TEMA 5: EL SECTOR AGRARI (CANVIS I PERMANÈNCIES)

Mireia Damont Cabello, Cristina Martín Pérez i Aaron Prades Arraya.

2L, març del 2014

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona

Professor: Rafael Palomero Caro

AGRICULTURA TRADICIONAL / AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA / AGRICULTURA D’AUTOCONSUM.

Tipus d’agricultura caracteritzat perquè la seva producció es dedica en exclusiva a alimentar a les persones que la cultiven; els propietaris hi aporten la totalitat del seu treball i del seu capital.

AGRICULTURA DE MERCAT

Forma d'agricultura en la qual la producció està destinada a ser venuda amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici i l'autoabastiment és un aspecte secundari. S’oposa a l'agricultura de subsistència.

RURAL Terme oposat al concepte d’urbà. Es considera territori rural

aquell que no presenta concentracions de població superiors als 10.000 habitants.

POBLACIÓ RURAL

Població que viu en l’àmbit rural. A Espanya es consideren rurals les poblacions que tenen fins a 2.000 habitants, semi rurals les que no arriben als 10.000 i urbanes les que superen els 10.000 habitants.

POBLACIÓ AGRÀRIA La població que es dedica a l’activitat agrícola o ramadera. Allò

que la defineix és la seva activitat productiva.

ÈXODE RURAL Flux migratori de població del camp cap a les ciutats, dins d’un

mateix país.

CAPITALITZACIÓ

Acumulació de capital obtingut invertint en factors de producció, com maquinària, tecnologia...

ÈXODE URBÀ

Flux migratori de població des de les ciutats cap al camp, dins d’un mateix país. Es tracta d’un fenomen iniciat a les darreres dècades del segle XX.

ESPAI RURAL PROFUND. Zones rurals allunyades dels espais urbans i amb vies de

comunicació generalment deficitàries, amb explotacions molt tradicionals i amb una població agrària envellida

EXPLOTACIÓ DIRECTA Tipus d'explotació agrària (petita, mitjana o gran) en què el

propietari és el responsable directe de l’explotació, és a dir, hi treballa..

EXPLOTACIÓ INDIRECTA Tipus d'explotació agrària (petita, mitjana o gran) en què el propietari

arrenda o cedeix l’ús de la terra a altres, és a dir, no hi treballa.

EXPLOTACIÓ FAMILIAR

Tipus d'explotació agrària treballada pel propietari i la seva família; generalment, es tracta d’explotacions petites o mitjanes.

AGRICULTURA A TEMPS PARCIAL Tipus de treball d’aquells pagesos (generalment, petits propietaris o

arrendataris) que tenen una altra ocupació (a la indústria, la construcció o els serveis) a més a més de la dedicada a l’explotació agrària.

ARRENDAMENT AGRARI. Contracte per mitjà del qual el propietari de la terra (arrendador)

cedeix a un altre (arrendatari) el dret d’explotar-la per un preu (renda) i un temps determinats.

PARCERIA Contracte per mitjà del qual un propietari agrari cedeix a una altra

persona (parcer) el dret d’explotar la seva finca o el seu bestiar, repartint-se ambdues parts la producció obtinguda en proporcions acordades.

JORNALER / TREBALLADOR EVENTUAL.

Persona que treballa en una explotació agrària de forma discontínua, per a determinades feines de temporada, i cobra per dia treballat.

SUPERFÍCIE AGRÍCOLA ÚTIL (SAU)

Part de la superfície total d’un país constituïda per les terres de conreu, els prats i les pastures, és a dir, aprofitable pel sector primari.

SECÀ

Sistema de cultiu en què la terra rep només aigua procedent de les precipitacions naturals.

REGADIU Sistema de cultiu en què la terra rep aportacions artificials d'aigua.

EXPLOTACIÓ AGRÀRIA Grup de parcel·les (i/o instal·lacions ramaderes) explotades

per un mateix productor agrari.

PARCEL.LA Terra de conreu que té uns límits clarament determinats (un

camí, tanca, canal...) i en general està ocupada per un sol cultiu. Es poden classificar pels límits (tancades o obertes), per la forma (regulars o irregulars) i per la mida (petites, mitjanes i grans).

GRAN PROPIETAT (AGRÀRIA).

Explotació agrària de grans dimensions (generalment, superior a les 100 hectàrees).

LATIFUNDI Explotació agrària de gran extensió (generalment, més de 100

hectàrees), conreada per propietaris absentistes per sota de les seves possibilitats reals; es dedica a la ramaderia o agricultura extensiva.

AGRICULTURA EXTENSIVA Sistema d’explotació agrícola (utilitzat generalment en grans

propietats) en què la inversió de capital, la mà d’obra ocupada i la producció per superfície són reduïdes. És propi tant de grans propietats molt productives (gràcies a una mecanització intensiva) com dels latifundis.

PETITA PROPIETAT (AGRÀRIA)

Explotació agrària de petita dimensió (generalment, menys de 10 hectàrees).

MINIFUNDI Explotació agrària de petita extensió (generalment, menys de 10

hectàrees), la producció de la qual és insuficient per cobrir les necessitats de la família propietària; hi predomina l’agricultura intensiva.

AGRICULTURA INTENSIVA Sistema d’explotació agrícola en què la inversió de capital, la

mà d’obra ocupada i la producció per superfície són elevades; té com a objectiu obtenir en el mínim espai la màxima quantitat possible de productes de qualitat. És propi tant d’explotacions molt modernes (de qualsevol mida) com de minifundis o propietats familiars tradicionals.

MITJANA PROPIETAT (AGRÀRIA) Explotació agrària de petita dimensió (generalment, entre 10 i 30

hectàrees).

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC)

Política de la UE que gestiona les subvencions que es donen a l’explotació agrària a la Unió Europea i té com a objectius garantir l'equilibri entre una producció alimentària europea adequada, l'existència de comunitats rurals econòmicament viables i mesures per afrontar els reptes mediambientals com el canvi climàtic, la gestió hidrològica, la bioenergia i la biodiversitat.

UNITAT DE TREBALL AGRARI (UTA)

Treball efectuat durant un any per una persona dedicada a temps complet a l’activitat agrària.

PRODUCCIÓ AGRÀRIA Quantitat de productes agraris realitzats en una explotació o

en un territori determinats; es pot expressar amb diferents unitats de mesura (tones, nombre d’animals, kilograms, etc.) o bé amb el seu valor monetari.

PRODUCTIVITAT AGRÀRIA 1. Quantitat de productes obtinguda en una explotació agrícola per

unitat de superfície (per exemple: tones/(hectàrea). 2. Quantitat de productes obtinguda en una explotació agrària per unitat de treball (per exemple: tones/hores de feina anuals o tones/treballador).

RENDIMENT (DE LA TERRA)

Relació entre la producció obtinguda en una explotació agrícola i la seva superfície. La unitat de mesura més utilitzada és la tona/hectàrea.

FARRATGE Planta o barreja de plantes cultivades per alimentar el bestiar.

RAMADERIA EXTENSIVA Sistema d’explotació ramadera (utilitzat generalment en grans

propietats) en què el bestiar corre lliurament pel camp i s'alimenta als prats o pastures naturals; la inversió de capital, la mà d’obra ocupada, la producció per superfície i la modificació del ecosistema natural hi són reduïdes.

RAMADERIA INTENSIVA Sistema d’explotació ramadera en què el bestiar es troba estabulat o

semiestabulat, generalment en condicions de temperatura, llum i humitat artificials, amb l'objectiu d'incrementar la producció en el menor lapse de temps possible; els animals s’alimenten, principalment, de pinsos. La inversió de capital, la mà d’obra ocupada, la producció per superfície i la modificació del ecosistema natural hi són molt elevades.

AGROINDÚSTRIA O INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

Sector de la indústria que es basa en la manipulació i/o transformació dels productes agrícoles i ramaders (també s’hi poden incloure els forestals i de la pesca) en productes elaborats que es posen a disposició dels consumidors.

MORFOLOGIA AGRÀRIA

Conjunt d’aspectes externs que defineixen un paisatge agrari, com per exemple, les diferents unitats de cultiu.

BOCAGE / CAMPS TANCATS O CLOSOS

Paisatge agrari compost de petites parcel·les irregulars (terres de conreu i prats), separades entre si per bardisses (barreres o tanques fetes amb arbres o arbustos), murets i terraplens, o per arbres que sovint voregen els camins.

OPENFIELD / CAMPS OBERTS Paisatge agrari format per parcel·les que no estan tancades per

murs o bardisses. 2. A l’antic règim, sistema d'ordenació i explotació del sòl agrari en què les parcel·les de cada propietari no podien estar separades per cap tipus de tanques i s’integraven obligatòriament en "fulles" de conreu contínues, on es cultivava el que decidia col·lectivament la comunitat de camperols

PRAT Terra o parcel·la de conreu que es sembra amb

farratges per al bestiar; quan l’herba és alta se sega i s’emmagatzema o bé s’hi deixa pasturar els animals.

PASTURA / PAST 1. Herba que el bestiar menja en el mateix terreny on es cria.

2. Lloc on el bestiar l'herba dels camps.

POLICONREU O POLICULTIU

Sistema de conreu en què es cultiven diversos productes en una mateixa superfície.

MONOCONREU O MONOCULTIU

Sistema de conreu en què es cultiva un únic producte.

TRILOGIA MEDITERRÀNIA Forma d'anomenar, agrupant-los, els tres productes bàsics de

l'agricultura mediterrània (el blat, la vinya i l'olivera), que donen els tres productes bàsics de l'alimentació tradicional d'aquesta zona del món (el pa, el vi i l’oli d'oliva).

PRODUCTE FITOSANITARI Substància o preparat que protegeix els vegetals

d’organismes nocius o bé influeix en el seu creixement (adobs, pesticides, etc.).

ROTACIÓ DE CONREUS Sistema de conreu basat en la successió en un mateix camp

de conreus diferents i de períodes d’inactivitat (guaret) a fi d’evitar l’empobriment del sòl. Segons la superfície de sòl deixat en guaret es parla de rotació biennal (la meitat del sòl), triennal (un terç), quadriennal (un quart), etc.

GUARET Pràctica agrícola que consisteix en deixar una part de la terra

sense conrear per no esgotar el sòl, lligada tradicionalment amb el sistema de rotació de conreus, especialment a l'agricultura de secà. Actualment està en regressió, gràcies a la utilització d'adobs i fertilitzants químics.

DEVESA 1. Aprofitament agroforestal tradicional, que consisteix en un bosc

aclarit (sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres), que s’utilitza com a terra de pastura en règim extensiu (en castellà, dehesa). 2. Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l'aprofitament de la llenya. 3. Terreny comunal destinat a pastura.

AGROPECUARI Terme que engloba l’activitat agrícola i l’activitat

ramadera o pecuària.

SILVÍCOLA Terme que engloba totes les activitats necessàries per

regenerar els boscos, explotar-los i protegir-los.

FEIXA Tros de terra en forma de terrassa construïda amb

marges de pedra seca als vessants de la muntanya per a l’aprofitament agrícola.

ARENAMENTS ARTIFICIALS Sòls agrícoles coberts amb un gruix entre 10 i 15 cm

de cendra volcànica perquè mantinguin la humitat durant molt de temps. És típic de l’agrosistema de Lanzarote.

RAMADERIA ESTABULADA Sistema ramader en què els animals reben la seva

alimentació dins d’una granja o d’un recinte tancat durant tot l'any.

RAMADERIA SEMIESTABULADA Sistema ramader en què els animals reben la seva

alimentació dins d’una granja o d’un recinte tancat durant una part de l'any i, la resta de l’any, pasturen al camp.

SISTEMA D’INTEGRACIÓ (RAMADERA)

Gestió d’una explotació ramadera en col·laboració entre dues parts, una de les quals, anomenada integrador (normalment, una gran empresa), proporciona els animals i els mitjans de producció (per exemple, el pinso) i els serveis que es pactin en el contracte corresponent, i l'altra, anomenada integrat (normalment, un petit o mitjà propietari), aporta les instal·lacions i els altres béns i serveis necessaris i es compromet a l’engreix del bestiar. Quan aquest ha assolit un cert pes, l’integrat el ven (a un preu acordat prèviament) a l’integrador. És un sistema utilitzat especialment a la ramaderia porcina.

CALADOR/ BANC DE PESCA

Zona marina on les captures de peix són mes abundants i on acostumen a treballar els vaixells de pesca.

PLATAFORMA CONTINENTAL Zona marítima costanera amb una profunditat

inferior a 300 metres.

AIGÜES JURISDICCIONALS Franja marítima costanera que envolta el litoral d’un

país (generalment, a una distància de 200 milles de la costa). L’Estat hi exerceix la sobirania com si fos part del seu territori.

ARMADOR Persona o empresa que nolieja o equipa un vaixell per

a la seva explotació comercial.

AQÜICULTURA Tècnica de conreu d’espècies aquàtiques vegetals i

animals en ambients físics controlats amb l’objectiu de millorar les condicions que aquestes espècies troben al seu medi natural i augmentar-ne la producció.

PISCICULTURA Cria de peixos en rius o estancs amb finalitats

comercials o de repoblació

DRASSANA Instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

PESCA D’ALTURA Explotació pesquera realitzada en caladors allunyats

de la costa.

PLÀNCTON Conjunt d’éssers minúsculs d’origen animal o vegetal

que es troben presents a les aigües salades o dolces i que suren en elles. Constitueixen l’aliment bàsic de diversos animals superiors.

AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ

L'agricultura d’especulació és la forma d'agricultura en la qual la producció està destinada a ser venuda i el autoabastiment és un aspecte secundari. Pot ser de caràcter intensiu o extensiu

AGRICULTURA ITINERANT En vastes regions de clima càlid i de vegetació densa (selva i boscos

tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistència. Els agricultors obren clarianes en la vegetació, talen els arbres, treuen les herbes del terra i cremen el terreny esbrossat perquè les cendres aportin fertilitat al sòl.

EXCEDENT AGRARI

L'excedent agrari és el que resta després d'haver satisfet la demanda del país, és a dir, el mercat intern. Aquest excedent moltes vegades s'exporta cap a mercats exteriors.

HACIENDA En alguns països llatinoamericans, latifundi o finca

agrària de gran extensió (sovint, dedicada a la ramaderia).

PLANTACIÓ TROPICAL Tots aquests cultius de la zona intertropical o

subtropical deuen implantar-se en àrees on no hi hagi massa diversitat ecològica i podríem dir que són preferibles les regions de sabana a les de selva.

REVOLUCIÓ AGRÍCOLA S'entén per revolució agrícola una sèrie d'importants canvis

succeïts durant el segle XVIII en els camps de la Gran Bretanya, es diu que es va iniciar aquí ja que en aquest lloc es van implementar alguns invents (la incorporació de maquinària que va ajudar a agilitzar el procés de collita i sembrat).

REVOLUCIÓ VERDA Terme utilitzat per a

descriure la transformació de l'agricultura en diversos països en desenvolupament entre 1940 a 1960. Basada en l'aplicació de la ciència i la tecnologia.

SISTEMA COMUNAL (O COMUNITARI)

Sistema d’explotació agrària (tradicional o actual) basat en una explotació conjunta de la terra per la totalitat dels veïns d’una localitat, on sovint la propietat de la terra també és col·lectiva.

TERRES COMUNALS / TERRES DEL COMÚ / COMUNALS / COMUNS

És un terreny pertanyent a tots els veïns d'una població. Sovint es localitza a zones marginals de boscs i prats

TOWNSHIP Sistema de propietat de la terra propi dels EUA, caracteritzat per

l’existència de grans explotacions de límits geomètrics, amb parcel·les generalment quadrangulars. Deriva de l’ocupació de les terres dels indígenes per part dels primers colons.