H.M.C. 2009/2010 1

3. LIBERALISME I 3. LIBERALISME I NACIONALISMENACIONALISME

H.M.C. 2

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels estats nacionals

Sumari

H.M.C. 3

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.1 Les causes de la Revolució• La burguesia: necessitat de canvis de

reglamentacions econòmiques, accés al poder polític, idees il.lustrades (canvis polítics)

• L’aristocràcia: aferrada a l’antic model feudal• Una greu crisi econòmica: condicions vida

pagesia, males collites (dècada de 1780), crisi industrial (obertura mercat francés dels productes anglesos), a més de vagues, motins, atur...

• Les finances reials: situació de bancarrota. L’aristocràcia no pagava impostos, el tercer estat pagava els tributs

H.M.C. 4

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

H.M.C. 5

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.2. La convocatòria d’Estats Generals• Calonne (ministre de Lluis XVI): proposta de que

la noblesa també ha de pagar impostos• Rebel.lió nobiliària enfront d’això, amb una greu

crisi política• Només els Estats Generals podien aprovar noves

càrregues fiscals• El rei obligat a convocar-los l’any 1788 per al

mes de maig de 1789• Quaderns de queixes: recollien les peticions al

rei• Els sectors més il.lustrats de la burguesia es van

organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.

H.M.C. 6

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.3. La ruptura del juliol del 1789• Estats Generals (5 de maig) a Versalles: reunions

per estaments i únic vot per grup• Assemblea Nacional (20 de juny) al Jeu de Paume

–petit pavelló de París-• Estats Generals=Assemblea Nacional Constituent

(9 de juliol)• Assalt a la Bastilla (14 de juliol): símbol de

l’absolutisme. Aparició de la Guàrdia Nacional• Propagació arreu del camp francés: revolta

antisenyorial

H.M.C. 7

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791)• Abolició jurídica del feudalisme• Aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i

del Ciutadà• S’establia la sobirania de la nació• Constitució del 1791:

• monarquia constitucional, divisió de poders• Sufragi censatari, dret de veto del rei• Nova divisió territorial: abolir duanes interiors

i llibertat de comerç• Tots els ciutadans iguals davant la fiscalitat• Llibertat d’empresa• Prohibició dels gremis i associacions• Desamortització, Constitució Civil del Clero

H.M.C. 8

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792) • El procés revolucionari:

• Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformes

• Constitucionalistes: monàrquics liberals i burguesia propietària: frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora, les demandes més revolucionàries

• Un sector més radical de la burguesia reclamava una organització més democràtica

• Varennes (juny, 1791): família reial intenta fugir• Assemblea legislativa (octubre de 1791)

• Guerra a Aústria (abril, 1792): focus contrarevolucionari. Amenaça sobre París; sans-culottes: defensa de la capital

• Assalt a les Tulleries (agost, 1792): arrest del rei i convocatòria elecccions amb sufragi universal masculí

H.M.C.9

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-1795) • La Convenció girondina

• Govern dels girondins: posicions moderades• Enfrontats al muntanyencs (jacobins, cordeliers...)

• La Plana: diputats entre uns i altres• Lluís XVI (gener, 1793): guillotinat• Coalició europea antirevolucionària• Insurreció pagesos de la Vendée

• La Convenció jacobina: el Terror• Nova Constitució (1793): sobirania popular i sugrafi

universal masculí

• Govern revolucionari: etapa més radical (el Terror)• Comité de Salvació Pública (Robespierre):

reformes socials. Juliol, 1794: executat.

H.M.C.10

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

1.7. La república burguesa (1795-1799)• Tercera etapa de la Convenció: desmentellament de la

legislació jacobina, presència d’una burguesia conservadora• Nova Constitució (1795)

• Restablir el sufragi censatari• Nou poder executiu: el Directori• Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i

Consell dels Cinc-cents

• Directori: reprimir amb duresa revoltes esquerranes• Conspiració dels iguals: Babeuf• Reorganització del moviment reialista

• La política exterior: l’èxit més important.• Segons la burguesia: l’exèrcit única possibilitat de mantenir

l’ordre social i principis revolucionaris

• Napoleó Bonaparte (novembre, 1799) cop d’Estat; el Consolat

H.M.C.11

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

H.M.C. 12

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels estats nacionals

Sumari

H.M.C.13

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

2.1. La França de Napoleó Bonaparte• Al principi del Consolat, Triumvirat: Napoleó

comparteix poder amb 2 cònsols més• 1802: es va declarar cònsul únic i vitalici• Nova Constitució: amb executiu fort• Fi a les protestes populars i el jacobinisme• Integració dels reialistes• 1804: es va fer proclamar emperador

• Noves institucions, i reformes per consolidar les conquestes de 1791: • Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal• Centralització administrativa (amb prefectes)• Ensenyament públic i uniformització lingüística

H.M.C.14

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

H.M.C.15

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

2.2. El domini d’Europa• L’acció exterior: l’altre gran component

• Política de conquestes: dominar Europa• Pretenia crear un Imperi amb el centre a França• Màxim apogeu: 1812

• Declivi de Napoleó (1813)• El fracàs a Rússia• Les dificultats a Espanya• La formació d’una gran coalició europea

• Ocupació de París (1814)• Destitució de Napoleó i restabliment dels Borbó

amb Lluís XVIII• Confinat a l’illa d’Elba; retorn efímer

• Batalla de Waterloo (1815): derrota definitiva

H.M.C.16

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

H.M.C. 17

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels estats nacionals

Sumari

H.M.C.18

3. L’Europa de la Restauració

3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena• Congrès de Viena (1814-1815): sota la direcció del

canceller austríac Metternich• Objectiu principal: tornar a la situació anterior a

la Revolució Francesa i posar fi als principis de sobirania nacional i de constitucionalisme

• Retorn a l’absolutisme (rebuig de la revolució)• Legitimisme: reconèixer el dret dels monarques hereditaris a

recuperar el tron • Resultats de la Restauració

• Carta atorgada: França (certes atribucions limitades)

• Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac, Imperi Rus i Espanya

• Sistema parlamentari: Gran Bretanya

H.M.C.19

3. L’Europa de la Restauració

3.2. La reordenació del mapa europeu• Congrés de Viena: remodelació de fronteres segons

vencedors, no tenint en compte les aspiracions nacionals dels pobles

• Objectiu: equilibrar les forces de les grans potències• Grans beneficiaris: l’Imperi Rus i l’Austríac i el regne

de Prússia• Gran Bretanya: hegemonia marítima• França: fronteres anteriors al 1789

• Principis per regir la política internacional:• Celebració de congressos: per arbitrar solucions• El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França,

Rússia i Àustria)

H.M.C.20

3. L’Europa de la Restauració

H.M.C. 21

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels estats nacionals

Sumari

H.M.C.22

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830• Durant la Restauració els liberals en societats

secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...)• Objectiu: insurrecció contra l’absolutisme

• Primera onada revolucionària (1820-1824)• Curt període liberal (Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)

• Intervenció directa de la Santa Aliança• Segona onada revolucionària (1829-1839)

• França, 1830: enderrocament dels Borbó, i implantació d’una monarquia constitucional

• Independència de Bèlgica• Finals de 1830: desaparició de l’absolutisme i

aparició d’un liberalisme moderat (gran burguesia propietària i aristocràcia amb poder econòmic però sense privilegis)

H.M.C.23

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

H.M.C.24

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848• Fi definitiva al sistema de la Restauració

• A l’Europa oriental: abolició del feudalisme• A l’Europa occidental: nous ideals democràtics

• Inici revolució (París, febrer 1848): proclamació de la República, i programa de reformes polítiques i socials

• Enfrontament entre burguesia i proletariat (juny, 1848)• Napoleó III, proclamació del Segon Imperi

• La revolució s’estèn per Europa, es completa la revolució burguesa, i inici del protagonisme de les forces socials populars

H.M.C. 25

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels estats nacionals

Sumari

H.M.C.26

5. La construcció dels estats nacionals

5.1. Nació i moviments nacionalistes • La formació dels estats nació

• Creació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII• La Revolució Industrial: mercats nacionals• La revolució liberal: concepte de nació

• Les nacions es corresponien amb la frontera política dels estats (Portugal, Dinamarca,...)

• El nou Estat Liberal incorporava diverses nacionalitats politicoculturals (Espanya, França, Gran Bretanya)

• El desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era molt accentuat (Europa central i oriental). Hi trobem moviments nacionalistes.

H.M.C.27

5. La construcció dels estats nacionals

5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830) • Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3

imperis, i més de 30 comunitats sense Estat.• Context per les revoltes nacionalistes: revolucions

liberals; i dret dels pobles davant del dret dels monarques

• Abans de 1848• Grècia: sotmesa a l’Imperi Turc

• Congrès d’Epidaure• Ajuda de França, Gran Bretanya i Rússia

• Bèlgica: independitzar dels Països Baixos• Guerra civil enfront dels holandesos• Amb l’ajuda francesa; monarquia

constitucional

H.M.C.28

5. La construcció dels estats nacionals

H.M.C.29

5. La construcció dels estats nacionals

5.3. La “primavera dels pobles” • La revolució de 1848, important contingut

nacionalista als països de l’Imperi austríac (reivindicacions nacionalistes en paral.lel a l’agitació liberal)• Emergència de moviments nacionalistes a

Praga, Polònia, Croàcia• Retirada dels austríacs a la Llombardia• Proclamació de la República a Venècia• Independència a Hongria

• 1867, monarquia dual, amb 2 estats (Aústria i Hongria) i un cap: Francesc Josep. Estructura fins a la Primera Guerra Mundial

H.M.C.30

5. La construcció dels estats nacionals

5.4. La unificació d’Itàlia • Anys 1830, el Risorgimento; Giuseppe Mazzini: Jove

Itàlia (república democràtica, unitària i laica). Insurrecció popular.

• Piemont: monarquia dels Savoia, Cavour. Estratègia moderada.

• Víctor Manuel II de Savoia: unificació gràcies a les 2 estratègies:• Cavour: derrota els austríacs, ajuda francesa,

annexió de la Llombardia, i estats centrals• Giuseppe Garivaldi (republicà mazzinià):

conquesta del sud (regne de les Dues Sicílies)• Unitat definitiva amb: annexió del Veneto, i els

Estats Pontificis.• Nou estat, 3 problemes: hostilitat del Papa, diferència nord-sud

i incomplerta unitat (Ístria i Trento)

H.M.C.31

5. La construcció dels estats nacionals

5.5. La unificació d’Alemanya • Nacionalisme alemany: des de finals del segle XVIII

amb el romanticisme• La Confederació Germànica: 38 estats, amb 2 grans

potències: el regne de Prússia i l’Imperi Austríac. Zollverein o Unió Duanera (1834): Prússia si, Àustria no.

• Revolució de 1848: parlament a Frankfurt.• Unificació dirigida per Prússia: estratègia del

canceller Otto von Bismarck, supremacia política i militar

• Guerres contra: Dinamarca, Àustria i França

• Victòria militar, culminació amb la proclamació del Segon Reich, Guillem I: emperador (1871)

• Nou Estat, problemes: dualitat religiosa nord-sud, i la no integració dels alemanys d’Àustria.

H.M.C.32

5. La construcció dels estats nacionals

H.M.C.33

5. La construcció dels estats nacionals

1.Presentació(Determinar la natura del text, indicar el moment i el

context en què va ser escrit i identificar-ne l’autor)

1. PRESENTACIÓ

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és un document jurídic que garanteix a tots els francesos la condició d’homes lliures i igual davant la llei. És redactada per l’Assemble Nacional Constituent i s’aprova el 26 d’agost de 1789. Amb aquesta Declaració la revolució s’institucionalitza.

2. Síntesi(Resumir les idees principals, després de realitzar-ne una lectura acurada. S’han d’ordenar les idees d’una manera clara i coherent).

2. Síntesi

Art. 1: Tots els homes són iguals

Art. 2: Els drets de l’home són: llibertat, propietat, seguretat i resistència a l’opressió

Art. 3: El principi de sobirania nacional

Art. 4: Els límits de la llibertat humana només els pot establir la llei

Art. 6: La llei és l’expressió popular

Art. 7: Dret a la seguretat

2. Síntesi

Art. 10: Dret a la llibertat d’opinió

Art. 11: Llibertat de pensament i d’opinió

Art. 13: La contribució econòmica dels ciutadans a l’erari públic ve donada per la riquesa de cadascun.

Art. 16: La separació de poders és implícita a l’existència d’una Constitució

Art. 17: Dret a la llibertat de propietat

3. Anàlisi(Analitzar les idees que s’hi exposen i la seva argumentació i també considerar els elements que s’aporten per justificar-les)

3. Anàlisi

Agrupació dels articles per temàtiques:

Drets fonamentals i llibertats públiques: 1,2,3,4,10, 11, 16 i 17

Suspensió de drets i llibertats: 7

Sobre el poder judicial: 6

Sobre l’economia: 13

L’objectiu que persegueix la Declaració és aconseguir la llibertat i igualtat dels francesos

4. Inserció(Inserir el contingut del document en el seu context històric per realitzar-ne una interpretació contextualitzada)

4. Inserció

•La Declaració és redactada per l’Assemblea Nacional Constituent el 26 d’agost de 1789. La presa de la Bastilla va ser el 14 de juliol.

•La redacció i aprovació del document es produeix en ple procés revolucionari i de realització d’un període constituent.

•L’Assemblea nacional institucionalitza la revolució en abolir el feudalisme i aprovar la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà.

5. Conclusions(Establir unes conclusions on es valori la importància i l’interés del text, i en què expliquis la teva opinió personal)

5. Conclusions

•La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és el document base en el qual s’han fonamentat les Constitucions posteriors.

•Aquest document és la referència de qualsevol marc jurídic posterior relacionat amb les llibertats dels ciutadans i la igualtat entre els homes

•Actualment en podem deduir la vigència en els textos fonamentals que regeixen la nostra societat (Declaració dels Drets Humans de l’ONU, …)