Post on 14-Aug-2021
SFÖ
I DE
INSE
GN
AM
ËNT
TEST
2
1
SFÖ
I DE
INSE
GN
AM
ËNT
2
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: ruth.videsott1@unibz.it
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
2A
2B
2C
61
62
64
ESTER Y AVËI
ESTER Y AVËI
ESTER Y AVËI
2A
2B
2C
54
56
58
LE PRONOM PERSONAL
LE PRONOM PERSONAL
LE PRONOM PERSONAL
1A67 LES PARTICOLES
1
2
3
76
78
79
TEST
TEST
TEST
3B
3B
3B
2C
2A
1A
82
83
84
86
87
88
I SONNS PARTICOLARS - 4
I SONNS PARTICOLARS - 6
I SONNS PARTICOLARS - 7
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
ESTER Y AVËI
LES PARTICOLES
72 REPETIZIUN
10
12
28
I SONNS PARTICOLARS
I SONNS PARTICOLARS: LAUR A STAZIUNS
I SONNS PARTICOLARS
3A
3B
3C
2A
2B
2C
34
35
37
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
2A
2B
2C
48
49
52
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
2A
2B
2C
41
44
46
L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN
L’ARTICUL CUN APOSTROF
L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN
Sonns
Silbes
Frasa
Ladin
Todësch
Talian
InglescPor vigni lingaz n corú
Ciara avisa!
Mët averda
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
Numer dla plata tl sföi de laur
10 | 13
6
Verb
Agetif
Particoles
Articul
7
Frasa
Pronom
Inom
Sonns
Silbes
8
Pia la formia me á bele cunté tan bel che al é da gní fora por le monn dles parores cun os. I me la conforti pa feter da gní para.
Zzzscccc…..gnide, jun ma inant!
Iö sun Zisca la bisca.
10
I SONNS PARTICOLARS
Ascuta ci che i á somié de nöt:
3A
Le scerif y le gigant vá en vacanza. Te cufer mëti n scioldo, n gote, n ciol, n per de scofuns y na sciarpa da se stopé le col. Ai röia tla Cina y vëiga: na giagiora cun n sciurot, n scimpanzé cun le ciucio, n ghepard cun na gurca, n cerf, n camel cun la chitara y chinesc chefri cun le ghips che sona i bonghi. Dala gran morvëia se mangia le gigant, che é bëgn n gran mangiun, düc i chefri y scraia: “Ci me al magun”. Al scraia tan dadalt che le cian se descëda tla scurité, toma jö de scalin y ti fej la gambarela al scerif, che arsësc cun le müs ti gerani. Al ê ma n bur some!
| 11
11
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Aldí fora i sonns particolarsCan? Dan la teoria a plata 32-33 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa Co? Te grups sentá ia por tera Cun ci? Storia tl sföi de laurOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Introduziun: MA partësc ite SS te sis grups: le grup 1 rapresënta i sonns CA, CHE, CHI, CO, CU, le grup 2 i sonns GA, GHE, GHI, GO, GU, le grup 3 i sonns CE, CI, CIA, CIO, CIU, le grup 4 i sonns GE, GI, GIA, GIO, GIU, le grup 5 i sonns SCE, SCI, SCIA, SCIO, SCIU, le grup 6 i sonns SCA, SCO, SCU.
2. Letöra:MA lí dant la storia. SS ascuta sö zënza ti ciaré al test.
3. Jüch: SS se sënta tl cërtl y se moscëda, insciö che vigni S ais n mëmber de n ater grup dlungia.
4. MA lí dant la storia danü. En chësc iade lí MA dër daplan y pronunziëia i sonns particolars plü dadalt, insciö che SS i aldes fora. Vigni iade che al vëgn dant n sonn particolar leva sö chël grup che le rapresënta.
5. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che pro i sonns particolars ne corespogn nia un n sonn a na lëtra, mo che de plü lëtres forma un n sonn.
6. SS incertlëia i sonns particolars tl sföi de laur.
7. Conclujiun: Lí la plata 32-33 tl liber de gramatica
Soluziun:
CA, CHE, CHI, CO, CU: camel, gurca, vacanza, chefri, chinesc, chitara, col, cufer, cunGA, GHE, GHI, GO, GU: gambarela, gigant, vëiga, ghepard, bonghi, ghips, gote, gurca, magun CE, CI, CIA, CIO, CIU: cerf, ci, Cina, cian, ciol, ciucioGE, GI, GIA, GIO, GIU: gerani, gigant, giagiora, mangia, mangiun SCE, SCI, SCIA, SCIO, SCIU: scerif, scimpanzé, sciarpa, scioldo, sciurotSCA, SCO, SCU: scalin, scofuns, scurité
3A
12
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i sonns particolars y i scrí dërtCan? Do la teoria a plata 32-33 tl liber de gramaticaChe? Laur individual y de perCo? Te banch y impéCun ci? Plata de laur y injuntesOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. MA partësc ite la classa o le local te set staziuns. Pro vigni staziun destënn fora MA la plata de laur, les inciaries o les injuntes che corespogn.
2. MA spliga les inciaries de vigni staziun y SS pëia ia.
Laur a staziunsI SONNS PARTICOLARS
3B
13
C I T É O U S M P
A R É F Ü S N C A
C I R A G A C I N
C I G N O U E P T
M V I C E L R L O
A T C E R F N B N
R C I L V Ö Z G C
C D L A C I N H E
É A F P O R C E L
Abineste fora les parores ascognüdes? Fá n cërtl incëria!Tan de parores cun CE y CI abineste pa?
Scrí sö les parores chiló dessot:
CE CI
STAZIUN 1
14
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i sonns CE y CI y i scrí dërtCan? Do la teoria a plata 32 tl liber de gramaticaChe? Laur individual y de perCo? Te banchCun ci? Plata de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS chir les parores cun CE y CI.
2. SS scrí les parores tles risses.
Soluziun:
CE: ce, cer, cerf, cern, fancela, marcé, pantoncel, porcel, vicelCI: agacin, cign, cil, cipl, cira, cité, dlacin
15
STAZIUN 2
Tan de parores cun GE y GI abineste pa fora tla bisca?Scríeles sö.
GE GI
AN
GE LGIGA
NT
GIN
AST
ICA
GEO GR
AFIA
GIR
AFAGE LGILEGER
AN
ER
EGIS
TERGE
N
ITURS
16
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i sonns GE y GI y i scrí dërtCan? Do la teoria a plata 32 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Plata de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS chir les parores cun GE y GI tla bisca.
2. SS scrí les parores tles risses.
Soluziun:
GE: angel, gel, geniturs, geografia, geraneGI: gigant, gile, ginastica, girafa, register
17
Ci sunsi pa? Proa da stomé! Al mëss ester na parora cun CIA, CIO o CIU!
I á n bel corú. I á n bun tof.I crësci sön pre.I sun n
I sun de fer.I á n bun sonn.I sun sön ciampaní.I sun na
I sun spauia.I á plömes.I á inom Bita.I sun na
I sun bona cialda.I sun de lana.I á le batotl.I sun na
I sun te stala.I á dui corgn.I mangi fëgn.I sun na
I á n tof sterch.I crësci te urt.I te feji gní les leghermes.I sun na
I sun asvelt.I á les orëdles lunges.I mangi res ghei.I sun n
I sun fata ia te na scaia.I á la saú ducia.I deleghi sön la lënga.I sun na
I sun lungia.I sun intorta.I sun sön le ce.I sun na
I á cater rodes.Te pos te senté sö.Le ciaval me tira.I sun na
STAZIUN 3
18
n ciüfna ciampana
na ciuitana ciüria
na ciourana ciola
n coniciona ciuchelada
na trëciana gücia
19
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche an scrí le sonn CI sce al vëgn do i vocai A, O, U, ÜCan? Do la teoria a plata 32 tl liber de gramaticaChe? Laur de perCo? Te banch o impéCun ci? Chertes taiades foraOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA taia fora les chertes y les oj insciö che an vëighes le stomat suraía.
2. S1 lí dant le stomat y S2 proa da ciafé fora la soluziun.
3. S1 controlëia iadedô y scrí la parora tla rissa. S2 controlëia cun la cherta scrita dërta sce S1 á scrit la parora dërt. Spo se barata jö SS y insciö vára daimproía cina che al é gnü scrit ite dötes les parores.
Soluziun:
n ciüf na ciampanana cioura na ciolana ciuita na ciürian conicio na ciucheladana trëcia na gücia
20
Scrí ite chiló dessot les frases tacades sön parëi!Te recordeste ciamó coche an les scrí?
5.
4.
3.
1.
2.
6.
STAZIUN 4
21
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche an scrí le sonn GI sce al vëgn do i vocai A, O, UCan? Do la teoria a plata 32 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Impé y te banchCun ci? Plata de laur, frases taiades fora (cf. injunta a plata 82)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA taia fora les frases y les taca sön i parëis de classa, insciö che al sides sön vigni parëi n valgönes frases.
2. SS se chir la frasa numer 1 sön parëi, vá derevers te banch y la scrí sön la plata de laur. Insciö vára daimproía cina che SS á scrit sö dötes les frases.
22
Chiló él jü valch sotissura. Saste da mëte adöm sciöche al toca les frases cun CHE - CHI y GHE - GHI?
Le lëgn crësc sön la cherscia.
N cighe tira le iagher megher.
Le chidl chidla le chidladú.
I persighi vëiga i boteghiers.
La cherta chir le chelner.
Tles eghes pësta le ghest ligherzin.
La chersciara chir chinesc chimpli.
Castighi porta i prighi.
STAZIUN 5
23
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche an scrí i sonns CHE – CHI y GHE – GHICan? Do la teoria a plata 32 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Plata de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS se lí jö les frases y proa da capí ci che ne vá nia.
2. SS scrí jö danü les frases tla dërta secuënza.
Soluziun:
La cherscia crësc sön le lëgn.Le chelner chir la cherta.Le chidladú chidla le chidl.Chinesc chimpli chir la chersciara.
Le iagher megher tira n cighe.Le ghest ligherzin pësta tles eghes.I boteghiers vëiga i persighi.I prighi porta castighi.
24
STAZIUN 6
Le y la
vá en vacanza. Ai vá cun la ferata, mo les
é rotes ajache ares é plënes de .
La ferata é chita. Le y
la se stüfa y tol fora les chertes
da carté. Ai les y cherta.
Mo la ó fá cun les
y le ó trá ala .
Ma bun che la ferata pëia indô ia.
Scrí les parores cun SCE, SCI, SCË che mancia tles risses!
25
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche an scrí i sonns SCE, SCË y SCICan? Do la teoria a plata 33 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Plata de laur, chertes cun SCE, SCË y SCI (cf. injunta a plata 83)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS impara les parores cun SCE, SCË y SCI sön les chertes.
2. SS scrí l’inom dl dessëgn tla locia dla storia.
Soluziun:
Le scerif y la scimia vá en vacanza. Ai vá cun la ferata, mo les scines é rotes ajache ares é plënes de scich. La ferata é chita. Le scerif y la scimia se stüfa y tol fora les chertes da carté. Ai les moscëda y cherta. Mo la scimia ó fá cun les scisciores y le scerif ó trá ala scëiba. Ma bun che la ferata pëia indô ia.
26
STAZIUN 7
Lí dadalt y scrí la parora tla rissa.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
27
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche an scrí i sonns SCIA, SCIO, SCIÖ, SCIU, SCIÜCan? Do la teoria a plata 33 tl liber de gramaticaChe? Laur de perCo? Te banchCun ci? Plata de laur, chertes taiades fora (cf. injunta a plata 84), 2 dascOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch: MA destënn les chertes sön mësa insciö che an vëighes le dessëgn cun le numer lassura.
2. S1 tira i dasc o ma un n das y cöi sö la cherta dl numer che é gnü fora. S1 ti ciara al dessëgn y dij dadalt ci che al vëiga. S2 scrí tles risses la parora che S1 á pronunzié. S1 oj la cherta y controlëia sce la parora é scrita dërt. Spo se barata jö SS. Insciö vára daimproía cina che al é gnü coiü sö vigni cherta.
Soluziun:
1. biscia
2. dascia
3. prozesciun
4. sciabla
5. scisciora
6. scioldo
7. sciore
8. sciurot
9. aisciöda
10. pasciü
11. nasciü
28
I SONNS PARTICOLARS3C
GH
SC
SCI
SCE
CH
G
| 12
29
C
CE
GE
CË
CI
GI
Ci parores vëgnel pa fora da mëte adöm chisc sonns cun i toc de parores sön les chertes 1?
13 |
30
I SONNS PARTICOLARS
AMEL UFER EFER NESC ITARA
OTE EPARD RF AN OL
UCIO GANT NA RIF MPAZÉ
ARPA OLDO UROT OFUNS ALIN
URITÉ URCA AMBARELA AGIORA IPS
RANI INESC OTE OL NA
NA OL
Chertes 1
| 15
31
cammello cintura bicchiere ciabatte
collo ricotta cetriolo oscurità
valigia ciuccio gerani sceriffo
cena scarafaggio gigante scena
cervo quindici ghiandaia scimpanzé
Cina sciarpa soldo fischietto
cinese chitarra ghepardo
cane sgambetto gesso
binario goal scalino
Kamel Gürtel Glas Hausschuhe
Hals Topfen Gurke Dunkelheit
Koffer Schnuller Geranien Sheriff
Abendessen Käfer Gigant Szene
Hirsch fünfzehn Eichelhäher Schimpanse
China Schal Geld Pfeifchen
Chinese Gitarre Gepard
Hund Beinstellen Gips
Schiene Tor Stufe
Chertes 2
17 |
32
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche i sonns vëgn rapresentá graficamënterCan? Do la teoria a plata 32-35 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimënt Che? Laur individual, de per o de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laur, toc dles parores ladines taiades fora (1) y chertes cun les parores talianes y todësces taiades fora (2) Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS moscëda les chertes cun i toc dles parores ladines lassura (1) y les mët ia por tera o sön banch.
2. SS incola le toch dla parora pro le dër sonn, insciö che al vëgnes fora na parora. Pro vigni sonn pól gní fora de plü parores.
3. SS taia fora les chertes cun les parores por talian y por todësch scrites lassura (2) y les incola ite dlungia la parora ladina che corespogn.
4. Confrunt: SS ti ciara ales parores y sotrissëia cun le corú viola i sonns particolars che corespogn tl sonn y tla grafia danter i lingac y cun le corú arance i sonns che ne corespogn nia tla grafia o che corespogn tla grafia, mo nia tl sonn. Les parores che é daldöt atramënter ne vëgn nia sotrissades.
3C
33
Soluziun:
Ccamel
colcufer
cammellocollo
valigia
KamelHals
Koffer
CË cëna cena Abendessen
CE cerf cervo Hirsch
CI
Cinacinesc
cianciol
cioteciucio
Cinacinesecane
cinturaricottaciuccio
ChinaChinese
HundGürtelTopfen
Schnuller
CHchefer
chinescchitara
scarafaggioquindicichitarra
KäferfünfzehnGitarre
G
gambarelagol
gotegurca
sgambettogoal
bicchierecetriolo
BeinstellenTor
GlasGurke
GE gerani gerani Geranien
GI gigantgiagiora
giganteghiandaia
GigantEichelhäher
GH ghepardghips
ghepardogesso
GepardGips
SCscalin
scofunsscurité
scalinociabatteoscurità
StufeHausschuheDunkelheit
SCE scerifscena
sceriffoscena
SheriffSzene
SCI
scimpanzéscina
sciarpascioldosciurot
scimpanzébinariosciarpasoldo
fischietto
SchimpanseSchiene
SchalGeld
Pfeife
34
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí la desfarënzia danter l'inom tl feminin y l'inom tl mascolinCan? Dan la teoria a plata 57-61 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup o döta la classa Co? Un indolaterCun ci? Na plata rosa, na plata börna Olá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Jüch: SS é metüs sö un indolater.MA stá dan SS y mët ia por tera les döes plates, la rosa a man dërta, la börna a man ciampa. MA dij n inom, p.ej. tota, munt, uma, ciaran da adoré inoms de dötes le regoles dla teoria a plata 57-61. S vá dan la dërta plata, aladô dl inom tl feminin o tl mascolin y dij feminin o mascolin. Spo vá S jödapé dla linia y ara ti toca a S che vëgn do. MA dij n ater inom y i.i.
2. Passaje ala teoria: Tres le jüch vëiga SS che vigni inom pó ester tl feminin o tl mascolin (o tl neutrum sce ara nen vá dl todësch).
3. Conclujiun: Lí la plata 57-61 tl liber de gramatica
Alternativa:
Le jüch pó gní fat te düc trëi i lingac (ladin – talian – todësch). Sce al vëgn fat por todësch, mësson injunté na plata viola che rapresënta le neutrum.
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN 2A
35
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
Che vir pa te ciasa?Ciari al dessëgn y scrí tla tabela les porsones y i tiers che mancia!
2B
feminin mascolinla ciana le
l’ëlla fomena
le iatla jomelina
le jormanla lâ
le popela tota
le pere19 |
36
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ciun che é l'inom tl feminin y ciun che é l'inom tl mascolinCan? Do la teoria a plata 57-58 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Soluziun:
feminin mascolinla ciana le cian
la ëra l’ëlla fomena l’om
la iata le iatla jomelina le jomelinla jormana le jorman
la lâ le nenela popa le popela tota le totla uma le pere
2B
37
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
Scrí sö la storia.Te vëigheste fora i inoms?Incertlëia cun le corú rosa i inoms tl feminin y cun le corú bröm i inoms tl mascolin.
TE CIASA
Te ciasa él tres da fá scüfs:
2C
20 |
38
Scrí tla tabela i inoms che mancia:
ladin italiano Deutsch
das Auto
la casa
la ciasadafüch
le ciüf
la iata
il letto
die Lampe
il ragazzo
das Mädchen
il padre
das Kissen
la uma
| 21
39
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce l'inom tl feminin y l'inom tl mascolin y savëi da traslaté les parores ti dui lingac che mancia Capí che la parora pó ester tl feminin y tl mascolin/ neutrum ti atri lingac y inzescüCan? Do la teoria a plata 57-61 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Döta la classa y laur individual o de perCo? Impé, te banchCun ci? Zetoles taiades fora (cf. injunta a plata 86), sföi de laur Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch: MA chir fora sis SS. Vigni S ciafa na zetola cun na frasa scrita lassura. S1 dessëgna ci che al é scrit sön la zetola y le rest dla classa stoma la frasa. S2 dessëgna la proscima frasa y i.i. SS scrí les frases tles risses tl sföi de laur.
2. Eserzize 1:SS sotrissëia cun le corú rosa i inoms tl feminin y cun le corú ble i inoms tl mascolin.
3. Eserzize 2:SS fej la traduziun dles parores aladô di lingac che mancia.
4. Confrunt: Te grups o deboriada vëgnel confronté les parores. An proa da ciafé fora les somëies y les desfarënzies danter i trëi lingac, fajon chëstes domandes:
Ci é pa anfat?• Tl talian y tl ladin él le feminin y le mascolin. • Ince tl talian unse la regola dl -a pro i inoms tl feminin.
P.ej.: ragazza – ragazzo; gatta – gatto • Ince tl talian y tl todësch él parores che se müda defin tl feminin y tl mascolin.
P.ej.: madre – padre; Mutter – Vater
Ci é pa atramënter?• Tl todësch unse le feminin, le mascolin y le neutrum.• Le neutrum unse ma tl todësch.• Tl todësch unse la regola dl -in pro i inoms tl feminin.
2C
40
ladin italiano Deutsch
l'auto la macchina das Auto
la ciasa la casa das Haus
la ciasadafüch la cucina die Küche
le ciüf il fiore die Blume
la iata la gatta die Katze
le let il letto das Bett
la löm la lampada die Lampe
le möt il ragazzo der Bub
la möta la ragazza das Mädchen
le pere il padre der Vater
le plomac il cuscino das Kissen
la uma la madre die Mutter
Soluziun:
Te ciasa él tres da fá scüfs:Le pere cujina te ciasadafüch.La uma cuncia la löm.Le möt bagna le ciüf.La möta cuncia le let.Iö lavi l'auto. La iata dorm sön plomac.
41
Scrí le dër articul tla frasa!Liëia la frasa y le dër dessëgn cun na rissa.Abineste fora frases che ne vá nia adöm cun le dessëgn?
L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN 2A
man é daverta.
nes é lunch
bocia é stlüta.
os é rot.
cü é toronn.
lënga é mola.
22 |
42
edl é bröm.
col é lunch.
pel é scöra.
dënt é frat.
iama é lungia.
pe é plat.
| 23
43
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Desfarenzié danter l'articul tl feminin y l'articul tl mascolin Capí ci articul che acompagnëia l’inomCan? Dan la teoria a plata 73 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS scrí le dër articul tles loces.
2. Eserzize 1:SS sotrissëia cun le corú rosa i articui tl femininy cun le corú ble i articui tl mascolin. SS proa da ciafé fora ci frases che ne vá nia adöm cun le dessëgn.
3. Passaje ala teoria:Tres l'eserzize vëgn sura SS che ara é coche pro l'inom:ince l’articul pó ester tl feminin o tl mascolin.
4. Conclujiun:Lí la plata 73 tl liber de gramatica
Soluziun:
La man é daverta. Le nes é lunch.La bocia é stlüta. L’os é rot. Le cü é toronn. La lënga é mola.L’edl é bröm.Le col é lunch.La pel é scöra.Le dënt é frat.La iama é lungia. Le pe é plat.
2A
44
L’ARTICUL APOSTROFÉ2B
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
In - go, I - vo, I - da y Lu - i - sa
In - go, I - vo, I - da y Lu - i - sa
1. L’i - gl é n pic' tier, scial-di su al vir,
2. Spo da me-sa-nÖt, so ma - gun é Öt,
3. L’i - gl é tan spau, sciam-pa dal ra-dau,
á cia - fé n pic' i - gl, l’i - gl I - si - dor.
ti ó tan bun al i - gl, l’i - gl I - si - dor.
l’urt é so da - cia - sa, al s'a - scogn tla va - sa.
tl sau - run al ra - fa, y l'a - ragn al cia - fa.
l’e-dl ti stlu - jun - se y bel plan fa - jun - se.
Melodia: Gerhard Wanker
L'igl IsidorTuta fora da "Buchstabenlieder" de G. Wanker, plata 22 y adatada tl ladin.
1
2
3
| 24
45
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí canche an tol l’articul apostroféCan? Dan la teoria a plata 73-74 tl liber de gramaticaChe? Döta la classaCo? Te banch o impéCun ci? Ciantia tl sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Ciantia: SS impara la ciantia deboriada cun MA. An pó ince fá movimënc lapró.
2. Discusciun: SS ti ciara plü avisa al titul. MA damana: "Ci articul vëgnel pa metü chiló? Le conescëise bele? L’ëise bele denant odü?" Do les respostes de SS injunta MA che an ti dij articul apostrofé. SS ti ciara plü avisa al test dla ciantia. MA damana: "Vëgnel dant chësc articul plü sovënz tla ciantia? Che sá pa da me dí canche i tolun l’articul cun apostrofé?"
3. Passaje ala teoria:SS vëgn sura che dan i inoms tl mascolin y tl singolar che mët man cun n vocal tolon l’articul cun apostrofé.
4. Confrunt: MA damana: "Co éra pa ti atri lingac?" Deboriada vëgnel traslaté i inoms cun l’articul apostrofé tl talian y tl todësch y al vëgn fat le confrunt danter i trëi lingac:
SS vëiga che al é ince tl talian n articul apostrofé, tl todësch deperpo ne é chësc articul nia. MA pó ince comenté les somëies y les desfarënzies danter ladin y talian (p.ej. l’aragn/il ragno o l’igl/il riccio ne é nia anfat).
5. Conclujiun: Lí la plata 73-74 tl liber de gramatica
ladin italiano Deutsch
l’igl il riccio der Igel
l’urt l’orto der Garten
l’aragn il ragno die Spinne
l’edl l’occhio das Auge
2B
46
L'ARTICUL TL FEMININ Y L'ARTICUL TL MASCOLIN
Sënta ite le dër articul.Ci te massajëieste pa ciamó?
I me massajëii
Mi massaggio
Ich massiere mir
müs.
nes.
orëdla.
iama.
edl.
.............
faccia.
naso.
orecchio.
gamba.
occhio.
.............
Gesicht.
Nase.
Ohr.
Bein.
Auge.
.............
2C
| 25
47
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci articul che acompagnëia ci inom Confronté i lingac y odëi fora les somëies y les desfarënzies danter les formes
Can? Do la teoria a plata 73-74 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de per Co? Impé o ponüs ia por tera, te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch:MA partësc ite SS te trëi grups: un n grup ladin, un n grup talian y un n grup todësch. S1 dl grup ladin se massajëia na pert dl corp, coche p.ej. le müs y dij dadalt: I me massajëii le müs. SS dl grup todësch y dl grup talian dij do la frasa te so lingaz. Spo ti tochera a S1 dl grup talian y i.i. Insciö vára daimproía cina che vigni SS á dit dant na frasa.
2. Eserzize:SS scrí le dër articul tles loces.
3. Confrunt:Te grups o deboriada vëgnel confronté i articui. An proa da ciafé fora les somëies y les desfarënzies danter i trëi lingac, fajonchëstes domandes: • Ci é pa anfat?• Ci é pa atramënter?
le müsla faccia das Gesicht
Somëies: degönesDesfarënzies: mascolin tl ladinfeminin tl talian neutrum tl todësch
le nes il naso die Nase
Somëies: mascolin tl ladin y tl talian Desfarënzies: feminin tl todësch
la orëdlal’orecchio das Ohr
Somëies: degönesDesfarënzies: feminin tl ladin mascolin tl talian neutrum tl todësch
la iamala gambadas Bein
Somëies: feminin tl ladin y tl talian Desfarënzies: neutrum tl todësch
l’edl l’occhiodas Auge
Somëies: mascolin tl ladin y tl talianDesfarënzies:neutrum tl todësch
2C
48
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce tres la repetiziun dl inom tl feminin y dl inom tl mascolin che l’agetif se astila anfat Capí che la desinënza -a caraterisëia le feminin ince pro l’agetif Can? Dan la teoria a plata 83-84 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa Co? Impé tl cërtlCun ci? CogoraOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch: MA é tl cërtl y dij n inom tl feminin y n inom tl mascolin che se desfarenziëia
ma cun -a ala fin (cf. l’inom tl feminin y l’inom tl mascolin a plata 57 tl liber de gramatica). MA dij n ater inom y ti tira la cogora a S1. S1 respogn dijon le feminin o le mascolin che corespogn. MA o S1 dij le proscim ejëmpl y ti dá inant la cogora a S2 che dij la forma che corespogn. Insciö vára daimproía cina che vigni SS á dit n inom. Ejëmpli de inoms: ciana cianciavala ciaval compagna compagn iata iat jormana jorman möta möt tota tot videla videl vijina vijin
2. MA vá inant cun le jüch y dij agetifs impede inoms. Insciö ince SS. Ejëmpli de agetifs: bela bel frada fratghela ghelgrana gran mola mol nëta nët süta süt vedla vedlvërda vërt
3. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che l’agetif se astila coche l’inom.
4. Conclujiun: Lí la plata 83-84 tl liber de gramatica
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN 2A
49
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
Scrí l’agetif che mancia tl feminin o tl mascolin.
le corpet cört
la braia
le gormel nët
la malieta
le ciapel
la sciarpa vedla
le stivá
la colira alta
2B
26 |
50
le guant
la gonela strënta
le mantel
la iaca süta
le top sportif
la ora
le sbeter morjel
la ciüria
le mantel dala plöia mol
la capuza
le ciol
la cialza grija
| 27
51
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce y mëte adöm l’agetif tl feminin y l’agetif tl mascolinCan? Do la teoria a plata 83-84 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Soluziun:
le corpet cörtla braia cörtale ciapel vedlla sciarpa vedlale gormel nëtla malieta nëtale stivá altla colira altale guant strëntla gonela strëntale sbeter morjella ciüria morjelale mantel sütla iaca sütale mantel dala plöia molla capuza molale top sportifla ora sportivale ciol griscla cialza grija
2B
52
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
Chir n agetif che passenëia.Confrontëia i trëi lingac.
2C
le gormel nët
il grembiule pulito
die saubere Schürze
le guant
il vestito
das Kleid
la iaca
la giacca
die Jacke
le sbeter
il maglione
der Pullover
la braia
i pantaloni
die Hose
la malieta
la maglietta
das T-Shirt
| 28
53
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce y mëte adöm l’agetif tl feminin y l'agetif tl mascolin ti trëi lingac Confronté i lingac y odëi fora les somëies y les desfarënzies danter les formes Can? Do la teoria a plata 83-86 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS scrí n agetif tles loces.
2. Confrunt:Te grups o deboriada vëgnel confronté i agetifs ti trëi lingac. An proa da ciafé fora les somëies y les desfarënzies danter i trëi lingac, fajon chëstes domandes: • Ci agetifs é pa anfat?• Ci agetifs é pa atramënter?
Soluziun:
Aladô di agetifs adorá: Somëies: p.ej. lunch, lungo, lang / ble, blu, blau / cört, corto, kurz y i.i.Desfarënzies: p.ej. nët, pulito, sauber y i.i.
2C
54
LE PRONOM PERSONAL
De che baii pa?Liëia i dessëgns a man ciampa cun le dër pronom a man dërta che é impede l’inom!
I planun.
I cujini.
Ai spliga.
I depenjëis.
Ares cuj.
Al cianta.
Te lies.
Ara sona.
2A
| 29
55
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che le pronom personal stá impede l’inomCan? Dan la teoria a plata 99 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Soluziun:
I planun.
I cujini.
Ai spliga.
I depenjëis.
Ares cuj.
Al cianta.
Te lies.
Ara sona.
2A
56
Es fließt!
FIN
LE PRONOM PERSONAL
Taia fora i cadrí y fá domino cun tüa compagna/to compagn!
2B
| 31
START
La orchestra sona.
Te impares.
Os moleri depenjëis.
Canta.
Nos tistleri planun.
Cantate.
Du Jan spielst.
Wir laufen.
Les formies laora.
Ihr singt.
I ciüfs florësc.
Ara sona.
Ich Lena tanze.
I depenjëis.
Die Glocken
läuten.
I planun.
Iö Merch impari.
Du spielst.
Le telefon sona.
Ares laora.
I cuochi cucinano.
Ai florësc.
Die Katze knurrt.
Ich tanze.
Noi bambine corriamo.
Sie läuten.
Tu Giulia lavori.
I impari.
Der Hund bellt.
Al sona.
L’artista suona.
Cucinano.
Io Marta canto.
Sie knurrt.
Das Wasser fließt.
Corriamo.
Tö Paul impares.
Lavori.
La maestra canta.
Er bellt.
Voi ragazzi cantate.
Suona.
Wir Kinder laufen.
Canto.
Ihr Vögel singt.
57
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che le pronom stá impede l’inom Capí coche an adora le pronom personal ti trëi lingacCan? Do la teoria a plata 99 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de per, de grup o döta la classa Co? Tl cërtl Cun ci? Domino taié foraOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch: SS taia fora les chertes. SS ciafa na cherta.
2. S1 che á la cherta cun START lí la frasa dadalt y mët jö la cherta. S2 che á la cherta cun le pronom che corespogn lí dant la frasa. Denant che mëte jö la cherta dlungia, lí dant S2 la frasa dessot, insciö che le jüch pois jí inant. Insciö vára daimproía cina che les chertes é rovades.
Soluziun:
Ciara a plata 56.
2B
58
LE PRONOM PERSONAL
Ci mistier te plej pa? Invëntete ci che te os fá y vá inant cun i atri pronoms! Dëidete cun i dessëgns dessot.
le pauri paurs
la doturiales doturies
2C
le cogoi coghi
i sun Bita
i sun na peca
te es Jan
te es
ara é
ara é
é
é
sun
sun
sëis
sëis
é
é
é
é
| 33
59
le tistleri tistleri
le sartúi sartus
le destödafüchi destödafüch
la dirighëntales dirighëntes
la zumpradëssales zumpradësses
34 |
60
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da adoré le dër pronom Can? Do la teoria a plata 99 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Vigni dessëgn pó ma gní tut ca n iade su. Pro i pronoms tl plural pó SS se ponsé fora adöm cun la compagna/le compagn de banch le laur che SS oress fá, coche p.ej. i sun (inom de SS), i sun tistleri. Porchël vëgnel dé dant pro vigni inom ince la forma tl plural.
2. Canche al vëgn lit dant, pó SS ince dí l’inom dla compagna/dl compagn che vëgn dant tl eserzize.
Soluziun:
i sun Bita i sun na peca
te es Jante es XXX ara é XXXara é XXX al é XXXal é XXX i sun XXXi sun XXX i sëis XXXi sëis XXX
ares é XXXares é XXX
ai é XXX ai é XXX
2C
61
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Imparé les formes di verbs ester y avëi Fá la repetiziun di pronoms personai nia azentáCan? Dan la teoria a plata 113 tl liber de gramaticaChe? Laur de per, de grup o döta la classa Co? Te banch o ia por teraCun ci? Chertes dl puzzle (cf. injunta a plata 87)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Introduziun: MA mët i toc dl puzzle ia por tera.
2. Jüch: SS mët adöm le puzzle aladô dl sistem pronominal (repetiziun de ci che an á bele fat tl capitul le pronom personal a plata 99 tl liber de gramatica), chël ó dí insciö che al vëgn metü adöm indortöra la poesia (i, te, ara, al, i, i, ares, ai).
3. Passaje ala teoria: Canche le puzzle é metü adöm indortöra damana MA ciügn che é i verbs dla poesia. SS respogn dijon sö la coniugaziun di dui verbs ausiliars.
4. Conclujiun: Lí la plata 113 tl liber de gramatica.
Soluziun:
i sun i áte es te asara é ara áal é al ái sun i uni sëis i ëisares é ares áai é ai á
ESTER Y AVËI2A
62
ESTER Y AVËI
Liëia cun le corú arance i pronoms cun les dërtes formes dl verb ester y cun le corú viola les formes dl verb avëi!
sun
á
i
é
un
al
ai
esas
te ara
ares
sëis
ëis
i i
2B
| 35
63
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Lié le pronom cun le dër verbCan? Do teoria a plata 113 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup o döta la classa Co? Ia por tera Cun ci? Papier da taié fora, chertes da scrí sö les formes verbales, chertes da scrí sö i pronoms, bachëc o fisOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Introduziun: MA arjigna ca le papier cun chël che al vëgn fat le dragun y i bachëc o i fis che vá debojëgn da taché pro les formes.
2. Jüch: SS tol cater chertes y scrí sön vignöna na forma verbala (di verbs ester y avëi). Spo fej SS le dragun y le partësc ite te cater perts. Sön vigni pert vëgnel taché na cherta cun la forma verbala lassura. Dedô se arjigna SS les chertes di pronoms, che SS liëia cun n fi o cun n bachët. Ala fin liëia SS vigni pronom pro la dërta forma verbala.MA pó comenté che nia vigni pronom ne á na süa forma verbala, mo che al nen é ince de chëres che pó gní adorades por dui o de plü pronoms, coche p.ej.: ara é, al é, ares é, ai é; i á, ara á, al á, ares á, ai á.
Alternativa:
SS pó ince dessigné le dragun sön la plata de laur.
Soluziun:
i sun i áte es te asara é ara á al é al ái sun i uni sëis i ëis ares é ares áai é ai á
2B
64
ESTER Y AVËIIncola ite les schedes cun i verbs. 2C
| 36
65
Inom:
ester
i sun
i sun
ai é
(tu) sei
(lui) è
(voi) siete
sie ist
sie sind
avëi
te as
i ëis
ai á
(io) ho
(lui) ha
(loro) hanno
sie hat
wir haben
Inom:
37 |
66
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Coniughé i verbs ester y avëi ti trëi lingac Can? Do la teoria a plata 114 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS taia fora les schedes di verbs y scrí so inom lassura. SS scrí sön vigni scheda öna na forma verbala y passa inant öna na scheda a S sön süa man ciampa y la secunda scheda a S sön süa man dërta.
2. SS ciafa les schedes dles compagnes/di compagns de classa y scrí fora sön vigni scheda öna na forma y les passa inant cina che vigni scheda é gnüda implida fora. Vigni S pó ma scrí fora öna na locia por vigni scheda, anfat te ci lingaz. Dedô röia les schedes derevers a S.
Soluziun:
i sun (io) sono ich bin te es (tu) sei du bist ara é (lei) è sie istal é (lui) è es ist es isti sun (noi) siamo wir sind i sëis (voi) siete ihr seidares é ai é
i á (io) ho ich habete as (tu) hai du hastara á (lei) ha sie hatal á (lui) ha er hat es hati un (noi) abbiamo wir haben i ëis (voi) avete ihr habtares á ai á
2C
(loro) sono sie sind
(loro) hanno sie haben
67
LES PARTICOLES
Lí le test! Taca sö les flus cun les parores che te conësces sön le dër ciüf. Mët les parores che te ne conësces nia ciamó tl cëst dlungia pre!
1A
La uma cianta contënta
y ara cöi ciüfs.
Te es incö sön munt.
Le pere stanch dorm.
39 |
Verb
Inom
68
Particoles
Pronom
Agetif
Articul
69
70
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce les categories gramaticales bele imparades Capí tres chësta cerna che al é ciamó na categoria gramaticala Can? Dan la teoria a plata 133 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup o döta la classa Co? Ia por tera Cun ci? Sföi de laur, gran pre (cf. injunta a plata 88-89), cëst, papier/plates da fá les flusOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. MA arjigna ca le pre cun i ciüfs y le destënn ia por tera (sce al é na gran classa pón fá de plü grups. Te chësc caje ól ester por vigni grup n pre). Cun les plates ötes fej SS 17 flus.
2. Letöra: SS lí les frases tl sföi de laur.
3. SS scrí sön vigni flu na parora fora dl test y incola sö les flus cun les parores sön le dër ciüf dl pre. Les parores che SS ne conësc nia vëgn metüdes tl cëst.
4. SS fej le medem eserzize tl sföi de laur.
5. Passaje ala teoria: Deboriada vëgn sura SS che les flus metüdes tl cëst toca pro na categoria nöia.
6. Conclujiun: Lí la plata 133 tl liber de gramatica
Soluziun:
INOM: ciüfs, munt, pere, umaARTICUL: la, le AGETIF: contënta, stanchPRONOM: ara, te VERB: cianta, cöi, dorm, esPARTICOLES: incö, sön, y
1A
71
72
REPETIZIUN
Taia fora les chertes y proa da fá frases impara! Te pos tó ca les parores de plü iadi. Tan de frases vëgnel pa fora? Scríeles tles risses ötes!
| 45
73
CIASA CÖRTA É
SONA NËTA BRAIA
LA PIRE Á
BALA GRANA BERBA
LE NENE Y
47 |
74
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce les parores y les lié adöm fajon na frasa Can? Coche repetiziun finala Che? Laur individual, de per o de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laur, forfescOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
SS taia fora les chertes y proa da les mëte adöm, insciö che al vëgnes fora frases. Val’ cherta, coche p.ej. i articui o i verbs, pó gní tuta ca de plü iadi, insciö él de plü poscibilités da formé les frases.
Alternativa:
An pó jí inant cun l’eserzize, damanan da fá la traduziun dles frases che SS á ciafé fora. Implü pón jí ite sön les somëies y les desfarënzies danter i trëi lingac.
Soluziun:
Ejëmpli de frases: La ciasa é grana.La ciasa é grana y nëta. La ciasa é nëta.La braia cörta é nëta. La braia é cörta. La braia é cörta y nëta. La braia é grana. Le nene á la berba. Le nene á la berba cörta y la braia nëta. Le nene á la braia. Le nene á la braia y la ciasa.Le nene á la braia y la ciasa y la berba.Le nene á la ciasa. Le nene sona y bala. Pire á la braia. Pire á la berba. Pire á la berba cörta y la braia nëta. Pire á la braia y la ciasa.Pire á la braia y la ciasa y la berba. Pire á la ciasa. Pire sona y bala.
75
76
TEST 1Scrí tla flu le dër articul.Scrí tla locia le dër agetif.
dürsscarzé
cört
cëntra
bröm
zintiesbusiënt
Al zircus
paiazo salta sön paladina.
Al roda brac.
Al alza iama.
Al roda sciables.
Al scassa cü.
Al intorj dëic.
Al fej acrobazies.
Al deura botuns .
Al stlüj corpet .
Al destira cialzines .
Al rump elm .
Al se scherza braia .
Püre paiazo. Vá ma a ciasa a te lascé cuncé
guant dala mama!
Ci fejel pa ciamó le paiazo?
Inom:
Data:
77
Soluziun:
Al zircus
Le paiazo busiënt salta sön paladina.Al roda i brac.Al alza la iama.Al roda les sciables.Al scassa le cü.Al intorj i dëic.Al fej acrobazies.Al deura i botuns dürs.Al stlüj le corpet cört.Al destira les cialzines zinties.Al rump l’elm bröm.Al se scherza la braia cëntra.
Püre paiazo.Vá ma a ciasa a te lascé cuncé le guant scarzé dala mama!
TEST 1
78
TEST 2
Scrí frases:
i ciüfs
cöci y flaci
fëies sëces
iö
coriosa y lezitënta
nes spizé
les ciases
granes y cialdes
le tët alt
le lou
pice y asvelt
orëdles lunges
Le lou é pice y asvelt.
Al á les orëdles lunges.
Al
Inom:
Data:
79
TEST 3
Mët adöm frases cun chëstes parores y scrí lapró les parores che mancia.
Inom:
Data:
PËRS TE CËST POMS
FRE CUN PERE SCOLINA
ARANCE BLANCH Y PËSC
BORJÚ INCÖ LET É
80
Ejëmpli de frases:
I përs y i poms é te cëst.
Le pere é cun mi fre te scolina.Mi fre é te scolina cun mi pere.
Mi pësc é arance y blanch.N pësc arance y blanch é tl mer.
La lâ é te let incö, ajache ara á borjú.Ara é te let incö cun borjú.
TEST 3
81
82
Injunta eserzizeI SONNS PARTICOLARSSTAZIUN 4
1. LA GIAGIORA É LUNGIA.
2. I MANGIUN N BARBAGIGIO.
3. DLUNGIA STANGIA ÉL NA ZANGIA.
4. GIULIA É NA MANGIONA.
5. GIOVANI DESSËGNA ION DE RELIGIUN.
6. GIULAN POR LA BELA GIORNADA.
3B
83
scerif
Injunta eserzize I SONNS PARTICOLARSSTAZIUN 6
scimia
scines
scich
scëiba
scisciores
moscëda
84
Injunta eserzizeI SONNS PARTICOLARSSTAZIUN 7
I sun propi...
3B
85
prozesciun dascia biscia
scioldi scisciora sciabla
aisciöda sciurot sciora
nasciü pasciü
86
Le pere cujina te ciasadafüch.
Le möt cuncia la löm.
La uma bagna le ciüf.
La möta cuncia le let.
Iö lavi l'auto.
La iata dorm sön plomac.
Injunta eserzizeL'INOM TL FEMININ Y L'INOM TL MASCOLIN
2C
87
Injunta eserzizeESTER Y AVËI
I sun te ciasa
te es te scora
ara é te let
al é te comun
i sun te stüa
i sëis te dlijia
ares é te coa
ai é te bagn
i á na vasa,
te as na sora,
ara á n defet,
al á n papier,
i un na üa,
i ëis na belijia,
ares á na proa,
ai á n aragn.
y
y
y
y
y
y
y
y
2A
Verb
Inom
88
Injunta eserzizeLES PARTICOLES
1A
Particoles
Pronom
Agetif
Articul
89
91