La revista d’Antics i Amics de l’A.E. AlvernaTICS

Núm. 1Abril - Agost 2009

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

PORTADA

ARA SÍ!

NOT ÍC IESL’ASSOCIACIÓ I LA REVISTA •

“TICS” ES PRESENTEN EN

SOCIETAT

GRÀCIES PEL “TU AJUDES”•

LA SETMANA DEL CIGRÓ•

per LuisJa

P/C A BARCELONA•

CAMPS D’ESTIU 2009•

ART ICLESPARLAR DE VALORS AVUI•

per Màrius Castellví

LA FORMACIÓ DELS CAPS•

per Cristina Saladié

ENTREVISTALLÍVIA PALLISO•

per Xavier Abelló

HUMORXIRUQUERUS!! •

per Màrius Castellví

Equip de Redacció:Xavier AbellóMàrius CastellvíJoan OlivanXavi Fort

Anti cs i Amics de l’AlvernaAnti ga Facultat de LletresPl. Imperial TarracoTARRAGONA

anti csiamics@aeigalverna.orgwww.aeigalverna.org/anti csiamics.html

E l dia 25 d’agost de 2009 quedarà gravat a la història de l’AEiG Alverna com el dia en què va canviar de locals, després de 40 anys vivint als dels Pares Caputxins, a la Rambla Nova, per anar-se’n, de forma provisional, a l’anti ga Facultat de Lletres de la Plaça Imperial Tàrraco.

Tot i l’amenaça de tempesta i pluja, ens vam reunir una cinquantena de persones entre caps, pares, mares, anti cs i nens per dur a terme el temut (i a la vegada desitjat) trasllat, i deixar-se l’esquena i la suor per carregar caixes, bancs, taules, eines i, fi ns tot, neveres fi ns a un quart pis sense ascensor. En general va ser un dia de molta feina, moltes escales i molta xafogor, però també de molta il·lusió per engegar una nova etapa de l’agrupament i molta pena per tancar-ne una altre. Això sí, encara queda molta feina per acabar d’organitzar els nous espais i polir els peti ts detalls i, d’aquesta manera, començar a l’octubre un nou curs amb energies renovades i locals nous.

Només ens queda agraïr l’esforç a tota aquella gent que va venir a donar un cop de mà i no li va importar haver de carregar i descarregar furgonetes sota la pluja, fer incomptables viatges per una escala plena de pols, i pati r les mil i una rascades.

A tots vosaltres, gràcies.

L’Associació d’Anti cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arti cles de tercers publicades a la revista TICS.

● Antics i Amics de l’Al-

verna de Tarragona van

presentar-se ahir a la tarda

com a associació després

de tres mesos d’haver-se

constituït com a tal. Indu-

ïts pel trasllat imposat de

la seu del propi Agrupa-

ment Escolta i Guia l’Al-

verna, l’ens es va formar

com a suport a les tasques

del trasllat. «Aquesta as-

sociació neix amb la vo-

luntat de ser el recer de

l’agrupament», explicava

ahir Xavi Fort, de la co-

missió de comunicació. La

nova associació està com-

posta per tres comissions

que treballaran conjunta-

ment en les tasques de su-

port a l’agrupament. La

comissió d’arxiu s’encar-

rega de la tasca de recolli-

a-da de documents i d’empa-

erquetament en caixes per

o-després reorganitzar la do-

0cumentació, que té 40

i-anys d’història, al nou edi-

afici d’acollida a l’antiga

Facultat de Lletres. L’altra

comissió, de comunicació,

vetlla perquè totes les acti-

vitats de l’Alverna es di-

fonguin als mitjans de co-

municació i entre els grups

polítics de la ciutat.

A més, per primer cop,

van presentar la nova re-

vista de l’entitat, TICS,

amb les notícies més des-

tacades de l’agrupament.

«L’Alverna ha de marxar

d’aquest lloc, però això

significa una nova identi-

tat que comencem a for-

malitzar a partir d’ara.

Aquest grup de joves ne-

cessita el nostre suport i al-

gú que els aculli en mo-

ments difícils», va expli-

car ahir Màrius Castellví,

de l’equip de redacció de

TICS. A més, l’última co-

missió, la del 40è aniver-

sari, està ultimant els pre-

paratius de tots els actes

que se celebraran el curs

vinent, entre els quals es

prepara una gran festa per

commemorar l’aniversari.

JOSEP MEDINA / Tarragona

s presenten com elAntics i Amics es

rupament l’Alverna«recer» de l’Agru

rna es van presentar ahir.

Els Antics i Amics de l’Alver/ M.M.

El dissabte 28 de febrer es va presentar en societat la nostra associació i va nèixer aquesta revista. La sala d’actes del casal dels caputxins va tornar a omplir-se de gent, qui sap si per darrer cop.Els membres de l’equip van explicar als assistents els motius de crear aquesta nova entitat i un membre de cadascuna de les comissions de comunicació, arxiu i 40é aniversari, va explicar-ne els objectius. Es va presentar i distribuir el primer número d’aquesta revista i va tancar l’acte la Rosa Maria Rosell, regi-dora municipal, que va manifestar el suport de l’Ajuntament a la nova entitat i va explicar alguna anècdota dels seus anys de cap a l’agrupament.També van acudir fotògrafs i periodistes que van fer ressó a la premsa local d’aquest acte, tal com podeu veure en els retalls dels diaris de diumenge 1 de març.

L’Associació i la revista TICS es presenten en societat

Rosa Rossell va dedicar paraules de suport a la tasca de l’Alverna.

Des de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna i l’Associació d’Antics i Amics de l’AEiG Alverna, volem agraïr la confiança i esforç de tots aquells que han decidit donar els seus punts de Tu Ajudes al nostre projecte “40 aniversari de l’agrupament”. Finalment s’ha aconseguit un ajut de la Fundació Caixa Tarragona per un valor de 2.773 euros. A partir d’aquest moment ens toca treballar per fer que aquesta celebració sigui un acte com es mereix la nostra entitat. Gràcies a tots i totes.

Gràcies pel “TU AJUDES”

L a Setmana del Cigró. Per uns, una cosa

que no arriben a entendre; per altres, una “fricada”

descomunal; per mons pares, una excusa barata

per marxar de casa una setmana sencera; pels caps, un dels

moments més esperats del curs.

La veritat és que costa d’explicar que és la Setmana del

Cigró sense provocar que el que t’escolta fiqui cares rares.

No entenen com vint persones poden decidir en un moment

del curs anar-se’n a uns locals no gaire acondicionats a viure

durant set dies, dormint a terra, seient en sofàs vells, cuinant

damunt d’una taula de cavallets...

Però la veritat és que és la setmana on més es viu l’ambient del Consell. És la setmana on tothom fa vida “normal”,

va a classe o a treballar, compleix amb les seves obligacions i fa les seves reunions. Amb la diferència, però, que, en

arribar a casa, en comptes de la mama o el papa, qui es troben és dinou persones més amb unes ganes de festa ini-

maginables.

Moltes són les anècdotes que s’han viscut al llarg dels anys a les setmanes del cigró, com les llargues sessions de diapo-

sitives del pare Pere mentre tots lluitaven per mantenir-se desperts, les partides maratonianes d’UNO fins a altes hores

de la nit, la gesta de canviar el taulell de la cistella de bàsquet sense escala, les sessions matinals de vint despertadors

estratègicament sincronitzats cada dos minuts durant tres hores...

En definitiva, la Setmana del Cigró s’ha de viure i t’asseguro que no deixa indiferent.

LUISJA

La unitat de Pioners i Caravel•les van tornar a fer enguany una

descoberta per la ciutat de Barcelona. Durant tot el cap de set-

mana, per grups, van poder conèixer diversos barris de la capital

catalana i les diferents realitats socials que es poden trobar a una

distància tan curta com és la d’una parada de metro. De fet els diver-

sos grups es van desplaçar mitjançant aquest transport públic, el que

va donar un al•licient més a la descoberta. A la fotografia podeu veure

els membres d’un grup que no van poder deixar de fer-se una foto a la

parada del carrer Tarragona.

Parlant d’al•licients, un altre en va ser dormir gairebé dins de la Sagrada

Família, on tot just tenen el seu cau l’Agrupament que porta per nom

l’església que va deixar inacabada el reusenc o riudomenc Antoni

Gaudí.

P/C, de descoberta per BCN

CASTORSdel l4 al 20 de juliolSanta Maria de Martorelles

Un parc d'atraccions. Es com una fira

amb 3 atraccions diferents i cada una

esta ambientada en una cultura:

1. Les tasses xocants de la xina

2. La selva encantada d'Africa

3. Els ninges espanyolsPer al tancament o comiat d'aquesta

farem un partit de futbol.

a a a a

,,

,

LLOPS / DAINES

del 3 al l2 de juliol

Estanys de Malniu

Un circ on hi haura diversos espais com

malabars, bromes, gags... Es fara per

Tarragona per a que tothom ho pugui

veure.

cocomm

r

ui

m m

,,

,

,

,

PIONERS / CARAVEL.LESdel l8 al 28 de juliolLos Bermejales (Granada)Intercanvi gastronomic amb un Agru-

pament andalus. Cada agrupament pre-

parara receptes tipiques de la seva terra i les ha d'ensenyar a l'altre. Posteriorment es fa un dinar amb tots

els plats cuinats. A mes, s'intercalaran

jocs de coneixenca i contacte.

,

,,,

,,,,

RANGERS / NOIES GUIES

de l'l a l'll de juliol

Cabanelles (Alt Emporda)

Pel.licula de terror que es dira "Terror

al Cau".

rrrororr ,,

,,

,

,

,

,

Sovint es parla de que la nostra societat pateix una crisi de valors. És com si cada vegada més, tots plegats, estiguéssim més pendents del que tenim o del que voldrí-em tenir, més que del que som o del que podem donar. Penso que aquesta crisi o mancança – digueu-li com vulgueu - es fonamenta en l’individualisme i la nostra mane-ra material d’entendre la felicitat: comprar un cotxe guai, una casa gran, l’últim model de mòbil, un viatge espatarrant, la tele de plas-ma estra-super-recontra-plana,...

Al mateix temps, com el movi-ment d’una bàscula, sembla com si aquesta inflació de materialisme comportés una deflació de compro-mís social, d’anar cadascú a la seva.

No voldria ser extremadament negatiu, però al meu entendre hi ha bastants indicis que reforcen aquest pensament. Només cal que ens fixem en les comunitats de veïns, ens les AMPA’s de les escoles, en les associacions de veïns, en els sindicats, en les entitats cíviques... com n’és de difícil fer que la gent par-ticipi, que s’impliqui i que entengui que lo comú, lo social és quelcom que l’afecta, i pel qual val la pena treballar...i fins i tot lluitar. Potser ens hem passat tres pobles pensant que ja hi haurà algú altre que ens ho farà tot!

Què és el que falla? Potser és

una qüestió d’educació? L’escola pot transmetre valors de compro-mís i de solidaritat? Potser sí, o potser no. Però a mi em sembla que hi ha un àmbit que pot ajudar:

l’educació en el lleure. Parlar de valors com: La solidari-

tat, el compromís, el respecte per la

natura, el treball en equip, sentir-se germans del mon, l’espiritualitat...són coses que no es poden explicar, que no es poden parlar en una aula i esperar que els alumnes surtin

per la porta havent interioritzat el fons de cadascun d’aquests valors. Entendre el que signifiquen sols es pots fer des de la vivència, des de l’experiència personal...cara a cara amb les dificultats. Per això, penso que la proposta escolta és un bon camí.

Poques activitats proposen als infants i joves experiències de vida comunitària que vagin acompanya-des d’una reflexió de valors. Dir això pot semblar anacrònic, però per a mi la proposta escolta connecta amb el sentiment autèntic dels anys seixanta i setanta que, de la ma dels moviments socials, es cercava una renovació/revolució del compromís ciutadà per canviar el món.

Hi ha una màxima escolta que diu “Hem de deixar el lloc per on passem millor del que l’hem tro-

bat”. Pot semblar una frase retòrica que pot quedar buida si darre-ra no hi ha alguna cosa més. Una experiència en una excursió, en una trobada, en una reunió de dissabte al cau, en una ruta pel Pirineu, en una acció de servei...activitats en les quals algú ens faci veure que si hi ha alguna cosa bona al món és per que algú l’ha deixar millor del que l’havia trobat. Se

us acut una millor manera de créi-xer i d’aprendre a viure en valors de compromís?

MÀRIUS CASTELLVÍ

Parlar de valors avui

Sembla com si aquesta inflacióde materialismecomportés una

deflació de compromís social,d’anar cadascú

a la seva.

Tots sabem que els caps de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, són joves

voluntaris que creuen en aquest projecte, en aquesta manera de ser i de fer. Joves que ofereixen el seu temps lliure als nens i nenes de la nostra ciutat, creient en la tasca educativa que realitzen dissabte rere dissabte.Una eina imprescindible que tenen els caps per a realitzar la tasca edu-cativa són les formacions que s’ofe-reixen des de l’Escola de Formació del Moviment, tenint en compte les necessitats dels Caps segons la seva etapa evolutiva dins l’Agru-pament, els continguts que marca la Generalitat i l’estil educatiu de Minyons. El tronc comú de formació és, doncs, el recorregut formatiu que realitzen els caps per tal de formar-se i obtenir els títols que reque-reix la Generalitat. La FoCa Inicial per poder realitzar la FoCa; aquesta, per obtenir el títol de monitor. La Formiga I i la Formiga II, per obtenir el títol de director, i els mono-gràfics, per tal de com-plementar la formació dels caps i tenir totes les hores necessàries per tramitar el títol de director.

Formació per a caps nous. Adreçada als caps que han començat de nou en un Agrupament. És el primer contacte formatiu. El seu contin-

gut és, bàsicament, informatiu. S’estructura en quatre moments:

l’acollida, la formació inicial, la trobada d’avaluació i el

seguiment. Menys la for-mació inicial, aquesta

formació es realitza des de l’Agrupament. L’Equip d’Agrupa-ment és el respon-sable d’aquesta primera formació.

La Formació Inicial: es com-parteix el seu

disseny i execució amb l’equip de forma-

ció inicial de la demarca-ció de Tarragona. Els seus

objectius són: la importància del cap com a model educatiu, el coneixement de les funcions d’un

Una eina imprescindible

que tenen els caps per a realitzar la

tasca educativa són les formacions que s’ofereixen des de

l’Escola de Formació del Moviment.

La formació dels Caps

cap, conèixer els trets bàsics de la proposta educativa de Minyons i la realitat de l’Agrupament.

La FOCA. És la formació per a caps de primer any; per tal de poder-la realitzar, s’ha de

tenir divuit anys, ser membre d’un Agrupament i haver realitzat la FoCa inicial. Aquesta formació la realit-za un equip de la Demarcació de Tarragona, i és on es troben tots els caps de primer any dels diferents Agrupaments de la Demarcació. Els seus continguts més significatius són el coneixement de la pro-posta educativa del Moviment i la seva aplicació, conèixer la realitat dels nois i noies, les dimensions del desenvolupament integral de la persona, l’educació per a la salut, la dimensió relacional de les accions i

temes de marc normatiu.

Formiga I. Formació dirigida als caps de segon any. Aquesta formació la realitza un equip

de la Demarcació de Tarragona. Els seus continguts més significatius

són: entendre, assumir i qüestionar la proposta educativa de Minyons, l’acompanyament en el procés de creixement i desenvolupament de la persona, l’educació per valors i el compromís social.

Formiga II. Formació dirigida als caps de tercer any. Aquesta formació la realitza un equip

de l’àrea pedagògica de Minyons. Els seus continguts més significatius són: conèixer l’estructura i el funci-onament general del Moviment, el paper del cap de tercer any, l’edu-cació de l’afectivitat i l’autogesti-onada, el compromís personal, el projecte educatiu d’Agrupament i el director com a responsable.

Monogràfics. Són blocs temàtics per tal de com-plementar la formació dels

caps. S’ofereixen des de les dife-rents demarcacions i estan coordi-nats des de la taula de responsables pedagògics del Moviment.

L’Escola de Formació del Moviment té uns trets característics que la fa única. És evident que els con-tinguts, marcats per la Generalitat, són comuns a la resta d’escoles de formació, essent únics amb la con-creció del treball ideològic i meto-dològic que ens caracteritza, però també amb l’estil de les formacions, vivencials i significatives.

CRISTINA SALADIÉ

Si haguéssim de definir amb dos qualificatius la nostra entre-

vistada d’avui en funció del que vam respirar el dia de la nostra tro-bada, aquests serien el de superactiva i supe-rimplicada. El seu alt grau d’implicació amb el moviment escolta i molt especialment amb Alverna ens va quedar molt clar quan vam ini-ciar la nostra conversa, va ser tot just després de comprovar la seva

“hiperactivitat” quan ens va rebre al cau de Pioners i Caravel•les,

“mentre ho prepareu tot, jo vaig fent” ens va dir mentre continu-ava confeccionant un cartell informatiu per a totes les unitats.La Llívia és Cap d’Agru-pament des de fa tres anys i la seva veterania no l’ha obtingut amb els anys, ja que només

en fa sis que va entrar a Alverna, tot just quan en tenia 18.Aquesta gairebé filòlo-ga catalana (està fent el cinquè) i becària de la facultat de Lletres de la Universitat de Tarragona ens va expli-car que va entrar a l’Agrupament gairebé per casualitat, a par-tir d’unes colònies de la Fundació Camerata XXI. Segons ella, mai abans havia tingut cap contacte amb l’escol-tisme, ni cap experièn-cia amb el treball amb nens.

Què significa per tu ser Cap d’Agrupament d’Alverna?

És una parada més en el camí de l’escoltis-me que va arribar de forma natural, gene-racionalment. Jo m’ho vaig prendre com un repte i alhora com una

EntrevistaLLÍVIA PALLISO

Cap d’Agrupament

oportunitat, l’oportu-nitat de poder posar el meu estil. En aquests tres anys, sobretot, hem volgut posar el nostre accent en el treball d’equip. Tots els que hem partici-pat en aquesta darrera etapa hem funcionat com un equip perquè tots hem tingut aques-ta voluntat, i això cre-iem que s’ha visualit-zat molt clarament.

Com estàs vivint des d’aquesta posició la

“crisi dels locals”?

Ara ja amb molta tranquil•litat, però al principi ho vaig viure amb desesperació i molta por. Vaig arribar a pensar que l’Agrupa-ment podia desaparèi-xer. Quans anys podrí-em resistir sense uns locals estables? Un? Dos, potser? Era tot tan fràgil!Però ben aviat aquesta por desapareix perquè veus que tothom s’in-volucra i que no estem sols. El fet de veure com pares i antics

van reaccionar, i com tothom es va posar a treballar per buscar solucions em va donar molta tranquil•litat.

Ara li veus futur a Alverna?

Sí. Alverna és un dels agrupaments que funciona millor de la Demarcació. En algun moment potser ha patit algun problema per la manca de gent per cobrir les places de cap, però un cop superat aquest entre-banc no hi ha cap dubte que Alverna és l’Agrupament que funciona millor del nostre entorn, tant pel que fa a les activi-

tats, a la relació i impli-cació dels pares, dels caps,.....

I el futur de l’escoltis-me?

Jo crec que hi ha un evident desfasament com a moviment catò-lic, hi ha un desfasa-ment entre l’entitat que hauria de ser la seva màxima acollido-ra i la realitat. És evi-dent que si l’església o alguns sectors de l’es-glésia mantinguessin una relació més estre-ta amb el nostre movi-ment no haguessin passat crisis com les que ha viscut Alverna o altres col•lectius recentment.D’altra banda consi-dero que el projec-te escolta és del tot necessari en una soci-etat com la nostra cada cop més individualis-ta. Els nens que han format part de l’escol-tisme són els més par-ticipatius, implicats i els que més saben treballar amb equip. El mateix passa amb

la gent que ens impli-quem amb la tasca de cap. Creixes molt com a persona i sobretot aprens a treballar en equip, una qualitat que no sempre exis-teix com de seguida et donés compte quan arribes per exemple a la Universitat.

I la Llívia, cap on creus que ha d’anar?

Quan vaig entrar a Alverna tenia molt clar que aquesta nova activitat es desenvo-luparia mentre estudi-ava la carrera i que, un cop acabada, seria molt difícil continuar. Ara no ho sé. Potser sí que em puc quedar aquí fent alguna cosa, però la veritat és que ja em veig una mica gran pels “nanos”. Potser podria anar-me’n a la Demarcació per treballar en l’àm-bit de la formació de caps...... no ho sé.

XAVIER ABELLÓ