Post on 18-Apr-2015
DEPARTAMENT D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES
CONCENTRACIÓ ECONÒMICA A LA COMUNITAT VALENCIANA: UNA
APLICACIÓ SOBRE EL SECTOR TÈXTIL A ONTINYENT
TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: Lluís Miret Pastor DIRIGIDA PER: Dra. Ing. Ind. María del Val Segarra Oña
VALÈNCIA, 2008
Agraïments:
L’apartat d’agraïments potser no serà el més important, ni el
més complex, ni el més científic d’una tesi; però sí que és el més
perillós.
L’autor està disposat a assumir totes les crítiques al seu treball,
però el que més lamentaria de tot seria que l’acusaren de
desagraït. I no obstant això, un és conscient de ser-ho, ja que no
anomena en aquest apartat moltes persones que desinteressada i
generosament l’han ajudat.
Una tesi suposa un esforç tan ingent, que només pot
mamprendre’s amb una bona dosi d’inconsciència. Fa molts
anys, aquesta ingenuïtat va fer-me pensar que aquesta tasca
depenia només de la meua capacitat de treball. Prompte vaig
adonar-me de l’error i vaig començar a patir la temptació
d’abandonar. Si no ho vaig fer, no fou per falta de ganes, ni per
cap interès monetari o professional que justificara l’esforç. Si he
volgut finalitzar la tesi és per no defraudar tota la gent que m’ha
ajudat.
Com faig sempre, voldria començar donant les gràcies a
Marilena. Els seus ulls deuen haver perdut més d’una diòptria
treballant amb les meues taules d’Excel, les seues espatles han
suportat bona part del pes d’aquest treball i la seua boca sempre
ha estat preparada per a dir la paraula justa que allunyara els
dubtes i els temors. També voldria agrair el suport i l’ajuda de
tota la resta de la meua família, però voldria agrair especialment
a mon pare, per la insistència que acabara la feina que ja havia
començat; a ma tia Isabel, qui va prestar-me ajuda en un
moment molt delicat; i al meu sogre, qui va aconseguir-me bona
part dels contactes a Ontinyent.
Precisament, els contactes per a dur a terme el treball de camp
són fruit d’una immensa xarxa d’amics i familiars que alhora
van recórrer als seus amics i familiars i que van acabar
permetent-me arribar a tot aquell a qui volia o necessitava
entrevistar. Ara, vist des del final del procés, haver realitzat totes
les entrevistes em sembla un pur miracle que només pot
explicar-se per l’exercici de generositat que va fer molta gent. A
tots els entrevistats vaig assegurar-los l’anonimat, i per això no
puc anomenar-los ni agrair-los com mereixerien la seua
inestimable ajuda.
Capítol a banda mereixen els dos tutors amb qui he comptat.
Agustí Segarra va ser el responsable que engegara aquest
projecte. Ell va mostrar-me el camí a seguir i va ajudar-me
durant bona part del trajecte. Quan vam distanciar-nos
geogràficament, la tesi va estar a un pas de naufragar, però
llavors vaig tindre la immensa sort de trobar Marival. Reprendre
el camí va ser senzill amb una tutora que compartia l’eficiència
en el treball, la il·lusió pel projecte i, fins i tot, el cognom de
l’antic tutor.
Finalment, després d’anomenar algunes de les persones que han
facilitat aquesta tesi, també voldria fer referència a dues
personetes que l’han dificultada. Jordi i Xavi han fet tot el
possible per evitar que son pare acabara aquesta feina, apagades
d’ordinador incloses. Ells dos i Marilena són els que pateixen
directament les novel·letes, les tesis i tots els projectes
estrambòtics que passen pel cap d’un pare, que és conscient que
res de tot açò val un dels minuts que li resten de la seua
companyia.
Resum La present Tesi doctoral es planteja com a objectius:
desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració
geogràfica en la indústria valenciana; contrastar una possible
relació entre l’aglomeració detectada i la competitivitat d’un
sector concret, el tèxtil, i extraure possibles estratègies
competitives que revertisquen en la competitivitat i ajuden a
superar la complicada etapa que viu aquest sector.
Per abordar aquestos objectius, primer es planteja un estudi
quantitatiu de la concentració industrial a la Comunitat
Valenciana. Es seleccionen i calculen tota una sèrie d’indicadors
estadístics de concentració que ens permetran analitzar els
nivells de localització, aglomeració i especialització dels
diferents sectors econòmics utilitzant diferents desagregacions
geogràfiques.
Una vegada realitzat aquest anàlisi general i quantitatiu,
l’objectiu és centrar-nos en un sector i un territori concret (el
tèxtil a Ontinyent). Si, a partir de les externalitats provocades
per la concentració industrial, els territoris són capaços
d’augmentar la competitivitat de les seues empreses, volem que
aquestes ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les
causes que provoquen la interrelació entre territori i
competitivitat i volem validar la seua vigència en el marc
competitiu actual. Per fer-ho canviem la metodologia emprada,
utilitzant una metodologia qualitativa basada en l’estudi de
casos.
Resumen La presente Tesis Doctoral se plantea como objetivos: el
desarrollo de un modelo para el estudio de la concentración
geográfica en la industria valenciana; contrastar una posible
relación entre la aglomeración detectada y la competitividad de
un sector concreto, el textil, y extraer posibles estrategias
competitivas que reviertan en la competitividad y ayuden a
superar la complicada etapa que atraviesa este sector.
Para abordar estos objetivos, primero se plantea un estudio
cuantitativo de la concentración industrial en la Comunidad
Valenciana. Se seleccionan y calculan toda una serie de
indicadores estadísticos de concentración que nos permitirán
analizar los niveles de localización, aglomeración y
especialización de los diferentes sectores económicos, utilizando
distintas desagregaciones geográficas.
Una vez realizado este análisis general y cuantitativo, el objetivo
es centrarnos en un sector y un territorio concreto (el textil en
Ontinyent). Si, a partir de las externalidades provocadas por la
concentración industrial, los territorios son capaces de aumentar
la competitividad de sus empresas, queremos que estas nos
digan el porque y el cómo. Queremos identificar las causas que
provocan la interrelación entre territorio y competitividad y
queremos validar su vigencia en el marco competitivo actual.
Para hacerlo cambiamos la metodología empleada, utilizando
una metodología cualitativa basada en el estudio de casos.
Abstract
This thesis arose following objectives: developing a model for
studying the geographic concentration in the Valencian industry;
contrasting a possible link between agglomeration detected and
competitiveness of a specific sector, textiles, and draw potential
competitive strategies that would return on competitiveness and
help overcome the difficult phase that crosses this industry.
To address these objectives, first presents a quantitative study of
industrial concentration in Valencia. It was selected and
calculated a range of statistical indicators of concentration that
will allow us to analyze levels of location, specialization and
agglomeration of different industries, using different
geographical disaggregation.
Once this analysis, the goal is to focus on one sector and a
specific territory (textiles in Ontinyent). If, on the basis of
externalities caused by industrial concentration, the territories
are able to increase the competitiveness of their businesses, we
want these tell us why and how. We want to identify the causes
of the interrelationship between land and competitiveness and
we want to validate its validity in the current competitive
environment. To do this we change our methods, using a
qualitative methodology based on case studies.
Índex
- I -
Índex:
Capítol 1: índex general de la tesi.......................................1
1.1 Introducció........................................................................1
1.2 Esquema de la tesi..................... ......................................5
1.3 Objectius...........................................................................6
1.3.1 Objectiu
general.................................................................................... 6
1.3.2 Objectius específics.......................................................6
1.4 Estructura i metodologia...................................................7
1.5 Originalitat, justificació i importància............................12
Capítol 2: estudi de l’art......................................................15
2.1 Introducció.......................................................................15
2.2 La concentració econòmica i la literatura. Tres conceptes
relacionats: localització, concentració i externalitats.............20
2.2.1 Marshall i el concepte d’externalitat .............................21
2.2.2 L’escola alemanya o la geografia econòmica clàssica..23
2.2.2.1 Von Thünen....................... ...............................23
2.2.2.2 A. Weber...............................................................24
2.2.2.3 Hotelling...............................................................24
2.2.2.4 Christaller.............................................................24
2.2.2.5 A. Lösch................................................................25
2.2.2.6 W. Isard.................................................................25
2.2.3 L’escola dels districtes industrials..................................26
Índex
- II -
2.2.4 Les externalitats tecnològiques i les teories del creixement
endogen.................................................................................. 31
2.2.5 El debat sobre la tipologia i les característiques de les
externalitats tecnològiques.....................................................36
2.2.6 La nova geografia econòmica.........................................41
2.2.7 Les economies externes i la competitivitat.....................45
2.3 La direcció estratègica: indústries, recursos i clústers.......46
2.3.1 L’economia industrial.....................................................47
2.3.2 La teoria dels recursos i les capacitats............................49
2.3.3 Efecte empresa versus efecte sector................................51
2.3.4 Porter i els conceptes de competitivitat i clúster.............54
2.3.4.1 El concepte de competitivitat en Porter........................54
2.3.4.2 Competitivitat i localització. El clúster.........................59
2.3.4.3 El clúster: definicions, popularitat i crítiques................63
2.4. La mesura de la concentració............................................69
2.4.1 Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat.............73
2.4.1.1 L’índex de Gini.............................................................74
2.4.1.2 L’índex de Theil............................................................75
2.4.1.3 L’índex d’Atkinson.......................................................75
2.4.1.4 El coeficient de variació................................................76
2.4.2 L’índex d’Hirschman-Herfindhal.....................................77
2.4.3 Els índexs de concentració...............................................78
2.4.3.1 L’índex de concentració relativa...................................78
2.4.3.2 El coeficient de localització...........................................79
2.4.3.3 Horitzontal Clustering....................................................81
2.4.3.4 Quocient de localització estàndard................................82
Índex
- III -
2.4.4 Els indicadors de segona generació.................................84
2.4.5 Indicadors estadístics d’autocorrelació espacial
(econometria espacial)............................................................. 87
2.4.5.1 L’índex de Moran.........................................................87
2.4.5.2 La C de Geary...............................................................88
2.4.5.3 La G de Getis................................................................89
2.4.6 Les taules input-output....................................................90
2.5 Els índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.............90
2.5.1 Justificació de l’elecció...................................................90
2.5.2 El model de localització d’Ellison i Glaeser....................91
2.5.3 L’índex de concentració d’Ellison i Glaeser...................98
2.5.4 El model i l’índex de concentració de Maurel i Sedillot101
2.6 Conclusió...........................................................................103
Capítol 3: un estudi quantitatiu sobre l’aglomeració
industrial a la Comunitat Valenciana................................. 111
3.1 Introducció.........................................................................111
3.2 La base de dades................................................................115
3.3 Els indicadors............................................................ ........120
3.4 Resultats a nivell local i comarcal.....................................130
3.4.1 Resultats a nivell municipal............................................131
3.4.2 Resultats a nivell comarcal.............................................138
3.5 Nous àmbits geogràfics. Els MLL.....................................147
3.6 Comparativa 1991-2001....................................................156
3.7 Localització dels clústers a la Comunitat Valenciana.......162
3.7.1 El quocient de localització..............................................163
Índex
- IV -
3.7.2 El coeficient de localització estàndard...........................170
3.8 Conclusions.......................................................................178
Capítol 4: el sector del tèxtil i de la confecció.....................189
4.1 Introducció.........................................................................189
4.2 Característiques del sector tèxtil........................................192
4.2.1 Tipus d’indústria.............................................................192
4.2.2 Classificació del tèxtil.....................................................194
4.2.3 El procés productiu del tèxtil de confecció.....................203
4.2.4 Trets conjunturals del sector...........................................212
4.2.4.1 Acords internacionals..................................................214
4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil.......................................217
4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil.........................222
4.3 Anàlisi del sector a diferents nivells..................................223
4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial......................223
4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupat ..229
4.3.2.1 Dades de la Unió Europea...........................................229
4.3.2.2 El sector tèxtil a la UE i a altres països desenvolupats.
Un debat...................................................................................233
4.3.3 El sector tèxtil a Espanya................................................236
4.3.3.1 Dades geogràfiques......................................................236
4.3.3.2 Un estudi de demografia industrial en el sector tèxtil
espanyol...................................................................................237
4.3.3.3 Altres dades estadístiques............................................256
4.3.3.4 Una anàlisi sobre el sector tèxtil espanyol................. 258
Índex
- V -
4.3.4 El sector tèxtil a la Comunitat Valenciana.....................260
4.4 El MLL d’Ontinyent i el tèxtil..........................................266
4.5 Conclusions.......................................................................276
Capítol 5: model teòric de l’estudi de casos.......................281
5.1 Introducció.......................................................................281
5.2 Conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector
tèxtil........................................................................................286
5.3 Característiques de l’estudi de casos................................295
5.3.1 Definició. Metodologies quantitatives versus
qualitatives.............................................................................295
5.3.2 Tipologia de l’estudi de casos.......................................299
5.3.2.1 Classificació segons l’objecte d’estudi......................299
5.3.2.2 Classificació segons el nombre de casos objecte
d’anàlisi..................................................................................301
5.4 Disseny de la investigació................................................303
5.4.1 L’objectiu de la investigació.........................................305
5.4.2 El marc teòric................................................................307
5.4.3 Tipologia de la investigació..........................................310
5.4.4 Unitat i nivell d’anàlisi.................................................313
5.4.5 La selecció de casos......................................................314
Índex
- VI -
5.4.6 El cas pilot...................................................................315
5.4.7 El protocol de cada cas................................................315
5.4.8 Resultats i conclusions.................................................317
5.5 Conclusions.....................................................................318
Capítol 6: el cas del sector tèxtil al MLL d’Ontinyent.....321
6.0 Introducció.......................................................................321
6.1 Caracterització de l’entrevista.........................................323
6.1.1 Objectius.......................................................................323
6.1.2 Estructura de l’entrevista..............................................324
6.1.2.1 Informació general.....................................................324
6.1.2.2 Impacte de la concentració geogràfica.......................325
6.2 Selecció de casos..............................................................326
6.3 Anàlisi de les empreses estudiades: els casos...................330
6.3.1 Anàlisi i descripció de cada empresa.............................330
6.3.1.1 Empresa A...................................................................330
6.3.1.2 Empresa B...................................................................336
6.3.1.3 Empresa C...................................................................341
6.3.1.4 Empresa D...................................................................346
6.3.1.5 Empresa E...................................................................351
6.3.1.6 Empresa F...................................................................357
6.4 Validació de la investigació..............................................362
6.4.1 Examen de patrons.........................................................362
6.4.2 Triangulació...................................................................372
6.4.2.1 ATEVAL....................................................................373
6.4.2.2 Comercial de fil..........................................................377
Índex
- VII -
6.4.2.3 Formadors..................................................................379
6.4.2.4 Banquers.....................................................................382
6.4.2.5 Assegurances..............................................................384
6.5 Conclusions de l’estudi de casos......................................387
Capítol 7: conclusions.........................................................397
7.1 Introducció.......................................................................397
7.2 Conclusions respecte als objectius específics de la tesi...401
7.3 Aportacions......................................................................428
7.4 Limitacions.......................................................................431
7.5 Futures línies d’investigació.............................................433
Bibliografia............................................................................437
Apèndixs................................................................................477
Apèndixs del tema 3...............................................................477
Apèndix del tema 4 ..............................................................503
Apèndixs del tema 6...............................................................504
Índex
- VIII -
Índex General de la Tesi
- 1 -
Capítol 1: ÍNDEX GENERAL DE LA TESI
1.1 Introducció
Durant els darrers anys, una profunda sensació de crisi
s’ha instal·lat sobre els empresaris i habitants de les comarques
valencianes especialitzades en el tèxtil. Aquesta sensació podem
generalitzar-la a diferents territoris nacionals caracteritzats per
un teixit econòmic fonamentat en sectors industrials
tradicionals. Les raons d’aquesta crisi cal buscar-les en un
procés de globalització que, en pocs anys, ha canviat
radicalment les regles del joc i les condicions competitives.
Existeixen infinitats de definicions de globalització però jo
utilitzaré la definició que empra Stiglitz (2002) “la globalització
és la integració més estreta dels països i pobles del món,
produïda per la gran reducció dels costos de transport i
comunicacions i el desmantellament de les barreres artificials als
fluxos de béns, serveis, capitals, coneixements i (en menor grau)
de persones a través de les fronteres.”
El creixement dels fluxos de bens i factors a escala
mundial ha alterat profundament la competitivitat de les nostres
empreses; especialment en aquells sectors més intensius en mà
d’obra (com el tèxtil) que sofreixen la forta pressió competitiva
d’economies amb dotacions de recursos més favorables. Segons
dades del “Plan de Competitividad del Sector Téxtil” elaborat
Índex General de la Tesi
- 2 -
per la Generalitat Valenciana, la producció del tèxtil va ser el
2005 un 15% inferior a la del 2001 i el nombre de treballadors
ha caigut de 45.650 a 38.950 en el mateix periode de temps, per
altra banda, el DIRCE (2008) ens indica que el número
d’empreses ha passat de 2380 l’any 2001 a 2022 l’any 2007 .
Davant aquest nou marc competitiu, moltes empreses han optat
per la deslocalització com la única manera possible de continuar
sent competitives. Aquesta visió identifica competitivitat amb
recursos barats, i pot ser un plantejament vàlid per a economies
emergents o “la fabricació de productes molt estandarditzats, de
gran consum i de demanda poc sensible al cost de la no-qualitat”
(Costa, Duch i Lladós, 2001) però, en una economia global i en
un país avançat, cal buscar noves formes de ser competitius,
basades en la recerca, la innovació, el disseny, la productivitat,
etc.
En aquesta línia, autors com Porter (1998,a), duen temps
avisant que els avantatges competitius en una economia global
provenen de concentracions especialitzades, on existeixen
habilitats i coneixements molt específics; institucions pròpies,
fortes competències i clients sofisticats. Són els anomenats
“clústers” i que en els últims anys s’ha convertit en el concepte
de moda de la política econòmica (Martin i Sunley, 2003).
En aquesta teoria i amb aquest plantejament, molts
sectors tradicionals valencians, entre els que es troba el tèxtil,
poden veure un raig d’esperança i una alternativa a la
deslocalització. Ara bé, en un context competitiu nou, cal
Índex General de la Tesi
- 3 -
replantejar una estratègia competitiva nova. Els avantatges
competitius d’un territori no poden ja provenir de l’existència o
el cost de determinats factors, sinó per les capacitats que genere
el territori d’incrementar la productivitat de les seues empreses.
En aquests línia, cal situar la present tesi. Als darrers
anys, s’està produint una revifalla de l’interés de l’economia per
assumptes relacionats amb la localització i la influència del
territori en la competitivitat empresarial. Aquesta tesi, de primer,
vol estudiar l’aglomeració industrial a la Comunitat Valenciana
des d’un punt de vista quantitatiu. Volem tractar diferents índexs
de concentració, aplicar-los a distints sectors i desagregacions
geogràfiques, localitzar possibles clústers i quantificar la
importància de les aglomeracions.
Ara bé, la influència de la concentració industrial en la
productivitat empresarial ens caldrà validar-la i explicar-la. Per
això triem el tèxtil, un sector paradigmàtic de la indústria
tradicional valenciana i un exemple recurrent de la concentració
industrial1. A més, i com ja hem assenyalat, es tracta d’un dels
sectors més afectats pels canvis competitius i aranzelaris que
s’han produït els darrers anys. Suposa l’existència d’un clúster
cap esperança per aquest sector? Aporta la concentració cap
avantatge competitiu?
Per tractar de donar una resposta, es complementa la
metodologia quantitativa amb una metodologia qualitativa
1 Veure els treballs de Tomas Carpi (1997), de Soler (2001),...
Índex General de la Tesi
- 4 -
basada en l’estudi de casos. Volem que siguen les mateixes
empreses les que tracten de respondre els interrogants plantejats
i les que ens donen resposta a la qüestió de si el clúster pot ser
una eina competitiva en el context actual del sector; en cas que
existisquen externalitats, volem que ens ajuden a identificar-les
i a validar-ne la vigència i importància.
Per aconseguir-ho plantegem una tesi amb el següent
esquema i objectius:
Índex General de la Tesi
- 5 -
1.2 Esquema de la tesi
Punt de partida
Les aglomeracions industrials
Hipòtesi de treball
Les aglomeracions industrials influeixen en la competitivitat i
viabilitat de les empreses
Mostra estudiada
Partim d’un estudi dels diferents sectors de la indústria
valenciana i ens centrem posteriorment en el sector del tèxtil en
el mercat local de treball d’Ontinyent
Proposta
Plantejar dues investigacions complementàries però amb
metodologies molt diferents.
Primer tractarem d’estudiar els nivells de concentració existents
en la indústria valenciana mitjançant un estudi quantitatiu.
Posteriorment, es focalitzarà l’estudi en un territori i sector
concret, on desenvoluparem una investigació basada en una
metodologia qualitativa, per identificar les externalitats que
influeixen en la competitivitat, explicar el seu funcionament i
contrastar la validesa de la hipòtesi de treball..
Per últim, de les conclusions extretes, s’identificaran futures
estratègies competitives.
Índex General de la Tesi
- 6 -
1.3 Objectius
1.3.1 Objectiu general
Desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració
geogràfica en la indústria valenciana. Contrastar una possible
relació entre l’aglomeració detectada i la competitivitat d’un
sector concret, el tèxtil, i extraure possibles estratègies
competitives que revertisquen en la competitivitat i ajuden a
superar la complicada etapa que viu el sector.
1.3.2 Objectius específics
• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit
geogràfic adient per a l’estudi del nivell de concentració
geogràfica que presenten els distints sectors econòmics
valencians.
• Quantificar la importància de les externalitats en la
localització industrial.
• Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les
externalitats en un sector concret.
• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre
els nivells de competitivitat d’un sector.
• Identificar possibles estratègies competitives a
desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i
del territori analitzat.
Índex General de la Tesi
- 7 -
1.4 Estructura i Metodologia
La tesi comença amb aquest capítol introductori on
estem delimitant l’objecte d’estudi, plantegem un esquema
d’actuació i, per últim, fixem l’estructura i la metodologia a
emprar.
A continuació, la tesi es divideix en altres sis capítols
molt diferenciats per l’objecte d’estudi i la metodologia emprada
en cadascun d’ells.
El capítol dos es caracteritza per emprar una metodologia
descriptiva i es planteja com a objectiu realitzar un complet
estudi de l’art, que fonamente teòricament les posteriors
investigacions empíriques i que ens servisca per clarificar
l’objecte d’estudi.
Es realitza un repàs complet de la literatura econòmica
amb la intenció d’abordar, clarificar i posar al dia els següents
debats acadèmics, on s’emmarquen les nostres investigacions
posteriors:
-La relació entre economia i territori.
-El concepte d’externalitat.
-La relació entre la Direcció Estratègica i el territori.
-Anàlisi del concepte de “Clúster” i les seues implicacions per a
la competitivitat.
-Les diferents maneres de mesurar la concentració industrial.
-Els índex d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.
Índex General de la Tesi
- 8 -
En el repàs a la literatura, queda clar, des de diferents
escoles i punts de vista, la relació entre territori i competitivitat.
La clau sembla estar en les anomenades externalitats. Molts han
estat els apropaments a aquest concepte, que han tractat de
validar-ne l’existència i importància, però, potser fins ara, s’ha
adoptat una visió excessivament formal i poc funcional. Aquesta
tesi vol anar més enllà de ser-ne l’enèsima constatació empírica
i vol tractar d’esbrinar el perquè i el com d’un fenomen com
l’aglomeració industrial, clau per a la competitivitat i, per tant,
clau per al futur de la indústria, el territori i molts llocs de
treball.
Per aconseguir-ho, una vegada establert el marc teòric
del què partirem i en el qual ens recolzarem, realitzarem dos
estudis empírics als capítols tres i sis.
El capítol tres planteja com a objectiu realitzar un estudi
sobre l’aglomeració industrial a la Comunitat Valenciana. La
metodologia emprada serà eminentment quantitativa i es basarà
en la utilització de diferents indicadors estadístics aplicats sobre
una base de dades extreta dels censos de població de 1991 i
2001. Aquesta fase del treball es planteja confirmar la hipòtesi
inicial que existeixen aglomeracions industrials i que aquestes
estan provocades per les anomenades “externalitats”. Aquesta
hipòtesi ha estat molt treballada per la literatura, però volem
realitzar una aplicació pròpia i original sobre el territori
valencià, per això, realitzem un estudi descriptiu on
s’investiguen els diferents índexs de concentració per sectors i
Índex General de la Tesi
- 9 -
com han evolucionat durant el decenni de 1991 a 2001. També
volem fer alguna aportació original en un camp molt polèmic
però transcendental per a la política econòmica i industrial, com
és la determinació d’un marc territorial adient per a la
implementació de polítiques industrials o laborals. Plantegem la
hipòtesi que una divisió territorial funcional (els Mercats de
Treball) recullen millor la concentració industrial i els efectes de
les externalitats, que unes altres divisions administratives
(municipis, comarques,...) basades en criteris històrics o polítics.
Al capítol quart, tornem a utilitzar una metodologia
descriptiva per centrar-nos en un sector concret com és el tèxtil.
Comencem el capítol justificant les raons que han portat a triar
aquest sector; a continuació, es descriu i analitza amb detall les
característiques distintives de la indústria tèxtil i, per últim,
s’explica la situació actual i les delicades perspectives de futur
que està afrontant. Abordarem els canvis del sector tèxtil des del
punt de vista global, europeu, espanyol i valencià. La idea és
analitzar diferents dades estadístiques que ens ajuden a fer-nos
una idea de la situació actual i les perspectives futures, així com
analitzar els amplis i profunds debats que el nou marc
competitiu està provocant en el món acadèmic, polític i
empresarial.
El cinquè capítol comença presentant per al sector tèxtil
els resultats de l’estudi quantitatiu realitzat al capítol tres. Una
vegada realitzat l’estudi quantitatiu i analitzat amb profunditat el
sector a estudiar, presentarem la metodologia a emprar al capítol
Índex General de la Tesi
- 10 -
posterior. Optem per una metodologia qualitativa i, en concret,
per l’estudi de casos. Yin (1989) defineix l’estudi de casos com
“una investigació empírica que estudia un fenomen
contemporani dins del seu context real, quan les fronteres entre
el fenomen i el context no són evidents i en què s’utilitzen
múltiples fonts d’evidència.”
Alguns autors confronten la metodologia qualitativa a la
quantitativa, però altres , com Bryman (1984) o Yin (1989),
consideren que els casos no s’oposen sinó que complementen la
metodologia quantitativa. Yin (1989) afirma que, quan ens
enfrontem a qüestions que comencen per “per què?” o “com?”
l’estudi de casos és l’estratègia d’investigació més adequada.
S’entén que l’estudi de casos pot anar tant abans com
després dels estudis quantitatius. Si en va davant serviria per a
generar un conjunt d’hipòtesis que serien posteriorment
contrastades amb una mostra més àmplia d’empreses. Si en va
darrere, serviria per a revelar el perquè de les dades o les
relacions que apareixen en els estudis quantitatius. Serien
estudis no tant per a construir sinó per a depurar teories
(Bonache, 1999). Nosaltres presentem, al cinquè capítol, aquesta
metodologia i presentem les hipòtesis i mètodes que emprarem
amb posterioritat.
La hipòtesi que “l’aglomeració pot ser un arma
competitiva per a les empreses situades a dins dels clústers” ha
estat confirmada per la nombrosa literatura presentada al capítol
dos però també ha sigut objecte d’un estudi quantitatiu al capítol
Índex General de la Tesi
- 11 -
tres. L’objectiu del capítol sis és realitzar un estudi qualitatiu
que ens permeta aprofundir en les causes d’aquesta relació,
volem identificar les externalitats i constatar la seua validesa en
el nou entorn competitiu.
Ara bé, com assenyala Yin (1998), la qüestió de
generalitzar a partir de l’estudi de casos no consisteix en una
generalització estadística sinó en una generalització analítica
(utilitzar l’estudi d’un o diversos casos per il·lustrar, representar
o generalitzar una teoria), per això realitzem l’estudi sobre sis
empreses tèxtils situades en el Mercat Local de Treball
d’Ontinyent i tractem de validar els resultats amb l’opinió de
diferents experts en la matèria.
Finalment, al setè capítol, extraiem les conclusions i
plantegem futures línies d’investigació.
Índex General de la Tesi
- 12 -
1.5 Originalitat, justificació i importància de la Tesi
La importància de la tesi prové de l’intent d’aportar
estratègies competitives noves a l’economia en general i a un
sector tradicional i en crisi, com és el tèxtil. L’aglomeració
industrial pot esdevenir una eina competitiva en un món
altament competitiu i global, com ha tractat de demostrar la
teoria dels Clústers. La intenció d’aquesta tesi és validar aquesta
hipòtesis en un sector i un territori concret com és el clúster
tèxtil de la Comunitat Valenciana. Ara bé, la tesi vol anar més
enllà: si el territori augmenta la competitivitat, volem que les
empreses ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les
causes que provoquen la interrelació entre territori i
competitivitat i volem validar la seua vigència en el marc
competitiu actual.
Una major comprensió d’aquestes relacions i forces
competitives pot tindre una importància clau en l’elaboració de
futures polítiques industrials i empresarials que incrementen la
competitivitat de les nostres empreses, creen riquesa i ajuden a
conservar o incrementar els llocs de faena existents.
Naturalment, els resultats podrien ser extrapolats a altres sectors
i altres territoris.
L’originalitat de la tesi prové de la combinació d’un
enfocament quantitatiu i qualitatiu. La tesi parteix dels postulats
de l’economia aplicada i, per tant, utilitza una metodologia
quantitativa basada en índexs estadístics, però pensem que
Índex General de la Tesi
- 13 -
aquest enfocament és excessivament formal i queda lluny
d’aportar solucions reals als problemes concrets de les empreses
i els territoris. El problema real del sector (i de gran part de
l’economia) és la manca de competitivitat enfront dels nous
competidors. La tesi aborda aquest repte des del punt de vista
del “management” i decideix analitzar la relació entre el territori
i la competitivitat des del punt de vista concret i real de les
empreses. Per això adopta un enfocament qualitatiu basat en el
mètode dels casos.
Aquesta combinació entre diferents enfocaments i
metodologies per enfrontar-nos a un mateix problema crec que
esdevé la major originalitat de la tesi i pense que potser
justifique la seua realització, però sense oblidar-ne mai la
finalitat última, ser d’alguna ajuda a un sector clau per a la
nostra economia i, per tant, aportar un gra d’arena a l’increment
del nostre benestar.
Estudi de l’art
- 14 -
Estudi de l’art
- 15 -
Capítol 2: ESTUDI DE L’ART
2.1 Introducció
Afecta el territori en què està situat una empresa la seua
competitivitat?
Aquesta és la gran qüestió a la qual tracte de respondre
en aquesta tesi i que l’economia ha abordat des de diverses
òptiques.
La resposta, en qualsevol cas, sembla ser un rotund sí. El
territori influeix en la competitivitat i en els resultats
empresarials, la prova evident n’és la concentració geogràfica.
Que tant l’activitat econòmica en general, com la industrial en
particular, es distribueix irregularment en qualsevol territori és
un fet evident i constatat. Cap territori no escapa a aquesta
realitat empírica, però els distints sectors sí que compten amb
diferents graus de concentració, per tant, la influència del
territori en les empreses obeirà a diferents raons.
La recerca de les raons últimes de la concentració
econòmica ha sigut, des de sempre, un dels grans temes d’estudi
de l’economia. Ja a les darreries del segle XIX, Marshall (1890)
abordava el problema i hi donava una explicació que, avui dia,
continua plenament vigent: “si les empreses se situen unes prop
d’altres és perquè alguna mena de benefici obtenen”, aquesta
mena de beneficis s’anomenaran, des de llavors, externalitats. A
partir d’aquest moment, i a causa dels problemes que comporta
Estudi de l’art
- 16 -
modelitzar els supòsits de competència imperfecta que
impliquen l’existència de les externalitats, l’economia
anglosaxona deixa d’interessar-se pels temes relacionats amb la
concentració o la localització industrial. Ara bé, això no vol dir
que l’economia s’oblidara del tema, l’escola alemanya elabora
tot un marc teòric sobre localització industrial anomenat
geografia econòmica clàssica i, molts anys després, els italians
crearan l’escola dels districtes industrials, que ajudaran a
mantenir viu el debat sobre indústria i territori.
No serà fins a principis dels noranta quan el concepte
d’externalitat torne de nou al centre del debat econòmic. És en
aquesta dècada quan un grup d’economistes comença a posar en
dubte la validesa del model neoclàssic per explicar fenòmens
com el creixement econòmic. A partir d’ací, s’elaboren les
teories del creixement endogen i torna a primera filera del debat
acadèmic l’antic i oblidat concepte d’externalitat.
Apareixen nombrosos treballs centrats a definir i
caracteritzar les externalitats i, en aquest context, Krugman
(1991) torna a reclamar de l’economia un major interès pel
territori i els assumptes relacionats amb la localització; naix el
que es coneixerà com a nova geografia econòmica.
Aquest podria ser un resum de l’irregular interès que la
teoria econòmica i l’economia aplicada han mostrat per la
localització econòmica. Ara bé, en aquestes matèries, trobem
escasses referències al concepte de competitivitat que havíem
introduït en la qüestió inicial. De fet, la branca econòmica
Estudi de l’art
- 17 -
centrada a estudiar les fonts de la competitivitat és l’anomenada
direcció estratègica.
Tradicionalment, la direcció estratègica ha focalitzat
l’estudi dels resultats empresarials a analitzar l’estructura de
cada indústria (organització o economia industrial) però, més
recentment, la teoria dels recursos i les capacitats ve centrant-se
en l’eficiència empresarial i en les característiques de cada
empresa per explicar els diferents nivells de beneficis.
L’organització industrial se centra a esbrinar per què uns
sectors són més rendibles que no altres, mentre que la teoria
dels recursos i les capacitats buscaria saber per què unes
empreses són més rendibles que no altres. La literatura ve
tractant, durant els últims anys, de comparar i contrastar totes
dues perspectives i, en aquest context, apareix tota una sèrie de
treballs empírics que es plantegen la dicotomia entre l’efecte
empresa i l’efecte sector.
Dins de la direcció estratègica, cal parar especial atenció
en l’obra de M. Porter. Aquest autor, sense abandonar molts dels
supòsits de l’organització industrial, focalitzarà la seua anàlisi
en les empreses i, alhora, reclama l’atenció de la matèria sobre
el territori.
Porter repassa els factors competitius de les empreses i
arriba a la conclusió que la localització pot ser important per a la
competitivitat i la productivitat. Introdueix el concepte de
clúster i en parla com d’un factor clau per a l’èxit empresarial.
Ara bé, Porter (1998,a), alhora que reivindica el paper de la
Estudi de l’art
- 18 -
localització dins de la direcció estratègica, també aposta per un
tractament diferent del que li ha donat l’economia tradicional:
“el paper de la localització venia determinat per assumptes com
la grandària o la dotació de recursos existent, però ara el que és
important és veure com la localització afecta la productivitat i el
seu creixement”.
Una vegada situat el debat acadèmic, cal assenyalar que
aquest treball no renuncia a cap de les perspectives des de les
quals ve estudiant-se el fenomen del territori i la competitivitat.
Per aquesta raó, ens replantegem la qüestió inicial en un parell
d’objectius.
Per una banda, centrant-nos en l’economia valenciana,
volem quantificar les externalitats: quina importància tenen? en
quins sectors actuen?; per altra banda, centrant-nos en un sector
concret, volem validar els resultats anteriors, alhora que
identificar les externalitats. El treball planteja molts reptes
conceptuals que estan sent objecte d’apassionants debats
acadèmics (la naturalesa de les externalitats, la seua extensió, les
diferents mesures de concentració, la banalitat o importància del
concepte clúster, etc.). El treball s’enfronta, en aquest apartat, a
totes aquestes qüestions que seran clau per al desenvolupament
dels apartats posteriors; ara bé, l’objectiu de la tesi no és fer un
repàs acadèmic de la literatura, sinó aportar solucions i
plantejaments alternatius al problema real de la pèrdua de
competitivitat de la nostra indústria. Volem donar-li un vessant
pràctic i realista al treball, conèixer quines són les polítiques
Estudi de l’art
- 19 -
industrials més adients, sobre quins territoris i sectors s’han
d’aplicar i conèixer què està reclamant l’empresariat.
Per escometre aquests objectius, en un apartat posterior,
aplicarem uns índexs de concentració a una base de dades que
serà presentada més endavant. De moment, en aquest apartat,
farem un repàs als principals índexs de concentració que s’han
vingut utilitzant en la literatura, analitzant la seua idoneïtat per
als nostres objectius. En justificarem l’elecció de dos: els índexs
d’Ellison-Glaeser i el de Maurel-Sedillot. Aquests indicadors
tenen la característica de ser capaços de controlar les economies
internes de les empreses i, per tant, tot l’excés de concentració
detectat, podrem afirmar que ve causat per l’efecte de les
anomenades externalitats. Una vegada escollits, finalitzarem
l’estat de l’art analitzant-ne detingudament l’origen i les
propietats.
Estudi de l’art
- 20 -
2.2 LA CONCENTRACIÓ ECONÒMICA I LA
LITERATURA. Tres conceptes relacionats: localització,
concentració i externalitats
L’economia ha utilitzat diferents accepcions de la
paraula concentració. La teoria econòmica i l’organització
industrial solen utilitzar el terme concentració industrial per
referir-se al grau de domini d’una o unes poques empreses sobre
un sector. No serà aquesta l’accepció del terme que nosaltres
utilitzarem. La intenció d’aquest treball és utilitzar el concepte
concentració industrial en un context a mig camí entre la
geografia i l’economia. El que es pretén estudiar és el grau
d’aglomeració espacial que presenta una indústria.
Que, tant l’activitat econòmica en general com la
industrial en particular, es distribueixen irregularment en
qualsevol territori és un fet evident i sobradament constatat. Cap
territori no escapa a aquesta realitat empírica i, de fet, sense
excessiu esforç, immediatament ens vénen a la ment diferents
regions que destaquen per la importància, o bé per la
insignificança, de la seua activitat industrial.
Les irregularitats en la distribució espacial de l’economia
queden reflectides amb incomptables xifres i exemples, però el
que no sembla tan obvi són les raons que porten a determinades
indústries, en particular, i a l’economia, en general, a concentrar
la seua activitat en uns territoris concrets, amb la consegüent
discriminació d’altres. La recerca de les raons últimes de la
Estudi de l’art
- 21 -
concentració econòmica ha sigut, des de sempre, un dels grans
temes d’estudi de l’economia però, després d’unes dècades de
relatiu desinterès pel tema, des de la darrera dècada, estem
observant un renovat interès de la literatura per abordar la
concentració econòmica des de diverses perspectives. L’objectiu
d’aquest apartat consisteix a fer un repàs històric de la literatura
referent a la concentració industrial i situar l’estat de la qüestió
en el moment actual.
2.2.1 Marshall i el concepte d’externalitat
Si les empreses tendeixen a localitzar-se unes pròximes a
altres, serà perquè alguna mena de benefici trauran d’aquesta
aglomeració. Marshall (1890) va anomenar externalitats els
avantatges que les empreses obtenen de situar-se unes a prop
d’altres. La idea és que el sistema productiu d’un determinat
territori anirà més enllà de la simple suma de les produccions
individuals de les empreses; en un territori, es produiran
economies externes a les empreses però internes a l’espai
econòmic. Dit d’una altra manera, hi ha rendiments creixents a
escala a nivell agregat (en la indústria) però rendiments
constants per a cada empresa individual.
Marshall distingia entre tres tipus d’externalitat que
fomentaven la concentració industrial:
1- L’existència d’un mercat de treballadors qualificats.
2- L’existència d’un conjunt d’empreses subsidiàries i de
proveïdors.
Estudi de l’art
- 22 -
3- L’existència d’un flux d’informació (especialment
tecnològica) entre les empreses.
Scitovsky (1954) anomenarà les dues primeres
externalitats pecuniàries, mentre la tercera la batejarà com a
externalitat no pecuniària (o tecnològica).
Aquest concepte d’externalitat s’ha mantingut fins avui
en dia i és inseparable del concepte de concentració industrial.
En canvi, durant gran part del segle XX l’economia clàssica no
ha volgut o no ha pogut continuar amb aquesta línia, entre altres
raons per les dificultats que comportava modelitzar els supòsits
propis de la competència imperfecta que porten implícites les
teories marshallianes. Això no vol dir que, durant tot aquest
temps, els assumptes que relacionen l’economia amb el territori
no s’hagen estudiat. El problema ha sigut que les principals
escoles han estat fora de la tradició anglosaxona (en concret ens
referim a l’escola alemanya i a la italiana que seran estudiades
als apartats següents). No obstant això, a partir dels anys
noranta, estem observant un creixent interès de l’economia pels
fenòmens espacials i per les externalitats (i en especial de les
externalitats tecnològiques que han segut rebatejades com
spillovers).2
2 Les idees formulades per Marshall al segle XIX són agafades quasi
literalment per molts autors del S. XXI com O’Sullivan (2000) que afirma
que “les economies de localització són atribuïbles a tres causes: les
economies d’escala en la producció d’inputs, l’existència d’un mercat de
treball i els knowledge spillovers.”
Estudi de l’art
- 23 -
2.2.2 L’escola alemanya o la geografia econòmica clàssica
A la primera meitat del segle XX, alguns autors
alemanys començaren a estudiar la localització de l’activitat
productiva. Autors com Alfred Weber (1909), Walter Christaller
(1933) o August Lösch (1943) van començar a analitzar els
patrons de localització industrial.
En general, aquests autors centraren les seues anàlisis en
l’estudi dels costos de transport i la distribució de factors. Les
seues idees van ser sistematitzades i popularitzades per Walter
Isard (1956). Veiem una síntesi de les principals aportacions
d’aquests autors.
2.2.2.1 Von Thünen: es pot dir que és l’iniciador de la
teoria econòmica de la localització amb el seu llibre Der
Isolierte Staat in Beziechung auf Ladswirtschaft und National-
Ökonomie (L’estat aïllat en relació amb l’agricultura i
l’economia política), de 1826.
Von Thünen, amb un mètode molt deductiu, concebia
una economia tancada amb una ciutat al centre i amb una
producció agrícola especialitzada en cercles concèntrics al
voltant de la ciutat. Aquest model es considera el punt de partida
de l’economia regional.
Estudi de l’art
- 24 -
2.2.2.2 A. Weber: realitza la primera aproximació
rigorosa al fenomen de la localització industrial al capítol VII
del llibre Uber den Standorf der Industrien, (1909).
Weber considerava els costos de transport com l’únic
factor capaç de determinar les decisions locacionals, per tant, la
localització òptima és aquella que minimitza els costos de
transport. Realitza una anàlisi de les localitzacions òptimes
mitjançant l’anomena’t triangle locacional, on divideix les
matèries primeres en ubiqües (sense influència locacional) i
locacionals (amb influència sobre la localització).
2.2.2.3 Hotelling: el 1929, planteja un model de
competència lineal molt simple que arriba a la conclusió que la
competència porta a la concentració de les activitats
econòmiques. La solució d’equilibri implica la concentració de
les empreses en un mateix lloc. Mostra les ineficiències de
l’equilibri de mercat i aposta per la necessitat d’una regulació
que augmente el benestar dels consumidors.
2.2.2.4 Christaller: el 1933, va elaborar una teoria per
explicar les lleis que determinen el nombre, la dimensió i la
distribució de les ciutats. Les ciutats formen els anomenats llocs
centrals, amb unes àrees d’influència que varien en funció dels
béns i serveis comercialitzats. Les ciutats serveixen com a
centres de distribució per a localitats menors, la qual cosa
estimula la localització d’activitats econòmiques. La localització
Estudi de l’art
- 25 -
de les empreses es farà en funció d’un nivell mínim de demanda
i de l’àrea de mercat (quant es desplacen els consumidors).
2.2.2.5 A. Lösch: el 1943, publica un model basat en el
problema de la producció i l’equilibri dins d’una determinada
indústria. Suposa el primer intent de descriure les relacions
espacials a partir d’un grup d’equacions. És un intent d’elaborar
una teoria general de l’equilibri en una economia amb un sol bé,
distribució uniforme de la població i les matèries primeres,
homogeneïtat de costos i de preferències dels consumidors.
Gràcies a les equacions, es poden calcular la dimensió i les àrees
de mercat, la localització dels establiments productius i els
preus.
2.2.2.6 W. Isard: als anys 50, era un dels pocs
economistes anglosaxons interessats per la qüestió de l’espai. A
Isard, li devem la introducció de la tradició germànica en
l’economia oficial. La seua obra Location and Space-Economy
(1956) va ser un esforç per sintetitzar en un sol discurs els
treballs de Von Thunen, Weber, Christaller i Lösch.
Isard (1956) va plantejar el dilema locacional com un
problema on les empreses havien de triar entre uns majors o
menors costos de transport i uns majors o menors costos de
producció. Krugman (1995) afirma que aquest plantejament va
possibilitar la creació de la ciència regional, però va
impossibilitar l’aprofitament d’aquest model per part de la teoria
Estudi de l’art
- 26 -
econòmica, en no tenir en compte les necessitats de treballar
amb rendiments creixents i sota supòsits propis de la
competència imperfecta.
2.2.3 L’escola dels districtes industrials3
Aquesta escola comença a adquirir importància a finals
de la dècada de 1970 i sobretot durant els anys vuitanta, amb les
aportacions de sociòlegs i economistes regionals que centren el
seus treballs en les dinàmiques endògenes de desenvolupament i
en les característiques sociològiques de les regions.
La dimensió territorial de l’economia s’havia mantingut
durant molt de temps en un segon pla, entre altres raons per la
disminució dels costos de transport i les comunicacions, així
com pel creixent protagonisme de la gran empresa. No obstant,
aquests autors comencen a donar-li un enfocament
historicoevolucionista a la localització, minimitzen els efectes
dels costos de transport i de les economies d’escala i se centren
3 Altra perspectiva des de la que s’ha analitzat el tema de les Economies
externes tecnològiques és la dels “milieu” innovadors. Com assenyalen
Courlet i Pecqueur (1991) aquest tipus d’anàl·lisi s’ha dut a terme sobretot
per grups d’investigació europeus agrupats en el GREMI (Groupe de
Recherche Européen sur les Milieux Innovateurs-Association Philippe
Aydalot). La seua visió de la innovació està lligada al territori i indiquen la
necessitat d’interpretar el desenvolupament de noves tecnologies com un
procés col·lectiu, on la dimensió territorial juga un paper important.
Estudi de l’art
- 27 -
en factors subjectius i socioculturals, tot buscant una explicació
a un fet històric i econòmic que estava produint-se:
El desenvolupament econòmic italià de la postguerra
s’havia basat en la indústria pesada localitzada en allò conegut
com a triangle locacional (Piamonte, Llombarda i Liguria). A
partir dels anys 70 (amb la crisi del petroli), es posa en evidència
un profund canvi en l’estructura industrial italiana. Són les
regions del nord-est i del centre (Venetto, Emilia Romagna,
Toscana i Marche, conegudes com la tercera Itàlia) les que
lideren el nou creixement econòmic i ocupacional. A més d’un
canvi territorial, es produeix un canvi dimensional i sectorial, ja
que les petites empreses passen a liderar el creixement i, a més,
se situen en sectors de mitjana-baixa capitalització i intensitat
tecnològica (tèxtil, mobles, calçat, pell, joieria, etc.); un altre fet
curiós d’aquest nou model industrial no era la poca importància
d’empreses aïllades, sinó l’aparició de concentracions
d’empreses d’una mateixa indústria en determinats territoris.
En aquest context, Becattini (1979) reprèn el concepte
marshallià d’indústria localitzada. Becattini afirma que, quan es
realitza un estudi sobre una activitat productiva que no se situa
ni al nivell del sistema en la seua totalitat ni al nivell d’un únic
sistema productiu, llavors cal aïllar una entitat intermèdia sobre
la qual puguem realitzar una investigació. Necessitem trobar una
realitat prou uniforme, definida i estable. Necessitem, doncs,
trobar una definició d’indústria aplicable a una única part del
sistema industrial.
Estudi de l’art
- 28 -
En aquesta línia, Becattini analitza diverses definicions
d’indústria des de diversos punts de vista, però arriba a la
conclusió que l’element determinant és “la consciència dels
subjectes de pertànyer a una determinada indústria”. El sentit de
pertinença apareix com un factor d’unificació i separació.
Becattini afirma que la unitat a la qual Marshall feia referència
no era una indústria tecnològicament definida, sinó un districte
industrial, que posteriorment definiria com “una entitat
socioterritorial que es caracteritza per la presència activa, tant
d’una comunitat de persones com d’un conjunt d’empreses, en
una zona natural i històricament determinada”, Becattini (1992).
Aquesta definició va més enllà de la proximitat
geogràfica i l’especialització sectorial, ja que inclou trets com el
predomini de les petites empreses, una estreta col·laboració,
competència, mitjançant la innovació, un alt grau de confiança
entre empresaris i treballadors qualificats, prestació de serveis
col·lectius i una administració regional i municipal activa que
reforça la capacitat innovadora de la indústria local. La majoria
d’aquestes empreses pertanyen a la mateixa branca industrial,
entenent aquesta última en un sentit ampli que n’inclou tant les
branques principals com les auxiliars.
Estudi de l’art
- 29 -
Garofoli (1995), limitant-se a l’anàlisi de les relacions
econòmiques, identifica les següents característiques estructurals
dels districtes industrials:
Taula 2.1 Característiques estructurals dels districtes
industrials.
- Especialització productiva local.
- Pes important de la producció local sobre la producció
nacional.
- Nivell elevat de la divisió del treball que ocasiona relacions
input-output molt properes intrasectorials i intersectorials.
- Gran nombre d’agents locals.
- Absència d’un líder o empresa dominant.
- Especialització de la producció per empresa o planta.
- Sistema eficient de transmissió local de la informació.
- Alt nivell de capacitació professional.
- Relacions cara a cara entre els actors econòmics.
Font: Garofoli (1995).
Els districtes industrials han sigut molt estudiats des de
diverses perspectives i per molts autors, com a exemples, es
destacaria els treballs d’Sforzi (1992), que estudia la
importància quantitativa dels districtes industrials, de Ruso
(2002), que estudia les col·laboracions entre actors a llarg
termini, de Bellandi i Sforzi (2000), que analitzen les diferents
parts del districte i en diferencien entre el centre i l’anell, de
Brusco (1992), sobre la gènesi del districte industrial, de Tattara
Estudi de l’art
- 30 -
(2002) o Omiccioli i Signorini (2001), que estudien l’efecte del
districte sobre l’eficiència de les empreses, o Bechettti, Da
Panizzo i Oropallo (2007), que estudien aquest mateix efecte,
però sobre les exportacions.
La influència de l’escola del Districte Industrial sobre la
economia espanyola és evident i, en especial, sobre l’economia
valenciana4. Els paral·lelismes entre l’estructura industrial de la
tercera Itàlia i la valenciana són molt temptadors (petites
empreses, sectors tradicionals, baixa capitalització i
desenvolupament tecnològic, concentració geogràfica....) Tot i
reconèixer la seua validesa, aquest treball no es limitarà a
l’estudi dels districtes industrials, no vull centrar-me en l’estudi
de les relacions socials sinó buscar les causes de la
competitivitat. A més, aquestos sectors semblen haver entrat en
una profunda crisi econòmica fruit de l’obertura i liberalització
dels mercats manufacturers. Potser ha arribat el moment de
replantejar un model que prové dels anys 70, però això serà
tractat en apartats posteriors.
4 Per esmentar només uns pocs treballs: Soler V. (2000) tracta de verificar
quantitativament les hipòtesis dels districtes industrials en quatre sectors
(calcer, tèxtil, mobles i ceràmica); Tomàs-Carpi i Such (1997) tracten de
constatar els efectes del districte als mateixos sectors; Ybarra (1991)
identifica i estudia fins a 11 districtes diferents al territori valencià.
Estudi de l’art
- 31 -
2.2.4 Les externalitats tecnològiques i les teories del
creixement endogen
Durant quasi un segle, els assumptes relacionats amb la
localització industrial mai no havien sigut abandonats per la
comunitat científica, però sí és cert que s’havien mantingut en la
perifèria del debat acadèmic. Ara bé, a principis dels noranta, el
concepte d’externalitat tornava de sobte al centre del debat
econòmic. La raó no va estar, en un principi, relacionada amb la
localització o la concentració econòmica, sinó amb una de les
qüestions més controvertides i transcendents a què s’enfronta la
ciència econòmica: a què es deu el creixement econòmic?
Sense dubte, aquesta constitueix una de les grans
preguntes a les quals s’exigeix que la ciència econòmica done
resposta, amb independència que estiguem parlant de
l’economia en general, o donant-li un vessant geogràfic al
creixement (és a dir, parlant d’un país, una regió o una simple
ciutat). L’evidència empírica ens mostra que l’economia té un
creixement i que, a més, aquest creixement és irregular (tant en
el temps com en l’espai).
La teoria econòmica clàssica, basada en els principis de
l’equilibri general, ha trobat en el creixement econòmic un dels
seus punts febles. Els models de creixement neoclàssics utilitzen
funcions de producció amb rendiments constants a escala i
rendiments decreixents per a cadascun dels factors de producció.
Naturalment, si partim d’aquestes premisses, és impossible
trobar taxes de creixement diferents a zero, la qual cosa equival
Estudi de l’art
- 32 -
a dir que l’economia no creix. Aquesta afirmació és
contradictòria amb el que mostra la realitat i, per combatre
aquesta incongruència, Solow (1956) va postular que el
creixement econòmic ve provocat per un factor aliè a
l’economia: el creixement tecnològic.
El ritme de creixement tecnològic es determina
exògenament al model econòmic i és atribuïble simplement a
l’avenç científic que comporta el pas del temps. Se suposarà que
l’avenç tècnic creixerà El ritme de creixement tecnològic és
determinat exògenament al model econòmic i és atribuïble
simplement a l’avanç científic que comporta el pas del temps. Es
suposarà que l’avanç tècnic creixerà a una taxa constant en el
temps i provocarà increments de productivitat del treball, de la
renda, del consum i, per suposat, taxes de creixement econòmic
d’igual quantia.
Als anys vuitanta, hi va haver tota una revolució en la
manera d’enfocar el creixement econòmic. Tota una sèrie
d’economistes no van estar d’acord amb les explicacions del
creixement econòmic donades per factors exògens. Es van
replantejar les teories neoclàssiques, buscant endogenar les
causes del creixement. Molts han estat els models de creixement
endogen5 i diferents han segut els factors explicatius d’aquest
creixement: així trobem models basats en la despesa pública
5 Un bon repàs a totes aquestes teories es poden trobar a Sala-i-Martín X
(2000).
Estudi de l’art
- 33 -
(Barro, 1990), el capital humà (Lucas, 1988) i, fonamentalment,
models basats en el progrés tècnic .
Una gran part dels models endògens del creixement
parteixen de la idea de Solow, que el creixement econòmic és
fruit del progrés tècnic. La diferència és que aquests nous
models tracten de fer endogen aquest fet i, per fer-ho, parteixen
de les idees d´Arrow (1962), que va introduir un supòsit
anomenat aprenentatge per la pràctica o learning by doing.
Arrow argumentava que l’adquisició de coneixements
estava vinculada a l’experiència i va aportar proves evidents de
la interacció entre experiència acumulada i augments de la
productivitat. Va defensar que una bona mesura de l’augment de
l’experiència era la inversió “perquè cada màquina nova
suposava un estímul per l’aprenentatge”. Per tant, un índex de
l’experiència és la inversió acumulada o, el que és el mateix ,
l’estoc de capital.
Romer (1986) va transformar el model neoclàssic
d´Arrow en un model de creixement endogen, en entendre com a
capital no simplement fàbriques i equips, sinó també
coneixement acumulat. Les empreses inverteixen en
coneixement ( R+D) , perquè aquesta inversió serveix per a
augmentar els seus beneficis.
Les teories de creixement endogen aconsegueixen taxes
positives de creixement de dues maneres diferents: la primera,
eliminant els rendiments decreixents a escala, mitjançant la
introducció d’externalitats; la segona, introduint situacions de
Estudi de l’art
- 34 -
competència imperfecta, cosa que permet que les empreses
generen progrés tècnic a la recerca dels beneficis monopolístics
que aquest progrés puga aportar.
El resultat va ser tota una sèrie de models que permetien
explicar el creixement econòmic a partir d’un progrés tecnològic
provocat endògenament al model.
Com ja hem assenyalat, les empreses busquen
intencionadament la innovació industrial a la recerca, ja siga de
nous productes o de la millora dels existents, però sempre amb
l’objectiu de trobar els beneficis que comporta la innovació.
Això suposa considerar la tecnologia com un bé privat (amb
característiques pròpies d’un bé rival i excloent) i, per tant,
considerar que els resultats de la recerca afavoriran únicament
l’empresa investigadora, ja siga perquè puga mantenir en secret
les invencions o perquè aquestes estiguen protegides per patents.
El problema d’aquesta premissa és que, sota aquesta condició,
les taxes de rendiment de les inversions en R+D van disminuint
i, per tant, el creixement econòmic s’estanca, tal i com passava
en els models neoclàssics. Aquests models sols mantenen el
creixement econòmic en la mesura en què el coneixement
generat es puga expandir, és a dir, en la mesura en què tinga
característiques de bé públic.
Es mostra, per tant, una contradicció que Romer (1990)
va superar amb aquestes distincions:
Estudi de l’art
- 35 -
- Una part dels beneficis provocats per la creació del nou
producte o la innovació són un bé privat del qual gaudeix
amb exclusivitat l’empresa innovadora.
- Per altra part, al coneixement general generat per la
innovació (l’avenç científic) te accés tota la societat i, per
tant, actua com a un bé públic.
Aquesta dualitat permet al model assolir taxes de
creixement positives per a l’economia en general, alhora que
justifica la inversió per part de les empreses a la recerca de
guanys monopolístics. Romer aconsegueix, en el seu model de
creixement endogen (1990), rendiments creixents a escala,
gràcies a concebre la innovació tecnològica com un bé públic
(almenys una part d’aquesta). Aquesta premissa serà presa per
altres models, com el de Grossman i Helpman (1991) o el de
Barro i Sala-i-Martín (1995), Hirose i Yamamoto (2007).
Aquesta expansió de la innovació tecnològica és
coneguda com a desbordament tecnològic o knowledge spillover
i, com hem vist, és una de les claus per a explicar el creixement
econòmic en els models endògens de creixement. La innovació
actua com una externalitat amb efectes positius per a la resta de
l’economia. De sobte, quasi un segle després de la seua
formulació, la idea d’externalitat tornava a la primera línia de la
ciència econòmica, i provocava interessants debats acadèmics i
múltiples aplicacions que tractarem de resumir als següents
apartats.
Estudi de l’art
- 36 -
2.2.5 El debat sobre la tipologia i les característiques de les
externalitats tecnològiques
Fins aquest moment, hem estat parlant d’externalitats i
externalitats tecnològiques indistintament, però ha arribat el
moment d’analitzar la classificació de les economies externes i
endinsar-nos en el debat sobre la tipologia i predomini d’unes o
d’altres.
Glaeser i al. (1992) van distingir entre externalitats
dinàmiques i estàtiques. Les dinàmiques són les que es
denominen externalitats tecnològiques i són les més interessants
per als estudis econòmics, perquè tracten d’explicar
simultàniament com es formen les ciutats i per què creixen. Les
estàtiques en poden explicar l’especialització, però no el
creixement. Dins de les estàtiques, s’inclourien les assenyalades
per Marshall en relació amb la possibilitat de compartir inputs
(entre d’altres, la mà d’obra o els proveïdors). Podem
identificar sense cap problema la classificació de Glaeser amb la
d’Scitovsky (apartat 1.1): les externalitats estàtiques serien les
pecuniàries, mentre que les dinàmiques serien les no pecuniàries
o tecnològiques.
En aquest mateix treball, Glaeser proposa una nova
classificació de les externalitats. Les divideix en externalitats
tipus MAR, Porter i Jacobs.
Les externalitats tipus MAR fan referència a Marshall-
Arrow-Romer. Com hem vist als apartats anteriors, aquests
Estudi de l’art
- 37 -
autors consideraven que les externalitats fluïen entre les
empreses d’una mateixa indústria o sector. El desbordament de
les idees afectava amb més intensitat aquelles empreses del
sector situades a una certa proximitat. Com es produïa aquest
flux d’idees? mitjançant l’intercanvi de treballadors qualificats,
l’espionatge industrial o simplement l’observació. Aquest flux
serà de major intensitat quan menor siga la distància entre les
empreses, cosa que provoca escenaris on les empreses d’un
mateix sector tendiran a agrupar-se, i formaran el que els autors
italians anomenen districtes industrials. Aquest tipus
d’externalitat tecnològica s’anomena intraindustrial (per tenir les
seues conseqüències a l’interior d’una indústria). Una altra
conseqüència d’aquest tipus d’externalitats és que la indústria
tendeix a formar monopolis locals, ja que, d’aquesta manera, es
restringeix el flux d’idees entre les empreses i, per tant, es
permet internalitzar els beneficis de la innovació i incrementar
les rendes monopolístiques (Romer, 1990).
Per la seua banda, Porter (1990,a) també recolza
l’existència d’externalitats intraindustrials, perquè afirma que el
desbordament dels coneixements es produeix en sectors
especialitzats i geogràficament concentrats, però difereix de les
externalitats MAR, en entendre que els monopolis no
afavoreixen el creixement econòmic. Porter diu que és la
competència local la que permet una ràpida absorció de les idees
innovadores. Porter afirma que, encara que la competència
Estudi de l’art
- 38 -
reduïsca els beneficis dels innovadors, augmenta la pressió per
innovar i això provoca el creixement de la indústria.
Per últim, les externalitats tipus Jacobs fan referència a
Jane Jacobs qui, en el seu llibre L’economia de les ciutats
(1969), defensava que, com més variada fóra l’estructura
econòmica d’una ciutat, major seria la innovació que generaria i,
per tant, la seva expansió. La innovació i el creixement
provenen més que de l’especialització geogràfica i la
concentració del capital, de la varietat i diversitat de les
empreses i sectors situats en un mateix territori. El
desbordament del coneixement no es dóna simplement entre
empreses del mateix sector, sinó que es produeix entre les
empreses, amb independència del sector en què actuen. Aquest
tipus d’externalitats (anomenades també interindustrials)
explicaria el fet que les empreses estigueren disposades a pagar
uns costos d’emplaçament superiors per instal·lar-se a les grans
ciutats.
Els últims anys, s’han publicat nombrosos treballs
empírics que defensaven l’existència de les externalitats
intraindustrials o interindustrials. El mateix Glaeser i al. (1992)
acaba prenent partit per les externalitats tipus Jacobs o
interindustrials, ja que, segons el seu estudi, són les que acaben
provocant el creixement econòmic; altres autors com Henderson
i al. (2001) o Moomaw (1998), semblen confirmar la
importància de les economies d’urbanització en la localització
de les activitats manufactureres. En canvi, altres treballs
Estudi de l’art
- 39 -
empírics, com el d’Henderson i al. (1995), el de Nakamura
(1985) o el de Rosenthal i Strange (2003), troben en les
externalitats intraindustrials les principals causants de la
localització, almenys, en les activitats anomenades tradicionals,
on troben evidències de l’existència i importància de les
externalitats tipus MAR. No obstant, aquests mateixos treballs
no neguen una forta influència de les economies d’urbanització
en la localització dels sectors tecnològicament més avançats.
L’evidència sembla mostrar-nos la coexistència
d’entorns especialitzats i d’entorns diversificats. Tots dos
escenaris cohabiten en qualsevol país o ciutat, la qual cosa porta
molts autors a assenyalar que bé podrien donar-se tots dos tipus
d’externalitats, en funció del tipus d’indústria i de l’etapa del
cicle de vida en què el producte es trobe. Alguns treballs en
aquesta línia podrien ser els de Duraton i Puga (2001), o el de
Feldman i Audretsch (1999). Sembla ser que les empreses que
es troben en les fases inicials del seu cicle de vida i aquelles que
operen en els sectors més innovadors són les més sensibles a les
externalitats tecnològiques i en especial a les de tipus
interindustrial. Això potser explique el fet que aquestes
empreses tendeixen a establir-se en entorns urbans diversificats.
En canvi, quan la indústria assoleix un cert grau de maduresa,
tendeix a localitzar-se en entorns urbans més petits i més
especialitzats, potser perquè la reducció de costos supere els
avantatges de les externalitats intraindustrials o potser per la
Estudi de l’art
- 40 -
pèrdua d’importància que experimente aquest tipus
d’externalitats en relació a les de tipus interindustrial.
El debat sobre la tipologia de les externalitats sembla no
haver finalitzat però, més que la seua naturalesa, els treballs
empírics més actuals semblen estar focalitzant-ne els esforços a
mesurar i avaluar la importància dels spillovers (Cohen i Paul,
2003) o a esbrinar l’àmbit geogràfic de les externalitats
(Rosenthal i Strange, 2003, o Viladecans, 2004). El nostre
treball tractarà d’aprofundir en aquestes dues qüestions; pensem
que el debat sobre externalitats intraindustrials o interindustrials
ja comença a estar molt saturat, que pareix que hi haja molts
tipus diferents d’externalitats i cadascuna es done en unes
circumstàncies concretes i que aquest assumpte teòric tampoc no
té massa importància per a la competitivitat de les empreses o
els territoris. En canvi, sí sembla més interessant la recerca d’un
àmbit geogràfic alternatiu als tradicionals, perquè l’aplicació de
polítiques econòmiques s’ha de fer sobre uns territoris concrets i
molt delimitats, per tant, qualsevol ajuda quant a aquesta
delimitació pot ser de gran importància. Seguint en aquesta línia,
és un ambiciós objectiu d’aquest treball mesurar la importància
de les externalitats, però sobretot aprofundir les causes i les
conseqüències d’aquestes externalitats, per això abandonarem
l’estudi genèric de tots els sectors econòmics i passarem a
centrar-nos en un sector concret.
Estudi de l’art
- 41 -
2.2.6 La nova geografia econòmica
Abans d’arribar al debat sobre la tipologia de les
externalitats, calia que la nova geografia econòmica recuperara
l’interès de la comunitat científica pels temes relacionats amb la
geografia econòmica. Això sí, incorporant nous supòsits i
novetats respecte als plantejaments de la geografia econòmica
clàssica (Von Thünen, Lösch...). Les diferències més importants
provenen de la utilització de models de competència imperfecta
i del supòsit de rendiments creixents.
És en el context ja descrit a l’apartat 2.4, de recuperació
del concepte d’externalitat, quan P. Krugman, en la seua obra
Geografia i comerç (1991, a) torna a reclamar “l’atenció de
l’economia sobre els estudis de localització i a recuperar el
concepte de territori que havia estat menyspreat per l’economia i
apropiat per la geografia”. Es tractava de formalitzar el fet que
determinades regions concentren gran part de l’activitat
econòmica, fins i tot en casos en què a priori no compten amb
avantatges competitius, en forma de recursos naturals o de
tecnologia disponible. Krugman reformula el pensament de
Marshall i aplica el concepte d’externalitat a la localització
industrial però, a diferència de les teories del creixement
endogen, no se centra en les externalitats tecnològiques, sinó
que explica els avantatges de la concentració a partir de les
externalitats pecuniàries.
Estudi de l’art
- 42 -
Krugman (1991, b) desenvolupa un model simple on
mostra com un país endògenament produeix un centre
industrialitzat i una perifèria agrícola. Les empreses tendeixen a
localitzar-se en aquelles regions on hi haja una major demanda,
per aprofitar-se de les economies d’escala i minimitzar els
costos de
transport. Ara bé, la localització de la demanda dependrà
també de la distribució de les empreses.
S’elabora un model centre-perifèria que depèn dels
costos de transport, de les economies d’escala i del percentatge
que la indústria represente en l’economia del país.
Krugman anirà elaborant diferents models de
localització, seguint sempre els criteris de competència
monopolística de Dixit i Stiglitz (1977) i, en relació als
rendiments creixents, considerarà que la varietat de productes i
d’inputs serà la responsable de l’aparició de forces
d’aglomeració. Com assenyalen Fujita i Krugman, (1995), “les
economies d’escala a nivell d’empreses individuals es
transformen en rendiments creixents a nivell de ciutat”, això es
produeix gràcies a l’existència de forward i backward linkages.
Aquesta idea manté punts de contacte amb la causació circular
acumulativa de Myrdal (1957).
El procés seria el següent: la producció industrial es
concentraria en una sola localitat a causa de les economies
d’escala, mentre que la producció agrària es distribuiria de
manera atomitzada en un hinterland circular que envoltaria la
Estudi de l’art
- 43 -
ciutat. A causa dels costos de transport, els salaris reals
esdevenen majors a les ciutats, la qual cosa provoca migracions
cap a aquestes, i afavoreix una major densitat industrial.
La diversitat genera creixement urbà, però aquest només
és possible si es tracta d’una urbs prou gran, i aquesta només ho
serà si té a la seua disposició una gran varietat de béns de
consum i inputs. L’existència d’economies d’escala i les
indivisibilitats en la producció actuen com a forces centrípetes
que porten la producció a concentrar-se en unes poques
localitats. Els costos de transport, al seu torn, treballen en sentit
contrari, ja que, si són elevats, provoquen la dispersió de
l’activitat sobre el territori, i si són baixos, provoquen la
concentració.
Un altre dels aspectes tractats per Krugman (1991, a) és
el pes de la història i les casualitats com a impulsores de la
localització. Una vegada ha tingut lloc l’espenta inicial, la
permanència en una localització s’explica pels avantatges que
comporta ser a prop d’altres fàbriques. Entre aquests avantatges,
estarien l’aprofitament d’un mercat de treball conjunt i l’oferta
de factors específics del sector. Krugman (1994) utilitza
l’expressió tendència centrípeta a l’aglomeració.
Hem presentat somerament alguns exemples de models
de nova geografia econòmica, però, els darrers anys, han anat
apareixent de nous, que han anat incorporant diferents aspectes
que doten de major realisme els models. Destacaríem la
incorporació del paper dels governs locals (Loannides, 1994) o
Estudi de l’art
- 44 -
Abdel-Rahman i Fujita (1993), les interaccions estratègiques
entre les empreses (Ottaviano i Puga, 1998) o el paper de la
innovació tecnològica (Martin i Ottaviano, 2001).
Les crítiques a la nova geografia econòmica se centren
en l’extrema simplicitat dels models: el nombre de sectors sovint
es limita a dos (un d’agrari amb rendiments constants i un
d’industrial amb rendiments creixents), l’espai és pla i homogeni
i, en la majoria dels casos, l’únic input del sector industrial és la
força de treball. El nostre treball es basa en els plantejaments
teòrics que implica la nova geografia econòmica, però aborda
l’assumpte des d’un vessant més empíric que, en principi, podria
estar en la línia dels treballs exposats a l’apartat anterior (2.5).
En qualsevol cas, el nostre treball parteix d’aquesta base, però
pretén anar més enllà i aprofundir en les relacions existents entre
territori i competitivitat (apartat 2.7). És per aquesta raó que, a
l’apartat 3, ens endinsarem en una visió totalment diferent, però,
des del meu punt de vista, complementària, com és la direcció
estratègica que, sobretot a partir de Porter, també ve estudiant la
influència de les economies externes i el territori en la direcció i
competitivitat de les empreses.
Estudi de l’art
- 45 -
2.2.7 Les economies externes i la competitivitat
Observem que en els apartats anteriors hi ha poques
referències a un concepte que jo entenc com a bàsic en aquest
treball, el concepte de competitivitat. Aquest treball tracta de
relacionar competitivitat i externalitats, però aquests conceptes
poques vegades s’uneixen en la literatura econòmica.
De fet, el concepte de competitivitat ha sigut qüestionat
per l’economia. En aquest sentit, Krugman (1994, b; 1996) es
posiciona contra un trasllat abusiu del concepte de competitivitat
des de l’àmbit de l’empresa al de les nacions.
Una altra de les vies des de les quals s’ha qüestionat el
concepte de productivitat és recollida per Alonso (1992), quan
afirma que “si els models d’avantatge comparatiu interpretaren
adequadament la realitat del comerç internacional, no hi hauria
un lloc teòric per al concepte de competitivitat, ja que els sectors
competitius coincidirien amb aquells en què el país compta amb
avantatges competitius”.
En contra d’aquestes afirmacions, M. Porter (1980,
1990,b) realitza una anàlisi de la competitivitat, on dóna a
aquest concepte un caràcter eminentment pràctic, que dota de
sentit la seua utilització en estudis empírics.
Porter realitza una descripció de la competitivitat de les
nacions i descriu els factors que la provoquen (el diamant de
Porter, que serà analitzat més detingudament en un altre apartat).
Afirma que les nacions no solen posseir una única indústria
Estudi de l’art
- 46 -
competitiva, sinó que s’hi crea un ambient que provoca el
desenvolupament de clústers.
Aquest procés té un fort caràcter local. Hi ha una forta
interrelació entre concentració geogràfica i competitivitat, però
la regió queda constituïda com a unitat d’anàlisi més rellevant,
en detriment de la nació en el seu conjunt.
L’anàlisi de Porter parteix de premisses i enfocaments
molt diferents als dels autors anteriors. Per comprendre-la, cal
primer endinsar-se en una matèria econòmica que sí ha convertit
l’estudi de l’avantatge competitiu en el seu objectiu prioritari: la
direcció estratègica.
2.3 La direcció estratègica: indústries, recursos i clústers
La direcció estratègica es troba centrada en l’estudi de
les fonts d’avantatge competitiu que permeten a les empreses
actuar amb diferents nivells de beneficis i d’eficàcia. Existeixen
dues línies d’investigació principals:
Per una part, l’organització (o economia) industrial, que
s’ha centrat en l’estudi de l’estructura de la indústria com a
principal determinant dels resultats empresarials; per altra banda
i més recentment, la teoria dels recursos i les capacitats es ve
centrant en l’eficiència empresarial i en les característiques
intrínseques de les diferents empreses per explicar les diferents
rendibilitats que sovint es donen entre empreses del mateix
sector.
Estudi de l’art
- 47 -
La pregunta clau de l’organització Industrial podria ser:
per què uns sectors són més rendibles que no altres?, la
pregunta clau de la teoria del recursos i les capacitats seria: per
què unes empreses són més rendibles que no altres?.
2.3.1 L’economia industrial
En una primera etapa que podríem anomenar
organització industrial clàssica, els treballs de Bain (1956) o
Mason (1939) se centraven en l’entorn i ignoraven
completament l’actuació empresarial. Es tractava d’estudiar els
factors que expliquen per què les indústries actuen de manera
diferent (i amb diferents resultats). Aquests treballs segueixen
els models SCP (structure-conduct-performance) i avaluaven
factors com la concentració, les barreres d’entrada o la
diferenciació de productes per explicar les singularitats de cada
indústria. Sota aquestes perspectives, com assenyalen Spanos i
Lioukas (2001), “el paper de la direcció empresarial serà
totalment ignorat”. La teoria de l’organització continuarà amb
aquesta visió, en focalitzar la seua anàlisi en l’entorn (per
exemple, el treball de Hannan i Freeman (1977).
La visió de l’organització industrial comença a canviar
els anys 80 amb les diferents aportacions de Porter
(1980,1985,1990,a), qui modificarà moltes de les visions
tradicionals de l’organització industrial.
Estudi de l’art
- 48 -
En primer lloc, Porter proposa centrar l’anàlisi més en
les empreses que no en les indústries; en segon lloc, Porter no
assumeix l’estructura industrial com a estable ni com a
determinada exògenament, sinó que considera que la indústria
podrà ser influenciada per l’acció de les empreses. Finalment,
Porter (1990, b) elabora un nou marc teòric per a l’organització
industrial on continua tenint molta importància l’estructura
industrial (no arriba a trencar l’herència de l’organització
industrial tradicional), però focalitza la seua anàlisi en l’acció de
les empreses i elabora una teoria dinàmica de l’estratègia, on les
empreses competiran de dues maneres alternatives: o via
diferenciació de productes o via preus mitjançant costos baixos.
Aquest estudi no pretén ser un treball d’organització
industrial, però sí està interessat en molts dels seus aspectes. Un
dels objectius declarats del treball consisteix a estudiar com
afecta el territori la competitivitat d’un sector concret, per això,
no podem obviar aspectes propis d’un entorn singular o d’un
sector determinat. Qüestions genèriques del sector estudiat, com
són les barreres d’entrada, la diferenciació de productes, etc.,
afectaran la competitivitat. Ara bé, estic d’acord amb Porter i
amb la teoria dels recursos i les capacitats, que cal canviar la
perspectiva i centrar-nos en les empreses. Bona part de l’èxit i
fracàs d’una empresa estarà en funció d’aquesta mateixa, per
això, el treball passa de l’estudi d’unes dades econòmiques
generals a l’estudi del que diuen les empreses al respecte. La
direcció estratègica ha focalitzat els seus treballs en les empreses
Estudi de l’art
- 49 -
i aquest no en serà una excepció, aquest fet es deu en bona part
al canvi de perspectiva que va suposar la teoria dels recursos i
les capacitats i que ara analitzarem breument.
2.3.2 La teoria dels recursos i les capacitats
La teoria dels recursos i les capacitats té les seues arrels
en un treball de Penrose (1959), però comença a adquirir
importància des de mitjans dels vuitanta.
Com havíem assenyalat, l’organització industrial havia
focalitzat els seus treballs en els sectors industrials; ara bé, és
una obvietat que, dins d’una mateixa indústria, trobem enormes
diferències entre els resultats de les distintes empreses. La teoria
dels recursos i les capacitats (TRC) considera que cal canviar la
unitat d’anàlisi i centrar-nos en les empreses i, en concret, en els
factors intraempresarials, si volem estudiar els determinants dels
beneficis i la competitivitat.
La TRC considera que “l’estratègia adoptada per cada
empresa vindrà caracteritzada per un manoll de recursos
idiosincràtics i interrelacionats entre ells”, Rumelt (1984). La
TRC considera que les empreses són molt heterogènies respecte
a les dotacions de recursos i capacitats amb què compten i que, a
més, aquests recursos són estables i difícilment transferibles o
imitables. Després de múltiples definicions, Barney (2001)
simplifica dient que “els recursos són els actius tangibles i
intangibles que l’empresa utilitza per triar i implementar les
Estudi de l’art
- 50 -
seues estratègies”. Wernerfelt (1984) dóna una primera llista de
recursos, entre els quals es trobarien “les marques, la tecnologia,
el personal qualificat, els contactes comercials, els procediments
eficients, etc.”. Barney, (1991), afirma que “l’objectiu final és
aconseguir un avantatge competitiu sostingut” i això s’assolirà
“quan l’estratègia utilitzada no puga ser implementada
simultàniament per un altre competidor i quan la resta
d’empreses siguen incapaces d’obtenir els beneficis d’aquesta
estratègia”.
En aquests primers treballs, no es distingia entre recursos
i capacitats, però, els últims anys, estan desenvolupant un
segona perspectiva dins de la TRC més centrada en les
anomenades capacitats dinàmiques o competències essencials
(Mahoney, 1995). Treballs com el de Teece, Pisano i Shuen
(1997) se centren a buscar noves fonts d’avantatge competitiu en
entorns molt canviants. Aquests autors anomenen capacitats
dinàmiques tot un ventall de capacitats de gestió que serien una
combinació d’habilitats organitzatives, funcionals i
tecnològiques, entre les quals esmenten “la transferència de
tecnologia, el desenvolupament de processos i productes, la
propietat intel·lectual, els recursos humans, l’I+D, etc.”.
La intenció d’aquest treball és estudiar quins d’aquests
recursos i capacitats entenen els empresaris que són importants
per a la competitivitat. Ara bé, el treball parteix de la base que hi
ha concentracions industrials i que aquestes es deuen als
beneficis que comporten aquestes aglomeracions. Si les
Estudi de l’art
- 51 -
empreses d’un determinat sector s’agrupen serà perquè hi ha
algun avantatge competitiu fruit d’aquesta concentració. De fet,
sembla tan arriscat afirmar que tota la competitivitat d’una
empresa prové de la direcció empresarial, dels recursos o de les
capacitats individuals amb què compta, com afirmar que la
competitivitat ve determinada pel sector on l’empresa actua. La
literatura parla d’un efecte empresa i d’un efecte sector que serà
analitzat a continuació.
2.3.3 Efecte empresa versus efecte sector
Encara que la teoria dels recursos i les capacitats i els
treballs de Porter parteixen de tradicions teòriques diferents i
posen l’èmfasi en aspectes diferents, la literatura ha tractat
durant els últims anys de comparar i contrastar totes dues
perspectives. Cal no oblidar que totes dues visions tracten
d’explicar l’actuació de les empreses i localitzar les fonts de
l’avantatge competitiu. Una perspectiva se centra en aspectes
interns i l’altra en aspectes externs a l’empresa. Com afirma
Wernerfelt (1984), “els marcs teòrics de Porter i de la teoria dels
recursos i les capacitats constitueixen les dues cares d’una
mateixa moneda”.
En aquest context, a mitjans dels anys 80, comença a
aparèixer tota una sèrie de treballs empírics que es plantegen la
dicotomia entre l’efecte empresa i l’efecte sector. Expressat
d’altra manera, la qüestió clau serà determinar en quin
Estudi de l’art
- 52 -
percentatge les diferències en els resultats empresarials poden
explicar-se per característiques pròpies dels sector (externes a
l’empresa) i en quin percentatge són fruit de característiques
intrínseques a les firmes (internes a les empreses).
Els principals estudis en aquesta línia serien els de
Schmalense (1985), Wernerfelt i Montgomery (1988), Rumelt
(1991) i Cologhirou et al (2004). Aquestos treballs estudien la
dispersió en els beneficis de les empreses dins d’un mateix
sector i arriben a uns resultats similars que permeten afirmar que
entre un 17% i un 20% dels resultats poden atribuir-se a
característiques de la indústria o sector, la resta (+- 80%) serà
provocat per característiques empresarials.6 Ara bé, com
assenyala Powell (1996) “no tot el 80% pot ser atribuïble a
característiques o recursos exclusius de les empreses, sinó que
poden deure’s a estratègies genèriques compartides, a
l’existència de grups estratègics, a altres recursos compartits o
simplement a la casualitat.”
El que sembla clar pels treballs és que tots dos factors
tenen la seua importància i que, per tant, no es deu renunciar a
estudiar ni els recursos, ni les capacitats, ni l’entorn. Una
manera alternativa d’estudiar la importància de l’entorn en la
6 Claver, Molina i Quer (2000 ) tenen un estudi en aquesta línia per a
empreses de la provincia d’Alacant.. Els resultats mostren que l’efecte
empresa té una importància 9’61 vegades major que l’efecte sector. Aquest
resultat és encara més espectacular per a les empreses manufactureres (23’17
vegades major).
Estudi de l’art
- 53 -
competitivitat és estudiar el grau de concentració que presente
cada indústria, així podrem identificar sectors on l’entorn siga
clau per a la competitivitat però també altres on l’entorn tinga
uns efectes insignificants. En qualsevol cas, el treball no pretén
acabar ací, sinó que vol estudiar els recursos, les capacitats i
qualsevol aspecte que tinga una influència en la competitivitat
d’un sector, per això preguntarem a les empreses.
Com es pot comprovar, aquest treball continua estant
focalitzat en els sectors. Vol estudiar la competitivitat dels
sectors però ho vol fer a través de l’estudi de les seues empreses.
Si la concentració d’un sector (i també l’anomenat efecte sector)
és insignificant en una indústria, llavors no té massa sentit
adoptar aquesta línia, però pensem que la indústria valenciana
presenta molts sectors caracteritzats per una forta concentració7 i
és la meua intenció identificar aquestes aglomeracions i estudiar
l’efecte que tenen sobre la competitivitat de les seues empreses.
Un enfocament molt similar és el que adopta Porter.
7 Ja vam parlar en un altre apartat de la similaritat amb la Tercera Italia i dels
nombrosos treballs analitzant els Districtes Industrials valencians.
Estudi de l’art
- 54 -
2.3.4 Porter i els conceptes de competitivitat i clúster
2.3.4.1 El concepte de competitivitat en Porter
Porter (1990, a) reflexiona al voltant del concepte de
competitivitat i analitza diferents accepcions del terme, i
conclou que cap de les explicacions anteriors no és prou
acceptable.
La competitivitat de les nacions s’ha entès
tradicionalment com els factors que provoquen el fet que alguns
països tinguen èxit i d’altres fracassen en la competència
internacional, però, en realitat, no són els països els que
competeixen sinó les empreses. La competitivitat és la que
provoca que les empreses d’un país triomfen internacionalment
en un determinat sector. La idea fonamental és explicar per què
les empreses d’un país tenen capacitat per crear i mantenir
avantatges competitius. En un ambient caracteritzat per les
condicions canviants de l’entorn, les empreses han de tractar
d’obtenir i mantenir un avantatge competitiu (Porter, 1985).
Hi ha hagut nombroses explicacions de la competitivitat
nacional, algunes de les més recurrents parlen de:
- Fenòmens macroeconòmics
- Mà d’obra abundant i barata
- Dotacions de recursos naturals
- Polítiques estatals
- Fenòmens culturals o de pràctiques de gestió...
Estudi de l’art
- 55 -
Porter no nega la validesa relativa d’aquests arguments,
però cap d’aquests no és capaç de donar una explicació vàlida
universalment. La competitivitat no depèn d’un únic factor, sinó
que vindrà marcada pel nivell de productivitat. Si es desitja
estudiar la competitivitat d’una nació, caldrà analitzar els
determinants de la seua productivitat. Figura 2.1 La competitivitat en Porter.
Font. Porter (1990,a)
La productivitat millora la competitivitat i aquesta acaba
determinant el PIB, els salaris, el rendiment de les empreses i,
finalment, el nivell de vida d’una nació.
Porter (1990,a; 1990,b) elabora un model amb l’objectiu
final de comprendre els determinants de la productivitat i les
seues taxes de creixement.
El model és conegut com el diamant de Porter i estableix
l’existència de quatre factors que influeixen directament en la
competitivitat dels sectors.
Estudi de l’art
- 56 -
Figura 2.2. El diamant competitiu de Porter.
Estratègia, estructura i rivalitat de les empreses Condicions dels Condicions de Factors la Demanda Sectors afins i auxiliars Font. Porter (1990,a)
Analitzaré, a continuació, cadascun dels quatre factors:
1. Les condicions dels factors
Inclourem tots els factors de producció:
- Recursos humans
- Recursos físics
- Recursos de coneixement
- Recursos de capital
- Infraestructures
Dins d’aquests factors, Porter diferenciarà entre factors
bàsics (el cost de la mà d’obra, els recursos naturals, la dotació
de capital...) i els factors especialitzats (el coneixement científic,
el saber fer, la mà d’obra qualificada, els laboratoris
específics...).
Estudi de l’art
- 57 -
Les condicions d’aquests factors vindran determinades
per la seua qualitat, especialització, eficàcia i eficiència. Ara bé,
els factors bàsics són fàcilment imitables i copiables i, per tant,
no representen un avantatge competitiu sostenible en el temps.
En canvi, els factors especialitzats poden crear-se, però són
difícils d’imitar i, per tant, sí poden constituir un avantatge
competitiu sostingut.
2. Les condicions de la demanda
La demanda local juga un paper determinant en la
productivitat. Si hi ha una forta i exigent demanda local, les
empreses no tindran més remei que adaptar-s’hi i competir pels
clients mitjançant la innovació (això portarà a les empreses a
contínues millores en els seus productes i serveis).
Aquesta competitivitat en el mercat local és clau per a
competir en un mercat global.
3. Els sectors afins i auxiliars
La competitivitat d’un sector es veurà molt reforçada per
l’existència d’una forta presència de sectors relacionats i
auxiliars. La competitivitat i productivitat dels proveïdors
influirà en la dels seus clients, no sols pels increments de la
qualitat que comportaran, sinó també mitjançant la transmissió
de les noves tecnologies, tendències o qualsevol tipus
d’innovació.
Estudi de l’art
- 58 -
En qualsevol mercat, es produeixen estretes relacions
entre proveïdors i clients, la qual cosa facilita la transmissió
d’informació, la competitivitat i la col·laboració.
4. Estratègia, estructura i rivalitat de les empreses
Porter parla d’un quart factor, en el qual inclou diferents
aspectes de l’entorn empresarial. Cada empresa actua d’una
manera diferent i compta amb la seua pròpia cultura d’empresa,
però les empreses que comparteixen sector i territori solen
compartir bona part de la seua cultura empresarial i la seua
manera d’actuar.
Al voltant d’un grup d’empreses del mateix sector i
territori, solen crear-se fortes rivalitats i marcades competències
que afavoreixen la innovació i la competitivitat, però alhora
també es creen vincles corporatius i un ambient compartit per
les diferents empreses que marca la manera d’actuar, de treballar
o de dirigir aquestes empreses.
En el diamant competitiu de Porter, juga un paper
fonamental el context local on la indústria es trobe localitzada.
Porter (1998,a) afirma que el clúster és la manifestació espacial
del diamant competitiu.
Estudi de l’art
- 59 -
Figura 2.3. El context local en el diamant competitiu de Porter
Font. Porter (1998,a)
2. 3.4.2 Competitivitat i localització. El clúster
A partir del replantejament del concepte de
competitivitat, Porter aposta per replantejar el concepte de
localització.
La localització ha vingut, tradicionalment, determinada
per factors com la grandària o la dotació de recursos, però els
recursos cada vegada són més fàcils i barats d’obtenir en una
economia globalitzada. Tot i que continuen jugant un paper vital
en indústries extractives o en activitats intensives en mà d’obra,
Estudi de l’art
- 60 -
en la majoria de sectors, trobem una forta competència dinàmica
basada en la innovació i la recerca de diferències estratègiques.
En aquest nou context, el paper de la localització ha
d’interessar-nos des de la perspectiva que pot afectar els
avantatges competitius per la seua influència en la productivitat.
Com afirma Porter (1998,a), “la globalització fa que els factors
siguen abundants en tots els llocs, la prosperitat dependrà de la
productivitat que s’obtinga de cada factor, en cada localització”.
Porter replanteja la geografia econòmica en una
competència global. La globalització produeix una paradoxa:
“en una economia amb transports ràpids i comunicacions
instantànies, les companyies poden aconseguir qualsevol cosa en
qualsevol lloc i moment i, no obstant, la localització torna a ser
fonamental per a competir”.
La globalització, de primer, produeix una recol·locació
de les empreses a la recerca dels costos més baixos. No obstant,
qualsevol cosa que puga proveir-se eficientment des d’una
distància queda automàticament anul·lada com a avantatge
competitiu.
Els avantatges competitius en una economia global
provenen de concentracions molt especialitzades, on existeixen
habilitats i coneixements molt específics, institucions pròpies,
fortes competències i clients sofisticats. La proximitat en termes
geogràfics, culturals i institucionals permet unes relacions
especials, una major informació, majors incentius i majors
oportunitats per incrementar la productivitat.
Estudi de l’art
- 61 -
Com es pot veure, el paper de la localització torna a ser
de vital importància, però en termes absolutament diferents als
del segle passat. La nova funció de la localització cal estudiar-la
des d’un nou concepte: el clúster.
Un clúster és una massa crítica de companyies del mateix
sector situades en una localització particular. A més de les
empreses pròpies, inclourà empreses de proveïdors de
maquinària, de serveis, de components i altres empreses
relacionades. També s’afegeixen altres institucions educatives,
d’investigació, tècniques, etc., així com associacions i col·lectius
relacionats.
Els clústers juguen un paper important en la millora de
l’èxit i la innovació. Mentre les economies d’aglomeració
tradicionals s’havien centrat en la minimització dels costos, els
avantatges dels clústers provenen de la seua capacitat
d’incrementar la competitivitat.
Porter (1998, b) assenyala que els clústers incrementen la
competitivitat per tres vies:
1- Incrementen la productivitat.
2- Fomenten la innovació.
3- Estimulen la formació de nous negocis.
Estudi de l’art
- 62 -
Els clústers i la productivitat
Formar part d’un clúster proveeix les empreses de la
possibilitat d’incrementar la seua productivitat mitjançant
diferents vies: d’una banda, permet l’accés a més informació o
tecnologia, ja que les relacions són més estretes; d’altra, permet
majors possibilitats de coordinació amb altres companyies i
institucions; per últim, permet l’accés a empleats i
subministradors especialitzats, així com a béns públics i
infraestructures especialitzades creades per l’administració o la
mateixa inversió privada.
Els clústers i la innovació
Les companyies que operen en els clústers mantenen
unes relacions més estretes i uns majors contactes, la qual cosa
provoca una major vigilància de la tecnologia i un major
transvasament tecnològic entre les empreses.
Els clústers i la formació de nous negocis
Els clústers afavoreixen l’aparició de noves empreses per
diverses vies:
- Hi ha treballadors i empresaris que detecten ràpidament
les possibilitats de negoci,
- Les barreres d’entrada són menors, perquè hi ha una
major predisposició d’institucions financeres i inversors
locals,
Estudi de l’art
- 63 -
- Existeix un mercat local i unes relacions que ja estan
establertes
Com s’ha assenyalat, els clústers suposen un
replantejament als tradicionals i estàtics models de localització.
Els clústers apareixen com una alternativa a la deslocalització
que aparentment implica la liberalització del comerç
internacional i, alhora, suposen una alternativa a les inflexibles
integracions verticals, ja que aporten una major flexibilitat,
efectivitat i eficiència. Ara bé, els clústers no han suposat un
concepte analític més, sinó que han esdevingut una eina de
política econòmica molt popular que ha replantejat la política
econòmica local, les actuacions empresarials i el paper de
moltes institucions. La mateixa OCDE (1999, 2001) entén els
clústers innovadors com una eina clau per al creixement
econòmic i fins i tot es veuen com una oportunitat per ajudar el
creixement i la productivitat dels països en desenvolupament
(Doering i Terka, 1996; Schmitz, 2000, o el Banc Mundial,
2000).
2.3.4.3 El clúster: definicions, popularitat i crítiques
Quines són les claus per a una tan fulgurant i
impressionant popularitat del concepte clúster?. Martin i Sunley,
(2003), apunten tres raons principals: la primera és haver centrat
el concepte en la recerca de la competitivitat, cosa que connecta
perfectament amb els imperatius i desigs concrets de la política
Estudi de l’art
- 64 -
econòmica actual; la segona és realitzar un plantejament en
termes d’estratègia empresarial i no perdre’s en debats més
generals i teòrics; de fet, el llenguatge de Porter resulta molt
atractiu per la seua accessibilitat, allunyat del discurs acadèmic
tradicional; i en tercer lloc, el concepte de clúster presenta una
forta i deliberada vaguetat i indeterminació que el fa adient per a
un amplíssim arc de situacions, indústries i aglomeracions. Més
que no un model teòric avaluat i contrastat, el clúster ha
esdevingut una manera de plantejar l’aglomeració econòmica i
la competitivitat.
Aquesta ambigüitat, alhora que explica en bona part la
impressionant popularitat del concepte, també centra la majoria
de les crítiques que se li fan.
Veiem un quadre amb una petita mostra de les
definicions utilitzades per definir el clúster: Taula 2.2 Definicions de Clúster
Porter 1998 (c) p.205:
Concentració geogràfica d’empreses interconnectades, pertanyents a camps concrets, unides pels seus trets comuns i la complementarietat entre si, junt a subministradors especialitzats, proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions connexes que competeixen i cooperen. Per la seua dimensió geogràfica el clúster pot ser urbà, regional, nacional o fins i tot supranacional.
Porter 1998 (b) p. 78 Un clúster és una sort de network que
sorgeix en una zona geogràfica, en la qual la proximitat d’empreses i institucions asseguren una forma de comunitat, incrementant les relacions existents.
Estudi de l’art
- 65 -
Rosenfeld 1997 p. 10:
Un Clúster seria una concentració limitada geogràficament de negocis similars relacionats o complementaris, amb canals actius per a transaccions de negocis, comunicacions i diàleg que comparteixen infraestructures especialitzades, mercats laborals i de serveis i s’enfronten a oportunitats i reptes comuns.
Mytelka i Farinielli 2000
Aglomeracions espacials d’empreses, relacionades amb indústries oferents de béns i serveis i que “per se” tenen capacitat per alterar significativament l’ambient de competitivitat.
Van der Berg , Braun i van Winden
2001, p 187
El concepte de clúster està relacionat a la dimensió regional o local de la xarxa de relacions, de fet la majoria de definicions comparteixen la noció de clúster com a una xarxa localitzada d’organitzacions especialitzades, el procés de producció de les quals està molt connectat a través de l’intercanvi de bens, serveis i/o coneixements.
Feser 1998, p26
Un clúster econòmic no és simplement un conjunt d’indústries i institucions relacionades sinó, més bé, un conjunt d’indústries i institucions que són més competitives en funció de les seues relacions.
Font: Elaboració pròpia
La vaguetat i varietat del concepte clúster l’ha dotat
d’una senzillesa i flexibilitat que expliquen bona part de la seua
popularitat, però també ha centrat bona part de les crítiques, ja
que implica una important confusió conceptual i empírica.
En qualsevol cas, hi ha dos elements comuns en totes les
definicions:
Estudi de l’art
- 66 -
Per una banda, totes les empreses i institucions del
clúster han d’estar connectades, ja siga horitzontalment (com a
compradors i venedors) o verticalment (mitjançant productes o
serveis complementaris, mitjançant la utilització de tecnologies
similars, etc.). Aquestes connexions són necessàries en
qualsevol clúster i es produeixen amb relacions o xarxes socials
molt establertes i beneficioses per als seus membres. La segona
característica clau és la proximitat geogràfica.
Sembla evident que la proximitat geogràfica és una
condició necessària per al clúster, però, quanta proximitat?. Una
de les principals crítiques al clúster prové de la indeterminació i
vaguetat a l’hora de constituir uns límits geogràfics. Hi ha
clústers per a qualsevol grandària que vulguem considerar: des
de barris (ex.: Lower Manhatan, en Porter (1998,b) o el Soho, en
Nachum i Keeble, 1999), a regions (Enright, 2001), passant per
ciutats (Swann, 1998) o fins i tot una distància fixa ( 50 milles
en May i al., 2001).
Aquesta flexibilitat aplicada als límits geogràfics pot ser
ampliada a qualsevol característica del clúster. Així, és possible
trobar infinitat de tipologies i classificacions del clúster (segons
les mides de les empreses, segons la tecnologia emprada, segons
els seus orígens, segons l’estat evolutiu en què es troben, etc.).
Alguns autors (com ara Martin i Sunley) opinen que
aquesta diversitat i flexibilitat converteixen el concepte de
clúster en un concepte caòtic. El mateix Porter no sembla massa
ocupat per aquestes disquisicions conceptuals i, fidel a la seua
Estudi de l’art
- 67 -
filosofia, sembla més interessat a avaluar els clústers existents i
elaborar un marc definitiu per aplicar una política regional més
innovadora (Porter i Ackerman, 2001; Porter i Van Opstal,
2001; Porter, 2003).
Altres autors sí han tractat de delimitar el concepte i
diferenciar-lo d’altres conceptes semblants (com el sistema
productiu local o el districte industrial). Crouch i al. (2001)
diferencia tres sistemes de producció locals: el districte
industrial, el clúster i les empreses en xarxa; ara bé, la confusió
no fa més que anar augmentant perquè altres autors, com Best
(2001), utilitza districte industrial i clúster com a sinònims.
Per últim, voldria ressenyar una de les principals
crítiques que es fan al concepte clúster i que ve relacionada amb
la utilització que Porter fa de la paraula competitivitat. Cal no
oblidar que hem introduït el concepte clúster dins d’una teoria
molt més àmplia de la competitivitat.
De nou, les crítiques se centren en la vaguetat i
flexibilitat amb què aquest autor utilitza els conceptes; Turner
(2001) critica que, per a Porter, competeixen igual les empreses
que els països, que les localitzacions, etc. Altres autors del
camp de l’organització industrial o el management (O’Malley i
Vanegeraat, 2001; Jacobs i De Jong, 1992) argumenten que el
seu concepte de competitivitat és superficial, impossible de
mesurar, d’aplicar, etc. Per últim, també és molt criticable que
Porter utilitze com a sinònims conceptes com competitivitat
regional i productivitat regional (Porter, 2002).
Estudi de l’art
- 68 -
En definitiva, podríem dir que, a Porter, se li critica una
excessiva flexibilitat i banalització en la utilització dels
conceptes, cosa que resta rigor acadèmic però que, per altra part,
li permet dotar-los d’una popularitat important en àmbits molt
diferents i li permet adoptar noves i complementàries
perspectives des de les quals estudiar la competitivitat.
El present treball estudiarà els clústers valencians. No
pretenem aprofundir en la diferència entre clúster i districte
industrial i, de fet, utilitzarem aquests termes com a sinònims.
Les diferències (que existeixen) no semblen massa significants a
l’hora de determinar una política industrial. Ara bé, hi ha una
qüestió que sí ens sembla clau i que Porter deixa en l’aire, la
qüestió dels límits geogràfics. A l’apartat següent (el quatre),
estudiarem diferents maneres de mesurar la concentració
econòmica, i ens decantarem per una sèrie d’indicadors. A
banda de la selecció d’índexs i de l’anàlisi dels resultats, un dels
objectius de l’estudi de concentració és analitzar les agregacions
geogràfiques tradicionals i proposar una nova manera de dividir
el territori, més d’acord amb aspectes econòmics i més útil per
implementar polítiques econòmiques i territorials. Per últim,
resta la qüestió de la competitivitat; sobre aquest aspecte,
pensem que la millor manera d’esbrinar alguna cosa és
preguntar a les empreses i presentar els resultats. Però això serà
més endavant, de moment, a l’apartat següent, estudiarem les
diferents maneres de mesurar la concentració, justificaré
Estudi de l’art
- 69 -
l’elecció d’indicadors i analitzaré amb més detall els índexs que
utilitzaré al següent apartat.
2.4. La mesura de la concentració
És interessant començar aquest apartat delimitant el
concepte de concentració i diferenciant entre concentració,
localització, especialització i aglomeració.
L’economia ha utilitzat diferents accepcions de la
paraula concentració. La teoria econòmica o l’organització
industrial clàssica solen utilitzar el terme concentració industrial
per referir-se al grau de domini d’una o unes poques empreses
sobre un sector. No és aquesta la intenció d’aquest treball, la
nova geografia econòmica o l’estudi dels clústers han emprat el
terme concentració en un context a mig camí entre la geografia i
l’economia. El que ens interessa és la concentració geogràfica o,
expressat d’una altra manera, la localització d’una indústria en
un territori.
La concentració o localització (utilitzarem aquests
conceptes com a sinònims) mesura la major o menor dispersió
absoluta de les diferents activitats al territori. Ara bé,
l’especialització o l’aglomeració sí que responen a conceptes
relacionats però diferents, que cal matisar per diferenciar-los de
la concentració.
Estudi de l’art
- 70 -
L’especialització mesura el major o menor pes d’una
activitat en una província respecte a la mitjana del conjunt del
territori.
L’aglomeració mesura el grau de concentració
geogràfica d’una determinada indústria que es troba per sobre de
la concentració industrial esperada.
La concentració analitza la major o menor homogeneïtat
de la distribució de les activitats al territori; l’especialització
contrasta si el pes d’un sector en un territori s’assembla al pes
d’aquest sector en el conjunt dels territoris i l’aglomeració
contrasta si la homogeneïtat de la distribució d’una activitat en
un territori es correspon als valors esperats amb la concentració
de la indústria analitzada.
Com assenyalen Costa i Viladecans (1999), “podria
donar-se el cas que la concentració geogràfica disminuïra (es
distribuïra més homogèniament al territori) i, al mateix temps,
s’incrementara l’especialització de determinats territoris en
aquella activitat“. Per altra banda, Devereux i al. (2004)
proposen “la idoneïtat de distingir entre la concentració
geogràfica provocada per empreses del mateix sector, però no
relacionades, situades les unes a prop de les altres, de la
concentració provocada per la pròpia estructura industrial del
sector. Així, per exemple, una única planta monopolística
donaria uns resultats de concentració geogràfica molt elevats,
però no podríem parlar d’aglomeració”.
Estudi de l’art
- 71 -
En qualsevol cas, una de les primeres conclusions que
s’extrauen de l’anàlisi de la literatura és que no existeix un
consens sobre la manera com calibrar la concentració,
especialització i l’aglomeració industrial. Hi ha diferents
indicadors i és intenció d’aquest apartat fer un breu repàs
d’alguns dels índexs més populars i utilitzats en els últims anys.
Prèviament a analitzar els indicadors, ens caldrà
assenyalar que existeixen dues maneres d’afrontar la mesura de
la concentració, o dit d’altra manera, amb independència de com
es mesure, primer caldrà triar què volem mesurar. Un primer
enfocament consisteix a calcular la concentració de la producció
al territori (en aquest cas, s’utilitzen les dades sobre valor afegit
brut), la segona opció és mesurar la concentració de la mà
d’obra existent sobre el territori (en aquest cas, es realitzen els
càlculs sobre el nombre de treballadors).
A continuació, presentarem un esquema que mostra les
diferents maneres de calcular la concentració. De primer,
presentem uns índexs estadístics provinents de l’anàlisi de
desigualtat i que són els utilitzats tradicionalment en qualsevol
branca científica, per analitzar els nivells de concentració d’una
variable (per descomptat que també han sigut utilitzats per
analitzar la concentració industrial); a continuació, hem volgut
introduir, per la seua popularitat, l’índex d’Hirschman-
Herfindhal, que no és pròpiament un índex de concentració sinó
d’especialització. Després, introduïm una bateria d’indicadors
dissenyats específicament per a l’anàlisi de la concentració
Estudi de l’art
- 72 -
geogràfica o la localització industrial i que Duranton i Overman
(2002) divideixen en tres grups en introduir el concepte
d’indicadors de primera, segona i tercera generació.
Taula 2.3. Estadístics de concentració
• Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat, com
per exemple:
L’índex de Gini (1912),
L’índex de Theil (1967)
L’índex de d’Atkinson (1970)
El Coeficient de Variació.
• Els índexs d’especialització de Hirschman-Herfindhal.
(1945-50)
• Els ràtios de concentració de primera generació.
L’índex de concentració relativa
El coeficient de localització
El “Horitzontal Clústering”
El Coeficient de localització Estàndard
• Els ràtios de concentració de segona generació.
Ellison-Glaeser (1994,1997)
Maurel-Sedillot (1999).
• Els estadístics d’autocorrelació espacial (basats en
tècniques d’econometria espacial):
l’índex de Moran (1948)
la C de Geary (1954)
la G de Getis (1992),
Font: Elaboració pròpia.
Estudi de l’art
- 73 -
2.4.1 Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat
Els índexs de desigualtat més comuns guarden una
relació molt estreta amb la denominada corba de Lorenz (1905),
que va ser formulada originàriament per representar la
distribució de la renda, però que pot ser aplicada a qualsevol
anàlisi (naturalment a una anàlisi de desigualtat de la producció
o de la mà d’obra industrial en un territori).
La corba de Lorenz mostra el percentatge acumulat de
renda corresponent al percentil p de la distribució de renda per
càpita, 0< p <1. Una representació gràfica per a distribucions
contínues de la corba de Lorenz es pot veure en el gràfic
següent. La corba de Lorenz mai no estarà per damunt de la
recta de 45 graus; si hi coincidira, implicaria una situació de
completa igualtat, i com més allunyada de l’esmentada recta,
major serà el grau de desigualtat observat en la distribució de la
renda.
Estudi de l’art
- 74 -
La corba de Lorenz corresponent al cas en què totes les
agrupacions reben la mateixa renda per càpita, X i= μ ∀ ι , es
mostra como la línia 0A en el gràfic, aquesta és la línia de
igualtat perfecta.
Molts índexs intenten resumir la informació gràfica
subministrada per la corba de Lorenz en una mesura quantitativa
que mostre la divergència entre l’esmentada corba i la situació
d’igualtat perfecta. La més popular d’aquestes mesures és
l’índex de Gini.
2.4.1.1 L’índex de Gini
Des del punt de vista geomètric, l’índex de Gini es
defineix com el quocient de l’àrea entre la corba de Lorenz i la
línia d’igualtat perfecta dividida per l’àrea del triangle OAB,
que és ½, per tant G és equivalent a dues vegades l’àrea
compresa entre la corba de Lorenz i la línia d’igualtat perfecta.
Per tant, l’índex de Gini variarà, en les distribucions contínues
entre 0, igualtat perfecta, i 1, màxima desigualtat, i serà major
quan més s’allunye la corba de Lorenz de la línia de desigualtat
perfecta.
Operacionalment podem definir l’índex de Gini como
una mitjana de la diferencia mitjana relativa
XiXiPiPiGii
−= ∑∑μ21
Estudi de l’art
- 75 -
2.4.1.2 L’índex de Theil
La seua expressió algebraica és la següent:
( ) ⎟⎟
⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛= ∑
= i
n
ii y
pyT μln1
On pi és la població relativa en el territori i; μrepresenta
la producció (nº de treballadors) mitjana del conjunt de
territoris; yi denota la producció (nº de treballadors) al territori
“i”.
T(y) no es més que la desviació mitjana dels logaritmes.
El valor mínim potencialment adoptable seria zero, el que
implicaria una igualtat absoluta. El valor màxim no es troba
uniformement definit sinó que depèn dades específiques, encara
que un registre pròxim a 1 seria indicatiu d’una desigualtat
elevada. Trobem una aplicació de l´índex de Theil en Aiginger i
Davies (2004).
2.4.1.3 L’índex d’Atkinson
Donat un volum de renda total, Y, Atkinson (1970)
defineix la renda igualitària equivalent, μ e , com aquell nivell de
renda per càpita que, si fora gaudit per tota la població,
generaria el mateix nivell de benestar social que la distribució
inicial de renda. A partir d’aquesta idea, Atkinson defineix una
mesura de la desigualtat com:
Estudi de l’art
- 76 -
μμeA −= 1
Aquest índex va ser ideat inicialment per mesurar la
desigualtat i relacionar-la amb el benestar social, però pot ser
adaptat a la mesura de la desigualtat en la distribució dels
treballadors o la producció d’un sector.
2.4.1.4. El coeficient de variació:
La mesura de dispersió per excel·lència és la variança i
per tant hauria de servir-nos com a indicador de desigualtat:
Var (x) = ∑ i P i (X i - μ)2
El problema d’aquest estadístic és que no és independent
respecte a l’escala. Una manera de solucionar aquest problema
és dividir la variança pel quadrat de la producció (o nombre de
treballadors) mitjana, la qual cosa generarà el quadrat del
coeficient de variació.
CV (x)2 = 2
)(μ
XVAR
Estudi de l’art
- 77 -
2.4.2 L’ índex de Hirschman-Herfindhal
Va ser proposat per Hirschman (1945) i Herfindhal
(1950) i, en realitat, és més un índex d’especialització que de
concentració. Ha sigut molt utilitzat en treballs d’organització
industrial.
Es defineix com:
( )2
2
iilj
iji S
XX
HH ∑=⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛∑=−
On:
X i J és el VA o els treballadors de la indústria “i” al territori”j”
X I J és el VA o els treballadors del total de les indústries en el
territori j.
Si el valor de l’índex H-H és igual a 1 vol dir que el
territori està completament especialitzat en una única branca
d’activitat, però si pren valors pròxims al seu límit inferior (1/n,
sent “n” el nombre d’indústries considerades) significa que el
pes de cada branca en el conjunt de la indústria del territori és
molt similar.
Estudi de l’art
- 78 -
2.4.3 Els índexs de concentració
Els índexs pròpiament de concentració els podem dividir
en absoluts (si no tenen en compte el nivell mitjà de
concentració en el conjunt del territori) o relatius (si el tenen en
compte). Per la seua utilitat, la literatura ha utilitzat aquests
últims. A continuació, veurem dos dels índexs de concentració
més utilitzats:
2.4.3.1 L’índex de concentració relativa
S’obté a partir de l’expressió següent:
∑ −=J
J
I
IJ
LL
LL
CR21 0≤ CR ≥ 1
Sent L i j la producció (o treball) del sector i en la regió j;
L i la producció (o treball) del sector i en el conjunt del territori;
L j la producció (o treball) total en la regió j; L la producció (o
treball) de tots els sectors per al conjunt d’àrees considerades.
Mitjançant aquest índex, podem conèixer si una activitat
i presenta pautes de localització diferents (o semblants) a les del
conjunt d’activitats industrials. Un valor elevat significarà que la
branca i està més concentrada que la totalitat de les branques
Estudi de l’art
- 79 -
industrials (si CR s’aproxima a 1, vol dir que hi haurà un elevat
grau de concentració en alguna de les zones considerades),
mentre que un valor reduït indicarà que la concentració és
semblant a la del conjunt industrial (si CR=0, vol dir que no hi
ha concentració de l’activitat i en cap territori i que, per tant, les
empreses poden localitzar-se aleatòriament en qualsevol
territori).
2.4.3.2 El coeficient de localització (LQ)
Aquest indicador és la mesura més popular de la
concentració relativa i és definit com:
(Eij / Ej) (Eij / Ein) LQ = ----------- o també LQ = ----------- (Ein /En) (Ej /En)
On Eij és el número de treballadors en la indústria i a la
regió j; Ej és el total de treballadors a la regió j; Ein és el
número de treballadors nacionals en la indústria i; i En és el
número de treballadors nacionals.
Per tant, LQ mesura la ràtio entre el percentatge local i
nacional de treball atribuïble a un sector. Quan, en una àrea, el
percentatge de gent empleada en una indústria és igual a la
mitjana nacional d’aquesta mateixa indústria, l’LQ és igual a 1.
De la mateixa manera, una indústria està sobrerepresentada en
Estudi de l’art
- 80 -
una regió si LQ>1, i poc representada si LQ<1. Les àrees amb
una LQ elevada poden ser sospitoses de constituir un clúster. La
qüestió és com de gran ha de ser LQ per a poder ser considerada
indicativa de l’existència d’un clúster. Martin i Sunley (2003)
indiquen que la principal limitació de l’LQ és la manca d’un
valor de tall a partir del qual puguem definir un clúster. Això
porta molts treballs a considerar valors arbitraris, com Miller
(2001), que identifica els clústers a partir d’un valor superior a
1’25, o Malmberg i Markell (2002), que consideren aglomeració
a partir d’un LQ major de 3.
L’LQ ha estat molt utilitzat, però cal tenir en compte una
altra limitació. El coeficient de localització sols mesura la
importància local d’una indústria comparant-la amb la seua
importància a nivell nacional. O siga, captura si una indústria
està concentrada en una regió mitjançant la seua participació
relativa en el conjunt nacional, però no inclou cap informació
relacionada amb la grandària absoluta de la indústria a la regió.
Per tant, és possible obtenir nivells alts d’LQ per a indústries
que tenen pocs treballadors en termes absoluts. Per evitar
aquesta distorsió, Fingleton i al. (2002) proposen un nou
indicador:
Estudi de l’art
- 81 -
2.4.3.3 El “Horitzontal Clústering” (HC)
L’HC és proposat per Fingleton i al. (2002), i es basa en
l’LQ. L’HC té en compte la importància local relativa d’una
indústria. Es defineix com el nombre de treballadors en una
indústria local que excedeix del nombre de treballadors esperats
en aquesta mateixa indústria. El nombre esperat serà igual al
nombre de treballadors d’aquesta indústria que existiria si el
percentatge de la regió fóra el mateix que el percentatge en
l’economia nacional, o siga, el que produiria un LQ igual a 1.
Per calcular HC, cal partir de la fórmula d’LQ
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
=
N
J
IN
IJ
EEEE
LQ
Ara reemplacem Eij per un −
IJE que produisca:
1=
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
⎟⎟⎟
⎠
⎞
⎜⎜⎜
⎝
⎛
=
−
N
J
IN
IJ
EE
EE
LQ
On Eij és el número de treballadors que produeix un
LQ=1 donats els altres nombres.
Estudi de l’art
- 82 -
L’HC es calcularia de la següent manera:
HC = IJIJ EE−
−
El problema és que aquest índex pot donar valors molt
alts quan proporcionalment el sector sols és lleugerament
superior a la mitjana nacional. A més, no soluciona el problema
de donar un punt de tall a partir del qual considerar que hi ha
aglomeració. De nou, necessitarem recórrer a la utilització de
valors arbitraris i, en aquest sentit, el següent índex suposa un
cert avanç.
2.4.3.4 El “Quocient de Localització Estàndard”
O’Donoghue i Gleave (2004) proposen una nova mesura
de la localització (standardized location quotien) basada en
l’LQ. Ara bé, aquests autors consideraran que hi ha aglomeració
quan es trobe un quocient de localització estadísticament
significatiu per a la indústria objecte d’anàlisi.
L’SLQ identifica aquelles localitzacions que presenten
concentracions excepcionals, o siga, residus estadísticament
excepcionals amb un 5% de confiança. Per calcular-ho, se
seguiran els tres passos següents:
1- Calcular els valors LQ per a la indústria al nivell
sectorial i geogràfic desitjat,
2- Comprovar que els valors LQ es distribueixen com una
normal (utilitzant per aquest propòsit el test de
Kolmogorov-Smirnov de normalitat). Es recomana que
Estudi de l’art
- 83 -
els valors d’LQ siguen transformats logarítmicament,
3- Convertir els LQ en valors Z. A continuació, identificar
aquelles localitzacions que presenten concentracions o
aglomeracions excepcionals mitjançant l’examen dels
valors residuals.
El mètode SLQ presenta algunes limitacions; la principal
prové del fet que requereix uns valors LQ (inicials o
transformats) distribuïts normalment, característica que
dependrà de com es distribuïsquen els valors sectorialment i
geogràfica. De fet, el mateix treball d’O’Donogue i Gleave
(2004) recomana que l’SLQ no s’utilitze en els casos en què les
LQ no es distribueixen com a normals.
Una altra limitació és que l’SLQ no té en compte les
diferències en la grandària de les empreses. Per tant, no pot
discriminar entre àrees amb empreses petites o mitjanes i àrees
amb una única empresa gran. Això està tenint molta importància
en l’estudi dels clústers perquè el volum de les empreses pot
influir notablement en la innovació (Mclan, 2001; Audretsch i
al., 2001; Devereux i al., 2004). En qualsevol cas, semblava
necessària l’aparició d’una nova bateria d’indicadors capaços de
distingir entre concentració i aglomeració.
Estudi de l’art
- 84 -
2.4.4 Els indicadors de “segona generació”
A partir de les ràtio de concentració descrites a l’apartat
anterior, s’han elaborat recentment el que Duranton i Overman
(2002) anomenen indicadors de localització de segona
generació.
Ellison i Glaeser (1997) van proposar un nou índex de
concentració geogràfica (γE-G) que feia possible controlar el grau
d’economies d’escala internes a les empreses. S’elabora un
model8 segons el qual l’excés de concentració geogràfica vindrà
provocat per l’existència d’economies externes d’aglomeració:
les quals poden ser causades o bé per l’existència d’avantatges
naturals al territori o bé per l’existència d’spillovers. L’índex γ
ens indica l’excés de concentració geogràfica, entenent aquesta
com la concentració industrial observable que seria superior a la
que es detectaria si les decisions de localització es prengueren
aleatòriament, és a dir, sense tindre en compte les
característiques del territori.
( )
H
HXXS II
GE −
−−
−∑
= ∑− 1
1 2
2
γ
On Si és el percentatge dels treballadors del sector estudiat que
conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge dels
treballadors industrials.
8 Cadascú d’aquests índex serà analitzat amb major profunditat a l’apartat
següent.
Estudi de l’art
- 85 -
H = Σ k Zk2 és un índex de Herfindahl que permetrà controlar
el tamany de les plantes de la indústria.
Maurel i Sedillot (99) va proposar un segon índex molt
similar a l’elaborat anteriorment per Ellison i Glaeser, on γ M-S
s’interpretaria com un estimador de la correlació entre les
decisions de localització de dues empreses del mateix sector i
que permetria aprofundir a l’àmbit geogràfic i sectorial dels
spillovers generats.
H
HX I
I
IIII
SM
XS
−
−−
−∑
= ∑∑
− 11 2
22
γ
Aquests nous índexs presenten importants avantatges
respecte als anteriors, però cal no oblidar que continuen sense
aportar un punt de tall significatiu a partir del qual poder parlar
de concentració. A més, se’ls critica que col·loquen les empreses
en compartiments estancs formats per municipis, regions o
països. Això permet simplificar molt els càlculs i dotar les
mesures d’una important utilitat funcional, però a costa d’una
simplificació excessiva en el tractament del territori. Així, es fa
difícil realitzar comparacions amb territoris d’escala molt
diferent que, en la majoria d’ocasions, tenen la justificació de les
seues fronteres en motius molt allunyats de l’economia. Per
últim, una vegada fetes les divisions, aquests índexs tracten el
territori de manera simètrica, de forma que les empreses de dins
Estudi de l’art
- 86 -
del territori que són veïnes tenen el mateix tractament que
aquelles que es troben a l’altra punta del territori.
La meua opinió és que aquests índexs són, per la seua
eficàcia i funcionalitat, de gran utilitat per conèixer i estudiar les
aglomeracions industrials, ja que ens donen una important
informació de tipus quantitatiu. Ara bé, els treballs realitzats fins
ara9 s’han centrat en divisions administratives com les
províncies, les regions, etc., la qual cosa comporta múltiples
problemes, ja que els clústers rarament respecten aquestes
fronteres. La nostra proposta consisteix a analitzar la
concentració, basant-nos en una divisió funcional que està
adquirint una creixent importància en els treballs de geografia
econòmica, es tracta dels mercats locals de treball. Això ens
permetrà ajustar molt més les nostres fronteres a la realitat
econòmica.
En qualsevol cas, els darrers anys, altres autors estan
treballant una nova generació d’índexs de localització basats en
l’econometria espacial, que permeten solucionar el problema de
la significativitat dels resultats i del tractament homogeni del
territori. Veurem al següent apartat aquests índexs amb més
detall.
9 Els mateixos treballs d’Ellison-Glaeser (1997, 1999), el de Maurel-Sedillot
(1999), el de Dumais et al. (2002), o el de Devereux et al., (2004).
Estudi de l’art
- 87 -
2.4.5 Indicadors Estadístics d’autocorrelació espacial
(econometria espacial)
L’econometria espacial conté un conjunt de tècniques10
que permeten arreplegar la incidència de l’espai en la
localització industrial, ja que incorporen informació sobre
unitats geogràfiques veïnes per al càlcul dels índexs de
concentració.
Es considera que hi ha dependència o autocorrelació
espacial quan la situació d’una àrea geogràfica ve determinada
no exclusivament per elements propis de l’àrea, sinó pel que
ocorre en les àrees veïnes. Veurem a continuació alguns dels
índexs més populars:
2.4.5.1 L’índex de Moran
2
_
⎟⎠⎞
⎜⎝⎛ −∑
⎟⎠⎞
⎜⎝⎛ −⎟
⎠⎞
⎜⎝⎛ −∑∑
=−
−
IIJI
IISIIJJSSI
I
LL
LLLLWIM
On L és el treball; “i” indica el sector; “s”, “j” els municipis;
sent wjs=1 si “j”, “s” són municipis considerats veïns i wjs=0 en
cas que no ho siguen.
10 Per a una introducció a les tècniques d’econometria espacial pot consultar-
se Anselin (1988) i Anselin i Florax (1995)
Estudi de l’art
- 88 -
Quan l’índex de Moran dóna positiu i significatiu, vol dir
que existeix autocorrelació espacial, cosa que implica que hi ha
una concentració de mà d’obra del sector en alguns municipis
analitzats. L’índex de Moran permet determinar si la
concentració del treball en un municipi està influenciada per la
presència de treball de la mateixa activitat en municipis veïns.
2.4.5.2 La C de Geary
La C de Geary pot ser definida d’aquesta manera:
C = [n - 1] / 2 ∑∑ Wij] • [∑∑ Wij (xi - xj) 2 / ∑ (xi -
xi) 2 ]
On: n = Nombre d’observacions.
Wij = Distància entre la localització “i” i la “j”
xi = Valor (producció o treball) a la localització “i”.
xj = Valor (producció o treball) a la localització “j”.
Els valors de la C de Geary estaran entre 0 i 2. Valors
propers a zero implicaran una forta autocorrelació espacial
positiva, mentre que valors propers a dos implicaran una forta
Estudi de l’art
- 89 -
autocorrelació espacial negativa; quan el valor siga 1 voldrà dir
que no hi ha autocorrelació espacial.
2.4.5.3 La G de Getis:
jiji
jiijji
XXXXdW
dG∑∑
∑∑= == )(
)( 11
Considerarem dues parells de regions “i” “j” veïnes si es
troben dins d’una distància determinada (d).
Wjj (d) són els elements de la matriu de contigüitat per a
la distància donada (d).
Xi X j són els resultats (treballadors o producció) de
cada àrea.
Si G>0 i el contrast és significatiu, llavors és que la
concentració de valors és elevada.
Si G<0 i el contrast és significatiu, llavors és que la
concentració de valors és baixa.
La G de Getis permet contrastar la hipòtesi nul·la de no
autocorrelació espacial, és a dir, la hipòtesi nul·la de l’existència
d’una distribució aleatòria de la variable al llarg del territori.
Estudi de l’art
- 90 -
2.4.6 Les tables input-output
No voldria acabar aquest apartat sense fer referència a
una manera alternativa de mesurar i analitzar la concentració
industrial, mitjançant les taules input-output. L’avantatge és que,
d’aquesta manera, podem identificar com les empreses
interactuen mitjançant canals formals i informals, l’inconvenient
és trobar taules input-output a nivells reduïts de desagregació
geogràfica. Aquesta aproximació s’ha de fer a nivells geogràfics
més amplis i, per tant, es fa difícil per a l’estudi dels clústers. Un
treball en aquesta línia és el de Feser i Bergman (2000).
2.5. Els índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot
2.5.1 Justificació de l’elecció
Hem vist diferents índexs per a calcular la concentració
industrial al territori. Nosaltres la calcularem a partir de tres
índexs: el de Gini, el d’Ellison-Glaeser i el de Maurel-Sedillot.
L’index de Gini ha estat molt utilitzat per treballs
empírics relacionats amb la Nova Geografia Econòmica11. El
problema de l’índex de Gini és que sabem que gran part de la
concentració detectada ve provocada per la concentració de la
11 De fet és l’índex utilitzat per Krugman (1991) o per Amiti (1998) i a
Espanya a estat utilitzat per Callejón i Costa (1995)
Estudi de l’art
- 91 -
producció en unes poques empreses, és a dir, per l’existència
d’economies d’escala internes a les empreses del sector. El que
pot explicar gran part de la concentració geogràfica, però no pot
ser considerada com a fruit de l’existència d’economies externes
d’aglomeració.
Per aquesta raó, el treball se centrarà en els índexs de
concentració d’Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot. Aquests
indicadors ens permetran saber, per a cada sector i cada territori,
quina part de l’aglomeració industrial pot ser explicada per les
anomenades economies externes d’aglomeració o, dit d’una altra
manera, per característiques pròpies del territori. D’aquesta
forma, podrem, en un primer apartat, quantificar les externalitats
i, en un apartat posterior, identificar-les i descriure-les.
Però no avancem resultats; en aquest apartat, simplement
descriurem el model de localització en què es basen els
indicadors, així com tots dos índexs de concentració, i
analitzarem les seues propietats i característiques:
2.5.2 El model de localització d’Ellison i Glaeser
Per arribar a establir un índex de concentració
geogràfica, Ellison i Glaeser desenvolupen, de primer, un model
simple de localització, basat en la recerca de la maximització de
beneficis per part de cadascuna de les plantes que conformen la
indústria.
Els supòsits de què parteix el model són els següents:
Estudi de l’art
- 92 -
- Una indústria amb k unitats (o plantes)
- Cadascuna d’aquestes plantes haurà de triar la seua
localització entre m unitats geogràfiques
- Cadascuna de les k plantes triarà la seua localització
(vk), tractant de maximitzar-ne els beneficis
- El benefici total obtingut per cada planta k en situar-se a
l’àrea i, es representarà com π k,i.
A partir d’aquestes premisses, la funció de beneficis
vindrà donada per:
log πk,i = log ⎯π i + gi ( v1,v2 ,...., vk-1 ) + εk,i
On:
_
π i : és una variable aleatòria que reflecteix els beneficis per a la
planta k de localitzar-se en i, els quals són fruit de
característiques (observables o no) del territori i. gi : captura els beneficis que provoquen els spillovers generats
per les k-1 plantes que han triat prèviament localitzar-se en i.
εk,i : serà un component aleatori addicional que recollirà factors
intrínsecs a la planta k .
Trobem un model de localització on, a banda d’un
component intrínsec a cada planta, la decisió de localitzar-se
està en funció dels beneficis generats tant per l’existència
d’avantatges naturals al territori com per l’existència
Estudi de l’art
- 93 -
d’spillovers, els quals són produïts per la localització prèvia, al
mateix territori, d’altres plantes del mateix sector industrial.
Si les forces anteriorment assenyalades no tingueren cap
influència en els beneficis de les empreses, ens trobaríem davant
un procés d’elecció de la localització totalment aleatori. En
aquest cas, el resultat final en la distribució dels treballadors de
cada sector entre els diferents territoris tindria la mateixa forma
que la distribució dels treballadors industrials entre els diferents
territoris. És a dir, que la probabilitat que una planta es
localitzara en un territori i (Pi) seria igual al percentatge de
treballadors industrials que tinguera el territori i (Xi).
Pi = Xi
Es tracta de determinar si la concentració geogràfica del
treball en un sector és major del que hi hauria si totes les plantes
escolliren la seua localització de manera aleatòria (Ellison i
Glaeser il·lustren aquest fet amb la imatge del llançament de
dards en una diana).
E-G demostren que si la localització fóra aleatòria, es compliria
que el valor esperat de l’índex primari G seria igual a l’índex de
Herfindhal de la indústria.12
12 Demostració de la propietat E(G) = H:
( 1 - ∑xi2 ) E ( G ) = E (∑i ( si -xi)2 ) =
Estudi de l’art
- 94 -
E (G) = H
Les diferències entre els valors de G i de H s’interpreten
com l’excés de concentració geogràfica que presenta una
indústria sobre el nivell de concentració que s’observaria si les
decisions de localització foren neutrals respecte al territori.
=∑i E (( si – pi + pi – xi )2 ) =
= ∑i Var ( Si ) +∑i ( pi – xi ) 2
N
Donat que tant Si = ∑j=1ZjUij , com Uij són variables independents aleatòries
de Bernouilli per a j= 1,2,…N, es complirà que:
( 1 - ∑i X2i ) E (G) = ∑i∑J Z2
j Var ( Uji ) =
∑i ( pi – xi )2 =
∑i∑J Z2j pi ( 1- pi ) + ∑i ( pi – Xi )2 =
= H ( 1 - ∑i p2i ) + ∑i ( pi – Xi )2
Per tant, tenim:
1- ∑i Pi2 ∑i ( Pi – Xi )2
E ( G ) = ------------- H + ----------------
1- ∑i Xi2 1- ∑i Xi
2
Com es compleix que ( P1 ,P 2, …. , P M ) = ( X1,X2, …. , XM ), l’expressió anterior
es reduirà a:
E (G) = H
Estudi de l’art
- 95 -
Com ja assenyalàvem anteriorment, en el nostre model,
són dues les forces aglomeradores que poden ser les causes
d’aquest excés de concentració.
- Els avantatges naturals
- Els spillovers
Els avantatges naturals estaran recollits en el model per la
variable aleatòria ⎯π i .
El valor esperat de⎯π i reflectirà el benefici mitjà de
localitzar-se en i, mentre que la variància de⎯π i reflectirà com
són de sensibles els beneficis a la localització.
Si, en el nostre model, suposem que εki és una variable
independent que presenta una distribució weibull i, a més,
considerem momentàniament que no existeixen spillovers (gi =
0 per a tots els i), llavors, condicionats per l’existència de
⎯π 1, ...,⎯πM tindrem un model on les decisions de localització
de les plantes vindran donades per variables aleatòries
independents.
⎯π i
Prov ( vk = i ;⎯π 1, ...,⎯πM ) = ---------
Σjπ j
La distribució de π i complirà dues restriccions
paramètriques:
Estudi de l’art
- 96 -
1ª El valor esperat de la rendibilitat que ofereix cada
territori serà, en promig, igual al percentatge de treballadors
industrials que presente el territori.
ijj
imi XE =
∑
−−−
ππ
ππ ......
2ª Els beneficis esperats pels avantatges naturals es
recolliran a partir d’un paràmetre γ na [ 0 , 1 ] que s’obté a
partir de la següent propietat:
)1( iina
j
XX
j
iVAR −=
⎟⎟⎟⎟
⎠
⎞
⎜⎜⎜⎜
⎝
⎛
∑−
−
γ
π
π
El paràmetre γ na capturarà la importància dels
avantatges naturals en la indústria.
Si γ na = 0, llavors els avantatges naturals del territori no
presenten cap influència sobre els beneficis de les plantes
d’aquest sector i, per tant, la probabilitat que una planta es
localitze en i serà Xi. En aquest cas, ens trobaríem davant el
model estàndard de localització aleatòria que il·lustràvem amb la
diana de dards.
Per altra banda, si γ na = 1, llavors, els avantatges
naturals resulten tan importants en els beneficis de les plantes,
que un sol territori podria arribar a aglutinar tota la indústria.
La segona força aglomeradora que apareix en el nostre
model són els anomenats spillovers. E-G utilitza un concepte
Estudi de l’art
- 97 -
ampli del terme, i introdueix al mateix sac els guanys d’un
mercat de treball compartit, d’una xarxa de proveïdors, els
fluxos de tecnologia i coneixement, etc. En definitiva, tots els
avantatges marshallians que les plantes poden obtenir situant-se
unes a prop d’altres.
E-G construeixen un model similar al dels avantatges
naturals. És a dir, es mantindran els mateixos supòsits per a εki i
s’aplicarà que els avantatges naturals no tenen influència en el
model.
S’incorporaran els spillovers i es mesuraran amb el
paràmetre γ s ∈ [0,1]. En aquest cas, s’assumirà que els
beneficis de les k empreses, en situar-se en i, adopten la següent
forma:
log πk,i = log ⎯πi + Σ ekl (1 – uli ) (-∞ ) + εk,i
l≠k
On ekl és una variable aleatòria de Bernouilli igual a un,
amb una probabilitat γ s, la qual ens indicarà si existeix un
spillover entre cada parell de plantes.
U li és un indicador que ens diu si l es localitza en i.
A partir d’ací, cada planta k triarà la seua localització
tenint en compte la localització de les k-1 plantes anteriors.
Donarà com a resultat un equilibri d’expectatives racionals i un
Estudi de l’art
- 98 -
model de localització que serà independent de l’ordre en el qual
les plantes se situen.
La importància dels spillovers quedarà capturada pel
paràmetre γ s, que indicarà la fracció de parells de firmes entre
les quals existeixen spillovers.
2.5.3 L’índex de concentració d’Ellison i Glaeser
A partir del model de localització ja explicat, Ellison i
Glaeser construeixen un indicador que mesura la concentració
geogràfica (G) d’un sector.
G = Σi ( Si – Xi )2
On Si és el percentatge dels treballadors del sector
estudiat que conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge
dels treballadors industrials que conté i.
En el model es pren Xi exògenament, mentre que Si és
una variable endògena definida per:
Si = Σk Zk U k i
Zk representa el percentatge dels treballadors del sector
que conté cada planta k; mentre Uki és un indicador de valor
Estudi de l’art
- 99 -
igual a un si k es localitza en el territori i; mentre que el seu
valor serà igual a zero en cas que no es localitze en i. .
El valor esperat de G, [ E (G) ], estarà relacionat amb:
- La importància dels avantatges naturals.
- La força dels spillovers.
- El tamany de les àrees geogràfiques.
- El tamany de les plantes.
Ellison-Glaeser aconsegueixen relacionar el valor esperat
de G amb els paràmetres que caracteritzen la importància dels
spillovers i els avantatges naturals. En concret Ellison i Glaeser
demostren que:
E (G) = (1 - Σ Xi2 ) [ γ + ( 1− γ ) Η ]
On H = Σ k Zk2 és l’índex de Herfindahl del tamany de
les plantes de la indústria; mentre γ ∈ [ 0 , 1 ] serà un estimador
de la concentració industrial per al qual:
γ = γna + γs − γna γs
En definitiva, és possible construir un índex de
concentració per a cada indústria. El qual recollirà els diferents
factors que provoquen la concentració, però sense poder
distingir en quin percentatge són responsables per una part els
avantatges naturals i per altra els spillovers de la concentració
final que presenta el sector.
E ( γ ) = γο
Estudi de l’art
- 100 -
El valor de γο el podem definir com:
)1)(1()1(
2
2
HXHXG
ii
iio −∑−
∑−−=γ
)1)(
)
21
211(
2
1
22
11()( 2
1
ZX
Zx
jNji
Mi
jN
ji
M
iXS ii
Mi
∑−∑
∑∑
==−
==−−−∑
=
=
Si es compleix el model de localització proposat
anteriorment, llavors es complirà que:
γο = γ ΝΑ + γ s + γ NA γ s
L’índex capturarà per tant la importància de les distintes
forces aglomeratives del model i contindrà un bon nombre de
propietats:
1- Es fàcil de calcular.
2- Permet realitzar comparacions, fins i tot amb entorns sense
aglomeració: E ( γ ) = 0.
3- Permet realitzar comparacions entre indústries on el tamany
de les empreses és molt diferent.
4- Permet ser calculat i comparat per a diferents nivells
geogràfics.
Estudi de l’art
- 101 -
2.5.4 El model i l’índex de concentració de Maurel i Sedillot:
L’índex de Maurel i Sedillot (M-S) parteix del mateix
model de localització exposat anteriorment (E-G).
La diferència està en què així com E-G calculava la
freqüència amb la qual dues plantes (j,k) es localitzaven al
mateix territori i, M-S calcula la freqüència amb què dos
treballadors del mateix sector treballen en plantes situades al
mateix territori (i) .
kj
kj
Pzz
zz
kjkj
kjikj
∑
∑
≠
≠∈
=
,
,
j , k ∈ i: Significa que les plantes j, k se situen en i.
Z, com ja indicàvem, era el percentatge dels
treballadors del sector que conté cada planta, per tant estem
davant un estimador ponderat, ja que cada planta està ponderada
pel percentatge de treballadors que conté respecte al total del
sector.
Dels dos estimadors, el ponderat és consistent amb un
Herfindahl que mesure la concentració de la producció (en
termes de treball) i que donarà major ponderació a les plantes
més grans.
Estudi de l’art
- 102 -
La probabilitat anterior ens porta a:
H
HSP ii
−−∑
=1
2
On H= Σj Zi2 és l’índex de Herfindahl.
Utilitzant la relació lineal entre P i γ es pot calcular,
per a cada indústria, un estimador del paràmetre γ derivat d’un
estimador de la probabilitat P.
H
HXXP I
I
IIII
ii
iiSM
XS
X −
−−
−∑
=−
−= ∑
∑
∑∑
− 11
1
2
22
2
2
γ
L’estimador γ de M-S conté una especificació més
natural que el γE-G, ja que deriva directament del model
probabilístic.
La diferència entre tots dos estimadors ve a l’hora de
mesurar la concentració bruta:
HHG
−−
=1
γ
( )
2
2
1 i
iiGE X
XSG
∑−−∑
=−
⎟⎟
⎠
⎞
⎜⎜
⎝
⎛
∑−
∑−∑=− 2
22
1 i
iiSM X
XG S
Estudi de l’art
- 103 -
2.6. CONCLUSIÓ
Indústria i territori, concentració i externalitats,
aglomeració i competitivitat... Moltes han sigut les maneres
d’enfrontar-se a un fet evident, a una relació òbvia entre
l’actuació de les empreses i el lloc on són situades. Des de
Marshall, que ja recollia algunes idees exposades per Adam
Smith, fins a Porter, l’interès de l’economia per la localització
ha sigut evident. En aquest apartat, hem començat analitzant les
teories marshallianes i les de la geografia econòmica clàssica,
però també les raons que expliquen el silenci que la ciència
econòmica ha mantingut sobre aquests temes durant vora un
segle. Un aparent desinterès que va ser trencat durant la dècada
dels noranta amb l’erupció quasi simultània de les teories del
creixement endogen, la nova geografia econòmica i les idees
d’M. E. Porter.
De sobte, l’aglomeració, les externalitats i el territori
tornaven a la primera línia del debat econòmic, com si foren
conceptes nous però, en realitat, els ciments d’aquest renascut
interès per la localització se situaven un segle abans. Les teories
de Marshall i de la geografia econòmica clàssica havien restat
apartades del cor del debat acadèmic per la dificultat de treballar
amb els supòsits de competència imperfecta que implicaven. A
la dècada dels noranta, l’economia ja compta amb instruments
matemàtics que li permeten abordar models amb rendiments
creixents i decideix abordar la qüestió de la localització des de
Estudi de l’art
- 104 -
múltiples perspectives. D’una banda, semblava situada la teoria
econòmica; de l’altra, l’economia aplicada i davant d’aquestes,
la direcció estratègica (sense oblidar l’interès per part d’altres
àrees com la geografia o la sociologia). Ara bé, els
plantejaments marshallians continuen plenament vigents un
segle després i un està temptat de pensar que l’economia
moderna només ha fet que indagar i aprofundir en les seues
idees. De fet, la idea d’externalitat continua sent la clau de tota
l’anàlisi i els orígens d’aquestes externalitats romanen situats on
Marshall els va deixar fa 115 anys (en el fet de compartir un
mercat de treball, uns proveïdors i un flux d’informació).
A partir d’aquestes antigues idees, el debat s’ha renovat
amb noves i importants qüestions. Durant la dècada dels
noranta, el debat estrella semblava ser el de la tipologia de les
externalitats (intraindustrials versus interindustrials, dinàmiques
versus estàtiques), però els treballs actuals semblen anar
abandonant a poc a poc aquesta línia i estar focalitzant els seus
esforços a mesurar i avaluar la importància dels spillovers o a
esbrinar l’àmbit geogràfic de les externalitats. El nostre estudi
tractarà d’aprofundir en aquestes dues qüestions: respecte a
l’àmbit geogràfic, sembla molt interessant la recerca d’un marc
geogràfic alternatiu als tradicionals (ciutats, regions, països...),
perquè l’aplicació de polítiques econòmiques s’ha de fer sobre
uns territoris concrets i molt delimitats, per tant, qualsevol ajuda
quant a la delimitació dels territoris pot ser de gran importància.
Aquesta qüestió serà treballada a l’apartat següent; davant de
Estudi de l’art
- 105 -
l’estudi tradicional de les externalitats en l’àmbit local o
provincial, s’estudiaran les externalitats per comarques, però
també volem anar una mica més lluny. Les comarques no deixen
de ser divisions administratives que, en ocasions, estan molt
allunyades de la realitat econòmica. La idea serà treballar sobre
divisions administratives menys reconegudes però més
funcionals, en concret, sobre els anomenats mercats locals de
treball. Aquesta manera de dividir el territori (molt popular en
l’economia del treball) pot ser de gran utilitat per a portar a
terme les nostres anàlisis, perquè enganxa perfectament amb la
idea marshalliana del mercat de treball compartit.
Respecte a la mesura de la concentració industrial, el
renovat interès econòmic per la localització ha portat un bon
grapat de treballs a abordar-la des de diferents perspectives. Els
primers treballs (de principis dels noranta) utilitzaven índexs
tradicionals de concentració (procedents tots aquests de l’anàlisi
de desigualtat i entre els quals destacava l’índex de Gini), però
aquests han anat perdent importància davant de tota una bateria
d’indicadors que els últims temps han anat apareixent i que ens
permeten analitzar millor els efectes de la concentració
industrial, en haver sigut expressament dissenyats per a aquesta
tasca. Aquest apartat ha volgut fer un repàs de tots aquests
indicadors, assenyalant les seues aplicacions, les seues
propietats i les seues limitacions, tractant de justificar la
posterior selecció de dos índexs que ens serviran per a fer les
anàlisis de concentració del següent apartat. Els dos indicadors
Estudi de l’art
- 106 -
triats (que seran utilitzats juntament amb el de Gini) són els
índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot. Aquests
indicadors mesuren l’aglomeració industrial i permeten esbrinar,
per a cada sector i cada territori, quina part de l’aglomeració
industrial pot ser explicada per les anomenades economies
externes d’aglomeració o, dit d’una altra manera, per
característiques pròpies del territori. D’aquesta forma, podrem,
en un primer apartat, quantificar les externalitats. L’objectiu,
però, no és fer una mera descripció de la importància de les
externalitats per sectors. Volem aplicar els indicadors a les
dades de 1991 i de 2001, i analitzar l’evolució detectada;
esperem comparar la incidència sobre els sectors serveis i els
sectors industrials; desitgem comparar els resultats per als tres
índexs i esbrinar més propietats dels indicadors i volem, com ja
havíem assenyalat, estudiar la incidència dels indicadors sobre
diferents desagregacions geogràfiques. Es tracta, durant tot
l’apartat següent, de fer un exhaustiu repàs sobre la incidència
que tenen les externalitats sobre els diferents sectors de
l’economia valenciana, alhora que tractem de clarificar molts
aspectes formals de l’ús d’aquests indicadors.
Ara bé, aquesta mena de treballs deixen molts
interrogants en l’aire. De quina mena d’externalitats estem
parlant? Quin n’és l’origen? Poden mantenir-se en el temps?
Quines conseqüències tenen per a la política econòmica o la
competitivitat de les empreses?
Estudi de l’art
- 107 -
Totes aquestes qüestions sorgeixen de l’anàlisi de la
concentració econòmica, però no poden ser abordades de
manera generalista. Cada sector econòmic donarà respostes
diferents i per això necessitem canviar la manera d’enfrontar-
nos a aquestes qüestions. La direcció estratègica ha abordat la
competitivitat i l’actuació de les empreses des de diferents
perspectives, (focalitzant el seu interès en el sector, com
l’economia industrial, o focalitzant l’interès en l’empresa, com
la teoria dels recursos i les capacitats). Porter, d’alguna manera,
relaciona totes dues visions i estableix tota una teoria de la
competitivitat empresarial que connecta amb el nostre estudi de
la localització i l’aglomeració mitjançant una figura: el clúster.
Porter replanteja la funció de la localització en l’època
de la globalització. La globalització, en un primer moment,
llança les empreses arreu del món a la recerca de les
localitzacions amb costos més baixos. No obstant, qualsevol
factor que puga proveir-se eficientment des d’una distància
queda automàticament anul·lat com a avantatge competitiu.
Per a Porter, els avantatges competitius en una economia
global provenen de concentracions molt especialitzades, on
existeixen habilitats i coneixements molt específics, institucions
pròpies, fortes competències i clients sofisticats. La proximitat
en termes geogràfics, culturals i institucionals, permet unes
relacions especials, una major informació, majors incentius i
majors oportunitats per incrementar la productivitat. Tot això és
el que Porter anomena clústers.
Estudi de l’art
- 108 -
La localització torna al centre de la direcció estratègica
també en els noranta, però en termes absolutament diferents al
passat. La idea de clúster aporta una nova visió des de la qual
abordar els problemes que estan patint els nostres sectors per
adaptar-se a la globalització, alhora que introdueix noves
oportunitats des de les quals incrementar la productivitat i
competitivitat de la nostra economia.
La idea del treball és localitzar diferents clústers, per a
posteriorment centrar-nos en un únic territori i sector. Els
clústers valencians han estat molt estudiats, moltes vegades sota
la denominació de districtes industrials. Aquesta tesi desitja
aportar-hi algunes originalitats. Alhora que treballa d’una
manera genèrica amb tots els sectors i mitjançant una
reconeguda base de dades, vol, posteriorment, focalitzar els seus
esforços en un únic sector del qual s’analitzaran els orígens i
vigència de les externalitats, això sí, no des de l’anàlisi de cap
dada estadística, sinó des de l’opinió dels empresaris afectats.
Volem contrastar l’existència d’un clúster i el que aquesta idea
comporta. Ells seran els que ens indicaran d’on sorgeixen els
avantatges de l’aglomeració, quina influència tenen sobre la
competitivitat de les seues empreses, quina és la seua
importància en un context més globalitzat i com poden guanyar
una major fortalesa mitjançant polítiques econòmiques més
eficaces. Per contrastar l’actual vigència dels avantatges de
l’aglomeració, ens centrarem en un dels clústers més amenaçats
Estudi de l’art
- 109 -
i castigats per la liberalització del comerç internacional: el
clúster del tèxtil a la Vall d’Albaida.
En la introducció, em plantejava respondre a un
interrogant: afecta el territori en què està situada una empresa la
seua competitivitat?. Havíem quedat que la resposta òbvia és
que sí, però com?. Una resposta molt simple, però que la
liberalització del comerç internacional ha demostrat vertadera,
és mitjançant els costos. Altres autors, com Porter, assenyalen
altres fonts d’increment de la competitivitat que seran fruit
d’entorns molt especialitzats (el flux d’informació i tecnologia,
l’existència d’institucions adients, l’aparició d’un mercat de
factors i treballadors, l’existència d’un mercat intern competitiu
i exigent, etc.). La nostra intenció és identificar i constatar la
importància de tots aquests factors en un entorn i un instant
dramàtic per aquesta indústria, marcat per una ferotge
competència a nivell mundial. Un moment, però, que és el més
adient per buscar polítiques econòmiques i empresarials
alternatives a les tradicionals.
Estudi de l’art
- 110 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 111 -
Capítol 3:
UN ESTUDI QUANTITATIU SOBRE
L’AGLOMERACIÓ INDUSTRIAL A LA
COMUNITAT VALENCIANA
3.1 Introducció
En aquest tercer apartat de la nostra tesi, tractarem
d’afrontar el tema de la concentració industrial des d’un punt de
vista quantitatiu. Hem vist, a l’apartat anterior, que l’economia
aplicada ve constatant l’existència i la importància de les
aglomeracions industrials, a les quals està atorgant un paper
cada vegada més decisiu en l’explicació del creixement
econòmic, mitjançant les anomenades externalitats. Al mateix
temps, la direcció estratègica també centra bona part dels seus
esforços a establir les relacions entre aglomeracions industrials i
competitivitat. Per tot això, els clústers s’han convertit en un
concepte de summa importància per a diferents branques de
l’economia i per a nombrosos agents econòmics. Aquesta tesi
tracta d’incidir en aquesta línia, adoptant un enfocament nou
perquè abordarà el concepte de clúster des de dues perspectives i
enfocaments metodològics diferents.
Com assenyala Porter (1998,b), un clúster és una
“concentració geogràfica d’empreses interconnectades,
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 112 -
pertanyents a camps concrets, unides pels seus trets comuns i la
complementarietat entre si, junt a subministradors especialitzats,
proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions
connexes que competeixen i cooperen”. Aquest concepte, volem
analitzar-lo com un tot en aquesta tesi però, de moment, en
aquest apartat, ens centrarem simplement en la primera part de
la definició. En aquest capítol, mantindrem que un clúster és una
aglomeració de firmes i, per tant, de treballadors pertanyents a
una mateixa indústria. En capítols posteriors, adoptarem una
metodologia totalment diferent, i analitzarem les
interconnexions i relacions, tant horitzontals com verticals, que
s’estableixen a dins d’un clúster, però de moment adoptarem
aquesta aproximació més simple del concepte, que identifica
clúster amb aglomeració, que Fingleton (2004) va anomenar
horitzontal clúster i que és la que habitualment s’utilitza en
l’economia aplicada.
D’acord amb aquesta metodologia quantitativa,
realitzarem un estudi descriptiu al voltant de l’aglomeració
industrial a la Comunitat Valenciana. Precisament, part de
l’objectiu general de la tesi (punt 1.3.1) era desenvolupar un
model per a l’estudi de la concentració geogràfica en la indústria
valenciana. En l’esquema de la tesi (punt 1.2), plantejàvem com
a punt de partida de tota la investigació les aglomeracions
industrials. Per aquesta raó, volem començar el treball empíric
tractant de confirmar la hipòtesi inicial que hi ha aglomeracions
industrials i que aquestes vénen provocades per les anomenades
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 113 -
externalitats. Podríem entendre que aquesta hipòtesi queda
confirmada per la nombrosa literatura existent sobre el tema,
(punt 2.2), però el nostre objectiu és realitzar un treball original i
exhaustiu sobre la Comunitat Valenciana. Tot i la copiosa
literatura existent, a la qual fèiem referència al capítol anterior,
encara queden aspectes importants que estan sent objecte de
nombrosos estudis i debats econòmics, (punt 2.2.5), als quals
aquesta tesi voldria realitzar una aportació. De fet, al primer
apartat, enumeràvem els cinc objectius específics de la tesi,
(1.3.2). En aquest tercer capítol, n’abordarem els dos primers:
tractar de quantificar la importància de les externalitats en la
localització dels diferents sectors i la recerca d’una combinació
d’indicadors d’aglomeració i d’un àmbit geogràfic adient per a
l’estudi de la concentració. Aquests dos objectius específics
seran presents al llarg de tot el treball empíric que presentarem.
Per abordar aquests objectius, emprarem una
metodologia quantitativa, basada en la utilització d’una selecció
dels diferents indicadors estadístics explicats al capítol anterior,
(punt 2.5), i que seran aplicats sobre una base de dades
analitzada al següent apartat. El resultat és un estudi descriptiu
on van sorgint diferents qüestions clau en el debat actual sobre
les externalitats i per a futurs treballs i línies d’actuació dins de
la política econòmica valenciana. En la línia del que exposàvem
al punt 2.2.5, el treball no se centra tant en la tipologia de les
externalitats o en la seua naturalesa, sinó que està més focalitzat
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 114 -
a mesurar i avaluar la importància dels spillovers o a esbrinar
l’àmbit geogràfic de les externalitats. Tractarem d’abordar
qüestions com: quins sectors presenten una major aglomeració?
En quins sectors trobem indicis de clústers i on es troben situats?
Quins avantatges, inconvenients i característiques presenten els
diferents indicadors de localització? Quina evolució temporal
observem en la concentració dels diferents sectors? Quin és el
marc territorial més adient per analitzar la concentració
industrial?
Totes aquestes qüestions aniran sorgint al llarg d’un
capítol que comptarà amb la següent estructura:
3.1 Introducció
3.2 La base de dades
3.3 Els indicadors
3.4 Resultats a nivell local i comarcal
3.5 Nous àmbits geogràfics. Els MLL
3.6 Evolució 1991-2001. Anàlisi sectorial
3.7 Localització dels clústers a la Comunitat Valenciana
3.8 Conclusions
En el present apartat, estem presentant els objectius, la
metodologia i l’estructura del treball; al segon apartat,
presentarem les bases de dades sobre les quals es realitzaran els
càlculs; al tercer apartat, analitzem breument els indicadors a
emprar i en justifiquem l’elecció; al quart apartat, presentarem
els resultats obtinguts sobre les desagregacions geogràfiques
més tradicionals (municipi i comarca) i analitzarem els resultats;
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 115 -
al cinquè apartat, ens hem proposat analitzar un nou àmbit
geogràfic, els mercats de treball locals, tractant de verificar la
hipòtesi que una desagregació territorial basada en criteris
funcionals pot recollir millor els efectes de l’aglomeració; a
l’apartat sisè (després de les modificacions pertinents),
comparem les dades del 2001 amb les de 1991, i n’analitzem els
resultats; al setè capítol, utilitzem nous indicadors per mesurar
els nivells de localització que presenta cada indústria en
cadascun dels territoris i, d’aquesta manera, identificar possibles
clústers i, per últim, finalitzem amb un apartat de conclusions.
3.2 La base de dades
Les dades emprades per a l’obtenció dels índexs prové,
fonamentalment, del cens de 2001. Si bé també utilitzem dades
del cens de 1991 i de la base Empreses i treballadors, segons
volum, sector i branca d’activitat (2001), provinent del Registre
de la Seguretat Social.
La base de dades principal ofereix, per a cada municipi
espanyol major de mil habitants, el nombre total de treballadors
residents i el nombre de treballadors en cadascú dels sectors en
què la present base divideix l’activitat econòmica i que es basa
en la classificació CNAE-2. Per no distorsionar les dades,
consideraré tan sols aquells municipis que el 1991 tenien més de
1000 habitants (3175 municipis).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 116 -
El gran avantatge d’aquesta base de dades és que ens
permet obtenir unes dades de gran fiabilitat a nivell municipal,
cosa que ens facilitarà, posteriorment, les agrupacions
geogràfiques que considerem convenients, sense importar-nos
que siguen territoris reconeguts oficialment o no.
Per adaptar la classificació sectorial als objectius del
treball, s’ha decidit prescindir dels sectors primaris (relacionats
amb l’agricultura (1, 2), la pesca (5) o l’extracció (10, 11, 12, 13
i 14); també s’han eliminat tots aquells relacionats amb els
serveis públics (a partir del 75), aquells que tenen una presència
insignificant a la nostra comunitat (com el 62, transport aeri i
espacial), així com els sectors 40 i 41 (relacionats amb la
producció i distribució d’energia i aigua) i que presentaven uns
resultats extraordinàriament negatius, que distorsionaven les
mitjanes. La raó es trobava en uns índexs d’Herfindahl13 molt
elevats a causa del fet de tractar-se de dos sectors on la
producció es concentra en molt poques empreses de gran volum.
A partir de la base de dades del cens, hem obtingut
l’índex de Gini, els índexs de localització, així com els índexs
primaris (les G) d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot. No
obstant, per a l’obtenció dels índexs (γ) d’E-G i de M-S, és
necessari el càlcul d’Herfindahl per a cada sector (apartat 3.3).
És per això que ha calgut utilitzar una segona base de dades 13 L’índex d’Herfindahl mesura la grandària de les empreses en relació al de
la indústria. És un índex imprescindible per a calcular bona part dels nostres
indicadors estadístics i s’explicarà amb més detall a l’apartat 3.3.3.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 117 -
anomenada Empreses i treballadors, segons grandària, sector i
branca d’activitat (2001), provinent del Registre de la Seguretat
Social.
La necessitat de treballar amb dues bases de dades
diferents ha implicat dues importats limitacions:
La primera és no haver pogut calcular un Herfindahl
específic per a la Comunitat Valenciana, ja que ha sigut
impossible trobar les dades necessàries14 amb una desagregació
regional, raó per la qual es mantindrà com a hipòtesi que la
grandària de les empreses en relació a la de la indústria és
similar a la Comunitat Valenciana al conjunt del territori
nacional. Aplicarem els índexs d’Herfindahl de cada sector a
nivell espanyol per al càlcul dels indicadors estadístics a nivell
valencià.
La segona és la necessitat de realitzar alguns ajustos en
la classificació sectorial dels cens (basada en el CNAE-2) per
cenyir-nos amb exactitud a la base de dades de la Seguretat
Social. Així, s’han eliminat els sectors 16 (indústria del tabac) i
37 (reciclatge) que, a més, tenen un pes marginal en la indústria
valenciana. Per altra banda, ha calgut agrupar en una única
indústria els següents sectors que al cens apareixien com a
sectors diferenciats. En el treball, s’ha recollit la denominació
que apareix en la base de dades de la Seguretat Social.
14 Apartat 3.3.3.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 118 -
Taula 3.1 Conversions dels sectors des del cens de 2001.
Cens 2001 (CNAE-2) Treball
17- Indústria tèxtil
18- Indústria de la confecció i la
pelleteria
17’ - Indústria tèxtil i de la confecció
21- Indústria del paper
22- Edició, arts gràfiques i reproducció
de suports gravats
21’- Indústria del paper. Arts gràfiques.
Edició
30- Fabricació de màquines d’oficina i
equips informàtics
32- Fabricació de material electrònic,
fabricació d’equips i aparells de ràdio,
televisió i comunicacions
30’- Fabricació de màquines d’oficina,
material informàtic i electrònic
65- Intermediació financera, excepte
assegurances i plans de pensions
66- Assegurances i plans de pensions,
excepte Seguretat Social obligatòria
65’- Institucions financeres i
d’assegurances
72- Activitat informàtiques
73- Recerca i desenvolupament
72’- Activitats informàtiques i de
recerca i desenvolupament.
Font: elaboració pròpia.
Amb totes les modificacions esmentades, finalment
treballarem amb els següents sectors:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 119 -
Taula 3.2 Els sectors analitzats.
15 Indústries de productes alimentaris i begudes
17’ Indústria tèxtil i de la confecció
19 Calcer, preparació, pelleteria i acabament de cuir; fabricació d’articles
de marroquineria i viatge; articles de guarniments
20 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles, cistelleria i esparteria
21’ Indústries: paper, arts gràfiques, edició i reproducció de suports
gravats (vídeo, so, etc.)
24 Indústria química
25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques
26 Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics
27 Metal·lúrgia
28 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips
29 Indústria de la construcció de maquinària i equip mecànic
30’ Fabricació de màquines d’oficina, material informàtic i electrònic
31 Fabricació de maquinària i material elèctric
34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs
35 Fabricació d’altre material de transport
36 Fabricació de mobles i altres indústries manufactureres
45 Construcció
50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, gasolineres
51 Comerç a l’engròs i intermediaris de comerç, excepte vehicles de
motor
52 Comerç al detall i reparacions d’efectes personals i estris domèstics
55 Hostaleria
60 Transports terrestres i transport per canonades
61 Transport marítim i per vies de navegació interiors
63 Activitats annexes als transports, activitats d’agències de viatge
65’ Institucions financeres (bancs, caixes d’estalvi i altres intermediaris
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 120 -
financers), assegurances (excepte assegurances socials obligatòries)
70 Activitats immobiliàries
72’ Activitats informàtiques i de recerca i desenvolupament
74 Altres activitats empresarials
Font: elaboració pròpia.
3.3 Els indicadors
Una vegada presentats els objectius i la base de dades a
emprar, és hora de presentar els indicadors estadístics que ens
serviran per assolir els nostres objectius. Al capítol dos de la
tesi, es feia un repàs dels indicadors de concentració més
populars, i ens centràvem amb més detall en els índexs
d’Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot. No és la intenció d’aquest
apartat repetir el que ja s’ha dit, sinó justificar la selecció d’uns
indicadors, presentar-los breument i comentar com s’han
utilitzat en aquest treball.
El primer que cal recordar és que hi ha dues maneres de
mesurar la concentració: l’una és a partir de les dades de
producció (normalment mesurant el valor afegit brut) i l’altra és
a partir de les dades de treball (amb el nombre de treballadors).
Nosaltres triem aquesta última opció per estar més en la línia
tradicional d’aquests treballs i perquè s’adapta perfectament a la
nostra base de dades.
Passem, a continuació, a repassar els índexs que
utilitzarem:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 121 -
3.3.1 L’índex de Gini (1912)
El nivell de concentració d’una variable entre una
població determinada es pot mesurar de diferents maneres
(vegeu el capítol 2.4), però l’indicador més popular de
concentració és l’índex de Gini.
Això ha sigut així en pràcticament totes les ciències i
l’economia no ha sigut una excepció. Des del nostre punt de
vista, ens interessa mesurar la concentració, entenent aquesta
com la major o menor homogeneïtat de la distribució de les
activitats econòmiques al territori.
L’índex de Gini s’engloba dins dels índexs provinents de
l’anàlisi de desigualtat (Gini, Theil, Atkinson...). Aquests índexs
tenen el seu origen en la corba de Lorenz (1905) i busquen
quantificar la diferència entre la corba de Lorenz existent i la
situació d’igualtat perfecta.
En aquest treball, per calcular l’índex de Gini, s’ha
ordenat, d’acord amb l’índex d’Hoover Balassa (Si/Xi) les
diferents unitats territorials. A continuació, es representa, a l’eix
d’ abscisses, les proporcions acumulades del treball en la
indústria en el seu conjunt, i a l’eix d’ordenades, les proporcions
acumulades del sector objecte d’estudi. L’índex de Gini mesura
el quocient entre l’àrea existent entre la corba de Lorenz
corresponent i la bisectriu de l’àrea sota la bisectriu. Un sector
que es distribuïra igual que ho fa la indústria en el seu conjunt
prendria un valor de l’índex de Gini igual a zero.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 122 -
En concret, l’índex de Gini es calcularia a partir de la
fórmula següent:
∑
−
−
=
−
=
∑
i
qi
P
Pn
i
i
n
i1
1
1
1
)(
On Pi és la proporció acumulada de treballadors del
sector; on qi és la proporció acumulada de treballadors a la
indústria en general, de les i primeres unitats territorials del
rànquing obtés mitjançant l’índex de Hoover-Balassa (es pot
veure Brülhart, 2000).
3.3.2 Els indicadors d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot
Havíem assenyalat anteriorment que la concentració
solia ser mesurada amb l’índex de Gini. El problema de l’índex
de Gini és que sabem que gran part de la concentració detectada
ve provocada per la concentració de la producció en unes
poques empreses, és a dir, per l’existència d’economies d’escala
internes en les empreses del sector, la qual cosa pot explicar
gran part de la concentració geogràfica, però no pot ser
considerada com a fruit de l’existència d’economies externes
d’aglomeració.
Ellison i Glaeser (1997) proposa un nou índex de
concentració geogràfica (γE-G) que fa possible controlar el grau
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 123 -
d’economies d’escala internes en les empreses. L’índex γ ens
indica l’excés de concentració geogràfica, entenent aquesta com
la concentració industrial observable que seria superior a la que
es detectaria si les decisions de localització es prengueren
aleatòriament, és a dir, sense tenir en compte les característiques
del territori.
( )
H
HXXS II
GE −
−−
−∑
= ∑− 1
1 2
2
γ
On Si és el percentatge dels treballadors del sector
estudiat que conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge
dels treballadors industrials.
H és un índex de Herfindahl que permetrà controlar el
tamany de les plantes de la indústria i, per tant, controlarà
l’efecte de les economies d’escala o internes.
Maurel i Sedillot (99) va proposar un segon índex molt
similar a l’elaborat anteriorment per Ellison i Glaeser, on γM-S
s’interpretaria com un estimador de la correlació entre les
decisions de localització de dues empreses del mateix sector i
que permetria aprofundir a l’àmbit geogràfic i sectorial dels
spillovers generats.
H
HX I
I
IIII
SM
XS
−
−−
−∑
= ∑∑
− 11 2
22
γ
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 124 -
A continuació, veurem com calculem aquest Herfindahl.
3.3.3 L’índex de herfindahl:
L’índex de Herfindahl mesura com està de concentrada
la mà d’obra d’una indústria (i) entre els k establiments que hi
ha al territori (j).
L’índex de Herfindahl es calcula mitjançant la següent
expressió:
2
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛∑=
i
ikHLL
k
El problema és que, per al càlcul d’aquesta expressió,
necessitem informació sobre el nombre de treballadors en
cadascun dels k establiments, per a cada sector i, i per a cada
territori j.
Aquesta informació tan detallada és impossible de
trobar (òbviament, la base de dades del cens no proporciona el
nombre de treballadors de cada empresa individual), per tant,
procedirem a realitzar una aproximació conforme al treball
d’Schmalense (1977)15.
La base de dades utilitzada per calcular l’Herfindahl
s’anomena Empreses i treballadors segons volum, per sector i
15 Aquest mateix mètode, per al càlcul d’Herfindahl, és utilitzat en els treballs
d’Ellison–Glaeser (1997) i E. Viladecans, (1999).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 125 -
branca d’activitat (1), provinent del Registre de la Seguretat
Social i obtinguda a partir del règim general i del règim especial
de la mineria del carbó. En aquesta, ens apareixeran el nombre
de treballadors i el nombre d’empreses de cada sector, en total i
per a cadascun dels nou trams en què la base de dades
descompon el total (1-2 treballadors ; 3-5; 6-9; 10-25; 26-49;
50-249; 249-499; 500-999; 1000 i més treballadors).
Respecte a la composició dels sectors, totes dues bases
de dades utilitzen una classificació sectorial semblant, però ha
calgut els ajustos descrits a l’apartat anterior (3.2) perquè
coincidiren.
Una vegada realitzats els ajustos pertinents i donades
les limitacions en les nostres dades, necessitarem mantenir la
hipòtesi que la distribució de la grandària dels establiments en
cada sector serà idèntica en tots els territoris analitzats.
Des d’aquests supòsits, aconseguirem una aproximació
a l’índex d’Herfindahl, mitjançant:
***
*
**
1
**
*
*
2
2
ikikk
ikkik NL
LN
ikk
ik
ik
HL
N
L
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
∑∑==
⎟⎟⎟⎟⎟
⎠
⎞
⎜⎜⎜⎜⎜
⎝
⎛
∑∑
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 126 -
On N és el nombre d’establiments i K* és cadascun dels
nou trams.
D’aquesta manera obtenim un Herfindahl per a cada
indústria que ens permetrà controlar el grau d’economies
d’escala existent en cada indústria.
3.3.4 L’índex de localització (LQ)
També és conegut com índex de Hoover-Balassa.
Aquest indicador és la mesura més popular de la
concentració relativa i es defineix com:
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
=
n
in
j
ij
EE
EE
LQ o també
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
⎟⎟⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛
=
n
j
in
ij
EEEE
LQ
On Eij és el nombre de treballadors en la indústria i a la
regió j; Ej és el total de treballadors a la regió j; Ein és el nombre
de treballadors nacionals en la indústria i; i En és el nombre de
treballadors nacionals.
Per tant, LQ mesura la ràtio entre el percentatge local i
nacional de treball atribuïble a un sector. Quan, en una àrea, el
percentatge de gent empleada en una indústria és igual a la
mitjana nacional d’aquella mateixa indústria, l’LQ és igual a 1.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 127 -
De la mateixa manera, una indústria està sobrerepresentada en
una regió si LQ>1, i poc representada si LQ<1. Les àrees amb
una LQ elevada poden ser sospitoses de constituir un clúster.
3.3.5 El coeficient de localització estàndard (SLQ)
El problema de l’LQ és que ens obliga a establir un punt
de tall arbitrari, a partir del qual considerem la possibilitat que
existisca un clúster. O’Doneghue i Gleave (2004) tracten de
solucionar aquest problema proposant l’SLQ (coeficient de
localització estàndard), que identifica aquelles localitzacions que
presenten concentracions excepcionals, o siga, residus
estadísticament excepcionals amb un 5% de confiança. Per
calcular els SLQ:
1- Calcular els valors LQ per a la indústria al nivell
sectorial i geogràfic desitjat,
2- Comprovar que els valors LQ es distribueixen com una
normal,
3- Convertir els LQ en valors Z. A continuació, identificar
aquelles localitzacions que presenten concentracions o
aglomeracions excepcionals mitjançant l’examen dels
valors residuals. Es considera un valor com a
excepcional si el valor residual és per damunt del valor
1’96. Aquest tall no és arbitrari perquè representa un
nivell de significança estadística del 5%, que és
comunament acceptat en les ciències socials.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 128 -
3.3.6 Utilització dels indicadors
Es podria pensar que l’objectiu és mesurar la
concentració industrial mitjançant diferents índexs i que, per
tant, pretenem fer la mateixa faena de diferents maneres. En
realitat no és així; com havíem assenyalat a l’apartat 2.4, hem
de distingir entre concentració, aglomeració i especialització.
La concentració (o localització) mesura la major o
menor dispersió absoluta de les activitats en un territori; amb
aquest propòsit, utilitzarem l’índex de Gini.
L’aglomeració mesura el grau de concentració
geogràfica d’una determinada indústria que es troba per sobre de
la concentració industrial esperada; amb aquest objectiu,
utilitzarem els indicadors d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.
Aquests indicadors presenten la peculiaritat de permetre
controlar el grau d’economies d’escala internes en les empreses
(mitjançant l’Herfindhal) i, per tant, quantifiquen la importància
del territori sobre la localització (les externalitats).
Aquests dos indicadors ens permetran confirmar la
hipòtesi inicial que existeixen aglomeracions industrials
provocades per les anomenades externalitats; una vegada
establert això, portarem a terme un exhaustiu treball on
abordarem altres objectius específics establerts al primer apartat:
-Quantificar la importància de les externalitats per a cada un
dels sectors.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 129 -
-Analitzar l’evolució de la concentració detectada durant la
passada dècada.
-La recerca de diferents àmbits geogràfics més adients per a
l’estudi de la concentració geogràfica i per a posteriors
aplicacions de polítiques econòmiques o laborals.
Si utilitzem dos indicadors, en comptes d’un, és per un
altre objectiu específic que ens hem volgut plantejar. Volem
comparar els resultats i conèixer les peculiaritats de cada un dels
indicadors.
Ara bé, una vegada confirmada l’existència de les
externalitats, localitzades sectorialment i mesurada la seua
importància, volem saber on es troben geogràficament aquestes
externalitats i si formen el que la literatura ve anomenant
clústers. Per això, ens centrem en el tercer dels conceptes,
l’especialització.
L’especialització mesura el major o menor pes d’una
activitat en un territori concret respecte a la mitjana del conjunt
de territoris. Per a cada sector i territori, l’objectiu serà comparar
el percentatge de treballadors existent amb el percentatge de
treballadors existents al territori en general. Si un territori
presenta una especialització molt acusada en un sector, voldrà
dir que és sospitós d’albergar un clúster, per la qual cosa caldria
aplicar sobre aquest territori tècniques analítiques que
permeteren contrastar la hipòtesi.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 130 -
3.4 Aglomeració a nivell local i comarcal 2001
Una vegada presentades la base de dades i els indicadors
a utilitzar, passem a realitzar l’estudi descriptiu que ens havíem
plantejat. En aquest apartat, ens centrarem en els indicadors de
concentració i aglomeració aplicats sobre localitats i comarques.
L’objectiu principal és constatar l’existència d’aglomeracions
industrials i la importància de les externalitats en la formació
d’aquestes. Ara bé, al llarg de tot aquest apartat, anirem
plantejant-nos diversos objectius específics com:
- Quantificar la importància de les externalitats en cada sector.
- Analitzar les diferències entre els resultats segons quin
indicador utilitzem.
- Estudiar les diferències entre els resultats dels sectors
industrials i de serveis.
- Constatar les diferències entre els resultats a nivell local i
comarcal.
Tota aquesta anàlisi ens donarà una primera idea de com
afecta l’aglomeració industrial als diferents sectors econòmics i
com podem mesurar-la.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 131 -
3.4.1 Resultats a nivell municipal
Calculem, a nivell municipal, els índexs de Gini, Ellison-
Glaeser i Maurel-Sedillot. Els resultats per sectors són:
Taula 3.3 Resultats a nivell municipal.
Herfinda
hl E-G(G)
ÍNDEX E_G M-S (G)
ÍNDEX M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini
15 Indústries de productes
alimentaris i begudes 0,00102 0,00590 0,00489 -0,0120 -0,01309 0,21628
17 Indústria tèxtil i de la
confecció 0,00067 0,04261 0,04196 0,00075 0,00008 0,36424
19
Calcer, preparació,
pelleteria i acabament
de cuir; fabricació
d’articles de
marroquineria i viatge;
articles de guarniments.
0,00091 0,20687 0,20615 0,18477 0,18402 0,36437
20 Indústria de la fusta i del
suro, excepte mobles,
cistelleria i esparteria
0,00074 0,00878 0,00805 -0,0148 -0,01560 0,26793
21
Indústries: paper, arts
gràfiques, edició i
reproducció de suports
gravats (vídeo, so, etc.)
0,00096 0,00582 0,00487 0,02529 0,02435 0,14071
24 Indústria química 0,00259 0,00614 0,00356 0,02709 0,02456 0,15809
25 Fabricació de productes
de cautxú i matèries
plàstiques
0,00770 0,00982 0,00213-
0,00251-0,01029 0,22418
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 132 -
26 Fabricació d’altres
productes minerals no
metàl·lics
0,00157 0,04168 0,04017-
0,00678-0,00836 0,42382
27 Metal·lúrgia 0,01105 0,04240 0,03170 0,04600 0,03534 0,21079
28 Fabricació de productes
metàl·lics, excepte
maquinària i equips
0,00034 0,00431 0,00397 -0,0009 -0,00125 0,18319
29
Indústria de la
construcció de
maquinària i equip
mecànic
0,00245 0,00452 0,00208 0,01478 0,01236 0,14271
30 Fabricació de màquines
d’oficina, material
informàtic i electrònic.
0,01103 0,03327 0,02249 0,08093 0,07068 0,18989
31 Fabricació de
maquinària i material
elèctric
0,00440 0,02480 0,02048 0,05337 0,04918 0,23542
34 Fabricació de vehicles
de motor, remolcs i
semiremolcs
0,01731 0,03008 0,01300 0,05726 0,04066 0,30410
35 Fabricació d’altre
material de transport 0,03935 0,06431 0,02598 0,13210 0,09655 0,22472
36 Fabricació de mobles i
altres indústries
manufactureres
0,00050 0,01466 0,01416 -0,0092 -0,00972 0,30946
45 Construcció 0,00014 0,00300 0,00286 -0,0145 -0,01472 0,17819
50 Venda, manteniment i
reparació de vehicles de
motor, gasolineres
0,00048 0,00073 0,00025 0,00609 0,00561 0,07409
51 Comerç a l’engròs i 0,00023 0,00233 0,00210 0,00410 0,00387 0,16710
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 133 -
intermediaris de comerç,
excepte vehicles de
motor
52
Comerç al detall i
reparacions d’efectes
personals i estris
domèstics
0,00148 0,00195 0,00047 0,01510 0,01364 0,07546
55 Hostaleria 0,00042 0,00756 0,00714 0,01218 0,01176 0,16520
60 Transports terrestres i
transport per canonades0,00267 0,00432 0,00166 0,02288 0,02027 0,13224
61 Transport marítim i per
vies de navegació
interiors
0,15961 0,13910 -0,0244 0,26023 0,11973 0,23030
63 Activitats annexes als
transports; activitats
d’agències de viatge
0,00906 0,01471 0,00570 0,05597 0,04734 0,14358
65
Institucions financeres
(bancs, caixes d’estalvi i
altres intermediaris
financers),
assegurances (excepte
assegurances socials
obligatòries)
0,00663 0,01978 0,01323 0,06663 0,06040 0,14609
70 Activitats immobiliàries 0,00038 0,00804 0,00766 0,02479 0,02442 0,16017
72 Activitats informàtiques i
de recerca i
desenvolupament
0,00371 0,03858 0,03500 0,10621 0,10289 0,15011
74 Altres activitats
empresarials 0,00092 0,01874 0,01783 0,06716 0,06630 0,11713
Font: elaboració pròpia
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 134 -
Si analitzem els resultats a nivell municipal l’any 2001,
els indicadors estadístics que trobem són:
Taula 3.4 Indicadors estadístics a nivell municipal.
ÍNDEX E-G
(γE-G)
ÍNDEX M-S
(γM-S) Gini
MITJANA 0,01840 0,03360 0,203555
VARIÀNCIA 0,00149 0,00216 0,007128
MÀXIM 0,20614 0,18402 0,423817
MÍNIM -0,02440 -0,01560 0,074090
Font: elaboració pròpia.
Tal i com s’explicava en un apartat anterior, un γ igual a
zero indicaria una distribució aleatòria dels treballadors del
sector idèntica a la distribució dels treballadors de la indústria en
general; però el problema sorgeix a l’hora de qualificar un sector
que presente valors positius. En aquest treball, seguirem la
classificació suggerida per Ellison-Glaeser (1997), que
considera un sector com a poc concentrat quan γ< 0’02,
mitjanament concentrat quan 0’02<γ>0’05 i molt concentrat
quan γ> 0’05.
Seguint aquests criteris, trobem que, aplicant l’índex
d’Ellison-Glaeser, la concentració detectada és escassa (tot i que
propera al límit de 0’02, que ja indicaria ser moderada) mentre
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 135 -
que, amb l’índex de Maurel-Sedillot, la concentració sí que
arriba a ser moderada; en qualsevol cas, la concentració
detectada amb l’índex de Gini és molt superior. Recordem que
tots tres indicadors recullen la concentració industrial, però el de
Gini no aïlla les economies d’escala internes de les empreses.
Per tant, una primera conclusió és que la concentració industrial
ve provocada, en gran mesura, no per economies externes a les
empreses, sinó internes. Si aconseguim aïllar aquestes últimes,
la concentració detectada (que anomenarem aglomeració) és
molt menor. Si aquesta anàlisi es realitza individualment per als
vint-i-vuit sectors, ens trobarem que, per a E-G, vint sectors
presenten concentració baixa i set concentració moderada i un,
concentració alta, (el sector 19, que està relacionat amb el calcer
i la pelleteria).
Gràfic 3.1 Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l’índex d’Ellison-Glaeser.
Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l'índex d'Ellison-
Glaeser
20
7
1
Baixa
Moderada
Alta
Font: Elaboració pròpia
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 136 -
Si analitzem els resultats sectorials obtinguts amb
l’índex de Maurel-Sedillot, ens trobem sis sectors amb
concentració elevada, vuit amb concentració mitjana i catorze
amb concentració baixa. Com a sectors més concentrats
destacarien el seixanta-un (transports) i setanta-dos (relacionat
amb activitats informàtiques i de recerca).
Gràfic 3.2 Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb
l’índex de Maurel-Sedillot
Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l'índex de Maurel-
Sedillot
14
8
6
Baixa
Moderada
Alta
Font: Elaboració pròpia
Com es pot observar, analitzant la taula i els gràfics, hi
ha importants discrepàncies entre els resultats, segons s’utilitze
l’índex d’Ellison-Glaeser o el de Maurel-Sedillot. Aquestes
diferències provenen de la forma com es calcula l’índex primari
de concentració (la G). Els dos índexs atorguen distinta
importància a les diferències existents entre el nombre de
treballadors d’un sector i el de la indústria en general. En tots
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 137 -
dos índexs, si el percentatge de treballadors del sector és
superior al de la indústria en un territori, l’aportació d’aquest
territori a l’índex és positiva, mentre que, si ocorre el contrari,
l’aportació és negativa. Ara bé, en l’índex M-S, si el territori
presenta un percentatge elevat de població industrial i, encara
així, és superat per la població sectorial, en aquest cas,
l’aportació a l’índex de concentració serà molt important. En cas
contrari, si el territori tinguera un percentatge escàs de població
industrial, i la població sectorial superara la industrial,
l’aportació a l’índex continuaria sent positiva però d’escassa
quantia. En l’índex E-G, aquesta peculiaritat no es produeix i
tots els territoris influeixen per igual en l’índex.
Per tot el que s’ha explicat, quan la població de
treballadors d’un sector concret es concentre en els territoris
amb major població industrial, llavors l’índex M-S presentarà
valors superiors al d’E-G. Per altra banda, quan els treballadors
d’un sector es concentren en territoris amb menys pes
demogràfic, serà quan M-S donarà resultats menors. Això es pot
constatar observant com els sectors que presenten una
concentració elevada amb l’índex de M-S són els que es
concentren fonamentalment a València capital (per exemple, les
activitats financeres i les immobiliàries), mentre que altres
sectors, que tendeixen a localitzar-se en territoris no tan poblats,
presenten nivells de concentració insignificants (com ara el
tèxtil) o fins i tot negatius (la indústria del moble o de la fusta).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 138 -
3.4.2 Resultats a nivell comarcal
Una vegada analitzats els resultats a nivell local, hem
procedit a calcular els índex de concentració a nivell comarcal.
L’objectiu principal consisteix a observar si la desagregació
territorial per comarques recull, amb major eficàcia, l’efecte de
les economies externes sobre la localització empresarial.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 139 -
S’ha reassignat cada municipi valencià en la comarca a
la qual pertany i s’han tornat a calcular els índex de
concentració. Taula 3.5 Resultats a nivell comarcal
HerfindahlE-G
(G)
ÏNDEX
E_G
M-S
(G)
ÍNDEX
M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini
15 Indústries de productes
alimentaris i begudes. 0,0010 0,0094 0,0084 0,0046 0,0036 0,1483
17 Indústria tèxtil i de la
confecció 0,0007 0,0718 0,0712 0,0209 0,0202 0,3450
19
Calcer, Preparació, pelleria
i acabament de cuir;
fabricació d’articles de
marroquineria i viatge;
articles de guarniments.
0,0009 0,2841 0,2835 0,2494 0,2487 0,4067
20
Indústria de la fusta i del
suro. Excepte mobles,
cistelleria i esparteria.
0,0007 0,0176 0,0169 0,0048 0,0041 0,2193
21
Indústries : paper, arts
gràfiques, edició i
reproducció de suports
gravats (vídeo, so, etc)
0,0010 0,0093 0,0084 0,0292 0,0283 0,1093
24 Indústria química 0,0026 0,0111 0,0085 0,0274 0,0249 0,1700
25
Fabricació de productes de
cautxú i matèries
plàstiques
0,0077 0,0286 0,0211 0,0188 0,0112 0,2263
26
Fabricació d’altres
productes minerals no
metàl·lics
0,0016 0,0629 0,0615 0,0056 0,0041 0,3527
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 140 -
27 Metal·lúrgia 0,0111 0,0611 0,0506 0,0576 0,0471 0,2439
28
Fabricació de productes
metàl·lics, excepte
maquinària i equip
0,0003 0,0127 0,0123 0,0123 0,0120 0,1650
29
Indústria de la construcció
de maquinària i equip
mecànic
0,0025 0,0107 0,0083 0,0206 0,0182 0,1548
30
Fabricació de maquines
d’oficina, material
informàtic i electrònic.
0,0110 0,0497 0,0391 0,0954 0,0854 0,2064
31 Fabricació de maquinària i
material elèctric 0,0044 0,0634 0,0593 0,1040 0,1000 0,2381
34
Fabricació de vehicles de
motor, remolcs i
semiremolcs
0,0173 0,0623 0,0458 0,0895 0,0735 0,3127
35 Fabricació d’altre material
de transport 0,0394 0,0648 0,0265 0,1300 0,0944 0,2033
36
Fabricació de mobles i
altres indústries
manufactureres
0,0005 0,0483 0,0478 0,0321 0,0316 0,2585
45 Construcció 0,0001 0,0054 0,0052 -
0,0070 -0,0071 0,1365
50
Venda, manteniment i
reparació de vehicles a
motor, gasolineres
0,0005 0,0012 0,0007 0,0068 0,0063 0,0511
51
Comerç a l’engròs i
intermediaris de comerç,
excepte vehicles a motor
0,0002 0,0069 0,0067 0,0087 0,0085 0,1310
52 Comerç al detall i
reparacions d’efectes 0,0015 0,0027 0,0012 0,0159 0,0145 0,0587
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 141 -
personals i ensers
domèstics
55 Hostaleria 0,0004 0,0156 0,0152 0,0199 0,0195 0,1488
60 Transports terrestres i
transport per tuberies 0,0027 0,0065 0,0039 0,0263 0,0237 0,1162
61 Transport marítim i per
vies de navegació interiors0,1596 0,1505 -0,0108 0,2504 0,1080 0,2319
63
Activitats annexes als
transports; activitats
d’agències de viatge
0,0091 0,0182 0,0092 0,0578 0,0492 0,1197
65
Institucions financeres
(bancs, caixes d’estalvi i
altres intermediaris
financers), assegurances
(excepte assegurances
socials obligatòries)
0,0066 0,0234 0,0169 0,0626 0,0564 0,1476
70 Activitats immobiliàries 0,0004 0,0187 0,0184 0,0364 0,0360 0,1324
72
Activitats informàtiques i
de Recerca i
Desenvolupament
0,0037 0,0425 0,0389 0,0996 0,0963 0,1511
74 Altres activitats
empresarials 0,0009 0,0211 0,0202 0,0633 0,0624 0,1182
Font: Elaboració pròpia
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 142 -
Si observem els estadístics: Taula 3.6 Estadístics a nivell comarcal
ÍNDEX E-G
(γE-G)
ÍNDEX M-S
(γM-S) Gini
MITJANA 0.03194 0.04573 0.18940
VARIANÇA 0.00276 0.00262 0.00728
MÀXIM 0.28344 0.24871 0.4067
MÍNIM -0.01080 -0.00714 0.05107
Font: Elaboració pròpia
Aquests resultats ens mostren com es concentra, per
sectors, la indústria en les diferents comarques valencianes.
Trobem una concentració moderada tant si la mesurem amb
Ellison-Glaeser com si la mesurem amb Maurel-Sedillot.
Els resultats comarcals són significativament superiors
als locals (un 73% d’increment) per a l’índex E-G, prou
superiors per a l’índex M-S (36%) i fins i tot inferiors per a
l’índex de Gini.16
Aquests resultats semblen estar en la línia de la resta de
treballs que han mesurat la concentració geogràfica utilitzant
aquestos dos índex. Sembla evident que quan major siga l’àmbit
16 Un altre treball que estúdia la concentració industrial a la Comunitat
Valenciana utilitzant la mateixa metodologia és el de Garcia i Alamà (2000)
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 143 -
geogràfic de referència major serà l’índex de concentració17. La
conclusió, exposada per altres treballs i confirmada per aquestes
dades, és que les economies externes d’aglomeració sobrepassen
el límit municipal i són millor recollides per entitats
geogràfiques d’àmbit superior com la comarca.
Si analitzem els 28 sectors trobem:
Gràfic 3.3 Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada
amb l’índex d’Ellison-Glaeser.
Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada amb l'índex d'Ellison-
Glaeser
166
6
Baixa
Moderada
Alta
Font. Elaboració pròpia
17 En canvi la concentració geogràfica messurada amb l’índex de Gini no
experimenta cap augment. Cal recordar que en gran part la concentració
recollida per aquest índex venia provocada per economies internes a les
empreses, les quals obviament no són influides per l’àmbit geogràfic de
l’estudi.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 144 -
Gràfic 3.4 Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada
amb l’índex de Maurel-Sedillot.
Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada amb l'índex d'Ellison-
Glaeser
11
7
10 Baixa
Moderada
Alta
Font: Elaboració pròpia
A l’indicador d’Ellison-Glaeser destaquen com a sectors
més concentrats el 19 (calcer), el 17 (tèxtil) i el 26 (Fabricació
de productes minerals no metàl·lics, que inclou la indústria
taulellera); mentre que amb l’indicador de Maurel-Sedillot
destaquen el 19 (tèxtil), el 31 (Fabricació de maquinària i
material elèctric) i el 61 (transport).
A continuació analitzem els estadístics dividint els
sectors en industrials (del quinze al 36) i de serveis (del
quaranta-cinc al setanta-quatre), els resultats són els següents:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 145 -
Taula 3.7 Estadístics a nivell comarcal per als sectors industrials i de serveis
Resultats per
comarques
ÍNDEX
E-G
(γE-G)
ÍNDEX M-S
(γM-S)
Mitjana sectors
industrials (15 al
36)
0.04806 0.05044
Mitjana sectors
serveis (45 al 74) 0.01046 0.03946
Font: Elaboració pròpia
Als resultats per comarques, podem observar com la
concentració mesurada amb l’índex d’Ellison-Glaeser és quatre
vegades superior als sectors industrials que als de serveis. Si
aquest tret és mesurat amb l’índex de Maurel-Sedillot aquesta
tendència es confirma però no arriba a ser el doble la
concentració dels sectors industrials que la dels serveis. Açò
s’explica per la major ponderació que l’índex de Maurel-Sedillot
dóna a les zones amb major població. El sectors de serveis
tendeixen, en major quantia que els sectors industrials, a
localitzar-se a les zones amb més població.
Les dades ens mostren que, per als serveis, el fet de
considerar com a àmbit de referència la comarca en compte del
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 146 -
municipi no té excessiva importància. En canvi per a la indústria
sí ho és. A la indústria, les economies externes sobrepassen
l’àmbit municipal i són millor recollides en un àmbit comarcal.
Tot i això, l’excés de concentració obtingut ens continua
semblant insuficient i ens deixa amb la sensació de no haver
donat amb la divisió geogràfica adient.
No cal oblidar que la comarcalització de la Comunitat
Valenciana ha estat fruit d’un consens polític i que la realitat
econòmica de moltes d’aquestes comarques és més que
discutible des d’un punt de vista econòmic (en especial la
comarcalització dels territoris veïns a València). Així, doncs,
resulta interessant realitzar un estudi amb una segmentació
alternativa de la Comunitat Valenciana, que s’ajuste més a la
realitat econòmica d’aquest territori i basada en criteris
funcionals. En aquest treball, s’ha optat per una divisió
territorial de la Comunitat Valenciana en funció dels Mercats
Locals de Treball, realitzada per J.M. Casado (2000) i que ens
servirà com alternativa a la divisió comarcal.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 147 -
3.5 Nous àmbits geogràfics: concentració als Mercats Locals
de Treball
Els mercats laborals locals (en endavant, hi farem
referència com a MLL) es basen en els desplaçaments agregats
d’anada i tornada diaris al treball. S’obtenen agrupacions de
municipis en àrees funcionals independents respecte als fluxos
laborals diaris, de manera que els volums de treballadors que
creuen els límits dels mercats laborals locals en un dia típic de
treball són poc rellevants.
Aquesta manera de dividir el territori gaudeix d’una
àmplia tradició internacional i està basada en el que en la
literatura es coneix com a commuting.
Als Estats Units, la mobilitat quotidiana per raó de
treball és utilitzada des de la dècada dels 50 per a definir àrees
metropolitanes, mitjançant processos cada vegada més
sofisticats (Boureau of the Census, 1990); a la Gran Bretanya,
s’identifiquen els Travel-To-Work-Areas (TTWA’s) com a
elements territorials de referència per articular polítiques de
treball, industrials, de transport o d’habitatge (ONS, 1998). En
Fisher i Nijkamp, (1988), s’esmenten altres exemples
d’Austràlia, Àustria, Suècia, Suïssa i França.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 148 -
La divisió del territori valencià obtinguda per J. M.
Casado18 (1996, 2000) presenta l’avantatge addicional d’haver
estat extreta d’uns càlculs realitzats a partir de la mateixa base
de dades utilitzada per aquest treball (el cens de població). La
divisió territorial de Casado presenta un nombre de MLL (27)
similar al nombre de comarques (34), si bé les comarques
ofereixen una divisió més homogènia del territori en termes de
superfície (això es deu fonamentalment a l’àrea metropolitana
de València). La correspondència entre comarques i MLL es
prou clara a la província d’Alacant i al sud de València, però
perd coherència per a la resta de València i Castelló.
18 Altra divisió territorial obtinguda amb una metodología similar i amb dades
a nivell estatal es pot trobar a Boix i Galletto (2006).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 149 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 150 -
L’objectiu d’aquest apartat és realitzar i analitzar els
càlculs de concentració geogràfica per als diferents sectors
econòmics valencians, prenent com a referència els MLL, i
comparar-los amb els resultats comarcals i locals, en la línia
d’allò que Sforzi (92) proposava: “utilitzar els sistemes locals
com a base per identificar districtes industrials marshallians, ja
que representen geogràficament i estadística, entitats
comparables i coherents des del punt de vista espacial”.
Els resultats obtinguts són: Taula 3.8 Resultats per als Mercats Locals de Treball
Herfindahl E-G(G) ÍNDEX
EG M-S (G)
ÍNDEX
M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini
15 Indústries de productes
alimentaris i begudes. 0,0010 0,0778 0,0768 0,0135 0,0125 0,1273
17 Indústria tèxtil i de la
confecció 0,0007 0,1054 0,1048 -0,0480 -0,0487 0,3450
19
Calcer, Preparació, pelleria
i acabament de cuir;
fabricació d’articles de
marroquineria i viatge;
articles de guarniments.
0,0009 0,4232 0,4227 0,1562 0,1554 0,4755
20
Indústria de la fusta i del
suro. Excepte mobles,
cistelleria i esparteria.
0,0007 0,0119 0,0112 0,0173 0,0166 0,1732
21
Indústries : paper, arts
gràfiques, edició i
reproducció de suports
gravats (vídeo, so, etc)
0,0010 0,0092 0,0082 0,0683 0,0674 0,0892
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 151 -
24 Indústria química 0,0026 0,0221 0,0195 0,1145 0,1122 0,1401
25
Fabricació de productes de
cautxú i matèries
plàstiques
0,0077 0,0299 0,0224 0,0282 0,0207 0,1954
26
Fabricació d’altres
productes minerals no
metàl·lics
0,0016 0,0611 0,0596 -0,0494 -0,0510 0,2731
27 Metal·lúrgia 0,0111 0,0865 0,0763 0,2870 0,2790 0,1754
28
Fabricació de productes
metàl·lics, excepte
maquinària i equip
0,0003 0,0239 0,0236 0,1251 0,1248 0,1312
29
Indústria de la construcció
de maquinària i equip
mecànic
0,0025 0,0140 0,0115 0,0810 0,0788 0,1065
30
Fabricació de maquines
d’oficina, material
informàtic i electrònic.
0,0110 0,1354 0,1257 0,3866 0,3797 0,1706
31 Fabricació de maquinària i
material elèctric 0,0044 0,1684 0,1647 0,4435 0,4411 0,2043
34
Fabricació de vehicles de
motor, remolcs i
semiremolcs
0,0173 0,1283 0,1129 0,3578 0,3464 0,2464
35 Fabricació d’altre material
de transport 0,0394 0,0819 0,0443 0,2634 0,2332 0,1810
36
Fabricació de mobles i
altres indústries
manufactureres
0,0005 0,0288 0,0283 0,0854 0,0849 0,2042
45 Construcció 0,0001 0,0030 0,0028 -0,2067 -0,2068 0,0998
50 Venda, manteniment i
reparació de vehicles a 0,0005 0,0018 0,0013 0,0186 0,0181 0,0484
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 152 -
motor, gasolineres
51
Comerç a l’engròs i
intermediaris de comerç,
excepte vehicles a motor
0,0002 0,0067 0,0064 0,0195 0,0193 0,1118
52
Comerç al detall i
reparacions d’efectes
personals i ensers
domèstics
0,0015 0,0030 0,0015 0,0276 0,0262 0,0573
55 Hostaleria 0,0004 0,0156 0,0152 -0,0081 -0,0086 0,1277
60 Transports terrestres i
transport per tuberies 0,0027 0,0145 0,0119 0,0963 0,0939 0,1036
61 Transport marítim i per
vies de navegació interiors0,1596 0,1677 0,0096 0,4461 0,3409 0,1838
63
Activitats annexes als
transports; activitats
d’agències de viatge
0,0091 0,0307 0,0218 0,1497 0,1419 0,1183
65
Institucions financeres
(bancs, caixes d’estalvi i
altres intermediaris
financers), assegurances
(excepte assegurances
socials obligatòries)
0,0066 0,0179 0,0113 0,0933 0,0873 0,1113
70 Activitats immobiliàries 0,0004 0,0202 0,0198 0,0175 0,0171 0,1336
72
Activitats informàtiques i
de Recerca i
Desenvolupament
0,0037 0,0485 0,0450 0,1996 0,1966 0,1114
74 Altres activitats
empresarials 0,0009 0,0240 0,0231 0,1246 0,1238 0,0999
Font: Elaboració pròpia
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 153 -
Els estadístics serien els següents:
Taula 3.9 Estadistics per als Mercats Locals de Treball
Comunitat
Valenciana.
Nivell M.L.L.
ÍNDEX
E-G
(γE-G)
ÍNDEX
M-S
(γM-S)
Gini
MITJANA 0’05295 0’11080 0’16233
VARIANÇA 0’00681 0’02052 0’00766
MÀXIM 0’42272 0’44107 0’47552
MÍNIM 0’0132 -0’20681 0’04836
Font: Elaboració pròpia
Com era d’esperar, els resultats a nivell de MLL mostren
una concentració geogràfica superior als resultats obtinguts a
nivell local (γE-G és 2’8 vegades superior i γM-S 3’2 vegades).
Aquests resultats indiquen que les economies externes
sobrepassen clarament l’àmbit municipal i la seua influència
arriba a les poblacions properes amb les quals comparteix un
mercat comú de treball.
Ara bé, el que realment resulta interessant d’aquestes
dades és que els MLL recullen molt millor l’excés de
concentració geogràfica que les comarques. Els resultats a nivell
de MLL per a l’indicador γE-G són de mitjana un 65% superiors
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 154 -
als obtinguts a nivell comarcal, mentre que per a l’indicador γM-
S la diferència arriba a ser del 242%.
Cal assenyalar que l’increment dels índexs no és
homogeni, sinó que es produeix fonamentalment en els sectors
industrials i en especial en els sectors quinze (relacionat amb la
indústria alimentària), el trenta (fabricació de màquines
d’oficina, material informàtic i electrònic), el trenta-un
(fabricació de maquinària i material elèctric) i el trenta-quatre
(fabricació de vehicles de motor).
Una anàlisi sector per sector, ens mostra que la pràctica
totalitat dels sectors industrials presenten concentració mitjana o
elevada (amb tots dos índexs), la qual cosa ens porta a la
conclusió de l’existència d’economies externes als sectors
industrials, les quals tenen un àmbit d’influència que excedeix el
municipi i que no és totalment recollit per la divisió comarcal
(almenys la valenciana).
Gràfic 3.5
Concentració (Ellison-Glaeser) per als Mercats Locals de Treball
Alta (8)Moderada (7)Baixa (13)
Font: Elaboració pròpia.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 155 -
Gràfic 3.6
Concentració (E-G) dels sectors industrials (del 15 al 36) als Mercats Locals de Treball
Alta (8)Moderada (4)Baixa (4)
Font: Elaboració pròpia.
Gràfic 3.7
Concentració (E-G) dels sectors serveis (del 45 al 74) als Mercats
Locals de Treball
Alta (0)Moderada (3)Baixa (9)
Font: Elaboració pròpia.
Aquesta anàlisi sembla reafirmar la importància que té el
territori per a la localització de l’activitat empresarial i en
especial per a l’activitat industrial.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 156 -
3.6 Comparativa 1991-2001
L’objectiu d’aquest apartat és observar l’evolució de
l’aglomeració industrial en la dècada dels noranta i, per això,
compararem els nivells de concentració geogràfica de 1991 amb
els de 2001.
El problema és que el cens de 2001 presenta una divisió
sectorial lleugerament diferent a la de 1991 (el cens de 2001 ja
adapta els sectors al CNAE-2). Per poder fer la comparativa,
s’ha optat per utilitzar la divisió sectorial de 1991, realitzant els
pertinents ajustos que es presenten a la taula següent. Taula 3.10 Adaptació dels sectors del cens de 1991 al de 2001.
Cens 1991 Cens 2001 4. Resta d’indústries extractives: ferro, minerals
metàl·lics no energètics (pedra, sal, etc.)
13 - Extracció de minerals metàl·lics
14 - Extracció de minerals no metàl·lics ni
energètics
5. Indústries de productes: alimentaris, begudes i
tabac
15 - Indústria de productes alimentaris i begudes
16 - Indústria del tabac
6. Indústries: tèxtil, cuir, calcer i confeccions
tèxtils
17 - Indústria tèxtil
18 - Indústria de la confecció i de la pelleteria
19 - Preparació i acabat del cuiro, fabricació
d’articles de marroquineria i viatge, articles
d’albarderia, talabarderia i sabateria
7. Indústries: fusta, suro, (contraxapat, cistelleria,
esparteria, etc.)
20 - Indústria de la fusta i del suro, excepte
mobles, cistelleria i esparteria
8.Indústries: paper, arts gràfiques, edició i
reproducció de suports gravats (vídeo, so, etc.)
21 - Indústria del paper
22 - Edició, arts gràfiques i reproducció de
suports gravats
10. Fabricació de: productes químics (gasos 26 - Fabricació d'altres productes minerals no
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 157 -
industrials, adob, cautxú,
pintures, productes farmacèutics, sabons, etc.)
productes de fibres artificials i sintètiques,
productes minerals no metàl·lics (ciment,
formigó, algeps , vidre, ceràmica, taulells, etc.)
metàl·lics
24 - Indústria química
11. Producció de metalls (siderúrgia, producció
de metalls no ferris, fosa, etc.)
27 - Metal·lúrgia
12. Fabricació de productes metàl·lics (fusteria
metàl·lica, ferreteria, forja i altres materials, etc.)
construcció de màquines, equip i material
mecànic (motors i turbines, maquinària industrial
i agrícola, armes, electrodomèstics, etc.)
28 - Fabricació de productes metàl·lics, excepte
maquinària i equips
29 - Indústria de la construcció de maquinària i
equip mecànic
13. Fabricació d’equip i material elèctric,
electrònic i òptic (ordinadors, material fotogràfic,
receptors de ràdio i televisió, rellotges, etc.)
30 - Fabricació de màquines d'oficina i equips
informàtics
31 - Fabricació de maquinària i material elèctric
32 - Fabricació de material electrònic; fabricació
d’equips i aparells de ràdio, televisió i
comunicacions
33 - Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria
14. Fabricació de material de transport (vehicles
de motor, bicicletes, naus i peces per a reparació)
34 - Fabricació de vehicles de motor, remolcs i
semiremolcs
35 - Fabricació d’un altre material de transport
15. Fabricació de productes de cautxú i matèries
plàstiques, altres indústries manufactureres
(fabricació de mobles, articles d’esport, joguets,
joieria, bijuteria, etc.)
36 - Fabricació de mobles, altres indústries
manufactureres
25 - Fabricació de productes de cautxú i matèries
plàstiques
17. Construcció (inclou lampisteria, fusteria,
pintura, instal·lacions elèctriques, etc.)
45 - Construcció
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 158 -
18. Venda, manteniment i reparació de vehicles
de motor, gasolineres
50 - Venda, manteniment i reparació de vehicles
de motor, motocicletes i ciclomotors, venda al
detall de combustible per a vehicles de motor
19. Comerç a l’engròs i intermediaris de comerç 51 - Comerç a l’engròs i intermediaris del
comerç, excepte de vehicles de motor i
motocicletes
20. Comerç al detall i reparacions d’efectes
personals i estris domèstics
52 - Comerç al detall, excepte el comerç de
vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors,
reparació d’efectes personals i efectes domèstics
21. Hotels, restaurants i bars 55 - Hostaleria
22. Transports i activitats annexes (manipulació
de mercaderies, agències de viatges, etc.),
comunicacions (correus, telèfons, etc.)
60 - Transport terrestre, transport per canonades
61 - Transport marítim i per vies de navegació
interiors
62 - Transport aeri i espacial
63 - Activitats annexes als transports, activitats
d’agències de viatges
64 - Correus i telecomunicacions
23. Institucions financeres (bancs, caixes
d’estalvi i altres intermediaris financers),
assegurances (excepte assegurances socials
obligatòries)
65 - Intermediació financera, excepte
assegurances i plans de pensions
66 - Assegurances i plans de pensions, excepte
seguretat social obligatòria
67 - Activitats auxiliars a la intermediació
financera
24. Activitats immobiliàries i de lloguer de béns
(mobles o immobles),
serveis prestats a les empreses (assessories,
publicitat, consultores, informàtiques, etc.)
70 - Activitats immobiliàries
71 - Lloguer de maquinària i equip sense operari,
d’efectes personals i efectes domèstics
72 - Activitats informàtiques
73 - Investigació i desenvolupament
74 - Altres activitats empresarials
Font: elaboració pròpia.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 159 -
Una vegada realitzats els canvis, s’han calculat els
índexs de Gini, d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot, així com
també els Herfindahls que han sigut necessaris en cada cas (la
manera d’actuar ha estat la descrita a l’apartat 3.2).
Tal i com fèiem als apartats 3.4 i 3.5, els resultats són
presentats a nivell local, comarcal i de mercats locals de treball
mitjançant les pertinents taules de l’apèndix A, però, per facilitar
l’anàlisi, ens hem limitat a analitzar ací els resultats a nivell de
mercats locals de treball. A l’apartat 3.5, vam demostrar,
mitjançant els indicadors Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot, que
les economies externes sobrepassaven clarament l’àmbit
municipal i arribaven a poblacions properes amb les quals es
compartia un mercat de treball. Queda clar que els MLL és un
nivell de desagregació sectorial que serveix millor que els
municipis i les comarques per a realitzar aquestes anàlisis19.
19 Hem suposat els mateixos MLL per a 2001 que per a 1991, cosa que ens
facilita les comparacions de d’aquest apartat, però no deixa de ser una
hipòtesi, perquè els MLL són àrees funcionals que contínuament poden anar
canviant.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 160 -
Els resultats serien: Taula 3.11 Comparació 1991-2001 a nIvell de Mercats Locals de Treball
Herfindahl
1991
Herfindahl
2001 γ E-G
1991 γ E-G
2001 γ M-S
1991 γ M-S
2001 Gini
1991
Gini
2001
4 0,00366 0,0037 0,014849 0,05711 -0,02846 -0,0253 0,1829 0,2452
5 0,00117 0,001 0,003674 0,00820 0,03137 0,02822 0,0989 0,1396
6 0,00048 0,0004 0,123622 0,20388 -0,09024 -0,0176 0,353 0,4534
7 0,00065 0,0007 0,023135 0,01100 0,110221 0,03172 0,3496 0,1697
8 0,00105 0,0009 0,016534 0,01100 0,121605 0,08097 0,1063 0,1096
10 0,00105 0,0009 0,046750 0,14342 0,037340 0,04584 0,1826 0,2872
11 0,01023 0,011 0,101672 0,10040 0,375182 0,32800 0,1961 0,1984
12 0,00045 0,0004 0,034575 0,01910 0,182392 0,11014 0,2517 0,1161
13 0,00365 0,0032 0,084054 0,19903 0,322897 0,50531 0,1562 0,2529
14 0,01104 0,0121 0,099699 0,15912 0,344654 0,42959 0,2026 0,2609
15 0,00143 0,0012 0,051488 0,03013 0,179772 0,09651 0,219 0,2092
17 0,00014 0,0001 0,008128 0,00270 -0,06131 -0,0217 0,1538 0,1034
18 0,00041 0,0004 0,00044 0,00060 -0,00146 0,01150 0,0519 0,047
19 0,00023 0,0002 0,005401 0,00530 -0,00268 0,02140 0,1093 0,1182
20 0,00164 0,0014 0,000910 0,00090 -0,01904 0,02433 0,075 0,0584
21 0,00043 0,0004 0,01819 0,01430 -0,03756 -0,0155 0,123 0,1192
22 0,00390 0,0028 0,013409 0,02366 0,11442 0,13868 0,1092 0,11
23 0,00649 0,0066 0,000976 0,00765 0,041197 0,07982 0,083 0,1053
24 0,00313 0,0008 0,005490 0,01581 0,065629 0,10588 0,0941 0,099
MIT
JAN
A 0,0026 0,0025 0,0343 0,05333 0,0887 0,10304 0,1630 0,1685
Font: Elaboració pròpia
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 161 -
Si comparem gràficament les mitjanes de 2001 amb els de 1991:
Gràfic 3.8 Mitjanes de concentració els anys 1991 i 2001.
0
0,05
0,1
0,15
0,2
E-G 1991E-G 2001M-S 1991M-S 2001Gini 1991Gini 2001
Font: Elaboració pròpia
Observem com tots tres indicadors s’han incrementat, el
que ens porta a establir la hipòtesi que la importància de les
economies d’aglomeració ha anat incrementant-se al llarg del
període estudiat.
En qualsevol cas, és molt difícil extraure conclusions de
mitjanes estadístiques i cal estudiar cada sector individualment.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 162 -
3.7 Localització dels Clústers a la Comunitat valenciana:
Els resultats dels indicadors de concentració i
aglomeració (E-G. M-S i Gini) ens han donat una idea de la
importància (o insignificança) que tenen les economies
d’aglomeració en cadascuna de les indústries estudiades i en
l’economia valenciana en general.
Ara bé, constatar l’existència d’externalitats no equival a
identificar clústers. El concepte de clúster donat per Porter,
conté (segons Martin i Sunley, 2003) dos elements essencials:
una dimensió funcional (amb empreses, institucions i altres
actors que s’interrelacionen i complementen) i una dimensió
espacial (que implica aglomeració i proximitat geogràfica).
Si volem identificar els clústers, haurem de tenir en
compte totes dues dimensions. Ara bé, una primera dimensió (la
funcional) requereix una aproximació qualitativa, que serà
abordada en un capítol posterior amb una metodologia diferent
(l’estudi de casos), però la dimensió geogràfica dels clústers pot
ser abordada amb indicadors quantitatius i aquest és l’objectiu
del present apartat.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 163 -
3.7.1 El Quocient de Localització
L’indicador més popular per a determinar i mesurar
l’especialització industrial d’un territori és l’anomenat quocient
de localització (Location Quotient, LQ).
LQ mesura la ràtio entre el percentatge de treballadors
d’una indústria en una regió i el percentatge de treballadors que
aquesta mateixa indústria representa en el total nacional:
(Eij / Ej) (Eij / Ein)
LQ = ----------- o també LQ = -----------
(Ein /En) (Ej /En)
On Eij és el nombre de treballadors en la indústria i a la
regió j, Ej és el total de treballadors a la regió j, Ein és el nombre
de treballadors nacionals en la indústria i, i En és el nombre de
treballadors nacionals.
En el nostre cas, hem comparat el percentatge de
treballadors de cada indústria en cada comarca (o mercat local
de treball) amb el percentatge de treballadors d’aquesta indústria
al conjunt de la Comunitat Valenciana.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 164 -
% del total de treballadors que la indústria i representa a la comarca j
LQ= ---------------------------------------------------------------------- % del total de treballadors que la indústria i representa a la
C. Valenciana
Si LQ=1, llavors el percentatge de treballadors en
aquesta indústria és igual a nivell regional que nacional.
Si LQ>1, ens trobem amb una indústria
sobrerepresentada a la regió estudiada.
Si LQ<1, ens trobem amb una indústria subrepresentada
a la regió estudiada.
Les àrees sobrerepresentades (amb les LQ més altes) són
sospitoses de conformar clústers, perquè presenten elevades
concentracions de treballadors del sector i, per tant, una forta
especialització del territori. Ara bé, la qüestió que sorgeix
automàticament és quin nivell d’LQ hauríem de considerar prou
alt per a poder parlar de clúster?, aquesta és, per a Martin i
Sunley (2003), la principal limitació de l’LQ, la necessitat
d’establir valors de tall arbitraris. Entre els treballs més
destacats que han optat per identificar clústers amb valors de tall
arbitraris per als LQ, destaquen Miller i al. (2001), que opta per
considerar l’existència de clústers quan LQ > 1’25, i Malmberg i
Martell (2002), que identifica els clústers quan LQ > 3.
Aquest treball opta per aquesta última opció i
identificarà els clústers quan LQ siga major de tres. Hem triat
aquest punt de tall arbitrari per dues raons:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 165 -
- La decisió d’optar per LQ>3 es basa en el treball de
Malmberg i Martell, que guarda importants similituds amb el
nostre, ja que aplica l’indicador sobre mercats locals de treball.
- Hem optat per l’opció més restrictiva per evitar
resultats excessius; amb un LQ>3, comprovem que els clústers
trobats s’ajusten a la literatura sobre el tema.
Presentem els resultats detallats a l’apèndix B i ens
limitem a extraure les principals conclusions de l’anàlisi.
Aquestes conclusions, si analitzem els resultats per comarques
(apèndix B1), ens mostrarien concentracions de:
- Tèxtil a l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida i la Canal de
Navarrés.
- Calcer al Vinalopó Baix, Mitjà i Alt.
- De metal·lúrgia i productes metàl·lics al Camp de Morvedre.
- De vehicles de motor a la Ribera Baixa i l’Horta Sud.
- Del moble a l’Horta Sud.
- D’hosteleria a la Marina Baixa.
- De productes minerals no metàl·lics (que inclou la indústria
taulellera) a l’Alt Palància, la Plana Alta, l’Alcalatén, el Baix
Maestrat, l’Alt Maestrat, els Ports i la Plana Baixa (també el
Vinalopó Mitjà, amb la indústria del marbre de Novelda).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 166 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 167 -
Quan analitzem els resultats LQ per a mercats locals de
treball, ens trobem amb un problema que ja assenyalava
O’donoghe i Gleave, (2003), “la possibilitat d’obtenir valors
d’LQ molt alts per a indústries i territoris que presenten una
reduïda força de treball en termes absoluts”; en el cas concret
del nostre treball, té molt poca consistència que mercats de
treball locals molt poc poblats, com Ibi o l’Olleria, presenten
nombrosos valors d’LQ > 3. Aquests resultats no s’han
d’interpretar literalment, ja que aquests territoris es troben lluny
de posseir els nombrosos clústers que els indicadors ens
ofereixen. En realitat, la sola presència d’alguna fàbrica
important en aquests territoris (poc poblats, però amb forta
presència industrial) dispara l’indicador estadístic i pot portar a
engany20.
La raó d’aquests resultats es troba perquè són mercats de
treball amb poca població i on una mínima concentració en
algun sector produeix uns coeficients de localització molt alts.
La proposta per aconseguir uns resultats més adients
consistiria a utilitzar un mapa amb MLL més amplis i grans on
el MLL de l’Olleria fóra absorbit pel d’Ontinyent i el d’Ibi pel
20 De fet, sí s’han constatat alguns possibles clústers en aquests territoris: com
el cristall a l’Olleria i sobretot el joguet a Ibi. En aquests casos, sí està
documentada una forta concentració de treballadors sectorials i altres
característiques que porten molts autors a parlar de clúster. Tot i això, a la
taula, s’observen fins a 4 clústers en el MLL d’Ibi (quasi tants com a la resta
de la Comunitat Valenciana) i aquestes dades no poden tenir-se en compte.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 168 -
d’Alcoi. En qualsevol cas, el treball no es troba centrat en
aquesta qüestió i, per a més informació tècnica sobre
l’elaboració dels MLL, es poden consultar els treballs de
Casado.
Si eliminem (o no tenim en compte) aquests tres
territoris poc poblats i significatius en termes econòmics, trobem
ben pocs MLL amb coeficients de localització alts (> 3),
indicatius de la possible existència de clústers. Els resultats es
poden observar a l’apèndix B2, però els fets més significatius
serien:
al sector 17 (tèxtil), tres MLL (Alcoi, Ontinyent i Canals).
Al sector 19 (calcer), tres MLL (Elx, Elda i Villena).
Al sector 55 (hostaleria), el MLL de Benidorm.
Al sector 70 (activitats immobiliàries), dos MLL (Dénia i
Torrevella).
Al sector 26 (altres productes minerals no metàl·lics), quatre
MLL relacionats amb el taulell (Castelló, Onda, Morella i
Vinaròs) i un de relacionat amb el marbre (Novelda).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 169 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 170 -
3.7.2 El coeficient de localització estàndard
Ja hem assenyalat com una de les principals limitacions
de coeficient de localització que aquest indicador ens obliga a
triar un punt de tall arbitrari, a partir del qual considerar alta la
concentració de treballadors i, per tant, la possibilitat que
existisca un clúster. O’Doneghue i Gleave (2004) tracten de
solucionar aquest problema proposant l’SLQ (coeficient de
localització estàndard), que identifica aquelles localitzacions que
presenten concentracions excepcionals, o siga, residus
estadísticament excepcionals amb un 5% de confiança. Per
calcular-ho, se seguiran els tres passos següents:
1- Calcular els valors LQ per a la indústria en el nivell
sectorial i geogràfic desitjat.
2- Comprovar que els valors LQ es distribueixen com una
normal (utilitzant per aquest propòsit el test de
Kolmogorov-Smirnov de normalitat). Si es detectara una
asimetria severa, es recomana que els valors d’LQ siguen
transformats logarítmicament.
3- Convertir els LQ en valors Z. A continuació, identificar
aquelles localitzacions que presenten concentracions o
aglomeracions excepcionals mitjançant l’examen dels
valors residuals. Es considera un valor com
“excepcional” si el valor residual és per damunt del valor
1’96. Aquest tall no és arbitrari perquè representa un
nivell de significança estadística del 5%, que és
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 171 -
comunament acceptat en les ciències socials.
Analitzarem ara els tres passos descrits per al nostre treball:
1- Els valors d’LQ ja s’havien calculat a l’apartat anterior
(consulteu apèndix B1 i B2) a un nivell de desagregació
tant comarcal com de mercats locals de treball.
2- S’ha comprovat que els valors d’LQ es distribueixen
com una normal a un nivell de confiança del 5% usant el
test de Kolmogorov-Smirnov. Els càlculs s’han fet
mitjançant el paquet estadístic SPSS. En la majoria de
sectors, hi ha una asimetria prou severa, i no es pot
afirmar que la distribució s’aproxime a una normal. Per
tant, optem per transformar els valors d’LQ
logarítmicament i, a continuació, apliquem el test de
Kolmogorov-Smirnov als nous valors d’LQ transformats
logarítmicament. Comprovem que, ara sí, ja no podem
rebutjar la hipòtesi que els valors es distribueixen com
una normal.
3- Convertim els valors logarítmics d’LQ en valors z
(resultats a l’apèndix C) i aquests seran els SLQ que
analitzarem.
El primer que fem és identificar els valors que impliquen
aglomeracions o concentracions excepcionals i que seran
aquells que presenten un valor dels residus per damunt de
1’96.
Si analitzem els SLQ per a les comarques (apèndix C1),
destacaríem:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 172 -
1- Les concentracions del tèxtil a les comarques del Baix
Vinalopó, el Comtat i la Vall d’Albaida.
2- Concentracions del calcer a les tres comarques del
Vinalopó.
3- Concentracions al sector de productes minerals no
metàl·lics (que engloba la indústria del taulell) a la Plana
Baixa, la Plana Alta, l’Alt Palància, L’Alcalatén, L’Alt
Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports.
4- Concentració de productes metàl·lics i metal·lúrgia al
Camp de Morvedre.
5- Concentració d’immobiliàries a les dues Marines i
d’hostaleria a la Marina Baixa.
6- Concentracions d’institucions financeres, informàtica i
R+D i altres activitats empresarials a València ciutat, així
com institucions financeres i altres activitats empresarials a
l’Alacantí.
7- Per altra banda, trobem possibles clústers a comarques
poc poblades (plàstics a la Vall d’Albaida i l’Alcoià; mobles
i maquinària a l’Alcoià; màquines d’oficina al Camp del
Túria) que responen a la localització d’alguna fàbrica gran i
altres possibles clústers que responen únicament a la poca
població dels territoris (construcció o alimentació a Ademús,
comerç als Ports).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 173 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 174 -
Si analitzem els SLQ per als mercats locals de treball
(apèndix C2), destaquem:
1- De nou, ens trobem amb resultats significatius en MLL
poc poblats (Ibi i l’Olleria)21, de manera que (igual que
havíem fet amb els LQ) prescindirem d’aquests territoris
per extraure conclusions.
2- En el sector 17 (tèxtil), de nou es confirma l’existència
dels clústers d’Alcoi i d’Ontinyent, si bé, en aquesta
anàlisi, Canals no arriba a obtenir un valor de
concentració significatiu com a l’anàlisi LQ.
3- En el sector 19 (calcer), a diferència dels resultats amb
LQ, ací no trobem un valor prou significatiu com per
poder parlar de clúster. Elx i Elda (amb SLQ=1’72 i
SLQ=1’87 respectivament) s’aproximen al valor crític de
1’96, però no hi arriben.
4- En els sectors 24 (indústria química) i en el 26 (altres
productes minerals no metàl·lics), destaca poderosament
el MLL d’Onda. Aquests resultats eren d’esperar en el
sector 26, perquè aquest sector engloba el sector
tauleller. Menys previsible és la concentració detectada
en el sector 24 (química), però cal recordar l’estreta
relació entre la indústria química i la taulellera, cosa que
ens porta a considerar de nou les dificultats que
comporta, a l’hora d’identificar un clúster, establir
21 Les causes en són les mateixes que havíem assenyalat a l’apartat anterior.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 175 -
fronteres no sols geogràfiques sinó també sectorials.
Com assenyala Porter (2000), “igualar un clúster amb
una única indústria ens fa perdre les interconnexions
crucials amb altres indústries i institucions que afecten
significativament la competitivitat”.
5- En el MLL de València, apareixen dos clústers: un de
relacionat amb la maquinària i el material elèctric
(sector 30) i un altre relacionat amb el transport marítim
(sector 61). El 61 és un exemple de clúster aparegut no
per externalitats, sinó per l’existència d’unes condicions
naturals o d’unes infraestructures (en aquest cas, el port)
que provoquen una concentració molt alta del sector. Un
altre cas diferent és el del sector 30, (maquinària i
material elèctric), que sí és un típic sector que presenta
externalitats interindustrials (o tipus Jacobs) i que, per
tant, presenta una tendència a localitzar-se a les
poblacions més grans. Relacionat també amb les
economies d’urbanització o interindustrials, destaca
l’elevada concentració a Alacant del sector 65
(institucions financeres i d’assegurances).
6- En el sector 51, (comerç a l’engròs), apareixen destacats
els MLL de Morella i Gandia. No cal prendre’s
literalment l’existència d’aquests clústers, sinó que
possiblement aquests valors estan relacionats amb
l’existència de grans magatzems de distribució de
productes agrícoles.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 176 -
7- En el sector 55, (hostaleria), destaca clarament el MLL
de Benidorm. Aquest MLL, que engloba bona part de les
principals destinacions turístiques de la Costa Blanca,
ofereix una espectacular oferta hostalera que es reflecteix
en l’indicador estadístic.
8- També relacionat amb el turisme a la Costa Blanca,
apareix la concentració a Torrevella i Dénia de l’activitat
immobiliària (sector 70).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 177 -
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 178 -
3.8 Conclusions
La tesi es planteja estudiar les relacions entre el territori i
la competitivitat empresarial o, des d’altra perspectiva, analitzar
les causes de l’aglomeració empresarial en determinats territoris.
Ja hem deixat clar, al capítol anterior, que aquesta qüestió ha
estat plantejada, sobretot els darrers anys, des de diferents
perspectives i metodologies. L’objectiu d’aquesta tesi és aportar
un nou enfocament a partir de la simbiosi i complementarietat
de dues metodologies diferents. Primer, hem realitzat una
aproximació a l’economia valenciana en general, adoptant una
metodologia quantitativa pròpia de l’economia aplicada, per a,
posteriorment, centrar-nos en un únic sector i adoptar una
metodologia qualitativa, basada en l’estudi de casos i
característica de la direcció estratègica, a fi de verificar i
explicar les dades quantitatives. Part de l’objectiu general de la
tesi és desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració
geogràfica en l’economia valenciana.
Dins del marc general de la tesi, aquest tercer capítol
suposa l’estudi quantitatiu i genèric de la concentració
geogràfica a la Comunitat Valenciana. Per iniciar el treball
empíric, necessitàvem verificar la hipòtesi que “existeixen
aglomeracions industrials i que aquestes vénen provocades
per les externalitats”. La manera de verificar aquesta hipòtesi
és plantejar un estudi descriptiu sobre l’aglomeració industrial a
la Comunitat Valenciana.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 179 -
Al mateix temps, aquest estudi es planteja uns objectius
específics basats en els que ens havíem marcat per a la tesi (punt
1.3.1):
1- Estudiar una combinació d’indicadors estadístics útils per a
mesurar la concentració.
2- Quantificar la importància de les externalitats.
3- Buscar un àmbit geogràfic adient.
Alhora i a mesura que l’estudi descriptiu va avançant, hem anat
plantejant-nos nous objectius específics importants per aquest
estudi o per a futures línies d’investigació. Entre aquests
objectius específics del capítol, estarien:
4- L’anàlisi de l’evolució temporal dels indicadors de
concentració.
5- Mesurar la concentració industrial en diferents territoris, que
permeta identificar i analitzar l’existència de possibles clústers.
Els resultats presentats semblen confirmar la hipòtesi que
hi ha aglomeracions industrials i que quantifiquen com a
importants els efectes de les externalitats en la localització
empresarial, si bé cal assenyalar que els resultats són molt
heterogenis. El grau d’aglomeració detectat depèn 1) del sector
estudiat, 2) de l’indicador emprat i 3) de la desagregació
territorial utilitzada. Aquests tres factors són estudiats
mitjançant els tres primers objectius específics que ens havíem
plantejat:
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 180 -
- Estudiar una combinació d’indicadors estadístics:
La primera bateria d’indicadors estadístics emprada ha
estat formada pels anomenats indicadors de concentració i
aglomeració, composta pels índexs de Gini, Ellison-Glaeser i de
Maurel-Sedillot.
Observem que, per a l’indicador de Gini, la concentració
és molt més elevada que per als altres dos indicadors. Això
implica que bona part de la concentració produïda és fruit
d’economies internes en l’empresa (sobretot si l’anàlisi es
realitza en l’àmbit municipal), ja que E-G i M-S tenen la
peculiaritat d’aïllar les economies internes i, per tant, mostrar la
concentració geogràfica causada per les economies externes
(aglomeració).
L’aglomeració (o siga, la importància de les economies
externes) varia segons diferents criteris, un n’és l’indicador
emprat.
Observem que, si mesurem l’aglomeració amb l’índex
d’E-G, obtenim valors més alts en aquells sectors que
concentren l’activitat en territoris menys poblats, mentre que M-
S sobrepondera les indústries localitzades als territoris amb
major població.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 181 -
- Quantificar la importància de les externalitats en els
diferents sectors
Respecte als sectors, ja hem assenyalat la diversitat de
resultats segons el sector que analitzem: en general, hem
comprovat que els sectors industrials tendeixen a una major
aglomeració que els sectors serveis. Dins dels més concentrats,
destaquen alguns dels típics clústers de la Comunitat Valenciana
i que implicarien una forta presència d’economies externes de
tipus intraindustrial (calcer, tèxtil, taulell...), però també alguns
sectors que presenten una forta concentració en territoris veïns a
la capital i que implicarien l’existència d’economies
interindustrials o tipus Jacobs (serveis financers, de transport o
indústries com l’electrònica i la informàtica, etc.).
L’aglomeració pot ser causada per una gran varietat i tipologia
d’externalitats.
- Recerca d’un àmbit geogràfic adient
També cal assenyalar les significatives i importants
discrepàncies en els resultats, que depenen de les diferents
desagregacions geogràfiques que utilitzem (municipis,
comarques o mercats locals de treball). S’observa com
l’aglomeració industrial es recull molt millor per la comarca que
pel municipi. Sembla evident que quan major siga l’àmbit
geogràfic de referència major serà l’índex de concentració. La
conclusió és que les economies externes d’aglomeració
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 182 -
sobrepassen el límit municipal i són millor recollides per entitats
geogràfiques d’àmbit superior com la comarca.
De totes maneres, els resultats a nivell comarcal no ens
semblen prou bons. La comarcalització valenciana no obeeix a
criteris funcionals, sinó polítics i històrics. Ens plantegem, com
a objectiu, cercar una desagregació territorial que sí responga a
criteris econòmics i funcionals i que puga servir com a
alternativa per estudiar la concentració geogràfica (o qualsevol
altre tema que relacione territori i economia).
La divisió feta per J. M. Casado del territori valencià en
mercats locals de treball ens sembla que compleix els requisits
formals necessaris i compta amb una àmplia tradició en altres
països. Aquesta es basa en els desplaçaments agregats d’anada i
tornada diaris al treball (commuting),. Els resultats semblen
confirmar la utilitat d’aquesta divisió territorial, ja que
aconseguim recollir millor els efectes de les economies externes
en la gran majoria d’indústries (sobretot les situades al voltant
de València on la comarcalització té menys sentit funcional).
Observem que les economies externes sobrepassen clarament
l’àmbit municipal i la seua influència arriba a les poblacions
properes amb les quals comparteix un mercat comú de treball.
Amb aquesta anàlisi, podem arribar a la conclusió que les
economies externes sí son molt importants per a la localització
dels diferents sectors, ja que més d’una quarta part de tots els
sectors presentaven una concentració elevada (percentatge que
arriba al 50% si sols tenim en compte els sectors industrials).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 183 -
Una vegada confirmada l’existència i importància de les
aglomeracions industrials i una vegada plantejats els objectius
específics que ens havíem marcat al primer capítol de la tesi,
hem volgut plantejar dues qüestions importants:
- Analitzar l’evolució temporal dels indicadors
Seguint amb aquesta anàlisi, però fent uns petits canvis
en la base de dades, hem comparat la concentració que es
detectava el 1991 amb la de 2001. D’aquesta manera, hem pogut
constatar que la importància de les economies d’aglomeració ha
anat incrementant-se al llarg del període estudiat. L’estudi
temporal pot semblar escàs i una mica desfasat, però, de
moment, no estan disponibles més censos que compten amb les
dades pertinents. Simplement, volem deixar constància
d’aquestes dades i assenyalar la importància de continuar amb
aquesta línia de treball a mesura que vagen apareixent nous
censos.
- Identificar i analitzar possibles clústers
El treball ha de continuar utilitzant un segon conjunt
d’indicadors estadístics. Aquest segon conjunt d’indicadors ha
estat format pel quocient de localització (LQ) i pel coeficient de
localització estàndard (SLQ) i s’han emprat amb l’objectiu de
mesurar la concentració industrial als diferents territoris i, per
tant, d’identificar possibles clústers.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 184 -
El quocient de localització ens obliga a establir un punt
de tall arbitrari a partir del qual considerar l’existència d’un
clúster. Amb un tall de LQ >3, trobem possibles clústers:
- En el sector 17 (tèxtil), tres MLL (Alcoi, Ontinyent i Canals) i
quatre comarques (Alcoià, Comtat, Vall d’Albaida i Canal de
Navarrés).
- En el sector 19 (calcer), tres MLL (Elx, Ontinyent i Villena) i
tres comarques (Baix, Alt i Mitjà Vinalopó).
- En el sector 55 (hostaleria), el MLL de Benidorm i,
lògicament, la comarca de la Marina Baixa.
- En el sector 26 (productes minerals no metàl·lics), els MLL de
Castelló, Onda, Morella, Vinaròs i Novelda (pel marbre) i les
comarques de l’Alt Palància, Plana Alta, Alcalatén, Baix
Maestrat, Alt Maestrat, Ports i Plana Baixa.
Davant la utilització de punts de tall arbitraris, el
quocient de localització estàndard identifica aquelles
localitzacions que presenten concentracions excepcionals, o
siga, residus estadísticament excepcionals amb un 5% de
confiança. De nou, trobem resultats consistents, tant amb les
comarques com amb els mercats locals de treball. D’aquests
resultats, destacaríem:
- En el sector 17 (tèxtil), possibles clústers als MLL d’Alcoi i
Ontinyent, també a les comarques del Baix Vinalopó, el Comtat
i la Vall d’Albaida.
- En el sector 19 (calcer), possibles clústers a les tres comarques
del Vinalopó que no són recollits pels MLL.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 185 -
- En el sector 24 (indústria química) i 26 (altres productes
minerals no metàl·lics), possibles clústers en el MLL d’Onda i
en nombroses comarques de la província de Castelló (Alt
Palància, Plana Alta, Alcalatén, Baix Maestrat, Alt Maestrat,
Ports i Plana Baixa).
- En el sector 30 (maquinària i material elèctric) i en el sector 61
(transport marítim), concentracions fortes en el MLL de
València. A la comarca de València (que sols inclou la capital),
trobem concentracions dels sectors 65, 72 i 74 (institucions
financeres, informàtica i altres activitats empresarials).
- En el sector 65 (institucions financeres i d’assegurances),
concentració en el MLL d’Alacant (que es confirma a la
comarca de l’Alacantí).
- En el sector 55 (hostaleria), possible clúster en el MLL de
Benidorm i la comarca de la Marina Baixa.
- En el sector 70 (immobiliària), concentració molt alta en el
MLL de Torrevella i a les comarques de la Marina Alta i Baixa.
Aquests resultats són interessants en molts sentits. En
qualsevol cas, cal utilitzar l’argument de possible clúster amb
molta cura, ja que l’únic que hem detectat és una forta
concentració geogràfica de la mà d’obra. Per poder parlar de
clústers, caldrà fer una anàlisi molt més detallada i concreta que
permeta identificar relacions horitzontals i verticals entre
diferents agents econòmics i socials. Això requereix una
aproximació individual i una metodologia diferent (de caire
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 186 -
qualitatiu) que serà desenvolupada en un capítol posterior sobre
el primer dels sectors referits (el 17, tèxtil).
El tèxtil i el taulell (junt al calcer que no arriba, per poc,
al punt de tall requerit en l’anàlisi de MLL) són els dos clars
candidats de l’anàlisi per poder formar el típic clúster, ja que
presenten una localització molt acusada en territoris molt
especialitzats on es formen economies externes de tipus
intraindustrials; en canvi, les concentracions detectades en els
MLL d’Alacant o València responen a altres economies de
caire interindustrial o d’urbanització. Destaquen també les
concentracions d’hostaleria o d’immobiliària a Benidorm i
Torrevella, que estarien molt relacionades amb el turisme.
A banda de l’anàlisi dels resultats, de nou, cal destacar la
importància que tenen les desagregacions geogràfiques i
sectorials a l’hora d’obtenir uns bons resultats. Les comarques
s’adapten millor als sectors amb un expansió geogràfica més
limitada (com la indústria metal·lúrgica o de productes
metàl·lics de Sagunt); en canvi, en sectors com el taulell, apareix
clarament el clúster d’Onda, però aquest es dilueix en l’anàlisi
comarcal, ja que comprendria moltes comarques diferents. El
que sembla evident és que els resultats hagueren millorat molt
amb majors desagregacions sectorials (com el CNAE-3), però ha
sigut impossible trobar dades tan desagregades. El cas d’Onda
ens mostra, a més, com un sector com el tauleller acaba afectant
la concentració d’altres indústries amb què compta amb una
relació especial (en aquest cas, amb el sector químic).
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 187 -
Els resultats ens permeten confirmar la importància de la
concentració geogràfica i de les externalitats en la localització
de les empreses en general i de la indústria en particular. Ara bé,
per parlar de clústers, cal anar més enllà de la simple mesura de
la concentració. Cal valdre’s d’una anàlisi més detallada i
individual basada en mètodes qualitatius i que portarem a terme
en un capítol posterior.
Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana
- 188 -
El Sector del Textil i la Confecció
- 189 -
Capítol 4
El sector del tèxtil i la confecció 4.1 Introducció
Al capítol anterior, hem realitzat un exhaustiu estudi de
la concentració industrial a la Comunitat Valenciana i, en
apartats posteriors, validarem si aquesta aglomeració té
conseqüències sobre la rendibilitat i productivitat de les
empreses. Per fer-ho, ens centrarem en un sector concret: el
tèxtil.
L’objectiu d’aquest capítol és analitzar en profunditat les
característiques intrínseques del sector tèxtil i analitzar la
delicada situació actual per la qual travessa el sector.
Començarem l’apartat exposant les raons que ens han
portat a triar el sector del tèxtil i la confecció:
Es tracta d’un sector tradicional que travessa una
profunda crisi de competitivitat i que està portant-lo a un
replantejament de les seues estratègies competitives.
Es tracta d’un sector important dins de la indústria
valenciana en general i primordial en moltes comarques i
municipis.
Es tracta d’un sector caracteritzat per una forta
concentració geogràfica i molt estudiat com a paradigma
de clúster o de districte industrial.22
22 Es poden consultar Ybarra, (1991); Duch (1993); Santamaria, (1999) o
Tomàs (1999), etc.
El Sector del Textil i la Confecció
- 190 -
Podríem assenyalar que hem triat el tèxtil per la seua
importància en moltes comarques i municipis valencians, per la
seua rellevància com a paradigma de sector concentrat i, per
últim, per la delicada situació que travessa. El tèxtil és un dels
sectors industrials més amenaçats per les noves condicions
competitives que comporta la globalització. De la forma com la
nostra indústria responga als nous reptes competitius potser
depenga la supervivència del nostre teixit productiu.
Una vegada justificat l’àmbit sectorial, volem justificar
l’àmbit geogràfic de l’estudi. L’objectiu és analitzar el sector
tèxtil en el mercat local de treball d’Ontinyent.
Hem assenyalat que el sector del tèxtil es caracteritza per
la forta concentració geogràfica de les seues empreses. La major
concentració a la Comunitat Valenciana se situaria en unes
poques comarques del nord d’Alacant (el Comtat i l’Alcoià) i
una comarca del sud de la província de València (la Vall
d’Albaida). Alguns treballs han analitzat aquest territori com un
tot, referint-s’hi com a comarques centrals valencianes (Golf i
al., 2005), valls industrials valencianes (Masià i al. 2004),
clúster de la Mariola (Cervera i al., 2001) o districte Alcoi-
Ontinyent (Puig, 2007). Es fa difícil utilitzar entitats
geogràfiques oficials (municipis, comarques o províncies) per
analitzar aquestes concentracions. Un dels objectius del capítol
anterior ha sigut justificar la utilització del concepte de mercat
local de treball per analitzar els nivells de concentració. Seguint
El Sector del Textil i la Confecció
- 191 -
aquesta línia, focalitzarem l’estudi en el mercat local de treball
d’Ontinyent23.
Una vegada hem exposat l’objectiu i la justificació del
capítol, descriurem la seua estructura:
4.1 Introducció
4.2 Característiques del sector tèxtil
4.2.1 Tipus d’indústria
4.2.2 Classificació del tèxtil
4.2.3 El procés productiu del tèxtil de confecció
4.2.4 Trets conjunturals del sector
4.2.4.1 Acords internacionals
4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil
4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil
4.3 Anàlisi del sector a diferents nivells
4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial
4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupats
4.3.3 El sector tèxtil a Espanya
4.3.4 El sector tèxtil a la Comunitat Valenciana
4.4 El MLL d’Ontinyent i el tèxtil
4.5 Conclusions
23 Analitzarem aquesta elecció amb més profunditat al següent capítol.
El Sector del Textil i la Confecció
- 192 -
4.2. Característiques del sector tèxtil
4.2.1 Tipus d’indústria
Cal englobar el sector tèxtil dins de les indústries
manufactureres tradicionals.
Les activitats manufactureres es poden classificar segons
la intensitat tecnològica, així com mostra la taula següent:
Taula 4.1 Classificació de les activitats manufactureres en funció de la
intensitat tecnològica:
Classificació de les activitats manufactureres en funció de la
intensitat tecnològica:
Indústries avançades Fabricació de
màquines d’oficina i
equips informàtics
Fabricació de
maquinària i material
elèctric
Fabricació de
material electrònic,
fabricació d’equip i
aparells de ràdio,
televisió i
comunicacions
El Sector del Textil i la Confecció
- 193 -
Fabricació d’equip i
instruments
medicoquirúrgics de
precisió, òptica i
rellotgeria
Indústries intermèdies Indústria química
Indústria de la
construcció, de
maquinària i equip
mecànic
Fabricació de
vehicles de motor
Fabricació d’altres
materials de transport
Fabricació de
productes de cautxú i
matèries plàstiques
Indústries tradicionals Indústria de productes
alimentaris i begudes
Indústria tèxtil
Indústria de la confecció i
de la pelleteria
Preparació i acabat del
cuiro
Indústria de la fusta i del
El Sector del Textil i la Confecció
- 194 -
suro
Indústria del paper
Edició, arts gràfiques
Fabricació d’altres
productes minerals no
metàl·lics
Metal·lúrgia
Fabricació de productes
metàl·lics
Fabricació de mobles,
altres indústries
manufactureres
Font: adaptat a partir de Myro i Gandoy (2003).
4.2.2 Classificació del tèxtil
Primer de tot, cal assenyalar que, dins del concepte
tèxtil, distingim tres grans segments:
- El tèxtil per a vestir.
- El tèxtil per a la llar.
- El tèxtil tècnic (on s’inclouen els tèxtils que no van destinats ni
per a vestir persones ni per a la utilització en habitatges).
Si volem una classificació més detallada, l’Institut
Nacional d’Estadística (INE), en la coneguda com a
Classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE-1993) i
publicada com a annex al Reial decret 1560/1992 de 18 de
El Sector del Textil i la Confecció
- 195 -
desembre, classifica el sector tèxtil, (sector 17), en les següents
activitats: Taula 4.2 Classificació sectorial del sector 17 CNAE-93.
CNAE ACTIVITAT
17 Industria tèxtil
17.1 Preparació i filat de fibres
tèxtils
17.11 Preparació i filat de fibres de
cotó i les seues barreges
17.110 Preparació i filat de fibres de
cotó i les seues barreges
17.12 Preparació i filat de llana
cardada i les seues barreges
17.120
Preparació i filat de fibres de
llana cardada i les seues
barreges
17.13 Preparació i filat de llana
pentinada i les seues barreges
17.130 Preparació i filat de llana
pentinada i les seues barreges
17.14 Preparació i filat de fibres de lli
i les seues barreges
17.140 Preparació i filat de fibres de lli
i les seues barreges
17.15 Torçada i preparació de la seda,
El Sector del Textil i la Confecció
- 196 -
torçada i textura de filaments
sintètics i artificials
17.150
Torçada i preparació de la seda,
torçada i textura de filaments
sintètics i artificials
17.16 Fabricació de fil de cosir
17.160 Fabricació de fil de cosir
17.17 Preparació i filat d’altres fibres
tèxtils
17.170 Preparació i filat d’altres fibres
tèxtils
17.2 Fabricació de teixits tèxtils
17.21 Fabricació de teixits de cotó i
barreges
17.210 Fabricació de teixits de cotó i
barreges
17.22 Fabricació de teixits de llana
cardada i barreges
17.220 Fabricació de teixits de llana
cardada i barreges
17.23 Fabricació de teixits de llana
pentinada i barreges
17.230 Fabricació de teixits de llana
pentinada i barreges
17.24 Fabricació de teixits de seda
El Sector del Textil i la Confecció
- 197 -
17.240 Fabricació de teixits de seda
17.25 Fabricació d’altres teixits tèxtils
17.250 Fabricació d’altres teixits tèxtils
17.3 Acabat de tèxtils
17.30 Acabat de tèxtils
17.301 Tenyit de tèxtils
17.302 Estampació de tèxtils
17.303 Altres acabats tèxtils
17.4
Fabricació d’altres articles
confeccionats amb tèxtils,
excepte peces de vestir
17.40
Fabricació d’altres articles
confeccionats amb tèxtils,
excepte peces de vestir
17.400
Fabricació d’altres articles
confeccionats amb tèxtils,
excepte peces de vestir
17.5 Altres indústries tèxtils
17.51 Fabricació de catifes i moquetes
17.510 Fabricació de catifes i moquetes
17.52 Fabricació de cordes, cordells,
fils d’empalomar i xarxes
17.520 Fabricació de cordes, cordells,
fils d’empalomar i xarxes
17.53 Fabricació de teles no teixides i
El Sector del Textil i la Confecció
- 198 -
articles confeccionats amb
aquestes, excepte peces vestir
17.530
Fabricació de teles no teixides i
articles confeccionats amb
aquestes, excepte peces vestir
17.54 Fabricació d’altres articles
tèxtils
17.541 Fabricació de teixits extrets
17.542
Fabricació de teixits impregnats,
endurits o recoberts de matèries
plàstiques
17.543 Fabricació d’altres articles
tèxtils
17.6 Fabricació de teixits de punt
17.60 Fabricació de teixits de punt
17.600 Fabricació de teixits de punt
17.7 Fabricació d’articles en teixits
de punt
17.71 Fabricació de calceteria
17.710 Fabricació de calceteria
17.72 Fabricació d’altres articles en
teixits de punt
17.720 Fabricació d’altres articles en
teixits de punt
Font: annex al Reial decret 1560/1992 de 18 de desembre.
El Sector del Textil i la Confecció
- 199 -
Dins d’aquesta classificació oficial, Puig, (2007), distingeix
dues grans línies de productes:
Productes intermedis o tèxtil de capçalera, que estaria
format per les filatures, teixits i teles per a teixits (codis
17.1, 17.2 i 17.3).
Productes finals que estarien formats pel tèxtil de la llar,
tèxtil tècnic i roba per a vestir interior i exterior (17.4,
17.5, 17.6, 17.7).
El consum de tèxtil:
L’any 2001 el consum de productes tèxtils a Espanya va ser
de 805725 tones i 14398 milions d’euros, repartits de la següent
manera:
Gràfic 4.1 Consum tèxtil en pes a Espanya.
Consum tèxtil en pes (2001)
23%
21%56%
Tèxtil industrialTèxtil llarVestuari
Font: Gavinet d’Estudis Econòmics (2003)
El Sector del Textil i la Confecció
- 200 -
Gràfic 4.2 Consum tèxtil en valor a Espanya.
Consum tèxtil en valor
18%
14%
78%
Tèxtil-llarTèxtils industrialsVestuari
Font: Gavinet d’Estudis Economics (2003)
Segons Lleonart et al (2003) les previsions són que el
consum de tèxtils industrials mantinga els propers anys unes
taxes de creixement superiors al PIB; per contra en el consum de
textil de la llar la tendència és a mantindre uns nivells de
creixement semblants als del PIB i, per últim, en el consum de
vestuari la tendència sembla ser a mantindre creixements per
sota (en aproximadament un punt percentual) respecte al
creixement del PIB.
Si analitzem les dades de la darrera Enquesta de Presupostos
Familiars, trobem les dades següents respecte al consum de
vestit i calcer:
El Sector del Textil i la Confecció
- 201 -
Taula 4.3 Despesa en vestit i calcer.
Despesa
total real
(milers
d’euros)
Distribució
percentual
(% de la
despesa
total)
Despesa
real
mitjana
per llar
(euros)
Despesa
real mijana
per persona
(euros)
Índex de
variació de la
despesa real
mitjana per llar
respecte a l’any
base (2001)
2001 20742’37 9’38% 1540’11 507’88 100
2002 21321’47 9’32% 1540’26 517’23 100’01
2003 21424’90 8’88% 1510’13 513’27 98’05
2004 22649’39 8’67% 1558’99 534’53 101’23
2005 24668’71 8’65% 1659’44 572’27 107’75
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de L’Enquesta Continuada de
Presupostos Familiars (INE).
Si aquest últim indicador “Índex de variació de la despesa
real mitjana per llar respecte a l’any base (2001)” el traguem a
preus constants de 2001, observarem els resultats següents:
Taula 4.4: Índex de variació de la despesa real mitjana per llar respecte a l’any base , a preus constants de 2001
2001 2002 2003 2004 2005
100 95’17 89’90 91’41 95’70
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de L’Enquesta Continuada de Presupostos Familiars (INE).
El Sector del Textil i la Confecció
- 202 -
Una conclusió de totes aquestes dades seria que, tot i
l’increment en les xifres nominals de despesa en vestit i calcer,
estem observant una disminució de la despesa real a preus
constants i una continuada devallada en el percentatge de
despesa que suposa respecte a la despesa total. Aquestes xifres
ens porten a definir el mercat del vestit i el calcer com un mercat
de productes madurs.
La distribució de la despesa real total entre els diferents
grups de consum quedaria:
Gràfic 4.3 Distribució de la despessa entre grups de consum (2005)
Distribució de la despessa 2005
20,92
2,698,65
12,715,982,86
14,16
3,597,961,3411,13
8,01
Aliments i begudes no alcoholiques Begudes alcoholiques i tabacArticles de vestir i calçat Vivenda, aigua electricitatMobiliari, equipament de la llar Saluttransport ComunicacionsOci, espectacles i cultura EnsenyamentHotels, cafes i restaurants Altres bens i serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de L’enquesta Continuada de Presupostos
Familiars (INE)
El Sector del Textil i la Confecció
- 203 -
4.2.3 El procés productiu del tèxtil confecció:
A continuació es presentarà un esquema del procés
productiu del tèxtil-confecció. Naturalment el model pot variar
entre els diferents subsectors i empreses. No obstant, el procés
que es descriu il·lustra de manera general el procés productiu
tèxtil. Figura 4.1 El procés productiu del tèxti-confecció.
Font: elaboració pròpia.
El Sector del Textil i la Confecció
- 204 -
Els inputs:
Les fibres
La primera matèria del tèxtil és la fibra tèxtil. Cal assenyalar
l’estreta relació entre les fibres tèxtils i les indústries químiques,
ramaderes i agrícoles.
Les dimensions de les fibres està entre 10 i 400 mil·lèsimes
de mil·límetres de grossor i entre 10 i 400 mil·límetres de llarg.
Les fibres, segons la forma, les podem distingir en:
-Fibres contínues: seda, acetat, raió...
-Fibres discontínues: llana, cotó, fibrana...
En qualsevol cas, la distinció més habitual és entre fibres
naturals i no naturals.
Les fibres naturals es poden separar en fibres vegetals (cotó,
lli...) i animals (llana, seda...).
Les fibres no naturals es divideixen en artificials (acetat,
raió, fibrana viscosa...) i sintètiques (acríliques, poliamides, niló,
poliester, vinil...)
La diferència entre les fibres artificials i les sintètiques està en
el procés d’obtenció. Són fibres sintètiques les que s’obtenen
mitjançant la polimeració24 de monòmers orgànics (sobretot
derivats del petroli o el gas natural); les fibres artificials són les
24 La polimeració és una reacció química en la qual es combinen molècules
de monòmetres per formar polímers.
El Sector del Textil i la Confecció
- 205 -
aconseguides mitjançant la transformació de polímers orgànics
naturals.
El 55% de les fibres utilitzades en la indústria tèxtil són
sintètiques. La fibra sintètica és subministrada per unes poques
multinacionals químiques.
Respecte al procés de transformació, distingim quatre grans
fases:
1- FILATURA
La filatura s’encarrega de transformar les diferents fibres
tèxtils en fil. Dins del procés de filatura, podem distingir
cardatge i pentinat, filat i tenyit del filat.
FIBRA→FIL
El fil és el resultat de la unió de multitud de fibres que són
sotmeses a torsió perquè queden unides unes amb altres i formen
un fil de gran longitud. Algunes de les fases més habituals són:
Cardatge i pentinat: les fibres es transportaran a les
màquines de cardatge, on es transformaran en una capa de fibra
uniforme. En aquesta fase, es produeix la primera neteja i
barreja de les fibres. Quan ix de la carda, la fibra s’ha convertit
en una cinta amb les fibres uniformement distribuïdes. A
continuació, es pentinarà successives vegades segons la qualitat
desitjada. El producte obtingut s’anomena metxa.
El Sector del Textil i la Confecció
- 206 -
Filat: la metxa (cardada i pentinada) es redueix al grau de
finor convenient i s’hi dóna la tensió i torsió necessàries per a
obtenir la resistència i el calibre desitjats.
Bobinatge: el fil és enrotllat en tubs de cartró o de plàstic de
forma troncocònica. Cada volta del fil al tub rep el nom d'espira.
Les bobines poden ser tenyides o enviades a la teixidura.
Tenyit del filat: els carrets o bobines se sotmetran a un
tractament amb sosa càustica i detergents en màquines a pressió
(descru) que elimina les impureses. Les bobines posteriorment
són tenyides amb diferents colorants i auxiliars.
TEIXIDORIA o tissatge
És el procés que, partint del fil, s’encarrega de la fabricació
del teixit.
FIL→TEIXIT
El tissatge és l’operació de lligar els fils per formar un teixit.
Hi ha tres tipus fonamentals de teixits: el teixit pla o de calada,
els de gèneres de punt i els no teixits. El teixit pla consisteix en
uns lligaments formats per dues sèries de fils; les sèries formen
90º entre elles i s’enllacen per sobre i per sota una de l’altra
formant una tela. En els teixits de punt, el lligament està format
per un fil continu que s’enllaça amb ell mateix fent bucles. En el
El Sector del Textil i la Confecció
- 207 -
cas dels no teixits, s’uneixen les fibres mitjançant un tractament
tèrmic.
Podem distingir les fases següents:
1- Operacions prèvies al tissatge
L’ordit, l’encolatge i el passat i la nuada són les operacions
prèvies abans de poder teixir el fil per obtenir la tela de roba.
• L’ordit. Aquesta operació consisteix a reunir una sèrie de
fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una
llargada preestablerta damunt d’un o de diferents
plegadors. La màquina que s’utilitza per reunir els fils és
l’ordidor, el qual consta bàsicament d’una fileta i d’un
capçal plegador.
• L’encolatge. Quan els fils són sotmesos als
encreuaments per efectuar el lligament, s’hi es
produeixen grans fregaments que poden portar al
trencament del fil. Per evitar-ho, el fil és impregnat
d’una pel·lícula de cola que li dóna més resistència. La
màquina que es fa servir per encolar el fil rep el nom
d’encoladora.
• El passat i la nuada. L’operació de passar consisteix a fer
passar cada fil del plegador d’ordit a través dels diferents
dispositius del teler. La nuada és el procés de lligar els
fils d’un plegador amb els del final de l'altre.
2- El teixit de la tela
Una vegada fetes les operacions prèvies, és el moment
de fer el lligament dels fils per formar la tela.
El Sector del Textil i la Confecció
- 208 -
La manera tradicional de teixir ha sigut mitjançant del
teler.
Teler: al bastiment del teler, se situen dos grans rodets:
el primer és el que conté l’ordit, que es desenrotlla
progressivament per després intercalar-hi, en sentit
horitzontal i reiteradament, un fil que constitueix la trama;
l’altre rodet o plegador, situat a la part anterior, rep i enrotlla
la tela que es va formant. La intercalació de la trama
s’aconsegueix alçant alternativament, amb el lliços, el fil de
l’ordit de manera que formen un angle díedre. Per aquesta
obertura, anomenada calada, passa o bé la llançadora, que
diposita la trama o passada als telers convencionals, o bé la
pinça, projectil o dispositiu adequat a les modernes
màquines de teixir.
La tecnologia moderna aconsegueix arribar a velocitats
superiors a 450 passades per minut i, en algun cas, les
màquines de teixir amb inserció de trama per sistema
hidràulic (una gota d’aigua a pressió s’encarrega de
desplaçar la trama d’un costat a l’altre del teler) permeten
teixir filaments continus a velocitats superiors a 950
passades per minut.
El gènere de punt
Els anomenats gèneres de punt, calceteria o tricot,
aconsegueixen l´estructuració dels teixits sense la utilització
del teler. El gènere de punt consisteix a enllaçar un o més
fils per formar-ne bucles mútuament encadenats. Les
El Sector del Textil i la Confecció
- 209 -
màquines de tricotar operen amb agulles, passadors i platines
amb les quals es fan minucioses operacions que imiten la
labor manual del ganxet.
Les modernes màquines circulars de gènere de punt, de
gran producció (en alguns casos, més d’un metre per minut),
fabriquen teixit tubular continu, amb múltiples aplicacions.
ACABATS:
Es denominen generalment tinys, aprestos i acabats. Són un
conjunt d’operacions físiques, químiques i mecàniques fetes
amb els teixits per eliminar els defectes, canviar-hi l’aparença
exterior i, en ocasions, afegir qualitats funcionals al teixit, com
tractaments antiarrugues o d’impermeabilització. Pot realitzar-se
a continuació del tissatge o en fases anteriors (com ja hem
assenyalat en la fase de filatura).
Podem distingir tres fases:
- Blanqueig: s’elimina el color no desitjat d’algunes fibres
per preparar-les per a l’etapa de tenyit.
- Tenyit: la tintura o tenyida dels teixits consisteix a acolorir
el material tèxtil (fibra, filatura o teixit) per immersió en un
bany que continga una dissolució de substància colorant que
n’impregne totalment el teixit que s’hi submergeix.
Actualment, els laboratoris químics proporcionen els
colorants que s´utilitzen en la indústria. Alguns es fixen
directament a les fibres i, per aquest motiu, s’anomenen
El Sector del Textil i la Confecció
- 210 -
substantius; d’altres, anomenats adjectius, només s’adhereixen a
les fibres gràcies a una altra substància anomenada mordent.
Els últims avenços tecnològics han donat com a resultat
l’obtenció sintètica de colorants. L’estructuració molecular
d’aquestes substàncies s’orienta cap a la consecució de la unió
de dos grups atòmics: el cromòfor, portador de les
característiques tintòries i el cromogen, portador del color. En el
si de l’estructura molecular del colorant sintètic, s’han resolt els
dos problemes principals que ha d’afrontar la tecnologia de la
tintura: l’acoloriment i la seua fixació.
- Estampació: consisteix en la impressió de dibuixos sobre
la superfície dels teixits. Les modernes màquines d’estampació
operen de manera contínua: el teixit cru (color natural) passa per
un gran tambor giratori juntament amb un altre teixit que actua
de coixí; al voltant del tambor, estan col·locats els cilindres
gravadors, cada un dels quals porta el corresponent cilindre per
tenyir submergit, a mitges, en un recipient que conté la
substància colorant.
Cal preparar prèviament els clixés de coure amb els
respectius dibuixos d’impressió aconseguits per fotogravat, així
com la composició dels diferents colors convenients per a cada
estampació. Les teles estampades requereixen una fixació del
colorant abans de l’acabament (vaporatge).
- Acabat final: inclou tota una sèrie d’operacions químiques
i mecàniques per donar les especificacions finals desitjades. Per
El Sector del Textil i la Confecció
- 211 -
exemple, es busca evitar l’encoiximent de les teles i prolongar la
fixació dels tints.
Modernament, s’ha incorporat els tractaments tèxtils basats
en la impregnació amb compostos resinosos. Amb aquests
productes, s´aconsegueixen teles que repel·leixen la brutícia i la
humitat, resistents a les arrugues i altres característiques
funcionals.
CONFECCIÓ
És el procés que transforma el teixit en el producte final.
Aquest és l’últim pas de l’elaboració de les peces de vestir. En
termes generals, la confecció inclou quatre etapes: el disseny, la
precostura, la costura i l’acabat.
Les eixides (outputs)
Hem vist, en apartats anteriors, algunes de les classificacions
dels productes del tèxtil de confecció. Una de les més senzilles
consisteix a dividir el tèxtil en:
- Tèxtil per a vestir,
- Tèxtil per a la llar,
- Tèxtil tècnic.
El Sector del Textil i la Confecció
- 212 -
4.2.4 Trets conjunturals del sector
Per donar unes xifres, (extretes del Pla de competitivitat del
tèxtil, 2005), direm que el conjunt del sector tèxtil suposa el
5,5% del valor afegit de la indústria valenciana, que dóna treball
a 38.000 treballadors (el 9’3% del treball industrial) i que està
format per unes 2000 empreses. Aquest mateix informe reconeix
un context de canvi i una conjuntura desfavorable que està
reflectint-se des de 2001 en el tancament de moltes empreses, la
disminució de la mà d’obra i la caiguda de les exportacions.
El sector del tèxtil està en una etapa de canvis i reptes molt
importants25 que provenen en gran part pel procés de
globalització econòmica que estem vivint.
Els darrers anys s’ha incrementat la competència per la
incorporació al mercat de les empreses de nous països
competidors, que podem atribuir a dos fets diferents:
-Per una banda, tenim els efectes de l’ampliació de la UE a
nous països i que suposa un increment del 23% en el treball
europeu emprat en el sector tèxtil i de la confecció. El comerç
tèxtil d’Espanya, amb els nous socis, és momentàniament poc
intens, ja que el 2002 representava l’1’4% de les importacions i
el 2,8 de les exportacions (CITYC, 2004). A mitjan termini, el
panorama pot canviar per tres raons (Canals, 2003): la primera 25 De totes maneres, cal recordar que el sector tèxtil ha sofert incomptables
crisis, com la de 1975 a 1985 o la més recent, de 1993 a 1995, on es van
perdre el 10% dels llocs de treball en només dos anys.
El Sector del Textil i la Confecció
- 213 -
és una ampliació del mercat europeu de destinació per als
nostres productes, la segona són les possibles conseqüències
dels ajustos en el repartiment dels fons estructurals, i la tercera,
però la més dramàtica, podria ser una tendència a la
relocalització de la producció tèxtil a Europa aprofitant els
costos laborals relativament baixos d’aquests països (sobretot
Polònia, República Txeca, Romania i Hongria). En qualsevol
cas, l’informe del Consell econòmic i social (2004) que
avaluava els efectes de l’ampliació sobre l’economia espanyola
oferia una visió prou optimista d’aquest fet.
-Molt més greus i importants semblen les conseqüències de
la desaparició de les quotes quantitatives a la importació en
2005 per la liquidació de l’Acord multifibres signat a la Ronda
Uruguai del GATT i que va ser substituït pel nou Acord sobre
tèxtil i confecció de l’Organització Mundial del comerç (signat a
Marràqueix el 1994)26. Aquest acord preveia la progressiva
eliminació de les restriccions no tarifàries en un termini de deu
anys. Amb aquest nou marc competitiu, estem observant un
increment espectacular de la competència asiàtica: sobretot de la
Xina, Pakistan i l’Índia i en menor mesura de Turquia i del
Marroc. Les importacions de tèxtil provinents del continent
asiàtic han passat del 26,7% el 2000 al 43,3% el 2005. En el cas
concret de la Xina, s’ha convertit en el primer proveïdor de
26 Al punt següent, fem un repàs als canvis en política comercial que estan
afectant el tèxtil.
El Sector del Textil i la Confecció
- 214 -
tèxtil dels mercats valencians i espanyols (i ha desbancat el
tradicional líder que era Itàlia). Les conseqüències no sols han
estat des del punt de vista de les importacions, la forta
competència està darrere d’una caiguda de les exportacions que,
en el mateix període, han disminuït en quasi un 30%. De fet, la
Comissió europea ja va advertir en el seu informe de 2004 sobre
els efectes de la liberalització en determinades regions i posava,
com a exemple, que una tercera part dels treballadors empleats
al tèxtil català podien perdre la feina. La situació s’ha agreujat
per l’actual tipus de canvi euro, dòlar i iuan, que ha encarit els
productes europeus més d’un 60% enfront de les mercaderies
xineses, i un 30% enfront de l’àrea dòlar.
4.2.4.1 Acords internacionals sobre el tèxtil
El 1962, se signen els Long Term Arrangement Regarding
International Trade in cotton textiles (LTA), que fou el primer
intent de posar ordre en el comerç internacional de tèxtils. El
1974, són substituïts pels Multi-Fiber Agreement (MFA) dins
dels acords del GATT i que constituirien el marc normatiu
internacional durant vint anys (fins el 1994).
En 1994, se signen a Marràqueix els Agreement on Textile
and Clothing (ATC) sota els auspicis d’una nova ronda del
GATT. Aquest nou acord establia l’eliminació gradual de les
quotes a la importació aplicades sobre el tèxtil a partir d’un
calendari establert per a un període de deu anys:
El Sector del Textil i la Confecció
- 215 -
Taula 4.5 Fases de l’eliminació de les quotes.
Data
Percentatge del
volum físic total on
s’eliminaven les
quotes
Percentatge
acumulat on
s’eliminaven les
quotes
Fase 1 1-1-1995 16% 16%
Fase 2 1-1-1998 17% 33%
Fase 3 1-1-2002 18% 51%
Fase 4 1-1-2005 La resta 100%
Font : ATC, article 2, paràgrafs 6 i 8.
Tal i com establia el calendari, les quotes a la importació van
ser eliminades completament el 2004 pels acords ATC. No
obstant, continua vigent un sistema de tarifes que fa de vital
importància els acords regionals o bilaterals.
Així, els Estats Units tenen signats acords regionals que
permeten la importació de productes tèxtils i de confecció lliures
de taxes amb els països de la NAFTA (North America Free
Trade Agreement, 1994), la CBPTA (Caribean Basin Trade
Partnership Act, 2000) i l’AGOA (African Growth Opportunity
Act, 2000).
La UE té acords semblants amb els països veïns i els països
menys desenvolupats, i destaquen tres acords: l’Euro-
Mediterranean Partnership, l’Acord d’estabilització i associació
amb les nacions dels Balcans i la iniciativa Everithig but Arms
(2001), (apèndix tema 4).
El Sector del Textil i la Confecció
- 216 -
Tot i la desaparició de bona part de les barreres comercials i
el gran nivell d’integració i globalització assolit en un mercat
com el tèxtil, aventurar la mort de les distàncies no deixa de ser
una exageració (Anderson i Wincoop, 2004). Els costos del
comerç encara són grans i importants, ja que resten els costos de
transport, de distribució local, els problemes administratius i
burocràtics, etc. Els països no desenvolupats han de treballar per
reduir costos i traves burocràtiques si volen guanyar
competitivitat internacional.
En aquest nou marc competitiu, adquireixen importància les
polítiques comercials regionals i bilaterals, ja que la fi de les
quotes ha suposat una disminució de l’interès per eliminar les
tarifes comercials.
El Sector del Textil i la Confecció
- 217 -
4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil:
La consultora internacional Werner International (2007) ha
publicat recentment la següent taula comparativa de costos
laborals: Gràfic 4.3 Taula comparativa de costos laborals mundials a la indústria tèxtil
Cost de la mà d'obra a la indústria tèxtil
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Suïssa
Bèlgica
Alemanya
Àustria
Regne UnitJapó
França
Itàlia
Irlanda
Austràlia
USAEspanya
Grècia
Israel
Corea del Sud
TaiwanPortugal
Hong Kong
Rep. Txeca
Polònia
EstòniaLituània
Eslovàquia
Brasil
Argentina
TurquiaMarroc
Mèxic
Colòmbia
Perú
Tunísia
TailàndiaBulgària
Malàisia
Egipte
Xina (costa)
ÍndiaIndonèsia
Xina (interior)
Vietnam
Pakistan
Bangladesh
US$/Hora d'operari
El Sector del Textil i la Confecció
- 218 -
Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de Werner International
(2007)
La Werner Labor Cost Comparison cobreix tots els sectors
primaris industrials, com la filatura, el tissatge i l’estampació. El
tall i la costura no formen part d’aquesta comparació. Aquest és
el primer estudi realitzat després dels acords multifibra.
Observem que els països més desenvolupats tenen costos
laborals de més de 20 dòlars l’hora, Espanya tindria un cost
laboral d’uns 15$ i els països de l’est d’Europa estarien sobre els
5$. Ara bé, les diferències abismals es donen amb els països
asiàtics, que presenten costos laborals al voltant del dòlar l’hora
(fins i tot menors en alguns països).
Espanya continua tenint un cert avantatge competitiu quant a
salaris respecte als antics socis comunitaris (excepte els
habituals Grècia i Portugal), però triplica els costos laborals dels
nous socis comunitaris. Ara bé, la veritable competència són els
països asiàtics, que produeixen amb costos laborals almenys
quinze vegades inferiors. Aquesta dada, junt a la forta
disminució de les barreres comercials, explica la forta crisi de
les indústries tradicionals, entre elles la tèxtil.
El Sector del Textil i la Confecció
- 219 -
L’estudi també ofereix una evolució per zones geogràfiques: Gràfic 4.4 Variacions costos laborals en moneda local
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
E-E W-E S-AM ASIA MEDIT N-AM
Canvis en els costos laborals 2002v2007 en moneda local
Gràfic 4.5 Variacions costos laborals en moneda US$
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
E-E W-E S-AM ASIA MEDIT N-AM
Canvis en els costos laborals 2002v2007
en US$
El Sector del Textil i la Confecció
- 220 -
E-E: Europa de l’Est
W-E: Europa Occidental
S-AM: Sud-Amèrica
Asia
Medit: Turquia, Marroc i Tuníssia
N-AM: Nord Amèrica
Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de Werner International (2007)
El cost laboral als països d’Europa de l’est sí està
incrementant-se com a conseqüència de la seua incorporació a la
Unió Europea. Veiem, no obstant, que els països asiàtics, tot i el
creixement econòmic, estan mantenint uns augments dels costos
laborals similars a la resta de zones geogràfiques. També queda
molt clar com l’apreciació de l’euro respecte al dòlar ha agreujat
el problema dels costos laborals europeus.
Com hem indicat, el cost en la indústria de la confecció és
molt més difícil de determinar i comparar, ja que la indústria
està molt més fragmentada i presenta fortes fluctuacions, fins i
tot dins de la mateixa regió. A més, l’economia submergida està
molt més present. Un dels pocs treballs al respecte és el de
Jassin-O’Rourke Group per a dades de 2002:
El Sector del Textil i la Confecció
- 221 -
Taula 4.6 Cost de l’hora en la indústria de la confecció.
País Cost laboral per hora en la
indústria de la confecció
Indonèsia 0,27$
Índia 0,38$
Bangladesh 0,39$
Pakistan 0,41$
Xina (interior) 0,68$
Xina (costa) 0,88$
Egipte 0,77$
Mèxic 2,45$
USA 8,89$
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Jassin-O’Rourke group (2002).
En aquest treball, no hi ha referències a països europeus,
però sabent que els costos laborals nord-americans són similars
als europeus (segons la taula anterior, una mica superiors als
espanyols i una mica inferiors als italians o francesos), podem
observar diferències semblants (si no superiors) a les de la taula
anterior. El cost laboral en la confecció és als Estats Units 10
vegades més car que a la part costera de la Xina, 13 vegades
més que a la zona interior de Xina i 23 vegades més car que a
l’Índia.
En uns sectors tan intensius en mà d’obra com el tèxtil i la
confecció, podem fer-nos una idea de com el costos laborals
El Sector del Textil i la Confecció
- 222 -
estan influint en la pèrdua de competitivitat internacional del
tèxtil que localitza la producció als països desenvolupats.
4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil
La indústria tèxtil i de la confecció presenta unes
característiques molt variades quant a l’ús del capital i el treball,
cosa que dificulta tipificar una cadena de subministrament.
Audet (2004), en un treball per a l’OCDE, distingeix quatre
segments dins de la cadena:
Fibres naturals: la preparació de fibres naturals inclou diferents
activitats agrícoles o ramaderes.
1- Tèxtils : la preparació dels productes tèxtils a partir de
les fibres naturals o artificials inclou activitats
manufactureres on les innovacions tecnològiques han
suposat grans avenços tècnics i de productivitat.
2- Confecció: la preparació d’articles confeccionats també
suposa activitats manufactureres. En una primera fase
prèvia que inclouria diferents aspectes com el disseny o
el tall sí s’han incorporat importants avenços
tecnològics, però, en les fases de producció, es mantenen
processos molt intensius en treball i tècniques similars a
les emprades el segle passat.
3- Venda: les estructures de venda han variat molt els
darrers anys, amb la desaparició de les tradicionals
fronteres entre venedors i productors. Les vendes del
El Sector del Textil i la Confecció
- 223 -
tèxtil i la confecció s’han concentrat en grans cadenes
distribuïdores que operen a nivell internacional i que
exerceixen gran influència sobre tota la cadena de
subministrament.
4.3. Anàlisi del sector tèxtil a diferents nivells
4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial
El model tèxtil mundial està en ple procés de transformació
des del 2004. Abans de l’abolició de les barreres comercials,
existia un comerç tèxtil fragmentat (OCDE 2004). Els països
amb salaris més baixos s’especialitzaven en les primeres fases
de la cadena de producció tèxtil (per exemple, en la producció
de primeres matèries pretallades), mentre que els països
desenvolupats es limitaven a finalitzar la producció i distribuir-
la.
En l’actualitat, estem vivint un canvi en el model tèxtil
mundial, amb l’aparició de tota una sèrie de països en
desenvolupament molt competitius que estan creant potents
clústers tèxtils que abasten tota la cadena de producció tèxtil.
Sembla que avancem cap a un model on produeixen els països
en desenvolupament i comercialitzen els països desenvolupats.
En qualsevol cas, aquesta visió podria pecar de simplista. La
transformació del model està afectant diferents aspectes de la
cadena de subministrament del tèxtil de confecció. Audet (2004)
El Sector del Textil i la Confecció
- 224 -
assenyala els següents canvis, tendències i ajustos en cada una
de les quatre fases de subministrament:
1- Fibres naturals:
La tendència és a una major demanda de fibres naturals en
els tèxtils per a la confecció i a una menor demanda de fibres
naturals en les aplicacions tèxtils no relacionades amb la
confecció (on creix la demanda de fibres artificials).
La demanda de fibres naturals està canviant, ja que
tradicionalment eren produïdes per països en desenvolupament i
demanades per països desenvolupats. El trasllat de la producció
tèxtil cap a països en desenvolupament està traslladant la
demanda de fibres cap aquests països (fonamentalment Xina i
Índia).
La demanda futura també estarà molt marcada pels acords
comercials que se signen properament en l’Organització
Mundial del Comerç.
2- Tèxtil:
El desmantellament dels acords sobre tèxtil i confecció
(ATC) ha suposat l’aparició de forts clústers tèxtils als països en
desenvolupament més competitius. Entre tots aquests països,
està destacant la Xina, que està incorporant equips de producció
moderns i competitius que milloren ràpidament la productivitat i
qualitat dels seus tèxtils. Això està beneficiant molt la indústria
de la confecció xinesa, que està podent aconseguir proveïdors
El Sector del Textil i la Confecció
- 225 -
locals competitius i de qualitat, la qual cosa incrementa la
competitivitat de la indústria de confecció local.
Gràfic 4.6 Importacions de maquinària de tèxtil i confecció
Importacions de maquinària tèxtil i de Confecció
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
1990
.92
.93
.94
.96
.98
.20
00.20
02.20
03.
US$
mili
ons
UE
Xina
Resta Àssia
Europa Est i Turquia
Amèrica del Sud iCentral
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ OCDE 2004.
La indústria tèxtil s’ha convertit en una indústria intensiva
en capital, on la competitivitat depèn de l’ús de nous materials
desenvolupats per la indústria química o de maquinària de nova
generació produïda per la indústria mecànica. La competitivitat
tecnològica de la indústria tèxtil depèn de l’habilitat per adoptar
nous productes i processos desenvolupats fora de la pròpia
indústria tèxtil.
El creixement dels fluxos de bens i de factors a escala
mundial està accelerant el procés de transferència tecnològica i
El Sector del Textil i la Confecció
- 226 -
fent desaparèixer la “bretxa” tecnològica que tradicionalment ha
existit entre països desenvolupats i en desenvolupament.
Gràfic 4.7 Inversió estrangera en la indústria tèxtil xinesa
0
10002000
3000
4000
50006000
7000
1999. 2001. 2003. 2005est
Inversió estrangera en la indústria tèxtil i de la confecció xinesa
Nº de projectes
Valor dels contractes(US$)
Font: Werner 2006
3- Confecció:
Els països en desenvolupament tenen un avantatge
competitiu clar en els seus baixos salaris, en una indústria molt
intensiva en treball. Ara bé, el factor temps, la proximitat al
consumidor, poden jugar un paper molt important en una
indústria molt competitiva.
La indústria tèxtil dels països desenvolupats pateix la forta
competència asiàtica que els obliga a reestructurar la seua
El Sector del Textil i la Confecció
- 227 -
estratègia competitiva i dirigir-se cap als processos més avançats
i cap a estratègies més diversificades.
Els països en desenvolupament tenen l’avantatge competitiu
en els processos de fabricació, però aquest avantatge competitiu
no es trasllada necessàriament a tota la cadena tèxtil, que inclou
molts aspectes relacionats amb els serveis. Controlar de manera
eficient tota la cadena tèxtil implica aspectes com el disseny, la
logística, el control de la qualitat, la protecció dels drets
intel·lectuals, la venda, etc. Els països desenvolupats han de
traslladar les seues funcions des dels processos merament
productius fins a les activitats més avançades i que aporten
major valor afegit.
També cal assenyalar que, als països desenvolupats, la
tendència en la despesa de productes tèxtils és decreixent. El
tèxtil de confecció és un mercat molt madur, amb una tendència
cap a una major demanda de productes per a l’esplai, de marca i
amb molt de disseny. En aquest sentit, els països en
desenvolupament suposen una gran oportunitat, uns mercats no
tan madurs, molt poblats i amb ràpids creixements econòmics.
4- Les cadenes de distribució:
Les vendes del tèxtil i la confecció estan cada vegada més
concentrades en unes poques organitzacions de gran volum.
Aquestes grans multinacionals estan localitzades als principals
països consumidors i tendeixen a oferir productes de marca,
molt segmentats i especialitzats. Són organitzacions
El Sector del Textil i la Confecció
- 228 -
multinacionals que exporten els seus models d’èxit arreu del
món.
Aquests grans grups de vendes recullen informació sobre les
darreres tendències en estils i gustos i les incorporen ràpidament
als seus catàlegs. La indústria tèxtil i de la confecció cada
vegada està més lligada a aquestes grans corporacions. Cercar el
contacte entre les indústries tèxtils i els grans distribuïdors és
absolutament necessari per competir en el mercat actual.
Les vendes d’aquestes grans distribuïdores depenen en bona
mesura de la seua marca. Qualsevol informació que poguera
malbaratar el bon nom de la marca hi seria molt perjudicial.
Això implica que busquen proveïdors fiables quant a
comportaments ètics en camps com l’explotació laboral,
mediambientals, etc. Les indústries i clústers tèxtils de països en
desenvolupament que desitgen treballar en segments mitjans o
alts del mercat hauran d’anar amb compte en aquests temes.
El model actual sembla anar cap a un model basat en la
producció en països en desenvolupament i la venda en països
desenvolupats, però molts d’aquests països en desenvolupament
estan convertint-se en mercats molt atractius, on les vendes
s’incrementen ràpidament. Per altra banda, sembla qüestió de
temps que els països asiàtics desenvolupen les seues pròpies
cadenes de distribució i completen d’aquesta manera el control
total de la cadena de subministrament del tèxtil confecció.
El Sector del Textil i la Confecció
- 229 -
4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupats
4.3.2.1 Dades de la Unió Europea
Segons les dades d’Euratex, presentades a l’Assemblea
general de 2007, considerant una EU de 27 països, hem
d’estimar les dades següents respecte a la indústria tèxtil i de la
confecció per a finals del 2006.
- La facturació assoleix més de 205,3 billions d’euros, amb
un increment de l’1,3% sobre l’exercici anterior.
- La mà d’obra emprada en el sector supera els 2,6 milions
de treballadors (un 4,9% menys respecte a l’any anterior).
- El nombre d’empreses supera els 186.000 (11.000 menys
que un any abans, la qual cosa representa una disminució del
5,7%).
- Les exportacions fora de la UE representen el 21% de la
facturació total, s’incrementen un 8,8% respecte a l’any anterior
i superen els 38.700 milions d’euros.
- Les importacions superen els 81.000 milions d’euros i
s’incrementaren en un 11,5%.
Dins de la UE, Espanya ocupa la cinquena posició com a
productor, darrere d’Alemanya, Itàlia, Regne Unit i França.
Els principals països dels quals la UE importa tèxtil són:
El Sector del Textil i la Confecció
- 230 -
Taula 4.7 Principals països dels quals la UE importa tèxtil.
Valor en € Percentatge de les
importacions totals
Xina 5.071.174.150 23,8%
Turquia 3.253.928.760 15,3%
Índia 2.202.133170 10,3%
Font: elaboració pròpia a partir de dades d,Euratex.
Els principals països als quals la UE exporta tèxtil són: Taula 4.8 Principals països als quals la UE exporta tèxtil.
Valor en € Percentatge sobre el
total
USA 2.667.849.060 11,8%
Turquia 1.693.614.570 7,5%
Tunísia 1.352.148.680 6%
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Euratex.
L’evolució de la balança comercial, el 2006, ha vingut molt
marcada per tres fets:
- L’abolició del sistema de quotes.
- El clima econòmic positiu als països de la UE.
- L’evolució negativa del tipus de canvi euro / dòlar americà.
La balança comercial del tèxtil i de la confecció a la UE-25
ha assolit un dèficit de 42,5 bilions d’euros (un 15,8% més que
l’any anterior).
El Sector del Textil i la Confecció
- 231 -
Taula 4.9 Dèficit comercial de la UE en tèxtil i confecció.
Dèficit comercial del tèxtil i la
confecció. UE-25 Bilions €
2003 31,1
2004 33,0
2005 36,6
2006 42,5
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Euratex.
Cal assenyalar que els nous membres de la UE han tingut un
superàvit comercial tèxtil de quasi 800 milions d’euros en el
2006 amb els països extracomunitaris. Des de 2004, aquests deu
països han incrementat el pes en les exportacions
extracomunitàries, des del 7,7% fins al 9%. Quan
s’introduïsquen les dades de Bulgària i Romania, aquesta
tendència s’accentuarà.
Una anàlisi de les exportacions ens indica que el primer
mercat (els USA) ha tingut un lleugera disminució respecte a
l’any anterior (-1%), s’han incrementat molt les exportacions a
Amèrica Llatina (Mèxic sobretot) i Rússia.
Cal assenyalar el gran increment de les importacions
asiàtiques, amb increments anuals de dos dígits en països com
Bangladesh, Vietnam, Filipines, etc. Tot i que el líder de les
importacions ho és cada vegada més la Xina, es detecta una
tendència a mantenir el volum físic de les importacions tèxtils
xineses, però amb un important increment del valor monetari.
El Sector del Textil i la Confecció
- 232 -
Sembla que les importacions xineses tenen cada vegada un
major valor afegit, cosa que comporta un major valor monetari.
De fet, els preus de les importacions xineses s’incrementaren, en
un any, un 13%, mentre que el total de les importacions de fora
de la UE va pujar un 3%.
Articles de Xina importats per la UE
Creixement el primer trimestre de 2005. Taula 4.10 Principals articles tèxtils importats de la Xina.
Articles Milions % increment
Jerseis 65,02 534%
Pantalons d’home 104,19 413%
Teixits de lli 2.348 257%
Bruses 21,92 186%
Calces i calcetins 73,41 183%
Samarretes 150,66 164%
Abrics de dona 11,96 139%
Sostenidors 44,22 63%
Font: Comissió Europea 2005.
El Sector del Textil i la Confecció
- 233 -
4.3.2.2 El sector tèxtil a la Unió Europea i a altres països
desenvolupats. Un debat
La indústria tèxtil és alhora un exemple d’indústria
internacionalitzada (Buxey, 2005) i un exemple d’indústria molt
localitzada i concentrada en determinats territoris.
És una indústria que tendeix a relocalitzar-se als països amb
sous baixos perquè és molt intensiva en mà d’obra i els seus
productes són fàcils de transportar, però, alhora, és una indústria
que depèn molt dels punts de venda i de la moda, la qual cosa
suposa un argument a favor de localitzar-se prop dels mercats.
De fet, com assenyalen Abernathy i al. (2006), la
supervivència de la indústria tèxtil a ciutats com Nova York o
Los Ángeles confirma la importància de característiques
competitives que van més enllà de la tradicional anàlisi de
localització cost-qualitat. Aquests nous factors inclouen des de
la diversitat de productes, als serveis postvenda, els contactes
directes amb els punts de venda, etc.
Les raons que porten moltes empreses tèxtils a deslocalitzar la
producció a països en desenvolupament provenen de la
comparació de costos entre alguns factors com el treball, el
capital o altres inputs, així com altres canvis en els transports,
les assegurances, etc. (Abernathy, 2004). Junt aquests factors,
cal assenyalar les modificacions tarifàries i d’aranzels dels
darrers anys.
El Sector del Textil i la Confecció
- 234 -
Davant aquesta perspectiva, Lane i Probert (2004) assenyalen
que les dues possibles estratègies de les indústries tèxtils
europees (estudien la indústria britànica i l’alemanya) passen per
:
1- Deslocalitzar la producció a països amb salaris
més baixos.
2- Adaptar la producció i l’estratègia de mercat al
nou entorn competitiu.
Aquesta segona estratègia tracta de buscar activitats amb un
major valor afegit, fet que passa per diferents actuacions com:
- Buscar nínxols de mercat molt especialitzats, amb productes
de menor producció i venda, però de major valor afegit i
rendibilitat.
- Productes de resposta ràpida. Cal integrar-se en el sector de
la distribució i avançar-se a les tendències, donar una resposta
immediata a les necessitats de productes.
- Oferir un paquet de serveis complet. Enfront d’empreses que
subcontracten en l’estranger la producció, un avantatge de
l’empresa local és oferir serveis de transport, magatzematge dels
productes i finançament.
- Innovació. La innovació i creativitat requereixen una
proximitat al client i al mercat.
- Donar una imatge de marca: cal desenvolupar marques que
no facen el producte tan dependent del preu.
- Els punts de venda. Una possible solució fóra convertir-se en
venedors, desenvolupar la pròpia xarxa de punts de venda.
El Sector del Textil i la Confecció
- 235 -
Abedecassis-Moedas (2007), planteja aquesta mateixa
dicotomia per a la indústria britànica, però considera que totes
dues estratègies no són excloents, sinó complementàries. La
deslocalització no té per què suposar la fi de la indústria tèxtil
britànica, només una transformació on les activitats de menor
valor afegit es deslocalitzaran i les de major valor afegit
continuaran operant a l’interior del país, prop del mercat final. A
conclusions semblants estan arribant diferents estudis sobre la
indústria tèxtil en països desenvolupats, com Buxey, (2005),
referent a Austràlia, Gullstrant, (2005), referent a Suècia o
Bilalis, (2006), referent a França i Alemanya. Aquest últim
treball afirma que la indústria tèxtil europea ha de fer un esforç
per millorar els seus sistemes de gestió i per reduir els costos
productius27. Les claus de la competitivitat són l’adaptabilitat,
l’ús de tecnologia punta i la diferenciació. Com assenyalen
Jones i Hayes (2004) en un treball sobre la indústria tèxtil
britànica (que fan extensible a la resta de països desenvolupats
de la UE), “una nova tipologia d’indústria tèxtil està sorgint
entre les cendres de l’antiga indústria tèxtil”. Conscient dels
canvis competitius en la indústria tèxtil de la UE, la comissió
està elaborant diversos estudis (DG Trades EC (2003a, 2003b,
2005).
El Sector del Textil i la Confecció
- 236 -
4.3.3 El sector tèxtil a Espanya
El cas d’Espanya caldria contextualitzar-lo dins de l’anàlisi de
la indústria tèxtil europea que acabem de realitzar. Si de cas,
caldria fer algunes matisacions pel fet de ser un país que
tradicionalment s’ha aprofitat del baixos costos laborals en
comparació als seus socis comunitaris. Comencem l’anàlisi
presentant algunes dades geogràfiques i, a continuació, realitzem
una anàlisi de les dades estadístiques del tèxtil (centrant-nos en
un estudi sobre demografia empresarial realitzat a partir de les
dades del DIRCE); per últim, realitzarem una anàlisi de la
situació actual i les perspectives.
4.3.3.1 Dades geogràfiques
La indústria del tèxtil i la confecció a Espanya es troba
dispersa entre diferents punts de producció, fruit de la
concentració habitual del sector. Els principals centres
productius són:
- Rubí
- Sabadell
- Terrassa
- Mataró
- Manresa
- Santa Coloma
- Alcoi
- Ontinyent
- Galícia
- Talavera de la Reina.
El Sector del Textil i la Confecció
- 237 -
Els centres catalans i valencians parteixen d’una forta
tradició tèxtil que data en molts casos del segle XIX, mentre que
la indústria gallega i de Talavera és més recent i prové de finals
dels setanta o principis dels anys vuitanta.
Els centres productius catalans compten amb una indústria
més diversificada, a excepció de Santa Coloma de Gramenet, on
el sector es focalitza en la confecció; l’especialització també és
molt elevada a Galícia i Talavera (fonamentada en el subsector
confeccionista i en algunes empreses tèxtils o del cuir); també hi
ha una relativa especialització a Alcoi i Ontinyent, centrada en
el tèxtil llar i decoració, però acompanyada d’altres subsectors
que mantenen una relativa presència.
4.3.3.2 Un estudi de demografia industrial en el sector
tèxtil espanyol
L’objectiu d’aquest apartat és donar una visió de l’evolució
recent del tèxtil a Espanya. Ha quedat clar, per la literatura i les
xifres exposades, que ens trobem davant una de les crisis més
importants i profundes que ha sofert mai aquest sector. En
aquest apartat, utilitzant dades i indicadors de demografia
industrial, pretenem xifrar la magnitud de la crisi, comparar-la
amb altres sectors, i tractar de distingir comportaments entre els
diferents subsectors i volum de les empreses. Per últim, s’ha
calculat tota una sèrie d’indicadors que ens permeten poder
analitzar la creació i destrucció de teixit empresarial, així com el
El Sector del Textil i la Confecció
- 238 -
dinamisme empresarial. Les dades ens permeten fer-nos una
idea de la situació actual, l’evolució els darrers anys, i
comparar-la amb la d’altres grups sectorials.
A partir de les dades del DIRCE (2007), hem començat
l’estudi presentant les xifres sobre el nombre d’empreses tèxtils
a Espanya. Les dades del tèxtil s’han comparat amb les del
conjunt dels sectors analitzats per aquesta base (del 10 al 93 del
CNE-93) i del conjunt dels sectors manufacturers (del 15 al 36).
Els resultats serien: Taula 4.11 Número d’empreses a Espanya.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nº
d’empreses
al sector
tèxtil (17)
10.792 10.686 10.764 10.797 10.536 10.304 9.999 9.412 9.116
Nº
d’empreses
total
(del sector
10 al 93)
2.518.801 2.595.392 2.645.317 2.710.400 2.813.159 2.942.583 3.064.129 3.174.393 3.336.657
Nº
d’empreses
als sectors
manufactur
ers
(del 15 al
36)
231406 233453 238197 241368 241136 240758 239173 234917 234079
El Sector del Textil i la Confecció
- 239 -
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE28 (2007)
Les dades de la taula ens mostren que entre 1999 i 2007 el
número d’empreses al conjunt de sectors s’ha incrementat en un
32%, als sectors manufacturers s’ha mantingut pràcticament
igual (un insignificant augment de l’1’15%) mentre al sector
tèxtil el número d’empreses ha disminuït més d’un 15%. Per
altra banda també observem com augmenten tots els anys el
número d’empreses del total dels sectors; i com disminueixen
tots els anys el número d’empreses tèxtils; en canvi al conjunt
dels sectors manufacturers observem augments en el número
d’empreses fins a l’any 2002 i una disminució a partir del 2003.
La crisi del tèxtil sembla, una vegada més, evident amb
aquestes dades. Cal assenyalar també que el nombre màxim
d’empreses tèxtils es va assolir l’any 2002 i que a partir d’aquest
any ha anat baixant molt ràpidament el nombre total d’empreses.
No podent atribuir aquesta disminució a la conjuntura
econòmica general, ja que el número d’empreses total no ha
parat d’augmentar en aquest període, però si que podríem
englobar-ho dins d’una crisi més o menys general en els sectors
manufacturers. En qualsevol cas, observem que el sector tèxtil
(junt a sectors afins) és un dels sectors on la crisi està afectant
amb major virulència.
28 Les dades del “Directorio Central de Empresas” (DIRCE) poden ser
consultades a la web de l’Institut Nacional d’Estadística.
El Sector del Textil i la Confecció
- 240 -
Gràfic 4.8 Evolució del número d’empreses en les indústries
manufactureres
Evolució del número d'empreses en les diferents indústries manufactureres
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
40000
45000
50000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 200715 Ind Alimentícia 17 Ind Tèxtil18 Ind confecció 19 Cuir20 Ind fusta 21 Ind del paper22 Ind Edició, arts gràfiques 24 Ind. Química26 Fabricac. Prod. Minerals no metal·lics 27 Metal·lúrgia28 Fab prod metal. Excepte maq. 29 Ind. Construcc. maquin30 Fabr. Maq ofic i equip informat 31 Fab maquin. i mat. elect32 Fabr. Material electronic 33 Fabr. Equip quirur i de precissió34 Fabr. Vehicles motor 35 Fabric. Altre material de transport36 Fabr. Mobles i altres ind. manufactures
Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del DIRCE
Els majors increments en el nombre d’empreses s’han donat
en el sector 30 (Fabr. De màquines d’oficina i equips
informàtics, +43%) i 35 (Fabricació d’altre material de
transport, +22%); en canvi els sectors que més pèrdua
d’empreses han sofert són el 18 (confecció -18%); el 17 (tèxtil, -
15%); el 19 (pell adobada i acabats en cuir, -15%) i el 20 (fusta
El Sector del Textil i la Confecció
- 241 -
menys mobles, -15%). Observem que la crisi dels sectors
manufacturers es centra en els anomenats sectors tradicionals.
Si dividim els sectors segons la classificació oferida a
l’apartat 2.1 d’aquest capítol trobarem:
Taula 4.12 Evolució del número d’empreses per tipologia de la indústria.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Indústries
avançades
( sectors 30,
31, 32 i 33)
9528 9646 11060 11149 11143 11317 11431 11222 11282
Indústries
intermèdies
(sectors 24,
29, 34, 35,
25)
28755 29372 30065 30583 30511 30563 30789 30591 30806
Indústries
tradicionals
(sectors
15,17,18,19,
20,21,22,26,
27, 28 i 36)
193123 194435 197072 199636 199482 198878 196953 193104 191991
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
El Sector del Textil i la Confecció
- 242 -
Les indústries avançades tenen el 2007 un 18’4% més
d’empreses; les indústries intermitges tenen un 7’1% més
d’empreses però les indústries tradicionals han perdut un 0’6%
d’empreses, fonamentant-se la pèrdua en els darrers quatre anys.
Gràficament: Gràfic 4.9 Evolució del número d’empreses per tipus d’indústries.
Evolució del número d'empreses per tipus d'indústries
0
50000
100000
150000
200000
250000
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
IndústriesavançadesIndústriesintemèdiesIndústriestradicionals
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
El Sector del Textil i la Confecció
- 243 -
Centrem-nos ara en el sector tèxtil:
Gràfic 4.10 Evolució del número d’empreses tèxtils
Evolució del número d'empreses tèxtils
8000
8500
9000
9500
10000
10500
11000
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Número d'empresestèxtils
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
A continuació veurem l’evolució del sector tèxtil per tamany
de les empreses:
El Sector del Textil i la Confecció
- 244 -
Taula 4.13 Evolució del número d’empreses tèxtils per número
d’assalariats.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Variació
percentual
1999-2007
Microempreses
1-9 treballadors 4.994 4.984 5.211 5.394 5.271 5.153 4.926 4.686 4.556 -8,77%
Petites
10-99 treballadors 2.010 2.071 1.988 1.976 1.938 1.954 1.828 1.726 1.577 -21,54%
Mitjanes
100-499
treballadors
134 148 154 146 140 118 114 96 83 -38,06%
Grans
500 o més
treballadors
6 8 5 7 5 2 1 2 3 -50,00%
Total 7.144 7.211 7.358 7.523 7.354 7.227 6.869 6.510 6.219 -12,95%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
S’han eliminat les empreses sense assalariats, ja que
considere que distorsionen les dades i es tracta d’un fenòmen
més pròxim a les estratègies d’autoocupació que a la creació de
veritables projectes empresarials.
La taula ens mostra que la disminució en el número
d’empreses sembla afectar a tots els segments de tamany, tot i
que la disminució percentual sembla creixer amb el tamany de
les empreses.
El Sector del Textil i la Confecció
- 245 -
Si analitzem les dades per als diferents subsectors tèxtils
(segons la classificació CNAE-93) trobaríem:
Taula 4.14 Evolució del número d’empreses tèxtils per
subsectors.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 17. Indústria tèxtil 10.792 10.686 10.764 10.797 10.536 10.304 9.999 9.412 9.116
17.1 Preparació i
filat de fibres tèxtils 1.025 1.254 1.201 1.108 1.050 1.035 986 897 844
17.2 Fabricació de
teixits tèxtils 1.004 889 869 801 744 729 680 587 549
17.3 Acabats tèxtils 1.211 1.169 1.159 1.199 1.153 1.143 1.098 1.018 994
17.4 Fabric. Altres
art. Confeccionats
amb textiles excepte
vestits
3.590 3.584 3.814 3.896 3.882 3.832 3.838 3.826 3.795
17.5 Altres industries
textils 1.277 1.495 1.471 1.456 1.437 1.414 1.422 1.389 1.365
17.6 Fabricació
teixits de punt 830 834 829 840 783 759 703 588 525
17.7 Fabricació
d’articles en teixits
de punt
1.520 1.459 1.421 1.497 1.487 1.392 1.272 1.107 1.044
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
El Sector del Textil i la Confecció
- 246 -
Gràficament: Gràfic 4.11 Número d’empreses als subsectors tèxtils
Número d'empreses als subsectors tèxtils (1999-2007)
0500
10001500200025003000350040004500
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Núm
ero
d'em
pres
es 17,117,217,317,417,517,617,7
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
Per analitzar aquestes dades mostrem les tasses de variació
(1999-2007) en els diferents subsectors:
Taula 4.15 Variació percentual als diferents subsectors tèxtils en el periode
1999-2007.
17.
Indústria
tèxtil
17.1
Preparació i
filat de fibres
tèxtils
17.2
Fabricació
de teixits
tèxtils
17.3
Acabats
tèxtils
17.4 Fabric.
Altres art.
Confeccionats
amb textiles
excepte vestits
17.5
Altres
indust.
textils
17.6
Fabric.
teixits de
punt
17.7
Fabric.
d’articles
en teixits
de punt
-15’53% -17’65% -45’31% -17’91% +5’71% +6’89% -36’74% -31’31%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
El Sector del Textil i la Confecció
- 247 -
Observem com la crisi del tèxtil no ha afectat d’igual manera
a tots els sub-sectors. Els sectors 17.2, 17.6 i 17.7 (“Preparació i
filat de fibres tèxtils”; “Fabricació teixits de punt” i “Fabricació
d’articles en teixits de punt”) són els que més teixit empresarial
han perdut; en canvi els sectors 17.4 i 17.5 (“Fabricació d’altres
articles confeccionats amb tèxtils excepte vestits” i “altres
indústries tèxtils) han guanyat empreses en aquest període, tot i
que molt per sota de la indústria en general, i sempre tenint en
compte que els darrers quatre anys també estan perdent
empreses.
A continuació veurem dades d’empreses donades d’alta i de
baixa al sector tèxtil, comparant-les amb les del total de sectors i
amb les dels sectors manufacturers: Taula 4.16 Empreses donades d’alta 1999-2007
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Número
d’empreses
donades d’alta
al sector tèxtil
(sector 17)
1.173 975 1.077 970 857 810 678 645 611
Nº d’empreses
donades d’alta
total
339162 344.432 344.806 327.068 343.221 366.343 374.094 415.275 426.321
Nº d’empreses
donades d’alta
als sectors
manufacturers
(del 15 al 36)
19923 17916 17836 15551 14572 12758 12596 11882 11753
El Sector del Textil i la Confecció
- 248 -
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
Taula 4.17 Empreses donades de baixa 1999-2007
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nºd’empreses
donades de baixa
al sector tèxtil
1.426 1.089 1.115 1.106 1.074 945 900 1.222 798
Nº d’empreses
donades de baixa
total
302014 269070 280900 274.365 255.393 243.236 251.539 288661 260122
Nº d’empreses
donades de baixa
als sectors
manufacturers
(del 15 al 36)
21102 16306 17775 15909 14987 12048 11524 16210 10677
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
Gràfic 4.12 Evolució del número d’altes i baixes en el sector tèxtil
Evolució del número d'altes i baixes en el sector tèxtil
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nº d
'em
pres
es
AltesBaixes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
El Sector del Textil i la Confecció
- 249 -
A partir d’aquestes dades del DIRCE hem tret uns indicadors
de demografia industrial, basant-nos en el treball de Segarra et al
(2002). Els indicadors són els següents:
Tasa Bruta d’entrada:
Relaciona les entrades d’un determinat període amb les
empreses actives del mateix.
TBEi,j=(Ei,j/Ni,j)*100
Indica les empreses que han entrat en la indústria. Es
calcula com la ràtio entre les entrades en el període t i les
empreses actives en el mateix període en un sector determinat
(j).
Taula 4.18. Tasa bruta d’Entrada
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 10,86 9,12 10,00 8,98 8,13 7,86 6,78 6,85 6,70
Total
sectors 13,46 13,27 13,03 12,06 12,20 12,44 12,20 13,08 12,77
Sectors
Manuf.
(15-36)
8,60 7,67 7,48 6,44 6,04 5,29 5,26 5,05 5,02
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
El Sector del Textil i la Confecció
- 250 -
Tasa Bruta d’eixida:
Indica les empreses que han eixit de la indústria. Relaciona
les eixides d’un període determinat amb les empreses actives del
mateix.
TBSi,j=(Si,j/Ni,j)*100
Taula 4.19. Tasa bruta d’Eixida
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 13,21 10,19 10,35 10,24 10,19 9,17 9,00 12,98 8,75
Total sectors 11,99 10,36 10,61 10,12 9,07 8,26 8,20 9,09 7,79
Sectors
Manuf.
(15-36)
9,11 6,98 7,46 6,59 6,21 5,00 4,81 6,90 4,56
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
Tasa de Rotació:
La taxa de rotació és una mesura global dels fluxos
d’entrada i eixida d’empreses industrials. És un bon indicador de
la renovació i dinamisme de les empreses industrials estudiades.
TRi,j=((Ei,j+Si,j)/Ni,j)*100
TRi,j= TBEi,j + TBSi,j
És la proporció d’entrades i eixides respecte a les empreses
actives d’un període determinat. També pot definir-se com la
suma de les taxes brutes d’entrada i d’eixida per a una indústria.
El Sector del Textil i la Confecció
- 251 -
Taula 4.20. Tasa bruta de Rotació
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 24,08 19,31 20,36 19,22 18,32 17,03 15,78 19,83 15,45
Total
sectors 25,45 23,63 23,65 22,18 21,27 20,71 20,41 22,17 20,57
Sectors
Manuf.
(15-36) 17,72 14,65 14,95 13,03 12,25 10,30 10,08 11,95 9,58
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
Podem observar durant pràcticament tot el període una
trajectòria descendent. Així per al conjunt de sectors es passa
d’una taxa del 25’45 l’any 1999 a una taxa del 20’57 l’any 2007.
En el sector tèxtil la tendència és encara més acusada, així es
passa d’una taxa del 24’08 l’any 1999 a una taxa del 15’45 l’any
2007. L’evidència empírica indica una pèrdua general de
dinamisme, on la tendència general és a presentar menors
moviments d’entrada i d’eixida d’empreses.
El sector tèxtil presentava l’any 1999 un dinamisme
semblant al conjunt de sectors, però el diferencial ha anat
incrementant-se durant tot aquest període fins arribar en el 2007
a tindre més de cinc punts percentuals de diferència (negativa)
respecte al conjunt de sectors. Podem afirmar que el sector
tèxtil està perdent dinamisme i que la crisi patida no sembla
estar servint per renovar el teixit empresarial del tèxtil.
El Sector del Textil i la Confecció
- 252 -
Gràfic 4.13 Taxes de rotació
Taxes de rotació
0
5
10
15
20
25
30
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
%
Sector tèxtilTotal sectoresSectors manufacturers
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
Tasa Neta de Entrada
És la variació de les empreses operatives d’una indústria entre
dos períodes consecutius, en relació amb el número
d’establiments existents durant l’any anterior. També es pot
calcular a través de la diferència entre la taxa bruta d’entrada i
d’eixida en un període determinat.
TNEi,j=((Ei,j-Si,j-)/Ni,j)*100
TNEi,j= TBEi,j-TBSi,j
El Sector del Textil i la Confecció
- 253 -
Taula 4.21. Tasa Neta d’Entrada
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil -2,34 -1,06 -0,35 -1,25 -2,05 -1,31 -2,22 -6,13 -2,05
Total
sectors 1,47 2,90 2,41 1,94 3,12 4,18 3,99 3,98 4,98
Sectors
Manuf.
(15-36)
-0,50 0,68 0,02 -0,14 -0,17 0,29 0,44 -1,84 0,45
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007
Gràfic 4.14 Evolució taxes del sector tèxtil
Evolució de les taxes del sector tèxtil (1999-2007)
-10
-5
0
5
10
15
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
TBETBSTNE
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
El Sector del Textil i la Confecció
- 254 -
Grafic 4.15 Evolució taxes en el conjunt dels sectors
Evolució de les taxes en el conjunt de sectors (1999-2007)
02468
10121416
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
TBETBSTNE
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
Gràfic 4.16 Evolució taxes en els sectors manufacturers
Evolució de les taxes en els sectors manufacturers
-4
-2
0
2
4
6
8
10
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
TBETBSTNE
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE
Les taxes netes d’entrada poden relacionar-se amb el cicle de
vida dels productes i amb el cicle econòmic. El gràfic mostra
El Sector del Textil i la Confecció
- 255 -
com en una època de creixement econòmic la TNE global ha
anat incrementant-se; en canvi la TNE del sector tèxtil ha estat
sempre negativa, assolint cada vegada en uns valors menors.
Geroski (1995) o Klepper i Graddy (1990) relacionen les TNE
amb el cicle de vida del producte. Si dividim el cicle de vida de
les indústries en tres etapes: una primera, infantessa, mostraria
un predomini de les entrades sobre les eixides; una segona,
desenvolupament, mostraria un augment de les eixides i una
disminució de les entrades; mentre la tercera, maduresa,
mostraria un predomini major de les eixides sobre les entrades i
donaria com a resultat unes taxes netes d’entrada negatives.
Aquesta sembla ser l’etapa del cicle de vida on es troba immers
el tèxtil; respecte al conjunt de sectors manufacturers no podem
aventurar-nos a fer un diagnòstic perquè les dades no són tan
clares i perquè estem parlant de sectors molt heterogenis.
El Sector del Textil i la Confecció
- 256 -
4.3.3.3 Altres Dades estadístiques:
Completem l’anàlisi anterior amb aquestes noves dades
estadístiques referents al tèxtil espanyol:
Taula 4.22 Evolució de les dades estadístiques del tèxtil espanyol
2001 2002 2003 2004 2005
Producció
(milions €) 14800 13912 13258 12790 11344
Treballadors 277900 268200 257200 243300 224800
Exportacions
(milions €) 5991 6143 6445 6610 6669
Importacions
(milions €) 8231 8620 9336 9980 11001
Taxa de
cobertura 72’8 71’3 69 66’2 60’6
Font: CITYC (2006) INE (2006).
També l’índex de Producció Industrial (IPI) mostra una
tendència decreixent respecte a l’any 2000 (any base on l’index
pren el valor de 100). L’últim valor disponible (abril 2007) dóna
un valor 63’3 per al tèxtil (CNAE 17) i 51’3 per a la confecció
(CNAE 18).
El Sector del Textil i la Confecció
- 257 -
Gràfic 4.17 Evolució de l’ocupació al sector tèxtil espanyol
Evolució de l'ocupació al sector tèxtil espanyol
050
100150200250300350400450
1988
.19
90.19
92.19
94.19
96.19
98.20
00.20
02.20
04.
Milers deTreballadors
Font: EPA 1t (1988-2004)
Les dades mostren que des de l’any 2001 s’observa un
continu descens de producció, número d’empreses i número de
treballadors. Tot i que les exportacions augmentes any rere any,
les importacions ho fan a un ritme molt més elevat. El que ha
provocat que en un lustre haja baixat en dotze punts la taxa de
cobertura. Aquesta situació ha portat a molts acadèmics,
empresaris i altres agents socials a parlar de “crisi estructural”.
El Sector del Textil i la Confecció
- 258 -
4.3.3.4 Una anàlisi sobre el sector tèxtil espanyol
Les dades semblen mostrar que el sector tèxtil espanyol ha
tingut un comportament diferent al dels seus competidors
europeus. Mentre la resta de països porten anys (des del 1995)
reestructurant la seua indústria i sofrint fortes retallades en el
nombre de treballadors per la deslocalització (Maluquer, 2003),
a Espanya el tèxtil va anar incrementant els seus treballadors
durant tota la segona meitat de la dècada dels noranta i no és fins
al 2002 quan la mà d’obra comença a disminuir. Segons Moral i
Pazo (2004) ens hem incorporat tard als canvis i és probable que
els ajustos siguen molt significatius i dràstics, ja que Espanya és
(després de Portugal) el país amb menor productivitat aparent de
la UE-15 tant en tèxtil com en confecció. Si ajustem la
productivitat als salaris, Espanya tampoc millora
substancialment la seua posició relativa. Si incorporem els nous
membres de la UE a l’anàlisi, obtenim que la seua productivitat
aparent és molt baixa però tenen una productivitat ajustada als
salaris molt més elevada que la resta de la UE i, per suposat, que
Espanya.
En qualsevol cas, per analitzar el sector, no hem de centrar-
nos simplement en les noves condicions comercials. Les
condicions de l’entorn econòmic del tèxtil presenten, segons
Tremosa i Trigo (2003), les següents característiques i
problemes:
El Sector del Textil i la Confecció
- 259 -
-Una economia oberta plenament liberalitzada des de 2005
però amb alguns països competidors i clients del tèxtil espanyol
on encara subsisteixen traves comercials.
-Un sector molt madur. Tota la clientela coneix perfectament
el mercat i presenta unes lleialtats als proveïdors molt reduïdes,
a més, l’evolució del mercat està sent desfavorable perquè la
despesa en vestuari va perdent pes relatiu.
-Les relacions de forces entre productors i distribuïdors són
molt canviants. Hi ha una forta i poc nítida segmentació en els
mercats de matèries primeres, productes entremitjos i finals. Les
pautes de negociació entre les parts de la cadena productiva són
molt canviants.
-Hi ha una importància creixent d’aspectes immaterials de la
producció com la marca o el disseny. El sector reclama un
tractament fiscal diferenciat i una protecció front a la
falsificació.
-La competència, tan interior com exterior, és molt elevada.
Així és un dels sectors industrials on els preus han crescut
menys als darrers anys.
Pla Barber et al (2007) enumeren alguns canvis molt
importants que estan donant-se en el client del tèxtil:
-Concentració de la venda en grans cadenes de distribució.
-Aparició de grans cadenes multinacionals de distribució.
-Progressiva desaparició de les tendes tradicionals que eren
el client habitual de moltes empreses menudes.
El Sector del Textil i la Confecció
- 260 -
-Estratègies d’integració “cap enrere” i/o subcontractació
directa en països menys desenvolupats (Outsourcing
Internacional)
-Centralització de les oficines de compra en les grans
cadenes, reduint el nombre de proveïdors i establint uns requisits
sols assolibles per empreses de dimensions considerables.
4.3.4 La situació del tèxtil a la Comunitat Valenciana:
Començarem aquest apartat exposant una taula amb dades
significatives de la situació i evolució recent de la indústria
tèxtil a la Comunitat Valenciana:
Taula 4.23 Evolució de les dades estadístiques del tèxtil a la Comunitat
Valenciana
Comunitat
Valenciana
Milions€/Unitats
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Treballadors 45.650 45.700 44.800 43.000 40.400 38.950
Producció 2701 2711 2615 2475 2360 2200
Exportacions 997 1061 1012 902 857 775
Importacions 769 797 811 789 865 845
VAB 1106 1110 1110 1045 1000 950
Font: Pla de Competitivitat del Sector Tèxtil.
El Sector del Textil i la Confecció
- 261 -
A continuació mostrarem algunes dades sobre l’evolució del
número d’empreses, extretes del DIRCE.
Taula 4.24 Evolució del número d’empreses tèxtils a la Comunitat
Valenciana
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nº
Empreses
al tèxtil
2336 2342 2380 2336 2289 2207 2144 2086 2022
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE.
Comparem aquestes dades amb el número d’empreses al
total de sectors i als sectors manufacturers (del 15 al 36)
Taula 4.25: Evolució del número d’empreses a la Comunitat Valenciana.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nº Empreses
totals 266763 276032 281932 288408 299452 315214 329334 348692 368586
Nº empreses
manufact.
(del 15 al
36)
26800 27440 27783 27978 27789 27460 26954 26774 26410
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE.
El número d’empreses tèxtils a la Comunitat Valenciana s’ha
reduït un 13% des de 1999 (percentatge una mica inferior, tot i
que similar, al del total espanyol). El nombre màxim d’empreses
El Sector del Textil i la Confecció
- 262 -
es va aconseguir l’any 2001 i des d’aquesta data que ha estat
disminuint. Veiem que el comportament al total de sectors
manufacturers es semblant (però no tan acusat). En canvi, el
nombre d’empreses totals ha creixcut tots els anys.
El DIRCE ens permet fer-nos una idea de la distribució del
sector tèxtil entre els diversos sub-sectors, a partir del número
d’empreses existents: Taula 4.26: Número d’empreses als diferents subsectors tèxtils de la
Comunitat Valenciana.
Subsector Nº d’empreses Percentatge
respecte al total
17 Industria textil
Total 2022 100%
171 Preparació i filat de fibres tèxtils
Total 276 13'6%
172 Fabricació de teixits tèxtils
Total 151 7'4%
173 Acabat de tèxtils
Total 214 10'6%
174 Fabrica d’altres art. Confeccionats amb
textils,excepte roba vestir
Total 723 35'7%
175 Altres indústries tèxtils
Total 485 24%
176 Fabricació de teixits de punt
Total 70 3'5%
177 Fabricació d’articles en teixits de punt
Total 103 5%
Font: DIRCE.
El Sector del Textil i la Confecció
- 263 -
També ens permet fer-nos una idea del tamany de les empreses:
Taula 4.27: Número d’empreses tèxtils de la Comunitat Valenciana per
tamany.
Total 2022
Sense assalariats 462
De 1 a 2 assalariats 502
De 3 a 5 assalariats 329
De 6 a 9 assalariats 258
De 10 a 19 assalariats 252
De 20 a 49 assalariats 164
De 50 a 99 assalariats 34
De 100 a 199 assalariats 12
De 200 a 499 assalariats 8
De 500 a 999 assalariats 0
De 1000 a 4999 assalariats 1
De 5000 o más assalariats 0
Font: DIRCE.
La Comunitat Valenciana s’engloba dins de les economies
espanyola i de la Unió Europea per tant tot el que hem descrit
anteriorment sobre el seu panorama competitiu pot ser subscrit
per a les empreses del tèxtil valencià. No obstant, cal assenyalar
que el sector tèxtil valencià compta amb algunes característiques
pròpies com poden ser:
Una presència majoritària de petites i mitjanes empreses.
Així les empreses amb més de 200 treballadors són
menys de l’1% del total. El tamany mitjà de les empreses
El Sector del Textil i la Confecció
- 264 -
tèxtils de la Comunitat Valenciana era el 2004 de 19’24
treballadors (Pla de Competitivitat). Aquest tret deixa a
la majoria de les empreses sense recursos ni estructura
per a invertir en noves tecnologies, ni en xarxes
comercials pròpies ni en millores de l’organització
productiva, a més, es detecta un excessiu personalisme i
individualisme en les empreses, fruit de la seua
estructura familiar que constitueix una important barrera
per introduir noves formes de gestió (Masià i Capó,
2004). Ara bé, aquest reduït tamany dota a les empreses
d’una forta flexibilitat a les estructures productives i els
permet aprofitar-se de l’economia submergida.
Una escassa professionalització de la direcció degut al
tamany reduït de la majoria d’empreses, que es reflexa
també en una certa indefinició de les estructures
organitzatives
Una forta concentració geogràfica (que no empresarial) a
les comarques de l’Alcoià-Comptat i la Vall d’Albaida,
així com en alguns municipis solts de mitjan tamany
(Vilafranca, Xest, Crevillent, Canals, ....)
Una forta tradició exportadora. Fruit en molts casos
d’una inèrcia històrica amb determinats mercats com els
països àrabs. En tot cas, existeix la manca evident d’una
estructura comercial adient i està fent-se evident uns
costos productius no competitius.
El Sector del Textil i la Confecció
- 265 -
Segons Santamaria (1999) la majoria de les empreses es
situarien en segments de qualitat mitjans:
Taula 4.28 Percentatge d’empreses tèxtils per segments de qualitat
Segment de qualitat Percentatge de les empreses
Segment alt 3%
Segment Mitjà-Alt 23’19%
Segment Mitjà 42’5%
Segment Mitjà-Baix 26%
Segment Baix 5’2%
Font: Santamaria (1999)
Encara que tots els subsectors del tèxtil-confecció estan
presents a la Comunitat Valenciana, aquesta té una major
especialització en “productes per a la llar” (que
s’enquadraria en l’apèndix “d’altres indústries tèxtils”) i
també però amb menor mesura en el tèxtil de capçalera”
(Golf et al, 2005).
El Sector del Textil i la Confecció
- 266 -
4.4- El mercat local de treball d’Ontinyent i el tèxtil
El nostre treball se centrarà en un territori molt concret que
anomenem mercat local de treball d’Ontinyent i que abarcarà la
població d’Ontinyent i unes poblacions veïnes entre les quals
destaquen Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Atzeneta
d’Albaida i Bocairent. Els criteris per delimitar aquest territori
han sigut exposats a l’apartat 3.5 i estan basats en el treball de
Casado (1996).
Les primeres notícies sobre la indústria tèxtil a Ontinyent
són del segle XIII; entre els segles XVII i XVIII, les fàbriques
de draps, llençols i baietons d’Ontinyent empraven 1500
treballadors entre filadors, cardadors, teixidors, abaixadors i
tintorers.
Al segle XIX, decau l’activitat tèxtil, fins que se’n produeix
un rellançament ja en ple segle XX amb l’arribada de la I Guerra
Mundial. El principal producte de la zona era la manta. La
configuració actual de la indústria tèxtil a Ontinyent es produeix
als anys seixanta i setanta, encara que les nombroses crisis
sofertes fan que poques empreses d’aquesta època queden
operatives.
Ontinyent i la seua comarca (la Vall d’Albaida) han estat
molt analitzades com a paradigma de comarca especialitzada en
el tèxtil; al mateix temps, molts estudis s’han centrat en un
territori que englobaria en una mateixa realitat econòmica la
Vall d’Albaida més les comarques veïnes de l’Alcoià i el
Comtat (ja es comenta aquest fet en aquest mateix capítol a
El Sector del Textil i la Confecció
- 267 -
l’apartat 1). Aquest estudi és més restrictiu i focalitza l’anàlisi
en el mercat local de treball d’Ontinyent.
Els mercats locals de treball són entitats geogràfiques
basades en criteris funcionals que han estat molt recomanades i
utilitzades per analitzar les concentracions geogràfiques (Sforzi,
1992).
Utilitzant les dades del cens de població que hem emprat a
l’apartat anterior, el MLL d’Ontinyent compta amb l’1’5% del
total de mà d’obra analiltzada per a la Comunitat Valenciana,
però compta amb el 16% de la mà d’obra tèxtil.
Ja hem assenyalat que el tèxtil a la Comunitat Valenciana es
caracteritzava per la seua concentració en determinats territoris.
Normalment, s’utilitza la comarca per analitzar aquestes
concentracions, però l’anàlisi del capítol anterior ens mostrava
els avantatges d’utilitzar els mercats locals de treball. Les
comarques de l’Alcoià i la Vall d’Albaida compten amb
importants municipis que no estan especialitzats en el tèxtil (cas
de l’Olleria a la Vall d’Albaida o Ibi i Onil a l’Alcoià) i deixen
fora tota una sèrie de municipis que sí ho estan (la pràctica
totalitat de la comarca del Comtat). Així veiem com el MLL
d’Alcoi recull el 20% de la mà d’obra tèxtil (el MLL
d’Ontinyent, com ja havíem assenyalat, el 16%).
De les dades del cens, podem extraure que el MLL
d’Ontinyent compta amb 7000 treballadors en el sector tèxtil
(4407 a la pròpia ciutat d’Ontinyent), d’un total de 18527
treballadors en el total de sectors. Per tant, estem parlant que
El Sector del Textil i la Confecció
- 268 -
vora el 40% de la mà d’obra analitzada en aquest territori es
troba empleada en el sector tèxtil. En canvi, a nivell de la
Comunitat Valenciana, només trobem 43718 persones
empleades en el tèxtil d’un total de 1.328251 treballadors (el
3’3%). Aquestes dades poden fer-nos una idea de com és
d’important el tèxtil en aquest territori.
Respecte a les característiques de la indústria tèxtil a
Ontinyent, cal repetir bona part dels trets ja assenyalats per a la
indústria valenciana. Si de cas, assenyalarem uns quants trets
significatius:
1- L’àrea d’Ontinyent està molt especialitzada en la
fabricació de tèxtil llar i d’articles de punt, i té menys
importància la fabricació de roba per a vestir. Potser aquesta
subespecialització sectorial es dega a l’evolució històrica de la
tradicional indústria de la manta que s’ha transformat en
productes similars, com els cobertors i els edredons. Segons
Cervera i al. (2001), el clúster de la Mariola (on estaria inclòs el
MLL d’Ontinyent) produeix el 65% del total del tèxtil llar
espanyol.
2- Si la indústria tèxtil valenciana es caracteritza pel reduït
volum de les empreses, aquest tret sembla accentuar-se a la zona
d’Ontinyent. Santamaria, (1999), afirmava que el 98’8% de les
empreses de la zona d’Alcoi-Ontinyent comptaven amb menys
de 50 treballadors. Aquestes empreses de menys de 50
El Sector del Textil i la Confecció
- 269 -
treballadors concentraven un percentatge de treball (76’7%)
superior al de la Comunitat Valenciana (61’54%).
3- Les empreses del tèxtil llar solen descentralitzar poques
fases del seu procés productiu; com que és un sector
caracteritzat per un alt grau d’integració a dins de l’empresa, no
són empreses que subcontracten molt.
No obstant, el treball de Santamaria (1999) mostrava que les
empreses d’Alcoi-Ontinyent tendien a descentralitzar més els
seus processos de producció que les del conjunt de la Comunitat
Valenciana i que ho feien en empreses situades dins de la
comarca. El treball indicava que la subcontractació es realitzava
en les fases productives que requerien una menor qualificació i
indicava la importància d’una xarxa d’empreses auxiliars i
complementàries. Les dades (de 1993) indicaven que el 85% del
cost total de la subcontractació es produïa dins de la Comunitat i
un percentatge molt important (el 54’05%) dins de la comarca
on se situava l’empresa.
Aquests trets (empreses molt menudes, molt especialitzades
i amb vincles i subcontractació entre si), junt a una tradició
industrial i a l’existència de nombroses institucions i centres de
formació sectorials, fan pensar en l’existència d’un clúster tèxtil
en el mercat local d’Ontinyent, que podríem representar de la
següent forma
El Sector del Textil i la Confecció
- 270 -
Figura 4.2 Clúster tèxtil al Mercat Local de Treball d’Ontinyent
Font: Elaboració pròpia
INSTITUCIONS TERRITORIALS: -COEVAL -RECCV -ATEVAL -AITEX
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
- Ajuntaments -Mancomunitat de la Vall
Proveidors de Primeres Matèries i Productes Intermitjos: Fibres -Fidetex -Rochela... Filats : -Irjodasa -Copatex
Proveidors de Maquinària i tecnología: -Eurolube -Bordera -Lidem -Enjovi -Maquinal...
Processos Intermitjos: Tenyit i estampats: -Fercolor -Colortex -Iriscrom... Tallers de tallatge: -Levantina de Corte -Gomairent....
Serveis auxiliars: -Banca:
Caixa Ontinyent etc
Transports: -Transmolla
-Transportes Ontinyent
FORMACIÓ:
- COEVAL - ATEVAL - IES JaumeI - U de València
Empreses Tèxtils
Del M.L.L d’Ontinyent
MINORISTES
- Punts de venda propis
- Tendes al detall CLIENTS M AJORISTES -Grans Superfícies - -Distribuidors -Cadenes especialitzades
El Sector del Textil i la Confecció
- 271 -
4.4.2 Solucions de futur
Amb les característiques descrites i amb un entorn tan canviant i competitiu, el
sector tèxtil valencià s’enfronta, els propers anys, al repte de saber trobar la manera de
respondre als importants desafiaments que comporta la globalització. Està en joc la
supervivència d’un sector clau per a la nostra indústria i milers de llocs de feina. Per
recuperar la iniciativa en un mercat global i per poder ser competitives, les nostres
empreses han d’enfrontar-se als reptes que enumerarem tot seguit. S’ha volgut establir,
a continuació de cada repte, un ventall de possibles estratègies per fer-hi front, per part
ja no sols de les empreses tèxtils sinó del sector i del clúster del MLL d’Ontinyent com
un tot.
1- El procés de globalització i la desaparició de les barreres aranzelàries impliquen
un increment de la competència i un retall dels marges; ara bé, sense subestimar
aquest perill greu però inevitable, la internacionalització del sector aporta també
algunes oportunitats en forma d’accés a nous mercats i possibilitats de reduir costos.
El futur passa per una major internacionalització de les empreses, tant en l’aspecte
productiu com en el comercial. El mateix Pla de competitivitat del sector tèxtil
aposta per la “deslocalització i subcontractació de les fases de producció més
intensives en treball” i fomenta les activitats de major productivitat i valor afegit.
Així mateix, cal una aposta per impulsar i crear marques tèxtils valencianes
reconegudes internacionalment, impulsar xarxes comercials arreu del món i procurar
ser presents en els centres de distribució internacionals.
2- Cal fer un indubtable esforç per assimilar les noves possibilitats tecnològiques, la
qual cosa implica inversió en I+D, en tecnologies noves i en nous equips productius.
Enfront de la competència via preus, cal competir amb tecnologia. Aquesta
tecnologia la podem entendre de diverses maneres:
El Sector del Textil i la Confecció
- 272 -
-Aplicable a nous processos tecnològics: tractament d’acabament per plasma o làser,
digitalització de processos, nanotecnologia, recobriment i laminat de teixits, etc.
-Aplicable a nous materials tèxtils com les microfibres intel·ligents.
-Aplicable al disseny o als processos de gestió i distribució.
3-Una crisi estructural potser demane una redefinició dels productes oferts. Cal
buscar noves oportunitats de negocis en segments de mercat menys madurs, amb
menor elasticitat de preu i amb un major valor afegit. Com a exemple paradigmàtic,
se sol parlar del tèxtil tècnic, ja que és el sector tèxtil amb millors perspectives de
creixement per les seues innumerables aplicacions en diferents camps, com la
construcció, la salut, l’esport, la protecció, etc. Es tracta de mercats amb taxes de
creixement molt elevades (una mitjana a nivell mundial del 3’5% els darrers 10
anys), amb marges elevats i menys competència, però amb uns requisits tecnològics
i de qualitat molt alts29. En qualsevol cas, cada empresa haurà d’especialitzar-se,
diferenciar-se i innovar per trobar el seu propi nínxol de mercat, en la recerca
d’elements que li permetan diferenciar-se dels proveïdors de països emergents.
4- Cal plantejar-se el redimensionament de les empreses tèxtils de la zona. La
grandària de la pràctica totalitat de les empreses no és l’adient per a competir en un
mercat global. El volum reduït comporta un excés d’oferta i uns sobrecostos en
catàlegs, despeses comercials, mostraris, etc. A més, el volum reduït implica la
impossibilitat de finançar les inversions necessàries per enfrontar-se amb els reptes
que estem assenyalant. No hi ha prou recursos per accedir a tecnologies punteres, ni
per crear o promocionar marques a nivell internacional, ni per estudis de mercat o
29 Per saber més del tema, es pot consultar Aitex, Tecnitex (2003), CITYC (2006) o Grael (2003).
El Sector del Textil i la Confecció
- 273 -
reconversions sectorials. Un increment de la dimensió i els recursos empresarials
comportaria no sols la possibilitat d’aprofitar economies d’escala, sinó també
l’oportunitat de competir a nivell global, però aquest fet sols pot plantejar-se en dues
opcions: o mitjançant la integració de les empreses o mitjançant la seua cooperació.
La cooperació entre les empreses sembla una de les poques maneres que té el sector
tèxtil d’afrontar els difícils reptes amb què s’encara. Aquesta cooperació, a més, no
ha de limitar-se a les empreses, sinó que ha d’ampliar-se a altres agents socials com
són els diferents governs, les universitats, els centres d’investigació i disseny, etc. El
fet de tenir la indústria concentrada en unes poques comarques, el fet d’haver-hi una
proximitat geogràfica i un coneixement personal entre molts agents econòmics i
socials, pot facilitar les relacions i crear una atmosfera propícia per a la cooperació i
la transmissió de coneixement. Almenys, això és el que opinen molts acadèmics i
consultors que veuen en l’existència dels clústers una possibilitat perquè les PIMES
puguen competir en mercats globals. La relació i cooperació entre empreses tèxtils
del mercat local de treball d’Ontinyent és una de les hipòtesis que caldrà validar al
capítol posterior.
5- El nou marc competitiu implica que gran part dels competidors puguen produir
amb costos molt més reduïts, amb els quals és impossible competir. Això pot
implicar que, per a ser competitives, calga recórrer a la importació i la
subcontractació internacional. Les empreses han de centrar-se a diferenciar-se dels
competidors mitjançant un major valor afegit, serveis, qualitat, disseny, tecnologia,
etc. En un futur, potser tindrà menys importància l’àrea de producció. La
competitivitat passarà a dependre de la correcta gestió dels mercats, de la
construcció i gestió eficient d’una xarxa global i local de proveïdors i de les
activitats de distribució (logística), màrqueting i disseny (Pla Barber i al., 2007). En
moltes ocasions, les empreses es convertiran en pures comercialitzadores.
El Sector del Textil i la Confecció
- 274 -
6- Els canvis en la cadena de distribució. En els darrers anys, no sols estan produint-
se canvis importants en la producció del tèxtil; al mateix temps, està produint-se tota
una revolució en la distribució. Al treball de Santamaria (1999), encara es justificava
que la meitat de les vendes del tèxtil valencià es produïa en botigues minoristes, “ja
que els consumidors fan, en gran mesura, un ús molt generalitzat d’aquestes petites
botigues”. Aquesta afirmació sembla cada vegada més llunyana en el temps.
S’observa, els darrers anys, un canvi en el comportament dels consumidors i en la
forma dels distribuïdors que tendeix a la concentració de les vendes en unes poques
però grans distribuïdores internacionals (la quota de mercat de les cinc primeres
venedores d’articles de confecció30 és del 49’7%, DBK, 2006), que controlen una
àmplia i diversificada xarxa de proveïdors i punts de venda al llarg de tot el món. El
tèxtil de la llar potser s’ha incorporat a aquest procés amb una mica de retard
respecte al tèxtil per a vestir, però la tendència sembla ser la mateixa. Grans cadenes
provinents del món del moble o de la moda per a vestir (IKEA, Zara Home, Casa...),
franquícies especialitzades (Descamps, Ka International, Maison Decor) o grans
hipermercats (com Carrefour) estan copant cada vegada més quota de mercat.
Segons dades de la consultora DBK (2007), hi havia uns 7200 establiments a
Espanya dedicats a la venda de la confecció, que facturaven un volum de 18000
milions d’euros. Aquest mercat es distribuïa entre cadenes especialitzades (36% de
quota de mercat, 6500 milions), detallistes independents ( 25% de quota i 4500
milions) i grans superfícies (35% de quota de mercat i 6300 milions). El creixement
del mercat l’any 2006 va ser lleugerament superior al 2%. Les cadenes
especialitzades van pujar les vendes un 9%; els hipermercats i supermercats van
30 El Corte Inglés, Grup Inditex, Carrefour, Grup Cortefiel i Hipercor.
El Sector del Textil i la Confecció
- 275 -
vendre al voltant d’un 8’5% més i els detallistes independents van baixar les vendes
un 11%. Aquestes variacions van repetint-se de forma similar els darrers anys.
Aquest canvi en el consum ha de comportar un canvi en l’estratègia empresarial. La
més òbvia és intentar entrar en les xarxes de proveïdors d’aquests grans
distribuïdors; però una altra de més ambiciosa és tractar de crear una xarxa
minorista pròpia (ja siga mitjançant franquícies o punts de venda propis). En el MLL
d’Ontinyent, trobem alguns intents d’aquest tipus: un exemple significatiu seria la
firma Reig Martí que està obrint punts de venda propis i alhora ofereix els seus
productes en noves franquícies com la d’Antonio Pernas; en canvi, una altra
empresa, com ara Manterol, ha apostat per desenvolupar una xarxa de botigues
mitjançant la seua pròpia franquícia Manterol Casa. Per últim, cal assenyalar que el
comerç sembla estar entrant en un període de canvis molts importants on veurem
aparèixer noves formes de distribució que, sens dubte, provocaran canvis importants
en la indústria i suposaran noves amenaces i oportunitats (comerç electrònic, grans
outlets, distribuïdores asiàtiques...)
El Sector del Textil i la Confecció
- 276 -
4.5 Conclusions
Al llarg del present capítol, s’ha donat una visió de la situació i les característiques del
sector tèxtil.
La liberalització del comerç internacional està redefinint les condicions econòmiques i
industrials a nivell general, però està afectant amb especial virulència els denominats
sectors tradicionals i, dins d’aquests, un dels més afectats sembla el sector tèxtil.
Les raons d’aquests canvis cal buscar-los en els acords comercials internacionals i
perquè es tracta d’un sector molt madur i intensiu en la utilització de mà d’obra.
L’abolició de les restriccions quantitatives en el comerç tèxtil i les abismals diferències
en els costos laborals han produït un redisseny mundial del mercat tèxtil.
Gran part de la producció s’ha traslladat a països en desenvolupament on s’han creat
importants clústers tèxtils (sobretot a la Xina), amb la consegüent deslocalització dels
països desenvolupats. Junt als canvis productius, cal assenyalar també les importants
modificacions en els patrons de consum (estancament de les vendes totals, aparició de
nous productes, desaparició d’uns altres, ràpides rotacions d’estocs, etc.), així com
canvis en l’estructura de vendes (concentracions de les vendes en grans distribuïdores,
reducció del pes del minorista, etc.).
El fet que el sector tèxtil es caracteritze per una forta concentració geogràfica ha
produït que aquests canvis, amb la consegüent crisi sectorial, hagen passat
desapercebuts en moltes regions, però s’hagen viscut amb molta intensitat i dramatisme
en d’altres.
El treball ha presentat nombroses estadístiques que han mostrat la profunditat de la
crisi en diferents mercats. El sector tèxtil està perdent, els darrers anys, gran part del seu
teixit productiu i mà d’obra en tots els països desenvolupats, inclosa la UE, Espanya i la
Comunitat Valenciana.
El Sector del Textil i la Confecció
- 277 -
La població d’Ontinyent i els municipis veïns que comparteixen un mateix mercat de
treball són uns dels principals productors de tèxtil per a la llar i, per tant, uns dels
territoris on la crisi ha sigut més greu i evident.
La profunditat, gravetat i origen de la crisi sembla mostrar que no ens trobem davant
de l’enèsima crisi conjuntural del sector. Aquesta crisi té orígens estructurals i en
sorgirà un mercat tèxtil molt diferent a l’actual. Si les empreses d’Ontinyent volen
formar part d’aquest nou mercat, els caldrà redefinir-se en molts aspectes. El treball ha
volgut finalitzar mostrant els principals reptes i algunes línies de treball per fer-hi front.
Taula 4.29 Reptes del MLL d’Ontinyent
Repte Solucions
1 Liberalització del comerç
internacional
Internacionalització de les empreses
Exportació
Deslocalització
Subcontractació internacional
2 Canvis tecnològics
Inversions en:
Nous processos tecnològics
Nous materials
Nous processos de gestió, disseny i
distribució
3 Canvis en els productes
(mercat molt madur)
Nous productes:
Tèxtil Tècnic
Diferenciació
4 Tamany inadequat per
A una mercat global
Integració
Col·laboració
El Sector del Textil i la Confecció
- 278 -
5
Producció a preus més
Competitius per part de
La competència
Importació i distribució
Donar valor afegit a través de serveis,
Tecnologia, qualitat, etc
Gestionar una xarxa global i local de
distribuïdors
I Marketing
6
Nous models en la cadena
De distribució
Entrar com a proveïdors d’aquestos grans
distribuïdors
Crear una xarxa pròpia de vendes
Font: Elaboració pròpia
És lluny de l’objectiu d’aquest treball caure en la prepotència de pensar que pot
donar les solucions a les empreses tèxtils d’Ontinyent. El que s’ha intentat és oferir un
repàs de la literatura existent sobre el tema, plantejar els principals problemes i donar
una bateria de possibles vies de solució en la línia del que s’està aconsellant a les
empreses tèxtils dels països desenvolupats.
La supervivència de cada empresa passa per adaptar-se als nous temps. Sembla
evident que, d’aquesta crisi, sorgirà un nou mercat tèxtil, l’adaptació de cada empresa
s’ha de fer tenint en compte les característiques intrínseques de cadascuna. Ara bé, el fet
que estiguem parlant d’un territori tan reduït i amb una concentració tan gran
d’empreses tèxtils ha portat molts autors a parlar d’un possible clúster tèxtil. De fet, s’ha
assenyalat que el reduït volum de les empreses dificulta l’adaptació a un mercat de
dimensions globals. Gran part dels reptes i les solucions necessiten fortes inversions (la
internacionalització, la nova tecnologia, els nous productes, la creació de xarxes de
proveïdors o de venda, etc.). Ja s’ha apuntat que la integració de les empreses podria ser
una possible solució, però no semblen haver-hi en aquest territori experiències passades
El Sector del Textil i la Confecció
- 279 -
ni presents en aquesta línia. Si de cas, la cooperació entre diferents empreses sí podria
ser una solució per enfrontar-se al nou mercat global. El fet de compartir un clúster no
sols prové del fet de compartir un sector, unes institucions i un territori: també implica
compartir projectes i cooperar.
L’objectiu del proper capítol serà entrevistar-nos amb bona part del sector tèxtil del
MLL d’Ontinyent. Tractarem de validar la idea que el MLL d’Ontinyent va més enllà
d’una simple concentració geogràfica per convertir-se en un clúster mitjançant la
col·laboració i coordinació entre empreses i institucions. Volem estudiar si les empreses
tèxtils d’Ontinyent es troben en millor predisposició que les empreses de fora per
enfrontar-se als nous reptes competitius; per fer-ho, volem que els empresaris ens donen
la seua impressió sobre la situació actual i ens ajuden a validar la idea que ens trobem
davant d’un clúster. Encara queden moltes preguntes per respondre: existeix
col·laboració entre les empreses? Van les polítiques institucionals en la línia correcta
per enfrontar-se a la crisi? Com estan afectant els canvis en el mercat tèxtil el MLL
d’Ontinyent? Es detecta un reforçament o un afebliment del clúster? Ajuda una
concentració sectorial com la d’Ontinyent a l’hora d’enfrontar-se a una crisi?
El Sector del Textil i la Confecció
- 280 -
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 281 -
Capítol 5:
MODEL TEÒRIC DE L’ESTUDI DE CASOS
5.1 INTRODUCCIÓ
Al primer capítol de la tesi, ens en plantejàvem l’objectiu
general: “desenvolupar un model per a l’estudi de la
concentració geogràfica en la indústria valenciana, contrastar
una possible relació entre l’aglomeració detectada i la
competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i extraure possibles
estratègies competitives que revertisquen en la competitivitat i
ajuden a superar la complicada etapa que viu el sector”.
Posteriorment, aquest objectiu general el vam concretar en
cinc objectius específics:
• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit
geogràfic adient per a l’estudi del nivell de concentració
geogràfica que presenten els distints sectors econòmics
valencians.
• Quantificar la importància de les externalitats en la
localització industrial.
• Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les
externalitats en un sector concret.
• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre
els nivells de competitivitat d’un sector.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 282 -
• Identificar possibles estratègies competitives a
desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i
del territori analitzat.
Els dos primers objectius específics es van abordar al tercer
capítol mitjançant un treball sobre l’economia valenciana en
general, que emprava una metodologia quantitativa, però els tres
objectius següents requereixen centrar-nos en un sector concret i
canviar completament la metodologia utilitzada.
Els tres objectius específics pendents d’una anàlisi són:
• Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les
externalitats en un sector concret.
• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre
els nivells de competitivitat d’un sector.
• Identificar possibles estratègies competitives a
desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i
del territori analitzat.
El primer objectiu consisteix a identificar, contrastar i
explicar el funcionament de les externalitats en un sector concret
(el tèxtil). El treball quantitatiu del capítol tres ens ha permès
quantificar les externalitats en diferents sectors de l’economia
valenciana. Aquest cinquè capítol comença oferint les xifres i
les conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 283 -
Ara bé, si volem anar més enllà, si volem identificar les
externalitats i contrastar la seua validesa en el moment actual,
així com abordar el següent objectiu: contrastar l’impacte de
l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat del
sector, necessitem canviar la metodologia emprada, passant
d’una metodologia quantitativa a una de qualitativa, en concret,
l’estudi de casos.
Alguns autors confronten la metodologia qualitativa a la
quantitativa però altres autors, com Bryman (1984), o Yin
(1989), consideren que els casos no s’oposen sinó que
complementen la metodologia quantitativa. Yin (1989) afirma
que, quan ens enfrontem a qüestions que comencen per per què?
o com?, l’estudi de casos és l’estratègia d’investigació més
adequada.
En el nostre cas, podríem replantejar l’objectiu general amb
una qüestió general: com afecta l’aglomeració industrial a la
competitivitat de les empreses? o, plantejat d’altra manera: per
què afecta l’aglomeració industrial a les empreses?.
S’entén que l’estudi de casos pot anar tant abans com
després dels estudis quantitatius. Si va al davant, serviria per a
generar un conjunt d’hipòtesis que serien posteriorment
contrastades amb una mostra més àmplia d’empreses. Si va al
darrere, com és el nostre cas, serviria per a revelar el perquè de
les dades o les relacions que apareixen en els estudis
quantitatius. Serien estudis no tant per a construir sinó per a
depurar teories (Bonache, 1999).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 284 -
Uns altres treballs recents amb una metodologia semblant
són els que formen part de l’anomenat Northeast Ohio Cluster
Project, que va ser dissenyat en tres fases: una primera fase
analítica (que es pot consultar a Hill i Brennan, 2000) on
s’identificaven els clústers mitjançant un model estadístic; una
segona fase (descrita a Austrian, 2000) on s’aprofundia en cada
un dels clústers identificats mitjançant una metodologia
qualitativa basada en el mètode del cas i una tercera fase
d’implementació sectorial, de la qual poden consultar-se:
Kleinhenz (2000), Fagan (2000) i Waits (2000).
Aquesta serà la línia metodològica que nosaltres seguirem.
Si, al capítol tres, hem realitzat un estudi quantitatiu al voltant
de la concentració industrial i si, al capítol dos, hem repassat
tota la literatura existent sobre el tema, ara volem, als següents
capítols, revelar per què la concentració afecta la competitivitat
o, plantejant el mateix amb una pregunta diferent, com afecta la
concentració la competitivitat. Aquesta anàlisi començarà amb
el present capítol, on concretarem les conclusions de l’estudi
quantitatiu sobre el sector tèxtil i mostrarem el model teòric que
sustentarà tota la investigació posterior.
S’ha estudiat molt la relació entre indústria i territori, però si
el territori augmenta la competitivitat, volem que les empreses
ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les causes que
provoquen la interrelació territori-competitivitat i volem saber
com actuen aquestes causes que la literatura anomena
externalitats. Per fer-ho, triem l’estudi de casos. Ara bé, com
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 285 -
assenyala Yin (1998), la qüestió de generalitzar a partir de
l’estudi de casos no consisteix en una generalització estadística,
sinó en una generalització analítica (utilitzar l’estudi d’un o de
diversos casos per il·lustrar, representar o generalitzar una
teoria).
Una major comprensió d’aquestes relacions i forces
competitives pot tenir una importància clau en l’elaboració de
futures polítiques industrials i empresarials que incrementen la
competitivitat de les nostres empreses, creen riquesa i ajuden a
conservar o incrementar els llocs de treball existents. Aquest
seria l’últim dels objectius específics de la tesi.
El problema real del sector (i de gran part de l’economia) és
la manca de competitivitat de les nostres empreses enfront dels
nous competidors. La tesi aborda aquest repte des del punt de
vista del management i decideix analitzar la relació entre el
territori i la competitivitat des del punt de vista concret i real de
les empreses. Per això, adopta aquest enfocament qualitatiu basat
en el mètode dels casos.
Després d’aquesta introducció, al segon apartat, introduirem
les conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil; al
tercer apartat, estudiarem les característiques de l’estudi de
casos i, finalment, plantejarem un quart apartat amb el disseny
de la investigació.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 286 -
5.2 Conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil
Al capítol tres, ens havíem plantejat un estudi descriptiu
sobre la concentració industrial a la Comunitat Valenciana.
L’objectiu era “verificar la hipòtesi que existeixen
aglomeracions industrials i que aquestes vénen provocades per
externalitats”. Concloíem que els indicadors confirmaven
aquestes hipòtesis, si bé els resultats resultaven molt
heterogenis, depenent del sector, de l’indicador i del territori
estudiat.
En general, les externalitats semblaven tenir major
importància en els sectors industrials que en els de serveis i, dins
dels sectors industrials, destacaven alguns dels típics clústers de
la Comunitat Valenciana (calcer, tèxtil, taulell...). Aquests tres
sectors presenten una localització molt concentrada en territoris
molt especialitzats, i aprofiten l’existència d’economies externes
de tipus intraindustrial. En qualsevol cas, hem d’utilitzar amb
molta cura el terme clúster. Aquest concepte compta (segons
Martin i Sunley, 2003) amb una dimensió funcional (amb
empreses, institucions i altres actors que s’interrelacionen i
complementen) i una dimensió espacial (que implica
aglomeració i proximitat geogràfica).
Al capítol tres, només en vam estudiar aquesta última, ja que
simplement vam detectar fortes concentracions geogràfiques de
mà d’obra, cosa que implicava territoris molt especialitzats.
Aquesta concentració geogràfica és condició necessària però no
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 287 -
suficient per a parlar de clústers. Si volem estudiar els clústers,
cal “identificar les interconnexions i les relacions horitzontals i
verticals entre els diferents agents econòmics i socials”. Per fer-
ho, si en els anteriors apartats fèiem un estudi quantitatiu sobre
el conjunt de sectors de la Comunitat Valenciana, ara ens
centrarem en un únic sector i adoptarem una metodologia
qualitativa. Abans, però, volem analitzar detalladament els
resultats quantitatius del sector triat. Al capítol anterior, s’han
mostrat els resultats de manera general, i s’han explorat
somerament els resultats per sectors. Ara volem focalitzar
l’estudi en el sector tèxtil i mostrar els resultats i les conclusions
particulars a què podem arribar. Aquesta anàlisi quantitativa ens
servirà de base per afrontar el posterior estudi qualitatiu.
El sector elegit és el sector 17, indústria tèxtil i de la
confecció. Hem triat aquest sector per diverses raons, ja
exposades amb anterioritat:
-És un sector tradicional sumit en una profunda crisi de
competitivitat.
-És un sector important dins del teixit industrial valencià,
vital per a molts municipis i comarques.
-És un sector caracteritzat per una forta concentració
geogràfica i molt estudiat com a paradigma del clúster o del
districte industrial a la Comunitat Valenciana.
Dins de l’anàlisi de la concentració industrial dels diferents
sectors de l’economia valenciana, podríem particularitzar per al
tèxtil els següents fets destacables:
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 288 -
La concentració calculada amb l’índex de Gini ens dóna un
valor de 0,364 (que varia molt poc si l’anàlisi es realitza a nivell
local, comarcal o de mercats de treball). Aquest resultat és prou
elevat però, com vam assenyalar, no és representatiu de
l’existència d’economies externes. En l’índex de Gini, bona part
de la concentració detectada és fruit de la concentració de la
producció en unes poques empreses, és a dir, per l’existència
d’economies d’escala internes de les empreses.
L’indicador d’Ellison-Glaeser permet controlar les
economies d’escala internes de les empreses i, per tant, permet
quantificar la importància de les externalitats en la localització
empresarial. L’aglomeració detectada, la qualificarem com a
escassa, si E-G < 0,02, moderada si 0’02<EG<0,05 i alta si
EG>0,05.
Els resultats del sector 17 amb l’indicador d’Ellison-Glaeser
són de 0,041 (a nivell municipal), de 0,071 (a nivell comarcal) i
de 0,104 (a nivell de mercats locals de treball). Per tant,
considerem que el sector 17 presenta concentració mitjana a
nivell local i elevada a nivell comarcal i de mercats locals de
treball. Aquests resultats són dels més elevats de tots els sectors
i evidencien el tèxtil com un dels sectors amb major
concentració geogràfica i on les externalitats juguen un paper
més important per determinar la localització.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 289 -
Taula 5.1 Indicador d’Ellison-Glaeser.
LOCAL COMARCAL MLL
TÈXTIL 0,041 0,071 0,104
MITJANA
DELS
SECTORS
0,018 0,031 0,052
Font: elaboració pròpia.
Per a estudiar l’evolució que el sector havia experimentat
durant el decenni de 1991 a 2001, vam haver d’ajuntar els
sectors del tèxtil i del calcer, i observem que l’indicador
d’Ellison-Glaeser passa de 0,1236 (EG, 1991) a 0,2038 (EG,
2001), per la qual cosa podem intuir una tendència cap a una
major aglomeració i una creixent importància de les economies
externes. Gràfic 5.1 Indicador d’E-G per als mercats locals de treball (1991-2001).
Indicador d'Ellison Glaeser per a MLL
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
1991 2001
Indicador d'EllisonGlaeser per aMLL
Font: elaboració pròpia.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 290 -
Als darrers anys, s’han realitzat diversos estudis sobre
l’evolució de la concentració en els diferents sectors. Duranton i
Puga (2001) exposava la idea que les activitats productives més
madures, solien nàixer en les àrees centrals aprofitant els
avantatges que això comporta, per a, posteriorment, anar
desplaçant-se cap a àrees menys desenvolupades industrialment,
una vegada superada la fase més innovadora. Arauzo i
Viladecans, (2004), estudien la concentració (no l’aglomeració)
dels sectors tradicionals a Espanya entre 1955 i 1995 i arriben a
la conclusió que aquests sectors han disminuït els nivells de
concentració, i fan especial referència al tèxtil, cuir i calçat, que
ha passat del quasi monopoli de la província de Barcelona
(52,47% dels treballadors el 1955) a xifres que no arriben al
29%.
En el nostre treball, no hem analitzat l’evolució de la
concentració, sinó el nivell d’aglomeració. Una vegada
quantificat i comprovada la importància que les economies
externes tenen en la localització de les empreses del sector tèxtil,
volem estudiar l’especialització dels diferents territoris en aquest
sector.
L’especialització va ser mesurada mitjançant dos indicadors
1- El quocient de localització que calculàvem amb la
fórmula següent:
% del total de treballadors que la indústria i representa en la comarca j LQ= ----------------------------------------------------------------------------------- % del total de treballadors que la indústria i representa a la CV
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 291 -
On consideràvem que, si LQ=1, llavors el percentatge de
treballadors en aquesta indústria era igual a nivell regional que
nacional.
Si LQ>1, ens trobem amb una indústria sobrerepresentada a
la regió estudiada.
Si LQ<1, ens trobem amb una indústria subrepresentada a la
regió estudiada.
Les àrees sobrerepresentades (amb les LQ més altes) són
sospitoses de conformar clústers perquè presenten elevades
concentracions de treballadors del sector i, per tant, una forta
especialització del territori.
Aquest indicador ens obligava a establir un punt de tall
arbitrari i, en el nostre treball, vam elegir LQ>3 (seguint el
treball de Malmberg i Martell, 2002).
En el sector del tèxtil i amb aquest criteri, trobem els
següents possibles clústers:
Per comarques:
El Comtat: LQ=10,77
La Vall d’Albaida: LQ=8,33
L’Alcoià: LQ=5,56
La Canal de Navarrés: LQ=4,02
Per mercats locals de treball:
Ontinyent: LQ= 11,77
Alcoi: LQ= 9,63
Canals: LQ= 4,40
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 292 -
2- El quocient de localització estàndard (SLQ)
El quocient de localització estàndard permet calcular
l’especialització dels territoris, evitant haver d’establir un punt
de tall arbitrari. El seu càlcul és més complex i va ser explicat al
capítol anterior. L’avantatge d’aquest indicador és que identifica
aquelles localitzacions que presenten concentracions
excepcionals, o siga, residus estadísticament excepcionals amb
un 5% de confiança. Aquests territoris seran aquells amb un
SLQ >1,96.
En la nostra anàlisi, trobàvem aquests possibles clústers:
Per comarques:
El Comtat: SLQ=2,41
La Vall d’Albaida: SLQ=2,18
Per mercats locals de treball:
Ontinyent: SLQ=2,309
Alcoi: SLQ=2,159
Les dades dels dos indicadors ens mostren uns resultats prou
coherents, on s’identifiquen dos grans clústers:
Un clúster estaria format per alguns municipis de les
comarques de l’Alcoià i per totes les del Comtat (el que
correspondria al MLL d’Alcoi). Cal assenyalar que bona part de
la comarca de l’Alcoià estaria dins del mercat local de treball
d’Ibi i que aquest MLL no presenta un excessiva especialització
en el tèxtil. En canvi, tota la comarca del Comtat sí es troba dins
del MLL d’Alcoi i és en aquests municipis on es concentra bona
part del tèxtil. Per això, no considerem representativa d’aquest
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 293 -
clúster la comarca de l’Alcoià, sinó que considerem molt millor
referència, per aquest clúster, el MLL d’Alcoi, que inclou, de la
comarca de l’Alcoià, simplement dues poblacions (Alcoi i
Banyeres), així com tots els municipis del Comtat.
L’altre clúster correspondria a la Vall d’Albaida (i més
concretament al MLL d’Ontinyent). En aquest cas, la Vall
d’Albaida es divideix en dos MLL (Ontinyent i l’Olleria). Els
resultats ens mostren que la Vall d’Albaida (en la seua totalitat)
sí pot ser considerada com un possible clúster, si bé el tèxtil
sembla concentrar-se encara més als municipis que formen part
del MLL d’Ontinyent.
A la taula següent, veurem els municipis que conformen els
mercats locals de treball esmentats. Taula 5.2 Municipis que conformen els mercats locals de treball analitzats.
Mercat local de treball Poblacions (majors de 1.000
habitants)
Alcoi Alcoi, Banyeres de Mariola,
Beniarrés, Cocentaina, Muro d’Alcoi
Ontinyent Ontinyent, Agullent, Aielo de
Malferit, Albaida, Atzeneta
d’Albaida, Bocairent
l’Olleria l’Olleria, Benigànim, Alfarrasí,
Castelló de Rugat, Llutxent,
Montaverner, la Pobla del Duc,
Quatretonda
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 294 -
Ibi Ibi, Castalla, Onil i Tibi
Font: Casado (2001).
La conclusió a què arribem és l’existència d’aquestes dues
importants concentracions del tèxtil (sospitoses de conformar
clústers) situades en els mercats locals de treball d’Alcoi i
d’Ontinyent (tot i que, per aquest últim, també podríem
considerar la Vall d’Albaida en el seu conjunt).
Una segona conclusió estaria en la línia d’allò que ja s’havia
apuntat a l’apartat anterior, “la necessitat de buscar noves
desagregacions territorials basades en criteris funcionals i que
s’ajusten millor a la realitat econòmica”. Els mercats locals de
treball són un exemple de divisió territorial funcional que
compta amb tots els requisits formals necessaris i amb una
àmplia tradició en altres països. Ja vam assenyalar al capítol
anterior que els MLL aconseguien recollir millor els efectes de
les economies externes que les comarques. Tot i que vam
plantejar els nostres dubtes per localitzar alguns clústers, ja que
semblaven més clars en altres divisions geogràfiques, es
demostra que, en el cas del tèxtil, el MLL s’adapta molt millor
que la comarca al territori dels dos clústers localitzats i que
situaríem finalment en els mercats locals de treball d’Alcoi i
d’Ontinyent.
Una vegada constatada l’existència d’uns territoris
especialitzats en el tèxtil i sospitosos d’albergar un clúster, i una
vegada contrastada i quantificada la importància de les
externalitats en la localització de les empreses del sector,
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 295 -
procedirem a analitzar com actuen aquestes externalitats i per
què es produeix aquesta concentració. Per expressar-ho en una
única qüestió: com afecta la concentració geogràfica del tèxtil a
la competitivitat de les seues empreses?
Per analitzar aquesta qüestió, ens centrarem en el mercat
local de treball d’Ontinyent i canviarem la metodologia
emprada, que passarà de ser eminentment quantitativa a ser una
metodologia qualitativa. Als apartats següents, justificaré i
explicaré aquesta metodologia.
5.3 Característiques de l’estudi de casos
5.3.1 Definició. Metodologies quantitatives versus
qualitatives
Segons Yin (1989), l’estudi de casos és una investigació
empírica que estudia un fenomen contemporani dins del seu
context real, en què els límits entre el fenomen i el context no
són clarament visibles i en el qual s’utilitzen diferents fonts
d’evidència.
L’estudi de casos és una metodologia d’investigació molt
utilitzada en l’anàlisi de les organitzacions per diferents
disciplines científiques (Hartley, 1994), tot i que molts
acadèmics consideren que els casos estan allunyats de la manera
normal de fer ciència i que s’identificaria amb les anàlisis
estadístiques i les grans mostres (Bonache Pérez, 1999). Per
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 296 -
aquesta raó, els estudis de casos s’han considerat
tradicionalment com un mètode d’investigació mancat de
precisió, objectivitat i rigor.
No obstant, des dels anys vuitanta, s’està observant un
renovat interès en la recerca basada en els estudis de casos tant a
Europa com als Estats Units (Stablein, 2006). Per a Prieto
(1998), l’estudi de casos és un instrument necessari en el procés
d’experimentació de qualsevol investigació en matèria de
direcció i gestió d’empreses. Nombrosos autors (Gummesson,
2000; Yin, 1994; Priem i Butler, 2001, o Stake, 2000)
consideren l’estudi de casos com una valuosa eina
d’investigació.
Una de les causes de l’augment de la seua popularitat i
consideració és la creixent complexitat dels fenòmens
organitzatius, que requereix d’investigacions de caràcter
exploratori i comprensiu, més que no d’explicacions causals. Si
l’objectiu és entendre el perquè, com i quan d’un fenomen, no
podem portar a terme una investigació basant-nos únicament en
dades i relacions. Com assenyala Mintzberg (1990), “tota
investigació interessant explora. Com més profundament
investiguem en el camp de les organitzacions, més complexes
descobrim que són i més necessitem recórrer a metodologies
d’investigació denominades exploratòries, en oposició a les
considerades rigoroses”. El mètode dels casos vol anar més enllà
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 297 -
de la simple constatació d’un succés, en vol comprendre les
causes o les conseqüències.
Podem afirmar que la metodologia quantitativa vol observar
i mesurar els conceptes estudiats. Ha d’especificar el significat
dels conceptes per desenvolupar-ne procediments de mesura
(Bryman, 1988). En aquesta metodologia, adquiriran gran
importància aspectes com la fiabilitat o la validesa. Les
investigacions qualitatives, per la seua banda, tendeixen a
desenvolupar conceptes, intel·leccions i comprensions partint de
pautes de dades, en lloc de recollir dades per avaluar models,
hipòtesis o teories preconcebudes (Taylor i Bogdan, 2000). De
fet, tots dos procediments parteixen de diferents objectius i
presumpcions epistemològiques (Dacher, 1997). La metodologia
quantitativa es basa en el positivisme, segons el qual existeix
una veritat objectiva que es pot revelar mitjançant el mètode
científic. En canvi, la metodologia qualitatitva assumirà que la
realitat es construeix socialment.
Aquests trets estan també relacionats amb el paper de
l’investigador en cadascuna de les metodologies. Mentre que, en
la metodologia quantitativa, el paper de l’investigador és el d’un
subjecte aliè al fenomen estudiat que juga un paper d’observador
passiu i extern, en l’estudi qualitatiu, l’investigador assumeix un
paper actiu, generant i verificant les seues hipòtesis o
proposicions (Bryman, 1988; Wright, 1996).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 298 -
Autors com Bryman (1984), o Yin (1989), consideren que
els casos no s’oposen, sinó que complementen la metodologia
quantitativa perquè permeten abordar qüestions que comencen
per per què? o com?.
Abans de continuar, cal diferenciar entre estudi de casos i
investigació qualitativa (Chiva Gómez, 2001). Els estudis de
casos poden basar-se tant en evidències quantitatives com
qualitatives.
L’estudi de casos és una metodologia àmplia que utilitza
diferents tècniques com l’observació, les entrevistes, l’anàlisi de
documents, etc. (Eisenhardt, 1989) i poden ser les dades tant
quantitatives com qualitatives. Per tant, un estudi de casos no
serà definit per les tècniques utilitzades sinó per la seua
orientació teòrica i l’èmfasi en la comprensió de processos dins
de contextos (Hartley, 1994).
S’ha de lluitar contra l’argument tradicional que els estudis
de casos són una forma d’investigació que no pot utilitzar-se per
descriure o contrastar proposicions. Els estudis de casos, com
altres metodologies, poden servir per a propòsits tant
exploratoris, com descriptius, com explicatius (Yin, 1994) i, per
altra banda, poden contribuir positivament a la construcció,
millora o desenvolupament de perspectives teòriques rigoroses
sobre les organitzacions (Bonache i Pérez, 1999). Leonard i
McAdam, (2001), defensen que les metodologies d’investigació
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 299 -
que vulguen desenvolupar marcs teòrics més rics han d’estar
avalades per la combinació dels investigadors i dels participants
en els processos, de tal manera que la teoria derive de models
inductius fonamentats en diferents fonts de dades, l’experiència
existent i la realitat pràctica.
5.3.2. Tipologia de l’estudi de casos
Hi ha diverses classificacions dels estudis de casos, però les
dues més importants són en funció dels objectius de l’estudi i
del nombre de casos objecte d’anàlisi.
5.3.2.1 Classificació segons l’objecte d’estudi
La classificació més popular en funció de l’objectiu de
l’estudi va ser feta per Yin (1989), i distingeix entre els tipus
destudis següents:
• Descriptius:
L’objectiu és proporcionar una descripció de la pràctica que
es desitja observar (Prieto, 1998) o el que es el mateix, analitzar
com ocorre un fenomen organitzatiu dins del seu context real
(Sosa, 2006).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 300 -
• Exploratoris:
Tracten de familiaritzar-se amb un fenomen o una situació
sobre la qual no existeix un marc teòric ben definit. L’objectiu
és descobrir hipòtesis susceptibles de generalització respecte a
les pràctiques observades (Prieto, 1998).
• Explicatius:
L’objectiu és explicar la raó de ser de les pràctiques
observades en el món real (Prieto, 1998). Tracten de
desenvolupar o depurar teories. Les qüestions clau per a
construir teories explicatives són del tipus com i per què (Snow i
Thomas, 1994; Galán, 2001).
• Il·lustratius:
L’objectiu és posar de manifest les pràctiques innovadores
(best practices) que impregnen el desenvolupament organitzatiu
en les empreses més competitives (Prieto, 1998).
Segarra, (2003), afegeix a aquesta classificació dues
tipologies més, extretes dels treballs de Prieto (1998) i Bonache
(1999).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 301 -
• Experimentals:
Aquesta tipologia és apuntada per Prieto (1998), i el seu
objectiu seria examinar les dificultats que suposen la
implantació de noves tècniques i procediments, plantejats per
avaluar els possibles beneficis que se’n pogueren derivar.
• Històrics:
Aquesta tipologia és definida per Bonache (1999), i
l’objectiu seria analitzar un fenomen històric.
5.3.2.2 Classificació segons el nombre de casos objecte
d’anàlisi
• Un únic cas:
Segons Chiva Gómez (2001), la metodologia basada en un
únic cas serà l’adequada quan el cas siga especial (perquè
complisca les condicions necessàries per a confirmar, desafiar o
ampliar una determinada teoria), estrany (diferent als altres) o
revelador (permeta explorar un fenomen determinat). Stake,
(1994), diferencia entre dues maneres d’abordar un únic cas.
Distingeix l’estudi de casos intrínsecs (quan tracta d’entendre
profundament un cas) i l’estudi de casos instrumentals (quan
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 302 -
examina un únic cas, però no ho fa pel cas en si mateix, sinó
perquè contribueix a comprendre millor algun aspecte teòric).
• Múltiples casos:
Es fan les mateixes preguntes als distints casos, i se’n
comparen les respostes per arribar a conclusions (Ghauri i al.,
1995). Així, aconseguim evidències més sòlides i convincents.
Cada cas ha de triar-se amb un propòsit determinat, per tant,
la seua elecció no es realitzarà segons criteris mostrals
estadístics, sinó per raons teòriques, cercant un conjunt de casos
representatius del fenomen a estudiar. Es buscarà més una lògica
de replicació que no una lògica estadística (Pérez, 1998).
Yin (1989) realitza la següent classificació en funció de la
unitat d’anàlisi:
Tipus I
Un únic cas simple sense subunitats
Tipus II
Un únic cas simple amb subunitats. El cas es pot
descompondre en diferents subunitats d’anàlisi.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 303 -
Tipus III
Múltiples casos sense subunitats. Diferents casos en un mateix
estudi, però aquests no poden ser descompostos en subunitats.
Tipus IV
Múltiples casos amb subunitats. Diferents casos, en un mateix
estudi, que poden ser descompostos en distintes subunitats
d’anàlisi.
5.4 Disseny de la investigació
El disseny de la investigació consisteix a descriure el pla
d’acció que ens portarà des de les qüestions inicials, mitjançant
una sèrie d’etapes fins a unes respostes o conclusions (Hartley,
1994; Yin, 1994).
Yin (1994) identifica cinc components clau per al disseny
de la investigació:
- Les qüestions a estudiar
- Els propòsits de l’estudi
- La unitat d’anàlisi
- La lògica que uneix les dades i les proposicions
- Els criteris per a interpretar els resultats
En aquest treball, seguirem el model proposat per Pérez,
W. (1998).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 304 -
Figura 5.1 Disseny de la investigació
Font: Pérez (1998)
Objectius (4.4.1)
Tipologia d’investigació (4.4.3)
Marc Teòric (4.4.2)
Nivell d’anàlisi (4.4.4)
Cas pilot (4.4.6)
Selecció de casos (4.4.5)
Unitat d’anàlisi (4.4.4)
Protocol de cada cas (4.4.7)
Resultats i conclusions (4.4.8)
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 305 -
A continuació, passarem a concretar cadascuna de les etapes
enumerades:
5.4.1 L’objectiu de la investigació
L’objectiu s’articula entorn a un determinat fenomen, sobre
el qual es pretén esbrinar què factors hi incideixen. També es
pot abordar el com i per què aquests factors actuen. En el nostre
cas, el fenomen a estudiar és l’aglomeració industrial, buscarem
determinar quins factors hi incideixen i esbrinar com afecta la
competitivitat de les empreses.
Al capítol 1 de la tesi (i a la introducció d’aquest capítol),
plantejàvem l’objectiu general de la tesi:
Desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració
geogràfica en la indústria valenciana. Contrastar una possible
relació entre l’aglomeració detectada i la competitivitat d’un
sector concret, el tèxtil, i extraure possibles estratègies
competitives que revertisquen en la competitivitat i ajuden a
superar la complicada etapa que viu el sector.
A continuació, es plantejaven cinc objectius específics.
Aquesta part del treball se centrarà en el quart objectiu:
contrastar l’impacte de l’aglomeració sobre la competitivitat
del sector, així com en el tercer: identificar, contrastar i
explicar el funcionament de les externalitats en un sector.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 306 -
L’aplicació es realitzarà sobre el sector tèxtil en el mercat local
de treball d’Ontinyent.
A la primera part de la tesi (en concret, al capítol tres), ens
havíem plantejat un estudi quantitatiu i descriptiu, on havíem
pogut verificar la hipòtesi que hi ha concentracions industrials i
que aquestes venien provocades per les externalitats. Al segon
apartat d’aquest capítol, havíem concretat aquest estudi en el
sector tèxtil i havíem confirmat la gran importància que en
aquesta indústria tenen les externalitats; també havíem localitzat
dos possibles territoris molt especialitzats en el tèxtil i
sospitosos d’albergar clústers. Una vegada confirmada la
dimensió espacial del clúster (que implica aglomeració i
proximitat geogràfica), ara ens cal confirmar la dimensió
funcional (les interrelacions entre empreses, institucions i altres
actors). Si confirmem les dues dimensions (espacial i funcional),
podrem mantenir la hipòtesi que existeix un clúster del tèxtil en
el mercat local de treball d’Ontinyent. Després, caldrà
identificar les externalitats i verificar com poden influir en la
competitivitat de les empreses.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 307 -
5.4.2 El marc teòric
L’estudi de casos haurà de partir d’un marc teòric
preliminar, ja que les noves aportacions de coneixements es
valoren en el transfons del que es coneix o s’accepta (Bonache,
1998).
La investigació s’ha de beneficiar d’anteriors aportacions
científiques. Per tant, cal una àmplia revisió bibliogràfica que
aclarisca l’actual estat de l’art (Eisenhart, 1989). En el segon
capítol de la tesi, es fa un exhaustiu repàs del marc teòric en què
es fonamenta la present tesi.
Partim del concepte de concentració i acabem analitzant la
competitivitat. Enmig, trobem dos conceptes bàsics: les
externalitats i els clústers.
Figura 5.2. Marc teòric
Font: Elaboració pròpia.
CONCENTRACIÓ
EXTERNALITATS
CLÚSTERS
COMPETITIVITAT
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 308 -
El marc teòric des del qual hem abordat el tema de la
concentració industrial i les externalitats està dins de
l’anomenada economia aplicada i, en concret, estaria relacionat
amb el que s’anomena nova geografia econòmica, sense oblidar
altres marcs teòrics a què també fem referència al segon capítol
de la tesi. En canvi, com hem posat de manifest en formular els
nostres objectius, la intenció és anar més enllà en aquest capítol,
per això canviem de metodologia i també de marc teòric.
La investigació que desenvoluparem està enfocada des de la
direcció estratègica i utilitza una metodologia qualitativa.
Partiríem dels marcs teòrics de l’economia industrial i de la
teoria dels recursos i les capacitats.
Si acceptem que són les empreses les que competeixen, el
suport conceptual donat per la teoria de l’avantatge competitiu
basat en els recursos empresarials és l’idoni per a centrar
l’anàlisi metodològica a partir de l’estudi de casos. Els nivells de
competitivitat provenen de l’acumulació de capacitats i recursos
empresarials, que depèn d’un procés d’explotació de les fonts
d’avantatge competitiu. Aquestes poden ser de dos tipus:
internes i externes. Externes, quan les empreses s’apropien i
desenvolupen entorns innovadors i competitius; internes, quan
s’originen dels recursos tangibles i intangibles acumulats en la
trajectòria empresarial.
Nosaltres focalitzarem l’estudi en les fonts externes, ja que
pretenem estudiar la influència que les concentracions
industrials tenen en la competitivitat de les empreses. Amb
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 309 -
aquest objectiu, ens centrarem en la teoria dels clústers d’M. E.
Porter.
El concepte de clúster s’ha convertit en un dels més populars
de l’economia actual, però presenta una forta i deliberada
vaguetat i indeterminació; com assenyala Martin i Sunley,
(2003), “més que un model teòric avaluat i contrastat, el clúster
ha esdevingut una manera de plantejar l’aglomeració econòmica
i la competitivitat”.
Partint d’un marc teòric ja desenvolupat com és la teoria dels
clústers, tractarem de depurar aquesta teoria, de manera que
responga millor a la nostra pregunta clau: com afecta
l’aglomeració industrial a la competitivitat de les empreses.
Abordar aquesta qüestió requereix un estudi de casos de
tipus explicatiu.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 310 -
5.4.3 Tipologia de la investigació
En aquest apartat, s’ha de concretar el tipus d’investigació i
el disseny més adient als nostres objectius.
Pérez (1998) planteja la metodologia d’investigació a partir
de la resposta a les següents preguntes:
a) D’acord amb el marc teòric i el grau de desenvolupament
de la teoria, es pretén el contrast o la generació d’una
teoria?
b) Quin és el propòsit de la investigació, descriptiu,
explicatiu o predictiu?
c) Quants casos cal estudiar?
d) Podem plantejar-nos l’existència de subunitats d’anàlisi?
Anirem responent a aquestes qüestions:
a) El nostre objectiu consisteix a contrastar i depurar un
marc teòric ja existent, però que presenta nombroses
indeterminacions. Volem que el nostre estudi de casos
complemente la metodologia quantitativa ja presentada.
S’entén que l’estudi de casos pot anar tant abans com
després dels estudis quantitatius. Si va al davant, serviria
per a generar un conjunt d’hipòtesis que serien
posteriorment contrastades amb una mostra més àmplia
d’empreses. Si va al darrere, com és el nostre cas,
serviria per a revelar el perquè de les dades o les
relacions que apareixen en els estudis quantitatius. Són
estudis no tant per a construir sinó per a depurar teories.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 311 -
b) Realitzarem una investigació basada en un estudi de
casos de tipus explicatiu. Segons Bonache (1999),
aquests estudis es plantegen construir o depurar teories.
Enfront dels treballs més descriptius, els casos
explicatius tracten d’entendre el perquè o el com dels
fenòmens. A més, tenen la virtut de complementar i
enriquir la metodologia quantitativa. Com que nosaltres
partim d’un estudi quantitatiu anterior, pensem que
aquesta metodologia de l’estudi de casos de tipus
explicatiu s’adapta perfectament als nostres objectius.
Els casos explicatius presenten (segons Bonache, 1999)
les següents característiques:
- No separar el fenomen del seu context:
En lloc de tractar de reduir una situació a un conjunt de
variables, els casos adopten una visió holística en què no
s’oblida que el context i el comportament són
interdependents.
- Parteixen d’un model teòric menys elaborat:
Enfront de l’intent de la metodologia quantitativa de
contrastar hipòtesis, els casos explicatius tracten de
construir teories a partir de les observacions, seguint el
procediment inductiu, Yin (1984) .
- L’elecció dels casos tindrà un caràcter teòric i no
estadístic:
Enfront de l’èmfasi en la representativitat, els casos han
de triar-se per la capacitat explicativa.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 312 -
- Tendirà a utilitzar més mètodes o fonts de dades:
Les entrevistes, observacions o transcripcions són
tècniques utilitzades.
- Flexibilitat en el procés de realització de la
investigació:
En els casos, a mesura que descobrim nous fets, podem
canviar els pressupostos inicials i desenvolupar altres de
nous. Tal flexibilitat és acceptable perquè estem
treballant amb situacions complexes i no podem definir a
priori el que estem interessats a analitzar.
- Inducció analítica i no estadística:
Els casos explicatius es basen en la inducció analítica, la
qual no generalitza una població, sinó que infereix
hipòtesis o generalitzacions teòriques a partir de l’anàlisi
de camp.
c) El nombre de casos serà de sis. La justificació d’aquest
nombre es troba a l’apartat 4.4.5 i al capítol 5 de la tesi.
d) Respecte a plantejar-nos l’existència de subunitats
d’anàlisi, ho analitzem a l’apartat posterior (al 4.4.4).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 313 -
5.4.4 Unitat i nivell d’anàlisi
Tal com assenyalàvem a la figura de l’apartat 4.4, no podem
considerar la unitat i el nivell d’anàlisi com a decisions
independents, sinó que estan altament relacionades. Totes dues
decisions són fruit d’estudiar un fenomen immers en el seu
entorn real, on els límits mai no seran nítidament definits (Pérez,
1998).
Concretar correctament la unitat d’anàlisi és una qüestió
molt important. Hem de procurar trobar una unitat d’anàlisi
sensible a les particularitats de l’objectiu de la investigació i que
facilite les comparacions amb estudis similars.
En el nostre treball, considerarem l’empresa com la unitat
d’anàlisi més adient. Intentarem abarcar l’empresa com un únic
nivell d’anàlisi. Ara bé, estudiar l’empresa en el seu conjunt
sembla difícil, per la qual cosa no descartem analitzar diferents
nivells de la unitat principal (empresa).
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 314 -
5.4.5 La selecció de casos
En aquest apartat, ens plantegem dues qüestions:
1- Quants casos necessitem?
2- Quins criteris d’elecció emprarem?
Respecte a la primera pregunta, no hi ha un criteri definit per
a determinar el nombre de casos necessaris.
- Bonache, (1999), aposta per utilitzar un nombre reduït de
casos. No indica quants perquè opina que aquesta decisió és
discrecional.
- Pérez, (1998), indica que el nombre de casos haurà de ser
inferior al nombre de variables utilitzades. Citant Yin, (1981),
indica que el nombre de casos oscil·larà entre 1 i 8.
- Rialp, (1998), citant Eisenhardt, (1989), recomana utilitzar
més de 4 casos i menys de 10.
Respecte als criteris de selecció, en l’estudi de casos, no
s’aconsella elegir els casos de manera aleatòria. Cal seleccionar
a partir de criteris convenients a l’objecte de la investigació. Els
casos han de ser triats per replicar casos previs, per estendre una
teoria emergent, per recollir categories teòriques o per
proporcionar exemples extrems.
La selecció teòrica pròpia de la investigació qualitativa
facilitarà la selecció deliberada de casos crítics per valorar una
teoria existent o en fase de desenvolupament. Per a Yin, (1998),
la qüestió de generalitzar a partir d’un estudi de casos no
consisteix en una generalització estadística, sinó en una
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 315 -
generalització analítica, és a dir, utilitzar l’estudi d’un o més
casos per a il·lustrar, representar o generalitzar una teoria.
5.4.6 El cas pilot
Es convenient la realització d’un cas pilot que estructure
l’anàlisi de la resta de casos i conforme un prototipus d’estudi.
Cal triar com a cas pilot aquell amb el qual es puga mantenir una
relació més gran, més estreta i menys estructurada.
El cas pilot permetrà depurar els factors subministrats pel
marc teòric i presentar una proposta de mesures concretes de la
influència dels factors analitzats.
5.4.7 El protocol de cada cas
El protocol és el document on es materialitza el disseny de la
investigació. Cada cas necessita protocol·litzar tasques,
instruments i procediments. Cal evidenciar-ne dos aspectes:
primer, quines fonts d’evidència i procediments de recollida de
dades utilitzarem; segon, com analitzarem l’evidència de cada
cas.
a) Fonts d’evidència i procediments de recollida de dades.
S’hauran d’especificar les diverses fonts d’evidència que
s’empraran. Eisenhartd (1989) i Yin (1998) aposten per
combinar dades i evidències, tant quantitatives com qualitatives,
ja que aquesta combinació és complementària i aporta
importants sinergies. S’aplicarà un principi analític conegut com
a triangulació (Maxwell, 1998; Stake, 1994) que recollirà i
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 316 -
integrarà l’evidència relativa a cada cas, a partir d’una varietat
de mètodes i fonts d’informació complementàries.
És convenient elaborar una base de dades que, seguint el
protocol establert, organitze, integre i sintetitze la informació
obtinguda de i entre les distintes fonts d’evidència.
En aquesta tesi doctoral, seguint el mètode plantejat per
Segarra (2003), les fonts d’evidència utilitzades i el procediment
de recol·lecció de dades han sigut:
- Els informes anuals de l’empresa, que es troben
disponibles en la base de dades SABI, on es recullen els
balanços de situació, els comptes de pèrdues i guanys i altres
dades comptables.
- Informació i estudis sobre la situació del sector.
- Entrevistes estructurades de respostes obertes.
La investigació, l’estructurem de la següent manera:
Taula 5.3 Estructura de la investigació.
Concepte estudiat Mètode utilitzat Eines utilitzades Persones
entrevistades
Impacte de la
concentració
geogràfica en la
competitivitat.
- Entrevista
estructurada
- Documents i
arxius
Guia Murray
(1999)
Gerent
Font: elaboració pròpia.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 317 -
b) Analitzar l’evidència de cada cas:
Es tracta d’examinar, categoritzar o tabular l’evidència, de
manera que procurem complir amb els objectius de la
investigació. És una de les etapes més importants i complexes de
l’estudi (Eisenhardt, 1989).
Utilitzarem una tècnica coneguda com examen de patrons o
pattern mattching, que consisteix a comparar fets,
comportaments o circumstàncies que puguen extraure’s de les
proposicions teòriques, amb els fets, comportaments o
circumstàncies que puguen comprovar-se en el cas (Pérez,
1998).
S’utilitzaran taules comparatives per a contrastar les
variables analitzades entre les empreses de l’estudi. Es procurarà
combinar múltiples tècniques de recol·lecció de dades i anàlisi
per aconseguir fer la triangulació que explicàvem anteriorment;
“d’aquesta manera, aconseguirem augmentar la creença que el
resultat és vàlid i no un artifici metodològic”.
5.4.8 Resultats i conclusions
No hi ha regles explícites sobre la presentació d’informes.
Pérez (1998) aposta per evitar redactar un informe final llarg i
sense estructura clara. Aquests típics informes s’identifiquen
amb una estructura descriptiva.
En el nostre mètode, els factors trobats donaran lloc als
corresponents patrons de comportament, que permetran una
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 318 -
clara estructuració de l’informe final entorn a les diferents
variables analitzades.
Cal substituir les descripcions per un conjunt de qüestions i
respostes, al voltant de l’efecte que tenen les variables sobre el
fenomen estudiat. En aquest treball, es procurarà l’ús de taules i
quadres conceptuals.
5.5 Conclusions
En capítols anteriors, havíem plantejat una investigació
basada en una metodologia quantitativa, amb l’objectiu
d’estudiar la concentració industrial a la Comunitat Valenciana i
quantificar l’efecte de les externalitats en els diferents sectors de
la nostra economia. Ara bé, al primer capítol de la tesi, ja
plantejàvem el desig d’anar més enllà d’un simple estudi
generalista, quantitatiu i descriptiu. En els objectius de la tesi,
plantejàvem la necessitat de focalitzar l’estudi en un sector
concret i estudiar per què i com actuen les externalitats;
d’aquesta manera, podrem plantejar un últim objectiu realment
útil i important, identificar les possibles estratègies
competitives, que ajuden les empreses del sector (el tèxtil) a
enfrontar la profunda crisi que les afecta.
Per acarar aquest nou objectiu, canviem l’objecte d’estudi i
la metodologia emprada. Respecte a l’objecte d’estudi, ens
centrarem en el sector tèxtil i respecte a la metodologia
emprada, apostem per utilitzar una metodologia qualitativa, en
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 319 -
concret, l’estudi de casos. Així, en aquest capítol, ens hem
plantejat com a objectiu presentar el model teòric que sustentarà
la investigació empírica posterior.
En la introducció, hem tractat de presentar el capítol i
justificar l’elecció d’aquesta metodologia. “Entenem que els
casos no s’oposen, sinó que complementen la metodologia
quantitativa” i, tal com afirma Yin (1989), “són l’estratègia
adequada per enfrontar-nos a les qüestions que comencen per
per què o com”.
Al segon apartat, focalitzem l’estudi quantitatiu del capítol
tres en el sector objecte d’anàlisi (el tèxtil); al tercer apartat, hem
volgut aprofundir en l’estudi de casos: abordem la seua
definició, la relació entre metodologies quantitatives i
qualitatives, les nombroses crítiques que comporta aquesta
manera de fer ciència i, per últim, la diferent tipologia dels
casos.
Al quart apartat, plategem el disseny de la investigació. Hem
seguit el model proposat per Pérez (1998), i hem abordat les
següents vuit qüestions:
- Objectius
- Marc teòric
- Tipologia de la investigació
- Unitat i nivell d’anàlisi
- Selecció de casos
- Cas pilot
- Protocol de cada cas
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 320 -
- Resultats i conclusions
L’objectiu del disseny de la investigació ha sigut avançar des
de les qüestions inicials, mitjançant una sèrie d’etapes, fins a
unes respostes o conclusions. Una vegada dissenyada la
investigació, ja podem començar el treball empíric al capítol
posterior
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 321 -
CAPÍTOL 6 :EL CAS DEL SECTOR TÈXTIL EN EL MLL
D’ONTINYENT
6.0 Introducció
Si, al capítol anterior, havíem plantejat el model teòric que
sustenta l’estudi de casos i l’havíem adaptat al nostre estudi
particular, ara, en aquest cinquè capítol, la tesi aborda de manera
pràctica el que abans només era un plantejament teòric.
El present capítol tracta de posar per escrit el treball de camp
realitzat. S’han visitat empreses i s’han realitzat multitud
d’entrevistes a diversos i qualificats professionals del sector. En
definitiva, s’ha portat a terme un treball experimental i de camp
amb l’objectiu d’acostar-nos a la realitat i a les percepcions que,
des de la zona i el sector estudiat, es tenen. L’objectiu ha sigut el
de donar forma als plantejaments teòrics anteriors i el de buscar
fonts primàries d’informació que ens ajuden a plantejar i validar
les nostres hipòtesis.
L’objectiu general de la tesi és “desenvolupar un model per
a l’estudi de la concentració geogràfica en la indústria
valenciana. Contrastar una possible relació entre l’aglomeració
detectada i la competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i
extraure possibles estratègies competitives”. Aquest apartat se
centra en la segona part de l’objectiu i, per tant, es planteja
demostrar la hipòtesi que existeix una relació entre
l’aglomeració detectada i la competitivitat de les empreses
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 322 -
tèxtils situades en el mercat local de treball d’Ontinyent. En el
cas que hi haja la relació entre aglomeració i competitivitat,
aquesta es produirà mitjançant les anomenades externalitats.
L’estudi d’aquesta hipòtesi es relaciona directament amb
dos dels objectius específics que plantejàvem a l’apartat 1.3.1:
identificar, contrastar i explicar el funcionament de les
externalitats en un sector concret i contrastar l’impacte de
l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat d’un
sector.
El present estudi es divideix en quatre apartats: al primer, es
tracta de caracteritzar l’entrevista, deixar clar els objectius
buscats i dotar-la d’una estructura; al segon apartat, analitzem
els diferents casos estudiats; per a cadascuna de les sis empreses
analitzades, presentem la descripció i l’anàlisi; al tercer apartat,
es presenten els mètodes de validació de la investigació,
mitjançant l’examen de patrons i de la triangulació; per últim, al
quart apartat, es plantegen les conclusions de l’estudi de casos.
Aquest últim apartat enganxa amb les conclusions de la tesi que
seran plantejades al darrer capítol.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 323 -
6.1 Caracterització de l’entrevista
L’entrevista parteix de l’estudi de l’art exposat al capítol dos
i del model teòric de l’estudi de casos desenvolupat al capítol
cinc. El seu contingut31 es basa en el model d’avaluació de
l’impacte de la concentració geogràfica proposat per Murray el
1999 i adaptat per Segarra (2003).
Per a l’èxit del nostre treball, és vital definir els objectius i
l’estructura que seguirà l’entrevista.
6.1.1 Objectius
La metodologia basada en l’anàlisi de casos implica
focalitzar la investigació en un objectiu. Tota l’entrevista
s’articularà al voltant d’un determinat fenomen, sobre el qual
s’estudiaran els factors que l’influeixen. En aquest cas, el
fenomen a estudiar és l’aglomeració industrial. L’objectiu més
concret és estudiar un sector (el tèxtil) i un territori (el mercat
local de treball d’Ontinyent). Volem determinar quins factors
incideixen en la concentració d’empreses i treballadors tèxtils en
aquest territori i, finalment, esbrinar si l’aglomeració afecta la
competitivitat i dinamisme del sector.
Ens havíem marcat l’estudi de dos objectius específics: 1)
determinar si l’aglomeració industrial afecta la competitivitat de
31 L’annex I recull el model d’entrevista.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 324 -
les empreses tèxtils situades en el mercat local de treball
d’Ontinyent i 2) identificar les externalitats, explicar-les i
contrastar la seua validesa en els moments actuals.
6.1.2 Estructura de l’entrevista
L’entrevista estarà estructurada en dos blocs:
- Informació general
- Impacte de la concentració geogràfica
6.1.2.1 Informació general
L’objectiu d’aquesta primera presa de contacte és
simplement caracteritzar l’empresa. Volem situar-la en molts
aspectes que seran clau per a l’anàlisi posterior. Els aspectes a
analitzar seran:
- Dades de l’empresa
- Contactes
- Data de constitució
- Marc de l’activitat principal
- Productes
- Mercats
- Estructura de l’empresa (organigrama)
- Nombre de treballadors
-Presència familiar en l’empresa
-Localització geogràfica
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 325 -
L’objectiu serà identificar el sector en què opera, el nivell
d’internacionalització, la grandària, l’estructura orgànica, el
caràcter familiar de l’accionariat i la gestió, la localització
geogràfica i qualsevol altre aspecte que poguera ser interessant
per a la investigació posterior.
6.1.2.2 Impacte de la concentració geogràfica
L’objectiu és contrastar l’impacte de la concentració
geogràfica sobre el dinamisme del sector. Els aspectes a
analitzar són:
L’origen geogràfic de l’empresa
La influència sobre la localització de:
- Els clients
- Els proveïdors
- Els subcontractistes
- La cooperació amb altres empreses
- La mà d’obra
- Les institucions públiques
- Les institucions de crèdit
- Les infraestructures
- Els costos
Els canals de cooperació amb altres empreses i institucions
L’opinió sobre els possibles avantatges i inconvenients de la
concentració geogràfica
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 326 -
Volem conèixer si les empreses són conscients de rebre
alguna mena d’avantatge o inconvenient pel fet d’actuar dins del
seu territori; per fer-ho, preguntarem detingudament sobre
diferents factors i analitzarem les interrelacions entre empreses,
institucions i altres actors per saber fins a quin punt aquests
factors i relacions condicionen la competitivitat i el dinamisme
empresarial del sector i la zona. Els resultats, esperem que ens
permeten validar o rebutjar la hipòtesi que l’aglomeració tèxtil
afecta la competitivitat i dinamisme del sector i alhora ens
permeten identificar les externalitats, caracteritzar-les i
contrastar la seua validesa.
6.2 Selecció de casos
Aquesta anàlisi requereix plantejar-nos dues qüestions.
La primera és: quants casos necessitem?
La segona és: quins criteris d’elecció emprarem?
Respecte a la primera qüestió, no hi ha un criteri clar que ens
indique el nombre de casos òptim.
Bonache (1999) indica que la decisió respecte al nombre de
casos és discrecional, però aposta per treballar amb un nombre
reduït de casos; Yin (1981) indica que el nombre de casos haurà
de ser entre 1 i 8; Rialp (1998), basant-se en el treball
d’Eisenhardt (1989), recomana utilitzar més de 4 casos i menys
de 10.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 327 -
La nostra decisió final és analitzar sis casos i, per tant,
estaria dins dels paràmetres recomanats.
Respecte a la segona qüestió (els criteris d’elecció emprats),
l’objectiu és recollir una mostra reduïda però significativa de
l’empresa tèxtil del mercat local d’Ontinyent.
Per aconseguir-ho, s’han emprat diversos criteris:
Un criteri sectorial: el tèxtil de la llar aglutina el 70% dels
treballadors i de les empreses del tèxtil a la Comunitat
Valenciana32. Decidim, per tant, aproximar la selecció
d’empreses a aquest percentatge.
Com s’han escollit sis empreses, buscarem que quatre
pertanyen al subsector del tèxtil de la llar i les altres dues
estiguen dedicades al tèxtil de la moda. En qualsevol cas,
cercarem un ventall sectorial el més divers i significatiu possible
dins d’aquests dos grans grups. Així, de les quattre dedicades al
tèxtil de la llar, dues estan especialitzades en mantes i dues en
teixits per a la llar; de les dues dedicades al tèxtil de la moda,
una serà especialista en gèneres de punt en peça i l’altra en
gèneres de punt circular i tela fina.
El segon criteri és la grandària de les empreses, i es mesura
amb el nombre de treballadors. En aquest cas, tampoc no ens
hem pogut valdre d’estadístiques a nivell local, comarcal o
32 No tenim dades concretes de la zona d’Ontinyent o la Vall d’Albaida.
Aquestes dades provenen del Pla de competitivitat del tèxtil.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 328 -
autonòmic i, per tant, hem hagut de recórrer a les estadístiques
nacionals proporcionades per l’INE i pel MTAS.
Les dades de l’INE, les obtenim a partir de l’enquesta
industrial, però no obtenim una informació massa rellevant. Sí
que podem esbrinar que les empreses de més de 200 treballadors
representen menys de l’u per cent del total del nombre
d’empreses i que el 80% de les empreses tenien menys de vint
treballadors el 2003.
Ara bé, amb l’anuari estadístic del MTAS, i en concret amb
la taula EMP-6, sí obtenim algunes dades més concretes per a la
distribució del nombre de treballadors i del nombre d’empreses
per grandària d’empreses. Així, el 31 de desembre de 2004
(últimes dades disponibles), observem: Taula 6.1 Nombre de treballadors i nombre d’empreses per grandària..
TOTAL d’1
a 2
de 3
a 5
de 6
a 9
de 10
a 25
26 a
49
50 a
249
de 250
a 499
Nombre de
Treballadors
(en milers)
163,7 6,5 12,4 14,4 38,3 27,8 41,4 11,3
Nombre
d’empreses 13638 4661 3230 1978 2502 789 435 32
Font: taula EMP-6 del MTAS.
Dels set sectors, volem centrar la nostra anàlisi en els sectors
intermedis, és a dir, aquells que representen les empreses entre
10 i 250 treballadors. Els tres sectors amb aquestes
característiques (de 10 a 25, de 26 a 49 i de 50 a 249) aglutinen
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 329 -
només el 27% de les empreses tèxtils nacionals, però més del
66% de la mà d’obra empleada. Aquest serà el tipus d’empresa
que volem analitzar, i obviarem les microempreses i les
empreses molt grans (que són pràcticament inexistents en el
nostre clúster).
S’han escollit sis empreses que recullen el millor possible
tots tres segments de grandària ja esmentats. Així, triem dues
empreses entre 10 i 25 (una de 14 i una altra de 17 treballadors),
dues empreses entre 26 i 49 (una de 30 i una altra de 40) i dues
empreses entre 50 i 249 (una de 78 i una altra de 120
treballadors).
Per últim, s’ha tingut en compte l’any de constitució de les
empreses, i s’ha procurat un ventall d’empreses molt diverses
quant a antiguitat. Així, en el grup de sis empreses escollides,
tenim empreses fundades en la dècada dels seixanta, setanta,
vuitanta, noranta i en el 2000.
Tot i el nombre reduït d’empreses amb les quals es treballa,
s’ha procurat triar un ventall d’empreses que reflectira la
diversitat del tèxtil i que alhora fóra significatiu del model
d’empresa local. Per aconseguir-ho, s’han tingut en compte els
tres criteris assenyalats. El resultat ha sigut un grup d’empreses
que tenen en comú la localització geogràfica a la zona
d’Ontinyent i el sector tèxtil, però que són molt diferents quant a
grandària, antiguitat, estratègia empresarial, etc. En qualsevol
cas, sí podem gosar dir (i així ens ho han confirmat els experts
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 330 -
consultats) que són prou significatives entre les empreses del
sector tèxtil a la zona d’Ontinyent.
6.3 Anàlisi de les empreses estudiades: els casos
En aquest apartat, presentarem tota la informació referida a
les sis empreses analitzades. A l’apartat 5.2.1, es presentarà la
informació obtinguda de cadascuna de les empreses, separarem
el que és informació general del que és informació al voltant de
la localització i concentració sinèrgica. Tractarem de mostrar
les opinions i punts de vista expressats per cadascun dels
empresaris entrevistats. Tota aquesta informació apareixerà
resumida en taules en un apartat posterior (el 5.3.1).
6.3.1 Anàlisi i descripció de cada empresa
6.3.1.1 Empresa A
A1- Informació general
Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació i
comercialització de mantes i cobrellits, amb més de 120
treballadors. És una de les empreses líders a nivell nacional en
un subsector del tèxtil de la llar sumit en una forta crisi, no sols
de costos, sinó també de demanda.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 331 -
Compta amb unes instal·lacions de 40.000 m2 i s’encarrega
de tota la cadena de producció. Posseeix les màquines de
filatura, realitza la fabricació i el tissatge del teixit, té la seua
pròpia secció d’estampació i s’ocupa de l’acabat i confecció de
la manta. S’ha apostat per un establiment de treball vertical que
engloba tota la cadena dels processos productius necessaris per a
la realització de les mantes i els cobrellits, i controla, d’aquesta
manera, la qualitat del producte final.
L’empresa va ser fundada en 1964, si bé a mitjans dels anys
vuitanta va transformar-se en societat anònima i aquesta figura
jurídica la manté en l’actualitat. Es tracta d’una empresa
familiar, va ser fundada pel pare i, en l’actualitat, és gestionada
per quatre germans que són els socis de l’empresa. L’entrevista
es va realitzar amb un dels propietaris que és el cap de compres i
de producció.
L’empresa s’ha mantingut sempre en el sector de la manta
gràcies a la seua condició d’empresa puntera que aposta per la
qualitat i la innovació, la qual cosa ha implicat canvis continus,
durant tots aquests anys, en camps com les matèries primeres, la
maquinària o els processos de fabricació.
A2- Localització i concentració sinèrgica
L’empresa es va originar dins el que considerem el mercat
local de treball d’Ontinyent. No va ser fruit d’una empresa
anterior, però el seu fundador sí va ser treballador d’una altra
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 332 -
empresa tèxtil de la zona. Per tant, es considera que
l’experiència i la tradició de la zona sí va condicionar la
localització inicial de l’empresa.
La concentració d’empreses tèxtils sí ha influït en el fet que
l’empresa s’haja mantingut localitzada a la zona, si bé es
considera que la influència i els avantatges de la concentració
tèxtil van minvant amb el pas del temps, i s’accentua aquesta
tendència durant els darrers anys.
Com s’aprecia a la taula següent, l’existència de clients,
proveïdors i subcontractistes a la zona, actualment, influeix poc
en la marxa de l’empresa. Els clients, proveïdors i subcontractats
cada vegada es troben més lluny. S’aprecia una constant
disminució de clients, proveïdors i subcontractistes locals. Per
altra banda, l’empresa es queixa de la manca de mà d’obra
especialitzada i sobretot de tècnics. S’observa la contínua fugida
de treballadors cap a altres sectors amb millors perspectives i la
necessitat de formar contínuament nous treballadors, perquè a la
mà d’obra qualificada no li atrau el tèxtil.
Respecte al suport institucional, el considera poc rellevant i
les facilitats de crèdit a la zona les considera inexistents. Els
bancs són poc receptius a facilitar el crèdit a empreses que
pertanyen a un sector en crisi. Respecte a les infraestructures de
la zona, les considera correctes, però no suposen cap avantatge
comparatiu respecte a altres zones. Per últim, els costos
(laborals, tributaris, etc.) sí considera que estan convertint-se en
un factor clau per a la supervivència i competitivitat de
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 333 -
l’empresa. El gran problema de les empreses tèxtils de la zona
és haver de competir amb uns costos molt superiors als dels seus
competidors (sobretot asiàtics). Costos no sols laborals o
tributaris, sinó també de serveis tècnics.
Observem, de manera esquemàtica, aquestes impressions: Taula 6.2. Valoració dels factors de localització en l’empresa A.
INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 334 -
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES,
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
X
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
El nombre de clients a la zona d’Ontinyent no és significatiu
i tampoc no compta amb un nombre important de clients a la
Comunitat Valenciana. Al mercat nacional, vendrà menys d’una
quarta part de la producció i és a l’exportació on es dirigeixen la
majoria de les vendes. El mercat europeu suposarà el 25% de les
vendes i més del 50% va a l’exportació a tercers països. Els
principals clients es troben als països àrabs (sobretot del Golf
Pèrsic).
Els principals competidors han passat de ser a la zona, a
situar-se a la Xina i Corea, si bé la tendència sembla apuntar cap
a un menor pes d’aquest últim país i l’aparició de nous i forts
competidors provinents de l’Índia i Turquia. Actualment, la
Xina és vista com la principal competència.
Respecte als proveïdors, l’empresa encara compra vora un
50% dels seu material a la zona d’Ontinyent, però l’altre 50%
(sobretot primeres matèries) ja són importades, tant d’Europa
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 335 -
com d’Àsia. La tendència sembla apuntar a un increment de les
importacions asiàtiques.
Per últim, l’empresari ens confessa que mai no ha mantingut
cap relació de cooperació amb altres empreses de la zona i que
les relacions formals o les actuacions conjuntes no han existit
mai. Cadascú actua individualment en camps com la
comercialització, la promoció, la innovació o la formació.
La impressió general sobre el tèxtil a la zona d’Ontinyent és
prou pessimista. Reconeix que, durant molt de temps, va existir
a la zona el que anomena una cultura tèxtil que va provocar
l’aparició de moltes empreses, l’existència de mà d’obra,
proveïdors i empreses de serveis altament qualificats. En aquest
context, sí reconeix que hi havia transferència de tecnologia i
treballadors. Les empreses es copiaven i competien en
capitalització i innovació. La crisi actual està fent desaparèixer
bona part del teixit industrial tèxtil, l’amortització de les
maquinàries està allargant-se per manca d’inversions i provoca
que la gent jove es dirigisca professionalment cap a altres
sectors. Una cosa pareguda ocorre amb el capital que, o bé es
trasllada a sectors més lucratius i amb menys risc, o bé busca
noves localitzacions tèxtils més competitives en costos. Aquesta
deslocalització no sols està provocant un trasllat de capital, sinó
també que bona part del saber fer (know-how) local marxe a
països competidors.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 336 -
6.3.1.2 Empresa B
B1- Informació general
L’empresa es dedica a la fabricació de mantes. Va nàixer el
2002, com a continuació d’experiències empresarials anteriors, i
adoptà la forma jurídica de societat limitada. No es considera
una empresa familiar, compta amb dos socis i l’entrevista es va
realitzar a un d’ells, que exerceix les funcions de gerent.
L’empresa compta en l’actualitat amb 31 treballadors, dels
quals 5 són al departament administratiu i la resta es dediquen a
la fabricació i transport.
Aquesta firma es dedica a fabricar una àmplia gamma de
mantes jacquard i llises que van dirigides tant al mercat
tradicional (de compra per part de particulars), com al mercat de
l’hostaleria i grans institucions.
La gamma de mantes jacquard està composta per mantes per
a llit, viatge i promocions publicitàries, mantes infantils per a
cotxe i bressol, així com una sèrie de mantes de cotó per a
hospitals. Últimament, s’ha incorporat una sèrie especial de
mantes ignífugues per al sector hostaler.
El sector està en un moment de profunds canvis. La manta
ha perdut bona part del seu mercat tradicional. L’ús de mantes
per part del consumidor individual ha sofert una forta davallada
per la competència de nous productes i l’aparició de nous hàbits
de consum. Aquesta empresa ha optat per anar reorientant, de
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 337 -
mica en mica, el seu negoci cap a un client més institucional,
que opera mitjançant grans licitacions (hospitals, exèrcit, etc.),
així com cap al sector hostaler. El problema que troba és la
manca de transparència en les licitacions i la forta competència
via preus.
B2- Localització i concentració sinèrgica
L’empresa es va originar a la zona d’influència d’Ontinyent.
Com ja s’ha assenyalat, és fruit d’experiències empresarials
anteriors dels seus actuals socis. Per tant, l’experiència i la
tradició de la zona en van condicionar molt la localització.
En l’actualitat, la concentració d’empreses tèxtils a la zona
continua influint positivament perquè l’empresa mantinga la
seua localització original, ja que bona part dels seus clients
proveïdors i subcontractistes provenen de la mateixa zona. En
canvi, l’empresari reconeix compartir pocs coneixements amb
altres empreses i no dóna gens d’importància ni al suport
institucional ni a la facilitat de crèdit que troba. S’indica també
la dificultat actual per trobar mà d’obra qualificada i
especialitzada. La formació i experiència dels treballadors de la
zona en la branca del tèxtil es considera actualment un factor
poc significatiu. Per últim, reconeix la importància de les
infraestructures, però, com la resta d’empresaris, no creu que
siga un factor diferenciador de la zona.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 338 -
Els costos són considerats com un dels factors clau per a la
competitivitat i es queixa que són molt superiors als que
suporten els competidors estrangers. Taula 6.3. Valoració dels factors de localització en l’empresa B.
INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 339 -
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES,
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
X
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
L’empresa B troba els seus clients en el mercat nacional,
dels quals aproximadament una quarta part es troben a la
Comunitat Valenciana (i dels quals una part significativa
estarien a la mateixa zona d’Ontinyent). Tot i això, exporta al
voltant d’un 15% de la producció (fonamentalment a França), fa
uns anys exportava als Estats Units, però la cotització actual del
dòlar ho fa impossible actualment.
Quant als proveïdors, aquests es troben, pràcticament en la
seua totalitat, a la zona d’Ontinyent i la resta a la Comunitat
Valenciana. No importa pràcticament cap matèria primera.
Els clients són cada vegada més empreses i altres
institucions públiques que liciten grans contractes; els
competidors serien altres empreses de grandària semblant
situades a la mateixa zona geogràfica (MLL d’Ontinyent).
Quant a la cooperació amb altres empreses de la zona,
l’empresari reconeix en el passat alguns projectes d’exportació
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 340 -
junt amb altres empreses, però van fracassar. En l’actualitat, no
hi ha cap cooperació. Les relacions amb altres empreses són
esporàdiques. No hi ha cap relació en camps com la innovació,
la investigació o la formació; de totes maneres, l’empresari veu
la necessitat i utilitat de cooperar amb altres empreses de la
competència per fixar preus i acudir en millors condicions a les
licitacions.
L’empresari sí considera que es beneficia del fet d’estar
localitzat a la zona d’Ontinyent, ja que compta amb els
avantatges de trobar-se a prop dels seus proveïdors de serveis i
dels proveïdors en general. No obstant, considera que no hi ha
cap avantatge que siga fruit de la col·laboració empresarial, tot i
que la proximitat de la competència sí estimula la competitivitat.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 341 -
6.3.1.3 EMPRESA C
C1- Informació general
L’empresa C es dedica a la fabricació i distribució de teixits
per a la llar i cortines. Ens entrevistem amb l’apoderat de
l’empresa.
L’empresa es defineix com a familiar. Va ser fundada l’any
1972 pel pare dels actuals propietaris i gestors. En l’actualitat,
compta amb un planter de 78 treballadors, la majoria dedicats a
la manufactura de teles i cortines.
L’empresari ens conta que l’empresa (com la majoria de la
zona) està en un procés de reestructuració de la seua activitat.
L’estratègia per fer afrontar la crisi consisteix a produir cada
vegada menys productes finals i reconvertir-se en proveïdors de
serveis de teles (en altres paraules, importadors), aprofitant la
xarxa comercial amb què l’empresa compta.
C2- Localització i concentració sinèrgica
L’empresa actual es va originar a l’àrea d’Ontinyent, com a
conseqüència de l’activitat del seu fundador, ja vinculat a una
empresa anterior del mateix sector.
Per tant, l’experiència i tradició de la zona van condicionar
totalment la localització original.
En l’actualitat, l’empresari reconeix que la concentració
d’empreses del tèxtil influeix en l’activitat, però observa que
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 342 -
aquesta influència és cada vegada menor. La influència i els
avantatges de comptar amb clients i proveïdors a prop va
disminuint, ja que cada vegada es fabrica menys i s’importa
més. Per tant, els proveïdors locals van perdent importància.
L’empresa reconeix no compartir coneixements amb altres
empreses de la zona i, per tant, no dóna cap importància a aquest
factor en la seua localització. Respecte a l’existència de mà
d’obra especialitzada, considera que va ser un factor important
en el passat i un avantatge respecte a altres localitzacions, però
en l’actualitat es queixa de la manca de formació i experiència
dels treballadors. No es troben treballadors i estan molt poc
formats. Reconeix l’ajuda d’ATEVAL en el muntatge de cursets
de formació, però ho considera insuficient per afrontar el
problema.
L’empresari atorga poca o gens d’importància al suport
institucional i a la facilitat de crèdit a la zona. Reconeix un
esforç quant a les ajudes institucionals que darrerament estan
atorgant-se al tèxtil, però les considera mal enfocades, ja que, al
seu parer, sols ajudaran a tancar empreses sumides en crisis molt
fortes. L’ajuda institucional hauria de flexibilitzar els seus
criteris i no centrar-se únicament en les empreses amb majors
problemes. No han de ser ajudes al tancament d’empreses, sinó
a la competitivitat. La solució del tèxtil passa per ajudar les
empreses que encara mantenen una certa rendibilitat i que,
sobretot, reclamen una major flexibilitat laboral per adaptar-se
als nous temps.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 343 -
Respecte a les infraestructures, les considera correctes. No
són un factor que done cap avantatge respecte a altres zones,
però almenys s’ha millorat molt els darrers anys.
Quant als costos laborals, els considera un factor clau en la
competitivitat del tèxtil. Considera que la crisi actual ve
provocada fonamentalment pel desavantatge sofert en aquest
camp enfront dels competidors estrangers.
Observem esquemàticament els comentaris a la següent
taula: Taula 6.4. Valoració dels factors de localització en l’empresa C.
INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 344 -
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES,
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
X
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
L’empresa C no compta amb clients a la zona d’Ontinyent i
ven a la Comunitat Valenciana menys d’un deu per cent de la
seua producció. A la resta d’Espanya, ven al voltant d’un 30% i
el 60% restant es dedica a l’exportació (sobretot a països del
nord i centre d’Europa, com Suècia, Holanda o Alemanya).
Quant als proveïdors, una mínima part es concentra a la zona
d’Ontinyent, i la resta de la Comunitat Valenciana, al voltant
d’un vint per cent provindrà de la resta d’Espanya i més d’un
70% s’importarà de països emergents (fonamentalment d’Àsia).
La tendència és a incrementar aquestes importacions.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 345 -
Respecte als competidors, s’han trobat tradicionalment a la
zona d’Ontinyent. En l’actualitat, continua trobant competència
a la zona, però la principal amenaça prové dels competidors
asiàtics, sobretot la Xina, Turquia i l’Índia.
L’empresari reconeix no mantenir cap relació de cooperació
amb altres empreses de la zona. En el passat, va haver algun
tímid intent de coordinació i cooperació, però va fracassar.
Cadascuna de les empreses fa la guerra pel seu compte i les
relacions entre empresaris són simplement cordials.
Al seu parer, no hi ha cap actuació com a grup de les
empreses de la zona i, per tant, no es desprèn cap avantatge
competitiu. De fet, actualment l’empresari no reconeix cap
benefici competitiu al fet de localitzar-se a la zona d’Ontinyent.
La concentració d’empreses tèxtils va condicionar l’aparició de
moltes empreses en un entorn competitiu favorable, però en un
entorn de crisi no aporta cap avantatge.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 346 -
6.3.1.4 EMPRESA D
D1- Informació general
Aquesta empresa es dedica a la fabricació de gèneres de punt
en peça.
Va nàixer l’any 1995, i focalitzà la seua activitat en la
fabricació de gèneres de punt bàsics, però prompte va estendre
la producció a tot tipus d’articles i matèries, com l’acrílic, el
cotó, la poliamida, licra, etc. En aquests moments, ofereix més
de 160 classes de teixits de tot tipus de colorit i acabat i dirigits
a peces molt variades (infantil, esportiva, prompte-moda, etc.).
Contínuament va realitzant adaptacions en els productes
fabricats i en els tipus de gèneres de punt utilitzats. Els
principals clients són confeccionistes i fonamentalment grans
magatzems.
Les instal·lacions ocupen una superfície de 1.500m2 i
compta amb un tissatge d’última generació amb màquines
circulars i aïllades. L’empresa fa cara a la crisi del tèxtil amb
una aposta per la diversificació, la qualitat i la tecnologia.
L’empresa compta amb 17 treballadors, tres al departament
d’administració, un al departament d’exportació i la resta en
producció. Ens entrevistem amb l’encarregat d’administració i
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 347 -
finances, qui defineix l’empresa com a familiar, ja que treballen
cinc familiars i ocupen diversos llocs en la direcció.
D2- Localització i concentració sinèrgica
Aquesta empresa va nàixer a l’àrea d’Ontinyent, però no
prové de cap empresa anterior, si bé el propietari sí havia
treballat en una empresa del tèxtil.
L’experiència i tradició de la zona, per tant, sí va
condicionar la localització. En l’actualitat, la concentració
d’empreses tèxtils a la zona no influeix en la seua localització.
La majoria d’empreses tèxtils d’Ontinyent pertanyen al sector
del tèxtil de la llar, mentre que aquesta empresa no se situa en
aquest sector i, per tant, és una excepció.
Quan analitzem els factors, observem que l’empresari
considera poc influent l’existència de clients i proveïdors a la
zona. De fet, els clients de la zona d’Ontinyent no arriben al 5%
i els clients de la Comunitat Valenciana estaran al voltant del
20%. La majoria de clients es troben a la resta d’Espanya (entre
un 25 i un 49%) i a Europa occidental (també entre un 25 i un
49%); a la resta del món, només exporta una petita part a Mèxic.
Els principals clients es troben a Europa i a Espanya (sobretot a
la zona de Barcelona). Ens indiquen una certa tendència cap a
l’estancament (o fins i tot descens) de les vendes nacionals i un
increment lleuger de les exportacions.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 348 -
Les xifres dels proveïdors són molt semblants: tot just hi ha
uns pocs proveïdors de la zona, menys d’un 25% són proveïdors
valencians i entre un 25 i un 49% provenen de la resta
d’Espanya o de la resta d’Europa. No hi ha encara un
percentatge molt significatiu d’importacions asiàtiques.
L’existència de subcontractistes a la zona es considera un
factor poc influent, ja que són poc utilitzats. La mateixa
percepció es té del fet de compartir coneixements amb altres
empreses o del suport institucional, que per a l’empresari no té
cap influència.
La disponibilitat de mà d’obra especialitzada es considera un
factor poc influent, així com la formació i experiència dels
treballadors. En l’empresa, treballen quatre tècnics i es detecta
una dificultat per trobar mà d’obra qualificada.
La facilitat de crèdit a la zona sí es considera un factor
important, però tampoc no creu que a la zona d’Ontinyent hi
haja majors facilitats; una impressió semblant es tenen de les
infraestructures: són importants, però no hi ha un diferencial
respecte a altres zones.
Per últim, els costos es consideren el factor competitiu més
important, però a la zona d’Ontinyent són molt alts i, per tant,
afecten negativament la competitivitat.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 349 -
Taula 6.5. Valoració dels factors de localització en l’empresa D. INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES, X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 350 -
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
Els principals competidors de l’empresa es troben situats a
Catalunya, i en concret, a les zones de Sabadell i Mataró. És en
aquesta zona on l’empresari considera que es localitza el clúster
del seu segment del tèxtil.
L’empresari no ha mantingut cap relació de cooperació amb
empreses de la seua pròpia zona i les relacions amb altres
empreses són molt esporàdiques. Com és lògic, amb aquestes
impressions, considera que les empreses de la zona no actuen
com a grup i que no obtenen cap avantatge respecte a empreses
del sector situades fora.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 351 -
6.3.1.5 EMPRESA E
E1- Informació general
Es tracta d’una de les empreses punteres del sector tèxtil de
la llar.
Va ser fundada l’any 1981 i, en aquell moment, el seu
mercat era totalment nacional. A partir de 1996, es llança al
mercat internacional. Actualment, és una de les empreses líders
quant a l’exportació. Està implantada en pràcticament tots els
mercats del món i és una empresa puntera en el teixit per a la
decoració. Comercialitza i exporta tèxtils per a la llar i la
decoració a més de 40 mercats diferents situats als cinc
continents.
La comercialització es realitza mitjançant més de 40
marques diferents.
Compta amb 40 treballadors i més de 60 comissionistes i
s’estructura en els següents departaments:
- Departament d’exportació
- Departament comercial
- Departament de producció
- Departament de compres
- Departament de comptabilitat
- Departament de màrqueting
- Departament de disseny i I+D
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 352 -
L’empresa ha apostat per la producció integrada, assolida
amb una estructura vertical que la dota d’una enorme flexibilitat
en la producció.
En l’actualitat, és un grup empresarial amb tres empreses
principals:
- Una dedicada a l’elaboració de teixit i que compta amb 100
telers plans i 30 jacquards electrònics que li permeten produir
més de 800.000 metres de teixit al mes.
- Una altra empresa dedicada a l’estampació i tintat de tots
els teixits, amb diferents rotatives, trens de rentat, rotlladores i
paletitzadores.
- I, per últim, l’empresa matriu dedicada al tall i la confecció
dels diferents productes, així com a la seua distribució, compta
amb una capacitat de tall mensual de més de 60.000 talls i amb
una àmplia i complexa logística.
En total, l’empresa està capacitada per a produir
mensualment 120.000 jocs de llençols, 30.000 fundes nòrdiques,
25.000 edredons, 25.000 nòrdics (comforters) o 10.000 cortines.
Ens reunim amb un dels gerents de l’empresa, qui, tot i
aquesta capacitat de producció, defineix l’empresa com a
comercial dedicada a la compra-venda de tèxtil per a la llar. Per
altra banda, també defineix l’empresa com a familiar. Són
diversos els membres de la segona generació familiar que
ocupen diversos llocs de responsabilitat en l’empresa. Es
manifesta la intenció de continuar sent una empresa familiar.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 353 -
E2- Localització i concentració sinèrgica
L’empresa es va originar a la zona d’influència d’Ontinyent.
No prové de cap altra empresa, ni es tenia per part del fundador
cap experiència anterior en empreses del sector.
L’entrevistat manifesta que l’experiència i la tradició tèxtil
de la zona van condicionar molt la localització inicial. En canvi,
opina que, en l’actualitat, la concentració tèxtil a la zona
condiciona molt poc la seua localització. Les possibles
influències positives van a menys. Preguntat sobre la mesura en
què diversos factors influeixen en l’actual localització, va
respondre el següent:
El fet que hi haja clients a la zona afecta molt poc, ja que són
una mínima part del total.
En canvi, sí influeix l’existència de proveïdors i
subcontractistes (si bé també es detecta una progressiva
disminució).
Compartir coneixements amb empreses de la zona no
influeix per a res.
La disponibilitat de mà d’obra especialitzada influeix
relativament. Es considera que la formació i experiència dels
treballadors és important per al manteniment de la localització.
Quant al suport institucional, considera que influeix poc i les
facilitats de crèdit a la zona les considera similars a les d’altres
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 354 -
llocs (si de cas, considera que tal vegada una mica més pel
coneixement del sector).
L’existència d’infraestructures, les considera suficients, però
no donen cap avantatge comparatiu. Quant als costos, els
considera igual a altres llocs d’Espanya i molt superiors als dels
competidors estrangers.
Observant les dades a la taula: Taula 6.6. Valoració dels factors de localització en l’empresa E.
INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 355 -
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES,
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
X
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
L’empresa està portant a terme un procés
d’internacionalització. En l’actualitat, realitza a Espanya el 60%
de les seues vendes, el 30% a altres països europeus i el 10% a
la resta del món. Els principals clients es troben a la zona de
Barcelona, Andalusia i Madrid.
Quant als proveïdors, es reparteixen entre la zona més
propera i la més llunyana, és a dir, molts proveïdors són de la
zona d’Ontinyent, però no hi ha proveïdors de la resta de la
Comunitat Valenciana, ni d’Espanya, ni d’Europa. Hi ha molt de
proveïdor de la resta del món (Àsia) i la tendència és que cada
vegada s’incrementen aquestes importacions.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 356 -
Els principals competidors provenen també d’aquestes dues
zones. Una part de la competència prové de la zona d’Ontinyent
i l’altra (que és la que més creix) prové dels països asiàtics.
L’empresari reconeix que no ha mantingut cap relació de
cooperació amb altres empreses tèxtils de la zona. No hi ha
hagut actuacions conjuntes, ni en el camp de la innovació, la
investigació, la formació o la comercialització de productes.
Cadascú acudeix a les fires pel seu compte i risc.
Reconeix el paper d’ATEVAL en el camp de la formació de
treballadors, si bé als cursets de formació els dóna molt poca
importància. El principal paper d’ATEVAL seria com a
interlocutor davant de l’administració. Opina que cal pressionar
l’administració sobre les polítiques comercials i aranzelàries,
però els resultats són cada vegada més difícils d’aconseguir, ja
que les decisions comercials cada vegada es prenen més lluny
(són polítiques europees).
La localització a la zona d’Ontinyent va ser clau pel
naixement de l’empresa. En l’actualitat, l’empresa es beneficia
de serveis especialitzats i de la proximitat de proveïdors, però
aquests avantatges cada vegada van perdent importància en un
entorn més globalitzat.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 357 -
6.3.1.6 EMPRESA F
F1- Informació general
Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació de teixits i
gèneres de punt. Compta amb màquines circulars especialitzades
en teixits elàstics i de tela fina (galga del tipus 44 i 38).
Va ser fundada el 1988 pel seu actual propietari i manté la
figura jurídica de societat limitada. En l’actualitat, compta amb
catorze treballadors, que es reparteixen entre oficines, magatzem
i producció.
Els darreres anys, l’empresa està sofrint els efectes de la crisi
tèxtil i ha hagut d’adaptar la seua grandària a les noves
circumstàncies competitives. Aquesta redimensió s’ha traduït en
una disminució de la producció i de la mà d’obra.
És una empresa familiar propietat d’un únic empresari que fa
les tasques de gerent i amb qui ens entrevistem. Al negoci,
treballen dos germans més.
Tot i que es tracta d’una empresa del tèxtil, en dedicar-se al
gènere de punt, no es considera a si mateixa una empresa tipus
de la zona, ja que la majoria del tèxtil del voltant d’Ontinyent es
dedica al tèxtil llar.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 358 -
F2- Localització i concentració sinèrgica
L’empresa va originar-se l’any 1988 a la zona d’Ontinyent,
no prové de cap empresa anterior, però el propietari sí comptava
amb experiències anteriors en el sector del tèxtil.
L’entrevistat reconeix que l’experiència i tradició de la zona
van condicionar molt la localització inicial, no sols per
l’experiència laboral del propietari, sinó per comptar amb
proveïdors i subministradors de serveis a prop de l’empresa. Al
mateix temps, reconeix que la concentració d’empreses tèxtils
continua influint en la localització actual, però cada vegada en
menor mesura.
Els clients d’aquesta empresa no es troben en el mercat local
d’Ontinyent, ja que aquests es reparteixen entre la resta de la
Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya (fonamentalment a
Andalusia i Madrid), per tant, l’entrevistat considera l’existència
de clients a la zona com un factor poc important per a la
localització actual.
Quant als proveïdors, es reparteixen en tres grans grups: els
existents a la zona d’Ontinyent, a la resta d’Europa i a la resta
del món (sobretot asiàtics). Aquests últims són els que més estan
creixent i els locals els que més estan disminuint. Amb aquestes
dades, l’empresari considera l’existència de proveïdors locals
com un factor que va ser clau en un passat, però que en
l’actualitat perd importància molt ràpidament.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 359 -
El factor més important per al propietari és l’existència de
subcontractistes. Continua sent clau trobar serveis prop de la
fàbrica (tintes, proveïdors de fil, etc.).
En canvi, considera com a factors gens importants el suport
institucional (inexistent), la facilitat de crèdit (igual o pitjor que
en altres zones) i la disponibilitat de mà d’obra especialitzada.
L’empresari considera que la mà d’obra especialitzada no és un
factor important, perquè, en cas necessari, es pot formar. Sí
considera una mica més important l’experiència dels
treballadors.
Quant a les infraestructures, les considera correctes i hi dóna
importància, però no pensa que siguen un factor competitiu.
Quant als costos laborals i impositius, els considera un factor
clau per competir, però, com la resta d’entrevistats, considera
que pateix un fort desavantatge respecte als seus competidors
(sobretot els asiàtics). Els principals competidors de l’empresa
són empreses catalanes (ho han sigut tradicionalment) i
empreses asiàtiques (les que més quota de mercat estan
guanyant i les que més preocupen).
Aquestes dades les podem veure esquemàticament a la
següent taula.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 360 -
Taula 6.7. Valoració dels factors de localització en l’empresa F.
INFLUÈNCIA DEL
FACTOR QUE
L’EMPRESA ES
LOCALITZE EN EL
MLL D’ONTINYENT
MOLT
POC
GENS
AFECTA
NEGATIVAMENT
A- EXISTÈNCIA DE
CLIENTS A LA ZONA X
B- EXISTÈNCIA DE
PROVEÏDORS A LA
ZONA
X
C- EXISTÈNCIA DE
SUBCONTRACTISTES
A LA ZONA
X
D- COMPARTIR
CONEIXEMENTS AMB
EMPRESES DE LA
ZONA
X
E- DISPONIBILITAT
DE MÀ D’OBRA
ESPECIALITZADA
X
F- SUPORT
INSTITUCIONAL X
G- FACILITAT DE
CRÈDIT A LA ZONA X
H- FORMACIÓ I
EXPERIÈNCIA DELS
TREBALLADORS
X
I-
INFRAESTRUCTURES, X
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 361 -
ACCESSOS (autopista,
tren, etc.)
J- COSTOS (mà d’obra,
impostos, taxes, etc.) X
Font. Elaboració pròpia
Hem deixat sense ressenyar la nul·la importància que li
atorga al fet de compartir coneixements amb altres empreses de
la zona. L’empresari considera inexistents les relacions amb
altres empreses tèxtils d’Ontinyent, no n’ha participat mai en
cap actuació conjunta. L’entrevistat ho considera normal, ja que
no pertany al sector majoritari.
Per concloure, assenyalarem que el propietari no considera
que estar localitzat a la zona d’Ontinyent aporte avantatges
competitius significatius. Si de cas, considera important tenir a
mà tota una sèrie de serveis (maquinària, tints, distribuïdors de
matèries primeres, proveïdors...) que encara avui dia s’ofereixen
a la zona.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 362 -
6.4 Validació de la Investigació
6.4.1 Examen de patrons
Tal i com recomana Yin (1998), amb la informació recollida,
es realitza un examen de patrons o pattern matching per
determinar la validesa interna de la investigació.
Els patrons de comportament es confronten mitjançant taules
comparatives. La idea és esquematitzar les principals
característiques de les empreses analitzades i buscar una fàcil i
directa comparació de resultats, que afavorisca l’extracció de
conclusions.
A la taula comparativa I, es mostren sintetitzats diferents
aspectes relacionats amb la informació general de l’empresa; a
la taula comparativa II i II’, es mostren aspectes relacionats amb
la localització i concentració geogràfica.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 363 -
Taula 6.8. Taula comparativa I. Trets generals de l’empresa
Dades Generals
Activitat Segment Any de fundació
Història de l’empresa
Estratègia front a la crisi actual
Nº de treballadors
Estructura de l’empresa
Empresa A
Tèxtil-llar Fabricació i comercialització de mantes i cobrellits
1964 Va ser fundada per un emprendedor amb experiència com a treballador en altres empreses tèxtils. En l’actualitat és una de les empreses nacionals líders del sector
Aposta continuada per la qualitat i la innovació. Establiment de treball vertical que engloba tota la cadena de procés productiu
120 Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix les tasques de gerents propietaris
Empresa B
Textil-llar Fabricació de mantes jacquard i llises
2002 Es va crear a partir d’un procés de spin off provinent d’una empresa de mantes anterior. Els dos socis tenen altres experiències empresarials al sector.
En un principi es produïen mantes per a la llar, però la comercialització s’està reorientant cap a un client més institucional que opera a través de grans licitacions, així com al sector hostaler.
31 No és una empresa familiar. Dos socis que no són família es reparteixen la propietat i la gestió. Sense participació de més integrants familiars
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 364 -
Dades Generals
Activitat Segment Any de fundació
Història de l’empresa
Estratègia front a la crisi actual
Nº de treballadors
Estructura de l’empresa
Empresa C Textil-llar Fabricació i distribució de teixits per a la llar i cortines
1972 L’empresa va ser fundada per un emprendedor que ja comptava amb experiència en altres empreses del sector. .
L’estratègia passa per produir cada vegada menys productes finals i reconvertir-se en proveïdors de serveis de teles. Aprofitant la xarxa comercial.
78 Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix les tasques de gerents propietaris
Empresa D
Tèxtil-moda Fabricació de gèneres de punt en peça
1995 L’empresa no prové de cap spin-off, però el propietari sí comptava amb experiències anteriors al sector tèxtil. Els principals clients són confeccionistes i grans magatzems
Va començar produint gèneres de punt bàsics, però prompte va passar a produir tot tipus d’articles i matèries. En aquestos moments produeix més de 160 tipus diferents de teixits per a tota mena de productes.
17 Empresa familiar. Un gerent propietari però amb diversos familiars a diferents llocs de la direcció.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 365 -
Dades Generals
Activitat Segment Any de fundació
Història de l’empresa Estratègia front a la crisi actual
Nº de treballadors
Estructura de l’empresa
Empresa E Tèxtil-llar Fabricació i comercialització de tèxtil per a la llar
1981 Va ser fundada per un emprendedor que no comptava amb experiències anteriors en el sector. En un principi estava orientada al mercat nacional però a partir de 1996 comença l’activitat exportadora. En l’actualitat és una empresa puntera en el teixit per a la decoració i una de les principals exportadores.
L’empresa ha aposta per una producció integrada i una estructura vertical. Compta amb un grup empresarial format per tres empreses. La comercialització es realitza a través de més de quaranta marques diferents i està pressent a pràcticament tots els mercats del món.
40 treballadors i més de 60 comissionistes.
Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix diverses tasques a la direcció.
Empresa F Tèxtil-moda Fabricació de gèneres de punt circulars i de tela fina
1988 Fundada per un empresari emprenedor que continua al comandament de l’empresa. Ha anat adaptant la maquinària i el producte a les necessitats canviants del mercat.
L’empresa està en un procés de reconversió del seu tamany i producció a un mercat que atravesa una forta crisi. Està prescindint de bona part dels seus treballadors i reduint la producció.
14 Empresa familiar de primera generació. La família obstenta la propietat i la gestió.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 366 -
Taula comparativa II. (6.9) Localització i concentració geogràfica
Empresa Lloc de creació
La concentració d’empreses tèxtils a la zona Factors que influeixen en la localització
Va condicionar la localització inicial?
Condiciona la localització actual?
Empresa A
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i la tradició de la zona sí van influir en la localització inicial. Per l’experiència del fundador i per la proximitat de proveïdors, clients i mà d’obra especialitzada.
Continua tenint una certa influència positiva per la proximitat de molts proveïdors. Es detecta una disminució progressiva d’aquesta influència ja que cada vegada s’acudeix menys a proveïdors i subcontractistes locals.
Molt: Fa uns anys l’existència de clients, proveïdors i subcontractistes influïen molt però en l’actualitat influeixen poc. Poc: Junt a l’existència de clients, proveïdors i subcontractistes ja assenyalada, s’assenyala certa influència del suport institucional i de l’existència d’infraestructures. Res: No té cap influència el compartir coneixements amb altres empreses, ni l’existència de mà d’obra especialitzada, ni la facilitat de crèdit, ni la formació i experiència dels treballadors. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual
Empresa B
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i la tradició de la zona sí van influir en la localització inicial. Els fundadors tenien experiències empresarials en empreses del tèxtil.
Influeix positivament ja que gran part dels proveïdors i subcontratistes provenen de la zona.
Molt: L’existència de clients, proveïdors i subcontratistes a la zona. Poc: Considera que compartir coneixements amb empreses de la zona, disposar de mà d’obra especialitzada, disposar de les infraestructures actuals i de la formació i experiència dels treballadors afecta poc a la localització. Res: Els factors que no influeixen res són el suport institucional i la facilitat de crèdit. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt alts i afecten negativament.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 367 -
Empresa Lloc de creació
La concentració d’empreses tèxtils a la zona Factors que influeixen en la localització
Va condicionar la localització inicial?
Condiciona la localització actual?
Empresa C
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, ja que el fundador comptava amb experiències anteriors al sector.
Els avantatges provenen de l’existència de proveïdors situats ben a prop, però aquest avantatge a anat perdent importància, ja que el número de proveïdors locals és actualment insignificant. Cada vegada s’importa més i es fabrica menys.
Molt: L’empresa no troba cap factor que influisca molt sobre la localització actual de l’empresa. Poc: Entre els factors que tenen certa influència estarien: l’existència de proveïdors, subcontratistes i mà d’obra especialitzada a la zona; així com el suport institucional, la facilitat de crèdit i l’existència d’infraestructures. Res: Entre els factors que no influeixen res estarien l’existència de clients, el compartir coneixements amb empreses de la zona i l’experiència i formació dels treballadors. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual
Empresa D
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, ja que el fundador tenia experiències anteriors al sector tèxtil.
La concentració d’empreses tèxtils no li afecta, ja que és una concentració de tèxtil-llar i aquesta empresa es dedica a la fabricació de gèneres de punt.
Molt: No hi ha cap factor que afecte molt a la seua localització. Poc: Entre els factors que li afecten poc estarien: l’existència de clients, proveïdors, mà d’obra especialitzada, formació i experiència dels treballadors, facilitat de crèdit a la zona i les infraestructures existents. Res: No li afecta en absolut l’existència de subcontratistes, ni el suport institucional, ni compartir coneixements amb altres empreses de la zona. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 368 -
Empresa Lloc de creació
La concentració d’empreses tèxtils a la zona Factors que influeixen en la localització
Va condicionar la localització inicial?
Condiciona la localització actual?
Empresa E
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, degut als avantatges existents per la proximitat de clients, proveïdors i mà d’obra especialitzada.
La influència ha anat a menys. Encara influeix la proximitat de proveïdors i subcontractistes, però aquesta va disminuint molt ràpidament.
Molt: Encara influeix molt l’existència de proveïdor i de subcontractistes a la zona, així com la formació i experiència dels treballadors. Poc: Entre els factors amb una influència relativa estarien la disponibilitat de mà d’obra especialitzada, el suport institucional, la facilitat de crèdit i l’existència d’infraestructures. Res: No influeix res l’existència de clients a la zona, ni cooperar o compartir amb altres empreses del sector coneixements. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual
Empresa F
Mercat Local de Treball d’Ontinyent
L’experiència i tradició tèxtil de la zona va condicionar la localització inicial, ja que l’empresari-emprenedor comptava amb experiències anteriors. A més es comptava amb proveïdors de primeres matèries i de serveis a la zona.
Continua considerant-se important l’existència d’altres empreses, ja que permet comptar amb proveïdor, subcontractistes i altres serveis prop de l’empresa.
Molt: Considera important l’existència de subcontractistes a la zona. Poc: Considera l’existència de proveïdors i la formació i experiència dels treballadors com dos factors que tenen encara un mica de importància, encara que van perdent. Res: No atorga cap valor a l’existència de clients, de mà d’obra especialitzada, de suport institucional, de crèdit o a compartir coneixements amb altres empreses. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 369 -
Taula comparativa II’ (6.10). Localització i concentració geogràfica:
Empresa Principals Mercats
Principals Competidors
Principals Proveïdors
Relacions amb empreses i institucions
Opinió sobre els avantatges de la concentració
Empresa A
Mercat Nacional < 25% Mercat Europeu 25% Exportacions a tercers països >50% (sobretot països àrabs)
Sobretot Xina i Corea. En un futur pròxim també la Índia i Turquia.
50% de la zona d’Ontinyent 50% restant d’importacions Europees i asiàtiques. La tendència és a un ràpid creixement d’aquestes últimes.
No es reconeix cap relació de cooperació amb altres empreses de la zona. Cadascú actua individualment.
Durant molt de temps va existir el que anomena “una cultura del tèxtil”. Convivien moltes empreses, proveïdors i mà d’obra especialitzada, produint transferències de tecnologia i treballadors entre les empreses. Als darrers anys estan tancant o deslocalitzant-se moltes empreses, la mà d’obra fuig cap a altres sectors i els proveïdors cada vegada provenen de més lluny. La deslocalització de moltes empreses de la zona està provocant que el Know-How local estiga marxant a localitzacions competidores.
Empresa B
85% Mercat Nacional 25% Comunitat Valenciana (bona part a la zona d’Ontinyent) 15% Exportació (sobretot França)
Empreses de la zona d’Ontinyent
90% de la zona d’Ontinyent
En el passat es van produir alguns projectes d’exportació conjunta amb altres empreses de la zona, però van fracassar. En l’actualitat les relacions amb les altres empreses són esporàdiques.
Els avantatges provenen del fet d’estar situats a prop dels proveïdors, però considera que no hi ha cap avantatge que siga fruit de la col·laboració empresarial, ja que aquesta pràcticament no existeix.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 370 -
Empresa Principals Mercats Principals Competidors
Principals Proveïdors
Relacions amb empreses i institucions
Opinió sobre els avantatges de la concentració
Empresa C
La Comunitat Valenciana representa menys del 10% i la zona d’Ontinyent una porció insignificativa La resta d’espanya un 30% Les exportacions són al voltant d’un 60% (sobretot al Nord i Centre d’Europa)
Tradicionalment han estat empreses de la zona. En l’actualitat també, però van perdent importància gradualment. En l’actualitat els principals competidors són Xina, Índia i Turquia.
Menys d’un 10% prové de la Comunitat Valenciana i una mínima part de la zona d’Ontinyent. Un poc més del 20% prové del mercat Espanyol (llevat la C.V) Més d’un 70% de les importacions provenen d’Àsia.
No existeix cap relació de coordinació o cooperació amb altres empreses de la zona. En el passat es van fer alguns intents però tots van fracassar. ATEVAL ajuda a promoure la formació dels treballadors. L’administració proporciona ajudes a empreses amb problemes econòmics greus, però considera que aquesta mena d’ajudes no ajuden a les empreses encara competitives.
En l’actualitat les empreses tèxtils no obtenen cap avantatge competitiu considerable de trobar-se localitzades a la zona d’Ontinyent.
Empresa D
La Comunitat Valenciana un 20% (menys d’un 5% la zona d’Ontinyent) Resta d’Espanya 25-50% Exportacions 25-50% (sobretot a Europa Occidental i una mínima part a Mèxic)
Els principals competidors són empreses catalanes (de la zona de Sabadell i Mataró)
25% de proveïdors valencians (una mínima part de la zona d’Ontinyent) 25-50% de la resta d’Espanya 25-50% de la resta d’Europa. El percentatge d’importacions asiàtiques encara no és significatiu.
No es manté cap relació de cooperació amb empreses de la zona.
Considera que no obté cap avantatge competitiu de la localització actual.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 371 -
Empresa Principals Mercats
Principals Competidors
Principals Proveïdors
Relacions amb empreses i institucions
Opinió sobre els avantatges de la concentració
Empresa E
Espanya 60% (principalment Barcelona, Andalucia i Madrid) 30% altres països europeus 10% Resta del món.
Empreses de la zona d’Ontinyent (però disminuint) Empreses de països asiàtics. (incrementant-se ràpidament)
Zona d’Ontinyent 50% (però disminuint) Països Asiàtics 50% (incrementant-se ràpidament)
No ha mantingut mai cap relació de cooperació amb altres empreses tèxtils de la zona. Reconeix el paper d’ATEVAL en el camp de la formació de treballadors, si bé la atorga poca importància pràctica. Opina que podria jugar un paper important pressionant davant les administracions per aconseguir millors polítiques aranzelàries i comercials, però reconeix la dificultat del repte.
La localització en la zona d’Ontinyent va ser clau pel naixement de l’empresa. En l’actualitat l’empresa es beneficia de serveis especialitzats i de la proximitat de proveïdors, però aquestos avantatges cada vegada van perdent importància en un entorn més globalitzat.
Empresa F Espanya. Comunitat Valenciana 50% Resta d’Espanya 50%
Empreses catalanes Empreses asiàtiques (Índia, Turquia i sobretot Xina)
Zona d’Ontinyent (30%) Europa (30%) Països Asiàtics (40%)
No ha mantingut mai cap relació de cooperació amb altres empreses tèxtils, ja que solen pertanyer al sector de tèxtil llar
El fet de comptar amb experiència anterior dins del sector i de disposar de proveïdors i subministradors de serveis a prop va fer que localitzar-se inicialment a la zona d’Ontinyent fora un avantatge. En l’actualitat continua considerant un avantatge estar localitzat a la zona ja que li permet accedir amb més facilitat a proveïdors i subcontractistes. Si bé és cert que els proveïdors locals van perdent importància.
Font: Elaboració Pròpia
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 372 -
6.4.2 Triangulació
Una vegada realitzat l’examen de patrons, el següent pas en
la validació de la investigació consisteix a realitzar el que
s’anomena triangulació.
La triangulació consisteix a comparar la informació
obtinguda amb les entrevistes amb altres fonts, per contrastar si
els resultats són coincidents i buscar explicacions alternatives.
S’ha entrevistat diferents professionals lligats des de
diversos àmbits al sector tèxtil d’Ontinyent. Tots aquests
professionals estan capacitats per donar-nos una visió global del
sector, però alguns han estat triats per la seua capacitat
d’aprofundir en aspectes concrets que han sorgit en els resultats.
Les entrevistes a realitzar seran les següents:
- ATEVAL. S’entrevistarà a un alt càrrec de la patronal del
sector, situada a Ontinyent. Ens interessa la seua visió global del
sector i que aprofundisca en les relacions de col·laboració entre
empreses. Les entrevistes semblen apuntar a una absència total
de col·laboració, però volem saber l’opinió de l’Associació del
tèxtil valencià.
- Un comercial de fil. Entrevistarem un proveïdor de
nombroses empreses tèxtils de la zona. De nou, ens interessa la
seua visió global del sector i, més concretament, l’evolució entre
proveïdors i clients, ja que aquesta proximitat és un dels
avantatges més reconeguts en l’aglomeració, però sembla estar
canviant molt ràpidament.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 373 -
- Una empresa asseguradora. Entrevistarem un representant
d’assegurances especialitzat des de fa anys en les empreses
tèxtils d’Ontinyent. Ens donarà una opinió molt qualificada per
l’experiència acumulada en el sector i ens servirà per analitzar
els avantatges de comptar amb uns serveis especialitzats ben a
prop.
-Un director de banc. Entrevistarem un director de banc amb
anys d’experiència a la zona. Ens comentarà la situació del
sector des del punt de vista financer i ens servirà per explicar un
dels resultats més curiosos del treball. Les empreses tèxtils de la
zona tenen més dificultats per aconseguir crèdits que les
empreses d’altres zones.
- Professionals de l’ensenyament. Un altre dels resultats més
importants és la impressió per part dels empresaris que hi ha una
manca de professionals preparats en el sector. Volem comentar
aquest aspecte amb un professional de la formació (el cap del
departament de tèxtil de l’IES Jaume I d’Ontinyent, on es donen
els cicles formatius de tèxtil).
6.4.2.1 ATEVAL
És l’associació d’empresaris tèxtils de la Comunitat
Valenciana. Va ser fundada el 1977 i compta amb més de 570
empreses, la qual cosa representa vora 19.000 llocs de treball
directes.
ATEVAL coordina les accions portades a terme pel Consell
Intertèxtil Espanyol (CIE) sota el nom de Home Textiles from
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 374 -
Spain. En l’actualitat, ATEVAL compta amb els departaments
següents:
- Direcció i administració
- Indústria i medi ambient
- Laboral
- Formació
- Promoció exterior
Ens entrevistem amb el secretari general de l’associació, a
qui presentem els resultats de l’estudi de camp. Com tots els
entrevistats, assumeix que el sector tèxtil està travessant una
profunda crisi. La forta competència via costos està obligant les
empreses a replantejar les estratègies competitives tradicionals.
Algunes empreses estan apostant per la deslocalització, d’altres,
per transformar-se en comercials, etc.
Preguntat sobre els efectes que la concentració sectorial a la
zona presenta sobre la competitivitat de les diverses empreses,
les respostes estan en la línia de les oferides pels empresaris
entrevistats.
La concentració d’empreses tèxtils en un àmbit geogràfic
reduït ha estat clau perquè n’apareguen de noves i es mantinga
així el teixit industrial. La concentració sectorial afavoreix i és
afavorida per l’existència d’un mercat laboral especialitzat, així
com per la proximitat de clients, proveïdors i altres prestadors de
serveis especialitzats; al mateix temps, la majoria d’empreses
són fundades per emprenedors que s’aprofiten d’experiències
passades en el sector.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 375 -
Tot i això, en l’actualitat, s’observa amb preocupació com
alguns d’aquests factors sinèrgics van perdent importància molt
acceleradament. Els proveïdors i clients locals van perdent
importància en un entorn cada vegada més globalitzat. La
competència asiàtica està fent substituir proveïdors locals per
estrangers i els mercats cada vegada es troben més allunyats
geogràficament.
Preguntat per altres resultats del treball, les respostes
continuen sent coincidents: per exemple, respecte a la dificultat
dels crèdits, creu que les empreses tèxtils d’Ontinyent estan
tenint moltes dificultats per obtenir finançament i ho atribueix a
les polítiques bancàries i a la coincidència de la crisi tèxtil amb
una època de bonança econòmica en altres sectors (com el de la
construcció) que sí ha gaudit de facilitats creditícies.
També s’han comentat els problemes de mà d’obra. El tèxtil
està sofrint una manca evident de mà d’obra. Les raons són
diverses, algunes en serien estructurals, ja que a la gent jove
cada vegada li atrau menys el treball industrial; a més, la
sensació de crisi sectorial allunya els potencials treballadors, que
prefereixen optar per altres sectors en els quals veuen més
perspectiva de futur (sobretot en el sector serveis i de la
construcció). Respecte a la formació de la mà d’obra, s’està fent
un esforç des d’ATEVAL per formar nous treballadors, però
moltes vegades no és un problema de recursos o de formació,
sinó de manca de candidats. El mateix suposa que estarà passant
en la formació reglada oferta per instituts i universitats.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 376 -
Tant en el finançament com en la mà d’obra, s’observa que
la concentració sectorial accentua la sensació de crisi i dificulta
l’arribada de crèdit i de nous treballadors, i impedeix una
necessària renovació del capital humà i físic.
Respecte a les relacions de l’administració amb les
empreses, es reconeix que les mesures adoptades per afrontar la
crisi estan sent insuficients i estan sent molt puntuals i centrades
en casos concrets.
Un últim aspecte a tractar és el de la col·laboració entre les
empreses tèxtils de la zona. En aquest punt, no s’està d’acord
amb els resultats del treball. Des d’ATEVAL s’apunta a
l’existència de diverses iniciatives de col·laboració promogudes
per aquesta institució en diversos camps. S’apunta a l’existència
d’una central de compres, es reconeix que aquesta iniciativa
tingué una experiència passada que va fracassar, però en
l’actualitat està funcionant prou bé; per altra banda, es fa
referència a nombroses activitats comercials en forma de
missions comercials en diversos països i en què estan participant
diverses empreses, així com altres activitats en el camp de la
imatge col·lectiva de marca, la compra d’electricitat, la
formació, etc.
En definitiva, tot i reconèixer la individualitat tradicional de
l’empresariat tèxtil de la zona, sí s’està portant a terme tota una
sèrie d’actuacions conjuntes.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 377 -
6.4.2.2 Comercial de fil
Ens entrevistem amb un comercial de fil amb deu anys
d’experiència professional i una cartera de més de cinquanta
clients, la majoria a la zona d’Ontinyent.
Aquest professional ens comenta la situació de crisi que viu
el sector i ens dóna algunes dades molt interessants. Ell situa
l’inici de la crisi l’any 2003, ja que, en aquell any, algunes
empreses encara van fer rècords de facturació; l’any 2005 potser
fou el pitjor de tots i els 2006-2007, tot i encara ser roïns, sí han
suposat una mínima recuperació.
Respecte a les causes de la crisi, són la forta competència
asiàtica i la fortalesa de l’euro davant del dòlar, que dificulta les
exportacions i facilita les importacions.
La resposta a la crisi per part de les empreses del tèxtil ha
sigut reajustar la seua grandària i flexibilitzar les produccions.
Les empreses han prescindit de molts treballadors assalariats,
s’han incrementat les contractacions temporals i d’autònoms. Un
exemple d’això últim són els comercials de fil: fa uns anys, les
empreses tenien comercials de fil en les seues nòmines,
encarregats de cercar i comprar aquestes matèries primeres,
però, en l’actualitat, la majoria d’empreses han optat per acudir
als serveis de comercials autònoms.
El mercat de proveïdors de fil és un mercat molt madur a la
zona d’Ontinyent. Potser siga una de les zones amb major
competència de tot l’estat. Això es reflecteix que has de rebaixar
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 378 -
els preus del fil si vols vendre. En ocasions, les rebaixes que
s’apliquen respecte a altres zones espanyoles poden arribar al
10%. La majoria de comercials de fil locals són intermediaris
que venen el producte d’altres empreses importadores de major
grandària (conegudes com a tradings) i que solen ser catalanes,
suïsses i belgues. La pràctica totalitat del fil prové de països
asiàtics.
El mercat del fil passa per un moment molt delicat, tant per
la crisi de la seua clientela (la indústria tèxtil) com per l’aparició
de nous competidors. El mercat de fil es podria dividir en dos
grans segments.
El mercat de fil més vulgar (el que és conegut com a
commodities), on la competència és tan ferotge que els marges
són mínims. El preu d’aquest fil difícilment supera l’euro.
Els fils més complicats i tècnicament més complexos. Són
un mercat molt més reduït, on es produeixen menors vendes
però amb majors marges de benefici.
El futur del mercat del fil potser passe per aquest sector,
però tot estarà en funció de com evolucione el tèxtil.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 379 -
6.4.2.3 Formadors
Per analitzar el tema del tèxtil i la formació, ens entrevistem
amb el cap del departament de tèxtil de l’IES Jaime I
d’Ontinyent, que compta amb més de vint anys d’experiència
docent en el tèxtil.
Aquest centre imparteix ensenyaments oficials de formació
professional tèxtil des de l’any 1986. És l’únic centre de la zona
on es pot seguir una formació reglada.
Tenen concedits quatre cicles formatius, dos de grau mitjà i
dos de grau superior. En l’actualitat, només s’imparteixen els
graus superiors per manca d’alumnes en els mitjans.
Els cicles impartits són: Processos d’ennobliment tèxtil, que
compta amb 15 alumnes i Filatura i tissatge, que compta amb
13 alumnes. El departament compta amb 5 professors.
Els ensenyaments s’han vist molt afectats per l’actual crisi
tèxtil, cosa que s’ha reflectit en una immediata crisi de demanda
formativa. Era el departament del centre que més alumnes de
formació professional tenia; en l’actualitat, és el que menys en té
i tot el canvi s’ha produït en no més de cinc anys.
Aquesta crisi en els cicles tèxtils no és exclusiva de la zona
d’Ontinyent, a Alcoi han deixat d’impartir-se cicles tèxtils i a
Canals tot just sobreviu un cicle. En qualsevol cas, la crisi
d’alumnes que sofreixen els cicles tèxtils sembla anar més enllà
de la crisi d’aquesta indústria en concret. Es detecta, els darrers
anys, una davallada d’alumnes matriculats en els cicles
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 380 -
industrials. El cicle de manteniment industrial està també en una
situació molt delicada i el mateix passa a tota la Comunitat
Valenciana.
L’alumnat sembla preferir cicles relacionats amb els serveis
més que no amb la indústria. Estan molt demanats els cicles
d’informàtica, administració, etc., que, per altra banda, tenen
unes taxes de col·locació molt menors. Cal assenyalar que, tot i
la crisi, el grau de col·locació dels alumnes és del 100%; en
altres paraules, els pocs alumnes que finalitzen el cicle troben
feina.
Preguntat per les relacions amb el teixit empresarial local,
ens comenta que les relacions són fluides i bones. Es rep una
subvenció anual d’ATEVAL i es participa en seminaris,
convencions, etc. Ara bé, es troba en falta una major implicació
a l’hora de formar treballadors. Les empreses no utilitzen els
recursos humans i materials del centre per formar els seus
treballadors. Aquests recursos es podrien utilitzar per reciclar la
mà d’obra o incrementar-ne la qualificació. La demanda des del
sector educatiu no és de diners o recursos, sinó de treballadors.
Possiblement, el futur dels cicles passe per buscar una formació
professional continuada dels treballadors i perquè les empreses
siguen les que envien els seus treballadors a formar-se.
Per altra banda, es detecta una relació menys fluida des que
la crisi és tan profunda. Les empreses semblen centrar-se en
altres problemes més importants per a elles que no la formació
dels treballadors. A més, sembla haver-hi un canvi de tendència
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 381 -
quant al professional demanat. Fa uns anys, es demanaven
tècnics, professionals qualificats per a càrrecs en departaments
de qualitat i de laboratori. En l’actualitat, molts productors estan
convertint-se en comercials i, per tant, demanen comercials.
Per últim, s’assenyala que la formació professional ha
aportat molts treballadors al teixit industrial tèxtil d’Ontinyent,
si bé el fet que les empreses d’Ontinyent siguen eminentment
familiars ha dificultat la relació. Les empreses demanen
fonamentalment mà d’obra poc qualificada, els càrrecs de
responsabilitat (fins i tot els intermedis) solen estar en mans de
familiars (amb formació o no).
6.4.2.4 Banquers
Ens entrevistem amb un director de banc amb cinc anys
d’experiència en la direcció d’una de les principals entitats
financeres que operen a Ontinyent.
Comparteix l’opinió pessimista sobre el tèxtil que han
manifestat altres entrevistats.
El director ens comenta que la banca a Ontinyent es
caracteritza per una especialització molt forta en la indústria
tèxtil. Per les característiques del sector i per la forta
competència (fins i tot amb l’existència d’una banca local), és
un dels pobles on les entitats de crèdit actuen amb uns marges
més estrets.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 382 -
Les peculiaritats del sistema financer a Ontinyent provoca
una sèrie d’avantatges i inconvenients en la indústria local.
Aquest escenari de forta especialització i competència aporta
al sector tèxtil uns costos financers molt ajustats i un saber fer
financer en temes industrials i d’’exportació.
Aquest saber fer bancari és una de les característiques
financeres de la zona. Una empresa exportadora d’Ontinyent
trobarà una àmplia experiència del seu banc en temes financers
molt específics de la indústria i especialment de l’exportació.
Operacions com obertures de crèdit documentari o
assegurances de cobertura de divises són inhabituals en altres
oficines, però són molt comunes a Ontinyent.
En aquest sentit, la banca hauria format part del conjunt de
serveis especialitzats, dels quals s’han beneficiat les empreses
tèxtils d’Ontinyent.
Entrevistant-nos amb diferents empresaris i altres
professionals coneixedors del sector, una de les queixes més
freqüents ha sigut la dificultat a l’hora de trobar finançament per
part del sistema bancari. Hi ha una crítica cap a la banca, perquè
es pensa que ha posat dificultats per concedir crèdits a empreses
tèxtils. El director de banca ens ho confirma.
El tèxtil és un sector molt perillós per als bancs. És un sector
amb moltes fluctuacions, que provoca un gran nombre de
suspensions de pagaments i fallides.
Les operacions amb empreses tèxtils solen ser considerades
d’alt risc. Es treballa amb empreses amb fortes necessitats
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 383 -
financeres però amb poc patrimoni i gens favorables a presentar
avals personals. En moltes ocasions, l’actiu patrimonial es
presenta en forma de maquinària o primeres matèries, que en
èpoques de crisi sofreix fortes depreciacions.
Les entitats financeres han sofert molt males experiències
amb empreses tèxtils, com ja s’ha assenyalat, són molt habituals
les suspensions de pagaments i els deutes no cobrats, sobretot en
èpoques de crisi. Els bancs estan molt escarmentats a la zona, la
qual cosa provoca que, als primers símptomes de dificultats,
siguen els primers a plegar les veles. A nivell empresarial, la
mínima sospita de dificultat pot ser fatal per a una firma: els
directors de banc saben que el primer a arribar a una empresa en
dificultats potser cobre; el segon, segurament no. La
conseqüència d’aquest comportament és que els bancs acceleren
les crisis, quan no les provoquen. La crisi actual ve provocada
per la competència asiàtica, però cal reconèixer que l’actuació
dels bancs potser ha agreujat la situació.
La idea exposada per alguns empresaris que “a Ontinyent,
les empreses tèxtils tenen més dificultats que a altres zones per
aconseguir finançament en una època de crisi” es confirma. “En
aquesta zona, la crisi del tèxtil es viu amb molta més intensitat i
està molt més present que a altres ciutats que potser ni sàpiguen
de l’existència o profunditat d’aquesta crisi. Els bancs tenen més
experiència en el sector, però també per això estan molt més
escarmentats”.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 384 -
6.4.2.5 Assegurances
Ens entrevistem amb un empresari d’Ontinyent, dedicat a les
assegurances. La seua empresa té més de vint-i-cinc anys
d’experiència i centra el seu negoci en el teixit industrial local,
per tant, la gran majoria dels clients són empreses tèxtils.
És un bon coneixedor de la indústria tèxtil d’Ontinyent i del
seu empresariat. Bona part dels empresaris tèxtils d’Ontinyent
són clients seus. Representaria el tipus de serveis especialitzat al
qual fèiem referència en el qüestionari.
La fàbrica tèxtil sol demanar el que s’anomena paquet
PIME, que és una cobertura global de diversos sinistres
(responsabilitat civil, incendis, catàstrofe natural, etc.). Aquests
paquets-PIME són sectorials i el més venut a la zona és
naturalment, el tèxtil. Aquesta assegurança general pot
completar-se amb altres assegurances més concretes.
L’opinió sobre el sector tèxtil és coincident en tots els
entrevistats. El sector travessa una profunda crisi. La principal
raó seria la forta competència via costos dels països asiàtics,
però també els canvis en els hàbits de consum. Aquests canvis
provocaren que el subsector de la manta fóra el primer a notar
els efectes de la crisi. però avui dia s’ha generalitzat a tot el
sector del tèxtil llar i el tèxtil en general.
L’experiència li diu que les crisis que s’allarguen en el
temps acaben repercutint en el preu de les pòlisses, la raó és que
la sinistralitat augmenta. En l’actualitat, ja no hi ha tants
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 385 -
sinistres voluntaris com fa anys, però la gent gasta menys en
manteniment i seguretat, les màquines i els equips no es
renoven, etc.
El preu de les assegurances està en funció de les primes de
risc. Aquestes primes són marcades per les asseguradores i
reasseguradores, i per tant, són les mateixes a tot el territori
nacional.
El mercat de les assegurances a Ontinyent és un mercat molt
madur. Hi ha prou competència, però sobretot hi ha molta
experiència per part dels clients. Ocorre una cosa semblant amb
el mercat financer. Els clients estan molt acostumats a negociar,
vigilen les condicions dels seus competidors i premen molt el
venedor. Tenen un alt coneixement del mercat.
Opina que els avantatges atorgats per la proximitat de
proveïdors i clients han sigut una de les claus de la concentració
d’empreses tèxtils a la zona, però reconeix que els proveïdors i
clients cada vegada es troben més lluny. Respecte a l’existència
de serveis especialitzats, reconeix que, a Ontinyent, hi ha hagut i
continua havent-hi una xarxa de serveis molt útils per a les
empreses, pel fet de ser molt a prop i estar molt especialitzada
en el tèxtil. En el seu mercat, existeixen tres o quatre corredories
molt especialitzades en la indústria tèxtil. També hi ha empreses
transportistes, empreses auxiliars d’estampació, filat o tintat,
empreses de publicitat i catàlegs, empreses de serveis i
manteniments mecànics o electrònics, etc.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 386 -
De totes maneres, es reconeix que aquests serveis suposen
una comoditat més que no un avantatge competitiu. Les
empreses, per molt aïllades que estiguen, poden arribar avui dia
a qualsevol proveïdor de serveis que desitgen. En el mercat de
les assegurances, qualsevol corredoria d’assegurances pot fer les
mateixes pòlisses perquè es contracten a empreses majors. Ara
bé, l’especialització pot ser un avantatge a l’hora de buscar i
trobar la més adient, ja que es compta amb un major
coneixement del mercat i molta més experiència en un sector
concret.
El que avui preocupa, és que si la crisi acaba afectant molt el
teixit productiu tèxtil, la xarxa de proveïdors de serveis anirà
desapareixent o transformant-se. L’empresari reconeix que, els
darrers anys, han començat a fer fallida molts dels seus clients i
això està afectant la marxa del negoci. La contrapartida
consisteix a obrir-se a nous mercats. En el seu cas concret, està
oferint més assegurances a llars particulars i a negocis del sector
serveis.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 387 -
6.5 Conclusions de l’estudi de casos
En aquest apartat, es presenten les conclusions extretes de
l’anàlisi de cada cas estudiat i de les comparacions de les taules
I, II i II’, així com del treball de camp realitzat i de les
entrevistes amb diversos professionals coneixedors del sector.
Les empreses tèxtils del mercat local de treball d’Ontinyent
pertanyen en una aclaparadora majoria al subsector del tèxtil de
la llar, per aquesta raó, s’han escollit quatre empreses d’aquest
subsector i dues del tèxtil de la moda. Els criteris de selecció
s’exposen al punt 5.2.
S’ha procurat una selecció d’empreses diverses i
significatives. Així, respecte a la grandària, trobem empreses des
de 17 fins a 120 treballadors; respecte a l’antiguitat, trobem des
d’empreses nascudes a principis dels 60 fins a empreses del
2002; l’estratègia comercial també és molt variada: trobem
empreses centrades en el mercat nacional, però també d’altres
bolcades en l’exportació, si bé el normal és que tinguen bona
part de les vendes a Espanya, però que exporten una
significativa part de la producció.
El que sí és una constant és la constatació que el tèxtil es
troba immers en una profunda crisi estructural. Els empresaris es
reconeixen acostumats a continus canvis de cicle i a crisis quasi
constants, però reconeixen que aquesta crisi és una de les més
fortes mai no viscudes i, consegüentment, tracten de reorientar
l’estratègia i actuació de les seues empreses per poder adaptar-se
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 388 -
a un nou marc competitiu i a uns nous hàbits de consum que ja
mai no tornaran a ser els d’abans.
En aquesta línia, hi ha qui aposta per una integració vertical
de la producció (A), qui busca un client més institucional (B),
qui tracta de comercialitzar més i produir menys (C), qui aposta
per una diversificació dels productes basada en tecnologies
punteres (D), qui tracta d’obrir nous mercats i adaptar-se a una
competència més global (E), o simplement qui tracta d’adaptar
la grandària de l’empresa als nous temps (F).
En qualsevol cas, les semblances entre les empreses no
acaben amb el sector i l’àmbit geogràfic on van nàixer. Cal
assenyalar que totes les empreses van ser fundades per un o
diversos emprenedors (que en la majoria de casos ja comptaven
amb experiències en el sector) i que solen ser empreses familiars
(en alguns casos, de primera, però en la majoria de segona
generació) i on es confon la propietat i la gestió de l’empresa.
L’objectiu de la taula comparativa II és analitzar si la
concentració d’empreses tèxtils en el mercat local de treball
d’Ontinyent va condicionar la localització inicial i si continua
tenint algun efecte sobre la localització actual. En cas afirmatiu,
volem saber quins són els factors que influeixen en la
localització i en quina mesura ho fan.
A la taula II’, es mostra la procedència geogràfica dels
principals clients, competidors i proveïdors de les empreses
analitzades; també la impressió de l’empresari sobre el grau de
relació i cooperació amb altres empreses i institucions de la zona
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 389 -
i, per últim, l’opinió personal sobre els possibles avantatges que
la concentració atorga a les empreses situades a la zona.
A la taula II, s’observa que tots els empresaris entrevistats
reconeixen la importància que la concentració d’empreses tèxtils
a la zona va tenir a l’hora de determinar la localització inicial.
Hi ha unanimitat en el reconeixement que l’experiència i la
tradició tèxtil de la zona d’Ontinyent tingué en la localització
inicial. Els motius solen ser tres: per una part, la importància que
s’atorga a la proximitat de proveïdors i clients; per altra banda,
la importància de comptar amb una mà d’obra especialitzada i,
per últim, les experiències en el tèxtil dels emprenedors que
fundaren les empreses.
Ara bé, la unanimitat desapareix si preguntem sobre la
influència que actualment té la concentració d’empreses tèxtils
sobre la localització. Hi ha dues empreses (la D i la F) que
afirmen que la concentració d’empreses tèxtils no les afecta en
absolut, perquè reconeixen que formen part d’un subsector (el
tèxtil de la moda) que és minoritari a la zona i, per tant, es
considera a si mateix fora del possible clúster. Entre les
empreses del tèxtil de la llar, les respostes són més uniformes.
Una de les empreses (la B) continua considerant que la
concentració influeix molt positivament en la seua empresa, ja
que considera vital poder disposar de proveïdors i contractistes a
l’abast. En canvi, l’opinió majoritària entre la resta de les
empreses entrevistades (que són totes de major grandària i amb
una major obertura cap a l’exterior) és que la concentració ha
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 390 -
estat molt positiva en un passat (pel fet ja comentat de tenir a
prop clients, proveïdors i subcontractistes), però que aquest
avantatge va perdent ràpidament importància. En l’actualitat,
estem en un període d’accelerada substitució de proveïdors de la
zona per importacions asiàtiques. Al mateix ritme que van
desapareixent els proveïdors, els clients (i fins i tot la
competència local), van desapareixent els avantatges que abans
atorgava la concentració. Aquesta és una primera i
importantíssima conclusió de les entrevistes, que ve sent
confirmada pels altres professionals entrevistats.
En la següent qüestió, preguntem als empresaris la
importància que una bateria de factors té sobre la localització.
Comencem preguntant pels proveïdors, clients i
subcontractistes, i les respostes varien entre molt i poc. La
resposta està en funció de les característiques de cada empresa.
Només l’empresa que considerava important la localització
actual, (la B), manté un nivell molt significatiu de proveïdors
locals (un 90%) i un nivell de vendes a la zona prou significatiu
(al voltant del 25%). La resta d’empreses consideren molt o poc
important l’existència de proveïdors, clients i subcontractistes, ja
que totes elles coincideixen a apuntar cap a una progressiva
substitució del proveïdor, client i subcontractista local per
importacions. Tot i així, cal assenyalar que el proveïdor local
encara representa un percentatge important en tres de les cinc
empreses analitzades (A: 50%; B: 90%; E: 50%), tot i que la A i
la E incideixen molt en el tema de la ràpida substitució, i, per a
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 391 -
la C i la D, el proveïdor local és simplement marginal. Quant als
clients, el nivell de vendes a la zona és molt baix en totes les
empreses (llevat de la ja assenyalada excepció de l’empresa B).
Totes les empreses exporten (A: 75%; B: 15%; C: 60%; D: 25-
50%; E: 40%) i tendeixen tots els casos cap a un increment
percentual de les exportacions.
A continuació, s’analitza tota una sèrie de factors que els
entrevistats coincideixen a considerar poc o gens importants.
El suport institucional és considerat poc o gens important per
a la localització.
Les infraestructures són considerades poc importants per tots
els entrevistats. La majoria les considera bones i sobretot
reconeix l’esforç de millora dels últims anys, però no consideren
que siga cap factor diferencial respecte als seus competidors.
La facilitat de crèdit a la zona és considerada gens o poc
important. Alguns dels entrevistats consideren que la facilitat de
crèdit és la mateixa que en altres zones, però hi ha qui considera
que les condicions són, fins i tot, més dures. La raó seria perquè,
a la zona, hi ha un ambient de crisi generalitzat que alerta els
bancs sobre el risc de donar finançament a empreses tèxtils.
Alguns dels professionals entrevistats apunten a una raó
addicional: la coincidència de la crisi tèxtil amb una època
excepcionalment bona en el sector de la construcció que ha
aclaparat bona part del crèdit disponible. En entrevistar-nos amb
un professional de la banca, ens confirma que l’aglomeració
tèxtil a la zona té un aspecte positiu i un de negatiu. El positiu
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 392 -
per a les empreses seria la possibilitat de comptar amb
professionals molt especialitzats i operar amb marges més
ajustats a causa de la forta competència i experiència dels
clients; el negatiu seria que la sensació de crisi és molt major a
la zona i les experiències negatives passades estan molt més
presents i dificulten la concessió de nous crèdits o acceleren i
endureixen les condicions dels crèdits pendents. L’actuació més
agressiva dels bancs locals pot accelerar o agreujar les crisis.
També considerem molt interessants les impressions que els
empresaris tenen de la mà d’obra. Se’ls ha preguntat sobre dues
qüestions molt semblants: la importància de disposar de mà
d’obra especialitzada i la importància de la formació i
experiència dels treballadors.
La majoria d’empresaris qualifiquen de poc o gens important
aquestes dues qüestions. És més, molts dels entrevistats
coincideixen a assenyalar que, fa uns anys, sí era un dels factors
clau per a localitzar-se a la zona d’Ontinyent, però aquesta
darrera crisi ha provocat un autèntic transvasament de mà d’obra
des del tèxtil cap a altres sectors. La gent jove ja no vol treballar
en el tèxtil33 i molta gent amb experiència abandona el sector
buscant treballs amb millors perspectives. Passa un efecte
semblant a l’assenyalat amb la facilitat de crèdit: la sensació de
crisi tèxtil, que, a la zona, es percep molt clarament, agreuja la 33 Els cicles formatius de tèxtil a Ontinyent i altres zones properes estan
pràcticament buits i les Enginyeries relacionades amb el sector que es donen
a Alcoi també es troben sense pràcticament alumnes.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 393 -
crisi en dificultar el crèdit i la incorporació de mà d’obra.
Alguns dels professionals entrevistats apunten amb preocupació
cap aquest problema. La reconversió del sector es veurà
dificultada per la impossibilitat de renovar el capital humà i físic
de les empreses.
En l’actualitat, una de les queixes més recurrents per part de
l’empresari és la manca de mà d’obra i la poca formació amb
què arriba. L’empresari ha de perdre temps i diners formant els
treballadors (tot i que, en aquest punt, es reconeix la tasca
formativa d’ATEVAL). Els professionals de l’educació
reconeixen aquest problema. La gent no vol treballar en el tèxtil
i, per tant, no vol preparar-se per fer-ho. De totes maneres,
s’apunta el poc interès que el tèxtil ha mostrat tradicionalment
per comptar amb personal qualificat.
Un punt on hi ha consens entre tots els entrevistats és el dels
costos. Els costos sí són considerats un factor clau per a la
localització, però els costos laborals i impositius de la zona són
molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten
negativament la localització actual. El problema dels costos
(sobretot els laborals) és percebut com el factor clau en la crisi
actual.
De totes maneres, entrevistant-nos amb professionals del
sector, ha aparegut un avantatge que no és assenyalat pels
empresaris: la reducció de costos que suposa actuar en una zona
molt concentrada. Tant el director de banca, el corredor
d’assegurances, com el comercial de fil, ens han assenyalat que,
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 394 -
per a treballar a la zona d’Ontinyent, han de rebaixar els seus
marges habituals. La raó n’és que la concentració d’empreses
afavoreix la competència i el coneixement del mercat. De totes
maneres, aquesta reducció de costos suposava un avantatge
respecte a la competència nacional, però és insignificant a l’hora
de competir amb els asiàtics.
Com a últim factor, hem deixat el fet de compartir
coneixements amb empreses de la zona. Les respostes són quasi
unànimes en considerar aquest aspecte com a gens important. La
importància d’aquest aspecte, a l’hora d’estudiar els possibles
avantatges de les concentracions industrials, ens ha fet incidir,
mitjançant altres preguntes, sobre les relacions amb altres
empreses i institucions de la zona. Les respostes sempre han
sigut les mateixes: no hi ha cap tipus de col·laboració entre les
empreses i les relacions són inexistents.
Alguns empresaris (més veterans) recorden algun tímid
intent d’exportació conjunta o en homologació de talles, però
tots van fracassat i no s’han tornat a repetir. Des d’ATEVAL,
s’assegura que sí es porten nombroses actuacions conjuntes, tant
de formació com de comercialització, com de compres, però les
entrevistes amb l’empresariat mostren que aquest no percep
aquestes actuacions.
S’incideix molt que cada empresa actua (i ha actuat sempre)
pel seu compte i risc, acudint a fires o obrint nous mercats
individualment i sense cap ajuda i sense que es reconeguen
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 395 -
col·laboracions en àmbits com el comercial, la formació o la
investigació.
Respecte al suport institucional: les relacions amb altres
institucions o administracions no són percebudes per
l’empresariat com un tema important. Es reconeix el paper
d’ATEVAL en el camp de la formació i se li demana un paper
més important a l’hora de pressionar sobre les polítiques
aranzelàries, però tampoc no se li dóna excessiva importància.
Volíem acabar l’entrevista preguntant si els empresaris
creien que les empreses tèxtils ubicades a la zona actuaven com
a grup i quins avantatges atorgava això a les empreses
d’Ontinyent; com és lògic, amb les impressions ja ofertes, la
resposta unànime és que no hi ha cap actuació en grup i, per
tant, cap avantatge derivat.
Hem volgut ressenyar, per últim, l’opinió de l’empresariat
sobre el fet d’estar localitzat a Ontinyent. Tots estan d’acord en
la importància que va tenir per a localitzar inicialment
l’empresa. En canvi, actualment, són poc els avantatges que
aporta la concentració d’empreses tèxtils a la zona. Les
concentracions sinèrgiques horitzontals (mitjançant institucions,
associacions, etc.) pràcticament no s’aprecien i sembla que mai
no han tingut excessiva importància i les concentracions
sinèrgiques verticals (empreses, proveïdors, subcontractistes...)
van perdent importància en un mercat cada vegada més
globalitzat.
El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent
- 396 -
La conclusió a què podem arribar és que el clúster del tèxtil
en el mercat local de treball d’Ontinyent està passant un dels
seus pitjors moments, no sols per la forta competència exterior i
pels canvis en els hàbits de consum del tèxtil de la llar, sinó
també per la poca consistència de les seues sinèrgies horitzontals
i per la progressiva degradació de les estructures sinèrgiques
verticals (en tant que els proveïdors, clients i competència local
van perdent pes). Com s’ha assenyalat, tampoc no podem obviar
altres factors intangibles, com la sensació de crisi generalitzada
que dificulta el crèdit, l’aparició de mà d’obra especialitzada i
possiblement la capitalització necessària per renovar les
empreses. Si els empresaris perden la sensació d’obtenir
avantatges per estar localitzats a la zona d’Ontinyent, es
dificultarà l’aparició de noves empreses i s’obriran les portes a
una deslocalització de les existents.
Tot això posa en perill un saber fer, una mà d’obra i un
teixit empresarial cultivat durant moltes generacions i que
suposa la major font de riquesa d’aquestes terres.
Una aglomeració madura exposada a noves condicions
competitives i de mercat, amb el decurs del temps, pot veure
com es deterioren els avantatges que varen fomentar
l’especialització i concentració del sector. Faltarà confirmar els
propers anys si ens trobem a les portes d’un ocàs del tèxtil a
Ontinyent o simplement ens trobem davant d’una transformació
del sector, que ens porte a un redimensionament i a una
redefinició de les empreses tèxtils de la zona
Conclusions
- 397 -
7- Conclusions
7.1 Introducció Les aglomeracions industrials han estat estudiades des de fa
molt de temps i des de moltes perspectives diferents. Alguns
autors les han considerat una font d’avantatge competitiu i de
productivitat, perquè són capaces de crear economies externes a
les empreses i internes en l’espai econòmic.
Els darrers anys, el creixement dels fluxos de bens i de
factors a escala mundial està canviant les estructures
internacionals del comerç i de la indústria.
La liberalització del comerç internacional està produint una
recol·locació de la indústria, a la recerca dels costos de
producció més baixos. Aquest fet està produint un desplaçament
de moltes indústries (especialment, les més intensives en mà
d’obra) cap a països en desenvolupament i està tenint
conseqüències dramàtiques en moltes zones industrials dels
països desenvolupats. Ara bé, davant la localització basada en el
factor cost, els països desenvolupats han de saber crear
localitzacions industrials atractives per altres factors. En una
economia global, els països desenvolupats han de buscar el seu
avantatge competitiu en concentracions industrials molt
especialitzades, on cohabiten habilitats i coneixements molt
específics, institucions pròpies, fortes competències i clients
sofisticats. Porter anomenava aquestes aglomeracions clústers i,
Conclusions
- 398 -
des de llavors, s’ha convertit en el concepte de moda de
l’economia i la política industrial.
Els clusters són importants en quant que se suposa que són
capaços d’incrementar la competitivitat de les empreses que s’hi
situen. Aquesta relació entre aglomeració i competitivitat no és
nova, ja va ser estudiada a les darreries del segle XIX per A.
Marshall. Ell va ser qui anomenà externalitats el concepte capaç
de relacionar les aglomeracions industrials i la competitivitat.
Més enllà de la teoria, aquest procés de liberalització del
comerç internacional està tenint conseqüències reals i
dramàtiques sobre els anomenades indústries tradicionals i els
territoris molt especialitzats en aquestes. Un dels exemples més
paradigmàtics està sent la indústria tèxtil i un dels territoris
propers on les conseqüències estan resultant més evidents és la
zona d’Ontinyent.
Aquesta tesi ha estudiat el fenòmen de l’aglomeració
industrial i s’ha plantejat validar la hipòtesis que l’aglomeració
influeix en la competitivitat. Per fer-ho s’han utilitzat dues
metodologies i enfocaments diferents però complementaris. Per
una banda, s’ha plantejat un treball quantitatiu en la línia del que
l’Economia Aplicada ve realitzant. En aquest treball s’ha
analitzat la concentració econòmica en els diferents sectors de
l’economia valenciana. Per altra banda, hem plantejat una
segona investigació empírica basada en el mètode del cas i
focalitzada en el sector tèxtil del Mercat Local de Treball
Conclusions
- 399 -
d’Ontinyent. La proposta era identificar les externalitats que
influeixen en la competitivitat, explicar-les i contrastar la
validesa de la hipòtesi plantejada anteriorment. Totes aquestes
propostes es concretaven al primer capítol en un objectiu
general: “Desenvolupar un model per a l’estudi de la
concentració geogràfica en la indústria valenciana.
Contrastar una possible relació entre l’aglomeració
detectada i la competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i
extraure possibles estratègies competitives”. Aquest objectiu
general donava lloc a cinc objectius específics: Taula 7.1 Objectius específics.
• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un
àmbit geogràfic adient per a l’estudi del nivell de
concentració geogràfica que presenten els distints sectors
econòmics valencians.
• Quantificar la importància de les externalitats en
la localització industrial.
• Identificar, contrastar i explicar el funcionament
de les externalitats en un sector concret.
• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial
sobre els nivells de competitivitat d’un sector.
• Identificar possibles estratègies competitives a
desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i
del territori analitzat.
Font: Elaboració pròpia
Conclusions
- 400 -
Aquestos cinc objectius han estat tractats al llarg dels diferents
capítols de la tesi, seguint l’esquema següent;
Plantejament dels objectius de la tesi doctoral
↓ Revisió de la literatura
↓ Estudi quantitatiu de la concentració industrial a la
Comunitat Valenciana
↓ Focalització de l’estudi en un sector concret: el tèxtil
↓ Plantejament d’un nou model teòric i d’un procés
metodològic diferent
↓ Estudi qualitatiu del sector industrial i del territori
objecte de l’aplicació.
↓ Conclusions generals, aportacions i futures línies
d’investigació.
Conclusions
- 401 -
Com es pot observar, el treball ha de finalitzar amb una
anàlisi detallada del grau de consecució i de les conclusions a les
quals ens porta cada un dels objectius proposats, així com de les
principals limitacions amb que ens hem trobat i de possibles
futures línies d’investigació.
7.2 Anàlisi dels objectius específics de la tesi
Objectiu num. 1:
La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit
geogràfic adient per a l’estudi del nivell de concentració
geogràfica que presenten els distints sectors econòmics
valencians.
Per enfrontar-nos a aquest objectiu, cal, de primer, deixar
clar què entenem per concentració geogràfica. Hi ha tres
accepcions del terme “concentració geogràfica” que seran
abordades en aquest estudi:
• La concentració o localització mesura la major o
menor dispersió absoluta de les diferents activitats al
territori.
• L’aglomeració mesura el grau de concentració
geogràfica d’una indústria que es troba per damunt de la
concentració industrial esperada.
Conclusions
- 402 -
• L’especialització mesura el major o menor pes
d’una activitat en un territori concret respecte a la mitjana
del conjunt de territoris.
En el segon capítol de la tesi, s’analitzen les aplicacions,
propietats i limitacions de diferents indicadors; però és al capítol
tercer on es realitza un estudi quantitatiu, on s’aplica un ventall
d’indicadors sobre una base de dades recolzada en el cens de
població de 2001.
Per mesurar la concentració o localització, s’utilitza l’índex
de Gini, per ser l’indicador més popular i utilitzat; en canvi, per
mesurar l’aglomeració, ens hem decidit pels índexs d’Ellison-
Glaeser (E-G) i de Maurel-Sedillot (M-S). Aquests dos índexs
tenen la peculiaritat d’aïllar les economies internes i, per tant,
mostrar la concentració geogràfica causada per les economies
externes (l’aglomeració), i ens seran de gran ajuda en el següent
objectiu, quantificar la importància de les externalitats en la
localització industrial.
Els nivells d’aglomeració detectats dependran de diferents
factors:
Un n’és l’indicador emprat: si s’utilitza E-G, s’obtenen
valors més alts per als sectors localitzats en territoris menys
poblats; en canvi, si s’utilitza M-S, se sobrevalora la
concentració als territoris més poblats.
Un altre factor determinant és l’àmbit geogràfic utilitzat. El
treball comença aplicant els indicadors als dos àmbits geogràfics
Conclusions
- 403 -
típics en aquest tipus de treball: la comarca i el municipi.
S’observa que l’aglomeració industrial es recull molt millor per
la comarca que no pel municipi, i s’evidencia que com major
siga l’àmbit geogràfic de referència, major serà l’aglomeració
detectada. En qualsevol cas, els resultats no ens semblen prou
bons. La comarcalització valenciana no obeeix a criteris
funcionals, sinó polítics i històrics. Ens havíem plantejat la
recerca d’una desagregació territorial que sí responguera a
criteris econòmics i funcionals. L’elecció feta és estudiar la
concentració geogràfica a partir d’una divisió del territori
valencià basada en els mercats locals de treball, és a dir, basada
en els desplaçaments agregats d’anada i tornada diaris a la feina
(el que es coneix com a commuting) i que fou realitzada per
Casado (2001).
Els resultats confirmem la hipòtesi que aquesta divisió,
basada en criteris funcionals, recull, millor que no la divisió
comarcal, l’aglomeració. Les economies externes sobrepassen
clarament l’àmbit municipal i la seua influència arriba als
municipis amb què es comparteix un mercat comú de treball.
Una vegada estudiada la localització i la aglomeració, es vol
estudiar l’especialització dels diferents territoris valencians.
L’especialització ens indica aquells territoris molt especialitzats
en un determinat sector i, per tant, pot ser un bon indicador per
detectar possibles clústers. L’indicador més popular per a
determinar i mesurar l’especialització industrial dels territoris és
Conclusions
- 404 -
l’anomenat quocient de localització o location quotient (LQ),
que apliquem sobre les comarques i els mercats locals de treball
valencians. El resultat són dos mapes amb possibles clústers. El
problema de l’LQ és que obliga a triar un punt de tall arbitrari, a
partir del qual considerar alta la concentració de treballadors.
O’Donegue i Gleave (2004) tracten de solucionar aquest
problema proposant l’SLQ (coeficient de localització estàndard),
que identifica localitzacions que presenten concentracions
excepcionals, és a dir, amb residus estadísticament excepcionals
amb un 5% de confiança. El treball empíric del capítol tres
finalitza amb la presentació de dos mapes (un per comarques i
un altre amb mercats locals de treball) amb possibles clústers
segons l’indicador SLQ.
Taula amb la combinació d’indicadors utilizats i àmbits
geogràfics estudiats:
Taula 7.2 Combinació d’indicadors i àmbits geogràfics
Què entenem per
concentració?
Amb quin
indicador ho
mesurem?
Quins àmbits
geogràfics
analitzem?
Concentració o localització
I. de Gini
Aglomeració Ellison-Glaeser (E-G)
Maurel-Sedillot (M-S)
- Municipis
- Comarques
-Mercats Locals de Treball
Conclusions
- 405 -
Especialització Quocient de Localització (LQ)
Quocient de Localització Estàndard (SLQ)
Font: Elaboració pròpia.
Objectiu núm. 2:
Quantificar la importància de les externalitats en la
localització industrial.
Una vegada analitzat el concepte de concentració, estudiada
una combinació d’indicadors estadístics per mesurar-la i buscat
un àmbit adient per al seu estudi, és hora de quantificar la
importància de les externalitats en la localització de les
empreses valencianes.
De totes les definicions de concentració, és l’aglomeració la
que ens serveix per mesurar i quantificar la importància de les
externalitats.
L’aglomeració és mesurada amb els índexs d’Ellison-
Glaeser i de Maurel-Sedillot. Aquests indicadors permeten aïllar
les economies internes i, per tant, permeten mesurar quina part
de l’aglomeració industrial pot ser explicada per les economies
externes d’aglomeració o, dit d’una altra manera, per
característiques pròpies del territori.
Conclusions
- 406 -
Tal i com s’assenyalava en l’objectiu 1, la importància de les
externalitats depèn de l’indicador utilitzat i de l’àmbit geogràfic
de referència: al capítol 3, es presentaven els resultats tant per a
E-G com per a M-S i s’aplicaven a municipis, comarques i
mercats locals de treball.
Si analitzem els resultats per a E-G aplicats a mercats locals
de treball, observem que l’aglomeració és molt important en els
sectors industrials i molt menys important en els sectors serveis.
Sembla evident la importància que el territori i les externalitats
tenen per a la localització de la indústria. Ara bé, també hi ha
importants discrepàncies entre els diferents sectors industrials
(de setze sectors, vuit presenten aglomeració elevada, quatre de
moderada i quatre de baixa).
Una anàlisi dels sectors amb aglomeració elevada indica la
importància de les externalitats intraindustrials en els sectors
tradicionals (calcer, tèxtil, taulell...) però també la importància
de les externalitats interindustrials o tipus Jacobs en indústries
com l’electrònica, la informàtica, etc.
La conclusió podria ser que les externalitats presenten molta
importància en un bon nombre de sectors, que la seua influència
s’estén pels municipis que comparteixen un mateix mercat de
treball i que l’aglomeració pot ser causada per una gran varietat i
tipologia d’externalitats.
El treball també realitza una comparativa entre els resultats
de 2001 amb els de 1991. Una primera anàlisi sembla detectar
Conclusions
- 407 -
un increment de la importància de les economies d’aglomeració
durant aquest període, si bé caldrà continuar fent estudis més
detallats i complets a mesura que vagen publicant-se més
censos.
Al capítol cinquè, es detallen els resultats quantitatius per al
sector tèxtil, que serà objecte d’una anàlisi més detallada en
capítols posteriors. Aquesta anàlisi (amb l’indicador E-G) ens
assenyala una concentració moderada, si la mesurem a nivell
local i elevada si la mesurem a nivell comarcal o de MLL. En
qualsevol dels casos, és un dels sectors on l’efecte de les
externalitats és més evident, ja que presenta nivells
d’aglomeració molt per damunt de la mitjana de sectors. Per
altra banda, l’anàlisi dels coeficients d’especialització ens
mostren dos territoris molt especialitzats en aquesta indústria: un
territori al voltant d’Alcoi i un altre al voltant d’Ontinyent.
Conclusions
- 408 -
Objectiu núm. 3:
Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les
externalitats d’un sector concret.
En els objectius anteriors, havíem estudiat la importància de
l’aglomeració en l’economia valenciana en diferents sectors
econòmics. En molts sectors, aquesta aglomeració està molt per
damunt de la que es detectaria en una localització aleatòria de
les empreses. Marshall, (1890), va afirmar que si les empreses
d’un sector tendeixen a situar-se unes junt a d’altres serà perquè
alguna mena de benefici trauen. Els beneficis de l’aglomeració
industrial venien per les anomenades externalitats. En l’objectiu
núm. 2, vam quantificar la importància que tenien les
externalitats en els diferents sectors. Ara bé, aquest objectiu
núm. 3 vol identificar les externalitats, estudiar i explicar el seu
funcionament i, finalment, contrastar-ne la validesa actual.
Marshall anomenava externalitats els avantatges que les
empreses obtenen de situar-se unes a prop d’altres. Les
externalitats fomentaven la concentració industrial i ell va trobar
tres tipus d’externalitats:
• Les provocades per l’existència d’un mercat de
treballadors qualificats.
• Les provocades per l’existència d’un conjunt
d’empreses subsidiàries i de proveïdors.
• Les provocades per l’existència d’un flux
d’informació entre les empreses.
Conclusions
- 409 -
Scitovsky, (1954), va anomenar les dues primeres
externalitats pecuniàries, mentre la tercera, l’anomenava
externalitat no pecuniària o tecnològica. Glaeser i al., (1992),
anomenava les dues primeres externalitats estàtiques i la tercera
externalitat, dinàmica o tecnològica.
La classificació de Marshall té més de cent anys, però
continua en plena vigència avui dia; així, autors com O’Sullivan,
(2000), atribueixen les economies de localització a les
economies d’escala en la producció d’entrades, l’existència
d’un mercat de treball i els knowledge spillovers.
Tot i que fins aquest punt hem parlat i hem mesurat les
externalitats de manera general, els resultats i la literatura ens
mostren una gran tipologia d’externalitats que depenen molt del
sector de què estiguem parlant. Els autors esmentats (Marshall,
Glaeser, Scitovsky...) classifiquen les externalitats en tres grans
grups, però no poden baixar més al detall, perquè cada indústria
i cada territori és diferent i presenta unes externalitats concretes.
Si volem identificar les externalitats, hem de baixar a un sector i
un territori concret.
Aquesta tesi ha volgut centrar-se en el sector tèxtil i en el
mercat local de treball d’Ontinyent. Els punts anteriors ens han
mostrat el tèxtil com un dels sectors on les externalitats semblen
determinar en major mesura la localització i bona part d’aquesta
localització es troba en el mercat local de treball d’Ontinyent.
Conclusions
- 410 -
Aquest nou objectiu no sols ha necessitat concretar l’àmbit
geogràfic i sectorial sinó que ha necessitat un canvi
metodològic. Passem d’un treball eminentment quantitatiu a un
de qualitatiu, basat en l’estudi de casos. Aquest canvi comporta
l’adopció del punt de vista del management i pretén analitzar la
relació entre territori i competitivitat mitjançant el punt de vista
de les empreses. El capítol 5 de la tesi justificava aquesta nova
metodologia i platejava el model teòric que sustentaria el treball
empíric posterior. Els resultats d’aquest treball empíric es posen
per escrit al capítol 6, on s’aborden com a objectius específics el
tercer i el quart objectiu.
La idea és que siguen els mateixos empresaris i altres
professionals qualificats del sector qui ens localitzen les
externalitats, alhora que són interrogats sobre la presència
d’externalitats a les quals fa referència la literatura existent.
S’han identificat, contrastat i explicat les següents externalitats:
L’existència d’un mercat de mà d’obra qualificada. Els
empresaris consideren que, fa uns anys, sí era un dels
factors clau per localitzar-se a la zona d’Ontinyent. No
sols permetia disposar de mà d’obra qualificada, sinó
també comptar amb uns treballadors amb major
experiència i formació, gràcies no sols a la tradició de la
zona, sinó a les nombroses institucions que es dediquen a
la formació de treballadors tèxtils (esquema del punt
4.4). En l’actualitat, l’opinió majoritària és que aquesta
Conclusions
- 411 -
externalitat ha deixat de tenir importància per la sensació
de crisi. Els joves no volen dedicar-se al tèxtil ni formar-
se per fer-ho (com ens confirmen els professionals de
l’educació) i molts treballadors busquen feina en altres
sectors amb millors perspectives. Els empresaris tenen
problemes per trobar mà d’obra i es queixen de la manca
de qualificació i formació de la que els arriba.
L’existència d’empreses subsidiàries i de proveïdors.
Aquesta era la segona gran font d’externalitats segons
Marshall. Al punt 4.4, dibuixàvem un esquema del
clúster del tèxtil a Ontinyent, on fèiem notar l’existència
a la zona de proveïdors de primeres matèries i productes
intermedis, de proveïdors de maquinària i tecnologia o
proveïdors de processos intermedis (tenyit, tall,
disseny...). Bona part dels empresaris entrevistats
reconeixen la importància de comptar amb aquests
serveis molt a prop, ja que faciliten l’accés i promouen la
competència entre ells. Així, per exemple, un proveïdor
de fil ens reconeixia que, a la zona d’Ontinyent,
l’obligaven a ajustar molt més els marges que no a altres
zones. Ara bé, la crisi actual i el procés de globalització
estan produint una forta i ràpida substitució de
proveïdors locals per importacions asiàtiques. L’opinió
majoritària és que la proximitat de proveïdors atorgava
molts avantatges en un passat a les empreses tèxtils de la
zona, però en l’actualitat aquest avantatge va perdent
Conclusions
- 412 -
importància a mesura que els proveïdors locals van sent
substituïts.
L’existència d’una xarxa de serveis especialitzada. En la
mateixa línia que el punt anterior, els empresaris ens
mostren la importància de comptar amb una xarxa de
serveis auxiliars (banca, companyies de transports,
assegurances...). Els empresaris ens mostren la
importància de comptar amb professionals molt
especialitzats en el tèxtil i aquests professionals ens
confirmen que el fet de treballar amb molta competència
i amb un client molt especialitzat i de molts anys fa que
els marges siguen molt reduïts. La concentració fa reduir
els costos i ampliar el ventall de serveis; ara bé, una
queixa de molts empresaris ha sigut la dificultat
d’aconseguir crèdits. L’ambient de crisi generalitzat
alerta els bancs del risc de donar finançament a les
empreses tèxtils. En èpoques de crisi, l’experiència porta
els bancs a adoptar posicions molt agressives quant al
cobrament dels deutes i molt conservadores quant a
l’atorgament de finançament.
L’existència d’un flux d’informació (especialment
tecnològica) entre les empreses. Aquesta era la darrera
externalitat a la qual Marshall feia referència. S’ha
preguntat a les empreses sobre la importància de
compartir coneixements amb empreses de la zona i la
resposta ha sigut pràcticament unànime: gens
Conclusions
- 413 -
d’importància. La cooperació i les actuacions en grup
entre les empreses de la zona és pràcticament nul·la. No
hi ha constància d’un transvasament tecnològic entre les
empreses, almenys via cooperació; sí que hi ha hagut
tradicionalment un transvasament d’informació i potser
de tecnologia pel fet de compartir treballadors i directius,
clients, unes mateixes empreses auxiliars, etc. En
definitiva, per la competència local. En qualsevol cas,
també la competència local va perdent importància. Els
empresaris ens reconeixen que fa uns anys la
competència eren empreses de la zona. Avui la
competència es troba molt més lluny.
L’accés a béns públics o infraestructures especialitzades.
Porter assenyala la possibilitat que els clústers
incrementen la productivitat de les seues empreses
gràcies a la col·laboració amb entitats públiques o
privades de la zona. A l’esquema del punt 4.4, apareixia
tant l’administració pública de la zona com tota una sèrie
d’institucions territorials i sectorials (COEVAL,
ATEVAL...). Els empresaris atorguen poca o gens
d’importància a les polítiques públiques o sectorials,
llevat de determinades actuacions en el tema formatiu o
les millores, sí reconegudes, en el tema de les
infraestructures. Es demana una major implicació a
l’hora de pressionar sobre les polítiques aranzelàries,
Conclusions
- 414 -
però el suport institucional es considera poc o gens
important.
La creació de nous negocis. És clar que, a la zona, hi ha
un clima i una experiència industrial. Sembla clar que, en
el passat, sí que la tradició tèxtil de la zona va determinar
l’aparició de nous emprenedors i noves empreses. Tots
els empresaris entrevistats ho són per experiències
laborals o familiars en el sector.
La proximitat dels clients. Les empreses entrevistades
compten amb una gran varietat de clients. Algunes sí que
ens mostren un nivell de vendes a la zona prou
important, però d’altres tenen els clients en mercats molt
allunyats. En qualsevol cas, la tendència lògica en un
procés de globalització és tenir un client cada vegada
menys local i més global. Ens trobem en un procés de
disminució de la competència, els proveïdors i els clients
locals.
En aquest tercer objectiu específic de la tesi, s’han
identificat set grups d’externalitats als quals la literatura o les
entrevistes amb empresaris i professionals atorguen o han
atorgat alguna importància. S’ha tractat d’explicar com actua
cadascuna d’aquestes i s’ha intentat contrastar amb l’opinió dels
professionals la seua validesa en l’actual marc competitiu
(resumirem els resultats a la taula següent). El quart objectiu
tractarà de contrastar l’impacte de l’aglomeració (i, per tant, de
Conclusions
- 415 -
les externalitats descrites) sobre el nivell de competitivitat de les
empreses del sector.
Conclusions
- 416 -
Taula 7.3 Les externalitats: Funcionament i contrastació
Externalitat Com funciona? Els empresaris, contrasten la seua
validesa actual?
-Existència d’un mercat
de mà d’obra qualificada.
Permet disposar de mà d’obra qualificada i
comptar amb treballadors amb major
experiència i formació
No. En un passat sí tenia importància, però
en l’actualitat hi ha a la zona una manca de
treballadors formats i qualificats.
-Existència d’empreses
subsidiàries
i de proveidors
Permet comptar amb proveidors de “productes
intermitjos i primeres matèries”, “maquinària i
tecnologia” o “processos intermitjos”.
Facilitant l’accés i reduint costos.
En alguns casos. Tots reconeixen la
importància que tenia en el passat, alguns
continuen considerant-ho un factor
important, però altres ja no. Tots
coincideixen a apuntar com aquest
avantatge va perdent ràpidament
importància a mesura que els proveidors
locals van sent substituits per importacions.
Conclusions
- 417 -
-Xarxa de proveidors de
serveis especialitzats
Premeten comptar amb una xarxa de
proveidors en serveis auxiliars com banca,
assegurances, transports, etc. La concentració
augmenta l’especialització i la competència,
ajudant a reduir costos.
És encara important, però es detecta un fet
important. En el cas de la banca, la
concentració agreuja la sensació de crisi i
l’empresariat té la impresió de suportar
condicions financeres molt desfavorables
-Existència d’un fluxe
d’informació
(especialment
tecnològica) entre les
empreses
Es produeix un transvassament tecnològic entre
les empreses, via cooperació o competència (ja
que hi ha un transvassament de treballadors,
directius, clients, etc)
No. La cooperació i les actuacions en grup
entre les empreses de la zona és
pràcticament inexistent. Respecte a la
competència local va perdent importància
front a la competència assiàtica, reduint
d’aquesta manera el possible fluxe
d’informació.
Conclusions
- 418 -
Accés a bens públics o
infraestructures
especialitzades
Es compta amb la col·laboració d’entitats
públiques o privades.
No se li dona importància. Es reconeixen
algunes iniciatives (en el camp de la
formació o les infraestructures) però no se li
dona molta importància a aquest camp.
Creació de nous negocis Es crea un clima i una experiència industrial
que promou l’aparició de nous emprenedors i
noves empreses
Ho ha estat en el passat, però la crisi actual
ha creat un clima pessimista sobre el futur,
que no promou la creació de noves
empreses al sector.
Proximitat als clients La proximitat al client facilita un major
coneixement, una major rapidesa en adaptar-se
a la demanda i un millor preu. És important
comptar amb un client local “sofisticat”
Algunes empreses continuen tenint bona
part dels clients a la zona (però són les més
menudes). La tendència en un procés
d’obertura externa és a una disminució del
client local i a tractar d’atendre a un client
global.
Font: Elaboració pròpia.
Conclusions
- 419 -
Objectiu núm. 4:
Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre
els nivells de competitivitat d’un sector.
Aquest objectiu coincideix amb la hipòtesi de treball que ens
havíem plantejat confirmar: l’aglomeració influeix en la
competitivitat.
Ja havíem comentat la dificultat de treballar amb un
concepte com aglomeració, que presenta nombroses accepcions,
però molt més complicat i polèmic és fer-ho amb el concepte de
competitivitat.
Autors com Krugman (1996) es posicionen en contra d’un
trasllat abusiu del concepte de competitivitat des de l’àmbit de
l’empresa al de les nacions (i per tant, dels territoris). Porter
(1980,1990,a) li dóna un caràcter molt més pràctic al concepte i
deixa clar que no són els països els que competeixen sinó les
empreses: “la competitivitat és la que provoca que les empreses
d’un país triomfen internacionalment en un sector”. La idea
fonamental és explicar per què les empreses d’un territori tenen
capacitat per crear i mantenir avantatges competitius. La
competitivitat per a Porter no depèn d’un únic factor, sinó que
ve determinada per la productivitat de les empreses; el que cal
fer és analitzar els determinants de la productivitat. Porter
estableix quatre factors que influeixen en la competitivitat dels
sectors:
Conclusions
- 420 -
• Les condicions dels factors
• L’estratègia, estructura i rivalitat de les empreses
• L’existència de sectors afins i auxiliars
• Les condicions de demanda
Aquests quatre factors formen el diamant competitiu de
Porter, i el clúster n’és la manifestació espacial (1998). Moltes
de les externalitats analitzades a l’objectiu tres estan
relacionades amb aquests quatre factors competitius.
Taula 7.4 Factors competitius i externalitats.
Factors competitius per a
Porter
Externalitats analitzades
Les condicions dels factors - Existència d’un mercat de mà
d’obra - Existència de béns
públics o infraestructures
específiques
L’estratègia, l’estructura i la
rivalitat de les empreses
- El flux d’informació
- Creació de nous negocis
L’existència de sectors afins i
auxiliars
- Les empreses subsidiàries i
els proveïdors
- Els serveis especialitzats
Les condicions de demanda - Proximitat de clients
Font: elaboració pròpia.
Conclusions
- 421 -
Com vam analitzar al punt anterior, la validesa actual de
moltes d’aquestes externalitats és qüestionada per molts dels
entrevistats, almenys en el moment actual.
Al capítol sis, vam preguntar als empresaris si el fet d’estar
localitzats en una zona amb gran aglomeració tèxtil influïa en la
seua competitivitat. Ho vam fer preguntant si havia influït en la
localització inicial i després preguntant si condicionava la
localització actual. Per a la primera pregunta, les respostes són
unànimes: sí, la concentració d’empreses tèxtils va condicionar
la localització inicial. Ara bé, la segona pregunta ja no té una
resposta tan unànime. La majoria considera que encara és un
avantatge comptar ben a prop amb proveïdors, subcontractistes i
serveis especialitzats, però avisen que va perdent importància, ja
que els proveïdors i subcontractistes locals van ser substituïts
per importacions asiàtiques i, de fet, moltes empreses es
replantegen la seua reconversió en simples comercials; respecte
a les externalitats que Scitovsky anomenava tecnològiques, la
resposta unànime és que no existeixen en el MLL d’Ontinyent.
Per últim, es pregunta directament sobre els avantatges que
la concentració aporta a la seua empresa. Les respostes estan en
la línia del que s’ha vingut assenyalant. Si de cas, destacaria,
com a resum, la resposta literal d’un dels empresaris: “durant
molt de temps va existir el que s’anomena una cultura del
tèxtil. Convivien moltes empreses, proveïdors i mà d’obra
especialitzada, produint transferències de tecnologia i
Conclusions
- 422 -
treballadors entre les empreses. Els darrers anys, s’estan
tancant o deslocalitzant moltes empreses, la mà d’obra fuig
cap a altres sectors i els proveïdors cada vegada provenen de
més lluny. La deslocalització de moltes empreses de la zona
està provocant que el saber fer local estiga desapareixent o,
pitjor encara, marxant a localitzacions competidores”.
Aquestes respostes impossibiliten validar l’impacte de
l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat. En el
cas del tèxtil a Ontinyent, sembla que l’aglomeració influïa
notablement sobre la competitivitat en el passat, exerceix una
molt relativa i irregular influència en l’actualitat i existeixen
dubtes generalitzats sobre la seua influència en un futur.
En l’actualitat, són pocs els avantatges que la concentració
atorga a les empreses tèxtils de la zona. Les concentracions
sinèrgiques horitzontals (mitjançant institucions, associacions,
etc.) no s’aprecien en els resultats i sembla, per les respostes,
que mai no han tingut excessiva importància; mentre que les
concentracions sinèrgiques verticals (empreses, proveïdors,
subcontractistes...) es limiten a uns relatius avantatges sobre els
costos que van perdent importància en un mercat cada vegada
més globalitzat.
Els resultats no sols deixen en l’aire la validesa de la hipòtesi
inicial, l’aglomeració influeix en la competitivitat, sinó que
també posen en dubte l’existència, o més bé la supervivència
d’un clúster tèxtil a Ontinyent. Un clúster té un vessant espacial,
Conclusions
- 423 -
en tant que implica l’existència d’una aglomeració, que va ser
confirmada al capítol tres, però també implica l’existència
d’unes relacions que no apareixen (o ho fan de manera molt
tímida) en el capítol sis.
Objectiu 5
Identificar possibles estratègies competitives a
desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i del
territori analitzat
Els quatre objectius anteriors intentaven estudiar i analitzar
el fenomen de l’aglomeració industrial des de diferents òptiques
i metodologies; ara bé, al primer capítol, deixàvem clara la
intenció d’elaborar una tesi que fóra d’ajuda per a un sector i un
territori concret.
És per això que hem centrat el treball en el sector tèxtil
d’Ontinyent. Aquesta indústria i aquest territori es troben
immersos en una de les crisis més llargues i greus que es
recorda. Hi ha la impressió generalitzada que aquesta crisi va
més enllà de l’enèsima crisi conjuntural. Ens trobem davant una
crisi estructural que reformularà el sector a nivell global.
Aquesta tesi vol fer una aportació als esforços que les
empreses i els agents econòmics i polítics de la zona estan fent
per reubicar la indústria tèxtil d’Ontinyent en aquest nou marc
competitiu.
Conclusions
- 424 -
Al capítol quatre, fèiem un estudi sobre la situació actual del
sector del tèxtil i de la confecció. En aquest capítol, es repassava
la nombrosa literatura que està generant la crisi actual sobre la
indústria tèxtil dels països desenvolupats. Els problemes
d’Ontinyent són comuns a altres territoris europeus (o fins i tot
americans o australians) que veuen com les seues empreses
tèxtils no poden competir amb els costos de la indústria asiàtica;
per tant, les solucions han d’anar en la mateixa línia. Per aquesta
raó, acabàvem el capítol quatre oferint un esquema amb els
reptes principals i una bateria de possibles vies de solució en la
mateixa línia del que està aconsellant-se a les empreses tèxtils
dels països desenvolupats, però tractant d’adaptar-les a les
característiques pròpies del mercat local d’Ontinyent.
Taula 7.5 Els reptes del MLL d’Ontinyent
Repte Solucions
1 Liberalització del
comerç internacional
Internacionalització de les empreses
Exportació
Deslocalització
Subcontractació internacional
2 Canvis tecnològics Inversions en:
Nous processos tecnològics
Nous materials
Nous processos de gestió,
disseny i distribució
Conclusions
- 425 -
3 Canvis en els
productes
(mercat molt madur)
Nous productes:
Tèxtil Tècnic
Diferenciació
4 Grandària
inadequada per
a una mercat global
Integració
Col·laboració
5 Producció a preus
més
competitius per part
de
la competència
Importació i distribució
Donar valor afegit a través de
serveis,
tecnologia, qualitat, etc
Gestionar una xarxa global i
local de distribuïdors i
màrketing
6 Nous models en la
cadena
De distribució
Entrar com a proveïdors
d’aquests grans distribuïdors
Crear una xarxa pròpia de
vendes
Font: Elaboració pròpia.
En qualsevol cas, aquesta tesi no pretén oferir un simple
repàs de la literatura existent. En capítols posteriors, s’ha
desenvolupat un treball empíric on s’han analitzat qüestions
relacionades amb l’aglomeració, les externalitats i la
competitivitat. Els dos objectius específics anteriors anaven en
aquesta línia i les seues conclusions cal tenir-les en compte a
Conclusions
- 426 -
l’hora d’identificar possibles estratègies competitives. Hi ha
dues conclusions que ens semblen especialment importants:
1- Les externalitats provocades per l’aglomeració
d’empreses tèxtils a la zona d’Ontinyent van perdent
importància a mesura que la crisi va fent-se més greu i que els
seus efectes van fent-se més palesos. La substitució de
proveïdors locals per importacions i la desaparició de clients i
competència local en un mercat cada vegada més global sembla
anar disminuint la importància de la localització.
Com assenyalàvem al punt anterior: assistim a una
degradació de les concentracions sinèrgiques verticals i a la
pràctica inexistència de les concentracions sinèrgiques
horitzontals.
2- L’aglomeració d’empreses i de treballadors tèxtils en una
zona molt reduïda accentua la sensació de crisi (potser també
accentue la sensació de bonança econòmica). La crisi és
percebuda amb molta intensitat per tots els agents econòmics.
La mà d’obra abandona el sector, els joves no desitgen
incorporar-se al mercat laboral tèxtil ni estudiar per a fer-ho; al
mateix temps, la banca endureix les condicions de crèdit i es
mostra més agressiva en els cobraments. Tot això crea una
atmosfera de pessimisme alhora que dificulta la renovació del
capital físic i humà que necessitaria la indústria en un moment
com aquest.
Les estratègies competitives a desenvolupar pels agents
econòmics i polítics han de tenir en compte aquestes dues
Conclusions
- 427 -
conclusions. No podem considerar el cluster del tèxtil un arma
competitiva, només perquè hi haja una concentració d’empreses
i treballadors. Els clústers tenen una dimensió espacial, però
també una funcional sense la qual perden part del seu sentit. Per
altra banda, els clústers són entitats dinàmiques que apareixen,
es desenvolupen, es transformen i, per suposat, poden arribar a
desaparèixer. La tesis detecta preocupants símptomes de crisi no
sols en la indústria, sinó també en els fonaments del clúster
tèxtil d’Ontinyent. Els llocs de feina i el teixit productiu
dependran de la manera com les empreses afronten aquesta crisi,
però també de la manera com els agents econòmics i socials de
la zona reforcen o creen unes condicions competitives òptimes
en el clúster tèxtil d’Ontinyent.
Cal esforçar-se a mantenir o recuperar les concentracions
sinèrgiques verticals existents, però també treballar per crear les
concentracions sinèrgiques horitzontals que aquest clúster no té.
Des d’ATEVAL, s’assenyalen algunes línies d’actuació en
aquest sentit (centrals de compres, compra d’electricitat
conjunta, missions comercials, imatge col·lectiva de marca,
etc.), però potser estiguen massa centrades en l’objectiu de
reduir costos, quan els esforços haurien de focalitzar-se a dotar
les empreses de més i millor tecnologia, permetre-hi accedir a
nous clients i productes, etc. En qualsevol cas, la col·laboració
entre empresaris sembla veure’s amb desconfiança i
escepticisme per l’empresariat d’Ontinyent. Potser cal un canvi
en la mentalitat de l’empresariat de la zona. Gran part de les
Conclusions
- 428 -
actuacions necessàries per afrontar els reptes assenyalats
anteriorment requereixen replantejar els productes, la producció,
la distribució, etc. Enfrontar-se a aquests reptes requereix noves
inversions i projectes que difícilment poden assumir-se en un
clima de crisi i de manera individualitzada.
L’administració ha de treballar per crear un clima de
confiança en el futur i per fomentar la integració o la
col·laboració entre les empreses. Voldria finalitzar aquest punt
amb les reflexions d’un dels empresaris entrevistats:
“l’administració no ha de centrar els esforços a ajudar a tancar
empreses, sinó a ajudar a renovar i transformar les existents,
especialment aquelles que demostren voluntat i eficiència en el
procés de canvi necessari per competir a escala global”.
7.3 Aportacions
Aquesta tesi presenta diverses aportacions que podrien ser
considerades des de diferents òptiques:
- Una primera aportació és la idea de combinar un estudi
quantitatiu amb altre de qualitatiu. S’aposta per la
complementarietat de tots dos enfocaments enfront de la
tradicional dicotomia. Bonache (1999) afirma que els estudis
qualitatius que van darrere dels quantitatius serveixen per a
revelar el perquè de les dades o les relacions aparegudes a
l’estudi quantitatiu. Són estudis no tant per a construir teories
com per a depurar-les. Aquesta aproximació des de dues
Conclusions
- 429 -
òptiques diferents a un mateix problema ha sigut molt poc
desenvolupada (altres treballs recents amb una metodologia
semblant són els que formen part de l’anomenat Northeast Ohio
Clúster Project), però pot aportar models i treballs molt
rigorosos, exhaustius i útils.
- Respecte a l’estudi quantitatiu de la concentració, el treball
ofereix un estudi exhaustiu de la concentració geogràfica a la
Comunitat Valenciana emprant diferents accepcions i indicadors
del terme. A més, ofereix una aplicació pràctica d’una nova
manera funcional de dividir el territori, els mercats locals de
treball, que compta amb una gran tradició en altres països i que
ha sigut treballat al nostre territori per J. M. Casado. El present
treball demostra la idoneïtat d’utilitzar aquesta desagregació
geogràfica per a estudis de concentració industrial, davant
d’altres divisions tradicionals com la comarca.
-Respecte a l’estudi del clústers del tèxtil en el mercat local
de treball d’Ontinyent, el treball presenta una visió alternativa a
estudis anteriors, ja que posa en dubte l’existència de les
relacions funcionals que permeten a una concentració
d’empreses anar més enllà d’una simple aglomeració i passar a
formar un clúster.
- El treball arriba a un parell de conclusions importants sobre
les aglomeracions. La primera idea és que un territori poc poblat
i molt especialitzat en un sector (com és el cas del MLL
d’Ontinyent en el tèxtil) pot actuar com un accelerador de les
crisis. En aquests territoris, les crisis són viscudes amb molta
Conclusions
- 430 -
més intensitat i afecten tota la població, i creen un clima de
desconfiança i pessimisme amb conseqüències nefastes per a
l’accés a nova mà d’obra o finançament.
- L’altra idea és que un clúster no sembla ser un ens estàtic,
sinó que pateix una evolució: naix, creix, es transforma i pot
arribar a morir si les externalitats que el justifiquen van perdent
importància. Aquest últim cas sembla poc estudiat, ja que els
treballs solen centrar-se en clústers de gran èxit o que estiguen
de moda. Aquest treball sembla detectar un possible ocàs del
clúster tèxtil en el mercat local de treball d’Ontinyent.
- La tesi planteja, com a conclusió, una visió pessimista del
clúster del tèxtil en el MLL d’Ontinyent, i ho fa amb la intenció
d’aportar un diagnòstic crític i realista de la situació. S’inclou
igualment una llista de problemes i reptes amb els quals les
empreses de la zona estan enfrontant-se i que són els mateixos
amb què s’enfronta la indústria tèxtil de qualsevol país
desenvolupat. El treball aporta una llista de possibles vies de
solució en la línia del que els experts estan aconsellant, però
finalitza realitzant una recomanació fruit de les conclusions
específiques d’aquest treball.
- Si hem començat aquest capítol dient que un clúster pot ser
una font d’avantatges competitius per a les empreses que s’hi
localitzen, i hem conclòs confirmant l’ocàs del clúster tèxtil
d’Ontinyent, és lògic deduir que les polítiques industrials han
d’anar encaminades a construir un veritable clúster que vaja més
enllà d’una simple aglomeració d’empreses. Cal reforçar (o més
Conclusions
- 431 -
bé crear) les relacions i els canals de cooperació entre les
empreses de la zona. Gran part dels reptes i les solucions
plantejades a l’apartat anterior són inviables amb la grandària
actual de les empreses d’Ontinyent. La integració o la
col·laboració de diverses empreses de la zona ens sembla una de
les poques alternatives amb què compta l’empresariat de la zona
per afrontar els reptes que comporta el nou marc competitiu.
7.4 Limitacions
Abans de finalitzar la tesi assenyalant futures línies
d’investigació, voldria comentar algunes de les limitacions del
present treball, ja que algunes de les futures línies d’actuació
passen per la seua superació:
- L’estudi quantitatiu compta amb diverses limitacions,
provinents de la desagregació geogràfica, temporal o sectorial de
les dades disponibles i que han sigut assenyalades en el seu
moment.
- La comparació temporal sols pot realitzar-se entre 1991 i
2001, ja que utilitzem dades del cens de població i aquests anys
són els únics que ens aporten les dades necessàries, tot obligant-
nos a realitzar els ajustos ja comentats. Les últimes xifres
disponibles són de 2001, que és just abans de començar la crisi
del tèxtil. Aquesta és una important limitació que deixa oberta
les portes a futures investigacions que plantejaré a l’apartat
següent.
Conclusions
- 432 -
- La desagregació sectorial utilitzada és la CNAE-2. És una
limitació no comptar amb nivells de desagregació sectorial més
detallats, ja que ens obliga a treballar amb sectors molt
heterogenis. Com a exemple, el sector 36, que agrupa el sector
del moble amb un genèric altres indústries manufactureres o el
sector 26, on el taulell apareix amb un genèric fabricació
d’altres productes minerals no metàl·lics. El sector tèxtil apareix
en el sector 17, però comptar amb una desagregació més acurada
tal vegada haguera permès centrar la investigació en el sector de
tèxtil de la llar.
- Respecte al mètode del cas, s’ha realitzat una entrevista per
empresa a sis empreses. Pensem que és un nombre d’empreses
acceptable, però potser caldria entrevistar més treballadors i
directius per aprofundir en el coneixement de les empreses.
- Es realitzen diferents estudis per il·lustrar la crisi del tèxtil
a la zona, així, per exemple, s’utilitzen dades del DIRCE per
analitzar les dades de demografia industrial. El problema és que
aquestes dades no s’ofereixen moltes vegades a nivell provincial
o regional i mai a nivell local. Això impedeix donar xifres de
creació o destrucció empresarial a la zona analitzada: el mercat
local de treball d’Ontinyent. Limitacions semblants s’han
produït amb les dades de l’EPA.
Conclusions
- 433 -
7.5 Futures línies d’investigació
De tota la tesi, però especialment de l’anàlisi dels objectius
anteriors i de les limitacions apuntades, s’obrin noves incògnites
i línies d’investigació on caldrà incidir els propers anys per a un
major coneixement dels efectes de l’aglomeració en la
competitivitat. Algunes d’aquestes futures línies d’investigació
poden ser:
- L’aplicació d’aquest model per a l’estudi d’altres sectors i
territoris. Una de les principals conclusions del treball ha sigut la
complementarietat que poden assolir els estudis quantitatius i
qualitatius. Crec que aquesta és una línia de treball on encara hi
ha una gran tasca a fer.
- Aplicació de nous indicadors de concentració, com els
estadístics de correlació espacial, que estan aportant novetats
quant a les delimitacions geogràfiques de les aglomeracions.
Una altra línia futura de treball serà la utilització de taules input-
output, tot i que avui comporten algunes dificultats provinents
de la desagregació geogràfica que presenten, però, en un futur,
poden aportar llum al voltant de les relacions establertes entre
diferents indústries.
- En el treball, s’han identificat diferents externalitats que
juguen un paper més o menys important en la indústria tèxtil
d’Ontinyent. Seria important realitzar estudis tractant de
quantificar i validar la seua importància mitjançant tècniques
economètriques.
Conclusions
- 434 -
- En el treball, apareix una idea que simplement s’intueix
però a la qual caldria prestar més atenció i tractar de validar per
la seua importància. La idea és que “els clústers actuen com una
mena d’accelerador de les crisis (i potser també com un
accelerador de les èpoques de bonança)”. Es detecta com, en
territoris poc poblats i molt especialitzats en una indústria, la
crisi es viu amb molta intensitat i provoca una sensació de
pessimisme que es trasllada a la mà d’obra, els joves que
haurien d’incorporar-se al mercat de treball o al mateix sistema
financer. Caldria estudiar si la crisi afecta amb més o menys
intensitat el tèxtil de dins d’un clúster o les empreses més
aïllades (per exemple, amb estudis de demografia empresarial o
d’evolució del treball sectorial), si aquesta característica es
detecta en altres localitzacions i sectors, etc. En definitiva, s’obri
una línia d’investigació que pot ser molt interessant.
- Una de les conclusions del treball és que la liberalització del
comerç internacional està erosionant part de les externalitats
detectades a Ontinyent. Caldria estudiar l’evolució dels propers
anys. Aquesta idea ens ha servit per assenyalar que un clúster
no és una entitat estàtica. Existeix un cicle vital de les
aglomeracions. Els clústers naixen, es desenvolupen, es
transformen i, per descomptat, poden morir. Caldria estudiar el
naixement dels clústers i la seua transformació, però també els
casos de clústers que van desapareixent. Sembla que els estudis
estan centrats en els casos de més èxit, però l’estudi de les
Conclusions
- 435 -
causes que porten un clúster a desaparèixer pot ser important i
aportarà dades i ensenyaments de molta utilitat per a la política
industrial i per a la direcció d’empreses.
Conclusions
- 436 -
Bibliografia
437
Bibliografia
ABECASSIS-MOEDAS, C. (2007): “Globalisation and
Regionalisation in the Clothing Industry: Survival Strategies for
UK Firms”, Int. J. Entrepreneurship and Small Business, vol. 4,
núm. 3, pàg.:291–304.
ABDEL-RAHMAN, H. M. i FUJITA, M. (1993):
“Specialization and Diversification in a System of Cities”,
Journal of Urban Economics, 33, pàg.: 189-222.
ABERNATHY, F. H., DUNLOP, J. T., HAMMOND, J. H. i
WEIL, D. (2004): “Globalization in the Apparel and Textile
Industries”, M. Kenney i R. Florida (ed.): Locating Global
Advantage. Industry Dynamics in the International Economy,
Stanford, C.A., Stanford Business Books, pàg.:.23–51.
ABERNATHY, F. H., VOLPE, A., WEIL, D. (2006): "The
Future of the Apparel and Textile Industries: Prospects and
Choices for Public and Private Actors", Environment and
Planning, A 38 (12), pàg.: 2207 – 2232.
AIGINGER, K. i DAVIES, S. W. (2004): „“Industrial
Specialisation and Geographic Concentration: Two Sides of the
Same Coin? Not for the European Union“, en Journal of
Applied Economics, vol. VII, núm. 2, pàg.: 231-248.
Bibliografia
438
AITEX, TECNITEX S. L. (2003): “Diagnosis de expectativas
de entrada en el sector de textiles de uso técnico de empresas de
la Comunidad Valenciana”, CIERVAL.
ALONSO, J. A. (1992): “Ventajas comerciales y
competitividad: aspectos conceptuales y empíricos”.
Información comercial española. Núm. 705, pàg.:38-76.
AMITI, A. (1998): “New Trade Theories and Industrial
Location in the EU: a Survey of Evidence” Oxford Review of
Economic Policy, 14 (2), pàg.: 45-53.
ANDERSON, J. E. i VAN WINCOOP, E. (2004) : « Trade
Costs », Journal of Economic Literature. V. 42, pàg.: 691-751.
ANSELIN, L. (1988): Spatial Econometrics: Methods and
Models, Kluewer Academic Publishers.
ANSELIN, L. i FLORAX, R. (1995): New Directions in Spatial
Econometrics, Springer-Verlag. Berlín.
ARAUZO, J. M. i VILADECANS, E. (2004): “El impacto
regional de la renovación de la industria tradicional”, Economía
industrial. Núm. 355-356, pàg.: 133-144.
Bibliografia
439
ARROW, K. J. (1962): “The Economic Implications of
Learning by Doing”. Review of Economic Studies, 29, pàg.:.
155-173.
ATKINSON, A. B. (1970): “On the Measurement of
Inequality”, Journal of Economic Theory, 3, pàg.: 244-263.
AUDET, D. (2004): “Structural Adjustment in Textiles and
Clothing in the Post-ATC Trading Environment”, OECD Trade
Policy Working Papers. Núm. 4, OECD Publishing.
AUDRETSCH, D., VAN LEEUWEN, G., MENKVELD, B. i
THURIK, R. (2001): "Market Dynamics in the Netherlands:
Competition Policy and the Response of Small Firms",
International Journal of Industrial Organization. Vol. 19, Issue
5, pàg.: 795-821.
AUSTRIAN, Z. (2000): “Cluster Case Studies: the Marriage of
Quantitative and Qualitative Information for Action”, Economic
Development Quarterly. Vol. 14. Núm. 1, pàg.: 97-110.
BAIN, J. S. (1956): Barriers to New Competition, Cambridge,
M. A., Harvard University Press.
BANC MUNDIAL (2000): Electronic Conference on Clusters,
World Bank.
Bibliografia
440
BARNEY, J. B. (1991): “Firm Resources and Sustained
Competitive Advantage”. Journal of Management, 17, pàg.: 99-
120.
BARNEY, J. B. (2001): “Is the Resource-Based “View” a
Useful Perspective for Strategic Management Research? Yes”.
Academy of Management Review, vol. 26, núm. 1, pàg.: 41-58.
BARRO, R. (1990): “Government Spending in a Simple Model
of Endogenous Growth”. Journal of Political Economy, 98,
pàg.: 103-126.
BARRO, R. i SALA-I-MARTÍN, X. (1995): Economic Growth.
McGraw Hill. Nova York.
BECATTINI, G. (1979): “Dal settore industriale al distreto
industriale. Alcune considerazioni sull’unitá di indagine
dell’economia industriale”. Rivista di economia e politica
industriale. Any V, núm.1.
BECATTINI, G. (1992): “El distrito industrial marshalliano
como concepto socioeconómico”, en PYKE, F., BECATTINI,
G. i SENBERGER, W. (ed.): Los distritos industriales y las
pequeñas empresas, I. Ministeri de Treball i Seguretat Social.
Madrid.
Bibliografia
441
BECHETTI, L., DA PANIZZO, A. i OROPALLO, F. (2007):
“Role of Industrial District Externalities in Export and Value-
Added Performance: Evidence from the Population of Italian
Firms”. Regional Studies. Vol. 41. Issue 5, pàg.: 601-621.
BELLANDI M., SFORZI F. (2000): “La molteplicità dei
sentieri di sviluppo locale”, en Becattini, G., Bellandi, M., Dei
Ottati, G. i Sforzi, F. (ed.): Il caleidoscopio dello sviluppo
locale. Trasformazioni economiche nell'Italia contemporanea,
Rosenberg e Sellier, Torí.
BEST, M. (2001): The New Competitive Advantage: the
Renewal of American Industry. Oxford University Press.
BILALIS, N., VAN WASSENHOVE, L., MARAVELAKIS, E.,
ENDERS, A., MOUSTAKIS, V., ANTONIADIS, A. (2006):
“Insights from Research. An Analisis of European Textile
Sector Competitiveness” Measuring Business Excellence. Vol.
10, núm. 1, pàg.: 27-35.
BOIX, R i GALLETTO, V. (2006): “Sistemas locales de trabajo
y distritos industriales en España”, Economía Industrial, núm
357, pàg: 165-184.
Bibliografia
442
BONACHE, J. (1999): “El estudio de casos como estrategia de
construcción teórica: características, críticas y defensas”,
Cuadernos de economía y dirección de la empresa. Núm. 3.
1999. Ed. Civitas, pàg.:123-140.
BRUSCO, S. (1992): “El concepto de distrito industrial: su
génesis”, en Pyke, F., Becattini, G. i Senberger, W. (ed.): Los
distritos industriales y las pequeñas empresas, I. Ministeri de
Treball i Seguretat Social. Madrid.
BRÜLHART, M. (2000): “Dynamics of intra-Industry Trade and
Labor-Market Adjustment”, Review of International Economics,
vol. 8, núm. 3, pàg.: 420-435.
BRYMAN, A. (1984): “The Debate about Quantitative and
Qualitative Research: a Question of Method or Epistemology?”,
The British Journal of Sociology, vol. 35, pàg.: 75-92.
BRYMAN, A. (1988): "The Debate about Quantitative and
Qualitative Research", Quantity and Quality in Social Research.
London: Unwin Hyman, pàg.: 93-126.
BUREAU OF THE CENSUS (1990): State and Metropolitan
Data Book. Washington dc., Department of Commerce.
Bibliografia
443
BUXEY, G. (2005): “Globalisation and Manufacturing Strategy
in the TCF Industry”, International Journal of Operations and
Production Management, vol. 25, núm.. 2, pàg.: 100–114.
CALLEJÓN, M., COSTA, M. T. (1995) : “Economías externas
y localización de las actividades industriales“. Economía
industrial, 305, pàg.: 75-86.
CANALS, J. (2003): “El sector textil-confección español:
situación actual y perspectivas”, Boletín económico del ICE,
núm. 2768.
CASADO, J. M. (1996): “Mercados laborales locales. Análisis
preliminar del caso valenciano”, Revista de estudios regionales,
núm. 45, pàg.: 129-155.
CASADO, J. M. (2000): “Trabajo y territorio: los mercados
laborales locales de la Comunidad Valenciana”, Alacant.
Publicacions de la Universitat d’Alacant.
CAPÓ, J., MASIÀ, E. (2004): “Evolución del sector textil en
España: el caso del textil hogar”, Economía industrial, núm.
355/356, pàg.: 283-304.
Bibliografia
444
CERVERA, M., GARCÍA, A., PAYERAS, D. (2001): “El
clúster del textil hogar en las comarcas de l’Alcoià, el Comtat y
la Vall d’Albaida”, Revista valenciana de economía i hacienda,
núm. 1, pàg.: 153-178.
CEUC (Conselleria d’Empreses, Universitat i Ciència) (2006):
“Plan de competitividad del sector textil”,
https://www.impiva.es/planescompetitividadsectorial/recursos/pl
an%20de%20competitividad%20textil.pdf.
CHIVA GÓMEZ, R. (2001): “El estudio de casos explicativo.
Una reflexión”, Revista de economía y empresa, 41, pàg.: 119-
132.
CHRISTALLER, W. (1933): The Central Places of Southern
Germany, Prentice Hall, ed. de 1966, Englewood Cliffs.
CITYC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2004),
Boletín Informa, núm.3, abril.
CITIC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2006),
Boletín Informa, núm. 8, abril.
Bibliografia
445
CITIC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2006):
Evolución del sector textil-confección.
CLAVER, E., MOLINA, J. F., QUER, D. (2000): “Incidencia
comparada del efecto empresa y el efecto sector en la
rentabilidad económica: aplicación a una muestra de empresas
de Alicante, 1994-1998”, Economía industrial, núm. 334. IV,
pàg.: 143-152.
COHEN, J. P. i MORRISON PAUL, C. J. : (2003):
“Agglomeration Economies and Industry Location Decisions:
the Impacts of Vertical and Horizontal Spillovers”, Regional
Science and Urban Economics, vol. 35, Issue 3, pàg.: 215-237.
COLOGHIROU i al. (2004): “Industry versus Firm Specific
Effects on Performance: Contrasting SME’s and Large-Sized
Firms”, European Management Journal, vol. 22 Issue 2, pàg.:
231-244.
COMISSIÓ EUROPEA (2004): “Study on the Implications of
the 2005 Trade Liberalization in the Textile and Clothing
Sector”, disponible en
http://europa.eu.int/comm/enterprise/textile/documents/ifm_fina
l_report_2005_pdf
Bibliografia
446
CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL (2004): “Efectos de la
próxima ampliación de la Unión Europea sobre la economía
española”.
COSTA, M. T., DUCH, N. i LLADÓS, J. (2001):
“Determinantes de la innovación y efectos sobre la
competitividad: el caso de las empresas textiles”, Revista
asturiana de economía, núm. 20, pàg.: 53-80.
COSTA, M. T., VILADECANS, E. (1999): “Concentración
geográfica de la industria e integración económica en España”,
Economía industrial, núm. 329, V, pàg.: 19.
COSTA, M. T., SEGARRA, A. i VILADECANS, E. (2004):
“The Location of New Firms and the Life Cycle of Industries”,
Small Business Economics, núm 22, pàg.:265-281.
COURLET, C. i PECQUEUR, B. (1991): ”Local Industrial
Systems and Externalities: an Essay in Typology”,
Entrepreneurship & Regional Development, núm. 3.
CROUCH, C., LE GALÉS, P., TROGILIA, C. i VOELZKOW,
H. (2001): Local Production System in Europe: Rise or
Demise?, Oxford University Press.
Bibliografia
447
DACHLER, H. P. (1997): “Does the Distinction between
Qualitative and Quantitative Methods Make Sense?”,
Organization Studies, 709-724.
DBK (2007): Estudio sectores de DBK. Distribución de
confección, (4ª edició).
DEVEREUX, M. P., GRIFFITH, R. i SIMPSON, H. (2004):
“The Geographic Distribution of Production Activity in the
UK”, Regional Science and Urban Economics, 35 (5), pàg.:
533–564.
D. G. Trade E. C. (2003a): “Summary of Studies and Reports on
the Impact of Textiles Quota Elimination”,
http://tradeinfo.cec.eu.int/textiles/documents/100.doc
D. G. Trade E. C. (2003b): “Evolution of Trade in Textile and
Clothing Trade World-Wide-Trade. Figures and Structural
Data”, http://trade-info.cec.eu.int/textiles/documents/102.doc
D. G. Trade E. C. (2005): “Textiles and Clothing after 2005 –
Recomendations of the High Level Group for Textiles and
Clothing”,
http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2006/july/tradoc_123208.p
df
Bibliografia
448
DIXIT, A. K. , STIGLITZ, J. E. (1977): “Monopolistic
Competition and Optimium
Product Diversity”, American Economic Review, 67, pàg.: 297-
308.
DOERING, P. B. i TERKA, D. G. (1996): “Why Do Industries
Cluster?”, en STABER, U., SCHAEFER, N. i SHARMA, B.
(ed.): Business Networks: Prospects for Regional Development,
Berlín, Walter de Gruyter, pàg.: 175-189.
DUMAIS, G., ELLISON, G. i GLAESER, E. (2002):
“Geographic Concentration as a Dynamic Process”, Review of
Economics and Statistics, 84 (2), pàg.: 193-204.
DURANTON, G. i PUGA, D. (2001): “Nursery Cities: Urban
Diversity, Process
Innovation, and the Life Cycle of Products”, American
Economic Review, 91 (5), pàg.: 1454-1477.
DURANTON, G. i OVERMAN, H. G. (2005): “Testing for
Location Using Micro-Geographic Data”, Review of Economic
Studies, vol. 72, Issue 225, pàg.: 1077-1106.
EISENHARDT, K. M. (1989): ”Building Theories from Case
Study Research”, Academy of Management Review, vol 14,
núm. 4, pàg.: 532-550.
Bibliografia
449
ELLISON, G. i GLAESER, E. (1997): “Geographic
Concentration in U. S. Manufacturing Industries: a Dartboard
Approach”, Journal of Political Economy, núm. 105, pàg.: 889-
927.
ELLISON, G. i GLAESER, E. (1999): “The Geographic
Concentration of Industry: Does Natural Advantage Explain
Agglomeration?”, American Economic Review, 89 (2), pàg.:
311-316.
ENRIGHT, M. (2001): “Regional Clusters: What We Kwow
and What We Should Know?”, paper presentat al Kiel Institute
International Workshop on Innovation Clusters and
Interregional Competition, 12-13, novembre.
EURATEX (2007): “EU25 Data Digest of EU-25 Textile and
Clothing Industry”,
http://www.euratex.org/download/publications/others/eu25_text
ile_and_clothing__industry_2006_digest.pdf
FAGAN, J. H. (2000): “Do Northeast Ohio’s Drivers Derive
Competitive Advantage from Shared Labor?”, Economic
Development Quarterly. 14, pàg.: 111.
Bibliografia
450
FELDMAN, M. P., AUDRETSCH, D. B. (1999): “Innovation
in Cities: Science Based Diversity, Specialisation and Localised
competition”, European Economic Review, 43, pàg.: 409-429.
FESER, E. J. (1998): ”Old and New Theories of Industry
Clusters”, en Steiner, M. (1998): Clusters and Regional
Specialisation: on Geography, Tehnology and Networks,
Londres, pàg.: 18-40.
FESER, E. J. i BERGMAN, E. M. (2000): “National Industry
Cluster Templates: a Framework for Applied Regional Cluster
Analysis”, Regional Studies, 34, pàg.: 1-19.
FINGLETON, B., IGLIORI, D. C. i MOORE, B. (2004):
“Employment Growth of Small High-Technology Firms and the
Role of Horizontal Clustering: Evidence from Computing
Services and R&D in Great Britain, 1991-2000”. Urban Studies,
vol. 41 (4), pàg.: 773-799.
FISCHER, M. M. i NIJKAMP, P. (1988): «Tendencias actuales
de los mercados de trabajo regionales: una comparación
internacional», Papeles de economía española, núm. 35,
pàg.:165-187.
Bibliografia
451
FUJITA, M. i KRUGMAN, P. (1995): "When Is the Economy
Monocentric? von
Thünen and Chamberlin Unified", Regional Science and Urban
Economics, 25, pàg.: 505-528.
GABINET D’ESTUDIS ECONÒMICS (2003): “El impacto de
la liberalización de los intercambios comerciales en el sector
textil-confección”, Barcelona, CITYC-GEE-ACTIU.
GALÁN, J. L. (2001): “Investigación en dirección de
empresas”, VII Taller de Metodologia, ACEDE. Cadis.
GARCÍA, L. i ALAMÀ, L. (2000): “La aleatoriedad de la
localización industrial: nueva evidencia empírica”, Economía
industrial, núm. 334, pàg.: 119 – 128.
GAROFOLI, G. (1995): “Desarrollo económico, organización
de la producción y territorio”, en VÁZQUEZ BARQUERO, A. i
GAROFOLI, G. (ed.): Desarrollo económico local en Europa,
Colegio de economistas de Madrid.
GEARY, R. (1954): “The Contiguity Ratio and Statistical
Mapping”, The Incorporated Station, núm. 5, pàg.: 115-145.
Bibliografia
452
GEROSKI, P. (1995): “What do We Know about Entry?”
International Journal of Industrial Organization, 13 (4), pàg.:
421-440.
GETIS, A. i ORD, J. (1992): “The Analysis of Spatial
Association by Use of Distance Statistics”, Geographical
Analysis, núm. 24, pàg.: 189-206.
GHAURI, P., GRONHAUG i KRISTIANSLUND (1995):
Research Methods in Business Studies, Prentice-Hall, Nova
York.
GINI, C. (1912): “Variable e mutabilita: contributi allo studio
della distribuzioni e relazioni stadistiche”, Studi economico
giuridice dell’universita de Calgari, núm. 3, pàg.: 1-158.
GLAESER, E. L., KALLAL, H., SCHEINKMAN, J. A. i
SHLEIFER, A. (1992):
“Growth in Cities”, Journal of Political Economy, 100, pàg.:
1126-1152.
GOLF, E., MOLINA, M. J., PLA BARBER, J., PUIG, F.
(2005): “Plan estratégico textil de las comarcas centrales
valencianas”, Proselección, Ontinyent, València.
Bibliografia
453
GRAEL, G. (2003): “Nuevas oportunidades: los textiles
técnicos”, Información comercial española. Revista de
economía, Núm. 2768, pàg.: 85-90.
GROSSMAN, G. M. , HELPMAN, E. (1991): Innovation and
Growth in the Global Economy. MIT Press, Cambridge.
GULLSTRAND, J. (2005): “Industry Dynamics in the Swedish
Textile and Wearing Apparel Sector”, Review of Industrial
Organization, vol. 26, pàg.: 349-370.
GUMMESSON, E. (2000): Qualitative Methods in Management
Research, Sage Publications.
HANNAN, H. T., FREEMAN, J. (1977): “The Population
Ecology of Organizations”. American Journal of Sociology,
(82), pàg.: 929-964.
HARTLEY, J. (1994): “Case Study in Organisational
Research”, en Cassel, C. i
Symon, G. (ed.): Qualitative Methods in Organizational
Research: a
Practical Guide, Sage, Londres, pàg.: 208-229.
Bibliografia
454
HENDERSON, J. V., KUNDORO, A. i TURNER, M. (1995):
“Industrial Development in Cities”, Journal of Political
Economy, 103, pàg.: 1067-1085.
HENDERSON, J. V., LEE, T., LEE Y.J. (2001): “Scale
Externalities in Korea”, Journal of Urban Economics, 49, pàg.:
479-504.
HERFINDAHL, O. C. (1950): Concentration in the Stell
Industry, PhD. Dissertation, Columbia University.
HILL, E. i BRENNAN J. (2000): “A Metodology for
Identifying the Drivers of Industrials Clusters: the Foundation
of Regional Competitive Advantage”, Economic Development
Quarterly, 14, pàg.: 65-96.
HIROSE, K. i YAMAMOTO, K. (2007): “Knowledge
Spillovers, Location of Industry and Endogenous Growth”,
Annals of Regional Science, vol. 41, Issue 1, pàg.: 43-57.
HIRSCHMAN, A. O. (1945): National Power and the Structure
of Foreign Trade, California University Press.
HOTELLING, H. (1929): “Stability in Competition”, Economic
Journal, 39 (1), pàg.: 41-57.
Bibliografia
455
IMPIVA. Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència.
Generalitat Valenciana. (2005): Plan de competitividad del
sector textil, disponible en:
http://www.gva.es/industria/ogpscv/Sectores%20consolidados/D
ocumentos/Plan%20de%20competitividad%20textil.pdf
INE (Institut Nacional d’Estadística) (2007): Directori central
d’empreses: demografia industrial, htpp://www.ine.es
INE (Institut Nacional d’Estadística) (2002): Enquesta de
pressupostos familiars. 1998-2002. htpp://www.ine.es
INE (Institut Nacional d’Estadística) (2004): Enquesta de
població activa 1998-2004, htpp://www.ine.es
IOANNIDES, Y. M. (1994): “Product Differentiation and
Economic Growth in a System of Cities”, Regional Science and
Urban Economics, 24 (4), pàg.: 461-484.
ISARD, W. (1956): Location and Space Economy, MIT Press,
Cambridge.
JACOBS, J. (1969 ): The Economy of Cities, Nova York.
Vintage: La economía de las ciudades, ed. Península, edició de
1971.
Bibliografia
456
JACOBS, D. i DE JONG, M. (1992): “Industrial Clusters and
the Competitiveness of the Netherlands”, De Economist, 140, 2,
pàg.: 233-252.
JASSIN-O’ROURKE GROUP (2002): Global Competitiveness
Report: Selling to Full Package Providers, Report Nova York.
JONES, R. M. i HAYES, S. G. (2004): “The UK Cloting
Industry: Extinction or Evolution?”, Journal of Fashion
Marketing and Management, vol. 8, núm. 3, pàg.: 262-278.
KLEINHENZ J. (2000): “An Introduction to the Northeast Ohio
Cluster Project”, Economic Development Quarterly, vol. 14,
pàg.: 63.
KLEPPER, S. i GRADDY, E. (1990): “The Evolution of New
Industries and the Determinants of Market Structure”, Rand
Journal of Economics, 21, pàg.: 27-44.
KRUGMAN, P. (1991): Geography and Trade. MIT Press,
Cambridge, M. A. Traducció al castellà: Geografía y comercio,
ed. Antoni Bosch, Barcelona.
KRUGMAN, P. (1991, b): “Increasing Returns and Economic
Geography”, Journal of Political Economy, vol. 99, núm. 3,
pàg.: 483-499.
Bibliografia
457
KRUGMAN, P. (1994a): “Fluctuations, Instability and
Agglomeration”, NBER Working Papers Series, núm. 4616.
KRUGMAN, P. (1994b): “Competitiveness: a Dangerous
Obsession”, Foreign Affairs, vol. 73, núm. 2, pàg.: 28-44.
KRUGMAN, P. (1995): Desarrollo, geografía y teoría
económica, Antoni Bosch editor, Barcelona, ed. en castellà del
1997.
KRUGMAN, P. (1996): “Making Sense of the Competitiveness
Debate”, Oxford Review of Economic Policy, vol. 12, núm. 3,
pàg.: 17-25.
KURT SALMON ASSOCIATES – FT GROUP (2001): Dossier
textiles técnicos. Los textiles técnicos y sus campos de
aplicación. Nuevas puertas del textil para el 2002, Consell
intertèxtil espanyol.
LANE, C. i PROBERT, J. (2004): ‘Between the Global and the
Local: a Comparison of the British and German Clothing
Industry’, ESRC Centre for Business Research, Working Paper,
Universitat de Cambridge, núm.. 283.
Bibliografia
458
LEONARD, D. i McADAM, R. (2001): “Grounded Theory
Methodology and Practitioner Reflexivity in TQM Research”,
International Journal of Quality & Reliability Management, 18,
pàg.: 180-194.
LORENZ, M. C. (1905): “Methods of Measuring the
Concentration of Wealth”, Publications of the American
Statistical Association, 9, pàg.: 209-219.
LÖSCH, A. (1943): The Economics of Location, Yale
University Press, New Haven, ed. de 1954.
LUCAS, R. E. (1988): “The Mechanics of Economic
Development”, Journal of Monetary Economics, 22, pàg.s: 3-
42.
LLEONART, P., GAROLA, A., ARUS, J. M. (2003): “El
impacto de la liberalización de los intercambios mundiales en el
sector textil-confección español”, Boletín económico del ICE,
núm. 2768, pàg.: 47-54.
MALUQUER, S. (2003): “La industria textil-confección
europea en el umbral del siglo XXI”, Boletín económico del
ICE, núm. 2768, pàg.: 35-40.
Bibliografia
459
McCANN, P. (2001): Urban and Regional Economics, Oxford
University Press.
MAHONEY, J. T. (1995): “The Management of Resources and
the Resource of Management”, Journal of Business Research,
33. pàg.: 91-101.
MALMBERG, A. i MASKELL, P. (2002): “The Elusive
Concept of Location Economies: Towards a Knowledge-Based
Theory of Spatial Clustering”, Environment and Planning A. 34,
pàg.: 429-49.
MARCHI, F. (2007): ”The EU-25 Textile & Clothing Industry
in the Year 2006”, Assemblea general d’Euratex.
http://www.euratex.org/download/publications/others/euratex_g
a-2007-final_presentation.pdf
MARSHALL, A. (1890): Principles of Economics. Macmillan,
Nova York. Traducció al castellà: Principios de economía. Ed.
Aguilar, Madrid (1963).
MARTIN, P. i OTTAVIANO, G. (2001): “Growth and
Agglomeration”, International Economic Review, 42 (4), pàg.:
947-968.
Bibliografia
460
MARTIN, R. i SUNLEY, P. (2003): “Deconstructing Clusters:
Chaotic Concept or Policy Panacea?”, Journal of Economic
Geography, vol. 3, núm. 1, pàg.: 5-35.
MASIÀ, E. i CAPÓ, J. (2004): “Evolución del sector textil en
España. El caso del textil-hogar”,Economía industrial (355-
356), pàg.: 283-305.
MASIÀ, E., ALBORS, J., GOLF i CAPÓ, J. (2004):
Identificación de los factores clave de éxito en un microclúster.
El caso del textil-hogar en la Comunidad Valenciana, Acede,
pàg.: 40-50.
MASON, E. (1939): “Price and Production Policies of Large
Scale Enterprises”, American Economic Review, 29, pàg.: 61-74.
MAUREL, F. i SEDILLOT, B. (1999): “A Measure of the
Geographic Concentration in French Manufacturing Industries”,
Regional Science and Urban Economics, 29, pàg.: 575-604.
MAXELL, A. (1998): “Designing a Qualitative Study”, en
Bickman, L. i Rog, D. J. (ed.): Handbook of Applied Social
Research Methods, Sage Publications, Thousand Oaks, pàg.:
69-100.
Bibliografia
461
MAY, W., MASON, C. i PINCH, S. (2001): “Explaining
Industrial Agglomeration: the Case of the British High-Fidelity
Industry”, Geoforum, 32, 3, pàg.: 363-376.
MILLER, P., BOTHAM, R., GIBSON, H., MARTIN, R. i
MOORE, B. (2001): “Business Clusters in the UK – a First
Assessment”, volume 1: Main Report. Londres, Department of
Trade and Industry.
MINTZBERG, H. (1990): “The Design School. Reconsidering
the Basic Premises of Strategic Management”, Strategic
Management Journal, vol. 11, núm.. 3, pàg.: 171-195.
MOOMAW, R. L. (1998): “Agglomeration Economies: Are
They Exaggerate by Industrial Aggregation?”, Regional Science
and Urban Economics, 28, pàg.: 199-211.
MORAL, M. J. i PAZÓ, C. (2004): “El sector textil y
confección en España ante un futuro incierto”, Economía
industrial, núm. 355/356, pàg.: 273-282.
MORAN, P. (1948): “The Interpretation of Statistical Maps”,
Journal of the Royal Statistical Society, núm. 59, pàg.: 185-193.
MURRAY, E. (1999): “Cluster-Based Development Strategies:
Lessons from the Plastics Industry in North Central
Bibliografia
462
Massachusetts”, Economic Development Quarterly, vol. 13,
núm. 3, pàg.: 266-280.
MYRDAL, G. (1957): Teoría económica y regiones
subdesarrolladas, Fondo de cultura económica, Mèxic.
MYRO, R. i GANDOY, R. (2003): “Sector industrial”, en
García Delgado, J. L. (dir.): Lecciones de economía española,
6a edició. Civitas. Madrid.
MYTEKA, L. i FARINELLI, F. (2000): “Local Clusters,
Innovation Systems and Sutained Competitiveness”, INTECH
Discussion Paper 2000-5, Maastricht.
NACHUM, L. i KEEBLE, D. E. (2003): “Neo-Marshallian
Clusters and Global Networks: the Linkages of Media Firms in
Central London”, Long Range Planning, 36 (5), pàg.: 425.
NAKAMURA (1985): “Agglomeration Economies in Urban
Manufacturing Industries: a Case of Japanese Cities”, Journal of
Urban Economics, 17 (1), pàg.: 108-124.
OCDE (1999): Boosting Innovation: the Cluster Approach,
París, OCDE.
Bibliografia
463
OCDE (2001): Innovative Clusters: Drivers of National
Innovation Systems, París, OCDE.
OECD (2004): A New World Map in Textiles and Clothing,
París, OCDE.
OMICCIOLI, M. i SIGNORINI, L. F. (2002): “L’efficienza dei
distretti industriali: una risposta”, en “Economia e società
regionale”, núm. 1-2.
ONS (Office for National Statistics) i COOMBES, M. G.
(1998): 1991-Based Travel-to-Work Areas, Londres, Office for
National Statistics.
OTTAVIANO, G. i PUGA, D. (1998): “Agglomeration in the
Global Economy: a
Survey of the New Economic Geography”, World Economy, 21
(6), pàg. 707-731.
O’DONOGHUE, D. i GLEAVE, B. (2004): “A Note on
Methods for Measuring Industrial Agglomeration”, Regional
Studies, vol. 38, núm..4, pàg.: 419-427.
O’MALLEY, E. i VANEGERAAT, C. (2000): “Industry
Clusters and Irish Indigenous Manufacturing: Limits of the
Porter View”, Economic and Social Review, 31, 4, pàg.: 55-79.
Bibliografia
464
O’SULLIVAN, A. (2000): “Urban Economics”, McGraw Hill
Publishers.
PENROSE, E. T. (1959): “The Theory of the Growth of the
Firm”, Nova York, Wiley.
PÉREZ, W (1998): “El estudio de casos por patrones de
comportamiento”. Ponencia presentada en el IV Taller de
Metodología. ACEDE, Arnedillo, La Rioja.
PLA BARBER, J., PUIG, F., LINARES, E. (2007): “Crisis,
actitudes directivas y estrategia en los sectores manufactureros
tradicionales: el sector textil español”, Universia Business
Review-Actualidad económica, 2n Trimestre 2007, pàg.: 68-82.
PORTER, M. (1980): Estrategia competitiva, The Free Press,
Nova York.
PORTER, M. (1985): Competitive Advantage, The Free Press,
Nova York.
PORTER, M. (1990,a): “¿Dónde radica la ventaja competitiva
de las naciones?”, Hardvard Business Review, ref. 90211.
PORTER, M. (1990,b): The Competitive Advantage of Nations,
The Free Press. Nova York, traducció al castellà: “La ventaja
Bibliografia
465
competitiva de las naciones”, ed. Plaza i Janés, Barcelona,
1991.
PORTER, M. (1998,a): “The Adam Smith Address: Location,
Clusters and the New Microeconomics of Competition”,
Business Economics, vol. 33, Issue 1. pàg.: 7-17.
PORTER, M. (1998,b): “Clusters and the New Economics of
Competition”, Harvard Business Review, nov.-des., pàg.: 77-90.
PORTER, M. (1998,c): On Competition, Harvard Business
School Press, traducció al castellà: Ser competitivos. Nuevas
aportaciones y conclusiones, ed. Deusto, (1999).
PORTER, M. E. (2000): “Location, Competition and Economic
Development: Local Clusters in a Global Economy”, Economic
Development Quarterly, 14, pàg.: 15-34.
PORTER, M. (2002): “Regional Foundations of
Competitiveness and Implications for Government Policy”,
paper presented at the Department of Tyrade ad Industry
Workshop on Regional Competitiveness, DTI, Londres.
PORTER, M. (2003): “The Economic Performance of Regions”,
Regional Studies, vol. 37, Issues, 6-7, pàg.: 545.
Bibliografia
466
PORTER, M. i ACKERMAN, F. D. (2001): “Regional Clusters
of Innovation”, Washington, Council on Competitiveness
(www.compete.org).
PORTER, M. i VAN OPSTAL, D. (2001): “US
Competitiveness 2001: Strengths, Vulnerability and Long-Term
Priorities”. Washington, Council on Competitiveness,
(www.compete.org).
POWELL, T. C. (1996): “How Much Does Industry Matter? an
Alternative Empirical Test”, Strategic Management Journal,
vol. 17, núm. 4, pàg.: 323-334.
PRIEM, R. L, BUTLER, J. E. (2001): “Is the Resource-Based
View a Useful Perspective for Strategic Management Research”.
The Academy of Management Review; 26, 1, pàg.: 22-40.
PRIETO, M. B. (1998): "Análisis de casos en contabilidad de
gestión", Actes del IV Taller de metodologia d’ACEDE,
Arnedillo, la Rioja.
PUIG, F. (2007): La influencia del distrito industrial y del
subsector en la actividad empresarial. Una aplicación al sector
textil-confección, tesi doctoral. Universitat de València.
Bibliografia
467
RIALP, A. (1998): El método del caso como técnica de
investigación y su aplicación al estudio de la function directiva,
ponència presentada al IV Taller de metodologia, ACEDE,
Arnedillo, la Rioja.
ROMER, P. (1986): “Increasing Returns and Diminishing
Returns”, Journal of Political Economy, 94, pàg.: 1002-1037.
ROMER, P. (1990): “Endogenous Technological Change”,
Journal of Political Economy, 98, pàg.: 71-102.
ROSENFELD, S. (1997): “Bringing Business Clusters into the
Mainstream of Economic Development”, European Planning
Studies, vol. 5, núm. 1, pàg.: 3-22.
ROSENTHAL, S. S., STRANGE, W. C. (2003): “Geography,
Industrial Organization and Agglomeration”, The Review of
Economics and Statistics, 85 (2), pàg.: 377-393.
RUMELT, R. (1984): “Towards a Strategic Theory of the
Firm”, en Lamb, R. (ed.): Competitive Strategic Management,
Prentice-Hall, Englewood Cliffs, Nova York.
RUMELT, R. P. (1991): “How Much Does Industry Matter?”,
Strategic Management Journal, 12 (3), pàg.: 167-185.
Bibliografia
468
RUSSO, M. (2000): “Complementary Innovations and
Generative Relation-Ships: an Etnographic Study”, en
Economics of Innovation and New Technology, núm. 14, pàg.:
517-557.
SALA i MARTIN, X. (2000): Apuntes de crecimiento
económico, Antoni Bosch ed.
SANTAMARIA, M. J. (1999): Pequeñas empresas y distritos
industriales: el textil confección en la Comunidad Valenciana,
Institut de cultura Juan Gil-Albert, col·lecció Textos
Universitaris, Generalitat Valenciana.
SCHMALENSEE, R. (1985): “Do Markets Differ Much?”,
American Economic Review, 75, pàg.: 341-351.
SCHMITZ, H. (2000): “Does Local Co-Operation Matter?
Evidence from Industrial Clusters in South Asia and Latin
America”, Oxford Development Studies. 28, 3, pàg.: 323-336.
SCITOVSKY, T. (1953): "Two Concepts of External
Economies", Journal of Political Economy, 63, pàg.: 143-151.
SEGARRA, M. (2003): Creación de un modelo para el estudio
de la competitividad de un sector industrial tradicional:
Bibliografia
469
aplicación al sector del mueble de hogar de la Comunidad
Valenciana, tesi doctoral, ISBN:0-493-12960-Proquest España.
SEGARRA, A., ARAUZO, J. M., GRAS, N., MANJÓN, M.,
MAÑÉ, F., TERUEL, M. i THEILEN, B. (2002): La creación y
la supervivencia de las empresas industriales, Biblioteca Civitas
de economía y empresa.
SFORZI, F. (1992): “Importancia cuantitativa de los distritos
industriales marshallianos en la economía italiana”, en PYKE,
F., BECATTINI, G. i
SENGERBERGER, W. (ed.): Los distritos industriales y las
pequeñas empresas (I), Ministeri de Treball i Seguretat Social,
Madrid.
SNOW, C. C. i THOMAS, J. B. (1994): “Field Research
Methods in Strategic Management: Contributions to Theory
Building and Testing”, Journal of Management Studies, 31,
pàg.: 457-480.
SOLER, V. (2000): “Verificación de las hipótesis del distrito
industrial: una aplicación al caso valenciano”, Economía
industrial, núm. 334, pàg.: 13-23.
Bibliografia
470
SOLOW, R. M. (1956): “A Contribution to the Theory of
Economic Growth”, Quaterly Journal of Economics, 70, pàg.:
65-94.
SOSA CABRERA, Silvia (2006): La génesis y el desarrollo del
cambio estratégico: un enfoque dinámico basado en el
momentum organizativo, tesi doctoral accessible a text complet
en http://www.eumed.net/tesis/2006/ssc
SPANOS, Y. E., LIOUKAS, S. (2001): “An Examination into
the Causal Logic of Rent Generation: Contrasting Porter’s
Competitive Strategy Framework and the Resource-Based
Perspective”, Strategic Management Journal, vol. 22, pàg.: 907-
934.
STABLEIN, R. (2006): “Data in Organization Studies”, en
Clegg, S. R., Ardí, C., Lawrence, T. B. i Nord, W. R. (ed.): The
Sage Handbook of Organization Studies. Londres, pàg.: 347-
369.
STAKE, R. E. (1995): The Art of Case Study Research, Sage
Publications, Thousand Oaks, C. A.
Bibliografia
471
STAKE, R. E. (2000): Case Studies, en Denzin, N. K. i Lincoln,
Y. S. (ed.): Handbook of Qualitative Research, Thousand Oaks,
C. A., Sage, pàg.: 435-454.
STIGLITZ, J. E. (2002): Globalization and Its Discontents,
versió en espanyol: El malestar de la globalización, ed. Taurus.
SUCH, J. (1990): La industria textil de Alcoi-Ontinyent:
problemas y perspectivas, Caixa d’estalvis del Mediterrani,
Alcoi.
SWANN, G. M. P. (1998): “Towards a Model of Clustering in
High Technology Industries”, en Swann, G. M. P., Prevezer, M.
i Stout, D. (1998): The Dinamics of Industrial Clustering:
International Comparisons in Computing and Biotechnology,
Oxford University Press, pàg.: 52-76.
TATTARA, G. (2002): “L’efficienza dei distretti industriali.
Una risposta a Omiccioli e Signorini”, en Economia e società
regionale, núm. 1-2.
TAYLOR, S. J. i BOGDAN, R. (2000): Introducción a los
métodos cualitativos de investigacion: la búsqueda de
significados, ed. Paidós, Barcelona.
Bibliografia
472
TEECE, D., PISANO, G., SHUEN, A. (1997): “Dynamic
Capabilities and Strategic Management”, Strategic Management
Journal, 18, pàg.: 509-533.
THEIL, H. (1967): Economics and Information Theory, North-
Holland, Amsterdam.
TOMÀS, J. A. (dir.) (1999): Dinámica industrial e innovación
en la Comunidad Valenciana. Análisis de los distritos
industriales del calzado, cerámica, mueble y textil, IMPIVA,
València.
TOMÀS-CARPI , J. A. i SUCH , J. (1997):“Internationalisation
of Small and Medium Firms in Four Valencia Region Industrial
Districts”, Quaderns de política económica, 7. Universitat de
València, pàg.: 1-18.
TREMOSA, R. i TRIGO, J. (2003): “La empresa textil española
en el contexto europeo”, Boletín económico del ICE, núm. 2768,
pàg.: 1-9.
TURNER, A. (2001): “The Competitiveness of Nations: Myths
and Delusions”, capítol 1 en Just Capital: the Liberal Economy,
Londres, Macmillan, pàg.: 23-50.
Bibliografia
473
VAN DEN BERG, L., BRAUN, E. i VAN WINDEN, W.
(2001): “Growth Clusters in European Cities: an Integral
Approach”, Urban Studies, 38, 1, pàg.: 186-206.
VILADECANS, M. E. (1999): tesi doctoral El papel de las
economías de aglomeración en la localización de las
actividades industriales. Un análisis del caso español.
VILADECANS-MARSAL, E. (2004): “Agglomeration
Economies and Industrial Location: City-Level Evidence”,
Journal of Economic Geography, vol. 4, núm. 5, pàg.: 565-582.
VON THÜNEN, J. H. (1826): The Isolated State, Pergammon
Press, Oxford, versió anglesa de 1966.
WAITS, M. J. (2000): “The Added Value of the Industry Cluster
Approach to Economic Analysis, Strategy Development and
Service Delivery”, Economic Development Quarterly, vol. 14,
pàg.: 35.
WEBER, A. (1929): Theory of the Location of Industries,
Chicago University Press, ed. de 1965.
Bibliografia
474
WERNER INTERNATIONALY (2006): “Printing Cost
Comparison in Italy, Turkey and China”, New Twist. Werner
Intl. Newletter, vol. 2.
WERNER INTERNATIONALY (2007): “Internacional
Comparison of the Hourly Labor Cost in the Primary Textle
Industry 2007”, New Twist Werner Intl. Newletter, vol. 3.
WERNERFELT, B. (1984): “A Resource-Based View of the
Firm”, Strategic Management Journal, 5, pàg.: 171-180.
WERNERFELT, B. C., MONTGOMERY (1988): “Tobin’s Q
and the Importance of Focus in Firm Performance”, American
Economic Review, 78, pàg.: 246-250.
YBARRA, J. A. (1991): “Importancia cuantitativa de los
distritos industriales. La experiencia del País Valenciano”,
Estudios territoriales, 37, pàg.: 53-67.
YIN, R. K. (1981): “The Case Study Crisis: Some Answers”,
Administrative Science Quarterly, núm. 26, pàg.: 58-65.
YIN, R. K. (1989): “Case Study Research: Design and
Methods”. Sage Publications, Newbury Park.
Bibliografia
475
YIN, R. K. (1998): “The Abridged Version of Case Study
Research”, en Bickman, L. i Rog, D. G. (ed.): Handbook of
Applied Social Researh Methods, Sage Publications, Thousand
Oaks, pàg.: 229-259
Bibliografia
476
Apèndixs
477
APÈNDIXS:
APÈNDIXS DEL TEMA 3:
APÈNDIX 3. A
TAULES COMPARATIVES DE 1991-2001
Taula A.1 Comunitat Valenciana:
1991. Resultats per Municipis. Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE
E-G M-S (G) ÍNDICE M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,011 0,008 -0,008 -0,012 0,272 5 0,001 0,002 0,001 0,004 0,003 0,168 6 0,000 0,044 0,043 0,013 0,013 0,336 7 0,001 0,008 0,007 0,016 0,015 0,236 8 0,001 0,016 0,015 0,060 0,059 0,156
10 0,001 0,016 0,015 -0,005 -0,006 0,263 11 0,010 0,033 0,023 0,063 0,053 0,226 12 0,000 0,008 0,008 0,035 0,034 0,159 13 0,004 0,041 0,038 0,111 0,108 0,210 14 0,011 0,038 0,027 0,093 0,083 0,258 15 0,001 0,014 0,013 0,002 0,000 0,278 17 0,000 0,005 0,005 -0,021 -0,021 0,196 18 0,000 0,002 0,001 0,014 0,014 0,090 19 0,000 0,006 0,006 0,024 0,024 0,166 20 0,002 0,002 0,001 0,017 0,016 0,085 21 0,000 0,008 0,007 0,013 0,012 0,155 22 0,004 0,019 0,015 0,069 0,065 0,150 23 0,006 0,021 0,014 0,073 0,067 0,141 24 0,003 0,027 0,024 0,089 0,087 0,146
MITJANA 0,003 0,017 0,014 0,035 0,032 0,194 VARIANÇA 0,000 0,000 0,000 0,001 0,001 0,004
MÀXIM 0,011 0,044 0,043 0,111 0,108 0,336 MÍNIM 0,000 0,002 0,001 -0,021 -0,021 0,085
COEFICIENT D’ASIMETRIA 1,722 0,812 1,112 0,548 0,544 0,337
CURTÒSIS 2,237 -0,536 0,738 -0,903 -0,760 -0,413 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
478
Taula A.2 Comunitat Valenciana: 1991. Resultats per Comarques.
Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDIC
E M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,021 0,018 -0,005 -0,009 0,238 5 0,001 0,006 0,005 0,009 0,008 0,120 6 0,000 0,069 0,068 0,018 0,018 0,354 7 0,001 0,018 0,018 0,028 0,027 0,232 8 0,001 0,015 0,013 0,052 0,051 0,105
10 0,001 0,034 0,033 0,008 0,007 0,008 11 0,010 0,044 0,034 0,066 0,057 0,221 12 0,000 0,013 0,012 0,038 0,037 0,144 13 0,004 0,043 0,039 0,106 0,103 0,191 14 0,011 0,054 0,043 0,108 0,098 0,244 15 0,001 0,053 0,052 0,044 0,042 0,240 17 0,000 0,010 0,010 -0,021 -0,021 0,188 18 0,000 0,001 0,001 0,005 0,005 0,027 19 0,000 0,011 0,011 0,024 0,024 0,027 20 0,002 0,002 0,001 0,009 0,007 0,074 21 0,000 0,015 0,015 0,012 0,011 0,146 22 0,004 0,016 0,013 0,059 0,055 0,148 23 0,006 0,019 0,013 0,060 0,054 0,148 24 0,003 0,026 0,023 0,076 0,073 0,131
MITJANA 0,003 0,025 0,022 0,037 0,034 0,157 VARIANÇA 0.0001 0,000 0,000 0,001 0,001 0,007
MÀXIM 0,011 0,069 0,068 0,107 0,103 0,353 MÍNIM 0,000 0,001 0,001 -0,021 -0,020 0,008
COEFICIENT D’ASIMETRIA 1,721 0,915 1,143 0,572 0,523 0,142
CURTÒSIS 2,237 -0,053 0,898 -0,315 -0,271 0,064 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
479
Taula A.3 Comunitat Valenciana: 1991. Resultats per Mercats Locals de Treball.
Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDICE
M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,018 0,015 -0,025 -0,028 0,183 5 0,001 0,005 0,004 0,033 0,031 0,099 6 0,000 0,124 0,124 -0,090 -0,090 0,353 7 0,001 0,024 0,023 0,111 0,110 0,350 8 0,001 0,018 0,017 0,123 0,122 0,106
10 0,001 0,048 0,047 0,038 0,037 0,183 11 0,010 0,111 0,102 0,382 0,375 0,196 12 0,000 0,035 0,035 0,183 0,182 0,252 13 0,004 0,087 0,084 0,325 0,323 0,156 14 0,011 0,110 0,100 0,352 0,345 0,203 15 0,001 0,053 0,051 0,181 0,180 0,219 17 0,000 0,008 0,008 -0,061 -0,061 0,154 18 0,000 0,001 0,000 -0,001 -0,001 0,052 19 0,000 0,006 0,005 -0,002 -0,003 0,109 20 0,002 0,003 0,001 -0,017 -0,019 0,075 21 0,000 0,019 0,018 -0,037 -0,038 0,123 22 0,004 0,017 0,013 0,118 0,114 0,109 23 0,006 0,007 0,001 0,047 0,041 0,083 24 0,003 0,009 0,005 0,069 0,066 0,094
MITJANA 0,003 0,037 0,034 0,091 0,089 0,163 VARIANÇA 0.0001 0,002 0,001 0,018 0,018 0,007
MÀXIM 0,011 0,124 0,124 0,382 0,375 0,353 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,090 -0,090 0,052
COEFICIENT D’ASIMETRIA 1,722 1,224 1,208 0,929 0,917 1,055
CURTÒSIS 2,237 0,087 0,159 -0,007 -0,052 0,664 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
480
Taula A.4 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Municipis.
Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDICE
M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,065 0,062 0,019 0,016 0,315 5 0,001 0,005 0,004 -0,009 -0,010 0,233 6 0,000 0,080 0,080 0,055 0,055 0,396 7 0,001 0,008 0,007 -0,012 -0,013 0,283 8 0,001 0,006 0,005 0,024 0,023 0,154
10 0,001 0,041 0,040 0,010 0,009 0,380 11 0,011 0,040 0,029 0,044 0,033 0,226 12 0,000 0,003 0,002 0,004 0,004 0,158 13 0,003 0,040 0,037 0,086 0,083 0,259 14 0,012 0,031 0,020 0,062 0,050 0,320 15 0,001 0,011 0,009 -0,007 -0,009 0,298 17 0,000 0,002 0,002 -0,012 -0,012 0,176 18 0,000 0,001 0,000 0,005 0,005 0,078 19 0,000 0,002 0,002 0,003 0,003 0,177 20 0,001 0,002 0,000 0,014 0,012 0,079 21 0,000 0,007 0,006 0,011 0,010 0,161 22 0,003 0,013 0,010 0,048 0,045 0,157 23 0,007 0,017 0,011 0,058 0,052 0,151 24 0,001 0,016 0,015 0,057 0,056 0,122
MITJANA 0,003 0,020 0,018 0,024 0,022 0,217 VARIANÇA 0,000 0,001 0,000 0,001 0,001 0,008
MÀXIM 0,012 0,080 0,080 0,086 0,083 0,396 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,012 -0,013 0,078
COEFICIENT D’ASIMETRIA 2,001 1,426 1,731 0,520 0,591 0,407
CURTÒSIS 3,163 1,361 2,515 -0,905 -0,613 -0,767
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
481
Taula A.5 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Comarques.
Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G
M-S (G)
ÍNDICE M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,069 0,066 0,018 0,014 0,371 5 0,001 0,010 0,009 0,001 0,000 0,173 6 0,000 0,119 0,119 0,077 0,076 0,436 7 0,001 0,017 0,016 0,000 -0,001 0,252 8 0,001 0,007 0,006 0,022 0,021 0,110
10 0,001 0,103 0,102 0,058 0,057 0,360 11 0,011 0,055 0,044 0,049 0,038 0,218 12 0,000 0,008 0,008 0,005 0,005 0,161 13 0,003 0,063 0,060 0,113 0,110 0,265 14 0,012 0,053 0,041 0,079 0,068 0,280 15 0,001 0,035 0,034 0,015 0,014 0,241 17 0,000 0,006 0,006 -0,011 -0,011 0,164 18 0,000 0,001 0,001 0,000 -0,001 0,070 19 0,000 0,008 0,008 0,005 0,005 0,158 20 0,001 0,001 0,000 0,008 0,007 0,063 21 0,000 0,014 0,014 0,011 0,011 0,161 22 0,003 0,012 0,009 0,042 0,039 0,146 23 0,007 0,017 0,010 0,048 0,042 0,175 24 0,001 0,014 0,013 0,047 0,046 0,128
MITJANA 0,003 0,032 0,030 0,031 0,028 0,207 VARIANÇA 0,000 0,001 0,001 0,001 0,001 0,010
MÀXIM 0,012 0,119 0,119 0,113 0,110 0,436 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,011 -0,011 0,063
COEFICIENT D’ASIMETRIA 2,001 1,353 1,541 0,953 1,067 0,785
CURTÒSIS 3,163 0,960 1,645 0,316 0,734 0,138 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
482
Taula A.6 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Mercats Locals de Treball.
Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G
M-S (G)
ÍNDICE M-S Gini
H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,061 0,057 -0,022 -0,025 0,245 5 0,001 0,009 0,008 0,029 0,028 0,140 6 0,000 0,204 0,204 -0,017 -0,018 0,453 7 0,001 0,012 0,011 0,032 0,032 0,170 8 0,001 0,012 0,011 0,082 0,081 0,110
10 0,001 0,144 0,143 0,047 0,046 0,287 11 0,011 0,110 0,100 0,335 0,328 0,198 12 0,000 0,020 0,019 0,111 0,110 0,116 13 0,003 0,202 0,199 0,507 0,505 0,253 14 0,012 0,169 0,159 0,437 0,430 0,261 15 0,001 0,031 0,030 0,098 0,097 0,209 17 0,000 0,003 0,003 -0,022 -0,022 0,103 18 0,000 0,001 0,001 0,012 0,012 0,047 19 0,000 0,006 0,005 0,022 0,021 0,118 20 0,001 0,002 0,001 0,026 0,024 0,058 21 0,000 0,015 0,014 -0,015 -0,016 0,119 22 0,003 0,026 0,024 0,141 0,139 0,110 23 0,007 0,014 0,008 0,086 0,080 0,105 24 0,001 0,017 0,016 0,107 0,106 0,099
MITJANA 0,003 0,056 0,053 0,105 0,103 0,169 VARIANÇA 0.0001 0,005 0,005 0,022 0,022 0,009
MÀXIM 0,012 0,204 0,204 0,507 0,505 0,453 MÍNIM 0,000 0,001 0,001 -0,022 -0,025 0,047
COEFICIENT D’ASIMETRIA 2,001 1,287 1,331 1,768 1,778 1,421
CURTÒSIS 3,163 0,091 0,260 2,312 2,385 2,529
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
483
APÈNDIX 3. B. RESULTATS LQ Taula B.1 LQ Comarques
15 17 19 20 21 24 25 26
1 Vega Baja 0,775 0,845 1,186 1,012 0,413 0,395 0,227 0,343
2 Baix Vinalopó 0,483 0,971 6,741 0,597 0,898 0,587 0,436 0,223
3 Vinalopó Mitjà 0,621 0,297 6,622 0,504 0,545 0,443 1,054 3,145
4 Alacantí 1,211 0,379 0,246 0,408 1,134 1,314 0,773 0,509
5 Alt Vinalopó 0,611 1,744 5,830 0,899 0,916 0,608 2,341 0,571
6 L’Alcoià 0,756 5,568 0,131 0,814 1,939 1,517 4,635 0,160
7 Marina Baixa 0,600 0,761 0,373 0,372 0,451 0,377 0,342 0,184
8 Marina Alta 0,502 0,382 0,349 0,997 0,413 0,413 0,469 0,400
9 Comptat 0,522 10,779 0,093 0,879 1,561 0,855 0,777 0,236
10 Vall d’Albaida 0,556 8,338 0,173 1,207 1,503 0,915 3,943 1,714
11 La Costera 0,698 2,659 0,466 1,639 1,614 0,449 0,557 0,724
12 La Safor 1,641 0,233 0,021 2,235 0,713 0,483 0,254 0,604
13 Ribera Alta 2,007 0,675 0,015 1,608 0,897 0,633 0,423 0,404
14 Ribera Baixa 1,595 0,212 0,006 1,020 0,648 0,960 0,953 0,319
15 La Canal Navarrés 2,024 4,021 0,081 0,699 0,173 0,418 0,259 0,343
16 Valle de Ayora 0,692 1,321 0,119 1,499 0,122 1,031 0,831 0,000
17 Horta Nord 1,427 0,431 0,048 0,747 1,061 1,300 1,266 1,046
18 Horta Sud 1,093 0,557 0,055 1,966 0,847 0,883 1,810 0,351
19 Horta Oest 1,248 0,647 0,073 1,800 1,483 1,299 1,528 0,862
20 València 0,808 0,442 0,043 0,760 1,329 1,332 0,903 0,378
21 L’olla de Bunyol 1,061 1,173 0,072 1,224 1,539 1,610 1,115 2,666
22 La plana de Utiel 2,216 0,954 0,193 1,983 0,284 0,465 0,590 0,399
Apèndixs
484
23 Camp de Morvedre 0,847 0,228 0,025 0,867 0,457 1,467 0,515 1,788
24 Camp de Túria 0,928 1,066 0,068 0,692 0,921 1,380 0,977 1,007
25 Los Serranos 1,410 1,035 0,025 0,418 0,362 1,023 0,625 1,318
26 Rincón
de Ademuz
2,414 0,395 0,000 0,261 0,382 0,000 0,000 0,000
27 Alto Palancia 0,745 0,853 0,039 1,613 0,118 2,995 0,698 10,147
28 Plana Alta 0,682 0,445 0,045 0,881 0,869 1,340 0,407 3,972
29 Alcalatén 1,039 0,255 1,727 0,594 0,878 0,954 0,400 4,332
31 Baix Maestrat 0,929 1,337 0,038 1,207 0,059 2,241 0,361 4,216
32 Alt Maestrat 0,390 0,268 0,025 0,557 0,491 2,890 0,172 12,507
33 Els Ports 0,425 0,084 0,138 0,545 0,373 1,405 0,289 5,801
34 Plana Baixa 0,782 0,245 0,025 0,896 0,853 1,688 0,306 6,920
Font: Elaboració pròpia
27 28 29 30 31 34 35 36
1 Vega Baja 0,192 0,661 0,395 0,125 0,334 0,042 0,328 0,521
2 Baix Vinalopó 0,292 0,483 0,711 0,429 0,096 0,030 1,606 0,214
3 Vinalopó Mitjà 0,226 0,412 0,633 0,276 0,079 0,018 0,174 0,401
4 Alacantí 1,004 0,686 0,829 0,527 0,315 0,070 0,592 0,341
5 Alt Vinalopó 0,093 1,312 0,684 0,512 0,301 0,013 0,202 0,896
6 L’Alcoià 2,295 1,232 2,576 0,992 0,575 0,087 0,081 3,661
7 Marina Baixa 0,094 0,426 0,278 0,230 0,135 0,030 1,120 0,254
8 Marina Alta 0,549 0,675 0,377 0,413 0,277 0,032 2,170 0,416
9 Comptat 0,000 0,729 1,149 1,164 0,039 0,081 0,275 0,765
10 Vall d’Albaida 0,291 1,013 1,010 0,213 0,233 0,243 0,021 0,706
11 La Costera 0,329 0,757 0,512 0,269 1,171 0,695 0,874 2,419
12 La Safor 0,397 0,853 0,586 0,792 0,446 0,497 0,337 0,822
Apèndixs
485
13 Ribera Alta 0,606 1,046 1,351 0,685 0,850 2,381 0,287 0,955
14 Ribera Baixa 0,617 0,993 0,725 0,504 0,602 5,091 0,298 0,862
15 La Canal d Navarrés 0,341 0,654 0,829 0,418 0,175 0,522 0,329 0,632
16 Valle de Ayora 0,000 0,667 0,442 0,000 0,000 0,154 2,433 0,123
17 Horta Nord 1,561 1,923 1,831 1,903 2,154 1,356 1,028 0,826
18 Horta Sud 0,766 1,089 0,946 0,928 2,059 3,110 0,709 4,705
19 Horta Oest 1,466 1,796 1,246 1,834 2,994 1,563 1,289 1,563
20 València 1,079 0,995 1,218 1,925 1,642 1,682 2,282 0,799
21 L’olla de Bunyol 1,373 1,709 2,178 1,725 0,978 0,709 0,784 0,423
22 La plana de Utiel 0,235 1,234 0,737 0,576 0,145 0,439 0,227 0,611
23 Camp de Morvedre 12,607 3,032 1,345 0,870 0,392 2,066 0,607 0,234
24 Camp de Túria 0,863 1,040 0,874 3,543 2,031 1,479 0,680 0,843
25 Los Serranos 0,263 0,862 0,761 0,484 0,486 0,604 0,191 0,674
26 Rincón de Ademuz 0,000 0,392 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000
27 Alto Palancia 4,341 0,269 0,321 0,000 0,334 0,050 0,000 0,238
28 Plana Alta 0,445 0,562 0,591 0,000 0,068 0,041 0,080 0,752
29 Alcalatén 0,348 0,819 0,641 0,128 0,043 0,115 0,151 0,550
31 Baix Maestrat 0,406 0,906 0,267 0,000 0,000 0,037 1,176 0,965
32 Alt Maestrat 0,387 0,423 1,285 0,178 0,387 0,018 0,000 0,234
33 Els Ports 0,687 0,545 0,846 0,000 0,106 0,788 0,000 0,459
34 Plana Baixa 0,309 0,637 0,980 0,103 0,216 0,072 1,078 1,636
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
486
45 50 51 52 55 60 61 63
1 Vega Baja 1,623 1,068 0,705 1,033 1,143 0,767 0,244 0,664
2 Baix Vinalopó 0,739 0,951 0,553 0,856 0,745 0,652 0,317 0,723
3 Vinalopó Mitjà 0,603 0,775 0,566 0,770 0,589 0,545 0,065 0,339
4 Alacantí 1,042 1,258 0,935 1,292 1,317 1,135 1,147 1,386
5 Alt Vinalopó 0,743 0,845 0,471 0,748 0,634 0,490 0,045 0,303
6 L’Alcoià 0,692 0,745 0,509 0,853 0,608 0,729 0,011 0,458
7 Marina Baixa 1,238 0,882 0,576 1,342 3,527 0,670 0,554 1,152
8 Marina Alta 1,777 1,198 0,674 1,173 1,563 0,573 1,388 0,742
9 Comptat 0,980 0,894 0,466 0,806 0,624 0,674 0,121 0,383
10 Vall d’Albaida 0,707 0,730 0,755 0,679 0,454 0,839 0,056 0,586
11 La Costera 1,099 1,193 0,977 0,920 0,647 1,043 0,088 0,711
12 La Safor 1,171 1,097 2,124 0,962 1,027 1,092 0,521 0,783
13 Ribera Alta 1,078 0,839 1,649 0,756 0,594 0,931 0,229 0,667
14 Ribera Baixa 1,299 0,876 1,276 0,785 0,828 0,836 0,394 0,604
15 La Canal
d Navarrés
1,345 0,744 0,804 0,671 0,535 1,281 0,218 0,438
16 Valle de Ayora 1,447 1,136 0,136 0,851 1,762 1,110 0,000 0,308
17 Horta Nord 1,094 1,082 1,262 1,016 0,794 1,112 0,999 1,048
18 Horta Sud 0,757 0,891 0,914 0,922 0,778 1,265 0,536 1,092
19 Horta Oest 1,049 1,038 0,897 1,046 0,783 1,382 0,691 1,412
20 València 0,738 1,049 1,093 1,181 1,032 1,324 3,076 1,628
21 L’olla de Bunyol 1,144 1,199 0,655 0,814 0,762 1,068 0,658 0,748
22 La plana de Utiel 1,174 1,226 0,719 0,883 0,782 0,980 0,263 0,446
23 Camp de Morvedre 1,040 0,945 1,628 0,838 0,820 1,193 2,514 1,269
Apèndixs
487
24 Camp de Túria 1,365 1,045 1,040 0,909 0,745 0,971 1,022 0,945
25 Los Serranos 1,199 0,923 0,580 0,661 0,791 1,591 0,126 0,507
26 Rincón
de Ademuz
1,988 0,668 1,118 0,961 0,890 1,162 0,000 0,000
27 Alto Palancia 0,854 0,825 0,723 0,654 0,829 1,127 0,260 0,050
28 Plana Alta 0,828 0,742 2,549 0,549 0,661 0,612 0,053 0,377
29 Alcalatén 1,446 0,877 0,826 0,801 0,526 0,579 0,200 0,428
31 Baix Maestrat 0,918 0,566 0,484 0,637 1,190 0,588 0,000 0,447
32 Alt Maestrat 0,669 0,761 0,663 0,681 1,282 0,615 0,371 0,559
33 Els Ports 0,542 0,987 2,779 0,558 0,592 0,665 0,247 0,425
34 Plana Baixa 0,894 0,908 1,505 0,866 0,757 0,704 0,269 0,433
Font: Elaboració pròpia
65 70 72 74 1 Vega Baja 0,667 2,147 0,451 0,719
2 Baix Vinalopó 0,641 0,840 0,667 0,836
3 Vinalopó Mitjà 0,540 0,300 0,462 0,529
4 Alacantí 1,783 1,279 1,335 1,481 5 Alt Vinalopó 0,645 0,208 0,415 0,534 6 L’Alcoià 0,791 0,364 0,718 0,726
7 Marina Baixa 0,812 2,508 0,756 0,833
8 Marina Alta 0,814 2,800 0,659 0,981 9 Comptat 0,774 0,336 0,535 0,631
10 Vall d’Albaida 0,762 0,276 0,477 0,547
11 La Costera 0,631 0,332 0,425 0,633 12 La Safor 0,756 0,905 1,091 0,715 13 Ribera Alta 0,702 0,389 0,539 0,557
14 Ribera Baixa 0,714 0,872 0,555 0,720
15 La Canal d Navarrés 0,659 0,127 0,267 0,424
Apèndixs
488
16 Valle de Ayora 0,749 0,000 1,183 1,148
17 Horta Nord 0,938 0,843 1,069 1,027 18 Horta Sud 0,609 0,596 0,798 0,835 19 Horta Oest 0,780 0,707 0,954 1,050 20 València 1,686 1,247 2,082 1,726
21 L’olla de Bunyol 0,796 0,635 0,610 0,740
22 La plana de Utiel 0,994 0,263 0,442 0,642
23 Camp de Morvedre 0,939 0,641 0,915 0,885
24 Camp de Túria 1,045 0,893 1,361 0,848
25 Los Serranos 0,986 0,221 0,433 0,519
26 Rincón de Ademuz 0,588 0,000 1,547 0,721
27 Alto Palancia 0,581 0,076 0,446 0,498
28 Plana Alta 0,530 0,279 0,313 0,373 29 Alcalatén 0,593 0,302 0,286 0,417
31 Baix Maestrat 0,634 0,170 0,238 0,460
32 Alt Maestrat 1,209 0,487 0,523 0,748 33 Els Ports 0,705 0,336 0,423 0,540 34 Plana Baixa 0,640 0,698 0,353 0,678 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
489
APÈNDIX B.2 Taula LQ MERCATS LOCALS DE TREBALL
15 17 19 20 21 24 25 26 1 València 0,989 0,551 0,056 1,014 1,199 1,323 0,987 0,666 2 Alacant 1,172 0,405 0,327 0,421 1,144 1,298 0,657 0,467 3 Castelló 0,738 0,331 0,627 0,639 0,706 1,658 0,287 5,117 4 Elx 0,460 0,977 7,179 0,602 0,889 0,598 0,387 0,207 5 Benidorm 0,627 0,860 0,442 0,359 0,467 0,413 0,335 0,155 6 Gandia 1,474 0,206 0,023 1,907 0,844 0,623 0,247 1,355 7 Elda 0,452 0,361 9,905 0,477 0,643 0,440 0,826 1,033 8 Alcoi 0,777 9,636 0,139 0,646 1,872 1,697 1,246 0,169 9 Oriola 0,878 0,998 0,758 1,146 0,335 0,557 0,192 0,302 10 Ontinyent 0,422 11,479 0,176 0,323 1,858 1,122 1,431 0,645 11 Villena 0,696 2,149 5,636 0,570 0,945 0,653 1,256 0,599 12 Xàtiva 1,178 0,748 0,038 1,184 1,882 0,410 0,475 0,451 13 Dénia 0,448 0,311 0,329 0,817 0,380 0,390 0,351 0,355 14 Sueca 1,379 0,202 0,007 0,893 0,690 0,755 1,003 0,358 15 Torrevella 0,606 0,455 1,132 0,829 0,332 0,344 0,195 0,339 16 Onda 0,356 0,067 0,002 0,739 0,606 2,719 0,093 14,863 17 Canals 1,287 4,407 0,683 1,379 0,405 0,313 0,346 0,653 18 Morella 0,573 0,435 0,133 0,879 0,296 1,510 0,379 5,036 19 Alcira 1,936 0,748 0,018 1,812 1,020 0,784 0,635 0,408 20 Novelda 0,833 0,197 1,191 0,761 0,390 0,488 1,964 6,492 21 Torreblanca 0,712 1,441 0,014 0,730 0,161 1,276 0,097 2,562 22 Vinarós 1,211 1,068 0,059 1,149 0,000 2,436 0,405 4,249 23 Albatera 0,865 2,162 1,183 0,706 0,371 0,362 0,194 0,381 24 Benigànim 0,762 2,174 0,194 2,734 0,733 0,514 7,298 3,486 25 Ibi 0,542 0,497 0,122 1,043 1,920 0,933 7,821 0,146 27 Requena 1,408 0,869 0,311 1,528 0,939 0,728 2,162 1,581 29 Utiel 1,831 0,764 0,023 3,561 0,304 0,875 0,809 0,370 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
490
27 28 29 30 31 34 35 36 1 València 1,693 1,354 1,220 1,889 1,982 1,795 1,644 1,201 2 Alacant 0,969 0,680 0,775 0,524 0,316 0,065 0,641 0,369 3 Castelló 0,390 0,617 0,777 0,176 0,254 0,081 0,783 1,339 4 Elx 0,283 0,480 0,675 0,436 0,102 0,028 1,680 0,207 5 Benidorm 0,073 0,393 0,284 0,247 0,151 0,031 0,741 0,233 6 Gandia 0,406 0,843 0,723 0,672 0,390 0,400 0,424 0,705 7 Elda 0,267 0,662 0,705 0,237 0,052 0,015 0,128 0,240 8 Alcoi 0,374 0,861 1,492 1,326 0,155 0,109 0,156 0,513 9 Oriola 0,248 0,667 0,323 0,000 0,328 0,070 0,225 0,435 10 Ontinyent 0,128 0,885 1,223 0,164 0,163 0,246 0,033 0,502 11 Villena 0,117 0,749 0,394 0,676 0,390 0,016 0,273 0,924 12 Xàtiva 0,371 0,712 0,471 0,535 2,281 1,244 0,793 0,903 13 Dénia 0,484 0,647 0,325 0,388 0,243 0,029 2,615 0,352 14 Sueca 0,463 0,999 0,522 0,519 0,465 2,097 0,150 0,472 15 Torrevella 0,205 0,652 0,447 0,175 0,461 0,040 0,335 0,408 16 Onda 0,097 0,319 0,674 0,000 0,061 0,017 0,075 0,218 17 Canals 0,154 0,656 0,652 0,198 0,310 0,286 0,439 2,634 18 Morella 1,290 0,595 0,573 0,000 0,175 0,489 0,000 0,317 19 Alcira 0,645 1,269 1,432 0,857 1,001 2,422 0,383 1,222 20 Novelda 0,088 0,451 0,606 0,337 0,125 0,019 0,272 0,655 21 Torreblanca 0,000 0,599 0,175 0,000 0,000 0,000 1,286 2,143 22 Vinarós 0,579 0,914 0,257 0,000 0,000 0,103 0,450 0,235 23 Albatera 0,000 0,603 0,292 0,316 0,052 0,000 0,383 0,200 24 Benigànim 0,591 1,252 0,423 0,324 0,375 0,239 0,000 0,912 25 Ibi 4,819 1,658 3,662 0,520 1,150 0,029 0,042 7,481 27 Requena 0,999 1,128 1,381 0,636 0,743 1,365 0,307 1,783 29 Utiel 0,231 0,901 0,719 0,445 0,073 0,491 0,180 0,531
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
491
45 50 51 52 55 60 61 63 1 València 0,923 1,054 1,041 1,081 0,921 1,282 1,977 1,402 2 Alacant 1,073 1,277 0,913 1,303 1,336 1,138 1,183 1,391 3 Castelló 1,042 0,926 1,079 0,820 0,932 0,654 0,298 0,500 4 Elx 0,748 0,968 0,541 0,865 0,771 0,662 0,334 0,732 5 Benidorm 1,156 0,885 0,583 1,382 3,798 0,724 0,610 1,235 6 Gandia 1,107 1,078 2,265 0,961 0,981 1,022 0,516 0,735 7 Elda 0,504 0,731 0,442 0,774 0,648 0,447 0,053 0,327 8 Alcoi 0,749 0,900 0,533 0,967 0,670 0,747 0,045 0,501 9 Oriola 1,786 1,301 0,791 0,857 0,783 0,923 0,301 0,966 10 Ontinyent 0,650 0,832 0,710 0,706 0,476 0,842 0,111 0,549 11 Villena 0,820 0,963 0,519 0,812 0,670 0,533 0,061 0,391 12 Xàtiva 1,235 1,191 1,621 0,993 0,712 1,214 0,120 0,725 13 Dénia 1,783 1,182 0,637 1,222 1,891 0,552 1,319 0,804 14 Sueca 1,384 0,961 1,529 0,858 0,910 0,991 0,441 0,551 15 Torrevella 1,702 0,979 0,623 1,113 1,636 0,709 0,330 0,671 16 Onda 0,763 0,699 0,596 0,622 0,485 0,707 0,050 0,395 17 Canals 1,051 0,816 0,860 0,691 0,546 0,994 0,133 0,631 18 Morella 0,817 0,847 2,646 0,596 0,675 0,808 0,287 0,386 19 Alcira 1,036 0,869 1,379 0,787 0,637 0,937 0,286 0,795 20 Novelda 0,798 0,854 0,753 0,765 0,530 0,743 0,091 0,333 21 Torreblanca 1,055 0,718 0,566 0,493 0,829 0,532 0,000 0,158 22 Vinarós 0,961 0,528 0,722 0,830 1,580 0,801 0,000 0,607 23 Albatera 1,191 1,082 0,893 1,343 0,734 0,742 0,128 0,383 24 Benigànim 0,832 0,556 1,001 0,647 0,463 0,892 0,044 0,763 25 Ibi 0,741 0,554 0,421 0,652 0,551 0,700 0,000 0,381 27 Requena 0,961 0,816 1,087 0,798 0,618 0,855 0,185 0,633 29 Utiel 1,322 1,334 0,591 1,057 0,717 1,271 0,120 0,749 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
492
65 70 72 74 1 València 1,243 1,001 1,517 1,339 2 Alacant 1,791 1,342 1,352 1,510 3 Castelló 0,798 0,568 0,370 0,602 4 Elx 0,652 0,874 0,684 0,861 5 Benidorm 0,845 2,211 0,782 0,867 6 Gandia 0,765 0,900 1,034 0,769 7 Elda 0,515 0,320 0,486 0,555 8 Alcoi 0,999 0,456 0,793 0,864 9 Oriola 1,001 1,381 0,530 0,910
10 Ontinyent 0,898 0,317 0,568 0,658 11 Villena 0,688 0,182 0,448 0,615 12 Xàtiva 0,732 0,385 0,452 0,647 13 Dénia 0,842 3,405 0,723 0,999 14 Sueca 0,720 0,950 0,523 0,731 15 Torrevella 0,571 3,494 0,487 0,746 16 Onda 0,511 0,444 0,178 0,417 17 Canals 0,522 0,190 0,291 0,471 18 Morella 0,645 0,287 0,442 0,482 19 Alcira 0,721 0,464 0,613 0,636 20 Novelda 0,658 0,318 0,453 0,500 21 Torreblanca 0,666 0,327 0,204 0,407 22 Vinarós 0,538 0,172 0,143 0,510 23 Albatera 0,659 0,511 0,364 0,482 24 Benigànim 0,595 0,238 0,343 0,392 25 Ibi 0,452 0,225 0,560 0,502 27 Requena 0,662 0,395 0,532 0,565 29 Utiel 0,880 0,240 0,456 0,582
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
493
APÈNDIX C. SLQ Taula C.1 Quocients de Localització Estàndards (Standardized Location Quotient) aplicats als LQ transformats logarítmicament de les comarques :
15 17 19 20 21 24 25 26 27
1 Vega Baja -0,315 0,114 1,302 0,247 -0,472 -0,966 -1,103 -0,788 -0,839
2 Baix
Vinalopó
-1,272 0,240 2,278 -0,747 0,459 -0,473 -0,381 -1,130 -0,461
3 Vinalo
pó Mitjà
-0,762 -0,831 2,268 -1,067 -0,140 -0,825 0,597 0,981 -0,695
4 Alacantí 0,592 -0,611 0,418 -1,462 0,738 0,533 0,254 -0,473 0,659
5 Alt
Vinalopó
-0,797 0,769 2,196 0,022 0,483 -0,428 1,480 -0,381 -1,498
6 L’Alcoià -0,365 1,819 0,063 -0,165 1,382 0,712 2,236 -1,397 1,409
7 Marina Baixa -0,835 0,020 0,652 -1,639 -0,367 -1,025 -0,651 -1,287 -1,490
8 Marina Alta -1,196 -0,603 0,613 0,218 -0,474 -0,910 -0,299 -0,666 0,113
9 Comptat -1,116 2,416 -0,129 -0,019 1,121 -0,004 0,259 -1,087 -1,528
10 Vall
d’Albaida
-0,988 2,184 0,221 0,577 1,076 0,081 2,057 0,496 -0,465
11 La
Costera
-0,525 1,151 0,776 1,153 1,162 -0,808 -0,109 -0,192 -0,351
12 La Safor 1,208 -1,051 -0,959 1,737 0,183 -0,716 -0,978 -0,336 -0,183
13 Ribera Alta 1,617 -0,089 -1,138 1,118 0,458 -0,378 -0,415 -0,657
0,201
14 Ribera Baixa 1,150 -1,137 -1,700 0,260 0,069 0,142 0,485 -0,845 0,219
Apèndixs
494
15
La Canal Navarr
és
1,634 1,525 -0,209 -0,452 -1,515 -0,896 -0,959 -0,787 -0,319
16 Valle
de Ayora
-0,543 0,518 0,011 0,985 -1,936 0,229 0,333 -0,895 -1,528
17 Horta Nord 0,924 -0,495 -0,506 -0,326 0,658 0,519 0,799 0,102 1,060
18 Horta Sud 0,384 -0,263 -0,427 1,496 0,389 0,036 1,195 -0,770 0,414
19 Horta Oest 0,653 -0,128 -0,264 1,330 1,060 0,518 1,008 -0,053 1,003
20 València -0,228 -0,471 -0,557 -0,292 0,929 0,550 0,425 -0,711 0,725
21 L’olla
de Bunyol
0,324 0,411 -0,274 0,604 1,104 0,786 0,658 0,849 0,943
22
La plana
de Utiel
1,817 0,224 0,281 1,512 -0,920 -0,763 -0,046 -0,667 -0,656
23
Camp de
Morvedre
-0,134 -1,072 -0,867 -0,046 -0,352 0,670 -0,196 0,530 2,954
24 Camp
de Túria
0,052 0,324 -0,306 -0,470 0,490 0,594 0,512 0,072 0,522
25 Los
Serranos
0,900 0,297 -0,869 -1,420 -0,629 0,220 0,018 0,287 -0,554
26
Rincón de
Ademuz
1,991 -0,574 -0,965 -2,302 -0,565 -3,825 -2,779 -0,895 -0,804
27 Alto
Palancia
-0,394 0,123 -0,624 1,123 -1,974 1,561 0,140 1,916 1,987
28 Plana Alta -0,575 -0,466 -0,541 -0,015 0,420 0,557 -0,458 1,167 -0,079
Apèndixs
495
29 Alcalatén 0,281 -0,968 1,512 -0,758 0,432 0,133 -0,477 1,237 -0,300
31 Baix
Maestrat
0,054 0,529 -0,626 0,578 -2,808 1,199 -0,589 1,215 -0,161
32 Alt
Maestrat
-1,707 -0,924 -0,863 -0,879 -0,265 1,516 -1,408 2,083 -0,204
33 Els Ports -1,534 -1,978 0,094 -0,919 -0,593 0,616 -0,836 1,470 0,316
34 Plana Baixa -0,297 -1,006 -0,861 0,017 0,397 0,845 -0,774 1,610 -0,409
Font: Elaboració pròpia
28 29 30 31 34 35 36 45 50
1 Vega Baja -0,410 -1,149 -1,134 0,056 -0,854 -0,210 -0,224 1,471 0,759
2 Baix Vinalopó
-1,020 -0,122 0,052 -1,001 -1,025 1,256 -1,307 -1,015 0,162
3 Vinalopó
Mitjà -1,327 -0,326 -0,371 -1,168 -1,313 -0,793 -0,544 -1,655 -0,899
4 Alacantí -0,339 0,144 0,249 0,007 -0,566 0,335 -0,741 0,071 1,609
5 Alt
Vinalopó
0,921 -0,191 0,223 -0,034 -1,497 -0,656 0,435 -0,997 -0,452
6 L’Alcoià 0,798 2,126 0,856 0,514 -0,452 -1,494 2,149 -1,220 -1,102
7 Marin
a Baixa
-1,266 -1,763 -0,547 -0,713 -1,030 0,924 -1,101 0,618 -0,228
8 Marina Alta -0,370 -1,231 0,015 -0,104 -0,995 1,533 -0,500 1,758
1,357
9 Comptat -0,221 0,715 1,010 -1,761 -0,486 -0,371 0,242 -0,122 -0,159
10 Vall d’Alb 0,418 0,489 -0,618 -0,251 0,111 -2,742 0,144 -1,153 -1,205
Apèndixs
496
aida
11 La
Costera
-0,148 -0,698 -0,397 1,116 0,686 0,695 1,644 0,241 1,334
12 La Safor 0,084 -0,462 0,640 0,299 0,502 -0,184 0,330 0,441 0,900
13 Ribera Alta 0,480 0,998 0,501 0,845 1,359 -0,333 0,513 0,180 -0,487
14 Riber
a Baixa
0,380 -0,088 0,207 0,553 1,774 -0,298 0,387 0,768 -0,261
15
La Canal Navar
rés
-0,431 0,145 0,026 -0,492 0,529 -0,206 0,010 0,879 -1,106
16 Valle
de Ayora
-0,394 -0,956 -0,680 -0,965 -0,137 1,639 -1,983 1,110 1,080
17 Horta Nord 1,663 1,530 1,482 1,631 1,051 0,844 0,336 0,225 0,829
18 Horta Sud 0,559 0,376 0,793 1,593 1,505 0,502 2,454 -0,940 -0,175
19 Horta Oest 1,531 0,858 1,446 1,910 1,129 1,053 1,113 0,093 0,612
20 València 0,383 0,817 1,493 1,402 1,169 1,579 0,295 -1,018 0,670
21
L’olla de
Bunyol
1,434 1,833 1,387 0,964 0,697 0,595 -0,480 0,368 1,361
22
La plana
de Utiel
0,801 -0,061 0,336 -0,651 0,435 -0,547 -0,031 0,448 1,477
23
Camp de
Morvedre
2,548 0,991 0,730 0,191 1,281 0,358 -1,197 0,065 0,128
24 Camp
de Túria
0,469 0,237 2,078 1,581 1,098 0,463 0,361 0,926 0,650
Apèndixs
497
25 Los
Serranos
0,105 -0,005 0,167 0,373 0,609 -0,709 0,089 0,516 0,008
26
Rincón de
Ademuz
-1,424 -1,632 -1,345 -0,965 -1,632 -0,665 -1,391 2,112 -1,662
27 Alto Palan
cia -2,157 -1,515 -1,345 0,055 -0,755 -0,665 -1,178 -0,558 -0,573
28 Plana Alta -0,726 -0,446 -1,345 -1,286 -0,864 -1,505 0,221 -0,654 -1,125
29 Alcalatén 0,005 -0,306 -1,109 -1,681 -0,297 -0,923 -0,159 1,106 -0,259
31 Baix
Maestrat
0,202 -1,837 -1,345 -0,965 -0,913 0,968 0,525 -0,329 -2,524
32 Alt
Maestrat
-1,280 0,911 -0,793 0,180 -1,318 -0,665 -1,201 -1,329 -0,993
33 Els Ports -0,784 0,181 -1,345 -0,918 0,755 -0,665 -0,380 -1,993 0,354
34 Plana Baixa -0,484 0,437 -1,316 -0,313 -0,552 0,888 1,168 -0,414 -0,081
Apèndixs
498
51 52 55 60 61 63 1 Vega Baja -0,311 0,925 0,758 -0,406 0,092 0,225 2 Baix Vinalopó -0,732 0,073 -0,292 -0,913 0,261 0,356 3 Vinalopó Mitjà -0,692 -0,409 -0,871 -1,466 -0,765 -0,808 4 Alacantí 0,175 1,942 1,104 0,812 1,092 1,358 5 Alt Vinalopó -1,006 -0,541 -0,689 -1,798 -1,007 -0,983 6 L’Alcoià -0,874 0,056 -0,790 -0,564 -1,925 -0,346 7 Marina Baixa -0,661 2,117 3,522 -0,827 0,622 1,073 8 Marina Alta -0,390 1,502 1,525 -1,314 1,215 0,396 9 Comptat -1,027 -0,204 -0,729 -0,809 -0,359 -0,619
10 Vall d’Albaida -0,195 -0,984 -1,509 -0,127 -0,863 0,033 11 La Costera 0,250 0,400 -0,639 0,549 -0,570 0,331 12 La Safor 1,589 0,600 0,496 0,692 0,581 0,478 13 Ribera Alta 1,152 -0,491 -0,850 0,196 0,050 0,234 14 Ribera Baixa 0,711 -0,322 -0,035 -0,138 0,402 0,079 15 Canal Navarrés -0,086 -1,035 -1,103 1,187 0,019 -0,415 16 Valle de Ayora -3,152 0,043 1,819 0,743 -1,973 -0,955 17 Horta Nord 0,692 0,851 -0,136 0,749 1,003 0,927 18 Horta Sud 0,136 0,409 -0,186 1,149 0,600 0,991 19 Horta Oest 0,104 0,985 -0,171 1,425 0,764 1,386 20 València 0,444 1,534 0,507 1,290 1,730 1,605 21 L’olla de Bunyol -0,439 -0,157 -0,236 0,623 0,733 0,409 22 Plana de Utiel -0,277 0,211 -0,173 0,356 0,141 -0,386
23 Camp de Morvedre 1,131 -0,027 -0,057 0,967 1,599 1,222
24 Camp de Túria 0,359 0,345 -0,294 0,327 1,017 0,768 25 Los Serranos -0,650 -1,103 -0,146 1,861 -0,335 -0,189
26 Rincón de Ademuz 0,484 0,599 0,145 0,884 -1,973 -0,996
27 Alto Palancia -0,268 -1,154 -0,030 0,789 0,133 -3,760 28 Plana Alta 1,904 -1,948 -0,584 -1,109 -0,892 -0,645 29 Alcalatén -0,040 -0,230 -1,146 -1,282 -0,036 -0,450 31 Baix Maestrat -0,961 -1,271 0,857 -1,235 -1,973 -0,384 32 Alt Maestrat -0,418 -0,966 1,039 -1,091 0,363 -0,038 33 Els Ports 2,053 -1,871 -0,855 -0,850 0,100 -0,460 34 Plana Baixa 0,995 0,122 -2,531 -0,671 0,155 -0,433 Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
499
65 70 72 74 Vega Baja -0,518 1,772 -0,566 0,060 Baix Vinalopó -0,655 0,670 0,163 0,492 Vinalopó Mitjà -1,254 -0,537 -0,522 -0,817 Alacantí 2,924 1,164 1,461 2,132 Alt Vinalopó -0,635 -0,969 -0,724 -0,792 L’Alcoià 0,077 -0,310 0,301 0,090 Marina Baixa 0,171 1,954 0,397 0,483 Marina Alta 0,180 2,084 0,142 0,952 Comptat 0,004 -0,404 -0,247 -0,314 Vall d’Albaida -0,052 -0,636 -0,462 -0,720 La Costera -0,710 -0,419 -0,679 -0,305 La Safor -0,079 0,759 1,083 0,047 Ribera Alta -0,337 -0,233 -0,236 -0,669 Ribera Baixa -0,278 0,714 -0,179 0,067 Canal
Navarrés -0,559 -1,547 -1,549 -1,452 Valle de Ayora -0,110 -1,014 1,235 1,402 Horta Nord 0,674 0,675 1,046 1,084 Horta Sud -0,836 0,269 0,498 0,491 Horta Oest 0,031 0,469 0,834 1,147 València 2,728 1,134 2,292 2,569 L’olla Bunyol 0,100 0,343 -0,002 0,145 Plana de Utiel 0,878 -0,692 -0,605 -0,264 Camp de
Morvedre 0,680 0,353 0,754 0,655 Camp Túria 1,053 0,743 1,497 0,535 Los Serranos 0,852 -0,899 -0,646 -0,871 Rincón de
Ademuz -0,958 -1,014 1,737 0,068 Alto Palancia -1,002 -2,153 -0,590 -0,992 Plana Alta -1,321 -0,622 -1,251 -1,817 Alcalatén -0,927 -0,532 -1,418 -1,496 Baix Maestrat -0,697 -1,204 -1,761 -1,220 Alt Maestrat 1,564 0,030 -0,292 0,177 Els Ports -0,324 -0,405 -0,686 -0,759 Plana Baixa -0,662 0,453 -1,027 -0,106
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
500
Taula C.2 Quocients de Localització Estàndards (Standardized Location Quotient) aplicats als LQ transformats logarítmicament dels Mercats Locals de Treball:
15 17 19 20 21 24 25 26 27 1 0,399 -0,294 -0,600 0,207 0,900 0,877 0,457 -0,161 1,562 2 0,763 -0,558 0,247 -1,328 0,834 0,845 0,090 -0,440 1,033 3 -0,228 -0,730 0,558 -0,599 0,154 1,244 -0,657 1,441 0,171 4 -1,241 0,198 1,724 -0,705 0,479 -0,418 -0,388 -1,081 -0,131 5 -0,576 0,088 0,391 -1,607 -0,429 -1,021 -0,516 -1,305 -1,412 6 1,253 -1,136 -1,021 1,309 0,406 -0,349 -0,791 0,397 0,208 7 -1,278 -0,655 1,878 -1,108 0,022 -0,915 0,297 0,184 -0,188 8 -0,118 2,160 -0,162 -0,580 1,529 1,282 0,668 -1,238 0,130 9 0,144 0,216 0,649 0,420 -0,896 -0,533 -1,020 -0,783 -0,256 10 -1,427 2,310 -0,048 -1,791 1,518 0,609 0,792 -0,187 -0,883 11 -0,354 0,874 1,608 -0,797 0,565 -0,273 0,675 -0,245 -0,968 12 0,774 -0,031 -0,787 0,477 1,537 -1,033 -0,202 -0,468 0,124 13 -1,300 -0,783 0,251 -0,170 -0,721 -1,113 -0,475 -0,656 0,376 14 1,110 -1,155 -1,601 -0,014 0,122 -0,038 0,472 -0,648 0,334 15 -0,649 -0,456 0,841 -0,145 -0,912 -1,317 -1,006 -0,693 -0,440 16 -1,789 -2,103 -2,094 -0,346 -0,062 2,049 -1,674 2,279 -1,152 17 0,962 1,489 0,599 0,743 -0,630 -1,470 -0,488 -0,176 -0,708 18 -0,769 -0,496 -0,183 -0,043 -1,074 1,091 -0,407 1,429 1,304 19 1,837 -0,031 -1,128 1,221 0,672 0,025 0,060 -0,547 0,648 20 0,032 -1,176 0,865 -0,294 -0,684 -0,749 1,078 1,628 -1,244 21 -0,306 0,531 -1,260 -0,367 -1,930 0,818 -1,639 0,897 -1,456 22 0,832 0,274 -0,574 0,426 -1,939 1,870 -0,345 1,295 0,546 23 0,112 0,879 0,862 -0,426 -0,752 -1,232 -1,010 -0,600 -1,456 24 -0,161 0,883 -0,001 1,938 0,206 -0,662 2,262 1,139 0,565 25 -0,891 -0,382 -0,224 0,257 1,564 0,308 2,324 -1,356 2,553 27 1,155 0,098 0,223 0,922 0,557 -0,096 1,165 0,518 1,063 29 1,718 -0,013 -1,013 2,400 -1,036 0,203 0,278 -0,623 -0,324
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
501
28 29 30 31 34 35 36 45 50 1 1,568 1,022 2,398 1,901 1,570 0,733 -0,257 0,649 1,568 2 -0,236 0,334 0,558 0,239 -0,307 -0,588 0,239 1,420 -0,236 3 -0,489 0,338 -1,007 0,044 -0,183 0,854 0,143 0,130 -0,489 4 -1,145 0,126 0,293 -0,785 -0,777 -1,232 -0,946 0,308 -1,145 5 -1,673 -1,186 -0,524 -0,427 -0,731 -1,101 0,481 -0,047 -1,673 6 0,327 0,230 0,915 0,431 0,719 0,137 0,341 0,740 0,327 7 -0,303 0,192 -0,583 -1,391 -1,157 -1,067 -2,239 -0,812 -0,303 8 0,384 1,327 1,890 -0,405 -0,015 -0,217 -0,941 0,017 0,384 9 -0,284 -0,991 -1,147 0,274 -0,270 -0,403 1,910 1,494 -0,284 10 0,454 1,025 -1,109 -0,362 0,444 -0,242 -1,407 -0,298 0,454 11 0,016 -0,689 0,923 0,431 -1,118 0,440 -0,644 0,290 0,016 12 -0,116 -0,419 0,587 2,028 1,362 0,413 0,700 1,140 -0,116 13 -0,364 -0,982 0,124 0,002 -0,775 -0,639 1,903 1,110 -0,364 14 0,772 -0,265 0,544 0,590 1,658 -0,312 1,073 0,280 0,772 15 -0,344 -0,499 -1,020 0,582 -0,581 -0,476 1,751 0,353 -0,344 16 -2,217 0,123 -1,147 -1,246 -1,066 -1,173 -0,881 -0,994 -2,217 17 -0,328 0,073 -0,844 0,221 0,531 1,611 0,171 -0,376 -0,328 18 -0,585 -0,124 -1,147 -0,294 0,833 -0,756 -0,658 -0,227 -0,585 19 1,397 1,265 1,264 1,283 1,739 0,752 0,122 -0,124 1,397 20 -1,309 -0,039 -0,078 -0,600 -0,994 0,055 -0,731 -0,191 -1,309 21 -0,568 -1,919 -1,147 -1,429 -1,369 1,380 0,182 -0,886 -0,568 22 0,540 -1,335 -1,147 -1,429 -0,051 -1,092 -0,122 -2,119 0,540 23 -0,549 -1,145 -0,171 -1,392 -1,369 -1,273 0,581 0,756 -0,549 24 1,363 -0,582 -0,131 0,394 0,428 0,425 -0,597 -1,908 1,363 25 2,097 2,688 0,547 1,409 -0,771 2,777 -0,974 -1,924 2,097 27 1,091 1,210 0,836 1,013 1,415 1,174 -0,123 -0,374 1,091 29 0,501 0,221 0,321 -1,082 0,836 -0,180 0,923 1,593 0,501
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
502
51 52 55 60 61 63 65 70 72 74 1 0,474 0,876 0,241 1,730 2,106 1,790 1,813 0,740 2,071 2,114 2 0,198 1,594 1,011 1,292 1,661 1,773 3,049 1,081 1,858 2,466 3 0,549 -0,184 0,264 -0,750 0,464 -0,337 0,315 0,081 -0,539 -0,216 4 -0,908 0,024 -0,127 -0,709 0,563 0,450 -0,368 0,583 0,598 0,826 5 -0,750 1,820 3,178 -0,380 1,086 1,528 0,507 1,662 0,845 0,845 6 2,114 0,424 0,372 0,896 0,941 0,458 0,171 0,617 1,362 0,497 7 -1,334 -0,402 -0,487 -2,156 -1,027 -1,214 -1,167 -0,586 -0,034 -0,456 8 -0,938 0,451 -0,418 -0,261 -1,179 -0,334 1,075 -0,174 0,871 0,835 9 -0,106 -0,014 -0,097 0,520 0,474 1,021 1,082 1,115 0,127 0,986 10 -0,333 -0,757 -1,129 0,178 -0,392 -0,143 0,715 -0,598 0,255 0,041 11 -0,997 -0,218 -0,419 -1,506 -0,912 -0,845 -0,185 -1,239 -0,186 -0,154 12 1,409 0,553 -0,293 1,530 -0,320 0,428 0,024 -0,370 -0,170 -0,010 13 -0,561 1,347 1,732 -1,377 1,755 0,644 0,498 2,164 0,700 1,259 14 1,285 -0,007 0,216 0,782 0,805 -0,135 -0,032 0,680 0,101 0,346 15 -0,610 0,988 1,431 -0,457 0,555 0,269 -0,819 2,194 -0,030 0,407 16 -0,704 -1,242 -1,087 -0,463 -1,081 -0,822 -1,195 -0,206 -1,889 -1,292 17 0,070 -0,840 -0,842 0,794 -0,232 0,144 -1,118 -1,189 -0,982 -0,934 18 2,443 -1,409 -0,404 0,028 0,432 -0,871 -0,403 -0,713 -0,208 -0,865 19 1,067 -0,339 -0,524 0,574 0,431 0,621 -0,030 -0,152 0,394 -0,057 20 -0,211 -0,452 -0,903 -0,282 -0,564 -1,172 -0,336 -0,593 -0,164 -0,761 21 -0,812 -2,137 0,024 -1,513 -1,277 -2,717 -0,296 -0,559 -1,641 -1,364 22 -0,297 -0,136 1,360 -0,005 -1,277 0,063 -1,019 -1,309 -2,301 -0,704 23 0,151 1,709 -0,229 -0,289 -0,268 -0,886 -0,331 -0,041 -0,568 -0,866 24 0,391 -1,090 -1,183 0,394 -1,197 0,536 -0,676 -0,931 -0,679 -1,471 25 -1,435 -1,063 -0,822 -0,504 -1,277 -0,895 -1,605 -0,997 0,228 -0,749 27 0,565 -0,288 -0,586 0,234 0,053 0,149 -0,317 -0,340 0,1341 -0,404 29 -0,722 0,790 -0,279 1,700 -0,323 0,496 0,647 -0,920
-0,152
-0,316
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
503
Apèndix Tema 4 Taula 4.1 Acords regionals per al comerç
Caribea Basin Trade Partnership Act (CBPTA)
Barbados i Antiga, Aruba, Bahamas, Barbados, Belize, Illes Verges, Costa Rica, Dominica, República Dominicana, El Salvador, Granada, Guatemala, Guaiana, Haití, Honduras, Jamaica, Montserrat, Antilles Holandeses, Nicaragua, Panamà, Sant Kitts i Nevis, Santa Llúcia, Sant Vicent i Trinitat i Tobago.
African Growth Opportunity Act (AGOA)
Angola, Benin, Bostwana, Camerún, Cap Verd, Txad, Congo, Costa d’Ivori, Republica Democràtica del Congo, Djibouti, Etiopia, Gabó, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenia, Lesotho, Madagascar, Malawi, Mali, Mauritània, Maurici, Mozambique, Namíbia, Níger, Nigèria, Rwuanda, Senegal, Santo Tomé, Seichelles, Siera Leona, Sud Africa, Swaziland, Tanzània, Uganda i Zambia
Euro-Mediterrànean Partnership
Argèlia, Egipte, Israel, Jordània, Libano, Marroc, Autoritat Palestina, Síria, Tuníssia i Turquia
Acord d’Estabilització i Associació
Albania, Bosnia-Herzegovina, Croacia, Macedònia i Serbia.
Everithing But Arms Iniciative (Least Development Nations)
Afganistan,Angola, Bangladesh, Benin, Bhutan, Burkina Faso, Burundi, Cambòia,Cap Verd, Republica Central Africana, Txad, Comores,Guinea Ecuatorial, Eritrea, Republica Democràtica del Congo, Etiopia, Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Haití, Kiribati, Laos, Lesotho, Liberia, Madagascar, Malawi, Maldives, Mali, Mauritània, Mozambique, Myanmar, Nepal, Niger, Rwuanda, Santo Tomé, Samoa,Senegal, Siera Leona, Illes Salomon, Somalia, Sudan, Tanzània, Togo, Tuvalu, Uganda,Vanuatu, Yemen i Zambia
Font: Elaboració pròpia
Apèndixs
504
Apèndix tema 6.
El model de l’entevista:
INSTRUMENT D’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DE LA CONCENTRACIÓ GEOGRÀFICA: Murray, (1999) modificat per Segarra (2003). DADES DE L’EMPRESA: Nom i adreça: Persona de contacte: DADES ESTRUCTURALS: Marc de l’activitat Any de fundació: Història de l’empresa: (Dades importants, noves persones, funcions o departaments, estratègies, objectius i prioritats, productes, mercats, tecnologies en producció o altres, inversions, plantes, etc) Número d’empleats: (Per àrees o departaments)
Apèndixs
505
EMPRESA FAMILIAR: Persones de la família treballant a l’empresa: Persones de la família a la direcció: Persones de la família al Consell d’Administració: Va a continuar sent familiar?
1- La seua empresa, es va originar a l’àrea d’Ontinyent? A- SÏ_________ B- NO________
Si la resposta és afirmativa, formava part prèviament d’altra empresa, va ser un spin-off? SÍ __________ NO_________ Comentaris 2- L’experiència i la tradició de la zona, va condicionar
la localització? A- Ho va condicionar molt ________ B- Ho va condicionar una mica________
C- No ho va condicionar res__________
Apèndixs
506
3- La concentració d’empreses del tèxtil, influeix en què la seua empresa es mantinga ací?
A- Influeix molt ________ B- Influeix una mica__________
C- No influeix res _____________ 4- Dels següents factors, quins influeixen en què la seua
empresa es trobe en aquesta zona geogràfica?
RES POC MOLT
A- L’existència de clients en la zona
□ □ □
B- L’existència de proveïdors en la zona
□ □ □
C- L’existència de subcontrates en la zona
□ □ □
D- Compartir coneixements amb altres empreses de la
zona □ □ □
Apèndixs
507
E- Disponibilitat de mà d’obra especialitzada
□ □ □
F- Suport institucional
□ □ □
G- Facilitat de crèdit a la zona
□ □ □
H- La formació i esperiència dels treballadors
□ □ □
I- Infraestructures, accesos (autopista, tren, port...)
□ □ □
J- Costos laborals (mà d’obra, impostos, tases locals, etc)
□ □ □
Comentaris:
Apèndixs
508
5- On es troben els seus clients, en %?
75-100% 50-74% 25-49% 1-24%
A- En la zona d’Ontinyent i els seus voltants
□ □ □ □
B- En la Comunitat Valenciana
□ □ □ □
C- A la resta d’Espanya
□ □ □ □
D- A la resta d’Europa
□ □ □ □
E- A la resta del món (especificar)
□ □ □ □
Apèndixs
509
6- On es troben els seus proveidors, en %?
75-100% 50-74% 25-49% 1-24%
A- En la zona d’Ontinyent i els seus voltants
□ □ □ □
B- En la Comunitat Valenciana
□ □ □ □
C-A la resta d’Espanya
□ □ □ □
D-A la resta d’Europa (especificar)
□ □ □ □
E- A la resta del món (especificar)
□ □ □ □
Apèndixs
510
7- Identifique els seus tres principals clients
1-
2-
3-
Comentaris:
8- Identifique els seus tres principals competidors i les
seues ubicacions
1-
2-
3-
Comentaris:
9- Ha mantingut alguna relació de cooperació amb
alguna empresa de la zona?
A- De manera habitual
B- Alguna vegada
C- Mai
En cas positiu:
Quin tipus de col·laboració va ser?
Apèndixs
511
S’utilitzaren canals formals o informals?
10- Com són les relacions que manté amb les altres
empreses de la zona?
A- Molt fluides (intercanviem informació, treballadors,
etc.)
B- Fluides (parlem de tant en tant)
C- Esporàdiques
E- Inexistents
11- Quin tipus d’actuacions es realitzen per part del
conjunt de les empreses de la zona?
A- D’innovació
B- D’investigació
C- Comercials
E- De formació
F- Altres (especificar)
Apèndixs
512
12- Des del seu punt de vista, es beneficia la seua
empresa pel fet d’estar localitzada ací? Per què?
13- Creu que les empreses ubicades en la zona actuen
com un grup i creen avantatges amb les que no
compten les empreses situades fora de la zona? Per
què?