Post on 23-Mar-2016
description
PLA DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
PSAMB 2014-2020
Treball elaborat:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB
Direcci:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB - Barcelona Regional
Redacci:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB - Barcelona Regional
Agram la participaci de les empreses i entitats que han treballat en les diferents fases delaboraci del PSAMB 2014-2020.
CONFEDERACI DASSOCIACIONS DE VENS I VENES DE CATALUNYA (CONFAVC)ELEMENTSESPAITRESINSTITUT CERDMOMENTUMROOTS FOR SUSTAINABILITY
Agram les aportacions de TOTS ELS TCNICS I TCNIQUES DELS AJUNTAMENTS METROPOLITANS, DEL PROPI COS TCNIC DE LAMB I DE LES ENTITATS DEL TERRITORI METROPOLIT que han participat en els grups de treball i en el procs de participaci.
Agram a les segents entitats els suggeriments i observacions:
AJUNTAMENT DE BARCELONACOLLEGI DAMBIENTLEGS DE CATALUNYACONVERGNCIA I UNIDEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADIPUTACI DE BARCELONA - Medi AmbientGRUP DEXPERTS EN CANVI CLIMTIC DE CATALUNYA (GECC)OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMTIC
Agram a les segents persones i entitats la informaci aportada:
DIRECCI DE QUALITAT AMBIENTAL DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADIPUTACIO DE BARCELONAINSTITUT CATAL DE LENERGIA (ICAEN)INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA (ICC)AGNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA (ARC)
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
3
NDEX
PRESENTACI......................................................................................................................5
1.INTRODUCCI..................................................................................................................6
1.1.VISIIMISSIDELPSAMB............................................................................................................6
1.1.1.Visi........................................................................................................................................6
1.1.2.Missi.....................................................................................................................................7
1.2.ESTRUCTURADELPSAMB..............................................................................................................7
1.3.PROCSDELABORACIDELPSAMB.............................................................................................8
1.4.PRINCIPALSASPECTESRELATIUSALDRETAMBIENTAL.............................................................11
2.COMPROMSPERLASOSTENIBILITATDELAMB............................................................16
3.ELPAPERHISTRICDELENSMETROPOLITENLAMILLORAAMBIENTALDELTERRITORI17
3.1.TRANSFORMACIDELTERRITORIMETROPOLIT.....................................................................18
3.2.ENTITATSMETROPOLITANESHISTRIQUES..............................................................................20
3.2.1.CorporaciMetropolitanadeBarcelona(CMB)..................................................................20
3.2.2.EntitatMetropolitanadelsServeisHidrulicsidelTractamentdeResidus.......................20
3.2.3.reaMetropolitanadeBarcelona.......................................................................................21
3.3.EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELSRESIDUS..............................22
3.4.EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELCICLEDELAIGUA.................24
3.5.ELPAPERDELESALTRESADMINISTRACIONSACTUANTSENELTERRITORIMETROPOLIT.....27
4.DIAGNOSIDELASOSTENIBILITATAMBIENTALDELTERRITORIDELAMB.......................28
4.1.MATRIUTERRITORIALIBIODIVERSITAT.....................................................................................28
4.1.1.Elpaisatgemetropolit:usos,processosidinmiques.......................................................28
4.1.2.Estructuraecolgicaiespaisprotegits................................................................................41
4.1.3.Labiodiversitatdelterritorimetropolit............................................................................53
4.1.4.Conclusions..........................................................................................................................61
4.2.ENERGIAICANVICLIMTIC........................................................................................................62
4.2.1.Elconsumdenergiafinalalterritorimetropolit...............................................................62
4.2.2.EmissionsdeCO2derivadesdelconsumdenergiaalterritorimetropolit.......................79
4.2.3.Anlisidelaproblemticaielsefectesdelcanviclimticalterritorimetropolit.............85
4.2.4.Conclusions........................................................................................................................106
4.3.MOBILITATSOSTENIBLE...........................................................................................................108
4.3.1.Conclusions........................................................................................................................112
4.4.MITJANSDEPRODUCCIICONSUM........................................................................................113
4.4.1.Abastamentenergtic.......................................................................................................113
4.4.2.Recursosrenovablespotencialsalterritorimetropolit...................................................131
4.4.3.Cicledelaigua...................................................................................................................152
4.4.4.Residus...............................................................................................................................171
4.4.5.Conclusions........................................................................................................................182
4.5.SALUTAMBIENTAL....................................................................................................................186
4.5.1.Qualitatdelaire................................................................................................................186
4.5.2.Contaminaciacstica.......................................................................................................198
4.5.3.Contaminacilumnica......................................................................................................216
4.5.4.Contaminaciodorfera.....................................................................................................228
4.5.5.Conclusions........................................................................................................................235
4.6.EDUCACIPERALASOSTENIBILITAT.......................................................................................238
4.6.1.Unllargrecorregutenelmndeleducaciperalasostenibilitat..................................238
4.6.2.ServeisqueofereixlAMBenversleducaciperlasostenibilitat.....................................240
4.6.3.ParticipacidelProgramaCompartimunfutur.............................................................242
4.6.4.ValoraciiIncidnciadelProgramaCompartimunfutur..............................................246
4.6.5.RecursosipublicacionsdeducaciambientaldelAMB..................................................247
4.6.6.Posicionamentde lAMBrespecteaaltresadministracionsen leducacipera lasosteniblitat.....................................................................................................................................................248
4.6.7.Conclusions........................................................................................................................249
5.DIAGNOSIDELSSERVEISAMBIENTALSALSMUNICIPISDELAMB.................................251
5.1.ORDENANCESAMBIENTALSALSMUNICIPISDELAMB............................................................251
5.2.DESCRIPCIDELGRUPDETREBALLDESUPORTALSAJUNTAMENTS......................................253
5.3.PARTICIPACIAMBELSAJUNTAMENTSMETROPOLITANSPERAVALUARLESTATACTUAL...254
5.4.PROPOSTESINICIALSDELSMUNICIPISDELAMB.....................................................................258
5.5.CONCLUSIONS...........................................................................................................................270
6.DIAGNOSIDELAGESTIDELAMB..............................................................................271
6.1.DEMARCACIICOMPETNCIES...............................................................................................271
6.1.1.Demarcaciterritorial.......................................................................................................271
6.1.2.CompetnciesdelAMB....................................................................................................271
6.2.DESCRIPCIDELAGESTIINTERNAIDELESACTIVITATSDELAMB.......................................273
6.2.1.reademediambient.......................................................................................................273
6.2.2.readeterritori.................................................................................................................275
6.2.3.readetransportimobilitat.............................................................................................275
6.2.4.readhabitatge................................................................................................................275
6.3.ANLISIDAFO...........................................................................................................................276
6.4.DESCRIPCIIFUNCIONSDELSGRUPSDETREBALL..................................................................277
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
4
6.5.PARTICIPACIINTERNAPERAVALUARLAGESTIDELAMB..................................................282
6.6.PROPOSTESINICIALSPERALAMILLORAAMBIENTALDELAMB............................................284
6.7.CONLUSIONS............................................................................................................................289
7.MESURESDELPSAMB20142020.................................................................................290
7.1. PLA DE MILLORA AMBIENTAL DEL TERRITORI DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA:PROPOSTESDACTUACI................................................................................................................291
7.2. PLA DE PROMOCI DE SERVEIS AMBIENTALS ALS MUNICIPIS DE LREA METROPOLITANA DEBARCELONA:PROPOSTESDACTUACI...........................................................................................317
7.3.PLADEQUALITATAMBIENTALDELAGESTIDELAMB:PROPOSTESDACTUACI...............333
8.BIBLIOGRAFIA..............................................................................................................356
9.PLNOLS......................................................................................................................358
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
5
PRESENTACI
ElPlade Sostenibilitatde lAMB (PSAMB) constitueixeldesenvolupamentde la
Llei31/2010,del3dagost,de lreaMetropolitanadeBarcelonaqueestableix la
necessitatde formularelPladActuaciMetropolitpera laproteccidelmedi
ambient,lasalutilabiodiversitatidemesuresdelluitacontraelcanviclimtici
laformulacidunaAgenda21.
Arauspresentemeldocument final,elqual recull ladiagnosi realitzada anivell
institucional,municipal i, especialment, a nivell territorial.Ams, sinclou tot el
conjunt de propostes daccions per dur a terme i, per tant, per millorar les
poltiquesdesostenibilitatde lAMB,quehansorgitapartirde lesaportacionsde
tcnicsdelAMBidelsmunicipis,cientfics,poltics,entitatssocials,vensialtres.
Totaaquesta feinahaderegir lesprincipalsactuacionsdesostenibilitatde lAMB
en lhoritz del curt termini (2015) i del mig termini (2020) segons lAcord de
GovernaprovatpelConsellMetropolitde24demaigde2012.
Aix, doncs, el PSAMB esdev el full de ruta per establir les lnies estratgiques
dactuaci, aix com les mesures i accions concretes a desenvolupar per a la
sostenibilitatambientaldelterritorimetropolitadiferentsescalestantdactuaci
delaprpiaAMB,comdelsmunicipisquelintegren.
La visidelPla s lade consolidar lAMB com a referent en la implantaci de
poltiquesambcriterisdesostenibilitat,enfortintlaproteccidelmediambient,la
biodiversitatilamitigaciiadaptacialcanviclimtic,perunamillorqualitatdels
ciutadansencohernciaambelreptedesostenibilitat icanviclimticestablert
enelPlaEstratgicMetropolitdeBarcelona.
LamissidelPSAMBsesdevenirunpladaccitransversalque integride forma
coordinada criteris de sostenibilitat ambiental en totes les poltiques sectorials
metropolitanes(urbanisme,transport imobilitat,etc.)quesiguincompetnciade
lAMB,jasiguienelseupropifuncionamentinterncomenlextern.
Esperoqueentretotscontribuiremaunamillorasubstancialde lasostenibilitata
lAMB.
AssumptaEscarp
VicepresidentadeMediAmbientdelreaMetropolitanadeBarcelona
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
6
1. INTRODUCCI
Lrea Metropolitana de Barcelona s una administraci pblica creada a partir de la llei 31/2010,
de 3 dagost, la qual t competncies en els mbits de la cohesi social, la planificaci territorial i
lurbanisme, la mobilitat, el transport, la gesti dels residus, el cicle de laigua, la protecci del
medi ambient, lhabitatge social, les infraestructures i la promoci econmica del territori
metropolit. Al llarg daquest procs dintegraci sha anat dotant dun conjunt dinstruments que,
en matria de sostenibilitat, orienten la seva acci a la dimensi ambiental, per tamb la
socioeconmica com a pilars fonamentals per al seu desplegament sobre el territori des duna
perspectiva supramunicipal.
Aix, lacci metropolitana sorienta cap a frmules de promoci de la sostenibilitat, posant en
marxa instruments basats en la millora de la qualitat i eficcia de les intervencions, exercides tant
des de la prpia instituci metropolitana com per part dels respectius governs locals en lexercici
de les seves competncies. Intervencions que han destar basades en el marc dun model de
cooperaci entre les administracions, des de criteris de consens i de corresponsabilitzaci, que
tingui un impacte positiu en el benestar de la ciutadania i en la projecci del territori i dels
municipis.
La Llei 31/2010 de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estableix en larticle 14, apartat E,
que una de les competncies daquest ens s la coordinaci i la formulaci dun Pla dactuaci
metropolit per a la protecci del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita
contra el canvi climtic, i la formulaci duna Agenda 21. Aquest instrument de planificaci,
tamb previst en el Pla dActuaci Metropolit 2011-2015 (mesura 34), sidentifica amb el nom de
Pla de Sostenibilitat de lrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB o Pla de Sostenibilitat dara
en endavant).
El PSAMB, en elaboraci des de lany 2012, s el full de ruta per establir les lnies estratgiques
dactuaci, aix com les mesures i accions concretes a desenvolupar per a la sostenibilitat
ambiental a diferents escales: el conjunt del territori metropolit, la prpia Instituci i els municipis
que en formen part. A continuaci sexposa quina s la visi i la missi i lestructura daquest Pla
que ha dorientar, des dara i en el futur, les passes ms oportunes per avanar cap a una rea
Metropolitana de Barcelona ms sostenible.
1.1. VISIIMISSIDELPSAMB
1.1.1. Visi
LAMB manifesta en el seu Pla dActuaci Metropolit (PAM) 2011-2015, i com a lnia dactuaci
estratgica metropolitana, la necessitat de prestar serveis als ciutadans protegint els recursos
naturals i el medi, amb la mxima qualitat, eficcia i eficincia. I aix ho planteja, en tot el que fa
referncia al cicle de lenergia i de laigua, amb la finalitat de generar menys consum daquests
recursos, per tamb al tractament dels residus, dissenyant poltiques pbliques de reducci i
reciclatge, i a la millora de la qualitat ambiental, per fer de lAMB un referent europeu de la
sostenibilitat, especialment pels pasos del sud de la Mediterrnia. El PAM tamb incideix en
mantenir el sentit social de les poltiques dhabitatge de lAMB, les activitats de conservaci i
promoci de les platges, parcs i espais fluvials metropolitans, a la vegada que proposa impulsar
la planificaci metropolitana de la mobilitat urbana aix com la planificaci estratgica i els estudis
territorials, racionalitzant-ne els recursos.
Relacionat amb el context anterior, des de lrea de Planificaci Estratgica de lAMB es
defineixen i es coordinen les principals lnies dactuaci que cal implementar arran de la
constituci de lAMB com a nova administraci. Tenint en compte aquest aspecte, sha elaborat
un projecte anomenat REM1 (Reflexi Estratgica Metropolitana), el qual s alimentat per diferents plans, entre ells el PSAMB, aportant informaci, enfocament, singularitat i continguts.
Aquest, a la vegada, li proporciona al PSAMB visi global, contextual i holstica.
De manera que el PSAMB s una eina per orientar lacci metropolitana, en un context en el qual
es comptabilitza el progrs econmic, lequitat social i la conservaci del medi, millorant la
qualitat de vida dels ciutadans.
Aix, es pot afirmar que la visi del Pla de Sostenibilitat s la de consolidar lAMB com a
referent en la implantaci de poltiques amb criteris de sostenibilitat, enfortint la protecci del medi ambient, la biodiversitat i la de mitigaci i adaptaci al canvi climtic, per a una millor qualitat dels ciutadans en coherncia amb el repte de sostenibilitat i canvi climtic establert en el Pla Estratgic Metropolit de Barcelona.
Per tant, el PSAMB desplega els seus objectius a curt i mitj termini, i ho fa de manera
transversal, en diferents mbits i escales de treball, al conjunt de poltiques sectorials
metropolitanes per garantir que les decisions que es prenguin a partir daquest moment es
1 El REM s el projecte que defineix qu ha de ser lAMB a mitj i llarg termini i definir, tamb, les lnies globals dactuaci. Es tracta dun pla global i transversal que implica totes les rees i tots els plans i projectes que es posen en funcionament a lAMB.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
7
duguin a terme sobre la base de la sostenibilitat, a la vegada que es facilitar lefectivitat, la
transparncia i la funcionalitat daquestes poltiques i de les mesures que sen derivin.
1.1.2. Missi
La missi del PSAMB s la de convertir-se en un pla dacci transversal que integri de forma coordinada criteris de sostenibilitat ambiental en totes les poltiques sectorials metropolitanes competents de lAMB.
Leix central del Pla s prevenir els impactes ambientals associats a lacci directa o derivada de
lAMB en consonncia amb la legislaci ms recent que reconeix la importncia vital de la
preservaci del medi i la biodiversitat per a la protecci de la salut i el benestar ciutad.
Altres aspectes associats al PSAMB sn:
Generar un marc adient per a la promoci de la biodiversitat, leficincia energtica, i de millora del medi ambient en general de lAMB proposant mesures de lluita contra el canvi
climtic.
Incentivar i promoure el desenvolupament de nous sectors emergents que afavoreixin una economia verda basada en energies netes i la innovaci i eficincia en ls dels
recursos naturals.
1.2. ESTRUCTURADELPSAMB
El PSAMB sha elaborat en base a les diferents escales de treball de les quals lrea
Metropolitana de Barcelona ns competncia. De cadascuna daquestes escales de treball o
dactuaci sen deriva un subpl amb una diagnosi i unes propostes dactuaci per a millorar la
qualitat ambiental de lmbit corresponent.
Per tant, els tres subplans sn:
Figura 1: Plans ambientals que integren el PSAMB
Font: rea Metropolitana de Barcelona
Pla de qualitat
ambiental de la gesti
de lAMB
Pla de promoci de
serveis ambientals als
municipis AMB
1 Qualitat ambiental del territori AMB
2 Qualitat ambiental i serveis ambientals als municipis AMB
3 Qualitat ambiental en la gesti AMB
Pla integral de millora ambiental
del territori AMB
PLA DE SOSTENIBILITATPropostes dactuaci Metropolitanes per a la protecci del medi ambient, al salut i la biodiversitat i de mesures de lluita contra el canvi climtic
Elements i einesde diagnosi per amillora ambiental
del territori.
Ambientalitzaci interna dels edificis,
infraestructures, serveis i activitats
que presta ja actualment lAMB.
Identificaci i concreci de nous serveis i eines als ajuntaments que poden
contribuir a la millora ambiental dels municipis
Pla de qualitat ambiental de la gesti de lAMB: que recull aquelles actuacions per a incrementar la sostenibilitat de les activitats que realitza lAMB i de les seves
installacions.
Pla de promoci de serveis ambientals als municipis de lAMB: que recull aquelles actuacions a desenvolupar per part de lAMB per donar suport a les poltiques dels
diferents municipis en matria de sostenibilitat.
Pla integral de millora ambiental del territori AMB: que recull aquelles actuacions a desenvolupar per a la millora de la sostenibilitat de lrea metropolitana en el seu conjunt.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
8
Daltra banda, cadascuna de les escales treballades a nivell de diagnosi de propostes aborden la
sostenibilitat inspirant-se en els eixos temtics que es deriven de les estratgies de sostenibilitat
europea, estatal i catalana, aix com en els principis del dret ambiental.
A la segent figura es presenten els 6 eixos2. Tal i com es pot observar, un daquestes, el
deducaci per a la sostenibilitat, s de carcter transversal, ats que t incidncia sobre la resta
deixos temtics.
Figura 2: Eixos temtics que estructuren el Pla
Font: rea Metropolitana de Barcelona
2 Cal indicar que inicialment els eixos temtics eren els segents: 1. Energia i canvi climtic; 2. Mobilitat sostenible; 3. Mitjans de producci i consum; 4. Gesti sostenible dels recursos naturals i dels ecosistemes; 5. Salut ambiental; 6. Educaci per a la sostenibilitat. Desprs del procs de participaci dut a terme entre juliol i octubre de 2013, es van modificar lleugerament donant lloc als eixos actuals. No obstant, ja que la majoria de tasques es van redactar amb anterioritat a la modificaci esmentada, els eixos temtics inicials shan mantingut en alguns apartats o annexos del present Pla.
1.3. PROCSDELABORACIDELPSAMB
El PSAMB es va iniciar a mitjans del 2012, moment a partir del qual es van comenar a recopilar
dades i informaci rellevant per saber quin era el punt de partida dels tres mbits destudi: el
territorial, el municipal i el de la prpia instituci.
Durant aquesta fase, van ser essencials les tasques efectuades pels grups de treball formats per
diferents tcnics de la Instituci (veure apartat 6.4), les sessions de treball realitzades a nivell
intern i en lmbit municipal, i la figura de la Comissi Permanent del Canvi Climtic.
A ms daportar informaci de partida, tamb van treballar per tal delaborar propostes
dactuaci. A continuaci es detallen les tasques que van efectuar:
GrupsdetreballinternsdelAMB
Es van crear 4 grups de treball formats per tcnics de lAMB, els quals es van reunir
peridicament per a lelaboraci de la diagnosi de serveis de lAMB en les diferents rees i per
laportaci de propostes dactuaci dins de cada una delles. Els grups de treball van ser:
Estratgia de Gesti del Carboni, Sistemes de Gesti Ambiental, Ambientalitzaci Tcnica de la
Contractaci i Simplificaci Administrativa i Agilitzaci de Procediments Relacionats amb les
Activitats.
SessionsdetreballambtcnicsdelAMB
Parallelament a les tasques dels grups de treball, es van realitzar dues sessions de treball amb
altres tcnics de lAMB per tal que tamb tinguessin loportunitat dexpressar les seves propostes
en funci de les necessitats de cadascun dels departaments o rees de treball de lAMB. En
total, es van obtenir ms de 30 documents amb informaci sobre lactivitat interna i dels serveis
del lAMB i gaireb 100 mesures i propostes per a millorar la qualitat ambiental de la Instituci.
ComissiPermanentdeCanviClimtic
s lrgan intern de participaci transversal de lAMB en matria de sostenibilitat que t diferents
funcions, entre elles la de fer propostes i realitzar el seguiment del PSAMB. Aix, sha reunit en
diverses ocasions per avaluar el seu estat i establir les lnies dactuaci daquest en coherncia
amb la poltica ambiental de lAMB.
1.Territori,ecologia ibiodiversitatElterritorimetropolittimpactesdirectamentrelacionatsambcomesgestionenelsecosistemesterrestres,aquticscontinentalsilitorlasexistentsenelmateix.Enelcasdelagestidel'aigua,ams,unenfocamentdegestiintegradascabdalpermantenirlagarantiaalhoraqueevitarelsimpactesambientals.
2.Energiaicanviclimtic Lesciutatsiperextensilasevesreesmetropolitanescontribueixendeformanotablealescalfamentglobal.Anivellmundiallesciutatsconsumeixenel75%delenergiaisnresponsablesdel80%delesemissionsdegasosdefectehivernacle,tenintalhoraunagranresponsabilitatenaquestprocsperalmateixtempstenintloportunitatdesdevenirunapartclaudelasoluci.
3.Mobilitat sostenibleEltransporturbsfonamentalperalsciutadansieldesenvolupamentdel'activitateconmica.Tanmateix,elsimpactesderivatsdelamobilitatgeneradaafectenelmediambientilasalutdelespersones.
Perreduiraquestsimpactessnecessariavanarcapaunamobilitatmssosteniblequepermetisatisferenuntempsicostraonableslesnecessitatsdetransportalhoraqueenminimitzielsimpactes.
4.Mitjansdeproducci iconsumElconsumderecursossnecessaripergarantirlaqualitatdevidadelsciutadanspergeneraunasried'impactessobreelsmateixosrecursosnaturals.Aixdoncs, lapetjadaecolgicadelesgransciutatssuperaambescreixelsseuslmitsterritorialsiperaix,snecesasril'augmentdel'eficinciaenl'sdelsrecursos,combinatambpautesdeproducci iconsumquesuposinunmenorimpacteambiental.
5.SalutambientalL'estatdelmediambienturbsunaspectedeterminantperalasalutielbenestardelapoblaci.Laqualitatdel'aire,elsnivellsd'exposicialsorollolacontaminaciodorfera,entred'altres,snaspectesd'especialimportnciasobreelsqualsunaactuaciaescalametropolitanasabsolutamentnecessria.
6
.
E
d
u
c
a
c
i
p
e
r
a
l
a
s
o
s
t
e
n
i
b
i
l
i
t
a
t
:
P
r
o
m
o
u
r
e
l
a
s
o
s
t
e
n
i
b
i
l
i
t
a
t
a
m
b
i
e
n
t
a
l
,
s
o
c
i
a
l
i
e
c
o
n
m
i
c
a
e
n
e
l
t
e
r
r
i
t
o
r
i
m
e
t
r
o
p
o
l
i
t
i
c
o
n
t
r
i
b
u
i
r
a
l
a
g
o
v
e
r
n
a
n
a
e
d
u
c
a
t
i
v
a
,
b
a
s
a
d
a
e
n
l
a
p
a
r
t
i
c
i
p
a
c
i
c
i
u
t
a
d
a
n
a
,
l
a
p
l
a
n
i
f
i
c
a
c
i
e
s
t
r
a
t
g
i
c
a
i
l
a
c
o
r
r
e
s
p
o
n
s
a
b
i
l
i
t
a
t
s
o
c
i
a
l
e
n
l
e
d
u
c
a
c
i
f
o
r
m
a
l
,
n
o
f
o
r
m
a
l
i
i
n
f
o
r
m
a
l
e
n
b
a
s
e
a
u
n
P
r
o
g
r
a
m
a
d
E
d
u
c
a
c
i
p
e
r
l
a
S
o
s
t
e
n
i
b
i
l
i
t
a
t
q
u
e
e
x
p
r
e
s
s
i
l
a
v
o
a
c
i
d
e
l
r
e
a
m
e
t
r
o
p
o
l
i
t
a
n
a
c
o
m
a
t
e
r
r
i
t
o
r
i
e
d
u
c
a
d
o
r
.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
9
Grupdetreballinterndesuportalsajuntaments
Format per tcnics de lAMB que es van reunir peridicament per tal de coordinar els treballs
amb els tcnics municipals i tractar posteriorment les propostes i les necessitats dels
Ajuntaments (veure apartat 5 de la diagnosi dels serveis ambientals als municipis de lAMB).
Sessionsdetreballambtcnicsmunicipals
Durant el segon semestre de 2012, es van convocar els tcnics dels ajuntaments, els quals van
treballar per fer saber quines sn les seves necessitats i en quines mesures lAMB els podria
donar suport (tant de tipus tcnic, jurdic, financer o de difusi i sensibilitzaci). Es va elaborar
una enquesta prvia per saber el punt de partida i es van organitzar quatre reunions territorials
per tal de fer un llistat de temes prioritaris segons el parer i la posici dels ajuntaments. Es van
obtenir un total de 134 propostes. Amb lAjuntament de Barcelona el procs va ser diferent donat
la seva mplia experincia; per tant, es van fer tres reunions amb tcnics especialistes.
Desprs daquesta primera fase, es va dur a terme la sessi de prioritzaci on es van destacar
les accions i lnies dintervenci que els tcnics municipals van considerar ms importants.
En un segon pas, es van prioritzar les necessitats sorgides de les sessions de debat. Es va fer
mitjanant dos instruments complementaris: el primer, un qestionari on-line de 55 mesures per
a cadascuna de les quals els tcnics havien dassignar un grau de prioritat (molta, poca, gens); el
segon, una sessi presencial per debatre aquelles mesures que havien obtingut una prioritzaci
menys evident al qestionari, s a dir, aquelles en les que cap dels tres nivells de prioritat havia
obtingut 55% de les respostes.
De les 55 mesures incloses al qestionari i que procedien duna sntesi i agrupaci de les 136
mesures de les sessions de debat, 32 van obtenir un grau de prioritat evident (entre les quals,
25 de molt prioritries i 7 de poc prioritries) i 23 un grau de prioritat poc evident.
Workshops
A banda de les reunions i sessions de treball, tamb es van organitzar dos workshops on
diferents cientfics que formen part del Grup dExperts en Canvi Climtic de Catalunya van fer
ponncies en relaci al canvi climtic i lafectaci a lrea metropolitana en diferents mbits.
Daquestes sessions en van sortir documents que han acabat nodrint el PSAMB, especialment
en leix denergia i canvi climtic.
Estudideladiagnosiilespotencialitatsdelterritori
Parallelament a totes aquestes tasques, Barcelona Regional va iniciar diferents projectes per tal
destudiar lestat actual del territori metropolit prpiament dit. A partir de la diagnosi elaborada,
sha pogut identificar les diferents potencialitats del territori envers els diferents mbits. A ms,
shan generat noves dades, les quals han estat recollides, analitzades i treballades per tal
delaborar eines (especialment cartografia), les quals serviran per seguir treballant en la millora
de la sostenibilitat del territori, a ms de posar-les a disposici de la ciutadania. Els diferents
estudis estan detallats en diferents captols de lapartat 4.
Shan realitzat els segents treballs que sannexen com a documents del PSAMB:
Diagnosi de lestat de conservaci de la biodiversitat a l'AMB Estudi del potencial productiu de biomassa primria a l'AMB Estudi del potencial de generaci amb energia solar a l'AMB (en elaboraci) Estudi del potencial de generaci d'energia minielica a l'AMB (en elaboraci) Aprofitament dels recursos energtics marins de la costa de lrea Metropolitana de
Barcelona
Avaluaci i zonificaci del potencial geotrmic de lrea Metropolitana de Barcelona Integraci de la Cartografia Acstica dels Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona Contaminaci lluminosa a lAMB Identificaci preliminar de zones potencialment afectades per molsties de males olors a
l'rea Metropolitana de Barcelona
Clcul de la petjada ecolgica de l'AMB (en elaboraci) Anlisi de la biodiversitat a l'AMB: pressions actuals i tendncies futures (en elaboraci) Balanos energtics dels municipis metropolitans Balanos de qualitat de l'aire (NO2 i partcules) dels municipis metropolitans
Tamb sannexen com a documents del PSAMB
Estratgia de Gesti del Carboni AMB Principals estratgies, plans i programes sectorials en matria de sostenibilitat Programa metropolit deducaci per a la sostenibilitat 2014-2020
Siniciaelprocsdeparticipaciextern
Un cop recopilada tota la informaci, la que es va elaborar durant el procs de diagnosi i les
diferents propostes sorgides de diferents mbits, es va redactar un document titulat Diagnosi
inicial i primeres propostes del Pla de Sostenibilitat de lAMB que es va posar a disposici
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
10
dexperts, poltics, entitats, tcnics i altres agents i de les Associacions de Vens, per tal que
poguessin fer aportacions, esmenes i observacions. Per tant, es va obrir un procs de
participaci, el qual es va dinamitzar per dues vies diferents: digitalment mitjanant una
plataforma on-line, on tenien loportunitat de llegir la documentaci i fer aportacions a cadascuna
de les propostes que finalment havien sorgit a partir de les sessions de treball; i una segona via a
travs de sessions presencials amb diferents associacions de vens, els quals tamb van tenir
loportunitat dexpressar les seves opinions. Aquesta fase de participaci va finalitzar a principis
de novembre de 2013.
Parallelament a aquest procs, sha estat elaborant el nou Programa dEducaci per a la
Sostenibilitat 2014-2020, el qual tamb ha tingut el seu procs de participaci especfic. Durant
el mes de novembre de 2013, es van organitzar tres grups diferents per a participar i fer les
seves prpies propostes per al Programa:
tcnics de lAMB implicats en leducaci per a la sostenibilitat experts referents en educaci ambiental tcnics dels Ajuntaments metropolitans
Durant aquestes sessions de treball cada participant aportava un mnim de dues mesures que
creien que calia crear, dues que calien mantenir, i dues que saconsellaven eliminar.
En total, unes 40 persones hi van participar, les quals van aportar 61 aspectes que creien que
calia mantenir del Programa actual, 23 que es podrien eliminar i 72 que es podrien elaborar de
nou. Les propostes van ser dinamitzades i recopilades per una empresa externa experta en
dinamitzaci i processos de participaci.
El conjunt daportacions van ser recollides, analitzades i integrades en un document, les quals
shan tingut en compte en lelaboraci del nou Programa dEducaci per a la Sostenibilitat.
Aix, de cadascun daquests processos de participaci selabora un document que recull de tota
la informaci aportada, el qual sha tingut en compte per la redacci final del present Pla.
A continuaci es detalla en un diagrama de processos les principals fases que ha seguit
lelaboraci del PSAMB:
Figura 3: Diagrama de processos de les principals fases delaboraci del PSAMB
Font: rea Metropolitana de Barcelona
Recopilaci dinformaci i dades Diagnosi de lestat de conservaci
de la biodiversitat a l'AMB
Estudi del potencial productiu de biomassa primria a l'AMB
Estudi del potencial de generaci amb energia solar a l'AMB
Estudi del potencial de generaci d'energia minielica a l'AMB
Aprofitament dels recursos energtics marins de la costa de lrea Metropolitana de Barcelona
Avaluaci i zonificaci del potencial geotrmic de lrea Metropolitana de Barcelona
Integraci de la Cartografia Acstica dels Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona
Contaminaci lluminosa AMB
Identificaci preliminar de zones potencialment afectades per molsties de males olors a l'rea Metropolitana de Barcelona
Clcul de la petjada ecolgica de l'AMB
WorkshopsRecopilacidinformaci idades Workshops Estudis
Generaci denovesdades
Ajuntaments metropolitans
Entitats pbliques i privades
Administracions
Grups poltics
Reducci GEH
Mix energtic sostenible
Desmaterialitzaci de leconomia
Biodiversitat
Salut ambiental
Educaci per la sostenibilitat
Suport ajuntaments
Poltica ambiental AMB
Eix 1. Territori, ecologia i biodiversitat
Eix 2. Energia i canvi climtic
Eix 3. Mobilitat sostenible
Eix 4. Mitjans de producci i consum
Eix 5. Salut ambiental
Eix 6. Educaci per a la sostenibilitat
Integraci info,collaboraci Diagnosi
Visi 2020iComproms Mesures
TERRITORI
SERVEISALSMUNICIPIS
GESTIAMB
TERRITORI
SERVEISALSMUNICIPIS
GESTIAMB
Eix 1. Territori, ecologia i biodiversitat
Eix 2. Energia i canvi climtic
Eix 3. Mobilitat sostenible
Eix 4. Mitjans de producci i consum
Eix 5. Salut ambiental
Eix 6. Educaci per a la sostenibilitat
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
11
1.4. PRINCIPALSASPECTESRELATIUSALDRETAMBIENTAL
Laperspectivajurdicadelmediambientieldesenvolupamentsostenible
El medi ambient ha estat objecte de regulaci jurdica en diferents perodes de la histria. A partir
de la segona meitat del segle XX, la societat es troba en la necessitat dactuar per garantir la
qualitat de vida de les persones a travs duna protecci jurdica del medi ambient, entenent que
aquest concepte engloba tots els condicionaments que fan possible el naixement i
desenvolupament de la vida: atmosfera, aire, soroll, ordenaci del territori, espais naturals, aigua,
plantes, animals, biodiversitat, entre altres. A partir daquest moment diferents instruments de
Dret Internacional (dmbit supranacional) desenvolupen i marquen levoluci dun dret ambiental
modern. A mida que es t una major conscincia dels problemes mediambientals ha estat
possible la seva regulaci a travs de diferents sectors, entre ells el dret, i ms especficament el
dret ambiental que majoritriament es nodreix pel dret administratiu, per sense oblidar el dret
penal, civil o financer, que t per objecte la tutela dels sistemes naturals que fan possible la vida.
El punt de partida de la preocupaci institucional i global pel medi ambient va tenir lloc en la
Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente Humano el 1972 a Estocolm
(Sucia), don va sortir el primer document sobre el medi ambient, la Declaracin de Estocolmo,
amb 26 principis sobre el medi ambient i el desenvolupament, un pla dacci amb 109
recomanacions i una resoluci.
Quinze anys desprs, el 1987, a Estats Units, es publica lInforme Brundtland denominat el
nostre Futur Com (Our Common Future) amb la definici del concepte de desenvolupament
sostenible. Aquest informe va sorgir com a resposta al conflicte entre la promoci del creixement
econmic globalitzat i el desastre ecolgic emergent a escala global, i va ser el primer intent
deliminar la confrontaci entre desenvolupament i sostenibilitat.
Lany 1992, a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro va tenir lloc la Conferencia de las Naciones
Unidas sobre Medio Ambiente y Desarrollo (la Cimenta de la Terra) que va marcar el debat
ambiental i, especialment, va contribuir decisivament al despertar individual i collectiu de la
conscincia ambiental. Daquesta conferncia van sorgir importants documents com lAgenda 21
(un pla detallat daccions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local, per entitats
de lONU, els governs dels seus Estats Membres i per grups principals particulars en totes les
rees en les quals es produeixen impactes humans sobre el medi ambient) o la Declaraci sobre
Boscos i Masses Forestals.
Lany 1994 a Aalborg (Dinamarca) es va aprovar, pels participants de la Conferncia Europea
sobre Ciutats Sostenibles, la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, coneguda com
la Carta dAalborg. Posteriorment, el 1998, en el procs de Cardiff, es va materialitzar la voluntat
dincorporaci transversal de lambient en les poltiques comunitries per acabar desembocant
en lEstratgia de Desenvolupament Sostenible de la Uni Europea (EDS-UE) presentada a la
cimera de Gteborg de 2001. Aquesta estratgia defineix unes directrius per engegar el
desenvolupament sostenible a la Uni Europea i abasta aspectes econmics, socials
mediambientals i financers. La transversalitat del desenvolupament sostenible i de lEDS-UE, en
particular, queda reflectida en el fet que neix com a element complementari de lEstratgia de
Lisboa, un pla de desenvolupament de la Uni Europea, aprovat pel Consell Europeu a Lisboa el
2000, on es va marcar lobjectiu estratgic de convertir leconomia de la Uni en leconomia del
coneixement ms competitiva i dinmica del mn, abans del 2010, capa dun creixement
econmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de locupaci i una major
cohesi social.
Al 2002 va tenir lloc la Conferencia de Naciones Unidas sobre Desarrollo Sostenible a
Johannesburg (Sud-frica), on es va publicar lInforme de la Cimera Mundial sobre el
Desenvolupament Sostenible, que consta duna petici als pasos desenvolupats per aconseguir
els nivells internacionalment convinguts dassistncia oficial al desenvolupament, de suport a la
creaci daliances regionals fortes per promoure la cooperaci internacional, dafirmaci que el
sector privat tamb t el deure de contribuir al desenvolupament sostenible, i finalment de la
crida a crear institucions internacionals i multilaterals ms eficients, democrtiques i
responsables.
Per altra banda, la Comunicaci de la Comissi Europea Revisi en el 2005 de lEstratgia de
Desenvolupament Sostenible: Primer balan i orientacions futures representa el primer pas de la
Comissi en la revisi de lEDS, i ofereix una primera avaluaci dels progressos realitzats des de
2001 definint diverses orientacions futures. La Comunicaci COM (2005) 658 revisa i continua
desenvolupant lEDS de 2001, amb la idea dintegrar millor les dimensions nacionals i
internacionals del desenvolupament sostenible. La nova EDS identifica set reptes clau amb els
seus objectius i accions corresponents: el canvi climtic i una energia neta, el transport
sostenible, una producci i consum sostenibles; la conservaci i gesti dels recursos naturals; la
salut pblica; la inclusi social, la demografia i la migraci; i la pobresa i els reptes de
desenvolupament sostenible mundials.
Desprs de la revisi de lEstratgia de la Uni Europea el 2005 i, basant-se en les contribucions
de les altres institucions de la Uni Europea, el Consell Europeu va aprovar, al juny de 2006, una
nova Estratgia de Desenvolupament Sostenible ambiciosa, global i renovada per a una Uni
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
12
Europea ampliada. En el citat document sestableix una estratgia nica i coherent sobre la
manera en qu la Uni Europea assumir ms eficament el seu comproms a llarg termini per
respondre als reptes que planteja el desenvolupament sostenible. Lobjectiu general de lEDS
renovada de la Uni consisteix en recolzar i fomentar accions que permetin a la Uni Europea
millorar de manera contnua la qualitat de vida de les generacions presents i futures, mitjanant
la creaci de comunitats sostenibles capaces de gestionar i emprar els recursos de manera
eficient.
Finalment, lany 2012, 20 anys desprs de la primera Conferncia sobre Medi ambient a la ciutat
brasilera de Rio de Janeiro, torna a produir-se en el mateix lloc la segona Conferencia de las
Naciones Unidas sobre Desarrollo Sostenible Rio+20. En aquesta Cimera es va publicar la
Declaraci de Rio que porta el nom de El Futur que Volem (The Future We Want), un document
de principis, relativament extens, per sobretot profund, el compliment del qual suposaria un mn
molt millor que lactual, des dun punt de vista social i ambiental; i la Declaraci dels governs
subestatals, compromesos amb un Nou Paradigma per al Desenvolupament Sostenible i
lErradicaci de la Pobresa, aprovada a la Cimera Mundial dEstats Federats i Regions.
Aquestes Conferncies han estat plantejades i impulsades per les accions pbliques i dels
ciutadans dutes a terme a nivell comunitari, nacional, regional i local, que al seu torn tamb han
fet que els pasos evolucionessin en els seus drets ambientals.
UniEuropeaidretambiental
Al Tractat de Lisboa pel qual es modifiquen el Tractat de la Uni Europea i el Tractat Constitutiu
de la Comunitat Europea signat el 13 de desembre de 2007 i amb entrada en vigor l1 de
desembre de 2009 sestableixen les competncies de la Uni Europea dacord amb el sistem
jurdic europeu. La Uni Europea, pel fet de tractar-se duna organitzaci amb base funcional, t
les seves competncies especfiques que li atribueixen els tractats constitutius pels Estat
membres, a diferncia dels estats que en tenir base territorial tenen objectius i poders generals.
Les competncies comunitries exercides per la Uni Europea sn especfiques, limitades i
expresses, fruit dun apoderament que li fan els Estats Membres voluntriament i amb la finalitat
que aquesta pugui arribar als objectius assignats. La Uni Europea actua sempre dins els lmits
de les competncies que li atribueixen els estats en el Tractat constitucional. Tota competncia
no atribuda a la Uni Europea en el Tractat correspon als Estats Membres. Primer es defineixen
les categories de competncies i desprs senumera la matria que correspon a cada tipus de
competncia. Aquesta especificaci de les categories de competncies sn:
Competncia exclusiva sobre determinats mbits: noms la Uni Europea podr legislar i adoptar actes jurdicament vinculants, mentre que els Estats Membres
nicament podran fer-ho si sn facultats per la Uni, o per aplicar actes comunitaris.
Lexecuci administrativa sempre est en els Estats Membres.
Competncies compartides: en aquests mbits, la Uni Europea i els Estats Membres sn titulars de la competncia i ambds concorren per regular-les i podran legislar i
adoptar actes jurdicament vinculants. Els Estats Membres exerciran la seva competncia
en la mesura en qu la Uni no hagi exercit la seva o hagi decidit deixar dexercir-la.
Suport a la competncia: la Uni Europea pot dur a terme accions per recolzar, coordinar o complementar lacci dels Estats Membres sobre determinades matries.
Respecte al medi ambient, s una competncia compartida entre la Uni Europea i els Estats
Membres.
Els objectius en matria de medi ambient establerts en el Tractat sn:
1. Conservaci, protecci i millora de la qualitat del medi ambient.
2. Protecci de la salut de les persones.
3. Utilitzaci prudent i racional dels recursos naturals.
4. Foment de mesures a escala internacional destinades a fer front als problemes regionals o mundials del medi ambient i, en particular, a lluitar contra el canvi climtic.
Aix mateix, aquesta poltica es basa en els segents principis:
Principi de cautela. Principi dacci preventiva. Principi de correcci dels danys al medi ambient, preferentment en la mateixa font. Principi de qui contamina paga.
s important destacar que al Tractat sestableix que les exigncies de la protecci del medi
ambient hauran dintegrar-se en la definici i en la realitzaci de les altres poltiques de la
Comunitat, per tal daconseguir un creixement sostenible, i a ms sestableix que la Uni obrar
en pro del desenvolupament sostenible dEuropa basat en un creixement econmic equilibrat i
lestabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament competitiva, amb tendncia a
la plena ocupaci i al progrs social, i en un nivell elevat de protecci i millora de la qualitat del
medi ambient.
Tamb shaur de contribuir a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la
solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comer lliure i just, leradicaci de la pobresa i la
protecci dels drets humans, especialment els drets del nen, aix com lestricte respecte al
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
13
desenvolupament del Dret internacional, en particular al respecte dels principis de la Carta de les
Nacions Unides.
Per tant, la Uni definir i executar poltiques comunes i accions i sesforar per aconseguir un
alt grau de cooperaci en tots els mbits de les relacions internacionals amb la finalitat de
recolzar el desenvolupament sostenible en els plans econmic, social i mediambiental dels
pasos en desenvolupament, amb lobjectiu fonamental deradicar la pobresa; contribuir a
elaborar mesures internacionals de protecci i millora de la qualitat del medi ambient i de la
gesti sostenible dels recursos naturals mundials, per aconseguir el desenvolupament
sostenible.
Estatespanyolidretambiental
Larticle 45 de la Constituci Espanyola estableix per a tothom el dret a gaudir del medi ambient
adequat per al desenvolupament de la persona, aix com el deure de conservar-lo. Aquest article
s la base de lordenament jurdic actual per a la realitzaci de la poltica ambiental i atribueix als
poders pblics el mandat constitucional de desenvolupar les poltiques adequades per a la
utilitzaci racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i
defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat collectiva.
Per altra banda, larticle 149.1.23 reserva a favor de lEstat la competncia sobre la legislaci
bsica sobre protecci del medi ambient, sense perjudici de les Comunitats Autnomes destablir
normes addicionals de protecci. Per tant, lEstat trasllada les normes europees al nostre
ordenament jurdic i s competent per establir normes amb els aspectes bsics i comuns per tot
lEstat espanyol en matria de medi ambient, i estableix els principis fonamentals que haurien
dobservar les Comunitats Autnomes, s a dir, la normativa mnima comuna, i desprs a les
Comunitats Autnomes els correspon el desenvolupament legislatiu de la normativa bsica
estatal (STS 1758/2011, STC 102/1995, STC 166/2002).
ComunitatsAutnomes,CatalunyaidretAmbiental
Tal i com ja sha indicat anteriorment, la Constituci Espanyola reserva a les Comunitats
Autnomes la competncia per establir normes addicionals de protecci. Aix mateix, a larticle
148 de la Constituci Espanyola els atribueix la competncia en la gesti en matria de protecci
del medi ambient. Linstrument principal de les competncies que assumeixen les Comunitats
Autnomes sn els seus Estatuts dAutonomia.
En el marc de lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC) la Generalitat de Catalunya t
competncies especfiques en matria de medi ambient. Aix es troba reflectit a larticle 144 de
lEAC on sestipula que correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de medi
ambient i la competncia per a lestabliment de normes addicionals de protecci.
Aquesta competncia compartida inclou en tot cas:
Lestabliment i la regulaci dels instruments de planificaci ambiental i del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments.
Lestabliment i la regulaci de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. La regulaci dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi
ambient mar i aqutic si no tenen per finalitat la preservaci dels recursos pesquers
martims.
La regulaci sobre prevenci en la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a sser residus.
La regulaci sobre la prevenci i correcci de la generaci de residus amb origen o destinaci a Catalunya i sobre la gesti i el trasllat daquests i llur disposici final.
La regulaci en prevenci, el control, la correcci, la recuperaci i la compensaci de la contaminaci de sl i subsl.
La regulaci i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges interiors de Catalunya, tamb dels efectuats en les aiges superficials i subterrnies que no passen per una altra
Comunitat Autnoma. En tot cas, dins del seu mbit territorial, correspon a la Generalitat
la competncia executiva sobre la intervenci administrativa dels abocaments en les
aiges superficials i subterrnies.
La regulaci de lambient atmosfric i de les diverses classes de contaminaci daquest, la declaraci de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments de
control de la contaminaci, amb independncia de ladministraci competent per a
autoritzar lobra, la installaci o lactivitat que la produeix.
La regulaci del rgim dautoritzaci i seguiment de lemissi de gasos defecte hivernacle.
La promoci de les qualificacions relatives a productes, activitats, installacions infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el
medi.
La prevenci, la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient, i tamb el rgim sancionador corresponent.
Les mesures de protecci de les espcies i el rgim sancionador. Per altra banda, i respecte els principis que han dorientar les poltiques de medi ambient, lEAC
estipula que els poders pblics de Catalunya han dorientar les poltiques publiques dacord amb
els principis rectors que estableixen la Constituci i aquest Estatut. En lexercici de llurs
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
14
competncies, els poders pblics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures
necessries per a garantir-ne leficcia plena.
Especficament, respecte el medi ambient i el desenvolupament sostenible larticle 46 de lEAC
estableix que:
Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient per mitj de ladopci de poltiques publiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat
collectiva i intergeneracional.
Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reducci de les diferents formes de contaminaci, la fixaci destndards i de nivells mnims de protecci,
larticulaci de mesures correctives de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels
recursos naturals, la prevenci i el control de lerosi i de les activitats que alteren el
rgim atmosfric i climtic, i el respecte als principis de preservaci del medi, conservaci
dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecolgica i reciclatge i reutilitzaci dels
bns i productes.
Els poders pblics han de fer efectives les condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integraci dobjectius ambientals a les poltiques
sectorials i han destablir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del
patrimoni natural i paisatgstic.
Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci mediambiental i han de fomentar leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a
patrimoni com.
reaMetropolitanadeBarcelonaidretambiental
Lrea Metropolitana de Barcelona s un ens local supramunicipal de carcter territorial integrat
pels municipis de la conurbaci de Barcelona a qu fa referncia larticle 2 de la Llei 31/2010, de
3 dagost, entre els quals hi ha vinculacions econmiques i socials que fan necessria la
planificaci de poltiques pbliques i la implantaci de serveis duna manera conjunta.
Lactuaci de lrea Metropolitana de Barcelona, en concret lrea de Medi Ambient, es regeix,
entre altres, pel principi de desenvolupament sostenible. Les competncies de lAMB sn les
prpies assenyalades a larticle 14 de la Llei 31/2010, i que corresponen a les segents matries
(sense perjudici de la resta de competncies de lAMB):
Aigua: el subministrament domiciliari daigua a les poblacions, la gesti del sistema pblic de sanejament en alta i la depuraci daiges residuals, la regeneraci daquestes aiges
per a altres usos, la coordinaci dels sistemes municipals de sanejament en baixa i, en
particular, la planificaci i la gesti integrada de levacuaci daiges pluvials i residuals i
de les xarxes de clavegueram.
Residus: el tractament, la valoritzaci i la disposici dels residus municipals i dels enderrocs procedents dobres menors i de reparaci domiciliria, la coordinaci dels
sistemes municipals de recollida de residus municipals, la tria i la selecci denvasos,
dacord amb el seu ordenament especfic i el servei de deixalleria, sense perjudici de la
prestaci efectiva daquest servei en collaboraci amb els municipis.
La collaboraci per a elaborar els mapes de capacitat acstica i els mapes estratgics de sorolls, dacord amb la legislaci sectorial.
Lemissi dels informes ambientals establerts per la legislaci sobre intervenci de ladministraci ambiental en els procediments datorgament de llicncies ambientals
municipals, dacord amb les funcions que la legislaci sectorial atribueix als ens
supramunicipals.
La collaboraci amb els municipis per a programar les poltiques dordenaci ambiental. La promoci i, si escau, la gesti dinstallacions pbliques i privades denergies
renovables.
Municipisidretambiental
La Carta Europea de la Autonoma Local aprovada pel Consell dEuropa el 15 doctubre de
1985, i ratificada per Espanya el 1988, estableix al seu preAMBul la construccin de una Europa
basada en los principios de democracia y descentralizacin del poder. Aix mateix en el seu
article 3.1 considera que por autonoma local se entiende el derecho y la capacidad efectiva de
las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos pblicos, en el
marco de la ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes .
Aix mateix, larticle 4 de la Carta preceptua que el ejercicio de las competencias pblicas debe
de modo general, incumbir preferentemente a las autoridades ms cercanas a los ciudadanos.
La atribucin de una competencia a otra autoridad debe tener en cuenta la amplitud o la
naturaleza de la tarea o las necesidades de eficacia o economa. I afegeix que las
competencias encomendadas a las entidades locales deben ser normalmente plenas y
completas. No pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o
regional, ms que dentro de la ley.
Per altra banda, larticle 140 de la Constituci garanteix lautonomia dels municipis i assenyala
que aquests gaudiran de personalitat jurdica plena. El nostre ordenament jurdic estableix les
competncies concretes dels municipis en matria ambiental en la Llei 7/1985, reguladora de les
Bases de Rgim Local (LBRL), i especficament als articles 25, 26, 28 i 86 de la LBRL.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
15
Larticle 25 de la LBRL, pargraf primer, estableix un principi general dactuaci dels municipis en
establir que el municipi, per a la gesti dels seus interessos i en lmbit de les seves
competncies, pot promoure tota classe dactivitats i prestar quants serveis pblics contribueixin
a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat venal. Aix mateix, en el pargraf segon
de larticle sindica la relaci de competncies que el municipi haur dexercir com a organismes
gestors a escala local, en els termes de la legislaci de lEstat i de les Comunitats Autnomes,
incloent entre aquests la protecci del medi ambient i subministrament daigua i enllumenat
pblic; serveis de neteja viria, de recollida i tractament de residus, i clavegueram i tractament
daiges residuals.
Per altra banda, larticle 28 de la LBRL possibilita als municipis la realitzaci dactivitats
complementries de les prpies daltres administracions pbliques i, en particular, entre altres,
les relatives a la protecci del medi ambient.
Finalment, larticle 86 de la LBRL declara la reserva a favor dels ens locals de diferents activitats
o serveis essencials, i a nivell ambiental: labastament i depuraci daiges, recollida, tractament
i aprofitament de residus.
En relaci als principals aspectes relatius al Dret Ambiental sha realitzat el segent treball
que sannexa com a document del PSAMB:
Principals estratgies, plans i programes sectorials en matria de sostenibilitat
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
16
2. COMPROMSPERLASOSTENIBILITATDELAMB
El territori metropolit pot ser un referent de sostenibilitat per a les ciutats de clima clid, aix com un referent mundial en matria de poltiques urbanes que prioritzin leficincia dels recursos. En aquest context, lrea Metropolitana de Barcelona, com ens local supramunicipal i dacord amb les competncies definides en la Llei 31/2010, del 3 dagost, de
lrea Metropolitana de Barcelona, vol constituir-se en catalitzador daquesta potencialitat.
El cam cap a una major sostenibilitat ambiental sha de realitzar, ara ms que mai, amb criteris
com la racionalitzaci i lautosuficincia, per sense renunciar a palanques de canvi com la
innovaci o leducaci per a la sostenibilitat.
A data davui, lAMB ja disposa delements i informaci generada per diferents tcnics, cientfics i
altres agents per tal de definir els grans compromisos ambientals en el curt i mig termini (2015 i
2020 respectivament).
A ms, lAMB t el deure ineludible dassumir com a propis els principals compromisos
ambientals europeus, tot aportant-hi la seva expertesa com a eix vertebrador de les poltiques
ambientals al territori metropolit. Aix doncs, a partir de la diagnosi elaborada, de les diferents
aportacions i dels principals fulls de ruta europeus, espanyols i catalans, lAMB es proposa
avanar cap a la sostenibilitat ambiental, essent els segents alguns dels compromisos adquirits:
Promoure la poltica ambiental de la Seu institucional de lAMB i els seus elements essencials.
Donar suport als ajuntaments per millorar la coordinaci de plans i mesures relacionats amb la mobilitat, la compra conjunta o altres que es vegin reforats amb
el treball conjunt, a ms de contribuir a leficincia energtica dels edificis
municipals i a les construccions publiques.
Educar per lacci en sostenibilitat ambiental tot afavorint el canvi de paradigma mitjanant la conjunci dexperincia i innovaci, ladaptaci a nous perfils de
pblics, la incorporaci de nous vectors socioambientals i el coneixement de les
noves motivacions de la ciutadania.
Contribuir a la millora de la salut ambiental i, per tant, del benestar dels ciutadans, a travs de la potenciaci de la qualitat de laire (olors, soroll, contaminaci
atmosfrica) i de laigua.
Identificar els espais singulars pel que fa a la seva biodiversitat, ja sigui per les seves caracterstiques prpies o b pel seu paper en la connectivitat dels espais
verds del territori metropolit.
Afavorir la desmaterialitzaci de leconomia mitjanant poltiques com les relacionades amb la prevenci i la reutilitzaci de residus o la compra pblica
responsable mitjanant la introducci de criteris de sostenibilitat.
Contribuir a un mix elctric ms sostenible mitjanant la identificaci del potencial denergia renovable del territori metropolit i facilitant les xarxes de generaci.
Reduir les emissions de gasos defecte hivernacle causades tant per lacci directa com indirecta en un 10% el 2015 en la lnia de reduir-les en un 20% el 2020.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
17
3. ELPAPERHISTRICDELENSMETROPOLITENLAMILLORAAMBIENTALDELTERRITORI
En els darrers quaranta anys la cura i el respecte pel territori i el medi ambient han passat
docupar un paper poc rellevant a la llista de prioritats a ser actualment un dels eixos
fonamentals per a les administracions i per a la societat.
Lestat de degradaci inicial del territori metropolit dels anys 60-70 es va poder reconduir
grcies al paper actiu de vries administracions, a la conscienciaci ambiental de la societat i a
la necessitat dendrear un territori poblat, dinmic i canviant on hi confluen vries necessitats i
interessos.
Aix doncs per a poder entendre lestat ambiental actual del territori metropolit s important
destacar les principals transformacions territorials que al llarg daquests 40 anys han condicionat
la seva qualitat ambiental, i veure el paper que hi ha tingut lrea Metropolitana de Barcelona en
introduir criteris de sostenibilitat al llarg daquests anys.
Lrea Metropolitana de Barcelona va ser creada el 2011 amb la finalitat de tenir una
administraci forta a nivell metropolit en aspectes relacionats en lurbanisme, el medi ambient i
la sostenibilitat, el desenvolupament econmic, el transport i la mobilitat, lhabitatge i la cohesi
social. LAMB va integrar i substituir a les tres entitats metropolitanes vigents fins aquell moment
(la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, lEntitat dels Serveis
Hidrulics i del Tractament de Residus, coneguda com Entitat del Medi Ambient i lEntitat
Metropolitana del Transport) i va continuar el seu comproms histric amb la sostenibilitat i el
medi ambient.
Levoluci dels criteris en la gesti i planificaci dels temes ambientals en els diferents ens
metropolitans (des del 1975 amb la creaci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona fins a
lAMB actual), ha estat un bon reflex de levoluci que els criteris de sostenibilitat han tingut al
llarg daquests anys, on es veuen els canvis propiciats o b per normatives, o b per la interacci
o assessorament des de lesfera cientfico-tcnica.
A nivell ambiental un fet remarcable va ser lincorporaci dEspanya a la Uni Europea lany
1986, que va suposar en termes ambientals un avan. Per una banda va ser tot un repte posar-
se al nivell que exigien les Directives europees, per per altra banda va ser el motor per tenir
major exigncia ambiental i per tant una qualitat ambiental major.
Aquesta evoluci conceptual, poltica i tcnica dels models de gesti ambiental al llarg dels
ltims 40 anys es fa especialment palesa en els dos temes ambientals que histricament shan
gestionat a escala metropolitana: el cicle de laigua i els residus. Un bon exemple daquesta
evoluci s que mentre en els anys 70 labocament i la incineraci eren els nics sistemes de
gesti de residus existents, actualment aquests han quedat relegats a les ltimes opcions de
tractament, reservant-los noms als materials no recuperables.
A continuaci es detallen els principals aspectes de levoluci ambiental daquest territori i el
comproms histric de lAMB amb la Sostenibilitat, desglossats en els segents blocs:
La transformaci daquest territori al llarg daquests 40 anys i que han incidit amb la qualitat ambiental que tenim actualment.
Les diferents entitats metropolitanes que hi ha hagut des del 1975 amb la creaci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona fins avui, i que han gestionat aspectes
ambientals.
I finalment levoluci conceptual i tcnica del model de gesti dels residus i del cicle de laigua al llarg dels anys.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
18
3.1. TRANSFORMACIDELTERRITORIMETROPOLIT
Durant els anys 70 del segle XX, Barcelona i la seva rea metropolitana es trobaven en plena
transformaci social, poltica, econmica i territorial. Van ser anys en que lrea metropolitana va
crixer molt a nivell poblacional, saturant-se la ciutat central i iniciant un procs intens
durbanitzaci de la primera corona metropolitana per a la construcci de nous habitatges i per a
la implantaci dactivitats econmiques.
Des del anys 80 fins el 2000 la poblaci es va mantenir estable a nivell de la Regi metropolitana
(RMB), per a nivell intern hi va haver una redistribuci poblacional a travs duna migraci
continuada des de Barcelona i la primera corona metropolitana cap a la resta de la Regi
metropolitana. A aquest procs de redistribuci tamb hi va ajudar el canvi de model de mobilitat,
que facilitava els desplaaments entre els municipis metropolitans.
Figura 4: Evoluci de la poblaci des del 1950 al 2010
Font: 50 anys de transformacions territorials. 1956-2006. rea Metropolitana de Barcelona, 2012
A partir del 2000 fins el 2007 sentra en un nou perode de migracions i creixement poblacional.
Tant a Barcelona com la seva rea metropolita hi ha un canvi de tendncia i comencen a
guanyar poblaci, provinent de pasos dAmrica Central i del Sud, del nord dfrica i dsia.
Lonada migratria daquests anys sestima en uns 400.000 persones.
Aquesta dinmica satura el 2007 arran de la crisi econmica i financera global i de lesclat de la
bombolla immobiliria a lEstat Espanyol.
Pel que fa a lactivitat econmica, en els ltims 40 anys hi ha hagut un procs de disminuci del
sector industrial, cap a una terciaritzaci de les activitats econmiques. Mentre el 1976 el sector
industrial representava el 46% dels ocupats i el sector serveis el 41%, a lany 2006 el sector
industrial representava el 25% i el sector serveis el 63%.
A nivell de localitzaci territorial tamb es veuen dues tendncies, la primera s que sha redut
la grandria mitjana de les empreses, i la segona s sha diversificat els sectors dactivitat en els
polgons industrials.
Aquests fluxos demogrfics i els canvis en lactivitat econmica van ser lorigen de moltes
transformacions urbanes i territorials, i directa o indirectament tamb van tenir les seves
conseqncies ambientals. La primera conseqncia ambiental s el consum de sl, destinat a
cobrir les necessitats per acollir a la poblaci nouvinguda i a les noves activitats econmiques.
Aix lgicament va comportar la disminuci gradual dels espais oberts de lAMB, amb especial
incidncia sobre els sls agrcoles.
Lincrement de superfcie docupaci urbana des del 1977 fins el 2006 s destacable, per
afortunadament inferior a la del perode 1956-1977, on es va produir el gran boom de consum
del sl metropolit. Les principals causes daquella ocupaci tant elevada en perode pre-
democrtic van ser la implantaci per tot el territori metropolit de les urbanitzacions de ciutat
jard, al creixement dels nuclis compactes de gran part del municipis metropolitans i als nous
assentaments industrials vinculats a les infraestructures viries.
Figura 5: Ocupaci urbana de lrea metropolitana a lany 1977 (esquerra) i a lany 2006 (dreta)
Font: 50 anys de transformacions territorials. 1956-2006. rea Metropolitana de Barcelona, 2012
El creixement relatiu a locupaci territorial a lAMB en el perode 1977-2000 va ser del 31%
(mentre que en el perode anterior del 1956-1997 va ser del 99%). En aquest perode es va
produir un reompliment generalitzat dels buits urbans que quedaven en el territori, seguint una
tendncia cap a la compactaci del sl urb preexistent. En el cas dels nous creixements hi ha
una tendncia a localitzar-los per continutat amb els nuclis urbans existents.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
19
Degut a aquest procs docupaci urbana per tota lrea metropolitana, augmenten les
necessitats de mobilitat de la poblaci, les associades a les activitats econmiques, de les
mercaderies, etc i aix comporta la construcci de noves infraestructures viries i ferroviries a
tot el territori metropolit. Aquest canvi genera una pressi ambiental a tot el territori metropolit,
agreujant en determinats mbit els problemes de fragmentaci i connectivitat ecolgica que el
continu urb ja havia creat en el territori.
Figura 6: Autovies i autopistes de lrea metropolitana a lany 1977 (esquerra) i a lany 2006 (dreta)
Font: 50 anys de transformacions territorials. 1956-2006. rea Metropolitana de Barcelona, 2012
A ms a ms el boom de mobilitat va comportar altres incidncies ambientals associades, com
sn lincrement del consum energtic i la contaminaci atmosfrica. Aquesta ltima s
actualment un dels problemes ambientals de major pes a nivell metropolit. Els nivells de
partcules en suspensi PM10 i els xids de nitrogen (NOx) estan per sobre dels lmits de
contaminaci atmosfrica establerts per la Uni Europea.
Altres incidncies ambientals ocorregudes aquests anys i com a conseqncia directa o indirecta
als processos explicats, s que per un cant va ser necessari dotar de les suficients
infraestructures ambientals per millorar la situaci existent i/o per donar servei a la nova poblaci
i els nous mbits ocupats: abastament daigua potable, clavegueram, depuradores daiges
residuals i/o industrials, sistemes de recollida de residus, installacions de tractament de residus,
etc. Totes aquestes infraestructures ambientals es van anar instaurant de mica en mica en el
territori, adaptant-se i modernitzant-se amb el pas dels anys per millorar la qualitat ambiental
metropolitana.
A mode de resum es pot dir que els principals canvis que ha experimentat el territori metropolit
fins arribar a la situaci actual i que han condicionat la qualitat ambiental actual es deuen
principalment a laugment de la poblaci arran dels fluxos migratoris, al creixement i
recomposici de lactivitat productiva amb tendncia a la terciaritzaci, al model docupaci del
sl marcat per locupaci extensiva del territori, i a laugment de la mobilitat i de les
infraestructures de transport.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
20
3.2. ENTITATSMETROPOLITANESHISTRIQUES
Al llarg daquests 40 anys hi ha hagut diferents administracions de caire metropolit, amb
diferents competncies i diferents mbits territorials.
A mitjans dels anys 70 es va crear lEntitat Municipal Metropolitana de Barcelona coneguda com
la Corporaci Metropolitana de Barcelona, la qual va succeir a la Comissi dUrbanisme i Serveis
Comuns de Barcelona i altres municipis (creada als anys 60), per planificar, coordinar i gestionar
certes competncies amb una visi ms global que lptica municipal. Al llarg dels anys es van
succeir altres ens metropolitans, fins arribar avui dia a lrea Metropolitana de Barcelona.
A continuaci es fa un resum de les diferents entitats metropolitanes
3.2.1. CorporaciMetropolitanadeBarcelona(CMB)
La primera administraci supra-municipal de caire metropolit va ser la Corporaci Metropolitana
de Barcelona (CMB) que es va crear lany 1975. La CMB incloa a Barcelona ms 26 municipis
metropolitans, i les seves competncies es centraven en la planificaci, la gesti urbanstica i la
major part dinfraestructures.
Destacaren les seves actuacions en el Pla General Metropolit dOrdenaci Urbana, en el Plan
Especial de Eliminacin de Residuos Slidos Urbanos (1981) i en el projecte de Pla de
Sanejament Metropolit (1982).
Laprovaci de la Llei dOrdenaci Territorial pel Parlament de Catalunya (1987) determin la
dissoluci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona el 1988 i el trasps dels seus serveis a la
Generalitat, que aquest any cre l'Entitat Metropolitana del Transport, l'Entitat Metropolitana dels
Serveis Hidrulics i del Tractament dels Residus, i la Mancomunitat de Municipis de lrea
Metropolitana de Barcelona.
3.2.2. EntitatMetropolitanadelsServeisHidrulicsidelTractamentdeResidus
L'any 1987 es va crear per Llei del Parlament de Catalunya l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidrulics i Tractament de Residus (EMSHTR), tamb denominada Entitat del Medi Ambient de
l'rea Metropolitana de Barcelona (EMMA).
Les seves competncies va ser el tractament i l'aprofitament dels residus municipals, la prestaci
dels serveis d'abastament d'aigua potable, el sanejament de les aiges residuals i la inspecci i
control dels abocaments d'aiges residuals industrials.
LEntitat del Medi Ambient va introduir criteris ambientals en les seves actuacions i va potenciar
lEducaci Ambiental com una eina important per assolir criteris de sostenibilitat. LEMMA es va
adherir a la Declaraci de Rio, al Pla dAcci de Lisboa i a la Carta de Pobles i Ciutats Europees
vers la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg).
Parallelament a lEntitat del Medi Ambient, tamb hi havia dos altres ens metropolitans: Entitat
Metropolitana del Transport i la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de
Barcelona.
LEntitat Metropolitana del Transport (EMT) la integraven 18 municipis i va ser creada para
gestionar de forma conjunta els serveis de transport pblic de viatgers en el seu mbit territorial.
Aquest mbit territorial es caracteritzava per una continutat fsica del teixit urb i de les activitats
econmiques, que per les seves caracterstiques requeria duna planificaci i gesti integrada del
sistema de transport.
Els serveis de transport pblic responsabilitat de lEMT sorganitzaven en serveis de gesti
directa, duts a terme per Transports Metropolitans de Barcelona (empreses publiques de metro i
autobusos), i en serveis de gesti indirecta, realitzats per empreses privades que mantenien una
relaci contractual amb lEMT.
La Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, associaci voluntria de 31
municipis metropolitans que tenia per funci lexecuci de projectes de millora de la qualitat de
l'entorn urb; manteniment dels parcs, places, carrers, parcs i jardins. Millora de les costes que
conformen el front martim metropolit mitjanant la protecci, neteja i manteniment regular de
les platges metropolitanes.
Cal destacar que la Mancomunitat de Municipis ha tractat tamb aspectes ambientals de
carcter ms territorial, com ara la creaci i gesti dels Parcs Metropolitans, la gesti i
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
21
manteniment de les platges del litoral metropolit. En poca de la Corporaci Metropolitana es va
promoure la protecci del Parc de Collserola en el qual hi participa activament com una de les
administracions que conformen el seu rgan de gesti. Ms recentment ha estat implicada en la
recuperaci i restauraci de lespai fluvial del Llobregat i en la redacci del nou Pla Especial del
Parc Agrari del Baix Llobregat. Per tant, des de la lptica ms territorial la Mancomunitat de
Municipis de lAMB ha vetllat per la protecci dels valors ambientals del territori metropolit.
3.2.3. reaMetropolitanadeBarcelona
Tal i com ja sha esmentat lrea Metropolitana de Barcelona va ser creada el 2011 amb
competncies en els mbits de la cohesi social, la planificaci territorial i l'urbanisme, la
mobilitat, el transport, la gesti de residus, l'abastament d'aigua, la protecci del medi ambient,
l'habitatge social, les infraestructures i la promoci econmica del territori metropolit.
Amb la seva creaci sintegraven i es substituen les tres entitats vigents fins aquella data per
aix tenir una visi ms conjunta: la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de
Barcelona, l'Entitat del Medi Ambient i l'Entitat Metropolitana del Transport.
Les seves competncies concretes en els temes ambientals es centren en tres grans mbits, el
cicle de laigua, els residus i protecci del medi ambients:
Cicle de l'aigua
Subministrament domiciliari d'aigua potable o abastament d'aigua en baixa. Sanejament de l'aigua captada per a la seva utilitzaci. Depuraci d'aiges residuals. Regeneraci d'aiges depurades per a altres usos com regs o recrregues d'aqfers. Coordinaci dels sistemes municipals de sanejament d'aiges, en particular la planificaci
i la gesti integrada de l'evacuaci d'aiges pluvials i residuals i de les xarxes de
clavegueram.
Regulaci de les tarifes corresponents Residus
Tractament dels residus municipals i dels procedents d'obres, aix com la seva valoritzaci (recuperaci i reciclatge de paper, metall, plstic i altres materials; obtenci
d'energia i de compost...) i disposici (abocament controlat dels residus no reciclables).
Coordinaci dels sistemes municipals de recollida.
Tria i selecci d'envasos. Servei de deixalleria, en collaboraci amb els municipis.
Protecci del medi ambient
Coordinaci i formulaci d'un Pla d'actuaci metropolit per a la protecci del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita contra el canvi climtic i la
formulaci d'una Agenda 21 metropolitana.
Participaci en l'elaboraci de mapes de capacitat acstica i mapes estratgics de sorolls. Emissi d'informes ambientals. Collaboraci amb els municipis en les poltiques d'ordenaci ambiental. Promoci i gesti d'installacions d'energies renovables.
Amb el pas dels anys les diferents administracions metropolitanes (CMB, EMSSA i AMB) van
anar variant les seves competncies a nivell ambiental i van anar modificant els models
conceptuals de gesti, incorporant cada vegada ms criteris de sosteniblitat i millorant-los. A
continuaci sanalitza levoluci que hi ha hagut en els dos temes que histricament lens
metropolit ha tingut competncies: en la gesti dels residus i en la gesti del cicle de laigua.
PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020
GENER 2014
22
3.3. EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELSRESIDUS
Amb les successives administracions metropolitanes i al llarg dels ltims 40 sha vist una
evoluci en el concepte de sostenibilitat tant en el model general de gesti dels residus com en
les tcniques i en les installacions, aix com en la resposta i conscienciaci de la poblaci.
Des del 1964 fins al 1972 gran part dels residus urbans generats eren abocats principalment a
les antigues pedreres de la muntanya de Montjuc de Barcelona i algunes zones dextracci
drids abandonades situades a altres mbits propers, com Collserola, Sant Climent de
Llobregat, Can Clos, Mollet i Gav. En aquella poca la gesti dels residus no es realitzava
conjuntament a nivell metropolit, sin que cada ajuntament la feia per la seva banda.
Eren anys on laugment de la poblaci arran dels fluxos migratoris unit a la modificaci de les
pautes i dels hbits de consum dels ciutadans, van fer que el volum de generaci de residus
creixs molt rpidament i que el tema dels residus es converts en un veritable problema per a
les autoritats, la magnitud del qual creixia any rere any. La generaci de brossa en aquests anys
va arribar a les 2.000 tones diries3.
Tamb cal destacar que la gesti daquells anys no estava tant controlada com ho est
actualment, i que era habitual que al llarg del territori hi hagus disseminat abocadors
incontrolats, amb el corresponent impacte ambiental i paisatgstic.
3 El dipsit controlat de la Vall den Joan. rea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambient, 2007
Figura 7: Les antigues pedreres de la muntanya de Montjuc (esq.) i detall dun abocador incontrolat al costat del riu Llobregat, abans de la inauguraci del dipsit controlat del Garraf (dreta)
Font: 50 anys de transformacions territorials. 1956-2006. rea Metropolitana de Barcelona, 2012
Una esllavissada de terres a labocador de Montjuc el 1972 per un episodi de pluges torrencials
a Barcelona va portar a que les administracions predemocrtiques busquessin un dipsit
controlat ms segur i definitiu per als residus dels municipis metropolitans.
Finalment es va escollir la Vall den Joan, un indret lluny de la ciutat i de la conurbaci, dunes
300 hectrees i situat al masss del Garraf. Els experts de lpoca van preveure un perode de
vida duns 20 anys.
El maig del 1974 va entrar en funcionament el nou abocador del Garraf, sense formar part dun
programa integral de gesti de residus on sintents minimitzar la seva generaci. En aquells
anys la visi de ladministraci sobre els residus era que eren el resultat inevitable de la societat i
que no tenien valor, ans al contrari, eren una molstia en la qual noms els drapaires i el
ferrovellers feien puntuals accions de recuperaci, reciclatge i reutilitzaci.
Lany 1974 tamb entren en funcionament les plantes de valoritzaci de residus de Montcada i
Sant Adri de Bess. Aquestes infraestructures configuren el