Post on 06-Feb-2018
MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2016
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Barcelona, 7 de juliol de 2017
MSLC2016
ECONOMIA El creixement del PIB
es pot situar a l’entorn del 2,9%
MERCAT DE
TREBALL L’ increment de la
població ocupada és el més gran dels darrers
tres anys de creixement consecutius
FACTORS ESTRATÈGICS
R+D+I Infraestructures
Sostenibilitat
BENESTAR
I CONDICIONS DE VIDA
Signes de millora tot i que cal abordar
determinades situacions de vulnerabilitat
Àmbits d’anàlisi
MSLC2016
Aportacions a la variació interanual del PIB i creixement del PIB (Demanda)
Economia Evolució
0,6
-0,5
-3,1
-1,0
2,3
3,5 3,5
2,9
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
PIB
Previsió
MSLC2016
PIB, preus i costos laborals Economia
Creixement real 3,5% Demanda
Demanda interna 2,9 pp
consum de les famílies 2,7%
formació bruta de capital 5,2%
consum públic 2,7%
Sector exterior 0,6 pp Oferta
Indústria 4,0%
Construcció 3,2%
Serveis 3,1%
Agricultura 10,1%
Preus costos i productivitat
IPC 0,1%
Productivitat del treball 0,5%
Costos laborals unitaris (nominal) -0,4%
MSLC2016
Saldo de béns, serveis i turisme amb l’estranger i la resta de l’estat espanyol (en milers de milions d’euros)
Economia Saldo amb l’estranger
16,1 14,7 13,7 15,518,7 19,8 18,7 17,7
13,511,1
13,9 13,69,8
12,615,4
13,1 14,1
-5,9-3,6 -2,9 -4,5
-7,9 -9,5 -9,9 -11,0-6,3
1,1
1,25,0
10,2
12,911,0
12,712,9
10,3 11,1 10,7 11,0
10,810,3 8,8
6,7
7,212,2
15,1
18,620,0
25,5 26,4 25,727,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Saldo amb l'estranger Saldo amb la resta d'Espanya Saldo exterior
14,1
12,9
27,0
MSLC2016
3r any de creixement de la població ocupada (més intensa que els anys anteriors)
Mercat de treball Anàlisi
Variació valor absolut (%) Taxa (%) Variació de
la taxa (pp)
En edat de treballar +0,0 - -
Activa +0,0 78,8 -0,1
Ocupada +3,5 66,4 +2,2
treball a temps parcial +5,4 14,0 +0,3
temporal +12,4 21,2 +1,5
Aturada -15,6 15,8 -2,9
MSLC2016
Polítiques d’ocupació Mercat de treball
Polítiques actives
el pressupost definitiu de la política de despesa de foment de l’ocupació 699,8 M€ + 12,7%
Polítiques passives el nombre de persones beneficiàries 266.548 - 12,3%
la despesa 2.836,9 M€ -12,0%
indicador de cobertura 60,5% -0,2 pp
MSLC2016
El 53% de les persones beneficiàries de prestacions d’atur reben una prestació no contributiva.
204.057 persones registrades com a aturades no cobren cap prestació, l’11,3% menys que l’any anterior.
Mercat de treball Polítiques d’ocupació
Tipus de prestació Persones beneficiàries
Variació 2015-2016
Nivell contributiu 125.256 -10,1% Nivell assistencial 114.044 -13,78% Renda activa d’inserció 25.731 -14,1% Programa activació ocupació 1.517 -39,4% Total 266.548 -12,3%
MSLC2016
Relacions laborals i conflictivitat Mercat de treball
Solució extrajudicial de conflictes expedients tramitats pel TLC 13,5%
persones treballadores 47,2%
empreses afectades 210%
Conciliacions efectives 85,1%
Amb acord 45,5%
mediacions -0,6%
EROs -30,9%
empreses concursades -12,1%
Conflictivitat laboral vagues 5,7%
persones treballadores -15,2%
jornades no treballades -54,3%
MSLC2016
Sinistralitat laboral Mercat de treball
+6,1% accidents
laborals
Accidents laborals Total Var. % Var. absoluta
en jornada laboral sense baixa 132.734 +3,8 +4.885
en jornada laboral amb baixa 89.195 +8,9 +7.279
in itinere 17.732 +10,6 +1.696
Malalties professionals registrades Total Var. % Var. absoluta
malalties 1.562 -6,1 -96
Incapacitats de treball per contingències professionals Total Var.% Var. absoluta
nombre (mitjana mensual) 9.548 +10,3 +894
durada (en dies) 35,1 -1,0 -0,3
MSLC2016
Despeses en R+D+I sobre el PIB
Factors estratègics R+D+I
0,66 0,64 0,65
0,87 0,85 0,88
0,73 0,73 0,75
2,26 2,22 2,27
2013 2014 2015
Innovació menys R+D interna sector privat
R+D interna sector privat
R+D sector públic
MSLC2016
Inversió en estoc: pressupostos Estat i Generalitat
Descens de la inversió pressupostada, concentrada al ferrocarril i als aeroports
Serveis de les infraestructures Increment en el transport d’usuaris en tots els modes: més a ports i aeroports
Augment moderat del transport de mercaderies
Factors estratègics Infraestructures
2015 Pes (%) 2016 Pes (%) Var. 2015-2016 (%)
Var. 2015-2016 (pp)
Carreteres 347 22,8 333 25,5 -4,0 2,7
Ferrocarrils 951 62,7 754 57,8 -20,7 -4,9
Ports 146 9,6 177 13,5 20,6 3,9
Aeroports 73 4,8 42 3,2 -43,2 -1,6
Total 1.518 100,0 1.305 100,0 -14,0 0,0
MSLC2016
Medi ambient i canvi climàtic El 10% de les 1.100 espècies exòtiques a Catalunya són invasores.
El dèficit hídric afecta especialment les CIC: Sud i Muga-Fluvià.
Tant la contaminació de l’aire com els efectes en la salut persisteixen.
El 13,3% de les terres agràries ja són ecològiques i integrades.
Es ratifica l’Acord de Paris. Les emissions de GEH han augmentat.
Sostenibilitat de la producció i el consum La recuperació econòmica ha influït en l’augment de residus (+1,6%).
El pes de les energies renovables és inferior al de la UE-28 i el del sector transport és superior en el consum d’energia final.
Catalunya és la 1a CA en despesa mediambiental i la 2a en inversió.
Factors estratègics Sostenibilitat ambiental
MSLC2016
Dubtes si es creixerà a un ritme suficient per arribar a una intensitat del 2% de les despeses en R+D sobre el PIB el 2020.
I si el sector privat liderarà aquest procés.
Augment del nombre d’internautes habituals i de la utilització de les xarxes socials.
Creixement dels nous serveis digitals.
Continuaran els bons resultats
Avanç en tots els
fronts
És difícil que la inversió torni als nivells dels anys 2007-2011, especialment si no s’afronten els projectes importants pendents a l’agenda política i centrats en el mode ferroviari (corredor mediterrani, rodalies de Barcelona, etc.).
Consideracions del CTESC Factors estratègics
Infraestructures
R+D+I
Societat Digital
Sostenibilitat ambiental
la recerca i les accions de conservació del medi natural. actuacions per complir amb les directives d’hàbitats, aigua,
inundacions i nitrats, així com per millorar la qualitat de l’aire. la qualitat del sòl d’ús agrari i l'autoabastiment agroalimentari.
La gestiódel medi natural
necessita més recursos i regulació
Aprovar els plans de gestió de residus i dur a terme les mesures. el pes i la inversió planificada en energies renovables.
La intensitat dels residus s’ha de reduir La transició energètica ha d’avançar
MSLC2016
Context poblacional Benestar i condicions de vida
0,4% població catalana creix per segon any consecutiu
6.51
2.83
0
6.49
9.19
8
6.48
0.03
7
6.42
9.68
9
6.39
5.17
8
6.38
4.12
9
6.35
3.76
6
6.31
3.84
3
6.28
6.14
1
6.26
0.28
8
6.22
0.94
0
6.17
0.47
3
6.12
4.42
0
6.08
0.40
9
1.038.4551.023.3981.028.0691.089.2141.158.4721.186.7791.185.8521.198.5381.189.2791.103.790913.757
642.846382.020181.590
7.551.2857.522.5967.508.1067.518.9037.553.6507.570.9087.539.6187.512.3817.475.4207.364.0787.134.697
6.813.3196.506.440
6.261.999
2017 12016201520142013201220112010200920082006200420022000
Espanyola Estrangera Total
MSLC2016
Situació social
Situació del sistema de protecció social Millora la relació entre afiliacions i pensions contributives (2016:1,87),
però es redueix la cobertura dels ingressos per cotitzacions respecte de la despesa en pensions contributives.
Lleugeraexpedients RMI (-634, total 28.903, entre 2015-2016), després de 3 anys d’increments (2012-2015).
2,4% persones beneficiàries i prestacions actives de l’SCAAD (2015-2016).
Benestar i condicions de vida Protecció i inclusió social
ECV2016 ECV2015-2016 (pp) ECV2009-2016 (pp)
S80/S20 5,5 -0,5 -0,1 AROPE 22,5% -1,0 -0,2 Risc de pobresa 19,2% +0,2 -0,7 Risc de pobresa < 16 24,0% -3,9 -6,7 Privació material severa 5,5% -1,2 +2,4 Intensitat treball molt baixa 7,2% -1,6 +1,6
MSLC2016
Es mantenen els nivells de satisfacció amb el sistema sanitari però s’incrementen les reclamacions
Els indicadors de salut són generalment positius però els d’hàbits i estils de vida són millorables
activitat a l’atenció primària, hospitalària, sociosanitària, salut mental i trasplantaments
llistes d’espera de procediments quirúrgics programats
llistes d’espera de proves diagnòstiques i consultes externes
Benestar i condicions de vida Salut
El 83,4% de la població
valora positivament el
seu estat de salut
MSLC2016
L’FP és el nivell educatiu que acumula majors increments de l’alumnat
la despesa pública en educació per 2n any consecutiu (3,6% del PIB, però inferior a la que té la UE)
Objectius Estratègia Europa 2020 l’abandonament escolar prematur
= el percentatge de població jove amb estudis superiors
la participació de la població adulta en l’aprenentatge permanent
Benestar i condicions de vida Educació
Creix el nombre de persones que es
formen en el sistema educatiu i
universitari
MSLC2016
▲ transaccions immobiliàries d’habitatge, fonamentalment de segona mà la demanda de compra pel motiu inversió i es manté dèbil pel motiu residencial
▲ transaccions en habitatge lliure
▲ preu dels habitatges
Les noves necessitats d’habitatge principal es traslladen principalment al mercat de lloguer Política d’habitatge: lleuger del parc d'habitatges a preus assequibles
però encara s’està lluny de les necessitats existents
ajuts al pagament del lloguer per les llars amb més necessitats
ajuts per rehabilitar el parc privat d'habitatges
Es manté la baixa intensitat en construcció d’habitatges de protecció oficial
Benestar i condicions de vida Habitatge
Preu dels habitatges Var. %
segona mà (sobretot per àmbit metropolità) 6,9%
nous (sobretot per àmbit metropolità) 7,9%
▲en lloguer ( generalitzat) 6,8%
transaccions Var. %
en habitatge lliure 23,1%
• de segona mà 24,8%
• en habitatge lliure nou 3,4%
MSLC2016
Consideracions del CTESC (1/4) Benestar i condicions de vida
Assegura uns ingressos mínims a les persones i llars més vulnerables.
Suposa una millora de l’RMI des del punt de vista de garantia de rendes (amplia la seva cobertura i es configura com un dret subjectiu).
És un pas endavant per disposar d’una última xarxa de garantia d’ingressos estable, reduint el risc de buits de cobertura.
Impacte negatiu de la recessió en el nivell d’atur
de les llars i en la seva capacitat per accedir a béns bàsics (pobresa energètica).
Un dels col·lectius més vulnerables en el període recessiu ha estat el de les persones aturades de llarga i molt llarga durada.
Preocupa la cronificació de la
pobresa i l’exclusió social en els trams
més baixos de la renda
Protecció i inclusió social
L’acord de la renda garantida de ciutadania
pot contribuir a la reducció de la pobresa i a la inclusió social
MSLC2016
L’increment de la demanda de serveis (socio)sanitaris coincideix en el temps amb l’aparició d’innovacions científiques molt eficients però costoses.
La centralització dels mecanismes de compra i negociació de preus poden contribuir a optimitzar els recursos sanitaris.
La crisi ha impactat en la salut dels col·lectius més vulnerables. Cal continuar avançant en la planificació global del serveis
sanitaris per garantir l’equitat en els resultats i en l’accés a la salut.
Reptes econòmics Salut
Reptes socials
Consideracions del CTESC (2/4) Benestar i condicions de vida
L’evolució demogràfica de Catalunya cap a l’envelliment poblacional fa necessari desenvolupar estratègies d’adaptació davant d’unes necessitats canviants.
Reptes demogràfics
MSLC2016
Consideracions del CTESC (3/4) Benestar i condicions de vida
Repte: formació població adulta + capacitats digitals risc de fractura digital
Formar la població futura (infants i joves d’avui) i també la present (la població adulta)
Formació Professional
Educació Aprenentatge al llarg de la vida
Innovació educativa
Procés de reflexió obert amb iniciatives com “Ara és demà” Incrementar despesa pública en educació
Fomentar la capacitat d’adaptació a les necessitats de les persones i les empreses
Corregir els desajustos entre l’oferta i la demanda Desenvolupar el model FP dual
MSLC2016
Consideracions del CTESC (4/4) Benestar i condicions de vida
Millorar les condicions del parc existent en el
mercat i ampliar l’oferta d’habitatges a
preu assequible
Habitatge
Atendre l’emergència social
Atendre totes les situacions d’emergència social amb accions coordinades des d’un servei únic, i des d’una triple perspectiva de facilitar l’accés a l’habitatge, garantir l’acompanyament social, i promoure la reinserció laboral.
Impulsar mesures dirigides a incidir en els preus de mercat com podria ser l’ús d’un índex de referència dels preus dels lloguer en funció de les característiques de l'habitatge i de les zones en que aquests s'ubiquen.
Destinar recursos i esforços a la creació d'un parc públic de lloguer estable al llarg del temps, i distribuït de forma equilibrada en tot el territori català.
MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2016
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Barcelona, 7 de juliol de 2017