Post on 15-Feb-2019
TEXTOS GRECS
Curs 2013-2014
15/05/2009 2
1. Dades de lassignatura
Nom de lassignatura Textos grecs Codi 100404-1 Crdits ECTS 6 Curs i perode en el que simparteix
2013-2014 Segon Semestre
Horari Dm. 11.30-13-00 h.; Dv. 10.00-11.30 h
Lloc on simparteix Facultat de Filosofia i Lletres Llenges Catal
Professor/a de contacte
Nom professor/a Marta Oller
Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana
Universitat/Instituci UAB
Despatx B7/128
Telfon (*) 93 586 84 21
e-mail marta.oller@uab.cat
Horari datenci Per determinar 2. Equip docent
Nom professor/a Roser Arco
Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana
Universitat/Instituci UAB
Despatx B7/127
Telfon (*) 93 586 8401
e-mail Roser.Arco@uab.cat
Horari de tutories
Horari datenci Per determinar
15/05/2009 3
Nom professor/a Agust Alemany
Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana
Universitat/Instituci UAB
Despatx B7/132
Telfon (*) 93 581 4254
e-mail Agusti.Alemany@uab.cat
Horari de tutories
Horari datenci Per determinar
15/05/2009 4
3.- Prerequisits
Tant pel que fa als continguts com a la metodologia, aquesta assignatura forma una unitat temtica amb lassignatura Gramtica grega, programada per al primer semestre daquest mateix curs, de manera que es donaran per sabuts i assimilats tots aquells continguts tractats anteriorment. Aquells alumnes que shi matriculin sense haver fet laltra, hauran dassumir lesfor destudiar els continguts previs pel seu compte. s convenient, per no imprescindible, que els estudiants tinguin un nivell bsic dangls, francs i itali, perqu es podran fer activitats extretes de bibliografia en aquestes llenges.
4.- Contextualitzaci i objectius formatius de lassignatura
Aquesta assignatura forma part de la Matria Llengua Clssica del Primer curs del Grau Estudis Clssics i es concep com una assignatura de Formaci bsica. Forma una unitat temtica i metodolgica amb lassignatura Gramtica grega del Primer Semestre. Els seus continguts cerquen oferir un aprofundiment en lestudi de la Llengua grega clssica amb lobjectiu final que lestudiant conegui les estructures morfosintctiques i el lxic grec necessari per poder llegir i interpretar textos grecs, en prosa tica o koin, de nivell mig. Lassoliment daquest objectiu final es fonamenta en tres eixos daprenentatge fonamentals:
1r. Coneixement de la gramtica bsica del grec clssic en les variants dialectals de ltic i koin. 2n. Memoritzaci dun lxic bsic de mots dalta freqncia en textos clssics. 3r. Traducci i interpretaci duna selecci de passatges en grec clssic, siguin obra dautors antics o b adaptacions o recreacions pensades per a laprenentatge de la llengua grega clssica.
15/05/2009 5
5.- Competncies i resultats daprenentatge de lassignatura.
Competncia CE04. Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers,
aplicant el mtode filolgic.
Resultats daprenentatge
RA1. Llegir, interpretar i traduir, si sescau, correctament un text grec en prosa tica de nivell mig. RA2. Conixer un lxic grec bsic.
Competncia CE01. Analitzar i aplicar els coneixements gramaticals adquirits a
lanlisi i a la comprensi de textos grecs.
Resultats daprenentatge
RA3. Analitzar morfosintcticament un text grec en prosa tica de nivell mig.
Competncia CE01. Aplicar les tcniques que permeten la comprensi rpida i
global del text, grec o llat segons sescaigui.
Resultats daprenentatge
RA4. Reconixer les estructures sintctiques i la morfologia bsiques, aix com el lexemes ms habituals de la llengua grega clssica.
CE = competncia especfica/ CT = competncia transversal
15/05/2009 6
6.- Continguts de lassignatura.
Els continguts daquesta assignatura sorganitzen al voltant dels tres eixos daprenentage fonamentals exposats anteriorment (Punt 4): 1r. Gramtica. Els continguts daquesta assignatura inclouen la descripci de les formes gramaticals i de les estructures sintctiques bsiques del grec clssic en tic i koin, dacord amb el temari segent: I. Morfologia:
I.1. Morfologia nominal. I.1.1. Els graus de ladjectiu. I.1.2. Els pronoms. I.1.3. Els numerals.
II.2. Morfologia verbal. II.2.1. El tema de perfet. Perfet dindicatiu. Infinitiu perfet. Participi perfet. El plusquamperfet. II.2.2. Limperatiu. II.2.3. El subjuntiu. II.2.4. Loptatiu.
II. Sintaxi:
II.1. La subordinaci. II.1.1. Les oracions subordinades adjectives o de relatiu. II.1.2. Les oracions subordinades completives (II): oracions depenents de verbs de temor, oracions amb , oracions interrogatives indirectes, oracions de participi. III.1.3. Les oracions subordinades circumstancials: temporals, causals, condicionals, concessives, consecutives, finals i comparatives.
II.2. Sintaxi del participi: participi atributiu i predicatiu. Genitiu absolut.
II.3. Sintaxi modal. N.B.1. Lordre dexposici no seguir necessriament el daquest temari. 2n. Lxic. Els estudiants memoritzaran un vocabulari de 600 mots dalta freqncia en grec clssic que sels proporcionar a principi del curs. 3r. Interpretaci i traducci de textos. Al llarg del curs es combinar la lectura de passatges dautors clssics originals amb la lectura de textos adaptats per a laprenentatge de la llengua grega. Aquesta part de lassignatura es far en dos seminaris de prctiques separats per nivells.
15/05/2009 7
7.- Metodologia docent i activitats formatives
TIPUS DACTIVITAT ACTIVITAT HORES
RESULTATS DAPRENENTATGE
Dirigides (30%)
Exposici dels continguts de lassignatura. 21 h. RA1, RA3, RA4
Presentaci oral o escrita dexercicis i traduccions que exemplifiquin els temes gramaticals tractats.
21 h. RA1, RA2, RA3, RA4
Exmens parcials (mn. 2) 3 h. RA1, RA2, RA3, RA4 TOTAL 45 h. Supervisades (20%)
Lectura orientada i comentari de bibliografia complementria 12 h. RA1
Exercicis puntuables 18 h. RA1, RA2, RA3, RA4 TOTAL 30 h. Autnomes (50%)
Realitzaci dexercicis i traduccions 40 h. RA1, RA4 Estudi de gramtica i vocabulari 35 h. RA2, RA3 TOTAL 75 h.
La metodologia docent daquesta assignatura consistir en alternar les explicacions teriques de cadascun dels temes gramaticals enumerats en el punt anterior, amb la realitzaci dun seguit dexercicis prctics que ajudin els estudiants a retenir i a familiaritzar-se amb la gramtica bsica i el vocabulari de la llengua grega clssica. Per a la realitzaci de les prctiques sorganitzaran dos seminaris (principiants i no principiants) en funci dels nivells dels estudiants. Al principi del curs es lliurar un dossier amb una selecci de textos i exercicis daprofundiment en lestudi de la llengua grega, extrets dalguns dels manuals inclosos en la bibliografia. La professora podr afegir o eliminar activitats en funci de les necessitats i dels interessos dels estudiants.
15/05/2009 8
8.- Avaluaci
ACTIVITATS DAVALUACI HORES RESULTATS DAPRENENTATGE
Exercicis puntuables = 20% 12 h. (act. supervisada) RA1, RA2, RA3, RA4
Exmens parcials (mnim 2) = 70% [30+40] 3h (act. dirigida) RA1, RA2, RA3, RA4
Assistncia a classe = 10%
3h (act. dirigida) RA1, RA3, RA4
9- Bibliografia i enllaos web
Gramtiques, exercicis i antologies
ALBERICH, J., Delos 2. Barcelona 2003. BALME, M; LAWALL, G.; MIRAGLIA, L.; BRRI, T.F., Athenaze: Introduzione al greco
antico. Volume I. Montella (Avellino) 2009. BERENGUER AMENS, J., Gramtica griega. Barcelona 198633 [1942]. BERTRAND, J., La grammaire grecque par lexemple. Paris 1996. , Nouvelle grammaire grecque. Paris 2000. , Vocabulaire grec, du mot l'ide : l'abreg. Paris 2008.
Lavaluaci daquesta assignatura es far prenent com a referncia les activitats davaluaci que consten en el quadre inferior. s important que lestudiant tingui en compte que lavaluaci tamb contempla lassistncia regular a classe i la realitzaci i presentaci dels exercicis, traduccions i activitats diverses proposades a classe. Aquell estudiant que hagi presentat tres de les activitats davaluaci, no podr renunciar a ser avaluat; en altres paraules, no podr optar a tenir un No Presentat com a qualificaci final. A la Reavaluaci final, lestudiant podr recuperar la nota corresponent a alguns dels exercicis puntuables (20%) i un dels dos exmens parcials realitzats al llarg del curs.
15/05/2009 9
BIZOS, M., Cours de Thme grec. Paris 1999 [1944]. DEL POZO, A.; J. ALBERICH; C. LEN; P. LPEZ, Textos griegos. Barcelona 1984. FERNNDEZ GALIANO, M.; RODRGUEZ ADRADOS, F., Primera antologa griega. Madrid
20003 [1966]. MAHONEY, A. (ED.), Rouses Greek boy. A Reader. Newburyport 2010. RENNA, E.; FERONE, C. (EDS.), Parlare greco oggi: conversazione moderna in
greco antico. Napoli 1998. RICO, CH., Polis. Parler le grec ancien comme una langue vivante. Paris 2009. ROSE, W.H.D., A Greek boy at home. Glasgow-Dublin-Bombay 1909. SAFFIRE, P.; FREIS, C., Ancient Greek alive. North Carolina Press 1999. SHELMERDINE, C.W., Introduction to Greek. Newburyport 20082. VERNHES, J.V., . Initiation au grec ancien. Paris 20013 [1994]. Diccionaris i lxics
ALBERICH, J.; ROS, M., La transcripci dels noms propis grecs i llatins. Barcelona 1993.
BAILLY, A., Dictionnaire grec-franais. Paris 196626 [1950]. PAVN, J.M., Diccionario manual griego-espaol. Barcelona 199317 [1967]. FERNNDEZ GALIANO, M., La transcripcin castellana de los nombres propios
griegos. Madrid 19692. Enllaos web:
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/glossa/gramma.html Resum de gramtica grega en catal elaborat per Sebasti Giralt.
http://www.extremaduraclasica.com/gramatica_griega/index.html Resum de gramtica grega en castell elaborat per Carlos Cabanillas.
http://bcs.fltr.ucl.ac.be/GraGre/00.Plan.htm Resum de gramtica grega en francs elaborat per Anne-Marie Boxus.
http://www.chironweb.org/wiki/index.php/Diccionarios_y_vocabularios Enllaos a pgines web amb diccionaris de grec clssic.
http://athenaze.wikispaces.com Activitats complementries sobre lAthenaze, de qualitat variable.