia res. Així és quevaig decidir passar uns dies per aquí, per veure si venia i preparartots dos el viatge cap al nord. Això és tot.”

506

Em van deixar sorprès les paraules de la becada femella. En quèestaven ficats els meus amics caçadors? Quin sentit tenien aquellesparaules estranyes (PTT, diag, ds, com…)? Per què no les entenia jo?I a qui es referien les que entenia? (“Una és morta. L’altra, segu-rament també.”)

Com que desitjava conèixer tota la història em vaig dirigir la nitsegüent cap al bosc d’Aralar. Vaig fer una passejada pel gran i bellbosc d’Aralar. Llocs preciosos de veritat: fagedes arreu. De sobte, enpassar a prop d’Iruiturrieta, vaig veure que es movia alguna cosa.M’hi vaig acostar i a prop d’un gran grèvol vaig veure que hi haviauna becada mascle. Vaig anar-la a trobar i abans d’arribar allà onera em vaig adonar que tenia una altra motxilla. “És aquest”, vaigpensar, i m’hi vaig acostar.

- Hola, com vas? Què duus a l’esquena? - Un transmissor que m’han posat els teus amics a Etxarri. - Què dius ara? - Sí, un PTT. L’altre dia era als voltants de Bakaiku amb una jove

preciosa… - Ah! Sí, vaig estar amb ella i em va dir això de la motxilla, que

us havien agafat a tots dos i que us havien posat aquesta andrò-mina…

- Què dius d’una motxilla i d’una andròmina? Això és untransmissor, americà.

- Què dius? - El que has sentit. Quan ens van agafar aquells maleïts caçadors,

ens van dur a una casa i mentre posaven el transmissor a la joveencantadora, vaig parar-hi atenció. Parlaven en veu molt baixa peròvaig sentir tot el que es deien aquells dos maleïts. Un li explicava al’altre tot, tot el ‘projecte’. Aquests maleïts volen fer proves i expe-riments amb nosaltres. Per això ens han posat un transmissor acadascú i després, per mitjà de satèl·lits, volen seguir els nostresviatges.

- Què dius ara? N’estàs segur? - Sí, tu no ho saps, però estan ficats en això. - Però conec aquests caçadors, són amics meus. - Doncs llavors encara pitjor! Maleïts siguin! - No ho diguis, això! - Per què no ho haig de dir? - Segurament tot això deu ser per conèixer els vostres costums. - Doncs els meus no els coneixeran pas. Ni parlar-ne. - Tranquil. - No, no n’estic gens, de tranquil. Mira…

507

I el que em va dir aquell mascle encara em va sorprendre més.Heus aquí les seves paraules:

“Aquests teus amics s’han empescat un projecte nou. Sembla queper saber què fem. Tot el que ara saps tu. I ells no! Però estàs sotael pacte de silenci que vam fer amb tu, i hi estaràs per sempre. Pertant, no en pots dir res als teus amics: ni de nosaltres ni dels nostrescostums. Aquest pacte de silenci és sagrat, ho saps prou bé.

Pel que he sentit, ens volen seguir amb un ordinador. És per aixòque potser has sentit alguna paraula que usen per en el ordinador(diag, com, ds, prv/a,.): Totes relacionades amb el sistema informàticdels satèl·lits Argos. Vaig saber detalls d’aquest projecte a Etxarrimentre ells eren amb la meva estimada, però les hores següents, toti estar amb ella, no li’n vaig dir res, a la joveneta, per no espantar-la.

Vaig quedar per a la pròxima amb la meva amoreta, per prepararel camí cap al nord, potser per fer un niu amb ella i tenir pollets.Però després de pensar-hi molt, he decidit això: quedar-me aquí,amagar-me en aquest preciós bosc. Per la meva banda, aquest és elmissatge que has de donar a tots els companys: “amagar-se, amagar-se tant com sigui possible”, res més. Si veus la joveneta, digues-li,de part meva que fugi, que es posi en marxa, que faci cap al nord.Que no m’esperi. No li diguis on sóc, només que l’estimo molt. Novull preocupar els companys. Així doncs, les proves que estan fentamb mi fracassaran. Potser, d’aquesta manera, no engegaran altresprojectes i s’oblidaran de nosaltres. Aquesta és la meva esperança.

No estic disposat a exhibir l’amor que hi ha entre la mevaestimada, aquella jove tan encantadora, i jo, i que ho descriguin alsseus ordinadors. De cap manera. Això és el que he decidit. No li’ndiguis res, a aquella jove, ni parlar-ne. Pensa el que vulguis de mi.Però no m’hi acostaré pas, encara menys hi viatjaré, i encara moltmenys deixaré que aquells maleïts es fiquin al niu que podríem fer.

L’estimo molt la noia que vas veure. ¿És que t’agradaria que unaorganització com la CIA sabés tota la teva vida, conegués tot el quefan els teus parents, s’assabentessin de totes les teves anades ivingudes? Doncs per nosaltres, per mi si més no, és molt pitjor el quevolen fer els teus amics. No ho accepto. No vull que experimentinamb nosaltres. Per això m’estaré per aquí amagat. Un altre cop, queel teu missatge quedi clar: digues a tots els companys que s’amaguinmés que mai. Ells creuen que podrien saber-ho tot de nosaltres. Tuja saps que fins ara no en saben gairebé res. Doncs d’ara endavant,i pel que fa a mi, encara menys. Amagar-se, aquesta és la paraula.Aquest és el missatge.”

La meva sorpresa era tremenda. Ara començava a entendrealguna cosa més. Alguna cosa havia sentit quan anava en aquell

508

CCB, feia molt de temps. Però no pensava que aquell projecte boiges materialitzaria. En canvi, ara, semblava que estava en marxa ique jo hi estaria ficat pel mig:

“Sí [va continuar ell], tu hi estàs ficat pel mig. Llegeix el que hiha escrit al transmissor que porto a l’esquena: “Trasgu”.

El mateix nom del projecte portava el teu nom: “Projecte Trasgu.”Encara més, aquells maleïts no paren de parlar de tu, dient, una

vegada i una altra, que tu ens havies de guiar en el nostre viatge, enel nostre camí. Impressionant! Aquells caçadors estan completamentequivocats. És que no sabem nosaltres el nostre camí, o què?

Això és el més ridícul. No coneixen la nostra parla, tampoc elsnostres noms, i ens volen conèixer per mitjà d’uns números: semblaque jo sóc el 39, la joveneta, el 40, i pel que he sentit a dir, a un altreque han atrapat a Catalunya li han posat el 38. Cabrons! I creuenque saben alguna cosa de nosaltres. Millor així! Si sabessin com ensfotem d’ells, dels seus gossos i de la seva manera de viure! Sí, semblauna gerra. Més ben dit, és una gerra, fa molt de temps, a més. Totsels seus aparells, ara perfeccionats (transmissors, satèl·lits, gairebéla mateixa tecnologia punta de la CIA) en contra nostre. Sisplau, nodiguis una sola paraula de nosaltres a aquells maleïts amics teus. Sino, s’ha acabat el nostre pacte. Salut i fins a la pròxima.”

Fins aquí el que em va dir aquella becada mascle. Tot el que s’hasentit, o gairebé tot, estava clar. D’una banda, m’apreciava els meusantics amics; a més, havien posat el meu nom al projecte. Per la mevabanda, era, i és, motiu d’orgull, sens dubte.

Però d’altra banda, no els podia dir tot el que sabia ara de lesbecades. El pacte de silenci que havíem fet els el devia a les becades,que eren molt bones companyes meves. No podia trencar-lo.

La nit següent vaig anar a cercar la joveneta, i no sé pas com livaig dir que el m’havia dit el mascle, el seu estimat mascle, senseesmentar gaire ni riscos ni experiments. A la joveneta li va caureuna llàgrima de cada un dels seus preciosos ulls i em va dir que sen’aniria la nit següent amb uns companys.

Sabia i sé prou bé on era aquell “39”, també on era el “40”. Méstard vaig tenir notícia del que feia l’anomenat “38”. No eren morts.Estaven equivocats els meus amics.

Molt més tard vaig saber que “40” havia aparegut més enllà delsPirineus, a Alemanya potser, però només hi va aparèixer un dia. Elmissatge que havia donat l’havien rebut tots i van procurar amagar-se. D’aquesta manera els satèl·lits ho tenien difícil per seguir lesbecades, i també hi va haver problemes per carregar els transmissorsque portaven a l’esquena. Sens dubte, aquell “39” és molt viu.

509

“40” va rebre el missatge i se’l va aprendre bé: durant uns dies,fins i tot durant unes setmanes, va estar amagada, de manera queno la cacessin els satèl·lits. Encara més bo és el que va passar ambel “38”: en lloc d’anar cap al nord, va fer cap al nord-est, i els satèl·litsno poden rebre senyals seus, del seu transmissor. Visca el “38”.Realment espavilat. Mentrestant, el “39” continua completamentamagat en un paratge preciós i impressionant d’Aralar que coneixemell i jo. Les seves últimes paraules van ser aquestes: “Per tant,aquesta és la meva decisió, de moment si més no: no sabran res demi.”

Després de fer un tomb per Etxarri, i coneixent tota la història,me’n vaig anar cap a Astúries pensatiu, immers en les mevescabòries, i rient de tant en tant.

Em sap greu el que els passa als meus amics caçadors, però s’hanficat en aigües molt profundes, en els afers de la vida de les mevesamigues becades. Per això, tinc una mena de sentiment agredolç.Dolç, pels nous companys, perquè són molt hàbils, vius i espavilats.Són molt bons en el seu camp, és a dir, amagant-se. Agre, pels meusantics amics, pels caçadors. Sé que estan preocupats, també inquietsi nerviosos. Sé que passen les nits en blanc, i que amb les poquesdades que obtenen creuen que tenen a les mans un projecte enorme.

Però així és la vida del món. Ara faré un tomb pels turonsd’Astúries. Potser un altre dia t’explicaré alguna cosa més. Demoment en tens prou.

Això és el que em va dir Trasgu. Sé que molts de vosaltres nocreureu res. Això és problema vostre. He escrit el que Trasgu em vaexplicar, res més.

Per la meva banda, només hi afegiré això, és a dir, l’epitafi quehi ha a la tomba de Descartes, que va prendre de l’obra d’Ovidi:“Bene qui latuit, bene vixit”, és a dir, “qui s’amagava bé, vivia bé”.

511

Contescontra-tabú

Ase

l L

uza

rrag

a

(Bilbao, 1971). És diplomat en Empresarials i llicenciaten Filologia Basca. Es guanya la vida com a professor.Treballa com a professor de llengua i literatura a laikastola Bihotz Gaztea de Santurtzi. És membre delgrup de música Punkamine. Viu a Bermeo.

Pel que fa a la literatura, va començar escrivint elsprimers textos amb sis anys i dient als que l’envoltavenque quan fos gran seria escriptor. Sembla que era unnen especial. Amb tot, aleshores parlava en castellà,perquè no va començar el seriós procésd’euskaldunitzar-se completament fins a tenir 19 anys.

En l’etapa universitària, va començar a escriurepoemes per fugir del tedi de les classes, però ara comara té el camí de la poesia força abandonat.

Ha guanyat aquí i allà diversos premis i també hapublicat uns quants articles i contes. Haver publicatHamaika ispilu ganbil i haver guanyat el mateix any laVI beca Igartza l’han empès a agafar-se l’escripturaseriosament.

Acaba de presentar el fruit de la beca Igartza: hapublicat la novel·la Karonte amb l’editorial Elkar. Enaquesta obra cultiva els gèneres del còmic, el cinemai la novel·la d’aventures.

Publicacions: 2003, Hamaika ispilu ganbil Labayru;2005, Karonte Elkar; 2005, Eleberria lantzeko gida(Antton Irustarekin) Euskal Idazleen Elkartea(Associació d’Escriptors Bascos).

513

Les sis del matí. No fa gaire que ha cantat el gall. Obro els ulls i sentoels primers rajos de sol filtrant-se entre les taules de la cort. Al meuvoltant, també la meva família i els companys de cort comencen amoure’s mandrosos. Mandrosos i tristos. Des de l’estable, l’amic porcem mira a mi el primer. Sí, ja sé què és el que tens al cap, noi. Gràciesper la teva solidaritat. En realitat, qui de nosaltres té ganes d’alçar-se avui? Amb tot, moc la cua amb calma, espanto les primeres mos-ques del matí, i em poso dret. A mesura que s’esvaeix la boira delson s’apodera de mi una ràbia desesperada i tinc ganes d’esbotzarla porta de la cort a cops de banya. En lloc d’això, m’acosto senseesma a aquella porta i m’arriba del prat el lànguid salut de la rosada.Cal ser alegre, com de costum, perquè tot i viure en captivitat, aquívivim sense gaires preocupacions, gairebé a cor què vols, es podriadir. Bah, no és com viure en llibertat, però això tampoc no podemcomprendre què és.

Empenyo la porta amb el morro i surto. Avui bufa un aire fresc.Però aquest aire, avui portarà les veus de la crueltat. En ocasionscom aquesta em supera l’odi contra aquests éssers que es tenen perpropietaris nostres. Si ens respectessin, com a mínim tancarien lafinestra, o mirarien la televisió al pis de dalt. Però no. Cada any,arribats aquests dies, s’apleguen a la sala i rient engeguen el televisorper divertir-se amb aquesta imatge lamentable. I cada any algunacosa, una empenta malaltissa, em porta cap a aquella finestra. Allàmateix veig els meus companys (perquè encara que no els coneguino per això perdem la companyonia) entre crits i rialles d’humansbojos i borratxos, al galop, com si tinguessin pressa per ser torturats.Mil vegades m’he demanat què deuen pensar mentre envesteixen per

Les festes de Sant Fermí des de la cortL’alba inesperada d’un brau punk

Asel Luzarraga

514

aquests carrers estrets i relliscosos. Què pensaria jo si estigués entreells. Sortir del camí marcat i no descansar fins a veure entre lesbanyes unes quantes d’aquestes mosques blanques i vermelles? Nocrec que pensin gaire que són allà.

Noto moviment al caseriu. Sens dubte, han començat a preparar-se per empassar-se la festa de la sang juntament amb l’esmorzar.No vull tornar-ho a veure, de cap manera. En canvi, contra la mevavoluntat m’hi porten les potes. Veig algú a la sala. És d’hora, però.És l’Eneko, el fill jove de casa. Ell és l’únic que no he vist maidavant del televisor. No m’ho esperava d’ell. Si porta la cresta mésdreta que mai!

No engega el televisor, sinó l’ordinador. Em tranquil·litza, si mésno per un moment. Desapareix i torna amb una tassa a la mà. Quèdeu estar fent? Sóc aquí, com cada any, enganxat a la finestra. Peròaquest començament és diferent. Començo a sentir alguna cosa, commés va, més clara. L’Eneko mira a la finestra i em fa un gest. Quinauna en deu portar de cap? El so de l’ordinador destaca per damuntde tots dels altres. És música, de l’estil que tant agrada a l’Eneko ique al caseriu vulguis no vulguis tan bé coneixem tots. Posa lapantalla de l’ordinador mirant cap a mi. Un altre cop em fa un gestcòmplice amb un ull. S’aixeca i surt de la sala, deixant la música tanforta que fa tremolar el caseriu. Sí, començo a entendre-ho. Commés va, més m’agraden les imatges que m’ofereix la pantalla.Aquesta sí que és manera de celebrar les festes de Sant Fermí!Gràcies, Eneko, no m’havien fet mai un regal com aquest. Aquí veel noi, a recolzar-se a la finestra al meu costat. Només ens falta unacervesa a cadascú! Em sento bullir la sang com fa temps que no hosentia. �

515

El tabúen la literaturacatalana

Isab

el-C

lara

Sim

ó

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943).Escriptora i periodista. Llicenciada enFilosofia i en Periodisme i doctorada enFilologia romànica. Com a periodista, haestat directora del setmanari «Canigó» icol·labora habitualment en diversosmitjans de comunicació. Ha creat en elsseus contes i novel·les uns personatgescomplexos que mantenen relacionsconflictives, com La Nati (1991), Raquel(1992), els d’Històries perverses (1992), o elde T’imagines la vida sense ell? (2000).

Ha estat guardonada, entre d’altres,amb el premi Sant Jordi 1993, per Lasalvatge. El 1999 és distingida amb laCreu de Sant Jordi, per la seva trajectòria.El recull de relats Dones (1997) ha estatobjecte d’una adaptació cinematogràfica,l’any 2000. L’any 2001 li és atorgat elpremi Andròmina de narrativa pel llibreHum… Rita!: L’home que ensumava donesi el 2004 el Premi de la Crítica delsEscriptors Valencians en la seva modalitatd’assaig, per En legítima defensa.

517

Cuan parlem de tabú normalment ens referim a allò procaç odesvergonyit, o de mal gust, o, encara més, a mots la prudènciaentorn a l’ús dels quals menyspreem perquè la considerem cape-llanesca i cursi, i això s’esdevé quasi en exclusiva al camp semànticde l’escatologia. Les funcions dels aparells excretors i dels òrganssexuals són les que més sovint entren en aquest àmbit. Els escriptorsdesvergonyits disfruten referint-s’hi, especialment en el gènereepigramàtic, com una contesta irònica per ridiculitzar la beateriade l’anomenat bon gust.

Però el tabú és quelcom ben diferent. Tot i això, quan diem queanem a trencar un tabú, cosa que fem amb la complicitat de tot elgremi de la lletra –o gairebé–, no estem referint-nos al seu significatsinó a la seva caricatura. ‘Tabú’, com sabem, és un mot de la Polinèsia,molt proper al llatí ‘sacer’, al grec ‘αγορ’, o a l’hebreu ‘kodausch’.Significa dues coses diferents i simultànies: ‘sagrat’, per una banda,i ‘prohibit’ o ’impur’ per l’altra. El seu contrari, també a la Polinèsia,és ‘noa’, que vol dir accessible a tothom. No s’ha de confondre doncsamb les prohibicions religioses o morals, com blasfemar o insultar,que tenen un fonament religiós o moral. El més notable del tabú ésque, almenys aparentment, no té fonament. Diuen que és el codi noescrit més antic de la humanitat, i, encara més: no hi ha cap poblesense tabús. Però, igual que en matemàtica els axiomes no poden serdemostrats, tot i que són la base del seu sistema lògic, en sociologiael tabú és la base de les relacions socials.

El tabú recau sobre una persona, un animal o un objecte, i aquellsque no l’observin, queden impurificats. Podríem doncs dir que untabú és inviolable perquè aquell objecte, animal o persona representala divinitat i, alhora, perquè és una representació demoníaca.

Tot i això, l’antropologia s’esforça per trobar la utilitat, properao remota, dels rituals socials, i per això hom ha fet un catàleg

De debò hi ha escriptors que trenquen tabús?

Isabel-Clara Simó

518

d’utilitats simbòliques de les prohibicions: protegir algunspersonatges i els símbols que els representen, protegir el dèbils,preservar la salut (contacte amb cadàvers, per exemple), protegir elscerimonials (d’iniciació, del naixement, del matrimoni, etc.), protegirles persones contra la còlera dels déus, protegir els qui acaben denàixer o estan a punt de fer-ho, etc. Violar un tabú està castigat, iprobablement els primers sistemes penals deriven d’aquests càstigs,però també hi ha actes de penitència i de purificació. Alguns tabússón temporals, com ara la menstruació, que impurifica la dona i quila toca. Recordem a tall d’exemple la història de Raquel i Jacob:Raquel fuig de casa el pare i s’emporta els ídols familiars, i quan veuque la persegueixen, seu, dins de la tenda, a sobre dels ídols i quanel seu pare entra a registrar la tenda i recuperar el ídols, ella diu queté la regla i per tant és intocable i tothom ha de retirar-se. O la impu-resa de les dones en el part (Levític, 12, 1-2-5), car es diu explí-citament que la dona és impura durant set dies després del part siha parit baró, però si és nena serà impura quinze dies.

En qualsevol cas, sembla bastant probable que la funció socialdel tabú, que obliga a una doble operació contradictòria, la veneraciói l’execració, està lligada al poder.

A tal efecte, Freud, al conegut Totem i tabú, troba un discutitparal·lelisme entre el comportament social pel que fa al tabú il’estructura de determinades neurosis obsessives; el neuròtic obsessiu,en efecte, s’autoobliga a observar determinades prohibicions,especialment el contacte (délire de toucher), algunes de les quals sóncomprensibles però d’altres purament cerimonials; igual que passaamb el tabú, si toques allò que és tabú, tu mateix esdevens tabú; perpurificar-se, també, s’han de realitzar un seguit d’ablucions. El que síque és curiós és que, tant el concepte social com l’individual expressenamb el tabú el concepte de temptació: ho vull tocar però men’horroritza la conseqüència. També està lligat al concepte de càstig.

Els tabús més freqüents recauen en els enemics, en el poder (elscaps) i en els morts. Caldria recordar un tema tan recurrent enliteratura com ho és el de l’espectre: els morts vénen a turmentar-nos pel nostre crim; així, per exemple, les al·lucinacions de Macbetho de Ricard III. Però hi ha un altre tema que podem comprovar enel comportament de les masses: la idea inconscient del podertaumatúrgic del rei o del Papa o del dictador; d’aquesta maneras’entenen les aglomeracions que s’agombolen a davant del Rei o delPapa, però també davant d’un dictador com Franco; sostinc que ésaixí com podem entendre el deliri per espiar la vida dels poderososi la fascinació que senten tantes persones per contemplar, en lesrevistes del ram, com forniquen o s’abillen els poderosos i els rics.

519

Només amb la morbositat de l’enveja no s’entén aquesta badoqueria,de vegades sobre persones ben poc exemplars.

Altrament, el concepte de tabú no està lluny del de consciènciamoral, i, encara més, del concepte kantià de l’imperatiu categòric,o en general, del codi innat de conducta.

Ara bé, només com una metonímia hom entén que tabú siguin lesparaules prohibides, perquè són de mal gust, i que cal disfressar ambeufemismes: pipi i caca, pardal i figa i tots els seus nombrosíssimsderivats. Només en aquest sentit, purament superficial, s’entén quehom parli d’escriptors que trenquen tabús, perquè empren unllenguatge desvergonyit i desimbolt. Això, que ho ha fet tota la vidala literatura, des de Marcial o Catul fins a Bernat i Baldoví, passantper Rabelais o Quevedo, autors amb un llenguatge procaç, que lasocietat més carca i pudibunda ha condemnat al silenci, són en totesliteratures i en totes les èpoques, i és de destacar que en èpocad’eixutesa literària catalana prosperés el nom de Vicent Garcia, elRector de Vallfogona –més famós pel seu divertit erotisme que perla seva literatura seriosa– o que en època de repressió franquistaPedrolo escrivís Els quaderns d’en Marc.

Ara bé, no ens enganyem: ser transgressor dels bons costums i delcodi de la Lliga del Bon Mot no és el mateix que trencar un tabú, imolt menys les arrels antigues, subconscients i universals d’aquests.Dir pipi i caca, pardal i figa no és el mateix que l’acte revolucionaride trencar un tabú, De fet, ser un transgressor és gairebé unanecessitat per no dir un objectiu dels escriptors. Fixem-nos si mésno en la paradoxa, tan antiga, del Rei i el Poeta: el Rei necessita alPoeta, per donar-li esplendor al seu reialme, i el Poeta necessita alRei per tenir els mitjans de produir art; però alhora es rebutgenmútuament, perquè el Poeta construeix un Món alternatiu al real,un Món on el Rei no té cap poder i que escriu precisament perdenunciar al Rei. En aquest sentit podríem dir que tota obra d’artvaluosa –i perdoneu que empri un adjectiu tan inconcret iindefinible– és revolucionària, tingui el seu autor la ideologia quetingui. D’alguna manera ja ens ho advertia Jean-Paul Sartre, que aQu’est-ce que la littérature? fa una observació ben sagaç: no existeixcap bona novel·la que defensi l’esclavitud. Val a dir que Nietzschediu exactament el contrari a La genealogia de la moral: “Els artistessón, en totes les èpoques, els criats d’una moral, d’una filosofia, d’unareligió […] són cortesans dels seus mecenes, aduladors del poderantic i del nou quan està en ascens.” Els exemples que podríemoposar-hi són innombrables.

Voldria posar un exemple de la distància que hi ha entre ser untransgressor i trencar un tabú. Em limitaré a citar un fragment d’un

520

dels autors més transgressors de la història de la literatura: CharlesBaudelaire, en tant que nihilista i hedonista. Pertany al famósConsells als joves escriptors i porta l’epígraf “Sobre les amants”:

Si vull observar la lleu dels contrastos que governa l’ordre morali l’ordre físic, estic obligat a agrupar dins de la classe de donesperilloses per als escriptors: la dona honrada, la setciències i l’actriu;la dona honrada perquè pertany necessàriament a dos homes i ésuna menja mediocre per a l’ànima despòtica d’un poeta; la set-ciències, perquè és un home frustrat; l’actriu perquè està tocada deliteratura i parla en argot. En resum, perquè no és una dona en total’accepció de la paraula, ja que el públic li és una cosa més preciosaque l’amor.

¿Us imagineu un poeta enamorat de la seva dona i obligat a veure-la actuar disfressada d’home? Em sembla que calaria foc al teatre.

¿Us imagineu un altre obligat a escriure un paper per a la sevadona que no té talent?

¿I aquell altre, suant per expressar amb epigrames al públic delprosceni les penes que aquest públic li ha causat en l’ésser que mésestima, aquest ésser que els orientals tancaven amb triple clau abansque vinguessin a estudiar Dret a París? Atès que tots els escriptorssenten horror per la literatura en algun moment, per a ells –ànimeslliures i orgulloses, esperits cansats que sempre necessiten reposaral setè dia– només admeto dues classes possibles de dones: lesprostitutes i les dones estúpides, l’amor o la cassola. Germans, caldràque us n’expliqui les raons? (Publicat el 15 d’abril del 1846).

Seria fàcil dir que el 1846 a ningú se li havia ocorregut encaraque les dones eren persones, i no instruments per al llit i per a lacuina del mascle; Montaigne, al segle XVI, un segle no precisamentfavorable a les dones, deixà escrit a les seves famoses i extra-ordinàries Memòries: “Dic que els mascles i les femelles sónafaiçonats amb el mateix motlle; llevat de l’educació o el costum, ladiferència no és pas gran (Llibre III, Cap.V).

•••

Trencar tabús va molt més enllà de la transgressió, però no totesles societats tenen els mateixos tabús; però el poder de totes ellesusa dels tabús per controlar els ciutadans, entre la qual, és clar, elsseus escriptors. Cal citar el cas contemporani de Salman Rushdie,trencador de prohibicions teològiques, però també el senadorMcCarthy perseguint per motius patriòtics o l’Església Catòlica

521

exterminant heretgies. L’horror al nu o a l’homosexualitat també sóntabús que la literatura i les arts plàstiques han trencat amb més omenys insolència. Tinc la impressió, però, que les diversesiconoclàsties que ha viscut la història de l’art i del pensament haanat reduint el tabú; hi ha contribuït el desprestigi de la religió,detectada tan explícitament per un escriptor, Fiedor Dostoievskiquan exclama. “Si Déu no existeix, tot està permès!”, i per un filòsof,Friedrich Nietzsche, quan diu: “Déu ha mort.” Així doncs, el tabúcontemporani resta només en dos camps antropològicamentomnipresents: el naixement i la mort. La mort, però, fora de la religiói en una època obsessivament higienista ha perdut consistència. Arabé, resta, amb tota la seva força, el naixement.

Si alguna vegada veieu en directe un part, quedareu tanmeravellats com qualsevol societat primitiva. Es tracta d’un acteviolent i astorador. I sens dubte emana un poder per sobre del qualno n’hi ha cap d’altre. Sostinc que el tabú, en una bona part al llargde la història però també en l’actualitat, és el camí màgic, i que pertant no s’obliga a raonar ni a donar respostes, per arrabassar aquestpoder a les dones. Si observem el lèxic que fem servir per insultar-nos, gairebé tot ell està relacionat amb el naixement: com naixem,és a dir la legalitat del pare, o la humiliació que infligim a una donaamb l’acte sexual, car estem disposats a arrabassar-li la propietatde les criatures que engendri. Observem també que, quan un hometé relacions sexuals amb una dona diem que ell l’ha posseïda a ellaperò mai ella a ell, i quan una dona pareix diem que li ha donat unfill ‘al seu home’. Avui en dia! Els dos camins per controlar lareproducció de la dona són enaltir la virginitat i castigar l’adulteri.La virginitat ningú no sap per què serveix. ni ningú podria explicarla insistència de l’Església Catòlica a fer un dogma de la virginitatde la Mare de Déu -abans del part, durant el part i després del part,per si algú posava en dubte que una dona no verge és impura, encaraque tingui la categoria discutible de mare. Una mare d’una de lesnoies salvatgement assassinades a Ciudad Juárez (Mèxic) deia a lescàmeres de televisió que “mi hija estaba intacta”, com un agreujantde la mort violenta d’aquesta. També en el llenguatge actual, elprimer insult que se li pot fer a una dona és que fa l’amor ambqualsevol; seria irrisori, si no hi estiguéssim avesats, sentir uncamioner que s’aboca a la finestra del seu vehicle perquè un turismeconduït per una dona ha fet una maniobra estranya i escopir un“¡Zorra!” que no sembla que tingui res a veure amb el codi decirculació. I encara costa més de comprendre el caràcter profund del’homofòbia; segons aquests, els homosexuals homes ‘són com dones’i els veuen com homes que han perdut la virilitat; ¿per què els

522

homosexuals han de ser poc virils, i els homosexuals dones, que esveuen com si fossin mascles, no han de ser femenines? Doncs éshabitual sentir en boca de persones que es creuen alliberades allòque “els homosexuals són més sensibles”, entenent que la sensibilitatés femenina (!). La confusió aquí és múltiple. Val la pena assenyalarque la dreta espanyola i l’Església Catòlica s’han escandalitzat ambla llei que permet el matrimoni entre homosexuals, i s’hi han oposatamb furor etimològic: “No es pot dir ‘matrimoni’”, criden, sensehaver mai posat en discussió el mot ‘patrimoni’, segurament perquèja els està bé; el que els repugna no és el mot; fins i tot, presumintde tolerants (!), diuen que accepten l’homosexualitat, però els rebentaque sigui normal, els rebenta que deixi de ser marginal. “Si no fanmal a ningú, diuen, a mi m’és igual que algú és masturbi o que s’hofaci amb homes, però, això sí, amb discreció.” Ho he llegit literalmentaixí, en boca d’un neocon. El control de la dona, a més, ha recaiguten les mans de les altres dones, per això a La casa de Bernarda Alba,del dissortat Federico García Lorca, són les dones les que, davantd’una noia que ha fet l’amor sense estar casada, criden pel carrer.“¡Pónganle brasas encendidas en el sitio del pecado!”.

El sexe i el naixement són l’univers de discurs del tabú. Lafamília, considerada en la nostra ultraconservadora societat lacèl·lula de la societat, té com a primera funció distingir el rol delshomes del de les dones: com que les veus igualitàries han avançatterreny, aquesta tasca recau més que mai en el pati de l’escola. I enla cultura del pati d’escola continua havent el pitjor, el més terroríficdels insults, amb el qual es pot humiliar qualsevol nen: dir-li ‘nena’!

523

El tabúideològic

Nú

ria

Alb

ó

(La Garriga, 1930). Poeta i novel·lista.Guanya el seu primer premi al certamende Cantonigròs el 1958 amb la narració“Perquè veuran Déu”. Després escriupoesia: La mà pel front (1961), Díptic(1972) i L’encenedor verd (1980). Cap ala dècada dels vuitanta comença la sevaèpoca decisiva com a narradora.Novel·les com Fes-te repicar (1979),Agapi mou (1980), Desencís (1980) oQuan xiula el tren (1997), són saludadesper crítics i lectors per la sevasensibilitat i per la precisió del seullenguatge.

Es dedica a l’ensenyament durantmolts anys, fins que guanya leseleccions municipals de La Garriga.Després és diputada provincial i escriualguns assaigs, com ara Les dones i lapolítica (1989), a més de conrear unaaltra de les seves passions, la música.En aquest camp destaquen les sevesCantates, musicades per Antoni Ros-Marbà o Manuel Oltra, entre altres.

525

Segons Roger Caillois un tabú és “un imperatiu categòric negatiu”i ho explica afegint que un tabú no és mai una prescripció sinó unaprohibició tot i que els dos conceptes s’impliquen l’un a l’altre. Siem prohibeixen menjar carn, em prescriuen qualsevol altre alimentperò el fet que la insistència recaigui en el “no faràs” li dóna la sevadimensió clarament i, moltes vegades, angoixadament negativa.

Trencar un tabú és considerat una falta imperdonable per lasocietat que l’ha imposat i pot arribar a ser castigat amb la mort.

No cal dir que el tabú és una de les maneres que ha trobat elpoder per continuar poderós. Existeix el tabú polític, naturalment,i en parlarem més endavant, però el tabú per excel·lència és elreligiós.

Totes les religions han imposat uns rituals que han anat passantde generació en generació i que es reben juntament amb les altresnormes socials de convivència del grup. Normalment són taninterioritzades per la majoria dels qui pertanyen en aquest grup queprovoquen veritable angúnia quan no es poden complir, ni que siguila ximpleria més absurda.

Per exemple: jo que vaig ésser educada en la religió del “nacional-catolicismo” em sentia despullada i exposada a totes les ires del celsi gosava entrar a l’església sense mantellina. Més ben dit, no hientrava o em posava un mocador de butxaca més o menys polit alcap. La gent que m’hauria mirat agressivament si hagués entrat sensemantellina no posava cap objecció a veure’m resant amb un mocadorrebregat al cap.

O el cas recent d’un malalt islàmic que es negava a ingerirmedicaments durant el dia perquè era el ramadà, per molt que elmetge l’advertís del perill que això representava per a la seva vida.

Tabúideològic

Núria Albó

526

I aquí es veu clarament la força del tabú. Una por irracional auns càstigs imaginats que espanten més que la més gran de lesnostres pors: la de la mort.

Aquesta muralla invisible i obsessiva es pot fer a trossos ambl’educació i amb l’audàcia. Quan els meus fills eren petits anaven auna escola religiosa. Per saber si els nens deien mentides, els feienficar la mà a una galleda amb aigua i els amenaçaven que se’lstornaria la mà negra si havien mentit. Fins que hi va haver unespavilat que va descobrir i va divulgar que no passava res si deiesmentides i ficaves la mà a la galleda i se’ls va desmuntar l’invent. Oels que van descobrir –i proclamar– que no queia cap llamp del celsi feies l’amor fora del matrimoni o no anaves a missa un diumenge.

Per posar un altre exemple de com els capellans usaven el terrorper tenir el ramat controlat i esporuguit recordo que, quan jo eraadolescent, al col·legi religiós on jo estudiava el batxillerat, ens feienfer exercicis espirituals cada any. Una vegada ens van explicar elsegüent: Eren dos germans. El gran fort i robust i el petit dèbil i pertant rebia més atenció dels seus pares. El gran, mogut per la gelosiaodiava el petit. Un dia li va començar a pegar i turmentar obligant-lo a blasfemar. Quan el petit, finalment, va obeir el gran el va matardient. “No solo muerto sino condenado”

Recordo que la meva ànima creient es va revoltar contra aquestainjustícia com del fet que els nens sense batejar no poguessin anaral cel i un llarg etcètera. En un moment donat totes aquestes revoltesenterrades van explotar com una traca valenciana, una darreral’altra i el tabú religiós va saltar fet a miques.

Els exemples podrien continuar fins a l’infinit. Els catòlics nopodien menjar carn els divendres de quaresma però, això sí, podienmenjar peix exquisit. Els jueus no poden posar junts carn i formatge,per exemple en un mateix plat o, com els musulmans, no podenmenjar porc. Per què? Segurament aquestes prescripcions vancomençar com a normes de salut però després es van convertir enpreceptes religiosos, com més millor, per tenir la gent controlada iatemorida.

Semblant al tabú religiós és el tabú polític. L’exemple mésflagrant són les dictadures però les democràcies no són pas alienesa la coacció. Només cal pensar en el famós mccarthisme que vaconvertir tants americans pretesament demòcrates en delators delsseus companys o en pàries d’una societat que els va considerarantiamericans. Aquesta política més o menys explícita continua alsEstats Units i a moltes altres democràcies. Aquí, per exemple, tenimun rei que no es pot jutjar, o érem antiespanyols tots els que noestàvem d’acord amb el govern d’Aznar. També durant el llarg govern

527

del president Pujol a Catalunya eren titllats d’anticatalans tots elsque no combregaven amb la seva visió de Catalunya.

El mal d’aquestes propagandes és que. no solament els inductorsconvencen una gran majoria de persones, sinó que moltes de lespròpies víctimes acaben creient-se culpables, d’una manera una micasemblant al que passa amb moltes dones o criatures maltractades.

La llibertat d’expressió és una utopia. Tots els governs, fins i totels socialistes, pressionen els diaris perquè silenciïn segons quinesnotícies. El poder és implacable i es vol perpetuar. Tots els poders:religiosos, polítics, econòmics, artístics o del caire que siguin. Inormalment aconsegueixen la seva finalitat perquè una gran partde les poblacions se sent més segura sota unes normes, perinconfortables que siguin, que no pas sense les crosses d’unes lleisque els indiquin a cada moment què és el que han de fer. Al mónoccidental cal afegir-hi que els estats de benestar han creat unesgeneracions de persones que volen fugir de tota responsabilitat i queesperen no tenir cap problema o que, si el tenen, els resolgui semprealgú altre.

I nosaltres, els literats o crítics literaris no estem pas lliures detabús. Només cal que alguna de les patums imposi un criteri perquèla majoria s’hi adhereixi encara que no hi estigui d’acord. Recordoel cas d’una antologia de poetes catalans on tota la poesia havia deser de caire social i es va haver de ficar el clau per la cabota per nodeixar fora grans poetes com Carles Riba que no tenien res a veureamb la poesia social.

Sempre hi ha algú que trenca els tabús però a vegades és perimposar-ne un altre. En el nostre cas, el d’escriptors o crítics, hi hallibres que obtenen una fama immerescuda perquè ningú no gosa dirclarament que no se la mereix o, si gosa, rep la repulsa dels“entesos”. Tots podem recordar casos de personatges que acon-segueixen copar els jurats de premis literaris per donar-se elsguardons els uns als altres dins d’un cercle tancat on és pràcticamentimpossible introduir-hi ningú més. O el d’un dels llibres mésuniversals de la literatura catalana del segle vint, La plaça deldiamant de Mercè Rodoreda, que no va semblar prou digna d’unpremi al jurat corresponenet

A vegades, no sempre, la posteritat esmena els errors. El granGoethe va ser absolutament injust amb el jove Schubert. Schubertva posar música a uns quants dels poemes de Goethe i li va enviarel resultat per rebre’n l’aprovació, però el gran poeta no es va dignarni contestar-li. Ara molts d’aquests poemes són més coneguts com aobres de Schubert que no pas de Goethe, com la “Rosa de bardissa”o “Margarideta filant”. En canvi, els músics que Goethe preferia,

528

són pràcticament desconeguts. Qui ha sentit a parlar de Reichardto de Karl Loewe, per exemple?

Fins i tot el futbol és ple de tabús. Els catalans hem de ser delBarça i el podem xiular al camp si juga malament, però ben pocagent gosa criticar que els jugadors guanyin una quantitatescandalosa de diners o que cap dels estrangers de la plantilla esprengui la molèstia d’aprendre el català.

Quan s’ha d’anomenar un dels tabús la gent ha de buscar uneufemisme. Des de les funcions naturals del cos fins al nom de Déuha calgut trobar un giravolt per indicar, sense dir, la paraulaprohibida. No cal mirar endarrere per posar exemples. La famosafrase de “danys colaterals” és ben viva per indicar que s’ha matatinnocents durant un atac. Els exemples serien inacabables.

Un dels tabús moderns més arrelats, és la mort. No se’n vol parlari s’usen tota mena d’eufemismes per anomenar-la. Un d’ells és dirque una persona “se n’ha anat”, cosa que més d’una vegada ha fetque l’interlocutor distret pregunti: “on?”. Nosaltres no arribem alsextrems dels americans d’embalsamar i de maquillar els morts, demanera que semblin vius, però també diem que se n’ha anat o queens ha deixat o qualsevol d’aquestes frases fetes que dissimulen lacrua realitat.

En resum. Els tabús són fruit de la por, sigui la natural que totspodem sentir a les desgràcies o a la mort, o sigui l’artificial imposadapels poderosos a la gran massa de la humanitat per tenir-laesporuguida i, per tant, controlable.

Contra la natural només hi ha el remei d’una ment filosòfica oreligiosa o amb petits sortilegis com el de dir “toquem fusta” perespantar els maleficis.

Contra l’artificial, la Humanitat ha estat de sort que sempre hihagi hagut petits grups rebels que han dit “eppur si muove”. Avegades han pagat amb la mort aquesta rebel·lió, però han fetpossible que milions de persones hagin pogut sentir-se una mica méslliures.

Només cal desitjar que aquests petits grups de rebels nodesapareguin.

529

El tabú afectiu

Tere

sa d

’Are

nys

Pseudònim de M. TeresaBertran Rossell (Arenys deMar, 1952). Autora dels recullspoètics: Aor (Premi AmadeuOller 1976), Onada (1980) iMurmuris (1986), entre d’altres;de la traducció Dos rèquiemsde Rainer Maria Rilke (1997) ide les adaptacions de poesiatuarega: La requesta i el refús(1996) i Tuareg, Cants d’amor ide guerra de l’Ahaggar (1999).

L’any 2000 publica lanovel·la El quadern d’AgnèsSolà i el mateix any obté el VPremi de Reconeixement a laCreació Poètica, Cadaqués aQuima Jaume pel llibre Cantsd’amor i de guerra del’Ahaggar.

531

Si amb la paraula afecte ens referim generalment a un sentimentd’amor, i per tabú entenem interdicció sagrada, resulta que la vocacióliterària, a alguns, ens ve de l’afecte a un tabú. Sobre això refle-xionaré.

En el meu cas, el sol fet d’haver heretat una bona llengua familiarconjuntament amb l’amor envers aquesta llengua, no m’hauriamotivat a convertir l’escriure en el centre de la meva vida, si no fosel sobrepreu d’angoixa i de desavantatge constant que comporta, aCatalunya, estimar i preferir la llengua pròpia. Jo m’he sentitobligada a escriure, tant per rebel·lia contra una parla imposada,com per servitud a una d’amenaçada, la dels meus, que depolíticament prohibida que era durant la dictadura ha passat a seren moltes circumstàncies políticament incorrecta, qualificatiu ambconnotacions d’immoralitat i de culpa que li imprimeixen caràcterde tabú. Subtilització, per tant, d’una prohibició secular i que fapensar en aquell Soyez propre amb què l’Estat veí rematava elsparlars que no eren el francès.

Els qui nascuts als anys cinquanta haguérem d’estudiar en centresreligiosos, vam veure com els tabús del nacionalcatolicisme quehavien tingut més pes social i educacional s’enderrocaven ambceleritat els primers anys de l’anomenada transició. Alhora, lesinterdiccions politicoideològiques que perduraven en la llargapostguerra franquista, també, en aquell moment d’esperança,afluixaven… a excepció, únicament, de les relacionades amb lesidentitats humanes diferents de la castellana dintre l’Estat espanyol,identitats que han acabat, trenta anys després, més estigmatitzadesque no ho havia estat tot allò que concernia el sisè manament de laLlei de Déu.

Sobre el tabú afectiu

Teresa d’Arenys

532

Il·lustraré la regressió que plantejo amb un esbós de latransformació social i lingüística que al llarg de quatre dècades heobservat en un territori concret: el Maresme, una de les comarquescatalanes que més s’ha ressentit de la imparable conurbació quegenera la metròpoli barcelonina. Ho faig marcant tres etapes.

La primera s’inicia als anys seixanta, en el moment en què lasocietat començava a experimentar un seguit de canvis que notenien res a veure amb els d’èpoques precedents. Uns factors finsaleshores desconeguts: massificació del turisme a les zonescostaneres, popularització de l’automòbil, televisor dins les llars ila simplificació litúrgica conseqüència del Concili Vaticà II, influïende manera decisiva en els hàbits i la conducta de la gent del país,sense modificar-hi encara la situació lingüística, que continuavaessent la mateixa d’ençà de la derrota civil de 1939: o sia, d’unabanda la inexistència oficial del català, que era prohibit en escoles,publicacions, emissores de ràdio, rètols, cartells, etc. i objecte derepresàlies per part de la policia i el funcionariat espanyols; i, del’altra, la supervivència oral de l’idioma en perfecte estat de salutdins l’àmbit familiar, professional, comercial i de relacionshumanes, ja que en aquell temps (més de quaranta anys enrere)l’entorn popular, tot i la por, era monolingüe: una part de lapoblació desconeixia el castellà, una altra tenia dificultats perparlar-lo i, encara, entre les classes que el dominaven hi havia unatendència a desconsiderar-lo i a preferir el francès com a segonidioma. (Potser perquè llavors el francès era sinònim de cultura osimplement per aquella posició pendular que ens aconsellava mésendavant el poeta J. V. Foix als estudiants de filologia, dient si fano fa que, situats entre les pressions anorreadores de dos estats,anéssim trampejant la més agressiva decantant-nos cap a l’altra,i viceversa.)

A més a més, de cap a cap de la comarca la llengua del carrer,malgrat contenir alguns barbarismes de lèxic (que pronunciats ambla fonètica genuïna tenien la seva gràcia), era una llengua sintàc-ticament incontaminada, competent i rica de recursos. Riquesaheretada que es perpetuava gràcies a la gent de mar, als oficis dinsles poblacions, a la pagesia secular que les envoltava i, vullsubratllar-ho, pel fet que saber enraonar i argumentar, era un valorsocial de primer ordre, fins i tot entre els analfabets. Riquesa de girs,modismes, accents que variaven d’un poble a l’altre, encara quenomés els separessin uns quants quilòmetres. Diversitat decantarelles, entonacions –diria microdialectals– distintives que, sibé s’han conservat fins avui, les darreres generacions que tenen perllengua materna el televisor van perdent, junt amb algun fonema.

533

En avançar la dècada dels seixanta assistírem al progrés d’unaltre factor, el més definitiu per a una llengua perseguida, que foula immigració massiva d’espanyols del sud peninsular. Per bé queen els pobles i les viles amb poca indústria la majoria d’aquestsimmigrants es naturalitzaven de manera espontània i els seusdescendents són ara indestriables de la col·lectivitat autòctona tantpel que fa a la parla i la sensibilitat com al nivell social, en ciutatscom Mataró es formaven ja els primers ghettos i es generavenactituds, paternalistes d’una banda i refractàries de l’altra, quehavien de contribuir al bilingüisme per força i a la degradació delpaisatge a la llarga.

Paral·lelament, cap al tombant dels setanta la dictadura espanyolacedia en algun sentit, ja que es recuperaven publicacions i programesradiofònics en català, s’impartien, encara que extraoficialment, cursosde llengua i d’història, augmentaven les conferències públiques, elsrecitals de cançó arribaven als pobles petits, i l’autoritat feia els ullsgrossos davant algunes agrupacions cíviques de rerefons polític. Ambtot, era un besllum de tolerància ben feble perquè en el marc estatalcontinuaven els empresonaments i les execucions. La de SalvadorPuig Antich tenia lloc en 1974, el 2 de març, i la de cinc militantsd’ETA i del FRAP el 27 de setembre de 1975, just dos mesos abansde la mort de Franco.

Amb la desaparició física del dictador comença la segona de lestres etapes que he definit abans. Els que érem molt joves aleshoresesperàvem un parèntesi d’aturada i de reflexió. Aturada dels abusosurbanístics, sobretot, que ja havien començat a desfigurar en unsquants indrets pròxims a la mar el paisatge idíl·lic de la terra fèrtili ben conreada que Josep Pla qualificava de jardí de les Hespèrides.I reflexió, perquè el fet de sortir d’una llarguíssima postguerra horeclamava.

Però sortir de la postguerra només era un dir. En comptes dereflexionar sobre el passat immediat i programar un futur amb uncreixement civilitzat i sostenible, es va donar carta legal a l’espe-culació i es va fomentar el desori urbanístic iniciat durant ladictadura. Això, des del tombant dels vuitanta i des de la seumateixa de cada Ajuntament de la marina, sense tenir en compte elsrecursos naturals, ni la població autòctona que vivia de la terra i latreballava: els pagesos. D’altra banda, en l’àmbit nacional ja s’haviaacceptat –el 1978– una constitució de l’Estat espanyol en què no hifigurava enlloc cap pacte de cultura… I és que els nous polítics, elsno franquistes, prenien per model el mateix règim que ens pensàvemhaver deixat enrere. A molts ens costava d’entendre que unademocràcia es traduís en una frenesia d’oblidar i demolir el passat

534

(sobretot urbanísticament), en nom d’un progrés i un futur mésobscurs que el cel i l’infern del credo catòlic (contra el qual potsertocava reaccionar, però no fins a l’extrem de desproveir les novesgeneracions dels referents culturals de dos mil·lennis). Tot i així,l’anomenada transició i la dècada dels vuitanta van ser un períodepresidit per l’optimisme, malgrat que la confiança envers lesinstitucions i els polítics minvés d’uns resultats electorals alssegüents. I la minvant confiança es va estroncar en sec arran del grannegoci immobiliari que representaven els Jocs Olímpics de Barcelonade 1992, en els quals la llengua catalana hi va tenir una presènciade compromís.

Finalment abordo la darrera etapa. Al llarg de la dècada delsnoranta i fins avui la comarca del Maresme ha viscut d’una bandal’increment constant d’una nova onada immigratòria de componentsmúltiples, alguns dels quals es catalanitzarien sense esforç dins elsnuclis urbans naturals, si no fos que, de l’altra, la substitució delsboscos i les hortes per l’edificació desenfrenada ha generat suburbisi zones residencials que es toquen d’un terme municipal a l’altre,ghettos perifèrics, poblats sobretot per l’excedent humà de lesbarriades barcelonines, bilingüe en els millors casos, però sempreespanyol, i com a tal insensible, intransigent i intolerant respecte atota diversitat.

Si els naturals de la comarca ja patim l’hostilitat lingüísticad’aquests en àrees comercials, transports, serveis de tota mena i cadavegada més en centres mèdics i hospitals, i ens sentim forasters acasa nostra, i si no hi ha un poder institucional que ens protegeixide manera efectiva, ¿com podem acollir, intercaviar cultura iassimilar els nous immigrants?

Com que aquesta pregunta fa de mal contestar, els políticsuniversalistes s’han empescat una cançó d’estruç: que continuaremessent catalans encara que parlem en castellà… A mi m’agradariaque reflexionessin sobre una lúcida observació de Joan Fuster en1968, que diu: Si la llengua d’una comunitat no fos tan importantno hi hauria gent particularment obsessionada a sufocar la llenguade la casa del costat.

535

El tabú estètic

Car

les

Cor

tès

Carles Cortés (Alcoi, 1968). Doctor enFilologia Catalana, és professor titularde literatura catalana contemporània ala Universitat d’Alacant i membre delGrup de Recerca de la LiteraturaContemporània.

Com a docent i investigador, hacentrat la seua atenció a la narrativad’escriptores del segle XX. Entre altres,ha publicat els estudis Els personatges iel medi en la narrativa de MercèRodoreda (1996) i Començar a escriure:la construcció dels primers relats deMercè Rodoreda (1932-1938) (2002).

Com a escriptor, inicia la seuatrajectòria literària amb la publicacióde diversos relats breus. La seuaprimera novel·la, Veu de dona (2001),rep el premi 25 d’abril de la vila deBenissa (2000). Tres anys més tardpublica Marta dibuixa ponts (2003),premi Ciutat de Sagunt 2003.Recentment s’ha traduït a l’espanyol laprimera novel·la amb el títol Los sueñosde Eva (2005).

537

Si parlem de tabú estètic és obvi que estem referint-nos a l’aplicaciód’aquest concepte, revisat a bastament durant aquesta trobada, aldiscurs literari, això és, a les formes d’expressió de les històries.Caldria pensar, doncs, que quan un escriptor o una escriptora preténtrencar un tabú estètic està contravenint les tendències estilístiquesdel moment, això és, les modes que imperen en un mercat lector enuna època concreta. Així, per exemple, quan la prolífica escriptoracatalana Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) va presentaren societat la seua novel·la Un film, 3.000 metres (1918) va cenyir-se als paràmetres de la novel·la realista de tall naturalista, en unaèpoca regida pels paràmetres culturals del Noucentisme català. Unmoviment que va marcar la preferència estètica per gèneres com lapoesia o l’assaig, en detriment de la narrativa entre 1911 i 1925,aproximadament. El Noucentisme també preconitzava el triomf dela racionalitat i de la urbanitat. Recordem, en paraules de XavierPericay i Ferran Toutain, que “els noucentistes veien la novel·la comun reflex del provincianisme que volien combatre a tota costa”.Publicant una nova novel·la amb clares influències naturalistes,Caterina Albert es mostrava conscient de la transgressió. S’allunyavaa nivell personal del simbolisme i d’altres trets del moviment anteriorde relats seus com Drames rurals (1902) o Solitud (1905) i retrocediaen el temps de les modes literàries, als models de finals del XIX.

És obvi que la crítica d’aleshores no va entendre aquella decisió;així el crític Domènec Guansé escrivia el 1925 sobre la novel·lapublicada set anys abans: “l’autor renuncia, de bon principi, a tot

El tabú estètic: la màgia de la seua renovació

Carles Cortès

538

transcendentalisme, a tota versemblança, a tota psicologia. Renuncia,fins i tot, a la bellesa de l’expressió.”. Caterina Albert trencava eltabú: escrivia una novel·la i, a més, seguia els models vuitcentistes.Hauríem d’afegir un grau major de transgressió: l’autora usava unanormativa lingüística aliena a la reforma gramatical que PompeuFabra havia realitzat al si del Noucentisme. Una evidència que ellamateixa reconeixia a l’editor Francesc Matheu, “me fa angúnia elque vostè pensaria d’aquesta novel·la, tan incorrecte, destrebada imansoia.” Si n’era conscient, doncs, per què ho feia? Perquè per aun escriptor, les normes no són sinó límits per superar, reptespersonals per a créixer. Aquesta era la seua peculiar revolució, lamanera d’expressar la seua llibertat creativa.

Com en l’exemple observat, el fet de trencar un tabú estètic esdevéla font d’evolució, de creixement literari a partir de l’experimentació.Aquesta és la semblança amb la transgressió dels tabús antro-pològics, unes limitacions socials que naixen sota la justificació dela continuïtat d’uns valors rígids, com bé van estudiar, entre altres,Freud, Lévi-Strauss i, més recentment, Adam Kuper. D’igual manera,el trencament dels tabús estètics té com a conseqüència l’evoluciódel món literari. Sense transgressió no hi ha canvi, no hi ha evolució.Un esquema sobre l’evolució de l’ésser humà que, en definitiva,podem aplicar a les transformacions de la literatura.

El tabú estètic recau sobre les formes d’expressió, a les einesliteràries que fa servir cada escriptor o escriptora. Són els meca-nismes interns de creació que es veuen afectats per un canvi detendències. En altres ocasions, aquesta pressió s’estén a l’elecció delgènere, com també a les referències culturals que s’integren en lahistòria. En definitiva, la seua acció dota de vitalitat les nostresliteratures, les transforma, les fa créixer. Cada vegada que lesavantguardes han irromput, han provocat un trasbalsamentconsiderable, de manera que d’esdevenir formes expressives tabúshan passat a convertir-se en norma d’escriptura. Unes tendènciesestètiques que van passar de la marginalitat a la consolidació. Aquestés l’interés que ens ofereixen el conjunt de corrents que van endinsar-se en les diverses literatures durant la primera meitat del segle XX,segons llegim en paraules de Joaquim Molas: “les avantguardes vanpropulsar la construcció d’un anti-art i, més exactament, d’un nouart, que propugnava la investigació per la investigació, com a mínim,en dos terrenys: el de la realitat i el de les formes”. Un equilibri incertentre model i antimodel que regeix tota evolució estètica de laliteratura a partir de la inclinació dels escriptors envers un o l’altre,tot i la relativitat dels seus conceptes. Aquell element que quedaexclòs de la conveniència estètica d’un moment, que pot esdevenir

539

tabú, pot convertir-se en una forma permesa, pròpia d’una èpocaconcreta, de manera que deixarà de ser tabú per esdevenir norma.

En el cas de la literatura catalana, hem tingut al llarg del segleXX diversos exemples que podem destacar. Cal destacar, sens dub-te, el terrabastall que van produir els primers relats de tall mo-dernista, com els d’Alexandre de Riquer o Raimon Casellas, immersosen la voràgine dels moviments finiseculars –parnassianisme, prera-faelitisme, simbolisme i decadentisme– en un ambient literari de fi-nals del XIX marcat pel triomf del realisme. Les propostesregeneracionistes dels narradors modernistes van assolir la seuaconsolidació en els primers anys del nou segle. Les seues propos-tes que anys abans eren marcades com a tabús es convertien de sob-te norma recurrent i model preferent per als nostres escriptors.

Els exemples esmentats poden servir-nos per a entendre laimportància de la consideració variable del que és un tabú estèticen l’evolució d’una literatura concreta. Un sentit útil i pragmàticque fa preveure la relativitat de les modes literàries, un caràctercaduc que és intrínsec a la natura de l’ésser humà. Nadar contracorrent, escriure seguint models estètics contraris als imperants enun moment concret de la història, provoca que un escriptor puga sercensurat pels crítics coetanis. Si en el cas de la violació dels tabúsideològics, hom pot ser castigat, en el cas dels tabús estètics potprovocar la marginalitat de l’obra d’un autor. Un arraconament quede vegades pot esdevenir continu o transitori. Pensem en narradorscatalans com Cèsar August Jordana o Francesc Trabal que durantels anys vint i trenta van defensar la incorporació d’elements de lanarrativa eròtica, tal com feien a altres literatures D. H. Lawrenceo, anys més tard, Henry Miller. L’estretor ideològica de molts lectorsd’aleshores no entenia l’ús d’unes formes expressives alienes finsaquell moment. Eren uns autors que feien ús del tabú estètic ambun ànim de provocació, amb la finalitat de connectar els modelsgenuïns amb els foranis. Europeïtzar, en definitiva, la pròpialiteratura.

Quina és l’expectativa que es crea en l’actualitat en la literaturacatalana? I en la resta de literatures germanes? Continuaremavançant a través de la superació de tabús? Continuarem sentliteratures creatives que es rebel·len respecte els moviments actualsper a convertir-los en passat? Hi ha veus que alerten de launiversalitat dels conceptes i de la manca d’esperit crític davantd’un món on tot és possible, tot és assumible i res és prohibit. Així,recentment, l’escriptor peruà Fernando Iwasaki destacava en unaentrevista, tot referint-se a la literatura eròtica, que començava adeixar de tenir sentit. Iwasaki alertava davant dels perills d’una

540

societat lectora on ja no hi ha transgressió, on no hi ha res prohibit.Un gènere com la literatura eròtica només funciona quan hi hatransgressió, quan hi ha tabú, quan hi ha quelcom prohibit.

Deixem obertes les portes a l’esperança. Reivindiquem el plaerde la transgressió, d’escriure com ens plau, tot rebel·lant-nos davantdels costums i hàbits estilístics de cada moment. Només així podremdotar de vida futura les nostres literatures. Fugir de les normes pera trobar l’autèntica realitat de la literatura: la màgia del seudinamisme, de les seues infinites possibilitats.

541

Contescontra-tabú

Ros

er A

tmet

lla

(Blanes, 1963). Llicenciadaen filosofia per laUniversitat de Barcelonadóna classes en un institutde secundària. L’any 1998debuta en el món de laliteratura amb la sevaprimera novel·la El nedador.Cinc anys més tard publicaLa clau de tots els secrets(2003) i darrerament La línia(2005).

543

A primera hora, quan tot just es fa de dia, la merla es posa sobre latanca de pedra. La tanca és baixa i circumda el tros que hi ha davantla casa. Aquest tros l’anomenem jardí, però mai me n’he cuidat gaire.Hi ha l’herba, que creix com vol, una hortènsia en un racó i a l’altrabanda una prunera.

De vegades, la merla arriba que encara sóc al llit. Se situa al seulloc de sempre, sobre una pedra especialment tacada de liquen imirant cap a la meva finestra. O a mi m’agrada pensar-ho així… Isentir-la. Perqué el seu cant té poca cosa a veure amb la refiladissaesverada d’altres ocells. Tampoc no és un xiscle, sinó una mena decrida. Una invocació repetida i melodiosa per poder dir a primerahora tot allò que quedarà arraconat, prohibit, al llarg del dia.

La merla canta. I si encara no m’he aixecat, enretiro el llençol ila vànova i m’acosto a la finestra. Vist des d’aquí, l’ocell de bec grocno imposa gaire. Fa poc més d’un pam i la badia, que al seu darrerecomença a rebatre els primers rajos de llum, el converteix en unpobra taca negra. Però canta, i la seva veu secreta, bellíssima,ressegueix el senderol que s’allunya cap a l’esquerra de la casa,travessa la prada i voreja el camp de blat fins al capdamunt del turó.És allà on, cada matí, es concentra el meu desig.

I m’espero. Com si pogués arribar a veure un punt minúscul juston el camí es perd. Un punt al qual, al cap de poc, s’afegiria un torsi després, encara, unes cames. I des de tan lluny, sense tenir res mésque la seva manera de caminar –una passa més llarga que l’altra–,sabria que és l’Abel. Li endevinaria l’humor i el somriure. I els ullsblaus que, quan era una criatura, es fregava amb els punys tancats.

Baixaria a rebre’l. L’abraçaria procurant de refrenar els dissetanys que han passat. Perquè ell, al cap i a la fi, vindria de fer el torn

La merla

Roser Atmetlla

544

de nit, amb ganes d’esmorzar i jeure. Ell, de geni viu. Ell, amb vintanys per sempre més, des del mateix instant que va caure-li aquelltros de màquina al damunt.

No el crido. “Abel, fill.” És la merla qui diu allò que jo no pucdir i tradueix exactament el ritme del meu dolor: l’invoca i s’espera.I ho torna a provar, set, vuit, deu vegades. Fins l’endemà.

Llavors m’aparto de la finestra i un altre cop ficada en aquestsilenci, començo el dia fent-me el llit. Després baixo. Amb el primercigarret, faig la primera cafetera, que em dura fins a migdia. Dino.I la segona, la poso al foc quan la Rosana truca a la porta. Fumem,juguem a cartes i bevem cafè. La Rosana és prima de cames i braços,però el tronc se li eixampla amb una panxa prominent i ambl’esquena que any rere any se li corba una mica més. A vegades, amitja partida, s’aixeca i saltirona per la cuina aguantant-se el ventre.Imita així la Contrabuch i l’Agrailler, les altres dues velles del veïnatque surten el capvespre a fer “footing”.

No me’n canso, d’aquesta broma, em fa riure, però no li parlo del’Abel. Ella sap que això és així: dins una habitació, una altra en laqual mai no s’entra. És un espai que existeix, quasi físic, i que segonsels dies bascula més a prop o més lluny de la taula de la cuina. Ellatampoc no l’anomena. A tot estirar, mira per la finestra i em descriul’època en què jo arreglava el jardí. Les dues sabem que no ha existitmai aquesta època, però és la seva manera de dir-me que m’hi hed’esforçar. Li contesto que és una indecència que una vella xarugacom ella exhibeixi aquesta il·lusió pel futur. I llavors, prova deparlar-me de l’Ida.

A l’Ida no l’espero, perquè exactament cada cinc setmanes pujapel camí de la badia. Cada cinc dissabtes a la mateixa hora aparcala moto al costat de l’hortènsia i es treu el casc. Jo, mentrestant, agafoel paquet de tabac i me’n vaig a fumar al pati del darrere. Allà hitinc la marialluïsa i la tarongina i faig veure que les netejo de malesherbes.

Ella, que té vint-i-nou anys i exerceix de metge a baix, al poble,fa servir el títol per expressar el seu disgust. Deixa la moto, ve atrobar-me i amb una sola mirada arreplega la deixadesa al jardí, elsplats per rentar, la pols i el cigarret que tinc a la mà. “Hola mare.”“Hola Ida.” Es treu la jaqueta i es lliga el davantal.

La Rosana me’n parla per persuadir-me. Segons ella, tinc cosesmés importants a fer que jugar a cartes o asseure’m a la butaca delcostat de la finestra. “L’Ida és treballadora i responsable. I és unabona filla.” Em ve a veure, és cert. I perquè és voluntariosa, sesobreposa a la desgana amb un calendari inflexible: cada cincdissabtes a la mateixa hora i fins a les nou del vespre.

545

Quan la miro, busco aquella nena de dotze anys, de boca petita imolsuda. El llavi de baix com una mitja lluna vermella i al de dalt,la petita vall que porta fins a un nas de pont recte. Busco, sobretot,els narius badats, sensiblement, a les bones olors i els ulls grisos queem miren –no sé per què– amb un humor serè. Ara porta ulleres idedica el temps de la visita a netejar i endreçar la cuina. La deixofer perquè em sembla que no sap jugar a cartes. “Tothom en sap.”afirma la Rosana. Però ella, els “dissabtes de l’Ida”, prefereix avorrir-se tota sola a casa seva. I l’endemà, quan entra a la cuina, allarga elcoll endavant, mig tanca un ull i ensuma: “Ja has tornat a fumar!”

El rastre de lleixiu, que dura un parell de dies, jo l’arrossego perles altres habitacions. Podria prohibir-li que netegés, però penso encasa seva, en la seva vida, i mai no puc imaginar-la rient o alegrant-se per alguna cosa. M’assec a la butaca i, de vegades, arribo a veureunes parets de color blau, segurament, perquè m’embadoco mirantel mar… Deu tenir alguna mena de promès, ja en té l’edat… I amics…I la feina potser li agrada… Jo fumo. I aquestes últimes setmanes, nohe fet res més que evocar la criatura de dotze anys que el dia del’enterrament del seu germà volia posar-se unes flors al cabell…

La meva ràbia ho va arrasar tot, aquell dia i un dia rere l’altre,fins que va haver d’anar a viure amb el seu pare. Vaig perdre la veu–la merla m’ho diu cada matí– i vaig ficar-me en aquest silenci.Bevia. Pensava coses que poguessin fer-li mal i les deia. I he acabatjugant a cartes, bevent cafè, acceptant el retret d’unes visites que esvaren iniciar ara fa dos anys.

El primer cop que es va presentar, en feia més de cinc que nol’havia vist. Jo m’havia pensat que la mort de l’Abel ho havia fetmalbé tot. I veure-la, em va molestar. Li vaig oferir una tassa de cafè,però no es va seure. Va renyar-me com una metge a la seva pacient:“Fumes massa. Ho hauries de deixar” I és que tampoc no hi haviagaire res que es pogués dir… Vaig acomiadar-me’n alliberada,imaginant que no tornaria.

Al cap de cinc setmanes, la feia passar un altre cop i, de dissabteen dissabte, hem anat confegint aquesta mena de cosa que semprefa olor de lleixiu.

Aquest matí, però, he trucat a la Rosana i li he encomanat que,quan baixés al poble, em comprés un tall de bacallà remullat. Men’ha dut dos i m’ha dit que sóc una ronyosa. Tot just acabava demarxar que ha arribat l’Ida. Avui li he obert la porta. I quan s’halligat el davantal, m’he assegut a la cuina. No hem parlat. Mai noparlem. Ella rebufa davant les taques de greix i buida els cendrersde mala manera. Ha dinat, com sempre, a peu dret i jo he esperat alvespre per demanar-li si em podia fer una mica de sopar. “A la

546

nevera hi tinc bacallà… Fa molt temps que no menjo bunyols…” Jase n’anava i m’ha mirat insegura.

L’ha esqueixat tot, abans de dir-me que no sabia com fer-los.“Farina?” “Sí.” “Quanta?” “Ves tirant.” “No la peses?” “No. Aixíestà bé.” Després del llevat, l’aigua. “No n’hi posis gaire, la pastaha de quedar espessa.” L’he ajudat a pelar els alls i ha rentat i tallatel julivert. “Treu un ou de la nevera.” “Només un?” “Sí.” El rovellbarrejat amb la pasta i la clara batuda a punt de neu. “L’hauries debatre encara una mica més. Estàs cansada?” “No.” Li he recollit unble de cabell que li queia damunt les ulleres, però no ens hem mirat.“Ara ja pots posar oli a la paella.”

M’he situat al seu darrere. Amb cada cullerada de pasta, he anattrobant la manera d’explicar-li el que li devia, d’evocar per a ella elmeu dolor. M’havia semblat que no tenia paraules per a tot allò, peròhan anat sortint: una i una altra i una altra. El nen d’ulls blaus.L’Abel. El jove de vint anys, boig per les màquines. “Segur que te’nrecordes.” I jo, que li deia que aquella no era la mena de feina queli convenia, li retreia la seva manca d’ambició. Discutíem sovintperquè treballava i jo volia que estudiés. Ara no entenc per quèdiscutíem. Potser era pel meu desconcert en veure que es feia gran…

La nit que va morir ens varem enfadar de veritat. Tu dormies.Vaig dir-li que no el volia més a casa, com si no l’hagués estimat mai.I després vaig esperar-lo fins a l’hora que s’acabava el torn de nit–fins que varen trucar de l’empresa– perquè encara hi havia méscoses que volia cridar. Totes les coses que em varen quedar a dins.

He provat d’explicar-li què significa perdre la veu i com, cadamatí, espero el cant de la merla. I he pogut plorar en veure-li lesespatlles, que l’hi tremolaven.

De moment, li he preparat un llit al sofà. I hem quedat que demàja ens menjarem els bunyols.

547

Contescontra-tabú

Car

les

Can

o

(València, 1957). Llicenciat enfilologia catalana és professor,escriptor i contacontes. Autor d’ungran nombre de llibres per a infantsi joves, entre els quals destaquen Lagallina que pogué ser princesa, T’heagafat caputxeta, Contes per a totl’any (1997), A l’altre costat delbarret (2002) i La màquina decontes (2002).

Ha treballat com a guionista pera ràdio i televisió. Ha participat entallers d’animació a la lectura i haactuat de contacontes a l’estatespanyol i a fora. Ha rebut diversospremis literaris com el PremiSamaruc, el Lazarillo i ha figuraten la Llista d’Honor el Premi CCEI.

549

Només arribar a la classe, el professor s’havia posat les ulleres desol. Malament. Allò no presagiava res bo. Aquell dia tocava parlardels tabús.

Ell mai li havia donat importància, als tabús. De fet se’ls preniaa riota, no eren més que comportaments de gent retardada iprimitiva, deia. Sempre contava que per a ell la paraula tabú durantmolts anys només significà el nom del perfum embafós i antic queutilitzava la seua mare. I ara que explicava aquell concepte, aquellaparaula manllevada dels habitants de l’illa de Tonga, als seusalumnes de semiòtica, ho feia, aparentment, amb la distància il’escepticisme més pregons.

- La nostra cultura, la nostra existència segons alguns –deia ambironia– es deu al trencament d’un tabú, si Eva no haguera mossegatla poma a hores d’ara continuaríem al paradís, i no tindríem ni fredni calor i el canvi climàtic ens la duria fluixa i, per descomptat, nivosaltres ni jo estaríem en una classe de semiòtica de tercer. PeròEva la mossegà i s’obrí la veda dels tabús. N’hi ha pertot arreu i pera tots els gustos, alguns abasten cultures o religions senceres com laprohibició de menjar o tocar carn de porc per als jueus i elsmusulmans. Altres se circumscriuen a col·lectius més reduïts, comel tabú del color groc en el teatre, o el tabú d’anomenar la inno-minable en el món dels toreros. Tots vivim rodejats de tabús, i avoltes ni hi pensem. O si hi pensem és per a botar-los, a la torera, jaque parlàvem de bous. M’imagine que tots heu sentit alguna vegadaaquella dita-tabú que fa: “on tingues l’olla…” I supose que tots sabeuque en aquesta facultat no se’n fa gaire cas que diguem, oi? –Ací hihagueren rialletes i mirades dissimulades cap a una alumna de laqual tothom sabia que estava enrotllada amb el de dialectologia–.

Blue tabú

Carles Cano

550

Bé, tots vivim influïts en major o menor mesura pels tabús i per aixòno us enrotlleu amb les vostres germanes o germans encara queestiguen més bons que el pa sucat amb oli; i venim a classe més omenys vestits. Hi ha uns tabús, però, molt particulars, mai millordit, els tabús propis, aquells que només pertanyen a un mateix.Sobre ells vull que reflexioneu durant la propera mitja hora. Ja séque alguns hi teniu al·lèrgia, però es reflexiona molt millor ambllapis i paper. Capbusseu-vos en el vostre interior i tracteu d’explicar-vos eixe tabú que només pertany al vostre món. Després, si us hiatreviu, me’l lliureu i en parlarem. De manera anònima, és clar. Noesteu, en absolut, obligats a fer-ho.

- I quin és el seu tabú? –preguntà un alumne nou–. El professor,Juli Martí, el mirà de dret en dret. Es féu un silenci espés, tens.

- El meu tabú és el blau. Justament eixe blau que portes i quem’ha fet posar les ulleres. Si tornes a venir així no entraràs a classemai més –digué sec, tallant–.

- Que collons li passa, amb el blau? –preguntà en veu baixa, persota del nas, al Manel Grau, el seu veí de taula–.

- Xssst, després t’ho explique.Una hora mès tard, a la cafeteria de la facultat de filologia, el

nou li espetava a en Manel:- Em vols explicar d’una vegada què li passa a eixe, amb el blau?- Vine, ho entendràs millor si lliges una cosa –li contestà–. Manel

s’emportà aquell badoc imprudent a la biblioteca de la facultat, idemanaren un número endarrerit de la revista universitària. Mira,farà un parell d’anys en Juli Martí vingué a classe amb una làminai féu una pregunta als alumnes. Després, agafà un cabreig tan granque, imagine que per traure’s els dimonis del damunt, escrigué unconte i se li acudí publicar-lo en la revista de la facultat, aquestaque veus ací. Però serà millor que el lliges.

Rapsòdia en blau

Aquell dia estava trist, Blue, com curiosament es deia també enanglés la sensació de tristor coincidint amb el color. Era professorde semiòtica en la universitat i just aquell matí els havia explicatals alumnes que el món és un objecte simbòlic, que una imatge no ésnomés una imatge sinó que pot ser també un símbol i havia tretaquell rectangle blau dintre una cartolina blanca i els l’haviaensenyat, i els havia preguntat què era allò. Ningú no havia contestat.Ningú volia passar per imbècil. Al remat li ho havia demanatdirectament a un, que, dubtós, mig preguntant, havia declarat:

- Un rectangle blau?

551

- Bé, ja tenim alguna cosa. Un rectangle blau! –havia esclatat–.Molt bé, i a què s’assembla? –Silenci sepulcral–. Vinga, a quès’assembla? –Silenci d’ultratomba–. Ací es va cabrejar. Jo us diré aquè s’assembla, més aviat us ho diran els companys del meu fill, quetenen deu anys, a qui els he fet la mateixa pregunta aquest matí:s’assembla al cel, vist a través d’una finestra, i a una piscina, i a unquadern, i a una porta, i fins i tot a una peixera, i això era el que voliaexplicar-vos hui, els mecanismes de simbolització, de substitució, elmecanisme de les metàfores. Però a vosaltres les metàfores usimporten una merda! –Estava cabrejat. No els entenia. No l’entenien.No s’entenien–. Feu els exercicis de la pàgina 123 i reflexioneu sobreels rectangles blaus!

Es feia de nit, mirava el cel blau fosc a través de la finestra. Teniaun got de ginebra a les mans, d’aquella ginebra blava, el color de laginebra i del cel coincidien amb aquell del rectangle. Aleshores, sensesaber per què es va abocar a la finestra i mirà cap avall. Des deltretzé, la piscina de baix es veia com un perfecte rectangle blau,també fosc. Sobre la superfície surava un cos. Entrà cap a dins, voliadesentendre-se’n i engegà el televisor, però estava en el canal delvídeo i una altra volta aparegué aquell rectangle blau. Engegàl’ordinador que també tenia la pantalla blava. Aquell color l’espen-tejava cap avall. Baixà a l’ascensor, que, ara ho notava, tenia lesportes blaves. En arribar a la piscina de l’edifici va veure les ràfeguesintermitents, blaves, de la policia a través de les reixes. A la vora dela piscina, xop, amb una camisa blava, jeia un alumne de la facultatque casualment era veí seu. Portava una nota en la butxaca de lacamisa, però l’havia escrit amb ploma i l’aigua havia corregut la tintai ara no era més que un rectangle amb taques blaves. Se sentí afonat,culpable, l’ombra d’aquell edifici, fosc, de trenta plantes, planejavaamenaçant, ominosa, damunt seu. Mirà cap a dalt i es fixà en la seuafinestra, la llum estava encesa. Potser havia tornat la seua dona.Pujà. Estava enormement trist, infinitament blau. Donà de menjarals peixos, que innocents, ignorants, nedaven mecànicament d’uncostat a l’altre del seu rectangle blau. Obrí la llibreta de tapes blavesi escriví aquesta història.

En acabar de llegir, el nou li va reballar la revista i li digué:- Bo, no és més que un conte, no? Una mica massa blau per al meu

gust –digué, intentant fer-se l’enginyós–.- Sí, no era més que un conte, però un fill de puta d’alumne seu,

un tipus que estava més ratllat que un camp de carxofes, el va llegiri se li va acudir que ja que ell no tenia res a fer en aquest món, podiaarruïnar-li la vida. Va copiar el suïcidi del conte, només que en el

552

paper de la butxaca es podia llegir perfectament: Juli Martí, GRANCABRÓ. La premsa se li tirà al damunt, cridaren psicòlegs,psiquiatres i articulistes del més divers pelatge i el posaren a caured’un burro. Al remat aconseguiren que ell se sentís culpable i estiguétot un any de baixa per depressió. Encara continua en tractament.

- I tu, com saps tot això? - Perquè sóc veí seu, jo era el protagonista fictici del primer conte.

Bé, ja tens un tabú nou. Me’n vaig, jo tampoc suporte el blau.

553

Contescontra-tabú

Tere

sa C

osta

-Gra

mu

nt

(Barcelona, 1951). Escriptora graduadaen Disseny Gràfic. Fundadora del’Associació Catalana d’Exlibristes,també és presidenta de l’AssociacióDones Artistes Som 7. Ha publicat mésde vint-cinc llibres entre assaigs,narracions, poemes i prosa poètica.Destaquen entre d’altres: El vel del’Harmonia (1991), premi Don-na 1990;La Porta Índia (1997); Noviluni aWashington (2001); Llibre de l’Amic(2002), La crisàlide (2002), El rostre delvent (2002); Sol ponent, sol ixent (2004);L’ull de Poliferm (2004), Flor Naturalals Jocs Florals de la Ginesta d’Or 2002,i Santuari grec (2005).

Amb Oriol Pi de Cabanyes hapublicat la traducció al català de Laveritable història de la Lídia deCadaqués d’Eugeni d’Ors i ha fet unaversió al català de Històries i llegendesde Víctor Balaguer. A més, col·labora alDiari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3de Vuit i la revista Bonart.

555

El sol li ve de cara, li ofèn llastimosament els ulls. És el mateix solinclement, feridor, d’aquells dies d’estiu passats a Cadaqués. Cécilellavors tenia onze anys, i aixecant amb temor reverencial els ulls dela sorra aspra i fosca, tothora buscava amb desesper l’esguardindiferent de la mare que l’abandonava.

Avui, camí de la platja de Port Lligat, recorda amb tota exactitudl’intent d’estrangulament perpetrat per Lluís Buñuel contra la sevamare. Encara veu Buñuel com un energumen, com un possés que esllança sobre una figura de cèrvol, veu els seus ulls lluents, en estatsalvatge, uns ulls negres i botits que fan venir esgarrifances a lamosseta d’onze anys.

Aquella tarda el grup d’amics havia anat a fer un berenar cam-pestre. Gala Éluard, a qui agradava anar amb pantalons curts, feiadies que estava ofesa amb Lluís Buñuel perquè aquest haviaesbombat als quatre vents que la cosa que més li repugnava del’anatomia femenina eren unes cuixes primes, unes cuixes d’aquellesque no es toquen en la part interior sinó que dibuixen un espai almig… Gala tenia aquestes cuixes, i si d’alguna cosa estava orgullosaera de l’harmonia del seu cos, aquell cos que tantes vegades exaltariaDalí en la seves pintures més rodones.

El berenar transcorria plàcidament quan tot d’una Lluís Buñuelva saltar com un gripau al coll de Gala burxat per les impertinènciesque aquesta li dedicava amb cinisme. El gripau va saltar-li al damuntamb les urpes d’un tigre amb ànim d’escanyar-la. La petita Cécileva cridar i cridar amb espant, va cridar amb totes les seves forcesfins que l’ogre va deixar a terra la seva presa. Aquest fet violent i elsol de mort que li enlluernava les pupil·les eren les dues úniquescoses que Cécile recordava de la seva estada estival a Cadaqués.

Mare, mare, per què m’has abandonat?


556

Violència física, claror violenta i la sensació de violència que lisuposava el progressiu abandó de la seva mare… Perquè a partir del’estiu de 1929, Gala Éluard esdevindria Gala Dalí, i de CécileÉluard, de la filla que avui s’encamina cap a Port Lligat, no voldriasaber-ne res transgredint l’arquetipus de la mare cuidadora inutrícia. Gala només va ser maternal amb Dalí i després amb aquellspòtols, aquells amants joves que de vella comprava al mateix preuque els milionaris els quadres de Dalí. Cécile, l’única filla de Gala,havia estat un accident en la seva vida; després, nosa i oblit. Mentreque les comares del veïnat dirien, desaprovant: “Com l’ocell quedeixa el niu, així la mare que abandona el seu infant…”

Camí de Port Lligat, a Cécile l’encega la potent llum del sol. Espot dir que no veu res, que camina a les fosques com si la dirigís laclaror d’un far opac. Segueix un impuls filial, desitja que el seuafecte no sap si instintiu o voluntari, emboqui com les aigües d’unriu en l’oceà de l’amor matern. Cécile Éluard sospira per abraçar perúltima vegada la mare que, segons li han dit, es mor a Cadaqués.

Gala agonitza a la seva cambra. La història d’amor que haviacomençat com el fastuós idil·li entre un exaltat trobador i la sevaalterosa dama ha acabat amb un aïrat cop de bastó. Males llengüesasseguren que el bordó de Dalí, mesos enrere, ha fet caure Galaescales avall.

Cécile vol acomiadar-se de la mare, vol abraçar Gala, no es resig-na al que ella creu un injustificat refús. Quan truca a la porta de lacasa de Port Lligat que Gala ha compartit durant més de cinquan-ta anys amb aquest foll de Dalí, les cames li tremolen. No s’ha tretles ulleres de vidres fumats, el blanc del cel i les parets l’enlluerneni enlluernen… És la mateixa blancor espantosa que la trasllada ala claror mortal del setembre del vint-i-nou, quan Gala la deixavatota sola a l’hotel de Cadaqués, una criatura amb febre, per anar aPort Lligat amb Dalí, per jugar amb Dalí en el jardí de les roques.

Gala agonitza a la seva cambra. Durant la seva estada a l’hospital,amb el fèmur trencat, Dalí, ignorant-la, s’ha dedicat a llegirpublicacions científiques. No vol saber res de la decadència i de laimminent mort de Gala, que li és el mirall de la seva pròpiadecrepitud i mort. Les conseqüències d’aquell accident han precipitatGala cap al seu final. El bell i immortal cos artístic de Gala ara espodreix en horribles pústules.

Dreta a l’entrada, Cécile espera amb impaciència que la deixinentrar. Té les ulleres de dol a les mans, que no sap on posar, i elsnervis li engavanyen els gestos més elementals. El dia és càlid, llumde maig que tant s’assembla a la llum del setembre de la sevainfantesa desolada!

557

Gala té els ulls clucs, i no se sap si és Dalí qui impedeix que Cécilevegi per última vegada la mare que l’ha negada. Quan el criat tornade les habitacions dels seus senyors, diu a Cécile que la seva mareno vol veure-la. Que ni en el seu llit de mort Gala no vol retrobarCécile.

Cécile es bamboleja, fa tentines, el seu esperit desmaia quantraspassa, tota ella tremolant, la porta de la blanca casa de PortLligat. Les llàgrimes, roents com dimonis calcinant-se en la foguerad’un quadre d’El Bosco, li cremen els ulls que ella amaga sota lesulleres de sol. Abaltida, humiliada, derrotada, menyspreada, exclamaxisclant com una bèstia ferida i mirant amunt, cap a la llumencegadora: Mare, mare, per què m’has abandonat?…

559

Contescontra-tabú

En

carn

a S

ant-

Cel

oni

(Tavernes de la Valldigna, la Safor,1959). Traductora-correctora a laGeneralitat Valenciana des de fa més decatorze anys. D’obra pròpia, fins ara hapublicat dues novel·les, dos reculls decontes, algunes narracions soltes iquatre llibres de poesia; ha cotraduïtobra de dues poetes daneses (AnneMarie Dinesen i Tove Ditlevsen), haversionat el poema èpic finlandés, laKalevala d’Elias Lönnrot.

Pel que fa a la prosa, ha guanyatdiversos guardons del País Valencià;entre d’altres el Ciutat de Cullera, ambDotze contes i una nota necrològica(1985); el Joanot Martorell, ambSiamangorina (1986), o el Vila de Puçol,amb Guarda’t dels jocs del destí (2005),i ha quedat finalista del Ciutat deTorrent, amb Al cor, la quimereta (2002).És coautora de dos llibres de llengua iha rebut una subvenció de la Institucióde les Lletres Catalanes per a latraducció d’Els mil i un quarts d’hora(2002), de T. S. Gueullette.

561

Abans de l’últim àpat, he decidit deixar-me de romanços i enfrontar-me amb el que sóc, malgrat no haver perbocat cap mos d’ençà queel meu darrer i postrem amor em descobrís la delícia d’obrir amb elsllavis les rubicundes carns d’una clòtxina (Mytilus edulis) –tambédita ‘musclo’ en altres indrets–, i m’ensenyàs a conviure amb elmenjar d’una altra manera, passant de gormanda compulsiva asibarita impenitent. Ho confesse, sóc bulímica, i la bulímia és unestat imperfectiu: una vegada l’has tastada, corres per sempre elperill de tornar a caure-hi. Sóc bulímica com d’altres són i seranalcohòlics, drogoaddictes, fumadors o sexòfils.

L’inici dels béns i dels mals va tenir lloc al final d’una inexistentadolescència. Coneixia el sexe en solitari, sí, però no sabia què eral’amor, i el primer amor va estar a punt de matar-me d’inanició.Encara que no era cap fartanera, vaig començar a menjar per traureel ventre de pena, quan el que en realitat volia era traure’n el cor,mirar d’omplir la buidor que, com un pou sense fons, em demanavasadollar l’insadollable –quelcom tan impossible com pretendreamarar el desert a còpia de llàgrimes–: m’estimava més morir defartera que no de fam.

Al cap de sis mesos, l’esquelet suportava trenta quilos de més i,amb tanta humanitat sobrera, el meu somni era que una tèniasolitària em fes seua per poder golafrejar sense engreixar-me. A faltade tènia, intel·ligència.

Recorde a la perfecció el ritual de descens a l’avern: alçar-te detaula trontollejant per l’excessiva ingestió de mossades i glops, ianar-te’n literalment de cap al vàter. Tancar la porta –tot i saber-tea soles–, passar el pastell i obrir l’aixeta per esmorteir, amb el sorollde l’aigua, la roncor espasmòdica de les arcades; agenollar-te davantde la tassa, com per fer-te perdonar per un déu mut i sord i, ficant-te l’índex i el mitger fins a provocar ois a l’epiglotis, presentar-li

Avern i edén


562

l’ofrena quotidiana. Encara ara sents els trucs insistents a la portai les veus que et diuen a crits que isques d’una vegada.

Va arribar un moment en què el paradís no compensava l’infernde la buidarada i vaig haver de canviar les regles del joc per poderentrar a l’edén de tant en tant sense patir-ne els inconvenients,sobretot el fet que l’erosió produïda per les constants secrecionsgàstriques de l’estómac, per pair allò que ara era ara no era, corcàsles dents molt més de pressa, i així, durant deu anys, el sexeesdevingué succedani del succedani de l’amor, i viceversa… Fins quela vaig conéixer i vaig aprendre a transformar la golosia ensensualitat, com examinar detingudament la nervadura de cada fullade cada branca en comptes d’entestar-te a contemplar el bosc senceramb una ullada…

Bé, he encomanat un menú especial per a quatre a l’empresa decatering més exquisida de València, deuen estar a punt d’aplegar im’agradaria deixar-ho tot enllestit per tenir l’honor de devorar comcal tan bona menja.

Deixe dit, amb plena capacitat mental i legal, que, posat cas queem troben amb vida, no em netegen l’estómac ni em reanimen de capmanera. Després de tants anys sense recaigudes malgrat l’enyor, vullmorir com no he viscut: absolutament i textualment farta. Així,arribada la fi, tornaré a ser qui era en homenatge a ella: golafre lavaig atraure i golafre vull morir.

I, com a colofó, un fragment de la raresa gastronòmica que em vacanviar la vida: la millor manera, al meu parer, de degustar unesclòtxines al vapor.

El secret perquè la clòtxina estiga al punt i no semble un tros degoma dessaborit és no deixar que coga massa, el vapor tot just had’acaronar-la lentament, una i una altra vegada, fins que distengael múscul abductor, s’amolle de la valva i s’entreòbriga mostrant,ufana, una suculenta polpa central de color carni quasitransparentque s’unfla, uberosa, i s’arrupeix al moment mateix deixant aldescobert els replecs interns i un botonet negre precedit d’unabarbeta filamentosa. Aleshores, amb una mà, s’ha d’agafar la closcaplena i, per la part arredonida, xuclar-hi els sucs sense vergonya; totseguit, amb l’altra mà, se l’ha de pinçar pels pelets fins a lliurar-ladel múscul de vori, ficar-se-la a la boca i, subjectant-la fermamentamb les dents incisives, fer-hi una lleugera estiregassada, sense ferir-la encara. I, per fi, llepar-la, furgant-ne el sucós interior amb lallengua per paladejar-ne les textures i la diferent consistència abansde mastegar-la, i engolir-ne les parts.

563

Contescontra-tabú

Ram

on S

olso

na

(Barcelona, 1950). Llicenciat enFilologia Romànica Hispànica a laUniversitat de Barcelona. Durant vintanys va exercir com a professor desecundària i des de 1992 es dedicaexclusivament a la literatura. Hapublicat les novel·les Figures decalidoscopi (1989), Les hores detingudes(1993), DG (1998), No tornarem mai més(1999) i Línia blava (2004). L’any 1994va rebre els premis Crítica Serra d’Or, elPrudenci Bertrana i la Lletra d’Or perla novel·la Les hores detingudes. Tambéha escrit els llibre de relats Llibreta devacances (1991) i Cementiri de butxaca(2006). Col·labora habitualment enpremsa, ràdio i ha fet guions per asèries de televisió.

565

Al col·legi dels hermanos em van fer aprendre de memòria elsafluents per la dreta i per l’esquerra dels rius d’Espanya, els verbsllatins deponents, els dotze fills de Jacob, el poema “Con diezcañones por banda”… No recordo res de tot això, però no oblidarémai els enemigos del hombre.

L’hermano Bartolomé ens preparava per a la primera comunióficant-nos el catecisme a dins de la closca a cops de martell me-morístic. Repetíem i repetíem preceptes abstrusos i paraulesincomprensibles que l’hermano Bartolomé no es preocupava detraduir al llenguatge infantil. La seva única obsessió era apartar-nos dels enemigos del hombre, a saber: mundo, demonio y carne.

“De los tres, la carne es el peor de todos”, repetia amb una veutruculenta que feia por. Tanta, que jo no gosava preguntar res. Voliasaber per què la carn era pecat i no el peix o la xocolata. A casa,mirava el tall rodó i el pollastre rostit que feia la mare i no sabiaveure-hi cap perill per a la meva ànima. Però jo em creia les paraulesde l’hermano Bartolomé i m’horroritzava que els meus pares, queeren uns catòlics molt estrictes, no tinguessin cap escrúpol a induir-me a mi i els meus germans a ficar-nos l’enemic a la boca.

Un dia vaig preguntar al confessor què era el pecat de la carn.Em va sortir espontàniament i amb molta naturalitat, perquè emsemblava que el confessor del col·legi era la persona idònia perexplicar-m’ho. Però va ser un error de càlcul. No comptava que laresposta seria gairebé violenta en forma de sermó sobre els patimentsde Déu pels nostres pecats mortals i els recargolaments de l’ànimaen les flames eternes de l’infern. I va insistir que no cedís a lacuriositat, perquè la curiositat porta als mals pensaments i els malspensaments fan caure en la temptació de la carn. Jo aquesta part síque l’entenia, perquè a mi la carn em temptava.

Davant d’un arròs de conill, per exemple, els mals pensamentsem deien: “Menja’t una cuixa, menja-te-la!” Però jo resistia ambheroisme i, encara que els meus pares m’exigissin amb crits iplantofades que m’ho acabés tot, jo apartava els trossos de conill i

La temptació de la carn

Ramon Solsona

566

resava mentalment parenostres i avemaries per no caure en latemptació. He de confessar que suportava els càstigs i els clatellotsamb l’alegria interior del martiri i em vaig arribar a convèncer quefaria carrera de sant.

La meva santedat, però, era intermitent, perquè, tot i lesamenaces del confessor, em vaig deixar dur per la curiositat i vaigindagar per la via extrareligiosa. Vaig provar sort amb uns alumnesganàpies, d’aquells que a classe no saben res, però que al carrer sónuna enciclopèdia de la vida. Els vaig preguntar sense embuts, comsi fos una conversa entre iguals, què era la temptació de la carn. Nom’esperava que em demanessin una contrasenya d’accés alconeixement. Em van preguntar: “Saps què vol dir follar?”.Desconcertat, fent veure que jo era dels seus, vaig dir: “Sí, però arano me’n recordo.” Van esclatar a riure i jo em vaig quedar senseresposta i amb un altre interrogant per resoldre.

Vaig cometre la ingenuïtat de preguntar-ho a la meva mare: “Quèvol dir follar?” La resposta va ser doble, de paraula i d’obra. Mentreem ventava una bufetada a la galta, em tornava a deixar a l’escapçaamb una altra pegunta: “Això t’ensenyen al col·legi?”

El meu embolic mental era majúscul. Em tornava boig buscantla relació entre els plats de carn i una cosa que es deia follar i queningú em volia dir què era.

El dia de la primera comunió s’acostava. Sense abandonar lacantarella del catecisme recitat al peu de la lletra, l’hermano Bartoloméva començar a instruir-nos en els detalls tècnics del ritual. N’hi vahaver un que jo vaig relacionar de seguida amb la temptació de lacarn. Es tractava de no tocar l’hòstia amb les dents, perquè la carn deNostre Senyor te l’havies d’empassar sencera, sense mastegar-la. Hovaig posar en pràctica de seguida. Pensava que el misteriosíssimmisteri de la carn era el de l’hòstia consagrada: la carn era Déu i tel’havies d’empassar d’una tirada, com si combreguessis.

Així doncs, a casa vaig tornar a menjar carn i els pares van deixarde castigar-me. Però no s’estaven de reptar-me. “Mastega bé”, emdeien. Jo feia veure que mastegava i m’espassava els trossos sencers,amb el convenciment que seguia fil per randa les instruccions del’hermano Bartolomé. Fins que un dia em vaig posar vermell com untomàquet. Tenia una pilota de carn a la gola que no pujava ni baixava.M’ennuegava, em faltava l’aire i, mentre jo demanava auxili ambgestos de desesperació, els meus pares i els meus germans reaccionavenamb esverament i em donaven ordres contradictòries: “Camina!”“Salta!” “Seu!” “Beu aigua!” “Vomita!” “Respira fondo!”.

Jo recordo l’episodi d’una manera confusa, excepte la conviccióque em moria. Dono per bona la seqüència dels fets que es perpetua

567

en la memòria familiar, segons la qual el meu pare em va donar uncop tan fort a l’esquena que em va fer escopir el tap de carn fins al’altra banda de la taula. També diuen que jo plorava amb desconsolperquè havia tocat la carn amb els dents.

Un cop deslliurat del nus gairebé mortal, els pares em van portara casa del doctor Gelpí perquè em donés un cop d’ull. Allà vaigcomençar a veure la llum. Aquell senyor venerable de bata blancaque mirava per damunt de les ulleres em va visitar i, quan em vahaver fet unes quantes preguntes, va descobrir l’irracional desvarien què s’havia convertit el meu adoctrinament religiós. Em va agafara soles i em va aclarir que la temptació de la carn no tenia res a veureamb el pollastre ni amb la vedella, sinó amb els petons que es feienels homes i les dones. Jo vaig aprofitar aquella oportunitatinesperada per engegar amb ànsia la pregunta que em cremava perdins: “I què vol dir follar?”. Va prometre que m’ho explicaria quanhagués fet la primera comunió, però no em van portar mai més acasa del doctor Gelpí i vaig haver d’esperar que la vida m’ensenyésallò que el col·legi em negava.

Quan vaig ser prou gran per treure’m del damunt l’asfíxia delshermanos, va ser com escopir totes les pors que m’ennuegavenl’enteniment i, un cop alliberat, vaig convertir la temptació de lacarn en un esport. I no solament en el sentit sexual. Em vaig venjard’aquella època de privacions absurdes menjant grans quantitats decarn, poc feta, gairebé crua, vermella com una heretgia sanguinària.

Però els capgirells de la vida són imprevisibles i sempre hi ha unhermano Bartolomé de guàrdia per amargar-te la festa. Em refereixoa la meva dona, que és un vegetariana militant. Per a ella la carntambé és el pitjor dels enemics de l’home i pretén adoctrinar-merecordant a cada pas la maldat de les toxines, l’extrema fragilitatde l’aparell digestiu, les porqueries químiques que donen al bestiar,l’harmonia ecològica entre les persones i la natura…

Per no tenir raons, m’abstinc de menjar carn davant d’ella. Si enun sopar d’amics un demana una cuixa de be al forn i un altre unànec amb peres, jo sento la crida de la carn com la sentia de petit:“Menja’t una cuixa, menja-te-la!”. No ho faig, però resistir no té capmèrit. La mirada inquisitiva de la meva dona, plena de toxines ipesticides, me’n treu les ganes.

Ara, però, no visc la temptació de la carn amb l’angoixa dels anysinfantils. Al contrari, m’he acostumat a la doble vida de carnívorclandestí. A casa passo per l’adreçador vegetarià, però sempre quepuc em regalo un filet de quatre dits de gruix. És una glòria celestialque l’hermano Bartolomé no havia previst. Segurament és el secretde la meva felicitat. �

· Eskerrak: Antton Olariagari eskainitako laguntza eta ideiengatik; Chillida-Lekuri Eduardo...

Documents

Transcript of · Eskerrak: Antton Olariagari eskainitako laguntza eta ideiengatik; Chillida-Lekuri Eduardo...