Post on 24-Jul-2016
description
VISITA AL PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ
El proppassat dia 29 novembre, una vintena llarga de membres del GMC vam
fer una sortida matinal al Parc Arqueològic Mines de Gavà. La visita va ser comentada
per una guia del Parc. Com vam poder observar, el recinte està magníficament
condicionat amb passeres de fusta, plafons explicatius, expositors, mostres
arqueològiques, etc. També vam poder gaudir de la visita, amb casc inclòs, d’una
reproducció artificial però molt fidel de les mines. Durant aquest recorregut subterrani
vam poder gaudir de diverses projeccions audiovisuals molt didàctiques i de gran
qualitat.
D’entrada, l’objecte de la sortida era visitar unes mines on s’havia extret des de
molt antic un mineral molt preuat: la VARISCITA. Tanmateix, la visita va de molt més
que això, ja que aviat vam adonar-nos que no només descobriríem una explotació, sinó
que ens endinsaríem en un temps prehistòric de gran importància : el NEOLÍTIC.
Els arqueòlegs han datat l’explotació d’aquesta mina al voltant de l’any 6000
aC, la qual es va perllongar uns 800 anys. El valor singular d’aquesta troballa,
tanmateix, rau en el fet que des de llavors mai més s’han tornat a treballar aquestes
mines, la qual cosa significa que el 1975 (any de la seva descoberta) s’exploraven unes
mines que feia més de 7000 anys que romanien intactes. Això significa que actualment
podem obtenir una informació pura i directa de les formes de vida i els costums dels
habitants d’aquest indret. Només cal analitzar una per una les innombrables restes de
la seva activitat.
La VARISCITA era un mineral molt apreciat a l’antiguitat, especialment a
l’Orient. Hi havia una devoció extraordinària per aquest mineral de color verd pàl·lid.
Hi ha qui atribueix aquesta passió per la variscita al seu color. Verd és el color de la
vegetació i és la mare Terra qui engendra el mantell vegetal que la cobreix. La variscita
viu al si de la mare Terra, en el seu ventre. I concentra el color verd de la vegetació.
Aquesta similitud podia tenir un significat màgic per als orientals. A més, la variscita és
un mineral escàs i això la fa més valuosa. Durant anys només es coneixia la variscita de
les mines orientals. Però al 1975 es van descobrir les mines de Gavà i tot va canviar.
Les joies fetes de variscita trobades a l’Aragó, a Andorra, a l’alt Llobregat... aviat es van
veure que provenien de Gavà i que hi havia hagut un intens intercanvi comercial, tant
per mar com per terra, amb zones importants com Sardenya, França, Espanya... Al cap
de poc es va arribar a la conclusió que el jaciment de Gavà tenia un valor extraordinari
i que es pot dir que és únic a Europa.
La seva importància va lligada al fet que aquestes mines es conserven verges,
tal i com es van cloure fa més de 7000 anys. Així doncs, juntament amb les galeries,
s’han trobat innombrables restes que són un testimoni interessantíssim dels costums
d’una comunitat humana que va viure de l’extracció d’aquest mineral. S’han trobat
sepulcres amb esquelets i ofrenes, eines (destrals, maces, puntes de fletxa, ganivets,
falçs, punxons d’os...), ceràmica, restes vegetals carbonitzades (blat, ordi, civada, raïm,
olives, castanyes...), teixits, ...
Tot això ens mostra com fa 8000 anys l’home ja era agricultor (tot i que també era
recol·lector), ramader (però també anava de caça), pescador i, a Gavà, també havia
desenvolupat una tecnologia en la fabricació de joies. Per a fer un collaret, calia :
1 - Picar la pedra amb un percutor de quars.
2 - Formar-la amb un ganivet de sílex.
3 - Fer-li un forat amb un trepant de “ballarina”.
4 - Polir amb pedra de gres.
5 - Abrillantar amb pell.
6 - Enfilar.
Per cloure aquest escrit tan sols resta animar-vos a visitar el Parc Arqueològic de Gavà.
Res més, doncs; esperem veure-us a les properes sortides del grup, que són sempre
molt interessants i ben preparades. A reveure !!
Organitzador i guia: Joan Rosell.
Disseny i creació d’aquest document: Carles Bel.
Fotografia: Agustí Asensi.
Correcció del text: Joan M. Ybarra i Josep Ll. Garrido.
Fotografia portada: Agustí Asensi.
Redacció del text: Ricard Ramos i Illa.
Un especial agraïment a les persones que han col·laborat amb la seva presència a la sortida.