Proposta metodològica de lectura i

interpretació d’una obra d’art

Estadis d’anàlisi:

1. OBSERVACIÓ ATENTA I REFLEXIVA:

Observació dels aspectes externs de l’obra

Observació nua d’informació addicional

Formulació de preguntes: Interrogar l’obra d’art

Jan Toorop (1858-1929)A new generation. 1892 Museum BoymansvanBeuningen, Rotterdam

Wassily Kandinsky (1866-1944)Murnau Street withWomen, 1908. Col·lecció Privada

2) DOCUMENTACIÓ- Recerca d’informació sobre la peça i tots els seus condicionants

externs.

3)INTERPRETACIÓ-Deduir, en base a la informació obtinguda, el significat, causa i funció

de l’obra.

4)CONCLUSIÓ FINAL I FORMULACIÓ D’UN NOU JUDICI ESTÈTIC

-Reflexió entorn de la transcendència de l’obra dins la història de l’art: què ha aportat i què ha suposat.

CONCEPTES CLAUS I ESTRUCTURANTS DE L’ANÀLISI I INTERPRETACIÓ D’UNA OBRA

D’ART

FORMA Significants o vocabulari

CONTINGUT Significat o semàntica

RECEPCIÓ/REPERCUSIÓ Quin impacte genera?

PROPOSTA D’ESQUEMA

D’ANÀLISI D’UNA OBRA PICTÒRICA

1. IDENTIFICACIÓ/CATALOGACIÓ

Títol: La Gioconda (o Mona Lisa)

Autor: Leonardo da Vinci (1452-1519)

Cronologia: 1503-1505

Lloc actual: Museu del Louvre, París

Gènere artístic: Pintura

Tècnica: Oli

Suport: Taula; 77 cm x 53 cm

2. ANÀLISI FORMAL

Ens ajuda a definir l’estil.

Varia en funció del llenguatge de cada gènere i tècnica artística (pintura, gravat, escultura, arquitectura…)

És la part més complexa i susceptible a patir canvis i variacions.

2.1 DISSENY

Jacques-Louis David, (1748-1825)

El Jurament dels Horacis 1748

Museu del Louvre, París.

-DIBUIX/LÍNIA-

-COLOR/TACA-Oscar-Claude Monet (1840-1926)

Sol ixent. Impressió, 1872

Musée Marmottan, París.

2.2 CROMATISME-COLORS PLANS-Henry Matisse (1869-1954)

La dança, 1910

Hermitage, Sant Petersburg. Rússia.

-MESCLA DE COLORS-William Turner (1775-1851)

Yacht Approaching the Coast, 1835

Tate Gallery, Londres.

--MONÒCROMA-Pablo Picasso (1881-1973)El Minotaure i la seva dona, 1937Col·lecció particular

-POLÍCROMA-

Georges Seurat (1859-1891)Bathers at Asnières, 1883-84 National Gallery, Londres.

2.3 LLUM-REAL-Diego Velázquez (1599-1660)

Villa Medici a Roma, 1630

Museu del Prado, Madrid.

-SIMBÓLICA- Diego Velázquez (1599-1660)

Bacus, 1628/29

Museu del Prado, Madrid.

-ABSÈNCIA DE LLUM-

Jozsef Rippl-Ronai (1861-1927)

Un parc de nit, 1892/95

Museu d’Orsay, París.

-PRESÈNCIA DE LLUM-

Alessandro Botticelli (1444/45-1510)

La Calumnia d’Apel·les, c.1494-1495

Galeria dels Uffizzi, Florència.

-HARMONIA DE LLUM-Kasimir Malevich (1878-1935)Comp. suprematista: Blanc sobre blanc, 1918Malevich Gallery, Rússia.

-CONTRAST O CLAROBSCUR-Caravaggio (1571-1610)Cupido, c.1601Staatliche Museen zu Berlin, Berlin.

2.4 COMPOSICIÓ/PERSPECTIVA

-SIMÈTRICA-Rafael de Sanzio (1483-1520)

La presentació al temple, c.1503/04

Pinacoteca Apostòlica Vaticana, Roma.

-ASIMÈTRICA-Ramon Casas (1866-1932)

La càrrega o Barcelona 1902, 1899

Museu d’Art Modern, Olot.

-SUPERFICIAL-Bou trepitjant el gra, dinastia XVIII, 1550 i 1295 a. C Tebes, Vall dels Reis.Tomba Menna, Egipte.

-PROFUNDA-Rafael de Sanzio (1483-1520)L’escola d’Atenes, 1512Estances Vaticanes. Ciutat del Vaticà

-Esquema compositiu en: DIAGONAL-

Caravaggio (1571-1610)

L’èxtasi de St. Francesc,

c.1596

Wadsworth Atheneum,

Hartford, , USA.

-Esquema compositiu en: “S”-

Eduard Burne-Jones (1833-1893)

The Golden Stairs, 1880

Tate Gallery, Londres.

-Esquema compositiu en: PIRAMIDAL-

Rogier van der Weyden

(1399/1400-1464)

Davallament, c.1435

Museu del Prado, Madrid

2.5 TIPUS DE PINZELLADA

Francisco de Goya (1746-1828)

Dos viejos comiendo

sopa, 1820-21

Pinturas Negras

-ENÈRGICA I IMPRECISA-

--PRECIOSISTA-

Diego Velázquez (1599-1660)Las Meninas [detall], 1656 Museu del Prado, Madrid.

-SFUMATO-

Leonardo da Vinci (1452-1519)Sant Joan Baptista, c.1513-1516Museu del Louvre, París.

3. ANÀLISI DE CONTINGUTS:CAUSA I FUNCIÓ

Quin és el significat de l’obra?

Què ens diu?

Fonts d’inspiració

- Amb quina intencionalitat fou pintada?

3.1 DESCRIPCIÓ DE L’ESCENA

-FIGURATIVA-Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols,

Primera meitat del segle XII

Museu Nacional d’Art de Catalunya, BCN.

-ABSTRACTA-Piet Mondrian (1872-1944)

Tableau 2, 1922

Guggenheim Museum, USA.

-ABSTRACCIÓ A PARTIR D'UNA OBRA D'ART-

Pieter Brueghel (El Vell) (1525-1569)La disputa entre el carnaval i la quaresma, 1559Kunsthistorisches Museum, Vienna, Austria.

Joan Miró (1893-1983)El carnaval de l’Arlequí, 1924Galería Albright-Knox, Buffalo, USA.

3.2. GÈNERE

-HISTÒRIC-

Francisco Pradilla

(1848-1921)

Juana la Loca, 1877

Museo del Prado,

Madrid

-NATURA MORTA-

Jean-Baptiste-SimeonChardin (1699-1779)La Ratjada, 1725-26Museu del Louvre, París.

-ORIENTALISTA-Jean-Auguste La Gran Odalisca,Dominique Ingres 1814(1780-1867) Museu del Louvre, París

.

3.3 TEMA I FONTS-FONTS DOCUMENTALS-

Hendrik Goltzius

(1558-1617)

Sodoma i Gomorra, 1616

Rijksmuseum Amsterdam.

-FONTS DOCUMENTALS-

Lucas van Leyden (1490-1533)

Lot i les seves filles, c.1509Museu del Louvre, París.

Lot i les seves filles (Gènesi 19, 30-38)

“Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d'aquesta ciutat per anarse'n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar

en una cova.

La filla gran va dir a la petita: --El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres

tal com fan arreu. Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: aixítindrem descendents seus.

Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell,sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.

L'endemà, la gran digué a la petita: --Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-libeure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus. Aquella

nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.

Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. La gran va tenir un fill ili va posar el nom de Moab. És l'avantpassat dels actuals moabites.També la petita

va tenir un fill i li va posar el nom de Benammí. És l'avantpassat dels actualsammonites.”

-FONTS VISUALS-

-L’ARRIBADA DEL TREN A PARÍS-Claude Monet (1840-1926)La Gare Saint Lazare, 1877Musée d'Orsay, Paris

3.4 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

-PLASMACIÓ DE LA VELOCITAT-

Carlo Carrà (1881-1966)

El genet vermell, 1913

Civico Museo d'Arte Contemporanea, Milan

Eadweard Muybridge, , 1872

3.5 CONTEXT ARTÍSTIC-L’OBRA EN RELACIÓ A L’ART DE L’ÈPOCA-

Conjunt Iconogràfic de Sant Climent de Taüll, 1123

-REACCIÓ CONTRA UN MOVIMENT-

M. Duchamp (1887-1968) La Gioconda amb bigotis, 1919

4.6 AUTOR-L’OBRA EN RELACIÓ A L’ESTIL DE L’ARTISTA-

Salvador Dalí (1904-1989)

Pelegrinatge, 1921

Fundació Gala-Dalí, Figueres

Salvador Dalí (1904-1989)Madrid, Arquitectura, 1922Col·lecció Privada

Salvador Dalí (1904-1989)El Molí, 1923Col·lecció Privada

Salvador Dalí (1904-1989)El Gran Masturbador, 1929Museo de Arte Reina Sofia, Madrid.

Salvador Dalí (1904-1989)The Swallow's Tail, 1983Fundació Gala-Dalí, Figueres

-L’OBRA EN RELACIÓ A LES CIRCUMSTÀNCIES BIOGRÀFIQUES DE L’ARTISTA-

Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) Blind Man's Buff, 1789Museo del Prado, Madrid.

Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)

Saturn devorant el seus fills, c. 1820-30

Museo del Prado, Madrid.

Francisco de Goya (1746-1828)

La lecher de Bordeaux, c. 1827

Museo del Prado, Madrid.

Què aporta de nou?

Quin impacte suposa (la recepció)

Possibles influències que exercirà en futurs artistes o moviments

CONCLUSIÓ I VALORACIÓ FINAL