Tradicions catalanes S. XXI

A través del calendari

Cultura popular catalana

Tradicions d’hivernDe Tots Sants a Reis

TOTS SANTS “Per tots Sants capes i mocadors grans”

La castanyada

Castanyes, moniatos, pinyons i “Els panellets”.

la castanyada Església (tocant a morts nit de l’1 de

novembre) Els campaners havien de tocar a difunts

tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts.

Els veïns els duien menjar calent: les castanyes, vi dolç, panellets.

Àpats funeraris (Eivissa). “Mengem i beguemque si ell hi fos menjaria i beuria”

Els panallets Els padrins regalaven panellets als seus

fillols Els panellets són uns pastissos petits, i de

diverses formes, fets a base de massapà o moniato, ametlles, ou i sucre. I pinyons!

Castenyes, moniatos i moscatell Cal situar l'origen dels panellets al s. XVIII,

quan tenien un caràcter sacramental.

Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials.

Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.

Pels volts de Nadal

La Fira de Santa Llúcia (13 de desembre)

Nit de Santa LLúcia

També és el nom amb què es coneix la "Festa de les lletres catalanes" que des del 1951 se celebra aquesta nit. El certamen, fundat per Josep Maria Cruzet el 1951, atorga actualment el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi Folch i Torres de narrativa infantil, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.

A Gelida:un espectacle pirotècnic anomenat "LLÚCIAFOC" organitzat per la Colla de Diables de Gelida. 2008.

El calendari d’advent: de 21 a 28 dies, se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal.

El Caganer. Apareix en ple Barroc.(S.XVII, més populars al S.XIX). Símbol de properitat i bona sort. Adova la terra.

El pessebre

Tradició pessebrista:El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció.

El pessebre vivent

El Tió de Nadal

“Caga tió, tió de Nadal no caguis arengades que són salades caga torró que és més bo!”

-L’escalfor: regals!

La Nit de Nadal La missa del Gall: A mitjanit després de cantar el gall. El cant de la sibil·la: és un cant gregorià, S.X. Ripoll. Fins S.XVI

a Catalunya i a Mallorca encara ara.

Fer cagar el Tió

Els plats típics: Escudella i carn d’olla i pollastre farcit

Nadal i Sant Esteve

Els àpats: L’escudella i carn d’olla El Gall d’Indi El Pollastre farcit El cava Les neules i els torrons Per Sant Esteve : Els Canelons

Els pastorets

La lluita del bé i del mal, pastors i dimonis.

Ve dels drames religiosos medievals. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. Al s. XIX i XX és quan apareixen els primers textos dels Pastorets.

Josep Ma. Folc i Torres, 1916.

La festa de l’Estandard

Mallorca, 31 de desembre (Conquesta de 1229)

És la festa civil més antiga d’Europano s’ha deixat de celebrar mai

Cap d’Any

Sopar de cap d’any i…“Un gra de raïm amb cada campanada”

Dia 1 de gener

Dinar familiar

La Festa de REIS (ÚLTIMA FESTA DEL CICLE)

-6 de gener, la festa dels més petits-Dia 5 al vespre cavalcades pels pobles i ciutats, la carta als reis, joguines i carbó.-Els Reis Mags

-El tortell de Reis (la fava)

Sant Medir 3 de març

A Sant Cugat i a Gràcia (Bcn) Sant Medir, segons conta la llegenda, va ser

agafat quan plantava faves que tot seguit creixien i ja podia collir.

La llegenda del forner de Gràcia es va curar per devot a Sant Medir.

Pelegrinatge a l’ermirta de St. Cugat amb caramels.

Per Sant Josep

El carnaval: saturnalia romanes-El rei del carnestoltes –divendres-.-El regnat: dissabte i diumenge –les rues--La mort –dimecres-.Enterrament de la

sardina.

El Dijous Gras:la botifarra d’ou i la coca de llardons.

Les falles (St. Josep, 19 de març)

Les falles de València: 300 ninots, només se’n falva una per votació popular.

-La crema Catalanade Sant Josep

“De Joans, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases”

Setmana Santa (pels volts de Pasqua)

A Catalunya ha anat perdent el fervor religiós del desdejuni, la penitència, misses, etc.

Diumenge de rams: les palmes i palmons. Padrins i fillols. Benedicció.

El mercat del Ram de Vic (875). El mercadal.

Les processons Dijous Sant de Verges: la dansa de la mort.

Edat mitjana. Text del S.XVIII. Escenificació de la passió de Jesucrist pels carrers del poble. Herència de les danses macabres

Esquelets dansant

Festa tradicional d’interès nacional

La Passió Espectacle dramàtic basat en la vida, passió,

mort i resurrecció de Jesucrist. Quaresma i Setmana Santa.

Primeres representacions S.XV Esparreguera (1611) i Olesa de Montserrat

(1642). Actuació de més 500 persones. Ve de l’Ed.Mitjana.

La Mona de Pasqua El Diumenge de Pasqua el padrí regala la mona

al fillol Fi de l’abstinència. Ous i carn Ara derivació de cap els ous de xocolata. Dels ous a lesfigures dels famosos. Mitjan S.XIX

Les caramelles De dissabte de Glòria a dilluns de Pasqua. Colles que canten pels carrers cançons i danses

de música popular amb lletres religioses. Ara amoroses o satíriques. S.XV Balcons, vara i donatiu. Súria. 8 colles i mig miler de cantaires Goigs del Roser Resurrecció de Crist/naturalesa

La sardana Dansa popular catalana i ball nacional de

Catalunya

La sardana Es balla en cercle seguint la música

interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la

música. La música de la sardana és tocada per una

cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn.

El mes d’abril

Sant Jordi

La llegenda de Sant Jordi

La festa del llibre i la rosa

La mare de Déu de Montserrat

Sant Jordi Patró de Catalunya La diada més popular de Catalunya El dia dels enamorats Les roses i els llibres (Dia mundial del llibre

1923 a Catalunya i 1995 UNESCO)

La llegenda

La vila de Montblanc Una bèstia que menjava persones La princesa i el cavaller De la sang del drac en va néixer un roser

Mare de Déu de Montserrat El 27 d’abril La moreneta Festa religiosa La llegenda del Cavall Bernat.

Llenyataire-cavall ràpid-dimoni-penya assenyalant el cel.

Maig i juny

El corpus: festa de l’església catòlica destinada a venerar l’eucaristia.

El dijous següent de l’octava pentacosta. És una festa mòbil.

La patum o l’ou com balla

La patum Festa tradicional i popular. 1454 processó més antiga. Foc i pirotècnia L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat

de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.

Sembla que ve de l’antiga processó de corpus El tabal marca el ritme de la música i les

danses dels cavallers. Entremesos de: Les maces (lluita d’àngels i dimonis), les

guites (monstre mig mula, mig drac), l’àliga (símbol de la ciutat de Berga), els nans (capgrossos), els gegants, el tirabol (ball de cloenda).

100 dimonis fan explotar petards al ritme de la música.

Exaltació del foc: la guita i els plens.

5 dies de festa. Actes de cada dia:

Dimecres: Passades al migdia i al vespre en honor a les autoritats.

Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre.

Divendres: Passada infantil a les 10h, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre.

Dissabte: Entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d'Honor i Passada al Vespre en honor als administradors i les places de Berga.

Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre