# Alta gastronomia italiana -...

REVISTA DE GASTRONOMIA, TURISME I VIATGES

Núm. 20 · OCTUBRE/ NOVEMBRE 2015

PERFIL DE DONA

CARLA NIETOActriu gironina

“Per mi gastronomia és salut”p. 12

PARLEM AMB...

LLUÍS LLAMASXef del restaurant-sala d’art La Penyora

p. 18

ANIVERSARI

50 ANYS DE L’ESCOLAD’HOSTALERIA DE GIRONA

p. 32

# Alta gastronomia italianaEL PETIT OBRADOR

®

Sarrià de Ter · Sant Gregori

2 | www.gironagastronomica.cat

www.gironagastronomica.cat | 3

gironagastronomica.cat

Edita: Girona Gastronòmica SCP. Av. L’amical Mauhausen, 64 · 17007 Girona. Tel. 972 093 358 | Director i editor: Paco Baso. [email protected] | Redactora: Marta Avella-neda [email protected] | Consell de redacció: Paco Baso i Marta Avellaneda | Col·laboradors: Agustí Ensesa, Eva Godàs, Pitu Anaya, Toni Valloy, Mario-na Vilanova, Angel García i Dra. Anna Costa, Vicenç Andreu | Disseny i impressió: Impremta Pagès | Repartiment: Província de Girona, oficines de turisme, Cinemes Albèniz i Perpignan | Dipòsit Legal: Gi-1106-2012 | Girona Gastronòmica no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Només els seus autors en són responsables.

Editorial

Sumari

Editorial. p. 3 | Menja’t el cine. Blade Runner p. 6 | La Salsa. Col·labora amb el país p. 8 | El Rebost Nutricional. Va de marrons, taronges i grocs p. 8 | En Portada. El petit obrador p. 10 | Perfil de dona. Carla Nieto. Actriu gironina p. 12 | Perfil d’home. Narcís Carreras. Director de Ràdio Sant Gregori. 14 | Parlem amb... Lluís Llamas. Xef del restaurant La Penyora de Girona p. 18 | La Recepta de l’Eva cuinera Coca de carbassa p. 20 | La Recepta Panellets variats p. 22 | Cursos de cuina de tardor-hivern. “Els fogons del Lleó” p. 24 | La Recepta dolça. Xuxo de Girona p. 27 | La Vinya. Primer congrés internacional d’enoturisme de Catalunya p. 28 | Commemoració. L’Escola d’Hostaleria de Girona fa 50 anys p. 32 | La recepta. Chao Fengan p. 36 | Actualitat. El Fòrum Gastronòmic torna a Girona p. 40 | GastroPost. Les xarxes socials i el nostre negoci p. 42 | El racó de l’Acadèmia. L’origen de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia p. 42 | Guia Gastronòmica. p. 45

Ara està de moda als restaurants això del km 0. Al principi vaig pensar que era un concepte que estava bé però després, reflexionant-t’hi més calmadament, vaig pensar que estaria millor dir-ne “de proximitat”. I és que, malauradament, hi ha productes que, si es volen de màxima qualitat, cal comprar-los al país o regió d’origen, i la qualitat hauria de ser la màxima prioritat.

El producte ha de ser de temporada. No pot ser que mengem bolets al mes d’agost i ens venguin que practiquen el concepte de km 0. La gent d’avui hem après a degustar i a menjar amb criteri i moltes vegades sabem quan un producte és o no és de qualitat. Sí que estic d’acord en que es compri als mercats, jo prefereixo els mercats municipals perquè em donen més confiança, però el que està clar és que tot això se’n va en orris quan alguns restaurants et presenten la cuina molecular, les escumes, el nitrogen líquid o, fins i tot, la deconstrucció sense estar preparats.

Crec que l’important és definir-se adequadament i si es cuina de forma tradicional, fer-ho sense complexos. Si cal, es pot donar el toc personal a cada plat o estudiar com fer una cuina més avantguardista però sempre amb producte de qualitat, tant si és de km 0 o de km 600. El producte ha de ser inalterable. Segons cada zona, és millor un producte o un altre i si hem d’anar a buscar-lo lluny, doncs s’hi va, però el bon producte no té número de quilòmetres.

De Km 0

Paco BasoDIRECTOR DE GIRONAGASTRONÒMICA

[email protected]


GIROTEL4, és una empresa consolidada amb seu a Vilablareix (sortida Girona Sud), on podreu gaudir d’una àmplia exposició de productes especialitzats en l’àmbit de l’hostaleria i on trovareu primeres marques d’avantguarda i assessorament dels millors professionals del sector.

Crta. Santa Coloma, 1417180 Vilablareix | GIRONATel. 972 400 870 | Fax 972 401 [email protected]

L’experiència de més de 40 anys al sector

EQUIPAMENTS PER A L’HOSTALERIA

GIROTEL

EQUIPAMENTS PER A L’HOSTALERIA

GIROTEL


Blade Runner

Aquesta recepta és molt present en la història d’aquest film.

És una de les millors pel·lícules de cièn-cia ficció comparable a 2001 Odisea en el espacio d’Stanley Kubrick (1968).Amb el pas dels anys ha estat considera-da una obra major. L’any de l’estrena va rebre una molt mala crítica i fins i tot va ser ignorada en els Oscar. Aquell any va ser per a Ghandi amb 8 estatuetes, segui-da d’ET, amb quatre.La cinta de Ridley Scott va tenir 2 nomi-nacions i cap premi als Estats Units. Va

ser a Europa que es va descobrir com un referent de la ciència ficció.L’origen de la pel·lícula és del 1968 i es deu a l’escriptor Philip K. Dick i al llibre Somien els androides amb ovelles elèc-triques?El primer director de Hollywood interes-sat en fer-ne una pel·lícula va ser Mar-tin Scorsese i altres noms que van sonar en el projecte, van ser els actors Dustin Hoffman, Tommy Lee Jones i Christopher Walken.El pressupost de la pel·lícula va ser de 28 milions de dòlars i no va ser fins l’any

1993 que, amb la reestrena de la pel·lícu-la i l’edició amb DVD, va poder recuperar la gran inversió inicial. La fotografia de Jordan Cronenweth i la música de Vangelis han contribuït a l’èxit de la pel·lícula. L’estrena va ser el 25 de juny de 1982 a 1.290 cinemes dels Estats Units. 33 anys després, el món sencer ha reconegut el greu error de no reconèixer en el seu mo-ment Blade Runner com una obra mestra.

SINOPSI

Any 2019. L’home ha fabricat un robot implacable amb aparença humana que és anomenat Replicant. La poderosa companyia Tyrell Corporation pretén eli-minar-los i ho faran a través d’unes bri-gades policials especials anomenades Blade Runners. Un replicant lluitarà fins al final per mantenir-se en vida.

CRÈDITS

PAÍS: ESTATS UNITS

ESTRENA: 1982

DIRECTOR: RIDLEY SCOTT

GUIÓ: DAVID WEBB PEOPLES, HAMPTON FANCHER

MÚSICA: VANGELIS

FOTOGRAFIA: JORDAN CRONENWETH

DURADA: 112 minuts

REPARTIMENT: HARRISON FORD, RUTGER HAUER, SEAN YOUNG, DARYL HANNAH

SASHIMI. Salmó tonno carn blanca

Pitu AnayaPERIODISTA

Menja’t el cine

Pots trobar la revista

www.cinemesalbeniz.cat



Dra. Anna Costa CorredorNutricionista · Nutriclínica Doctora Costa

Col. núm. CAT000418 [email protected] - www.nutriclinica.es

El RebostNutricional

Tony ValloryPRESIDENT DE

GIRONA BONS FOGONS

Des de fa ja uns quants anys, la gastronomia, cuiners, restau-radors, productors de matèria primera, gastrònoms i tot el que els acompanya, està de moda. La gent en parla, els més petits tenen interès en aprendre algunes de les coses relacionades amb la gastronomia, els cuiners i productors sortim als dia-ris, revistes i televisions, mitjans on podem explicar com vivim aquest apassionant món, què sentim, com l’entenem i per què fem algunes de les coses que fem.

Això ens ha portat també, des de fa molts anys, a que les insti-tucions recolzin una part molt important de les seves polítiques de promoció del territori sobre la gastronomia. En el cas de Catalunya, la nostra cultura gastronòmica tradicional, lligada a la gairebé màgica transformació que han experimentat tant les cuines professionals com les domèstiques, acompanyades per la forçosa transformació paral·lela que ha patit el fascinant món dels petits productors, ha provocat que un dels reclams més utilitzats a l’hora d’anar a fer promoció de Catalunya a al-tres països sigui aquesta riquesa gastronòmica que tenim.

Tot això està molt bé però aquests departaments institucionals encarregats de la nostra promoció, haurien de tenir en compte, a l’elaborar les partides pressupostàries, que els cuiners pro-fessionals ens guanyem el sou precisament cuinant. No pot ser que es gastin desenes de milers d’euros en anar a un acte pro-mocional on hi ha contractades diferents empreses de mun-tatge, transport, retolació, etc. que cobren fortes tarifes pels seus serveis i als cuiners sempre ens expliquin el conte de la llàstima per “falta de pressupost” i ens demanin contínuament col·laboracions “amb el país”.

Podríem aprofitar aquest moment i començar a tenir-ho en compte, oi?

Col·laborar amb el país Dies de vent i pluja; les fulles cauen i les temperatures baixen. I uns quants aliments es muden de color: abunden els marrons, els taronges i grocs a la nostra alimentació. És temps de moni-atos i de castanyes! Uns aliments que, per la seva composició nutricional, ens ajuden a afrontar molt millor les temperatures fredes a les quals ja comencem a estar immersos.

El moniato ens aporta una mica més d’hidrats de carboni que la patata, i la meitat d’ells en forma de sucres (d’aquí el seu ca-racterístic sabor dolç). Però això no vol dir que sigui un aliment molt calòric: les seves 101 Kcal per cada 100 grams et per-meten escollir-lo de guarnició pels teus segons plats amb tota tranquil·litat, menjar-lo de postres fet al forn, o bé ser un ingre-dient de les nostres cremes de verdures de coloració taronja. I és que aquesta baixa densitat calòrica té una explicació: tres quarts del seu pes és aigua i, a més, conté bastanta fibra (un 2,5%). La seva coloració és deguda a un pigment: el ß-carotè, en un contingut que no té res a envejar al de la pastanaga; per-què si consumeixes un moniato d’uns 160 grams ja cobreixes el 80% dels teus requeriments diaris de vitamina A (el ß-carotè n’és el seu precursor). A més, és molt ric en potassi i conté un baix contingut en sodi; i per qui tingui problemes d’hipertensió arterial, és més que indicat.

De les castanyes, què n’hem de dir? És molt possiblement el fruit de closca més interessant i diferent. Per començar és el que té menor aportació calòrica, perquè la meitat del seu pes és aigua i conté molt pocs greixos (un 2,6%). I comparteix tres característiques nutricionals amb el moniato: un contingut ele-vat d’hidrats de carboni (un 40%), molta fibra (un 6,8%) i una no menyspreable aportació de potassi. Per tant, ja ho saps: aquesta tardor, no et prohibeixis unes quantes racions de 8 a 9 castanyes, tant per berenar com per postres. Fes que cada castanya cuita, amb només 17 Kcal, sigui la teva “llaminadura” saludable!

Va de marrons, taronges i grocs

La Salsa


El propietari i xef d’El Petit Obrador, Joan Zamora Asurmendi, assegura que té pi-

zzes i pastes per a tots els gustos. Des del febrer de 2010 que

va obrir el primer negoci a Sant Gregori, a tocar

de Girona, amb un es-tabliment on hi feia les seves originals pizzes per emportar. Donava sortida a la s e v a cre-

ativitat i elaborava pizzes que fusionaven la cuina tradicional catalana, la cuina ita-liana. Donava vida a les seves creacions oferint, per exemple, una pizza de pebrot del piquillo farcit de brandada de bacallà, una altra de base de calçot amb xató i bo-tifarra esparracada, o una de molt espe-cial en homenatge a l’Empordà, la pizza Emporium (una pizza que combina tots els ingredients estrella de la comarca empordanesa).

Dos anys més tard, el desembre de 2012, va ampliar el seu negoci ini-

cial amb un altre establiment a Sarrià de Ter, a tocar de

la carretera, en forma de restaurant. Aquí s’hi po-den provar totes les seves pizzes d’autor al costat de les tradicionals, així com també altres plats

com originals pastes, ris-sotos, amanides diverses i

els antipasti italians, tot amb

el seu toc creatiu, ja que tota la carta és d’invenció pròpia. La idea és la mateixa: plats diferents i creatius per seguir amb la fusió de cultures que l’inspira i que el porta a elaborar, per exemple, uns ravio-lis de bacallà amb crema de castanyes i ceba caramel·litzada o uns medallons de pasta farcits de foie amb una crema de carbassa amb un toc de figa, cansalada viada i parmesà. A més, El Petit Obrador incorpora plats de temporada a la carta, com una pizza amb moniatos i castanyes que ja es podrà demanar en les properes setmanes als seus establiments, així com a les botigues en format de pizza enva-sada al buit. A la carta també hi veureu fins a 30 cerveses diferents, nacionals i

“El Petit Obrador elabora pastes, pizzes i antipasti

creatius tant per menjar al local com per emportar”


En Portada

# Cuina creativa sobre la base de la pizza i de la pasta

EL PETIT OBRADOR®

“La recepta és simplicitat, la millor matèria prima,forns de pedra volcànica, molta estima i grans dosis de creativitat”

Pampanelles Petit Obrador

Gnocchis crema de carbassa,cansalada viada, parmesa i figa

Bresaola

Pasta farcida de vieires i marisc Margherite farcit de poma amb encenallsde pernil ibèric, pinyons i foie

Panacotta

Av. França, 271 - 17840 SARRIÀ DE TERTel. 972 172 173

Av. Girona, 47 - 17150 SANT GREGORITel. 972 429 605

SEGUEIX-NOS A...


d’importació, en especial birra italiana i artesanal. Pel que fa a l’apartat de vins, només trobarem vins italians, ja que con-sidera que és molt important especialit-zar cada local al tipus de cuina que s’hi pot trobar. També trobareu un ampli sortit de postres italianes artesanes.

Aquest segon model de negoci basat en un local tipus restaurant és una prolon-gació del primer model amb què va co-mençar El Petit Obrador inicialment.

El Petit Obrador és avui en dia una marca registrada com a franquicia amb dos mo-dels de negoci ben diferenciats. Per una banda trobem el local petit de pizza per emportar corresponent al local de Sant Gregori, locals d’un màxim de 40 m2 i en una població de mínim 2.000 habitants, i per altra banda, trobem el local de Sarrià de Ter, un model de negoci tipus restau-rant enfocat a locals amb més de 95 m2 o centres comercials.

L’última evolució d’El Petit Obrador ha estat la distribució de les seves pizzes a botigues especialitzades i de proximitat.

“Des de principis d’any distribueix pizzes fresques

envasades al buit a establiments de proximitat”

www.elpetitobrador.com

Des de principis d’aquest any El Petit Obrador elabora i envasa les seves piz-zes fresques al buit per coure a casa que reparteix a establiments de Girona, Fi-gueres, Sant Gregori, Bescanó, Banyoles, Celrà, Sant Jordi Desvalls i Aiguaviva.

La idea és anar ampliant les zones de distribució mica en mica i aconseguir un efecte taca d’oli de Girona cap a l’exterior.

El Petit Obrador no treballa amb estoc sinó que el producte que distribueix és fresc i té 30 dies de caducitat. Un produc-te natural sense intermediaris, de l’obra-dor a la botiga. Això l’obliga a produir i re-partir amb un interval molt curt de temps. A més, a través de la botiga on-line que tenen a la seva pàgina web, us poden en-viar les pizzes que vulgueu a casa o a la vostra botiga en un màxim de 48 hores.


Perfil de dona

“Per mi gastronomia és salut”

Carla NietoActriu gironina

Què significa per a tu ser la Reina del Cava 2015?Em fa molta il·lusió, és com un somni fet realitat. M’encanta el cava i el que significa. Em sento molt lligada a la terra, als cos-tums, i el cava és el resultat de cuidar-la i treure’n profit.

Amb quins projectes estàs ara?Doncs vaig acabar Cuéntame i literalment el dia següent vaig agafar un avió i vaig anar a Mèxic a fer una pel·lícula de por, Cons-ciencia, juntament amb en Roben Zamora. Aleshores vaig tornar per anar a Mallorca a rodar una pel·lícula molt maca, molt in-timista, InNoctem, amb l’Adrian Lastra. Ara vaig a Madrid on hi tinc altres projectes.

Quins són els projectes que més t’han marcat com a actriu?En cada moment de la meva vida m’ha ar-ribat un projecte que m’ha marcat. Em va agradar molt fer Ángel o Demonio, m’ho vaig passar molt bé. Un personatge tan so-brenatural, molt sexual i poderós.

És veritat que et coneix més la gent de fora que els gironins?No, no ho sé, però sí que és veritat que he treballat més fora de Catalunya que aquí.

Com veus l’expectació que s’ha generat al voltant del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona.Molt bé. Ahir vam anar a passejar amb un amic i em sembla al·lucinant i a més que aquí tenim llocs fabulosos per fer-ho. S’ha d’explotar Girona.

Creus que s’explota poc Girona cinemato-gràficament parlant?Jo crec que s’hauria d’explotar molt més perquè tenim de tot, una part antiga que et dóna peu a fer de tot.

Explica’ns una mica la teva trajectòria.Jo ja volia ser actriu de petita i els meus pares em van apuntar a l’escola de teatre El Galliner. Se’m donava bé i m’agradava molt. Aleshores quan vaig acabar el Batxi-llerat vaig entrar al Col·legi del Teatre, tres

“Em sento molt més positiva i amb molta més energia si

menjo sa”

anys. Vaig marxar a Madrid, vaig seguir for-mant-me amb qui realment ha estat el meu mestre d’interpretació que es diu Fernando Piernas, ell sí que és el que m’ha marcat de veritat. A partir d’aleshores, lluitant, ningú m’ha regalat res ni ho fa ara.

Tinc la sensació que és un món difícil d’en-trar-hi però també de sobreviure-hi.Si no estàs disposat a donar-ho tot, no t’hi posis. Si no estàs el 100% convençut, no ho facis. A mi el que més dur se’m fa no és dedicar-hi les meves 24 hores del dia però sí que sacrifiques coses, jo estic molt poc a casa meva, veig molt poc a la meva cosina que té 4 anys, es diu Chin i és super maca. Perds coses però en guanyes d’altres. Tam-bé t’has de cuidar, has d’estar bé física-ment, però a mi em val la pena.

Tu ho has mamat des de petita.El meu pare és actor i director de teatre amateur. La meva mare també llegeix mol-tíssim. Sempre m’explicaven històries a casa meva, jo tenia molta imaginació.

Tu que viatges força amb quina gastrono-mia et quedes?Per mi gastronomia és salut. Prioritzo menjar saludable abans que m’agradi, per exemple prioritzo una amanida a una pizza perquè m’agrada sentir-me bé.

I com ho fas si viatges sovint i això, suposo, ser poc a casa?Amb la nevera [senyalant la nevera que por-ta sobre la maleta]. Porto sempre un kit de supervivència amb algues, fruits secs, pro-biòtics i d’altres. Menjo tan sa que si un dia em passo, sembla que m’hagi menjat una vaca.

És complicat seguir aquesta dieta quan tens compromisos?Sí, però es pot. De les opcions que tens al restaurant, pots escollir bé. És difícil perquè els altres s’estan menjant uns grans plats però a casa meva, el meu germà s’ha po-sat molt sa també, està menjant molt bé, és entrenador personal. Jo no ho veig com una limitació. Em sento molt més positiva i amb molta més energia si menjo sa.

En què es basa la teva dieta?Molta verdura, llegums. El meu plat princi-pal és l’amanida i alguna cosa més. Menjo quinoa, pollastre, peix,...

Quin és l’ingredient imprescindible que ha de tenir una de les teves amanides?La tomata.

L’actriu de Sant Gregori, Carla Nieto, ens rep amb la maleta feta just abans d’anar cap a Madrid per alguns projectes. Nieto va formar part de la sèrie de TVE Cuénta-me como pasó i aquest any serà la Reina del Cava, agafant el relleu de la nedadora Ona Carbonell. L’actriu gironina ha partici-pat en altres projectes a Catalunya però la seva carrera s’ha encaminat des del prin-cipi fora del país.

“M’encanta el cava i el que significa, em sento molt

lligada a la terra”


Perfil d’home

“Els anys 80 van ser uns anys molt potents de la ràdio a Girona”

Narcís Carreras

Va començar a Ràdio Girona ara fa 37 anys, el 1978, i ara en fa setze que és el director de Ràdio Sant Gregori. En els seus inicis, el panorama radiofònic a la demarcació no era el que tenim avui sinó que tot just comen-çaven Ràdio Girona 2 i Ràdio Costa Brava.

Amb què vas començar a Ràdio Girona?Feia un petit programa de música de mitja hora que el gravàvem, no era ni en directe. S’emetia els dissabtes a la tarda per l’ona mitja, que això, hi ha gent que ja no sap ni què és. A partir d’allà es van anar plante-jant altres coses fins que a l’estiu següent, que ja hi havia hagut la jubilació oficial de Francina Boris, em van agafar. També eren els inicis de Ràdio Girona 2 a l’FM i de Ràdio Costa Brava. Posava música, algun indica-tiu, i així a poc a poc fins que vaig entrar en plantilla.

Vas entrar a Ràdio Girona i després què?A partir del 81 és quan ja em van agafar en plantilla fins el 89-90 que vaig anar a Ràdio Banyoles, per posar-la en marxa, perquè el 92 eren les Olimpíades i a Banyoles hi fe-ien les proves de rem. A partir d’aquí vaig fer algunes coses a Televisió de Girona, uns quants anys a Ràdio Cassà, amb informa-tius i entrevistes, i des de fa 16 anys que es-tic a Ràdio Sant Gregori.

Fas algun programa a Ràdio Sant Gregori?Sí, un d’entrevistes cada setmana de temes molt relacionats amb Sant Gregori i la Vall de Llémena.

Com va ser que comencessis a fer ràdio?A mi sempre m’ha agradat el món de la tècnica i l’electrònica i durant un temps, mentre estudiava, treballava al carrer Olivo (carrer de l’Olivera ara), prop del carrer del Carme, al taller d’Electricitat i Subministres que era el servei oficial de Telefunken, que la botiga d’aquesta empresa estava sota Ràdio Girona. Estant allà, era molt proper a l’estanc de Jaume Teixidor i com que sóc fumador encara, hi anava, quan Teixidor es-

“Podria dir que Jaume Teixidor va ser el meu

padrí de la ràdio”

tava a La Voz de Gerona. Parlant amb ell, un dia em va convidar a anar-hi, vam fer una prova de veu i dies després em comentava que anés a veure en Pepe Vilà, director de Ràdio Girona. Per tant, puc donar les grà-cies a Jaume Teixidor. Després molta altra gent, com en Salvador Carral, em va ajudar però podríem dir que Jaume Teixidor va ser el meu padrí de la ràdio.

Potser ets l’únic locutor gironí que ha gra-vat un disc?Això va ser una mica per casualitat. Ara a vegades ho veig i penso que potser no calia però són coses de joventut que es fan i que després tenen la seva gràcia. A més es va presentar com a “locutor de cadena catala-na”. Molts anys abans, altra gent de la ràdio havia gravat discos però és una anècdota més. Jo destacaria els anys 80, els de Rà-dio Girona, com uns anys molt potents de la ràdio a Girona: vam fer moltes entrevistes, vam anar a molts concerts, festivals, vam conèixer molts cantants del moment,...

Quina és l’entrevista que recordes de for-ma més especial?Recordo l’entrevista a Paul Anka a Perala-da. És un cantant molt veterà que m’agrada molt i canta molt bé. Hi ha tota la història de la cançó My way, que és un tema francès del compositor Claude François i que Paul Anka va comprar. Va fer uns arranjaments, li va posar el títol de My way i la va donar a en Frank Sinatra perquè la cantés, però el pro-pietari de la cançó és en Paul Anka. Del My way n’han fet versions varis grans cantants i li vaig preguntar, de totes les versions que se n’havien fet, quina era la que li agradava més. Em va dir la de l’Elvis Presley perquè era la que transmetia més sensibilitat. I això és un bon record que tinc perquè opino una mica el mateix. Presley tenia aquella veu elegant, que entrava, però n’hi ha molts de records i sempre molt bons amb tots els ar-tistes.

Director de Ràdio Sant Gregori

“Recordo l’entrevista a Paul Anka a Peralada i tota la

història de la cançó My way”

Un restaurant: Vilanova de Salt

Un plat: carpaccio de bacallà

Un producte: amanides amb productes de proximitat

Un sopar ideal: una bona amanida, unes torradetes sucades amb all (amb tomata o sense), un plat de pernil ibèric i una ampo-lleta de vi.

Una pel·lícula: El jove Frankenstein


MOSSEGADES

La renovació, amb una inversió d’1 milió d’euros, ha consistit en la construcció d’es-pais elevats i de gravitació i d’un sofisticat sistema de projeccions i il·luminació suba-quàtica.

Tretze anys després de la seva inauguració, Magma es transforma per tornar a ser pio-ners en el món del termalisme lúdic. Un nou concepte totalment sensorial on les noves tecnologies i les aigües termals s’uneixen per crear espais i emocions on la imaginació no té límits. “Amb la inauguració del Magma l’any 2002, vam portar a Catalunya un nou concepte d’espai termal, el termoludisme. Ara, el nostre objectiu és crear un univers de sensacions úniques al voltant de les aigües termals per mantenir la competitivitat i se-guir liderant aquest segment”, afirma Ignasi Avilés, gerent del Magma. L’actuació ha consistit en integrar l’interior i l’entorn natural. Aconseguir que el paisatge entri dins del Magma, que impregni l’espai per crear una atmosfera harmònica i rela-

xant alhora que Magma també surti a l’exte-rior per poder gaudir de la vegetació, el cel i l’aire. Tot això ha estat possible amb la cons-trucció d’un nou espai elevat o “mirador”, de 60 metres de llargada, que connecta l’espai termolúdic amb l’exterior. En aquest nou espai hi trobem tres “gravitàriums”, unes grans construccions de vidre amb capacitat per a 6 persones amb una temperatura d’en-tre 55º i 65º, i tres grans jacuzzis elevats, un d’interior i dos d’exterior, amb capacitat per a 18 persones. Aquests nous espais són únics, ja que han estat fets a mida i de forma exclusiva per al Magma, segons el disseny de l’arquitecte olotí Miquel Subiràs, respon-sable de la reforma. Tant els jacuzzis elevats com els gravitàriums han estat fabricats a Santa Coloma de Farners. “Es tracta d’un concepte únic. L’alçada, les transparències i l’entorn natural que ens envolta ens aporten aquesta sensació de gravitar que, juntament amb la relaxació i el descans, ens fa experi-mentar sensacions totalment noves”, asse-nyala Subiràs.

Magma reforma les seves instal·lacions amb nous serveisi projeccions nocturnes de gran format, únics a Europa

ELS BENEFICIS DEL’AIGUA TERMAL

Es consideren aigües termals aque-lles que brollen a una temperatura superior a la mitjana de la temperatu-ra ambient. De reconegut prestigi des del segle XIX per les seves propietats curatives, les aigües termals medici-nals del Magma provenen del Balne-ari Termes Orion, on brollen salvatges a una temperatura de 39º.

A banda de totes les propietats de les aigües termals mineromedicinals, Magma ofereix un espai de saunes amb sauna de vapor, dutxes de con-trast, sauna seca, pou de gel, termes romanes amb cromoteràpia i un espai de relax amb hamaques tèrmiques. Completa les seves instal·lacions un restaurant amb servei de buffet lliure amb show cooking de carns a la brasa i una àrea exclusiva amb tota mena de serveis estètics, corporals i mas-satges.


restaurant

c/ Nou del Teatre, 3 | 17004 GIRONA | Tel. 972 21 89 48 - 972 20 13 27 | Mòb. 650 13 39 11www.restaurantlapenyora.com | [email protected] | facebook: lapenyoraculturarestaurant

Vau obrir el 1979.Sí. És temps. Ara, clar, recolzem la feina de la cuina amb activitats culturals i això crea un es-pai en el que hi estem còmodes i hi podem tre-ballar. Tenim una gran il·lusió de cuinar, d’in-novar, d’anar a comprar, d’atendre el client, la curiositat per saber qui ve, qui no ve, el tracte directe.

Vosaltres heu practicat molt l’alimentació de km 0?M’estimaria més parlar de cuina de proximitat atès que molts dels aliments utilitzats actual-ment vénen de fora. Segurament és el flux de productes forans més important des del desco-briment del nou continent i aquesta és l’autèn-tica innovació: importem a l’hora que exportem

Parlem amb...

“El món és un fet obert i la contribució de la cuina ha estat decisiva”

Lluís LlamasXef del restaurant La Penyora de Girona

productes, textures, sabors, tècniques culinàri-es... El món és un fet obert i la contribució de la cuina ha estat decisiva. La cuina, com la taula, és comunicació a tots els nivells i funciona.

Hi ha algun plat que encara mantingueu des que vau obrir?Infinitat. Les nostres aportacions i d’altres plats que no només es menjaven aquí quan vam obrir sinó que es menjaven a casa dels meus avis i hem intentat no tocar-ne ni una coma perquè a la cuina hi ha una cosa molt valorada que és l’exactitud. Tu pots experimentar el que vulguis però el que és exacte, és exacte. En cuina, com en molts altres camps, per avançar cal tenir cura de l’experiència acumulada.

Deu haver passat per aquí molta gent del món cultural gironí i de fora.Sí, hem de tenir en compte que estem al costat del Teatre Municipal i això feia que molts dels actors vinguessin. Nosaltres hem tingut setma-nes seguides Els Joglars a menjar i segueixen venint perquè en els cercles artístics ens conei-xen.

Esteu, a més, en un carrer molt singular de Girona, el carrer dels Torrats.El Barri de la Mercè, al que pertany el carrer Nou del Teatre, és un barri singular i bohemi on el respecte entre veïns ha estat sempre exemple de convivència. La resta, en funció de les circumstàncies, són etiquetes més o menys afortunades.

Vosaltres sempre heu col·laborat i heu estat molt actius amb exposicions i festivals.Ara fem dos festivals, un és el d’Art Indepen-dent Pepe Sales dedicat cada any a un poeta allunyat dels circuits comercials del moment. Té lloc al gener i suposa 5 dies d’activitat amb cinema experimental, una mostra de pintura,

En Lluís Llamas i la Consol Ribas són l’ànima del restaurant La Penyora de Girona. Si-tuat al carrer dels Torrats dels Sopa de Cabra, l’establiment va obrir el 1979 quan ja va esdevenir un punt de trobada d’actors i actrius fins a consolidar-se com un espai cultural amb personalitat pròpia. La Penyora ofereix una cuina personal, inspirada en la tradició familiar mediterrània, l’experimentació i la fusió amb altres cultures, com la del Vietnam, el Japó i l’ Índia.


sessions de poesia, conferències i una gran vetllada amb interpretació de poemes del per-sonatge escollit sota la clau de flamenc, dansa, hip-hop, performance... Aquest any serà la 9a edició.

Després fem un segon festival molt interessant que es diu El Patio i que ha estat guardonat per la Generalitat. Fa més de 10 anys que el fem i és itinerant a les presons de Catalunya. Nosal-tres ens presentem a les presons i oferim un espectacle variat en el que els interns interac-tuen sota unes claus que ja tenim muntades i que funcionen perfectament. Ens esperen amb candeletes.

Quan vam obrir, al restaurant ja fèiem mostres de pintura i durant 25 anys hem estat fent 10 exposicions de pintura a l’any, amb tertúlies, amb algunes festes al carrer, nits de fires,... Hem tingut molta activitat i això també ens obre les portes a conèixer molt bé el moment actual dels artistes de Girona i tenir contacte amb la gent jove i amb el que està passant a nivell cultural a la nostra ciutat. Això, en certa manera, es complementa amb la cuina. Per mi la cuina ja no és una forma de guanyar-me la vida, per mi la cuina és una passió i, no sé per què però, cada dia m’agrada més i m’hi trobo millor. El primer pas perquè t’agradi cuinar és que t’agradi menjar bé. Cuinar és estimulant i enriquidor.

Teniu pàgina web de la Penyora o algun bloc vostre?Hi ha pàgina web del restaurant i també dels festivals que organitzem. Un Facebook de La Penyora cultura i un altre Lluís Llamas però mai he tingut un bloc propi. Del Facebook, m’agrada la línia directa que t’ofereix i l’espec-tre ampli de públic al que et permet arribar. Ara estic preparant unes ressenyes sobre punts de venda al Mercat del Lleó recomanant la para-da, un producte concret que s’hi pot trobar, la recepta i la foto del plat que podem elaborar a partir d’aquest producte. Tenim, a Girona, un mercat extraordinari, una mica pujat de preu, però que ofereix una gamma molt àmplia i d’una qualitat extraordinària i això està bé di-fondre-ho.

Quan vau obrir vau revolucionar molt la cuina gironina.Sí, i ho seguim fent. Ara treballem amb produc-tes com el peix mantega, que és un peix d’ai-gua freda, que té una textura fabulosa però en canvi el gust és molt innocu, molt indeterminat. És un peix extraordinari per manipular-lo. La curiositat i els viatges que hem anat fent han estat decisius. Els dos últims anys hem estat a Vietnam, on hem fet un intercanvi de cuines amb un cuiner vietnamita que té un taller gas-tronòmic i tres restaurants en una ciutat molt bonica. Estem sempre buscant aquestes coses, a l’Índia hi hem anat moltes vegades. Ara tenim

un tàrtar que és el clàssic europeu però tam-bé tenim el tàrtar vietnamita, que és de carn, inspirat en els productes i les textures d’allà, però amb un amanit molt especial que queda molt melós. Tenim un plat vietnamita des del principi, Ben-Kun, que són uns farcellets de pasta d’arròs tot i que nosaltres vam adaptar el farcit al nostre gust. Ara han passat 30 anys i ja estem preparats gastronòmicament per men-jar-nos un autèntic Ben-Kun vietnamita. Mica en mica t’adones del que la gent et demana. De la cuina japonesa també hem incorporat moltes coses. I també tenim els plats tradici-onals d’aquí, que a mi m’encanta fer-los: els cargols amb la salsa picanteta de Lleida, o els callos, la tripa de bacallà, els canelons de carn, les llenties amb xoricet, estofats... És una cuina apassionant.

“Durant 25 anys hem estat fent 10 exposicions de

pintura a l’any”

“Ara han passat 30 anys i ja estem preparats

gastronòmicament per menjar-nos un autèntic

Ben-Kun vietnamita”


Coca de carbassa

La Recepta de l’Eva Cuinera

Eva Olivareswww.evacuinera.cat

Ara que som a la tardor us porto una recepta de temporada que us anirà molt bé per carregar-vos d’energia.És temporada de carbasses, són madures i barates així que les hem d’aprofitar, a més són riques en betacarotens i glucosa i ajuden al cos a eliminar grassa, prevenir l’estrenyiment i tenen propietats antiinflamatòries. Així que no us perdeu aquesta coca consistent i de gust intens!

*La farina llevant és el que se sol anome-nar en castellà harina bizcochona ja que duu incorporat el llevat. La podeu trobar

sense problema als supermercats

Ingredients (per a dues coques mitjanes o una de grossa)

• 1 kg de carbassa • 2 tasses de sucre moreno • branques de canyella • claus d’olor • 500 g de farina llevant* • 2 ous • 125 g de mantega • 5 cullerades de llet

Som-hi!Preescalfem el forn a 170 ºC i preparem el motlle amb paper de forn al cul per tal que no se’ns enganxi.

Comencem bullint la carbassa amb la canyella, els claus d’olor i mitja tassa de sucre. Un cop estigui cuita, la colem i la triturem amb la man-tega per fer-ne un puré. Batem aquesta barreja amb el sucre restant fins aconseguir que quedi una textura de crema i el sucre estigui ben dissolt. A la foto tot just l’acabava d’incorporar, he de veure que el color marró del sucre moreno no es distingeixi.

Afegir-hi els ous d’un en un batent-los molt bé. Afegir la farina en diverses vegades alternant-la amb les cullerades de llet. Per barrejar-la no la bateu, feu moviments envolvents amb una espàtula fins que s’hagin incorporat bé tots els ingredients.

Posar la barreja al motllo i allisar la superfície amb l’espàtula.Coure al forn durant una hora o fins que al punxar amb un punxó surti net. Penseu que la carbassa té molta aigua i això fa que costi de coure’s per dins. Deixar refredar i gaudir d’una coca sorprenent!Espero que us agradi i que la proveu de fer.

Bon profit!


Pilar Criadolesreceptesquemagraden.blogspot.com

*Elaborat a l’Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó de Girona

La Recepta

Panellets variats

ReceptaBarregem tots els ingredients en un bol fins que estiguin ben integrats, excepte els que són per aromatitzar els diferents panellets. Després els dividim en tantes parts com tipus de pa-nellets volem fer. (Jo aquest dia en vaig fer 4 tipus i em van sortir uns 15 de cada, 60 panellets en total. Amb un quart de la pasta barregem quasi tota la ratlladura de la llimona, deixem una mica per decorar els panellets un cop fets. Fem boletes d’uns tres centímetres de diàmetre, a mi m’agrada que siguin petits, de queixalada. Arrebossem les boletes en sucre normal i jo en aquests faig una mica de foradet al mig a on un cop cuits posaré una mica de ratlladura de llimona per decorar i aromatitzar. Amb el segon quart de la pasta posem 1/2 culleradeta de curri de Madràs, ha de tenir un regust molt subtil a curri que amb el sucre combina de meravella. Aquests són els meus preferits, tan aromàtics! Fem boletes i les arrebossem de sucre. La tercera part de la pasta la barregem amb les espècies del pumpkin pie tradicional ameri-cà, si heu fet els panellets amb moniato us quedaran divins, tan perfumats, aromàtics i sabo-rosos. Un cop ben barrejades les espècies amb la pasta dels panellets fem boletes, les arre-bossem de sucre barrejat amb canyella i en fem una marca al mig, amb el dit en horitzontal mateix, per distingir-los dels altres. Per fer els de melmelada, barregem una culleradeta de melmelada d’aranyons i una de mel-melada de mores (o la que us agradi) amb la pasta, en fem boletes, les arrebossem de sucre i hi fem un foradet al mig amb el dit, a aquest foradet posem una punta de melmelada de mores. Ara els d’ametlla, jo els faig de forma allargada, amb la pasta faig un churro allargat i tallo porcions, aleshores aquestes porcions es passen per ou batut i després s’arrebossen amb les ametlles, en el meu cas en bastonets. Abans d’enfornar-los els pintem per sobre de les ametlles amb l’ou batut que ens ha quedat i empolvorem una mica amb sucre. Disposem els panellets en safates i els fem al forn preescalfat a 200º durant 10 minuts, en treure’ls no els hem de tocar durant uns minuts perquè estan tous i es podrien deformar, en refredar es tornaran durs per fora i es mantindran tendres i suaus per dins, divins! Vigileu perquè són un vici!! Podeu trobar aquesta i altres receptes al meu bloc “Les receptes que m’agraden”

Ingredients• 500 g de farina d’ametlla

• 400 g de sucre• 1 ou

• 200 g de moniato al forn(o patata bullida)

Per aromatitzaro decorar

• La ratlladura d’una llimona

• Melmelada d’aranyons i de mores (o la que més us agradi)

• Espècies del pumpkin pie(1/4 de cullereta de: gingebre, de clau

i de nou moscadai 1 cullereta de canyella)

• Ametlla en filets o en cubs,curri de Madràs

• Sucre per arrebossar els panellets,un ou batut per pintar els d’ametlla

La recepta de la setmana són... panellets variats! A la tardor a Girona són les festes majors, les fires de Sant Narcís, així que sempre tenim algun dinar familiar i els panellets no falten mai. Cada any he anat introduint alguna originalitat com els panellets de curri que són els meus preferits, els de les espècies del pumpkin pie, de diferents melmelades... No us perdeu aquests panellets, segur que us encantaran i us sorprendran!



GIRONACarrer Bonastruc de Porta, 4 · T 972 225 975

R E S T A U R A N T S A G A R D O T E G I

Calendari de showcookingsamb cuiners convidats

• Dissabte 10 d’octubre: Pere Arpa, restaurant Ca l’Arpa,

Banyoles. 1 estrella Michelin, 2 sols Repsol. • Divendres 23 d’octubre: Quim Caselles, restaurants

Casamar, Llafranc i La Malcontenta, Palamós, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol.

• Divendres 30 d’octubre: Víctor Trochi, restaurant Les

Magnòlies, Arbúcies, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol.

• Dilluns 9 de novembre: David Heras, restaurant Delicius,

Caldes de Malavella, recomanat per Guia Repsol. Amb Jordi Àvila, periodista gastronòmic.

• Dilluns 23 de novembre: Albert Sastregener, restaurant

Bo·Tic, Corçà, 1 estrella Michelin, recomanat per Guia Repsol.

• Dimecres 16 de desembre: Fina Puigdevall, restaurant

Les Cols, Olot, 2 estrelles Michelin, 2 sols Repsol.

I els cursos de cuina fàcil de Pilar Criado, autora del blog

“Les receptes que m’agraden”

• Dissabte 3 d’octubre i dissabte 17 d’octubre: La cuina de l’arròs (10E per sessió)

• Divendres 6, 13, 20 i 27 de novembre: La cuina de Nadal (40E)

• Divendres 11 i 18 de desembre: Cuina fàcil per lluir-te amb convidats (10E per sessió)

Cursos de cuina de tardor-hivern“Els fogons del Lleó”

Més informació:Pilar Criado: [email protected] - Tel. 669 058 250

I al Mercat del Lleó

Cursos de cuina a l’Aula Gastronòmica del mercat del Lleó.Cicle de cursos de cuina i showcooking amb reconeguts cuiners de les comarques gironines.

(restaurants reconeguts amb estrelles Michelin)

Vols aprendre a cuinar a casa teva i de forma fàcil plats meravellosos per sorprendre als convidats?Vols veure treballar als cuiners reconeguts amb estrelles Michelin de les comarques gironines?

Vols poder fer tastets dels plats cuinats pels millors cuiners de Girona a la nostra Aula de Cuina?

No et perdis aquesta experiència, vine al Mercat! (Preu 15E per sessió)


CAN MANOLO CINCc/ Güell, 58 - 17001 Girona - Tel. 972 099 [email protected] · www.canmanolo.com

ASADORc/ Pont de la barca, 1 17001 GironaTel. 972 220 019

CINCCafeteria-Restaurant

Menú diariMenú d’empresa

Avinguda de França, km. 175 | Sant Julià de Ramis | Tel. 972 171 297

BAR RESTAURANT MARISQUERIA

ASADOR

menú diaridinars / sopars d’empresa

E s m o r z a r s d e f o r q u i l l aM e n ú d i a r i

M e n ú p e r a c o l l e sM e n ú d e c l o v a

S o p a r s d ’ e m p r e s a

divendres idissabtes nit

sigues una estrella cantanT al nostre


Lluís BlanchPASTISSER

*Postres elaborades a l’AulaGastronòmica del Mercat de Salt

Xuxo de Girona

INGREDIENTS300 g de farina força 25 g de sucre 5 g de sal 30 g de llevat de París 150 ml d’aigua 125 g de mantegaCrema pastisseraOli per fregir

La Recepta Dolça

PROCEDIMENTAmassem en un bol tots els ingredients menys la mantega fins que ens quedi una pasta fina. Emboli-quem la mantega dins la pasta i li donem cinc voltes senzilles. Estirem la pasta amb un corró fins a tenir mig centímetre de gruix. Tallem la pasta a talls qua-drats. Estirem aquests quadrats ben prims i els hi posem un farcit de crema pastissera. Aleshores em-boliquem la pasta donant-li forma cilíndrica de xuixo. Deixem que ens dobli el seu volum. Fregim amb oli i ho arrebossem amb sucre quan sigui fred.

HISTÒRIA

Aquestes postres d’avui, tan típiques de Girona, es van elaborar per pri-mer cop a la pastisseria del senyor Emili Puig ubicada al carrer de la Cort Reial d’aquesta ciutat a principis del segle XX.

Sembla ser que un pastisser d’origen francès va ensenyar l’elaboració d’un pastís que s’anomenava chou à la crème. El pastisser Emili Puig s’hi inspirà per fer aquest dolç que consisteix en una massa molt fina farcida de crema, fregida i arrebossada amb sucre un cop freda.

PER LA CREMA PASTISSERA

INGREDIENTS500 ml. de llet sencera100 g de sucre 3 rovells d’ou 40 g de Maizena 1 canó de canyellaUna pell de llimona

PROCEDIMENTEn un cassó hi posem la llet (en reservem una mica per desfer la Maizena, 100 ml), el sucre, la pell de lli-mona i el canó de canyella. A part, en un bol, la Maize-na, la mica de llet, els rovells, amb l’ajut d’un batedor anem remenant fins que no ens faci grumolls. Quan la llet del foc ens bulli, retirem la pell de llimona i la canyella i hi afegim la barreja dels rovells. Remenem fins que ens torni a bullir. Retirem i refredem.


Agustí EnsesaANALISTA VITIVINÍCOLA I SOMMELIER

La Vinya

Primer congrés internacionald’enoturisme de Catalunya

Se celebrarà el 24 d’octubre a l’EspaiCaixa de Girona

Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya organitzen, amb el suport de diferents entitats, el primer Congrés Internacional d’Enotu-risme de Catalunya que tindrà lloc el proper 24 d’octubre a l’EspaiCaixa de Girona. L’objectiu del Congrés és donar una formació de qualitat a partir de l’exposició de ponents de primer nivell i grans coneixedors dels diferents àmbits de l’enoturisme com cellers, agèn-cies de turisme especialitzades, museus del vi, la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, etc., així com servir d’excel·lent plataforma de networking, màrqueting i vendes.

Aquesta jornada està adreçada a directius, gerents, responsables de màrqueting o comunicació, enòlegs, sommeliers, propietaris de cellers o qualsevol persona interessada en l’enoturisme i el món del vi (consumidors finals, winelovers) tant de l’empresa privada com de l’administració pública.

Les persones interessades poden omplir el formulari en el següent link (http://goo.gl/forms/xhhfL30D8Q) i enviar una còpia del rebut de pagament de la inscripció abans del 4 d’octubre a la següent adreça de correu electrònic: [email protected].


8:30 a 8.45 h. Obertura. Sr. Agustí Ensesa, Mes-tre Tastavins; Sr. Joan Miquel Canals Degà Fa-cultat d’Enologia URV; Sr. Xavier Albertí, Presi-dent D.O. Empordà; Sr. Pere Vila, President de la Diputació de Girona i Sr. Felip Puig, Conseller del Departament d’Empresa i Ocupació.

9.00 a 9.30 h. La creativitat i l’enoturisme. Sr. Josep Roca, Sommelier d’El Celler de Can Roca.

9.45 a 10.15 h. Els 10 punts forts del potencial de l’Enoturisme a Catalunya. Sr. Lluís Tolosa, Sociòleg, Escriptor i Editor.

10.15 a 10.45 h. L’enoturisme i la D.O. Cava. Sr. Pere Bonet, President del Consell Regulador del Cava.

10.45 a 11.15 h. L’enoturisme i la vinya: varie-tats, terrers i paisatge. Sra. Montserrat Nadal, Professora de la Facultat d’Enologia de la Uni-versitat Rovira i Virgili.

11.15 a 12.00. Tast de vins

12.00 a 12.30 h. Enoturismo: una potencia por descubrir. Sra. María José Sevilla, Directora del Departament de Foods and Wines from Spain, Embaixada d’Espanya a Londres

12.30 a 13.00 h. L’enoturisme: una experiència única? Sr. Xavier Oliver Conti, Professor IESE Bu-siness School i propietari Bodegues Oliver Conti

13.00 a 13.30 h. Rutas de los vinos y de los ter-ruños del Rosellón. Sr. Jean-Louis Salies, Pré-sident de la Fédération du Tourisme de Terroir i Sra. Patricia Gómez, Responsable comunicació de la Fédération du Tourisme de Terroir.

13.30 a 14.30 h. L’enoturisme i els vins naturals: una paradoxa? Sr. Joan Gómez Pallarés, autor del llibre Vinos naturales en España.

14.15 a 15.45 h. Tast de vins de les diferents D.O.’s i països dirigit per Sommeliers

16.00 a 16.30 h. L’enoturisme i la Legislació la-boral. Sra. Marta Jesús Parra, Sòcia de l’Àrea Laboral de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira.

16.30 a 17.00 h. Projectes Enoturístics, Abadal i Lafou. Sra. Anna Castillo, Responsable Enoturis-me Celler Abadal.

17.00 a 17.30 h. L’aportació del món del suro a l’enoturisme. Sr. Joan Puig, Director General de la fàbrica del suro Oller.

17.30 a 18.00 h. El patrimoni, l’art i l’enoturis-me. Sr. Josep Trallero, Enòleg de Bodegues Be-ll-lloc.

18.00 a 18.30 h. L’enocomunicació. Sra. Ruth Troyano, Periodista especialitzada en enoturis-me enològic.

18.30 a 19.00 h. Enoturismo: imagen y negocio. Sr. Eduardo Flo i Álex Solé, sòcis de la Consultora Fs Wines.

19.00 a 19.30 h. L’enoturisme i el potencial mer-cat internacional. Sr. Miquel Herrero, Gerent Cava Emotions.

19.30 h. Cloenda. Sr. Agustí Ensesa, Mestre Tas-tavins; Sr. Joaquim Gay de Montellà, President de Foment del Treball; i Sr. Josep Roldán, President de l’Associació Catalana de Sommeliers.

Lloc: Espaicaixa. Poeta Marquina, 1017001 Girona

Més info: [email protected]. 616 786 975


Grup Altamira · Wine & TapesCrta. N-II km.710 | Fornells de la Selva | Tel. 972 476 709 | www.altamiragirona.com


MOSSEGADES

El propassat dimarts 8 de setembre es van dur a terme les eleccions a la presidència de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i Antoni Escudero Martínez va ser ree-legit amb el 100% dels vots a favor.

El propassat dimarts 8 de setembre van tenir lloc les eleccions a la presidència de la Fede-ració d’Hostaleria de les Comarques de Girona, en el marc de l’Assemblea General, formada per les juntes directives de les onze associaci-ons que formen la patronal. L’única candidatura presentada va ser la d’An-toni Escudero Martínez, qui va ser reelegit amb

el 100% del vots a favor, encapçalant el quart mandat com a president de la patronal després de dotze anys de ser-ho. Escudero, en el seu discurs de proclamació com a president, va mostrar la seva satisfacció pel suport que havia rebut de tots els membres de l’Assemblea General durant els darrers dot-ze anys i pel fet que tornessin a confiar en ell durant quatre anys més.

També va exposar que una de les seves fina-litats era que la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, anés guanyant pes da-vant de les administracions i la societat civil, en

la línia del darrer mandat. En aquest sentit, va dir que aquest pes que havia adoptat la patro-nal era gràcies a tots els membres que la for-maven, a qui va encoratjar que seguissin treba-llant amb la mateixa constància i dedicació tal i com ho estaven fent. Així mateix, va recordar que a l’últim mandat s’havia incorporat l’Asso-ciació de Turisme Rural Girona, la qual cosa ha estat beneficiós per la Federació perquè l’ha fet més forta i més representativa del sector turís-tic gironí. A més, va esmentar que des de l’any 2012 la patronal té una seu de propietat quan mai n’havia tingut.

Antonio Escudero, reelegit president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines

Nou ALDI a Girona

ALDI, una de les cadenes més importants d’alimentació a Europa, va obrir el passat dia 1 d’octubre un nou establiment a Girona, el se-gon a la ciutat. Amb aquesta nova superfície, ALDI suma 55 establiments a Catalunya, 13 dels quals a la província gironina, i generarà 16 nous llocs de treball. La botiga comptarà amb 1.200 metres quadrats i 81 places d’apar-cament pròpies juntament amb 90 de l’Ajunta-ment. La superfície està ubicada a l’Avinguda Josep Tarradellas, 13, i obre les seves portes de dilluns a dissabte de 9:15 a 21:15 hores.

Premi Riberach

Aquest any el premi Bocuse d’Or 2015 va ser guanyat a París pel xef Laurent Lemal, del restaurant Riberach de la Catalunya del Nord.

Per aquesta ocació, Lemal havia preparat un verat cuinat a 41 graus en un adob de vi blanc associat amb coriandre, i un colom farcit i tornat a constituir amb una guarnició de gro-sella vermella i grosella negra.

Amb aquesta victòria, Lemal accedeix al con-curs Bocuse d’or Europa, que es desenvolu-

parà al maig de 2016 a Budapest. En cas que acabi entre els 12 primers, podrà pretendre representar França a la final mundial, el ge-ner de 2017 a Lió.


Restaurant KM0Hamburgueses d’autor a Girona

Gaudir d’una bona hamburguesa no sempre és fàcil, en el cas del restaurant KM0 en són especialistes: hamburgueses d’autor amb noms tan suggeridors com Peatge Martorell, Chicken Road, Tocada per la Tramuntana, Tropical, Peanut, Michelin, La Pera, La Monja (vegetariana), Ruta 66, Vegana i moltes més. El trobareu situat al bell mig del barri antic de Girona, dalt de la Pujada de Sant Domènec i prop de la Universitat de Girona, amb el conseqüent pàrquing gratuït i amb

l’opció d’anar-hi caminant per la part de Sant Domènec i resseguir la part antiga de la ciutat.

Amb quasi vint-i-cinc tipus hamburgueses diferents, fins i tot amb algunes de vegetarianes, compren la carn a l’empresa Natrus de la Vall d’en Bas, o sigui, ben de casa. Són unes hamburgueses amb un alt valor afegit. També hi podeu trobar

tapes variades com croquetes, patates braves, patates a l’allioli, bones amanides, entre d’altres.Al capdavant del KM0 hi trobem els joves Oscar i Laura, amb les Andreas que els ajuden a la sala. En definitiva, és una

parada obligatòria pels amants de les hamburgueses.

Pujada Sant Domènec, 9 - Girona - Tel. 972 21 69 81 - Facebook: Kmzerohamburgueseria


Commemoració

L’Escola d’Hostaleria de Girona fa 50 anys

Fa 50 anys que l’Escola d’Hostaleria de Girona forma professionals del sector de l’hoteleria i el turisme. El projecte inicial, quan la seu de l’escola es trobava al bar-ri de Sant Narcís, era formar cambrers i cuiners i durant 15 anys va ser l’únic cen-tre públic de formació específica d’hosta-leria a Catalunya.

El 1983 l’escola va passar a dependre del Departament d’Ensenyament de la Ge-neralitat de Catalunya i no va ser fins el 1986, quan es va començar a parlar de la necessitat de fer un nou centre, més modern, amb noves instal·lacions i amb cabuda per a més estudiants. Sis anys més tard la nova escola era una realitat al lloc on es troba actualment, al barri Güell de Girona.

L’escola és avui un centre de Formació Professional postobligatori (a partir de 16 anys) que imparteix cicles formatius de grau mitjà i superior. Els de grau mit-jà són el grau de Cuina i Gastronomia, Serveis de Restauració i Forneria, pas-tisseria i confiteria. Pel que fa als cicles de grau superior els cicles de Direcció

en cuina i Direcció en Serveis en formen part però també hi ha quatre cicles més de la vessant del turisme com són Gestió d’allotjaments turístics, Guia, informació i assistència turística, Agències de viat-ges i gestió d’esdeveniments i Animació turística.

Tot i la popularitat de la professió de cuiner i la culminació a Girona amb el no-menament del Celler de Can Roca com el millor restaurant del món, dels 650 alum-nes que té aquest curs el centre, uns 300 corresponen a la vessant d’hostaleria.

A banda de la formació reglada, l’escola també ofereix altres cursos, com el de sommelier que es fa en col·laboració amb la Universitat de Girona, i que és el curs de sommelier més antic de Catalunya. El

El 1965 un grup d’empresaris va crear la primera Escolad’Hostaleria de Catalunya, situada a Girona.

“Dels 650 alumnes, uns 300 corresponen a la vessant d’hostaleria”


“L’escola és avui un centre de Formació Professional post-

obligatori amb ciclesde grau mitjà i superior”

Gonzalo Herrero,director de l’Escola d’Hostaleria de GironaCom a tècnic especialista en hostaleria, abans de dirigir l’escola, havia estat director del Restaurant Nummun de l’hotel AC Palau de Bellavista de Girona i havia format part de l’equip de l’Hostal La Gavina de S’Agaró i del Celler de Can Roca de Girona.

- Quant fa que és director de l’escola? 3 anys, des del 2012

- Quina classe imparteix actualment? Forneria, pastisseria i confiteria

- D’on era professor abans? De les escoles d’hostaleria de Lleida i Sant Pol de Mar

- D’on va ser alumne? Sóc exalumne d’aquesta escola

- De quina promoció és? Vaig ser a l’escola del 1982 al 1986

dirigeix el sommelier Josep Roca i sem-pre té una alta demanda tenint en compte que l’aula de tast només té espai per a 28 alumnes.

La importància de l’Escola d’Hostaleria a Girona és indiscutible. Molts dels grans cuiners i cambrers gironins i catalans en són exalumnes: els germans Joan, Jo-sep i Jordi Roca (El celler de Can Roca), Marc Gascons (Els Tinars), Pere Massa-na (Restaurant Massana), Eduard Bosch (Cap de cuina del Bulli), Carles Madrenas

(Director General cadena Riu), Pedro Mo-lina (Director General de Salles Hotels), Cristina Bruno (Bar-Manager Cocteleria Ajoblanco), Ricard Mazon (Cap de RRHH i formador Hotel Gran Marina Bcn), Da-vid Seijas (Nariz de Oro i sommelier del Bulli), Xixo Castaño (Restaurant Malena), Albert Sastregener (El Botic), Jordi Pui-gvert (Pastisser), Carme Picas (Càtering el Ginjoler), Raül Cuadras (Restaurant Mams), Imma Vila (Formadora de Baris-tes Professionals a nivell nacional), entre molts altres...

A més, és una institució molt oberta a la ciutat. Per exemple, tenen un restaurant obert al públic. D’aquesta manera, de-mostren que volen ser visitats i permeten als alumnes fer pràctiques de forma real.

Per inaugurar els actes de commemora-ció del 50è aniversari, l’Escola d’Hosta-leria i Turisme de Girona ha preparat una lliçó magistral a càrrec dels germans Joan, Josep i Jordi Roca a l’Auditori de Girona.


LLIBRES


Ingredients:• 1/2 ceba lila• 1/3 carbassó petit • 1/3 pastanaga• 30 grams de brots de soja• 2 fulles de Bok Choi• Ceba tendra xinesa• Bolets Shitake• Oli de gira-sol • Oli de sèsam• Salsa de soja• Vi d’arròs xinès• 1 ou batut • 1/3 paquet de fideus xinesos

Primer pas:Cal deixar en remull els fideus durant 1 hora i escórrer tota l’aigua. Tallar totes les verdures i els bolets en juliana. La ceba tendra xinesa, la piquem i la reservem.

Elaboració:Agafar una paella o, si tenim, un wok antiad-herent. Escalfar la paella i, quan estigui ben calenta, tirar-hi un bon raig d’oli i esperar que surti una mica de fum. Afegir-hi l’ou batut i re-menar-lo.Posar-hi totes les verdures i saltejar un minut. Afegir-hi els fideus i un raig de salsa de soja al gust. No parar de remoure perquè tot es bar-regi bé.Quan els fideus hagin agafat color, saltejar-los durant dos minuts més i ja estaran llestos. Abans de treure’ls, afegir un raig de vi d’arròs i oli de sèsam i la ceba tendra per perfumar.

Consell:També es pot usar una ceba tendra normal.Si els bolets shitake estan deshidratats, cal hidratar-los prèviament abans de tallar-los.El vi d’arròs es pot substituir pel vi blanc sec.És aconsellable saltejar els fideus amb uns bastonets xinesos per facilitat que se sepa-rin bé i per homogeneïtzar millor, tant el gust com el color de la salsa de soja.

La recepta

Chao Fengan Fideus d’arròs saltejats amb verdures

Gastronomia asiàtica que fusionaels plats de la cuina xinesa,

japonesa i tailandesa.

Situat a la zona Devesa, ofereix un nouventall de gastronomia per sortir de la rutina.

c/ Riu Güell, 60-64 | 17005 - [email protected]

Horari: 12.00-16.30 | 20.00-00.00

Preu Menú: 11ETres plats + beguda + postres

Pàrquing Gratuït

YonwangRestaurant Mizuna THAI

Segueix-nos a:

RESTAURANTLA BRASA DE QUARTM e n ú i C a r t a

menú diar i : 10 eurosOBRIM CADA DIA

Menú esmorzar: 8 euros Esmorzars de forquilla

Espe

cia

litats e

n carn a la brasa i cargols

TERRASSAEXTERIOR TANCADA

I AMB PARCINFANTIL

MENÚSPER AGRUPS

NOVA DIRECCIÓ

Carretera Girona a Quart, km. 3,3 a tocar la rotonda dels Àngels (La Creueta)

17242 QUART-GIRONA | T. 972 298 034


La ciutat de Girona tornarà a acollir, per cinquena vegada, una nova edició del Fò-rum Gastronòmic i reunirà el millor de la cuina del 15 al 17 de novembre. Enguany, destaquen com a novetats activitats entorn a l’arròs –amb presentacions de cuiners com Nandu Jubany o tastets de diversos restaurants– i també del moviment ‘slow food’, amb una conferència inclosa del seu creador, Carlo Petrini. La darrera edició del Fòrum es va fer el 2013 i està previst que el certamen creixi: s’ha ampliat l’espai de la fira comercial en 2.000 m2 més i s’han inscrit 50 empreses noves. Els organitza-dors esperen reunir més de 200 expositors i asseguren que Girona es consolida com una de les seus fixes de l’esdeveniment, que també es fa a Galícia i Barcelona.

En l’edició d’enguany agafarà especial relle-vància l’arròs, un producte a qui s’ha reser-vat un espai i un programa específic. Segons un dels directors del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, “sempre intentem escollir un element creatiu i ens va semblar que l’arròs complia diverses característiques: alimen-

ta el món, és un producte molt mediterra-ni, permet moltes receptes diferents, és un plat que normalment es comparteix i és un producte transversal a tots els estatus”. De fet, com és un producte tan popular, també s’ha previst un concurs d’arrossos.

A banda de l’arròs, el fòrum posarà l’accent en alguns capítols amb personalitat pròpia com són el Fòrum Dolç, el Fòrum Vi i el Fò-rum Empresa.

Durant tres dies, passaran per l’Auditori de Girona els cuiners catalans més desta-cats del moment però també s’hi afegeixen noms de la cuina internacional. Allà faran sessions de cuina en directe i presentaran tècniques i receptes. Algunes activitats són

de pagament i per a d’altres cal inscripció prèvia.

Seran presents al Fòrum els germans Jo-sep, Joan i Jordi Roca, Jordi Cruz, Sergio i Javier Torres, Dani García, Paco Pérez, Án-gel León, Ricard Camarena, Fina Puigdevall o Nandu Jubany, entre d’altres.

El Fòrum Gastronòmic va néixer el 1999 a Vic i s’ha celebrat ja cinc vegades a Girona, on l’organització va decidir traslladar-lo el 2007.

Pep PalauDirector del Fòrum Gastronòmic

Actualitat

El Fòrum Gastronòmic torna a Gironadel 15 al 17 de novembre

“Enguany, destaquencom a novetats activitats

entorn a l’arròs” “Seran presents al Fòrumels germans Roca,

Jordi Cruz i Nandu Jubany entre d’altres”



Les xarxes socials i el nostre negoci

És per tots sabut i no deixem de sentir-ne a parlar els experts, que en qüestió de xarxes socials:

Si no hi ets, no existeixes.Com moltes estadístiques apunten, la tendència de cerca actual és al moment en que necessitem menjar, comprar, saber,… ja que tenim les eines per poder improvisar en qualsevol situació buscant el millor restaurant, millor preu, ubicació i infinitat de característiques que en aquell precís moment ens vingui de gust, com també opinions i foto-grafies.

Això vol dir que en qualsevol moment, en qualsevol lloc, podem i bus-quem el que necessitem.Així doncs, podem dubtar que tenir un compte a les xarxes socials, disposar d’una pàgina web i/o estar ben posicionats als cercadors ens pot aportar clients? NO.

La nostra imatge a les xarxes socials s’ha convertit en la nostra targe-ta de visita, la informació que hi pengem o compartim ha de ser clara i entenedora.

En el cas de Facebook, que és molt visual, les imatges han de trans-metre l’essència del vostre negoci, productes de qualitat i bon servei. Els posts que compleixen aquests requisist, són compartits de forma orgànica i arriben a molts clients que d’una altra manera no s’hi ar-ribaria.

És per això que rau la importància de, en el cas de voler ser-hi, fer-ho bé.

Però està clar que no sempre és bo estar a les xarxes. Si les tenim i no les actualitzem, si no interactuem amb els comentaris dels nostres seguidor/clients o si estem en xarxes que no són adients pel nostre tipus de negoci, més val no ser-hi fins que estiguem preparats.

Passa també, que la presència i l’activitat dels nostres clients, fa que en molts casos, tot i no tenir comptes a les xarxes socials, el nostre negoci és valorat, fotografiat en pàgines especialitzades,… que esca-pen del nostre control. També amb comentaris sobre l’estada o visita, sobre els nostres productes i tracte del personal... Quan això passa, és bo que hi entreu i sigueu els gestors de contingut i de resposta a tot el que succeix al vostre entorn.

Per aquest motiu és important iniciar l’activitat a internet amb l’asses-sorament professional adequat i especialitzat, enfocant i dirigint totes les opinions i aportacions dels clients. La informació que aconseguim a través de les opinions dels nostres clients, és molt valuosa i impor-tant de tenir en compte.

El fet de tenir presència a les xarxes socials no és només una simple tendència momentània sinó que el món es mou cap a aquesta direcció. Els dispositius mòbils que ja estan en mans de tothom i les facilitats i les eines que ens proporcionen per “facilitar-nos la vida” ens marquen clarament el camí a seguir.

Però el que podria semblar un problema, es pot convertir en el nostre aliat. A través de les xarxes, amb poca inversió, podem arribar a seg-mentar el tipus de client que volem, és un dels mitjans més econòmics pel que a comunicació es refereix, per això, el 90% dels nostres clients, inverteixen cada cop més en les seves xarxes socials.

L’origen de l’AcadèmiaCatalana de Gastronomia

El racó de l’Acadèmia

Josep RocaMÀRQUETING I COMUNICACIÓ

c/ Sant Joan Bta. La Salle, 22, 2n-2a - GIRONA [email protected]

GastroPost

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia va ser fundada l’any 1989 pel pe-riodista, gastrònom i historiador Néstor Luján, al costat d’un grup de gastrònoms, seguint el model d’altres Acadèmies Europees de Gas-tronomia.

Els seus fundadors, persones que representen la classe econòmica, social i cultural catalana, decideixen assumir la tasca de salvaguar-dar el patrimoni cultural de la nostra cuina. A aquests efectes, funden l’Acadèmia com un fòrum de recepció, divulgació i debat dels coneixe-ments gastronòmics i és posada al servei de tots els ciutadans. L’Aca-dèmia, en constant evolució, atenta als esdeveniments de l’entorn de la gastronomia, i sempre dins del respecte a la tradició, organitza i participa en actes públics i culturals, conferències i col·loquis, premis, promoció i edició de publicacions i articles, i promou la recerca per tal de difondre i donar suport a la gastronomia catalana i a les polítiques amb ella relacionades.

Com a mostra del seu esforç per dinamitzar i recolzar la gastronomia catalana, l’Acadèmia ha reconegut, al llarg de les successives edicions dels seus premis anuals, els grans cuiners de Catalunya.

L’any 1995 Néstor Luján va deixar la presidència en mans del seu vice-president, Juan Vives. L’any 1998, per motius de salut, cessa el presi-dent Juan Vives, que és nomenat President d’Honor i, després d’una convocatòria d’eleccions al mes d’octubre, és nomenat com a presi-dent el Dr. Mariano de la Cruz, membre fundador i actiu participant en el futur de I’Acadèmia. L’any 1999, Lluís Bassat, membre fundador, va ser qui va guanyar les eleccions.

El president Bassat dimiteix l’octubre de 2000, es convoquen de nou eleccions i la candidatura encapçalada per Miguel Espinet, el de-sembre del 2000, guanya per aclamació. Amb la presidència del Sr. Espinet, l’Acadèmia inicia un període ben diferent. S’integren més membres, s’amplia el nombre de llocs on l’Acadèmia es reuneix per celebrar les seves trobades o àpats, a part del restaurant Via Veneto, i es planifica la concessió dels Premis Anuals de Gastronomia el 2001, essent inaugurats l’any 2002.

Els anys 2003 i 2004 se succeeixen les trobades gastronòmiques, en les quals un brigadier elabora, sota la forma d’un treball, un document d’estudi que servirà per a donar suport i sentit a l’àpat i menú triats entre el cuiner i ell mateix. Aquest període d’activa presidència i junta directiva iniciats per Miguel Espinet continua el seu ritme durant els següents anys fins el novembre de 2010, quan hi ha eleccions a una nova junta i es tria per aclamació a l’actual president, Joan Ras.

L’any 2014, sota la presidència del Sr. Ras, l’Acadèmia passa a ser una entitat de dret públic que té com a finalitats l’estudi i la promoció de les ciències i arts culinàries, a través de la investigació i la pràctica de la cuina i de les activitats gastronòmiques; analitza les seves relaci-ons amb la nutrició, la dietètica, l’economia rural, agrícola i ramadera. Presta especial atenció a la gastronomia pròpia de les diferents co-marques i poblacions de Catalunya, divulgant les seves excel·lències i propiciant el seu coneixement i expansió, investigant les seves arrels culturals i socials.

Sr. Lluís Desoy


TENDALSCORTINATGESMOQUETATAPISSERIA NÀUTICATELONS SEPARADORS PER A NAUS INDUSTRIALS

PARASOLSTAPISSERIESPARQUET

c/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONATel. 972 22 23 81 - Fax 972 48 33 29 - Mòbil 658 80 82 97

[email protected]

...i per aquestes dates, SOPARS I DINARS D’EMPRESA,amb menús a partir de 16 euros!

PROPERAMENT PARRILLADES AMB PEIX DE LA COSTA

c/ Pau Cila i Dinarés, 6 - 17003 GIRONA

Tel. 972 447 048

• Tapes, entrepans i esmorzars de forquilla• Els dijous arròs• Als vespres fem sopars


La Taverna de l’AbatSituat en ple barri vell gironí, a tocar de l’Abadia de Sant Pere de Galligants.Cuina casolana, amb uns tocs de modernitat molt personal.Menú diari a 12 € tot inclòs, menú de nit a 16 €, també els caps de setmana.Especialitats: Calamars farcits amb salsa de civet, bacallà, guisats. Pantalla gegant per gaudir millor dels partits de futbol. Terrassa exterior amb vistes a la catedral de Girona.

T. 972 219 704Pl. Santa Llúcia, 6 - [email protected]

NorayHotel Port Salins Una cuina pròpia, de la terra, de temporada. Me-diterrània. Oferim una carta elaborada acuradament que in-trodueix els productes quan estan en el seu mo-ment òptim. Un ambient agradable i tranquil, on pot gaudir d’una gran vetllada a la vora del canal més ample d’Empuriabrava.El nostre objectiu: la seva satisfacció.

T. 902 454 700 - 972 456 047Av. Fages de Climent, 10-15

Empuriabrava (Girona)[email protected]

El Celler de Can Serra RESTAURANT CUINA CATALANAMenú de dilluns a divendres a 10,26 EMenú de mercat els dissabtes a 16 EMenú celler a 23 E Telèfon 972 45 50 04 - 650 388 [email protected]

T. 972 45 50 04 - 650 388 464Sant Mori, 17

Empuriabrava (Girona)[email protected]

Marisqueria Can BlancoMariscades, peixos al forn, graellades de peix, ar-rossos, combinats de peix i marisc.Menú per a colles a partir de 18 €, possibilitat de sala per a ballar, salons per a comunions, ban-quets, aniversaris o reunions d’empresa. Menú diari a 10 € Menú de clova a 40 € amb tot inclòs. Servei de ma-riscades a domicili. Capacitat fins a 80 persones.

T. 972 17 21 46 - 972 17 05 21Av. França, 13

Sant Julià de Ramis (Girona)jblanco@marisqueriabla

www.marisqueriablanco.com

GUIA GASTRONÒMICA

Kroker’s Kroker’s, és la pizzeria de Girona!Pizzeria, pasta, plats combinats, entrepans,amanides, complements.Sempre estem incorporant noves pizzes!Tenim terrassa amb televisió exterior i amplis aparcaments.Estem a tocar els cinemes Oscar.FEM UNA PIZZA?

T. 972 22 51 30Crta. Sant Gregori, 14

17004 Girona(Cinemes OCINE 3D)

[email protected]


SilocSituat al peu dels Àngels, és una masia del segle XVII amb uns jardins excepcionals i un mirador sobre la ciutat de Girona. Menú diari a 15,50 euros i un altre, a 22,50 E IVA inclòs. Els caps de setmana, menú a 25,50 E i cada dia, una extensa car-ta amb plats segons la temporada. A part dels seus menús, també preparen menús per al vostre casament, aniversari, per dinars o sopars d’empresa i per a grups adaptats al vostre pressupost.

Can Mià Criança pròpia de les aus a l’entorn del restaurant.Plats casolans.La cuina del xup-xup.El rei dels rostits.Parc amb més de 3.000 aus a plena natura.

Obert al migdia de dimecres a diumenge.

Restaurant Celler la Brasa de RiudarenesRestaurant Celler la Brasa de Riudarenes és un dels clàs-sics de la gastronomia gironina. Amb plats abundants i de gran qualitat i amb una carta molt àmplia de cuina tradicio-nal catalana: guisats, “platillos”, canelons, les patates amb allioli a la brasa, cargols, el rostit d’ànec, conill i bolets de temporada. També disposa d’un acollidor celler. Obert cada dia al migdia, els dilluns també.

T. 972 468 481Crta. dels Àngels, km 0,2

La Creueta (Girona)[email protected]

T. 972 594 246Palol de Revardit (Girona)

http://premiacamps.iespana.es

T. 972 856 017c/ Santa Coloma de Farners, 21

Riudarenes (Girona)Cuina catalana

www.labrasa.com HG00002224

GUIA GASTRONÒMICA

06 GIRONAGASTRONÒMICA

Ofertes setmanals

PLATS CUINATS JOAN VICENS 32 anys al vostre servei

972 909 012 685 322 201

Avinguda de França, 183Sarrià de Ter (Girona)[email protected]

Obert cada dia de 8 a 17 horesDivendres i dissabtes fins a les 20 hores

L’escriptora mexicana Laura Esquivel va publicar la novel·la l’any 1989. El llibre va ser un èxit al seu país i també als Estats Units. Molts productors de cinema volien fer-ne una pel·lícula, però l’autora va voler que fos el seu marit, Alfonso Arau, director de cinema mexicà qui la dirigís, encara que Arau considerava que havia de ser una dona qui ho havia de fer (la novel·la és molt femenina).Finalment va acceptar dirigir-la amb la condició que l’autora de la novel·la escrivís el guió, ja que la novel·la presentava algunes dificultats a l’hora de plasmar-la amb imatges.La pel·lícula es va rodar a Ciudad Acuña i a Piedras Negras, dos llocs molt emblemàtics del seu país. A Mèxic és una de les pel·lícules més influents i als Estats Units es va convertir en la pel·lícula

més vista de parla hispana durant forces anys.Un dels plats més famosos de la novel·la és el de les aus i en particular el de les “Guatlles amb pètals de rosa”. La recepta també es pot fer amb perdius o faisans. La protagonista ho fa amb guatlles que és l’animal que tenien al ranxo.Va ser guardonada amb deu premis Ariel i va tenir altres reconeixements a diferents festivals tot i que una part de la crítica la va acusar de ser un melodrama en la línia dels clàssics “culebrons” televisius llatinoamericans. Jo no hi estic d’acord.

Pitu AnayaPERIODISTA

MENJA’T EL CINE

EL SECRET: CUINAR AMB MOLT D’AMOR

COM AIGUA PER A XOCOLATAPAÍS: MÈXICESTRENA: 2004 DIRECTOR: ALFONSO ARAUPRODUCTOR: ALFONSO ARAU GUIÓ: LAURA ESQUIVEL MÚSICA: LEO BROUWER FOTOGRAFIA: STEVEN BERNSTEIN I EMMANUEL LUBEZKI REPARTIMENT: LUMI CAVAZOS, MARCO LEONARDI, REGINA TORNÉ, ADA CARRASCO

SINOPSIHistòria d’amor ambientada a Mèxic l’any 1910. Mamá Elena viu en un ranxo amb les seves tres filles, Rosaura, Gertrudis i Tita. La tradició familiar diu que la filla petita, ha de cuidar a la seva mare fins els últims dies de la seva vida. El jove Pedro i Tita estan completament enamorats però la mare no aprova aquesta relació i li demana que es casi amb la gran de les tres filles. Tita, viurà un calvari durant la resta de la seva vida.

Restaurant de menjars per emportar

Botiga amb embotits, vins caves aperitius, postres i gelats

Rostisseria i càtering

Cuinem per vosaltres

Nova ampliació, més surtit de plats

Joan VicensMenú diari a 6,50 E.Ofertes especials en pollastres a l’ast i fideuà. Pots pagar amb la targeta RES.

Coneix millor les nostres ofertes entrant al nostre facebook o a la nostra pàgina web:www.joanvicens.com

T. 972 909 012 / 685 322 201Av. de França, 183

Sarrià de Ter (Girona)[email protected]

Restaurant Aiguaviva El menú de migdia, a 11 E, és una varietat de plats a la carta, d’entre els quals cal recomanar els cargols, que són excel-lents, i els calamars a la romana. El bacallà és una de les especialitats així com els arrossos. Excel·lents esmorzars de forquilla. Els dilluns està tancat per descans del perso-nal. El dijous l’arròs del menú és impressionant. Ampli pàr-quing i terrassa interior per esmorzar, dinar o sopar.

972 394 221Crta. Girona a Santa Coloma de

Farners, s/n - Aiguaviva (Girona)[email protected]

Dilluns tancat

Ca la Maria Des de 1961 la família Barris és qui regenta el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada. Un restaurant on po-dreu degustar-hi plats típics de la cuina empordanesa, com ara els “platillos” i rostits, i que aposta per la recuperació de plats que estan desapareixent com ara el cap i pota, la tripa de bacallà, els guisats de Festa Major, les pomes de “Relleno”..

T. 972 56 33 82 - 972 54 50 04c/ Unió, 5

17752 Mollet de Peralada (Girona)www.restaurantcalamaria.net


CENTRE INFINITI GIRONA: Ctra. Nacional II, 18 - 17458 FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 22 12 44 - www.infiniti.es

MODA DONAMODA HOMEMODA NEN

COMPLEMENTSCALÇAT

ACCESSORIS

PRIMERES MARQUESAL MILLOR PREU!

VINE A COMPROVAR-HO!

NOU OUTLET

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE DE 9:30 A21 HORES I ELS DIUMENGES DE 9:30 A 14 I

DE 16 A 21 HORES

ESTEM A LA CARRETERAGIRONA-QUART ENCREUAMENT

CARRETERA MONTNEGRE(ANTIGA NAU DE BIMBO) A QUART

Telèfon: 972 907 008Facebook: Outlet premium

# Alta gastronomia italiana -...

Documents

Transcript of # Alta gastronomia italiana -...