Post on 22-Jun-2015
T1T1QUÈ ÉS la QUÈ ÉS la
FILOSOFIA?FILOSOFIA?
1) L’ORIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA
Diògenes Laerci (s. II a.C.)
Pitàgores (s. V a.C.)
2) PER QUÈ FILOSOFIA?
Primum manducare deinde philosophare
3) PERÒ, QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
La problemàtica de la pregunta
4) CARACTERÍSTIQUES DEL SABER FILOSÒFIC
1. La Filosofia, això que fan els filòsofs
2. La Filosofia, actitud crítica
“Sapere aued!” Kant
3. La Filosofia, superació del MiteEl pas del Mite al Logos
El pas del Mite al Logos
4. La Filosofia, la Ciència i la Tecnologia
Ciència i Filosofia comencen camins diferents
Tot allò científicament possible és èticament vàlid?
5. Filosofia, fonament i origen de l’ètica
Comportament, convivència i sentit
5) SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA
1. La Filosofia com a crítica de la cultura
1) Sentit Comú Acrític // Sentit Comú Crític (Horkheimer)
El descobriment de si mateix
La Filosofia, condició de llibertat
ESQUEMA de la UNITAT
I tu,què en saps de la
Filosofia?
http://youtu.be/-ujsb5i035I
Què vol dir la paraula Filosofia en les frases següents?
“Aquesta és la filosofia de la nostra empresa”
“Podem aprendre de la gent gran una filosofia de la vida”
“L’existència humana és un dels temes de la filosofia”
“Josep Guardiola no és un entrenador, és un filòsof”
Ara intenteu entre tots a classe definir què és la Filosofia.
1. L'ORIGEN HISTÒRIC de la FILOSOFIA
Vídeo:
El Naixement de la Filosofia
www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=player_embedded
2. PER QUÈ FILOSOFIA?Des dels seus orígens la filosofia s’ha presentat com un tipus de saber que tracta de satisfer la curiositat que sent l’ésser humà respecte del que l’envolta:
Això va ser el que va portar a Pitàgores a afirmar que no era savi sinó un amant de la saviesa
(Ja que pretenia conèixer, respondre a l’admiració que li produïen les coses)
* Recordem que l’ésser humà necessita conèixer el món en el que viu per adaptar-lo i adaptar-s’hi
Coneixement Supervivència Poder
Ja en l’antiguitat grega es pensava que la capacitat intel·lectual és el que ens diferencia de la resta d'animals, només en aquesta activitat l’ésser humà trobava el seu repòs i satisfeia la seva pròpia naturalesa.
El coneixement, més enllà de la mera resolució de les necessitats, sorgeix així com la manera de donar resposta a aquesta inquietud, l’anhel de trobar respostes: de l’amor a la saviesa.
Ara bé, la preocupació filosòfica sorgeix en el moment en que la vida està resolta, quan les necessitats bàsiques estan ja satisfetes
Primum vivere (manducare)●deinde philosophari (adagi
medieval)
3. PERÒ, QUÈ ÉS la FILOSOFIA?Ep!Però de momentencara no hem
contestat la pregunta
sobrequè és la Filosofia
ni n'hem dit les seves
característiques.
..
El problema és que no és fàcil contestar la pregunta :
● Cada època
● Cada autor
● Fins i tot cada persona
S’ha fet una imatge d’allò que entenia per filosofia i li ha designat una tasca determinada.
En tots els segles d’història de la humanitat encara ens continuem fent la mateixa pregunta i es continuen donant respostes.
De totes maneres, no podem fer filosofia sense filosofar
No hi ha una única definició Però sí unes característiques que ha de complir
El Saber Filosòfic
Aristòtil: la saviesa
La saviesa (sophía) l’atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fídies com a escultor i a Políclet com a creador d’estàtues, no indicant amb ells sinó que la saviesa és l’excel·lència d’un art. Pensem d’alguns homes que són savis en general, i no en un sentit parcial o determinat [...]
De manera que és evident que la saviesa és el més perfecte dels modes de coneixement. El savi, per consegüent, no sols ha de conèixer el que deriva dels principis, sinó posseir a més a més la veritat sobre els principis. De manera que la saviesa serà intel·lecte i ciència [nous kai epistéme], per així dir-ho, la ciència capital dels objectes més estimats.
Aristòtil, Ètica a Nicòmac, VI, 7, 1141a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 93-94).
___________________________
Plató: el desig de saber- Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [to ge philomathés kai philósophon tautón]
- El mateix, en efecte -va convenir.
- Podem, doncs, admetre confiadament que perquè l’home es mostri plàcid amb els seus familiars i coneguts és necessari que sigui filòsof i àvid de saber [philósophon kai philomathé] per natura?
Plató, La república, II, 15, 376b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1981, p. 90).
___________________________
Xavier Rubert de Ventós: de la importància de veure-hi fosc
És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix.I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l’expressió de Sòcrates: «Només sé que no sé res». I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l’art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l’eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d’en Jaumet de l’esperit.
Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o
claredat un nou problema o una nova foscúria. D’aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-
les més enllà, i cal reconèixer que en això s’assembla molt a les criatures.
X. Rubert de Ventós, Per què filosofia?
____________________________________________________
És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. Doncs bé, jo penso que el vers podria complementar-se amb un «és quan estic despert que hi veig fosc». I tant més fosc hi veig, en efecte, com més m’estimo o més m’interessa el tema en qüestió. En certa manera les coses es desenfoquen i esdevenen borroses quan més ens hi apropem: com si tots legats patíssim d’una rara hipermetropia teòrica. Enfront d’allò que no ens interessa ni ens estimem massa, tenim sovint la sensació que ja sabem «de què va» («ah sí, és un típic això o allò»), però només que comencem a estimar-nos-la i a conèixer-la de debò, de seguida sentim que no entenem la cosa o la persona tant com voldríem. D’aquí que jo subscrigui plenament la sentència d’aquell savi xinès que deia que «qui tot ho entén... és que està mal informat». Sentència que podríem complementar encara, com ho hem fet amb el vers de Foix, amb un «només creiem entendre perfectament... allò que, en el fons del fons, no ens importa».
X. Rubert de Ventós, De la importància de veure-hi fosc
___________________________
Karl Jaspers
La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a sophós. És a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en possessió del coneixement s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat -no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia. [...] Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta.
Karl Jaspers, Introducció a la filosofia.
___________________
Bertrand Russell: eI valor de la filosofia
De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L’home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem [...] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en força grau el nostre coneixement del que pot ser; refusa el dogmatisme dels que no s’han introduït mai a la regió del dubte alliberador. [...] Per resumir la nostra anàlisi sobre el valor de la filosofia: la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l’esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l’univers que la filosofia contempla, l’esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l’univers que constitueix el seu bé suprem.
Bertrand Russell, Els problemes de la filosofia
4. CARACTERÍSTIQUES del SABER FILOSÒFIC
4.1. La FILOSOFIA, AIXÒ QUE FAN els FILÒSOFS
Si observem en què consisteix l’activitat filosòfica Ens trobarem que no produeix res “comercialitzable”
Les seves creacions són paraules , discursos, orientacions que, a vegades, afecten i exigeixen un compromís
Però no coses que puguin ser bescanviades i valorades al mercat
4.2. La FILOSOFIA, ACTITUD CRÍTICA
L’actitud filosòfica, com hem vist, consisteix en una recerca del saber per si mateix:
●Desig de fugir de la ignorància i
●Prendre com a guia l’ús de la pròpia raó
Per evitar així el perill d’acceptar com a vàlida qualsevol solució des de fora amb el risc de
●La submissió
●El fanatisme
La vertadera actitud filosòfica s’expressa en el “SAPERE AUDE” de KANT
Convida a fer servir la pròpia capacitat del pensament
per sortir de la minoria d’edat
És a dir, la ignorància
Només l’ús de la pròpia raó pot conduir a la LLIBERTAT
A la independència del pensament
La Filosofia és i ha de ser una reflexió que porti a repensar el món en el qual hom desenvolupa la seva existència
(tasca tant important en els temps que vivim)
“Atreveix-te a pensar”
4.3. La FILOSOFIA, SUPERACIÓ del MITEAbans que la Filosofia hi havia les narracions mítiques
També tractaven d’explicar la realitat, el funcionament del món i el seu origen
Per a fer això recorrien a allò que tenien davant, a allò que els resultava més conegut per a explicar allò desconegut
És per això que van personificar les forces de la naturalesa
En totes les societats i cultures primitives, la vida consisteix, primordialment, en una lluita aferrissada per obtenir del medi tot el necessari per a la supervivència:
Però sovint el medi es mostra hostil:
A l’estiu i a la tardor els arbres donen fruit, a l’hivern no; a voltes hi ha una sequera persistent, a voltes una tempesta malmet la collita,...
allotjament alimentAparellament
sexual
PER QUÈ?
Per què?
Cal que l’ésser humà trobi una explicació per saber a què atendre’s:
És segur que aquesta vegada tornarà la primavera?
Per què les estacions segueixen un cicle ordenat?
Per què i com s’originen les tempestes?
Per què, en definitiva, la natura actua tal com ho fa?
Qui o què és la natura?
Com s’ha originat?
D’on prové l’ésser humà?
Per què uns dominen damunt dels altres?
Han estat sempre iguals les lleis de la societat?
Etc.
Com que l’ésser humà d’aquestes societats es troba molt superat pel medi, tracta d’entendre la seva situació considerant que la naturalesa a la qual s’enfronta és un ésser (o conjunt d’éssers) molt més poderós que ell.
Però que no actua de manera bàsicament diferent a la seva.
Així, quan un llamp mata a un company, interpreta que això és una acció del Cel semblant, però molt més poderosa, a la d’ell mateix quan mata a un enemic.
Creu, per tant, que el cel té també coneixement i voluntat.
OBSERVACIÓd'allò que
passa
INFORMACIÓTRAMESA
pelsavantpassats
Va creant en la ment humanauna sèrie de
REPRESENTACIONS o IDEESamb les quals
l’individu/societatintenta explicar-se per què
les coses són com sóni per què passa el què passa.
A aquest tipus d’explicacions en les quals l’home projecta la consciència que té de la pròpia actuació
a l’actuació de la natura, l’anomenem “explicacions mítiques”S’entén per MITE:
Una narració de caire sagrat, és a dir, avalada per la divinitat i, per tant, inqüestionable, que explica l’origen, la
naturalesa (constitució o estructura) i el funcionament d’una realitat, total o parcial, i en la qual es personifiquen les forces de la
naturalesa.
Es tracta doncs, d’una “història sagrada” perquè revela que el món, l’ésser humà, la
vida,... tenen un origen sobrenatural.
A través d’ella l’ésser humà:
Obté una resposta als seus problemes,
Se li presenten una patrons de conducta i
Se li mostra el sentit i el valor de la seva
existència
Enciclopèdia Catalana
[1868; del ll. td. mythos, i aquest, del gr. mythos, íd.]
m 1 /RELIG Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses igeneralment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, empradessobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
2 1 ó fabulosa purament inventada. 2 Idea, figura, etc, presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.
Quan el sacerdot, bruixot,... narra aquestes històries, l’individu/comunitat creu que entra en contacte amb els seus orígens, la divinitat, i, a través de ritus, reviu periòdicament allò que s’esdevingué “al començament”.
Així tot torna a passar (com les estacions) i, d’aquesta manera, la vida perdura.
El mite doncs, no és mera història que, per ser passada, resta externa a l’individu/societat, sinó que forma part de la seva vida i influeix directament en ell.
I, com que és “sagrada”, és objecte de creença i veneració:
Enfront d’ella no es pot donar cap mena d’actitud crítica, sinó simplement d’acceptació.
Es tracta doncs, d’una explicació tancada, immodificable sense progrés que, pràcticament, en totes les societats es preservada per les castes sacerdotals.
El mite, per tant, no és merament un contingut explicatiu, com una teoria científica que, quan ja no resulta explicativa, s’abandona, sinó que es tracta, més aviat, d’una actitud mental que és a la base de qualsevol explicació.
D’aquí que resulti tant difícil desfer-se d’aquesta mena de concepcions, ja que això significa substituir el dogmatisme per una actitud crítica
La creença per raonament, la seguretat pel risc.
Contrari al mite, la Filosofia recorre a una explicació racional
Els personatges són substituïts per causes naturals El pensament racional basat en causes i raons
PLATÓ, “Mite de Prometeu”, Protàgores, 320
Era en aquell temps en què els déus existien, però les
nissagues mortals no existien encara. Quan arribà també el
dia assenyalat per al naixement d’aquestes, els déus les
modelaren a l’interior de la terra, barrejant terra i foc i totes
les coses que es poden combinar amb la terra i el foc. Quan
les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaren a Prometeu i
a Epimeteu d’atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó
més convenient. Epimeteu, però, demana a Prometeu que
el deixi repartir.
Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.
I aconseguit el consentiment, es posa a repartir. En la
distribució dóna als uns la força sense la velocitat; als més
febles concedeix la rapidesa; els uns, els arma; als qui no
són armats per natura, disposa alguna qualitat que els salvi.
A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida
a vol o l’habitació sota terra; aquells als quals augmenta la
grandària, els salva per aquesta mateixa; i, en fi, anava
repartint bo i servant un equilibri. Tot això ho combinava
tenint força cura que cap espècie no desaparegués.
PLATÓ, “Mite de Prometeu”, Protàgores, 320
Quan les hagué socorregudes contra llurs destruccions
recíproques, s’ocupà de llur defensa contra les
intempèries que vénen de Zeus, abillant-les de pèls
espessos i de pells gruixudes suficients contra el fred i
capaces per altra banda contra la calda i, per anar a
dormir, procurà jaç propi i natural per a cadascuna; i
per calçat donà als uns peülla, als altres pells gruixudes
i sense sang. Després d’això s’ocupà de donar a
cadascú un aliment diferent: las uns donà les herbes de
la terra, als altres els fruits dels arbres, a d’altres les
arrels; a alguns donà per aliment la carn dels altres, i a
aquells donà una descendència limitada, mentre que
llurs víctimes tingueren en canvi gran fecunditat, tot per
tal d’aconseguir la salvació de l’espècie. Però
Epimeteu, que no tenia prou saviesa, no s’adonà que
havia despès totes les qualitats amb els irracionals:
restava sense part en la distribució el gènere humà, i
Epimeteu estava perplex sobre què faria.
Trobant-se en el dubte, compareix Prometeu a fer la
inspecció i veu tots els animals proveïts
harmoniosament de tot i l’home, en canvi, nu, descalç,
sense jaç i desarmat. Ja havia arribat el dia assenyalat
a l’home per a sortir de la terra a la llum. Prometeu,
trobant-se en la dificultat de no saber quina mena de
defensa trobaria per a l’home, roba a Hefest i a Atena
l’habilitat tècnica i el foc - perquè sense el foc no era
possible que aquella qualitat fos adquirida per ningú o
esdevingués útil – i en fa do a l’home. Així fou com
l’home adquirí les arts útils a la vida, però la política li
mancava perquè era amb Zeus. I Prometeu no tenia ja
temps de penetrar a l’acròpolis que habitava Zeus;
altrament, les guardes de Zeus eren terribles; però
pogué penetrar d’amagat a l’obrador d’Hefest i Atena,
on ells dos es dediquen a llurs arts preferides, talment
que, havent robat les arts del foc a Hefest i la resta a
Atena, pogué donar-les a l’home, i així l’home es trobà
ben equipat per a la vida. Prometeu després, segons
que es conta, fou acusat de robatori per culpa
d’Epimeteu.
Comprensió de Text
Contesta a les següents preguntes d’una manera clara, raonada i sense copiar del text. Cada pregunta val 1 punt,
l’altre punt restant sortirà de la presentació, l’expressió i les faltes d’ortografia.
1)Fes un resum del text.
2)Qui fa les reparticions i qui les revisa?
3)A qui creus que es refereix quan diu “A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida a vol o l’habitació sota terra”
4)Què creus que es té en compte a l’hora de repartir totes les qualitats?
5)Quin va ser l’error d’Epimeteu?
6)Quina diferència hi ha entre l’ésser humà i la resta d’animals en la primera repartició?
7)Per què la tècnica i el foc van juntes?
8)Què aporten la tècnica i el foc a l’home?
9)Què no va poder robar Prometeu a Zeus?
4.4. La FILOSOFIA, la CIÈNCIA i la TECNOLOGIA
Originàriament, no existia dicotomia entre Ciència i Filosofia
Tot era Filosofia
De mica en mica però, la ciència ha anat desenvolupant-se tant i tant, que de la Filosofia s’ha donat pas a les especialitzacions de les ciències
Malgrat la seva separació, Ciència i Filosofia continuen tenint en comú
L’exigència de rigor en
L’establiment de les hipòtesis i
En el mètode d’investigació
Pitàgores de SamosTales de Milet Leonardo da Vinci
Albert EinsteinStephen Haukins
Així, el gran desenvolupament de la ciència ha fet variar la relació entre ciència i Filosofia.
La Filosofia ha d’analitzar:
Els fonaments de la ciència
Els límits de la ciència
TOT EL CIENTÍFICA
MENT POSSIBLE
ÉS ÈTICAMENT
VÀLID?
ACTUALITAT
TECNOÈTICA i BIOÈTICA
Projecte Genoma Humà
Empremptes genètiques
Clonació
Infants a la carta
Eutanàsia
Etc
Gattaka, Blade Runner...Mar Adentro...
La Filosofia i els problemes de la vida quotidiana
4.5. FILOSOFIA, FONAMENT i ORIGEN de l'ÈTICA
La Filosofia pretén donar sentit a l’existència humana
Una existència plena d’interrogants, d’anhels de respostes, de pors,...
5. SENTIT i NECESSITAT de la FILOSOFIA
● De l'anàlisi de les característiques que defineixen la filosofia, sembla deduir-se que:
● No es tracta d'una tasca gratuïta
● Ni d'un caprici de persones desocupades l'oci de les quals els permet dedicar-se a pensar.
● Més aviat cal concloure que la Filosofia compleix una missió necessària una funció social
En la mesura que contribueix a la formació de ciutadans lliures i autònoms dotats d'esperit crític.
● Defensarem doncs, la necessitat de la Filosofia com a:
Instància crítica de la cultura
Recerca de l'ésser humà sobre si mateix
Garantia de llibertat
5.1. La FILOSOFIA com a CRÍTICA de la
CULTURASi la Filosofia
constitueix un marcde referència en el qual
els éssers humanstroben respostes a les
seves inquietuds,l'acceptació passiva
d'aquestmarc de referència
significa:
L'oblit de la recerca de sentit
La renúncia a la pròpia activitat
L'acceptació d'allò donat
Aixòsignifi
ca
La pèrdua dela capacitat d'admiració
que va iniciar el procés
El consegüent perill de
retorn a l'animalitat
(els animals imiten)
La Filosofiaen qüestionar-se aquestes respostes establertes
evita que es caigui en aquest parany
En la nostra forma de vida actual, dominada pels prejudicis:
– No hi ha lloc per a l'admiració
– Tot és conegut o assimilable a allò conegut
– Actuem segons el que podem anomenar SENTIT COMÚ ACRÍTIC
Existeix per contra, una altra forma de veure les coses
– Una actitud que porta a qüestionar-se allò conegut, a posar en dubte la validesa dels prejudicis
Acceptació d'allò donat
SENTIT COMÚ CRÍTICRecerca permanent,el fet de mantenir oberta la curiositat
per tot allò que m'afecta
M. Horkheimer, Teoria Crítica
“Però el que nosaltres entenem per crítica és l'esforç intel·lectual, i en definitiva pràctic, per no acceptar sense reflexió i per simple hàbit les idees, les maneres d'actuar i les relacions socials dominants; l'esforç per harmonitzar, entre si i amb les idees i objectius de l'època, els sectors aïllats de la vida social; per deduir-los genèticament; per separar-ne l'un de l'altre, el fenomen i l'essència; per investigar els fonaments de les coses, en una paraula: per conèixer-les de manera efectivament real.”
5.2. El DESCOBRIMENT de SI MATEIX● La Filosofia:
● Insta a l'ésser humà a analitzar-se a si mateix
● Mostra als individus de cada època el patrimoni acumulat dels que s'han dedicat a aquesta tasca
● Aquest patrimoni comú de respostes ha de ser únicament el punt de partida des d'on iniciar la recerca sobre la realitat i, en especial, sobre la nostra pròpia identitat.
Això és fonamental ja que a partir de la comprensió de si mateix l'ésser humà interpreta les altres qüestions
● Aquesta tasca però, no és fàcil de dur a terme
Ja que tota pregunta significa el risc de no trobar resposta o que la resposta sigui contrària a allò ja sabut i es perdi la seguretat en la qual vivim ordinàriament
La Filosofia porta a la inquietud
Perdre la seguretatÉs el repte del pensament, és una
necessitat si es vol:D
escobrir nous modes de vidaD
esenvolupar la culturaC
ontinuar construint un món humà
Exercici
Per què diem que la Filosofia és un risc?
Qui no arrisca no pisca?
Fa por la responsabilitat d'equivocar-se?
És millor no arriscar-se en pro de la seguretat?
5.3. La FILOSOFIA, CONDICIÓ DE LLIBERTATErich Fromm (filòsof alemany) va definir l'estat de l'ésser humà contemporani com
Avui podem trobar-nos immergits en una nova forma d'esclavitud
Aquesta mena de creença, qualificable de “RAÓ INSTRUMENTAL” per Horkheimer i l'Escola de Frankfurt és una nova manera de definir la nostra relació amb el món Una relació marcada pel predomini dels:Interessos tècnics i els
valors utilitaris més que
no pas per valors
humanístics.
“por a la llibertat”que ens porta a adherir-nos a formes de
vida que signifiquen l'acceptació del'autoritat exterior, fins i tot formes
dictatorials tant en les nostres idees com en elnostre comportament.
Com a conseqüència del desenvolupamentcientífic i tecnològic interpretem el món dintre de les
categories tècniques com un conjunt d'objectesmanipulables, entre els quals hi ha inclòs l'ésser humà
És una forma de prejudici que ha de ser analitzat ja que ens fa ser:
Acrítics amb la realitat
Acceptar-la
Ajustar-hi el nostre comportamentUna altra vegada ens trobem amb la necessitat d'emprendre el camí del pensament,
de la raó alliberadora que ens torna l'autonomia i la dignitat que ens correspon.
CONCLUSIÓ
Podem dir doncs, que sovint sospitem de la Filosofia perquè les seves respostes no són tancades com les de
les matemàtiques:
2 + 2 = 4
Què és Filosofia? - AAVV
QUÈ ÉS FILOSOFIA?
"Filosofar és una manera de viure" (Ortega y Gasset)
"La filosofia no es pot aprendre, només es pot aprendre a filosofar" (Kant)
"Fer filosofia és estar en un camí; en filosofia les preguntes són més importants que les respostes." (Jaspers)
"La filosofia és al mateix temps la crítica i el complement de la ciència." (Blanshard)
"És l'home el que els astrònoms defineixen: una petita part de carboni impur i d'aigua, reptant sense força sobre un planeta petit, sense importància? Ha de ser el bé etern amb el fi de que sigui estimat, o val la pena cercar-lo encara que l'univers es dirigeixi inexorablement a la mort?... Cap d'aquestes preguntes troba solució en els laboratoris. L'estudi d'aquestes preguntes i la possibilitat de respondre pertany al domini de la filosofia." (B. Russell)
"Tots els homes són filòsofs perquè, d'una manera o d'una altre, tots adopten una actitud enfront la vida i la mort. Hi ha qui pensa que la vida no té valor perquè té un final. No pensen que també és possible l'argument oposat : que si la vida no tingués un final no tindria valor, que és, en part el perill, sempre present de perdre-la el que ens ajuda a donar-nos compte del valor de la vida." (Popper)
"La filosofia és una cosa ... inevitable." (Ortega y Gasset)
"Una gran filosofia no és la que instal·la la veritat definitiva, és la que introdueix una inquietud." (Peguy)
"Viure sense filosofar és pròpiament tenir els ulls tancats, sense procurar obrir-los mai; i el plaer de veure totes les coses que la nostra vista descobreix no té punt de comparació amb la satisfacció que ens dóna la seva coneixença mitjançant la filosofia; i, aquest estudi és més necessari per regir els nostres costums i guiar-nos en aquesta vida que l'ús dels nostres ulls." (Descartes)
"La filosofia no és una disciplina, és una capacitat d’interrogació i de reflexió que tracta no només del coneixement i de la condició humana sinó també dels grans problemes de la vida. En aquest sentit, la filosofia hauria d’estimular sempre la capacitat crítica i autocrítica, ferments irreemplaçables de lucidesa, i sempre encoratjar la comprensió humana, tasca fonamental de la cultura." (E. Morin)
REFLEXIONS CRÍTIQUES DE LA FILOSOFIA
"Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo." (K. Marx)
"L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat..." (Cioran)
"Sí, és cert, filosofar no només no serveix per a res, sinó que, a més no pot ni ha de servir absolutament per a res <útil>, per a res <pràctic>. El privilegi té el nom de llibertat. Filosofar és, sobretot, un obrar lliure i per aquesta raó, no serveix de res ni per a res." (Pieper)
SÍNTESI
"Què és la filosofia i quin és el seu valor, és una cosa molt discutida. O se n'esperen revelacions extraordinàries o bé se la deixa de banda
indiferentment, com un tipus de pensament que no té sentit. Se la mira amb respecte, com la tasca important d'uns homes insòlits o bé se la
menysprea com el rumiar d'uns somiatruites. Se la considera com una cosa que interessa a tothom i que per tant deu ser, en el fons, simple i
comprensible, i o bé se la descriu com tan difícil que ocupar-se'n resulta desesperant." (Jaspers)
Cites Filosofia – Muy Interesante
Exercici
Ara et toca a tu,
fes la teva pròpia definició de Filosofia
Què és la Filosofia? - QUINO, Mafalda