Projecció EstereogràFica

Post on 29-Jun-2015

421 views 0 download

description

perfect work

Transcript of Projecció EstereogràFica

Índex

Conceptes bàsics

Anell astronòmic

Astrolabi

Conclusions

Conceptes Bàsics

Esfera celest

• Punts dependents del lloc

• Punts Universals

Tipus de Coordenades

Esfera celest: Punts dependents del lloc

Horitzó

Zenit

Meridià del lloc

Almucantarats i Verticals

Horitzó

Zenit i meridià del lloc

Almucantarats i Verticals

Esfera celest: Punts Universals

L’Eix

Equador

Paral·lels i Meridians

L’Eclíptica

Eix celest i Eix terrestre

Equador

Hemisferi Nord celest

Hemisferi Sud celest

Paral·lels i Meridians

Paral·lels Meridians

Tròpic de Càncer

Tròpic de Capricorn

L’Eclíptica

L’Eclíptica: Banda del zodíac

Tipus de Coordenades

Altazimutals

Equatorials

Horàries

C. Altazimutals

Pla de referència: El pla horitzó de l’observador

Eix: La vertical del lloc

Coordenades: Azimut i Altura

C. Equatorials

Pla de referència: El pla de l’equador.

Eix: La línia Pol Nord celest - Pol Sud celest.

Coordenades: Declinació (δ) i ascensió recta(α).

C. Horàries

• Pla de referència: El pla de l’equador

• Eix: La línia Pol Nord celest - Pol sud celest

• Coordenades: Declinació (δ) i angle horari (H)

L’Astrolabi

Història de l’Astrolabi

Instrument que prové de Grècia i es basa en la projecció estereogràfica.

És d’inventor desconegut i es donà a conèixer sobretot per escrits.

Cap al S.VIII, els musulmans, en expansió, el descobriren i el donaren noves aplicacions (religioses), creant-se obres mestres.

L’Astrolabi arribà al punt més alt de popularitat a finals de l’Edat Mitjana i el Renaixement, conegut i utilitzat des de l’Extrem Orient fins a Espanya, des dels tròpics fins al nord d’Anglaterra.

Gràcies a l’obra expansionista dels Reis Catòlics, es descobriren nous aparells de major precisió.

L’astrolabi ha estat considerat la “joia matemàtica de l’edat mitjana”

Astrolabi Àrab Astrolabi Persa

Projecció Estereogràfica

Representació sobre un pla punts d’una superfície esfèrica, en el nostre cas, l’esfera celest.

• Focus de projecció: Pol Sud

• Pla de projecció: Pla α, creant el cercle fonamental de projecció

En el astrolabi, utilitzarem com a pla α el tròpic de Capricorn

Propietats de la projecció estereogràfica

1a: La projecció de qualsevol cercle a l’esfera serà també un cercle.

2a: La projecció estereogràfica conserva els angles

Projecció de punts

• Per projectar qualsevol punt de l’esfera sobre el cercle fonamental farem servir la següent equació:

r = 6,56 tan (45º- δ/2)

On

δ= declinació del punt

Parts de l’Astrolabi

El timpà-mare

L’aranya

L’alidada

El regle

Dors de la mare

Parts de l’Astrolabi

El Timpà

Hi sobresurten dues corones: una dividida de 0-24h i una altra graduada de 0º a 90º

És la peça que conté les línies altazimutals, verticals i paral·lels

*Als astrolabis antics, la mare i el timpà eren separades per poder intercanviar timpans.

Parts de l’Astrolabi L’aranya

• Peça que conté els estels i l’eclíptica.

• Té l’eix al centre i fent joc amb el timpà, situem els estels.

• La trajectòria del Sol és al cercle eclíptic, dividit en els signes zodiacals

• Al nostre aparell hi ha 11 estels a l’aranya

Parts de l’Astrolabi

L’alidada

• Peça similar al regle que té dues pínnules perpendiculars a la peça.

• Les pínnules ens ajuden a calcular l’alçada del Sol.

• La nostra alidada està graduada per fer certes correccions.

El reglePeça que ens permet alinear la

data amb l’hora del dia gràcies al sol i als estels.

Parts de l’Astrolabi

Dors de la mare

Part on es realitzen les correccions i mesures.

En aquesta part trobem l’equació del temps i un quadrat d’ombres (càlculs topogràfics)

També consta d’una divisió en graus, una altra amb els signes del zodíac i altra divisió de 365 dies.

Usos de l’astrolabi

Càlculs topogràfics

Calcular posició d’estels

Astronomia

Mesurament de l’hora

Càlculs topogràfics

S’utilitza el carrer d’ombres i l’alidada

Astronomia

S’utilitza l’aranya i el timpà

Calcular la posició dels estels

Correccions del temps

L’hora civil

Temps del nostre meridià

Correcció de dins del meridià

Temps vertader

Equació del temps

Hora solar

Correcció dins del meridià

Temps del meridià

L’equació del temps

Hora solar

12:00

0:00

TV = HS + 12

Temps civil