El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l’ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l’escena visual. El terme color també s’empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.

Amb els colors llum es realitzen les mescles additives, consistents a sumar emissions lluminoses. Els colors llum primaris són el verd, el blau i el vermell. La mescla dels colors primaris dona lloc als secundaris, es a dir: del verd i el blau resulta el blau cian; la del vermell i el verd dóna el groc; i la del vermell i el blau proporciona el magenta.

Quan es mesclen els tres colors primaris el resultat és el blanc.

Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s’empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s’obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments. En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si ajuntem els colors primaris llum obtenim els colors secundaris: verd, vermell i blau.

Combinant els primaris pigment obtenim el negre.

Són aquells colors fonamentals que no poden ser obtinguts per la barreja d'altres: el groc, el vermell i el blau. Barrejant-los de dos en dos s’obtenen els secundaris.

Són els obtinguts per la barreja de dos primaris i són: el taronja (vermell + groc), el verd (groc + blau) i el violeta (vermell + blau). Barrejant un primari i un secundari s'obtenen els intermedis, en la denominacin van inclosos els colors que intervenen: groc-taronja, vermell-taronja, vermell-violeta, blau-violeta, blau-verd, i groc-verd.

Dos secundaris barrejats donen com resultat els terciaris: groc terciari (verd + taronja), vermell terciari (taronja + violeta) i blau terciari (verd + violeta). els terciaris són els colors que més abunden a la natura i els més usats en la pintura, ja que per ells brillen els més exaltats i cobren vida els d’intensitat mitjana.

Barrejant els terciaris entre ells s’obtenen els quaternaris: vermell terciari + groc terciari dóna un taronja neutralitzat, groc terciari + blau terciari dóna un verd molt neutre (verd oliva) i vermell i blau terciari dóna un violeta neutre semblant al de la pruna.

Són aquells parells de colors que, en l’espectre circular es troben just un en front de l’altre en el cercle cromàtic.

Ordena els primaris i secundaris seguint l’ordenació de l’espectre, també ens indica els complementaris d’aquests, ja que se situen en posició oposada. És un sistema ràpid i eficaç d’ordenar els colors i un magnífic recurs pedagògic.

Primaris + Secundaris = Colors Bàsics

Cercle de colors escalonat

Cercle de colors amb degradat.

Grisos

Lluminosos

blanc

negre

saturats

•Saturat + llum = lluminosos•Saturat + trec llum = grisos

Moltes vegades identifiquem el color negre amb la mort o el blanc amb la pau i la puresa, això es perquè els colors ens transmeten sensacions i simbolitzen quelcom. Però cal saber i tenir en compte quan viatgem que la simbologia i el sentiment que transmeten els colors no és la mateixa, doncs la religió, la cultura i les tradicions varien.

Et convidem a visitar la següent pàgina on podràs llegir sobre la simbologia dels colors, veure uns vídeos molt clars i dinàmics o experimentar en un laboratori!

http://www.mariaclaudiacortes.com/colores/Colors.html

CMYK és un model de sostracció de color utilitzat per a la formació de colors secundaris. Aquest model està basat en la mescla de pigments dels colors següents per fer-ne de nous: Cian, Magenta, Groc i Negre.

La mescla ideal de color CMY és la barreja dels tres colors primaris en parts iguals i en la seva màxima intensitat en resulta el negre. CMYK treballa amb l'absorció lleugera. Els colors que veiem són formats per la part de llum que no s'absorbeix. S’utilitza en la impressió a colors.

Els monitors d'ordinador, i altres pantalles, utilitzen el model RGB, que representa el color d'un objecte com una mescla additiva de llum vermella, verd i blau (la suma és la llum blanca).

En els materials impresos, aquesta combinació de llum no pot ser reproduïda directament, de manera que les imatges generades en els ordinadors, quan es fa servir un programa d'edició, dibuix vectorial o retoc fotogràfic s'ha de convertir al seu equivalent en el model CMYK que és l'adequat quan es fa servir un dispositiu que utilitza tintes.

To: és la qualitat del color i correspon a les característiques físiques de la llum que remet. Podem associar el to a la denominació d’un color; per exemple, diem habitualment que un color té un to blau o bé groc.

Lluminositat: és la quantitat de llum que emet un color. El color blanc correspondria a la màxima lluminositat, i el color negre, a la mínima.

Saturació: és el grau de puresa d’un color, la propietat contrària és l’atenuació

És el color en si mateix:

vermell,

taronja,

verd, …

Quantitat de blanc i de negre

barreja de dos colors complementaris en la mateixa quantitat fins arribar al centre perceptiu

Diferència entre colors més brillants o més apagats. El color es manifesta en tot el seu potencial cromàtic.

Es denominen colors càlids a aquells que "participen“

del vermell o del groc i freds als que ho fan del blau.

Colors càlids: Solejat, opac, estimulant, dens, terrer, proper, pesat, sec. Els colors foscos i calents baixen, pesen, tanquen, oprimeixen.

Colors freds: Ombril, transparent, calmant, diluït, aeri, llunyà, lleuger, humit. Els colors clars i freds eixamplen i s' eleven.

Fi de la presentacióAlba Cirera i Ainoa