Post on 24-Jun-2015
L’HORT I EL JARDÍ ESCOLAR
un espai per gestionar, treballar, observar i experimentar
INTRODUCCIÓ A L’HORTICULTURA ECOLÒGICA
Què és l’horticultura ecològica
És una pràctica agrícola que no preveu l’ús de productes químics de síntesi, com per exemple els
fertilitzants químics, els pesticides i les fitohormones.
L’HORTICULTURA ECOLÒGICA ES BASA A...
• Aportar adob orgànic a la terra
• Respectar els cicles naturals i els ritmes de creixement de les plantes
• Aplicar sistemes de cultiu que afavoreixin la diversitat vegetal i un òptim aprofitament dels recursos nutritius i de l’espai
• Crear un entorn verd formant tanques vegetals i bardisses
•Afavorir les interrelacions entre els diferents elements –vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hort
PER ACONSEGUIR
– mantenir una productivitat continuada del sòl (la terra no s’esgota)
– nodrir de manera constant i equilibrada les plantes
– no deteriorar l’entorn ni introduir substàncies nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones
– afavorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en els cultius, en les plantes acompanyants (protectores i útils) i en la fauna
TIPUS DE DISTINTIUS DE QUALITAT ECOLÒGICA PER A PRODUCTES D’ALIMENTACIÓ
TIPUS DE DISTINTIU ICONOGRAFIA
Distintiu europeu que identifica els productes agrícoles i ramaders que utilitzen un mode de producció ecològic
Distintiu del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Distintius dels Consells, Comités i Direccions d’Agricultura Ecològica d’Altres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol
Distintiu de l’Associació Vida Sana
LA PRODUCCIÓ INTEGRADA La finalitat de la producció integrada s’orienta cap a l’obtenció de productes d’alta qualitat, minimitzar l’ús de productes agroquímics, disminuir els residus i optimitzar els mètodes de producció, mitjançant una integració total de tots els recursos disponibles.
Es dirigeix a garantir la salut del productor i el consumidor i, al mateix temps, respectar el medi ambient. Per a la consecució d’aquestes finalitats, la producció integrada prioritza la utilització selectiva de les tècniques menys agressives i dels productes menys perjudicials, tant per als humans com per a la flora i la fauna silvestres.
LA TERRA
És un medi amb organismes i microorganismes
-Respectar la seva estructura en capes (horitzons)
-Treballar-la amb eines que l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per poder realitzar els processos vitals de transformació de la matèria orgànica.
- Mantenir i potenciar la vida a la terra amb els organismes i microorganismes propis del sòl
- Fer una fertilització orgànica, afavorir-ne l’aireig (terra flonja) i cobrir les necessitats d’aigua amb reg manual o localitzat
Necessita protecció a causa dels canvis detemperatura, de la radiació solar intensa, de l’acció del vent i de l’aigua (per evitar-nel’erosió)
- Mantenir la terra coberta, sobretot quan no hi ha cultiu
- Cobrir-la amb restes orgàniques seques o fresques segons els casos
LES PLANTES
Les plantes han decréixer seguint els ritmes naturals
- Respectar el ritme natural de les plantes utilitzant les que s’adapten al clima de la zona i microclima de l’espai (atenent la llum i la temperatura)
- Seguir un calendari de cultiu adaptat a les condicions climàtiques de la zona i microclimàtiques de l’espai
CALENDARI DE SEMBRA,
TRANSPLANTAMENT I
RECOL·LECCIÓ
Tem
ps
germ
inac
ió
(die
s)
prof
undi
tat
sem
bra
(cm
)
Dur
ada
del
cicl
e
Mar
c de
pl
anta
ció
Pla
ntes
de
l'hor
t
1-215
CALENDARI DE SEMBRA,
TRANSPLANTAMENT I
RECOL·LECCIÓ
albergínia A 135/90 40x40
Pla
ntes
aro
màt
ique
s i a
ltre
s
15 4-6
X X
tarongina V
sàlvia Ll
orenga
7 2-5
Pla
ntes
de
l'hor
t
5-8 1-2
tomàquet
pebrot
pèsol
porro
A
A
1-2
2-3
4
20-25 0,2
9 2-3
15
10
8
10
V
0,5
X X
10x25
40x100
transp. o esqueixos
sembra
transpl.
LLEGENDA
A
B
anual
bianual
vivaç
recol·lecció
sajolida V
poliol V
romaní Ll
menta V
V
farigola Ll
julivert B
caputxina A
espígol Ll
clavell de moro A
A
boixac A
camamilla A
alfàbrega
rave
espinac
pastanaga
patata
fava
maduixa
mongeta
col d'hivern
coliflor d'hivern
enciam
escarola
carxofa
ceba
cogombre
col d'estiu
albergínia
all
api
bleda
bròquil
carbassó
6 0,5-1
6 0,5-1
0,5-1
6 0,5-1
7 0,5
6
_ 0,2
10 0,3
7 1-3
5-8 0,5-1,5
X X
5 2
35-10
10-18 0,1
10-12 0,5
_ 0,2
A
A
B
13 0,3
A
V
A
_
_
60
120/90
120/90
150/90
90/60
90/60
90
180
120/90
75
90
180/120
135/90
180
120/75
90
0,2
_ 0,2
25 0,5-1
_ 0,2
_ 0,2
_ 0,2
_ 0,5
_ 0,2
_
_ 0,2
_
_
llenyosaLl
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
V
A
B
A
A
40x40
10x15
25x25
25x40
40x40
80x80
80x80
A
40x40
40x40
40x40
25x30
20x35
10x20
30x40
30x30
30x40
5x20
30x40
30x40
20x40
10x25
10x20
40x50
0,5-2
0,2
0,1
0,1
_
90
75
120
120/75
120
210/150
40
145/75
Les plantes destinades a la producció es combinen amb d’altres d’acompanyants, protectores i útils, per elaborar tractaments fitosanitaris o com a adob verd –plantes que serviran per fertilitzar la terra
- Afavorir un funcionament més ecològic de l’hort i assegurar una major diversitat vegetal
- Practicar l’associació de cultius. Fer tanques i barreres verdes per crear un entorn verd i natural al nostre hort
Les plantes destinades a la producció es combinen amb d’altres d’acompanyants, protectores i útils, per elaborar tractaments fitosanitaris o com a adob verd –plantes que serviran per fertilitzar la terra
- Afavorir un funcionament més ecològic de l’hort i assegurar una major diversitat vegetal
- Practicar l’associació de cultius. Fer tanques i barreres verdes per crear un entorn verd i natural al nostre hort
Les plantes de l’hort tenen
diferents ritmes inecessitats
- Afavorir una successió d’espècies adient que permeti un millor aprofitament de l’espai i distribuir els recursos nutritius de la terra
- Aplicar un sistema d’associació i rotació de cultius
ASSOCIACIÓ DE CULTIUS
alb
erg
ínia
alfà
bre
ga
all
api
ble
da
bo
ixac
brò
qu
ilca
mam
illa
cap
utx
ina
carb
assó
carx
ofa
ceb
ac
lav
ell
de
mo
ro
cog
om
bre
col
coli
flo
ren
ciam
esca
rola
esp
inac
fava
juli
vert
mad
uix
am
enta
mo
ng
eta
pas
tan
aga
pat
ata
peb
rot
pès
ol
po
rro
rave
rom
aní
rose
rsa
joli
da
sàlv
iato
màq
uet
albergínia + + + + + +alfàbrega + + +all + - + - - +++ + ++++ -- ++ + --- - + +++
api + +++ + + +++ +++ ++ - ++ - - +++ +++
bleda + + + + +boixac + +bròquil - +++ + + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-
camamilla + + + + + + +caputxina + + + +carbassó + + ++ + --- +carxofa - -ceba + ++- + + ++ ++- ++- +++ + +++ -- ++ --- + + -++
clavell de moro ++ + +cogombre + + + ++ + + ++ - ++ -- +++ + -+ -col - +++ + + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-
coliflor - +++ + + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++-
enciam +++ ++ ++ +++ ++ ++ ++ +++ ++ ++ + ++ +++ +++
escarola + + +espinac ++ ++ ++ ++ + +++ + + + + ++ +fava + +++
julivert - + ++
maduixa ++++ --- +++ - --- --- +++ +++ + ++ +menta ++ ++ ++ + +mongeta + + -- ++ ++ + - -- ++ ++ ++ ++ + + + + - - ++ + -+pastanaga + - + + ++ + + ++ + +++ +++ +++ + + +++
patata + + - +++ + + --- ++ -- +++ +++ + +++ + + +- + ---pebrotpèsol --- ++ + - --- +++ ++ ++ + + - +++ +- - +++ +-porro +++ + + + + + + ++ + + + ++ - +++ + - +rave - + ++ + -+ ++ ++ +++ ++ + ++ +++ +++ +romaní +roser + +sajolida + +salvia +tomàquet + +++ +++ + ++- + -++ + - ++- ++- +++ + ++ + -+ +++ --- +- + +
Associació desfavorable
Associació favorable
Associació favorable o desfavorable segons opinions dels experts
Dissenyem l’espai
PREPAREM LA TERRA
CULTIVEM PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS
espígol
camamilla romaní
sajolidaespernellac