Æ Com podem fer un país i un món habitables per a tohom...

ÆÆÆ

Com podem ferun país i un mónhabitables per a tohom

GUIA DE COM FERLES TRANSICIONS

DEL CONSENS DE BARCELONA

Com podem ferun país i un món habitables per a tothom

GUIA DE COM FER LES TRANSICIONS

DEL CONSENS DE BARCELONA

2013 >

2013 >

Coordinació >

Il·lustracions >

Correcció >

Disseny i maquetació >

ISBN > Dipòsit legal >

Impressió >

Agraïments >

Amb el suport de >

Nova-Centre per a la Innovació Social,M. Luisa Martín Casalderrey, Martí Olivella, Daniel Duocastella MuntadaNova-Centre per a la Innovació Social / Gorbs Edicions SL, Barcelona

Daniel Duocastella Muntada / Carles B. Gorbs

Teo Peiró

Violeta Roca

Ferran Fernández / Zaranda & Jo

978-84-939634-4-6GI-139-2013

Impremta Pagès

A totes les persones i organitzacions que han donat suport a la iniciativa de fer el Consens de Barcelona i a qui hi participa.A totes les persones i organitzacions que han signat la Declaració 1.0. Compromís per un món habitable per a tothom.A totes les organitzacions i grups que ja estan fent transicions cap a un món més equilibrat, pacífic i sostenible.A totes les persones que han fet aportacions en l’elaboració i revisió d’aquesta guia.A totes aquelles persones que a partir d’ara s’animin a iniciar Plans de Transició.

Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons Atribució-CompartirIgual

ÍNDEX

PrEsENtaCió

i. El CoNsENs DE BarCEloNa Què és el Consens de BarcelonaDeclaració del Consens de Barcelona 1.0: Compromís per un món habitable per a tothom1. Transició a una democràcia participativa i deliberativa2. Transició a la sostenibilitat ambiental3. Transició a una economia social, equitativa i sostenible4. Transició a un sistema financer no especulatiu5. Transició a una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica6. Transició a un món que superi les guerres i la violència7. Transició a una governança global democràticaAccions d’emergència

ii. Els PlaNs DE traNsiCióContextCom fer un cercle de transició10 passos a seguir per iniciar un pla de transicióQuadre resum del procés d’un pla de transició

7 >

9 >9 >

14 >

16 >

16 >17 >

18 >

18 >

19 >

19 >

20 >

23 >23 >27 >28 >

39 >

Motivacions per formar un cercle de transiciósuperació de dificultats freqüents

iii. Què PuC fEr jo PEr CoNtriBuir a fEr uN PaÍs i uN MóN

haBitaBlEs PEr a tothoM

iV. DEClaraCioNs DEls PartiCiPaNts EN la troBaDa DE BarCEloNa. Maig DE 2011

EPÍlEgManifest 2010: Per un món

habitable per a tots

aNNEXos1. Participants en el Consens de Barcelona

2. Consell assessor internacional del Consens de Barcelona

3. organitzacions col·laboradores

< 40< 40

< 43

< 45

< 53

< 61< 69

< 76

PrEsENtaCió

Quan s’esfondren la majoria de les certeses que fonamentaven la vida social, en un primer moment quedem atordits, confosos, paralitzats. Els valors que havien fonamentat la nostra vida social, econòmica i política queden buits de sentit, i qui els continuen proclamant per-den tota credibilitat. Ens sentim defraudats, enganyats, estafats… per tots aquells líders d’opinió, polítics i economistes distingits que —amb el seu llenguatge indesxifrable— ens animaven a seguir el bon camí del creixement de riquesa il·limitada, condició, deien, per al benestar majoritari.

Passat el shock inicial, o bé seguim pa-ralitzats per la por de la incertesa —per a la qual no estàvem preparats—, o bé tanquem els ulls i continuem pensant que «els que en saben» ens trauran d’aquesta crisi, gràcies a purgar amb unes bones retallades els nostres pecats de «voler viure per sobre de les nostres possibilitats». Però també podem mostrar la nostra indignació mig per haver-nos «deixat aixecar la camisa», mig per adonar-nos que vivim sota una dictadura financera, és a dir, sota el poder del diner (plutocràcia), com a bé absolut, i del poder de les finances —la creació del diner en mans de molt pocs— com a font del poder absolut.

Què podem fer per sortir de la paràlisi de la por? Per sortir de l’autoengany de creure que ens en sortirem seguint els mateixos que ens

8 < com podem fer un país i un món habitables per a tothom

han portat a la crisi? Per convertir la indignació en una força creativa de transformació?

Si vols conèixer una de les respostes a aquestes preguntes, et convido a continuar llegint aquesta guia. Trobaràs una resposta possible, viable, practicable per tu i pels teus amics i coneguts. Una resposta a les nostres mans per ser el que mai havíem hagut de re-nunciar a ser.

Martí olivellaDirector de Nova-Innovació SocialImpulsor del Consens de Barcelona

i. El CoNsENs DE BarCEloNa

Què és el Consens de Barcelona

El Consens de Barcelona és un projecte que, des de l’any 2008,1 ha reunit persones de tot el món per fer i consensuar propostes per pro-moure una transformació del model econòmic, polític i social imperant, com a alternativa al model imposat pel Consens de Washington;2 és a dir, propostes per fer possibles altres móns desitjables, tot suggerint accions concretes de transformació social.

S’ha portat a terme gràcies a la participació de 2503 persones expertes, pensadores i líders de moviments socials, amb equilibri de gènere i de les diferents regions geoculturals del món, que han anat teixint una comunitat de diàleg i deliberació per Internet, al mateix temps intercultural, multisectorial, multilingüe i plural. Els participants, durant els anys 2009 i 2010, han aportat i valorat propostes sobre cinc grans temes clau:4

1 Vegeu el projecte original en aquest enllaç: http://barcelonaconsensus.org/bcnconsensus/

2 El Consens de Washington es va instaurar fa poc més de dues dècades per promoure les polítiques econòmiques de caire neoliberal que han dut fins a la situació que es viu al món en aquests moments.

3 Vegeu a l’annex 1 la llista de participants i també a http://barcelonaconsensus.org/participants/

4 Vegeu el fòrum deliberatiu on es van dur a terme les aportacions i valoracions sobre els temes clau: http://www.deliberaweb.com/index.php?seccio=veureportal&veureid=118


1. Valors i objectius; 2. Recursos i població; 3. Política i seguretat; 4. Economia i finances; 5. Comunicació i cultura.

Es tractava de plantejar les regles de joc

globals que haurien de garantir la cobertura sostenible de les necessitats bàsiques de tota la població mundial.

El 3 de maig del 2011, a Barcelona, en una trobada amb una vintena de participants dels quatre continents, amb la base de la feina feta anteriorment, es va aprovar la Declaració del Consens de Barcelona 1.0: Compromís per un món habitable per a tothom. Prèviament havia estat presentada al Fòrum Social Mun·dial de Dakar.

Foto josé sánchez

i. el consens de barcelona > 11

La Declaració del Consens de Barcelona 1.0 ha esdevingut, a partir d’aquell instant, una proposta de nou contracte social, polític i eco-nòmic que planteja tres accions d’emergència i trenta-cinc objectius en set transicions per assolir un món més equilibrat, pacífic i soste-nible. Ofereix dues eines d’acció complemen-tàries per assolir aquestes transicions: l’Acció Comuna Transformadora (ACT!) i els Plans de Transició. I també ha atorgat el 1r Premi a la Innovació sobre Models Socioeconòmics (PIMSE).5

Aquesta Declaració és una invitació a prendre un compromís que s’adreça:

A tota la ciutadania que creu que hi pot ha-ver alternatives a aquest sistema caduc que ens ha portat a una crisi no només econòmica, sinó també política, social, cultural i ecològica.

A tota la ciutadania que vol actuar en la seva vida diària per sortir d’aquest model en decadència i apostar per un món habitable per a tothom.

A totes les organitzacions ciutadanes, aca-dèmiques i de moviments socials que vulguin sumar-hi les seves propostes i accions.

5 El Premi a la Innovació Social sobre Models Socioeco-nòmics globals (PIMSE) volia fer visible i potenciar les persones i grups que plantegen noves visions arreu del món per tal que puguin concretar-les en sistemes socials operatius, viables i pos-sibles. Es traca d’una iniciativa de Nova en el marc del Consens de Barcelona i en col·laboració amb tres organitzacions socials més: Fundació Cultura de Pau, Associació Josep Vidal Llecha i Xarxa d’Economia Solidària. S’hi van presentar un total de 53 propostes de vint països diferents. El guanyador va ser el model «Per un model socioeconòmic alternatiu», de Jordi Garcia Jané (més informació a www.adeucapitalisme.nova.cat).


A tots els governs, institucions i empreses que s’hi vulguin implicar.

El Consens de Barcelona està impulsat i liderat per l’associació Nova-Innovació Social que, amb aquest projecte, culmina el procés de trenta anys d’indagació en alternatives socials i en metodologies participatives, intercultu-rals i no violentes, adequades per afavorir la innovació social transformadora. Des de mitjans de 2009 el projecte ha comptat també amb el suport especial de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i, des del començament de 2010, ha estat coorganitzat amb l’Alliance for Freedom and Dignity (AFD).

Cal destacar també el paper del Consell Assessor Internacional6 format per disset homes i disset dones d’una gran diversitat geocultural. Són persones reconegudes per la seva trajectòria crítica i propositiva, que garanteixen l’enfocament plural del procés i n’avalen les principals decisions. Entre elles hi ha personalitats com Susan George, Vandana Shiva, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Samir Amin, Walden Bello o Shirin Ebadi.

Igualment des del començament es va crear una Xarxa d’Organitzacions Col·laboradores7 del Consens de Barcelona,

6 Vegeu a l’annex 2 la llista dels components del Consell Assessor Internacional. També podeu veure la llista a http://barcelonaconsensus.org/participants/consell-assessor-interna-cional/

7 Vegeu a l’annex 3 la llista d’organitzacions col-laboradores. També podeu veure la llista a http://barcelonaconsen-sus.org/participants/organitzacions-col%C2%B7laboradores/


formada avui per 28 entitats, que es varen comprometre a facilitar noms i contactes de possibles participants en el procés i a fer o fa-cilitar aportacions econòmiques per contribuir a la independència del procés.

A més, el projecte ha rebut el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i gaudeix del suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, des de setembre del 2009 fins a finals del 2012.


Declaració del Consens de Barcelona 1.0

Compromís per un món habitable per a tothom8

Totes les persones tenim dret a una vida humana digna, pel fet de ser persones.

La situació del món és inacceptable: és estruc-turalment violenta, inequitativa i insostenible. Estem vivint un dels moments més greus de la història per la seva amplitud i profunditat, en què plana una greu crisi de la consciència humana i de la responsabilitat humana. La majoria dels líders actuals no són capaços de canviar els sistemes econòmics i de decisió, ni d’adoptar els valors que orientin les transfor-macions necessàries.

No estem en una època de canvis sinó en un canvi d’època. La ciutadania i les comunitats tenim la capacitat i la responsabilitat d’actuar enfront de la crisi múltiple en què estem im-mersos. Som conscients de l’aparició de noves pràctiques socials, polítiques i econòmiques, així com d’un despertar dels pobles, i afirmem la sobirania natural de totes les persones a decidir el seu destí.

Per reconstruir un món habitable per a to-thom, hem d’aconseguir que totes les persones disposin dels recursos adequats per satisfer les

8 Vegeu Declaració: http://barcelonaconsensus.org/commitment/


seves necessitats bàsiques de manera sosteni-ble i equitativa.

Proposem un nou contracte social, polític i econòmic, promogut per la ciutadania i les comunitats, amb els governs, les institucions i les empreses que es vulguin implicar, en els di-ferents territoris, per construir una alternativa al Consens de Washington.

Amb les propostes del Consens de Barcelona i les activitats que les posen progressivament en pràctica, pretenem fer possible en pocs anys el pas d’una cultura d’imposició, domini, violència i guerra a una cultura de diàleg, conciliació, aliança i pau. D’una cultura de la força a una cultura de la paraula. I això, gràcies particularment a les possibilitats de la participació electrònica a distància i a les noves polítiques que en alguns països s’estan posant en marxa.

El nou contracte social, que representa el Consens de Barcelona, fa una crida a la nostra capacitat de respondre sense demora a la reorganització de les nostres societats, tot redissenyant la presència humana a la Terra.

Proposem la construcció i realització col-lectiva de plans de transició com a eines per dur a terme processos ferms i no violents ben definits, en què s’indiquin els objectius, els mitjans i el calendari per executar-los.

Fem una crida a totes les persones de totes les comunitats perquè assumeixin lliurement i conscientment el compromís d’establir un pla de transició en els seus respectius territoris i àmbits d’actuació (barris, pobles, ciutats, sec-tors, organitzacions, etc.). Instem les persones


de tot el món a inventar juntes un futur habi-table per a tothom.

Amb aquests plans per un món habitable per a tothom, cada persona o agrupació pot escollir alguns dels objectius compartits per dur a terme les transicions següents:

1. Transició a una democràcia participativa i deliberativa, per

> promoure que la societat s’impliqui en l’elecció de les orientacions polítiques per a la gestió dels recursos i la seva distribució equitativa,

> evitar una feble o mala aplicació de les lleis i per enfortir la legitimitat de l’estat de dret,

> garantir els serveis socials, de salut, d’edu-cació i la defensa del bé comú a tota la població,

> evitar la corrupció i millorar la gestió pú-blica, tot afavorint pressupostos participatius, així com sistemes d’informació i d’administració públics que garanteixin el dret d’accés a la infor-mació, la transparència i la rendició de comptes dels governs,

> facilitar la participació de les dones i dels sectors més vulnerables en la presa de decisions col·lectives, tot fomentant les pràctiques i les organitzacions democràtiques, amb una repre-sentativitat efectiva, paritària d’homes i dones, en tots els àmbits.

2. Transició a la sostenibilitat ambien tal, per

> recuperar la visió de la vida humana com a interdependent, intrínsecament vinculada als és-sers vius, a la natura, al sol, l’aire, l’aigua i la terra,


> generar un nou estil de vida sosteni-ble, un consum responsable i l’ús d’energies renovables, tot disminuint progressivament la utilització de combustibles fòssils i radio-actius,

> impulsar els models de regeneració i des-concentració dels assentaments humans,

> implantar i aplicar de forma més estricta polítiques fiscals nacionals i globals per a la sostenibilitat, amb impostos, penalitzacions i incentius tant ecològics com socials,

> protegir els drets de les generacions pre-sents i futures, tot ampliant les competències del Tribunal Penal Internacional a delictes ambientals i econòmics.

3. Transició a una economia social, equitativa i sostenible, per

> revisar dràsticament el sistema econòmic i l’estil de vida, i substituir els enganyosos in-dicadors econòmics,

> evitar l’acaparament de terres i recursos naturals, així com la concentració de riquesa, de propietat i de poder, tot aplicant el principi de «Qui més té o més guanya, més contribueix»,

> garantir el dret al treball dignificador,9 a una retribució adequada o a una renda bàsica de ciutadania com a dret humà,

> abandonar les polítiques «d’ajuda al desen volupament», convertides en explotació, i establir un sistema mundial de cooperació i d’intercanvi basat en la solidaritat,

9 En les versions de cada país s’indicarà si hi ha adapta-cions de conceptes, fruit de contextos culturals o idiomàtics.


> substituir la competència salvatge per la cooperació i l’autogestió; promoure la «re-localització» de la producció i dels serveis.

4. Transició a un sistema financer no especulatiu, per

> impedir les activitats financeres especula-tives, tot aplicant taxes sobre les transaccions financeres i suprimint realment els paradisos fiscals,

> limitar l’endeutament públic amb el siste-ma privat financer, tot recuperant la sobirania financera amb la capacitat pública, social i transparent de creació monetària,

> evitar que els diners siguin un mitjà d’acumular recursos i d’augmentar el lucre insolidari, tot introduint sistemes alternatius transparents de moneda sota control social i públic,

> alliberar els pobles de l’esclavatge del deute exterior públic, amb la renegociació, la condonació o la cancel·lació unilateral,

> impedir que els bancs donin suport a empreses i projectes nocius per a la vida i el planeta, tot afavorint les finances ètiques.

5. Transició a una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica, per

> considerar i valorar el coneixement i la capacitat de generar-ne i intercanviar-ne com un patrimoni comú de la humanitat,

> evitar el control dels recursos intel·lectuals, dels mitjans i sistemes de comunicació per part dels grans consorcis internacionals i/o partits


polítics, tot donant suport a uns mitjans de co-municació de les persones i per a les persones,

> evitar la manipulació en l’emergent societat de la informació i la comunicació, tot afavorint l’accés de tothom i el control per part de tothom,

> promoure models més oberts d’investiga-ció científica transdisciplinària i l’intercanvi de coneixements,

> prioritzar el dret a la salut i a la vida, el dret dels pobles a proveir els seus membres dels trac-taments que necessiten, per sobre de les patents.

6. Transició a un món que superi les guerres i la violència, per

> avançar cap a un món més pacífic, tot combatent les causes estructurals de la guerra i de la violència,

> fomentar la coexistència pacífica, la tole-rància i el respecte a la diversitat sexual, reli-giosa, ètnica, lingüística i cultural, i per lluitar contra el patriarcat, el feminicidi, la segregació de castes i els prejudicis racials,

> avançar en el desarmament, en especial amb la prohibició de totes les armes de des-trucció massiva,

> eliminar estructuralment la impunitat dels tràfics de persones, d’òrgans, d’armes, de drogues i de capitals d’origen criminal,

> enfortir el dret a la resistència dels pobles i les comunitats contra la injustícia.

7. Transició a una governança global democràtica, per

> evitar la plutocràcia —el poder dels di-ners—, avançant en un sistema de governança


mundial democràtica inclusiva, basat en l’inte-rès humà i no en els interessos nacionals, amb la refundació del Sistema de les Nacions Unides,

> garantir la seguretat a escala mundial i l’acció coordinada, per reduir l’impacte de catàstrofes naturals o provocades,

> garantir que les normes i instàncies de re-gulació internacional actuïn en l’interès públic, responent als nous objectius socials i humans del «ben viure»10 i de respecte pel medi ambient,

> protegir els drets humans dels migrants i avançar en l’obertura gradual de fronteres als fluxos migratoris com a pas a la lliure circulació de les persones,

> sortir del desordre financer mundial ori-ginat pels especuladors i per les institucions financeres internacionals, tot creant un nou sistema financer internacional i de reserva global de divises,

Mentre avancem en aquestes transicions, em-prendrem accions d’emergència, per

> posar fi, tant en l’àmbit local com mundial, a la fam, la mala alimentació i la manca d’aigua potable i de sanejament,

> fer front als danys causats pel «desen-volupament» i el canvi climàtic en els països empobrits,

> evitar el recurs a les intervencions arma-des i a les guerres, ni que sigui en nom de la «democràcia».

10 «Ben viure», concepte andí sobre viure en harmonia, que supera el concepte del «benestar».


Creiem que és possible el finançament dels objectius compartits que proposem gràcies a la reducció de despesa en armament, corrup-ció, paradisos fiscals, tràfics il· legals i amb l’increment d’ingressos gràcies al crèdit social, la creació monetària pública, les taxes sobre transaccions financeres, els impostos sobre la insostenibilitat o sobre les grans fortunes…

I com a persones o agrupacions en transi-ció, ens comprometem a exercir els nostres drets ciutadans de no cooperar ni col· laborar, de no comprar ni servir ni obeir… aquelles organitzacions i institucions que impedeixin o dificultin les transicions.

Cada persona o agrupació pren així la responsabilitat de triar els objectius i de dur a terme les pròpies estratègies de transició, així com de compartir les propostes, accions i resultats amb la comunitat que es formi entorn d’aquesta Declaració.

Cada organització, a més, es pot comprome-tre anualment a participar en una consulta per proposar, donar suport i dur a terme una Acció Comuna Transformadora (ACT!).

Per tot això, ens comprometem a donar suport i pren·dre part, dissenyar i dur a terme plans de transició per un món habitable per a tothom.

Barcelona, 3 de maig de 2011

ii. Els PlaNs DE traNsiCió

Context

Les situacions «normals» no ens plantegen serioses necessitats de millora. La crisi, en canvi, ens ha obligat a replantejar-nos què no fem bé, què caldria millorar. La crisi financera, que comporta l’acumulació de riquesa en mans de molt pocs i l’increment de pobresa per a la majoria, ha fet emergir altres crisis amagades, més profundes i més globals:

En l’àmbit socioeconòmic ens adonem que ha entrat en crisi el model capitalista neolibe-ral, encara que no acabi d’emergir una alter-nativa.

En l’àmbit ambiental percebem la crisi del model productivista, encara que no apostem clarament per la sostenibilitat.

En l’àmbit polític la crisi afecta la credibi-litat de la democràcia representativa, encara que no acabem de creure’ns que podem empo-derar-nos.

En l’àmbit personal la crisi qüestiona l’indi-vidualisme insolidari, encara que ens costa tro-bar maneres idònies d’establir la cooperació.

En l’àmbit demogràfic la crisi ens fa adonar dels límits del creixement, encara que ens costa assumir-ne les conseqüències.

En l’àmbit religiós representa la crisi d’una visió i d’unes estructures que no alliberen la gent, encara que no acabem d’assumir la pròpia responsabilitat individual i col·lectiva.


En l’àmbit interpersonal ens ha fet adonar de les dificultats d’entendre’ns i de conviure, encara que ens costi canviar les relacions ha-bituals.

En l’àmbit alimentari, la fam i la malnu-trició, cada vegada d’un nombre més gran de persones, són la proclamació del fracàs més palpable del suposat progrés social mundial, encara que permetem que els nostres diners es dediquin a «salvar» els bancs.

En l’àmbit mediàtic, veiem que la llibertat d’informació ha estat segrestada, encara que ens continuem creient allò que ens diuen.

En l’àmbit de la pau, comprovem que les guerres són per augmentar els beneficis d’uns pocs, encara que no fem res i, de fet, les conti-nuem permetent.

Ens hem indignat de tot plegat i hem sortit a les places a compartir aquesta indignació, que ha connectat amb el sentiment de moltes més persones de les que podíem imaginar. Hem reaccionat i ho hem fet col·lectivament. I no s’ho esperaven. Per això ni tan sols s’han molestat a donar respostes. Estan segurs que ens cansarem…

Aquest és el risc. Nosaltres també ho sabem. El risc de quedar-nos en la protesta, malgrat que sabem que no tindrem resposta. El risc d’arribar a la proposta, però esperar que siguin altres qui la portin a terme.

Vet aquí un manual per a la transformació. Per convertir la crisi en una oportunitat. Per fer la transició d’allò que som i tenim a allò que volem. Per fer realitat que sí podem fer un país i un món habitables per a tothom!

ii. els plans de transició > 25

Podem imaginar com viuríem si practi-quéssim un canvi d’actituds i de pràctiques en l’àmbit personal i social?

En l’àmbit financer, consideraríem usura una gran part dels interessos, faríem que les inversions i els finançaments fossin trans-parents i ètiques, evitaríem que els bancs poguessin continuar creant diners mitjançant el crèdit amb interessos i que financessin els partits polítics.

En l’àmbit socioeconòmic, posaríem l’econo-mia al servei d’un objectiu prioritari: garantir l’atenció de les necessitats bàsiques de tots els homes i dones del món, començant pels més empobrits i desvalguts.

En l’àmbit ambiental, reconvertiríem la producció de recursos cap a una generació reno-vable i distribuïda, que evités al màxim la con-taminació i afavorís l’estalvi i el reciclatge.

En l’àmbit polític, enfortiríem la democràcia participativa i deliberativa, en tots els nivells territorials i sectorials, convertint les adminis-tracions públiques en gestores dels béns i les decisions dels pobles.

En l’àmbit personal, ens sentiríem membres responsables de comunitats i de col·lectivitats, sense les quals els individus no podem existir.

En l’àmbit demogràfic, acordaríem les den-sitats òptimes de població per a cada tipus de territori, per garantir una vida digna sense haver d’explotar altres poblacions d’altres territoris per aconseguir els recursos que no podem generar.

En l’àmbit religiós, potenciaríem les acti-tuds i pràctiques que afavorissin la consciència


d’interconnexió i la comunicació empàtica, tot evitant les creences, ritus i institucions que afavorissin la intolerància, la superioritat i l’odi.

En l’àmbit interpersonal, comunicaríem les nostres emocions i necessitats sense jutjar-nos ni jutjar els altres, tot suscitant l’empatia i no la competitivitat, per cercar humilment respos-tes als interrogants i dificultats que la vida i les relacions ens presenten.

En l’àmbit alimentari, asseguraríem la generació local/regional d’una dieta bàsica equilibrada per a tothom.

En l’àmbit mediàtic, consideraríem la infor-mació i la comunicació massiva com un bé i un servei públic, alliberant-lo de dependències go-vernamentals i mercantils, ja siguin via control directe, via subvencions o via publicitat.

En l’àmbit de la pau, tractaríem totes les guerres —i, per tant, tots els exèrcits i els ar-maments— com un sistema obsolet i criminal de resoldre conflictes. La seva dràstica reducció serviria per finançar una gran part de les altres necessitats.

Tot això és possible! És a les nostres mans! Sembla que la crisi ens ha fet caure la bena dels ulls i ens permet veure la realitat de les coses. Però no basta. Hem d’acabar-nos de creure que un altre món és possible. Imaginar el món que voldríem. I adquirir el compromís de posar-nos a treballar en aquesta direcció.

Aquesta guia es proposa ajudar a concretar, de manera personal i/o col· lectiva, un com·promís de transició per un país i un món habitables per a tothom.


Com fer un cercle de transició

Un cercle de transició es forma amb un grup més o menys gran de persones que, per afinitat o proximitat, es constitueix com a tal, amb la finalitat d’aconseguir un país i un món ha-bitables per a tothom, tot facilitant el canvi d’hàbits, d’actituds i d’estructures insosteni-bles, en algun aspecte concret, amb renúncia voluntària a privilegis innecessaris. El cercle pot també exercir els drets ciutadans de no coo-perar ni col·laborar, de no comprar, ni servir, ni obeir… aquelles organitzacions i/o institucions que impedeixin o dificultin les transicions. Les persones que formen un cercle de transició es comprometen voluntàriament, cadascú des de les seves possibilitats, a definir, acordar i por-tar a la pràctica un pla de transició (PT):

> sobre OBJECTIUS concrets i realitzables d’una determinada àrea (poden ser objectius de les Transicions del Consens de Barcelona),

Foto transition Network


> en un ÀMBIT determinat (família, veïns, amics, barri, municipi, país, món; organització, partit, sector professional, etc.),

> en un TERMINI previst (calendari amb data per obtenir resultats visibles).

Convé que les persones que es decideixin a fer un pla de transició adquireixin el compromís d’implicació al Consens de Barcelona, expressat amb la signatura de la Declaració 1.0.11

Esperem que aquesta guia12 permeti assu-mir compromisos amb determinació i faciliti aprendre els uns dels altres, tot compartint les experiències.

Deu passos a seguir per fer un pla de transició

11 Podeu llegir i signar el compromís a http://barcelonaconsen-sus.org/2012/02/signa-el-compromis/

12 Aquesta guia ha estat inspirada, en part, en les Iniciatives de transició (Transition towns), iniciades al Regne Unit a partir de les propostes de Rob Hopkins i que estan mostrant la capacitat d’iniciativa ciutadana per afrontar el pic del petroli i el canvi climàtic en més de 9.000 barris, pobles i ciutats del món. Per a aquells grups que triïn aquests objectius, és a dir, fer un pla d’energia, recomanem que s’impliquin en aquesta xarxa i la reforcin (www.transitionnetwork.org).

1. Constitució del cercle de transició (CT) i elecció de l’equip dinamitzador (ED)2. Compromís del grup i presa de consciència3. Establiment de sinergies amb altres grups i persones4. Formulació del pla de transició (PT) i conscienciació de la comunitat 5. Acord de la data de llançament i inici del pla de transició 6. Progrés del pla de transició: equips de treball (ET)7. Participació en els espais comuns de deliberació i coordinació8. Promoció d’intervencions pràctiques i visibles del pla de transició 9. Creació de ponts comunitaris10. Avaluació contínua i actitud d’obertura a la incertesa

1. Constitució del cercle de transició i elecció de l’equip dinamitzador13

Les persones s’aple-guen entorn d ’un problema que volen solucionar i/o d’uns objectius (segurament encara poc definits) que es volen aconse-guir. Les primeres trobades del grup són per acordar mitjançant deliberació14 —amb el màxim consens possible, a partir de les motivacions raonades de cadas-cú— els objectius, l’àmbit i el termini del PT que es vol portar a terme. Aquestes mateixes primeres sessions inicials també tenen l’ob-

13 Si es vol tenir el reconeixement del pla de transició corresponent dins del Consens de Barcelona, convé emplenar i enviar la «fitxa de constitució dels cercles de transició» i el do-cument del «Compromís del cercle de transició», que es troben a http://barcelonaconsensus.org/cercles-de-transicio/. Això donarà lloc a la publicació al web del BC del seu procés de constitució, compromís, avaluacions periòdiques, etc., amb la finalitat d’orien-tar altres CT, i de poder demanar ajut durant el procés, si cal, a l’equip d’acompanyament als plans de transició i/o a d’altres cercles.

14 Per escollir els àmbits i objectius, així com per a algunes altres deliberacions, es pot utilitzar el «Generador participatiu de consens», que parteix de les aportacions personals sobre el tema que es planteja, raonades i prioritzades en petit grup; després es comparteixen les propostes amb més acord en el gran grup, que valora el grau de consens sobre cadascuna i, per tant, permet acordar les més consensuades. Es pot facilitar aquesta eina a qui la sol·liciti o trobar-la al web http://barcelonaconsensus.org/cercles-de-transicio/


jectiu d’escollir un equip dinamitzador (ED), ja que tot projecte necessita lideratge. Però és important programar-ne la dimissió. Un dels objectius dels dinamitzadors ha de ser crear implica cions actives de la gent que s’organitzi en equip de treball (ET). Més endavant, quan s’hagin creat com a mínim quatre equips, té més sentit que el lideratge l’exerceixi un ED format per una persona de cada ET. Convé avantposar l’èxit del projecte al de les per-sones. El resultat d’aquestes sessions és la constitució del CT, al qual es pot donar un nom suggeridor.

2. Compromís del grup i presa de consciència

Després de la constitució del CT, s’ha de te-nir en compte que es necessita un temps de

conscienciació perso-nal i col· lectiva. En aquesta fase es tracta d’identificar i definir cada vegada més cla-rament tant el pro-blema i els objectius, com les estratègies d’acció, que es po-den ja anar provant. Es tracta de partir de les capacitats i recursos propis, del que cadascú té i pot fer. Convé explicitar i justificar els benefi-


cis (individuals i comunitaris) dels objectius que es persegueixen i fer un inventari de tots els aspectes afectats directament i indirecta-ment: persones, economia, energia, educació, salut… Tot això facilitarà la implicació de totes les persones del grup i l’explicitació del compromís per fer realitat la transició que es proposa.

3. Establiment de sinergies amb altres grups i persones

En general no basta amb les idees del propi grup. Encara que és necessari explicitar-les, compartir-les i madurar-les, arriba un moment en què, per continuar evolucionant i fonamentant l’acció que es vol portar a ter-me, cal documentar-se, recopilar informació i treballar-la, recórrer a experts per acla-rir dubtes, detectar els possibles aliats i les possibles dificul-tats… Llavors cal reconèixer el treball d’altres grups i per-sones, tot assenya-lant que el seu paper en el PT és vital i convidant-les a par-ticipar en la recerca d’estratègies d’acció, transició, organitza-ció, etc.

4. Formulació del pla de transiciói conscienciació de la comunitat

Amb tota aquesta fei-na feta arriba el mo-ment de la formulació del projecte. Es tracta de redactar ordenada-ment la justificació, objectius, estratègies

d’acció, organització, metodologia, avaluació, etc., del PT, per sotmetre’l a l’aprovació del CT. Per a aquesta tasca s’ofereix un model que pot facilitar l’elaboració i que permet la publicació al web del Consens de Barcelona.15 Cal estruc-turar el pla de transició de manera (completa, imaginativa, pràctica, divertida…) que convidi a d’altres grups o cercles indecisos a adoptar un procés similar. En aquesta fase també es poden preparar documents breus i divulgatius, amb les bases del PT (aspectes essencials) i de la significació que pot tenir per a la comunitat. Alguns d’aquests temes es poden convertir en notícies d’actualitat a través de xarxes socials, webs, articles en diaris o butlletins, entrevis-tes… I, si es creu convenient, intervencions en ràdio, xerrades, sensibilització en centres socials i educatius… La finalitat d’aquestes activitats és conscienciar, preparar i convidar a participar altres persones de la comunitat.

15 Es pot aconseguir el model de formulació del PT: http://barcelonaconsensus.org/cercles-de-transicio/


5. Acord de la data de llançament i inici del pla de transició

Després d’aquestes fases preparatòries va bé acordar una data d’inici del PT, que es comunicarà a la co-munitat per generar més força. La idea és transmetre que val més una proposta que una protesta, que si ens organit-zem adequadament podem canviar les coses. Aquesta data dóna pas al procés d’as-solir objectius, mitjançant les estratègies d’acció acordades, amb la forma d’organització pactada. És el moment de formar els equips, elaborar el pla de treball de cadascú, fer el cronograma d’accions i de coordinació, fer un calendari d’avaluació… És també el moment de la dissolució de l’ED inicial i la constitució del nou.

6. Progrés del pla de transició: equips de treball

L’enginy col· lectiu és el motor del procés, que a partir d’aquest moment funcionarà amb una organització en equips de treball (ET). Se’n formaran tants com aspectes diferenciats


calguin per permetre portar a terme el pro-jecte i fer-lo créixer. Cada ET fa el seu propi pla de treball, que anirà compartint i avaluant en els àm-bits de coordinació i de participació acor-dats. Aquests plans de treball es poden publicar també al web, de manera que es permetrà, d’aques-ta forma, l’intercanvi d’experiències i les ajudes mútues amb altres CT que esti-guin treballant as-

pectes similars o complementaris. És el temps de la implementació del projecte. Les fases anteriors garanteixen l’èxit d’aquesta. Potser la impaciència d’algunes persones fa escur-çar els passos previs, perquè es vol passar a l’acció com més aviat millor. Però si no s’ha preparat el terreny personal i comunitari, es pot fracassar ara i perdre una gran part de l’energia generada. La fase d’implementació és variable en funció de l’abast dels objectius previstos i del grup. Va bé, però, establir uns terminis per obtenir resultats. Els terminis, després, poden ser modificats durant el pro-cés, d’acord amb el ritme del grup, tot i que convé mantenir un límit màxim, per exemple, de deu anys.


7. Participació en els espais comuns de deliberació i coordinació

El treball en equips necessita ser expo-sat, contrastat, rebre suport, etc., davant del cercle i de tota la comunitat implicada. Hi ha diverses me-todologies16 per fer aquests espais d’in-tercanvi i coordinació interessants i efec-tius, de manera que puguin servir per cohe-sionar i avançar, mai per frenar i dividir com sovint passa en molts processos assemblearis o en molts processos autoritaris. Aquests espais són imprescindibles per mantenir l’interès i la implicació, per equilibrar els projectes, per poder tenir més punts de vista, per obtenir confirmació i força… Però no es poden convertir en el centre dels cercles de transició. L’eix central és sempre el PT; és a dir: les accions realitzades per fer possible la transició que s’ha plantejat. És aquí on s’ha de concentrar l’energia del grup.

16 Podeu trobar més informació de les diverses meto-dologies a la revista Papers —d’EcoConcern—, número 99, de desembre de 2009, dedicat a les decisions participatives i la cerca del consens. També cal destacar les metodologies de treball emprades pel grup Transition Towns, anomenades Open Space: http://transitionculture.org/2007/01/16/10-first-steps-for-a-transition-town-initiative-5-use-open-space/


8. Promoció d’intervencions pràctiques i visibles

És essencial evitar que el projecte es con-verteixi en una ter-túlia on tothom pot expressar els seus de-sitjos sobre el tema, ja sigui a les assemblees comunitàries, als ET o a l’ED. Un PT és, abans que res, un pro-jecte compartit d’ac-ció que parteix de les

aportacions de cadascú. Per això cal promoure també que sigui percebut i viscut així per altres persones. Els PT, des del començament, han de tenir manifestacions pràctiques (sempre que es pugui, visibles) per incrementar les ganes de participar d’altres. Val més fixar-se objectius concrets i abastables, que marquin el progrés del procés, que no grans fites que mai arriben i que comporten el desànim de qui participa i desinterès per part de la comunitat.

9. Creació de ponts comunitaris

Convé cultivar una relació positiva i producti-va, sempre que sigui possible, tant amb les au-toritats corresponents com amb els col·lectius o persones que poden ensenyar i/o capacitar per a algunes de les tasques que s’estan emprenent.


La col·laboració amb altres organitzacions i persones rellevants no és només tasca del començament del pro-jecte. Possiblement es pot trobar més coope-ració de la que s’espe-ra i, en qualsevol cas, val més tenir les altres institucions i entitats a favor que no pas en contra. Els PT susci-ten la consciencia ció de tota la comuni-tat i el manteniment constant de sinergies amb tantes persones i col·lectius com sigui possible. Una gran part dels factors d’èxit depenen d’això.

10. Avaluació contínua i actitud d’obertura a la incertesa

Encara que el PT es defineix i s’explicita per escrit abans de començar la implementació, s’aconsella fer una avaluació contínua del pro-cés que permeti ser flexibles i anar ajustant-lo a les necessitats i a les noves perspectives que es puguin anar presentant, amb una actitud d’obertura a la incertesa i d’acolliment de l’imprevist. Pretendre tenir un disseny del pla completament tancat i rígid pot ser contra-produent. Basta tenir un plantejament clar i començar a fer camí, amb els sentits oberts als

rumbs que es vagin obrint. Sense perdre de vista, és clar, els criteris bàsics del pla de transició iniciat.

Tots aquests passos estan pensats per a PT col-lectius i que afectin una comunitat més enllà del grup promotor mateix. Hi ha possibilitat de fer PT personals, familiars o d’un grup reduït de persones, que no afectin ningú més (encara que el benefici que aconsegueixin sigui comú). En aquest cas alguns dels passos explicitats són innecessaris, però haver-los conegut pot ajudar a tenir en compte aspectes interessants per a tots.


Quadre resum del procés d’un pla de transició

fase del procés intervencions Documentació Comunicació

>Detecció i acord sobre un problema que es vol solucionar amb uns objectius que es volen aconseguir

>Contactes amb altres persones afins o properes per iniciar la constitució d’un cercle de transició (Ct)

>guia per crear un Ct

>Donar nom al Ct

>signar la Declaració 1.0 del Consens de Barcelona (CB)

>Constitució del Ct >Determinar l’àrea d’interès (a partir de la Declaració del CB), els objectius, l’àmbit d’influència i la data límit.

>Escollir l’equip dinamitzador (ED)

>fitxa de constitució del CT

>Compromís del CT

>Validació del Ct (web)

>Conscienciació personal i col·lectiva

>Identificar problemes i definir estratègies >Fer un dossier sobre el tema>sensibilització: xarxes socials, vídeos, xerrades, debats, diàlegs, pel·lícules, mostres…>Entrenament: provar estratègies i ajustar-les

>Preparació del pla de transició (Pt) a partir del guió facilitat:

>Explicitació i justificació de beneficis col·lectius dels objectius pretesos>Explicitació d’aspectes i persones afectades

>Convidar d’altres a participar en el projecte

>Publicació local d’articles, intervencions en ràdio, xerrades públiques… (si és el cas)

>formulació del Pt >Posar en comú capacitats i recursos que cadascú pot aportar

>Contactes amb les administracions i grups o organitzacions especialitzades per generar participació

>formulació del PT: elaborar, redactar i aprovar: • justificació • objectius • estratègies d’acció • organització • metodologia • avaluació

>aprovació del PT

>inici del Pt >Accions de divulgació del Pt

>síntesi divulgativa del Pt

>Publicació en web del Pt>Comunicar a la comunitat l’inici del PT

>funcionament per equips de treball (Et)

>identificar aspectes afectats pel projecte

>Constituir equips

>Escollir representants

>Dissolució de l’equip impulsor i constitució del nou ED

>Elaborar pla de treball de cada equip

>Fer un programa d’accions

>Fer un calendari de coordinació

>Fer un calendari d’avaluació

>Publicació en web dels plans d’acció dels equips

>Contactes amb altres Ct similars o complementaris

>Progrés del Pt >accions i projectes programats per ET

>Generar espais comuns de debat i coordinació

>avaluació permanent

>Estratègies de participació:

• generador participatiu de consens

• deliberacions per web

>Divulgar processos i avaluacions

>Publicar avaluacions i modificacions del Pt


Motivacions per formar un cercle de transició

Iniciar un CT és adquirir un compromís de canvi vers un país i un món habitables per a tothom i assumir la nostra responsabilitat de fer-ho possible en algun aspecte concret. Algunes de les raons per trencar les inèrcies i formar un CT són:

> El convenciment compartit de saber que és millor planificar i actuar per fer possible el món que volem que no pas esperar, sense fer res, les conseqüències de la greu situació actual.

> La voluntat expressa i decidida d’un grup concret de persones de voler atènyer un objectiu concret que permeti construir entre tots un barri, un país, un món habitable per a tothom.

> Els extraordinaris nivells d’enginy i d’intel·ligència col·lectiva que s’ha demostrat que tenim i que podem utilitzar, si volem, per gestionar més bé, en diferents àmbits, els pro-blemes del barri, del país i del planeta.

> La capacitat que tenim les persones de cooperar creativament i d’actuar juntes en cercles o comunitats; que ens mostra que està a les nostres mans construir un barri, un país, un món més pacífic, equilibrat i sostenible.

Superació de dificultats freqüents

Quan s’inicia un procés transformador d’aquest tipus és freqüent topar amb barreres —reals o imaginàries— que dificulten no només la tran-


sició, sinó fins i tot la possibilitat de posar-la en marxa. Algunes d’aquestes dificultats són bastant comuns i podem recórrer a l’experièn-cia per superar-les.

«No ens permetran fer...» Amb freqüèn-cia se suposa que les iniciatives transforma-dores seran silenciades, aturades o impedides per l’Administració. En canvi, quan hi ha una clara consciència col·lectiva i una implicació diària en la construcció d’una nova realitat, sovint s’obté una resposta favorable i fins i tot un suport inesperat. Per altra banda, en moltes ocasions, els plans de transició poden ser «dis-crets» i actuar sense generar hostilitats.

«Ja hi ha altres grups que tracten aquests aspectes…» No es tracta de rivalit-zar, sinó de crear complicitats i col·laboracions per anar una mica més enllà. Convé establir contacte amb els grups existents que ja treba-llin en la mateixa direcció i mantenir l’expec-tativa que puguin convertir-se en aliats.

«A ningú li importa realment aquest aspecte que volem transformar…» Convé sondejar una mica, perquè sovint pot sorpren-dre la gent entusiasta partidària d’algun ele-ment clau del pla de transició que es proposa. Es tracta de trobar la base comú que faciliti la col·laboració.

«No estem qualificats per fer…» I qui ho faria? Només és important reconèixer la necessitat d’actuar i restar oberts a diferents formes de compromís i participació dels altres. Potser es tracta de preparar el terreny.

«Potser ja és massa tard per…» Potser és cert, però hi ha la possibilitat que encara hi


siguem a temps. Els esforços que es facin en aquest sentit podrien ser, per tant, absoluta-ment significatius. L’acció ens evita caure en la desesperança.

«No tenim prou energia per fer…» S’atri-bueix a Goethe la frase «Tot allò que puguis fer o somiar que pots, comença-ho. La gosadia té geni, poder i màgia en si mateixa». La idea ens pot fer vacil·lar, però la implicació en el procés allibera tanta energia que el fa imparable. Possi-blement en el procés es trobaran col·laboracions inesperades. Només cal fer el salt des de «Per què ningú no fa res?» a «Fem alguna cosa!».

«No tenim finançament per…» No sempre convé tenir finançadors, perquè so-vint volen controlar i dirigir la iniciativa cap a interessos diferents dels del CT. Per altra banda poden haver PT sense pressupost (els canvis d’actituds no costen diners!). I potser hi ha PT que, fins i tot, generin ingressos.

«Ens costa molt arribar a acords» Els debats i la presa de decisions col·lectives amb freqüència es troben amb aquesta dificultat, perquè tenim uns esquemes d’actuació que por-ten a discussions absurdes i interminables, que s’acaben resolent amb votacions, que impliquen guanyadors i perdedors. Hi ha diferents formes d’abordar els temes que es volen tractar i una d’elles és la deliberació col·lectiva, que pot facili-tar moltíssim les tasques de presa de decisions.17

17 A www.delibera.info pots trobar maneres de fer les deliberacions.

iii. Què PuC fEr jo PEr CoNtriBuir a fEr uN PaÍs i uN MóN haBitaBlEs PEr a tothoM

Qualsevol persona i organització pot prendre part en aquest projecte amb diferents actua-cions:

> Signant i donant a conèixer la Decla·ració 1.0 del Consens de Barcelona

> Participant·hi:Si ets una persona interessada en el

projecte del Consens de Barcelona i hi vols participar, tens l’oportunitat d’oferir la teva col·laboració i/o aportació econòmica18. Tot i disposar d’una part de finançament públic per desenvolupar-lo, no n’hi ha prou per poder portar a terme totes les activitats que implica. L’ambició del projecte fa que només sigui possi-ble realitzar-lo amb la participació voluntària de moltes persones que volen intervenir en el canvi dels valors i les regles de joc que ens han dut a aquesta crisi global.

> Creant o impulsant plans de tran sició:Ja hem explicat com un grup de persones es pot comprometre a aconseguir voluntàriament objectius concrets realistes per convertir pro-gressivament les seves comunitats o sectors

18 Vegeu com col·laborar i/o fer una aportació econòmica a http://barcelonaconsensus.org/donat/


socials en espais sostenibles i habitables per a tothom en la pròxima dècada. Es tracta de definir i acordar un PT que faciliti el canvi d’hà-bits i d’estructures insostenibles, amb renúncia voluntària de privilegis.

Foto Àngel Monlleó

iV. DEClaraCioNs DEls PartiCiPaNts a la troBaDa DE BarCEloNa (Maig DE 2011)

Després de les fases propositives i deliberati-ves sobre cada tema clau, que es van fer per Internet, en quatre idiomes, durant dos anys, es va arribar a uns objectius consensuats per tots els participants. Amb aquests objectius es va elaborar un esborrany de la Declaració. Al maig del 2011, a Barcelona, va tenir lloc una trobada presencial d’una vintena de persones de tot el món, que havien participat activament en el procés propositiu i deliberatiu, per treballar sobre l’esborrany i arribar a la Declaració 1.0.

Aquest document resultant, que s’ha trans-crit més amunt, no és només una declaració de principis, sinó que fonamentalment és un compromís proclamat i signat en un acte so-lemne19 al Palau Centelles, de l’Ajuntament de Barcelona, el dia 3 de maig de 2011.

La convivència durant aquests dies de la trobada i el coneixement personal conseqüent van ser productius i emocionants. Productius pel treball fet, pels plantejaments compartits i els compromisos adquirits. Emocionants pel

19 Es pot veure un vídeo resum de l’acte al web del Consens de Barcelona: www.youtube.com/watch?v=Rp7n60hDwuM&feature=player_embedded


que representa compartir aquest procés amb persones de països tan diferents i llunyans.

Recollim aquí declaracions que ens van regalar algunes d’aquestes persones, amb el colorit i la sensibilitat pròpies de les seves cul-tures. Aquestes paraules, ara, també ens con-viden a tots nosaltres a la reflexió i ens poden mobilitzar a l’acció.

«És molt important tenir gent idealista i que vol canviar el món i fer-lo més pacífic i just, per crear xarxes, per comunicar i per exercitar allò que jo anomeno “poder col· lectiu”, en lloc de “poder individual”. I penso que la societat civil és molt bona fent això i hauria de fer-ho, perquè és l’únic rol que podem jugar. Indivi-dualment no podem canviar l’estat o el “poder dolent”, però col· lectivament, podem.»

Devaki jain (escriptora). Índia

«Jo penso que el que està passant és insoste-nible. Les grans conquestes civilitzadores que la modernitat burgesa han aportat els últims 500 anys comencen a ser contraproduents per als mateixos poders establerts. És a dir, la concentració i centralització del poder en una oligarquia financera amb una lògica de repro-ducció que està cada vegada més allunyada de la producció, de la generació de satisfactors, i que està més lligada al curt termini, a activi-tats especulatives, que han esdevingut en una hipertròfia parasitària que acaba asfixiant tots els camps de la vida social, estan duent el món sencer a una quantitat d’atzucacs en tots els àmbits de la vida que van marcant la necessi-

Foto imagenenaccion.org


iv. declaracions dels participants a la trobada de barcelona > 47

tat d’establir, des de la societat civil, des dels individus, des de les col· lectivitats que estan fora de l’escena política, de l’escena institucio-nal, opcions que depenguin exclusivament de l’autoorganització de la gent.»

Pedro Páez (economista). Equador President de la Comissió Tècnica

Presidencial Equatoriana per al disseny de la Nova Arquitectura Financera Regional–Banc del Sud

Membre del Consell Assessor Internacional del Consens de Barcelona

«El Consens de Barcelona és un procés que no només és creatiu, sinó també molt important cap a un futur pacífic i sostenible per a tots no-saltres. Tota la meva vida he estat professora i he arribat a un punt en què crec que únicament ensenyar coneixements no és suficient, si ets un educador. Hi ha valors que hem d’implementar, és a dir, posar-los en pràctica. Necessitem ser capaços d’inspirar la gent jove per crear un canvi positiu.»

loreta Navarro (professora). FilipinesPresidenta de Philippine PeaceWomen

«Volem un canvi: que no s’oblidin dels drets de ningú. Volem viure com a éssers humans lliures i també amb dret a tot. Es per això que sóc aquí, al Consens de Barcelona.

Krishna Murthy Padmanabhan (politòleg). ÍndiaMembre del Forum Mondial des Alternatives




«Penso que és molt important habilitar ca-mins perquè la gent estigui connectada entre ella, a través de les cultures, a través de les llengües, a través de la geografia, de manera que tots junts puguem, a partir dels nostres co-neixements i criteris, construir alguna cosa que sigui millor que la suma de les seves parts. Crec que el canvi comença realment de manera local, a casa, la comunitat, la ciutat, el país. I neces-sitem anar construint aquest edifici junts.»

lavinia Morh (diputada general). Canadà Directora de Programes de

l’Associació Mundial per una Comunicació Cristiana (WACC)

«Allò que trobo interessant del Consens de Barcelona és que relaciona moltes iniciatives que existeixen actualment, que són múltiples reaccions a la crisi mundial actual. I per tant, que vol crear aquesta sinergia, aquesta xarxa, per posar en relació les nombroses iniciatives i donar un nou impuls a la resposta que tots hem de donar a la crisi actual. Per obrir la gran porta de l’esperança que podem passar, podem evolucionar cap a un altre món, més just, més equitatiu, per a la humanitat.»

ahmed rahmani (director de l’Institut d’Etudes et de Recherches

sur la Modernité, París). França/MarrocMembre del Consell Assessor Internacional

del Consens de Barcelona


Foto Nova-innovació social


«Existeixen moltes xarxes, per descomptat. Però el Consens de Barcelona ha aconseguit reunir gent de diferents continents, especialment de l’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Europa. Al mateix temps, hi ha moltes xarxes que han estat involucrades: xarxes de camperols, xarxes de treballadors, xarxes de… A més a més, hi ha una altra cosa magnífica del Consens de Barcelona, i és que s’ha preocupat especialment d’involucrar-hi les dones. Perquè sabem que elles han tingut sempre un rol important en la millora del món. Però després, el seu treball no és tan visible. No obstant això, penso que el Consens de Barcelona intenta també fer visible aquest treball.»

Kin Chi lau (professora agregada del Departament d’Estudis Culturals

de la Lingnan University). XinaMembre d’ARENA i de la Junta Directiva

del Centre de Recerca de Desenvolupament i Serveis Socials de la Xina (CSD)

i del Green EmpowermentMembre del Consell Assessor

Internacional del Consens de Barcelona

«Crec que tothom hauria d’assabentar-se d’aquest procés, summament seriós, ben fet i documentat, que s’ha dut a terme. I és també un consens de treball entre sensibilitats molt diferents, així que crec que ho hem de compartir amb tothom, incloses les institucions internacio-nals com l’ONU. Les institucions financeres, que sàpiguen que ja no estem d’acord amb el que està passant. Els estats també ho han de saber, els Parlaments n’han de ser informats, els movi-ments socials, per descomptat. Tots els que estan


Foto arxiu


en els espais de decisió i que actuen o fan coses en nom de les persones han de ser conscients d'aquest procés que s’ha fet aquí.»ibrahima Coulibaly (sindicalista del camp). Mali

Fundador de la Coordinadora Nacional de les Organitzacions Rurals de Mali

Membre del Consell Assessor Internacional del Consens de Barcelona

«Tot utilitzant la saviesa, la riquesa, de cadas-cuna de les nostres cultures locals, podem cons-truir junts un consens que és millor, molt millor i més savi que allò que qualsevol de les nostres comunitats locals poden fer individualment. Hem d’actuar de manera diferent ara, no podem dei-xar-ho tot en mans dels líders polítics i financers. Nosaltres, els pobles del món, hem d’unir-nos, donar-nos les mans i utilitzar tant els nostres cors i ments, les nostres ànimes i la nostra cons-ciència espiritual com la nostra intel·ligència, per començar a construir noves solucions.»

rama Mani (periodista). Índia

«El problema és que hi ha rics que posen els seus diners en paradisos fiscals, que fan evasió fiscal, la qual cosa impedeix una recaptació progressiva dels impostos. Això hauria de servir per poder compensar les pèrdues per la despesa social, que en realitat no són pèrdues sinó més aviat despe-ses solidàries, despeses que haurien de permetre a la gent viure millor. Perquè l’objectiu no és acumular diners, acumular estalvis. L’objectiu és que els diners siguin un mitjà per permetre a la gent viure millor. Així que es tracta que el sistema econòmic sigui més just per a les perso-

Foto Nova-innovació social



nes, els ancians, les dones, els nens, perquè no pateixin i perquè visquem millor al món.»

samir abi (economista). TogoPresident de l’ONG Visions Solidàries.

Secretari general d’ATTAC TogoMembre del Comitè per a la Cancel·lació

del Deute del Tercer MónCoordinador de la Xarxa del Consens

de Barcelona a l’Àfrica

«Proposem un contracte social a cada barri, cada ciutat, cada sector, cada país…, a escala internacional, entre la ciutadania activa, que posa en marxa el seu pla de transició sobre un dels objectius de Consens de Barcelona, i les diferents forces que porten el món, per veure si som capaços de pactar noves formes de funcionar que ens permetin viure dignament. Perquè una acció pugui ser transformadora proposem dues vies. Per al ciutadà que no està compromès en cap organització, però vol fer alguna cosa, que creï el seu pla de transició a l’empresa, a l’associa-ció, a casa seva... sobre l’aigua, l’energia, sobre la immigració, la democràcia… Cadascú tria. Per a les organitzacions convoquem una Acció Comuna Transformadora —en diem ACT!— que és la invitació perquè tota organització es trobi i digui, en aquest moment, en aquesta conjuntura en el món, quin és el tema més greu, en el qual ens hi hauríem de posar seriosament tots per tal de fer un canvi de correlació de forces. Proposem un món pacífic, equitatiu i sostenible i volem convidar a la gent a ser actors responsables.»

Martí olivella Catalunya (Espanya)Director de Nova-Innovació Social

Foto Dolors gibert

EPÍlEg

Manifest 2010: Per un món habitable per a tots

7 de desembre de 2010

En aquesta data, en els inicis del projecte del Consens de Barcelona, es publicà aquest ma-nifest corprenedor. Avui continua essent una crida a l’acció.

La història ens jutjarà severament si no som capaços de donar resposta als reptes i oportuni-tats que la crisi global ens planteja. En comptes de finançar amb 50.000 milions de dòlars la reducció de la pobresa, pactada com un dels Objectius del Mil·lenni, el consens governant ha dedicat cinquanta vegades més a salvar els bancs especuladors perquè «són massa grans per deixar-los caure», contradient la seva prò-pia doctrina neoliberal que diu que el mercat s’autoregula i que els governs no han d’interve-nir. Els «rescatadors» empobrits es veuen ara encalçats per les institucions financeres que, a través d’agències de qualificació de dubtosa objectivitat, porten l’especulació al màxim.

És clara la necessitat d’elaborar un nou consens que substitueixi el fracassat Consens de Washington, principal causant de la crisi múltiple (financera, mediambiental, política, democràtica, ètica) que vivim. En comptes de


regular el sistema financer, eliminar els para-disos fiscals i iniciar un procés de desarmament propi d’una nova estratègia de defensa, es con-tinua permetent una economia d’especulació i guerra (4.000 milions de dòlars al dia en armes i en despeses militars, alhora que moren de fam 70.000 persones). És una situació èticament inadmissible. Després de les «bombolles» de les TIC el 1993 i de la immobiliària el 2007, ara resulta que, tot i haver «rescatat» amb els di-ners de tots les institucions financeres, aques-tes no només no concedeixen crèdits sinó que conti nuen especulant i encalçant els mateixos poders públics que els han estès la mà.

La crisi provocada per l’actual consens —per la seva acció, per la seva omissió o per la seva complicitat— ha incrementat encara més el nombre d’éssers humans que passen fam. Som còmplices de l’«homicidi involuntari» dels qui, per inanició i per viure en condicions humanament inadmissibles, formen el «caldo de cultiu» del qual sorgeixen fluxos d’emigrants desesperats que tracten d’arribar, posant en risc la pròpia vida, a les costes de l’abundància o, en altres casos, recorren a la violència arma-da contra la violència estructural que pateixen. La civilització del carboni està molt arrelada i correm el risc de continuar vivint per sobre de les nostres possibilitades, malgastant l’energia del sol acumulada fa milions d’anys en forma de carburants fòssils (carbó, gas, petroli).

Els mateixos països que van canviar els principis democràtics per les lleis del mercat i les Nacions Unides per grups de les nacions més riques i poderoses de la Terra (G7, G8…)

epíleg > 55

continuen pensant que els beneficis de les empreses transnacionals són més importants que la vida de l’actual població empobrida o de les generacions futures. Desoint reitera-des advertències, no emprenen cap acció per a un canvi de cultura de l’energia (reducció, eficiència, renovables, etc.) ni per moderar el canvi climàtic que afecta la supervivència de tots, rics i pobres. L’actual consens ha conduït a una gravíssima situació, en la qual el 20% de la població consumeix i acumula el 80% de la riquesa mentre que el 80% malviu, en un gradient que arriba a situacions límit, amb el 20% dels recursos.

Sota l’empara del Consens de Washington, set grans consorcis multimèdia controlen la producció cultural, publicitària i informativa del món, i influeixen així en les percepcions, emocions, visions, desitjos i decisions de la ciutadania, de manera que adopten pautes de consum i comportaments que no reflecteixen les reflexions pròpies sinó els «models» uniformit-zadors rebuts. Ha estat aquest consens, inqües-tionable i hegemònic, que durant les darreres dècades ha produït o agreujat la crisi global —financera, econòmica, energètica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica— que patim. El consens governant es va originar en universi-tats i grups d’analistes molt conservadors, en alts cercles del poder públic i privat, i es va difondre als mitjans de comunicació controlats per unes quantes empreses, per acabar prenent forma en l’anomenat Consens de Washington, que recull el conjunt de polítiques i estratègies preconitzades per institucions de la capital


nord-americana (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Departament del Tresor, Reser-va Federal, etc.) dirigits i assessorats per (ex)directius dels grans bancs i especuladors de Wall Street. És, doncs, evident, que el Consens de Washington, que ha orientat les polítiques que ens han portat a la crisi global amb les se-ves funestes conseqüències per a la ciutadania i per al medi ambient, no pot continuar dirigint el nostre destí ni orientant el món.

Cal crear un nou consens sobre els valors democràtics i regles de joc polítiques, econòmi-ques, financeres, mediàtiques, etc. adequades a un món lliure i finit. Però aquest nou con-sens no pot provenir dels que l’han generat o s’esforcen a mantenir-ne l’actual a qualsevol cost. El nou consens cal que s’efectuï amb nous actors: amb aquells que han advertit que no anàvem pel bon camí, amb aquells que han proposat alternatives, amb aquells que viuen els efectes més destructors de la globalització neoliberal, guiats principalment per interes-sos a curt termini. Unes poques persones van elaborar el Consens de Washington, en la seva immensa majoria, homes del Nord, governants, empresaris i financers. El nou consens cal que sigui elaborat per actors molt diversos: homes i dones de totes les regions del món, procedents de diferents sectors de la societat civil, que garanteixin diferents formes de pensar però que busquin l’interès comú, que proporcionin elements per orientar les polítiques públiques cap a un planeta habitable per a totes les persones. És difícil, però no impossible: «Cap desafiament és fora de l’abast de la capacitat

epíleg > 57

creadora de l’espècie humana», va proclamar el president John Fitzgerald Kennedy el 1963, pocs mesos abans de ser assassinat.

Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’organitzacions amb un consell assessor internacional de quinze homes i quinze dones de tots els continents ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternati-ves concretes al consens «globalitzador» basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el cibe-respai, convida tres-centes persones, la meitat de les quals són homes i l’altra meitat, dones. Les persones participants en el «nucli» del nou consens seran proporcionals a la població de cada regió del món (180 de l’Àsia, 46 de l’Àfri-ca, 42 d’Amèrica i només 32 d’Europa i dues d’Oceania) i han de pertànyer a diferents sec-tors socials com ara moviments, associa cions, ONG, sindicats, sector econòmic, financer, comunitat cultural i científica, universitats, fòrums socials, exresponsables de governs i d’organitzacions internacionals… Amb un co-neixement rigorós de la realitat —per a la seva transformació profunda.

Aquests primers participants estan apor-tant solucions per fer front als grans poders actuals a escala mundial: militar, energètic, econòmic i mediàtic (el «gran domini»). Algu-nes de les solucions proposades en aspectes clau són: 1) en el militar: el desarmament nuclear i l’adaptació tecnològica de la defensa a la naturalesa dels conflictes presents, per disminuir de manera successiva la imposició


d’armament propi de confrontacions pretèrites; 2) en l’energètic: reducció del consum de car-burants fòssils amb producció de gasos d’efecte hivernacle, particularment CO2, substituint-lo —especialment en el consum urbà— per fonts renovables d’energia (solars, eòlica, geotèrmica, cicles «virtuosos» del metà, etc.); 3) en l’econò-mic: transició des d’una economia basada en l’especulació, la deslocalització productiva i la guerra cap a una economia de desenvolu-pament global sostenible, amb regulació dels mercats i eliminació dels paradisos fiscals, alhora que es promou un abastiment més ade-quat d’aliments per agricultura, aqüicultura i biotecnologia, així com la recollida, gestió i producció d’aigua; 4) en el mediàtic: assegurar la llibertat d’expressió i l’accés a informació veraç tot combatent la concentració de mitjans de comunicació en molt poques mans, pels greus riscs d’uniformització cultural ciutadana, especialment per la desmesurada indústria de l’entreteniment.

Juntament amb aquestes mesures, es pro-posa una autèntica refundació, tal com s’esta-bleixi en un gran pacte global, d’un sistema de Nacions Unides fort, dotat dels mitjans personals, tècnics i financers necessaris, de manera que desaparegui l’actual sistema plu-tocràtic i s’enforteixi un sistema multilateral, que segueixi el disseny del president Franklin Delano Roosevelt; una estructura que permeti una acció ben coordinada i ràpida en el cas de catàstrofes naturals, que disposi dels ginys tecnològics adequats i el personal preparat per fer front a terratrèmols, inundacions,

epíleg > 59

incendis…; que promocioni finançaments alternatius, en especial els procedents de les transaccions electròniques, l’estudi dels quals ha demostrat que són factibles, una vegada comprovat que el seu cost no té el més mínim efecte dissuasiu en el consum; que s’aconsegueixi la «normalització» del preu de les drogues, amb el fi de procurar eliminar en un termini breu la desestabilització produïda per la violència, així com les destrosses socials que el narcotràfic representa... En resum, els participants estan presentant propostes per decidir com abordar adequadament cinc grans qüestions: partint del món que volem (sistema de valors), com ens ubiquem en el món finit que tenim (sistema ecològic), per veure com volem organitzar-nos (sistema polític), com vo-lem administrar-nos (sistema econòmic) i com volem comunicar-nos (sistema comunicatiu).

Aquestes propostes, enviades per correu electrònic, seran analitzades, classificades i tra-duïdes a l’anglès, castellà, francès, àrab i xinès i seran sotmeses, finalment, a deliberació en una plataforma informàtica, de manera que es pugui conèixer el grau d’acord assolit. El 31 de gener de 2010 s’haurà elaborat un esborrany de Declaració, que serà presentat al Fòrum Social Mundial que es farà a Dakar a partir del 6 de febrer de 2011 i posteriorment s’aprovarà el nou Consens de Barcelona.

La versió 1.0 del Consens de Barcelona orien tarà els diferents sectors i països sobre com substituir l’actual Consens de Washing-ton per un nou consens que permeti, en pocs anys, anar forjant un món habitable i pacífic


per a tots. Serà el primer fruit d’una naixent comunitat intercultural i intersectorial, que considera que ha arribat el moment d’una gran mobilització cívica a escala planetària. Haurà d’ampliar-se i enfortir-se per anar avançant en consensos de valors, de regles de joc polítiques, econòmiques, comunicatives, ecològiques… que assegurin una cobertura sostenible de les ne-cessitats humanes bàsiques de tota la població mundial en un món finit.

El procés és obert, per això, a les aporta-cions de la societat civil mundial. Esperem que el Consens de Barcelona contribueixi a articular els nous punts de referència que el món necessita.

federico Mayor Zaragozapresident de la Fundación Cultura de Paz Martí olivelladirector de Nova-Innovació Social roberto saviopresident emèrit d’IPS

aNNEX 1Participants en el Consens de Barcelona

001 Abi, Samir Togo 002 Acharya, Arabinda Singapur 003 Afid, Fatna Marroc 004 Afodi, Haroun Níger005 Ahmad, Mohiuddin Bangla Desh 006 Ahmed Ali, Fatuma Kenya 007 Akter, Farjana Bangla Desh 008 Al Assaad, Hala Síria 009 Alonso, Aurelio Cuba 010 Alloo, Fatma Tanzània 011 Amin, Samir Egipte 012 Amineh, M. P. Països Baixos/Iran013 Amra, Bahia Palestina 014 Anselmi Elissalde, Juan Carlos Uruguai 015 Arruda, Marcos Brasil 016 Ashraf Nemat, Orzala Afganistan 017 Assaf, Nizam Jordània 018 Baby, Quazi Bangla Desh 019 Bakarat, Sultan Regne Unit/Jordània020 Baloch, Saeed Pakistan 021 Bamela Engo, Ruth Camerun 022 Barber, Lois EUA 023 Barghouti, Mustafa Palestina 024 Barry, Aminata Touré Mali 025 Bates, Albert EUA 026 Beaudet, Pierre Canadà


027 Bello, Walden Filipines 028 Benhabib, Nazim Algèria 029 Budianta, Melani Indonèsia 030 Buracas, Antanas Lituània 031 Butalia, Urvashi Índia 032 Caliari, Aldo EUA/Argentina 033 Caruso, Giuseppe Itàlia 034 Cavanaugh, Kathleen Irlanda 035 Ceceña, Ana Esther Mèxic 036 Chowdhury, Zafrullah Bangla Desh037 Cissé van den Muijsenbergh, Catherine Països Baixos 038 Concha Martínez, Leonor Aida Mèxic 039 Coraggio, Jose Luis Argentina 040 Coulibaly, Ibrahima Mali 041 Chachra, Sandeep Índia 042 Chahal, Nahla Líban/Irak 043 Chaher, Sandra Argentina 044 Chalyvopoulou, Vanda Grècia 045 Chen Morales, Guillermo Guatemala 046 Chowdury, Anwarul Bangla Desh 047 Chung, Hsiu-mei Taiwan 048 Dahlerup, Drude Suècia 049 Dann, Carrie EUA 050 Davis, Troy França 051 Daycha, Siripatra Tailàndia 052 Dcosta, Wilfred Índia 053 De Sousa Santos, Boaventura Portugal 054 Dela Cruz-Vargas, Edilyn Filipines 055 Delfin, Nikki Filipines 056 Delport, Elize Sud-àfrica 057 Dhruv, Saroop Índia 058 Diaz-Abaya, Marilou Filipines

annex 1. participants en el consens de barcelona > 63

059 Dimitrievna, Doronina Olga Rússia 060 Dwivedy, Dharitri Índia 061 East, May Brasil 062 Ebadi, Shirin Iran 063 El Hwayek Atia, Hayat Líban 064 Ergas, Zeki Suïssa/Turquia 065 Evans, Jodie EUA 066 Fall, Ndèye Marie Senegal/Canadà067 Fatima, Zahra tul Pakistan 068 Fazal, Anwar Malàisia 069 Firmenich, Mario Argentina 070 George, Susan França/EUA 071 Gombosuren, Urantsooj Mongòlia 072 Gopakumar, K. M. Índia 073 Grzybowski, Cândido Brasil 074 Guang, Pan Xina 075 Gueye, Youssoupha Senegal 076 Gulayozov, Madjid Tadjikistan 077 Gupta, Joydeep Índia 078 Hamer, Chris Austràlia 079 Han, Zaw Zaw Birmània 080 Han Jung, Soknan Corea del Sud 081 Hanim, Lutfiyah Indonèsia 082 Hee-Yeon, Cho Corea del Sud 083 Henderson, Hazel EUA 084 Hikmet, Taghrid Jordània 085 Hock Guan, Lee Malàisia 086 Houedete, Thomas Benín 087 Houtard, François Bèlgica 088 Hwee, Yeo Lay Singapur 089 Ibengwe Mongella, Gertrude Tanzània 090 Iglesias, Sol Dorotea Singapur


091 Ishizawa, Jorge Perú 092 Iskhanyan, Avetik Armènia 093 Jain, Devaki Índia 094 Jianli, Yun Xina 095 Kaara, Wahu Kenya 096 Kabir, Rokeya Bangla Desh 097 Kamal, Lahbib Marroc 098 Kamara, Edward Sierra Leone 099 Kambiwa, Chantal Camerun 100 Kasiva, Faith Kenya 101 Keen, Steve Austràlia 102 Kethusegile, Bookie Monica Botswana 103 Khan, Kausar Saeed Pakistan 104 Kherchouche, Ouassila Algèria 105 Khosla, Ashok Índia 106 Koite, Mama Mali 107 Kozyreva, Yevgeniya Kazakhstan 108 Kuçuradi, Ioanna Turquia 109 Kumar, Rajiv Índia 110 Kusago, Takayoshi Japó 111 Koroma, Paul Sierra Leone 112 Laohasiriwong, Suwit Tailàndia 113 Larraín Ruiz-Tagle, Sara Xile 114 Lau, Kin Chi Xina 115 Leslie, Emma Cambodja 116 Lihua, Xie Xina 117 Lini, Hilda Vanuatu 118 Loh, Sharon Hong Kong 119 Loh, Kwok Wah Francis Malàisia 120 López, Cecilia Colòmbia121 Lopezllera-Méndez, Luis Mèxic122 Lu, Aiguo Xina


123 Lubang, Fred Filipines124 Morgantini, Luisa Itàlia125 Mbow, Amadou-Mahtar Maurici126 M’Jidi, Najat Marroc127 Mahesar, Aijaz Ahmed Pakistan128 Malahat, Nasibova Azerbaidjan129 Mamani Condori, Carlos Bolívia130 Mani, Rama França/Índia131 Maoulidi, Salma Tanzània132 Martínez, Osvaldo Cuba133 Massiah, Gustave França134 Mathur, Pramod Índia135 Max de Mesa, Teodoro Filipines136 Max-Neef, Manfred Xile137 Mayor Zaragoza, Federico Espanya138 McFadden, Patricia Swazilàndia139 McKinney, Cynthia Ann EUA140 Milojevic, Ivana Sèrbia141 Moh. Osman Ahmed, Bakhita Sudan142 Mohr, Lavinia Canadà143 Molero, Francisco Angola144 Morales, Jorge Mèxic145 Moreau, Susana Argentina146 Mostafa, Monower Bangla Desh147 Moyo, Samson Zimbabwe148 Muchhala, Bhumika Índia 149 Mukherjee, Amitava Índia150 Mumtaz, Khawar Pakistan151 Murthy, P. K. Índia152 Nacpil, Lidy Filipines153 Nafaa, Said Egipte154 Nanuashvili, Ucha Geòrgia


155 Navarro-Castro, Loreta Filipines156 Nazaretyan, Akop Rússia157 Ng, Jenny Hong Kong158 Nishikawa, Jun Japó/Taiwan159 Nizamani, Nizamuddin Pakistan160 Nyong’o, Zawadi Kenya161 Nzongola-Ntalaja, Georges RD Congo162 O’Siochru, Sean Irlanda163 Obregón, Rafael Colòmbia164 Ohlale, Badr Eddine Sudan/Marroc165 Onyemi, Emilia Nigèria166 Orluc, Katiana Alemanya167 Ortega, Josep Ll. Andorra168 Páez Pérez, Pedro Equador169 Pérez Esquivel, Adolfo Argentina170 Perlstein, Jeff EUA171 Peter, Magline Índia172 Petrovic, Zivojin Sèrbia173 Pignatti, Martina Itàlia174 Piotte, Jean-Marc Canadà175 Primavera, Heloísa Argentina176 Purnima Kishwar, Madhu Índia177 Puthan Veetil, Rajagopal Índia178 Qadir, Khurram Pakistan179 Rafendi, Jamin Indonèsia180 Raffer, Kunibert Àustria181 Raghuram, Shobha Índia182 Rahmani, Ahmed França/Marroc183 Raina, Vinod Índia184 Rajan, Vithal Índia185 Ramambasoa, Florentine Madagascar186 Ramdas, Lalita Índia


187 Ribas, Sandra Costa Rica188 Robinson, Deborah EUA189 Rodríguez, Clemencia EUA/Colòmbia190 Roy, Ashim Índia191 Ruggiero, Greg EUA192 S. Sta. Ana III, Filomeno Filipines193 Sabbah, Refaat Palestina194 Sabir, Michael Pakistan195 Saleh, Ibrahim Egipte/Sud-àfrica196 Samar, Sima Afganistan197 Samy, L. A. Índia198 San Suu Kyi, Aung Birmània199 Sandell, Toni Finlàndia200 Sangid, Baibon Filipines201 Saniora Baassiri, Salwa Líban202 Santiago Oreta, Jennifer Filipines203 Sarabhai, Mallika Vikram Índia204 Sarmiento, Eduardo Colòmbia205 Saudou Ba, Mohamed Senegal206 Schechter, Danny EUA207 Seiko, Ohashi Índia/Japó208 Seneviratne, Kalinga Sri Lanka209 Sengupta, Ranja Índia210 Shanker Kusum, Bhawani Índia211 Shenjing, Lin Taiwan212 Shiva, Mira Índia213 Shiva, Vandana Índia214 Sivakumar, Mannava, V. K. Índia215 Siddartha Índia216 Sirajul, Islam Bangla Desh217 Sit, Tsui Xina218 Siwatibau, Suliana Fiji


219 Sombolinggi, Rukka Tailàndia220 Somera, Nina Filipines221 Suleri, Abid Qaiyum Pakistan222 Sun, Bai Xina223 Sun, Ge Xina224 Suwanwela, Charas Tailàndia225 Swami, Agnivesh Índia226 T. Balasubramaniam, Renuka Malàisia227 Taibo, Carlos Espanya228 Talout Meknassi, Fawzia Marroc229 Tandon, Sneh Lata Índia230 Teivainen, Teivo Finlàndia231 Telibert, Laoc Filipines232 Thabet, Nada Alfy Egipte233 Tiejun, Wen Xina234 Torres, Marianeli Equador235 Tripp, Aili EUA236 Upham, Garance França237 Van Arkel, Henk Països Baixos238 Vanyan, Georgi Armènia239 Vargas, Virginia Perú240 Villanueva, Cesar Filipines241 Vranic, Andrija Croàcia242 Walker, Paddy Illes Cook243 Wallerstein, Immanuel EUA244 Wang, Hui Xina245 Warschawski, Michael Israel246 Xiulin, Gu Xina247 Yang, Hailan Xina248 Yon Tjega, Simon Camerun249 Zhao, Ling Xina250 Zipp, Susan EUA

aNNEX 2 Consell assessor internacional del Consens de Barcelona

El Consell Assessor Internacional està format per persones reconegudes per la seva trajectòria crítica i propositiva. Garanteixen l’enfocament i la pluralitat del procés i avalen les principals decisions del procés del Consens de Barcelona. L’integren trenta-quatre experts, disset homes i disset dones, d’una gran diversitat geocultural:

adolfo Pérez Esquivel (Argentina)Premi Nobel de la Pau, 1980. President del Servicio de Paz y Justicia a l’Argentina.«Es necessiten tots els esforços per trobar solucions als problemes als quals la humanitat ha de fer front –una situació provocada per la crisi econòmica. El gran repte és formular un nou contracte social a escala global; no podem continuar aplicant mesures pal·liatives a un sistema moribund, com és el cas.»www.serpaj.org

ahmed rahmani (França/Marroc)

Director de l’Institut d’Etudes et de Recherches sur la Modernité, París.www.imodernite.com

aminata toure Barry (Mali)

Coordinadora de la Coalició de Mali sobre Deute i Desenvolupament (CAD-Mali).«Pel món sencer s’està patint una crisi social i econòmica extremament seriosa, caracteritzada per una ofensiva del capital financer internaci-onal, que porta a la destrucció de llocs de treball, la militarització, la


conquesta colonial i la dominació imperialista, els jocs de guerra nuclears, la criminalització de la immigració, la crisi alimentària, les reformes, les privatitzacions. La construcció d’aliances i alternatives de ciutadans és necessària per a un món més just.»www.forumdespeuples.org • www.cadmali.org

ambaixador anwarul Chowdhury (Bangla Desh)

Antic sotssecretari general i alt representant de les Nacions Unides dels Països Menys Avançats, dels Països en Desenvolupament sense Litoral i dels Petits Estats Insulars en Desenvolupament (2002 a 2007).«El sorgiment de la cultura de pau generarà la mentalitat que és un requisit previ per a la transició de la força a la raó, del conflicte i la violència al diàleg i la pau. La cultura de pau proporcionarà, doncs, les bases per sostenir un món estable, progressista i pròsper, un món que a la fi està en pau amb si mateix.»

ana Esther Ceceña (Mèxic)Economista, professora i investigadora de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), coordinadora de l’Observatorio Latinoa-mericano de Geopolítica. Membre de CLACSO.

aung san suu Kyi (Birmània)Activista per a la democràcia i líder de la Lliga Nacional per la Democràcia a Birmània, va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 1991. Actualment forma part de la Cambra Baixa del parlament birmà en la lluita per un desenvolupament sostenible i inclusiu al seu país. Quan Aung San Suu Kyi va ser convidada a formar part del Consell Assessor encara estava sota l’arrest domiciliari que li va imposar el govern birmà. Aquesta sanció per lluitar pels drets del seu poble no li permetia comunicar-se amb el món exterior. No obstant això, la seva participació va ser aprovada pels seus col·legues més propers.www.dassk.com

annex 2. consell assesor internacional del consens de barcelona > 71

Boaventura de sousa santos (Portugal)Sociòleg, director del Centre d’Estudis Socials de la Universitat de Coimbra. És un membre actiu del Fòrum Social Mundial.www.boaventuradesousasantos.pt

Cândido grzybowski (Brasil)

Sociòleg i director de l’Institut Brasiler d’Anàlisis Socials i Econòmiques. És també un membre del comitè organitzador del Fòrum Social Mundial.www.ibase.br

Cynthia ann McKinney (EUA)

Excongressista dels Estats Units. Des de 2007 és membre del Partit Verd i el 2008 en va ser la candidata presidencial. Ha estat una ferma defensora de les víctimes de l’huracà Katrina i l’any 2008 va formar part de la tripulació del vaixell Dignity en una missió humanitària pel Moviment Gaza Lliure.www.allthingscynthiamckinney.com/

fatma alloo (Tanzània)Activista feminista, periodista i fundadora de Tanzania Media Women’s Association (Tamwa) i directora i fundadora del Centre de Recursos d’ONG (NGORC).www.tamwa.org

federico Mayor Zaragoza (Catalunya, Espanya)

Exdirector general de la UNESCO (1987-1999), president de la Fundació Cultura de Pau i d’Ubuntu-Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil.www.fund-culturadepaz.org • www.ubuntu.upc.edu

françois houtart (Bèlgica)Sociòleg, capellà catòlic, professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina, fundador i president del Cetri.www.cetri.be


gertrude Mongella (Tanzània)Ambaixadora, presidenta del Parlament Panafricà.www.pan-africanparliament.org

hazel henderson (EUA)

Escriptora, futuròloga independent, columnista internacional, defensora i consultora sobre un desenvolupament humà equitatiu i ecològicament sostenible, i de negocis i inversions socialment responsables. Presidenta d’Ethical Markets Media LLC (EUA i Brasil).«Eixamplar el diàleg sobre la transició global de les societats humanes cap a la justícia i la sostenibilitat ara és vital. Desitjo treballar en aquest projecte creatiu.»www.ethicalmarkets.com

ibrahima Coulibaly (Mali)Sindicalista del camp, fundador de la Coordinadora Nacional de Mali de les Organitzacions Rurals (CNOP).www.cnop-mali.org

ioanna Kuçuradi (Turquia)

Càtedra UNESCO de Filosofia i Drets Humans i presidenta de la Societat Filosòfica de Turquia. És una exmembre de l’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia.www.maltepe.edu.tr

lau Kin Chi (Xina/Hong Kong)Lau Kin Chi és professora assistent al departament d’Estudis Culturals de la Universitat de Lingnan. És un membre actiu de la Borsa Regional d’Àsia per a noves alternatives (ARENA) i el Pla del Poder Popular per al Segle 21 (PP21). També és membre del Comitè Executiu de la CSD i de Green Empowerment.www.greenempowerment.org/


luisa Morgantini (Itàlia)Membre destacada del moviment pacifista italià. Premi Peacemaker 2008 de la Rebuilding Alliance, una organització sense ànim de lucre amb seu als EUA.http://luisamorgantini.net/

Moustafa Barghoutti (Palestina)Metge i activista polític; defensor de la democràcia; portaveu interna-cional del sector d’ONG palestines.www.almubadara.org

P. V. rajagopal (Índia)

Fundador d’Ekta Parishad i activista noviolent pels drets humans.www.ektaparishad.com

Pan guang (Xina)Director del Centre de Xangai d’Estudis Internacionals i de l’Acadèmia de Xangai de Ciències Socials. Ambaixador de l’Aliança de Civilitzacions (NU).www.english.sass.org.cn

Pedro Páez Pérez (Equador)

President de la Comissió Tècnica Presidencial Equatoriana per al dis-seny de la Nova Arquitectura Financera Regional-Banc del Sud.

Pierre Beaudet (Canadà)

Sociòleg, fundador l’ONG Alternatives i professor a l’Escola de De-senvolupament Internacional i d’Estudis Globals de la Universitat d’Ottawa.www.alternatives.ca

rustem Khairov (Rússia)Foundation for Survival and Development of Humanity.


ruth Bamela Engo (Camerun)Presidenta i directora executiva d’Acció Africana sobre la Sida.«Ha arribat el moment d’assegurar definitivament que les normes que garanteixen el bé comú o el nivell mínim d’humanitat comuna –que eleva l’espècie humana en el seu conjunt– s’apliquin a tothom.»www.africanactiononaids.org

samir amin (Egipte)Economista, director del Fòrum del Tercer Món (Dakar, Senegal) i pre-sident del Forum Mondial des Alternatives.www.forumtiersmonde.net

shirin Ebadi (Iran)

Activista pels drets humans, advocada i fundadora de la Societat dels Drets de Nens Iranians. Premi Nobel de la Pau el 2003.www.iranianchildren.org

sultan Bakarat (Jordània/Regne Unit)

Professor de Política i director de la Post-war Reconstruction and De-velopment Unit, Universitat de York.www.york.ac.uk/depts/poli/prdu/

susan george (EUA/França)

Autora de catorze llibres, presidenta honorífica d’Attac France, membre de la Junta del Transnational Institute, Amsterdam.«Em sembla un projecte molt bo, m’agrada especialment la primera línia, “les respostes no poden venir dels qui han provocat, han acceptat o s’han aprofitat de la crisi”. El “consens” ha de ser entès no com a “mínim comú denominador”, sinó més aviat com una cosa que cada persona pot viure malgrat no sigui el seu ideal. Seria un honor ser part d’aquest grup i estic disposada a contribuir-hi. Barcelona és una ciutat de futur i em sembla ideal per acollir-lo.»www.tni.org


Vandana shiva (Índia)Científica i ecologista, fundadora de Navdanya.www.vandanashiva.org

Victoire ingabire (Rwanda)

Unified Democratic Forces.www.fdu-rwanda.org/

Virginia Vargas (Perú)Escriptora feminista i activista. Fundadora i membre de la Junta de Govern del Centro Flora Tristán.www.flora.org.pe

Wahu Kaara (Kenya)Fòrum Social Africà i Kenya Debt Relief Network (KENDREN).www.kendren.org

Walden Bello (Filipines)

Analista principal de Focus on the Global South i professor de la Uni-versitat de les Filipines.

aNNEX 3organitzacions col·laboradores

• Nova > Centre per a la Innovació Social Barcelona www.nova.cat• alliance for freedom and Dignity Barcelona www.afdinternational.org• iDhC > Institut de Drets Humans de Catalunya Barcelona www.idhc.org• ubuntu > Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil Barcelona www.ubuntu.upc.edu• fundació alfons Comin Barcelona www.fdacomin.org• Centre d’Estudis sobre Moviments socials Barcelona www.upf.edu/moviments/es• illacrua > La revista alternativa dels Països Catalans Barcelona www.illacrua.cat• fundación Cultura de Paz Madrid www.fund-culturadepaz.org• Xarxa d’Economia solidària Barcelona www.xes.cat

annex 3. organitzacions col·laboradores > 77

• Centre uNEsCo de Catalunya Barcelona www.unescocat.org• aCat Barcelona http://acat.pangea.org• fòrum social de Mallorca Mallorca http://forumsocialdemallorca.org• Patrir > Peace Action, Training and Research Institute of Romania Cluj, Romania www.patrir.ro• aEDh > Association Européenne pour la défense des Droits de l’Homme Brussel·les, Bèlgica www.aedh.eu• Cetri > Centre Tricontinental Lovaina la Nova, Bèlgica www.cetri.be• iBasE > Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas Rio de Janeiro, Brasil www.ibase.br• CaD > Coalition des Alternatives Africaines Dette et Developpement Bamako, Mali www.cadmali.org• Palestinian Medical relief society Ramallah, Palestina www.pmrs.ps• PeaceWomen across the globe Berna, Suïssa www.1000peacewomen.org


• aloP > Asociación Latinoamericana de Organizaciones de Promoción al Desarrollo Mèxic DF www.alop.or.cr• forum Mondial des alternatives Dakar, Senegal www.forumdesalternatives.org• CriD > Centre de Recherche et d’Information pour le Developpement París, França www.crid.asso.fr• Mayukha Índia www.mayukha.org• CiaC > Centro Immigrazione Asilo e Cooperazione Internazionale di Parma Itàlia www.lontanidallaviolenza.it• good future alliance Viena, Àustria www.good-future-alliance.com• lithuanian academy of sciences Lituània www.lma.lt• the faculty of social sciences-lithuanian university of Educology Lituània www.vdu.lt/the-faculty-of-social-sciences.html• Center for Encounter and active Non-Violence Àustria www.begegnungszentrum.at

Quan s’esfondren la majoria de les certeses que fonamen-taven la vida social, en un primer moment quedem ator-dits, confosos, paralitzats. Què podem fer per sortir de la paràlisi de la por?, per sortir de l’autoengany de creure que ens en sortirem seguint els mateixos que ens han portat a la crisi?, per convertir la indignació en una força creativa de transformació? Podem imaginar com viuríem si practiquéssim un canvi d’actituds i de pràctiques en l’àmbit personal i social?

En aquesta guia trobaràs una resposta possible, viable, practicable per tu i pels teus amics i coneguts. Una res-posta a les nostres mans per ser el que mai havíem hagut de renunciar a ser. Per iniciar aquest camí cap a la trans-formació, aquesta guia et facilita mètodes i eines per ajudar a concretar, de manera personal i/o col·lectiva, un compromís de transició. Per convertir la crisi en una oportunitat. Per fer la transició d’allò que som i tenim a allò que volem. Per fer realitat que sí que podem fer un país i un món habitables per a tothom!

GORBS 9 788493 963446

Æ Com podem fer un país i un món habitables per a tohom...

Documents

Transcript of Æ Com podem fer un país i un món habitables per a tohom...