Post on 12-Apr-2017
ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ
PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓDE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA ESGLESIA DE SANT MIGUEL DE PILZÁN
ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ
Autors: Marta Chàfer NicolásDavid Serrano Marqués
Tutor: Gerard Fontanals Clop Setembre 2011
INDEXMemòria descriptiva
Memòria constructiva
Càlculs estructurals
AnnexesMemòria constructiva
Càlculs estructurals
Plec de condicions
Memòria descriptiva
Bibliografia
Càlculs estructurals
Plec de condicions
Annexes
Bibliografia
Memòria descriptiva
Memòria descriptiva
� Antecedents � Dades històriques� Estat actual� Estudi de patologies� Definició de la proposta
Programa de treballDefinició de la proposta
� Programa de treball
Memòria constructiva
Memòria constructiva
� Treballs previs� Moviment de terres� Impermeabilitzacions i drenatgedrenatge� Enderrocs i desmuntages
Càlculs estructurals
Càlculs estructurals
� Estructura encavalladaCàlculs estructurals
� Estructura encavallada� Estructura forjat cor� Estructura sota coberta
Plec de condicions
Plec de condicions
Annexes
Annexes� Aixecament topogràfic
� Dictamen � Reportatge fotogràfic� Estudi seguretat i salut� Amidaments i pressupost
Antecedents
� Bé d'interès cultural (BIC)� Conjunt d’interès cultural – Zona arqueològica
� Construïda: S. XIII
Memòria descriptiva
� Construïda: S. XIII
� Reformada: S.XVI i S.XVIII
� Origen romànica
� Parts gòtiques i renaixentistes
Dades històriques-arquitectòniques� orientada d’est a oest � romànic� edifici d'una sola nau coberta
amb tres trams de voltes de creueria
Memòria descriptiva
creueria� Capelles laterals posteriors � Es sobrealça l'església amb maó
vist� només es conserven visibles dues
finestres (al àbsis i a la façana principal)
� Contraforts afegits posteriors
Hipòtesi històrica� el mur nord existia abans de l’església actual d’origen romànic, ja
que la forma del carreuat és molt diferent a la resta.
� L’església romànica hauria tingut l’absis i una nau única
Exceptuant el mur nord, la resta de murs que formen la nau central
Memòria descriptiva
� Exceptuant el mur nord, la resta de murs que formen la nau central i l’absis, i la coberta amb lloses romàniques amb l’espadanya; és d’origen romànic bastant avançat
� L'edifici en el seu estat actual és el resultat de successives reformes. La més important segurament correspon al segle XVI, època en la qual es recreix la nau amb maó i s’obre la galeria d’arquets per a la ventilació de la coberta
� les primitives voltes es van substituir per unes altres de creueria estavellada, característiques del gòtic tardà d'aquell moment.
Memòria descriptiva
estavellada, característiques del gòtic tardà d'aquell moment.
Estat actual i estudi de patologiesFísiquesLesions de caràcter físic, és a dir, aquelles en què la problemàtica patològica està basada en fets físics, com ara
agents atmosfèrics (gelades, vent, pluja, canvis de temperatura), o bé, partícules de brutícia, condensacions etc.� Humitats: d’obra, capil·laritat, filtració, condensació i accidental.� Erosió� Brutícia
Memòria descriptiva
� Brutícia
MecàniquesSon les originades per sobreesforços que els elements en qüestió no poden assolir. Les agruparem en:
� Deformacions: Guerxament, guerxament o alabeig, desploms, fletxes � Esquerdes: Per excés de càrrega i/o per dilatacions i contraccions higromètriques� Fissures: Fissures mirall del suport, detecten o bé una deformació del suport sigui per esquerdes (fractura) o bé per
moviments� de junta constructiva.� Fissures inherents a l’acabat, per retracció hidràulica o per moviments de dilatació - contracció.
QuímiquesSón totes aquelles amb un procés patològic de caràcter químic, amb l’origen en presencia de sals, àcids o àlcalis
que reaccionenquímicament per acabar produint algun tipus de descomposició del material distingim entre:
� Eflorescències � Oxidacions i corrosions.
Lesió física Humitats per capil·laritat:Al mur nord hi ha una taca d’alçada aproximadament uniforme,
tapada amb un revestiment ventilat de llistons de fusta contínua
Procedència:
• L’afectació es produeix per la situació del mur orientat al Nord i pel
Memòria descriptiva
• L’afectació es produeix per la situació del mur orientat al Nord i pel terreny humit. Ascens per succió capil·lar des del terreny del subsòl humit i humitat procedent de l’aire humit procedent del Nord.
• En el mur Sud i Est és degut a la mala conducció de l’aigua en els carrers i terrenys que els envolten. Fent que tota l’aigua procedent de les pluges, vagin a parar en façana.
Proposta
• La intervenció en el mur Nord tindrà com a objectiu la creació d’una “barrera de capil·laritat” que es pot realitzar amb mètodes electrofísics (electroforesis o electroosmosis) o mètodes químics.
• Respecte el mur Sud i est seria recomanable una rasa perimetral
Lesió física Humitats per filtració:
Bufament i caiguda d’acabats i/o pintures
Procedència:
L’afectació es produeix per la filtració de l’aigua de pluja per
Memòria descriptiva
L’afectació es produeix per la filtració de l’aigua de pluja per
les teulades, per culpa de la deformació d’aquestes i
absència i falta teules
Proposta
Desmuntar la teulada. Ja que les teules estan
majoritàriament en bon estat, es poden aprofitar. Tornar a
muntar la teulada amb una bona col·locació de les mateixes
impedint així la filtració de l’aigua
Lesió física Humitats per filtració:
Una taca negra en l’interior de l’absis i disgregació dels
carreus que estan humits
Procedència:
Memòria descriptiva
Procedència:
L’afectació es produeix per la mala col·locació de les teules
ja que fa que la l’aigua de la pluja filtri per les teules i arribi
al sostre interior.
Proposta
Es recomana desmuntar la teulada, i ja que les teules si que
estan la majoria en bon estat i es poden aprofitar, tornar a
muntar la teulada amb una bona col·locació de les mateixes
impedint així la filtració de l’aigua.
Lesió física Erosió i podriment:
Una taca negra en l’interior de l’absis i disgregació
dels carreus que estan humits
Procedència:
Memòria descriptiva
Procedència:
Els motius de la pèrdua o transformació superficial
Són per causes físiques (condicions climatològiques
extremes).
Proposta
Reposició del material que falta, ja sigui reconstruint
la coberta o arreglant les zones afectades
Lesió física Erosió :
Es detecta a tota la façana de maó massís una
pèrdua important de la junta de morter de calç
Procedència:
Memòria descriptiva
Procedència:
Els motius de la pèrdua o transformació superficial
són per causes físiques (condicions climatològiques
extremes).
Proposta
Reposició del material que falta.
Lesió física Atacs de xilòfags :
En sostre del cor es localitzen bigues de fusta que
presenten una pèrdua de secció important.
Procedència:
Memòria descriptiva
Procedència:
Els motius de la pèrdua de secció són per l’atac
constant d’insectes xilòfags
Proposta
Aprofitament o substitució, total o parcial.
Lesió mecànicaErosió mecànica:
Es localitzen en la part baixa del mur exterior de
l’absis pèrdua de material i l’aparició d’una esquerda
fins a la finestra superior.
Memòria descriptiva
fins a la finestra superior.
Procedència:
Els motius de la pèrdua és per culpa dels esforços
mecànics, el terreny s’hauria assentat, cosa que
provoca un sobre esforç no previst i la caiguda dels
carreus, ja que l’esquerda té forma d’arc de
descarrega.
Proposta
Reposició del material que falta.
Lesió mecànicaPèrdues de secció en bigues i pilars:
S’observa que unes bigues i pilars de fusta, formigó, i
maó massís presenten una pèrdua de secció
important.
Memòria descriptiva
important.
Procedència:
Els motius de la pèrdua es la falta de manteniment,
que ha comportat al desgast dels materials per culpa
dels agents meteorològics.
Hi ha una força puntual del pilar que recau just
damunt de la volta
Proposta
Aprofitament o substitució total o parcial.
Lesió mecànicaDeformació i desploms:
Deformació del mur de càrrega de maó massís
Procedència:
Espessor insuficient del mur o sobrecàrregues
Memòria descriptiva
Espessor insuficient del mur o sobrecàrregues
anòmales no previstes en la seva execució
També la falta de trava dels quatre murs en el
moment de la seva execució
Proposta
L’objectiu es recuperar la resistència mecànica de
l’element constructiu, utilitzant un cèrcol perimetral
que lligui les 4 parets de càrrega entre si
Lesió mecànicaFletxament:
Guerxament de la biga carenera de la coberta i de
les transversals a la mateixa
Procedència:
Memòria descriptiva
Procedència:
Sembla que hi hagi sobrecàrregues no previstes en la
seva execució que han forçat la biga al vinclament.
També és culpa de les condicions climatològiques
extremes (Gelades i nevades molt comuns) i de
l’estat de conservació.
Proposta
Recàlcul de la coberta.
Lesió mecànicaDebilitació en bigueria horitzontal:
Aparició de fissures forma superficial.
Procedència:
Aquest tipus d’afectació es produeix, probablement,
Memòria descriptiva
Aquest tipus d’afectació es produeix, probablement,
per la gran quantitat de clorurs en l’ambient interior,
amb una fusta sense tractament previ.
El procés es podria haver accelerat per un mala
preparació de la fusta utilitzada en la reconstrucció
de la coberta.
Proposta
Tractament de la fusta (nova o no), com a mètode de
prevenció, amb mètodes no tòxics
Lesió mecànicaPèrdua de secció en mur:
Pèrdua de la part superficial del mur del contrafort.
Procedència:
La vegetació, en aquest cas l’heura, ha crescut dins
Memòria descriptiva
La vegetació, en aquest cas l’heura, ha crescut dins
del mur, fent que les arrels s’expandeixin per dins del
contrafort i al créixer les mateixes provocar el
despreniment dels carreus del contrafort.
Proposta
Tallar la planta, arrencar-la i fumigar perquè no torni
a créixer. Com a primer pas s’hauria d’intentar
arrencar, però això pot fer perillar l’estabilitat del
contrafort.
Altres patologies
Memòria descriptiva
Memòria descriptiva
01 Situació i emplaçament
02 Patologies – Façana oest
03 Patologies – Façana sud
04 Patologies – Façana est
05 Patologies – Façana nord
06 Patologies – Secció AA’
14 Proposta – Estructura PC
15 Proposta – Estructura PSC
16 Proposta – Façana Oest
17 Proposta – Façana Sud
18 Proposta – Façana Est06 Patologies – Secció AA’
07 Patologies – Secció BB’
08 Patologies – Secció CC’
09 Patologies – Secció DD’10 Proposta – Planta Baixa
12 Proposta – Planta SotaCob
13 Proposta – Planta Coberta
11 Proposta – Planta Cor
18 Proposta – Façana Est
19 Proposta – Façana Nord
20 Proposta – Secció AA’
21 Proposta – Secció BB’
22 Proposta – Secció CC’
23 Proposta – Secció DD’
24 DD01
25 DD02
PropostesEs proposen actuacions que permetin l’assegurament de les estructures més
perjudicades, el sanejament d’aquells elements que puguin influir
negativament en la conservació del bé i el desmuntatge dels elements que
presenten perill d’esfondrament.
Memòria descriptiva
presenten perill d’esfondrament.
Actuacions per punts:
• Desmuntatge de cobertes de la nau de l’església, absis, capella lateral i sagristia.
• Execució de coberta de la nau, desmuntatge de coberta fins al tram romànic en l’absis i reparació de les teulades de la capella lateral i sagristia.
• Consolidació i reparació del mur nord i del mur de l’absis
• Eliminació de les humitats.
• Encercolat dels murs laterals
• Rasa perimetral
• Eliminació de l’heura
Consolidació de l’esquerda en el mur de l’absis:
El Projecte adopta aquesta solució per tal de mantenir
l’ús de materials compatibles, pels resultats comprovats
d’aquesta tècnica i perquè aquesta ha estat provocada per
Memòria descriptiva
d’aquesta tècnica i perquè aquesta ha estat provocada per
l’assentament del terreny que en l’actualitat és estable.
El últim punt es pot garantir, ja que tenim un dictamen de
l’any 2000 (adjunt a l’annex1) on indica l’estat de
l’esquerda, que continua igual i per tant ens estalvia la
realització d’un grapat i d’un reforç estructural del
terreny.
Recuperació de lloses romàniques de la
coberta de l’absis:Hem observat que en la coberta hi ha una doble teulada,
formada per teules àrabs i en un segon nivell lloses
romàniques, el que s’haurà de fer serà el desmuntatge de
les teules àrabs, per al seu posterior reaprofitament en les
Memòria descriptiva
les teules àrabs, per al seu posterior reaprofitament en les
altres cobertes i mantenir la coberta de lloses romàniques.
Amb aquest procés intentarem aproximar l’absis al seu
estat original.
Capella lateral i sagristia:Les cobertes laterals estan molt malmeses i plenes d’humitats, a més a més al
realitzar l’alçat topogràfic es poden observar les irregularitats de la coberta.
Sota les teules àrabs hi ha una capa de runa i arena d’uns 40 cm. S’opta per
mantenir la mateixa solució constructiva que la que hi ha ara construïda, atès
que no s’han observat indicis de l’existència d’una
Memòria descriptiva
que no s’han observat indicis de l’existència d’una
coberta anterior a l’actual.
Coberta nau principal: Renovació de l’estructura de fusta mantenint la
majoria de teules.
Atès el mal estat actual de la coberta, la fletxa en el carener, el podriment i
corcament de les bigues de fusta. S’aprofitaran totes les teules originals que
es puguin, perquè l’impacte visual des de l’exterior sigui el mínim possible. Pel
que fa a les altres dues opcions han estat descartades perquè l’afegit modern
Memòria descriptiva
que fa a les altres dues opcions han estat descartades perquè l’afegit modern
es considera part de la història de l’església.
Forjat sota coberta:
Els dos forjats són similars i s’actuarà de la mateixa manera.
S’optarà per fer una solució similar a la que hi ha, és a dir, forjat
unidireccional amb bigues de fusta, amb un revoltó format per
un maó de gran format de 6 cm i una capa de compressió de
Memòria descriptiva
un maó de gran format de 6 cm i una capa de compressió de
formigó armat a la part superior.
Eliminació de la vegetació:
L’heura al llarg del temps s’ha incrustat i arrelant dins del mur,
de manera que el primer que s’ha de fer és matar la planta des
de l’arrel.
Humitats en el terreny:
Realització un drenatge al fons d’una rasa reblerta de graves,
mantenint el nivell de terres actual contra les façanes Sud i
oest. Atès que les patologies originades per la humitat del
terreny no són les més importants i una rasa ventilada afectaria
Memòria descriptiva
terreny no són les més importants i una rasa ventilada afectaria
molt a un impacte visual.
Mur del contrafort:
Reconstrucció de la part despresa del contrafort de pedra del
mur nord.
Humitats per capil·laritat:Utilitzarem el sistema d’electroosmosi per les humitats
de capil·laritat del mur nord.
Aquestes humitats venen provocades per l’orientació
del mur en direcció nord i al no tenir cap tipus de
parament davant, que eviti que l’aire humit l’afecti
Memòria descriptiva
parament davant, que eviti que l’aire humit l’afecti
directament. L’opció que es realitzarà serà el sistema
electroosmosi inalàmbrica, de la casa comercial
humicontrol (mursec). Amb aquest sistema no cal
perforar el mur i per tant garantim la seva estabilitat i
estètica.
Replenat de les juntes:
Replenat de les juntes en els arcs de les finestres i a lesfaçanes amb morter de calç, ja que s’ha anat desgastantal llarg del temps al tractar-se d’un morter de calç senseputzolana.
Grapat d’esquerdes:
Memòria descriptiva
Grapat d’esquerdes:
Graparem les esquerdes que apareixen a les cantonades delsmurs de maó massís de sota coberta, perquè treballi tot enconjunt i evitar el desplom d’aquest.L'execució del sistema es realitzarà amb trepants, col·locantles grapes i emplenant els forats amb lletada o,preferiblement, morter expansiu o sense retracció. El conjuntconvé recobrir-lo amb morter, de manera que les grapesquedin protegides de la corrosió.
Fusteries:
Per prevenir l’entrada d’animalets a la sota coberta es col·locaran unes reixes a
totes les obertures. Aquestes estaran formades per un bastiment de 75x75x3
mm. fixat mecànicament al mur i per una malla de filferros d'acer inoxidable
de 2 mm. de diàmetre i pas de malla de 25 mm. fixat mecànicament al
Memòria descriptiva
de 2 mm. de diàmetre i pas de malla de 25 mm. fixat mecànicament al
bastiment.
Memòria constructiva
Memòria constructiva
Càlculs estructurals
Càlculs estructurals
� Estructura encavallada Càlculs estructurals
� Estructura encavallada � Forjat sota coberta� Forjat cor
Estructura encavallada:L’estructura de bigues fusta de la coberta serà substituïda per unesencavallades d’esquadria adient, i amb el respectiu tirant, que també serà defusta.En l'avaluació d'accions per a determinar el predimensionat de la encavallada de fusta que es presenta,s'ha tingut en compte la Normativa CTE-AE-08, "Acciones en la edificación", així com la NormativaNCSE-02, "Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General i edificación".Les càrregues que hem suposat per al seu càlcul han estat les accions gravitatòries i permanents.
Càlculs estructurals
Forjat cor:
Càlculs estructurals
Plec de condicions
Plec de condicions
Plec de condicions
Annexes
� Aixecament topogràfic� Reportatge fotogràfic� Amidaments i pressupostos� Dictamen� Estudi de seguretat i salut
Aixecament topogràfic� Aixecament interior de l’església
� Objectiu
� Equip utilitzat
Annexes
� Equip utilitzat
� Cinta mètrica
� Mesurador làser
� Nivell
� Metre
� Croquis de plànols
� Metodologia
� Aixecament exterior de l’església
� Objectiu
� Equip utilitzat
� Estació total robotitzada
Annexes
� Metodologia
� Croquis previ
� Estacionament
� Radiació (obtenció de punts)
� Estació total robotitzada
� Trípode
� Prisma
� Estaques
� Croquis de plànols
� Representació fotogramètrica
Reportatge fotogràfic
Annexes
Annexes
Annexes
Bibliografia
Bibliografia
• IGLESIAS COSTA, MANUEL Arte Religioso del Alto Aragón Oriental, Volum 3 pàg. 233
• Enciclopedia Catalunya romànica, vol XIV “Ribagorza”
• MATARREEDONA, FRANCISCO Crismonestrinitarios medievales
• Universidad de Alcalá – COAATM Teoria e
Arxius on s’ha trobat informació:
- Arxiu del bisbat de la Seu d’Urgell- Arxiu del bisbat de Lleida-Arxiu de l’ajuntament de Benabarre
• Universidad de Alcalá – COAATM Teoria e historia d la restauración
• LERICHE-ANDRIEU Initiation à l’art roman• ROSELL, JAUME Arquitectura, construcció i ciutat
en la historia d’occident• ESTABLÉS ELDUQUE, JOSE Arquitectura romanica
lombarda• COLE, EMILY La gramàtica de l’arquitectura• MAÑÁ REIXACH, FRUCTUÓS El gros de l’obra• F. ALCALDE Banco de detalles arquitectonicos• DOMENECH I MONTANER, Lluís Visites per
l’arquitectura romànica• Instrucción Estructural del Hormigón EHE 08• Codigo técnico de la edificación
Arxius on NO s’ha trobat cap informació:
- Diputació de Lleida- Diputación de Huesca- Arxiu de la Catedral de Lleida- Arxiu del Bisbat de Barbastro- Arxiu de la Fundació Pública de l’Institutd’Estudis Il·lerdencs- Instituto de Estudios Altoaragoneses- www.romanicoaragones.com- www.aragonromanico.com
Gracies per la seva atenció
Preguntes?