MEDI AMBIENT

PROBLEMES ACTUALS

L’any 2050, la indústria de la fusta i la tala dels boscos del Congo haurà alliberat 34.400 milions de tones de CO2 a l’atmosfera.

A l’illa de Borneo, la tala il·legal dels boscos tropicals destrueix cada minut una extensió de pluviïsilva equivalent a l’extensió de sis camps de futbol.

La necessitat de guanyar terreny per a l’ús agrícola ha estat una de les causes de la desaparició de milions d’hectàrees de boscos primaris en tot el planeta.

L’home és el causant ,directe o indirecte, del 90% dels incendis forestals que cada any envien a l’atmosfera milions de tones de diòxid de carboni.

L’obtenció d’energia a partir de combustibles fòssils en els processos industrials és la causa principal de l’augment de l’efecte hivernacle i el escalfament global.

El desglaç que s’està produint a l’Àrtic i a l’Antàrtida pot provocar una pujada de més de mig metre del nivell dels mars i dels oceans a finals del segle XXI.

La pujada de la temperatura superficial dels mars en les darreres dècades és la responsable de la major freqüència de les tempestes tropicals i de la seva major intensitat.

L’any 2006, les planures dels Estats Units van ser assolades per 1.114 tornados, un número que no ha deixat de créixer des de la dècada dels noranta.

L’escalfament global és la causa principal dels canvis en els cicles de les pluges, amb períodes de sequera més intensos seguits d’importants tempestes i inundacions.

El retrocés de les glaceres produirà un important descens del volum de les conques hídriques que reduirà l’aigua potable disponible en zones densament poblades.

Tuvalu, la nació més petita del món, amb 26 km2 d’atols, està condemnada a desaparèixer sota les aigües del Pacífic en les pròximes dècades.

Al continent europeu ha augmentat el risc d’inundacions pel desbordament de rius i torrents, amb un impacte negatiu sobre l’agricultura i les infraestructures.

El canvi climàtic està influint en els deserts i en la vida dels seus habitants, que veuen desaparèixer a poc a poc els pous freàtics i els oasis que depenien d’ells.

Els goril·les són una de les moltes espècies en perill d’extinció a causa de la destrucció de les selves tropicals per la tala il·legal i la pressió de l’agricultura.

La reducció de la neu ha provocat un descens del caudal de les conques fluvials i pot fer perillar el subministre d’aigua per a centenars de milions de persones.

Les “neus eternes” del Kilimanjaro hauran desaparegut l’any 2020. En menys d’un segle, el cim de la muntanya més alta d’Àfrica ha perdut el 82% del seu gel.

L’augment de les tempestes, les pluges i les inundacions no impedirà que grans rius de zones desèrtiques, com el Colorado, l’Èufrates i el Nil, vegin reduït dràsticament el seu caudal mitjà.

Durant l’hivern austral de l’any 2006, la perllongada sequera va transformar les cascades d’Iguazú en una caricatura de sí mateixes al reduir-se el seu caudal de 1.500 a 245 m3/segon.

La llarga i intensa sequera que va afectar a la conca de l’Amazones l’any 2005 va convertir en rierols amplis braços fluvials i va fer impossible la navegació.

L’any 2100, països de l’Àfrica com Níger, Txad i Sudan hauran perdut quasi tota la seva capacitat agrícola degut a l’augment de les temperatures i la dràstica disminució de les pluges.

A causa del descens de les precipitacions, en la dècada de l’any 2070 el potencial hidroelèctric d’Europa disminuirà un 6%. En la Mediterrània aquesta reducció serà d’entre un 20 i 50%.

La pluviïsilva centreafricana, en greu perill per la tala il·legal, té una gran influència en el clima global de la Terra i afecta els patrons de pluja de l’Atlàntic nord.

La pujada del nivell del mar i la creixent violència de les inundacions colpejaran amb extrema duresa nacions com Bangladesh, assentades sobre un territori extremadament pla.

El llac Txad, condemnat a desaparèixer al llarg del segle XXI, ha vist reduït els seus 26.000 km2 en la dècada dels seixanta del passat segle a només 900 km2 en l’any 2006.

La creixent escassesa d’aigua en àmplies zones del planeta, com el Sahel africà, està assentant les bases per a futurs conflictes pel control dels recursos imprescindibles per a la vida.

L’alteració del cicle de l’aigua causada pel canvi climàtic provocarà profundes transformacions en els cicles vitals i en la distribució de les espècies vegetals i animals del planeta.

El canvi climàtic pot convertir en sabana fins el 60% de l’Amazònia.

La destrucció dels seus hàbitats i la pressió humana són una seriosa amenaça per a vàries espècies de grans mamífers africans, com els elefants, que el segle XX foren quasi exterminats.

Autèntics fòssils vivents amb avantpassats de més de 250 milions d’antiguitat, els cocodrils, els rèptils més grans de la Terra, també corren perill d’extinció.

La zebra de Grevy, la més gran de totes les zebres, va ser abundant en tot el continent africà a mitjans del segle passat, però en l’actualitat només sobreviuen alguns milers d’exemplars al sud d’Etiòpia.

L’escalfament global ha fet que algunes plantes avancessin cap al nord, florint en extensions abans cobertes pels glacials o el permafrost, com a la península de Kenai, (Alaska).

L’acció de l’home és la causa directa del descens del número de balenes. Avui, encara que protegides per les lleis internacionals, segueixen en perill pel deteriorament dels oceans.

L’augment de la temperatura del mar ha provocat la mort de coralls en tots els oceans i pot acabar amb un dels ecosistemes marins més rics, la Gran Barrera de Corall australiana.

Si no es deté la desforestació en Borneo i Sumatra, dins d’una dècada no quedarà un número suficient d’orangutans com per a què l’espècie sigui viable genèticament.

Les espècies asiàtiques de rinoceronts estan a punt de desaparèixer, especialment les de Java i Sumatra. De la primera, sobreviuen uns 60 exemplars i de la segona uns 300.

En alguns atols del Pacífic, com a Tuvalu, les espècies de plantes més properes al mar ja han començat a morir davant l’empenta de les marees i la progressiva salinització de la terra.

En Europa, el canvi climàtic està desplaçant cap al nord algunes espècies vegetals, com la vinya, que en els últims anys s’ha començat a conrear amb èxit al sud d’Anglaterra.

El 50% de les espècies de camaleons existents en la Terra viu a Madagascar, la quarta illa més gran del món, on l’acció de l’home ha destruït més del 90% dels boscos.

Més d’un terç de les aproximadament 6.000 espècies de granotes, gripaus i salamandres existents en el món es troben en perill d’extinció a causa del canvi climàtic.

L’elegant skyline de New York, viva imatge de producció i consumisme, podria desaparèixer sota les aigües de l’Atlàntic si es produís el desglaç de Grenlàndia.

Cultures i modalitats de vida ancestrals com la dels pigmeus aka del Congo, els Tuareg del Sahel i els indígenes amazònics o de Nova Guinea corren el perill de desaparèixer.

Els quasi 900 milions d’automòbils que circulen pel planeta depenen del petroli, un recurs no renovable que al ritme actual podria quedar esgotat en poques dècades.

L’ús industrial de combustibles fòssils com el carbó ha contribuït decisivament a l’efecte hivernacle i a la contaminació planetària al produir milions de tones de residus sòlids.

El litoral atlàntic dels Estats Units pateix des de fa anys els efectes del canvi climàtic: la pujada del nivell del mar i l’oratge ja han fet retrocedir les platges, assolint zones habitades.

La desertització avançada que provoca el canvi climàtic ha posat en perill la supervivència dels més de 500 milions de persones que actualment viuen en les regions àrides de la Terra.

L’impacte de catàstrofes com la de l’huracà Katrine als Estats Units ha despertat les consciències de milions de persones sobre el risc que suposa el canvi climàtic.

L’origen de la crisi humanitària de Darfur, en el Sudan, és la competència per l’aigua dolça, un recurs cada vegada més escàs al Sahel. Aquesta ha estat la “primera guerra del canvi climàtic”.

La gestió nefasta dels recursos per part dels països rics, com la que va causar el desastre mediambiental del mar d’Aral, compromet la seguretat i el futur de la població mundial.

L’aigua dels oceans, font de vida però també de destrucció, té un paper fonamental en l’equilibri planetari que l’escalfament global ha posat en entredit.

La substitució de les fonts d’energia no renovables per d’altres renovables, com l’eòlica o la solar, és una de les claus per a aturar el canvi climàtic.

Països com la República de les Maldives amb una alçada màxima de 2,4 metres sobre el nivell del mar, poden convertir-se en imatges pel record abans que finalitzi el segle XXI.

L’espècie humana té a la seva mà la possibilitat, i també el deure, d’alterar el curs dels acondeixements i salvar als milions d’espècies que habiten la terra.

L’ajuda humanitària als refugiats del clima és una solució a curt termini. Els efectes del canvi climàtic en els països més pobres només es podran pal·liar transferint recursos i tecnologia.

MEDI AMBIENT

REPTES FUTURS

Només quan el darrer arbre hagi estat tallat...

Només quan el darrer peix hagi estat capturat...

Només quan el darrer riu hagi estat contaminat...

Només quan el darrer territori hagi estat explotat...

Només quan el darrer mar s’hagi assecat...

Només quan la darrera espècie hagi estat extingida...

Només en aquell moment...

...te n’adonaràs que els diners no es poden menjar.