Post on 17-Aug-2020
Vivim juntsEL NOSTRE BARRI
Aquest material és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
Hi ha participat l’equip següent:
TEXTVicente Camacho DíazMaite López-SáezMàrius Serrano Vargas
EDICIÓVicente Camacho Díaz
DIRECCIÓ DEL PROJECTEMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
NIVELL I
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 1 22/03/2017 12:18:19
El treball per projectes en educació primària
Moltes recerques posen en relleu que aprenem millor quan volem aprendre. La motivació juga un paper fonamental en els processos d’aprenentatge i, per tant, també en l’elecció dels mètodes d’ense-nyament.
La metodologia basada en el treball per projectes estimula el gust per la investigació i el descobriment. La realització de projectes de treball en equips cooperatius constitueix una forma d’aprendre fent, una estratègia imprescindible per aconseguir un aprenentatge sig-nificatiu. És per aquest motiu que neix .
Aquesta sèrie ofereix projectes de treball de caràcter multidiscipli-nari, per a tots els nivells d’educació primària, en els quals l’alumnat es converteix en el protagonista de l’aprenentatge. En cada projecte es proposa un conjunt de tasques d’investigació que conviden a analitzar situacions reals o versemblants i a posar en joc idees, co-neixements, procediments i actituds per aconseguir un objectiu o resultat final col·lectiu.
En aquesta metodologia els resultats són importants, però els pro-cessos d’investigació i el treball cooperatiu són igualment enriqui-dors per al desenvolupament de les competències. L’alumnat aprèn a partir de l’experimentació, l’anàlisi de casos, el debat, la confron-tació d’idees, la cerca de solucions o la construcció d’artefactes. Es potencia, així mateix, l’anàlisi crítica de la informació i la capacitat de síntesi, la responsabilitat personal i col·lectiva, i les habilitats de relació interpersonal.
El treball amb suposa una manera molt eficaç i estimulant d’ensenyar i aprendre.
3
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 3 22/03/2017 12:18:20
6 L’univers :
materials i recursos
8 Estructura d’un projecte
12 El treball cooperatiu
14 El quadern d’equip
Vivim junts
21 Presentació del projecte
22 Temporització
23 Mapa conceptual
24 El portal web Vivim junts
26 L’atenció a la diversitat en el projecte
27 La participació de les famílies
Índex
4
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 4 22/03/2017 12:18:20
VIVIM JUNTS Programació didàctica
30 Taules de programació
36 Contribució del projecte al desenvolupament de les competències bàsiques
38 Les intel·ligències múltiples en el projecte
VIVIM JUNTS Desenvolupament didàctic
42 Punt de partida
44 L’ajuntament
46 Els carrers del barri
48 Els edificis del barri
50 Un parc nou
52 Passegem amb seguretat
54 Fem servir plànols
56 Els veïns
58 El barri canvia amb el temps
60 Els problemes del barri
62 Tenim cura del barri i el millorem
64 Acabem el projecte
VIVIM JUNTS Avaluació
68 L’avaluació en el projecte
69 Rúbrica del projecte
70 Rúbrica del dossier d’aprenentatge
71 Rúbrica del treball final
72 Rúbrica d’aprenentatge cooperatiu
73 Dossier informatiu
5
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 5 22/03/2017 12:18:21
E“s “diuTÉ
M’AGRADARIA QUE HI HAGUÉS
EL QUE M’AGRADA MÉS
EL QUE M’AGRADA MENYS
© 2017 G
rup Promotor/S
antillana Educación, S
. L.
PER A LA PÀGINA 14
EL LLOC ON VISC
838496 / 02-08
ES0000000065898 838496_laminas_sobre_barrio_62018.indd 3 14/03/2017 11:02:19
L’univers : materials i recursos
INCORPORAUN PORTAL WEB
Viatja amb nosaltres!ELS MITJANS DE TRANSPORT
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATSEn aquest quadern
es proposen diferents
tipus d’activitats:
RECURSOSAquests símbols indiquen
on pots localitzar la informació o els
materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSEPer realitzar amb
el teu EQUIPPer realitzar
per PARELLESPer realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materialsPortal web
A més, faràs un dossier
d’aprenentatge per als
treballs especials.Treballs que has
d’arxivar al dossier
d’aprenentatge
Portal web del projecte Espai dissenyat específicament per a la cerca de la informació.
Incorpora tots els continguts necessaris per al desenvolupament del projecte.
Inclou diferents tipus de recursos multimèdia: documents, vídeos, làmines i mapes interactius, presentacions, galeries d’imatges, audicions, animacions…
PER A L’ALUMNAT
Quadern de treball amb un sobre de materials
Organitzat en fitxes independents.
Pàgines encunyades per facilitar-ne l’arxivament.
Enquadernació d’espiral.
El sobre de materials conté làmines, mapes, suports d’escriptura, esquemes, mapes conceptuals, adhesius...
Ens agrada la jardineriaLES PLANTES
INCORPORAUN PORTAL WEB
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATS
En aquest quadern es proposen diferents tipus d’activitats:
RECURSOS
Aquests símbols indiquen on pots localitzar la informació o els materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSE
Per realitzar amb el teu EQUIP
Per realitzar per PARELLES
Per realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materials
Portal web
A més, faràs un dossier d’aprenentatge per als treballs especials.
Treballs que has d’arxivar al dossier d’aprenentatge
Vivim juntsEL NOSTRE BARRI
INCORPORAUN PORTAL WEB
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATS
En aquest quadern es proposen diferents tipus d’activitats:
RECURSOS
Aquests símbols indiquen on pots localitzar la informació o els materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSE
Per realitzar amb el teu EQUIP
Per realitzar per PARELLES
Per realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materials
Portal web
A més, faràs un dossier d’aprenentatge per als treballs especials.
Treballs que has d’arxivar al dossier d’aprenentatge
INCORPORAUN PORTAL WEB
Navegant pel riu ELS RIUS AL PAISATGE
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IIPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATS
En aquest quadern es proposen diferents tipus d’activitats:
RECURSOS
Aquests símbols indiquen on pots localitzar la informació o els materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSE
Per realitzar amb el teu EQUIP
Per realitzar per PARELLES
Per realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materials
Portal web
A més, faràs un dossier d’aprenentatge per als treballs especials.
Treballs que has d’arxivar al dossier d’aprenentatge
Protegimla natura ELS ECOSISTEMES
INCORPORAUN PORTAL WEB
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IIIPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATS
En aquest quadern es proposen diferents tipus d’activitats:
RECURSOS
Aquests símbols indiquen on pots localitzar la informació o els materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSE
Per realitzar amb el teu EQUIP
Per realitzar per PARELLES
Per realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materials
Portal web
A més, faràs un dossier d’aprenentatge per als treballs especials.
Treballs que has d’arxivar al dossier d’aprenentatge
© 2017 G
rup Promotor / S
antillana Educación, S
. L. CICLE DE L’AIGUA
8386
03 / 0
1-08
6
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 6 22/03/2017 12:18:24
L’univers : materials i recursos
INCORPORAUN PORTAL WEB
Viatja amb nosaltres!ELS MITJANS DE TRANSPORT
Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat
NIVELL IPRIMÀRIA
TIPUS D’ACTIVITATSEn aquest quadern
es proposen diferents
tipus d’activitats:
RECURSOSAquests símbols indiquen
on pots localitzar la informació o els
materials que necessites:
Per realitzar amb tota la CLASSEPer realitzar amb
el teu EQUIPPer realitzar
per PARELLESPer realitzar INDIVIDUALMENT
Sobre de materialsPortal web
A més, faràs un dossier
d’aprenentatge per als
treballs especials.Treballs que has
d’arxivar al dossier
d’aprenentatge
FORMACIÓ I COMUNITAT
Manual de formació docentConté les seccions següents:
Introducció a la neuroeducació
Treball per projectes
Aprenentatge cooperatiu
Avaluació formativa
Blog Propostes noves per al treball amb els projectes
Articles relacionats amb les noves metodologies d’ensenyament
Espai per a l’intercanvi d’experiències entre els docents
PER AL PROFESSORAT
Desenvolupament didàctic i dossier informatiu
Inclou la programació didàctica.
Aporta propostes i suggeriments metodològics.
Proporciona rúbriques per a l’avaluació.
Incorpora un dossier amb documents i recursos per al professorat.
8263
27
Los proyectos Santillana están organizados en 3 niveles:
NIVEL I NIVEL II NIVEL III
ÚltimoTrimestre de
10 / 2030 / 40
CURSO50 / 60
CURSO
A berenar! ELS ALIMENTS
NIVEL I
1 . Cuaderno de trabajo con sobre de materiales
2 . Portal web con recursos multimedia para la búsqueda de información: proyectos.santillana.com
3. Desarrollo didáctico y dosier informativo para el profesor
4. Blog para la formación docente y el intercambio de experiencias
EL UNIVERSO SANTILLANA PROYECTOS
14
3
2
El profesorado dispone, además, de un Manual de formación docente con secciones de neuroeducación, metodología de trabajo por proyectos, aprendizaje cooperativo y evaluación formativa.
DESENVOLUPAMENT DIDÀCTICI DOSSIER INFORMATIU
8263
27
DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC
Navegant I DOSSIER INFORMATIU
pel riuELS RIUS AL PAISATGE
NIVEL II
Los proyectos Santillana están organizados en 3 niveles:
NIVEL I NIVEL II NIVEL III
ÚltimoTrimestre de
10 / 2030 / 40
CURSO50 / 60
CURSO
1 . Cuaderno de trabajo con sobre de materiales
2 . Portal web con recursos multimedia para la búsqueda de información: proyectos.santillana.com
3. Desarrollo didáctico y dosier informativo para el profesor
4. Blog para la formación docente y el intercambio de experiencias
EL UNIVERSO SANTILLANA PROYECTOS
14
3
2
El profesorado dispone, además, de un Manual de formación docente con secciones de neuroeducación, metodología de trabajo por proyectos, aprendizaje cooperativo y evaluación formativa.
8263
27
Un viatgeespacial L’UNIVERS
NIVEL III
Los proyectos Santillana están organizados en 3 niveles:
NIVEL I NIVEL II NIVEL III
ÚltimoTrimestre de
10 / 2030 / 40
CURSO50 / 60
CURSO
1 . Cuaderno de trabajo con sobre de materiales
2 . Portal web con recursos multimedia para la búsqueda de información: proyectos.santillana.com
3. Desarrollo didáctico y dosier informativo para el profesor
4. Blog para la formación docente y el intercambio de experiencias
EL UNIVERSO SANTILLANA PROYECTOS
14
3
2
El profesorado dispone, además, de un Manual de formación docente con secciones de neuroeducación, metodología de trabajo por proyectos, aprendizaje cooperativo y evaluación formativa.
DESENVOLUPAMENT DIDÀCTICI DOSSIER INFORMATIU
Intr
oduc
ció
a la
neu
roed
ucac
ióM
AR
IO S
ER
RA
NO
I A
NA
JU
BE
TE
Manualde formaciódocentIntroducció a la neuroeducacióMARIO SERRANO I ANA JUBETE
Treball per projectesMAR MARTÍN MURGA
Aprenentatge cooperatiuM. JOSÉ DÍAZ-AGUADO
Avaluació formativa PATRICIA COMPAÑÓ
Solucions en format digital
Portal web del projecteA més d’accedir a tota la informació que conté el portal, els docents disposen d’un espai per a l’intercanvi d’informació amb el seu grup d’alumnes.
7
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 7 22/03/2017 12:18:27
1
Estructura d’un projecte PUNT DE PARTIDA
Un projecte Santillana consta de tres fases o etapes: una fase inicial, anomenada Punt de partida; una fase intermèdia amb les Tasques d’investigació, que és l’etapa central del projecte i la més extensa; i a l’últim, una etapa final, Acabem el projecte, en la qual l’aplicació del que s’ha après i la comunicació pública del treball final tenen el protagonisme.
Esdeveniment inicial o situació desencadenant
Es tracta d’una proposta atractiva i motivadora, que provoca la curiositat i el conflicte cognitiu de l’alumnat.
Què farem?
En aquesta secció s’anuncia el repte o treball final que donarà sentit i unitat a la investigació, en què l’alumnat posarà en joc les competències adquirides.
Què ens cal saber-ne?
Es concreten els continguts de caràcter curricular sobre els quals cal treballar durant el desenvolupament del projecte.Pel fet de tractar-se d’un material viu i obert, és important que aquesta secció es completi a l’aula en funció dels interessos dels alumnes (Quines altres coses en volem saber?).
Com ens organitzarem?
Formació dels equips de treball i planificació del desenvolupament del projecte.
Què en sabem?
L’objectiu de les activitats que es proposen és detectar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema del projecte.
1
2
38
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 8 22/03/2017 12:18:27
2
TASQUES D’INVESTIGACIÓ
3
ACABEM EL PROJECTE
Treball final i comunicació pública
S’ofereixen idees i propostes per a l’elaboració del producte final i per a la seva comunicació i difusió pública a les famílies i a la resta de la comunitat escolar.
Què he après?
L’objectiu d’aquesta secció és avaluar quines competències ha assolit l’alumnat i quins coneixements ha adquirit durant el projecte. Per aquest motiu, totes les activitats que es proposen en aquestes pàgines són individuals.
Valoració personal
EL MEU TREBALL. Es planteja un qüestionari perquè els alumnes reflexionin sobre el treball personal realitzat i els aprenentatges adquirits al llarg del projecte.
EL TREBALL DE L’EQUIP. Rúbrica per valorar aspectes diferents del funcionament de l’equip per part de cadascun dels membres, amb la finalitat de concloure amb propostes de millora.
Cada projecte s’estructura en diverses tasques d’investigació, que tracten els aspectes del tema sobre el qual es treballarà. Les tasques s’organitzen en fitxes de treball. El nombre de tasques, i també la seva extensió, és variable.Aquestes tasques es poden treballar en l’ordre que es presenten o segons es consideri oportú. Igualment, és possible introduir tasques noves dissenyades per l’equip docent.En la majoria de tasques es proposa als alumnes la realització d’un producte intermedi (un text escrit, un mural, un treball manual, un esquema…) en el qual s’aplicarà el que han après.En cada tasca se sol proposar una activitat específica per arxivar-la al dossier d’aprenentatge, la qual cosa afavoreix que els alumnes siguin conscients del seu progrés. Al final de cada tasca s’inclou una rúbrica d’autoavaluació breu sobre el treball realitzat individualment o en grup.
9
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 9 22/03/2017 12:18:28
Treball cooperatiu
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 11 22/03/2017 12:18:28
El treball cooperatiu es deriva d’un model d’aprenentatge inclusiu que permet una atenció a la diversitat autèntica i propicia que l’alumnat pugui posar en joc totes les seves capacitats cognitives, socials, emocionals i personals.
Hi ha aprenentatge cooperatiu dins un grup quan es produeix una interdependència positiva entre els membres i s’assimilen els assoliments personals amb els del grup. Així, podem definir un grup com a cooperatiu quan es donen els requisits següents (Pere Pujolàs, 2008):
1 Un objectiu comú, compartit per tots.
2 Un estatus d’igualtat entre els membres.
3 Una relació d’interdependència positiva entre els integrants.
4 Actituds de cooperació, ajuda i exigència mútua.
5 Un vincle afectiu que porta a celebrar junts els èxits aconseguits.
El treball cooperatiu no és solament una opció metodològica per treballar a l’aula, sinó que també és un aspecte formatiu d’una gran importància. Aquesta metodologia no se centra exclusivament a aconseguir uns objectius curriculars, sinó que persegueix formar les persones íntegrament; és, per tant, un mitjà magnífic per al desenvolupament de totes les competències bàsiques establertes en el currículum.
Diferències entre grup de treball i equip cooperatiu
GRUP DE TREBALL EQUIP COOPERATIU
Es tendeix a l’homogeneïtat. Es busca l’heterogeneïtat.
Es forma a l’atzar. El docent participa en la seva formació.
És de curta durada. És de llarga durada.
Hi sol haver un líder que domina la resta dels membres, que tendeixen a inhibir-se.
No hi ha líders i tots els membres estan al mateix nivell.
No hi ha control sobre l’aportació individual a les tasques.
Cada aprenent assumeix una responsabilitat en cada tasca.
Avaluació per part del docent.Autoavaluació de l’equip i dels seus
membres, a més de l’avaluació del professorat.
No hi ha entrenament previ, es pressuposa que el grup sap treballar en equip.
El grup segueix un procés d’entrenament per poder convertir-se en equip.
El treball cooperatiu12
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 12 22/03/2017 12:18:28
Quins són els requisits per treballar de manera cooperativa?
L’ALUMNAT ÉS EL PROTAGONISTA
És conscient del seu progrés. Coneix el punt de partida i els objectius finals. Reconeix que l’equip afavoreix el seu aprenentatge.
EL PROFESSORAT ÉS UN MEDIADOR
Planifica les tasques i intervé quan cal. Planteja propostes obertes. Orienta el treball individual i el de l’equip.
L’EQUIP ÉS LA UNITAT DE TREBALL
Desenvolupa les tasques acordades. Facilita l’aprenentatge de tots els membres. Condiciona l’èxit individual a l’èxit del grup.
L’AULA ÉS L’ESCENARI
El mobiliari es distribueix per afavorir el treball en equip. Serveix de suport per mostrar els resultats de la cooperació.
Decàleg per al bon funcionament d’un equip cooperatiuPerquè un equip cooperatiu funcioni bé, s’aprofiti adequadament el temps i hi hagi un aprenentatge eficaç, tots els membres han de saber quines són les normes i les han de complir:
I Respectar els materials i els espais de treball.
II Demanar la paraula abans de parlar.
III Acceptar les decisions que prengui la majoria.
IV Ajudar els membres de l’equip.
V Demanar ajuda quan es necessita.
VI No rebutjar l’ajuda de cap company o companya.
VII Realitzar les tasques que cadascun té assignades.
VIII Participar en tots els treballs i activitats de l’equip.
IX Treballar en silenci i, quan calgui, fer-ho en veu baixa.
X Complir totes aquestes normes i fer que els altres les compleixin.
PROPOSTA. Pot ser oportú que els alumnes elaborin un cartell amb aquestes normes, penjar-lo a la classe i que estigui visible en tot moment.
El treball cooperatiu
13
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 13 22/03/2017 12:18:29
El quadern d’equip és un instrument de gran utilitat en l’aprenentatge cooperatiu per ajudar els alumnes a organitzar-se millor. Aquesta eina permet observar i avaluar el desenvolupament dels equips de treball, afavorint l’autoregulació tant grupal com individual dels membres.
Cada equip s’encarregarà de preparar el seu quadern. Físicament pot ser una carpeta d’anelles o un arxivador, compartit per tots els membres de l’equip, on progressivament s’aniran afegint plantilles i fulles.
A Plantilla de composició de l’equip i distribució de rols entre els membres
Cal posar un nom al grup i identificar-ne tots els membres. També pot resultar oportú anotar les aficions o habilitats principals de cadascun dels membres.
En aquesta fitxa també es recolliran els rols o funcions que exercirà cada membre de l’equip, que normalment estarà format per quatre alumnes: secretari, portaveu, coordinador i supervisor. Aquests rols poden ser rotatoris.
En el cas que l’equip tingui més membres, es poden definir també els rols d’ajudant, responsable del material, moderador…
B Pla d’equip
En aquesta plantilla es defineixen els objectius que es persegueixen amb el projecte i el calendari de treball. De la mateixa manera que es realitza una distribució del treball i es registren els compromisos que adquireix cadascun dels membres de l’equip.
C Diari de sessions
Es tracta d’un registre la periodicitat del qual serà consensuada pels docents –es pot fer per sessions de treball o per tasca d’investigació– en el qual es recullen les activitats principals que l’equip ha realitzat i els coneixements que s’han adquirit, i es valora també quines qüestions s’han realitzat bé i els aspectes que cal millorar.
En aquest registre es poden indicar també les discussions del grup, la resolució de conflictes, els acords adoptats, la programació per a les sessions següents…
D Full de revisió del pla d’equip
Una vegada acabat el projecte, a més d’utilitzar altres elements d’avaluació, els membres de cada equip revisaran el funcionament del seu grup i valoraran si s’han aconseguit els objectius plantejats, i si tots han complert els compromisos i exercit correctament els càrrecs.
El quadern d’equip14
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 14 22/03/2017 12:18:29
COMPOSICIÓ DE L’EQUIP
MEMBRES DE L’EQUIP AFICIONS I HABILITATS
CÀRRECS ALUMNE / ALUMNA FUNCIONS
Coordinador o coordinadora
Secretari o secretària
Supervisor o supervisora
Portaveu
NOM DEL CENTRE: CURS ESCOLAR:
NOM DE L’EQUIP: CURS: GRUP:
© 2017 G
rup Promotor / S
antillana Educación, S
. L.
15
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 15 22/03/2017 12:18:29
Vivim juntsEL NOSTRE BARRI
• Presentació del projecte• Programació• Desenvolupament didàctic• Avaluació• Dossier informatiu
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 19 22/03/2017 12:18:31
Presentació del projecte
El projecte Vivim junts s’emmarca dins l’àrea de Coneixement del medi social i cultural. El tema central és l’entorn immediat en el qual es desenvolupa la vida dels nens i les nenes: el barri. A més dels continguts curriculars directament relacionats amb aquest tema, en el projecte també es tracten aspectes d’educació viària, valoració i conservació del patrimoni, convivència i normes de comportament, reconeixement i acceptació de la diversitat… i es promou, igualment, el desenvolupament de la consciència social.
El projecte s’estructura en deu tasques d’investigació que no es presenten numerades; seran els mateixos alumnes els qui les numerin en funció de l’ordre de treball que s’estableixi a l’aula. Vivim junts és un material obert que es presta, a més, a introduir tasques noves dissenyades pels docents en funció dels interessos de l’alumnat. Com a element motivador, uns personatges, que es presenten a les pàgines inicials, acompanyaran els alumnes al llarg del projecte.
Cada tasca desenvolupa una seqüència de treball completa, en la qual es plantegen activitats d’investigació amb criteris d’agrupació diferents:
Per realitzar amb tota la classe. Per realitzar per parelles.
Per realitzar en equip. Per realitzar individualment.
L’expressió oral té una importància fonamental en el desenvolupament del projecte. Sigui en parella, en equip o en el grup classe, la majoria de les activitats requereixen una conversa o debat previ, i una presa de decisions col·lectiva i consensuada. El quadern de treball serà el suport en el qual els alumnes deixaran les evidències del seu aprenentatge, després d’haver realitzat un treball oral i de recerca intens.
A més de les activitats d’investigació, en les tasques del projecte es proposa un treball especial per arxivar-lo al dossier d’aprenentatge i una rúbrica d’autoavaluació senzilla, en la qual s’anima l’alumnat a reflexionar sobre el propi treball o sobre el treball dut a terme amb l’equip.
A les pàgines finals del material s’inclou un annex amb els retallables que es faran servir. Igualment, es proporciona un sobre de materials amb adhesius, làmines i suports per a treballs susceptibles de ser arxivats al dossier d’aprenentatge personal de cada alumne.
21
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 21 22/03/2017 12:18:31
TEMPORITZACIÓ
El projecte Vivim junts està plantejat, en principi, perquè es pugui desenvolupar en un període aproximat de sis setmanes lectives. No obstant això, hi ha diverses circumstàncies que influiran en la temporització, motiu pel qual no oferim una proposta detallada de les sessions necessàries per treballar les tasques.
Els factors que determinaran la temporització final són els següents:
El curs i el trimestre en el qual es treballi amb el material, i també el nivell de l’alumnat.
El nombre de sessions setmanals que es destinin al projecte. El mínim de sessions seran les reservades a l’àrea de Coneixement del medi social i cultural en l’horari escolar; no obstant això, la nostra proposta és utilitzar també les sessions de l’àrea de Coneixement del medi natural. A més, atès que moltes tasques tenen caràcter interdisciplinari, es pot emprar una part del temps reservat per a la resta d’àrees.
La selecció de tasques, ja que no és imprescindible desenvolupar-les totes, o la introducció de tasques noves per part del professorat.
El nivell d’aprofundiment amb el qual es tractin els continguts.
La realització de tots els productes intermedis, treballs plàstics i artefactes que es proposen al llarg del projecte.
El temps que es destini al desenvolupament de l’esdeveniment inicial i a la preparació i comunicació pública del treball final, que pot tenir diferents graus d’elaboració.
El plantejament d’activitats complementàries de les àrees dels àmbits lingüístic i matemàtic (finestres d’aprenentatge) relacionades amb el tema del projecte.
També hi ha la possibilitat de programar la realització del projecte en un període determinat del curs escolar –les últimes setmanes d’un trimestre, per exemple–, de manera que es realitzi un treball intensiu en el qual es destini pràcticament tot l’horari lectiu al projecte.
22
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 22 22/03/2017 12:18:31
MAPA CONCEPTUAL
QU
I VIU
AL
BA
RR
I?Q
UÈ
FEM
A
L B
AR
RI?
Els
treb
alls
al
bar
riEl
s ve
ïns
Cam
inem
pel c
arre
r
Edu
caci
ó vi
ària
Act
ivit
ats
al b
arri
El p
arc
urbà
Les
norm
es d
e co
nviv
ènci
a
Teni
m c
ura
de
l bar
ri Sol
ucio
nsPr
oble
mes
QU
È ÉS
UN
BA
RR
I?
L’aj
unta
men
tM
unic
ipi,
loca
litat
i b
arri
Els
ser
veis
m
unic
ipal
sL’
alca
lde
i el
s re
gido
rs
Els
edif
icis
Les
boti
gues
i e
ls c
omer
ços
Els
lloc
s d’
espo
rt i
oci
Els
hab
itat
ges
Els
edi
fici
s pú
blic
sPa
rts
del c
arre
rE
lem
ents
de
l car
rer Els
carr
ers
QU
È H
I HA
AL
BA
RR
I?
EL
NO
STR
E
BA
RR
I
23
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 23 22/03/2017 12:18:32
CONTINGUTS DEL PORTAL WEB
POR
TAL
WEB
QU
AD
ERN
DE
L’A
LUM
NE
SEC
CIÓ
TÍTO
L D
EL R
ECU
RS
TIPU
S D
E R
ECU
RS
TAS
CA
D’IN
VES
TIG
AC
IÓPÀ
GIN
A
1. E
L B
AR
RI
L’aj
unta
men
t Pr
esen
taci
ó an
imad
aL’
ajun
tam
ent
Pàgi
na 1
9
Con
eixe
m e
ls p
làno
lsV
ídeo
Fe
m s
ervi
r pl
ànol
sPà
gina
35
Bar
ris a
ntic
s i m
oder
nsV
ídeo
El b
arri
canv
ia a
mb
el t
emps
Pà
gina
41
Com
can
vien
les
loca
litat
s V
ídeo
El b
arri
canv
ia a
mb
el t
emps
Pà
gina
42
Els
pro
blem
es d
el b
arri
Gal
eria
d’im
atge
s E
ls p
robl
emes
del
bar
riPà
gina
44
Tipu
s de
bar
risG
aler
ia d
’imat
ges
2. E
L C
AR
RER
I EL
S E
DIF
ICIS
Tipu
s de
car
rers
Gal
eria
d’im
atge
s E
ls c
arre
rs d
el b
arri
Pàgi
na 2
1
Ele
men
ts i
part
s de
l car
rer
Làm
ina
inte
ract
iva
Els
car
rers
del
bar
riPà
gina
22
Nom
i nú
mer
os d
el c
arre
rLà
min
a in
tera
ctiv
aE
ls c
arre
rs d
el b
arri
Pàgi
na 2
4
Els
edi
fici
s de
l bar
riLà
min
a in
tera
ctiv
a E
ls e
difi
cis
del b
arri
Pàgi
na 2
5
Bot
igue
s i a
ltre
s es
tabl
imen
tsG
aler
ia d
’imat
ges
Els
edi
fici
s de
l bar
riPà
gina
28
Un
dia
al p
arc
Con
te a
mb
pass
apàg
ines
i àu
dio
Un
parc
nou
Pàgi
na 2
9
3. L
ES P
ERS
ON
ES D
EL B
AR
RI
Car
ta d
e l’a
lcal
dess
aPr
esen
taci
ó PU
NT
DE
PA
RTI
DA
. SO
S, e
l bar
ri
et n
eces
sita
! Pà
gina
9
Les
elec
cion
s m
unic
ipal
sPr
esen
taci
ó an
imad
aL’
ajun
tam
ent
Pàgi
na 2
0
Les
asso
ciac
ions
de
veïn
s Pr
esen
taci
ó an
imad
aTe
nim
cur
a de
l bar
ri i e
l mill
orem
Pàgi
na 4
5
Els
tre
balla
dors
mun
icip
als
Gal
eria
d’im
atge
s
El t
reba
ll de
la p
olic
iaG
aler
ia d
’imat
ges
4. C
ON
VIV
ÈNC
IA I
EDU
CA
CIÓ
VIÀ
RIA
Cre
uem
el c
arre
r Pr
esen
taci
ó an
imad
aPa
sseg
em a
mb
segu
reta
tPà
gina
34
Rec
icla
r, re
duir,
reu
tilit
zar
Víd
eo
Teni
m c
ura
del b
arri
i el m
illor
emPà
gina
46
Com
és
un b
on v
eíLà
min
a in
tera
ctiv
a
Els
sen
yals
de
tràn
sit
Làm
ina
inte
ract
iva
Ens
ocu
pem
de
tote
s le
s pe
rson
esG
aler
ia d
’imat
ges
5. E
L R
AC
Ó D
E LA
LEC
TUR
A
Esc
olta
-ho
i end
evin
a-ho
Act
ivit
at in
tera
ctiv
a
Lleg
eix-
ho i
ende
vina
-ho
Act
ivit
at in
tera
ctiv
a
Rato
lí de
cam
p, ra
tolí
de c
iuta
tC
onte
am
b pa
ssap
àgin
es i
àudi
o
Ron
dalla
Con
te a
mb
pass
apàg
ines
i àu
dio
El portal web
Un element essencial de l’oferta és el portal web, un espai digital específicament creat perquè els alumnes hi busquin i seleccionin la informació i els continguts necessaris per a les recerques que han de dur a terme al llarg de cada projecte.
Al portal es proporciona un ventall ampli de recursos multimèdia en formats diferents: vídeos, làmines interactives, presentacions, audicions, galeries d’imatges, mapes interactius, etc. Aquests recursos es presenten agrupats en seccions temàtiques.
En els projectes de nivell I, els nens i les nenes trobaran al portal web recursos, específicament desenvolupats per a aquesta franja d’edat, amb tota la informació necessària per resoldre les qüestions plantejades al quadern. En els projectes de nivell II i de nivell III, el portal proporciona, a més, enllaços a pàgines web, prèviament seleccionades, en les quals els alumnes podran complementar la investigació.
Al quadern de treball de l’alumnat s’inclou una icona en aquelles activitats que requereixen buscar informació al portal web per a la seva resolució. Això no impedeix que el professorat o els mateixos alumnes puguin proposar o utilitzar altres canals i fonts de consulta.
Al portal web del projecte Vivim junts els recursos es presenten agrupats en cinc seccions:
1. El barri
2. El carrer i els edificis
3. Les persones del barri
4. Convivència i educació viària
5. El racó de la lectura
Tenint en compte l’edat dels destinataris, hi ha molts recursos en què prevalen els elements visuals i auditius. De la mateixa manera, els textos, siguin relats i contes infantils o textos informatius, estan adaptats a la capacitat lectora dels nens i les nenes de primer cicle de primària pel que fa a l’extensió i el vocabulari.
24
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 24 22/03/2017 12:18:32
CONTINGUTS DEL PORTAL WEBPO
RTA
L W
EBQ
UA
DER
N D
E L’
ALU
MN
E
SEC
CIÓ
TÍTO
L D
EL R
ECU
RS
TIPU
S D
E R
ECU
RS
TAS
CA
D’IN
VES
TIG
AC
IÓPÀ
GIN
A
1. E
L B
AR
RI
L’aj
unta
men
t Pr
esen
taci
ó an
imad
aL’
ajun
tam
ent
Pàgi
na 1
9
Con
eixe
m e
ls p
làno
lsV
ídeo
Fe
m s
ervi
r pl
ànol
sPà
gina
35
Bar
ris a
ntic
s i m
oder
nsV
ídeo
El b
arri
canv
ia a
mb
el t
emps
Pà
gina
41
Com
can
vien
les
loca
litat
s V
ídeo
El b
arri
canv
ia a
mb
el t
emps
Pà
gina
42
Els
pro
blem
es d
el b
arri
Gal
eria
d’im
atge
s E
ls p
robl
emes
del
bar
riPà
gina
44
Tipu
s de
bar
risG
aler
ia d
’imat
ges
2. E
L C
AR
RER
I EL
S E
DIF
ICIS
Tipu
s de
car
rers
Gal
eria
d’im
atge
s E
ls c
arre
rs d
el b
arri
Pàgi
na 2
1
Ele
men
ts i
part
s de
l car
rer
Làm
ina
inte
ract
iva
Els
car
rers
del
bar
riPà
gina
22
Nom
i nú
mer
os d
el c
arre
rLà
min
a in
tera
ctiv
aE
ls c
arre
rs d
el b
arri
Pàgi
na 2
4
Els
edi
fici
s de
l bar
riLà
min
a in
tera
ctiv
a E
ls e
difi
cis
del b
arri
Pàgi
na 2
5
Bot
igue
s i a
ltre
s es
tabl
imen
tsG
aler
ia d
’imat
ges
Els
edi
fici
s de
l bar
riPà
gina
28
Un
dia
al p
arc
Con
te a
mb
pass
apàg
ines
i àu
dio
Un
parc
nou
Pàgi
na 2
9
3. L
ES P
ERS
ON
ES D
EL B
AR
RI
Car
ta d
e l’a
lcal
dess
aPr
esen
taci
ó PU
NT
DE
PA
RTI
DA
. SO
S, e
l bar
ri
et n
eces
sita
! Pà
gina
9
Les
elec
cion
s m
unic
ipal
sPr
esen
taci
ó an
imad
aL’
ajun
tam
ent
Pàgi
na 2
0
Les
asso
ciac
ions
de
veïn
s Pr
esen
taci
ó an
imad
aTe
nim
cur
a de
l bar
ri i e
l mill
orem
Pàgi
na 4
5
Els
tre
balla
dors
mun
icip
als
Gal
eria
d’im
atge
s
El t
reba
ll de
la p
olic
iaG
aler
ia d
’imat
ges
4. C
ON
VIV
ÈNC
IA I
EDU
CA
CIÓ
VIÀ
RIA
Cre
uem
el c
arre
r Pr
esen
taci
ó an
imad
aPa
sseg
em a
mb
segu
reta
tPà
gina
34
Rec
icla
r, re
duir,
reu
tilit
zar
Víd
eo
Teni
m c
ura
del b
arri
i el m
illor
emPà
gina
46
Com
és
un b
on v
eíLà
min
a in
tera
ctiv
a
Els
sen
yals
de
tràn
sit
Làm
ina
inte
ract
iva
Ens
ocu
pem
de
tote
s le
s pe
rson
esG
aler
ia d
’imat
ges
5. E
L R
AC
Ó D
E LA
LEC
TUR
A
Esc
olta
-ho
i end
evin
a-ho
Act
ivit
at in
tera
ctiv
a
Lleg
eix-
ho i
ende
vina
-ho
Act
ivit
at in
tera
ctiv
a
Rato
lí de
cam
p, ra
tolí
de c
iuta
tC
onte
am
b pa
ssap
àgin
es i
àudi
o
Ron
dalla
Con
te a
mb
pass
apàg
ines
i àu
dio
25
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 25 22/03/2017 12:18:33
L’atenció a la diversitat en el projecteLes anomenades metodologies actives i participatives, sorgides al llarg del segle passat, suposen una manera diferent d’entendre el procés d’aprenentatge dels alumnes. Per això, quan un equip docent opta per una d’aquestes innovacions metodològiques, com és el cas del treball per projectes, pren una sèrie de decisions que tenen a veure amb el procés d’ensenyament-aprenentatge i amb l’avaluació d’acord amb una nova manera d’entendre l’educació.
L’aprenentatge depèn de les característiques singulars dels nens i les nenes, que es conformen, en gran mesura, a partir de les experiències que cadascun hagi viscut en l’entorn familiar, social i escolar. La manera en la qual aprenen i el ritme d’aprenentatge varien, a més, segons les capacitats i els interessos individuals. És a dir, els aprenentatges són el resultat de processos que sempre són particulars i personals.
L’aprenentatge basat en projectes es recolza sobre un plantejament pedagògic en el qual realment es té en compte la diversitat, ja que s’afavoreix una educació inclusiva i una atenció més personalitzada. Així, podem afirmar que, com a metodologia activa i investigativa, el treball per projectes augmenta la motivació, atén la singularitat de cadascun dels alumnes i preveu els seus ritmes i necessitats diferents. És, a partir d’aquesta visió, que es pot extreure el màxim potencial a aquest material didàctic, tenint sempre com a referència el ritme que el grup necessiti.
A més, aquesta metodologia permet flexibilitzar el currículum i seleccionar els continguts, de manera que els alumnes desenvolupin al màxim les seves competències i les seves capacitats i hi pugui haver realment un aprenentatge significatiu.
26
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 26 22/03/2017 12:18:33
La participació de les famílies El treball per projectes és una estratègia metodològica que té múltiples beneficis: promou la curiositat dels alumnes, els motiva a aprendre, desenvolupa la seva autonomia, millora les seves competències d’anàlisi i presa de decisions, permet que obtinguin una visió crítica de la realitat, reforça les seves habilitats socials i, com acabem de veure, afavoreix que hi hagi una atenció millor a la diversitat.
Aquests beneficis es poden potenciar amb la participació d’altres agents educatius. Promoure la col·laboració de les famílies (pares, mares, germans, avis), tant en el desenvolupament del projecte com en l’elaboració i comunicació del treball final, hi aporta sens dubte més valor.
La col·laboració essencial consisteix a ajudar els alumnes en la cerca i la selecció d’informació, i a dialogar, contrastar idees i intercanviar punts de vista per donar solució a les tasques plantejades. Però aquesta contribució de les famílies no té per què limitar-se a proporcionar suport a l’alumnat fora de l’horari escolar. La intervenció directa a l’aula de pares i mares és un recurs que ja s’ha utilitzat en alguns centres educatius. Aquests familiars poden realitzar exposicions o fer xerrades a l’aula, actuar com a guies per a visites als seus centres de treball, coordinar la realització d’alguna tasca d’equip… Així, la família enriqueix el projecte amb els seus coneixements i habilitats personals i professionals.
Aquesta relació família-escola proporciona als alumnes vivències personals i emocionals que afavoreixen l’aprenentatge.
En conclusió, la cooperació de les famílies en el treball per projectes no solament és recomanable sinó que resulta imprescindible per desenvolupar al màxim la potencialitat d’aquesta metodologia i, alhora, promoure la relació família-escola.
27
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 27 22/03/2017 12:18:33
VIVIM JUNTS
Programació del projecte
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 29 22/03/2017 12:18:34
VIVIM JUNTS
CONTINGUTS DE L’ETAPA À
MB
IT D
E C
ON
EIX
EMEN
T
DEL
MED
I. S
OC
IAL
I CU
LTU
RA
LÀ
MB
IT D
E C
ON
EIX
EMEN
T
DEL
MED
I. N
ATU
RA
LÀ
MB
IT L
ING
ÜÍS
TIC
ÀM
BIT
MA
TEM
ÀTI
CÀ
MB
IT A
RTÍ
STI
C
Ús
de le
s TI
C p
er b
usca
r
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió.
Des
envo
lupa
men
t d’
estr
atèg
ies
per
orga
nitz
ar i
recu
pera
r
la in
form
ació
obt
ingu
da.
Lect
ura
de d
ifer
ents
llen
guat
ges
text
uals
i gr
àfic
s.Ú
s d’
estr
atèg
ies
per
pote
ncia
r
el t
reba
ll co
oper
atiu
.Pl
anif
icac
ió i
gest
ió d
e pr
ojec
tes
amb
la f
inal
itat
d’a
cons
egui
r ob
ject
ius.
Inic
iati
va e
mpr
ened
ora.
Ús
de le
s no
rmes
de
conv
ivèn
cia
i d’
estr
atèg
ies
per
a la
res
oluc
ió d
e co
nflic
tes.
Ús
de m
ater
ials
dif
eren
ts t
enin
t en
com
pte
les
norm
es d
e se
gure
tat.
Com
pren
sió
i exp
ress
ió d
e m
issa
tges
ver
bals
i no
ver
bals
.N
orm
es d
e l’i
nter
canv
i co
mun
icat
iu: e
scol
ta, r
espe
cte
del
torn
de
para
ula,
exp
osic
ió c
lara
…E
stra
tègi
es p
er u
tilit
zar
el
lleng
uatg
e co
m a
inst
rum
ent
de
com
unic
ació
i ap
rene
ntat
ge:
esco
ltar
, rec
ollir
dad
es,
preg
unta
r…
Ord
re n
umèr
ic.
Ús
dels
nom
bres
ent
ers.
PLÀSTICA
Rep
rese
ntac
ió p
erso
nal
d’id
ees,
acc
ions
i si
tuac
ions
, ut
ilitz
ant
el ll
engu
atge
vi
sual
.R
ealit
zaci
ó de
pro
ducc
ions
pl
àsti
ques
, seg
uint
les
paut
es e
lem
enta
ls d
el
proc
és c
reat
iu.
Ela
bora
ció
d’ob
res
trid
imen
sion
als
utili
tzan
t m
ater
ials
dif
eren
ts.
Con
eixe
men
t i v
alor
ació
del
pa
trim
oni a
rtís
tic
i cul
tura
l.
Con
eixe
men
t d’
un m
atei
x i d
els
altr
es. L
a id
enti
tat
i l’a
uton
omia
pe
rson
al.
La r
elac
ió a
mb
els
altr
es i
la
reso
luci
ó pa
cífi
ca d
e co
nflic
tes.
La p
resa
de
deci
sion
s. C
riter
is
i con
seqü
ènci
es.
La ig
ualt
at e
ntre
hom
es i
done
s.C
onso
lidac
ió d
el s
iste
ma
de
lect
oesc
riptu
ra.
Aud
ició
de
dife
rent
s ti
pus
de
text
os.
Lect
ura
i com
pren
sió
de d
ifer
ents
ti
pus
de t
exto
s.
Est
imac
ió i
real
itza
ció
de
mes
uram
ents
.
Sis
tem
es d
e co
orde
nade
s ca
rtes
iane
s.R
epre
sent
ació
ele
men
tal d
e l’e
spai
.
Hàb
its
de c
ura
i res
pect
e de
ls
ésse
rs v
ius.
Orie
ntac
ió e
n l’e
spai
.C
arto
graf
ia. P
làno
ls i
map
es.
El d
esen
volu
pam
ent
sost
enib
le.
Els
pro
blem
es d
e la
con
tam
inac
ió.
Uti
litat
d’a
lgun
s av
enço
s,
prod
ucte
s i m
ater
ials
per
a
la s
ocie
tat.
Prod
ucci
ó de
tex
tos
escr
its
pe
r co
mun
icar
con
eixe
men
ts,
expe
riènc
ies
i nec
essi
tats
.C
reac
ió d
e te
xtos
uti
litza
nt e
l lle
ngua
tge
verb
al i
no v
erba
l am
b in
tenc
ió c
omun
icat
iva.
Rev
isió
i m
illor
a de
l tex
t.A
plic
ació
de
les
norm
es
orto
gràf
ique
s i s
igne
s de
pu
ntua
ció.
C
al·li
graf
ia. O
rdre
i pr
esen
taci
ó.
MÚSICA
Inte
rpre
taci
ó en
gru
p,
mit
janç
ant
la v
eu
i ins
trum
ents
, de
com
posi
cion
s m
usic
als
senz
illes
.C
onst
rucc
ió d
’est
ruct
ures
sen
zille
s qu
e co
mpl
eixe
n un
a fu
nció
.
Cer
ca g
uiad
a d’
info
rmac
ió
a la
Xar
xa.
Dre
ts i
deur
es d
els
ciut
adan
s.E
ntit
ats
terr
itor
ials
i òr
gans
de
gove
rn.
Les
acti
vita
ts p
rodu
ctiv
es i
el
sect
or s
erve
is.
Edu
caci
ó vi
ària
. Con
duct
es
i hàb
its
viar
is c
orre
ctes
.
El t
emps
his
tòric
. Pas
sat
i p
rese
nt.
VIVIM JUNTS
CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS
CO
NTI
NG
UTS
CO
MU
NS
ÀM
BIT
DE
CO
NEI
XEM
ENT
D
EL M
EDI.
SO
CIA
L
I CU
LTU
RA
L
ÀM
BIT
DE
CO
NEI
XEM
ENT
D
EL M
EDI.
NA
TUR
AL
ÀM
BIT
LIN
GÜ
ÍSTI
CÀ
MB
IT M
ATE
MÀ
TIC
ÀM
BIT
AR
TÍS
TIC
Aut
onom
ia p
erso
nal:
dese
nvol
upam
ent
de
com
port
amen
ts i
acti
tuds
ade
quad
es.
Cer
ca i
sele
cció
d’
info
rmac
ió u
tilit
zant
le
s TI
C.
Rea
litza
ció
de t
reba
lls
en e
quip
. Ú
s d’
estr
atèg
ies
per
pote
ncia
r la
coh
esió
de
l gru
p. Ú
s de
tèc
niqu
es
de t
reba
ll co
oper
atiu
. R
epar
tim
ent
del
treb
all i
adq
uisi
ció
de
com
prom
isos
. Ú
s co
rrec
te d
els
mat
eria
ls a
mb
què
es
tre
balla
. P
lani
fica
ció
del t
emps
am
b la
fin
alit
at
d’ac
onse
guir
un
obje
ctiu
. In
icia
tiva
em
pren
edor
a:
plan
ific
ació
i el
abor
ació
d’
un p
roje
cte.
Ref
lexi
ó so
bre
el q
ue
s’ha
apr
ès.
Val
orac
ió d
el t
reba
ll
prop
i i d
el t
reba
ll de
l’e
quip
. D
esen
volu
pam
ent
d’es
trat
ègie
s pe
r a
la
reso
luci
ó pa
cífi
ca d
e co
nflic
tes.
Des
envo
lupa
men
t
i ús
d’es
trat
ègie
s
de r
aona
men
t.
El m
unic
ipi i
l’aj
unta
men
t. L
es e
lecc
ions
mun
icip
als.
L’
alca
lde
i els
regi
dors
. E
ls t
reba
llado
rs i
els
serv
eis
mun
icip
als.
Tip
us d
e ca
rrer
s. E
lem
ents
i pa
rts
del c
arre
r. R
econ
eixe
men
t d’
edif
icis
pú
blic
s i d
e le
s ac
tivita
ts q
ue
s’hi
fan.
Tip
us d
’hab
itatg
es.
Les
par
ts d
’una
cas
a. E
lem
ents
nat
ural
s i h
uman
s de
l’en
torn
. O
rient
ació
en
l’esp
ai: e
l plà
nol.
La ll
egen
da.
Edu
caci
ó vi
ària
: el s
emàf
or
i el p
as d
e vi
anan
ts.
La
conv
ivèn
cia
amb
els
veïn
s. L
es n
orm
es d
e co
nviv
ènci
a:
com
port
amen
ts a
dequ
ats
i i
nade
quat
s. B
arris
ant
ics
i mod
erns
: se
mbl
ance
s i d
iferè
ncie
s. P
assa
t i p
rese
nt: c
anvi
s am
b
el p
as d
el t
emps
. Id
enti
fica
ció
de p
robl
emes
qu
e af
ecte
n el
s ci
utad
ans.
Pr
opos
ta d
e so
luci
ons.
Les
ass
ocia
cion
s de
veï
ns.
Res
pect
e i c
ura
dels
és
sers
viu
s. C
lass
ific
ació
de
resi
dus:
el
rec
icla
tge.
La
cura
de
l’ent
orn
i d
el m
edi f
ísic
.
Nar
raci
ó d’
expe
rièn
cies
pe
rson
als.
Sig
nifi
cat
de p
arau
les
i e
xpre
ssio
ns.
Esc
ript
ura
d’ad
rece
s. Ú
s i e
scri
ptur
a de
m
ajús
cule
s. E
labo
raci
ó i e
scri
ptur
a de
llis
tes.
Cre
ativ
itat
. Inv
enta
r no
ms
per
a llo
cs.
Des
crip
ció
de p
erso
nes.
Rea
litza
ció
d’en
trev
iste
s or
als.
Des
crip
ció
d’es
cene
s or
alm
ent
i per
esc
rit.
Ela
bora
ció
d’un
car
tell.
Com
para
ció
d’im
atge
s. R
edac
ció
d’un
tex
t br
eu
sobr
e al
gun
aspe
cte
hist
òric
. C
reat
ivit
at. E
scri
ure
la
llet
ra d
’una
can
çó.
Esc
ript
ura
de n
otíc
ies.
Rev
isió
i m
illor
a de
ls
text
os e
scrit
s.
L’o
rdre
num
èric
: no
mbr
es p
arel
ls
i sen
ars.
El r
ello
tge
anal
ògic
i e
l rel
lotg
e di
gita
l. R
epre
sent
ació
el
emen
tal d
e l’e
spai
: el
plà
nol.
Iden
tifi
caci
ó i
inte
rpre
taci
ó de
dad
es.
Ela
bora
ció
d’un
dib
uix
sobr
e la
bas
e d’
uns
elem
ents
don
ats.
Rec
onst
ruir
fig
ures
am
b el
emen
ts r
etal
lats
. R
epre
sent
ació
de
la
real
itat
a t
ravé
s de
l di
buix
. R
econ
eixe
men
t d’
elem
ents
en
una
imat
ge.
Con
stru
cció
d’u
na
maq
ueta
am
b pl
asti
lina.
Dib
uix
i tra
çat
d’it
iner
aris
. D
ram
atit
zaci
ó d’
una
esce
na.
Com
posi
ció
i in
terp
reta
ció
d’un
a ca
nçó.
Rep
rese
ntac
ió d
’una
es
cena
tea
tral
.
DE
CR
ET
119/
2015
, de
23 d
e ju
ny, d
’ord
enac
ió d
els
ense
nyam
ents
de
l’edu
caci
ó pr
imàr
ia
30
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 30 22/03/2017 12:18:34
VIVIM JUNTS
CONCRECIÓ DELS CONTINGUTSC
ON
TIN
GU
TS C
OM
UN
SÀ
MB
IT D
E C
ON
EIX
EMEN
T
DEL
MED
I. S
OC
IAL
I C
ULT
UR
AL
ÀM
BIT
DE
CO
NEI
XEM
ENT
D
EL M
EDI.
NA
TUR
AL
ÀM
BIT
LIN
GÜ
ÍSTI
CÀ
MB
IT M
ATE
MÀ
TIC
ÀM
BIT
AR
TÍS
TIC
Aut
onom
ia p
erso
nal:
dese
nvol
upam
ent
de
com
port
amen
ts i
acti
tuds
ade
quad
es.
Cer
ca i
sele
cció
d’
info
rmac
ió u
tilit
zant
le
s TI
C.
Rea
litza
ció
de t
reba
lls
en e
quip
. Ú
s d’
estr
atèg
ies
per
pote
ncia
r la
coh
esió
de
l gru
p. Ú
s de
tèc
niqu
es
de t
reba
ll co
oper
atiu
. R
epar
tim
ent
del
treb
all i
adq
uisi
ció
de
com
prom
isos
. Ú
s co
rrec
te d
els
mat
eria
ls a
mb
què
es
tre
balla
. P
lani
fica
ció
del t
emps
am
b la
fin
alit
at
d’ac
onse
guir
un
obje
ctiu
. In
icia
tiva
em
pren
edor
a:
plan
ific
ació
i el
abor
ació
d’
un p
roje
cte.
Ref
lexi
ó so
bre
el q
ue
s’ha
apr
ès.
Val
orac
ió d
el t
reba
ll
prop
i i d
el t
reba
ll de
l’e
quip
. D
esen
volu
pam
ent
d’es
trat
ègie
s pe
r a
la
reso
luci
ó pa
cífi
ca d
e co
nflic
tes.
Des
envo
lupa
men
t
i ús
d’es
trat
ègie
s
de r
aona
men
t.
El m
unic
ipi i
l’aj
unta
men
t. L
es e
lecc
ions
mun
icip
als.
L’
alca
lde
i els
regi
dors
. E
ls t
reba
llado
rs i
els
serv
eis
mun
icip
als.
Tip
us d
e ca
rrer
s. E
lem
ents
i pa
rts
del c
arre
r. R
econ
eixe
men
t d’
edif
icis
pú
blic
s i d
e le
s ac
tivita
ts q
ue
s’hi
fan.
Tip
us d
’hab
itatg
es.
Les
par
ts d
’una
cas
a. E
lem
ents
nat
ural
s i h
uman
s de
l’en
torn
. O
rient
ació
en
l’esp
ai: e
l plà
nol.
La ll
egen
da.
Edu
caci
ó vi
ària
: el s
emàf
or
i el p
as d
e vi
anan
ts.
La
conv
ivèn
cia
amb
els
veïn
s. L
es n
orm
es d
e co
nviv
ènci
a:
com
port
amen
ts a
dequ
ats
i i
nade
quat
s. B
arris
ant
ics
i mod
erns
: se
mbl
ance
s i d
iferè
ncie
s. P
assa
t i p
rese
nt: c
anvi
s am
b
el p
as d
el t
emps
. Id
enti
fica
ció
de p
robl
emes
qu
e af
ecte
n el
s ci
utad
ans.
Pr
opos
ta d
e so
luci
ons.
Les
ass
ocia
cion
s de
veï
ns.
Res
pect
e i c
ura
dels
és
sers
viu
s. C
lass
ific
ació
de
resi
dus:
el
rec
icla
tge.
La
cura
de
l’ent
orn
i d
el m
edi f
ísic
.
Nar
raci
ó d’
expe
rièn
cies
pe
rson
als.
Sig
nifi
cat
de p
arau
les
i e
xpre
ssio
ns.
Esc
ript
ura
d’ad
rece
s. Ú
s i e
scri
ptur
a de
m
ajús
cule
s. E
labo
raci
ó i e
scri
ptur
a de
llis
tes.
Cre
ativ
itat
. Inv
enta
r no
ms
per
a llo
cs.
Des
crip
ció
de p
erso
nes.
Rea
litza
ció
d’en
trev
iste
s or
als.
Des
crip
ció
d’es
cene
s or
alm
ent
i per
esc
rit.
Ela
bora
ció
d’un
car
tell.
Com
para
ció
d’im
atge
s. R
edac
ció
d’un
tex
t br
eu
sobr
e al
gun
aspe
cte
hist
òric
. C
reat
ivit
at. E
scri
ure
la
llet
ra d
’una
can
çó.
Esc
ript
ura
de n
otíc
ies.
Rev
isió
i m
illor
a de
ls
text
os e
scrit
s.
L’o
rdre
num
èric
: no
mbr
es p
arel
ls
i sen
ars.
El r
ello
tge
anal
ògic
i e
l rel
lotg
e di
gita
l. R
epre
sent
ació
el
emen
tal d
e l’e
spai
: el
plà
nol.
Iden
tifi
caci
ó i
inte
rpre
taci
ó de
dad
es.
Ela
bora
ció
d’un
dib
uix
sobr
e la
bas
e d’
uns
elem
ents
don
ats.
Rec
onst
ruir
fig
ures
am
b el
emen
ts r
etal
lats
. R
epre
sent
ació
de
la
real
itat
a t
ravé
s de
l di
buix
. R
econ
eixe
men
t d’
elem
ents
en
una
imat
ge.
Con
stru
cció
d’u
na
maq
ueta
am
b pl
asti
lina.
Dib
uix
i tra
çat
d’it
iner
aris
. D
ram
atit
zaci
ó d’
una
esce
na.
Com
posi
ció
i in
terp
reta
ció
d’un
a ca
nçó.
Rep
rese
ntac
ió d
’una
es
cena
tea
tral
.
31
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 31 22/03/2017 12:18:35
VIVIM JUNTS
Desenvolupament didàctic
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 41 22/03/2017 12:18:41
PUNT DE PARTIDA
ESDEVENIMENT INICIAL
Hem rebut una carta de l’ajuntament
En entrar els alumnes a l’aula, hi haurà un sobre tancat a la taula del professor, de mida gran i amb una capçalera cridanera, que contindrà la carta de l’ajuntament que es reprodueix al dossier informatiu i al portal web del projecte.
Amb la finalitat d’encuriosir els nens, es pot llegir l’adreça del sobre i comentar: Aquesta carta va dirigida a la classe. Qui la deu haver escrit? Què deu voler de nosaltres?, perquè ells parlin lliurement. Després de llegir la carta, els alumnes la comentaran.
Es pot acabar amb aquestes preguntes: Què fem ara? Esteu disposats a acceptar el repte?
Per als alumnes de 2n BEscola Arbreda...
Altres maneres de començar:
Seria molt estimulant i enriquidor disposar de la col·laboració d’alguna persona
que acudís a l’aula en representació de l’ajuntament per lliurar la carta en mà
als alumnes. Podria interactuar-hi explicant-los que, arran d’una reunió que el mateix ajuntament
ha mantingut amb alguns veïns, s’ha decidit demanar-los suggeriments i ajuda per resoldre els problemes que hi ha al barri o a la localitat.
Seria una bona oportunitat, a més, perquè els nens i les nenes facin
preguntes relacionades amb l’ajuntament i les seves funcions.
La làmina de la pàgina 8 representa una reunió a l’ajuntament de la localitat de Vilamar, en la qual els veïns traslladen a l’alcaldessa i els regidors els problemes que els preocupen i als quals cal buscar una solució.
Els alumnes han de reconèixer quins personatges participen en la reunió i imaginar què deu dir cadascun. Una altra opció és realitzar una dramatització breu d’aquesta reunió.
Un cop que els alumnes hagin escrit la carta de resposta a l’alcalde o l’alcaldessa de la localitat, és important que la corregeixin amb l’ajuda d’algun adult. En el sobre de materials es proporciona un suport per passar en net la carta i arxivar-la al dossier d’aprenentatge. Malgrat que es planteja un treball per parelles, cada alumne n’escriurà la seva còpia final.
el barri et necessita!SOS,
PÀGINES 8-16
42
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 42 22/03/2017 12:18:41
PÀGINES 8-16
NOTES
CONEIXEMENTS PREVIS
Què sabem sobre el barri?
Els alumnes han d’identificar raonadament el tipus de localitat on viuen: poble o ciutat. És important que s’obri un debat en què posin de manifest els coneixements previs que tinguin sobre la localitat.
Comprovarem també què saben sobre el barri on viuen: com són els carrers, quins tipus d’edificis i serveis hi ha, quines activitats s’hi poden fer…
Com a conclusió, els alumnes posaran en joc la seva competència lingüística per emplenar una fitxa sobre el barri (sobre de materials). Abans de realitzar el treball escrit, pot ser oportú compartir oralment amb els companys les preferències personals amb la finalitat de facilitar l’activitat escrita a aquells alumnes que puguin tenir dificultats per dur-la a terme.
Hi ha la possibilitat que els alumnes no sàpiguen el significat dels termes alcalde o alcaldessa, motiu pel qual seria convenient aclarir-los abans de la lectura de la carta.
PREVISIÓ DE DIFICULTATS
Aprendre a aprendreA la secció Què ens cal saber-ne?
(pàg. 15) es plantegen els objectius principals del projecte.
A partir d’aquests objectius es pot construir un mapa conceptual senzill en el qual s’organitzin els continguts
que s’han de treballar i s’integrin també aquells aspectes que els
alumnes hagin proposat (Quines altres coses en volem saber?).
43
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 43 22/03/2017 12:18:42
TIPUS DE CARRERS
carrer per a vianants plaça
avinguda carreró
PARTS DEL CARRER
vorera calçada
vorada carril bici
ELEMENTS DEL CARRER
pas de vianants semàfor fanal senyal de trànsit banc quiosc
paperera contenidor d’escombraries
habitatges comerç
TASCA D’INVESTIGACIÓ
ELS CARRERS DEL BARRI
PARAULES CLAU
PÀGINES 21-24
Tipus de carrers Galeria d’imatges (secció 2).
Elements i parts del carrer Làmina interactiva (secció 2).
Nom i números del carrer Làmina interactiva (secció 2).
RECURSOS DE L’ESPAI WEB PER A LA TASCA
Metes de comprensió
Quins tipus de carrers hi ha?
Quins són els elements i les parts d’un carrer?
Com es numeren els edificis d’un carrer?
Seqüència d’investigació
La primera investigació que es planteja persegueix que els alumnes identifiquin diferents tipus de carrers amb la finalitat que siguin capaços d’anomenar-los i de reconèixer-ne les característiques. També es treballaran les diferències i les similituds entre els espais que hi ha en un barri o localitat. Pot ser interessant establir comparacions amb els carrers i les places del barri propi.
Per treballar sobre els elements i les parts del carrer (pàg. 22), es disposa d’un recurs web i de la làmina Què hi ha al carrer?, inclosa al sobre de materials, que pot resultar de gran utilitat a l’hora d’identificar-ne els diferents elements. Encara que es planteja un treball per parelles, pot ser interessant complementar-lo amb una posada en comú entre les parelles de cada equip.
En el cas que el centre estigui en una localitat petita i que els alumnes no hagin vist mai un carril bici (pàg. 23), se’n pot explicar la funció: es tracta d’una part del carrer reservada específicament per als ciclistes, amb la finalitat que puguin circular amb seguretat.
46
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 44 22/03/2017 12:18:42
VIVIM JUNTS
Avaluació
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 49 22/03/2017 12:18:44
En els materials de la sèrie , l’avaluació es concep d’una manera integral i es desenvolupa durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Per dur a terme l’avaluació, es proposen eines i instruments molt diversos.
L’avaluació en el projecte
Predictiva
Retroactiva Interactiva Proactiva
Formativa Sumativa
AVALUACIÓ
A L’INICI DEL PROJECTE
DURANT EL PROJECTE
EN ACABAR EL PROJECTE
AL QUADERN DE TREBALL DE L’ALUMNE
Activitats per a la valoració de coneixements previs
Rúbriques en acabar cada tasca
Dossier d’aprenentatge personal
Autoavaluació final orientada als continguts
Qüestionari de valoració sobre el treball individual
Rúbrica de valoració del treball en equip
AL MATERIAL DEL PROFESSORAT
Rúbrica per avaluar els treballs del dossier d’aprenentatge realitzats per l’alumnat
Rúbrica de valoració del treball final
Rúbrica per valorar l’aprenentatge cooperatiu dut a terme pels equips
Rúbrica general del projecte
68
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 51 22/03/2017 12:18:45
RÚ
BR
ICA
G
ENER
AL
AC
OM
PLIM
ENT
BA
IXA
CO
MPL
IMEN
T M
ITJÀ
AC
OM
PLIM
ENT
ALT
AC
OM
PLIM
ENT
EXC
EL·L
ENT
PER
CEN
TATG
E
DE
VALO
RA
CIÓ
12
34
DE
MO
STR
A IN
TER
ÈS
PE
R L
’APR
EN
EN
TATG
E
Es
mos
tra
poc
mot
ivat
en
la
real
itza
ció
de le
s ta
sque
s de
l pr
ojec
te. M
ostr
a di
ficu
ltat
s pe
r ex
plic
ar q
uè a
prèn
.
Mos
tra
inte
rès
i man
té
l’ate
nció
, per
ò no
dur
ant
tote
s le
s ac
tivi
tats
. És
capa
ç de
ve
rbal
itza
r al
guns
del
s ap
rene
ntat
ges
real
itza
ts.
Mos
tra
inte
rès
i man
té
l’ate
nció
dur
ant
la r
ealit
zaci
ó de
les
acti
vita
ts. É
s ca
paç
de
ver
balit
zar
mol
ts d
els
apre
nent
atge
s re
alit
zats
.
Mos
tra
mol
t in
terè
s i
mot
ivac
ió p
er t
otes
les
acti
vita
ts p
ropo
sade
s. E
s pl
ante
ja b
ones
pre
gunt
es,
apor
ta id
ees
i pun
ts d
e vi
sta.
MO
STR
A IN
TER
ÈS
PE
R
LES
APO
RTA
CIO
NS
D
ELS
CO
MPA
NYS
No
s’in
tegr
a ad
equa
dam
ent
en l’
equi
p de
tre
ball.
Sol
m
ostr
ar-s
e in
divi
dual
ista
.
Mos
tra
inte
rès
per
algu
nes
apor
taci
ons
dels
com
pany
s,
però
no
de f
orm
a co
nsta
nt.
Li c
osta
esc
olta
r el
s al
tres
.
Mos
tra
inte
rès
i esc
olta
de
man
era
habi
tual
les
apor
taci
ons
dels
com
pany
s,
enca
ra q
ue n
o se
mpr
e re
cull
o si
ntet
itza
les
idee
s de
ls a
ltre
s.
Mos
tra
inte
rès
i esc
olta
de
man
era
acti
va le
s pr
opos
tes
dels
com
pany
s. E
n re
cull
les
idee
s m
és r
elle
vant
s i l
es
sint
etit
za.
PRO
POS
A ID
EE
S P
ER
IN
ICIA
TIVA
PR
ÒPI
A
No
dem
ostr
a in
icia
tiva
ni
prop
osa
idee
s o
bé s
olam
ent
ho f
a qu
an s
e li
dem
ana
expr
essa
men
t.
De
vega
des
mos
tra
inic
iati
va
i pro
posa
alg
unes
idee
s,
sobr
etot
qua
n el
gru
p l’h
i re
quer
eix.
Mos
tra
inic
iati
va p
erso
nal
i pro
posa
idee
s so
vint
.
Mos
tra
mol
ta in
icia
tiva
, fen
t pr
opos
tes
sem
pre
que
és
opor
tú.
RE
SO
L LE
S A
CTI
VIT
ATS
PR
OPO
SA
DE
S
Mos
tra
difi
cult
ats
per
reso
ldre
m
olte
s de
les
acti
vita
ts
prop
osad
es e
n le
s ta
sque
s de
l pr
ojec
te.
No
sem
pre
és c
apaç
de
reso
ldre
les
acti
vita
ts
prop
osad
es e
n le
s ta
sque
s.
Les
resp
oste
s no
són
sem
pre
adeq
uade
s.
Res
ol d
e fo
rma
habi
tual
la
gran
maj
oria
de
les
acti
vita
ts
prop
osad
es. L
es r
espo
stes
són
ad
equa
des.
Res
ol t
otes
les
acti
vita
ts
prop
osad
es e
n le
s ta
sque
s
del p
roje
cte.
Les
res
post
es
pres
ente
n pr
ofun
dita
t, d
etal
ls
i exe
mpl
es.
S’A
UTO
AVA
LUA
ELS
A
PRE
NE
NTA
TGE
S
No
enté
n el
mec
anis
me
d’au
toav
alua
ció
que
es
prop
osa
al ll
arg
del p
roje
cte.
Com
prèn
el m
ecan
ism
e d’
auto
aval
uaci
ó qu
e es
pr
opos
a en
el p
roje
cte,
en
cara
que
en
fa u
na a
nàlis
i su
perf
icia
l.
Ent
én e
l mec
anis
me
d’au
toav
alua
ció
que
es
prop
osa
en e
l pro
ject
e. F
a al
gune
s re
flex
ions
enc
erta
des
sobr
e el
seu
apr
enen
tatg
e.
Ent
én e
l mec
anis
me
d’au
toav
alua
ció
que
es
prop
osa
en e
l pro
ject
e.
Sem
pre
es m
ostr
a re
flex
iu
i crít
ic e
n re
laci
ó am
b el
seu
ap
rene
ntat
ge.
DE
MO
STR
A
HAV
ER
AD
QU
IRIT
C
ON
EIX
EM
EN
TS N
OU
S
Un
cop
acab
at e
l pro
ject
e,
li qu
eden
llac
unes
de
cone
ixem
ents
impo
rtan
ts.
Un
cop
acab
at e
l pro
ject
e,
mos
tra
uns
cone
ixem
ents
bà
sics
sob
re e
ls c
onti
ngut
s qu
e s’
han
treb
alla
t.
Un
cop
acab
at e
l pro
ject
e,
dem
ostr
a un
dom
ini s
ufic
ient
de
tot
s el
s co
ntin
guts
tr
ebal
lats
.
Un
cop
acab
at e
l pro
ject
e,
dem
ostr
a un
bon
dom
ini d
els
cont
ingu
ts t
reba
llats
i és
ca
paç
d’ap
licar
-los.
RÚ
BR
ICA
D
EL D
OS
SIE
R
D’A
PREN
ENTA
TGE
AC
OM
PLIM
ENT
BA
IXA
CO
MPL
IMEN
T M
ITJÀ
AC
OM
PLIM
ENT
ALT
AC
OM
PLIM
ENT
EXC
EL·L
ENT
PER
CEN
TATG
E
DE
VALO
RA
CIÓ
12
34
TÉ C
UR
A D
E L
A
PRE
SE
NTA
CIÓ
DE
LS T
RE
BA
LLS
Els
tre
balls
incl
osos
en
el
doss
ier
d’ap
rene
ntat
ge
pres
ente
n de
sper
fect
es (e
stan
tr
enca
ts, a
rrug
ats…
). N
o s’
obse
rva
nete
dat
en la
pr
esen
taci
ó. M
olte
s ac
tivi
tats
es
tan
inco
mpl
etes
.
Els
tre
balls
no
pres
ente
n de
sper
fect
es n
i est
an g
uixa
ts,
però
no
s’ha
tin
gut
cura
de
la
pre
sent
ació
. Alg
unes
ac
tivi
tats
est
an in
com
plet
es.
La g
ran
maj
oria
del
s tr
ebal
ls
s’ha
n fe
t ad
equa
dam
ent,
am
b ne
teda
t i t
enin
t cu
ra d
e la
pr
esen
taci
ó.
Tots
els
tre
balls
s’h
an f
et
adeq
uada
men
t i s
’hi o
bser
va
mol
ta c
ura
en la
pre
sent
ació
.
OR
GA
NIT
ZA
AD
EQ
UA
DA
ME
NT
ELS
TR
EB
ALL
S D
E
LA C
AR
PETA
Els
tre
balls
incl
osos
a la
ca
rpet
a es
tan
deso
rden
ats
i m
anqu
en d
e da
ta i/
o de
nom
.
Els
tre
balls
incl
osos
a
la c
arpe
ta t
enen
una
or
gani
tzac
ió m
illor
able
i so
lam
ent
algu
ns e
stan
dat
ats.
Els
tre
balls
incl
osos
a la
ca
rpet
a es
tan
orga
nitz
ats
en
fun
ció
de la
dat
a de
re
alit
zaci
ó, e
ncar
a qu
e aq
uest
a no
sem
pre
hi e
stà
regi
stra
da.
Ha
iden
tifi
cat
tots
els
tre
balls
, hi
ha
regi
stra
t la
dat
a i e
ls h
a or
gani
tzat
ade
quad
amen
t.
FA L
ES
AC
TIV
ITAT
S
DE
L D
OS
SIE
R
D’A
PRE
NE
NTA
TGE
C
OR
RE
CTA
ME
NT
Alg
unes
de
les
acti
vita
ts n
o s’
han
dut
a te
rme,
une
s al
tres
es
tan
inco
mpl
etes
o m
al
reso
ltes
i no
s’h
an t
ingu
t en
co
mpt
e le
s pr
opos
tes
de
l’equ
ip o
del
pro
fess
orat
.
Div
erse
s ac
tivi
tats
s’h
an
com
plet
at m
alam
ent.
S’h
an
ting
ut e
n co
mpt
e al
gune
s de
le
s pr
opos
tes
de l’
equi
p o
del
prof
esso
rat.
La m
ajor
ia d
e le
s
acti
vita
ts s
’han
com
plet
at
corr
ecta
men
t. S
’han
tin
gut
en
com
pte
les
prop
oste
s de
l’e
quip
i de
l pro
fess
orat
.
Tote
s le
s ac
tivi
tats
s’h
an
com
plet
at c
orre
ctam
ent.
S
’han
tin
gut
en c
ompt
e le
s pr
opos
tes
de l’
equi
p
i del
pro
fess
orat
.
APL
ICA
EN
ELS
TR
EB
ALL
S D
EL
DO
SS
IER
D
’APR
EN
EN
TATG
E E
LS
APR
EN
EN
TATG
ES
R
EA
LITZ
ATS
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e no
po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
dels
con
ting
uts
treb
alla
ts e
n le
s ta
sque
s de
l pro
ject
e.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
d’al
guns
del
s co
ntin
guts
tr
ebal
lats
en
les
tasq
ues
de
l pro
ject
e.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
de la
gra
n m
ajor
ia d
els
cont
ingu
ts t
reba
llats
en
les
tasq
ues
del p
roje
cte.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
prof
unda
i si
gnif
icat
iva
de t
ots
els
cont
ingu
ts t
reba
llats
en
les
tasq
ues
del p
roje
cte.
FA U
NA
RE
FLE
XIÓ
S
OB
RE
EL
PRO
PI
APR
EN
EN
TATG
E
No
és c
apaç
de
valo
rar
adeq
uada
men
t el
tre
ball
real
itza
t. N
o id
enti
fica
les
difi
cult
ats
amb
les
qual
s
s’ha
tro
bat.
Rea
litza
alg
una
valo
raci
ó so
bre
el s
eu a
pren
enta
tge
i e
l tre
ball
real
itza
t, p
erò
és
sup
erfi
cial
o p
oc
argu
men
tada
. Rec
onei
x so
lam
ent
algu
nes
de le
s se
ves
difi
cult
ats.
Valo
ra e
l seu
pro
grés
en
l’apr
enen
tatg
e a
part
ir de
ls
treb
alls
rea
litza
ts. É
s co
nsci
ent
de le
s se
ves
difi
cult
ats.
Fa u
na r
efle
xió
adeq
uada
so
bre
el s
eu p
rocé
s d’
apre
nent
atge
, dem
ostr
ant
que
és c
onsc
ient
del
s se
us
asso
limen
ts i
difi
cult
ats.
M
anif
esta
inte
rès
per
mill
orar
.
VIVIM JUNTS
RÚBRICA DEL PROJECTEVIVIM JUNTS
RÚBRICA DEL DOSSIER D’APRENENTATGE
69
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 52 22/03/2017 12:18:45
RÚ
BR
ICA
D
EL D
OS
SIE
R
D’A
PREN
ENTA
TGE
AC
OM
PLIM
ENT
BA
IXA
CO
MPL
IMEN
T M
ITJÀ
AC
OM
PLIM
ENT
ALT
AC
OM
PLIM
ENT
EXC
EL·L
ENT
PER
CEN
TATG
E
DE
VALO
RA
CIÓ
12
34
TÉ C
UR
A D
E L
A
PRE
SE
NTA
CIÓ
DE
LS T
RE
BA
LLS
Els
tre
balls
incl
osos
en
el
doss
ier
d’ap
rene
ntat
ge
pres
ente
n de
sper
fect
es (e
stan
tr
enca
ts, a
rrug
ats…
). N
o s’
obse
rva
nete
dat
en la
pr
esen
taci
ó. M
olte
s ac
tivi
tats
es
tan
inco
mpl
etes
.
Els
tre
balls
no
pres
ente
n de
sper
fect
es n
i est
an g
uixa
ts,
però
no
s’ha
tin
gut
cura
de
la
pre
sent
ació
. Alg
unes
ac
tivi
tats
est
an in
com
plet
es.
La g
ran
maj
oria
del
s tr
ebal
ls
s’ha
n fe
t ad
equa
dam
ent,
am
b ne
teda
t i t
enin
t cu
ra d
e la
pr
esen
taci
ó.
Tots
els
tre
balls
s’h
an f
et
adeq
uada
men
t i s
’hi o
bser
va
mol
ta c
ura
en la
pre
sent
ació
.
OR
GA
NIT
ZA
AD
EQ
UA
DA
ME
NT
ELS
TR
EB
ALL
S D
E
LA C
AR
PETA
Els
tre
balls
incl
osos
a la
ca
rpet
a es
tan
deso
rden
ats
i m
anqu
en d
e da
ta i/
o de
nom
.
Els
tre
balls
incl
osos
a
la c
arpe
ta t
enen
una
or
gani
tzac
ió m
illor
able
i so
lam
ent
algu
ns e
stan
dat
ats.
Els
tre
balls
incl
osos
a la
ca
rpet
a es
tan
orga
nitz
ats
en
fun
ció
de la
dat
a de
re
alit
zaci
ó, e
ncar
a qu
e aq
uest
a no
sem
pre
hi e
stà
regi
stra
da.
Ha
iden
tifi
cat
tots
els
tre
balls
, hi
ha
regi
stra
t la
dat
a i e
ls h
a or
gani
tzat
ade
quad
amen
t.
FA L
ES
AC
TIV
ITAT
S
DE
L D
OS
SIE
R
D’A
PRE
NE
NTA
TGE
C
OR
RE
CTA
ME
NT
Alg
unes
de
les
acti
vita
ts n
o s’
han
dut
a te
rme,
une
s al
tres
es
tan
inco
mpl
etes
o m
al
reso
ltes
i no
s’h
an t
ingu
t en
co
mpt
e le
s pr
opos
tes
de
l’equ
ip o
del
pro
fess
orat
.
Div
erse
s ac
tivi
tats
s’h
an
com
plet
at m
alam
ent.
S’h
an
ting
ut e
n co
mpt
e al
gune
s de
le
s pr
opos
tes
de l’
equi
p o
del
prof
esso
rat.
La m
ajor
ia d
e le
s
acti
vita
ts s
’han
com
plet
at
corr
ecta
men
t. S
’han
tin
gut
en
com
pte
les
prop
oste
s de
l’e
quip
i de
l pro
fess
orat
.
Tote
s le
s ac
tivi
tats
s’h
an
com
plet
at c
orre
ctam
ent.
S
’han
tin
gut
en c
ompt
e le
s pr
opos
tes
de l’
equi
p
i del
pro
fess
orat
.
APL
ICA
EN
ELS
TR
EB
ALL
S D
EL
DO
SS
IER
D
’APR
EN
EN
TATG
E E
LS
APR
EN
EN
TATG
ES
R
EA
LITZ
ATS
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e no
po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
dels
con
ting
uts
treb
alla
ts e
n le
s ta
sque
s de
l pro
ject
e.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
d’al
guns
del
s co
ntin
guts
tr
ebal
lats
en
les
tasq
ues
de
l pro
ject
e.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
de la
gra
n m
ajor
ia d
els
cont
ingu
ts t
reba
llats
en
les
tasq
ues
del p
roje
cte.
El d
ossi
er d
’apr
enen
tatg
e po
sa d
e m
anif
est
l’ass
imila
ció
prof
unda
i si
gnif
icat
iva
de t
ots
els
cont
ingu
ts t
reba
llats
en
les
tasq
ues
del p
roje
cte.
FA U
NA
RE
FLE
XIÓ
S
OB
RE
EL
PRO
PI
APR
EN
EN
TATG
E
No
és c
apaç
de
valo
rar
adeq
uada
men
t el
tre
ball
real
itza
t. N
o id
enti
fica
les
difi
cult
ats
amb
les
qual
s
s’ha
tro
bat.
Rea
litza
alg
una
valo
raci
ó so
bre
el s
eu a
pren
enta
tge
i e
l tre
ball
real
itza
t, p
erò
és
sup
erfi
cial
o p
oc
argu
men
tada
. Rec
onei
x so
lam
ent
algu
nes
de le
s se
ves
difi
cult
ats.
Valo
ra e
l seu
pro
grés
en
l’apr
enen
tatg
e a
part
ir de
ls
treb
alls
rea
litza
ts. É
s co
nsci
ent
de le
s se
ves
difi
cult
ats.
Fa u
na r
efle
xió
adeq
uada
so
bre
el s
eu p
rocé
s d’
apre
nent
atge
, dem
ostr
ant
que
és c
onsc
ient
del
s se
us
asso
limen
ts i
difi
cult
ats.
M
anif
esta
inte
rès
per
mill
orar
.
VIVIM JUNTS
RÚBRICA DEL DOSSIER D’APRENENTATGE
70
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 53 22/03/2017 12:18:46
VIVIM JUNTS
Dossier informatiu
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 55 22/03/2017 12:18:46
Per als alumnes de primària 5 de març
Benvolguts nens i nenes:
Soc l’alcaldessa de la vostra localitat i vull demanar-vos que col·laboreu
amb l’ajuntament.
En els últims temps s’han produït alguns problemes al barri: hi ha bos-
ses d’escombraries fora dels contenidors, el parc està descurat, algunes
persones no recullen els excrements dels seus gossos, no s’usen les pa-
pereres, el fum i el soroll del trànsit molesta els veïns…
Us demanem ajuda per intentar solucionar aquests problemes i aconse-
guir que el barri sigui un lloc més agradable per a tots els veïns.
Esperem les vostres idees!
Fins aviat
Signat: L’alcaldessa
AJUNTAMENT
© 2017 G
rup Promotor / S
antillana Educación, S
. L.
ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 56 22/03/2017 12:18:46