Post on 13-Jul-2020
PLA MUNICIPAL D’IGUALTAT DE DONES I HOMES
2014 – 2018
AJUNTAMENT DE TORELLÓ
Aprovat definitiva 23 de febrer de 2015
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
2
SUMARI
1. Presentació.......................................................................................................3
2. Marc conceptual de les polítiques d’igualtat..................................................4
2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política.
2.2 El paper dels governs locals
2.3 Els plans d’igualtat
3. Marc normatiu...................................................................................................8
3.1 Àmbit internacional
3.2 Àmbit comunitari
3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local
4. Objectius i línies estratègiques..........................................................................16
4.1 Objectius
4.2 Línies estratègiques
5. Procés d’elaboració del Pla ................................................................................ 18
5.1 Metodologia
6. Diagnosi..............................................................................................................21
6.1 Contextualització territorial
6.2 Acció contra la violència masclista
6.3 Qualitat de vida
6.4 Repartiment de treballs i usos del temps
7. Pla d’acció........................................................................................................66
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
3
1. PRESENTACIÓ
El marc conceptual de les Polítiques d’igualtat comença amb la frase: “La igualtat
d’homes i dones és un principi jurídic universal”.
Quines paraules tan maques: igualtat, homes, dones . . . Sí , molt maques, però si les
analitzem fredament és quan veiem el camí que ens queda per recórrer per tal que
aquests mots deixin de ser només això i es converteixin en el compliment del
compromís de promoure les polítiques d’igualtat tant per part dels governs estatals
com locals.
És, doncs, amb aquesta il·lusió que presentem avui el III Pla Municipal d’igualtat
entre dones i homes 2014 – 2018 , un pla que volem que sigui no tan sols el Pla de la
Regidoria de Polítiques d’Igualtat, sinó el PLA DE TOTS, un pla CONJUNT on des de
TOTES les àrees de l’Ajuntament s’introdueixi el principi d’igualtat en les actuacions
municipals.
“Igualtat entre Dones i Homes “… No seria fantàstic que arribés el dia en què no es
necessitessin polítiques específiques de dones i que no haguéssim de reivindicar la
igualtat d’oportunitats??
Avui tenim aquest document a les mans. Posem-nos a treballar! Fem-ho possible!
Carme Francolí Casas
Regidora de Polítiques d’Igualtat
Ajuntament de Torelló
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
4
2. MARC CONCEPTUAL DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT
La igualtat de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut a diversos
textos internacionals i europeus, així com a la Constitució Espanyola de 1978.
Aquest principi constitueix un pilar bàsic de les societats democràtiques modernes i
vertebra el reconeixement de drets i llibertats de les dones en diferents àmbits de la
vida.
Aquest reconeixement formal ha permès un progrés en el cos legislatiu i també en
el context institucional, amb el desenvolupament de polítiques públiques d’igualtat
i d’estructures i organitzacions especifiques.
Tot i haver estat un pas decisiu, a l’actualitat continuen presents diverses formes de
discriminació vers les dones com la violència masclista, major atur femení,
segregació laboral, manca de representació en càrrecs de responsabilitat política,
social, cultural i/o econòmica o els problemes de conciliació de la vida personal i
familiar que són, entre d’altres, indicadors que la igualtat plena i efectiva és encara
una fita a assolir.
2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política
Les polítiques públiques d’igualtat de gènere sorgeixen per donar resposta a les
demandes i necessitats de les dones i tenen com a finalitat eradicar les desigualtats
existents entre dones i homes en els diferents àmbits de la vida social, política,
econòmica i cultural.
La seva incorporació en l’agenda pública, gràcies a les reivindicacions feministes i al
moviment de dones que s’ha donat al llarg de la nostra història, ha estat fonamental
pel progrés dels drets de les dones i pel desenvolupament de la igualtat i la justícia
en les nostres societats contemporànies.
Tot i que es té coneixement de protestes expressades per dones que es remunten a
l’Edat Mitjana, la majoria de pensadores feministes coincideixen en dir que el
feminisme, com a moviment social i teòric, apareix vinculat a la Il·lustració. Durant
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
5
els segles XVIII i XIX, les demandes es centraven principalment en els drets civils,
l’accés a l’educació, al treball, al sufragi femení i, en definitiva, a la defensa i el
reconeixement de la plena ciutadania de les dones.
Els anys 60 i 70 representen una època d’intensa agitació política per al feminisme
que busca noves formes d’organització per produir transformacions culturals i
socials més profundes. Denuncien l’exclusió de la dona de l’esfera pública i reclamen
igualtat de tracte.
La presència del feminisme en la política formal es dóna en els anys posteriors, ens
els què comença l’etapa de reconeixement normatiu, es creen els primers
organismes específics i s’impulsen les primeres estratègies polítiques formals de
cara a augmentar la participació i visibilització de les dones en l’esfera pública,
establint mecanismes d’acció positiva.
Sens dubte, la intervenció de la comunitat internacional ha estat decisiva en el
recorregut de les polítiques d’igualtat de gènere i, en concret, el reconeixement de
la necessitat d’introduir l’estratègia del gender mainstreaming o transversalitat de
gènere que, tal i com defineix el Consell d’Europa, resulta una eina clau per
l’organització (reorganització), la millora, el desenvolupament, i l’avaluació dels
processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori en
totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment
involucrats en l’adopció de mesures polítiques.
A partir d’aquí, les polítiques d’igualtat de gènere s’articulen en base a l’anomenada
estratègia dual que combina aquesta perspectiva transversal amb les accions
positives que continuen, en molts casos, essent necessàries per equilibrar
determinades condicions de desigualtat que persisteixen a la nostra societat.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
6
2.2 El paper dels governs locals
L’administració pública local, per les seves pròpies característiques que la
configuren com un govern proper a la ciutadania i a la realitat social, es situa en una
posició idònia per assumir un paper actiu en el desenvolupament de les polítiques
d’igualtat, dins del marc de les seves competències. Així ho reconeix la pròpia Carta
Europea d’Autonomia Local quan estableix que (...) l’exercici de les responsabilitats
públiques ha d’incumbir, preferentment, a les autoritats més properes als ciutadans
(...)1.
En aquest sentit, les iniciatives de la Comunitat Internacional influenciaren, des d’un
bon inici, les administracions locals, que començaren a impulsar les primeres accions
i a crear el primers serveis d’atenció a les dones, dirigides principalment a atendre
les situacions de violència de gènere.
De la mà del progrés normatiu i institucional, i amb la presència cada cop més
evident del moviment associatiu de dones, els Governs Locals inicien una etapa de
forta implicació política amb la igualtat, que va més enllà d’una postura
assistencialista, adoptant mesures de sensibilització i de transformació social. A
patir de la dècada dels 90, els Governs Locals adquireixen un paper protagonista en
el desenvolupament d’aquestes polítiques, creant estructures tècniques
específiques com les Regidories de Dones o d’igualtat, impulsant serveis per les
dones, creant programes estables, destinant recursos econòmics i humans, com les
agents d’igualtat, i incorporant la transversalitat de gènere com estratègia per
introduir el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.
1 Article 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
7
2.3 Els Plans d’Igualtat
Entre els principals instruments de planificació i implementació de les polítiques
públiques de gènere cal destacar els Plans d’Igualtat. Els Plans constitueixen el
conjunt ordenat d’objectius i mesures que permeten desenvolupar una estratègia
integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes en un territori
i/o organització, a partir d’una anàlisi prèvia d’aquesta situació.
El seu impuls sorgeix del reconeixement de les desigualtats i discriminacions
existents per raó de gènere, i del rebuig i la voluntat d'actuar per transformar
aquesta realitat. Les actuacions s’encaminen a afavorir la igualtat entre homes i
dones en tots els àmbits de la societat, i a propiciar un model de ciutadania més
igualitari, basat en el respecte i l’equitat.
Amb aquest objectiu, els governs locals de la demarcació de Barcelona, en el marc
de les seves competències, dissenyen i implementen els Plans Locals d’Igualtat.
Concebuts com una eina de treball transversal, els Plans incorporen totes o diverses
àrees del Consistori per tal d’introduir el principi d’igualtat en totes les actuacions
municipals. Aquest necessari plantejament transversal requereix de l’adquisició de
compromisos polítics i també de la sensibilitat, la voluntat i la implicació de tot el
personal municipal.
El Pla d’Igualtat és, doncs, un document clau que, a més de servir per a la
planificació i la posta en marxa d’actuacions concretes, ha de preveure el seguiment
i l’avaluació posterior del camí recorregut en aquesta matèria i ha de poder mesurar
l’impacte o els efectes del mateix en les condicions de vida de la ciutadania a la què
s’adreça i, especialment, en la millorar de la situació de les dones.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
8
3. MARC NORMATIU
Tal com hem vist, l’evolució de les polítiques d’igualtat, així com les estratègies per
la seva implementació, han vingut fortament determinades per un important
desplegament normatiu que s’ha donat en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i
local, com a resultat, en gran part, dels instruments jurídics, polítics i tècnics
impulsats des de Nacions Unides. Així, avui disposem d’un marc legal en els
diferents nivells institucionals que propugna el respecte al principi d’igualtat entre
homes i dones i fonamenta la implementació de les polítiques d’igualtat en tots els
àmbits socials.
3.1 Àmbit Internacional
En l’àmbit internacional, el paper de les Nacions Unides ha estat fonamental en el
desenvolupament de les polítiques de gènere.
A partir de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948, per
part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, la comunitat internacional
adquireix una nova consciència en relació a la situació mundial de les dones i adopta
el compromís de portar a terme conferències mundials periòdiques per elaborar
estratègies i plans d’acció. Aquestes conferencies han contribuït enormement a
situar la igualtat de gènere en el centre de l’agenda política mundial.
Així, l’any 1975 se celebra a Mèxic la I Conferència Mundial de la Dona i, quatre anys
després, s’aprova la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de
Discriminació contra la Dona (CEDAW). Ratificada per Espanya l’any 1984, és
considerada la carta internacional dels drets humans de les dones, amb 30 articles
que recullen aquests drets en diversos àmbits socials i estableixen les mesures a
adoptar pels governs. La II i III Conferència Mundial de la Dona (Copenhaguen,
1980 i Nairobi, 1985) van permetre adoptar importants plans d’acció amb mesures
en l’àmbit laboral i educatiu i promoure la creació d’oficines de la dona de caràcter
estatal.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
9
Però, sens dubte, serà la IV Conferència de Beijing de 1995 la que marcarà un punt
d’inflexió en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, amb l’aprovació per
unanimitat de la Plataforma d’Acció i la incorporació del mainstreaming de gènere o
transversalitat de gènere com a mecanisme d’actuació.
Així, s’obra una etapa en la que es busca analitzar els fonaments, les causes i les
estructures que es troben a la base de les desigualtats existents. Per tant, a banda
de les accions encaminades a garantir la condició jurídica i social de la dona, també
es planteja la necessitat de reorganitzar les institucions i d’adquirir compromisos
polítics i econòmic que puguin transformar la societat en el seu conjunt.
Posteriorment, i per tal de realitzar un seguiment del compliment dels compromisos
adquirits a Beijing, s’han realitzat tres conferències més, però ja no han suposat un
avenç tan significatiu com va representar Beijing, tot i que han permès reafirmar els
compromisos contrets el 1995.
3.2 Àmbit Comunitari
A nivell europeu, les primeres directrius i disposicions jurídiques a favor de la
igualtat de tracte entre les dones i els homes queden recollides al Tractat de Roma,
de 1975, que imposa la obligació als Estat Membres de garantir l’aplicació del principi
d’igualtat salarial per un mateix treball o un treball d’igual valor. Des d’aleshores, la
igualtat de gènere s’ha anat consolidant en el dret comunitari fins a convertir-se en
un dels principis fonamentals.
Així es constata amb l’aprovació al 1997 del Tractat d’Amsterdam, el qual articula la
igualtat entre homes i dones, l’antidiscriminació i les mesures d’acció positiva. El
text normatiu comunitari situa la igualtat de gènere com a principal objectiu de la
unió Europea i com element estructural de la seva política social. El tractat
d’Amsterdam reforça també la idea d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les
polítiques públiques, és a dir, d’aplicar el mainstreaming o transversalitat de gènere.
Aquest principi adquireix una rellevància definitiva amb el IV Programa d’Acció
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
10
Comunitari 1996-2000 i amb l’aprovació l’any 2000 de la Carta dels drets
fonamentals de la Unió Europea i es consagra amb el Tractat de Lisboa del 2007.
En relació a la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa
de decisions, el punt de partida fou la Declaració d’Atenes, el 1992, en la què, per
primera vegada, es parla de la infrarepresentació de les dones en els càrrecs de
decisió com a problema polític i de la “democràcia paritària”. El Consell recomana
als estats membres adoptar una estratègia global per a promoure la participació
equilibrada.
La legislació europea compta amb diverses directives principalment referides a
l’àmbit del treball, igualtat salarial, permisos laborals i qüestions relatives a la
seguretat social. És important destacar l’efecte que ha tingut aquest marc legal
europeu a l’estat espanyol, donant lloc a la Ley Orgànica para la Igualdad Efectiva de
Mujeres y Hombres.
3. 3 Àmbit estatal, autonòmic i local
A l’estat espanyol, el tractament legislatiu en relació a la igualtat no arriba fins la
Constitució Espanyola del 1978, que en el seu article 14 proclama que tots els
espanyols som iguals davant la llei sense que pugui prevaldre discriminació per raó
de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància
personal o social. Igualment, a través de l’art 9.2, compromet als poder públics a
que garanteixin la igualtat i la llibertat de tot els individus.
Pel que fa al tractament de la violència vers les dones, la Llei Orgànica 1/2004 de
mesures de protecció integral contra la violència de gènere, suposa una fita sense
precedents en el nostre ordenament jurídic. Implica el reconeixement legal de la
violència de gènere com un problema social de gran rellevància i fa palès el
compromís dels poders públics a intervenir de forma coordinada per la salvaguarda
dels drets de les dones víctimes de violència. La llei contempla el dret de les dones
víctimes de violència de gènere a rebre informació, assessorament i atenció
integral adequada a la seva situació personal, incloent-hi també l’atenció als/a les
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
11
menors que es troben sota la pàtria potestat o la guarda i custodia de la dona
agredida.
En relació al tractament dels diferents àmbits de discriminació i amb l’objectiu de
construir una societat més justa i igualitària, s’aprova la Llei Orgànica 3/2007, de 22
de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Aquesta llei suposa un reconeixement explícit de les desigualtats existents a la
nostra societat i, per tant, la necessitat d’implicar tots els poders públics per
combatre-les i promoure la igualtat real.
La llei posa l’accent en la importància de les accions preventives i en la consideració
de la dimensió transversal de la igualtat com a principi fonamental del text
normatiu, tot i que reconeix també la necessitat d’adoptar accions positives per
part dels poders públics a l’empara de la licitud constitucional.
Tot i que el text normatiu avarca tots els àmbits socials i té en compte els diferents
elements de desigualtat, podríem dir que és en l’àmbit de les relacions laborals on
introdueix les novetats més consubstancials. En el següent quadre que es presenta
a la pàgina següent, es presenten, de manera resumida, les principals mesures i
àmbits d’actuació previstes en la llei estatal.
Pel que fa a l’àmbit competencial de les Administracions Públiques, la Llei 3/2007,
de 22 de març, estableix com a criteris d’actuació :
� Garantir la igualtat efectiva en l’accés a l’ocupació pública i en el desenvolupament de la carrera professional.
� Facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecti a la promoció professional.
� Fomentar la formació en igualtat.
� Presència equilibrada en els òrgans de selecció i valoració.
� Mesures efectives de protecció davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
� Eliminar qualsevol discriminació retributiva, directa o indirecta.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
12
PRINCIPALS MESURES I ÀMBITS D’ACTUACIÓ LLEI 3/2007
Pautes generals d’actuació dels poders públics
� Principi de transversalitat. � Principi de presència equilibrada a les llistes electorals i en els
nomenaments. � Elaboració de Pla estratègic Igualtat d’oportunitats per part de
l’Administració General de l’Estat que inclogui informe d’impacte de gènere.
� Col·laboració entre les Administracions Públiques. Les Entitats Locals integraran el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències.
Foment de la igualtat en el principals àmbits socials
Incorporació de la perspectiva de gènere en: Educació, cultura, salut, societat de la informació, esports, desenvolupament rural, polítiques d’ordenació del territori i habitatge, cooperació per al desenvolupament. Mesures de foment de la igualtat en els mitjans de comunicació i instruments de control per la publicitat no sexista.
Garantia del dret al treball en igualtat d’oportunitats
� Mesures acció positiva a través de la negociació col·lectiva. � Discriminació directa/ indirecta i mesures de tutela judicial efectiva. � Accés a l’ocupació: dones com a grup prioritari en les polítiques
actives d’ocupació. � Formació i promoció professional. � Protecció davant l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. � Obligació per les empreses de més de 250 treballadors/es d’aprovar
Plans d’igualtat. � Conciliació de la vida personal, familiar i laboral:
- Permís de paternitat de 13 setmanes. - Ampliació del permís de maternitat (a fer ús qualsevol
dels progenitors) en cas de fill/a amb discapacitat. - Reconeixement de treballadors/es autònoms/es i altres
règims de la seguretat social. - Reducció de jornada: s’amplia l’edat del menor a 8 anys i
es redueix a 1/8 de la jornada el límit mínim de reducció. - Excedència voluntària: es redueix 4 mesos durada mínima. - Excedència per cura de familiars: s’amplia 2 anys durada
màxima i es reconeix el gaudiment de forma fraccionada. � Modificacions de la Seguretat Social:
- Flexibilització cotització prèvia per accedir prestació maternitat.
- Nou subsidi pel cas de que no es compleixin els requisits mínims.
- Prestació econòmica paternitat. � Ocupació pública: Presència equilibrada d’homes i dones en òrgans
selecció i valoració, eliminar la discriminació retributiva directe o indirecte per raó de sexe i altres mesures en sentit anàleg amb el sector privat.
Creació d’organismes específics
Creació d'una Comissió Interministerial d'Igualtat entre dones i homes i Unitats d'Igualtat en cada Ministeri. Constitució d’un Consell de participació de la dona, com a òrgan col·legiat que ha de servir de via per a la participació institucional en aquestes matèries.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
13
A Catalunya, el reconeixement legal de la igualtat el trobem a la Llei Orgànica
6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que
reconeix a la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les competències conferides per
la Constitució Espanyola, competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere
( art 153).
L’àmbit competencial inclou:
a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de les normes, plans i
directrius generals en matèria de polítiques de dones, així com establir accions
positives.
b) La promoció de l'associacionisme de dones.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització, detecció i
prevenció de la violència masclista així com els serveis i recursos destinats a una
protecció integral.
El nou Estatut regula els drets civils i socials de les dones i reconeix el respecte a la
vida, la dignitat, la seguretat i l’autonomia de les dones, així com el dret a participar
en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i
privats ( art 19).
Pel que fa als principis d’actuació dels poder públics, l’article 41 de l’Estatut,
estableix que aquests hauran de respectar el principi d’igualat i hauran de:
� Garantir el compliment en l’accés a la ocupació, la formació, la promoció
professional, les condicions del treball, incloent-hi la retribució, i en totes
altres situacions, així com garantir que les dones no siguin discriminades per
raó d’embaràs o maternitat.
� Garantir la incorporació per part dels poder públics de la transversalitat en
totes les polítiques públiques per tal d’aconseguir la igualtat i la paritat de
gènere.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
14
� Afrontar de manera integral tots els actes de violència o sexistes i
discriminatoris; fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots el
àmbits i promoure la participació dels grups i les associacions de dones en
l’elaboració i avaluació de les dites polítiques
� Reconèixer el valor econòmic del treball de cura i atenció dins l’àmbit
domèstic i familiar en el marc de les polítiques econòmiques i socials
� Vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos
que puguin afectar la seva dignitat, integritat i benestar físic i mental,
particularment respecte del propi cos i de la seva salut reproductiva i sexual.
L’Estatut també incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament
(article 56).
Pel que fa al tractament de la violència masclista, el Govern de Catalunya aprova la
Llei 5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, la qual
introdueix importants novetats conceptuals i situa la lluita contra aquesta xacra
social en l’agenda política prioritària.
La Llei defineix la violència com aquella que s’exerceix contra les dones com a
manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un
sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. A més, fa visibles totes
les formes en què s’exerceix aquesta violència (física, psicològica, sexual i
econòmica) i tots el àmbits en què es pot produir (en la parella, context familiar,
laboral, social o comunitari).
Els principals objectius de la Llei són:
• Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips
culturals que la perpetuen.
• Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat
d’eradicar-la de la societat.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
15
• Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la
protecció, la recuperació i la reparació integral.
La Llei també defineix i ordena la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, formada
per tots els agents i serveis directament implicats, i reconeix als municipis una sèrie
de competències, que es concreten en:
a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i
efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.
b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral,
d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’Administració de la
Generalitat.
c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que
aquesta llei estableix.
d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, en raó de les
competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que
pateixen o han patit violència masclista.
Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar llurs
competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.
Com ja hem dit, l’administració pública local es troba en una posició idònia per
desenvolupar un paper actiu en el marc de les polítiques d’igualtat. Així ho reconeix
la Carta Europea d’Autonomia Local i també la Carta Europea per la igualtat de
dones i homes en la vida local.
Igualment, la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en el
seu article 28, reconeix la competència dels municipis per realitzar activitats
complementàries relatives, entre d’altres, a la promoció de la dona.
En relació a l’ocupació pública que implica a treballadors/es de les Administracions
Locals, la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’empleat Públic, estableix que les
administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i
d'oportunitats en l'àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures
dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
16
4. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES
El present pla d’igualtat suposa una eina fonamental per impulsar i aplicar les
polítiques de gènere de forma transversal i contribuir a que el nostre municipi
garanteixi la igualtat efectiva entre homes i dones.
Respon al compromís institucional davant la ciutadania de treballar per la igualtat
de gènere i incidir en les diferents dimensions de la desigualtat al nostre Municipi. I
per això, les diferents àrees i regidories del Govern Municipal adquireixen la
responsabilitat de treballar de forma transversal, propiciant la participació de la
societat civil i desenvolupar les accions oportunes per la consecució dels objectius
del Pla.
4.1 Objectius
El Pla d’Igualtat de gènere per a la ciutadania es regeix pels següents objectius:
� Adoptar el compromís polític per promoure les polítiques d’igualtat per
afavorir a la transformació en les relacions entre homes i dones així com el
progrés de la nostra ciutadania
� Comptar amb una gestió transversal i integral de les polítiques i recursos
municipals
� Determinar les estratègies a adoptar i treballar per la consecució de les
accions.
� Potenciar el treball conjunt entre l’Ajuntament i la ciutadania, i,
especialment promoure la participació de les dones per tal de recollir
necessitats, interessos i expectatives.
� Potenciar la formació professional en perspectiva de gènere del personal de
l’Ajuntament, així com entitats i associacions, i a tota la ciutadania en
general.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
17
� Reforçar i visualitzar la Regidoria d’Igualtat per generar un treball
transversal amb la resta de Regidories i departaments que estructuren la
corporació municipal.
4.2 Línies estratègiques
El Pla d’Igualtat inclou diverses línies estratègiques, relacionades amb els diferents
àmbits de treball i dimensions de la desigualtat de gènere, amb una vocació de
transversalitat que implica les diferents regidories municipals, amb l’objectiu
d’incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.
Les 5 línies estratègiques que inclou el present pla d’igualtat són:
Línia 1 • Compromís amb la Igualtat
Línia 2 • Acció contra la violència masclista
Línia 3 • Drets i qualitat de vida
Línia 4 • Treballs i temps
Línia 5 • Reconeixement del lideratge i la participació de
les dones
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
18
5. PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PLA
Per tal d’articular tot el procés d’elaboració del nou Pla, cal diferenciar quatre fases:
Fase 4
Fase 1
Inici
Fase 2
Avaluació i Diagnosi
Moment de definició i planificació de tot el procés. Es crea
la Comissió del Pla d’igualtat que liderarà el projecte, es
concreten la/es persona/es referent/s, la temporització de
les sessions de treball i es delimita la informació i la
documentació necessàries.
En aquesta fase es procedeix a la recollida i tractament de
la informació, tant quantitativa com qualitativa. Amb
l’avaluació del Pla anterior, s’analitza el procés seguit per
la seva implementació, les línies d’actuació treballades i els
resultats obtinguts. Amb la Diagnosi, es busca obtenir un
mapa de les característiques del territori i de les
necessitats de la població –especialment, de les dones-,
alhora que s’analitza de forma introspectiva l’acció
Tenint en compte els resultats de l’avaluació i la diagnosi,
es posa en marxa un procés participatiu -amb personal
tècnic i polític de l’ajuntament, i també amb la ciutadania-
amb l’objectiu d’establir, de forma consensuada, les
mesures que es considerin necessàries per tal de corregir
les desigualtats de gènere identificades i d’impulsar totes
aquelles actuacions que contribueixin a reforçar els
aspectes de justícia i equitat en el nostre territori.
Un cop recollides les propostes d’actuació, d’acord amb
les línies estratègiques establertes, es plasmen en un pla
d’acció, que ha de recollir també els indicadors per a ser
avaluat, la temporització i els recursos necessaris per
poder-lo dur a terme. El pla d’acció és validat per la
Comissió d’Igualtat, que serà també responsable
d’assegurar la seva implementació, seguiment i avaluació.
Fase 4
Redacció i validació final
Fase 3
Pla d’Acció
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
19
5.1 Metodologia
Al inici del procés es realitza una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar la
necessitat i el compromís polític d’avaluar el Pla d’igualtat existent i fer un de nou.
Van assistir representants tècnics i polítics de les següents àrees: Alcalde,
urbanisme, seguretat ciutadana, cultura, promoció econòmica, ensenyament,
benestar social, salut pública, comunicació i participació i obres i serveis.
En l’informe d’avaluació del II Pla per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones
de l’ajuntament de Torelló, estan abastament explicades les fases d’anàlisi
documental, realització d’entrevistes i anàlisi dels qüestionaris enviats a la plantilla i
a les entitats ciutadanes.
A més, en la fase de realització del pla d’acció del III Pla municipal d’igualtat de
dones i homes 2014-2018, s’han realitzat dos tallers participatius, un amb personal
tècnic de l’ajuntament i l’altra amb persones representants d’entitats ciutadanes.
Aquest treball grupal ha estat realitzat a càrrec de la consultora Niu de Projectes, i
tenia per objectiu reflexionar i debatre de manera conjunta al voltant de les
problemàtiques i necessitats de les dones (a partir dels resultats de l’avaluació i la
diagnosi), per tal de recollir propostes d’intervenció i accions específiques pel pla
d’acció del nou pla d’igualtat.
Al taller amb entitats varen assistir 12 persones, algunes representants d’entitats i
d’altres a títol personal amb una trajectòria de participació i implicació a la vida
social de Torelló.
Al taller amb professionals municipals van participat 12 persones de diferents àrees i
serveis: Regidoria de Benestar social, salut pública i polítiques d’igualtat, Museu de
la Torneria, recursos humans, Pla de Barris, Diversitat i ciutadania, ensenyament,
comunicació i participació, promoció econòmica, biblioteques.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
20
Totes les aportacions fetes pels assistents s’han tingut en compte a l’hora
d’elaborar el pla d’acció, valorant les prioritats de l’ajuntament i les possibilitats
reals de la seva implementació.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
21
1. COMPROMÍS GÈNERE
6. DIAGNOSI MUNICIPAL
6.1 Contextualització territorial
Els àmbits relacionats amb l’organització territorial es consideren habitualment
temes que no tenen cap vinculació ni relació amb la igualtat entre dones i homes.
Però l’espai públic, és a dir, els carrers i places del municipi, així com els transports
col·lectius i els equipaments públics són espais essencials de la nostra vida social; i la
seva ordenació, la seva qualitat, la seva seguretat i la seva bellesa condicionen, en
bona mesura, la nostra vida col·lectiva. Per això, la seva planificació ha de tenir en
compte les necessitats dels diferents col·lectius de persones que conformen el
municipi.
Les dones, pels rols i activitats que desenvolupen habitualment, molt lligades a les
tasques familiars i domèstiques, fan un ús de l’espai urbà més intens i diferenciat del
masculí: majors desplaçaments dins del municipi, major ús dels recursos i serveis,
major ús del transport públic i menor disponibilitat del vehicle privat, més
desplaçaments amb càrregues vinculades al treball familiar- domèstic (cotxets per
infants, carrets d’anar a comprar...). Per tant, la manca d’accessibilitat, la manca
d’un transport públic adequat tenen un major impacte en la vida de les dones i són
elements que dificulten la seva mobilitat i que limiten la seva vida quotidiana.
Però en canvi, les dones no han estat ni són presents (o hi són de forma minoritària)
en el disseny i la planificació dels municipis i els espais públics, ni en els espais de
decisió i formulació de les polítiques territorials i mediambientals i, per tant, són
usuàries principals d’espais dissenyats per homes.
Tanmateix, la reducció i la desaparició d’espais comuns i la pèrdua de teixit veïnal i
social ha ocasionat canvis importants pel que fa a la percepció del carrer: abans era
un lloc de trobada i relació social mentre que ara és un “lloc de ningú” sols per
transitar. La percepció del carrer com a lloc aliè i de trànsit, augmenta la sensació
d’inseguretat, que en el cas de les dones té un pes especial perquè són les qui, amb
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
22
major freqüència, pateixen situacions de violència. Això restringeix la llibertat de
moviments de les dones i limita les seves possibilitats d’ús i gaudi de l’espai urbà.
És necessari incorporar la perspectiva de gènere en la planificació dels municipis per
tal de promoure serveis adients i pròxims, dotar suficientment d’infraestructures i
serveis (llars d’infants, escoles, centres de salut, equipaments esportius, culturals,
espais verds...), garantir l’accessibilitat i la seguretat dels espais públics i la mobilitat
de totes les persones i, en definitiva, fent el municipi més habitable per a tothom,
no només per a les dones. La clau rau en pensar el municipi amb els diferents ulls de
les persones que hi viuen: dones i homes de diferents edats, orígens, condicions i
formes de viure.
Un bon exemple de planificació territorial amb perspectiva de gènere ha estat la
inclusió del foment de l’equitat de gènere en l’ús de l’espai públic i els equipaments
en les actuacions de rehabilitació integral de barris promogudes per la Llei 2/2004 de
millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’atenció especial.
6.1.1 Estructura urbana i espai públic: accessibilitat, seguretat i participació de les dones
Municipi situat al sector septentrional de la Plana de Vic, cap de la Vall del Ges.
Limita al nord amb Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló a l'est amb sant Maria del
Corcó, al sud amb Manlleu i a l’oest amb les Masies de Voltregà. El terme comprèn la
vila de Torelló i la colònia de la Coromina.
La vila de Torelló forma part del sistema de viles i ciutats de la comarca d'Osona,
que s'estructura a partir de les carreteres N-S (C-17 Barcelona-Puigcerdà) i E-O (C-37
Eix Vic -Olot) i la via del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà.
Torelló és una vila antiga de forta tradició manufacturera i industrial des del segle
XVI amb els paraires, els teixidors i la torneria que van derivar en el tèxtil, la
metal·lúrgia i la torneria els segles XIX i XX. A l’actualitat les tradicions industrials
han donat lloc a un teixit més diversificat i a més dels sectors tradicionals hi ha
indústria de la joguina, de la fusta i del mobiliari i també agroalimentària.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
23
La vila de Torelló, a la confluència del riu Ges amb el Ter va créixer inicialment al
voltant de l'església de Sant Feliu. Amb l'etapa industrial de mitjans del segle XIX es
construí l'Eixample i es saltà a l'altre banda del riu Ges. Després d'uns aiguats, als
anys 40, es construïren les cases barates a l'extrem sud-est de la vila, i les posteriors
dècades s'ha expandit cap el nord-oest, sota l'estació de ferrocarril.
6.1.2 Habitatge
L’accés a un habitatge digne és un dret fonamental de la ciutadania. Per tal de
garantir aquest accés, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei
2/2002, del 14 de març d’Urbanisme, insta les administracions públiques a vetllar per
la qualitat dels habitatges i per les condicions en les quals s’hi accedeix, dedicant
una atenció especial a l’accés de les famílies econòmicament menys dotades. Dins
aquesta problemàtica hi ha col·lectius més vulnerables, com el jovent, les persones
en situació de pobresa i exclusió social (o en risc de patir-la), les unitats
monomarentals i monoparentals, la població immigrada i la gent gran. I les dones en
alguns d’aquests col·lectius són majoria o es troben en una situació més precària.
L’ajuntament de Torelló, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya ha
impulsat l’habitatge social al municipi. Si analitzem les demandes acceptades
observem una major presència de dones, vuit punts per sobre de la demanda
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
24
masculina. Aquesta diferència podria estar en relació amb un dèficit de redistribució
que afecta de forma significativa a les dones i les fa les principals destinatàries de les
polítiques socials.
6.1.3 Mobilitat
La mobilitat és un factor fonamental en la qualitat de vida d'una ciutat. L'existència
de transports públics amb freqüències i recorreguts adaptats a les necessitats
canviants dels habitants, redueix la tendència creixent de l'ús del vehicle privat.
Totes les dades de mobilitat que es contemplen a les estadístiques estan en relació
amb els estudis o amb el treball remunerat però en canvi no hi ha informació sobre
la mobilitat obligada derivada del treball familiar-domèstic, quan és una part molt
important de la mobilitat obligada en qualsevol municipi. Partim doncs de dades
incompletes que no visualitzen el treball no remunerat que, tot i que cada cop més
compartit entre ambdós sexes, encara assumeixen majoritàriament les dones.
A Torelló disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana i per a la seva elaboració va realitzar
una diagnosi participada l’any 2009. Malgrat que entre els seus objectius contempla
entre altres, el d’augmentar la integració social, incrementar la qualitat de vida, no
comprometre les condicions de salut i aportar més seguretat als desplaçaments,
Demandes d'habitatge social. 2012Font: Agència de l'Habitatge de Catalunya.
54%
46%
dones homes
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
25
observem com ni en la seva metodologia i en els resultats presentats no contempla
les realitats diferencials de dones i homes.
La mobilitat a Torelló està dins la tendència generalitzada d’un fort protagonisme
del vehicle privat. A la gràfica següent observem com l’índex de motorització no ha
deixat de créixer des de l’any 1991 fins l’actualitat. En els darrers anys les taxes de
Torelló es situen per sobre de les de Catalunya i les de Vic, tot seguint la tendència
de creixement de la Comarca d’Osona.
Aquesta forta dependència del vehicle privat implica una forta dependència de
totes aquelles persones que no disposen d’un vehicle en propietat o que tenen
dificultats per accedir al seu ús quotidià, entre els col·lectius amb dèficits de
mobilitat trobem a les dones, particularment a les dones grans i/o immigrants.
Si analitzem el mitjà de transport que utilitza la població de Torelló per als seus
desplaçaments trobem que fonamentalment utilitzem el cotxe propi o anar a peu
amb percentatges molt similars, un 47% i un 42% respectivament.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
26
És interessant posar en relació aquesta dada amb la tipologia de viatges que
realitza la població, el 67,5% són a l’interior del propi municipi.
Aquest fet ens obliga a preguntar-nos qui protagonitza aquesta mobilitat interior i
quina és la seva finalitat. La pròpia Diagnosis de Mobilitat afirma que “les activitats
comercials i d’empreses així com les escolars són les que generen més fluxos,
tanmateix els establiments de salut i els equipaments diversos són també uns bons
indicadors en el moment d’identificar els moviments que es produeixen al nucli
urbà”. El que no contempla la Diagnosi és que majoritàriament aquestes activitats
estan protagonitzades per dones ja que encara són majoritàriament les
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
27
encarregades de les activitats derivades del treball domèstic i de la cura de les
persones.
Entre els equipaments que articulen la xarxa de desplaçaments interns destaquem: I evidentment cal destacar la importància dels equipaments escolars que
representen els equipaments d’ús quotidià que generen un major nombre de
viatges diaris en comparació a la resta. Per aquest motiu dins del Pla de Mobilitat de
l’Ajuntament de Torelló es contemplen de forma particularitzada.
Equipaments Culturals:
� Arxiu Municipal � Biblioteca del Barri de Montserrat � Biblioteca Dos Rius � Teatre Cirvianum � Museu de la Torneria de la Vall del Ges
� Escola de Música Equipaments Esportius:
� Camps de futbol del barri de Montserrat � Camp Municipal de futbol
� Pavelló Municipal d’esport � Piscina Municipal coberta � Piscina Municipal d’estiu
Equipaments Joventut:
� Torelló Jove Equipaments Medi Ambient:
� Deixalleria de la Vall del Ges
Equipaments Sanitaris
� Centres de dia de l’Oreig � Centre d’assistència primària
Equipaments de la vida quotidiana:
� Mercat Municipal
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
28
6.1.4 Actuacions de l’ajuntament
L’Ajuntament de Torelló ha expressat reiteradament el seu compromís amb la
millora de la mobilitat i la gestió territorial. Un compromís que es va concretar amb
el Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, amb la Llei de Barris i amb l’actual
Pla de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Torelló.
El Pla contempla un Programa d’Actuacions2 que si bé no incorpora la perspectiva
de gènere si que proposa una sèrie d’actuacions que defineix com a genèriques
però que a la praxis impacten de forma més significativa sobre les dones i aquelles
persones amb responsabilitats domèstiques i de cura.
En aquest sentit passarem a destacar algunes de les actuacions proposades:
� Habilitació d’itineraris escolars: aquesta acció és fonamental per a la
seguretat de nois i noies i també per a les dones i/o aquelles persones
encarregades de la gestió quotidiana de la infància.
� Garantir itineraris per a vianants segurs i accessibles: aquesta actuació té
per objectiu garantir un disseny de l’espai públic a l’abast de tothom,
incrementar els desplaçaments fets a peu i augmentar la seguretat dels
vianants. Ja hem analitzat com són les dones i la gent gran qui realitzen un
major nombre de desplaçaments a peu i transiten molt més l’espai públic.
� Adequació del pas sota la via del tren actual: aquesta acció té per objectiu
millorar l’accessibilitat i particularment la seguretat d’aquest espai, així
s’expressa en la descripció de l’actuació: “l’actual pas per a vianants soterrat
respecte la via de ferrocarril es troba en estat bastant precari i li cal un
manteniment de les parts no estructurals. S’ha de millorar la il·luminació,
canviar les baranes i pintar de nou tot el pas de forma que els vianants no es
trobin insegurs com succeeix actualment”. Com podem constatar el
problema no radica en que el text s’expressi exclusivament en masculí, sinó
que constata que aquest anàlisi s’ha realitzat sense contemplar la 2 Octubre de 2010
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
29
perspectiva de gènere i per tant invisibilitza el fet de que són les dones
fonamentalment qui experimenten i manifesten una major inseguretat en
certs espais públics com és el descrit.
Com es pot observar en la imatge es tracta d’un espai amb importants dèficits de
seguretat. En aquest sentit seria molt interessant poder realitzar una cartografia
dels espais segurs i insegurs per a les dones de Torelló, en la línia que s’han realitzat
en altres municipis de Catalunya. Destacar que tant la Unió Europea com Nacions
Unides recomanen incorporar la perspectiva de gènere com un element
imprescindible en les polítiques de gestió de l’espai públic i de la millora de la
seguretat.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
30
Resum
Punts forts
� Compromís amb la millora de la gestió urbana.
� Existència d’un Pla de Mobilitat d’ Urbana de Torelló.
� Definició d’accions que milloren l’accessibilitat de l’espai públic a la gent
gran, les dones, i aquelles persones encarregades de les tasques de cura.
Així com d’aquelles que tenen com a finalitat incrementar la seguretat.
� Promocions públiques d’habitatges als que accedeixen més dones que
homes.
Aspectes a millorar
� El Pla de mobilitat Urbana de Torelló no ha incorporat la perspectiva de
gènere ni en la seva elaboració ni en la definició de les accions.
� Necessitat d’impulsar un model de transport públic que connecti els nòduls
de gestió de la vida quotidiana: centres de salut, escoles, mercat,
administracions...
� És necessari incorporar la perspectiva de gènere en el disseny del municipis
i incloure la participació de les dones.
� Millorar la seguretat als espais públics, especialment en parcs o zones de
pas poc habitades i poc il·luminades.
� Les famílies amb menys recursos com les monoparentals sovint queden
excloses de les promocions públiques d’habitatge perquè no arriben al
mínim d’ingressos exigits, la qual cosa fa necessari trobar fórmules
compensatòries que permetin l’accés d’aquestes famílies als habitatges de
promoció pública.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
31
A mode de conclusió...
CAL MILLORAR LA MOBILITAT, L’ACCESSIBILITAT I LA SEGURETAT DELS ESPAIS PÚBLICS, DESENVOLUPANT ENCARA MÉS LES POLÍTIQUES QUE JA ES DUEN A TERME EN AQUEST SENTIT I INCORPORAR ESPECÍFICAMENT LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY I LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL DEL MUNICIPI.
6.2 Acció contra la violència masclista
La violència que s’exerceix contra les dones suposa un seriós atemptat contra la
dignitat i la integritat física i moral de les persones i, en conseqüència, una greu i
intolerable violació dels drets humans.
La violència de gènere és una manifestació de les relacions de poder històricament
desiguals entre els homes i les dones que fonamenta el patriarcat. La Declaració
sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona de les Nacions Unides (1993)
defineix la violència de gènere com ‘ tot acte de violència basat en la pertinença al
sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o
psicològic per a les dones, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció i la
privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la
privada’. La IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing (Xina) l’any 1995,
reconeix que ‘a totes les societats, en menor o major mesura, hi ha dones i nenes
subjectes a maltractaments físics, psíquics i sexuals sense distinció de nivell
d’ingressos, classe o cultura’
La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista,
utilitza l’expressió de violència masclista, a la que defineix com “la violència que
s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de
desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i
que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les
intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o
psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
La llei catalana recull les diferents formes de la violència de gènere: violència física,
violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals i violència econòmica, així
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
32
com els àmbits on es pot manifestar: en l’àmbit de la parella, en l’àmbit familiar, en
l’àmbit laboral (assetjament sexual i/o per raó de sexe), en l’àmbit social o
comunitari (on s’inclouen les agressions sexuals, l’assetjament sexual, el tràfic i
explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina, els matrimonis
forçats, la violència derivada dels conflictes armats i la violència contra els drets
sexuals i reproductius de les dones (avortaments selectius, esterilitzacions
forçades).
Així doncs, la violència cap a les dones no constitueix només un conjunt de
successos esporàdics, ni limitats a la relació de parella. És un problema amb entitat
política, fruit d’una ideologia patriarcal que vulnera els drets humans de les dones,
que limita la seva autonomia i que, en alguns casos, acaba amb les seves vides.
L’administració local, com a ens públic més proper a la ciutadania, té un paper
cabdal en la promoció dels mecanismes necessaris per donar una resposta ràpida i
eficaç a les situacions de violència de gènere. L’abordatge de la violència de gènere
ha de contemplar tots els àmbits d’intervenció: la detecció, la prevenció i la
sensibilització, l’atenció a les dones i la seva recuperació així com la coordinació
interdepartamental i interinstitucional que permeti optimitzar els recursos i
l’eficàcia de les intervencions.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
33
6.2.1 Incidència de la violència de gènere a Torelló
Per analitzar la incidència de la violència de gènere al municipi hem recollit dades facilitades per la Regidoria de Benestar Social i la de Seguretat Ciutadana i Mobilitat.
Tal i com va expressar el Regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Casals, en la
presentació de les dades policials, “el 2013 es va tancar a Torelló amb 333 fets
delictius coneguts, enfront dels 427 de l’any anterior. Això representa una
disminució del 22%. D’altra banda, el 2013 es van produir a Torelló 18 casos de
violència de gènere, repetint la mateixa xifra que l’any anterior”.
El gràfic que presentem a continuació il·lustra l’evolució dels fets delictius al
municipi i constata, tal i com va afirmar el Regidor de Seguretat Ciutadana, que si la
tendència és la significativa reducció dels mateixos això no es produeix en el cas
de la violència masclista que continua presentant el mateix índex d’impacte.
Un dels problemes generalitzats a l’hora d’analitzar les dades relatives a la
violència masclista és que no disposen d’un registre unificat, això implica que
només disposen de les dades específiques de cada un dels serveis implicats però al
no estar aquestes en relació no podem saber el nombre real de les dones i nens i
nenes que pateixen situacions de violència. Un exemple per il·lustrar aquest fet són
les dades relatives a l’impacte de la violència a Torelló a l’any 2012: la policia local va
registrar 18 denúncies i en la Memòria de Serveis Socials només es contemplen 3
casos de maltractaments familiars.
Delictes (-25,2%)
172
29
318
28
123
22
518 19
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
2012 172 29 3 18 28
2013 123 22 5 18 19
Delictes contra patrimoni
Delictes contra el trànsit
Delictes contra les persones
Delictes violència familiar/gènere
Altres delictes
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
34
Aquesta diferència en les dades pot estar motivada per diferents factors:
� Que no totes les dones que varen denunciar un episodi de violència masclista
hagin estat també ateses pels Serveis Socials municipals.
� Que hagin estat derivades i ateses pel servei VicDones, referencial a la
Comarca per l’abordatge i tractament de la violència masclista.
En aquest sentit és molt important detenir-nos en les dades facilitades pel servei
VicDones relatives a l’any 2013. Recordem que si es van registrar 18 denúncies per
violència al municipi 15 dones de Torelló van ser ateses pel servei VicDones, sumant
un total de 35 atencions.
Malauradament no disposem de les dades concretes de perfil i demandes
d’aquestes dones però si que podem establir una radiografia global de les
característiques sociològiques de les persones ateses al servei.
� La franja d’edat més significativa de dones ateses és la de 30 a 45 anys, que
representa el 46.4% del total. En l’atenció a les dones d’aquesta franja d’edat
les professionals han detectat que moltes s’adrecen al servei perquè van
patir abusos sexuals quan eren menors d’edat.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
35
� El servei dóna resposta a un perfil divers i plural de dones, més enllà dels
estereotips que vinculen la violència a la manca de recursos personals i
socials, així ho indica que el 48,7% de les dones ateses disposen com a mínim
de batxillerat o tenen estudis superiors.
� Respecte a l’estat civil la majoria de dones ateses estan casades o tenen una
relació estable de parella.
� La gran majoria de dones ateses són de nacionalitat catalana i espanyola, el
74% del total vers un 23% de dones extracomunitàries.
Aquestes dades expressen la transversalitat de la problemàtica, qüestionen
l’existència d’un perfil psicològic o social de les dones que pateixen violència,
qüestionen prejudicis àmpliament estesos i ajuden a entendre la violència masclista
com un fet estructural que no és aliè a la vida de qualsevol dona.
Cal també tenir en consideració noves tendències d’expressió de la violència de
gènere:
� Es detecten més casos de violència psicològica que fa uns anys.
� Es detecta una elevada incidència de la violència de gènere en la població més
jove, tant des dels cossos policials com des dels espais que treballen
directament amb adolescents i joves. Cada cop són més joves les dones que
pateixen violència de gènere.
� Des de l’àmbit sanitari es detecta un increment dels maltractaments a pares,
mares, avis i àvies. Hi ha la percepció que la violència de gènere i la violència en
l’àmbit familiar va en augment.
� Les principals necessitats o dificultats que plantegen les dones que viuen
situacions de violència de gènere tenen a veure amb: com fer-ho per tallar amb
les relacions abusives i evitar aquest tipus de relacions de parella; amb
l’ambivalència de sentiments vers l’agressor (sentiments d’odi i amor simultanis
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
36
que no entenen); i amb l’actuació envers els fills i filles i davant la manipulació
d’aquests/es un cop separats del pare.
� Augment de casos de violència de gènere en els últims anys, especialment entre
parelles estrangeres o mixtes.
6.2.2 Serveis i recursos
El municipi de Torelló disposa d’un Circuit contra la violència de gènere que es va
revisar entre el 2008 i el 2009 amb el suport de Tamaia. Està centrat en l’atenció
dels casos més greus i urgents, i no desplega, tal com assenyala la Llei 5/2008 del
dret de les dones a eradicar la violència masclista, els àmbits de prevenció, detecció,
atenció i recuperació. Tanmateix aquest procés es va viure com una bona
experiència. La Comissió que es va formar, amb representants dels Mossos
d’Esquadra, del Centre d’Atenció Primària i les regidories de Benestar Social,
Seguretat Ciutadana i Polítiques d’Igualtat, no s’ha tornat a trobar des de que es va
finalitzar i aprovar el circuit.
D’altra banda, l’ajuntament està adherit al servei d’informació i atenció a les dones,
VicDones- SIAD Osona, ubicat a Vic, que dóna cobertura a tota la comarca. Les
dones ateses als serveis de Benestar Social de Torelló, en situacions de violència
masclista, reben atenció individual i són derivades a Vic, coordinant-se amb el servei
VicDones-SIAD Osona per al seguiment d’aquests casos. Es detecta un cert nombre
d’abandonaments de tractament en el moment en que finalitzen les sessions de
suport psicològic que ofereix el SIAD i les dones passen a ser ateses per
professionals de la xarxa de salut mental, que en la majoria dels casos no són
especialistes en violència masclista. També es coordinen amb el Consell Comarcal
d’Osona, participant en les reunions que s’han iniciat per a la realització d’un nou
circuit d’abast comarcal.
Respecte al coneixement del servei per part del personal municipal trobem que la
meitat de les persones que han respost el qüestionari d’avaluació del Pla d’igualtat
han sentit a parlar del servei d’informació i atenció a les dones SIAD Osona
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
37
VicDones, o afirmen conèixer-ho, però un 57,7% (el 43,3% són dones) no sap dir quins
serveis ofereix. A les observacions recollides destaca la necessitat d’informar i
sensibilitzar a la població en aquesta temàtica.
Coneixement del Servei VicDones-SIAD Osona pel personal municipal
Malgrat aquestes dades el 77% afirma saber com actuar davant un cas de violència
masclista. Entre les respostes més freqüents estan:
� Trucar a la policia i/o mossos d’esquadra.
� Avisar al servei de Benestar Social.
� Avisar als serveis que formen part del circuit.
� Denunciar.
� Aconsellar a la dona que s’assessori o denunciï.
� Acompanyament i suport a la dona i derivació.
� Demanar orientació a VicDones-SiadOsona.
N'he sentit a parlar
Si
No
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
38
6.2.3 Prevenció i sensibilització vers la violència masclista
La Regidoria d’igualtat, conjuntament amb joventut i educació, ha mantingut al llarg
d’aquests anys les activitats preventives a l’alumnat de 1er de Batxillerat i 3er d’ESO,
en una proposta consolidada de tallers de prevenció de relacions abusives i
d’educació sexual i afectiva.
Tallers de prevenció de relacions abusives Tallers de Sexualitat i afectivitat
0
50
100
150
Alumnat 1erBatxillerat
91 150 78 104 97
2009 2010 2011 2012 2013150
160
170
180
190
Alumnat 3erESO
163 164 173 188 173
2009 2010 2011 2012 2013
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
39
També volem destacar la Campanya comunitària de rebuig de la violència masclista,
“No a la violència masclista” a la que estan adherides les següents entitats:
1. AMPA Llar d’infants Blancaneus
2. AMPA CEIP Dr. Fortià Solà
3. AMPA Escola Sagrats Cors
4. IES Cirvianum
5. CEIP Marta Mata
6. CEIP Vall del Ges
7. Escola Rocaprevera
8. Escola Sagrats Cors
9. IES Jaume Callís (Vic)
10. Escola de Música Municipal de Torelló
11. Escola d’Arts Plàstiques de Torelló
12. Grup Xarxa de Torelló
13. Agrupament Escolta Comte Jofre i Verge de Rocaprevera
14. Associació d’Estudis Torellonencs
15. Associació de Marxants d’Osona
16. Associació Osona contra el Càncer-Junta Local de Torelló
17. Osona amb els Nens
18. Grup Actiu Torelló (GAT)
19. Gent Gran en Marxa del Casal de la Gent Gran de Torelló
20. Residència Cals Avis
21. Grup de Puntaires Vall del Ges
22. Fundació Privada Festival de Cinema de Muntanya de Torelló
23. Grup Carrossaire Els Pescallunes
24. Associació Cultural Deixebles de Sant Feliu
25. AAVV del Barri de Montserrat
26. Càritas Interparroquial
27. Club Bàsquet Ges
28. Club Billar Torelló
29. Tennis Taula Torelló
30. Natació Club Torelló
31. Club Esportiu Esparvers d’Osona
32. Club de Gimnàstica Gimgès
33. Societat Ocellaire de Torelló
34. Club de Bitlles Catalanes Somiserem del Ges
35. TILBO
36. Àrea Bàsica de Salut (ABS) Vall del Ges
37. Torelló Esquí Club (TEC)
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
40
Resum
Punts forts
� Protocol i Circuit municipal d’atenció a les situacions de violència masclista.
� Conveni amb VicDones com a servei de referència en l’atenció de la
violència masclista: atenció psicològica, assessorament jurídic, treball
grupal.
� Accions de prevenció i sensibilització de la violència de gènere que es duen
a terme des de l’ajuntament de manera periòdica, com la commemoració
del 25 de novembre.
� Realització de tallers de prevenció de la violència als instituts.
� Dimensió comunitària de la sensibilització i prevenció de la violència:
Campanya No a la Violència Masclista.
� Existència d’una associació específica de caràcter comarcal.
Aspectes a millorar
� Necessitat de reforçar la coordinació professional en l’abordatge de la
violència de gènere i incrementar la formació / informació als i les
professionals implicats/des.
� És necessari ampliar l’atenció a dones en situació de violència de gènere i
llurs fills/es realitzant activitats grupals que afavoreixin la seva recuperació.
� Revisar, adaptar els continguts i incrementar les accions de prevenció en
adolescents i joves, amb centres educatius, i les accions de sensibilització i
informació a la ciutadania.
� Conèixer i divulgar entre la població tots els recursos, serveis i programes,
tant d’entitats públiques com privades, adreçats a la lluita contra la
violència de gènere.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
41
� Prestar una especial atenció a les manifestacions actuals de la violència
masclista: augment en la població jove, violència cap a mares i pares,
increment de la violència en les parelles mixtes.
A mode de conclusió…
CAL MILLORAR L’ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DES D’UNA PERSPECTIVA INTEGRAL, INCIDINT EN TOTS ELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ: PREVENCIÓ I SENSIBILITZACIÓ SOCIAL, DETECCIÓ, ATENCIÓ A DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA I COORDINACIÓ ENTRE TOTS ELS AGENTS IMPLICATS.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
42
6.3. Qualitat de vida
6.3.1. Composició de la població
L'estructura de la població del municipi de Torelló és molt similar a la de la comarca
d'Osona. Comparat amb l'estructura de la població de Catalunya o de la demarcació
de Barcelona hi ha menys població jove i adulta-jove i per tant, una mica més de
proporció de població gran i molt gran. Tanmateix les diferències són reduïdes.
L'estructura de la població de Torelló és molt semblant a la de moltes petites viles i
ciutats de la UE.
Població per sexe i edat
PIRAMIDE DE POBLACIÓ MUNICIPALHOMES DONES
5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5
de 0 a 4de 5 a 9
de 10 a 14de 15 a 19
de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34
de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54
de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69
de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84
> 84
COMARCAHOMES DONES
5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5
de 0 a 4de 5 a 9
de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84
> 84
CATALUNYAHOMES DONES
5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5
de 0 a 4de 5 a 9
de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84
> 84
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
43
La piràmide de la població del municipi de Torelló té una forma que podríem
classificar a mig camí entre tubular i invertida. A grans trets la població de 0-14
anys significa el 15% del total, la de més de 65 anys el 17% , i el gran grup de 15 a 64
anys, la població potencialment activa el 67%.
Diferències entre els grups dels homes i de les dones: com és habitual el grup de
dones grans, de 65 anys i més, és més nombrós que el dels homes. El grup de
dones de 65 anys i més significa el 19% del total de les dones i en canvi el grup del
homes de 65 anys i més, no arriba al 15% del total dels homes.
Hi ha una diferència entre els grups d'homes i dones que és específica del cas de
Torelló (i parcialment d'Osona): hi ha una manca, petita però significativa, de
dones en els grups de 35-39, 40-44 i de 45 a 49, dones en edat productiva, i al final
de l'edat reproductiva. Els grups de dones de 35 a 39 anys tot just arriben al 4%,
mentre el d'homes el supera àmpliament, i el grup d'edat de dones de 40 a 49 no
arriben al 4%: són grups significativament més reduïts que els dels homes. Aquest
fet no es repeteix a les piràmides de Catalunya i de la demarcació de Barcelona,
encara que sí que s'observa un fet similar, però amb menys intensitat, a la piràmide
d'Osona.
La mobilitat, la presència o l'absència de les dones joves i de les dones adultes-joves
es considera estratègica pel desenvolupament econòmic local. Les regions de la UE
amb equilibri d'homes i de dones en grups d'edat de transició (dones joves) o grups
de dones adultes, o fins i tot amb surplus de dones, són les que tenen millors
indicadors d'equitat, i també millors indicadors en dinamisme i de benestar3.
3 (veure síntesi i resultats de SEMIGRA Selective Migration and Unbalanced Sex Ratio in Rural Region, estudi del programa UE de recerca en desenvolupament territorial http://www.espon.eu/main/Menu_Projects/Menu_TargetedAnalyses/semigra.html).
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
44
POBLACIÓ PER SEXES
� Manca significativa de dones adultes i de dones adultes-joves, entre els grups de
població de 35 a 39, de 40-44 i de 45-49.
� Nombre i pes relatiu del grup de dones de 65 anys i més. Tot i que l'envelliment és
un fenomen general i que sempre està format per un grup de dones més nombrós
aquest és un fet significatiu perquè afecta directament a la configuració dels serveis
locals.
� La paritat entre els grups de dones i homes i fins i tot un excedent en els grups de
dones adultes i adultes joves és característic de les societats amb millors indicadors
de creixement, dinamismes i fins i tot cohesió. Les dones adultes, i adultes joves es
caracteritzen els darrers anys per ser un col·lectiu amb una elevada proporció de
formació mitjana i alta. Per això, la manca de dones adultes i adultes joves es
considera un indicador de manca de dinamisme, d'atractius i d'oportunitats en el
present i amb important efectes en el futur proper. La manca de dones en aquest
grups d'edat podria significar que hi ha hagut un filtre i que ha marxat la població
més formada, i per tant, hi ha una pèrdua d'oportunitats important.
RELACIÓ DE FEMINITAT CATALUNYA De 25 a 29 any 100,60 De 30 a 34 any 95,76 De 35 a 39 any 92,56 De 40 a 44 anys 92,91 Total 102,76
OSONA
De 25 a 29 anys 100,49 De 30 a 34 anys 96,74 De 35 a 39 anys 87,59 De 40 a 44 anys 90,61 De 45 a 49 any 93,14 Total 100,67
TORELLÓ
De 25 a 29 any 102,55 De 30 a 34 any 100 De 35 a 39 any 89,31 De 40 a 44 any 85,27 De 45 a 49 any 96,11 Total 103,72
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
45
6.3.2. Dinàmica de la població
Torelló és una vila amb un creixement de la població i un volum de població notable
lligat a les activitats manufactureres. El pes del sector industrial és el responsable
que el 1950 ja hagués superat els 5.000 habitants i tingués una notable dimensió
urbana que ha marcat el caràcter de la vila.
Les migracions són el principal factor de creixement demogràfic de Torelló durant
tot el segle XX (com a Catalunya). Cal destacar però la importància del creixement
relatiu de les dècades dels anys 60 i 70 i del pes del component migratori en el
creixement de la població durant aquesta etapa. Les dècades dels 60 i les 70 són
claus en la composició de l'estructura de la població de Torelló avui: aquests
efectius els veiem a la part alta de la piràmide (els adults grans i les persones grans i
molt grans).
Durant aquesta etapa Torelló assoleix dimensió urbana arribant als 10.000
habitants.
El creixement de la població es moderà molt durant les dècades dels 80 i els 90,
tanmateix es va mantenir un creixement de la població per sobre de la mitjana de la
comarca d'Osona, de la demarcació de Barcelona i de Catalunya.
Amb l'arribada de la primera dècada del 2000, el creixement de la població és més
intens i està lligat els recents moviments migratoris. Tanmateix el creixement de la
població de Torelló ha estat en aquesta etapa i en termes relatius inferior al de la
comarca d'Osona i de Catalunya. Aquestes dades es poden interpretar com un altre
indicador de feblesa en el dinamisme (en comparació a d'altres àmbits).
Període en 10 anys % de Creixement
1960-1970 37,62 1970-1981 23,08 1981-1991 7,51 1991-2000 6,02 2001-2010 13,66 Àmbit municipal. Font: IDESCAT:CED Evolució de la població de fet
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
46
Període en 10 anys % de Creixement
1960-1971 15,68 1971-1981 12,00 1981-1991 2,65 1991-2000 10,11 2001-2010 18,96 ÀMBIT COMARCAL font: IDESCAT, Centre d’Estudis demogràfics CED
� Creixement de la població per immigració.
� Dimensió urbana de la vila (town) en el context de la comarca d'Osona.
� Creixement de la població més feble que en altres etapes i més feble que a la
comarca. Indica menor dinamisme.
� En contrast amb el dinamisme de dècades anteriors, s'observa un ritme de
creixement de la població els darrers anys, inferior al de la comarca d'Osona i
de Catalunya (però similar al de la demarcació de Barcelona).
5200
5400
5600
5800
6000
6200
6400
6600
6800
7000
7200
2000200120022003200420052006200720082009201020112012
Homes
Dones
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
47
6.3.3 Població per sexe i nacionalitat
La vila de Torelló té una proporció de població nouvinguda inferior a la de la
comarca d'Osona, que també la té inferior a la de la demarcació de Barcelona, que
és quasi idèntica a la de Catalunya.
Una proporció més baixa de població nouvinguda es podria interpretar com una
confirmació de les dades anteriors: un creixement i un dinamisme més feble que en
altres àmbits de la demarcació de Barcelona. Però també es pot fer una lectura més
neutra: Torelló no atrau grans contingents de població nouvinguda. Ara bé, la
població nouvinguda és el principal component del creixement de la població de
Torelló la darrera dècada.
ÀMBIT MUNICIPALHOMES DONES
5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84
> 84
COMARCAHOMES DONES
5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5
De 0 a 4
De 5 a 9
De 10 a 14
De 15 a 19
De 20 a 24
de 25 a 29
De 30 a 34
De 35 a 39
de 40 a 44
De 45 a 49
De 50 a 54
De 55 a 59
De 60 a 64
De 65 a 69
De 70 a 74
De 75 a 79
De 80 a 84
> 84
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
48
POBLACIÓ IMMIGRADA
� La població nouvinguda és el component més important del creixement de la
població de Torelló la darrera dècada.
� Tanmateix, si es compara amb d'altres àmbits com la comarca d'Osona o
Catalunya, el creixement de la població a través de població nouvinguda és
més feble. Aquest fet també indica un dinamisme més feble.
Taxa de joventut (16-24 anys) en relació a la població total del municipi
Índex de dependència infantil i juvenil
Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 25.31 25.56 25.43 24.27 25.59 24.93 24.72 25.62 25.18
Índex de primera infantesa
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 9.06 8.74 8.90 7.95 8.40 8.18 8.12 8.44 8.28
Índex de dependència senil
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 30.11 22.44 26.25 30.91 22.07 26.47 30.56 22.02 26.24
Índex d’envelliment
Any
MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total
2013 118.99 87.79 103.22 127.35 86.24 106.18 123.60 85.96 104.23
Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 8.59 8.73 8.66 8.05 8.85 8.44 8.23 9.15 9.01
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
49
Índex de sobreenvelliment
Índex de dependència global
Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 55.42 47.99 51.69 55.18 47.65 51.41 55.28 47.64 51.42
Relació de masculinitat/feminitat
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
FEMINITAT MASCULINITAT F M F M 2013 103.72 96.41 104.36 95.83 102.77 97.31
Índex Sintètic de fecunditat
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA CATALUNYA
2013 1.37 1.47 1.39
Taxa d’estrangeria global
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 10.63 12.51 11.55 13.05 14.85 13.93 14.33 16.37 15.34
Taxa de població juvenil nascuda a l’estranger
Any MUNICIPAL
DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total 2013 19.55 18.36 18.95 23.40 22.12 22.75 24.85 23.56 24.19
Índex d’autoctonia
Any MUNICIPAL DEMARCACIÓ
BARCELONA COMARCAL
2013 29.95 60.88 72.59 Les dades dels índex i de les taxes demogràfiques mostren una imatge coherent
amb la població descrita:
� Envelliment i sobre envelliment una mica més elevat que altres àmbits. No hi
ha més població gran, hi ha menys joves.
Any
MUNICIPAL DEMARCACIÓ BARCELONA
CATALUNYA
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total
2013 22.12 12.38 17.20 17.65 10.58 14.69 17.82 11.02 14.93
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
50
� L'índex sintètic de fecunditat i les dades relacionades amb la població infantil
són lleugerament més baixes.
� En desagregar les dades per sexe destaca la importància del grup de dones
de més de 65 anys en valors absoluts i en el pes relatiu sobre el total (índex
de dependència senil, índex d'envelliment, de sobreenvelliment i de
dependència global) .
� Constatar la menor proporció d'estrangers si es compara amb d'altres
àmbits. Tanmateix els estrangers joves signifiquen quasi el 20% del total i això
té implicacions per al futur laboral dels propers anys.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
51
DADES DE SÍNTESI
En una lectura de les dades de diagnosi bàsiques del municipi de Torelló des de la
perspectiva de gènere destaca:
� La manca (relativa) de dones adultes i adultes joves a la composició de
l'estructura de la població, grups d'edat 35-39, 40-44 i 45-49 anys.
� Les extraordinàriament elevades taxes d'atur de les dones de més de 50
anys que quasi doblen les de la demarcació de Barcelona.
� El pes de les dones de més de 65 anys en l'estructura de la població.
� La manca de dones adultes i adultes joves s'interpreta com una manca de
dinamisme i d'oportunitats (hi ha una correlació positiva entre la paritat
entre els grups de dones i d'homes i el dinamisme, el creixement i la
cohesió). També pot implicar la pèrdua de les dones més formades. Cal
posar en relació la manca de dones als grups d'edat adulta i adulta-jove i
les elevades taxes d'atur de les dones adultes grans.
� Destacar també l'envelliment, i el pes de les dones en el col·lectiu de la
gent gran. Aquesta és una característica comuna a la comarca, la
demarcació de Barcelona i Catalunya però important des de la perspectiva
de les polítiques locals.
� Una lectura global de les dades bàsiques de diagnosi reitera les dades i els
indicadors que mostren un feble dinamisme: menor creixement de la
població, menor immigració, menor renda bruta familiar disponible per
habitant. Observar que els grups de dones i més específicament la manca
de dones adultes i adultes-joves i l'elevat atur de les dones adultes grans
és un bon indicador de la situació.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
52
6.4 Repartiment de treballs i usos del temps
Quan es parla dels treballs es fa des del que han significat i signifiquen per a les
persones com a mitjà de subsistència, com a estructuradors de la seva vida i com a
mitjà de reproducció d’aquesta vida. Quan es parla de treball no es pot fer
referència exclusivament al treball mercantilitzat sinó també als treballs, sovint
invisibilitzats i sense consideració de valor de mercat, que són imprescindibles per a
l’existència i el benestar de les persones, com és el treball domèstic i de cura de les
persones, exercits majoritàriament per dones.
La desvinculació clàssica de les tasques vinculades al desenvolupament econòmic i
els treballs de l'esfera reproductiva ha establert desigualtats de gènere
significatives, la divisió sexual del treball, que afecta la vida de les dones i que es
manifesta de diferents formes.
Tot i la presència massiva de les dones al món del treball remunerat, la participació
de les dones en l’economia i l’ocupació encara està marcada per una major
precarietat: salaris més baixos, major temporalitat i parcialitat, major presència en
l’economia submergida, segregació horitzontal (ocupacions i professions
masculinitzades i feminitzades) i vertical (dificultats per accedir i mantenir-se en
llocs de responsabilitat o comandament).
D’altra banda, la configuració dels rols tradicionals i de les tasques assignades no
s’ha modificat en l’àmbit privat, en l’espai domèstic, on les dones assumeixen la
major part de les responsabilitats familiars i domèstiques, un treball invisible i no
remunerat.
La necessitat vital d’aquests treballs i del treball remunerat que aporti ingressos i
independència econòmica generen una dinàmica de sobrecàrrega de treball per a
les dones, amb dobles jornades de treball (remunerat i familiar- domèstic) i la
realització simultània d’aquests dos treballs (doble presència). Aquesta realitat té
conseqüències negatives en la participació econòmica de les dones com les
entrades i sortides del mercat laboral motivades pel cicle vital, els rols de gènere i
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
53
les discriminacions de les empreses envers les dones embarassades o en edat
reproductiva que dificulten la incorporació de les dones al mercat de treball,
disminueixen les possibilitats de promoció professional, fan que hi hagi una major
presència de dones en treballs vinculats als treballs de cura i domèstics (menys
valorats i pitjor pagats) i una manca de dones en professions i càrrecs que
requereixen una dedicació molt alta (més reconeguts i amb majors salaris), etc.
A més a més, el temps personal, de lleure, d'oci i de participació social, sovint està
pensat i estructurat en funció del treball productiu, és a dir, en relació al temps
masculí, i gairebé mai es tenen en compte els horaris del treball reproductiu. Les
polítiques del temps han de fer emergir el temps personal de les dones i construir
societats on aquestes puguin gaudir en igualtat de condicions.
Totes aquestes problemàtiques posen de manifest la necessitat de conciliar la vida
personal, familiar i professional, tant per als homes com per a les dones i, sobretot,
la necessitat de fomentar la coresponsabilitat dels homes en l’àmbit domèstic, a
partir d’una concepció de responsabilitat compartida dels temps i dels treballs.
Torelló és una vila amb un creixement de la població i un volum de població notable
lligat a les activitats manufactureres. El pes del sector industrial és el responsable
que el 1950 ja hagués superat els 5.000 habitants i tingués una notable dimensió
urbana que ha marcat el caràcter de la vila.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
54
6.4.1 Desigualtats en el mercat de treball
Població activa
La població activa local estimada de Torelló pel 20134 és de 7.163 persones, de les
quals el 53,8% són homes i el 46,2% són dones. La taxa d’activitat masculina es situa
en un 7,6 per sobre de la femenina. En totes les edats és major la població activa
masculina que la femenina però particularment en les franges de 35 a 39 i de 40 a 44
anys respectivament, en les que l’activitat masculina està deu punts per sobre en la
primera franja i a tretze punts en la segona:
� Població de 35 a 39 anys: 55% taxa d’activitat masculina. 45% taxa d’activitat
femenina.
� Població de 40 a 44 anys: 56,4% taxa d’activitat masculina. 43,6% taxa
d’activitat femenina.
Població activa estimada per sexe i edat. 2013
Homes
Dones
Homes 58 251 405 528 607 513 484 452 385 174
Dones 46 230 381 486 499 396 414 400 326 128
De 16
a 19
De 20
a 24
De 25
a 29
De 30
a 34
De 35
a 39
De 40
a 44
De 45
a 49
De 50
a 54
De 55
a 59
De 60
a 64
4 Dades extretes del Programa Hermes, de la Diputació de Barcelona.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
55
Població ocupada
Pel que fa a la població ocupada, hem de dir que no disposem de dades actuals
segregades per sexe. Per tant, no podem analitzar en profunditat alguns fenòmens
com el treball a temps parcial o la segregació ocupacional (concentració de les
dones en determinades ocupacions i/o famílies professionals), sigui horitzontal (la
concentració es produeix en determinades ocupacions / famílies professionals) o
vertical (els llocs de màxima responsabilitat estan quasi exclusivament ocupats per
homes).
En la següent gràfica observem el pes de les persones ocupades per sectors:
Persones ocupades per àmbit. 2013
1%
45%
6%
48%
Agricultura Indústria Construcció Serv eis
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
56
OCUPACIÓ
• Hi ha 3.539 persones ocupades al municipi, el 71% assalariades i el 29% autònomes.
• Observem com s’ha produït una important polarització de l’economia del municipi: el
sector serveis ocupa al 48% dels treballadors i treballadores seguit de la indústria que
n’ocupa un 45%, amb una forta caiguda de la construcció a un 6% i l’agricultura ocupa un
anecdòtic 1%.
• Aquestes dades estan absolutament en relació amb la segregació horitzontal del
mercat de treball, on les dones estan presents majoritàriament al sector serveis , cal
destacar també que les dones immigrades són les principals protagonistes del servei
domèstic (tasques de neteja de domicilis o cura de persones grans i/o malaltes),
especialment afectades per la irregularitat i que s’enfronten a una major dificultat per
a la inserció laboral.
Contractació
A Torelló, l’any 2013, es van registrar 2.561 contractes de treball, dels quals 1.095 van
correspondre a homes i 1.466 a dones, un 43% i un 57% respectivament.
Contractació registrada. Evolució per sexe Font: Departament d'Empresa i Ocupació.
Període Homes Dones Total 2013, Gener 102 154 256 2013, Febrer 63 89 152 2013, Març 54 81 135 2013, Abril 55 74 129 2013, Maig 76 98 174 2013, Juny 116 158 274 2013, Juliol 144 138 282 2013, Agost 100 168 268 2013, Setembre 96 165 261 2013, Octubre 93 127 220 2013, Novembre 85 97 182 2013, Desembre 111 117 228 2014, Gener 180 272 452 2014, Febrer 88 133 221 2014, Març 140 134 274
TOTAL 1.095 1.466 2.561
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
57
Com podem observar la contractació femenina ha estat 14 punts per sobre de la
masculina, però aquesta tendència s’inverteix en la població estrangera on el 71%
dels beneficiaris dels contractes són homes vers el 29% dels contractes destinats a
dones.
1095
1466
21185
autòctona estrangera
contractació per sexe i procedència
homes dones
De la contractació registrada a Torelló en el primer trimestre de l’any 2014 trobem
que el 57% de les persones beneficiaries de la mateixa han estat dones, vers un 43%
de contractació adreçada als homes. Aquest fet està absolutament en relació a la
creació de llocs de treball en sectors àmpliament feminitzats. No obstant, si
analitzem la qualitat de la contractació observarem que les dones són majoria en la
contractació eventual: El 58% de la contractació eventual està protagonitzada per
dones front al 42% dels homes.
28
19
370
515
Indefinits
Eventuals
Contractació registrada. Tipus i sexe
homes dones
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
58
CONTRACTACIÓ
• Les dones són majoria en els contractes registrats durant l’any 2013 i el primer
trimestre del 2014 al municipi de Torelló. El 57% dels contractes realitzats durant
l’any 2003 han estat destinats a dones vers un 43% dels contractes dels homes.
• Aquesta tendència s’inverteix en la població estrangera, en la que les dones
només són beneficiaries del 29% dels contractes realitzats.
• Si analitzem la qualitat de l’ocupació observem un predomini dels contractes temporals, en els que les dones són majoria.
L’atur
Des de l’any 2005 i fins al primer trimestre de l’any 2014, l’atur a Torelló presenta
una tendència creixent. Les dades mostren com l’atur s’ha més que duplicat des
d’aleshores fins a l’actualitat, però sempre s’ha caracteritzat per un major impacte
de l’atur femení que s’ha sostingut també durant els anys més virulents de la crisi.
A l’any 2005 les dones representaven el 71% de la població aturada i a l’actualitat el
52,5% del total.
evolució atur per sexe
Homes Dones
Homes 154 146 148 270 588 563 577 595 620 597
Dones 375 374 384 447 634 615 659 670 708 662
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
59
Aquesta tendència continua en el primer trimestre de l’any 2014 amb 1.240 persones
registrades com aturades, de les quals 657 són dones i 583 homes. Així doncs, l’atur
manté de forma continuada un major impacte entre les dones.
El municipi de Torelló partia d’una alta taxa d’atur femení, com ja sabem l’actual crisi
econòmica ha incrementat l’atur tant entre homes com entre dones, amb un
impacte major inicialment en sectors fortament masculinitzats com és la
construcció, el que va provocar, entre d’altres factors, que els percentatges d’atur
s’igualessin, però malgrat aquestes tendències durant tot el període analitzat (2005-
2014) l’atur de les dones s’ha mantingut per sobre del masculí.
L’atur femení és major que el masculí en totes les franges d’edat. La proporció més
elevada de dones aturades es dóna en les franges d’edat dels 35 als 49 anys,
justament les edats que coincideixen amb l’etapa de criança de fills i filles i que posa
de manifest com les responsabilitats familiars són un impediment per al treball
remunerat de les dones.
6.4.2 Actuacions de l’ajuntament per al foment de l’ocupació
L’Ajuntament de Torelló, des de la regidoria de Promoció Econòmica, Comerç,
Turisme, ofereix diversos serveis a la ciutadania en matèria d’ocupació, formació i
empreses. L’àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, ubicada a les
instal·lacions de l’edifici de La Cooperativa, té per objectiu la realització de les
Atur per sexe. Març 2014
53%47%
dones homes
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
60
polítiques de promoció econòmica a través de programes, com ara, l’impuls de
polítiques actives d’ocupació, l’assessorament i suport al teixit empresarial i el viver
d’empreses entre d’altres recursos.
L’Ajuntament, davant l’impacte de la crisi sobre la població jove, va impulsar el
Programa Inserim, per tal de facilitar l’accés de la població Jove al mercat laboral.
Es tracta d’un programa d’itineraris integrats d’inserció sociolaboral adreçat a joves
de 17 a 25 anys. El projecte el promou l’Ajuntament de Torelló, a través de les
regidories de Promoció Econòmica, Joventut, Educació i Benestar Social i compta
amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, per al Programa de
Projectes Innovadors, i amb el cofinançament del Fons Social Europeu. A l’actualitat
aquest programa ja no es porta a terme.
Davant la major presència de
l’atur femení a totes les franges
d’edat, l’Ajuntament, juntament
amb Creu Roja, va impulsar el
passat 18 de març de 2014 un
programa específic per fomentar
la igualtat de gènere en l’àmbit
dels treballs.
Es tracta d’una proposta que anirà dirigida als col·lectius de majors de 45 anys i/o
dones en situació d’atur. Aquests projectes s’emmarquen dins dels programes
d’itineraris integrals d’inserció que porta a terme la Creu Roja, dins el Programa
Operatiu Pluriregional “Lluita contra la Discriminació”. L’objectiu principal és la
millora de l’ocupabilitat de les persones i l’apropament al mercat de treball de
persones ateses que es trobin en situació d’atur. Es treballa amb la metodologia
d’itineraris personalitzats d’inserció, amb les fases d’orientació, formació i
intermediació laboral.
Això permetrà que els joves defineixin els seus interessos, desenvolupin competències i entrin en contacte directe amb els sectors professionals.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
61
En el context de crisis econòmica en què ens trobem, aquests col·lectius tenen
barreres especials que limiten el seu accés al mercat de treball. En alguns casos
necessiten: una reorientació professional cap a altres sectors professionals; una
actualització dels seus coneixements de recerca de feina com introducció de les TIC;
accions d’apoderament per prevenir situacions de desactivació del mercat de
treball; accions d’apropament al mercat de treball a través del contacte directe amb
empreses de sectors específics.
6.4.3 Usos del temps socials, coresponsabilitat en les tasques familiar- domèstiques i conciliació de la vida personal, familiar i laboral
Coresponsabilitat en el treball familiar- domèstic
A Espanya i a Catalunya, les responsabilitats domèstiques i familiars són un dels
principals obstacles per a la plena participació de les dones al mercat de treball i, en
molts casos, són causa del seu abandonament.
Gràfica 4.6. Persones que es dediquen exclusivament a les tasques de la llar per
sexe. Font: Idescat.
97,1%
2,9%
Homes
Dones
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
62
CORESPONSABILITAT A LA LLAR
• Al municipi, el 97,1% de les persones que es dediquen al treball reproductiu són
dones i només el 2,9% són homes.
• A la província de Barcelona, segons dades de l’Enquesta 2011 sobre Condicions de
vida i hàbits de la població de Catalunya, les persones que organitzen les tasques
domèstiques i familiars a la llar són majoritàriament dones. En el 51’4% dels
casos la persona principal és una dona i només en el 10’1% ho és l’home. En la
resta, es comparteix l’organització de les tasques de la llar entre homes i dones
i/o entre tots els membres de la unitat familiar.
• A la província de Barcelona, el 24’8% de les dones dediquen 40 o més hores a la
setmana a les tasques de la llar mentre que només dedica aquest temps un 10’8%
dels homes. En canvi, el 35’3% dels homes front el 12’7 de les dones hi dediquen
menys de 10 hores setmanals.
• A les llars dels i les alumnes de primària del municipi són les dones les que
assumeixen en la majoria de casos les tasques de la llar, mantenint-se els rols
de gènere.
• La manca de coresponsabilitat de dones i homes en el treball familiar- domèstic
és un dels principals elements de desigualtat entre dones i homes al municipi i
un dels aspectes prioritaris a treballar, per tal de promoure un canvi de rols en
els homes.
Conciliació de la vida personal, familiar i laboral
El fet que les dones portin el gruix de les tasques domèstiques, cura dels fills i filles i
cura dels progenitors, enfront de la minsa participació masculina, ha obligat les
dones a adoptar estratègies diverses per la conciliació de la vida personal, familiar i
laboral. Per exemple, l’externalització de les tasques al mercat (en la mesura que els
ingressos ho permeten) o a altres familiars (majoritàriament àvies) i la doble jornada
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
63
i doble presència en el cas de moltes dones, especialment aquelles amb menys
recursos. En qualsevol dels casos, tant si s’externalitzen les tasques domèstiques
com si es produeix una doble jornada, la responsabilitat de les tasques domèstiques
i de cura de la família recau en les dones.
D’altra banda, s’han desenvolupat polítiques, normatives i programes amb l’objectiu
d’incorporar i mantenir les persones, especialment les dones, en el mercat de treball
i afavorir la conciliació. Però les mesures de conciliació s’han adreçat
fonamentalment a les dones la qual cosa ha contribuït a que la conciliació es
consideri com un problema exclusiu de les dones. Però les polítiques de conciliació
haurien d’anar més enllà i incentivar, entre altres coses, la participació de sexe
masculí en el camp reproductiu, i la responsabilitat de les institucions i de la societat
per aconseguir una conciliació en condicions d’igualtat entre dones i homes.
En aquest sentit, les polítiques de conciliació de la vida personal, familiar, laboral i
social s’ha de dissenyar i implementar trencant els estereotips de gènere i implicant
als homes com a protagonistes fonamentals, ja que si no és així el seu efecte és
pervers: consolida la precarietat de les dones en l’espai productiu, la doble
presència i no avança en la coresponsabilitat d’homes i dones en la cura de les
persones.
A Torelló, segons la informació qualitativa recollida, les dificultats per a la
conciliació de la vida personal, familiar i laboral és un dels motius principals pels
quals les dones no accedeixen igual que els homes als llocs de responsabilitat i
presa de decisions (tant a nivell polític com empresarial). També explica l’escassa
participació de dones i homes en edat reproductiva en les activitats que es fan al
municipi o en les entitats i associacions.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
64
Resum
Punts forts
� Borsa de treball municipal i cursos de formació ocupacional, amb una
important participació de dones.
� Existència de programes específics d’inserció laboral per a col·lectius amb
unes altes taxes d’atur, com la gent jove, les dones i la població major de 45
anys.
� Participació elevada de les dones en les activitats culturals, lúdiques i
esportives de lleure que es fan al municipi, sobretot de dones grans o de
mitjana edat.
Aspectes a millorar
� Incrementar la taxa d’activitat i d’ocupació de les dones.
� Impulsar polítiques d’ocupació que contribueixin a eliminar la segregació
horitzontal i vertical de l’ocupació i la major parcialitat de les dones.
� Reduir l’atur, tenint en compte que hi ha més dones que homes a l’atur i en
recerca de feina, incidint especialment en el col·lectiu de més de 40 anys.
� Conèixer l’ús del temps (personal, d’oci i lleure, familiar, laboral) de dones i
homes, el repartiment dels treballs i les seves necessitats en aquest
aspecte.
� Impulsar accions que fomentin la coresponsabilitat de dones i homes en el
treball familiar-domèstic, ja que aquest és un dels principals elements de
desigualtat entre dones i homes al municipi.
� Dur a terme accions que afavoreixin la conciliació de la vida personal,
familiar i laboral quan es programin activitats al municipi, per permetre que
dones i homes amb responsabilitats familiars hi puguin participar.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
65
� Promoure activitats culturals, d’oci i lleure per a totes les edats,
especialment per dones adultes o de mitjana edat.
A mode de conclusió...
CAL MILLORAR LA SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES, FOMENTAR LA CORESPONSABILITAT D’AMBDÓS SEXES EN EL TREBALL FAMILIAR- DOMÈSTIC I AFAVORIR LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
66
7. PLA D’ACCIÓ
7.1 Compromís amb la Igualtat
L’administració es compromet a impulsar la igualtat a través de les polítiques locals,
amb la plena convicció que això significa incidir en la millora de la cohesió social, el
benestar i la qualitat de vida de les persones, així com en el creixement i
sostenibilitat de la nostra economia.
Malgrat les fites aconseguides, aquest compromís amb la igualtat implica
necessàriament tornar a reformular algunes iniciatives i definir-ne de noves per tal
d’avançar cap a una ciutadania més igualitària.
El compromís amb la igualtat implica la posta en marxa d’accions específiques que
permetin millorar la situació de les dones i equilibrar les condicions entre ambdós
gèneres, sinó també, i sobretot, incorporar la perspectiva de gènere a totes les
polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per tal d’evitar la falsa neutralitat
de les accions polítiques i promoure un impacte equilibrat i just per a homes i dones.
Així, la transversalitat de gènere ha d’estar present en la cultura organitzativa i
institucional, esdevenint un mitjà per promoure la participació de les diferents àrees
de l’Ajuntament i una eina per a l’efectivitat i l’impacte del Pla.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
67
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
68
LÍNIA ESTRATÈGICA 1: COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT OBJECTIU GENERAL: Situar la igualtat entre dones i homes com a dret fonamental de totes les persones i com a valor central de l’acció municipal i de totes les polítiques locals. OBJECTIUS ESPECÍFICS:
1.1 Incorporar la igualtat en tots els plans, programes i projectes municipals, potenciant un model de treball institucional que posi l’accent en la transversalitat, la coordinació i la presa de decisions conjuntes.
1.2 Identificar les desigualtats de gènere encara existents i actuar sobre els factors que les provoquen.
1.3 Incorporar tota la ciutadania en les polítiques d’igualtat i promoure un model d’organització local que impliqui les entitats, associacions i tot el teixit social present en el territori.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada
< 1
.00
0
< 5
.000
> 5
000
Creació de la Comissió de seguiment del Pla
Comptar amb un òrgan responsable del compliment del Pla, el control de les activitats dutes a terme i grau acompliment objectius
Acta de constitució: Nombre de participants, objectius i terminis. Actes de les reunions: Nombre participants ( per sexe) , de reunions i grau d’acompliment d’assistència. Memòries anuals de seguiment.
Regidoria Igualtat Alcaldia Benestar Social Cultura Promoció econòmica Comunicació i Participació
2014 Continua
Pressupost amb perspectiva de gènere
Mantenir el pressupost i RRHH igualtat
Partides pressupostàries Regidoria d’Igualtat Intervenció Secretaria
2015 Continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
69
Formació en pressupostos amb perspectiva de gènere
Personal municipal format en pressupostos amb perspectiva de gènere
Nombre de participants segregats per sexe
Regidoria d’Igualtat Intervenció Secretaria
2015 Puntual
Formació específica en matèria de gènere
Oferir eines professionals al personal tècnic i polític per la implementació de la igualtat.
Número de cursos i de serveis implicats Nombre de participants segregats per sexe
Regidoria d’Igualtat Diversitat Benestar social Ocupació Habitatge
2015 2018
Pla Intern d’Igualtat Disposar d’un Pla d’Igualtat Intern
Diagnosi: enquestes, formularis, entrevistes Nombre Reunions Nombre serveis implicats Aprovació i presentació del Pla.
Regidoria d’Igualtat i de Recursos Humans
2015 2016
Millorar la difusió d’informació de les activitats d’igualtat
Millorar la secció de la web Dona-Home
Publicació digital de l’agenda de les activitats d’igualtat
Igualtat i Comunicació i Participació
2015 Continua
Impuls de campanyes municipals: 8 de marc, 28 de maig i 25 de novembre
Visibilitzar, reflexionar i sensibilitzar sobre la situació de les dones en les esferes socials.
Memòries anuals de seguiment. Nombre de serveis implicats.
Regidoria d’igualtat Comissió de seguiment del Pla d’igualtat
2014 Puntual X
Accions concretes per la promoció de les dones a la cultura i la difusió de la producció artística i intel·lectual
Visibilitzar i reconèixer el paper de les dones en la producció artística
Memòries anuals de seguiment
Regidoria d’Igualtat i de Cultura, i entitats ciutadanes
2015 Continua X
Creació d’un espai de coordinació interdepartamental
Planificació, gestió i avaluació de les polítiques amb l’enfocament transversal a totes les àrees i institucions ciutadanes
Creació de dues Taules: social i de violència masclista
Regidoria d’igualtat, Consell de Benestar Social
2015 Continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
70
Dades segregades per sexe
Dades segregades per sexe en bases de dades i registres municipals
Incloure sistemàticament la variable de sexe en les estadístiques, enquestes i recollida de dades
Igualtat, RRHH, Cultura, Esport, Promoció econòmica
2015 Continua
Formació al personal municipal que intervé en l’àmbit educatiu
Promoure accions amb perspectiva de gènere i coeducativa
Nombre de cursos i de participants disgregat per sexe
Regidoria d’Igualtat i Regidoria d’educació
2015 Puntual
Dissenyar un programa coeducatiu a nivell comarcal per aplicar a les escoles
Establir els objectius i accions a curt i llarg termini amb aplicació a diferents centres
Avaluació dels resultats de les activitats desenvolupades
Regidoria d’Igualtat Regidoria d’educació
2014 Continua
Vetllar pel contingut no sexista del material de les biblioteques i espais culturals i de lleure.
Difondre material igualitari i respectuós, allunyat d’estereotips sexistes
Model de criteris de selecció del material adequat
Regidoria d’Igualtat i Xarxa de Biblioteques
2014 Continua
Tallers d’educació afectivo-sexual
Prevenir i garantir l’accés a tota la informació i recursos
Material divulgatiu Regidora d’igualtat, Joventut i Salut
2014 Continua X
Promoure l’ús d’un llenguatge inclusiu en totes les publicacions de l’Ajuntament
Promoure una comunicació igualitària
Publicacions on-line, revistes i altres mitjans de divulgació
Regidoria d’Igualtat Comunicació i Participació Radio Ona Setmanari Torelló
2015 Contínua
Formació en llenguatge inclusiu
Promoure una comunicació igualitària
Nombre de participants segregats per sexe
Regidoria d’Igualtat Comunicació i Participació Radio Ona Setmanari Torelló
2015 Puntual
Vigilar i actuar contra la reproducció d’imatges sexistes i estereotips de gènere en els mitjans de comunicació locals.
Transmissió d’una cultura igualitària i respectuosa
Regidoria d’Igualtat i departament de comunicació
2014 Contínua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
71
Inclusió de la diversitat i en el en els plans d’ocupació, protocols de violència i altres mesures i accions polítiques
Adequar les accions a les diverses realitats que viuen les dones tenint en compte totes les variables discriminatòries
Nombre d’accions revisades. Nombre de serveis implicats.
Regidoria d’Igualtat Departament de promoció econòmica i Comissió de seguiment de protocols d’abordatge violència
2014 continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
72
7.2 Acció contra la violència masclista
La violència és una de les xacres socials més greus que persisteix a la nostra cultura,
que vulnera els drets humans i que atempta contra la plena ciutadania, l’autonomia,
la dignitat i la llibertat de les dones.
L’Ajuntament es compromet a desenvolupar un paper actiu en la lluita contra la
violència masclista, promovent, en el marc de les seves competències, les mesures
adients per a la seva eradicació.
Aquest compromís és coherent amb el mandat de la Llei 5/2008, del dret de les
dones a eradicar la violència masclista, que propugna la responsabilitat dels poder
públics i la necessitat d’intervenir de manera integral. Això significa desenvolupar
mesures de prevenció i sensibilització social, de detecció de la problemàtica, i
d’atenció i recuperació de les dones que la pateixen, i dels seus fills i filles.
Per tal de desenvolupar aquesta intervenció integral, les actuacions s’han de basar
en un model de treball en xarxa que requereix d’eines i estratègies de coordinació i
cooperació entre els diferents serveis, institucions i agents socials per tal d’abordar
la violència masclista de manera efectiva i evitant la doble victimització de les dones.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
73
LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ACCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA OBJECTIU GENERAL: Disminuir l’impacte de la violència masclista i avançar en la seva eradicació.
OBJECTIUS ESPECÍFICS: 2.1. Promoure la sensibilització i la conscienciació social i professional i vetllar per unes relacions igualitàries al municipi.
2.2 Garantir la intervenció integral i el treball en xarxa i cooperatiu de tots els serveis i institucions, en el marc del protocol d’eradicació de la violència masclista.
2.3 Implicar el màxim de serveis presents en el territori i també la ciutadania per tal d’afavorir la identificació precoç de la violència i millorar la seva prevenció.
2.4 Ampliar el focus de treball vers els micromasclismes i la violència subtil que tolera i fomenta la violència masclista en l’àmbit públic i privat.
2.5 Contribuir a la capacitació i formació específica del personal tècnic i polític.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada
< 1
.00
0
< 5
.00
0
50
00
a +
Impulsar accions i campanyes de sensibilització dirigides a la ciutadania
Sensibilitzar la ciutadania del municipi vers la violència masclista
Nombre i tipus d’activitats organitzades Nombre de participants per sexe, edats
Regidoria d’Igualtat 2014 Continua X
Reactivar la Comissió de violència
Garantir l’eficàcia del protocol i el compliment del treball en xarxa. Alhora permet ser un espai de suport pel tractament de casos
Periodicitat de les reunions Nombre de participants i de serveis que provenen Grau d’assistència Actes de les reunions i mesures plantejades
Regidoria d’Igualtat i tots els servis implicats
2014 Continua
Difusió i aplicació del circuit de violència i presentació a les persones professionals implicades
Implementació del protocol de violència comarcal
Nombre de serveis implicats Nombre de professionals implicats Nombre de reunions
Regidoria d’Igualtat i tots els serveis implicats
2014 Continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
74
Promoure la formació dels professionals dels diferents serveis que intervenen
Millora continua de les actuacions professionals
Nombre de cursos, xerrades, monogràfics Nombre serveis implicats
Regidoria d’Igualtat i tots els servis implicats
2015 2016
Millorar els canals de traspàs d’informació i derivació de casos
Per garantir l’efectiu funcionament del circuit. Protocolitzar un tractament adequat de la informació
Nombre de casos derivats Tipus d’informació incorporada
Regidoria d’Igualtat i tots els serveis implicats
2014 Continua
Continuar l’adhesió al VicDones-SIAD Osona
Garantir els recursos del circuit i el protocol de violència
Nombre de dones usuàries serveis d’acolliment i de llarga estada per edat, origen i situació familiar/jurídica
Regidora d’igualtat i àmbit de Benestar/ serveis socials
2014 Continua
Millorar l’atenció psicològica
Oferir el servei d’atenció psicològica a Torelló
Periodicitat del servei Nombre de casos atesos
Regidora d’igualtat i àmbit de Benestar/ serveis socials
2014 Continua
Promoure la prevenció implicant als centres educatius i altres entitats
Fomentar el treball en xarxa per la seva detecció i abordatge. Implicar al jovent.
Nombre d’actuacions Nombre de centres implicats
Regidoria d’igualtat i Taula de violència masclista
2016 Continua
Tallers de prevenció de relacions abusives
Promoure les relacions igualitàries entre nois i noies i prevenir la violència masclista
Nombre de tallers Nombre de persones assistents per sexe
Regidoria d’igualtat, joventut i educació.
2014 Puntual X
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
75
7.3 Drets i qualitat de vida
L’administració local entén el dret a una vida digna i al benestar físic, psicològic i
social com a valor fonamental i, per tant, adquireix una dimensió clau en les seves
polítiques públiques.
La garantia d’aquesta qualitat de vida passa per l’equitat en els processos de
distribució i accés als recursos, espais i oportunitats que es presenten en un
territori. Per això, cal treballar perquè aquesta igualtat pugui donar-se franquejant
els diferents factors de desigualtat que afecten de forma directa o indirecta la salut,
l’educació i el benestar de les persones, o qualsevol altre que impedeixi llur lliure
desenvolupament, especialment de les dones.
A més, cal que les actuacions s’adrecin a propiciar que aquest sigui un municipi
inclusiu, socialment cohesionat i capaç de generar un repartiment equitatiu dels
recursos i de cobrir les necessitats i interessos de les dones i els homes, tenint en
compte les seves especificitats i les diferents etapes dels seus cicles vitals.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
76
LÍNIA ESTRATÈGICA 3: DRETS I QUALITAT DE VIDA OBJECTIU GENERAL: Situar la sostenibilitat de la vida en el centre de les polítiques públiques locals, promovent les condicions per a que totes les persones gaudeixin d’una
vida digna.
OBJECTIUS ESPECÍFICS: 3.1. Sensibilitzar envers les diferències de gènere que afecten la qualitat de vida de les persones i treballar per l’eliminació de les desigualtats que se’n generen.
3.2 Tenir en compte la diversitat de situacions i el cicle de vida de les persones en tots els plans, programes i projectes que es portin a terme, especialment en els àmbits de salut, educació, atenció social, diversitat.
3.3 Promoure un model de ciutat inclusiva, cohesionada i accessible per a totes les persones.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada
< 1
.00
0
< 5
.000
5.00
0 a
+
Difusió de les rutes segures, accessibles i zones per vianants existents.
Treball transversal, traspàs d’informació amb altres àrees municipals (urbanisme, salut pública)
Nombre d’actuacions per projecte
Regidoria d’Igualtat, Urbanisme, Salut Pública
2014 Contínua X
Actualitzar el Pla de mobilitat en un procés participatiu
Incloure la perspectiva de gènere en el Pla de mobilitat actual
Nombre de serveis implicats Nombre de mesures
Regidoria d’igualtat, benestar social, urbanisme, medi ambient i comissió de benestar social
2016 Puntual
Mapa d’espais insegurs i mesures de millora
Actualitzar el mapa existent Nombre de serveis implicats Nombre de mesures
Regidoria d’igualtat, benestar social, urbanisme, medi ambient
2015 Puntual
Nomenclatura de nous carrers amb noms de dona
Visibilitzar noms de laics de dones vinculats a personatges històrics o actuals que siguin rellevants en algun àmbit (ciència, etc).
Nombre de carrers Regidoria d’Igualtat Alcaldia Comissió de nomenclatures
2014 Continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
77
Millorar l’accés als recursos d’habitatge en casos de violència
Incrementar l’efectivitat del protocol tenint en compte el ventall de situacions
Nombre de casos atesos Regidoria d’igualtat Taula de violència masclista Habitatge
2014 Continua
Garantir l’accés de les dones en situacions de fragilitat social a l’escola d’adults
Per garantit la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de l’educació d’adults
Nombre de cursos Nombre de persones assistents per sexe
Regidoria d’igualtat, educació i benestar social.
2014 Puntual
Creació d’un servei d’orientació sexual
Atenció a les famílies en diversitat (sexe, ètnia...)
Existència del servei Nombre d’actuacions
Regidoria d’igualtat 2016 Continua X
Tallers de diversitat (sexe, ètnia...) en centres educatius
Dirigides a sensibilitzar sobre la diversitat, orientació sexual.
Nombre de tallers Nombre d’assistents per sexe Nombre de centres implicats
Regidoria d’igualtat, joventut i educació C entres educatius
2015 Puntual X
Organitzar conferències i tallers sobre vida saludable en centres de salut i educatius.
Eines per conèixer amb més profunditat la salut de les dones i recursos per millorar la qualitat de vida
Nombre d’activitats Nombre d’assistents per sexe Nombre de centres implicats
Regidoria d’Igualtat i Salut Pública
2014 Continua X
Accions de sensibilització i campanyes com el 28 de maig
Dirigides a sensibilitzar sobre les principals malalties que afecten a les dones i donar eines preventives
Nombre d’activitats Nombre d’assistents per sexe
Regidoria d’Igualtat i Salut Pública
2014 Puntual X
Potenciar la igualtat en l’esport i la inclusió de les dones en totes les seves disciplines
Promoure la incorporació i presència de les dones en l’esport
Nombre de grups de dones esportistes
Regidoria d’Igualtat i d’esports
2016 Continua
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
78
7.4 Treballs i temps
Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha augmentat considerablement en els últims
anys, les dones encara es veuen afectades per unes condicions laborals més
precàries: més presència en l’economia submergida, salaris més baixos, major
temporalitat, segregació horitzontal –sectors professionals feminitzats i poca
diversificació de les opcions–, i segregació vertical –dificultats per a accedir a càrrecs
de responsabilitat o comandament–.
A més, la manca de reconeixement social del treball de cura i atenció a l’àmbit
domèstic i familiar, i la quasi inexistent coresponsabilitat entre dones i homes,
augmenten les dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i familiar i
esdevenen també causes directes en la precarització laboral femenina. Temps i
treball són, doncs, dos elements que interactuen i als què cal prestar atenció i cercar
mesures que impliquin tots els sectors socials i que promoguin una veritable
transformació cultural.
En aquest sentit, les polítiques públiques han de promoure un nou pacte social
entre els diferents agents socials, per tal d’impulsar un nou model d’organització del
treball, dels serveis i dels temps, que integri les necessitats familiars i personals dels
homes i de les dones.
Les actuacions han d’anar dirigides a promoure la participació equilibrada de dones i
homes en la vida laboral, familiar, personal i social, sense que això suposi un
detriment en la carrera professional i/o qualitat de vida de les persones i,
especialment, de les dones. Per això, cal també promoure l’accés de les dones al
món laboral i professional en igualtat de condicions, fomentar l’emprenedoria i
l’autoocupació de les dones i el reconeixement del talent femení com motor de
desenvolupament econòmic i social.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
79
LÍNIA ESTRATÈGICA 4: TREBALLS I TEMPS OBJECTIU GENERAL: Promoure una redistribució equitativa dels treballs i dels temps entre dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat.
OBJECTIUS ESPECÍFICS: 4.1. Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoure una utilització equitativa per part de dones i homes.
4.2 Fomentar la coresponsabilitat familiar i social en la cura de les persones.
4.3 Afavorir l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat. 4.4 Fomentar l’emprenedoria de les dones i el treball cooperatiu. 4.5 Potenciar el teixit productiu garantint la igualtat i l’aprofitament del talent femení.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada
< 1
.00
0
< 5.
000
500
0 a
+
Incloure el missatge de corresponsabilitat en totes les campanyes
Promoure una cultura compartida i una implicació per part de tota la societat
Nombre de campanyes
Regidoria d’Igualtat 2014 Continua
Incloure la importància del valor econòmic i social del treball de cura en la formació ocupacional
Visibilitzar el valor econòmic i social del treball de cura
Nombre d’actuacions Regidoria d’Igualtat Benestar social
2014 Continua
Material informatiu de mesures legals: dret a la paternitat i cura de persones dependents
Augmentar el nombre d’homes que sol·liciten el permís de paternitat i reduccions de jornada per necessitats de cura
Nombre de permisos Regidoria d’Igualtat RRHH
2014 Continua
Mapa dels serveis municipals amb horaris
Promoure mesures que facilitin la corresponsabilitat i
Nombre de serveis amb flexibilitat horària Grau de proximitat dels
Regidoria d’igualtat 2015 Puntual
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
80
conciliació. serveis.
Ampliar horaris de la formació ocupacional
Facilitar la inserció laboral.
Nombre de serveis Regidoria d’igualtat 2014 Continua
Mirem endavant. Inserció laboral adreçat a tota la ciutadania
Facilitar la inserció laboral
Nombre d’activitats Nombre de persones participants per sexe
Regidoria d’Igualtat i promoció econòmica
2016 Continua X
Mesures d’ocupació específiques per dones amb majors dificultats d’ocupació
Augmentar l’ocupació de les dones aturades i/o risc d’exclusió social
Informe de jaciments d’ocupació
Regidoria d’Igualtat Promoció econòmica Benestar social
2015 Continua
Tallers i activitats de foment de l’ús de les TIC per part de les dones
Per promoure noves formes de treball basades en l’aprofitament de les TIC
Nombre de tallers Nombre d’assistents per sexe
Regidoria d’Igualtat i àrea de desenvolupament econòmic i ocupació
2016 Puntual X
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
81
7.5 Reconeixement del lideratge i la participació de les dones
L’administració pública, com institució propera a la ciutadania, és un observador de
primera línia de les necessitats i interessos de la ciutadania i, per tant, ha de ser
capaç de canalitzar les seves demandes.
Des de fa uns anys, es parla de participació lligada a la política, com una eina per
democratitzar decisions i construir nous processos socials que donin poder a les
persones. Els mecanismes desplegats però, defensen formes de participació que no
sempre acaben reflectint totes les veus de la ciutadania.
Tot i que la participació política i social de les dones ha anat en progressiu augment,
el cert és que aspectes psicosocials, polítics, econòmics, d’horaris, i també
d’interessos, dificulten o, en el pitjor dels casos, impedeixen, el lliure accés de les
dones a les esferes públiques i de decisió.
Per això, les polítiques públiques han de treballar per transformar les formes i els
canals de participació per a que siguin compatibles amb la vida quotidiana de les
persones, eliminant la dicotomia entre formal i informal, enfortint les capacitats
diferenciades de dones i homes i potenciant l’apoderament individual i col·lectiu.
Les actuacions s’adrecen, per tant, a pal·liar les deficiències existents i a promoure
noves mesures de representació equilibrada, partint del convenciment que les
noves demandes i realitats socials necessiten de la les aportacions de les dones,
d’un nou model de gestió i de renovades línies d’acció en l’agenda política.
Així mateix, cal seguir treballant per donar valor i visibilitat a totes les aportacions
que les dones fan a la cultura i donar la importància que mereixen les seves
contribucions a la memòria històrica.
Pla municipal d’igualtat de dones i homes de Torelló
82
LÍNIA ESTRATÈGICA 5: RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES OBJECTIU GENERAL: Treballar per una democràcia equitativa i participativa, promovent la governança i la participació de les dones en tots els nivells de la vida pública. OBJECTIUS ESPECÍFICS: 5.1. Assegurar que els mecanismes de participació siguin una plataforma de representació de totes les veus, i de la presa de poder tant individual com col·lectiu. 5.2. Fomentar la participació de les dones en totes les esferes socioculturals de la ciutat. 5.3. Potenciar la incorporació i el lideratge de les dones en tots els nivells de responsabilitat i presa de decisions dels espais institucionals. 5.4. Acompanyar i donar suport als grups de dones, reconeixent el seu valor i les seves potencialitats. 5.5 Reconèixer, valorar i difondre els treballs i els sabers de les dones i de la genealogia feminista al llarg de la història.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada
1.0
00
A 5
.00
0
50
00
a +
Participació activa en la difusió del Pla
Recuperar esperit i recursos inicials
Nombre de serveis i entitats implicats
Regidoria d’Igualtat 2014 Continua
Fomentar la participació de les dones nouvingudes
Facilitar la seva integració i la cohesió social
Nombre d’actuacions
Regidoria d’Igualtat Benestar social Diversitat i ciutadania
2014 Continua
Incrementar la participació de les entitats existents
Fomentar la participació social
Nombre d’entitats Nombre d’actuacions
Regidoria d’Igualtat, participació ciutadana
2015 Continua
Campanya específica qüestionant dels rols sexistes
Promoure una cultura compartida i una implicació per part de tota la societat. Acció proposada en el grup de treball ciutadania
Nombre d’actuacions Regidoria d’igualtat i participació
2015 Puntual