Associació d’Amics del Museu de Menorca DL: ME-29/2010 octubre 2012 n. 25

imhotep

Títol:costa des general

Autor:alegría

2on premiCategoria jovesdel V Concurs de Fotografia

2

Mals temps per a la lírica. Aquesta podria ser,

utilitzant una frase popular, la síntesi del que està passant

en el món de la cultura en general i del patrimoni històric

en particular. Diuen que els diners han desaparegut: diària-

ment ens aixecam amb un parell de notícies de noves re-

tallades, de serveis que desapareixen, de prestacions que

es deixen de donar. I en aquestes circumstàncies seria il·lús

pensar que no ens arribarien les conseqüències.

Ja ho deia una exdiputada, als inicis de la famosa crisi, quan

denunciàvem l’estat de deteriorament de les instal·lacions

del Museu: “primer són les persones que les pedres”, com

si darrera del que despectivament anomenava “pedres” no

hi hagués persones. ¿Arribarà algun dia en que accepta-

rem sense dubtes que la cultura és essencial per al des-

envolupament dels humans? És el recurs fàcil, retallar en

aquest terreny. Però hauríem d’adonar-nos que la cultura,

com l’educació o la salut, formen el nucli intocable de la

nostra dignitat, sense elles retrocedim inexorablement.

El panorama no és precisament engrescador: tenim un

Museu de Menorca infradotat en recursos econòmics i

humans, que dificulta enormement que pugui complir

el seu paper investigador, didàctic i difusor, i, perquè no,

d’oferta turística, les aportacions públiques per a tas-

ques d’investigació i de difusió de les entitats que fem

feina en l’àmbit del patrimoni històric s’han vist reduïdes

preocupantment, s’han eliminat les inversions en els

jaciments arqueològics.

Amics del Museu de Menorca ens hem vist obligats,

com a conseqüència, a disminuir la durada del camp de

treball de Torre den Galmés, així com altres activitats que

veníem desenvolupament. Però açò no ens ha d’impedir

de continuar fent la nostra feina. Seguirem amb el camp

de treball , amb les excavacions, d’una manera o altra,

continuarem amb la nostra activitat cultural, amb confe-

rències, amb excursions, amb activitats pedagògiques,

… Dependrà de les ganes que hi hagi: per açò demanam,

ara més que mai, a la gent que s’impliqui, que ens ajudi,

que es facin voluntaris, que assisteixin a les activitats

que organitzam. Perquè tenim bones notícies, com els

resultats de les campanyes d’arqueologia submarina o la

recentment finalitzada excavació de Cornia.

Pensam que paga la pena, en temps d’incerteses,

comprometre’s. Que el dinamisme cultural de Menorca

no se’n vagi en orris no dependrà dels diners o de crisis

econòmiques, dependrà de que la gent hi cregui.

EDitoriAL

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE MENORCAAvinguda Doctor Guàrdia s/n 07701 MAÓ - Tel. 971 35 09 55

www.amicsmuseumenorca.org info@amicsmuseumenorca.org

pàg. 2 edItorIal

pàg. 3-4 excursIonsPrograma d’excursions dels Amics del Museu de Menorca 2010/2011

pàg. 5 conferèncIesUn cicle de conferències que ens ha agradat

pàg. 6-7-8-9 tg 2011S’inicien les tasques d’excavació al pati davanter del Cercle 7 de Torre d’en Galmés

pàg. 10 reProduccIons cerÀMIcaAssaig experimental en manufactura de ceràmica

pàg. 11-12 bInIssafúllerEl derelicte de Binissafúller, Amics del Museu de Menorca campanya 2011

pàg. 13-14 cornIa nou L’excavació arqueològica a Cornia Nou

pàg. 15 PeÇa Museu IMHotePLa figureta d’Imhotep del Museu de Menorca

pàg. 16-17-18 el Museu InforMa

pàg. 19-20-21-22 exPosIcIonsExposició Maria Lluïsa Serra; arqueòloga i conservadora del museu provincial de belles arts

pàg. 23 exPosIcIonsExposicions temporals del Museu de Menorca 2011

sum

ari

3

Un any més l’Associació va programar tota una sèrie d’activitats orientades als socis i resta de pobla-ció illenca per tal de donar a conèi-xer i apropar a la gent el que tenim tant en arqueologia com etnografia i gastronomia a la nostra Illa tantes vegades desconeguda.

Al programa d’excursions del curs 2010/2011 hi varem afegir una conferència relacionada amb la visi-ta i amb la recuperació del patrimoni arqueològic. Divendres dia 29 d’oc-tubre es va dur a terme una xerrada al museu de Menorca sobre les dar-reres excavacions i restauracions fe-tes als jaciments de Trepucó i Torre d’en Galmés, concretament al Cercle

7, a càrrec dels arqueòlegs de l’As-sociació Quim Pons i Toni Ferrer i el restaurador Xisco Isbert. Al jaciment de Trepucó va ser n’Elena Sintes l’encarregada d’explicar les tasques d’excavació i restauració dutes a ter-me al 2010. Diumenge 31 d’octubre. Es varen visitar els jaciments de Trepucó i Torre d’en Galmés: el Cercle 7 i la Casa Carthillac. Les explicacions van anar a càrrec dels arqueòlegs Quim Pons i Elena Sintes, els quals van ex-plicar les darreres actuacions realit-zades a cada jaciment.

Dissabte 13 de novembre la visi-ta va ser etnològica, varem anar a visitar Sa Tafona Nova al Camí d’Al-gaiarens, a Ciutadella, on ens varen explicar cóm es cultiva i s’elabora l’oli

de Menorca. En Biel Barceló, propi-etari de l’explotació, ens va rebre i ens mostrà tot el procés seguit per a l’elaboració de l’oli.

Dissabte 18 de desembre ens va-rem atracar a l’arquitectura rural al lloc de Son Gall, a Alaior. A part de la visita al casal varen veure un forn de calç. Ens van fer una demostració de com s’elabora el formatge amb de-gustació inclosa. En aquesta visita, vam comptar amb les explicacions d’en Biel Seguí, propietari del lloc.

Diumenge 23 de gener vam anar a sa Cova de s’Aigua de Sa Cala Blanca, a Ciutadella on l’espeleòleg Pere Arnau ens va explicar la història de la cova i els plans de futur per fer d’aquesta cavitat un lloc accessible a tota la població, com era antiga-

Excursions

Programa d’excursions dels Amics del Museu de Menorca 2010/2011

Silvia Villalonga García

4

ment. Per entrar a sa cova es van fer dos grups de 20 persones cada un per tal de no carregar l’humit espai.

Diumenge 20 de febrer. Una altra visita arqueològica va ser la de sa Torreta de Tramuntana on vam vi-sitar el poblat talaiòtic i sa naveta que hi ha un poc més avall. Tot i que el temps no ens acompanyava molt vam baixar fins la platja i ens vam apropar a veure la torre de defensa. L’arqueòleg Quim Pons ens va fer de

guia i donà les explicacions dels tre-balls fets per na Margaret Murray al poblat i la naveta.

Diumenge 20 de març vam desco-brir el lloc alaurenc de Binixems, sa cova de ses bruixes i es clot des guix que estava ple d’aigua. No varem poder arribar a ses penyes d’Egipte perquè una tanca plena de vaques ens va impedir el pas i per tal de no molestar o que hi hagués proble-mes vam decidir tornar enrera i dei-

Excursions

xar aquesta visita per l’any que ve. N’Elena Sintes ens va guiar als quasi 50 participants.

Diumenge 17 d’abril varem pas-sejar pel Barranc de Cala en Porter amb en Marc Moll, qui ens va tornar a guiar per un nou paratge per expli-car-nos les diferents plantes medici-nals de la zona sud de l’illa.

Diumenge 15 de maig, i per acabar el programa d’excursions d’aquest any, vam pujar a Santa Àgueda per veure i rebre les explicacions de les feines fetes a les darreres actuacions de restauració de la part externa de la murada i a l’aljub. N’Albert Català i n’Ismael Moll ens explicaren la fei-na feta amb la murada, mentre que n’Elena Sintes ho feu sobre l’aljub.

Aquest any hem modificat el dia de l’excursió, s’han fet el tercer diumen-ge de cada mes manco la primera excursió per així no coincidir amb les excursions programades pel GOB i l’Escola d’adults. I la visita de Son Gall es va passar a dissabte per tal de poder oferir la demostració de l’elaboració del formatge.

Degut a la massificació de les dar-reres excursions de l’any passat ens hem vist obligats a obrir unes llistes on la gent es pot apuntat cada mes a l’excursió, donant sempre prefe-rència als socis. Per apuntar-s’hi s’ha de telefonar al Museu de Menorca, al 971350955 o enviar un missatge al correu electrònic info@amicsmuseu-menorca.org

Esperem des de l’Associació que les excursions continuïn tenint el ma-teix èxit en properes edicions i així acompanyar a la gent a descobrir Menorca.

5

El divendres 25 de maig va tenir lloc la darrera de les conferències programades per aquest curs per AMICS DEL MUSEU DE MENORCA, en aquesta ocasió a càrrec de l’arquitecte Joan J. Gomila Portella, que ens va disertar sobre la ciutat de Maó i la seva evolució espaïal al llarg dels segles.

Ha estat un cicle caracteritzat per la diversitat del temes tractats: des de la Menorca romana a l’arqueologia subaqüàtica, passant pel port de Maó durant els segles de la dominació, la vida dels pagesos menorquins del segle XVII, el conill gegant, els menorquins de la División Azul, etc.

Hem d’agrair als conferenciants que han passat per la sala d’actes del Museu de Menorca: Amador Marí, Miquel Àngel Casasnovas, Jordi González, Margarita Orfila, Josep Quintana, Octavi Pons, Xavier Aguelo i l’esmentat Joan J. Gomila. I també hem d’’agrair la col·laboració del personal del Museu, que ens ha permès oferir als socis i al públic en general aquesta oportunitat d’escoltar als diversos es-tudiosos que estan aprofundint en el coneixement de la nostra història.

La intenció d’Amics del Museu de Menorca és iniciar aquesta tardor un nou cicle de conferències. Per això estem oberts als suggeriments i les propostes que vulguin fer la gent interessada.

confErènciEs

Un cicle de conferènciesque ens ha agradat

Mateu Martínez Martínez

6

Després de la interrupció del camp de treball arqueològic l’any 2010 per la restauració i la restitu-ció del Cercle 7 de Torre d’en Galmés,

Amics del Museu de Menorca va re-prendre el passat estiu de 2011 les tasques d’excavació en aquest jaci-ment.

Un cop finalitzada l’excavació i la restauració del Cercle 7, els treballs

S’inicien les tasques d’excavació al pati davanter del Cercle 7 de Torre d’en Galmés

Martí Carbonell Salom

tg 2011

de l’estiu passat van consistir a ini-ciar les tasques d’excavació al pati davanter d’aquest, situat al sud del cercle. Es tracta d’una estructura més o menys rectangular, comença-da a excavar el 2009, en una franja de dos metres, just al davant de la façana del Cercle 7.

Aquesta nova edició del camp de treball arqueològic per a estudiants universitaris, que ve realitzant l’as-sociació des de 1999, va comptar enguany amb un total de 17 estudi-ants de diverses universitats de l’Es-tat, repartits en dos torns, i un grup de voluntaris menorquins. L’equip d’excavadors va estar format pels codirectors Martí Carbonell Salom, Antoni Ferrer Rotger, Carmen Lara Astiz, Joaquim Pons Machado i Irene Riudavets González, per l’arqueòleg

7

tg 2011

Borja Corral García i l’estudiant d’his-tòria Carlos de Salort Giménez.

Aquesta campanya d’excavació ha estat finançada pel Consell Insular de Menorca, el Projecte Leader+ i l’Ajuntament d’Alaior. Per una altra part, l’Ajuntament de Maó ha col-laborat en la cessió de l’escola An-toni Joan, on s’allotjaven el alumnes.

El camp de treball es va organitzar com en les anteriors edicions. Els alumnes realitzaven les feines de camp durant el matí, feien tasques d’excavació i aprenien a documentar correctament una excavació arqueo-lògica. Els migdies ens desplaçàvem al col·legi, on netejàvem el material extret, i a les tardes es feien al Mu-seu de Menorca classes teòriques relacionades amb l’arqueologia i la prehistòria i la història de Menorca. Algun dia també vam fer excursions per alguns jaciments de l’illa a fi que els alumnes poguessin conèixer una mica més el nostre patrimoni.La campanya d’excavació al pati davanter del Cercle 7 de Torre d’en Galmés es va iniciar amb la retirada de la capa superficial que cobria el ja-

8

ciment. L’objectiu d’aquesta primera campanya era iniciar les feines d’ex-cavació en aquest pati per a poder conèixer la funcionalitat d’aquest tipus d’estructures.

Amb l’ajuda d’una grua es van ex-treure les grans pedres que dificul-taven les tasques d’excavació i es va eliminar el primer nivell de terra. A mesura que els treballs avança-ven vam poder documentar un total de tres àmbits o espais diferents,

dels quals encara no podem extreu-re conclusions respecte de la seva funcionalitat, ja que ens trobem en nivells molt superficials.

Pel que fa als materials recuperats durant la campanya, cal dir que a gairebé totes les unitats estratigrà-fiques excavades ha aparegut una gran quantitat de material ceràmic, del qual destacaríem un capet d’èpo-ca púnica ebusitana que reprodueix una figureta femenina.

tg 2011

A més a més, durant aquesta cam-panya han aparegut un total de dos morters amb un estat de conserva-ció bastant bo, juntament amb al-guns percussors i molins de mà. Una altra troballa a destacar va ser l’aparició d’un crani humà, tot i que la presència de restes humanes durant les campanyes anteriors al Cercle 7 i molt a prop de la façana d’aquest han fet que no hagi estat cap sor-presa per a l’equip d’arqueòlegs.

Després de finalitzar l’excavació, el mes de novembre l’associació va organitzar una jornada de neteja de ceràmica a la que van assistir un to-tal de cinc socis que col·laboraren en les feines de neteja i s’interessaren per les tasques d’excavació

Durant la tardor l’equip d’arqueòlegs va realitzar les feines de laboratori al Museu de Menorca i es va poder arribar a diverses conclusions per començar a interpretar aquest jaci-ment.

Tot i que es tracta de la primera campanya d’excavacions i que ens trobem en uns nivells estratigràfics

9

molt superficials, podríem dir que gràcies als materials ceràmics re-cuperats sembla que l’edifici va ser abandonat a la mateixa època que el Cercle 7, és a dir cap a finals del segle iii aC. Podem afirmar també que alguns dels materials apareguts ens fan entendre que probablement va tenir freqüentacions posteriors a aquesta data i que en algun moment es va utilitzar com a femer. Pel que fa a la presència de restes humanes, probablement es podrien relacionar amb les que van aparèixer a l’interior del Cercle 7, tot i que resten encara en fase d’estudi.

Podem concloure que aquesta nova edició del camp de treball de Torre d’en Galmés ha estat un èxit i que els alumnes que hi van participar van expressar la seva satisfacció per tot el que van aprendre. Des d’Amics del Museu de Menorca ex-pressem també la nostra satisfac-ció per la feina feta i per l’esforç que suposa l’organització d’aquest camp de treball. Volem agrair tam-bé l’ajuda de tots els nostres col-laboradors, tot esperant que el pro-per camp de treball es pugui tornar a realitzar amb èxit.

tg 2011

10

rEproDuccions cEràMicA

Assaig experimental en manufacturade ceràmica

Francesc Isbert Vaquer

L ’associació d’Amics del Mu-seu de Menorca ofereix a la botiga del Museu col·leccions de reproduc-cions arqueològiques (còpies, en el sentit d’estar inspirades en originals però a partir d’interpretacions d’arte-sans i artistes), a preus assequibles per a qualsevol amant del món antic.

Contribuïm així a donar difusió al patrimoni arqueològic menorquí mitjançant rèpliques, orientades a satisfer el desig legítim de posseir reproduccions d’interessants i bells objectes antics, per poder satisfer els qui defensant la salvaguarda del patrimoni arqueològic no volen renunciar a gaudir de rèpliques o reproduccions de qualitat a preus a l’abast de tots.

Dins aquestes productes hi ha una sèrie de peces de ceràmica elabora-des artesanalment d’una en una, de tal manera, que podem afirmar que cada peça és única i com a tal, s’hi troben algunes diferències en les mesures i tons de color, a causa dels materials utilitzats: diferents tipus d’argiles, desgreixants i sistemes de cocció.

Però el que va sorgir com una simple comesa per abastir d’algunes peces de ceràmica a la botiga, ha decan-tat cap una línia d’indagació que es duu a terme des de fa algun temps i relacionada de qualque manera

amb l’Arqueologia experimental, i per tant estudiar els processos de comportament i les tecnologies del passat mitjançant una reconstrucció empírica de la qual s’obtenen hipòte-sis que poden ser contrastades amb les dades arqueològiques. Aquesta experimentació es podria resumir en la creació d’una peça de ceràmica, emprant les diverses tècniques de-senvolupades al llarg del temps, fins a la seva cocció en un forn primitiu en foguera.

L’experiència es tradueix de la se-güent manera: en una primera fase trobaríem la comprensió amb detall de la manufactura ceràmica en l’an-tiguitat, a partir d’articles relacio-nats amb el tema i altres activitats similars fetes amb el mateix objectiu, per després donar pas a la posada en pràctica dels coneixements adqui-rits. Per això es necessari utilitzar ar-giles de diversos tipus, desgreixants diferents i en concentracions també distintes, diferents acabats de les peces i procedir a la seva cocció ex-perimentant en varis tipus de forns.

Assabentada l’Associació de l’inte-rès que pot suposar una experiència d’aquest tipus, te previst dur-la a terme després de l’estiu amb socis que hi puguin estar interessats en participar-hi, amb l’objectiu de pas-sar una estona divertida i a la vega-da documentar i recollir una sèrie de dades que ens ajudin a entendre una mica més la nostra arqueologia.

11

El derelicte de Binissafúller, Amics del Museu de Menorca campanya 2011

Xavier Aguelo Mas i Octavio Pons Machado. Directors de l’excavació

binissAfúLLEr

L ’any 2011 el Consell Insu-lar de Menorca va firmar un conveni de col·laboració amb el Govern Ba-lear que va permetre l’entrada de l’illa de Menorca al Plan Nacional para la Protección del Patrimonio Cultura Subacuático del Ministerio de Cultura.

La firma d’aquest conveni va signifi-car l’arribada a l’illa de trenta mil eu-ros des del Ministerio de Cultura, als quals es va sumar una aportació de sis mil euros feta pel Consell Insular de Menorca.

Aquestes aportacions econòmiques van fer possible tot un seguit d’ac-tuacions que van consistir en:

1. Una campanya de prospecció arqueològica a la costa nord de Menorca.

2. Una campanya de prospecció ar-queològica al terme municipal de Ciutadella.

3. Cicle de conferències sobre ar-queologia subaquàtica.

4. Campanya S.O.S.5. Campanya d’excavació arqueolò-

gica al derelicte de Binissafúller.

la caMPanya

Els treballs d’excavació arqueològica es van realitzar el mes de setembre de 2011 i es van centrar en una zona situada a ponent de l’estructu-ra del vaixell.

L’any 2006 van poder veure que aquesta àrea presentava una gran acumulació de restes d’àmfores de boca plana, d’entre les quals varem recuperar tres exemplars complerts, un dels quals ens va proporcionar abundants restes de pipides de rem cultivat (vitis vinifera), fet que ens indicava que almanco una de les àm-fores transportava vi.

En aquesta campanya es va exca-var un perímetre d’uns cinquanta metres quadrats amb una potència arqueològica que oscil·lava entre els cinquanta centímetres i el metre d’amplada

l’arquItectura naval

A la campanya de l’any 2011 es va-ren descobrir restes de fusta de l’es-tructura del vaixell que lliguen amb les descobertes i documentades als anys setanta del segle XX.

Pel que fa a l’arquitectura naval del vaixell, podem dir que es tractava d’una embarcació construïda a folre primer, en la qual s’uneixen les tra-ques a tope per mitjà de llengüetes i mosses. Les quadernes del vaixell anaven cosides a les traques i gràci-es a les empremtes que aquestes ha-vien deixat sobre les traques varem poder intuir que la seva forma seria trapezoïdal. Aquest fet es va poder documentar a aquesta campanya ja que es va localitzar un fragment de quaderna que encara es trobava en la seva posició original i lligada a les traques del buc del vaixell.

Així mateix es va poder recuperar part de la quilla i una de les rodes del vaixell, així com alguns fragments de plom del folre de l’obre viva de l’em-barcació.

Fins el moment, els elements arqui-tectònics navals recuperats ens fan

quaderna del vaixell

12

binissAfúLLEr

parlar d’un vaixell construït segons la tradició naval feno-púnica (puni-cana coagmenta), que té els seus orígens a les costes de Síria i Pales-tina devers el 1300-1200 aC (Ulu Burun i Cap Gelidonya). En el nostre cas ja seria una evolució d’aquestes embarcacions de principis del segle IV aC.

Pel que fa a l’estiba dels materials en el vaixell, podem intuir que les àmfo-res estarien disposades en un sol pis i que aquestes estarien col·locades verticalment i anirien lligades per les anses a unes barres de llenya de secció circular que tindrien la funció d’evitar el seu moviment a la bodega del vaixell.

els MaterIals arqueològIcs

Bàsicament, els materials arqueolò-gics recuperats són ceràmics, i dins aquest predominen les àmfores ibè-riques de boca plana, nòlit principal del vaixell. Aquestes àmfores han aparegut totalment fragmentades i tant sols dos exemplar podran ser remuntats al laboratori.

A l’interior de gran part dels pivots d’aquestes àmfores hem pogut re-cuperar pipides de rem, tal com ja va passar a la campanya del 2006, per la qual cosa ja podem asse-

gurar que la càrrega principal del vaixell la formaven àmfores que transportaven vi.

Alguns fragments de panxa d’aques-tes àmfores ibèriques porten mar-ques fetes abans de la cocció de la peça que en aquests moments es-tan en estudi per tal de poder esbri-nar el seu significat i funció.

A més de les ceràmiques ibèriques hem pogut recuperar algunes peces que provenen de l’illa d’Eivissa: dos colls d’àmfora PE-22, dos fragments de dos plats de peix i alguns frag-ments de peus anular d’escudelles i gerres púniques. Cal destacar la tro-balla d’una gerra complerta que cre-iem pot tenir la seva procedència a la Mediterrània Occidental, molt proba-blement de tradició púnica.

Sens dubte, la peça més espectacu-lar va ser la recuperació d’un cistell de llatre, que segons varem poder apreciar es troba conservat quasi bé en la seva totalitat. Conservava, en-cara intacta, la seva ansa feta d’un fragment de barra circular de llenya.

unes conclusIonsPrelIMInars

La campanya d’aquest anys ens ha permés avançar en l’estudi de l’ar-

quitectura naval del vaixell i esperem que l’anàlisi de la quilla i la roda ens ajudin a omplir certes llacunes exis-tents fins el moment sobre aquest punt.

La troballa de noves formes cerà-miques, a més de les àmfores ibèri-ques de boca plana, les quals tenen una procedència dins l’arc de la Me-diterrània Occidental, ens indiquen que probablement ens troben amb una embarcació que realitza els seus periples en unes rutes comer-cials entre el llevant peninsular i les illes de Sardenya i Sicília, passant per Eivissa.

La troballa de rem a l’interior de gran part dels pivots recuperats ens indica que el producte amb el qual es comerciava era el vi.

Pel que fa a la cronologia del vaixell, una primera ullada a les ceràmiques púniques ebusitanes que hem po-gut recuperar en aquesta campa-nya ens indiquen un espai temporal que es troba entre finals del segle V aC i la primera meitat del segle IV aC, fet que concorda amb l’estudi d’arquitectura naval del vaixell, però hem de tenir present que en aquest moment el material està en tracta-ment i encara no hem pogut realit-zar un estudi detallat dels objectes.

restes d’àmfores ibèriques cistell de llatre

13

corniA nou

S eguint amb els treballs inici-ats el 2007, durant el 2011 s’ha por-tat a terme la cinquena campanya d’excavació a Cornia Nou, organitza-da pel Museu de Menorca i l’Asso-ciació d’Amics del Museu.

Aquest jaciment es troba molt a prop de Maó, tocant amb el polígon indus-trial, i s’hi accedeix des del mateix polígon, agafant el camí vell de Sant Climent. El Consell Insular de Menorca va instal·lar, durant el 2011, una sèrie

de senyals que permeten arribar fàcil-ment a Cornia Nou des de la carretera de Sant Climent. Els elements més destacats del conjunt són els dos ta-laiots i les estructures adjacents, però hi ha també, al mateix indret, un parell de coves artificials.

Durant aquesta campanya, els tre-balls d’excavació s’han centrat a l’exterior de l’edifici situat al sud del talaiot gran. Aquest gran edifi-ci, excavat en campanyes anteriors, es va interpretar inicialment com un santuari. Al seu interior, no obstant, hi vam trobar una gran quantitat d’eines: molins manuals, percussors

i punxons; així com també grans de cereal carbonitzats. És possible, per tant, que a l’interior s’hi desenvolu-pessin feines de mòlta de cereals i altres tasques relacionades amb els aliments.

Al costat est, durant aquesta cam-panya, s’hi ha documentat tota una sèrie d’habitacions, algunes d’elles enllosades. Els materials es troben encara en procés d’estudi, de forma que no podem afirmar, de moment, per a què servien aquests espais. Les datacions realitzades, amb el mètode del Carboni 14, permeten afirmar que aquestes habitacions es

L’excavació arqueològica a Cornia NouAntoni Ferrer Rotger

treballs d’excavació

14

corniA nou

van abandonar de forma simultània a l’interior de l’edifici principal, fa en-tre 2.500 i 2.800 anys.

A la zona de davant la façana hi vam localitzar la base d’un mur molt grui-xut, que sembla que podria haver delimitat una espècie de pati davant l’edifici. Aquest mur presenta una porta d’accés que, en un moment donat, es va tapiar amb un muret de parament simple. Dins l’espai creat per aquesta porta tapiada hi vam trobar un recipient de ceràmica, ta-laiòtic, que contenia les restes d’un individu perinatal (és a dir, un fillet que havia mort poc abans o poc des-prés del naixement). L’any 2010 ja vam trobar, no gaire enfora, un altre enterrament infantil, però aquell era d’època romana i presentava unes característiques diferents, ja que les restes no estaven dins cap reci-pient. Sembla que el que hem trobat durant la campanya de 2011 corres-pondria al moment d’abandonament de l’edifici i seria, per tant, bastant més antic.

Durant aquesta campanya es van consolidar també algunes de les es-tructures arquitectòniques excava-des durant les campanyes anteriors: alguns murs i paviments , així com l’estructura de combustió de l’inte- rior de l’edifici.

Per aquesta campanya vam disposar de dos ajuts econòmics, concedits pel Consell Insular de Menorca i la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Co-neixement del Govern de les Illes Balears.

El treball al jaciment de Cornia Nou tampoc no seria possible sense la col·laboració de la família Osuna-Sard, propietaris del jaciment, que ens han donat permís per poder rea-litzar-hi les feines d’investigació. restauració de l’estructura de combustió

una de les zones excavades durant la campanya de 2011,a l’exterior est de l’edifici principal

15

pEçA MusEu iMhotEp

Durant la campanya d’exca-vació dirigida per Guillem Rosselló Bordoy l’any 1974 al recinte de Tau-la del poblat de Torre d’en Galmés, es va dur a terme una troballa del tot singular: una figureta de bronze que representa el déu egipci Imhotep, la primera persona no pertanyent a la reialesa de la que tenim vertadera constància. Imhotep és cèlebre so-bretot per haver estat l’arquitecte de la primera piràmide, la del faraó de l’Imperi Antic Djoser, tot i que també se li va reconèixer la seva faceta de metge quan el van convertir en el pa-tró d’aquest ofici. Juntament amb la figureta, van aparèixer un petit grup d’objectes associats que constava de dues petites llancetes, també de bronze, i una urna quadrangular de pedra sorrenca.

Aquest conjunt es va trobar in situ, tot i que lleugerament desplaçat, dins una estructura arquitectònica clarament reservada per al culte: el recinte de Taula. Sigui com sigui, es pot afirmar amb seguretat que aquestes estructures estaven en ús durant el segles III i II aC.

L’estatueta és un exemple concret d’una tipologia d’escultura votiva

La figureta d’Imhotep delMuseu de Menorca

Irene Riudavets González

egípcia típica de la Baixa Època, so-bretot tenim exemples fabricats en-tre els segles VII i VI aC (Època Saïta). Es troben molts exemplars gairebé iguals o, si més no, molt similars, a di-ferents museus del món tals com el British Museum, el Louvre o el Bos-ton Museum of Fine Arts. Tot i això, es tracta de col·leccions de les quals o no es sap la procedència original de les estatuetes, o provenen d’Egipte, més concretament de Saqqara, on es troben en major quantitat.

La figura de bronze d’Imhotep troba-da a Torre d’en Galmés te una altura d’uns 15 cm. La seva conservació en general és bastant bona, tot i que, com és evident, es va haver de realit-zar un procés de restauració i conso-lidació de la peça en el seu moment. S’aprecia una fractura a la part del front. L’objecte és de factura clara-ment egípcia, cosa que es pot deduir gràcies a l’observació i comparació

de la mateixa amb els centenars d’exemples provinents de l’altiplà de Giza.

Es tracta d’una troballa excepcional en molts sentits. Ja de per sí és inte-ressant trobar una estatueta egípcia fora del seu lloc d’origen, tot i que això seria relativament comú si te-nim en compte el vast comerç que es realitzava durant la protohistòria pel Mediterrani. El que realment dóna més rellevància a l’Imhotep menorquí és que es tracta de l’únic exemple documentat actualment d’una es-tatueta d’aquestes característiques fora d’Egipte, dins un context arque-ològic molt concret, i això no pot te-nir una explicació tan senzilla com la tradicional, la d’un simple intercanvi comercial.

Un estudi amb més profunditat de la situació i sobretot, del conjunt ar-queològic dins el seu context origi-nal, fa patent que existeixen evidèn-cies que permeten la proposta d’una altra interpretació que es fonamen-ta en la suposició que una persona estrangera, possiblement un metge egipci, hagués arribat a recalar a aquesta terra tan llunyana.

16

EL MusEu inforMA

Cristina Andreu Adame

donacIons 2011

L ’any 2011 el Museu de Me-norca va rebre dues donacions de particulars. La primera va ser el mes de març quan l’artista Mariam Blanco va cedir dues escultures de la seva propietat.

Mariam Blanco, d’origen asturià, ha viscut durant deu anys a Menorca on ha realitzat diferents escultures i ha participat en diferents exposicions. El gener de l’any 2011 es va traslladar a la seva terra natal i va deixar l’illa.

L’obra de Blanco es caracteritza per l’ús de materials diversos, però es-pecialment la pedra i la ceràmica. La matèria és l’element que defineix l’obra i que a més, és el fil conduc-tor per crear un llenguatge que es caracteritza per la seva senzillesa i que està dins els corrents minima-listes. A l’artista l’interessa també la construcció dels elements de les pe-ces escultòriques, segurament per la seva formació en Delineació Artísti-ca. Per tant, el Minimal-Art i el Cons-tructivisme son referències estilísti-ques en l’obra de Mariam Blanco.

Mariam va néixer a Noreña (Asturias) l’any 1957. Es graduà en Arts Plàs-tiques, a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis d’Oviedo, l’any 1978. També realitzà diferents estudis d’escultu-ra, torn i esmalts.

Les peces són dues escultures rea-litzades amb pedra de marès, granit i pedra calissa de lumaquel·la.

1) Construcció Triple X. 2001 Escultura de pedra calissa for-

mada per tres blocs rectangu-lars que a una cantonada estan arrodonits. A la part inferior ca-dascun dels blocs té una lletra en negre que indica l’ordre de les peces: A, AB, B.

2) Estela negra. 2001 Escultura vertical que la confi-

guren dues pedres, la de davant es de marès amb forma rectan-gular i una decoració de línies, la de darrera és un bloc negre de granit format per quatre làmines superposades i que finalitzen amb unes arestes irregulars.

17

L a segona donació prové d’un taller de plater, es tracta del taller Gerardo Vidal. L’any 2011 Gerardo Vidal Sintes va tancar el taller del carrer Campament de Maó. El seu propietari va oferir una part de les màquines, peces, motlles i dibuixos. Per una banda, era impossible ubicar tota la maquinària, però van intentar fer una selecció i traslladar una part de les màquines i per l’altra, era ne-cessari que tot això no es perdés i que el Museu documentés i estogés aquest material artesanal i industrial que prové del segle XVIII i que es de-senvolupa en el XIX i XX.

El taller va ser fundat per Antoni Vi-dal Esteve, amb els seus germans, en Justo i Darwin, que van fer d’or-febres. L’any 1943 es van establir al carrer de la Infanta, més tard es van traslladar al carrer de la Lluna i des-prés al carrer de Campament.

Va ser un taller gran; en què tot el procés de fabricació fins la venta sortia del mateix taller; treballaven la plata i l’alpaca.

La fabricació de peces de tocador era una de les seves especialitats: bòtils, polvorera, raspalls de roba,

EL MusEu inforMA

18

pintes, safates per posar les joies i els clips. També cendrers, sonalls, co-berts, calçadors, portaretrats...

A la planta baixa del taller hi havia una premsa de mà i una premsa de fricció motoritzada, que no s’han pogut traslladar al Museu, per les seves dimensions i pes. Ara bé, s’ha duit la màquina punxadora per reta-llar, la màquina manual per aplanar planxes, la màquina per rebordonar i la màquina de guillocher. Aquesta darrera és una de les màquines més antigues, ja que està documentada a finals del segle XIX, quan a Menorca es feien les bosses de plata. S’em-prava per gravar el dibuix d’algunes peces, especialment de les caixetes de portacigarrets.

El material que va venir al Museu el formen diferents grups: peces d’al-paca (argolles de tovallons, gots, miralls, pales de canelons, sonalls, safates, portacigarrets...) fabricades en els anys seixanta del segle XX i els motlles d’acer, eines de ferro i un bon grup de dibuixos originals, que servien com a models per les peces.

EL MusEu inforMA

19

Exposicions

L ’any 1911 va néixer M. Lluïsa Serra Belabre a Maó, arque-òloga, directora de la Biblioteca Pública-Arxiu Històric de Maó, del Museu Provincial de Belles Arts i investigadora del patrimoni me-norquí.

L’any 2011 es va declarar Any Ma-ria Lluïsa Serra per part del Consell Insular de Menorca, en complir-se el primer centenari del seu naixe-

Exposició Maria Lluïsa Serra: arqueòloga i conservadora

del Museu Provincial de Belles ArtsCristina Andreu Adame

20

ment. Aquesta decisió reconeixia la seva tasca en el patrimoni arqueo-lògic, històric i artístic de Menorca; al mateix temps l’activitat que va dur en la difusió de la cultura.

El CIM va sol·licitar col·laboració a diverses entitats i ajuntaments de l’illa. A l’Institut Menorquí d’Estu-

dis es va formar una comissió per elaborar un programa d’activitats, amb diferents membres represen-tatius d’institucions i entitats de Menorca. En aquesta comissió es va acordar realitzar diferents acti-vitats, exposicions i conferències per recuperar i recordar la figura de Serra. Per part del Museu de Me-

norca, hi van formar part el Director i qui subscriu.

El museu es va comprometre a dur a terme una mostra que en el dis-curs englobés la feina realitzada en el centre i en l’arqueologia. Els motius per retre aquest homenat-ge estaven relacionats amb la seva

Exposicions

21

Exposicions

tasca envers el patrimoni cultural, però a més el Museu de Menorca hi tenia un lligam molt especial, ja que va ser la directora del Museu Provincial de Belles Arts, de l’any 1953 fins la seva mort l’any 1967.

El Museu Provincial es va crear l’any 1944, les obres d’adequació de l’edifici de Can Mercadal són de l’any 1948, quan el director era Felix Merino. En aquests anys M. L. Serra ja col·labora i l’any 1953 obté la plaça en propietat.

En el Museu de Menorca, l’exposició es va muntar en les dues sales tem-porals i en els dos passadissos del claustre.

La idea principal de la mostra era incidir en tots els camps en què ella va fer feina i presentar-ho d’una ma-nera bastant gràfica; per tant, es va optar per un sistema que comple-mentés les peces i els quadres amb

fotografies i plànols de gran format adherits als plafons de les parets.

A la primera sala es va destacar la feina com a conservadora del Museu Provincial, amb quadres adquirits en els anys cinquanta, que avui formen part del patrimoni del Museu de Me-norca i s’integren en el discurs mu- seogràfic actual, com algunes obres dels segles XVIII i XIX.

També es van incorporar els llibres de les Actes del Museu Provincial, ja que són una eina fonamental per veure la formació de la col·lecció dels béns del Museu entre 1953 i 1967, quan per compra, donació i dipòsit s’adqui-reixen alguns dels béns culturals que avui custodia el Museu de Menorca. Al mateix temps, es va complemen-tar amb algunes fotografies de les sales de Can Mercadal.

Un altre apartat de la sala consistia en la part de divulgació, a través de

les exposicions monogràfiques que va muntar entre 1953 i 1965, foto-grafies de les inauguracions de l’ex-posició del port de Maó l’any 1955 i de la dona menorquina de l’any 1958 i 1959.

La promoció d’artistes va ser un altre tema de la mostra, ja que Serra va promocionar les exposicions tempo-rals dels artistes més joves i avant-guardistes de l’illa, així com la difusió en catàlegs i premsa. Prova d’això, van ser les mostres d’Arnulf Björn-dal, Ribalaiga i Grup Menorca. En la mostra es van exposar dues obres d’en Bjorndal i dues de Ton Orth.Continuava amb el llegat patrimonial, com a referent en la seva tasca i en la disposició per part dels seus des-cendents en cedir-lo a diferents en-titats menorquines, especialment en la donació de la seva propietat que va fer la seva germana, Carme Ser-ra, al Museu de Menorca l’any 1999. De manera que es va fer una petita

22

selecció d’aquest patrimoni, que constava de cartografia de Menorca, obres del Grup Menorca i llibres.

Per finalitzar, aquesta sala es tan-cava amb una menció a la investi-gadora, centrada en l’arqueologia, la història i l’art, fent referència a les diferents publicacions.

Per unir les dues sales, es va optar per posar els plànols dels diferents jaciments que va excavar, acompa-nyats per fotografies (Torralba d’en Salord, Torre d’en Galmés, Son Catlar, Talatí de Dalt). Aquests plànols els va realitzar Victor Tolós, en aquells mo-ments aparellador de l’Ajuntament, i M. Lluïsa Serra va participar amb ell.

A la segona sala es va mostrar la tas-ca com a arqueòloga, el primer plafó dedicat a una de les feines més des-tacades en les navetes d’enterra-ment, com va ser l’excavació i restau-

ració de la Naveta des Tudons l’any 1959 amb fotografies del procés i peces de l’aixovar funerari; i també amb la naveta de Rafal Rubí.

Un altre apartat va ser les navetes d’habitació, amb material gràfic de les navetes de Clariana, Santa Móni-ca i Son Mercer de Baix. També es van incorporar peces de ceràmica, un punxó i un botó. La casa talaiòtica amb els poblats de Talatí, Sant Vi-cent d’Alcaidús i Torelló d’en Sintes, amb diferents peces de ceràmica i monedes romanes.

Igualment es va mostrar la feina feta per Serra a les basíliques paleocris-tianes menorquines, com a Torelló, Son Bou, es Cap des Port i Illa del Rei, amb fotografies i peces (aplics i ger-ra de Cap des Port, anell i arracada de l’Illa del Rei).

S’hi van incorporar finalment algunes

peces que van venir amb la donació de l’any 1999, com un ganivet de coure, un motlle de pissarra, un anell i la figureta del déu egipci Horus.

L’exposició es va inaugurar el 7 d’oc-tubre de l’any 2011 i es va mantenir fins a final del mes d’abril de 2012. Amb aquesta mostra, el Museu de Menorca volia retre un homenatge a M. Lluïsa Serra i la seva feina per al patrimoni històric menorquí, que al mateix temps va posar les bases del museu actual.

Aquesta exposició va ser possible per la col·laboració entre diferents entitats, com l’Ateneu de Maó, l’Ar-xiu d’Imatge i So de Menorca i la Biblioteca Pública, les quals es van cedir algunes fotografies per poder dur a terme la mostra. Altres imatges procedien dels fons del Museu de Menorca i del dipòsit de la col·lecció Cardona Gonyalons.

Exposicions

23

- Watching in silence. Fotografies de Pep Bonet. 25 de febrer al 30 de març de 2011.

Govern de les Illes Balears- Consell de Mallorca-Fonart IB.

- v concurs de fotografia “el patrimoni de tots”. Del 28 de maig fins el 30 de juny

de 2011. Amics del Museu de Menorca i Museu de Menorca

- eines i feines del camp a Menorca. De l’1 de juny fins el 10 de juny de 2011. Ajun-

tament de Maó.

- Maria lluïsa serra: arqueòloga i conservadora del Museu Provincial de be-

lles arts. Del 7 d’octubre de 2011 fins el 22 d’abril de 2012. Museu de Menorca.

Exposicions temporals delMuseu de Menorca 2011

Exposicions

Títol: refugI del Passat - Autor: Menorca art2on premi Categoria adults del V Concurs de Fotografia

Títol: sa torre - Autor: fotomen2on premi Categoria adults del V Concurs de Fotografia