PINTURA GÒTICA

La pintura mural, tan important al romànic, desapareix amb l’arribada del gòtic. L’ arquitectura gótica introdueix grans finestrals en els murs de les seues construccions, amb la qual cosa l’espai que abans estava destinat a les pintures està ocupat per vitralls. Per aquest motiu a Europa s’aprecia un floriment de la pintura sobre taula, principalment en els retaules adossats a la paret. El retaule està organitzat amb un cos inferior de menor mida que la resta, és el banc o predel.la. El conjunto s’organitza horitzontalment en cossos i verticalment en carrers, separats pels entrecarrers. El carrer central és el més ample de tou el conjunt. La tècnica utilitzada és el temple (ou o cola obtinguda dels òssos dels animals com a aglutinant dels colors. Des del segle XV es començà a utilitzar la pintura a l’oli, inventada pels pintors flamencs i que utilitza l’oli com a aglutinant.

Parts o elements d’un retaule

• La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis.

• La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic:– Realisme i minuciositat en les representacions.– Major naturalitat i expressivitat en els

personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions.

– Colors brillants, daurats d’influència oriental.– Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen

importància les formes i els colors.– S’estudia millor l’espai, incorporant la

perspectiva, la llum i la degradació de colors.– Introducció de fons i paisatges a les obres.

Característiques generals:

• Suports: – Pintures en fusta

– Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).

• Tècniques:– S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou.

Sobre fusta-. – S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la

pintura flamenca-

• Motius:– Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.– La Crucifixió de Crist.– Escenes de la vida quotidiana.

• A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch

• Sobre taules –a l’altar darrera el mossèn-. Apareixen els tríptics

• Retaules als absis.

Evolució o Periodització de la pintura gótica:

•Gòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat del segle XII

i al segle XIII, on predominen els models francesos.

•L’italogòtic: (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia

central és desenvolupa un corrent més naturalista, que

acabarà amb la crisi de la pesta el 1348.

•Gòtic internacional: (segona meitat del segle XIV i segle

XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà.

•Gòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el

tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat.

Gòtil Lineal o Francogòtic:

-Segle XIII fins meitat segle XIV.

-Importància que donen a les línies del dibuix, que delimiten les masses de color.

- Els colors són de gran intensitat.

-Als temes domina el naturalisme ingenu, escenes senzilles, fàcils d’entendre per part de lobservador.

-Art amable, relacionat amb el pensament de l’època.

-Quatre tipus d’obres: vitralls, pintura mural, pintura sobre taula i miniatures.

RossassaCatedral de Chartres

Rossassa Notre Dâme de París

Vitralls de la Saint Chapell (París)

Vitralls Catedral de Lleó

Cantigas de Alfonso X el Sabio

Italo-gòtic o Trecentista:

-Sorgeix a Itàlia al segle XIII i al segle XIV es difon per tota Europa.

-Interés per la recerca de la profunditat: perspectiva il.lusionista.

-Estudi del cos humà.

-Importància de la llum i la seua relació amb els colors.

-El desenvolupament de la religiositat franciscana du a una major representació del sentiment cercant l’emoció de l’espectador.

-Amanerament i elegància de les figures.

A Itàlia es desenvoluparen dues escoles ben diferenciades:

•Escola Florentina: Giotto n’és el màxim representant (figures monumentals, dramatisme de les expressions, moviment).

•Escola de Siena: delicadesa, elegància, bellesa de les línies, augment de les figures i dels temes, que compliquen molt la composició, i la finalitat decorativa del color. Influència bizantina. Màxims representants: Duccio di Buoninsegna i Simone Martini.

Serà en aquestes escoles on s’asenten les bases del posterior renaixement pictòric que tindrà lloc a Itàlia.

A Espanya es rebrà la influència italiana, bé per obres realitzades a Itàlia que es traslladen a Espanya o per artistes italians que treballen ací a finals del segle XIV.

A la Corona d’Aragó s’aprecia una major influència de l’Escola de Siena i a Castella de la florentina.

Giotto es considera l’iniciador de la pintura moderna pel seu domini de la representació espacial, del volum i de la corporeïtat de les figures.

També per la introducció del fons de paisatge.

San Francesc predicant als ocells. Giotto

Escola Florentina

“Prendiment” de Giotto.

Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.Giotto

Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”

“Somni de Sant Joaquim” Giotto

Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306.

Mare de Déu al tron. Duccio. Majestat. Duccio

Escola de Siena

L’Anunciació, Simone Martini

Gòtic Internacional (últimes dècades segle XIV i segle XV):

-Sorgeix al centre d’Europa per la fusió de les formes del gòtic lineal i l’estil trecentista.

-El gust per les línies sinuoses i mogudes.

-L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls representa. Estilització de les figures, l’afició a la línea curva que es veu als abundants plecs i en el moviment.

-La intensitat dels colors i els fons daurats.

-El gust per l’anècdota i per la profusió de personatges secundaris a les composicions.

-Especial importància de les miniatures a França.

-A Espanya destaca l’escola catalana al segle XIV i la valenciana al segle XV.

Miniatures del llibre Las muy ricas horas del Duque de Berry

Ferrer Bassa, Frescos de la capella de Sant Miquel de Pedralbes, 1346

Ferrer Bassa és el veritable introductor de la influència italiana

Pere Serra, Retaule de l’Esperit Sant, 1394.

Estil sinuós i elegant que recorda les formes seneses. Acoloriment molt ric. Riquesa de les vestidures.

Bernat Martorell, Retaule de Sant Vicenç.

Retaule de Fray Bonifacio Ferrer o dels Sacraments

Gonçal Peris, Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i San Antó

Els Primitius Flamencs (segle XV):

-la burgesia imposa el realisme en la pintura

-Temática religiosa, però concebuda com escenes burgeses.

-Dimensions reduïdes: tríptics.

-Tècnica: l’oli (intensitat dels colors)

-Característiques particulars:

•Minuciositat: delectació en la reproducció d’objectes i fins el més mínim detall

•Naturalisme: no veiem idealització física sinó la realitat.

•Amor al paisatge: muntanyes, prats, camins..., quan l’escena és d’una habitació, el paisatge es veu a través d’una finestra o d’una porta.

Localització de Flandes

Políptic de l’Anyell místic (1426-1432) Catedral de Gant. Hubert i Jan Van Eyck

Adam Àngels cantors

Mare de Déu

Crist Majestat Joan Àngels

músicsEva

Jutges íntegres

Cavallers de Crist

Multitud adorant l’Anyell místic

Ermitans

Pelegrins

L’Anyell/Corder místic (Hubert i Jan Van Eyck). Catedral de Gant (Bèlgica)

Esperit Sant

Màrtirs femenines

Màrtirs masculins representats com a clergues

Font de la Vida

Adoració de l’Anyell

Antic Testament

Nou Testament

Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele

Verge del Canceller Rolin. Jan Van Eyck

Detall Verge del Canceller Rolin (Jan Van Eyck)

JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)

“El Matrimoni Arnolfini”

Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar

Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”

Giovanna Cenami.

Gos, símbol de la fidelitat

Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat

Giovanni Arnolfini

Fruita de luxe, taronges

Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia

Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu

Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

Estacions del Via Crucis

Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.

L’espill i el rosari de pedres transparents fan al.lusió a la puresa de la dona

Signatura de Van Eyck “fuit hic”, va estar allí. Aquesta obra converteix al pintor en testimoni del matrimoni

Roger Van Der Weyden, L’Anunciació

Roger Van der Weyden. Davallament.

El Bosch (1450-1516). El jardí de les delícies

El tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l‘infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat.

L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l‘Infern.

Fragments del Jardí de les Delícies

El Paradís Taula central L’Infern

El Bosch, El carro del fenc (1500-1502)

El Bosch, El carro de fenc (1485-1490)

El Bosch en l'obra pretén relatar com totes les classes socials volen aconseguir la seva part de fenc del carro, és a dir, la seva part de plaers i riqueses. Es retrata com els més poderosos, com per exemple emperadors, reis, i papes que trobem en l'esquerra del quadre, no tenen problemes per aconseguir la seva «ració de plaer», mentre que les classes menys pudients de la societat no ho tenen tan senzill, i han de lluitar o matar-se i fins i tot són atacats per dimonis per poder aconseguir alguns d'aquests «plaers».

L'escena pot estar basada en el proverbi flamenc que resa: «El món és un carro de fenc, del com cadascun pren el que pugues». Tot tipus de persones s'amuntega al costat del carro, i des del Papa fins als més plebeus arrenquen els grapats de palla. És una aclaparadora sàtira d'un món que ha abandonat a Déu. La temàtica del quadre es deu en gran part al fet que El Bosch va ser un pintor moralitzador i crític amb la societat del seu temps, i aquest quadre és un fidel reflex de la seva actitud sobre aquest tema. El carro de fenc mostra l'infern dels vicis, denuncia el gust per les riqueses terrestres tan efímeres, la qual cosa anuncia les vanitats dels segles següents.

La influència flamenca a Espanya és definitiva i abrumadora a partir de la 2a meitat del segle XV:

-Lluís Dalmau: Mare de Déu dels Consellers

-Jaume Huguet: Retaule de Sant Abdó i Sant Senen

-Jacomart: Sant Jaume i Sant Gil

-Joan Reixach:Trànsit de la Verge

-Bartolome Bermejo: Santo Domingo de Silos

Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers. Segle XV

Jaume Huguet, Retaule de Sant Abdó i Sant Senen

Jacomart, Sant Jaume i Sant Gil (1450 aprox.)

Joan Reixach, Trànsit de la Verge

Bartolome Bermejo, Santo Domingo de Silos