Què veiem quan llegim poesia en la pantalla?

Oreto Doménech

Treball Final del Màster en Literatura en l’Era Digital

A la recerca d’habilitats per a la lectura aprofundida de

la poesia digital, text poètic creat mitjançant eines electròniques i pensat exclusivament per al mitjà digital. Els poemes digitals no són traslladables al paper i només podem llegir-los a través d’un dispositiu electrònic.

“El crític pot acabar creient que l’obra que comenta ha estat escrita exclusivament perquè ell hi exercesca el seu ofici de comentarista”. Joan Fuster

Laura Borràs, “Growing up digital: the emergence of e-lit communities in Spain. The case of Catalonia ‘and the rest is literature’”

Jill Walker Rettberg, “Electronic literature seen from a distance. The beginnings on a field”

Laura Borràs, Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura (2005)

foto Tedblog

“Lulled into somnolence by five hundred years of print, literary analysis should awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is reconceptualized as the interplay between a text’s physical characteristics and its signifying strategies, a move that entwines instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility of considering texts as embodied entities while still maintaining a central focus of interpretation. It makes materiality an emergent property, so that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity. Rather, materiality is open to debate and interpretation, ensuring that discussions about the text ‘meaning’ will also take into account its physical specificity as well”

Hayles, 2004

fotos wikimedia

awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to

repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is re

conceptualized as the interplay between a text’s physical characteristics and its signifying strategies, a move that entwines instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility of considering texts as embodied entities while still maintaining a central focus of interpretation It makes materiality an emergent property, so

that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity.

Rather, materiality is open to debate aAnd interpretation, ensuring that discussionsHayles, 2004

awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to

repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is re

conceptualized as the interplay between a text’s physical characteristics and its signifying strategies, a move that entwines instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility of considering texts as embodied entities while still maintaining a central focus of interpretation It makes materiality an emergent property, so

that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity.

Rather, materiality is open to debate aAnd interpretation, ensuring that discussionsHayles, 2004

“El ‘acto docente’ requiere, por encima de todo ‘prestar atención’ […] para postular la estética de la interactividad”

Borràs, 2004

Separation/Séparation, Annie AbrahamsThe Sweet Old Etcetera, Alison CliffordSeparation/Séparation, Annie AbrahamsThe Sweet Old Etcetera, Alison Clifford

La paraulaLa paraula

Diàleg i monòlegPolisèmia: del text, del gènere, de les veus

poètiquesIronia, sàtira, caricatura, paròdia servint-se

del contextReflexió sobre el gènere: el ritme fa el

poemaLectura possible des del feminisme

El paisatge com a escenari; l’escenari com a metàforaMots imatgeRecodificació de la intertextualitat: citar el text no perquè diga, sinó perquè actue Límits i fronteres de l’autoriaMultisensorialitat evocada: mirar, tocar, escoltarLa lectura dibuixada

Stained Word Window, Deena LarsenVniverse, Stephanie StricklandWhereabouts, Orit Kruglanski

Stained Word Window, Deena LarsenVniverse, Stephanie StricklandWhereabouts, Orit Kruglanski

La imatgeLa imatge

Exploració de l’estructura: de la forma geomètrica, del text, de la llenguaLa lògica del moviment lectorLes relacions entre nodes i la relectura: lectura global, no fragmentàriaLes relacions semàntiques i la recurrència com a mecanisme de cohesióL’espai i el context com a part del significat

Lectura híbrida: codis lingüístic, cinètic, icònicEl plànol com a escenari i com a metàforaL’Eixample i la lectura cultural que representaLlenguatge cinematogràfic: plànol panoràmic en un picat perfecteDixi textual i dixi d’imatge: situació d’enunciació jo-aquíLectura manipulativa

Obra híbrida que flueix entre el paper i el ciberespaiReflexió sobre la lectura, la forma, els gèneres textuals, el ritme, la situació dels mots…Intertextualitat com a compendiTranstextualitat: imatges que es lligen; paraules que es miren Obra que flueix d’una trajectòria literària i vital prèvies Lectura feminista; la intenció: capgirar el mite de la dona

Amor de Clarice, Rui TorresUnderbelly, Christine Wilksabcdefghijklmnopqrstuvwxyz, Jörg Piringer

Amor de Clarice, Rui TorresUnderbelly, Christine Wilksabcdefghijklmnopqrstuvwxyz, Jörg Piringer

El moviment i el soEl moviment i el so

26 línies del conte “Amor” de Clarice LispectorPalimpsest: el moviment i el so reescriuen-lligen un altre textEstranyament i allunyament de l’original:punt de vista de paraules, de sons i de visions (pel·lícules)Perllongar l’experiència de lectura plaentLectura envolvent o immersiva. Punt de vista del personatge: Ana

Lectura oral i procés lector visual (escoltar-mirar)Foradar la mina i treballar la pedra com a descobrimentUn camí d’identificació que traspassa el temps i l’espaiLa maternitat com a opció i la maternitat com a destíDoble lectura dels sons plaer-patiment. L’atzar.

Lectura manipulativa, lúdica i creativa: codis cinètic i sonorDramatització de les lletresLes lletres com a dibuixLa possibilitat de fotografiar-les, esborrar-les, explotar-les, moure-les segons el moviment del dispositiu: controlBase lingüística que genera altres codis, per tant, la lletra separada de la paraula però no del significat. Jugar pel plaer de fer-ho a través de la manipulació de les lletres.

Per què cal llegir poesia digital?Per què cal ensenyar a llegir poesia digital?

Per un compromís ètic amb la societat actual

Deure de l’alfabetització múltiple, essencial per a la lectura críticaLectura com a part de la construcció de la identitat, també en digitalPràctica lectora inclusivaPràctica lectora complexaPràctica lectora descentrada

Què mirem quan llegim poesia en la pantalla?

Moltes gràcies!