Surto a l'Ara

Post on 13-Jun-2015

326 views 3 download

Transcript of Surto a l'Ara

34 DIMARTS, 25 DEGENERDEL 2011 araaratu

Un museu de mamuts en plenaCiutat Vella és, com a mínim, pe-culiar. Peces provinents de l’Edatde Gel mostren als visitants comvivia undels animals prehistòricsquedespertenmés curiositat.

MARTA BAUSELLS

BARCELONA. A prop delMuseu Pi-casso, en un edifici gòtic fàcil deconfondre amb el dedicat al pintor–excepteper lescues–, faunsmesosque hi habiten restes de mamuts.Els passejants del carrerMontcadal’observenencuriosits, sorpresosdetopar amb un espai dedicat aaquests animalsprehistòrics enplecentredeBarcelona.Algunspassende llarg, imoltshientrenadonaruncop d’ull. El Museu del Mamut vaobrir lesportes al gener i ja l’hanvi-sitat unes 60.000 persones.

Ben al contrari dels grans mu-seusd’històrianaturalambsalesge-gantines, es tracta d’un local petit,de sostres baixos amb arcades delsegle XIV –les úniques de la ciutat

PALEONTOLOGIA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

Elsmamuts campen per Barcelona

a nivell de carrer–, fet que d’entra-da es fa estrany com a seu per acol·locar-hi restes d’enormes ma-mífers extingits. La mostra, però,s’adaptaa laperfeccióa l’entorn, iésimpressionant:vestigisde l’EdatdelGel provinents de la col·lecciómésimportantd’Europa,entreelsqualshihaesquelets sencersdemamuts irinoceronts llanuts, dents, pèls ouna fidel reproducció d’unmamutllanut que rep els visitants tot justaccedir al vestíbul, mentre encarano han tingut temps de digerir lamúsica trepidant que hi sona.

L’home que apareix en una pan-talla en plena expedició és FiódorXidlovski, el cervell principald’aquest projecte juntament ambelseucol·legaSergueiSlesarev.Aquestprestigiós paleontòleg rus ha dedi-catelsúltims30anysabuscarrestesdemamutsialtresanimalsprehistò-rics, i lasevafundacióés lapropietà-riade lacol·leccióqueaquís’exposa.De fet, elMuseu delMamut deBar-celona és una filial del Museu del’Edat del Gel de Moscou, el que té

més valor científic dels dedicats al’època daurada dels mamuts, elpleistocè (entre 2,4 milions i10.000anysenrere).Xidlovski éseldirector d’aquest museu que vaobrir les portes el 2004 i comptaamb 2.500 peces.

Mamuts aViladecans

Però,quèhi faunafilialaBarcelona,especialmentquannon’hihaviacapaltre a l’Estat ni a Europa? La res-posta és queCatalunya era terra demamuts, com tot el continent. I,més concretament, perquè el 2008es vandescobrir aViladecans ossosd’aquestmamífer.

El jaciment de CanGuardiola vaaparèixer a 20metres de profundi-tat quan s’estava excavant la zonaper a les obres d’una bassa de lami-nació, i s’esperava trobar-hi restesde ceràmica ibèrica. En lloc d’això,van aparèixer un total de 550pecesòssies, lamajoria demamut i en unbon estat molt poc freqüent. Entreelles hi havia un crani ambmolarsi una trentena de defenses o ullals

Unmuseu a la ciutat mostra exemplars únics a Europa de l’avantpassat prehistòric dels elefants

EFECTE EMBADALIDOR

El públic infantil abunda almuseu, sobretot en dieslaborables. Les visites

d’escoles de tot el territori sónhabituals. PERE TORDERA

DescobertaEl2008esvandescobrirossosd’aquestanimal,éremterrademamuts

Els animalsméspopulars dela Prehistòria

l Manfred (Mannyper als amics)Elmamut afable i fidel de lapel·lícula Ice Age sol posar pauentre una tropa d’animalsprehistòrics una pèl eixelebrats.

l Estàtua a la CiutadellaEl monument aixecat el 1906 alParc de la Ciutadella havia de serpart d’una col·lecció d’animalsprehistòrics, però el creador delprojecte vamorirprematurament.

l Mamut de ViladecansL’Ajuntamentha construït unma-mut com a mascota del municipi,per tenir un símbol nouque tambého sigui per als nouvinguts. El tre-uenper la festamajor i enocasionsespecials, i volen que sigui un ins-trument de cohesió social.

35ara DIMARTS, 25 DEGENERDEL 2011 aratu

–alguns, de tres metres de longi-tud–. Podria ser, a més, que fossinrestes dels últimsmamuts delMe-diterrani, i el Grup de Recerca delQuaternaride laUniversitatdeBar-celona,n’extrauràdadesquepodenajudar a entendre la desapariciód’aquestesespèciesal sudd’Europa.

Tot això va cridar l’atenció deXidlovski iSlesarev,que feienexpo-sicions temporalspelsEstatsUnits,elJapó,CanadàiEuropa–unadelesquals alMuseudel Juràssic d’Astú-ries– i ja tenien la idea d’instal·larun satèl·lit del seu museu en algu-na ciutat.

Passió per l’ivori

És inaudit que aCatalunya s’hi tro-bin ossos en bon estat, perquè lamajoria de restes ben conservadessónaSibèria.Les temperatures fre-des fanqueunapartdel territori es-tigui permanentment congelada, iper tant els ossos s’hi conservin nofossilitzats, amb una qualitat òpti-ma. D’entre les gairebé 500 tonesque n’ha trobat Xidlovski, la majo-ria eren a les ribes dels mars àrticsi els rius siberians.

Les últimes dècades, el canvi cli-màtichaaccelerateldesglaçdelaca-pa de permagel (nomque rep el ter-reny superficial congelat perma-nentment) i això ha fet que, amesu-ra que augmenta la temperatura i

l’aigua va guanyant terreny a costadelgel, lesresteshaginanatquedantal descobert. Les troballes han aug-mentatiSibèrias’haconvertitenunaveritablemina d’ossos i ullals.

Això,amés,hacanviatelpanora-ma de la venda d’ivori: les figures ijoies fetes d’aquest mineral, abansmolt mal vistes per les matancesd’elefants que hi anaven íntima-ment relacionades, ara tornen avendre’s obertament –malgrat quehi segueix havent tràfic i falsifica-cions–.ElmateixMuseudelMamutdeBarcelonaesdedica a vendrepe-ces de col·leccionisme, joies i ivorien brut. Aquest negoci paral·lel enaugeés,de fet, laprincipal fontd’in-gressos per al científic, i li permetmantenirel seumuseui finançar lesseves expedicions.

Dequè fa olor unabanya?

“Totselsesquelets tenenquatrepo-tesdecincdits”, diuorgullós el guiai director comercial, FrancescMunárriz. Tenen tres esqueletscomplets de mamuts (un d’ells de60.000 anys, que val entre 2 i 3mi-lions d’euros) i un d’un rinocerontllanut, i insisteixqueencapcasbar-regenossosdemamutsdiferents.Elmuseuapostaperquètotes lespecesexposades siguin naturals. Hi hauna excepció: el mamut de l’entra-da està reproduït amb pèl de iac,perquè el cabell de mamut es con-serva amb textura de rasta.

Unaaltrapeçaparticularés lacò-piaexactad’unacèlebrecriadema-mutqueesvadescobrirel2007aSi-bèriaenunestatperfectedeconser-vació. Batejada oficialment com aIuri (i extraoficialment com BebèdelGelper revistes comelNationalGeographic), la cria es considera latroballamés important d’aquest ti-pus feta almón, ja que el seu estudipot contribuir a conèixer més de-tallsde l’últimaglaciació.L’originaldescansa a Sant Petersburg en unacambra frigorífica amenys de zerograus i amb nitrogen, i la còpia, fe-ta amb làsers i una resina especial,és al carrerMontcada.

Elgrantretdiferencialdelmuseués que tot es pot tocar. Els guies in-sisteixenqueels visitants agafinelsossos i dents, i toquin els ullals i lallana. “De què creus que fa olor?”Munárriz es refereix a la banya dequeratina del rinoceront llanut, unpeça estrella que conserva l’olor“d’animal”gràciesa les fibresque laformen. Efectivament, la banya defa 15.000 anys fa una olor intensa ique recorda aromes del zoològic.

La implicació dels treballadors,ungruppetit imolt involucrat enelprojecte, és curiosa. Sónells els quede seguida agafen un os, el posen alesmans del visitant, li fan pregun-tes o li expliquen com d’única és lapeça.Capd’ellsdubtaaexplicar-ne,orgullós, les meravelles, com elsprojectesquetenenengegatsamblaDiputació de Barcelona, l’ONCE iuniversitats.

Enelfuturvolentraslladar-seaunaltre local, segurament ambmenysencantperò amb instal·lacionsmoltmésgrans.Mentrestant, aSibèria sesegueix excavant a bon ritme i, se-gonsasseguren,aMoscoujaesperentotd’ossospervenirquanhihagi es-pai. Demoment, n’hi ha per omplir4.000metres quadrats.e

“Elsmamutsels vamatar l’home”

PaleontòlegVa conèixer a l’exèrcit rus el que ara ésun gran col·lector d’ossos, Fiódor Xidlovski.Pilotaven avions d’expedicions a Sibèria i van desco-brir junts la seva la passió per la paleontologia.

M.B.

Per què Barcelona?Elspaleontòlegsaquí sónmoltqua-lificats i lagent témoltd’interèsperla paleontologia. Amés, no hi haviacapmuseu demamuts...

El descobriment de Viladecanstambé hi devia influir, no?Sí, va ser el primerqueensva cridarl’atenció. Era tanextraordinariquefins i totFiódorXidlovski,elmeuso-ci, feia broma dient: “Segur que nohas posat tu els ossos allà?” Ens ha-vien convidat al museu juràssic deMuja, a Astúries, i quan vam sentiraixò de Viladecans se’ns va acudirinstal·lar aquí elmuseu.

Catalunya era terra demamuts?Sí, a tot l’Estat se n’han trobatmol-tesrestes,és famósperalspaleontò-legs.N’hihaviaper totEuropa, real-ment, però escollien on viure iaquesta zona era molt bona. Vanviure-hi fa uns 500.000 anys. Tincunaanècdotabona:vaigseraunpo-ble del nord de Catalunya on teni-enossosdemamuts ideienqueerendeGuifré el Pilós!

Per què van desaparèixer?Elmamut acompanyava els homes.Els humans van començar a caçar-ne –era més fàcil: era un animalgran,alimentavadurant temps ieraherbívor ipacífic–, i jocrecque l’ho-mevaser lacausadelasevaextinció.

És la teoria oficial?No.Lamésacceptadadiuqueesvanextingir pel canvi climàtic que vaacabar amb l’Edat de Gel (i que in-clou ladesaparicióde lesherbesqueestavenacostumatsamenjar, subs-tituïdes per boscos). Una altra diuque una malaltia els va fer morir atots de cop i una tercera diu que laculpable va ser la caça. Jo crec enl’última. De fet, podien seguir exis-tint en les condicions climàtiquesposteriors a l’Edat de Gel.

Aquí els feu sobreviure.Sí, ho veiem com una tornada delsmamuts a aquesta terra. En aquestsentit, el museu vol donar un mis-satge de recordatori que la culpa ésdels humans, sobretot en un mo-ment de canvi climàtic. S’ha de cui-darelclimai lanatura,perquè, sino,no només desapareixeran els ani-mals sinó també les persones.

D’on et ve la passió pelsmamuts?Quan, fa 30 anys, enFiódor i jo vamtrobar-ne restes per primera vega-

da, a Sibèria, vam començar amb lapaleontologiacomunhobby i ensvaanar atrapant cada vegadamés.

Comvaser laprimeradescoberta?Totsdos érempilotsmilitars.Éremdels pocs que acompanyaven pale-ontòlegs en avió a les expedicions.Fèiemmoltsviatges,perquèésmoltdifícil pilotar en les condicions quehihaallàdalt.Apocapoc,enajudar-los, vamanar descobrint quenosal-tres també ho volíem fer. Vam aca-bar a la universitat junts, buscantmaterial plegats i, quan en teníemmolt, vamobrir elmuseuaMoscou.

Comés la feina diària d’unpaleon-tòleg en expedició?Trobar un os demamut és una sort,nohihacapinstrumentqueetpuguiensenyar on són. Anem amb heli-còpters i vaixells –es fa a l’estiu,quanel gel esdesfà ihiha rius–, i te-nimsubmarinistes.Amés,elperma-frosts’hadetrencarambunamàqui-na especial queutilitza aigua calen-ta.Elshabitantsdelspoblesdelsvol-tantsavegades tambétrobenrestesi ens les donen o ens les venen.

Quina quantitat d’ossos recolliu iquants sou a l’equip?Iakútia (Sibèria) en pot donar unes20tonesa l’any;nosaltresencol·lec-cionementre 10 i 15. A les expedici-onshianementre6i8persones, ialsmuseus hi treballem 20 persones aMoscou i 5 aquí.

I aquesta febre per l’ivori?En trobem força, i sobretot ens elcomprenxinesos i japonesos.L’ivo-ri demamut també ajuda l’elefant,i és l’únic que es pot vendre tran-quil·lament,perquènovaconnectatamb lamort de cap animal.e

Serguei SlesarevDIRECTOR I FUNDADOR DEL MUSEU DEL MAMUT

Slesarev ve sovint al seumuseudes de Rússia. MANOLOGARCÍA

InèditesLesrestesprovenendelacol·lecciód’unrusqueés lamésgrand’aquesttema

NI UNA PEÇA FALSAEls ossos de l’esquelet sónd’un sol mamut. PERE TORDERA

ESMIRA I ES TOCALamajoria de peces es

poden remenar. PERE TORDERA

VOLUNTATDIVULGATIVAL’objectiu és explicar elsmamuts a la gent. PERE TORDERA