˘ ˇˆ˙ · 2 setembre-octubre 2004 3 Setembre i octubre. La majoria de nosaltres hem acabat les...

��

��

� ��

��

� ��

��

� ��

��

� ��

2 3setembre-octubre 2004

Setembre i octubre. La majoria de nosaltres hem acabat lesvacances d'estiu i ens preparem per viure un nou cicle. És aquell temps en què tot comença de nou: les classes a l'escola i a la universitat, les noves temporades de teatre,de música clàssica i d'òpera. La ciutat s'omple depropostes suggeridores per viure la cultura amb la il·lusióque tenen les coses per estrenar. Barcelona, a més, cadasetembre reserva a la seva agenda una cita amb la festa: la Mercè torna any rere any per convidar els ciutadans al'ocupació pacífica i lúdica dels carrers i dels espais públics.Una Mercè que aquest any també serà l'encarregada detancar els 141 dies de trajecte del Fòrum.

Entre les propostes per a aquests dos mesos destacaKosmopolis, la segona edició de la festa de la literatura,que reunirà a la nostra ciutat convidats de luxe: des de Gao Xingjian a Alejandro Jodorowsky. BarcelonaCultura conversa amb Juan Insua, director de Kosmopolis,sobre les sorpreses que ens reserva el festival.

Fem una mirada als programes de la nova temporada demúsica i als festivals i cicles de cinema que aquesta tardortenen el documental com a protagonista. Com també hoés la història, a través de l'homenatge a l'historiador PierreVilar, una figura fortament lligada a la nostra ciutat, i através de les primeres impressions dels ciutadans que hanvisitat el jaciment arqueològic del Born, aquell fragmentaturat en el temps de la Barcelona del segle XVIII. I també ens fem ressò de dues celebracions: la trajectòriaal llarg dels vint-i-cinc anys de vida del Taller de Músics i la reobertura d'un equipament singular, el Museu de laCiència de la Fundació La Caixa. Jorge Wagensberg,director científic de la Fundació, ens explica la filosofia del nou museu.

La presentació de l'Agenda 21 de la Cultura en el marcd'un dels últims diàlegs del Fòrum 2004, el Fòrum UrbàMundial de l'agència de les Nacions Unides Hàbitat, i lavisita a Birmingham, una ciutat que troba la seva riquesa enla diversitat cultural dels seus habitants, tanquen aquestnúmero 17 de Barcelona Cultura.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió deCultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezBlanca BarberoXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Neus Sabí Secretària delegada

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta:Com molins de focPedro Navarro SerranoAccèssit.Fotomercè 2003.

Sumari

Equip editorialJaume Boix, Xosé Denis i Conxa Rodà

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, MartaClari, Xosé Denis, Carles Giner,Carlos González, Rosa Mach, ToniMataix, Ferran Mascarell, ConxaRodà, Vladimir de Semir i JoanTorrella

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Traducciones Lexic

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

La Mercè com a metàfora de la ciutat-memòria

Juan Insua parla de Kosmopolis

Festivals de cinema Temporada musical

Barcelona homenatja Pierre Vilar

La cultura vol temps

L'Agenda 21 de la Cultura

El nou Museu de la Ciència

Retrat de Birmingham

Agenda del Fòrum Ciutat 2004

Agenda cultural setembre-octubre

Agenda de la Mercè

25 anys del Taller de Músics

El Born: Obrim per obres

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Els espais de la Mercè 2004

setembre-octubre 2004

4

8

10

12

13

14

15

16

18

19

23

24

25

26

28

29

30

31

3539

La Mediterrània és "una granregió a escala humana, única almón, que reuneix [unes] condi-cions particulars, que faciliten iestimulen l'intercanvi de poblesi civilitzacions"2 fins al punt que,com escriví Paul Valéry, ha esde-vingut una autèntica "màquinade creació de civilització"; defet, es pot dir que les ciutatsmediterrànies han viscut entrela intensitat creativa i les proble-màtiques més profundes i, mal-grat tot, han possibilitat laformalització d'aspectes comara la democràcia, el pensamentracional, els monoteismes reli-giosos o, fins i tot, els primersesbossos d'allò que amb eltemps s'ha anomenat els dretshumans, aspectes que, al cap-davall, cercaven noves maneresde conviure. Val a dir que, pro-bablement, el naixement d'a-questa "tòpica humana" (és adir, teoria dels llocs comuns i,per tant, del viure plegats) es vaveure afavorit per la mateixa

configuració urbana de les vilesmediterrànies, la qual tenia coma base traçats geomètrics quecreaven indrets de trobada comara places, rambles o mercats.Aquesta mena de "concepciócívica" propicià que, per simateixos, aquests elements delpaisatge vilatà i urbà esdevin-gueren punts d'atracció, de tro-bada i d'intercanvi, la qual cosa

féu viable que el xoc cultural esconvertís en una eina creadorai generadora de noves possibi-litats (socioculturals, econòmi-ques, polítiques3 o urbanes).Avui, la ciutat esdevé l'espai on"s'interpreta la història i, almateix temps, s'experimentenles seves acceleracions, les sevescontradiccions i els seus vertí-gens",4 en definitiva, la dialèc-


tica de la contradicció, del canvii del procés. Barcelona encarnatot allò que moltes viles de laMediterrània han viscut al llargdel temps, sigui en l'àmbit polí-tic (per exemple, la recerca deconsens entre la ciutadania:recordeu el Consell de Cent) oen l'urbanístic (des dels ambi-ciosos plantejaments de Cerdà,fins a les transformacions delsegle XX i principi del XXI), finsal punt que, des de la recupera-ció de la democràcia, Barcelonaha sabut fer que el que és "habi-tual s'engalani d'avantguarda,fertilitzant el que és popular ambel que és intel·lectual, i encre-uant la vida amb l'art",5 la qualcosa ha permès que la ciutat "noenvelleixi, sinó que es renovi fentviure, en contínues joventuts, elque els anys fan madurar";6

aquesta obertura al canvi i a larenovació és el que ha fet, pot-ser, que Barcelona tingui unagran capacitat d'atracció, i quel'ha convertit en un lloc on "s'u-neixen i eventualment s'encarenles històries, les classes socials iels individus",7 la qual cosa ha

propiciat no tan sols una quasipermanent renovació dels seusedificis, sinó també el naixementde noves actituds, costums ivisions socials i culturals que hanfet que la ciutat esdevingui un veritable laboratori d'expe-riències, urbanes i humanes.D'aquesta manera, aquest mo-del es contraposa, de maneraoberta, a totes les tendènciesque fan que l'espai ciutadà esde-vingui un "no-lloc" urbà (macro-

centres d'oci i de compres, pan-talles de tota mena, cables,supermercats, estacions de ser-vei, vies aèries, aeroports, auto-pistes, etc.), espais on no espoden llegir les identitats o lahistòria ni es possibiliten les rela-cions fluides entre les personesi on la instantaneïtat i la ubiqüi-tat esdevenen norma i propicienl'individualisme i, al capdavall,el sorgiment de la "ciutat-fic-ció", en la qual la monovalènciaracional s'imposa com a expli-cació de la vida i del món social.Enfrontada amb aquest modeles troba la "ciutat-memòria", enla qual el diàleg entre passat ipresent esdevé tret identificatiu,tot afavorint l'entrada de les"històries particulars" (ètniques,de vida, etc.) i possibilitant lapresència, quasi permanent, del'imaginari col·lectiu, el qual téuna de les seves vies d'expres-sió fonamentals en el calendaritradicional i les seves expres-sions festives. Potser les festesde la Mercè siguin un dels millors

L’antropòleg Lluís Calvo, director de la Revista d’Etnologia de Catalunya i vocal delConsell Assessor del Patrimoni Cultural Català, ens parla del significat profund de lafesta i la ciutat, de la Mercè i tot allò que representa per a Barcelona.

La Mercè com a metàforade la ciutat-memòria1 “

”

El naixement de noves actituds,costums i visions socials i culturals ha fet que la ciutat esdevingui un veritablelaboratori d’experiències,urbanes i humanes

“ ”Barcelona encarna tot allò que moltes viles de laMediterrània han viscut al llarg del temps

Finestra major 2003. Dani Codina. Primer premi Fotomercè 2003

Barcelona Arts de Carrer a la plaça del Rei. Mercè 2003

Foto

: Pep

Her

rero

1. Aquest text tingué una primera versió en elmeu article "Barcelona: 'ciutat-memòria' o 'ciu-tat-ficció'?". A: Vicenç Altaió (ed.). Anolecrado.Pell i ulls. Barcelona: Ajuntament de Barcelonai Lunwerg eds., 2003, pàg. 134-135.

2. Josep Lluís Sert. "Urbanisme i arquitec-tura". A: Ll. Calvo i J. Mañà (eds.). De l'ahiri de l'avui. El patrimoni etnològic de Cata-lunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, 1995, pàg. 70-71.

3. DD.AA. Premi Internacional Catalunya. Deuanys. Creació i ètica. Barcelona: InstitutCatalà de la Mediterrània, 1998, pàg. 40.

4. Marc Augé. "Llocs i no-llocs de la ciutat".Revista d'Etnologia de Catalunya (Barcelona,abril del 1998) núm. 12, pàg. 8.

5. Luis Fernández Galiano. "Almas de Barce-lona". Babelia. El País (Madrid, 24 de junydel 1995), pàg. 19

6. Manuel Alvar. España. Las tierras. La lengua.Barcelona: Círculo de Lectores, 1991, pàg.45-46.

7. Marc Augé, op. cit., pàg. 11. 8. Marc Augé, op. cit., pàg. 15.

exemples de "Barcelona com aciutat-memòria". En aquest sen-tit, la Mercè caldria veure-la coml'instant de l'any en què la tra-dició i la innovació es fan pre-sents de manera efectiva, totfonent en un sol discurs la xarxaurbana i el món socioculturalpropi, elements que, possible-ment, tenen en el "carrer" unade les seves millors expressionspel que fa a la seva fusió. El"carrer", testimoni d'excepciódel nostre viure quotidià, esde-vé veritable termòmetre i senyald'identitat del que significa la Mercè per a la ciutadania, laqual envaeix, de manera acla-paradora, l'asfalt urbà per dotar-lo d'una nova fesomia al llargd'aquests dies festius, tot cre-ant una nova manera de viure'lenfrontada amb la imatge delcarrer com a simple lloc econò-mic, nova manera que, bàsica-ment, comença a tenir fesomiapròpia a partir dels temps del tardofranquisme quan elscarrers esdevenen elements deprimer ordre en la nova consi-deració del fet festiu (recordeuel paper de les festes veïnals, elsdiables, els castellers, els es-barts, els carnavals, les gim-canes, les curses atlètiquesmultitudinàries, etc.). Però laMercè, més enllà del que signi-fiquen per si soles les mateixes

celebracions festives, hauriad'esdevenir una eina de primerordre per anar cap a una ciutatmés humana i més solidària, enun instrument per combatre l'an-tiurbanitat, l'incivisme, la mancade solidaritat i el trencamentsocial entre els ciutadans. Coma exemple viu de "ciutat-memò-ria", hauria de ser un instrumentper "resimbolitzar" l'espai urbài ciutadà, tot fent que el valorde la festa per si mateix esde-vingui un poderós instrumentper lluitar contra la degradació,urbana i humana, perquè, comescriví l'antropòleg Marc Augé,cal "tornar a simbolitzar el fetreal i ressuscitar amb el mateiximpuls l'imaginari, la ciutat i el

lligam social [; si no,] no hi hamés que terror o bogeria".8

Lluís CalvoAntropòleg. CSIC. Barcelona

7setembre-octubre 20046

“”

Caldria veure la Mercè com l’instant de l’any enquè la tradició i la innovació es fan presents demanera efectiva

Aprenen o ensenyen. Abel Echeverría Molinero. Premi Diversitat i IntegracióFotomercè 2003

Un piromusical inoblidableSeran els 20 minuts més intensos de música ifoc. El Piromusical de la Festa servirà com a comiatciutadà dels 141 dies de Fòrum. Per aquesta raó,l'espectacle canvia d'escenari i es trasllada a lesplatges de Barcelona. Allí mateix, un centenarde vaixells i catamarans formaran un arc deprop de dos quilòmetres, des d'on es dispararàun gran espectacle pirotècnic. La música,produïda especialment per a l'ocasió, mescla elssons de la natura amb els de les cultures del món.L'espectacle serà visible des de tota la ciutat, iel públic que no vagi a les platges podrà escoltarla música a través de les ràdios públiques delCanal Fòrum.

Cavalcada de la MercèRealitat i ficció. Salvador Dalí i en Patufet. El 2004ha anat aplegant un conjunt d'actes en recordd'aquests personatges populars. La cavalcadade la Mercè s'hi afegeix, tot adoptant la barretinai l'espardenya com a símbols d'aquest homenatgeconjunt que inclourà tres grups de música folk,diversos espectacles de carrer i un centenar degegants i bèsties festives. Coincidint tambéamb l'Any Dalí, la Mercè convida grups tradicionalsde l'Empordà per mostrar les seves danses,música i figures festives.

D'altra banda, la Mercè celebra també elcentenari de l'Orfeó Gracienc, amb un granconcert que recull sons i ritmes de tota laMediterrània.

El so de BarcelonaLa present edició del BAM se centra en el queja es coneix com el so de Barcelona: músiquessorgides dels barris i filles del mestissatge quees respira als seus carrers, amb noms comPastora, Macaco, la Kinky Beat, etc. Com acomplement internacional d'aquesta apostalocal, el BAM investiga propostes d'altres païsosi geografies, on la música i la cultura de club esconverteixen en punt de trobada de gèneres icultures: Els Pets, Fun-da-mental DJ's (Regne Unit),

Ganin Mirzo (Síria), Mísia(Portugal), etc. A bandad'això, la Mercè acull elsconcerts de Cadena Cieni La Ser, que proposenactuacions dels grups que

més sonen actualment; el Mercè Folk segueixcentrat en les músiques d'arrel popular…

Aposta per la tradició oralL'Associació de Narradors i Narradores, lesbiblioteques de Barcelona i diversos equipamentsde la ciutat bastiran plegats una extensaprogramació de contes que estendrà la culturaoral per tota la ciutat. Contes de festa major,cercaviles de rondallaires, contes experimentals…tota una programació per a infants i adults onretrobar el gust per les històries explicades deviva veu, i la recuperació de la tradició oral.

Mercè de Conte és la principal novetat dela faceta d'arts de carrer de la Mercè, que tambéacull la Trobada d'Artistes de Barret, el Mercèa Banda (cercaviles musicals), el festival interculturalMixTurArts, etc. I al Portal de la Pau, una altranovetat: els espectacles familiars convertiranaquest espai públic en el Portal dels Petits.

Epíleg: la Festa al CelUna setmana després del Piromusical, la Mercèencara portarà cua. La Festa al Cel s'ha traslladatal cap de setmana posterior a la Mercè, elsdies 2 i 3 d'octubre. La seva programaciócombina les propostes ja clàssiques (Festival Aeri,globus i estels) amb unconjunt d'activitats no-ves: exhibicions d'aero-modelisme, espectaclesd'artistes aeris (trapezi,cable, pal xinès, etc.), unfestival de flysurf, etc.

Mercè 2004

BAM del 2003

Festa al Cel del 2003 Foto

: Pep

Her

rero

Foto

: Pep

Her

rero


El naixement de Kosmopolis està relacionatamb el cicle "Les ciutats i els seus escriptors".És una conseqüència natural d'aquest cicle queva començar, l'any 1995, amb el Dublín de Joyce.Quan el 2002 vam organitzar l'exposició sobreBorges i Buenos Aires, Kosmopolis es va presen-tar com una continuació lògica, ja que Borges ésun autor que condensa moltes literatures.

Quin tipus de festival és Kosmopolis?El nostre objectiu va ser crear un festival interna-cional de literatura de nou format. Ens pregun-tem com hauria de ser un festival literari en el segleXXI i intentem donar-hi una resposta. Però és uncamí que cal anar fent al llarg dels anys.

Hi ha una ferma aposta per la barreja de formats.Sí. Si ho hagués de definir en poques paraules,diria que és una trobada de nova generació queintenta situar la literatura en el centre de l'esce-na, en interacció amb les arts i amb les ciències.Kosmopolis parteix d'un concepte obert de lite-ratura i tenim una especial preocupació pels nousformats expressius.

El festival ocupa diferents espais del CCCB.Quan la gent entra, es troba amb el Pati Kosmopolis,una àgora poètica que inclou des de les noves ten-dències com el bookcrossing a les narracions orals,passant pel hip-hop o la recollida de llibres per a països llatinoamericans. A continuació, al hall, s'hi fan conferències, performances o concerts. I a l'Auditori es presenta Canal Alfa, que plantejala pregunta de com seria un canal de televisió vertebrat entorn de la literatura.

De quina manera s'aborda la relació entre lite-ratura i Internet?En el sector que hem anomenat Hiperiment, trac-tem qüestions relatives a un assupmte tan cone-gut i alhora tan confús com l'hipertext. Ho femamb una proposta que no és ni una exposició niuna instal·lació. També seguim explorant les rela-cions de la literatura amb les arts de l'espai a tra-vés d'una exposició dedicada a Gao Xingjian.

En què consisteix?Xingjian [premi Nobel de Literatura del 2000] és eltipus d'artista que ens interessa a Kosmopolis: algú

Entrevista:

Juan InsuaCap de projectes del CCCB i responsable del cicle “Les ciutats i els seus escriptors”, JuanInsua és també el director de Kosmopolis, un festival que ofereix una mirada àmplia i

poc convencional a les diferents formes de literatura. La nova edició d’aquesta citabiennal, la segona de la seva història, se celebra del 14 al 19 de setembre.

que, a més de novel·lista, és pintor i autor d'obresde teatre i que ara comença a treballar en el cine-ma. Aquest perfil polivalent i renaixentista és el queens interessa i és, a més, el perfil que s'està pro-duint perquè hi ha una contínua relació entre artis-tes i escriptors de distintes disciplines.

A més de Gao Xingjian, hi ha una llarga llistade convidats de luxe: Ismaïl Kadaré, VargasLlosa, Amos Oz, Mendoza, Vila-Matas, Cercas,Jodorowsky...Em sembla que és una bona selecció dins de lalínia del festival, és coherent. La simple reuniód'estrelles no és interessant perquè l'important –i això és molt difícil d'aconseguir– és consolidarun model. Amb el temps, el prestigi del festivalha d'aconseguir-se per la seva substància, no pasper les figures.

Quan es crea un festival literari, generalment espensa en els autors i en els editors. Kosmopolissembla dedicat al públic, als lectors.Crec que pensem en tots. Però sí que és cert quehi ha una voluntat d'obertura per recollir les diver-ses tendències i concepcions de la literatura. Lesdiferències entre alta literatura i baixa literaturano existeixen o, com a mínim, estan exposadesd'una forma més oberta. Per això parlem de lite-ratura de viatges, de ciència-ficció o de gènerenegre. Tampoc no entenem la literatura noméscom a paraula escrita...

Un dels apartats del festival es dedica, preci-sament, a la literatura oral.Hi ha un gran patrimoni oral, i, si es pensa bé, tam-bé està present en les grans obres del segle XX:l'Ulisses de Joyce, per exemple, té un substrat oralimportant. Cal obrir el concepte de literatura –ente-sa com a discurs de la llibertat– i veure la seva rela-ció amb les arts i les ciències. El trànsit entreliteratura i ciència és una de les grans qüestionsdel començament del segle XXI i s'abordarà en elbloc "Més enllà de les dues cultures".

Les propostes són molt variades. A quin públices dirigeix Kosmopolis?El públic és molt ampli, però en general podem dir

que és un festival que atreu gent d'entre catorze iquaranta anys. És un espectre molt extens, peròaquest públic és molt interessant perquè genera-cionalment està més a prop de festivals com elSónar, per exemple. Es tracta de persones preocu-pades per assumptes com ara el disseny, Interneto el cinema... Fins i tot més que per la literatura.És un públic decisiu perquè participarà en la con-formació de les relacions socials dels anys vinents.

Sorprèn que hi hagi una sessió de hip-hop.Malgrat que té un origen americà, el hip-hop ésel cosmopolitisme jove dels carrers. Hi ha cançonship-hop que tenen un valor i unes arrels literaris.Es presentarà un documental sobre la seva histò-ria i es projectaran reportatges sobre el seu impac-te a Colòmbia o a París. I també es farà una sessiómusical a la nit.

La relació entre literatura i música no és nova...No, és clar. Ara el hip-hop compleix una funcióque abans va fer la cançó protesta, per exemple.

Entre els temes de Kosmopolis 2004, n'hi haun que es preveu polèmic: "el cànon literari".Crec que es té una visió massa tancada del cànonoccidental: és una cosa que va canviant d'acordamb els lectors i les generacions. En definitiva,els lectors se'l poden apropiar. És una discussióque no oblida el llibre de Harold Bloom El cànonoccidental. Borges deia que la literatura és plaer;per tant, si a algú se li cau de les mans l'Ulissesperquè no li agrada, no passa res: ja trobarà unaltre llibre. Els clàssics es reben per plaer; no espoden donar per prescripció.

www.cccb.org/kosmopolis

“”

Kosmopolis vol ser unfestival de literaturaper al segle XXI

Foto

: Jor

di G

ómez

El documental, un gènere a l'alça els últimsanys a Catalunya i a Europa (recordem els últimsfilms de José Luis Guerín i Joaquim Jordà, i laPalma d'Or del passat Festival de Cannes a MichaelMoore per Fahrenheit 9/11), és la peça clau de lamajoria d'aquestes propostes.

Dins de l'oferta del Festival Internacional deCinema Gai i Lèsbic de Barcelona, al Mercat deles Flors, podem trobar unapresència destacada de docu-mentals de caire social i dedenúncia contra l'homofòbia.El Festival compta amb larepresentació de més de vintpaïsos, i amb la participacióde destacats personatges delmón cinematogràfic, com araMoriz de Hadeln, que ha estatdirector de la Berlinale i de laMostra de Venècia. També alMercat, Art Futura reuneix una arriscada seleccióde projectes que reflecteixen les múltiples ten-dències en el camp de la creació artística vincu-lada a la tecnologia digital. Sota el lema "Realitataugmentada", aquesta edició inclou exposicions,projeccions i conferències, connectades a travésd'Internet 2 amb Mont-real (Canadà) i Dublín(Irlanda).

Docúpolis, que se celebra al CCCB, és el pri-mer festival de l'Estat espanyol dedicat exclusi-vament al documental. El certamen compta ambun ampli concurs internacional i amb un bon nom-bre d'activitats paral·leles com ara seminaris, tau-les rodones i retrospectives. Sense deixar el CCCB,MECAL, el Festival Internacional de Curmetratgesde Barcelona, acull tots els gèneres cinematogrà-fics expressats en format curt. Entre l'oferta d'a-questa setena edició, destaca la trilogia de

performances de la revista Rojo i la participaciódel Canadà com a país convidat.

El MACBA presenta un programa especial decinema dedicat a l'obra d'Harun Farocki, una deles més originals, complexes i sofisticades delcinema alemany modern, que s'aborda des dediversos punts de vista, des de la projecció de lesseves pel·lícules, fins a una conferència protago-

nitzada pel mateix autor.Farocki ha desenvolupat enels seus treballs una menad'assaig de classificació d'i-matges que poden adquirirles més diverses formes iestils: des d'imatges captadesamb les tècniques precurso-res del cinema com la pinturai la fotografia, fins als actualsvídeos i sistemes digitals.

Juntament amb progra-macions continuades al llarg de l'any, com araCineambigú a la Sala Apolo o Fila Zero al Mercatde les Flors, aquests festivals i cicles puntuals repre-senten l'oportunitat de descobrir el cinema desd'altres perspectives més creatives i experimen-tals, més enriquidores.

El cinema és protagonista de la tardor a Barcelona. Festivals, mostres i cicles ens apropen apel·lícules sovint allunyades dels circuits comercials, a les filmografies personals de directorspoc coneguts pel gran públic, i a les diferents formes d’interpretar i d’experimentar elllenguatge de les imatges.

Per començar, a l'Auditori tenim la segona tem-porada dissenyada pel mestre Martínez Izquierdo.¿Algú es recorda de la controvèrsia que va gene-rar el seu nomenament? Ens trobem, segurament,davant de la seva temporada més personal, i, trac-tant-se com es tracta del director més "torero" d'a-questa cantonada de la Mediterrània, no ensestranyaria veure'l sortir algun dia sobre les espat-lles dels músics de l'orquestra i acabar fent "la vuel-ta al Auditorio".

Dins de la temporada 2004-2005, el melò-man seguidor de l'Orquestra amb ànim "explo-rador", és a dir, l'oient que fuig dels viatgesorganitzats, que vol descobrir nous territoris ique davant del darrer experiment de l'OBC dinsdel Sónar no va patir un atac de pànic, té algu-nes bones ocasions per eixamplar el seu horitzómusical. Per exemple, pot reviure la química quees va produir entre un dels llatinojazzeros méssimfònic i la nostra Orquestra quan es posa aswingar amb el nou concert plantejat en col·labo-ració amb Michel Camilo. O es pot submergir enl'atmosfera de la ciència-ficció de la mà de Ligetii altres en la nova sessió de música de pel·lícu-les amb ànim futurista.

Altament recomanables també per als amantsdel risc, La consagració de la primavera, d'Stravinsky,al començament d'octubre, com també les obresd'Arvö Part i d'Agustí Charles, el dia 9 de febrer,dins del Festival de Músiques Contemporànies.

També al Gran Teatre del Liceu aquest públicamb esperit de descobridor de nous territoris té

cada cop més un punt on fer escala. Diuen, i segu-rament deu ser cert, que ens trobem davant d'unade les millors temporades. Si no teniu por que enun concert no us passi res de no habitual, acosteu-vos a veure la versió original, mai estrenada a l'Estatespanyol, del Borís Godunov, l'últim dia de setem-bre i els primers d'octubre; o assistiu a l'estrenaabsoluta del Gaudí de l'estimat mestre Guinjoan;comproveu l'excel·lent treball realitzat per DarioFo, un dels grans del teatre entregat al Liceu a ladirecció d'un magnífic Rossini, La Gazzetta, al mésde juliol. O al Teatre Lliure, que, en col·laboracióamb el Liceu, presenta al mes de maig l'última deCarles Santos. Tampoc Britten no acostuma a dei-xar al públic tal com ha entrat a la sala. Compro-veu-ho amb el seu Somni d'una nit d'estiu.

Per acabar aquestes recomanacions per a unpúblic agosarat, res millor que recomanar íntegra-ment el Festival LEM - Gràcia Territori Sonor. Unfestival absolutament pensat per a exploradorscompulsius que presenta, entre altres propostes,durant tot el més de setembre, la nostra BandaMunicipal, que, sota la direcció d'Òscar Vidal, alParc de la Creueta del Coll el 9 de setembre estre-narà obres contemporànies, com també un extensprograma de música i músics procedents de Suïssa.¿Qui ha dit que aquest país només és conegut pelsseus bancs, la xocolata i el rellotge de cucut?

Salut i bon viatge.

Carles SalaDirector del Servei de Promoció i Difusió de la Música de l’Institutde Cultura de Barcelona

Hi ha vida més enllà del Fòrum? Aquesta és la gran pregunta que ens fem tots, i laveritat és que, vista la programació de tardor d'alguns dels espais de la nostraciutat, la vida continua i continua bé.

Barcelona, nova temporada musical

Guia per a

exploradors


Una tardor de pel·lícula

Mecal 2004 Fins al 4 de setembre al CCCB (Montalegre, 5) • www.cccb.org

Docúpolis '04. Festival Internacional Documental de Barcelona Del 6 al 10 d'octubre al CCCB • www.docupolis.org

Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic Del 18 al 24 d'octubre al Mercat de les Flors (Sala Ovidi Montllor)(Lleida, 59) • www.gaybarcelona.net/ficglb

"Harun Farocki. Pensar en imatges"Cada dijous, del 21 d'octubre al 16 de desembre, al MACBA(pl. dels Àngels, 1) • www.macba.es

Art Futura 2004 Del 28 al 31 d'octubre a les sales del Mercat de les Flors (Lleida, 59) • www.artfutura.org

Foto

: Ant

oni B

ofill

Siegfried, de R. Wagner al Liceu al maig del 2004

Art Futura 2003

Cada vegada més la gestió cultural semblainevitablement lligada al tràfec d'objectes i dediners. Muntar exposicions, publicar llibres, orga-nitzar festivals de cinema o de teatre, o arranjarconcerts han esdevingut finalitats en si mateixes.Mentre la programació no s'aturi, tot anirà bé,sembla llegir-se entre línies en les propostes queomplen bústies i cartelleres.

El patrimoni cultural, però, es resisteix a aquestcanvi voraç d'escenografies al qual se'l sotmet pertal d'emmotllar-lo a unes necessitats d'aparentrenovació constant que li són completament alie-nes. El patrimoni té les seves arrels en aquest tempsimprescindible al qual es referia Tocqueville pertal que la intel·ligència humana li faci cabuda.

El valor cultural, aquesta qualitat de més queviatja en alguns objectes, no es manifesta gaire-bé mai a primer cop d'ull. Cal deixar-lo respirar. Ila respiració, senyal indubtable de vida, s'inscriuen el registre del temps.

En el món de la cultura sovint hi ha molta agi-tació i poc moviment. Com li passa a la superfí-cie del mar un primer dia de tramuntana. Lesonades poden arribar a ser poderoses abans queel fons marí se'n ressenti. I el patrimoni semblatrobar millor aixopluc al fons que a la superfície.

L'exotisme de les propostes –siguin concerts,performances, exposicions, espectacles teatrals,

etc.– o els forts nivells de despesa que podensuposar no són valors per si mateixos. L'espec-tacularitat no és suficient per omplir els dipòsitsde sorpresa i qüestionament que som capaços degenerar els humans. Cal estar disposat a invertirtemps en l'elaboració de les propostes concretesi de les programacions i de les interrelacions entreunes activitats i altres. Cal consagrar-hi temps,com deia Tocqueville. Aprendre a viatjar amb leshistòries que el patrimoni cultural ha anat acumu-lant no té res a veure amb el fet de córrer al darre-re de tots els trens que passen.

Només si els organitzadors inverteixen siste-màticament temps en la seva feina, deixaran quela intel·ligència s'instal·li en les seves propostes, iserà molt més fàcil que la gent vagi esdevenintpúblic interessat de les arts escèniques o visitantcuriós de les exposicions artístiques o científiques.

A descobrir el patrimoni cultural, se n'ha d'aprendre com s'aprèn a tastar vins: a poc a poci filant cada vegada més prim. La ciutadania, doncs,necessita saber quins són els reptes de la tempo-rada, més que no pas les anècdotes que imposala moda –àmbit que ja fa temps que té molt estu-diats el seus mecanismes de propaganda.

"Només el que aprèn, ensenya", diu un refranyetíop. Tal vegada el món dels programadors culturals podrien fer-se seva la idea i preguntar-sede tant en tant que aprenen ells amb el que fan.Potser aquesta pregunta els seria suficient percomençar a treballar més a poc a poc i sobre terrenysmés sòlids. Potser les cartelleres, les bústies i elsciutadans també els ho agrairíem.

Eulàlia BoschAutora d’El plaer de mirar (Actar) i Educació i vida quotidiana(Eumo/Laertes)

Amb l’arribada del setembre i l’octubre s’inicia una nova temporada cultural plenad’activitats. La professora de filosofia Eulàlia Bosch ens ofereix la seva reflexió, adreçadaespecialment a programadors i gestors, sobre el valor del temps en la creació de lespropostes culturals.


La cultura vol temps

“Per més que es faciliti l’accés als coneixementshumans, que es millorin els mitjans d’ensenyament ique la ciència es posi a l’abast de totes les fortunes,mai no s’aconseguirà que els homes s’instrueixin i desenvolupin la seva intel·ligència sense consagrar-hi temps.”

Alexis de Tocqueville

És per això que l'Ajuntament de Barcelona iL'Avenç, revista d'història i cultura, han volgutorganitzar, un any després del seu traspàs, unhomenatge en la seva memòria.

Pierre Vilar, fill de mestres, havia nascut el 1906en una població propera a Montpeller. Formatcom a geògraf a la Sorbona, va arribar per primercop a Barcelona l'any 1927. Va venir-hi a fer untreball sobre la indústria a la conurbació barcelo-nina, però ben aviat va adonar-se, en plena ebu-llició del catalanisme, de la importància del passatcatalà per explicar-ne el present. Això el va por-tar a emprendre els seus estudis històrics, i a esta-blir-se a la nostra ciutat, on va viure la proclamacióde la República i on s'estigué fins a l'esclat de laguerra civil.

Durant la Segona Guerra Mundial, en què, coma oficial francès, va ser fet presoner per l'exèrcitalemany, va escriure una breu Història d'Espanyaque, tot i la censura, fou àmpliament llegida al'Espanya franquista. A la postguerra, va retornara Barcelona, però no pogué quedar-s'hi per raonspolítiques, i va prosseguir la seva carrera acadè-mica a França, on el 1965 va ser nomenat cate-dràtic de la Sorbona. Tanmateix, no deixà de venira Barcelona –on va ser acollit per l'arxiver AgustíDuran i Sanpere– a fi d'enllestir la seva tesi doc-toral, titulada Catalunya dins l'Espanya moderna.Aquesta obra fonamental, traduïda ben aviat al

català (1964-1968), havia de tenir una influènciaàmplia i perdurable en les noves generacions d'his-toriadors i va oferir una visió nova i comprensivade la formació de Catalunya com a comunitatnacional a partir del desenvolupament econòmiciniciat al segle XVIII.

Inserit dins la tradició del marxisme, Pierre Vilarva ser un "historiador dins la història" que va per-seguir una "història total", que ell va il·lustrar ambun estudi centrat essencialment en el cas català.D'aquesta manera, amb la seva capacitat d'em-patia amb el país que estudiava i amb la seva gent,i amb el bagatge d'un gran rigor teòric i metodo-lògic, ha contribuït decisivament a la configura-ció del coneixement de la història de Catalunya ia l'explicació del rol de Barcelona en el seu des-envolupament.

L'homenatge consisteix en un seguit de confe-rències, a càrrec de Rosa Congost, Xavier Torres iPedro Ruiz Torres, i una taula rodona, i es clou ambla tradicional conferència de l'Onze de Setembre,a càrrec de Josep Fontana, el seu deixeble mésdestacat.

Josep Maria MuñozHistoriador i director de la revista L’Avenç

L’estiu passat, enmig d’una onada de calorinclement, va morir, als noranta-set anys,l’historiador francès Pierre Vilar. La seva figura i la seva obra estanindissociablement unides a la ciutat deBarcelona. Obres fonamentals per alconeixement de la història del nostre paíshan estat la breu Història l’Espanya iCatalunya dins l’Espanya moderna.

Barcelona homenatja

Pierre Vilar

Homenatge a Pierre VilarAjuntament de Barcelona, del 8 al 10 de setembre

El Fòrum Urbà, que duu a terme a Barcelonala seva segona edició, reunirà prop de dos milparticipants, principalment delegats de ministe-ris nacionals dedicats a qüestions urbanes, expertsacadèmics, com també altres representants de lasocietat civil i d'ONGs. El Fòrum Urbà té per mis-sió aglutinar el debat internacional sobre l'estatde les ciutats al món a fi d'emetre recomanacionsal Secretariat General de les Nacions Unides.D'ençà de la Declaració del mil·lenni de lesNacions Unides (2000), on es fixava com un delsobjectius clau per al nou mil·lenni el milloramentde les condicions de vida a les ciutats en l'horit-zó de l'any 2020, la qüestió urbana ha esdevin-gut una prioritat.

En adoptar l'Agenda 21 de la Cultura, les ciu-tats del món han pres la iniciativa sobre la neces-sitat d'impulsar el paper que les polítiques culturalshan de tenir en la governança global. El context

actual de globalització posa en risc la riquesa querepresenta la diversitat cultural del nostre plane-ta, de la mateixa manera que els drets de ciuta-dania es dilueixen tot sovint per interessosexcloents. En proposar l'Agenda 21 de la Cultura,les autoritats locals reivindiquen i refermen laimportància que la política cultural ha de tenir enles estratègies de desenvolupament formuladesdes del sistema internacional.

La presentació de l'Agenda 21 de la Culturaal Fòrum Urbà Mundial, que tindrà lloc en una ses-sió de treball el dimecres 17 de setembre, respona un dels compromisos adquirits pels prop de nou-cents delegats que el 9 de maig passat van adop-tar aquest text. Representants de les ciutats quehan participat en el procés d'elaboració del'Agenda 21, així com experts acadèmics, artistesi també representants de la Unesco, són protago-nistes d'aquesta sessió que té per objectiu dema-nar a l'agència de les Nacions Unides Hàbitat quetingui en compte la necessitat de reforçar la pers-pectiva cultural en proposar les estratègies dedesenvolupament per a les grans metròpolis delplaneta, que concentren prop del 70% de la pobla-ció mundial.

Convé recordar, finalment, que el plenari del'Ajuntament de Barcelona va adoptar, el passat 21de maig, una mesura de govern en què acordavaadherir la ciutat de Barcelona a l'Agenda 21 de laCultura i va demanar a l'Institut de Cultura queadoptés les mesures necessàries per implantar-la.

Per participar en el Fòrum Urbà Mundial i poderassistir a la presentació de l'Agenda 21 de laCultura és necessari fer una preinscripció a travésde les pàgines web d'Hàbitat: http://www.unhabitat.org/wuf/2004/default.asp

Del 13 al 17 de setembre, el Fòrum Barcelona 2004 acull com un dels seus últims diàlegsel Fòrum Urbà Mundial de l'agència de les Nacions Unides Hàbitat.


L'Agenda 21 de la Cultura,

al Fòrum Urbà Mundial

Fòrum d’Administracions Locals per a la Inclusió Social,que va tenir lloc al maig a Barcelona en el marc delFòrum de les Cultures

Foto

: Ag

ustí

Arg

elic

h /

Fòru

m B

arce

lona

200

4

Per complir aquesta definició, cal inventaruna nova museografia. Els primers museus deciència estaven dedicats a exhibir peces realsen vitrines, però amb una clara vocació de con-servar col·leccions per als investigadors cientí-fics. En els darrers museus de ciència s'hiofereixen fenòmens reals que poden "conver-sar" amb el ciutadà, però les peces reals hi sónabsents. Tot i així, la ciència persegueix com-prendre la realitat, una realitat feta tant d'ob-jectes com de fenòmens. Els objectes ocupenlloc. Els fenòmens, els canvis que experimentenels objectes, ocupen temps. Però ni els objec-tes ni els fenòmens no tenen pas la culpa de lesdisciplines científiques previstes en els plansd'estudis d'escoles i universitats. La interdisci-plinarietat només té sentit si abans existeixenles disciplines. Això és veritat. Però una vegadaaquestes són aquí, el museu pot abordar qual-sevol bocí de realitat recorrent a qualsevol clas-se de coneixement. Això significa que un museucientífic pot tractar qualsevol tema: des d'unbacteri fins a Shakespeare. I també significa quela realitat és un aspecte irrenunciable i insubsti-tuïble en un museu. Un museu és realitat con-centrada, i potser això és l'únic que distingeixun museu de qualsevol altra forma de comuni-cació científica.

El museu es un espai de trobada per conrearl'opinió pública en ciència, l'espai natural i creï-ble per a quatre àmbits de la societat relacionatsamb la ciència: 1) l'àmbit que pensa i crea la cièn-cia és la comunitat científica (universitats, institutsde recerca, investigació a empreses, aficionats,etc.); 2) l'àmbit social que usa la ciència és el sec-tor productiu (indústria, empreses, serveis, etc.);3) l'àmbit que paga, que es beneficia i que tambépot patir la ciència, és la societat en si mateixa (elciutadà del carrer); i, finalment, l'àmbit que ges-tiona la ciència és l'Administració (els polítics).Europa té avui uns cinquanta milions de visitantsals seus museus de ciència. Molts d'aquests ni tansols tenen un auditori per a cent persones a lesseves instal·lacions.

Aquesta és la proposta. Un museu de la cièn-cia pensat amb bellesa i intel·ligència i per a unaaudiència universal. Potser arribarà el dia en què cada ciutat de més de cent mil habitantsreclamarà un museu de la ciència com avui recla-ma un teatre, un auditori de música, una cate-dral o un estadi de futbol. Serà sens dubte unbon senyal.

Jorge WagensbergDirector científic dels Museus de la Ciència de la Fundació “La Caixa”

Un museu de la ciència és un espai dedicat a proveir estímuls a favor del coneixementcientífic, del mètode científic i de l'opinió científica. Aquestes paraules concentren lesidees del nou museu que la Fundació La Caixa inaugurarà el 23 de setembre.

El museu de ciència,

aquesta eina de canvi

Al llarg de les dues darreresdècades, Birmingham ha viscutun intens procés de renaixementcultural, generat principalmentpel fet de ser una de les ciutatseuropees amb més diversitatètnica i cultural. Segons el censdel 2001, el 30% dels ciutadanssón d'origen "no blanc", i propdel 43% de la població infantilde menys de quinze anys s'in-clou en aquesta categoria. Elpercentatge més elevat de po-blació pertanyent a una raça di-ferent de la blanca prové delsud-est asiàtic, encapçalada pelspakistanesos i seguida pels ciu-tadans d'origen hindú, afrocari-beny i de Bangla Desh, a mésd'una pròspera comunitat xine-sa i de molts altres grups d'ori-gen divers. Aquesta barreja decultures, tradicions i creencess'ha traduït en un ric diàleg inter-cultural. Tradicionalment, tant elCarnaval Caribeny, el més im-portant del Regne Unit, com un

ampli ventall de festes han unitles diferents comunitats deBirmingham en un esperit quereflecteix l'ampli bagatge cultu-ral de la ciutat.

La diversitat cultural deBirmingham també rau en el seupatrimoni industrial, ja que la ciu-tat va ser el cor de la Revolucióindustrial del segle XIX. La trans-formació de fàbriques i ma-gatzems en desús en centresculturals i en espais per a les artsescèniques ha donat pas a unnou estil de vida a la zona delscanals, convertida en un noucentre per al lleure de la ciutat.Un d'aquests edificis és TheCustard Factory, una "comuni-tat cultural" formada per artis-tes i artesans, que comprènespais destinats a diverses ini-ciatives culturals situats alsmagatzems renovats i sota lesvoltes de l'antiga estació deferrocarril. Es tracta d'un plante-jament realment innovador que

està donant un nou estil de vidaa aquesta zona, coneguda aracom l'Eastside. Aquest projectede regeneració urbana és el mésimportant previst per a aquestaàrea en els primers anys delsegle XXI, i la transformarà enun nou barri cultural i educatiuque també acollirà la nova bi-blioteca, dissenyada per RichardRogers (que s'inaugurarà el2007), així com un nou parc urbà,el més gran construït al país enmés d'un segle. El 2001 tambées va inaugurar el Thinktank, unmuseu de la ciència i dels des-cobriments.

El Birmingham ArtsFest ésl'esdeveniment anual més relle-vant de la ciutat i, alhora, el fes-tival gratuït més destacat que secelebra al Regne Unit. Té lloccada mes de setembre, tant al'aire lliure com en espais cobertsdistribuïts per tota la ciutat.Aquest any arriba a la setena edi-ció, i es preveu que més de

Amb una població de gairebé un milió d'habitants, Birmingham és situada al centre de la Gran Bretanya, al bell mig de la regió de West Midlands, on viuen prop de 5,3milions de persones. És la segona ciutat més gran del Regne Unit, després de Londres.

Retrat de Birmingham*


125.000 persones visitin Bir-mingham durant un cap de set-mana per assistir als prop detres-cents cinquanta especta-cles programats.

El 1998, i amb l'objectiu d'apropar la cultura a tots els ciu-tadans, va néixer el projecteArtSites, que vol presentar i di-fondre una àmplia oferta cultu-ral en zones de la ciutat quepresenten uns forts nivells d'ex-clusió social i que han estat man-cades tradicionalment de totaactivitat artística, i garantir-hi unapresència permanent i soste-nible a llarg termini. ArtSitestambé té com a sòcies nombro-ses companyies artístiques de laciutat, que contribueixen a esta-blir relacions a llarg termini ambaquestes comunitats.

Birmingham també ha esde-vingut un important centre pera les indústries creatives. L'anticbarri de joiers de la ciutat, quecontinua produint una tercerapart de tota la joieria que es faal Regne Unit, acull també uncreixent nombre de joves dis-senyadors, l'Escola de Joieriamés gran del país i el Museumof the Jewellery Quarter. La ciutat aplega nombroses com-panyies petites i mitjanes moltdinàmiques, dedicades a activi-tats artístiques i de comunicació,com també professionals de lesarts escèniques i musicals, entreels quals destaca especialment elGrup de Música Contemporàniade Birmingham, la Companyiad'Òpera de Birmingham i l'agèn-cia SAMPAD, dedicada a la pro-ducció i promoció d'arts del sudde l'Àsia a través d'un importantprograma educatiu itinerant.

Pel que fa a les activitatsartístiques a escala popular,Birmingham també és una ciu-tat capdavantera: expressionsmusicals com el bhangra delPanjab, el reggae, el drum 'nbass, l'ska i moltes altres tambéhi proliferen, així com un bonnombre de petits estudis de sodotats de tecnologia punta queserveixen per formar joves músicsamb talent. El Projecte MuzikLinks i la Gallery 37, que utilitzenles arts com a mitjà per obrir nouscamins en la formació i l'ocupa-ció de joves desfavorits, són dosexemples d'iniciatives que hanaconseguit importants resultats.

A l'altre extrem de l'escala tro-bem nombroses companyiesartístiques rellevants, sovint deprestigi mundial, com ara l'Or-questra Simfònica de la Ciutat deBirmingham i el Ballet Reial de Birmingham. El SymphonyHall, inaugurat el 1991, és àmplia-ment reconegut com un delsmillors auditoris del món, i el seupredecessor del segle XIX, elTown Hall, està experimentantun important procés de renova-

ció que permetrà reobrir-lo capa la fi del 2005. Al centre de laciutat també hi ha altres sales deteatre importants: el Birmin-gham Repertory Theatre, una deles companyies teatrals més acti-ves del país, i The Hippodrome,seu del Ballet Reial, que tambéacull musicals i teatre. El Na-tional Exhibition Centre i elNational Indoor Arena són elsprincipals espais dedicats a lamúsica rock i al pop. El MidlandsArts Centre és el primer espaiartístic multifuncional (teatre,dansa i arts visuals) creat alRegne Unit, mentre que TheDrum ha esdevingut el primercentre del país especialitzat enart africà, asiàtic i caribeny.

Pel que fa als museus, des-taquen el Birmingham Museumand Art Gallery, el guardonatBarber Institute de la Universitatde Birmingham, el Soho HouseMuseum i la innovadora IkonGallery.

Inversió en art i cultura a la ciutat de Birmingham (2002-2003):58 milions de lliures esterlines (més de 86 milions d'euros), delsquals 13,1 milions procedeixen de l'aportació municipal; 8 milions,de l'Arts Council of England, i 23 milions, d'ingressos propis.

Beneficis generats per les principals organitzacions artístiques:50 milions de lliures (75 milions d'euros)

Visitants a museus i sales exposicions (2002): 1,5 milions

Espectadors d’arts escèniques (2002): 2,5 milions

Representacions teatrals (2002): més de dues mil

www.beinbirminghamculture.com

* Trobareu la versió íntegra d'aquest article en anglès (pàg. 37)

Foto

s: ©

Min

g d

e N

asty

The Custard Factory ArtsFest Symphony Hall

Setembre-octubre aBarcelonaAquesta secció recull una mostrade les activitats culturals mésdestacades organitzades perl'Institut de Cultura de Barcelonao altres entitats. Informacióexhaustiva i permanentmentactualitzada a Internet

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Divendres, dansa a les Corts

Projecte que promou espectaclesde dansa de petit format

Durant tot l'any al centrecultural Les Corts (Masferrer,33-35

DANSA

"Doug Aitken"

Selecció dels treballs més recentsd'aquest artista nord-americà, lescomplexes imatges i associacionsdel qual se centren en qüestionsfilosòfiques sobre la naturalesa ila civilització.

Fins al 26 de setembre aCaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

"Quòrum"

Exposició de treballs i projectesartístics entorn del fenomen de laimmigració.

Fins al 26 de setembre a la Sala Gran de la Capella (Hospital, 56)

"Premis de fotografiaPurificación García"

Un nou concurs fotogràfic oberta la visió dels artistescontemporanis que no temenmostrar les seves obres isotmetre-les al parer d'un jurat.

Del 2 al 12 de setembre al'Espai Xavier Miserachs delPalau de la Virreina (la Rambla, 99)

"Col·lecció"

Tots els vessants de l'activitatartística de Tàpies (pintures,escultures, dibuixos, llibres igravats) de la col·lecció de laFundació.

Del 3 de setembre al 31d'octubre a la Fundació AntoniTàpies (Aragó, 255)

"El món de GaoXingjian"

Petita mostra,que espresenta en el marc deKosmopolis'04, dedicadaa visitar el móncreatiu delpremi NobelGao Xingjian

Del 14 de setembre al 28 de novembre al CCCB(Montalegre, 5)

"Julio Cortázar.Viatges, imatges i altres territoris"

L'univers personal i literari de l'escriptor a través dels seus viatges, les seves cartes i les seves incursions a lafotografia i el cinema.

Del 21 de setembre al 14 denovembre al CCCB

EXPOS IC IONS

18

El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 acaba el seu trajecte de 141 dies el 26 desetembre. Presentem tot seguit una selecció de propostes per gaudir de les últimes setmanes del Fòrum. Més informació, a www.barcelona2004.org i www.bcn.es/canalcultura.

Tea t re

Agenda Fòrum Ciutat

Dansa

Raimond Chaves

La CelestinaDos grans noms de l'escenaeuropea, Robert Lepage i NúriaEspert, ens presenten la sevavisió del clàssic de Fernando de Rojas.Del 8 de setembre al 3d'octubre al Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver (pl. Margarita Xirgu, 1)

Cova CortázarUna proposta màgica, unespectacle íntim i proper inspirat en tres contes del genial escriptor.A partir del 10 de setembre al'Espai Escènic Joan Brossa(Allada-Vermell, 10 )

ForastersSergi Belbel ens parla de lafragilitat de les relacions familiars, del pas del temps i el sentit de l'existència.Del 16 de setembre al 14 denovembre al Teatre Nacionalde Catalunya (pl. Arts, 1)

Monti & Cia: GrottescoUn espectacle de JoanMontanyès que evoca tota la màgia del circ a través d'unllibre de contes.Fins al 19 de setembre a CanDragó, pl. Margarida Xirgu,moll de la Barceloneta, pl. Botticelli

La plaça del DiamantUn text clau de l'escriptora Mercè Rodoreda en versió teatral de Joan Ollé.A partir del 7 de setembre al Teatre Borràs (pl. Urquinaona, 51-59)

Cullberg Ballet

Home and Home és la coreografiacreada pel seu nou director, JohanInger, una obra situada en un llocfronterer entre el somni i la realitat. Del 2 al 7 de setembre al GranTeatre del Liceu (la Rambla, 51- 59)

TarantosUn musical basat en la històriad'Alfredo Mañas, i en la pel·lículade Rovira Beleta.A partir del 15 de setembre al Bar-celona Teatre Musical (Lleida, 40)

LEMVuitena edició d'aquest FestivalInternacional de MúsicaExperimental.Del 9 de setembre al 16 d'octubrea Gràcia i a diversos espais

Bachianas brasilerasL'Orquesta Sinfónica de Anzoáteguiinterpreta les Bachianes 2, 5 i 7 delcompositor Heitor Villa-Lobos. 14 de setembre a l'Auditori(Lepant, 150)

Òpera: RitaJoão Falcão dirigeix aquesta òperabufa de Gaetano Donizetti.Del 16 de setembre al 3d'octubre al Teatre Principal (la Rambla, 27)

Congrés Mundial MovimentsHumans i ImmigracióAmb la participació de centcinquanta ponents d'arreu del món,el Congrés vol proposar novesidees per a l'actuació dels poderspúblics en la qüestió de la migració. Del 2 al 5 de setembre al Centrede Convencions del Fòrum

Mús i ca

Foto

: Les

ley

Lesl

ie-S

pin

ks

Dià l egs

Exposicions que encaraes poden veure...

"La Condició humana". Fins al 26de setembre al Museu d’Històriade la Ciutat

"Picasso: guerra i pau". Fins al26 de setembre al Museu Picasso

"De la curiositat a la prospectiva.Tres segles d'interpretació de lanatura". Fins al 17 d'octubre al'Institut Botànic de Barcelona

"Imatges del cos. El Museu,interpretat per Robert Wilson".

Fins al 31 d'octubre al MuseuBarbier-Mueller d'Art Precolombí

"El primer eros, Àfrica, Amèrica,Oceania". Fins al 31 d'octubre alPalau de la Virreina

"Objectes/subjectes. Una visiódes de la Barcelona quedissenya". Fins al 31 de desembreal Museu de les Arts Decoratives

"La diversitat de la vida". Fins al30 d'abril del 2005 al Museu deCiències Naturals de la Ciutadella

"Ètnic. De les cultures tradi-cionals a la interculturalitat".Permanent al Museu Etnològic

L'Escola Massana ha complert tresquarts de segle. Al llarg d'aquest temps,han passat per les seves aules unagran quantitat d'alumnes, alguns ambnoms ben coneguts: de Maria AurèliaCapmany a Quim Monzó, d'HernàndezPijuan a Juli Capella.

La seva titularitat municipal l'haconvertida en una institució propera alciutadà que ha anat adaptant els plansd'estudis segons les necessitats socials.

L'Escola manté relacions amb més deseixanta centres d'ensenyament superiord'arreu del món. Aquest ressò interna-cional del "model Massana" es va ferpalès arran dels Jocs Olímpics del1992. A partir d'aleshores, l'escola haanat rebent una allau ininterrompudad'alumnes estrangers.

La Massana és una entitat vital idinàmica profundament arrelada albatec cultural de Barcelona que sempreha considerat un valor educatiu laconnexió entre els estudis i l'activitatcultural interna i externa. En aquestalínia s'emmarca l'exposició queanualment es presenta a la Capella.

Del 8 d'octubre al 7 denovembre, a la Capella del’Antic Hospital de la SantaCreu (Hospital, 56)

"75 anys d'Escola Massana"Setanta-cinc anys d'ensenyament de l'art i el disseny



Diada Nacional deCatalunya

La Festa de Catalunya. El dia 10al vespre té lloc, al Saló de Centde l'Ajuntament, la conferència"La Catalunya de Pierre Vilar", acàrrec de Josep Fontana.

11 de setembre a diversosespais de la ciutat

Festa de la Tardor

Jornada festiva que s'organitzaper donar la benvinguda aaquesta estació i per tald'informar sobre el programa“Fem compost al parc”.

Al final d'octubre als parcs i jardins de Barcelona

FESTES

14è Festival l'Hora del Jazz - Memorial TeteMontoliu

Un aparador del jazz i la música modernaque es fan actualment a Catalunya, onparticipen des de bandes clàssiques benconegudes fins a formacions més joves.

Del 5 al 26 de setembre a la plaça Rius iTaulet

AvuiMúsica. VIII Temporada Música NovaContemporània

Obres recents d'autors catalans i forans, que reflecteixen la realitatmusical actual, cada cop més fonamentada en l'intercanvi de diferentsopcions creatives.

A partir de l'octubre al CCCB, l'Auditori, el MACBA, l'Institut Francès i l'SGAE

MÚSICA

La nova temporada de l'OBC començaun any mes al setembre amb el FestivalMozart sota la direcció de ChristianZacharias. Entre els tres concerts delFestival, ocupa un lloc destacat uninstrument, el piano. Zacharias actuaràen un doble vessant de solista i directortot rememorant una pràctica habitualdel segle XVIII en què el compositorpresentava la seva música des delteclat mentre simultàniament dirigial'orquestra. El mes d'octubre, l'OBCdedica els concerts temàtics dedivendres a diumenge a La consagracióde la primavera, d'Stravinsky; a pecesde Rakhmàninov interpretades per lapianista Elisabeth Leonskaya; a lesbandes sonores de pel·lícules deciència-ficció i a la influència de Rossini

en les composicions de Xostakòvitx.Euroconcert inaugura la seva vintenatemporada amb un concert, exclusiu pera abonats al monestir de Pedralbes, acàrrec de Janas Ensemble, iinicia les sessions al Palau dela Música amb una vetlladadedicada a Bach i Mozart acàrrec de la Camerata Hamburg.Palau 100 convida, entred'altres, la Bayerisches Staads-orchester, sota la direcció deZubin Metha; l'Orquesta Sinfó-nica de Madrid, dirigida perJesús López Cobos, i la formacióbritànica The Sixteen, sota labatuta de Harry Christophers.Ibercàmera estrena temporadaamb dos concerts: el pianista

András Schiff interpretarà els VariacionsGoldberg de Bach, al Palau, i l'OrquestraFilharmònica Txeca, obres de Dvoráki Mussorgski.

Borís Godunov

Una òpera de Modest Mussorgskisobre l'obra d'Aleksandr Puixkin ila història de l'Estat rus.

29 de setembre i de l'1 al 17d'octubre al Gran Teatre delLiceu (la Rambla, 51- 59)

Cléopâtre

Òpera en quatre actes i cincescenes. Llibret de Louis Payen.Música de Jules Massenet.Montserrat Caballé, MontserratMartí, Carlos Álvarez, JoanMartín-Royo i altres

13 i 16 d'octubre al Gran Teatredel Liceu

La Traviata

Adaptació, en gran format i ambmés de tres-cents intèrprets,d’una de les obres mésconegudes de Verdi.

24 i 25 de setembre al PalauSant Jordi

ÒPERA

El fantàstic FrancisHardy

Xicu Masó firma la posada enescena d'una de les obresmestres de Friel, l'escriptorirlandès considerat hereu deTxèkhov, autor d'una dramatúrgiapoètica i profundament humana.

Del 4 de setembre al 3 d'octubreal Teatre Romea (Hospital, 51)

Margarides i la memòria

IV Trobada de dones a escena,amb teatre, dansa, clown,cabaret, lectures dramatitzades,debats, tallers, conferències, etc.

A l'octubre al centre cívic CanFelipa (Pallars, 277)

TEATRE

9a Mostra de Teatrede Barcelona

Una interessant i àmplia oferta deproduccions teatralsessencialment joves, que lesSales Alternatives de Barcelonaacullen durant un mes als seusescenaris.

A partir de l'octubre a les SalesAlternatives

Genet Show

Espectacle sobre textos de JeanGenet dirigit per Andreu Morte.

Del 7 al 9 d'octubre al Mercatde les Flors (Lleida, 59)

"Fotomercè: TinoSoriano"

Lesfotografiesde Soriano,cronistagràfic oficialde la Mercè2003, i lesfotos de la

festa fetes pels ciutadans l'anypassat que han estat premiades iseleccionades.

Del 22 de setembre al 17d'octubre a l'Espai XavierMiserachs del Palau de laVirreina (la Rambla, 99)

"Lames del Tibet"

Una nova aportació alconeixement de l'art tibetà através dels retrats en bronze demonjos i lames, un gènere que esdesenvolupà entre els segles XIII iXVIII al Tibet.

Del 19 d’octubre del 2004 al 5 de gener del 2005 a la Fundació Francisco Godia(València, 284)

Diana Krall

3 d'octubre a l'Auditori (Lepant, 150)

Ribermúsica

Concerts de música clàssica,moderna, jazz, coral o ètnica enespais singulars de la Ribera comara palaus, museus o galeries d'art.

A l'octubre al barri de la Ribera

Festival Internacionalde Jazz de Barcelona

Els grans noms del jazz visitencada tardor la nostra ciutat peroferir-hi concerts que van des deljazz més clàssic fins al méscontemporani.

A partir de l'octubre al Palau de la Música Catalana (Sant Francesc de Paula, 2) i altres espais

IX Festival deMúsiques del Món

El festival acull músics i músicad'arreu del món en concertsnocturns i concerts familiars, a

més d'altresactivitatsrelacionadesamb la música

A partir del'octubre aCaixaForum (av. Marquès deComillas, 6-8)

Temporada de música clàssica

Jean Genet

Foto: Arxiu de l’Auditori

Mercè de Conte

Extensa programació dedicada almón dels contes i la tradició oral.

Del dimarts 21 al diumenge 26 a les biblioteques, la plaça delsSants Just i Pastor, el MuseuMarès, el Museu Etnològic, el

Palau Roberti altresespais de la ciutat.

BAMDotzena edició d'un festival de música independent queenguany referma la seva aposta pelsgrups locals.

Del dimecres 22 al diumenge 26 a la rambla del Raval, la plaça delRei, l'avinguda de la Catedral, elcentre cívic La Bàscula i les salesApolo, Bikini i La Paloma.

IX Mostra d'Associacions -Passeig de les Persones

Jocs, tallers i animació per conèixerde prop la realitat i les inquietuds deBarcelona.

Del dijous 23 al diumenge 26 a laplaça Catalunya i el passeig deGràcia

VII Festival PirotècnicInternacional

Amb la presència de tres recone-gudes empreses de focs artificials:Pirotècnia Caballer (València), Féerie(França) i La Rosa Fireworks (Itàlia).

Dies 23, 24 i 25, a les 22.00 h, a laplatja de la Barceloneta. Punt devisió recomanat: port Vell

Cabró, us encalçaran fins al pla dePalau...

Dissabte 25, a les 20.15 h, a laplaça de Sant Jaume

Esbarts dansant l'imaginari

Espectacle de dansa basat encoreografies de les tradicionscatalanes i homenatge a Pau Casals,Salvador Dalí i Antoni Gaudí.

Dissabte 25, a les 12.30 h, a l'avinguda de la Catedral

L'Empordà a Barcelona

Coincidint amb l'Any Dalí,l'Empordà visita Barcelona de la mà dels històrics gegants de Torroella de Montgrí, dansaires de Roses, els Ministrilsde Figueres, etc.

Diumenge 26, matí i tarda, a diversos espais

Gimcana TMB de la Mercè

El joc més participatiu de tota laMercè us convida a recórrer la ciutatde cap a cap.

Diumenge 26, de 10 a 17 h, alscarrers i places de Barcelona. Calinscripció prèvia. Més informació,al 93 481 00 00

Piromusical

Des del recinte del Fòrum fins alport Olímpic, un espectacle històricamb què la Mercè acomiadarà elFòrum Barcelona 2004.

Diumenge 26, a les 21.30 h, a lesplatges

Festa al Cel

Propostes conegudes com elFestival Aeri i la mostra d'estels ambnoves activitats protagonitzades perartistes aeris.

2 i 3 d'octubre a les platges

Matí de Festa Major

Grallers, trabucaires, gegants,castells… el dia de la Mercè, elsgrups tradicionals estan de festa.

Divendres 24 al matí a les places de la Mercè i de Sant Jaume

El Portal dels Petits

El racó ideal per als més petits decasa amb espectacles i jocs.

Divendres 24 i dissabte 25, matí i tarda; diumenge 26 al matí; alPortal de la Pau

Cavalcada de la Mercè

Artistes de carrer,gegants, bèsties i músics. Tot, perfer un homenatgea Dalí i enPatufet.

Divendres 24, ales 18 h, des dela pl. Catalunyafins a l'av. de laCatedral

Cent anys d'Orfeó Gracienc:Viatge per la Mediterrània

L'Orfeó Gracienc celebra el seucentenari amb un concert que recullmúsiques de tota la Mediterrània.

Divendres 24, a les 22 h, a la plaçadel Rei

Correfoc

Amb un recorregut que varia respectea edicions precedents, les criatures del foc, encapçalades pel Mascle

Agenda de la Mercè www.bcn .e s /merce


Moda Barcelona: Barcelona Fashion Week

Les col·leccions de la primavera 2005 a la Setmana de la Moda aBarcelona, que inclou la Passarel·la Gaudí, el Saló Gaudí i el certamenModa FAD.

Del 6 al 12 de setembre a Fira de Barcelona (av. Reina Maria Cristina, 2-16)

Liber

Una oportunitat per als professionals de descobrir més de vuit-centeseditorials procedents d'arreu del món.

Del 29 de setembre al 2 d'octubre a Fira de Barcelona

53a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern

Una cita clàssica entre els llibres i els amants de lalectura amb ganes de descobrir noves o velles històries.

Al setembre i l'octubre al passeig de Gràcia

Coup de DésCicle de debats a l'entorn de les arquitectures contemporànies i tallerflotant dirigit per Juan Herreros, amb motiu del 75è aniversari del PavellóMies Van der Rohe.

De l’11 al 24 d’octubre a bord del vaixell Naumon i al Pavelló MiesVan der Rohe (parc de Montjuïc).

MÉS CULTURA

Festa d'Àsia

Coincidint amb la Mercè i amb eltancament del Fòrum, la CasaÀsia proposa un viatge als païsosasiàtics i del Pacífic. Espectaclesinèdits (Campanes de Tolling Chu–entre la tradicional òpera xinesai el musical contemporani–,TamborsTaiko), música (TapanGroup i Grup Vocal Millenniumde Corea), espectacles de carrer,cinema (les darreres novetats delFestival de Cinema de Sitges,documentals, cinema mut ivideoart), tallers de culturaasiàtica, gastronomia iinstal·lació de gers (tendes dels poblats mongols).

Del 23 al 26 de setembre alMercat de les Flors (Lleida, 59)

Itinerari literari: Dalí i Barcelona

L'Hotel Ritz, l'Ateneu Barcelonès, el parc Güell... Les biblioteques de Barcelonaproposen una passejada per diferents indrets barcelonins que tenen una estretarelació amb la vida de Dalí. Inscripció prèvia a [email protected]

Al setembre i l'octubre a diversos espais de la ciutat

"Salvador Dalí. Una vida de llibre"

Un recorregut per la relació de Dalí amb l'escriptura, la il·lustració, el dissenygràfic i l'edició a través dels fons de la Biblioteca de Catalunya i del Centred'Estudis Dalinians.

Del 28 de setembre del 2004 a l'11 de gener del 2005 a la Biblioteca deCatalunya (Hospital, 56)

ANY DAL Í www.da l i 2004 . i n fo

Gent i gegants. Ricard Garcia Redons.Tercer premi Fotomercè 2003

La Mercè 2003Foto

: Pep

Her

rero

Foto

: Pep

Her

rero


De sempre, hem volgut donar suport, impul-sar i barrejar artistes de procedències diverses,geogràfiques o estilístiques. Hem procurat ser pla-taforma de trobades, per tal que el transvasamentd'idees i vivències serveixi per trobar vies d'experimentació, desenvolu-pament, i alhora incitadores denoves propostes creatives.

Allò que s'inverteix en recer-ca i desenvolupament: esforçeconòmic, temps, passió, ener-gia i altres additius, redundaràen la fluïdesa dels vasos comu-nicants. I això creiem que ésbeneficiós. L'aigua estancadacrea virus, és un obstacle per ala comunicació i col·labora a lacristal·lització d'oasis que, quans'erosionen, desprenen unapudor tan intensa que a la forçahem de tapar-nos el nas.

Ens agraden els animals enllibertat i el ritme del mar. Avuino és possible alimentar-senomés dels llenguatges musicals que un domina.Les fonts d'alimentació, com més variades, mésexcitants. Però s'ha de tenir identitat pròpia. Sino, et pots diluir i provocar que el teu vestit musi-cal no tingui caràcter propi.

Mirar-se el melic no deixa d'estar bé, mentreimpliqui recordar que per aquest arrugament esva formar la tripa per on t'alimentaves quan crei-xies a l'interior. Una vegada a l'exterior t'has d'en-frontar amb la llibertat, qüestió bàsica per aqualsevol, i imprescindible en l'art. Els teus res-sorts han d'haver estat construïts des de les prò-pies arrels. La por de despullar-se davant d'altres

artistes, que practiquen de forma diferent, no s'hade convertir en un problema. Ans al contrari, s'hade fer des de la frescor, sense prejudicis i amb la intenció de compartir. Com diu EnriqueMorente: "En l'art es permet pispar, però no es

perdona la còpia."Les trobades i seminaris que

organitzem al Taller, partint dela premissa de recerca i desen-volupament, estan exempts detota premeditació per assolirobjectius. Això ho pot pensaralgun alt càrrec del sector"negocis". Ni pressió a l'horade crear, ni resultats col·lectiusimmediats.

En diverses ocasions hempresentat públicament els tre-balls, i en d'altres ha estat mera-ment un joc efímer. No ens enpenedim. Seguirem amb la nos-tra tossudesa. Sabem que la cre-ació té lloc en els moments mésinesperats, quan no la cerques.

Gairebé ho podem assegurar: el creador és en elseu aïllament, en la seva soledat, que troba laforça per tirar endavant.

La influència interactiva de les trobades d'R+Ddeixa una empremta a cadascun dels participantsque rarament deixarà d'acompanyar-lo al llarg dela seva carrera artística. Són vint-i-cinc anys demostrar que la cultura i l'ensenyament són einesque serveixen per generar expectatives en unbarri, en una ciutat, i aconseguir un sabor inter-nacional sense perdre la nostra entitat.

Lluís Cabrera

Aquesta tardor, el Taller de Músics celebra el 25è aniversari de la seva creació. Lluís Cabrera,president de la Fundació Taller de Músics, ens parla de la seva trajectòria.

Taller de Músics, 25 anys d'R+D = ©? o 25 anys en el dubte

Les visites permeten conjuminar in situ els tre-balls dels restauradors de les restes arqueològi-ques –que ocupen una superfície de 8.000 m2 ique pertanyen a una de les zones més dinàmi-ques de la Barcelona del segle XVII– i l'activitatdels tècnics que consoliden l'edifici del Mercatdel Born, obra de Josep Fontserè, per tal de pre-servar-ne la integritat. El públic pot veure les res-tes des d'una plataforma habilitada al carrer dela Ribera, un mirador de 70 m2 sobre el jacimentarqueològic, on s'han instal·lat uns plafons expli-catius sobre el passat, el present i el futur del Born.

Durant els dos primers mesos d'obertura, mésde vint-i-tres mil persones van visitar el mirador, lamajoria, ciutadans de Barcelona que s'han assa-bentat del programa a través de la premsa o larecomanació d'algun conegut. Pel que fa a la moti-vació que ha provocat la visita, majoritàriament ésper l'interès en la història i l'arqueologia de la ciu-tat; alguns són veïns del barri que han volgut des-cobrir les restes que s'amagaven sota el Born. Moltsdels visitants proposen activitats i serveis que elsagradaria trobar-hi: itineraris, exposicions sobre la

història moderna, audiovisuals, concerts, comtambé la possibilitat d'obtenir més informació sobreles restes arqueològiques. Fins i tot algunes per-sones suggereixen construir una plataforma cen-tral, "com una illa", que pugui oferir una imatgepanoràmica de les restes.

L'entusiasme i la implicació emocional dels visi-tants al Born és molt gran, sobretot en els primersmoments de l'accés al mirador. L'interès per obte-nir més informació històrica sobre les estructuresdels edificis i carrers que s'identifiquen als peus delmirador és una altra de les constants dels visitants.

El programa "El Born: Obrim per obres" ofe-rirà les seves activitats fins al primer semestre del2005, quan, molt probablement, comencin els tre-balls del futur Centre Cultural i això dificulti l'ac-cés als miradors. El tancament definitiu per obresdonarà pas, el 2007, a un nou equipament cultu-ral de primer ordre, un projecte ambiciós i total-ment innovador que respondrà a les expectativesque els visitants han anat manifestant durantaquests mesos d'accés lliure al mirador i a travésde les activitats, visites i itineraris sobre el Born i el barri de la Ribera.

Lina UberoCap de Programes del Museu d’Història de la Ciutat

El passat mes de maig es va engegar el programa “El Born: Obrim per obres”, organitzatconjuntament per l’Institut de Cultura de Barcelona i Barcelona Serveis Municipals,amb l’objectiu d’obrir provisionalment al públic un espai ciutadà de gran interèscultural mentre es realitza el projecte de creació del Nou Centre Cultural del Born.

El Born: Obrim per obres

Per conèixer el Born

Visites lliures: dissabtes de 10 a 20 h; diumenges de 10 a 15 h

Visites guiades: amb reserva prèvia, els dissabtes i diumengesa les 11.30 h (català) i a les 12 h (castellà).

Itinerari guiat "El Born i la Ribera": primer dissabte de mesen català, i tercer, en castellà; visites concertades per agrups, també en anglès i francès.

Més informació:Museu d'Història de la Ciutat (tel.: 93 319 02 22) www.museuhistoria.bcn.es • www.bcn.es/canalcultura

Visitants contemplant el jaciment arqueològic del Born

Foto

: Per

e V

ivas

/ M

useu

d'H

istò

ria

de

la C

iuta

t


Mstislav Rostropòvitx ha dirigit el Rèquiemde guerra de Benjamin Britten a l'Auditori: "Lamúsica és un llenguatge universal que Déu ensha donat i amb el qual no necessitem traductors."

Carlinhos Brown i els seus trenta-nou músicshan convocat quatre-centes mil persones al pas-seig de Gràcia per viure una particular versió delpopular carnaval brasiler de Salvador de Bahia.

Rigoberta Menchú, premi Nobel de la pau1992: "La tecnologia i els negocis menystenen lacultura i els drets humans."

Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura delBrasil: "La música s'ha transformat en un produc-te, hi ha una clara competència entre els més fortsi els més dèbils. Cal fer promoció, però no de lamúsica en particular, sinó de la cultura en general."

Salman Rushdie,escriptor i presidentdel PEN Club delsEstats Units: "El queabans era una dialècti-ca entre el socialisme iel capitalisme s'ha convertit en una dialèctica invi-sible entre el terror i els sistemes de seguretat oels serveis d'intel·ligència. La gran batalla delsnostres temps és invisible i és antidemocràtica."

Eugene Schoulgin, escriptor noruec, presi-dent del Comitè Internacional d'EscriptorsEmpresonats del PEN Club: "Actualment més deset-cents periodistes i escriptors pateixen situa-cions de persecució o empresonament, una xiframolt superior a la registrada l'any 2000, en quèno arribaven a cent".

Jorge Miquel Cocom, escriptor en llenguamaia: "El qui vulgui gaudir del cant dels ocells nonecessita gàbies. En té prou plantant arbres."

Paulo Coelho, escriptor brasiler: "El més impor-tant que he après, no ho he trobat només als llibres,sinó enraonant i escoltant pagesos, taxistes…"

Jean Michel Cousteau, oceanògraf, presi-dent de l'Ocean Futures Society: "Tinc espe-rança que el Fòrum sigui un punt clau en lahistòria de la humanitat pel que fa al tractamentde l'aigua."

Klaus Töpfer, director executiu del Programade l'ONU per al Medi Ambient: "Entre tots hemde conservar tant la diversitat cultural i lingüísti-ca, com la biodiversitat."

Guillermo Dema, coordinador del Programaper a l'Eradicació del Treball Infantil de l'Orga-nització Internacional del Treball: "La causa prin-cipal del treball infantil és la pobresa, però tambéles actituds culturals i permissives d'una societatque afirma que davant la pobresa el millor quepot fer un nen és treballar."

Peter Sellars, director teatral nord-americàque ha dirigit Els fills d'Hèracles al Fòrum Grec'04: "L'art no està present només com a funciódecorativa, sinó per emfatitzar la democràcia alnostre segle."

John Hume, un dels artífexs de la pau a Irlandadel Nord i premi Nobel de la pau 1998: "A Irlan-da del Nord, després de més de tres-cents anysde conflicte, ens hem adonat que la violència nohi té cap paper."

Des del 9 de maig, la nostra ciutat ha estat el punt de destinació de moltes figuresdestacades del món contemporani que han participat en els Diàlegs, les exposicions o els espectacles del Fòrum. Polítics, premis Nobel, artistes, escriptors, científics,cooperants i membres d'ONGs han fet sentir la seva veu a Barcelona.

26

Barcelona...Han visitat Barcelona al món

El segon FòrumTres ciutats de tres conti-

nents del món han manifestatinterès per acollir la segona edi-ció del Fòrum Universal de lesCultures. Es tracta de Fukuo-ka (Japó), Monterrey (Mèxic) iDurban (Sud-àfrica).

Observatori de laInformació

El Diàleg del Fòrum "Infor-mació, poder i ètica en el segleXXI" ha creat un fonament defutur: Barcelona serà la seu del'Observatori Mundial sobrel'Estat de la Informació, una pla-taforma estable que vetllarà perla salut del periodisme al món.L'Observatori, que col·laboraràamb la Unesco i l'ONU, elabora-rà un dossier anual per denunciarels intents de limitar el lliure exer-cici de la tasca dels periodistes.

Casa de les LlengüesEls experts en diversitat lin-

güística reunits, en el marc delFòrum, al congrés Linguapax, van

proposar Barcelona com a seud'un centre de recerca interna-cional sobre les llengües del món.Aquesta Casa de les Llengües –nom que podria rebre el centre–tindria com a tasques la coordi-nació d'estudis i actuacions perconservar les llengües amenaça-des i la preparació de programesde normalització lingüística per a idiomes minoritaris.

Religions del mónEl Parlament de les Religions

del Món ha reunit a Barcelona7.700 participants procedentsde 75 països. Entre les idees sor-gides d'aquesta reunió destacala proposta del Centre Unescode Catalunya per a la creaciód'una comissió que integri dinsde les Nacions Unides totes lesconfessions religioses del món.

Projectes solidarisEl Fòrum aportarà un milió

d'euros a la rehabilitació de cincplaces de la Medina de Tetuan.El 0,7 per cent del preu de cada

entrada del Fòrum es destina-rà a aquest projecte. A l'altrabanda del Mediterrani, Barcelo-na també ha signat un acord decooperació internacional amb la ciutat palestina de Gaza. Lanostra ciutat ha finançat amb300.000 euros la construcció delPeace Park, un parc urbà d'1,2hectàrees d'extensió situat a TalAl Hawa, un barri de nova cons-trucció molt poblat.

Le Monde (França)

1 de juliolA l'est de Barcelona, la novetat

Aquest Fòrum, un conjunt d'acti-vitats situades sota el signe del des-envolupament sostenible, de ladiversitat cultural i de la pau, impul-sat des del 1996, ha estat el motor,o fins i tot el pretext, del desenvo-lupament de la ciutat cap a l'est.El creixement urbà de Barcelonasempre ha estat per impulsos.

Beijing Youth Daily (Xina)

1 de juliolBarcelona, la ciutat de la músi-ca durant tota una nit

La nit del 19 de juny va ser moltespecial per a Barcelona, la capi-tal musical d'Espanya que gaudeixde més prestigi, amb tota la ciu-tat submergida en un mar de notesmusicals. [...] El Fòrum és un esde-veniment cultural d'importànciamundial al qual molts països hanenviat les seves delegacions permostrar al món els seus millorsaspectes culturals.

Chicago Tribune (Estats Units)

8 de juliolLes religions del món, reunidesen una conferència Cimera espiritual a Espanya

Inclosa dins d'aquesta "olimpía-da cultural", la conferència té llocals terrenys de la zona del FòrumUniversal de les Cultures, el fes-tival humanístic que va comen-çar el mes de maig al front marítimde Barcelona.

The New Zealand Herald

(Nova Zelanda)“Barcelona es prepara per ferdel món un lloc millor”

Le Monde (França)“Barcelona convida el món aun Fòrum de totes les cultures”

El Mercurio (Xile)“Barcelona ha ressuscitat l’esperit olímpic del 1992”

La Presse (Canadà)“Les ambicions universals deBarcelona”

Le Figaro (França)“Barcelona, capital de les esperances”

The Independent (Regne Unit)“Una altra llarga festa estivalaterra a Barcelona. Qualsevolexcusa per a la reinvenció”

La celebració del Fòrum ha estat notícia a la premsa mundial:


Els rodatges a Barcelona, a l'alça Fins a aquest estiu, l'oficina de Barcelona PlatóFilm Commission ha atès més de dos-cents rodat-ges, una xifra força superior a la de l'any passat(157). L'oficina d'atenció als rodatges ha estatutilitzada per un total de 214 produccions, mésde la meitat de les quals són de productores cata-lanes. La indústria local és la que ha fet més úsdels serveis de Barcelona Plató, ja que s'hi hanadreçat 151 produccions catalanes, un 39% mésque l'any passat. D'altra banda, la creixent acti-vitat fílmica a Barcelona arriba per part de pro-ductores de procedències diverses. S'ha doblatel nombre de rodatges de la resta de l'Estat (hanpassat de quatre a vuit), com també el de pro-duccions franceses (de tres a sis) i holandeses(de tres a cinc), tot i que són les productores bri-tàniques les que més han filmat a la ciutat, ambdinou rodatges fins a mitjan estiu (davant de lesset del 2003).

Pel que fa al tipus de filmació, Barcelona Platóha atès, entre d'altres, peticions per a 16 pel·lícu-

les de cinema, 6 TV-movies, 70 curtmetratges, 48programes de televisió, 8 reportatges i 10 video-clips. Aquestes xifres confirmen la solidesa de l'ac-tivitat audiovisual a la ciutat, així com l'interès deBarcelona com a punt d'atracció de la creativitatcultural audiovisual. Entre les produccions mésdestacades i les cares més conegudes que han passat o passaran per la nostra ciutat, hi haÁlex de la Iglesia, amb Crimen Ferpecto; PeterGreenaway, amb Las maletas de Tulse Lupper;Ventura Pons, amb Amor d'idiota, protagonitza-da per Santi Millán i Cayetana Guillén-Cuervo;Como mariposas en la luz, del director argentíDiego Yaker i protagonitzada per l'actriu catala-na Cristina Brondo i l'argentí Lucas Ferraro;Jaume Balagueró, amb Fragile; Brian Yuzna, amb Rottweiler; i Penélope Cruz i MathewMcConaughey, en el rodatge de la pel·lículaSahara, del director Breck Eisner.

Sunny Side of the Doc, a MarsellaPer segon any consecutiu, Barcelona Plató FilmCommission ha assistit al mercat de documentalsSunny Side of the Doc, que va tenir lloc aquestestiu a Marsella.

El sector documental és un dels que més impulsestà prenent a la nostra ciutat. Aquest any ja són25 les produccions d'aquest gènere que hancomptat amb el suport de Barcelona Plató; el 2003en van ser 42, i el 2002, 27. Sens dubte, un sec-tor en creixement al nostre territori.

Cimera Mundial de la Telenovel·laBarcelona acull la Cimera Mundial de la Indústriade la Telenovel·la, que aplega, del 30 de setem-bre al 2 d'octubre, els més importants productors,directors, exhibidors i programadors del sector,procedents dels cinc continents. La trobada pre-tén analitzar el gènere de la telenovel·la a travésd'un intens programa de conferències. També ofe-reix una gran mostra de telenovel·les i de produc-tes de tota mena (formats, històries, escenografies,vestuaris, etc.) per al mercat del sector.

Es roda!

El director Ventura Pons i l’actriu Cayetana Guillén-Cuervo, en una pausa del rodatge d’Amor d’idiota

Foto

: Jor

di S

erra

- B

arce

lona

Pla

tó

Novetatseditorials

El primer Eros. Àfrica, Amèrica, Oceania

Catàleg de l'exposició, presentada alPalau de la Virreina fins al 31d'octubre, que reuneix objectes degran qualitat estètica i d'alt interèsantropològic cedits per vint-i-unmuseus i col·leccions d'Europa id'Amèrica. Una reflexió sobre

l'erotisme a les cultures i l'expressió de la sexualitatestretament lligada als cicles regeneradors de lanatura. Textos de Victoria Combalía, comissària de lamostra, Mario Vargas Llosa, Javier Lentini i MauriceGodelier, entre d'altres. 281 pàgines. Editat en catalài francès, i també en castellà i anglès, per l'Institut deCultura de Barcelona i Lunwerg Editores.

Picasso: Guerra i pauCatàleg de l'exposició exhibida alMuseu Picasso fins al 26 desetembre dins del programa delFòrum Ciutat. Textos de Gertje R.Utley, Pierre Daix, Javier Tusell iMaria Teresa Ocaña que reflexionensobre qüestions com la influència de

la guerra dins l'obra de Picasso, la creació delGuernica, l'artista com a activista, i la sortida de laguerra que dóna pas a una nova pintura. 295pàgines. Editat per l'Institut de Cultura de Barcelona -Museu Picasso, en català, castellà i anglès.

La condició humana. L'ombra d'un somni

Catàleg de l'exposició que exhibeix elMuseu d'Història de la Ciutat fins al 26de setembre, i que forma part delprograma del Fòrum Ciutat. Lamultiplicitat de les imatges humanes através de cent vuitanta obres d'art deles cultures de tots els temps. Textosd'Eugenio Trias, Marta Llorente i

Pedro Azara, Nolasc Acarín, Eduard Carbonell i JoseIgnacio González Faus, entre d'altres. Editat en català ifrancès, i en castellà i anglès pel Museu d'Història de laCiutat i Lunwerg Editores. 227 pàgines.

Objecte i memòriaCatàleg de l'exposició homònimaque presenta el Museu FredericMarès fins al 26 de setembre.Sota el comissariat de FrancescVicens, s'explora una pràcticacomuna a tots els humans: lapreservació dels records il'evocació del passat. Editat encatalà, amb traduccions alcastellà i a l'anglès, pel Museu

Frederic Marès. 239 pàgines.

Fotomercè 2003Crònica en imatges de la FestaMajor de Barcelona a través deles fotografies fetes pels ciuta-dans, premiades i seleccionadesal concurs Fotomercè, i del treballdel fotoperiodista Tino Soriano,reporter gràfic de la passadaedició de la Mercè. Les

fotografies es complementen amb notícies i articlessobre les diferents activitats de la festa major publicadesa la premsa en aquelles dates. Textos en català ambtraducció al castellà. Editat per l'Institut de Cultura del'Ajuntament de Barcelona. 122 pàgines.

L'ull invisible. Enrique Sabaterfotografia Salvador Dalí

Catàleg de l'exposició del mateixtítol, exhibida recentment al Palaude la Virreina, que recull elsmoments d'intimitat i privacitatd'una persona tan pública comSalvador Dalí, de la mà del queva ser el seu secretari i home deconfiança durant més d'una

dècada, Enrique Sabater, el qual va poder gaudir delprivilegi de compartir l'entorn més privat de l'artista.Textos de Ricard Mas i Enrique Sabater. Editat encatalà, amb traducció a l'anglès, per l'Institut deCultura i Lunwerg Editores. 153 pàgines.

www.bcn.es/publicacions


Página 4La Mercè como metáfora de la ciudad-memoria1

El antropólogo LluísCalvo, director de laRevista d'Etnologiade Catalunya y vocaldel Consell Assessor

del Patrimoni Cultural Català, nos habladel significado profundo de la fiesta yla ciudad, de La Mercè y todo aquelloque representa en Barcelona. El Mediterráneo es "una gran región aescala humana, única en el mundo, quereúne [unas] condiciones particulares,que facilitan y estimulan el intercambiode pueblos y civilizaciones"2 hasta talpunto que, como escribió Paul Valéry, seha convertido en una auténtica "máqui-na de creación de civilización"; de hecho,puede decirse que las ciudades medite-rráneas han vivido entre la intensidad cre-ativa y las problemáticas más profundasy, a pesar de todo, han posibilitado laformalización de aspectos como la demo-cracia, el pensamiento racional, los mo-noteísmos religiosos o, incluso, losprimeros bocetos de aquello que con eltiempo se ha denominado los derechoshumanos, aspectos que, en el extremoinferior, buscaban nuevas maneras deconvivir. Justo es decir que, probable-mente, el nacimiento de esta "tópicahumana" (o sea, teoría de los lugarescomunes y, por lo tanto, del vivir juntos)se vio favorecido por la misma configu-ración urbana de las villas mediterráne-as, la cual tenía como base trazadosgeométricos que creaban lugares deencuentro como plazas, ramblas o mer-cados. Esta clase de "concepción cívica"propició que, por sí mismos, estos ele-mentos del paisaje de la villa y de la ciu-dad resultasen ser puntos de atracción,de encuentro y de intercambio, lo cualhizo viable que el choque cultural se con-virtiera en una herramienta creadora ygeneradora de nuevas posibilidades(socioculturales, económicas, políticas3

o urbanas). Hoy, la ciudad se convierteen el espacio donde "se interpreta la historia y, al mismo tiempo, se experi-mentan sus aceleraciones, sus contradic-ciones y sus vértigos",4 en definitiva, ladialéctica de la contradicción, del cam-bio y del proceso. Barcelona encarnatodo aquello que muchas villas delMediterráneo han vivido a lo largo deltiempo, ya sea en el ámbito político (porejemplo, la búsqueda de consenso entrela ciudadanía: recuérdese el Consell deCent) o en el urbanístico (desde los ambi-ciosos planteamientos de Cerdà, hastalas transformaciones del siglo XX y prin-cipios del XXI), hasta tal punto que, desdela recuperación de la democracia, Bar-celona ha sabido hacer que lo "habitualse engalane de vanguardia, fertilizandolo popular con lo intelectual, y cruzandola vida con el arte",5 lo cual ha permiti-do que la ciudad "no envejezca, sino quese renueve haciendo vivir, en continuasjuventudes, lo que los años hacen madu-rar";6 esta apertura al cambio y a la reno-vación es lo que ha hecho, quizás, queBarcelona tenga una gran capacidad deatracción, y que la ha convertido en unlugar donde "se unen y eventualmentese encaran las historias, las clases socialesy los individuos",7 lo cual ha propiciadono sólo una casi permanente renovaciónde sus edificios, sino también el naci-miento de nuevas actitudes, costumbresy visiones sociales y culturales que hanhecho que la ciudad se convierta en unverdadero laboratorio de experiencias,urbanas y humanas. De esta forma, estemodelo se contrapone, de manera abier-ta, a todas las tendencias que hacen queel espacio ciudadano se vuelva un "no-lugar" urbano (macrocentros de ocio y decompras, pantallas de todo tipo, cables,supermercados, estaciones de servicio,vías aéreas, aeropuertos, autopistas, etc.),espacios donde no se pueden leer lasidentidades o la historia ni se posibilitanlas relaciones fluidas entre las personas ydonde la instantaneidad y la ubicuidad seconvierten en norma y propician el indi-vidualismo y, en el extremo inferior, el sur-gimiento de la "ciudad-ficción", en la quela monovalencia racional se impone comoexplicación de la vida y del mundo social.Enfrentada a este modelo se encuentra la"ciudad-memoria", en la que el diálogoentre pasado y presente se vuelve dispa-ro identificativo, favoreciendo la entrada

de las "historias particulares" (étnicas, devida, etc.) y posibilitando la presencia, casipermanente, del imaginario colectivo, elcual tiene una de sus vías de expresiónfundamentales en el calendario tradicio-nal y sus expresiones festivas. Quizás lasfiestas de La Mercè sean uno de los mejo-res ejemplos de "Barcelona como ciudad-memoria". En este sentido, La Mercèdebería verse como el instante del año enque la tradición y la innovación se hacenpresentes de modo efectivo, fundiendoen un solo discurso la red urbana y elmundo sociocultural propio, elementosque, posiblemente, tienen en la "calle"una de sus mejores expresiones con res-pecto a su fusión. La "calle", testigo deexcepción de nuestro vivir cotidiano, seconvierte en verdadero termómetro yseñal de identidad de lo que significa LaMercè para la ciudadanía, la cual invade,de manera agobiante, el asfalto urbanopara dotarlo de una nueva fisonomía a lolargo de estos días festivos, creando unanueva manera de vivirlo enfrentada a laimagen de la calle como simple lugareconómico, nueva manera que, bási-camente, empieza a tener fisonomía propia a partir de los tiempos del tardo-franquismo cuando las calles se vuelvenelementos de primer orden en la nuevaconsideración del hecho festivo (recuér-dese el papel de las fiestas vecinales, losdiablos, los castellers, los esbarts, los car-navales, las gincanas, las carreras atléti-cas multitudinarias, etc.). Pero La Mercè,más allá de lo que significan por sí solaslas propias celebraciones festivas, debeconvertirse en una herramienta de pri-mer orden para ir hacia una ciudad máshumana y más solidaria, en un instru-mento para combatir la antiurbanidad,el incivismo, la carencia de solidaridad yla ruptura social entre los ciudadanos.Como ejemplo vivo de "ciudad-memo-ria", tendría que ser un instrumento para"resimbolizar" el espacio urbano y ciuda-dano, haciendo que el valor de la fiestapor sí mismo se vuelva un poderoso ins-trumento para luchar contra la degrada-ción, urbana y humana, porque, comoescribió el antropólogo Marc Augé, hacefalta "volver a simbolizar el hecho real yresucitar con el mismo impulso el imagi-nario, la ciudad y el vínculo social [; si no,] no hay más que terror o locura".8

Lluís CalvoAntropólogo. CSIC. Barcelona

Textos en castellano

1. Este texto tuvo una primera versión en mi artículo "Barcelona: 'ciutat-memòria' o 'ciutat-ficció'?". En: Vicenç Altaió (ed.).Anolecrado. Pell i ulls. Barcelona: Ajuntament de Barcelona y Lunwerg eds., 2003, pág. 134-135.

2. Josep Lluís Sert. "Urbanisme i arquitectura". En: Ll. Calvo y J. Mañà (eds.). De l'ahir i de l'avui. El patrimoni etnològic de Catalunya.Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995, pág. 70-71.

3. VV.AA. Premi Internacional Catalunya. Deu anys. Creació i ètica. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània, 1998, pág. 40.4. Marc Augé. "Llocs i no-llocs de la ciutat". Revista d'Etnologia de Catalunya (Barcelona, abril de 1998) n.º 12, pág. 8. 5. Luis Fernández Galiano. "Almas de Barcelona". Babelia. El País (Madrid, 24 de junio de 1995), pág. 19.6. Manuel Alvar. España. Las tierras. La lengua. Barcelona: Círculo de Lectores, 1991, pág. 45-46.7. Marc Augé, op. cit., pág. 11. 8. Marc Augé, op. cit., pág. 15.

Clickcultura

Art Públic a Barcelonawww.bcn.es/artpublic

Aquest web ofereix el catàleg comentat de les obresartístiques situades als espais públics de Barcelona.Fet en col·laboració amb la Universitat de Barcelona,inclou més d'un miler de fitxes d'obres, 661comentaris fets per més de dos-cents professionals,coordinats pel Dr. Jaume Fabre i el periodista JosepM. Huertas, 461 biografies d'autors i més de tres milimatges fotogràfiques.

1a Mostra d'Art sota la ciutatwww.suburbe.net

Mostra de 150 obres gràfiques de més de vuitanta autorsdels municipis i barris perifèrics de Barcelona, exposadesen vestíbuls i andanes d'onze estacions de metro del'àrea metropolitana de Barcelona. Tot i que la mostrapresencial ha tingut lloc del 18 de juny al 31 de juliol del2004, les obres continuen sent visibles en aquest web.

La Mercè 2004www.bcn.es/merce

Un any més, el web de les Festes de la Mercè és undels llocs web més visitats pels ciutadans deBarcelona i esdevé l'espai on és possible trobar lainformació més actualitzada i el dia a dia de la festamés emblemàtica de la ciutat.

Primícies d'un nou museuwww.nuevomuseodelaciencia.com/home.php

Joc en línia interactiu proposat pel Museu de laCiència per descobrir com serà la seva nova seu iquins continguts s'hi podran trobar. Dissenyat comun joc de pistes, es tracta d'anar trobant una sèried'objectes per poder muntar una exposició alMuseu. Divertit i ben dissenyat.

Any Hans Christian Andersen 2005http://hca2005.com/

Web oficial de l'Any Hans Christian Andersen2005. Ofereix informació en deu idiomes(portuguès, francès, xinès, japonès, castellà,alemany, holandès, neerlandès, francès belga irus), a més dels dos idiomes oficials del web:danès i anglès, i té en compte qüestions de totamena sobre l'autor, la seva obra, el seu museu i elcentre de recerca dedicat a la seva obra, unacompletíssima galeria d'imatges. També es potconsultar una base de dades sobre obres musicalsinspirades en la seva obra. Finalment, es potconsultar un avantprograma d'activitats que esduran a terme amb motiu de la celebració delbicentenari del seu naixement.


La Mercè 2004Del 23 al 26 de septiembreUn piromusical inolvidableSerán los 20 minutos más intensos detoda La Mercè. El Piromusical de la Festaservirá como despedida ciudadana delos 141 días de Fórum. Por esta razón, elespectáculo cambia de escenario y setraslada a las playas de Barcelona. Allímismo, un centenar de barcos y catama-ranes formarán un arco de cerca de doskilómetros, desde donde se disparará ungran espectáculo pirotécnico. La músi-ca, producida especialmente para la oca-sión, mezcla los sonidos de la naturalezacon los de las culturas del mundo. Elespectáculo será visible desde toda laciudad, y el público que no vaya a las pla-yas podrá escuchar la música a través delas radios públicas del Canal Fòrum.Cabalgata de la MercèRealidad y ficción. Salvador Dalí y EnPatufet. El 2004 ha ido reuniendo un con-junto de actos en recuerdo de estospopulares personajes. La cabalgata dela Mercè se añade, adoptando la barre-tina y la alpargata como símbolos de estehomenaje conjunto que incluirá tres gru-pos de música folk, varios espectáculosde calle y un centenar de gigantes y bes-tias festivas. Coincidiendo también conel Año Dalí, La Mercè invita a grupos tra-dicionales del Empordà para mostrar susdanzas, música y figuras festivas.Por otra parte, La Mercè celebra tambiénel centenario del Orfeó Gracienc, con ungran concierto que recoge sonidos y rit-mos de todo el Mediterráneo. El sonido de BarcelonaLa presente edición del BAM se centra enlo que ya se conoce como el sonido deBarcelona: músicas surgidas de los barriose hijas del mestizaje que se respira en suscalles, con nombres como Pastora, Ma-caco, la Kinky Beato, etc. Como comple-mento internacional de esta apuesta local,el BAM investiga propuestas de otros paí-ses y geografías, donde la música y la cul-tura de club se convierten en punto deencuentro de géneros y culturas: Els Pets,Fun-da-mental DJ's (Reino Unido), GaninMirzo (Siria), Mísia (Portugal), etc. A partede esto, La Mercè acoge los conciertos deCadena Cien y La Ser, que proponen actua-ciones de los grupos que más suenanactualmente; Mercè Folk sigue centradoen las músicas de raíz popular…Apuesta por la tradición oralLa Associació de Narradors i Narradores,las bibliotecas de Barcelona y variosequipamientos de la ciudad construiránjuntos una extensa programación decuentos que extenderá la cultura oralpor toda la ciudad. Cuentos de fiestamayor, pasacalles de cuentistas, cuen-tos experimentales… toda una progra-mación para niños y adultos dondereencontrar el gusto por las historiasexplicadas de viva voz, y la recupera-ción de la tradición oral.

Mercè de Conte es la principal novedadde la faceta de artes de calle de La Mercè,que también acoge el Encuentro deArtistas de Sombrero, el Mercè a Banda(pasacalles musicales), el festival inter-cultural MixTurArts, etc. Y en el Portal dela Pau, otra novedad: los espectáculosfamiliares convertirán este espacio públi-co en el Portal de los Pequeños.Epílogo: la Festa al CelUna semana después del Piromusical, LaMercè todavía traerá cola. La Festa al Celse ha trasladado al fin de semana poste-rior a La Mercè, los días 2 y 3 de octubre.Su programación combina las propues-tas ya clásicas (Festival Aéreo, globos ycometas) con un conjunto de actividadesnuevas: exhibiciones de aeromodelismo,espectáculos de artistas aéreos (trape-cio, cable, mástil chino, etc.), un festivalde flysurf. etc.

Página 8Entrevista: Juan Insua

Director de pro-yectos del CCCB yresponsable delciclo "Las ciudadesy sus escritores",

Juan Insua es también el director deKosmopolis, un festival que ofrece unamirada amplia y poco convencional alas distintas formas de literatura. Lanueva edición de esta cita bienal, lasegunda de su historia, se celebrarádel 14 al 19 de septiembre de 2004.El nacimiento de Kosmopolis está rela-cionado con el ciclo "Las ciudades y susescritores".Es una consecuencia natural de ese cicloque empezó, en 1995, con el Dublín deJoyce. Cuando en 2002 organizamos laexposición sobre Borges y Buenos Aires,Kosmopolis se presentó como una con-tinuación lógica, ya que Borges es unautor que condensa muchas literaturas.¿Qué tipo de festival es Kosmopolis?Nuestro objetivo fue crear un festivalinternacional de literatura de nuevo for-mato. Nos preguntamos cómo deberíaser un festival literario en el siglo XXI eintentamos dar una respuesta. Pero esalgo que hay que ir desarrollando a lolargo de los años.Hay una firme apuesta por la mezclade formatos.Sí. Si tuviera que definirlo en pocas pala-bras, diría que es un encuentro de nuevageneración que intenta situar la literaturaen el centro de la escena, en interaccióncon las artes y con las ciencias. Kosmopolisparte de un concepto abierto de literatu-ra y tenemos una especial preocupaciónpor los nuevos formatos expresivos.El festival ocupa distintos espacios delCCCB.Cuando la gente entra, se encuentra conel Pati Kosmopolis, una ágora poéticaque incluye desde las nuevas tendencias

como el bookcrossing a las narracionesorales, pasando por el hip-hop o la reco-gida de libros para países latinoamerica-nos. A continuación, en el hall, se realizanconferencias, performances o concier-tos. Y en el Auditori se encuentra CanalAlfa, que plantea la pregunta de cómosería un canal de televisión vertebradoen torno a la literatura.¿De qué manera se aborda la relaciónentre literatura e Internet?En el sector que llamamos Hiperiment,tratamos cuestiones relativas a un tematan conocido y a la vez tan confuso comoel hipertexto. Lo hacemos con una pro-puesta que no es ni una exposición ni una instalación. También seguimosexplorando las relaciones de la literatu-ra con las artes del espacio a través deuna exposición dedicada a Gao Xingjian. ¿En qué consiste?Xingjian [premio Nobel de literatura delaño 2000] es el tipo de artista que nos inte-resa en Kosmopolis, alguien que ademásde novelista es pintor y autor de obras deteatro y que ahora empieza a trabajar enel cine. Este perfil polivalente y renacen-tista es el que nos interesa y es, además,el perfil que se está produciendo porquehay una continua relación entre artistas y escritores de distintas disciplinas.Además de Gao Xingjian, hay una largalista de invitados de lujo: Ismail Kadaré,Vargas Llosa, Amos Oz, Mendoza, Vila-Matas, Cercas, Jodorowsky...Me parece que es una buena seleccióndentro la línea del festival, es coheren-te. La mera reunión de estrellas no resul-ta interesante porque lo importante –y esto es muy difícil de lograr– es con-solidar un modelo. Con el tiempo, el pres-tigio del festival debe conseguirse porsu sustancia, no por las figuras.Cuando se crea un festival literario,generalmente se piensa en los autoresy en los editores. Kosmopolis parecededicado al público, a los lectores.Creo que pensamos en todos. Pero loque sí es cierto es que hay una voluntadde apertura para recoger las distintas ten-dencias y concepciones de la literatura.Las diferencias entre alta y baja literatu-ra no existen o, por lo menos, estánexpuestas de una forma más abierta. Poreso hablamos de literatura de viajes, deciencia-ficción o de género negro.Tampoco entendemos la literatura sólocomo palabra escrita...Uno de los apartados del festival estádedicado, precisamente, a la literatu-ra oral.Hay un gran patrimonio oral, y, si se pien-sa bien, también está presente en lasgrandes obras del siglo XX: el Ulises deJoyce, por ejemplo, tiene un sustratooral importante. Hay que abrir el con-cepto de literatura –entendida como dis-curso de la libertad– y ver su relación conlas artes y las ciencias. El tránsito entreliteratura y ciencia es uno de los grandes

temas de comienzo del siglo XXI y seabordará en el bloque "Más allá de lasdos culturas".Las propuestas son muy variadas. ¿A qué público se dirige Kosmopolis?El público es muy amplio, pero en gene-ral es un festival que atrae a gente de entrecatorce y cuarenta años. Es un espectromuy extenso, pero este público es muyinteresante porque generacionalmenteestá más próximo a festivales como Sónar.Se trata de personas preocupadas portemas como el diseño, Internet o el cine...Incluso más que por la literatura. Es unpúblico decisivo porque participará en laconformación de las relaciones socialesde los próximos años.Sorprende que haya una sesión dedi-cada al hip-hop.Pese a que tiene un origen americano, elhip-hop es el cosmopolitismo joven de lascalles. Hay canciones de hip-hop que tie-nen su valor y sus raíces literarias. Se pre-sentará un documental sobre su historia yse proyectarán reportajes sobre su impac-to en Colombia o en París. También secelebrará una sesión musical por la noche.La relación entre literatura y música noes nueva...No, claro. Ahora el hip-hop cumple unafunción que antes tuvo la canción pro-testa, por ejemplo.Entre los temas de Kosmopolis 2004,hay uno que se prevé polémico: "elcanon literario".Creo que se tiene una visión muy cerra-da del canon occidental: es algo que vacambiando y va mutando de acuerdo conlos lectores y con las generaciones. Endefinitiva, los lectores se lo pueden apro-piar. Es una discusión que no olvida ellibro de Harold Bloom El canon occiden-tal. Borges decía que la literatura es pla-cer; por lo tanto, si a alguien se le cae delas manos el Ulises porque no le gusta,no pasa nada: ya encontrará otro libro.Los clásicos se reciben por placer, no sepueden dar por prescripción.

Página 14La Agenda 21 de la Cultura, en elForo Urbano Mundial

Del 13 al 17 de sep-tiembre, el FórumBarcelona 2004 acogecomo uno de sus últi-mos diálogos el Foro

Urbano Mundial de la agencia de lasNaciones Unidas Hábitat. El Foro Urbano, que celebra en Barcelonasu segunda edición, reunirá alrededor dedos mil participantes, principalmentedelegados de ministerios nacionalesdedicados a cuestiones urbanas, exper-tos académicos, así como también otrosrepresentantes de la sociedad civil y deONGs. El Foro Urbano tiene por misiónaglutinar el debate internacional sobreel estado de las ciudades en el mundo a

fin de emitir recomendaciones al Secre-tariado General de las Naciones Unidas.Desde la Declaración del milenio de lasNaciones Unidas (2000), donde se fijabacomo uno de los objetivos clave para elnuevo milenio el mejoramiento de lascondiciones de vida a las ciudades en elhorizonte del año 2020, la cuestión urba-na se ha convertido en una prioridad.Al adoptar la Agenda 21 de la Cultura,las ciudades del mundo han tomado lainiciativa sobre la necesidad de impulsarel papel que las políticas culturales debentener en la governancia global. El con-texto actual de globalización pone enriesgo la riqueza que representa la diver-sidad cultural de nuestro planeta, delmismo modo que los derechos de ciu-dadanía se diluyen muy a menudo porintereses excluyentes. Al proponer laAgenda 21 de la Cultura, las autoridadeslocales reivindican y reafirman la impor-tancia que la política cultural debe teneren las estrategias de desarrollo formula-das desde el sistema internacional.La presentación de la Agenda 21 de laCultura en el Foro Urbano Mundial, quetendrá lugar en una sesión de trabajo elmiércoles 17 de septiembre, responde auno de los compromisos adquiridos porlos cerca de novecientos delegados queel 9 de mayo pasado adoptaron estetexto. Representantes de las ciudadesque han participado en el proceso deelaboración de la Agenda 21, así comoexpertos académicos, artistas y tambiénrepresentantes de la Unesco, son prota-gonistas de esta sesión que tiene porobjeto pedir a la agencia de las NacionesUnidas Hábitat que tenga en cuenta lanecesidad de reforzar la perspectiva cul-tural al proponer las estrategias de des-arrollo para las grandes metrópolis delplaneta, que concentran alrededor del70% de la población mundial.Conviene recordar, finalmente, que elplenario del Ajuntament de Barcelonaadoptó, el pasado 21 de mayo, unamedida de gobierno en la que acorda-ba adherir la ciudad de Barcelona a laAgenda 21 de la Cultura y pidió al Institutde Cultura que adoptara las medidasnecesarias para su implantación.Para participar en el Foro Urbano Mundialy poder asistir a la presentación de laAgenda 21 de la Cultura es necesariorealizar una preinscripción a través de laspáginas web de Hábitat:http://www.unhabitat.org/wuf/2004/default.asp.

Página 15El museo de ciencia, esa herramientade cambio

Un museo de la cien-cia es un espacio de-dicado a proveerestímulos a favor delconocimiento científi-

co, del método científico y de la opinióncientífica. Estas palabras concentran lasideas del nuevo museo que la FundacióLa Caixa inaugurará el 23 de septiembre. Para cumplir con esta definición, hay queinventar una nueva museografía. Los pri-meros museos de ciencia estuvieron dedi-cados a exhibir piezas reales en vitrinas,pero con una clara vocación de conservarcolecciones para los investigadores cien-tíficos. En los últimos museos de cienciase ofrecen fenómenos reales que pueden"conversar" con el ciudadano, pero laspiezas reales están ausentes. Sin embar-go la ciencia persigue comprender la rea-lidad, una realidad hecha tanto de objetoscomo de fenómenos. Los objetos ocupanespacio. Los fenómenos, los cambios queexperimentan los objetos, ocupan tiem-po. Pero ni los objetos ni los fenómenostienen ninguna culpa de las disciplinascientíficas previstas en los planes de estu-dios de escuelas y universidades. La inter-disciplinariedad sólo tiene sentido si antesexisten las disciplinas. Eso es verdad. Perouna vez que éstas están ahí, el museopuede abordar cualquier pedazo de rea-lidad recurriendo a cualquier clase deconocimiento. Esto significa que un museocientífico puede tratar cualquier tema:desde una bacteria hasta Shakespeare. Ytambién significa que la realidad es unaspecto irrenunciable e insustituible en un museo. Un museo es realidad concen-trada, y quizá sea lo único que distingueun museo de cualquier otra forma decomunicación científica.El museo es un espacio de encuentropara cultivar la opinión pública en cien-cia, el espacio natural y creíble para cua-tro ámbitos de la sociedad relacionadoscon la ciencia: 1) el ámbito que piensa ycrea la ciencia es la comunidad científi-ca (universidades, institutos de inves-tigación, investigación en empresas,aficionados, etc.); 2) el ámbito social queusa la ciencia es el sector productivo(industria, empresas, servicios, etc.); 3)el ámbito que paga, que se beneficia yque también puede sufrir la ciencia, esla sociedad en sí misma (el ciudadano dea pie); y finalmente el ámbito que ges-tiona la ciencia es la Administración (lospolíticos). Europa tiene hoy unos cin-cuenta millones de visitantes en susmuseos de ciencia. Muchos de ellos nisiquiera tienen un auditorio para cien per-sonas en sus instalaciones. Tal es la propuesta. Un museo de la cien-cia pensado con belleza e inteligencia ypara una audiencia universal. Quizá llegueel día en el cual cada ciudad de más decien mil habitantes reclame un museo de la ciencia como hoy reclama un tea-tro, un auditorio de música, una catedralo un estadio de fútbol. Será sin duda unabuena señal.Jorge WagensbergDirector científico de los Museus de laCiència de la Fundació La Caixa

The mercè as a metaphor of thememory-city1

The anthropologistLluís Calvo, directorof the Ethnology ma-gazine of Cataloniaand spokesperson

for the Catalan Cultural HeritageAdvisory Council, talks about the deep-er meaning of the festival and the city,the Mercè and all that it represents forBarcelona.The Mediterranean is "a great region ona human scale, unique in the world, whichbrings together specific conditions thatencourage and stimulate the exchangebetween peoples and civilisations2" toothe extent that, as Paul Válery wrote, ithas become an authentic "civilisation-making machine". It could in fact be saidthat Mediterranean cities have existedbetween an intense creativity and deep-er issues and, in spite of everything, havebeen able to formalise concepts such asdemocracy, rational thought, monothe-ism, and the first rough drafts towardswhat we have come to call human rights,concepts that have revealed new waysof living together. It can be said that, per-haps, the birth of this "human subject"(that is, the theory of shared places, and,therefore, of living together) is encour-aged by the very urban configuration ofMediterranean towns, based on geomet-ric patterns that created meeting placessuch as squares, avenues and markets.This kind of "civic concept" led these vil-lage and urban landscape elements toautomatically become points of attrac-tion, meeting and exchange, which makeit viable for cultural collisions to becomea creative tool and generate new (socio-cultural, economic, political3 and urban)possibilities. Today, the city becomes thespace in which "history is interpreted,and at the same time, where we experi-ence its accelerations, contradictions andvertigos4", in short, the dialectic of con-tradiction, change and process. Barcelo-

na personifies everything that manyMediterranean towns have experiencedover time. This applies in relation to thepolitical (the search for consensus amongcitizens, for example: think of the Concellde Cent) and the urban (from Cerda'sambitious ideas to the late 20th and early21st century transformations), to thepoint that, since regaining democracy,Barcelona has managed to transform the"commonplace into the avant-garde, fer-tilizing the popular with the intellectual,and crossing life with art5". This hasallowed the city to "not grow old, butrenew itself by living, through continuedperiods of youth, that which ripens overtime6"; this opening up to change andrenewal could be what has givenBarcelona it's power to attract and madeit a place in which "histories, social clas-ses and individuals come together andeventually come face to face7". This hasled not just the almost permanent reno-vation of its buildings, but also the birthof new attitudes, habits and social andcultural visions that have turned the Cityinto a veritable laboratory of urban andhuman experiences. This model is open-ly set against all the trends that tend toturn civic space into urban "non-places"(entertainment and shopping macro-spaces, all kinds of screens, cables, supermarkets, service stations, airways,airports, highways...), spaces where iden-tity and history can't be read, which don'tallow fluid relations between people, andin which immediacy and ubiquity becomethe norm. These spaces favour individ-ualism and, finally, the creation of a "fic-tion-city", in which rational monovalenceis imposed as the way of understandinglife and the social world. In opposition tothis model is the "memory-city", in whichthe dialogue between past an presentbecomes an identifying characteristicthat favours the existence of "individualhistories" (to do with ethnicity, life...),allowing space for the quasi permanentpresence of the collective imaginary,which finds one of its fundamental expres-sions in the traditional calendar and itsexpression through festivals. The Mercèfestival may be one of the best examplesof "Barcelona as a memory-city". In thissense, the Mercè could be seen as thatmoment within the year in which traditionand innovation truly manifest, together,in a single discourse, the urban web andthe sociocultural reality. The fusing of

these elements finds its best expression,perhaps, on the "carrer", or street. The"carrer", the only witness of our dailylives, becomes the thermometer and asign of identity of what the Mercè meansto citizens, who invade the urban pave-ments en mass, giving them a newappearance over these festive days. Bytaking over the streets, they create a newway of living in opposition to the imageof the street as simply an economic space,one that basically began to take on itsown appearance in the late Franco yearswhen streets became important elementsin the new way of understanding the ideaof festivals (remember the role of theneighbourhood parties, the "diables","esbarts", "castellers", carnivals, gym-kanas, mass athletic events, etc). But laMercè, beyond the meaning of the fes-tivities themselves, was to become animportant instrument towards the cre-ation of a more human city with greatersolidarity, an instrument to fight antiur-banism, uncivicness, lack of solidarity andlack of social openness among citizens.As a living example of a "memory-city"it should be an instrument to "re-sym-bolise" the urban and civic space, turn-ing the festival itself into a powerfulinstrument to fight urban and humandegradation, because, as anthropologistMarc Augé writes, we need to "onceagain symbolise the real and, with a single impulse, revive the imaginary, thecity and the social fabric (or else) there isnothing but fear and madness8." Lluís CalvoAnthropologist. CSIC- BarcelonaMercè 2004 (City Festival)From September 23 to 26An unforgettable music and fireworksspectacularThese will be the most intense 20 mi-nutes of the Mercè festival. The "Piro-musical" music and fireworks show willbe the people of Barcelona's farewell to141 days of the Forum. For this reason,the annual event will move from its usuallocation to the beaches of Barcelona,where close to a hundred boats and cata-marans in a curve spanning almost twokilometres will be used to launch anincredible fireworks display. The music,created specially for the event, mixes thesounds of nature with those of culturesall over the world. The show will be vis-ible from all over the city, and those whodon't go to the beaches will be able to


Página 16Retrato de Birmingham*

Con una población decasi un millón de habi-tantes, Birminghamestá situada en el cen-tro de Gran Bretaña,en medio de la región

de West Midlands, donde viven cercade 5,3 millones de personas. Es lasegunda ciudad más grande del ReinoUnido, después de Londres.A lo largo de las dos últimas décadas,Birmingham ha vivido un intenso procesode renacimiento cultural, generado prin-cipalmente por el hecho de ser una de lasciudades europeas con más diversidadétnica y cultural. Según el censo de 2001,el 30% de los ciudadanos son de origen"no blanco", y cerca del 43% de la pobla-ción infantil de menos de quince años seincluye en esta categoría. El porcentajemás elevado de población pertenecientea una raza diferente de la blanca provienedel sudeste asiático, encabezada por lospakistaníes y seguida por los ciudadanosde origen hindú, afro-caribeño y de Ban-gladesh, además de una próspera comu-nidad china y de muchos otros grupos deorigen diverso. Esta mezcla de culturas,tradiciones y creencias se ha traducido enun rico diálogo intercultural. Tradicional-mente, tanto el Carnaval Caribeño, el másimportante del Reino Unido, como unamplio abanico de fiestas han unido a lasdiferentes comunidades de Birminghamen un espíritu que refleja el amplio baga-je cultural de la ciudad.La diversidad cultural de Birmingham tam-bién radica en su patrimonio industrial,puesto que la ciudad fue el corazón de laRevolución industrial del siglo XIX. La trans-formación de fábricas y almacenes en des-uso en centros culturales y en espaciospara las artes escénicas ha dado paso a unnuevo estilo de vida en la zona de los cana-les, convertida en un nuevo centro para elocio de la ciudad. Uno de estos edificioses The Custard Factory, una "comunidadcultural" formada por artistas y artesanos,que comprende espacios destinados avarias iniciativas culturales ubicados en losalmacenes renovados y bajo las bóvedasde la antigua estación de ferrocarril. Setrata de un planteamiento realmenteinnovador que está dando un nuevo esti-lo de vida a esta zona, conocida ahoracomo el Eastside. Este proyecto de rege-neración urbana es el más importanteprevisto para esta área en los primerosaños del siglo XXI, y la transformará enun nuevo barrio cultural y educativo quetambién acogerá la nueva biblioteca,diseñada por Richard Rogers (que seinaugurará en 2007), así como un nuevoparque urbano, el mayor construido enel país en más de un siglo. En 2001 tam-bién se inauguró el Thinktank, un museode la ciencia y de los descubrimientos.El Birmingham ArtsFest es el aconteci-

miento anual más relevante de la ciudady, a la vez, el festival gratuito más desta-cado que se celebra en el Reino Unido.Tiene lugar cada mes de septiembre, tantoal aire libre como en espacios cubiertosdistribuidos por toda la ciudad. Este añollega a la séptima edición, y se prevé que más de 125.000 personas visitenBirmingham durante un fin de semanapara asistir a los alrededor de trescientoscincuenta espectáculos programados.En 1998, y con el objeto de acercar la cul-tura a todos los ciudadanos, nació el pro-yecto ArtSites, que quiere presentar ydifundir una amplia oferta cultural en zonasde la ciudad que presentan unos fuertesniveles de exclusión social y que han care-cido tradicionalmente de toda actividadartística, y garantizar una presencia per-manente y sostenible a largo plazo.ArtSites también tiene como socias nume-rosas compañías artísticas de la ciudad,que contribuyen a establecer relacionesa largo plazo con estas comunidades.Birmingham también se ha convertido enun importante centro para las industriascreativas. El antiguo barrio de joyeros dela ciudad, que continúa produciendo unatercera parte de toda la joyería que sehace en el Reino Unido, acoge también aun creciente número de jóvenes diseña-dores, la Escuela de Joyería mayor delpaís y el Museum of the Jewellery Quarter.La ciudad reúne numerosas compañíaspequeñas y medianas muy dinámicas,dedicadas a actividades artísticas y decomunicación, así como también a profe-sionales de las artes escénicas y musica-les, entre los que destaca especialmenteel Grupo de Música Contemporánea deBirmingham, la Compañía de Ópera deBirmingham y la agencia SAMPAD, dedi-cada a la producción y promoción de artesdel sur de Asia a través de un importanteprograma educativo itinerante.Con respecto a las actividades artísticasa nivel popular, Birmingham también esuna ciudad líder: expresiones musicalescomo el bhangra del Punjab, el reggae,el drum 'n bass, el ska y muchas otrastambién proliferan, así como un buennúmero de pequeños estudios de soni-do dotados de tecnología punta que sir-ven para formar a jóvenes músicos contalento. El Proyecto Muzik Links y laGallery 37, que utilizan las artes comomedio para abrir nuevos caminos en laformación y la ocupación de jóvenes des-favorecidos, son dos ejemplos de inicia-tivas que han conseguido importantesresultados. Al otro extremo de la escala encontra-mos numerosas compañías artísticas rele-vantes, a menudo de prestigio mundial,como por ejemplo la Orquesta Sinfónicade la Ciudad de Birmingham y el BalletReal de Birmingham. El Symphony Hall,inaugurado en 1991, es ampliamentereconocido como uno de los mejoresauditorios del mundo, y su predecesor

del siglo XIX, el Town Hall, está experi-mentando un importante proceso derenovación que permitirá reabrirlo haciafinales de 2005. En el centro de la ciudadtambién hay otras salas de teatro impor-tantes: el Birmingham Repertory Theatre,una de las compañías teatrales más acti-vas del país, y The Hippodrome, sededel Ballet Real, que también acoge musi-cales y teatro. El National ExhibitionCentre y el National Indoor Arena son losprincipales espacios dedicados a la músi-ca rock y al pop. El Midlands Arts Centrees el primer espacio artístico multifun-cional (teatro, danza y artes visuales) cre-ado en el Reino Unido, mientras TheDrum se ha convertido en el primer cen-tro del país especializado en arte africa-no, asiático y caribeño.En cuanto a los museos, destacan el Bir-mingham Museum and Art Gallery, elgalardonado Barber Institute de la Uni-versidad de Birmingham, el Soho HouseMuseum y la innovadora Ikon Gallery. Inversión en arte y cultura en la ciudadde Birmingham (2002-2003): 58 millo-nes de libras esterlinas (más de 86 mi-llones de euros), de los cuales 13,1millones proceden de la aportaciónmunicipal; 8 millones, del Arts Councilof England, y 23 millones, de ingresospropios. Beneficios generados por las principa-les organizaciones artísticas: 50 millo-nes de libras (75 millones de euros)Visitantes a museos y salas exposicio-nes (2002): 1,5 millonesEspectadores a artes escénicas (2002):2,5 millonesRepresentaciones teatrales (2002): másde dos milwww.beinbirminghamculture.com

* Encontrarán la versión íntegra de esteartículo en inglés (pág. 37)

1. A first version of this text can be found in my article "Barcelona: 'ciutat-memòria' o 'ciutat-ficció'?". A: Vicenç Altaió (ed.).Anolecrado. Pell i ulls. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Lunwerg eds., 2003, p. 134-135.

2. Josep Lluís Sert. "Urbanisme i arquitectura". A: Ll. Calvo i J. Mañà (eds.). De l'ahir i de l'avui. El patrimoni etnològic de Catalunya.Barcelona: Departament de Cultura, 1995, p. 70-71.

3. AA.DD. Premi Internacional Catalunya. Deu anys. Creació i ètica. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània, 1998, p. 40.4. Marc Augé. "Llocs i no-llocs de la ciutat". Revista d'Etnologia de Catalunya (Barcelona, April 1998) no. 12, p. 8. 5. Luis Fernández Galiano. "Almas de Barcelona". Babelia-El País (Madrid, June 24 1995), p. 19.6. Manuel Alvar. España. Las tierras. La lengua. Barcelona: Círculo de Lectores, 1991, p. 45-46.7. Marc Augé, op. cit., p. 11. 8. Marc Augé, op. cit., p. 15.

English version


listen to the music through Canal Fòrumpublic radio stations.The Mercè ParadeReality and fiction. Salvador Dalí and Pa-tufet. The year 2004 has brought to-gether a series of commemorative eventsfor this popular local artist and the liter-ary character "Patufet". The "Cavalcadade la Mercè", the festival parade, joins in with the "barretina" and "espardenya"or espadrille, traditional head andfootwear associated with these muchloved characters, as the symbols of ajoint tribute that will include three folkgroups, various street performances and a hundred "giants" and "beasts".To coincide with the year commemorat-ing Dalí, the Mercè has invited groupsfrom the artist's home region, the Em-pordà, to perform with their dances,music and festival figures.The Mercè is also celebrating 100 yearsof the Orfeó Gracienc with a big concertthat will bring together the sounds andrhythms of the whole Mediterranean area.The sound of BarcelonaThe latest edition of the BAM festivalfocuses on what has already becomeknown as the Barcelona sound: musicborn on the streets, inspired by the mixof cultures that thrive in the city, featur-ing names like Pastora, Macao, la KinkyBeat… To complement the local bands,BAM explores the music of other coun-tries and geographies, where music andclub culture become a meeting pointbetween genres and cultures: Els Pets,Fun-da-mental DJ's (UK), Ganin Mirzo(Syria), Misia (Portugal)… The Mercè willalso host concerts organised by radio sta-tions Cadena Cien and La Ser, includingperformances by some of the most popu-lar groups of the moment; the Mercèfolkcontinue to focus on music with roots...Spotlight on the oral traditionThe Associació de Narradors i Narrado-res, Barcelona's network of libraries, andvarious other city cultural centres willjoin together to host an extensive pro-gram of storytelling, which is set tospread oral culture throughout the city.Stories relating to the Mercè, tradition-al travelling storytellers, experimentaltales… a complete program where children and adults can reencounter the pleasure of live storytelling, and therecover the oral tradition."Mercè de Conte" is the main new el-ement of the art on the streets section ofthe festival, which will also host a meet-ing of "artistes de barret", Mercè a Banda(musical parades), the intercultural festi-val MixTurArts… another innovation atthe Portal de la Pau: family oriented showswill transform this public space into aspace for kids, El Portal dels Petits.Epilogue: The Festival of the Sky One week after the "Piromusical", theMercè has a final fling. The annual Festivalof the Sky, the "Festa al Cel" has moved

to the weekend following the Mercè, onthe 2nd and 3rd of October. The programwill include the usual favourites (AerialFestival, balloons, stars) together with aset of new activities: model aeroplaneexhibitions, shows featuring aerial per-formers (trapeze, cable, Chinesemast,…), a flysurf festival…

Page 8Interview: Juan Insua

Head of projects atthe CCCB and or-ganiser of the Citiesand their Writersseries, Juan Insua isalso the director of

Kosmopolis, a festival that provides awide-ranging and original vision of dif-ferent forms of literature. The secondand latest edition of this festival, whichtakes place every two years, will beheld from the 14th to the 19th ofSeptember.The origin of Kosmopolis was relatedto the Cities and their Writers exhibi-tion series.It's a natural consequence of the series,which began in 1995 with Joyce's Dublin.When we organised the exhibition aboutBorges and Buenos Aires, the idea ofKosmópolis arose as a logical continua-tion, given that the work of Borges con-denses many different literatures.What kind of festival is Kosmopolis?Our objective was to create an interna-tional literature festival with a new for-mat. We asked ourselves what a literaryfestival should be in the 21st century, andtried to provide an answer. But this is apath that has to develop over the years.The festival seems committed to a mixof formats.That's right. If I had to define it in a fewwords, I'd say that it's a new generationmeeting point that attempts to place lit-erature on center stage, interacting withart and science. Kosmopolis is based onan open understanding of literature, andwe're specially interested in new formsof expression.The festival is held in various spaces atthe CCCB.On entering, visitors find themselves inthe Pati Kosmopolis, a poetic town squarethat includes everything from new trendssuch as bookcrossing to oral story telling,passing through hip-hop and a collectionpoint for books to be sent to LatinAmerican countries. Then, in the Hall,there will be conferences, performancesand concerts. Canal Alfa, an explorationof what forms a television channel organ-ized around literature could take, will bepresented in the auditorium.How is the relationship between lit-erature and the internet approached?The part that we've called Hiperimentdeals with hypertext, a widely known sub-

ject about which there is a lot of confu-sion, through an approach that is neitheran exhibition nor an installation. And we continue exploring the relationshipbetween literature and spatial arts throughan exhibition about Gao Xingjian.What does it consist of?Xingjian (Nobel Prize for Literature, 2000)is the kind of artist that we're interestedin at Kosmopolis, somebody that not onlywrites novels, but also paints, writes plays,and is starting to work in cinema. Theserenaissance, multifaceted profiles arewhat interest us, and it is also a type thatis emerging at present as a result of ongo-ing relationships between artists and writers from different disciplines.As well as Gao Xingjian, there is a longlist of big names: Ismail Kadaré, VargasLlosa, Amos Oz, Mendoza, Vila-Matas,Cercas, Jodorowsky…I think we have a good selection withinthe scope of the festival, it's coherent.Simply bringing together a few starsdoesn't interest us because the impor-tant thing –which is very difficult toachieve– is to consolidate a model. Overtime, the prestige of the festival has togrow due to its substance, not personal-ities.Organisers of literature festivals usual-ly concentrate on authors and editors.Kosmopolis seems to be dedicated tothe public, readers.I think that we take everyone into account.But it's true that there's a desire for open-ness, to cover the different trends andways of understanding literature. The dif-ferences between high-brow and low-brow literature don't exist, or, at least,they are expressed in a more open way.This is why we talk about travel books,science fiction and detective stories. Andwe don't believe that literature onlyincludes the written word…One section of the festival is dedicat-ed to precisely that, oral literature.There is a huge oral heritage, and if youthink about it, it's present in the greatworks of the 20th century: in Joyce'sUlysses, for example there is an impor-tant oral layer. It is important to open upthe idea of literature –understood as adiscourse of freedom– to see its relation-ship to art and science. The exchangebetween literature and science is one ofthe most important themes of the early21st century, and it will be covered in theBeyond Two Cultures sections.The festival has great variety. What isthe target audience of Kosmopolis?There is a very wide audience, but in gen-eral we can say it is aimed at 14 to 40year olds. This is a wide spectrum, but itis a very interesting audience for usbecause they usually feel closer to festi-vals such as Sónar, for example. They arepeople interested in areas such as design,internet or cinema…more than in litera-ture. It is a decisive audience because

they are the people who will be definingsocial relations in the coming years.It is surprising to have a session dedi-cated to hip-hop.Although it originated in America, hip-hop is the cosmopolitanism of the street.There are hip-hop songs with literaryvalue and literary roots. There will be ascreening of a documentary about its his-tory and reports of its impact in Colombiaand Paris. There will also be a perform-ance at night.The relationship between literatureand music is not new…No, that's true. Now hip-hop plays a rolethat protest songs once did, for example.One of the topics of Kosmopolis canbe expected to cause controversy: theliterary canon.I think there is a much closed idea of thecanon of western literature, it's some-thing that changes according to readersand generations. Readers can appropri-ate it. It is discussed in Harold Bloom'sThe Western Canon. Borges said that lit-erature is pleasure, and so if Ulysses dropsfrom a reader's hands because he or shedoesn't like it, that's fine, they will findanother book. Classics reach their audi-ence through pleasure, they can't be pre-scribed.www.cccb.org/kosmopolis

Page 14Agenda 21 for Culture, at the WorldUrban Forum

From the 13th to the17th of September,Forum Barcelona 2004will host the UN-HA-BITAT's World Urban

Forum as one of its final dialogues.The second edition of the Urban Forumwill bring around 2,000 participants toBarcelona, mostly delegates from gov-ernment departments in charge of urbanissues, academics and other civil societyand NGO representatives. The UrbanForum's mission is to gather togetherinternational discussion about the stateof the world's cities in order to issue rec-ommendations to the United NationsSecretary General. In view of the UnitedNations Millennium Declaration, whichfixed the improvement of living condi-tions in cities by 2020 as one of the keyobjectives for the new millennium, theissue of urbanism has become a priority.By adopting Agenda 21 for Culture, citiesall over the world have taken initiativeand recognised the need to promote therole of cultural policy in government ata global scale. Globalisation is currentlyputting the richness of our planet's cultu-ral diversity at risk, just as civic rights arequickly diluted by exclusionist interests.By supporting Agenda 21 for Culture,local authorities support and reaffirm theimportance that cultural policy should

have in relation to development strate-gies formulated at an international level.Agenda 21 for Culture, which will be pre-sented at a working session of the WorldUrban Forum on Wednesday September17th, was prepared as a consequence ofone of the commitments made by thealmost 900 delegates who adopted the text on May 9th. Representatives of the cities that contributed to prepar-ing Agenda 21, together with academ-ics, artists and UNESCO representatives,will be the protagonists of this session.Their objective is to lobby UN-HABITATin relation to the need to strengthen cul-tural aspects in the development strate-gies proposed for the world's great cities,which are home to around 70% of theworld's population.It's worth noting that on May 21st, aBarcelona City Council plenary sessionapproved a measure to make the cityadopt Agenda 21 for Culture and chargedthe Institut de Cultura with taking thenecessary steps to implement it.Those wanting to participate in the WorldUrban Forum and attend the presenta-tion Agenda 21 for Culture, must first register through the HABITAT web sitehttp://www.unhabitat.org/wuf/2004/default.asp

Page 15Science museums, tools for change

A science museum isa space that exists toprovide stimuli thatfavour scientific know-ledge, the scientific

method and scientific opinion. Thesewords sum up the ideas behind the newmuseum to be opened by "La Caixa"Foundation on September 23rd.In order to live up to this definition, a newmuseography has to be invented. Theearliest science museums were museumsthat exhibited real specimens behindglass, but their purpose was clearly to conserve collections for scientificresearchers. The latest science museumsare museums that offer the public realphenomena that they can "converse"with, but where there are no real speci-mens. But science seeks to understandreality, and reality consists of both objectsand phenomena. Objects occupy space.Phenomena, the changes that affectobjects, occupy time. But neither objectsnor phenomena are to blame for the sci-entific disciplines taught at schools anduniversities. Interdisciplinarity only makessense if disciplines exist first. This is true.But once these disciplines exist, a muse-um can deal with any part of reality, andapproach it through any kind area ofknowledge. This means that a sciencemuseum can explore anything from a bac-teria to Shakespeare. And it also meansthat reality cannot be renounced or sub-

stituted in a museum. A museum is a con-centrated version of reality, and this maybe the only thing that differentiates muse-ums from other forms of scientific com-munication.Museums are spaces for coming togeth-er and cultivating public opinion in rela-tion to science, natural and crediblespaces for four sectors of society that arerelated to science: 1) the sector that thinksabout and creates science, is the scien-tific community (universities, researchinstitutions, research departments incompanies, amateurs, …); 2) the socialsector that uses science is the produc-tion sector (industry, companies, servic-es, …); 3) the sector that pays for, benefitsfrom and can sometimes suffer as a resultof science is society itself (regular citizens); and finally, the sector that man-ages science is the government (politi-cians). European museums of sciencecurrently receive around fifty million visi-tors. Many of these museums are not evenequipped with an auditorium that has aseating capacity of a hundred.And so, the proposal. A science muse-um designed with beauty and intelli-gence for a universal audience. Perhapssome day every city with a population ofmore than a hundred thousand willdemand a museum of science just as theynow demand a theatre, a music hall, acathedral or a soccer stadium. Withoutany doubt, this would be a good sign.Jorge WagensbergScientific Director of the "la Caixa"Foundation science museums

Page 16Birmingham- a culture of diversity

With a population ofalmost 1 million peo-ple, Birmingham lies inthe centre of the UK, in the heart of the West Midlands region,

which is in turn home to over 5.3 millionpeople. It is the UK's largest regional city,second only to London in size.Birmingham has experienced a completecultural renaissance over the past twodecades, driven largely by its position asone of the most culturally and ethnicallydiverse cities in Europe. According to the 2001 census, 30% of Birmingham'spopulation identify as "non-white", witharound 43 % of children under the ageof 15 falling into this category. Thelargest proportion of the non-white pop-ulation is of South Asian origin, led byPakistanis (105,000) and followed bythose of Indian, African Caribbean andBangladeshi descent. There is also a thriv-ing Chinese community and many otherethnic groups.It is this cultural mix, with its blend of tra-ditions, cultures and faiths, that has givenrise to cross-cultural dialogue, and also


allowed a uniquely rich tapestry of inter-cultural activity to develop alongside agrowing multicultural arts scene.Core revenue investment in arts andculture by the city council is in the regionof £43 million p.a. (over 60 million €). Theimportance of arts and culture within thecity is illustrated by the fact that Birmin-gham venues sold over 2.5 million tick-ets in 2002, with almost 1.5 million peoplevisiting the city's museums and art gal-leries. There were almost 2,000 perform-ances by local companies in the city andwell over 1,500 events and workshopsoutside of it. The major arts organisationsgenerated a turnover of around £50mil-lion (68 million €) and accounted for morethan 2,500 jobs in the city, employing anadditional 3,500 freelance artists. Artsand cultural educational activities are also enormously important, with some300,000 participants attending almost15,000 courses and workshops. {Source:Birmingham City Council Arts Survey2000/2001, with additional data provid-ed by individual arts organisations}The distinctiveness of Birmingham's cul-ture also lies in its industrial heritage. Thecity was at the heart of the IndustrialRevolution in the 19th century, leaving astrong physical and emotional legacy.The canals are now a key focal point ofthe city's leisure environment, with manywaterside bars, restaurants and walkways.Many abandoned factories and ware-houses have been given a new lease oflife as arts centres, performance spaces,and affordable spaces for artists' studiosand a growing number of small and me-dium sized creative enterprises.One such building is The Custard Factory,home to an "arts village"; a communityof artists, artisans and creative enter-prises, as well as performance spacesbased in the former warehouse areas andthe atmospheric caverns that were oncethe railway arches. It is a true reinvention,and it is breathing a new lease of life into an area now known as the "Eastside".Eastside is the major urban renewal pro-ject for the first decade of the 21st cen-tury, and the city's new cultural quarter.It currently houses a thriving arts com-munity, and will also be the home of thenew library, designed by Richard Rogersand due to open in 2007, and the largestnew urban park to be created in the UKin over a century. Also, 2001 saw theopening of Thinktank, a science and dis-covery museum located in Eastside'sMillennium Point.Carnival and all kinds of celebrations tra-ditionally bring together Birmingham'sdiverse communities in a spirit reflectingthe city's varied cultural background.Birmingham's Caribbean Carnival is thelargest outside of London's Notting Hill.The city's Asian communities have addedMelas and other festivals to the calendar,and Chinese New Year and St. Patrick's Day

also bring crowds into streets to celebrate.The city's biggest annual event is alsothe UK's largest free arts festival. Held inopen air and indoor venues and spacesthroughout the city every September, theBirmingham ArtsFest is now in its sev-enth year, and attracts more than 125,000visitors over a weekend's programmingof some 350, mostly local, performersand companies.The city has also extended the idea oftaking culture out of traditional venuesand into places that are more accessiblefor the community, through the estab-lishment of artSites. artSites was found-ed in 1998 to offer sustainable long-termaccess to the arts in areas of the city thathave very little in terms of arts resources,and which also have high levels of socialexclusion. The aim is to provide oppor-tunities for everyone. artSites also part-ners with the many arts companies in thecity, helping them to broker long-termrelationships with these communities.Birmingham is a growing centre for thecreative industries. Few people knowthat the city's long-established jewelleryquarter is still the source of one third ofall the jewellery produced in the UK. Itis home to an increasing number of tal-ented young designer-makers who aregaining international reputations, as wellas the country's largest School of Jewe-llery and the fascinating Museum of theJewellery Quarter. The city also has awealth of dynamic and culturally diversesmall and medium-sized arts and mediacompanies, performers, venues andpractitioners. The Birmingham Contem-porary Music Group regularly commis-sions new work and plays in Birminghamand at venues around the world, whilethe Birmingham Opera Company spe-cialises in producing community operaof an extraordinarily high quality inunusual and non-traditional spaces.SAMPAD is setting the trend nationallyin the production and promotion of South Asian Arts, with a thriving educational and touring programme oftraditional and contemporary SouthAsian art forms.At a grass roots level, there is a tremen-dous amount of activity in Birmingham.Bhangra, the traditional gritty folk musicfrom The Punjab, has found a spiritualhome there, and Reggae, Drum n Bass,ska, and many other music styles alsoflourish. The city is also home to a largenumber of small, state-of-the-art soundstudios, where young musicians are nurtured. The Muzik Links Project andGallery 37, which use the arts to openup training and employment opportu-nities for young people disadvantageddue to ethnic background, disability orsocioeconomic circumstances, are otherBirmingham initiatives that have had animportant impact developing the talentsof the city's disadvantaged youth.

At the other end of the scale, Birminghamhas more than its share of major, and inmany cases, world-leading arts organiza-tions. The City Of Birmingham SymphonyOrchestra and the Birmingham RoyalBallet are undoubtedly amongst the bestin their fields. Symphony Hall, opened in1991, is widely acknowledged as one ofthe world's great concert halls, and its19th century forerunner, the imposing,colonnaded Town Hall, is undergoing amajor refurbishment that will see itreopening at the end of 2005.There are three major theatres in the citycentre, including the Birmingham Reper-tory Theatre, one of the country's lead-ing theatres, which regularly premierswork that goes on to be performed atLondon's West End. The Hippodrome isthe home of the Birmingham Royal Ballet,and also hosts top West End Musicalsand large scale touring theatre. The NECand The NIA are the city's major arenasfor rock and pop music.Mac, the Midlands Arts Centre, was thefirst multi-arts centre to be establishedin the UK. It was founded in Birminghamand offers a programme of cutting-edgedrama, dance and visual art, as well asfilm and participatory activities. Morerecently, The Drum has been establishedas the country's first arts centre dedicat-ed to African, Asian and Caribbean art.The Birmingham Museum and Art Galleryis one of the UK's major centres for fine andapplied arts, and internationally renownedfor its collection of Pre-Raphaelite art.Together with the award-winning BarberInstitute at the University of Birmingham,the Soho House Museum, and the ground-breaking Ikon Galley, it spearheads a strongand growing arts scene.Birmingham sees art and culture as inte-gral to, and fundamentally inseparablefrom, its plans for the continuing growthof the city as a centre for the creative indus-tries. At the core of this strategy is the pro-motion of lifelong learning opportunitiesthrough cultural activity, and ongoingintercultural initiatives that concentrate onpromoting a strong community spirit andbringing communities together. Art and culture are central elements in theregeneration of Birmingham, and they willcontinue to play a leading role in enhanc-ing the profile of Birmingham locally,nationally and internationally.For further information please visitwww.beinbirminghamculture.com

Passeig de GràciaPasseig de les Persones.

Plaça de CatalunyaIX Mostra d'Associacions deBarcelona, BAM, La Nit de laCadena Ser, sortida de laCavalcada de la Mercè.

La RamblaLloc de pas per a cercaviles,passejades, desfilades...tradició, Artistes de Barret,cercavila "Bogeria sobrerodes", música, Mostra dePuntaires.

Rambla del RavalConcerts BAM, FestivalMixTurArts.

Palau de la VirreinaExposicions del Fotomercè2003, de les figures del SeguiciPopular de Barcelona. Concertsi inici de cercaviles.

Plaça ReialActuacions musicals del Mercèa Banda, concerts i balls defesta major, Matí Bastoner.

Plaça de Sant JaumePregó al Saló de Cent, MercèFolk, Matí de Festa Major,Mercè Dansa, inici del correfoc.

Avinguda de la CatedralConcerts BAM, Mercè Dansa,final de la cavalcada de la Mercè,correfoc dels petits diables.

Plaça del ReiConcerts BAM, Artistes deBarret, Matí Bastoner, cant coral.

Plaça de Sants Just i PastorMercè de Conte (rondalles pera infants i adults).

Museu MarèsIX Festa del Col·leccionisme,Mercè de Conte (rondalles pera infants i adults), Punt deTrobada de la Mercè.

Portal de la PauEl Portal dels Petits (activitatsfamiliars), havaneres, bon puntper veure el Festival Pirotècnic.

Pati LlimonaMercè de Conte (rondalles pera infants i adults).

Via Laietana-CorreusLa Cien en Viu (concerts), fira"Matí del Diable".

Plaça de la MercèMatí de Festa Major, sardanes.

PlatgesFestival Pirotècnic Internacionalde Barcelona, Piromusical,Festa al Cel (2-3 d'octubre).

Apolo, Bikini, La Paloma, La BàsculaConcerts BAM.

Els espais de la Mercè 2004

Del 23 al 26 de setembre

Els museus, de festa

Divendres 24 de setembre,jornada de portes obertesals museus i centres culturalssegüents:

Centre d'Interpretació del parc Güell

Institut Botànic

Jardí Botànic

Museu de Geologia

Museu de les ArtsDecoratives

Museu de Zoologia(activitats infantilsprogramades)

Museu Barbier-Muellerd'Art Precolombí

Museu Diocesà deBarcelona

Museu Etnològic (del 23 al 26 de setembre)

Museu Frederic Marès

Museu d'Història de laCiutat

Museu Casa Verdaguer

Museu Monestir dePedralbes

Museu Nacional d'Art de Catalunya (activitatsfamiliars programades)

Museu Picasso (col·lecció permanent)

Poble Espanyol

Restes Arqueològiques del Mercat del Born

La informació completa iactualitzada de les festes, latrobareu al programa oficiali a www.bcn.es/merce

��

��

� ��

��

� ��

��

� ��

��

� ��

˘ ˇˆ˙ · 2 setembre-octubre 2004 3 Setembre i octubre. La majoria de nosaltres hem acabat les...

Documents

Transcript of ˘ ˇˆ˙ · 2 setembre-octubre 2004 3 Setembre i octubre. La majoria de nosaltres hem acabat les...