Post on 22-Sep-2019
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 1
UNITAT 12: LA GUERRA CIVIL (1936-
1939) 12.1 L’esclat de la Guerra Civil
12.2 La zona republicana: la revolució continguda.
12.3 La zona insurrecta: la creació d’un estat totalitari.
12.4 Les operacions militars.
12.5 La vida a la rereguarda.
12.1 L’esclat de la Guerra Civil • El govern va menysvalorar el perill colpista i va trobar-se
amb un pronunciament entre els dies 17 i 18 de juliol.
• El general Franco encapçalà les tropes que, des d’Àfrica,
havien d’unir-se a la Península amb les dels general Mola,
Goded, Queipo de Llano, Cabanellas, i d’altres oficials.
• Bona part de la població (armada com a milícies de
sindicats i partits), dels cossos policials i de l’exèrcit van
resistir-hi. José Giral fou nomenat nou cap del govern.
• El cop es preveia fulminant, però només va triomfar a
l’interior septentrional, Galícia, punts d’Andalusia, a més de
les Illes. Una llarga guerra civil havia de desencadenar-se.
• Els insurrectes, militars recolzats pels sectors conservadors,
es definiren com a “nacionals” (defensors de la unitat
d’Espanya), i anomenaren “rojos” als lleials a la República.
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 2
• La “Guerra d’Espanya” obtingué ressò internacional. El
progressisme identificà República amb democràcia. El
conservadors veié en els colpistes un fre del comunisme.
• Les democràcies europees abandonaren la República a la
seva sort. Aquesta només rebé ajut de les Brigades
Internacionals (60.000 voluntaris) i de la URSS. Els rebels
reberen un suport decisiu d’Alemanya, Itàlia i Portugal.
Consultar documents de les pàgines 272 a 275
3
Mola, Cabanellas,
Queipo de Llano, Franco
Pamplona, 19 de juliol
Barcelona, 19 de juliol
HISTÒRIA - INS Premià de Mar
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 4
12.2 La zona republicana: la revolució continguda
• El pronunciament va facilitar, paradoxalment, una reacció
revolucionària, molt promoguda pels anarcosindicalistes,
amb tres grans línies d’actuació:
- Constitució de consells, comitès i juntes populars.
- Posada en marxa de polítiques col·lectivitzadores.
- Actuació repressora incontrolada contra els facciosos.
• Les institucions de govern republicanes havien patit un
col·lapse amb el cop. A partir de setembre de 1936, un nou
govern de concentració presidit per Largo Caballero (amb
anarquistes i la primera dona ministra, Frederica
Montseny), va impulsar la reorganització de l’Estat i la
militarització de les milícies formant l’Exèrcit Popular.
Consultar els documents de les pàgines 277 a 279
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 5
• La Generalitat també va constituir un govern d’unitat
presidit per Josep Tarradellas, diluint el contrapoder que
exercia el Comitè de Milícies Antifeixistes.
• La pugna, però, entre partidaris de les transformacions
revolucionàries immediates (CNT-FAI, POUM) i els
partidaris de concentrar esforços en la guerra (PSUC,
ERC, UGT) fou molt intensa a Catalunya, fins a arribar a
lluitar entre ells: fets de maig del 1937. Aquests van tenir
conseqüències polítiques importants:
- Disminució del poder de la Generalitat a favor del govern
de la República (traslladat a Barcelona el novembre de
1937).
- Juan Negrín substitueix a Largo Caballero.
- Declivi de la CNT-FAI i dissolució del POUM. Hegemonia
del PCE i del PSUC, afavorits per la URSS i pel control de
l’Exercit Popular mitjançant els Comissaris Polítics. HISTÒRIA - INS Premià de Mar
6
• El govern de Negrín va mantenir la prioritat de l’esforç
militar, malgrat l’evolució adversa de la guerra (“Resistir es
vencer”), a l’espera d’una probable internacionalització de
la guerra entre democràcies i feixismes.
• També va intentar que el govern legítim d’Espanya no fos
bandejat per la diplomàcia internacional.
• El maig del 1938 va plantejar una proposta per finalitzar la
guerra de manera negociada, el programa dels Tretze
Punts (a finals d’any en reduí els punts a tres, debades).
12.3 La zona insurrecta: la creació d’un estat
totalitari • El general Sanjurjo, qui havia d’encapçalar el govern sorgit
del “Alzamiento Nacional”, va morir en accident el 20 de
juliol de 1936. Els colpistes crearen una Junta de Defensa
Nacional per administrar el terreny conquerit. HISTÒRIA - INS Premià de Mar
7
• El prestigi creixent de Franco li permeté ser nomenat Cap
de l’Estat i Generalíssim l’1 d’octubre del 36. Enmirallat en
els models feixistes, esdevingué cap d’un partit únic creat
l’abril de 1937, la Falange Española Tradicionalista y de las
JONS, al qual s’havien d’adherir tots els sectors afins al
“Movimiento Nacional”. A partir de gener del 1938, Franco
fou anomenat el Caudillo.
• La ideologia del franquisme es pot definir bàsicament com a
nacionalcatolicista (ultraconservadora i totalitària).
• El bàndol nacional va exercir una extrema i sistemàtica
violència: execucions multitudinàries, repressió
indiscriminada, camps de concentració, bombardejos contra
civils, exili.
• A Catalunya hi hagué un sector social col·laboracionista
amb els insurrectes, amb gent de la Lliga com Cambó.
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 8
12.4 Les operacions militars • Entre juliol i novembre del 36, els nacionals van dirigir les
seves operacions cap a Madrid, que resistí un setge i
intensos bombardejos sota lemes com “No pasarán” (el
govern republicà s’establí a València el novembre).
• Les milícies anarcosindicalistes intentaren recuperar les
capitals aragoneses i atorgar oxigen a la capital.
• Málaga passà a mans dels nacionals el febrer del 1937.
• Franco no va poder aïllar Madrid (derrotes del Jarama i
Guadalajara) i, a la primavera, decidí concentrar-se en la
presa de la franja cantàbrica, fent-se amb el control d’una
zona industrial i minera de primer ordre cap a l’octubre.
• La República va reorganitzar el seu exercit, però amb
l’ofensiva d’Aragó de la primavera de 1938, els nacionals
arribaren a Catalunya i amenaçaren València. HISTÒRIA - INS Premià de Mar 9
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 10
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 11
• La reacció republicana per aturar-los, el juliol de 1938,
dugué a la Batalla de l’Ebre. Després de quatre mesos, els
nacionals venceren i ocuparen tot Catalunya (l’11 de febrer
de 1939 arribaren a la frontera francesa).
• Els pocs territoris que resistien es van lliurar als vencedors
el mes següent: Madrid com a conseqüència d’una traició
del coronel Casado, qui va lliurar la ciutat; el Llevant per
impotència. Franco tancà la guerra l’1 d’abril de 1939.
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 12
12.5 La vida a la rereguarda • La població civil va patir l’escassetat de queviures (fam,
racionament, mercat negre, depreciació de la moneda, ...).
• Les necessitats de la guerra van condicionar tota la
producció. La vida quotidiana es va socialitzar: la ciutadania
va participar en les tasques col·lectives. Destacà el nou
paper social de la dona a tots els àmbits.
• Per primera vegada es va atacar la població civil
sistemàticament, fonamentalment amb bombardejos, en un
preàmbul del que seria habitual a la II Guerra Mundial.
• L’èxode de refugiats fou brutal (a finals del 1938, a
Catalunya n’hi havia 1.000.000).
• L’any 1938 es va cridar a files les lleves del 1929 i del 1940
(“quinta del biberó”). Hi hagué desertors, emboscats, i
quintacolumnistes.
HISTÒRIA - INS Premià de Mar 13