Post on 30-Jul-2015
ÍNDEX1.Una mica d’història...2.Siddharta Gautama3.Rituals4.Art i arquitectura5.Festes del budisme6.Religió en l’actualitat7.Altres curiositats
Localitzada a l’Àsia
Fa 2500 anys
Sorgeix dels ensenyaments
de Siddharta Gautama,
denominat el Buda.
En els primers, els seguidors es concentraven al nord d’Índia, en petita minoria. Fins que Ashoka
va unificar quasi bé tot el territori Indi, convertint-lo
en una religió personal i una tutela estatal.
Es va començar a expandir per tota l’Àsia i es va convertir en una religió amb el major nombre de fidels d’aquella època.
Desapareix al segle IX a la Xina, i l’Índia al segle XIII. La seva presència es va anar fent més local.
Al segle XX comença a passar els límits d’Àsia, Europa i Amèrica en petits grups.
Siddharta Gautama
Va néixer a Lumbini, que és l’actual Nepal. Les dates de naixement són incertes.
Va ser un mestre espiritual del budisme. És conegut per ser el creador d’aquesta religió.
Rituals
Els rituals es realitzen per commemorar ocasions especials, per implorar benediccions o per agradar i guanyar-se els Déus.
Els mites servien perquè la gent comprengués el significat de la seva vida i el seu origen. Aquests mites són d’origen hindú.
El tambého, que és la contemplació d'una estàtua del Buda on es dóna a experimentar un sentiment de Pau i tranquil·litat.
S’inclou la recitació d'uns quants versos tradicionals, la posada en escena d'imatges acolorides en la nostra ment i la participació d’altres en un commovedor i dramàtic ritual.
Arquitectura budista
La pedra substituí el maó com a material de construcció, per crear edificacions més resistents que les d’anteriors períodes.
Els primers fets els tenim al santuaris rupestres de Barabar i al Palau d’Aixoka a Pataliputra.
Són característiques les columnes monolítiques: columnes de pedra d’una sola peça.
Art budista
Origen: subcontinent indi, segles posteriors vida Siddharta Gautama.
Primera etapa: preicònica, segle 1 d.C. No recorre a representacions de Siddharta Gautama.
Segona etapa: icònica, la imatge del Buda és el símbol central de les obres d’art.
Festes del budisme Mahayana Hana Matsuri: naixement del Buda. Nehan: mort del buda. Higan: veneració dels avantpassats. Obon: invocació dels avantpassats perquè siguin
alliberats dels inferns.
Losar: celebració de l’any nou. Gutor: festa dedicada a la purificació i al
perdó. Monlam Chenmo: festa de l’oració. Chonga Chopa: festa de la mantega.Festes budisme Tibetà
Religió a l’actualitat
Actualment, el budisme, té uns 400 milions de fidels. Tant a Tailàndia com a Brimània el budisme ha tingut sempre molta
força.
Feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l’Índia, hi va haver una petita espurna d’esperança i els fidels
van tornar a creure en el Budisme.
El budisme ha afrontat períodes molt difícils...
Molts monestirs i temples van ser convertits en escoles, dispensaris i organismes públics.
A la Xina segueix existint però sota un estricte regulació i supervisió governamental.
Tant monjos com monges han hagut d’assumir funcions laborals a més de les que els pertoca com a religiosos.
El Budisme és molt reconegut per...• La seva eficaç organització.• Les seves agressives tècniques de
conversió.• L’ús de mitjans de comunicació de molta
gent.• El seu fort component nacionalista.
El Budisme té un partit polític propi: el Komeito, que és un Partit del Govern Net.
Sempre ha destacat per un sentiment de responsabilitat universal envers tots els éssers.
Riu sagrat
El Budisme té un riu sagrat per excel·lència. Aquest riu rep el nom de Ganges, i també n’és important el seu afluent, Yamuna.
Buda no va escriure cap llibre, els seus ensenyaments volien que fossin escampats de paraula. Però igualment, els textos budistes es classifiquen en tres grups:• Sutra: són els sermons.• Vinaya: fixa les regles
monàstiques.• Adhidharma:
classificacions dels ensenyaments.