Post on 29-Nov-2014
description
Independents de qui?Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD
No devem! No paguem!www.auditoriaciudadana.net
@auditoriaBCNfacebook.com/auditoriaciudadanadeuda
Quines preguntes ens hem fet• Com ha crescut el deute públic a Catalunya? • Quan i quant ha crescut més el deute? • Perquè creix tant el deute? Per l’augment de les despeses?
O pel descens dels ingressos? • És molt elevat aquest deute públic? • Quant devem els catalans i catalanes? • Quant deute estem pagant? • El Deute per davant de la despesa social? • Com es genera el deute públic a Catalunya? • A qui devem aquests diners?• Qui deu dins de la Generalitat de Catalunya?• Hi ha deutes amagats en els avals i pagaments diferits?• I a partir d’aquí ... Què hem de fer?
Com ha crescut el deute públic a Catalunya?
DIC 1994
JUN 1995
DIC 1995
JUN 1996
DIC 1996
JUN 1997
DIC 1997
JUN 1998
DIC 1998
JUN 1999
DIC 1999
JUN 2000
DIC 2000
JUN 2001
DIC 2001
JUN 2002
DIC 2002
JUN 2003
DIC 2003
JUN 2004
DIC 2004
JUN 2005
DIC 2005
JUN 2006
DIC 2006
JUN 2007
DIC 2007
JUN 2008
DIC 2008
JUN 2009
DIC 2009
JUN 2010
DIC 2010
JUN 2011
DIC 2011
JUN 2012
DIC 2012
JUN 2013
DIC 2013 -
10,000.00
20,000.00
30,000.00
40,000.00
50,000.00
60,000.00
Font: Banc d’Espanya, Març 2014 Les administracions de la Generalitat de Catalunya devien a 31 de desembre de
2013 un total de 57.122 milions d'euros a bancs, mercats financers i a l'Estat espanyol.
El deute públic a Catalunya s'ha triplicat des de l'inici de la crisi (s’ha multiplicat per 3,03 des de setembre de 2008)
Durant la darrera dècada, de 2003 a 2013, el deute públic s’ha quintuplicat (5,23) De 1994 a 2013 el deute públic s’ha multiplicat per 11,9 Durant el tripartit (2003-2010) el deute públic es va multiplicar per 3,18 En els anys de govern de CiU (2010-2013) el deute s’ha multiplicat per 1,65 L’increment més elevat s’ha donat entre els anys 2008 i 2011.
Quan i quant ha crescut més el deute?
Perquè creix tant el deute?
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (Prov) 2014 (Prev)0
1,000
2,000
3,000
4,000
5,000
6,000
7,000
8,000
9,000
10,000
903
5,0494,577
9,295
7,542
8,709
6,733
2,233
20
694
1,761
3,148
4,679
7,269
8,019 7,825
Creixement de deute respecte l'any anterior Ampliació perímetre SEC i incorporació de nous conceptes
Evolució del deute i ampliació del perímetre SEC i incorporació de nous conceptes en deute públic (2007-2014) en milions d’Euros
Font. Informe Resum de Pressupostos 2014.
les xifres anteriors a 2007 estan subvalorades al no incorporar certs deutes d’empreses públiques o públic-privades que eren, en realitat, deute públic.
Pq creix - Per l’augment de les despeses? O pel descens dels ingressos?
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (prov) -
5,000.00
10,000.00
15,000.00
20,000.00
25,000.00
30,000.00
35,000.00
Despesa no financera Ingressos no financers
Des de 2008 les despeses no financeres (excloent interessos del deute) s’han reduït/retallat en un -11,4% mentre que els ingressos han caigut per sota (-8,65%).
Si bé al 2008 i 2009 hi ha un increment de la despesa no financera, aquesta es “retalla” en un 23% des de 2009. Un 14,1% sota el govern de CiU des de 2010.
El problema del dèficit no es pot atribuir a un augment de la despesa corrent i de capital (despeses no financeres), si no a una insuficiència dels ingressos.
És molt elevat aquest deute públic?
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 -
10,000.00
20,000.00
30,000.00
40,000.00
50,000.00
60,000.00
CatalunyaPaís ValenciàAndaluciaMadridCastilla La ManchaGaliciaPaís VascCastilla y LeónIlles BalearsMurciaAragónCanariasNavarraAstúriesExtremaduraCantàbriaLa Rioja
Catalunya i País Valencià són les comunitats autònomes més endeutades de tot l’Estat espanyol en termes absoluts.
El creixement del deute públic des de l’inici de la crisi (2008-2013) és més elevat a comunitats com Madrid i Galicia, seguides del País Valencià, Illes Balears i Catalunya.
0.00%
10.00%
20.00%
30.00%
40.00%
50.00%
60.00%Ca
talu
nya;
36.
46%
País
Val
enci
à; 4
0.94
%
And
aluc
ia; 3
3.69
% Mad
rid; 4
7.64
%
Casti
lla L
a M
anch
a;
22.7
8%
Gal
icia
; 43.
30%
País
Vas
c; 1
2.04
%
Casti
lla y
Leó
n;
31.8
7%
Illes
Bal
ears
; 36.
86%
Mur
cia;
13.
63% A
ragó
n; 2
8.25
%
Cana
rias;
35.
66%
Nav
arra
; 28.
00%
Ast
úrie
s; 2
5.24
%
Extr
emad
ura;
34.
36%
Cant
àbria
; 23.
48%
La R
ioja
; 34.
44%
Creixement del deute públic entre 2008 i 2013 (en percentatge)
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20130
5
10
15
20
25
30
35
País ValenciàCastilla La ManchaCatalunyaIlles BalearsMurciaNavarraCantàbriaAndaluciaAragónGaliciaExtremaduraCastilla y LeónLa RiojaAstúriesCanariasPaís VascMadrid
Quan mirem l’endeutament relatiu respecte al PIB, País Valencià, Catalunya i Illes Balears ocupen 3 de les 4 primeres posicions en tant que comunitats més endeutades respecte el seu PIB.
Deute públic/PIB per Comunitats Autònomes (en percentatge)
Quant devem els catalans i catalanes?
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Deute/Càpita Cat
1687.3731671212
7
1662.9932824119
6
1826.7120143088
3
2120.0918458392
8
2124.7990685581
2
2201.5338755860
8
2864.3674657532
4
3485.4240580257
8
4739.3713049444
3
5911.4965774948
6
7049.0218672425
9
7666.0354105555
8
Deute/Càpita Esp
7766.7529513408
7613.2955041206
8
7759.1634974166
3
7624.1019498739
5
7382.0297219013
3
7073.9783846468
8051.5029537727
9
10571.097262246
1
11930.081770094
7
13490.605473100
4
16467.584293919
9
17940.324162900
9
Total
9454.1261184620
7
9276.2887865326
4
9585.8755117254
6
9744.1937957132
2
9506.8287904594
5
9275.5122602328
8
10915.870419526
14056.521320271
9
16669.453075039
2
19402.102050595
3
23516.606161162
4
25606.359573456
4
Mitjana Esp
9280.9900678024
1
9095.0092936305
2
9115.1566961964
1
9044.0868616870
9
8873.8502945567
8
8519.6481037489
2
9584.3728207502
12303.275569701
7
13992.887869671
8
15985.507603942
1
19163.871000389
1
20486.379087318
7
2,500
7,500
12,500
17,500
22,500
27,500
En 10 anys el deute públic per càpita s’ha multiplicat per 4,6 a Catalunya, passant de poc més de 1.600 euros per persona a més de 7.600 euros per habitant.
Si sumem el deute públic de l’administració central el deute per càpita a Catalunya seria de 25.606 € al 2013, multiplicant-se per 2,8 en els darrers 10 anys.
L’endeutament públic per càpita a Catalunya és superior a la mitjana espanyola.
Quant deute estem pagant?
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (prev) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (prev)
Interessos pagats 570 696 796 919 1479 1743 1761 2077
Amortització del deute
1065 587 1361 1794 4825 6123 8983 5798
Total Obligacions pa-gades
1635 1283 2157 2713 6304 7866 10744 7875
1000
3000
5000
7000
9000
11000
570 696 796 9191479 1743 1761 2077
Al 2013 s’ha produït una xifra rècord de recursos destinats al pagament del deute. 10.744 milions d’euros incloent amortització del deute (8.983 M€)) i interessos (1.761M€)
Per a 2014 el Govern de la Generalitat preveu un descens en les obligacions relacionades amb l’endeutament, fins a 7.875 milions d’euros, donat que el deute derivat de les emissions detallistes ha estat ja retornat.
Quant paguem al 2014?
Gener Febrer
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Oc-tubre
Novembre
De-sem-bre
Gener Febrer
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Oc-tubre
Novembre
De-sem-bre
Bons
0 0 1000 802 50 0 622 0 77 391 0 0
Préstecs
21 83 5 15 17 70 1022 14 20 27 285 384
Op Suport Liquiditat
0 0 0 498 99 99 0 0 63 0 0 63
TOTAL
21 83 1005 1315 166 169 1644 14 160 418 285 447
100 300 500 700 900
1,100 1,300 1,500 1,700
Mili
on
s d
'eu
ros
Al 2014 es preveu que durant els mesos de Març, Abril i Juliol són els que acumularan més quantitat de recursos destinats a pagar el deute de la Generalitat
El que restava dels anomenats bons patriòtics s’ha liquidat al mes d’abril de 2014.
El Deute per davant de la despesa social?
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Salut 8463 8908 11907 9446 9746 8641 8215
Educació 5256 5780 6211 6143 5830 5271 5055
Protecció i Promoció Social 1819 2287 3011 2964 2804 2250 2132
Deute 1635 1284 2158 2714 6307 7976 11728
1000
3000
5000
7000
9000
11000
13000
Mili
ons €
Si bé amb l’inici de la crisi algunes partides socials van, a partir de 2010 totes aquestes partides socials pateixen retallades davant d’un increment dels recursos dedicats a pagar el deute i els seus interessos.
A l’any 2013 el pagament del deute ha superat per primer cop la partida destinada a Sanitat. Des de 2011 es dedica més pressupost a pagar el deute que a Educació.
Al 2013 es va dedicar més diners a pagar el deute que a educació i protecció i promoció social junts.
Com es genera el deute públic a Catalunya?
Bons; 31%
Préstecs (Bancs);
22%
Préstecs (mecanismes Liquid-itat); 47%
Gairebé la meitat del deute és amb l’Estat espanyol a través dels Mecanismes de Liquiditat (47%). Prop d’un terç és amb els mercats a través de bons (31%) i menys d’un quart són préstecs i crèdits de bancs (22%).
Des de 2012 s’ha donat un traspàs de deute amb els mercats a deute amb l’Estat espanyol
L’acceptació de les condicions del FLA i del Pla de pagament a Proveïdors implica que, de facto, la política econòmica catalana està intervinguda.
I els bons patriòtics, què ha passat?
En quatre emissions a un i dos anys es van col·locar un total de 12.727 milions d’euros a un interès d’entre el 4,24 i el 5,25%, i comissions per les entitats financeres que van gestionar la venda dels bons d’entre l’1,35 i el 2,47%.
Al març de 2014 s’ha pagat el darrer cupó de les emissions detallistes. En total s’han pagat 599,42 milions d’euros en interessos i 274,58 milions d’euros
en comissions bancàries.
2010 1 any 2011 1 any 2011 2 anys 2011 bis 1 any 2011 bis 2 anys 2012 1 any 2012 2 anys0
50,000,000
100,000,000
150,000,000
200,000,000
250,000,000
Interessos creditors Comissió bancs
Què han guanyat els bancs?
41%
23%
11%
4%
4%
4%3%
1% o inferior
CaixaBank, SA*Catalunya Banc, SA*Banco de Sabadell, SAUnnim Banc, SA*Deutsche Bank (diverses filials)Caixa d'Enginyers, SCC*Barclays Bank PLC*BBVAAhorro Corporación Financiera SV, SA Banco Mare Nostrum, SA Banco Pastor, SABanco Mediolanum – Fibanc*Caixa d’Estalvis del PenedesGVC Gaesco Valores SV, SAIbercaja Banco, SAGAESCO SV, SABanco Pequeña y Mediana Empresa, SA*Caixa d'Ontinyent*UnicajaIbercajaBankia, SA Caixa d’Estalvis Laietana Cajamar Caja Rural, SCCBanco Grupo Caja3, SAAltres (inferior a 500.000€)
CaixaBank - 41% - 113 M€ Catalunya Banc - 23,5% - 64,5 M€ Banc de Sabadell - 11,5% - 31,5 M€ Unnim (BBVA) - 4,2% - 11,4 M€ Deutsche Bank - 3,8% - 10 M€ Caixa d’Enginyers - 3,6% - 10 M€
I els mecanismes de liquiditat? Són un rescat?
2012 2013 2014 (prov)0
2,000
4,000
6,000
8,000
10,000
12,000
14,000
1304
2,020
2,228 2,309
6,66510,490
6,347
ICO venciments financers Fons de pagaments a proveïdors Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)
Mili
ons d
'eur
os
El Pla de Pagament de proveïdors es finança a través del Fons per al Finançament de Pagament a Proveïdors (FFPP) amb un crèdit sindicat amb 26 entitats bancàries. Interessos al voltant del 5,9% a 5 anys refinançables a 10. Tant el FLA com el Pla de Pagament de Proveïdors està condicionat a la presentació d’un pla de viabilitat i sostenibilitat financera “que garanteixi la seva solvència i capacitat de pagament futur”.
A qui devem aquests diners?
ICOCaixabankBBVABEIBankiaSantanderCredit AgricoleCatalunya BancDexia & SabadellBanco PopularDepfa ACSBankinterDeutsche BankUBS Société GénéraleDGHBarclays Bank PLC
Estat espanyol31%
Bancs Espanyols41%
BEI i al-tres in-stitu-cions
públiques
9%
Bancs es-
trangers19%
Tenidors de bons i obligacions per sectors. Valors del deute públic de la Generalitat de Catalunya negociats a la Borsa de Barcelona. Setembre de 2011
45.60%
13.60%
4.80%1.40%
4.10%
5.70%
24.80% No residents
Entitats de crèdit
Fons d'inversió
Fons de pensions
Entitats asseguradores i adminis-tració de la SS
Empreses no financeres, fun-dacions i altres
Persones físiques
Dels valors de deute públic de la Generalitat de Catalunya negociats a la borsa de Barcelona, la major part estava al 2011 en mans de residents (54,4%), principalment en mans de persones físiques (24,80% del total) i d’Entitats de crèdit (13,60%). Els inversors no residents ostentaven un 45,6%.
Entre 2007 i 2011 es veu un increment de deute públic en mans de residents i un descens del percentatge de deute públic en mans de no residents.
Qui deu dins de la Generalitat de Catalunya?
2008 2009 2010 2011 2012 set2013 (prov)
Deute Generalitat 16135 20186 28096 35543 42791 45536
Deute Universitats 0 0 0 0 24 29
Deute Organismes Comercials, Industrials i Financers 163 161 191 173 147 134
Entitats de Dret Públic 6562 8460 9120 9797 9563 9231
Ens Públics (CCRTV i empreses filials) 1 0 0 0 0 0
Societats Participades 961 956 1505 1689 2007 1685
Consorcis 494 544 587 519 487 490
Fundacions 574 513 607 649 632 619
5,000
15,000
25,000
35,000
45,000
55,000
Mili
ons d
'eur
os
La part principal correspon a l’Administració general de la Generalitat (78,89%) Les Entitats de Dret Públic deuen 9.231 milions d’euros, un 15,99%. El deute de fundacions, consorcis, ens públics, societats participades, organismes,
i universitats suma 2.957 milions d’euros, un 5,12%
El principal endeutament de les entitats públiques es dóna en IFERCAT (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya – a càrrec de la Línia 9 de metro, la Línia Orbital de tren, l’eix transversal ferroviari i diversos projectes de tramvies a ciutats catalanes) amb més de 4 mil milions de deute a finals de 2012.
Destaquen els més de mil milions de deute de l’Agència Catalana de l’Aigua o els més de 800 milions de l’Institut Català del Sòl.
Altres entitats amb més de 100 milions de deute a 2012 són Ferrocarrils de la Generalitat (470M€), Infraestructures de la Generalitat (324M€), Equipaments i edificis de Catalunya (324M€), REG Sistema Segarra-Garrigues (155M€), Fira 2000 (ampliació Fira de Barcelona – 222M€), Fundació de l’Hospital de Sant Pau (165M€ + 55M€) i Arrendadora Ferroviària (133M€)
En el cas de l’Hospital de Sant Pau els deutes són de més de 433 milions d’euros, incloent la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital i la Fundació Privada de l’Hospital. D’aquests un total de 221 milions corresponen a la generalitat x prorrateig.
Hi ha deutes amagats? Avals
Organismes Autònoms i Empreses Públiques
Altres0
500
1,000
1,500
2,000
2,500
3,000
1,939.69
676.86
170.5943.12
190.42
1,978.16
Entitats de Dret Públic Societats Participació MajoritàriaSocietats Participació Minoritària Consorcis i FundacionsEmpreses Privades Fons de titulització d'actius
A desembre de 2012 el risc per avals concedits a organismes autònoms i empreses públiques de la Generalitat de Catalunya era de 2.830 milions d’euros.
El risc per avals a empreses privades i a través del Fons de titulització d’actius era de 2.168 milions d’euros.
Dels avals a empreses públiques destaquen els 1.777 M€ avalats a IFERCAT
Hi ha deutes amagats? Pagaments diferits
I a partir d’aquí ... Què hem de fer?
• Coses que falten (municipis, privat, tipus interès, anàlisi d’ingressos i despeses ...)
• Conceptes que no s’entenen i preguntes que sorgeixen
• Explicar els perquès• Aprofundir en casos i sectors
.... Auditoria CiutadanaUs animeu?
Independents de qui?Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD
No devem! No paguem!www.auditoriaciudadana.net
@auditoriaBCNfacebook.com/auditoriaciudadanadeuda