LA LLUNA EN UN COVE

La lluna es pentina

mirant-se a la mar.

Com n'és, de bonica!

Jo la vull tenir

a la meva cambra

de dia i de nit.

Em mira des l´aigua

tot fent -me l´ullet.

_______________________

amb un salabret.

Em fuig, se m´escapa!

no es deixa atrapar.

Li tiro una xarxa,

s´hi embolicarà.

Ai, molt trapella,

se´m torna a escapar!

________________________

i em vull passejar

per damunt les ones,

per sobre ciutats,

mirant les persones

que de tot el món

em fan poesies

________________________

Ja es fa de dia,

me n´he de tornar,

fent proa a la riba

sense haver agafat

ni un pèl de la Lluna

ni un peix de la mar.

Això és la fortuna

del qui vol pescar

________________________

o el Sol amb un ham.

a - Me’n - buscar-la - vaig

i - cançons – canten - em

bella - No,- sóc - que - prou

un - lluna – cove - la - en

Fes un dibuix sobre aquest poema:

- Ordena la història:

Es fa de dia i no han aconseguit agafar la lluna.

La vol atrapar i s’escapa.

La lluna no vol que l’atrapin perquè vol voltar per tot el món.

La lluna es pentina i mira des de l’aigua.