ELS MATERIALS PETRIS

Origen

Són de composició variada, durs, sòlids i compactes, gairebé inalterables al pas del temps. S'obtenen generalment de les pedreres i es fan servir principalment a la construcció.

Classificació

Petris naturals: s'obtenen de les roques sense patir transformacions, només processos físics com ara la fragmentació. En són exemples el marbre, la sorra o la grava.

– Marbre i granit: roques de densitat elevada, tacte fred, dures i resistents a la compressió

Granit

– Pissarra: dura, densa, compacta i impermeable, es fàcilment transformable en làmines.

– Sorra, grava i argila: roques sedimentàries originades per fragmentació de roques més grans o acumulació de substàncies. La mida de les partícules de sorra està entre 0,063 i 2 mm; de la grava entre 2 i 64 mm i de l'argila menor de 0,002 mm.

Petris aglomerants: s'obtenen mitjançant una transformació química. Per exemple el guix, el ciment o el formigó.

– Guix: soluble i adherent, resistent a la compressió i al foc, produeix corrosió en el ferro i l'acer. S'obté d'una roca anomenada algeps, ges o gessa (sulfat de calci dihidratat: CaSO4·2H2O) mitjançant deshidratació i adició d'altres composts químics.

– Ciment: Barreja de calç i argila calcinades i mòltes, que en afegir-li aigua endureix. Si se li afegeix sorra i aigua forma el morter; i si s'afegeix grava, sorra i aigua és formigó.

Petris artificials: són aquells que s'obtenen per combinació de varis materials petris i sofreixen un procés químic, per exemple el vidre o la ceràmica.

Aplicacions

Principalment s'utilitzen a la construcció (decoració, terres, parets, bigues, pilars).

Procés d'obtenció

El procés d'obtenció del ciment es pot observa a la imatge següent. Gairebé tots passen per un procés similar, tret dels petris naturals.