Tsunami al Japó

Geografia: treball en grup

2n d’ESO

IES Son Ferrer, Calvià

Departament de Ciències SocialsProfessor: Sebastián Lora

Març de 2011

Tsunami al Japó

Tsunami en japonès Imprès anomenat "L’ona gran front a las costes de Kanagawa" realitzat por l’artista japonès Hokusai, finals segle XVIII.

Característiques del Tsunami

El mot 'tsunami', d’origen japonès, vol dir “ona portuària” (de 'tsu', 'port' i 'nami', ’ona')

Els tsunamis es mouen fins a 500 km/h

Empenyen ones d’alçades superiors als 30/40 metres

Si el sisme submarí és gaire potent, poden penetrar molts quilòmetres terra endins i causar grans estralls

Els tsunamis poden ésser causats per erupcions volcàniques, per l'impacte de meteorits o per terratrèmols

Maremoto, huracans, tsunamiMaremoto/sisme submarí:

Moviment intens i amb un sentit fix de les aigües de la mar produït per un terratrèmol o un volcà que afecti el fons submarí, les ones són més grans que les habituals

Huracà: Tempesta a la zona càlida dels oceans, si l’aigua de 50 metres de profunditat té una temperatura superior a 26’5 º C, això produeix vents superiors a 117 Km/h i ones de fins a 5 metres d’alçària, avança de forma frontal i s’introdueix fins a 150 metres a la costa

Tsunami: Moviment de l’aigua de l’oceà produït per un meteorit, un volcà o un terratrèmol submarí, com a conseqüència d’una elevació o davallada del fons, es propaga de forma circular, amb velocitat de fins a 500 Km/h, que produirà ones fins 40 m a l’arribada a la costa, amb gran força i penetració de diversos quilòmetres terra endins

Funcionament del tsunami

                                              

Funcionament del tsunami

                                              

Funcionament del tsunamiOna mortal Sumatra 26.12.04

El fons marí fou desplaçat uns 10 metres en forma vertical al llarg de 1000 quilòmetres a tota la falla.

Aquest moviment desplaçà a la vegada centenars de metres cúbics d’aigua i generà un tsunami.

L’ona després s’expandí per tot l’oceà Índic amb una velocitat molt gran.

Funcionament del tsunami

Funcionament del tsunami

Terratrèmol al Japó 11.03.11

Característiques: Durant diversos dies s’han produït més de 150 terratrèmols El més fort amb una intensitat de 8’9, revisat fins a 9’1 (E.R.) L’epicentre se situava a 130 km de Sendai, a la Illa d’Honshu La línia de ruptura es calcula en 480 km a la fossa del Japó a

on la placa de Filipines o d’Okhotsk pateix subducció sota la placa Nord-americana

El sisme va desplaçar l’illa d’Honshu uns 2’4 metres

L’eix de la Terra també va modificar la seva inclinació uns 25 cm, el que va canviar la duració del dia 11 de març de 2011 en mil·lèsimes de segons

Balanç provisional de morts i desapareguts: 26.000

Balanç provisional de desplaçats: 340.000 persones

Mapa de Japó

Mapa d’intensitats dels terratrèmols al Japó

Mapa distribució dels terratrèmols al Japó

Verd: 11.03.11

Groc: 12.03.11

Taronja: 13.03.11

Vermell: 14.03.11

Plaques tectòniques

Mapa distribució de l’energia del terratrèmols al Japó el 11.03.11

Expansió al Pacífic del tsunami del Japó

ELS 10 PITJORS TERRATRÈMOLS REGISTRATS AL MÓN (1900-1994)

PAÍS  DATA  MAGNITUD 

RICHTER UBICACIÓ EPICENTRE

1) Xile 22/05/1960 9.5 Mw 38.2 S 72.6 W

2) Alaska 28/03/1964 9.2 Mw 61.1 N 147.5 W

3) Rússia 04/ 11/1952 9.0 Mw 52.75 N 159.5 E

4) Equador 31/01/1906 8.8 Mw 1.0 N 81.5 W

5) Alaska  09/03/1957 8.8 Mw 51.3 N 175.8 W

6) Illes Kuriles 06/11/1958 8.7 Mw 44.4 N 148.6 E

7) Alaska 04/02/1965 8.7 Mw 51.3 N 178.6 E

8) Índia 15/08/1950  8.6 Mw 28.5 N 96.5 E

9) Argentina 11/11/1922 8.5 Mw 28.5 S 70.0 W

10) Indonèsia  01/02/1938  8.5 Mw  5.25 S

LLISTAT DE TSUNAMI DELS DARRERS ANYS

 Data

 

Terratrè-mol

Ona màxima

Morts País  

9-2-92 7.2 10 m 170 Nicaragua

12-12-92

7.5 26 m 1000Illes Flores

 

7-12-93 7.6 30 m 200 Hokkaido  

6-2-94 7.2 14 m 220 Java  

10-4-94 8.1 11 m 11 Illes Kuril

11-14-94

7.1 7 m 70 Mindoro 

02-21-96

7.5 5 m 12 Perú  

07-17-98

7.0 15 m 5000 Nova Guinea

 

06-23-01

8.3 5 m 50 Perú

12-25-04

8’9 40285.00

0Àsia  

Les costes del Pacífic ja coneixen el tsunami

Cartells d’avís de sortida segura en cas de tsunami

Gorra model tsunami a Àsia

Sistemes d’alerta de tsunamis i terratrèmols

                                              

Estacions d’alerta de tsunamis i terratrèmols al Pacífic

                                              

Estació de detecció del tsunami “molt especial”: tsunami de desembre de 2004

                                              

A la reserva natural de Yala, Sri Lanka, molt propera a la mar, cap animal aparegué mort.

Els elefants varen iniciar la marxa terra endins, abans de l’arribada de les ones del tsunami. La resta d’animals varen feren el mateix desprès.

Consells per protegir-se d’un terratrèmol o d’un tsunami

                                              

Un terratrèmol pot durar des d'uns segons fins a poc més d'un minut.

Si el terratrèmol és gran, primer notareu una pertorbació moderada, però després el sòl vibrarà violentament i possiblement perdreu l’equilibri.

El més important és mantenir la calma i no deixar-se dominar per la por. Si el terratrèmol no és fort, tranquil·litzeu-vos, perquè acabarà ràpidament.

Dins d'un edifici busqueu estructures fortes: sota una taula o un llit, sota el llindar d'una porta, al costat d'un pilar, paret mestra o en un racó, protegiu-vos el cap.

Consells per protegir-se d’un terratrèmol o d’un tsunami

                                              

No utilitzeu l'ascensor i mai no correu cap a la sortida precipitadament. Apagueu el foc. No utilitzeu cap tipus de flama (llumins, encenedors, espelmes, etc.).

Fora de l'edifici, allunyeu-vos dels cables elèctrics, cornises, vidres, etc. Aneu cap a llocs oberts, no us apropeu als edificis ja que així evitareu que us caiguin blocs a sobre.

A la costa i la platja, desprès de 20 minuts d’un terratrèmol fort, es podria produir un tsunami, s’ha de fugir cap a terrenys alts i allunyats de la costa, evitar zones humides i torrents propers a la mar.

Els tsunamis poden tenir fins 12 ones grans, malgrat que al començament fan un recolliment de l’aigua que deixarà descobert una bona part del fon marí, però després vindrà l’ona gegant, per això s’ha de fugir ràpidament de la platja.

En cas d’estar a una embarcació, és recomanable navegar mar endins.

Central nuclear de Fukushima

•

                                                                                                                         

                                   

Tsunami al Japó

•

                                                                                                                         

                                   

Tsunami al Japó

•

                                                                                                                         

                                   

Terratrèmol al Japó

•

                                                                                                                         

                                   

Altres tsunamis històrics: Lisboa 1775

•

                                                                                                                         

                                   

Després del terratrèmol molts supervivents es dirigiren a la costa creient que era la zona més segura ja que es protegien dels incendis i la pluja d’escombralls. Des d’allí, observaren la típica retirada de les aigües mar endins precedent a l’arribada de les grans ones d’un tsunami, que deixà al descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats.

Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60.000 persones, més d’un terç de la població abans de l’episodi.

Altres tsunamis històrics

•

                                                                                                                         

                                   

Ciutat d’Arica, Xile, (abans Perú) suportà grans tsunamis en 1868, 1877. La línia vermella assenyala la pujada de l’aigua de les ones gegants.

Altres tsunamis històrics

Vaixells de guerra i càrrega varen penetrar fins 3’5 quilòmetres terra endins. A la fotografia el “Amèrica” i el “Wateree”. Ciutat d’Arica, Xile, 1868.

Altres tsunamis

Arribada d’un tsunami a Hilo, illa de Hawaïi, abril de 1946.

Altres tsunamis

Tsunami a Thailàndia 26.12.2004

Funcionament del tsunami

1

2

3

Hores d’arribada de les ones del tsunami de 2004

Països amb efectes del tsunami de 2004

Àrea afectada

El sisme de 9 graus provocà el caos en tota la regió.

Parets d’aigua de més de 10 metres d’alçària caigueren sobre costes ubicades a milers de quilòmetres de l’epicentre.

Fins i tot a l’est d’Àfrica sofriren marees i inundacions

Des de l’aire el tsunami

1.01.04 Platja de Kalura, Sri Lanka, 26.12.05

Des de l’aire el tsunami

1.01.04 Kalatura, Sri Lanka, 26.12.04

Perill ! L’oceà envaeix el continent

Perill ! L’oceà envaeix el continent

La petja del tsunami Devastació

Més de 285.000 morts i desapareguts.

Milions de persones desplaçades, sense habitatges, escoles, hospitals; vaixells, carreteres, ports, serveis turístics, han desaparegut.

Turistes de tot el món morts i desapareguts.

Per fer front a tot això, un valor molt humà:

LA SOLIDARITAT

Un somriure per a l’esperança i el futur

Però necessiten ajuda,...

Nosaltres necessitem aprendre per evitar-ho

Referències de la presentació “Tsunami”

http://www.digitalglobe.com

http://www.xtec.es

www.BBCMundo.com

http://www.angelfire.com/nt/tsunamis/

http://www.puc.cl/sw_educ/geo_mar/html/h71.html

http://www.noaa.gov

http://www.edu365.com/

http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/sismoindex.htm

http://ask.usgs.gov/

http://www.ngdc.noaa.gov/ngdc.html

Referències de la presentació “Tsunami”

Informació i documentació del Govern d’Estats Units d’Amèrica del Nord: National Oceanic and Atmospheric Administration NOAAhttp://www.noaa.gov/http://www.tsunamiready.noaa.gov/

Document informatiu i de prevenció dels tsunamis (ITIC - UNESCO):http://ioc3.unesco.org/itic/files/grandes_olas_sp.pdf

Document amb informació i estudis dels tsunamis (ITIC - UNESCO):http://ioc3.unesco.org/itic/files/glosario_tsunamis_sp_small.pdf

Gràcies

“TSUNAMI”

Sebastián Lora

sebastianlora@consulluna.com

Departament de Geografia i Història

IES Son Ferrer, Calvià

Març 2011