Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.

Post on 10-Jan-2017

499 views 4 download

Transcript of Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.

ELS ORÍGENS DE L’EDAT ELS ORÍGENS DE L’EDAT MODERNAMODERNA

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat ModernaEL FINAL DE LA CRISI MEDIEVALEl segle XIV va ser una època de crisi per

culpa de les nombroses guerres i les epidèmies de Pesta Negra.

Tot això suposà

DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ.

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna

https://www.youtube.com/watch?v=pRj1dmaCslI

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat ModernaEL FINAL DE LA CRISI MEDIEVALPer contra, el segle XV va ser una època

de recuperació. Tres factors ho confirmen:

Creixement de la població: gràcies a la disminució de les guerres, les epidèmies i la millora de l’alimentació.

Estabilitat política.Reactivació del comerç.

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat ModernaCANVIS EN LA SOCIETAT ESTAMENTALLa societat moderna estava formada per:

PRIVILEGIATS: noblesa i clergat.NO PRIVILEGIATS: resta de la

població.Burgesia: aquest estament,

gràcies al comerç, cada vegada aconseguia més poder i influència.

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat Moderna

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat ModernaUNA NOVA ECONOMIALa millora de la seguretat per la

disminució de les guerres va reactivar el comerç.

Es van recuperar les rutes marítimes.

Els gremis controlaven la producció artesanal de les ciutats.

1. Els canvis de l’Edat Moderna1. Els canvis de l’Edat ModernaUNA NOVA ECONOMIA

L’ús de la moneda es generalitza. Ara, l’objectiu de les activitats econòmiques es treure’n beneficis (capitalisme).

2. La monarquia autoritària2. La monarquia autoritària• Un dels grans fets que van marcar l’Edat

Moderna va ser el canvi en el sistema de govern.

• D’una monarquia controlada i limitada per la noblesa durant l’Edat Mitjana, es va passar a una monarquia que ho controlava tot a partir del segle XV.

2. La monarquia autoritària2. La monarquia autoritària

2. La monarquia autoritària2. La monarquia autoritàriaEl nou poder de la monarquia autoritària

es va recolzar en 3 pilars:Exèrcit permanent.Cos de funcionaris: garantien el

funcionament de tots els mecanismes de l’estat.

Reforma de la Hisenda Reial: garantia el cobrament dels impostos per poder mantenir l’Estat.

3. L’Humanisme3. L’HumanismeL’Humanisme és un moviment social i

cultural nascut a Itàlia al segle XV.Característiques:

Antropocentrisme: a l’Edat Mitjana Déu era el centre del món (teocentrisme); ara és l’home el centre de l’estudi.

Anàlisi científic de tot!: esperit crític.

3. L’Humanisme3. L’Humanisme

3. L’Humanisme3. L’HumanismeGrans pensadors, com Erasme de

Rotterdam o Thomas More, van defensar la idea de que l’home és el centre del món, perquè és l’únic que raona i és lliure.

Copèrnic defensà la teoria de l’heliocentrisme (són els planetes els que giren al voltant del Sol i no a l’inrevés)

3. L’Humanisme3. L’Humanisme

3. L’Humanisme3. L’HumanismeCom es van extendre les idees

humanistes?Acadèmies i Universitats van

impulsar els estudis de llengua, literatura, filosofia, història i geografia.

Imprenta: aquest invent creat per Gutenberg va permetre publicar obres en un temps i cost molt menors.

3. L’Humanisme3. L’Humanisme

https://www.youtube.com/watch?v=5ah8qlVf5F0

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA REFORMA PROTESTANT• L’Humanisme també va

provocar canvis en la visió del paper que havia de tenir l’Església dins de la societat.

• L’any 1517, el frare alemany Martí Luter va publicar les seves 95 tesis per a la reforma de l’Església.

https://www.youtube.com/watch?v=SmFAgq9GoSI

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA REFORMA PROTESTANT• Luter defensava:

• Rebuig de totes les jerarquies eclesiàstiques (No calen intermidiaris amb Déu)

• La Bíblia ha de ser l’única font de coneixement.

• Rebuig del culte a la Mare de Déu i a tots els sants.

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA REFORMA PROTESTANT• L’Església rebutjà les tesis de Luter, però

alguns nobles alemanys li van donar el seu suport.

• Això provocà una radicalització entre els partidaris de l’Església i els partidaris de Luter (protestants)

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiosos

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA CONTRAREFORMA• A meitat del segle XVI, l’Església Catòlica

va començar un procés reformista per definir la doctrina catòlica i lluitar contra els protestants.

• Aquesta contrareforma es va materialitzar al Concili de Trento (1545-1563)

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA CONTRAREFORMA• La Contrareforma defensava:

• Caràcter sagrat de la jerarquia eclesiàstica.

• Confirmació del culte de la Mare de Déu i els sants.

• Lluita contra la corrupció i la vida exemplar (celibat)

4. Els conflictes religiosos4. Els conflictes religiososLA CONTRAREFORMA• El gran resultat de la Contrareforma va ser

la creació de la Companyia de Jesús (jesuïtes), per Ignasi de Loiola.

• Els jesuïtes només obeïen al Papa i la seva missió era l’evangelització de tot el món.

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràficsL’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT• Fins el segle XV, al món coexistien

diverses civilitzacions que no tenien gairebé contacte entre elles.

• Tot canvià a finals del segle XV, quan els europeus iniciaren una època de grans descobriments geogràfics.

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràficsFACTORS QUE VAN MOTIVAR LES

EXPEDICIONS• Factors tècnics i científics: l’aparició

d’invents com la brúixola, l’astrolabi i el timó van millorar la navegació. A més, es va crear una nova nau (caravel·la) apta per navegar per l’Atlàntic.

• Factors socioeconòmics: l’augment de l’activitat artesana va impulsar la recerca de noves matèries primeres i espècies.

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràficsFACTORS QUE VAN

MOTIVAR LES EXPEDICIONS

• Factors ideològics: l’Humanisme va impulsar l’exploració de nous territoris + la Contrareforma que buscava l’evangelització de tot el món.

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràficsEXPANSIÓ PORTUGUESA• Portugal va ser la primera monarquia que

va recórrer les costes africanes de l’Atlàntic per cercar noves rutes en busca d’espècies.

• Descobriments portuguesos: Madeira, Açores, Cap Verd, Guinea…

• L’any 1487 Bartolomeu Dias descobrí l’oceà Índic. Al 1498, Vasco da Gama arribà a l’Índia.

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràficsEXPANSIÓ CASTELLANA• L’interès pel comerç amb el nord d’Àfrica

va fer que Castella rivalitzés amb Portugal.• L’any 1480 ocupaven les illes Canàries i al

1492 Cristòfor Colom, volent arribar a l’Índia, va descobrir un nou territori: AMÈRICA.

https://www.youtube.com/watch?v=Q4lYYhi22eI

5. Els descobriments geogràfics5. Els descobriments geogràfics

6. El Renaixement6. El Renaixement

6. El Renaixement6. El RenaixementL’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA DE

L’HUMANISME• Va néixer a Itàlia al segle XV.• El seu nom ve de la voluntat de “fer

renéixer” la tradició grecollatina que defensaven els humanistes.

• El gran autor renaixentista fou Leonardo da Vinci.

https://www.youtube.com/watch?v=j5LeqpLBbZE

6. El Renaixement6. El RenaixementFASES DEL RENAIXEMENT• Quattrocento (s. XV) Va aparèixer a

Florència. Afany per la investigació i l’experimentació de noves tècniques.

• Cinquecento (s. XVI) És el moment de plenitud del Renaixement. Roma és el centre artístic.

6. El Renaixement6. El RenaixementARQUITECTURA• Els arquitectes

renaixentistes volien recuperar l’equilibri i la proporció dels edificis grecollatins.

• Exemple: la cúpula de la catedral de Florència (Brunelleschi)

6. El Renaixement6. El RenaixementESCULTURA• Proporcions del cos humà.• Les obres són expressives.• Autors: Miquel Àngel

(David, Moisès o la Pietat) i Donatello (David).

6. El Renaixement6. El Renaixement

6. El Renaixement6. El RenaixementPINTURA• Noves tècniques:

perspectiva.• Temàtica religiosa.• Aparició del nu

femení.• Autors: Botticelli i

Rafael.