~ Construir-se un pis:ia

Cooperativa ó(f(a6Itafges óe(,~Sagrat Cor de Jesús (Barcelona)

--->arcelona ha comptat des de com a mínim 1888 amb unainteressant trajectória de construcció d'habitatges enreqím cooperatiu. Aquell any era inaugurada a LesCorts, la barriada de Maria Cristina, esperonada per lainiciativa deIs socis de La Redentora. Centro de socie-dades Cooperativas de Barcelona. Aquests habitatges,juntament amb d'altres projectats a Catalunya, és el casben conegut deIs que díssenya Antoni Gaudí per laCooperativa Obrera Mataronense el 1878, van servirperque les corrents reformistes de l'epoca veiessin en elfet cooperatiu una de les solucions més versátils per ferfront al problema de l'habitatge entre les classestreballadores. Així, la llei de Cases Barates de 1911recull aquest fet que va servir per activar la creació dediverses cooperatives d'habitatges a Catalunya i

Butlletins editats per la Cooperativa d'Habitatges del Sagrat Cor de Jesús

especialment a Barcelona on l'administració municipali la diputació a través de l'entitat Museo Social van crearla Cooperativa Catalana de Casas baratas i la SocietatCívica de la Ciuiai Jardí.

Fora de I'administració pública, nombrosescooperatives apareixen en aquest moment tant de la made grups i associacions com d'empreses constructores.AIguns exemples van ser la deIs Periodistes, ambhabitatges fets a l'anomcnada Colonia Peris Menchetai al barri de la Font d'en Fargas, la del CADCI (CentreAutonomista de Dependents de Comcrc ide la Indústria)amb construccions a Sarria-Sant Gervasi, la deIscarregadors i descarregadors de cotó, la deIs empleatsdeIs tramvies, la deIs funcionaris públics ide correus, etc.La majoria es van ubicar a les zones perifériques de laciutat, especialment a les barriades d'Horta i de SantAndreu. Tot plegat, el 1935 estaven comptabilitzadesunes 32 cooperatives d'habitatges a Barcelona.

Després de la guerra, cal esperar la recuperacióeconómica de la segona part deIs cinquanta per tornara documentar habitatges cooperatius. En aquells anys,de fort boom immobiliari, algunes formules próximes enalguns punts als postulats cooperativistes havien fetfortuna. És el cas de les ano me nades Entidades bené-

fico-constructoras, moltes d'ellesgenerades per entitats i grups católics, elcas de més exít van ser les anomenadesViviendas del Congreso Eucarísticoque van aixecar entre 1954 i 1975 mésde sis mil habitatges a Barcelona idiversespoblacions de l'Área Metropolitana.

Pero en aquest marc, les idees socialsque sorgien del catolicisme veien en lacooperació un factor molt importantper solucionar déficits com el deI'habitatge. Així van aparéixer figurescom la de Josep Maria CiuranaFernández, advocat católic vinculat aI'ICESB (Instituto Católico de Estu-dios Sociales de Barcelona) i més tardpresident de la U. T. de Cooperatives deCatalunya i Balears que, a través deIsseus escrits com "Los católicos y la..

12

'o reforma social" de 1951 o "La Ciudad Cooperativa":>- de 1962, per citar els més significatius, va promoure no~ tan 5015 les idees cooperativistes, sinó que va posar sobreO la taula les eines per a materialitzar-

les. En aquest sentit, duent les seves~ idees fins les últimes conseqüencíes,Ü va endegar el barri anomenat la Ciu-<c dad Cooperativa a Sant Boi de

- Llobregat que entre 1963 i 1970~ construiria gairebé dos mil habitatges.!;; Bevent de totes aquestes fonts del

'O catolicisme social, els diversosO moviments católics com Joventutc;;¡ Obrera Católica (JOC) o la Herman-

~ dad Obrera de Acción Católica(HOAC) tractaven els problemes que

~ afectaven el seu entorn. Eren grups de~ joves, la majoria de les vegades

Q. treballadors, que a l'entorn de les_ seves parróquies més properes= analitzaven i tractaven de solucionar> les problemátiques per les que es

sentien més afectat. La manca d'habitatge i sobretot lapossibilitat d' adquiri-ne un amb condicions económiquesdignes era una de les més punyents.

L'embrió de la Cooperativa d'Habitatges Sagrat Corde Jesús va sorgir d'aquesta manera. A inicis deiscinquanta un grup d'una quinzena de persones d'edatscompreses entre els 20 i els 45 anys pertanyents aI'HOAC. Electricites, mecanics, administratius es reuniena la parroquia del Sagrat Cor del barri de Poblenou.Cada setmana celebraven cercles d' estudis d' acord ambles línies del pla cíclic de I'HOAC, on a més de tractartemes religiosos, estudiaven problemes com elbarraquisme, la manca d'habitatges, I'especulació, etc.El cooperativisme era vist com la solució a molts deisproblemes ja que significava la unió deis febles, un factoraglutinador de la solidaritat cristiana iespecialment un element de renovaciói superació vital.

El factor desiciu que va activar lacreació de la cooperativa va ser quealguns membres del grup estavencasats o a punt de fer-ho i I'adquisiciód'un pis sc'ls plantejava enormenmentcomplexa. Pero en tot cas, deixemque un membre d'aquell grup i méstard vocal de la primera Junta Recto-ra de la Cooperativa, Lluís Estradaens expliqui la seva gestació1: "Laidea de nuestra cooperativa nacióhace cuatro años en tre varios m iem-bros de IAC. obrera (HOAC), anteel cúmulo de problemas que se les ofrecía a losjóvenes matrimonios y a las parejas para establecerdignamente su hogar (traspasos, crecidos alquileres,realquilados, poca seguridad ...). Se estudió el caso ola posibilidad de crear una cooperativa, pero no sellegó a realizar, sino que se creyó más prudente pasar

a formar parte de una entidad benéfico-constructoraya en funcionamiento. Pero la política de construc-ciones de esta constructora era distinta a la que nos

interesaba, por lo que se decidióformar una cooperativa indepen-diente. No obstante, el tiempo quese pasó en tratos con aquella cons-tructora nos sirvió para enseñarnosmuchos problemas con los que lue-go tendríamos que enfrentarnos yque, gracias al aprendizaje, supi-mos eludir o solucionar. "

Així, el16 de novembre de 1957en la seu provisional de la cooperati-va, un despatx parroquial que MossenJaume Tobella de la parróquia delSagrat Cor havia cedit, es van reunirdeu deis quinze primers socis, cincno va ser-hi presents per raons defeina, per constituir la copoerativaoficialment i dissoldre la junta provi-sional que s'havia encarregat de

redactar els estatuts i de la seva aprovació davant elMinisteri de Treball. Aquell mate ix dia es va nomenar laprimera Junta Rectora. Aquesta va quedar formada perles següents persones: Angel Obón Farreres com apresident, Lluís Burción Herrera com secretari, PabloCamarero Martín com a tresorer i com vocals AntoniMartínez Flores, Lluís Estrada Robles i Robert MilánFuster.

Aquest inici oficial va posar en marxa I'adquisiciód'uns terrenys i la redacció d'un primer projecte de 193habitatges al solar adquirit entre els carrers Paraguai,Maresme i la Gran Vía. El projecte estava format per dosblocs amb quaranta-cinc habitatges i set pisos d'alcadai cent tres habitatges en un bloc de deu pisos d'alcada,Aquest va ser redactat com la resta deis habitatges que

va fer la cooperativa per I'arquitecteJordi Bonet i Armengol, nascut aBarcelona el 1925 i arquitecte des de1949 que ja haviant participat en lesobres del grup de Sant Medir LaBordeta fet pel Patronato de la Vi-viendas del Congreso Eucarístico ihavia projectat la parróquia del mateixnom. Bonet, molt vinculat alsmoviments católics, que el195 7 haviaestat nomenat primer president de laDelegació Díocesana d'Escoltisme,va veure en aquesta cooperativa unaplasmació de molts deis pressupostoscristians que ell també compartia.

Pero el 1958, l'empresa construc-tora contractada per la construcció a conseqücncía de larecessió económica va rescindir el contracte que teniaamb la cooperativa. Aquest contratemps va servir peresperonar els socis a la recerca de solucions i especialmentva servir per materialitzar els pressupostos cooperatiusfins les seves últimes conseqüencies. Primerament, es va

Les idees socialsque sorgien delcatolicisme veienen la cooperacióun factor moltimportant persolucionar déticitscom el deI'habitatge.

El cooperativismeera vist com lasolució a moltsdeIs problemes jaque significava launió deIs febles.

13,

Amb aquestadinsmice, el 24 dejuny de 1960s'entregaven lesprimeres norantaviven des i la xifrade sociss'aproximava a unmi/er.

Elsistemacooperatiu tambéva servir per laformació,m 'atreviria a dirintegral, del gruphumñ que els vafer possibles.

veure la necessitat d'incrementar el nombre de socis dela cooperativa per tal de fer front als pagaments mentres' esperaven les hipoteques i les subvencions estatals.D' altra banda, van trobar en l'arquitecte un aliat importantja que va esmercar esforcos i solucionar molts deistramíts necessaris per a la construcció.Igualment, es va iniciar un sistemad'aportacions de treball aplicat a laconstrucció deis pisos que seguínt lesparaules de Lluís Estrada va consistir:

"La crisis que el plan de estabiliza-ción produjo en el ramo de laconstrucción nos indujo a intentarconvertimos a la vez en empresaconstructora, a base de prestaciónpersonal racionalizada. Se buscó agente de profesiones afines y se lesadiestró en los diversos cometidosque requiere la construcción de unedificio, pero según el método deracionalización del trabajo. Cada unocuidaba de una sola operación, lo cualle era mucho más fácil de aprender.Empezaron siete u ocho obreros (estaaportación de trabajo era voluntaria),pero poco a poco el sentido de solidaridad les llevó atodos a contribuir en toda la construcción, y así sefabricaron vigas, se estableció un taller de marmolistería,de cerrajería, se hicieron las instalaciones eléctricas,etc., todo a base de trabajo en equipo.Esto nos dio un resultado magnífico.Todos los sábados y domingos se tra-bajaba entusiásticamente, con brevesdescansos ... "

Amb aquesta dinámica, el 24 dejuny de 1960 s'entregaven les primeresnoranta vivendes i la xifra de sociss'aproximava a un miler. Una primeraaproximació a l'evolució de les obresens la dóna un fulletó de la parroquiadel Sagrat Cor de Jesús, datada de1962, que deia: "Hace cuatro añosun grupo de obreros de esta parro-quia iniciaron esta cooperativaestimulados por nuestro arzobispo.Se han entregado 220 viviendas. Enel próximo mes de junio (de 1962), 88 y en construc-ción hay 362. Como fuentes de riqueza se hanconstituido en torno de esta cooperativa, una deconsumo y otra industrial. También se ha formadoun patronato escolar y se está poniendo en marchaun centro social encargado de fomentar las relacio-nes humanas dentro de la comunidad de nuestrobarrio".

Fins a 1970 es van construir habitatges per 1.400famílies distribuíts en cinc grups, dos a Gran Vía i elcarrer Maresme, un al carrer Maresme amb carrerMarroc, una al Turó de la Peira i una altra als carrersSelva de Mar, Josep Pla i Diagonal. Paral-lelament a la

14

construcció d'habitatges la cooperativa com ja hem vist,es va dotar de diversos serveis entre ells un consellescolar nascut el novembre de 1960 i que l'any següentva iniciar l'ensenyament amb 20 alumnes en uns local sprovisionals del carrer Paraguai, núm. 13. Aquesta

escola es va transformar el 1970impulsant una línia pedagógica reno-vadora. El 1981, es constituirá comEscola Gregal Societat CooperativaCatalana Limitada.

Altrament, les cinc comunitats queintegren la cooperativa tenen compatrimoni comú les botigues de lesquals se n'extreuen uns rendimentsque són utilitzats per realitzar actesculturals, lúdis i socials.

Pero més enllá del fet material, elsistema cooperatiu va dur a terme laconstrucció d' aquests habitatges perotambé va servir per la formació,m'atreviria a dir integral, del gruphumá que els va fer possibles. Unaformació que, com Lluís Estradaapuntava el 1961, va aportar elssegüents avantatges:

"Crea en el hombre un sentido de confianza en símismo y en su grupo. A la vez en responsabilizarse entareas frente a los demás, suscita el deseo de supera-ción y el orgullo de grupo. Se consigue la elevación de

la persona, ya que los primerosproblemas que atiende son lospersonales: el económico y el fa-miliar. Elevación técnica yhumana. En las asambleas unotiene que agudizar su ingenio parahablar e interpelar, para expresar-se con claridad, para comprenderrápidamente, ha de procurarseciertos conocimientos ... En resu-men, tiene que ampliar su bagajeprofesional y cultural. Obliga alindividuo a tomar interés por subarrio, por sus problemas y respe-tar los intereses de los demás. Elsistema cooperativista permiteabandonar el espíritu paterna lista

y de limosna. Por el contrario exige que el individuodescubra sus propios valores y los ponga en juego".

Aquesta posada en joc deis valors humans d'aquellsjoves de la HOAC va ser el que va fer possible el normaldesenvolupament de la cooperativa d'habitatges delSagrat Cor de Jesús ara fa quaranta tres anys.

1 LluísEstrada va expressar aquestes opinions en l'article queva publicar en el núm. 15 de la revista DocumentaciónSocial, de juliol-setembre de 1961, que va tractarmonoqráficament el tema del Cooperativisme. La revista,dirgida pel religiós Rogeli Duocastella, comptava amb elsuport de Caritas Diocesana.

e_C08DeraCIO

IcatalanaRevista mensual - Any 20e

NOVEMBRE 1 9 9 9

Editora:FUNDACIÓ ROCA GALES

Redacció i Administració:Aragó, núm. 281, Ir la

08009 - BarcelonaTel. 932154870 - Fax 93 4873283

Adreca electrónica.f-roca-g@pangea.org

Amb el suport de la DireccióGeneral de Cooperatives

Direcció:Joan Simó

Consell de redacció:Euldlia Cabré, Josep Castaño,

Núria Esteve, Lurdes Miró,Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i

Imma Ruiz.

Secretaria de Redacció:Euiaua Cabré, Lurdes Miró i

Imma Ruiz.

Col-laboren en aquest número:I. Aldomd, A. Balagué, M. Bainat,Germinal Belis, Josep Castaño, MartíCheca, J.Clot, X. Culleré, ConxitaFont, Santos Hemández, I. Parcerisa,Xavier Ronicler

Els autors són responsables deis articlessignats. Ni la direcció de la revista ni elseditors comparteixen per force lesopinions que puguin reflectir els textosaquí inscrits.

Disseny: Jordi Guinart

Fotocomposició, muntatgei impressió:Winihard Grajtcs, S.L.Av. del Prat, s/n - PoI. Ind.08180 Moiá

Dipósit Legal: B-22.283/80I.S.S.N.: 1133-8415

Aquesta revista ha esta! impresa sobre paper ecológic

...1<CCI=::O1--OUo.I

Ningúens ho ha dit

ingú ens ho ha dit, pero algú ho hagués pogut fer: aCooperació Catalana sovint apareixen articles que no tenenmassa o res a veure amb el cooperativisme. 1és cert. En el casde la secció dedicada habitualment al Medi Ambient, podríemdir que esta justificada perque el tema forma part deIsobjectius de la Fundació Roca Gales, entitat editora de larevista, pero, i les altres seccions com "Pensem-hi", "Mésenlla de les fronteres" o treballs com el que apareix en aquestnúmero de la revista titulat "Reflexions postelectorals" ...com es justifiquen?

Ningú ens ho ha demanat, pero potser seria convenientparlar-ne. Des de fa uns anys, certament, Cooperació Cata-lana inclou articles que tracten temes no relaeionatsprecisament amb el cooperativisme. De fet són col-laboracionsque en tot cas ocupen sempre un espaí limitat, claramentinferior al q¡{edediquem a l~objectiufonamental de ~publicacióque no és altre que la difusoó del coopératívisme. Pero lafunció d' aquests articles no és simplement de complement.

"Des dels seus ñnicis" ooperació Catala a ha defensat elcooperativisme com unarnanera molt concreta d' entendre larelació entre les persones. Una relació basada en la crecncade la forca del colllectiu respecte a 1tndívldualisme. Unarelació, pero, que precisament PQtenciant els valors individualspermeten a la persona sentir-se ormar part d'un projectecompartit, amb personalitat propic:; i amb la capacitat ivoluntat de J.)rbgress~rtan de forma inds .dual com col- lectiva.

Aquesta manera d'entendre el cooperativisme comportainevitablement lluitar també per un seguit d' objectius d' abastmolt més ampli que afecten el desenvolupament integral dela persona i de la societat de la qual forma parto

1 aquesta lluita, per nosaltres, és senzillament la gran, laimmensa finestra que comunica l'essencia del cooperativismeamb el món que l'envolta. Una finestra a través de la qual, detant en tant, ens arriben reflexions, crítiques, opinions ...d'aquest món que ens envolta. Un món que en definitivatambé és el nostre i amb el que ens sentim fortamentcompromesos.

Ningú ens ho ha dit, pero si algú ens ho demana, aquest ésel motiu del porque a Cooperació Catalana, a més de parlarde cooperativisme parlem d'altres coses.

3